30 de auril 2025
Anna Anvidalfarei pëia do le Max-Ernst-Stipendium
Ai 2 d’aurí á l’artista badiota Anna Anvidalfarei ciafé le stipendium Max-Ernst a Brühl. Cun la premiaziun él gnü inaudé la pröma mostra personala dla jona tl Museum Max Ernst cun le titul »Angesichts der Leiblichkeit«
Ince en chësc ann él gnü dé ia le stipendium Max Ernst, n pest che la cité todëscia de Brühl mët vigni ann a desposiziun de jogn artisć ciamó tla fasa de formaziun. Por la 55ejima ediziun á la iuria cernü danter 231 propostes de partezipanc. Danter chëstes, á les operes dl’arti sta de Badia Anna Anvidalfarei fat parüda.
»Aspeté ne me l’essi nia y dër ion l’ái pié do. N pest sciöche chësc porta ocajiuns«, dij Anna Anvidalfarei, che á tl 2024 bele podü pié do le ...
Ince en chësc ann él gnü dé ia le stipendium Max Ernst, n pest che la cité todëscia de Brühl mët vigni ann a desposiziun de jogn artisć ciamó tla fasa de formaziun. Por la 55ejima ediziun á la iuria cernü danter 231 propostes de partezipanc. Danter chëstes, á les operes dl’arti sta de Badia Anna Anvidalfarei fat parüda.
»Aspeté ne me l’essi nia y dër ion l’ái pié do. N pest sciöche chësc porta ocajiuns«, dij Anna Anvidalfarei, che á tl 2024 bele podü pié do le ...
30 de auril 2025
La zebra va a scola
La terza tlasses dl Lizeum d'Ert de Urtijëi à dat ora n cunlaurazion cun la redazion dla zaita dl Sudtirol "zebra", na edizion speziela dla zaita. La zaita ie unida prejenteda ncuei a Urtijëi
Sot ala cuordinazion dla prufessurëssa Irina Thaler à i:la 33 sculeies:ées dla terza tlasses dla Scola d'Ert de Uritjëi realisà na edizion speziela dla zaita "zebra". N à laurà deberieda cun la redazion de chësta zaita de streda dl Sudtirol, na zaita cun n fin soziel che à da mpermò festejà si diesc ani.
"Nosta zaita vën venduda sun streda da persones cun deficulteies economiches o zënza cësa, che possa nscila se davanië velch leprò per sëuraviver", à spiega la redadëura dla zaita Samia ...
Sot ala cuordinazion dla prufessurëssa Irina Thaler à i:la 33 sculeies:ées dla terza tlasses dla Scola d'Ert de Uritjëi realisà na edizion speziela dla zaita "zebra". N à laurà deberieda cun la redazion de chësta zaita de streda dl Sudtirol, na zaita cun n fin soziel che à da mpermò festejà si diesc ani.
"Nosta zaita vën venduda sun streda da persones cun deficulteies economiches o zënza cësa, che possa nscila se davanië velch leprò per sëuraviver", à spiega la redadëura dla zaita Samia ...
30 de auril 2025
Emparon a ge stèr apede a nesc aves
L à inom »Curaensema« e l é n percors formatif peà via te Fascia per chi che ge stèsc apede a na persona de età te cèsa. L é debant e avert a duc e l vegn prejentà en lunesc ai 5 de mé, da les 5 domesdì te senta del Comun General de Fascia.
I ‘caregiver', parola ingleisa che oramai é jita ite te nosc lengaz da vignidì, l é la persones che rencura zachei de cèsa, de spes de età, e la vel dit apontin chi che ‘porta cura'.
L é na situazion che pel pesèr trop su la vita de chi che se cruzia de ge stèr apede a n parent, soraldut se l vegn fat per n muie de ores vigni dì e per n trat de temp lonch.
Al scomenz, canche la persona de cèsa scomenza a doventèr veia, l'à de besegn de picoi didamenc te la robes da vigni dì, desche uzèr peisc, ...
I ‘caregiver', parola ingleisa che oramai é jita ite te nosc lengaz da vignidì, l é la persones che rencura zachei de cèsa, de spes de età, e la vel dit apontin chi che ‘porta cura'.
L é na situazion che pel pesèr trop su la vita de chi che se cruzia de ge stèr apede a n parent, soraldut se l vegn fat per n muie de ores vigni dì e per n trat de temp lonch.
