L’apoteca che la natöra nes pita

Data

08 de agost 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Vigni pre y col, vigni munt y bosch é na apoteca - insciö scriô Paracelsus, n dotur svizer bele tl 1500. Tla Grecia Antica se interessâ deplü auturs dla medejina esculapica, gnüda detada da Asclepios n semidî, gnü istruí dal zentaur Chirun. Ince i romans arjignâ de vigni sort de rezetes cun erbes por se varí
Nia ma l’Europa n’á nu da vedlamënter incá la faziun dles erbes, ince ti atri continënc á la medejina alternativa – sciöche an ti dij aldedaincö – raisc bindebó stersces y sotes. Ci che an capësc da chëstes atestaziuns é che al s’é gnü passé inant na cultura de sciöche an pó anuzé vigni fëia, vigni flu che la natöra nes scinca. Da jí sö por munt pón cöie de vigni sort de erbes da medejina, sce an se informëia, spo ciáfon libri plëgns, che nes cunta de n gröm de aiüc naturai, pian ia da chi plü conesciüs rovan a erbes che ascogn ressurses che an ne minass mai.
Sambëgn ne orunse nia smendrí l’importanza dla medejina farmacologica, che á tl tëmp fat de gragn progresc y che an ne pó gonot nia lascé demez, mo i orun mostré che por val’ pice mal unse le meso sot i edli, arjigné ca dala natöra por gní anuzé. 

Val’ pice consëi

Les flus o les erbes da medejina cöion d’isté fora, cina Santa Maria dai Ciüfs. Le dër momënt dl de por les cöie é danmisdé ia, canche sorëdl pëta sön les flus y les déura y les assöia dala rosada, mo n’é nia ciamó massa cialt. An ne dess nia les cöie da dis olache al é bur tëmp o plütosc da nio.

Liéde do deplü tla ediziun atuala de La Usc di Ladins!  (Lucia Piccolruaz)