Por ciafé impulsc y consëis, y por tó sö la poscibilité da se confronté cun n espert de sistems educatifs y de valutaziun s’á deplü rapresentanc dla scora ladina induné tla scora mesana de Sëlva, por n dé de formaziun. Le danmisdé ti ê dediché ai dirigënc, le domisdé é sté spo davert a düc i insegnanc. Ara nen jô, sciöche dit, de valutaziun, y al mëteman dl curs é i partezipanc gnüs inviá da fá n test online, cun domandes che orô moseré la perzeziun che vignun
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/17452-nia-tan-co-y-tan-che-an-mess-valute-mo-pluetosc-ciodi-che-an-le-fej#sigProIdca98d42a17
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/17452-nia-tan-co-y-tan-che-an-mess-valute-mo-pluetosc-ciodi-che-an-le-fej#sigProIdca98d42a17
Da chësta picia ativité, che parô tl pröm plütosc scëmpla, él gnü fora respostes falades che á depënt n cheder scialdi pessimistich dl monn incër nos ia: insciö á Lucisano orü desmostré che la perzeziun dles porsones, ince espertes de valutaziun, é dagnora piec (o plü negativa) respet ala realté di fac: chi ch’é cherdá a valuté se basëia sön impresciuns che é gonot irazionales, dalunc dala verité. Por gauja de preiudizi, o por n "prinzip de autorité" (ipse dixit = ël l’á dit) che operëia tres ciamó a livel de cosciënza popolara, é chëra dla valutaziun na operaziun zitia, che se damana deplü competënzes y n förtl che vá eduché y ajorné. Por smorjelé l’incuntada, y ince por alzé fora les dificoltés liades ala valutaziun, á le prof. Lucisano orü dí che la Pedagogia rapresentëia un di savëis plü falimentars de düc: te passa 5000 agn de storia culturala n’ éra nia stada buna da mioré – n iade por dagnora – l’educaziun, la lezitënza, le comportamënt y les relaziuns danter les porsones. Y un n pinsier che le reladú á pronunzié n per de iadi é che le monn dla scora é tan co porsighité dala trica de valutaziun, dal debojëgn da abiné sö notes, y da trá adöm iudizi. Do süa esperiënza dij Lucisano che orëi moseré y valuté döt cant ne porta nia pro al mioramënt dla scora: le nojel dla cuestiun n’é nia "co" y "tan" che
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/17452-nia-tan-co-y-tan-che-an-mess-valute-mo-pluetosc-ciodi-che-an-le-fej#sigProIdca98d42a17
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/17452-nia-tan-co-y-tan-che-an-mess-valute-mo-pluetosc-ciodi-che-an-le-fej#sigProIdca98d42a17
Le messaje che an á podü lí fora tler dales parores dl professur Lucisano é che l’ossesciun dles notes comporta n risch de omologaziun, de livelamënt y de standardisaziun, chël che pretënn da valuté düc tla medema manira, da i orëi düc anfat, canche la scora, deperpo, dess valorisé les desferënzies, y aprijé les cualités de vignun, singolarmënter. Tres danü, y cun n lingaz tler, concret y impizënt, inviëia le reladú i partezipanc da ponsé sura söi limi dla valutaziun: a tan che ara pó ester relativa, (conscidran che vigni insegnant á n ater meter de iudize), a ci dann che ara pó fá, canche ara sighitëia da confermé l’insuzes scolastich (che porta spo dagnora le möt o la möta a se descorajé y a perde la motivaziun), y ala pücia dorada che ara mantëgn tl tëmp (na nota vel al momënt dla verificaziun, y vel ma por chë verificaziun). Sce i insegnanc á n model ideal tl ce, che messass rapresenté le bëgn di scolari y dles scolares, spo ne passenëia
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/17452-nia-tan-co-y-tan-che-an-mess-valute-mo-pluetosc-ciodi-che-an-le-fej#sigProIdca98d42a17
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/17452-nia-tan-co-y-tan-che-an-mess-valute-mo-pluetosc-ciodi-che-an-le-fej#sigProIdca98d42a17