Le "boom" dla roda

Data

09 de jugn 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Tres deplü é chersciü le marcé dles rodes, en particolar dles rodes eletriches. Mo al momënt n'él nia tan saurí da nen ciafé. La produziun ne ti stá nia do ala domanda, an stënta da ciafé do toc. I nen n'ún baié cun Norbert Frenademez da La Ila, che vën y imprësta fora rodes
En jöbia ai 3 de jügn él sté le de internazional dla roda, metü sö dl 2018 dal'ONU. Tres l'ofizialisaziun de chësta data y de n de dediché ales rodes, á les Naziuns Unides reconesciü che la roda n'é nia ma n meso de trasport, mo ince n simbol de respet dl'ambiënt, che trasmët n messaje positif por incorajé le consum y la produziun sostenibla, cun benefizi ince sön le clima. Meton sö le de dla roda, ó l'ONU ince sensibilité i statesc mëmbri da investí sön strades y trus y d'atres infrastrotöres por rodes y ziclisć.
Te n raiun da mun, olache al é en gran pert ërc y pendënzes, él chersciü ti ultims agn le comerz de rodes eletriches. Cun chëstes röien indlunch, fajon manco fadia. Scebëgn che ares ais n certo cost, é tröpes les porsones che tol la dezijiun da spëne y da investí insciö te chësc meso de trasport. Y propi deache la domanda de rodes é tan chersciüda, n'él gnanca plü tan saurí da nen ciafé. Chi che vën y imprësta fora rodes stënta da nen comané do.

I n'ún baié cun Norbert Frenademez da La Ila, comerziant che vën y imprësta fora rodes. L'intervista podëise lí tla ediziun stampada da en vëndres ai 11 de jügn. 
 (kp)