La porta de paraîsc

Data

11 de auril 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Na cuntia de Ida Zardini
Le pere dles laûrs dles Conturines ê lovè adora, â arjigné ca le gostè y â metü man da indesprè döta la familia. 
"Lovede ma atira, che incö fajunse pa n iade plü lunch". 
Les piceres laûrs saltâ fora de coa y scraiâ: "Pere, olâ nes mëneste pa?" 
"I ves condüji ćina sö dan porta de paraîsc". 
"Tan bel! Odunse spo ince chi pici angeli y San Pire cun sües gran tlês?"
"Chël ne sai pa, mo śëgn spazesse ma!"
"Uma, vëgneste inće tö cun nos?" 
"Sambëgn ch'i vëgni inće iö." 

Insciö piâ ia döta la familia. Dales Conturines demez jôres vare do vare sura düã chi gragn podruns fora. Al gnô baié püch. Ma le pere ti mostrâ bindicé les belëzes dl gran raiun de Fanes. Les laûrs rovâ jö da Lé Vërt y söl misdé êres bele tla Val Alta, söl tru dl sè. Ares odô la Val dai Tamersc cun chël bel crëp che somëia n ćiastel. 
"Pere", damanâ tres chëres piceres laûrs, "can rovunse pa sö dan la porta de paraîsc?" 
"Oh, ćiamò dörera pa bëgn n pez, mo por insnöt rovunse pa bëgn a post."

Ara jô inant scialdi plan y les piceres laûrs foss plü ion stades chites a s'la cuntè y a palsè. Inće la uma ê plütosc stanćia. 
"Sce le pere jiss mefo a nes chirì val’ da mangé, ch'i ùn na te' fan." 
Te chël sprìnzel fora de chi barantli dui ciamurc. Cun n salt n'à le pere atira pié un.
"Ći fortüna ch'i ùn albü", dìjeres y se fej pormez al ciamurc. "Chësta é davëi na buna marëna, dër bel iolan, pere."

Canche düć ê pasciüs, se petâi ia y se fajô na te' picera dormida. Ai s'la runcedâ dassënn. Do na buna ora de palsa jôi indô inant. Ai rovâ ia en Fodara Vedla y jô inant cina ia en Fosses. Chëres piceres muntagnoles saltâ döt corioses fora de sües tanes.
"Ći sozédel pa incö, les laûrs che vá en jita?"
"Ascognesse ma n pü’ y lascesse passè, zënza pol ves capité val' de burt."
Fora de chëres beles piceres tanes tirâres sü sciüri taiënć y saltâ döt ligherzines intoronn.
"Laûrs ne vëigon pa nia vigni dé chilò te Fosses." Öna s'infidâ da damanè: "Olâ jëise pa, prosses laûrs?" 
"I jun sön Biela a ti ćiarè ala porta de paraîsc."
"Podunse inće nos gnì?" 
"Sc'i ne se stëis te tru, podëise gnì dötes."

Da Fosses jôra roduntassö, les laûrs jô bel plan, vare do vare, mo chëres piceres muntagnoles saltâ söijö, stanćes n'êres bëgn mai. Canch'ares rovâ sön Biela, dijô le pere: "Chilò él la porta de paraîsc. Tan n bel post pò ma ester chëra." Al alzâ sües tozes y stô sö rodunt, desch'al ess orü perié. Dötes les laûrs y les muntagnoles ti fajô do y periâ. Ares rengraziâ: "Tan bel ch'al é stè!" y les muntagnoles s'un jô indô jön Fosses. Les laûrs stô sön Biela sura nöt y le dé do s'un jôres indô te so ander sö sot la piza de Conturines.

Ida Zardini, (fora dl "Calënder Ladin 2003", dè fora dal’EPL / Ert por i Ladins)