»Ma cun soluziuns economiches nen gnunse nia fora«

Data

04 de merz 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
La sajun da d'invern é tomada fora y les conseguënzes nes atoca – püch o tröp – düc canc. Co á pa la pandemia mudé le turism y co saral pa tl dagní? I n'un baié cun Michil Costa
Sëgn unse la notizia ofiziala: i lifc ne piará nia plü ia. I ún aspeté, i ún sburlé y i ún speré che ara jiss da scomencé. Mo tlafinada n'éra nia garatada. I ún viü n invern dër particolar. Rich de nëi, mo pür de sciori. Al é sté por düc n gran cambiamënt y propi de cambiamënc scri l'ostí da Corvara, Michil Costa, sön süa plata Facebook: »Datrai fossel plü saurí da mëte le ce sot le saurun, co da afronté n cambiamënt. Eh, bunamënter fossel plü comot, mo al ne paiass nia la möia.« I sun piá ia da chësc pinsier y i ti ún fat na intervista, te chëra che i ún baié de proiec, de ospitalité, dl turim che é sté y de chël che sará, tl tëmp do la pandemia.

La Usc: Sön Facebook ëise scrit na frasa che fej ponsé sura. I scriëis de cambiamënc y dla dificolté dai afronté. Cai é pa stá por os – en particolar sciöche ostí –  i maius mudamënc da canche al é le coronavirus?
Michil Costa: Iö sun dër cambié da canche al é le virus, i sun gnü plü cosciënt dl'importanza da mëte da jí n'economia sostenibla y i á capí che da porsona sensibla – sciöche i arati de ester, almanco por ci che reverda certes tematiches – sunsi deventé ciamó plü sensibl. Y, sciöche iö sun cambié, arati che ince d'atri mudará: les bunes porsones gnará ciamó mius, les stletes porsones gnará indere da peso, plü radicales y agressives. Chësta é da me infora la tendënza.
Iö ne arati nia da ester na buna porsona, mo n bun ostí, chël bëgn. I me dá da fá por mëte da jí proiec che garantësces le bëgnsté de tröpes porsones y chisc proiec me dëida dër da relativisé les cosses. I ne diji nia che le virus ne sides nia n problem, mo al n'é dessigü nia le maiú. La situaziun dles ëres afghanes y le mudamënt climatich é da me infora problems plü gragn co la pandemia. 


Döta l'intervista podëise lí indoman, vëndres ai 5 de merz, tla ediziun stampada de nosc foliet. 






 (kp)