Le virus y la desfida dles families

Data

13 de mei 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Dan dui mëisc y mez á le coronavirus metü man da mudé deplëgn nosta manira da vire, meton man da chëra di mituns
Scores, scolines y ciases di pici é gnüdes stlütes, por ester bogn da tigní zoruch le plü che ara vá la propagaziun dla pandemia. I sun stá sforzá a sperimenté completamënter manires nöies por porté inant — tles mosöres poscibles — la vita da vigni de. N gran compit ti é gnü surandé a families y geniturs: por tröc n’él nia sté saurí, y n’él dötaurela nia, da colié laur y le sté pro i mituns. Lapró vëgnel che i mituns á leziuns te stüa, te süa ciamena, n pü’ olache ara vá le miú te ciasa!

Dan püc dis sunse passá ala fasa dui dles prescriziuns antivirus, olache tröpes restriziuns rigoroses vëgn plan plan alisirades – chësc comporta ince che tröc geniturs á la poscibilité da jí indô söl laur. La domanda che vëgn a s’l dé te chësc caje reverda i mituns: Che ciara pa lapró? A che pón pa i lascé? Tröc n’á nia la fortüna da avëi lâs, neni o döes mans che i dëida fora. I ti ún fat n jop de domandes a Edit Dapoz Valentini, assessuria al sozial y por les families dl Comun de Badia, por odëi damí sciöche le Comun cun Ombolt y Junta se dá da fá por curí les "loces" y "desfides" soziales che les prescriziuns cuntra le coronavirus á cherié.

Chësta pandemia á metü a proa döra les families, dantadöt por ci che reverda l’assistënza di mituns. Á pa le Comun de Badia bele ponsé a aiüc y sostëgns por geniturs che laora?
Edit Dapoz Valentini: "La situaziun pó mudé da n de al ater, ara é bindebó precara y an mëss odëi da de a de, sce al vëgn fora desposiziuns nöies. Cina l’edema da denant sunse stá en carantena y le comun ne podô fá nia, sëgn vëgnel n pü’ lascé do les prescriziuns y la provinzia dá les diretives co y can podëi daurí de gre en gre. Le comun metará de concret a desposiziun locai o infrastrotöres, mituns che ne toma nia ite ti criters da jí a scora o a scolina, pó ciafé n sostëgn, y gnará acompagná n danmisdé o n domisdé da volontars. Le comun tolará te chësc caje sö la funziun de coordinaziun y de organisaziun. Por i volontars unse na banca dl tëmp. Tröpes porsones s’á metü a desposiziun y sce al é porsones che ess tëmp lëde y oress daidé para, póres sambëgn se lascé adintëne. Al n’é dessigü nia saurí da respogne ales esigënzes de vigni familia, porchël periassi, sce al foss valgügn che adorass n aiüt particolar, da me contaté."

Ciönes é pa les maius dificoltés che an pó abiné te chësta situaziun tan delicata?
"Les dificoltés é dantadöt chëres da ester bogn da ciafé na linia che vais bun por les families y implü che mantëgnes la dignité dles porsones. La sanité é zënzater dër de valur y an mëss ciaré da la preservé, mo al é ince d’atri aspec da conscidré che é ince dër importanc: sce la jënt mëss sté te ciasa massa dî, spo máncel i contac soziai y les interaziuns, te chisc caji él ince problems psichics che vëgn sö, cis pro mituns y jënt atempada. Chësc é ince n aspet dër important da conscidré."

Liéde do deplü tla ediziun atuala de La Usc di Ladins!  (Lucia Piccolruaz)