Les cripeles tla tradiziun popolara

Data

15 de jené 2023

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Te Südtirol é atifs i "Amisc dles cripeles" che documentëia les cripeles y les ativités incër chësta manifestaziun cristiana, presidënt é siur Miachel Horrer. L’uniun dá fora dui iadi al ann n sfëi cun contribuc da plü paisc
Le sfëi gnü fora dan Nadé, le nr. 2/2022, porta deplü contignüs che reverda da daimpró l’usanza dles cripeles te dlijies y ciases dla Val Badia. Söl cuertl rodus él fat jö la bela cripela dla Dlijia de ploania a La Val.
Da ciafé te chësta ediziun él ince na intervista a Pasquale Kastlunger da Pliscia che cunta de söa pasciun por les cripeles y dla mostra de söa cripele co vá cina en Santa Maria dles Ciandëres ai 2 de forá. N articul (da ciafé stampé tl sfëi en sintesa ince por ladin) cunta dla ativité dles criepeles tla Val Badia, menada do dî da n grup da La Val cun le surastant Giuvani Rubatscher y dai fredesc Rottonara a La Ila.

Cripeles nia ma "nadalines"
Le bel dles cripeles é che vignöna (che n’é nia de stamp industrial) é atramënter y pó gní cheriada y arichida cun de vigni sort de figöres che á na funziun – sciöche tl teater sön paladina – protagonista o acompagnatora. Ince i evënc fora dla vita de Gejú pó ester desferënc, ai ne mëss gnanca tres ester fora dla storia dla nasciüda (Nadé de Gejú). De gran tradiziun tl Tirol Storich é da secui incá sambëgn les cripeles da Nadé, mo dlungia a chëstes ince chëres dla Pasciun. I omi y jogn dla Val Badia che é jüs en Jeun l’ann passé d’aisciöda á podü odëi a amiré la bela cripele dla pasciun tla Dlijia de San Pire ta Fones. Avisa le numer dl sfëi atual di "Amisc dles Cripeles de Südtirol" ti dedichëia a chësc "proiet" n articul informatif. La colaboradëssa redazionala Rosmarie  Messner cunta de chësta gran cripele nöia dla pasciun. Al é sté na idea di amisc dles cripeles da Fones. La cripele dla pasciun é la secunda pert dl proiet, ara mostra 12 momënc fora dla vita dla pasciun de Gejú cun 55 figöres. Tratan i laurs él ince gnü renové la pert zentrala dla cripele tradizionala da Nadé.
Les figöres por la cripele dla pasciun ta Fones é gnüdes arjignades – desco pro la cripele da Nadé – dala firma de Gherdëna Heide. Le proiet á podü gní finanzié tres istituziuns y ince cun spënores privates.

Liéde inant deplü tla ediziun atuala de La Usc di Ladins!