I á imparé ci che al ó dí "lascé n fostü"

Data

06 de jugn 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Al pé che la sciënza ais ciafé fora n genn por rodé da n post al ater: sce t’as chësc genn, spo sënteste le bojëgn da nia ma tres sté tl medem post, mo da jí y imparé da conësce cultures nöies y da odëi posć nüs. An ne sá nia avisa sce chësc stimenëia bëgn, mo Elena Pitscheider, na jona de Badia, nes á cunté n pü’ de sü iadi, dantadöt de süa ultima esperiënza, sciöche studënta Worldwide, tl Ecuador tla Pontificia Universidad Católica a Quito
Al ê i 20 de agost l’ann passé, canche la jona saludâ sü amisc por pié ia cuntra n iade, olache ara ess podü cöie sö n cufer de esperiënzes de vita. Te chësc tëmp atual n’él nia tan saurí da rodé incërch, i confins é en gran pert ciamó stlüc o limitá, mo le pinsier á na potënza che pó nes porté indlunch. Por mirit de Elena, na jona plëna de iniziatives — che nes á cunté les esperiënzes che ara á vit te set mëisc — podunse dé na odlada a chësta pert nord-ozidentala dl’America Latina.

Elena vir da trëi agn a Berlin, olache ara stüdia sciënzes culturales y comunicaziun. Dan da n ann y mez ti él rové pormez na ocajiun da fá na esperiënza foradecá. Studié te n’atra pert dl monn. Ëra n’á nia ponsé sura dui iadi, bele plü dî se dejidrâra da podëi jí a studié te n contest cultural che foss atramënter co chël araté "ozidental". Chirí fora le post n’é nia sté tan saurí, ara ess orü jí te n paisc olache an baia arab, lingaz che ara stüdia bele da plü agn, mo baldi n’é tröc de chisc posć economicamënter y politicamënter nia dër stabii, porchël ne vëgnel nia pité tröpes colaboraziuns cun les universités. Insciö ára valuté d’atres poscibilités, che foss fora dl’Europa. Elena é bele stada plü iadi tl’America Latina, chësc l’á dessigü sburlada a chirí fora l’Ecuador, ince deache ara baia bele spagnol, lingaz prinzipal te chësc post. Al é un di paisc cun plü biodiversité al monn: "Te pos odëi n pü’ de döt, dala spona dal mer y les isoles Galapagos ales Andes, dales beles cités cun architetöra coloniala da mile corusc ala jungla amazonica".

Liéde do deplü tla ediziun atuala de La Usc di Ladins!  (Lucia Piccolruaz)