Orientá dl vers dl sozial

Data

06 de auril 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Na reflesciun de Corinne y Giulia, studëntes dla cuinta classa dl Lizeum dles Sciënzes Umanes
Tl Terzo Setur ciafon ince le »welfare«. Le »welfare« é le sistem sozial che á sciöche obietif chël da ti garantí a düc i zitadins i sorvisc soziai de chi che an á debojëgn. A chësc setur ti dijon ince »setur privat orienté al sozial«, che sostituësc le Stat olache al ne é nia bun da intervegní te na manira sufizënta. Por ejëmpl, n ex- prijonier che vëgn fora da porjun ne ciafa nia tan saurí da laur. Te chësc caje él spo firmes soziales (cooperatives, assoziaziuns…) che proa da daidé chësta porsona y la integrëia indô tla sozieté. 
Te chësc ciamp ciafunse porsones volontares che laora, mo ince porsones che vëgn paiades. An pó ince ciafé ënc religiusc, che á na tradiziun lungia tl pité aiüt a porsones che á debojëgn.
L Terzo Setur é n ciamp no-profit, chël o dí che al ne á nia l'obietif primar da davagné, mo da ti pité n sorvisc ala sozieté. Por sté en pe mëssel indere impó ince davagné valch. Chësc ciamp pó gní finanzié te manires desvalies, p.ej tres contribuc da pert di assoziá, de ënc publics o privac o internazionai, tres retüdes de convenziuns, scincundes y arpejuns o da pices ativités comerziales por se auto finanzié. Al é ince la poscibilité da destiné le »5xmile« dles cutes a öna de chëstes organisaziuns.

Ci sort de organisaziuns fej pa pert te chësc setur?
Te chësc setur ciafon de vigni sort de organisaziuns, p.ej. assoziaziuns de volontariat organisé sciöche la »Cursc Blancia«, l'«Assoziaziuns di Tumors dl Südtirol«, l'«AIDO«, cooperatives soziales, sciöche p.ej. »Itaca« che pita sorvisc sozio-sanitars educatifs, fondaziuns bancares, p.ej. la »Fondaziun Cassa dl Sparagn« dl Südtirol y fondaziuns imprenditoriales che mët a desposiziun contribuc ince por valorisé operes artistiches y culturales, por la sconanza dl ambiënt y por la inrescida scientifica, ONG (organisaziuns nia governatives), sciöche p.ej. »Medici senza frontiere«, »Emergency«, «Caritas« y ii.
La gran pert de chëstes organisaziuns é Onlus (organisaziuns nia lucratives de ütl sozial). Le vantaje dles organisaziuns Onlus é che ares á agevolaziuns fiscales y tributares. N valgönes organisaziuns é automaticamënter Onlus, sciöche les organisaziuns de volontariat che é scrites ite tl register dla Provinzia y dla Regiun. Onlus ne pó nia ester ënc publics, fondaziuns bancares, partic politics y sindacac.
Sciöche an pó odëi, n'é les porsones che á debojëgn mai da sores. Al é tres valgügn, en particolar él tröpes organisaziuns che dëida. Chësc fej pert dl »welfare«, che é do nosta minunga n ciamp dër important che ne dess nia gní a mancé y da sciöche i ún podü odëi, proel da daidé zënza che la jënt mësses paié. Al é nosc dërt chël da gní daidá te n momënt de dificolté.
Ales ativités de solidarieté ne ti vëgnel nia de le reconoscimënt adegué, en particolar nia ales ativités de volontariat. I zitadins y la popolaziun ne sá do nosta minunga nia tan che na te' ativité se dá da fá por sostigní y daidé döta la jënt che á debojëgn. Chëstes ativités messass gní sostignides dal stat y ince da nos. Al n'é nia tan saurí por le volontariat da cöie adöm i finaziamënc por daié la jënt y nos a de te' coses ne ponsunse nia dagnora, i ne s'intenun nia che por de te' organisaziuns n'él nia tres tan saurí da jí inant.   (Corinne y Giulia)