Al scomenz, canche la persona de cèsa scomenza a doventèr veia, l'à de besegn de picoi didamenc te la robes da vigni dì, desche uzèr peisc, ...
30 de auril 2025
Contra l Gitschberg ne n'àla nia drë' butà
L Gherdëina pierd contra l Gitschberg y l prim plazamënt te tlassifica
La vënta contra l Ahrntal dan Pasca ti ova purtà al Gherdëina l prim post te tlassifica, ma mé per curt tëmp. Purtruep à la scuadra ladina n vënderdi ai 25 de auril perdù contra l Gitschberg Jochtal, ora de cësa, per 3 a 1.
EK
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 2 de mei.
La vënta contra l Ahrntal dan Pasca ti ova purtà al Gherdëina l prim post te tlassifica, ma mé per curt tëmp. Purtruep à la scuadra ladina n vënderdi ai 25 de auril perdù contra l Gitschberg Jochtal, ora de cësa, per 3 a 1.
EK
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 2 de mei.
30 de auril 2025
La nëif ie sparida ... l ne n'ie plu n tarlech
Te Gherdëina van chisc dis a cianté l Bel Mei
Ala fin de auril vëniel te Gherdëina jit da cësa a cësa, sunan y ciantan, per ti mbincé a duc na bona ansciuda. La Mujiga de Urtijëi ie chëst ann bele jita mpue plu abenëura a suné l Bel Mei, n sada dl’ena passeda. Inier ie jit l Cor de Dlieja de Sëlva a cianté y ncuei iel da audì la Mujiga de Santa Cristina ora per la stredes dl luech.
EK
Ala fin de auril vëniel te Gherdëina jit da cësa a cësa, sunan y ciantan, per ti mbincé a duc na bona ansciuda. La Mujiga de Urtijëi ie chëst ann bele jita mpue plu abenëura a suné l Bel Mei, n sada dl’ena passeda. Inier ie jit l Cor de Dlieja de Sëlva a cianté y ncuei iel da audì la Mujiga de Santa Cristina ora per la stredes dl luech.
EK
30 de auril 2025
Le coraje da se vistí chë braia rosa!
Tla scora mesana da San Martin él gnü metü a jí por düc i scolars y dötes les scolares n proiet de sensibilisaziun en cunt dla tematica dl mobbing te sües formes desvalies
N film de chël ch’an á aldí baian plü gonot ultimamënter, n film che vá a cör, pro chël che al é feter imposcibl da ne se lascé nia sciampé val’ legherma. Ara se trata dl film "Il ragazzo dai pantaloni rosa", gnü fora tl 2024, che cunta la storia davëi sozedüda de n jonn vitima de mobbing y cybermobbing. Chësc jonn á inom Andrea, möt sensibl y dal cör d’or, che röia te situaziuns intravaiades y daldötnenia plajores: tres dificoltés cun i compagns de scora, na situaziun familiara nia saurida y ...
N film de chël ch’an á aldí baian plü gonot ultimamënter, n film che vá a cör, pro chël che al é feter imposcibl da ne se lascé nia sciampé val’ legherma. Ara se trata dl film "Il ragazzo dai pantaloni rosa", gnü fora tl 2024, che cunta la storia davëi sozedüda de n jonn vitima de mobbing y cybermobbing. Chësc jonn á inom Andrea, möt sensibl y dal cör d’or, che röia te situaziuns intravaiades y daldötnenia plajores: tres dificoltés cun i compagns de scora, na situaziun familiara nia saurida y ...
29 de auril 2025
La Raiffeisen te Fascia rejona ladin
La Cassa de credit cooperatif Schlern Rosengarten, che tegnarà sia radunanza ai 9 de mé jun Busan, l’à endrezà la pre radunanza a Sèn Jan per si sozi fascegn.
L é stat n bon an l 2024 per la Cassa Schlern Rosengarten, che te Fascia l’à podù se emprevaler de la neva senta enlongia stradon a Sèn Jan. I dac del bilanz, che vegnarà porté en aproazion te la radunanza di sozi jun Busan ai 9 de mé, i moscia n cont economich presciapech medemo a chel del an dant, ma i é ge é jà stac prejenté ai sozi fascegn en vender ai 11 de oril.
Desche semper ti ultimes egn, la Raiffeisen à volù endrezèr n moment te val per palesèr l’atenzion per l teritorie. La ...
