Nia tan "co" y "tan" che an mëss valuté, mo plütosc "ciodí" che an le fej

Data

18 de otober 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Le professur Pietro Lucisano dla Université "La Sapienza" a Roma á tigní n curs de ajornamënt por dirigënc y insegnanc dla scora ladina
Dan le mëteman de chësc ann de scora él gnü adalerch le professur Pietro Lucisano sön invit dla Intendënta dla scora ladina Edith Ploner. Ël é degan dl Departimënt de Sciënzes dla Formaziun al’ Université “La Sapienza” de Roma.

Por ciafé impulsc y consëis, y por tó sö la poscibilité da se confronté cun n espert de sistems educatifs y de valutaziun s’á deplü rapresentanc dla scora ladina induné tla scora mesana de Sëlva, por n dé de formaziun. Le danmisdé ti ê dediché ai dirigënc, le domisdé é sté spo davert a düc i insegnanc. Ara nen jô, sciöche dit, de valutaziun, y al mëteman dl curs é i partezipanc gnüs inviá da fá n test online, cun domandes che orô moseré la perzeziun che vignun á dla realté, en cunt de bëgnester, iustizia, educaziun, sanité, yii.

Da chësta picia ativité, che parô tl pröm plütosc scëmpla, él gnü fora respostes falades che á depënt n cheder scialdi pessimistich dl monn incër nos ia: insciö á Lucisano orü desmostré che la perzeziun dles porsones, ince espertes de valutaziun, é dagnora piec (o plü negativa) respet ala realté di fac: chi ch’é cherdá a valuté se basëia sön impresciuns che é gonot irazionales, dalunc dala verité. Por gauja de preiudizi, o por n "prinzip de autorité" (ipse dixit = ël l’á dit) che operëia tres ciamó a livel de cosciënza popolara, é chëra dla valutaziun na operaziun zitia, che se damana deplü competënzes y n förtl che vá eduché y ajorné. Por smorjelé l’incuntada, y ince por alzé fora les dificoltés liades ala valutaziun, á le prof. Lucisano orü dí che la Pedagogia rapresentëia un di savëis plü falimentars de düc: te passa 5000 agn de storia culturala n’ éra nia stada buna da mioré – n iade por dagnora – l’educaziun, la lezitënza, le comportamënt y les relaziuns danter les porsones. Y un n pinsier che le reladú á pronunzié n per de iadi é che le monn dla scora é tan co porsighité dala trica de valutaziun, dal debojëgn da abiné sö notes, y da trá adöm iudizi. Do süa esperiënza dij Lucisano che orëi moseré y valuté döt cant ne porta nia pro al mioramënt dla scora: le nojel dla cuestiun n’é nia "co" y "tan" che an mëss valuté, mo plütosc "ciodí" che an le fej. I insegnanc á le compit da acompagné mituns y mitans a capí le monn, a interpreté la realté incër ëi ia; y por ti ester manëcia a chësta sfida, mëssi descedé curiosité ti scolari y scolares, ti dé crëta, ti lascé n tan de responsabilité y ti pité tröpes ocajiuns de esperiënzes educatives, chëres che é caraterisades dal plajëi dl aprendimënt y dala ligrëza dla trasmisciun ai atri. An impara tres l’esperiënza.

Le messaje che an á podü lí fora tler dales parores dl professur Lucisano é che l’ossesciun dles notes comporta n risch de omologaziun, de livelamënt y de standardisaziun, chël che pretënn da valuté düc tla medema manira, da i orëi düc anfat, canche la scora, deperpo, dess valorisé les desferënzies, y aprijé les cualités de vignun, singolarmënter. Tres danü, y cun n lingaz tler, concret y impizënt, inviëia le reladú i partezipanc da ponsé sura söi limi dla valutaziun: a tan che ara pó ester relativa, (conscidran che vigni insegnant á n ater meter de iudize), a ci dann che ara pó fá, canche ara sighitëia da confermé l’insuzes scolastich (che porta spo dagnora le möt o la möta a se descorajé y a perde la motivaziun), y ala pücia dorada che ara mantëgn tl tëmp (na nota vel al momënt dla verificaziun, y vel ma por chë verificaziun). Sce i insegnanc á n model ideal tl ce, che messass rapresenté le bëgn di scolari y dles scolares, spo ne passenëia chësc model feter mai cun la realté. Fajan n confrunt cun le test de perzeziun che ê gnü fat al scomenciamënt dl curs, á Lucisano dit che – tla perzeziun di insegnanc – ne corespogn nia i "scolari dejidrá" ai "mituns reai" che an á te classa. La personalité di mituns, sües cualités y sü interesc, ne se lascia mai stlü ite te n model astrat y stare, fat de proieziuns y de numeri. L’insegnamënt ne pó nia ester n ritual repetitif: al é val’ de vi, y al é dërt che al se renovëies: i scolari y les scolares crësc fora, le monn barata tresfora, y ince la scora dess ester buna da ajorné sües vijiuns y sües metodes. Plü co se fissé söles regoles, aconsiëia Lucisano da adoré sensibilité y inteligënza, odon ite che vigni möt y vigni möta é atramënter, á n’atra storia, d’atri debojëgns y d’atri talënc. La dimenjiun relazionala vëgn dan la conescënza: la scora mëss porchël se dé jö deplü cun les aspiraziuns di jogn y dles jones: ara dess i acompagné tl descurí i talënc y i dejiders de vignun, y ti insigné co fá da i realisé. Deache, ala fin, é la scora fata por cherié porsones contëntes.