Stomat "Nosta storia y nosta jënt" – Nr. 9

Data

31 de mei 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
I imparun de nü y renfrescun nostes conescënzes te nostes ciases y families cun aurela cörta y n passatëmp plajor. Les respostes gnará publicades tla ediziun de La Usc di Ladins te otedé y ince sön chësc sit www.lausc.it – olache le jüch jará inant cun le Stomat nr. 10
Les domandes nöies dl Quiz Nr. 9

1) Ci te dij pa l’inom Verena von Stuben?
2) Ci ó pa dí "borjöla"?
3) Olá êl pa da n tëmp n garber?
4) I capuzineri petlâ dandaía smalz. Ci dêi pa ca lassura? 
5) Tan vedla é pa la stlopetara d’Al Plan?
6) Mareo tin dui primac söla litra dles gran ciampanes. Öna é alaleria sön n col, l’atra sön n ciampaní? Olá pa, tan pësa pa les döes ciampanes?
7) Ci artist conesciü de Badia é pa jü a sté foran Bayern y nes á lascé dan da n ann?
8) Che ê pa Lipo dai orghi?
9) Tan alta é pa Pütia?
10) Olá él pa la vila "Les Ciases"?


Resposta al stomat nr. 8

1) Scossú ê n injin che an adorâ dandaía da impié sö le füch. Al ê n toch de fer da pié ite suraía, soite êl n funz d’aciá  da bate jö por na pera da füch. La stiza impiâ la polsura o lescia (peza de stopa o fëies de plantes de bla. Plü tert él gnü sö val’ cotan plü de comot: le solprin (manin de lëgn y le ce da solper). Incö án n injin a penzin o a gas da impié le füch; an podess pö i dí  por ladin "scossú" impede "Feuerzeug "!

2) Sunja i díjon al gras de porcel cöt fora. Patrones co messâ plü sparagné adorâ sunja ince da arestí fragures, zetlcraut o soni. La gran pert di paurs tolô chësc gras da unje val’ de coran desco les föms denant che les mëte ia da d’altonn. I ciaestri, le guant da ciaval, i cioi dles rodes da morin, chi pro i motors y les mascins da forlé gnô unc cun sunja. Na pert unjô les rodes de ciar o gratun cun sunja, ai puzenâ ince i cialzá impara. Sunja ê ince de medejina pur chi che ti â crëta. Cun sunja podôn ince fá ciandëres.

3) Sotí o sití, por marou arbëtes, y söinsom la valada i díjai "ciolin", é na erba che crësc t’urt, ince salvaria dlungia fontanes. Sotí minizé sö öga da i dé saus no ma a jopes, mo ince a de vigni sort de spëises. Minizé sö y metü te n goto pón dlacé ite soti por che an n’ais ince d’invern da tó ca. Arbëtes alda pro la familia dles cioles desco l’ai. L’imparadú Nero mangiâ sotí cun öre por ciafé na bona usc y gní n bun ciantarin. Arbëtes á ion sorëdl, mo ince tla ambria ne s’an ál nia impormal. Al chir na tera löcra, tömia. Zacan gnôl abiné te chi pra, al sorvî da medejina y no ma por i dé saú a val’ cëi. Al arbassa la presciun, le colesterin tëgnel a strada, al fej bun sce un á püch sanch, al crëia plü apetit, é cuntra la gota, la tos, al purghëia le sanch y despara infeziuns al magun y ai baroc.

4) I maroi pëia sot l’ega da bëre cun na angostara, por badiot boza. De vigni sort de boandes pó gní metüdes te angostares che é de spidl o incö scialdi de plastica conforma ci che vëgn metü ite. Le vin te angostares de spidl stá frësch. Ajëi y öre pó ester te angostares de spidl o de plastica. Le stlipun de na boza pó avëi de vigni sort de formes. Incö tólon ma plö pro les bozes dal vin stlipuns de sugher ("Kork" – scorzes de lëgn), zënza vëgneres stlütes cun stlipuns de val’ metal da vires pur mené pro.

5) Nia tan dadî â feter düc i paurs ciamps de blâ por che ai ess farina da cujiné. Da cumpré ne la ciafân nia ciamó y al manciâ ince i grosc. Porchël êl dër important che la blâ garatass. La gran pert dles families â cotan de mituns da mantigní. Al ne sozedô nia dainré che al gnô  amez isté la nëi che podô roviné la bla tl plö bel florí o tl madorí. Canche al manaciâ da gní söl’aisciöda o d’isté la nëi, gnôl a La Pli soné la La Gran Marora, anfat sce al ê de dé o de nöt. An i â gran crëta a Santa Maria che ara stravardass le paisc dala nëi che ess roviné decá la siara, ara foss gnüda petada jö dala nëi y foss spo fraidida. Al foss gnü gran meseria dla farina y na pert ess podü se doré fan. 