L é stat n bon an l 2024 per la Cassa Schlern Rosengarten, che te Fascia l’à podù se emprevaler de la neva senta enlongia stradon a Sèn Jan. I dac del bilanz, che vegnarà porté en aproazion te la radunanza di sozi jun Busan ai 9 de mé, i moscia n cont economich presciapech medemo a chel del an dant, ma i é ge é jà stac prejenté ai sozi fascegn en vender ai 11 de oril.
Desche semper ti ultimes egn, la Raiffeisen à volù endrezèr n moment te val per palesèr l’atenzion per l teritorie. La ...
29 de auril 2025
Pepi Trebo a ce dla Zentrala di Consumadus
En lönesc él gnü renové le diretif dla Zentrala di Consumadus de Südtirol. Pepi Trebo d’Al Plan/San Martin é le surastant nü
Cun Pepi Trebo ciafa la Zentrala di Consumadus de Südtirol n surastant nü. Ël é gnü lité en lönesc de chëst’edema, en gaujiun dla sentada generala di mëmbri. Sciöche vize él gnü lité Andrea Camera, che surantolará spo la presidënza te dui agn – aladô dl sistem de rotaziun. Tl diretif él ciamó Heidi Rabensteiner, Werner Atz y Priska Auer. Le diretif resta en ciaria por 4 agn.
Cun Pepi Trebo ciafa la Zentrala di Consumadus de Südtirol n surastant nü. Ël é gnü lité en lönesc de chëst’edema, en gaujiun dla sentada generala di mëmbri. Sciöche vize él gnü lité Andrea Camera, che surantolará spo la presidënza te dui agn – aladô dl sistem de rotaziun. Tl diretif él ciamó Heidi Rabensteiner, Werner Atz y Priska Auer. Le diretif resta en ciaria por 4 agn.
29 de auril 2025
"Ciüriachecena" y i lus de nüsc dis
A Al Plan él gnü metü en pe n musical cun döta la scora elementara, che se dá jö cun le tema dla sostenibilité y dla sconanza dla natöra. Al é sté na gran desfida, cun passa 100 mitans y mituns sön paladina, mo le resultat pó se lascé odëi. Na impresciun personala de n proiet de valüta
Sce an chir n ejëmpl original de co che an pó se dé jö cun la sostenibilité y le respet por la natöra, n’án ciafé un te scora elementara d’Al Plan, che á traté chësta tematica cun n musical te cater lingac, metü en pe cun döta la scora. La colma dl proiet án arjunt ai 15 y 16 d’aurí, cun les trëi rapresentaziuns te salf dles manifestaziuns d’Al Plan. Che le proiet é garaté, n’é nia ma gnü desmostré dal salf toch y plëgn de jënt, mo ince dales tröpes espresciuns contëntes y ince brauies de ...
Sce an chir n ejëmpl original de co che an pó se dé jö cun la sostenibilité y le respet por la natöra, n’án ciafé un te scora elementara d’Al Plan, che á traté chësta tematica cun n musical te cater lingac, metü en pe cun döta la scora. La colma dl proiet án arjunt ai 15 y 16 d’aurí, cun les trëi rapresentaziuns te salf dles manifestaziuns d’Al Plan. Che le proiet é garaté, n’é nia ma gnü desmostré dal salf toch y plëgn de jënt, mo ince dales tröpes espresciuns contëntes y ince brauies de ...
28 de auril 2025
La cufada dl Cor de dlijia
Do les gran funziuns y festes da Pasca, á le Cor de dlijia da Lungiarü metü a jí na cufada dla uniun
Pasca é la maiú festa dl ann religius. Al é na festa che chërda i tröc fedei da jí gonot te dlijia. Te nüsc paisc vëgn i dis dl’Edema Santa ciamó tignis y recordá sciöche da vedlamënter incá. Por i cors de dlijia é chësta edema ince n’edema dër impegnativa.
Le comité dl Cor á orü stlü jö chësta edema de gran fede cun n pü’ de devertimënt y á organisé en Lönesc de Pasca do mëssa na picera incuntada cun na bela cufada. Ciantarines y ciantarins é gnüs inviá tl salf dles proes a sté n pü’ adöm, ...
Pasca é la maiú festa dl ann religius. Al é na festa che chërda i tröc fedei da jí gonot te dlijia. Te nüsc paisc vëgn i dis dl’Edema Santa ciamó tignis y recordá sciöche da vedlamënter incá. Por i cors de dlijia é chësta edema ince n’edema dër impegnativa.
