Descurí nos instësc studian la Filosofia

Data

30 de jené 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Na reflesciun dl professur Fabian Fistill
Gonot canche an pënsa ala filosofia nes vëgnel en mënt n lingaz nia da intëne; al pê zënza significat y impede tlarí n problem, le fejel gní ciamó plü gran. An podess ponsé che madër porsones cun tröp tëmp lëde pois se dediché a chësta materia y a sü problems.
D’atra pert podesson ince dí che degügn ne pó sciampé dala filosofia, deache ince ma bele porvé da argomenté ciodí che an ne messass nia la studié y la adoré, é bele na chestiun filosofica. Düc nos fajun filosofia tla vita da vigni de, mo nia düc n'é cosciënc de chësc.
Aristotele, un di plü importanc filosofs dl’antichité, á scrit che “la filosofia nasc canche la porsona á desgropé sü problems primars”. En chësc caje podesson dí che la filosofia n’á nia na relevanza primara por nosta esistënza. Mo sce i ti ciarun plü avisa a ci che foss veramënter “primar” por nosta vita, spo messasson madër se conzentré sön i debojëgns fisiologics. Te chësc caje ne podesson gnanca baié de n “vire” mo de n “suravire”. Al contrar é nosta vita por la maiú pert fata de ativités nia fisiologiches: nos se dun jö cun le sport, i stun cun i amisc, i sogun, amun, periun, liun, rodun y i se fajun domandes. Chëstes ativités é chëres che nes dá sodesfaziuns y che fej la desfarënzia danter nos y i tiers. Tres Aristotele, te süa opera Politica, scri che “la porsona é n tier razional”. Da canche les porsones esist, se féjera domandes sura l’esistënza, le monn, la vita y sü significac. Porchël podesson dí che fá filosofia ó dí se realisé sciöche porsones.
Zënza la filosofia, che nes dëida da ti ciaré plü avisa ales chestiuns, delá dales aparënzes, n’esson nia arjunt tröpes descurides y tröc resultac te nosta storia, sciöche la revoluziun scientifica, l’iluminism o la democrazia instëssa.
Aldedaincö podunse ciafé la filosofia te deplü ciamps dl savëi, sciöche les sciënzes, le dërt, i lingac, l’ert, la religiun, la politica, la storia y insciö inant. Porchël nes dëida le stüde dla filosofia da capí trö' damí düc chisc seturs dla archirida y dla sozieté y fej pert de vigni percurs lizeal.
Por stlüj jö pón zité ciamó na frasa de n filosof franzesc important dl ’700, Voltaire: “Al n’é nia bel da avëi dübi, mo vire sënza é ridicul. Madër i tec é sigüsc de ci che ai dij”. (ll dubbio non è piacevole, ma la certezza è ridicola. Solo gli imbecilli son sicuri di ciò che dicono, ndr).

Tla ediziun stampada di 29 de jená ciafëise n valgügn pinsiers dles studëntes dla terza y cuinta classa dl Lizeum sön le stüde dla filosofia y d'atri articui y stories scric dai studënc y dales studëntes dles Scores Altes da La Ila.   (kp)