L’arlogn é indô atif

Data

30 de auril 2022

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
"Situaziun dala ria", "gran crüze", "desfida" é parores che toma en cunt dl chefer dla scorza tla Val Badia. Le vizediretur dl ispetorat forestal da Bornech Gottlieb Moling informëia co che al é da s’astilé
Do che le chefer dla scorza (arlogn) á passé l’invern en pert sot la scorza di lëgns ite y en pert tl terac, jorel indô por se slarié fora. Cun les temperatöres plü altes dl’aisciöda (cun 16° C) á bele metü man le ziclus dl chefer. La mandla dl chefer fej üs, fora di üs vëgnel na larva. La larva mangia dassënn tl lat sot la scorza ite y tl stadium dla popa sozedel la metamorfosa a chefer adult. Les larves fej le gran dann al lëgn y sce le lëgn ne é nia plü bun da se paré dales tröpes larves cun la produziun de media spo mörel jö.
Dales sessiuns forestales de chësc ann (online por Badia/Corvara y en presënza a La Pli y La Val) él gnü informé düc i interessá por menü sön le chefer, contribuc y les ativités da fá por ciaré de smendrí le prigo.
Por le clima ideal y la pücia nëi, á tröpes dites y proprietars di bosc lauré sö feter döt invern lignan tomé dala nëi di agn 2019 y 2020 y secé dal chefer l’ann 2021. Chësc é dessigü sté n vare dër important por porvé da smendrí la popolaziun dl chefer. Ince sce por le gran numer di chefri sarál dër rí da evité che la dann vais inant, messunse impó ciaré da fá döt le poscibl. Le mëis de ma él ciamó meso da fá laurs por evité la propagaziun dl chefer.

Chisc foss i laurs da fá
- Taié le lignan mort jö en pe, sce la scorza n’é nia bele sëcia. Taié le lignan indeblí o ciamó en pert vërt sce al é plëgn de chefri o tl stadium dles larves. Por evité massa de gran taiades sarál i verdabosc dles staziuns da La Ila y Al Plan che pó scrí dant da lascé ince lëgns sëc en pe. Les funziuns de proteziun y ecologiches di bosc mëss resté garantides!
- Trasporté le lignan lauré sö fora de bosch (destanza de almanco 300 m dal bosch) y mëte averda da ne danejé nia i trus.
- Scorzé a mascin le lignan ciamó frësch ia por tera. Sce la scorza é bele sëcia o tomada demez, n’é le lignan nia plü prigorus por le chefer.
- Taié sö te tapi sot i 50 cm le lignan debl ciamó prigorus por le chefer ia por tera, che n’é nia meso lauré sö, por che le lignan assüies fora plü snel.
- Majiné sö i gröms de rames dal laur dl prozessur y condüje le material fora de bosch.

Vigni anuzada de lignan mëss gní autorisada dai verdabosc. Ince por ci che reverda les domandes de contribut, él important da baié jö vigni intervënt cun les staziuns forestales.