Le comité dl Cor á orü stlü jö chësta edema de gran fede cun n pü’ de devertimënt y á organisé en Lönesc de Pasca do mëssa na picera incuntada cun na bela cufada. Ciantarines y ciantarins é gnüs inviá tl salf dles proes a sté n pü’ adöm, ...
28 de auril 2025
Adum per l Mozambico con CAM
A Moena l é stat prejentà l’atività e l’esperienza de volontères del Consorzie de sociazions che se dèsc ju per didèr i picioi e la jent te la Provinzia de Sofala.
Lurèr adum per didèr a na vida percacenta la popolazions de lesc manco fortuné. Con chest obietif del 2002 te la provinzia de Trent l é stata metù su l CAM, acronim de Consorzie Sociazions Mozambico.
Enlouta, do egn de conflit zivil tel Mozambico, che l era stat na colonia del Portogal, la situazion se aea stabilisà l é stat l'oportunità de poder se emprevaler de strutures enjignèdes da organisazions de aiut umanitarie internazionèl, che se n jia e i ge les lascèa a sociazions che aessa podù ...
Lurèr adum per didèr a na vida percacenta la popolazions de lesc manco fortuné. Con chest obietif del 2002 te la provinzia de Trent l é stata metù su l CAM, acronim de Consorzie Sociazions Mozambico.
Enlouta, do egn de conflit zivil tel Mozambico, che l era stat na colonia del Portogal, la situazion se aea stabilisà l é stat l'oportunità de poder se emprevaler de strutures enjignèdes da organisazions de aiut umanitarie internazionèl, che se n jia e i ge les lascèa a sociazions che aessa podù ...
27 de auril 2025
Fassa Terme, protagonista de l’oferta turistica
I sozi à aproà l bilanz del ejercizie 2024 e i ge à renovà la encèries al Consei de Aministrazion e al Colege sindacal. L CEP vèrda con cruzies al bilanz de la sozietà.
La sozietà Fassa Terme à chiamà ite en vender ai 11 de oril te sala de Consei de Comun de Sèn Jan sia radunanza ordenèra per l’aproazion del bilanz de ejercizie serà su ai 31 de dezember del 2024 e l renovo de la encèries sozièles. L bilanz moscia n utol de 25.731 euro (34.995 euro chel del an dant) de chisc, descheche à aproà i sozi, 1.287 euro vegn metui a resserva legala e i etres a resserva statutaria. N bilanz che no spieia aboncont l valor del capital de la sozietà che moscia ades n ...
La sozietà Fassa Terme à chiamà ite en vender ai 11 de oril te sala de Consei de Comun de Sèn Jan sia radunanza ordenèra per l’aproazion del bilanz de ejercizie serà su ai 31 de dezember del 2024 e l renovo de la encèries sozièles. L bilanz moscia n utol de 25.731 euro (34.995 euro chel del an dant) de chisc, descheche à aproà i sozi, 1.287 euro vegn metui a resserva legala e i etres a resserva statutaria. N bilanz che no spieia aboncont l valor del capital de la sozietà che moscia ades n ...
27 de auril 2025
Alisiraziun fiscala "Pröma ciasa"
De bones noeles por che che á bele cumpré na pröma ciasa nöia, mo ne sciafia nia da vëne la vedla anter n ann
Tres la lege de bilanz 2025 él gnü porté ite na novité importanta por ci che reverda les alisiraziuns fiscales por cumpré la pröma ciasa. Ales consumadësses y ai consumadus ti vëgnel dé plü tëmp por vëne n imobil bele de proprieté, zënza perde l’alisiraziun fiscala dl 2% dla cuta de register.
Chësta mudaziun reverda:
- i consumadus y les consumadësses che stlüj jö dal 1. de jená dl 2025 inant n contrat de cumpra autentiché dal notar;
- les consumadësses y i consumadus che á stlüt jö dl 2024 n ...
Tres la lege de bilanz 2025 él gnü porté ite na novité importanta por ci che reverda les alisiraziuns fiscales por cumpré la pröma ciasa. Ales consumadësses y ai consumadus ti vëgnel dé plü tëmp por vëne n imobil bele de proprieté, zënza perde l’alisiraziun fiscala dl 2% dla cuta de register.
Chësta mudaziun reverda:
- i consumadus y les consumadësses che stlüj jö dal 1. de jená dl 2025 inant n contrat de cumpra autentiché dal notar;
- les consumadësses y i consumadus che á stlüt jö dl 2024 n ...
