Pilores da Pasca, inier y incö

Data

04 de auril 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Por cënc d’agn él gnü dé fora ince tles cöres ladines la pilora o santa da Pasca. Lois Peslalz da La Pli n’á abiné sö na gran cumpëda. Te so paisc vëgneres fates ciamó aldedaincö
Lois Peslalz da La Pli de Mareo á bele da agn descurí süa ligrëza por le patüc vedl. Cun le tëmp ál abiné sö n gröm de massaries da laur, documënc, retrac, injins, scric y tan d’ater. Ci che ne mancia nia pro süa "coleziun da zacan", é i ogec religiusc. Pro chisc toca ince na bela cumpëda de spatenöres vedles, sciöche ince de vigni sort de pilores o santes.
Santes particolares che á na gran storia é les pilores da Pasca: ara se trata te santes che gnô dades fora sciöche "testemonianza" che an â fat la confesciun da Pasca, por s’arjigné ca indortöra ala majera festa dl ann liturgich. "A La Pli nen ciafunse ince da odëi de tares bele gnüdes fora dal ann 1777 incá", scrí le ploan signor Merch Graffonara t’La Usc di Ladins di 10 d’aurí dl 2004. Na bela cumpëda n’á intratan ince abiné sö Lois Peslalz, che se recorda instës de chësta tradiziun da pice insö.

Deplü sön les pilores da Pasca podëise lí t’La Usc di Ladins di 2 d’aurí, olache i nen ciafëis ince valgügn ejemplars dër vedli  (pablo)