Lungiarü: storia de n paisc da munt

Data

01 de otober 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
La publicaziun »Alpingeschichte kurz und bündig – Lungiarü« é gnüda metüda adöm da Giuliana Clara y gnará presentada tl cheder dla indunada di »Bergsteigerdörfer« che sará tratan chësta findledema a Lungiarü
Dal 2018 incá fej Lungiarü pert di »Bergsteigerdörfer«, dlungia Matsch te Vintschgau y d'atri 30 paisc da munt dles Alpes, en particolar dl'Austria. Ara se trata de paisc che á mantigní y conservé les tradiziuns y la cultura, che se dá jö cun n tursim y cun n'agricoltöra sostenibli che se tolon dant da sconé l'ambiënt y da svilupé na mobilité eco-compatibla. Fá pert di »Bergsteigerdörfer« se damana le respet de na ligna de criters, dantadöt por ci che reverda le turism, che dess se oje dl vers de porsones che aprijëia la munt y la natöra, ti pitan sorvisc scëmpli tres strotöres locales y familiares, tignon tres cunt dla sconanza dl raiun, de süa cultura y tradiziun. Sön i paisc che fej pert di »Bergsteigerdörfer« vëgnel ince dé fora publicaziuns y le liber sön le paisc da munt Lungiarü é gnü metü adöm da Giuliana Clara.

Le liber en cört
Le pice liber scrit por todësch cun val' pert por ladin, tol ite te sües 130 plates, argomënc desvalis sön le paisc da Lungiarü. Tla pröma pert porta dant l'auturia la storia di ladins y dl paisc, che é gnü ti agn atoché plü iadi da catastrofes, sciöche p.ej. na roa che â ciavé ite la dlijia o n medefüch che â borjé jö gran pert dl zënter, che é spo gnü fat sö danü plü infora. Inant scri Giuliana Clara ince de sciöche Lungiarü á suraviü la Pröma Gran Vera, tolon sö i profungs rová adalerch da Fodom, y spo les Opziuns, tratan la Secunda Vera, olache gran pert dla popolaziun â tut la dezijiun da ne jí nia demez. Tl liber vëgnel ince descrit le svilup dl turism, che â bele metü man di agn Vint dl Nücënt y la storia de n pionier: Iaco Ostí, che â na ostaria, mo che â ince fat sö na siëia, n berch dal strom, la pröma Cassa Raiffeisen y che ess orü fá sö n raiun dai schi, sce sü compaejans l'ess daidé. Iaco é jü demez y s'á spo trasferí cun süa familia a Vahrn. Gran pert dla publicaziun é spo dedicada ala storia dl alpinism y di alpinisć: a Heinrich Pescoller – l'alpinist da Lungiarü, mo ince a d'atri alpinisć badioc, sciöche Josef Adang, y da foradecá sciöche Sieglinde Walzl, Reinhold Messner, Hans Kammerlander y Heini Holzer che á arpizé sön i parëis de Pütia. Tla pert dedicada ala munt y al alpinism vëgnel ince presenté le parch Natural Pöz/Odles y deplü vies y escurjiuns. Ala fin él ciamó na pert dedicada ala vita da paur y ala spëisa tradizionala. »Lungiarü n'â nia ciamó na publicaziun che tol ite döta süa storia, porchël pó chësc pice liber ester interessant y gní aprijé da chi che ó nen savëi deplü de nosc paisc y ciaran ai retrac storics pon odëi le svilup che é sté da vedlamënter incá«, dij l'auturia.

Indunada di »Bergsteigerdörfer« a Lungiarü
Tratan chësta findledema sarál a Lungiarü la indunada di »Bergsteigerdörfer«, che vëgn organisada sot le moto »Some y realté«. Tratan trëi dis gnarál adalerch deplü referënc che baiará de tematiches desvalies, liades ala munt. Le liber »Alpingeschichte kurz und bündig – Lungiarü« gnará presenté la sabeda sëra dales 20:30 tl salf dles manifestaziuns da Lungiarü.  (kp)