26 de auril 2025
Fioresc l’Aisciuda Ladina
L Festival del lengaz e de l’identità ladina del Comun General de Fascia met dant raides sul teritorie, prejentazion de libres, corsc, laboratories e scontrèdes culturèles.
L é aisciuda. Aisciuda Ladina! Chest an l Festival del lengaz e de l’identità ladina fioresc ti meisc de oril e mé con de bela scomenzadives leèdes al tem de la toponomastica che envia a jir sul teritorie e descorir i testamonesc veiores de noscia storia e comunanza. L Comun General de Fascia, l Istitut Cultural Ladin, la Scola e l’Union di Ladins va inant con la colaborazion a na vida che duc posse cognoscer e durèr i inomes ladins di lesc de noscia val e no vae perdù l leam col teritorie tant ...
L é aisciuda. Aisciuda Ladina! Chest an l Festival del lengaz e de l’identità ladina fioresc ti meisc de oril e mé con de bela scomenzadives leèdes al tem de la toponomastica che envia a jir sul teritorie e descorir i testamonesc veiores de noscia storia e comunanza. L Comun General de Fascia, l Istitut Cultural Ladin, la Scola e l’Union di Ladins va inant con la colaborazion a na vida che duc posse cognoscer e durèr i inomes ladins di lesc de noscia val e no vae perdù l leam col teritorie tant ...
26 de auril 2025
Suzes ladin pro le concurs di tistleri jogn
Costanza, prezijiun y adrenalina án sintí ala fin de merz pro le concurs provinzial di tistleri jogn a Bornech. Dui tistleri da La Pli á davagné te süa categoria
Danter i apuntamënc prinzipai dl artejanat de Südtirol, toca vigni ann indô le concurs di tistleri jogn, che vëgn organisé dal Ofize provinzial de Lernerat y formaziun da moaster artejan, en colaboraziun cun la Scora profescionala da Bornech y l’Assoziaziun provinziala di artejagn APA. Al concurs de chësc ann, tigní tla scora a Bornech, á tut pert 43 partezipanc, che â le compit da arjigné ca n toch artejanal de lëgn, cun la dificolté che se mudâ aladô dla classa che ai frecuentëia: da ...
Danter i apuntamënc prinzipai dl artejanat de Südtirol, toca vigni ann indô le concurs di tistleri jogn, che vëgn organisé dal Ofize provinzial de Lernerat y formaziun da moaster artejan, en colaboraziun cun la Scora profescionala da Bornech y l’Assoziaziun provinziala di artejagn APA. Al concurs de chësc ann, tigní tla scora a Bornech, á tut pert 43 partezipanc, che â le compit da arjigné ca n toch artejanal de lëgn, cun la dificolté che se mudâ aladô dla classa che ai frecuentëia: da ...
25 de auril 2025
Ladins protagonisć al Filmfestival de Trent
En domenia l é en program i film »Crepe de lum« de Giancarlo Dorich co la Musega de Poza su la Torns del Vaiolet e »Cincanta« de Paolo Vinati su la tradizion de la corones del meis de mé te la Val Badia. Doman sabeda spetacol te Piaza Fiera con Circensema.
L é peà via anché 25 de oril, tel dì del 80° cedean de la Festa de la Liberazion, l 73° Trento Filmfestival, dedicà a la mont e a la resistenza, che aldò de n program dezidù da temp l à chest an desche Paisc ghest l’Argentina, tera de naa de Papa Francesch, te chisc dis de gran manconia per sia departida.
Fin ai 4 de mé protagonisć assoluc sarà i film, ma ence libres e evenc, scontrèdes e debatic, con vèlch cercia ladina: do esser peé via te l’avertura ofiziala te la Sala Depero con ence l ...
L é peà via anché 25 de oril, tel dì del 80° cedean de la Festa de la Liberazion, l 73° Trento Filmfestival, dedicà a la mont e a la resistenza, che aldò de n program dezidù da temp l à chest an desche Paisc ghest l’Argentina, tera de naa de Papa Francesch, te chisc dis de gran manconia per sia departida.
Fin ai 4 de mé protagonisć assoluc sarà i film, ma ence libres e evenc, scontrèdes e debatic, con vèlch cercia ladina: do esser peé via te l’avertura ofiziala te la Sala Depero con ence l ...
25 de auril 2025
Co volone che sie Fascia del 2040?