6) Alfred Roller é n artist, depenjadú y manajadú de cultura nasciü dl 1864 tla cité Brünn che fej dal 1918 pert dla Cehai, denant êl sot l’Austria. Al s’â trasferí a Viena y dailó ál imparé a conësce le prof. Jan Tita Altón da Calfosch (+1900). Al i ará cunté de so paisc y dles liëndes y saghes che al á publiché te sü libri. Alfred Roller é rové a Calfosch a fá feries tla ostaria Pescosta (incö "Cappella"). Dailó ál dessigné paisc, ciases y porsones dl post, mo ince fat de gragn chedri che mostra les aventöres dl Gran Bracun che an pó amiré tl Hotel Cappella. Alfred  Roller é mort l’ann 1935 a Víena. Interessant é chësc passus fora de söa biografia: "Hitler s´â dl 1908 arjigné na cherta privata racomanada por jí da Alfred Roller tla Hofoper por gní tut sö tla 'Kunstgewerbeschule'. Al s´â metü söl iade trëi otes, mo vigni iade ál indó dé ota dal blot spau che al ê. Sce Hitler s’un ess infidé da jí dal artist Alfred Roller, spo fóssel plö de sigü gnü n depenjadú y nia chël ditatur brutal."

7) I baiun dl Símele. Al â inom Hansele y al ê daciasa sö Socherle a Al Plan, olache al â na te’ picia grüzena. Al â maridé la patrona de Símele y ê rové a Longega, olache ëra â n pice lüch, le so i â Hansele lascé a süa portegnüda. Conesciü él gnü deache al ê bun da medié, bëgn ma scialdi tiers cun mesi daldöt primitifs, tuc fora dla natöra. Al gnô cherdé dai paurs cancomai, sce al i falâ val’ ai armënc y sciöche al ê bun da medié cun sües medejines y unghënc che al se fajô gonot instës cun erbes y media. Al se chirî formias y ’ai portâ a ciasa te n sach; cun i mëte sö carnis de tëciores (formies, cargares) êl bun da i tó le borjú a armënc. Le lüch Símele á ciafé Edoard de Bastl, al á trat jö la ciasa vedla y fat sö la nöia, l’inom Símele é resté. 

8) Chi da Calfosch pó ester braui che ai tignî naota döes segres. La dlijia é consacrada a San Vigile y a San Michil, i trëi altá nes mostra San Vigile, San Michil y Sant Ujöp. En San Vigile gnôl tigní la gran segra y en San Michil la picera. Ciafé bales de formënt da marëna, fates cun pan blanch cumpré y golasc lapro, ê dandaía por Calfosch na marëna speziala; spo chi cajincí y crafuns de Gherdëna, n gran púncerle da pavé cöt te smalz y mil surajö fajô pert dles ultimes derzades.

 9) Le fotograf che fajô jö bele dan la Pröma Vera ê Tone Complojer dla Crëpa a Framacia. Al laurâ da tistler y deache al adorâ tröp le meter, i dijôn "Le Passet", mo ince le Complojer. Al á fat de vigni sort de retrac: paisc, festes de dlijia desco nozes y prozesciuns, mësses noeles, families y fotografies por la cherta de identité. Sü retrac é sön cartun y é ince incö ciamó bi tlers. Ai porta so inom Antone Complojer. Al é mort l’ann 1931. 
Chi agn dala Pröma Vera viôl ince a Al Plan le fotograf Alois Oczlon, nasciü a Znaim tla Cehai y mort a Al Plan l’ann 1961. Ince Rafael Oczlon ê n fotograf conesciü a Al  Plan, mort dl 1972 a Natters. Ai á fat jö tröp a Al Plan. Süa ciasa a Valiares é gnüda tralasciada y  tröpes fotografies é insciö jüdes ademal. 

10) Le vësco ladin mort tla Cina l’ann 1946 á inom Nazio Canazei. So pere Nazio ê de Badia de  Runch – Tifonara, süa uma ê Berbora Frener da Borbeles a San Martin. Le pere laurâ da tistler y s’â lascé jö a Porsenú, dailó él ince nasciü le fi Nazio l’ann 1883. Chësc á studié tl Vinzentinum, é spo jü pro i salesians a studié teologia te plü seminars jö por la Talia. Dl 1908 él gnü consacré prou y a Torino ál fat la laurea de teologia. Dl 1912 él rové miscionare a Heung – Shan tla Cina, dl 1930 él gnü consacré vësco de Shiuchow. Mons.dr. Nazio Canazei é gnü conesciü tla Ladinia  sciöche "Le vësco de Runch"! 

Por se informé miú
Oskar Pausch: Alfred Roller und Ladinien. Istitut Ladin, 2005
Lois Trebo: Le vësco de Runch Mons.Nazio Canazei. Ploania Badia. 1996
Giovanni Mischi: Dizionar Ladin – Deutsch. Istitut Ladin. 2015
P. Videsott – Guntram A. Plangg: Ennebergisches Wörterbuch – Vocabolar Mareo. Schlern – Schriften N.306
Merch Graffonara: Longega. Calënder Ladin 1979
Angela Castlunger: Calfosch. Calënder Ladin 1976
Lois Trebo: Üsanzes, cherdënzes y tradiziuns. Istitut Ladin. 2003
Rosa Castlunger  Ellecosta: Le mede te ciasa. Istitut Ladin. 2002 

Domandes y respostes metüdes adöm da Lois Trebo

 (Iaco Rigo)