Bulism y cyberbulism: porvé da capí damí chësc fenomen

Data

13 de fauré 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Al é n pü’ düc che sá ci che le bulism o le cyber–bulism é, mo al é impó ciamó n fenomen che vëgn scialdi scuté ia. Na macia che vëgn plü ion ascognüda sot tepih ite, o n aspet che vëgn scialdi minimalisé. Gonot ne sán nia co se comporté: ci pón pa fá da alisiré le pëis che les vitimes se porta do, olá ciafon pa le coraje por denunzié n te’ fat, ci porta pa a de te’ comportamënc – tres plü sovënz nia ma tles scores mo ince tla vita da vigni de?
I sun dla minunga che la comunicaziun pois daidé dër tröp. En ocajiun dl de cuntra le bulism y le cyberbulism che é sté en domënia ai 7 de forá, ti unse porchël fat val’ domanda a Maddalena Valentini de Badia, laureada te sciënzes dla comunicaziun y cultura, cun n master te media por mituns y jogn. Sëgn laorera tl ciamp Pedagogich a Picolin, ara nes á daidé da jí sot a chirí les raisc de chësc problem y a ciaré da capí ite co fá da le tó y jí y le desraijé.

Maddalena, poste nes cunté ci che le bulism é avisa y olá che al se sbürla le confin danter le fá damat y l’at de bulism?
Al é da dí dantadöt che al esist n gromun de definiziuns por le bulism, mo en general se tratel de ac de violënza intenzionala: fisica, verbala o psicologica. I ac de bulism döra di tl tëmp y ai se tira inant por mëisc o ince agn. Chëstes aziuns pó pié ia da öna na porsona o da n grup de porsones.
Do mia minunga é le confin danter le fá damat y le bulism dër sotí. Na matada che vëgn fata un n iade pó ince ester da rí, mo sce ara vëgn dant döt le tëmp y te na manira tres plü pesocia, spo pó la situaziun tosc mudé y deventé critica. Tosc vëgnel tler che che é la vitima y che che é le bulo o la bula.

Co fossel pa dërt da se comporté, sce an é instësc vitima de chisc comportamënc?
La cossa plü importanta sce an é vitimes de bulism é zënzater chëra da nen baié cun valgügn. Al pó soné banal, mo gonot ne se infida les vitimes nia da cunté ci che al ti sozed, forsc deache ai se doda o se sënt instësc de gauja.
Sce an patësc ac de bulism o de cyberbulism, spo él porchël la pröma cossa da fá da ti le cunté a geniturs, compagns, maestri o jënt adulta a chi che an ti á crëta.
Tl caje dl cyberbulism desson sté calms, tigní sö les proes, p.ej. fá screenshots di comentars da dessené o dles manaces, bloché l’anuzadú o l’anuzadëssa (user) o le contat y segnalé le profil dl bulo o dla bula sön i social network. Por chisc caji desson spo jí dala Polizia Postala.

Döta la intervista podëise lí t’La Usc di Ladins di 12 de forá. Iló nes dij Maddalena Valentini ci che an pó fá da ëra infora por evité che al se portes pro de te’ situaziuns, y ci che an pó fá por daidé na porsona che é vitima de bulism o cyberbulism.
 (Lucia Piccolruaz)