Mobilità, vivibilità, fèr comunanza e Comun general: problematiches e prospetives al zenter del dossier »L davegnir de Fascia: vijions de comunanza« portà dant enstadì a Sèn Jan.
N percors de projetazion del davegnir e de dialogh co la comunanza l é stat portà inant a peèr via dal uton passà dai Servijes sozièi del Comun General de Fascia en colaborazion col studie Skopìa. L é stat endrezà n percors partezipatif con jent che à metù a desposizion sia esperienza e che laora te desvalives setores acioche se aesse podù raprejentèr l più possibol duta la categories de Fascia. La domana a vigniun l era: co vedede l davegnir de Fascia? Che politiches se podessel meter en esser ...
N percors de projetazion del davegnir e de dialogh co la comunanza l é stat portà inant a peèr via dal uton passà dai Servijes sozièi del Comun General de Fascia en colaborazion col studie Skopìa. L é stat endrezà n percors partezipatif con jent che à metù a desposizion sia esperienza e che laora te desvalives setores acioche se aesse podù raprejentèr l più possibol duta la categories de Fascia. La domana a vigniun l era: co vedede l davegnir de Fascia? Che politiches se podessel meter en esser ...
25 de auril 2025
Isté cun les furnadoies 2025
Dan da püch él gnü presenté l’aziun "Isté cun les furnadoies 2025". Sciöche bele tla sajun da d'isté 2024, ciafa ince chësc ann che che á le Südtirol Pass na reduziun dl prisc de altamo le 30 porcënt, pro passa 60 implanc portamunt tl Südtirol
Por s’anuzé dla reduziun dl prisc preodü mësson avëi n Südtirol Pass, Euregio Family Pass, Südtirol Pass abo+, Südtirol Pass 65+ o Südtirol Pass free (tl dagní n südtirolmobil-abo da n prisc fis).
Che che á n Südtirol Pass y á bele ciafé dl 2024 n adesif, pó ince l'adoré dl 2025. Che che á trat jö l'adesif o ne l'á nia ciafé por posta dl 2024, pó damané do le duplicat pro i infopoints de südtirolmobil.
Important: Pro la cassa di implanc portamunt che fej para mësson mostré le Südtirol Pass (cun ...
Por s’anuzé dla reduziun dl prisc preodü mësson avëi n Südtirol Pass, Euregio Family Pass, Südtirol Pass abo+, Südtirol Pass 65+ o Südtirol Pass free (tl dagní n südtirolmobil-abo da n prisc fis).
Che che á n Südtirol Pass y á bele ciafé dl 2024 n adesif, pó ince l'adoré dl 2025. Che che á trat jö l'adesif o ne l'á nia ciafé por posta dl 2024, pó damané do le duplicat pro i infopoints de südtirolmobil.
Important: Pro la cassa di implanc portamunt che fej para mësson mostré le Südtirol Pass (cun ...
24 de auril 2025
De bogn resultac ladins a Jesenice e a Feltre
Te la Slovenia Alessandro Giuliano se à vadagnà la medaa de arjent e Matteo Marchioni l 4° post. La badiota Michelle Iconicoff é restèda per pech ju dal podie a la finèla del Trofeo Regions fascia Silver.
Ence la sajon de bal sui feres é ruèdes a piz con de bela sodesfazions per nesc atlec.
Per la ultima competizions doi ladins é jic fin te la Slovenia a tor pèrt a na prestigiousa competizion internazionèla: a Jesenice dai 9 ai 13 de oril se à dejout la 32^ edizion del Triglav Trophy.
4 balarines ladins se à enveze vadagnà l azes a la finèla del Trofeo de la Regions de fascia Silver, che l é stat endrezà a Feltre ai 12 e 13 de oril.
Se pel lejer dut e veder vèlch rtetrat su La Usc nr 15 dai 18 de ...
Ence la sajon de bal sui feres é ruèdes a piz con de bela sodesfazions per nesc atlec.
Per la ultima competizions doi ladins é jic fin te la Slovenia a tor pèrt a na prestigiousa competizion internazionèla: a Jesenice dai 9 ai 13 de oril se à dejout la 32^ edizion del Triglav Trophy.
4 balarines ladins se à enveze vadagnà l azes a la finèla del Trofeo de la Regions de fascia Silver, che l é stat endrezà a Feltre ai 12 e 13 de oril.
Se pel lejer dut e veder vèlch rtetrat su La Usc nr 15 dai 18 de ...
