media/k2/galleries/3811/thumbs/Bruno_Sommariva_PP.jpg
29 de setember 2016

L Bon Pèster ge à orì si brac a Bruno Sommariva

N muie de jent à tout pèrt a l’obito en jebia domesdì te gejia de Moena, per ge sporjer l’ùltim salut e l detelpai per so empegn zivil e profescionèl

L’aea 63 egn, Bruno Sommariva, e l’era n muie cognosciù te Fascia e te Fiem per so empegn zivil e profescionèl te l’aministrazion publica. L’é stat anter l’auter vizeombolt de Moena, Scario de la Magnifica Comunità de Fiem e secretèr del Comprenjorie Ladin e dapò del Comun General, encèria che l’à cognù lascèr ti ùltimes egn per rejon de sanità.

Ai 28 de setember Bruno Sommariva l’é se n jit e la burta neva à soscedà gran despiajer te la doi valèdes. En jebia domesdì la gejia de Moena era piena ...
media/k2/galleries/3805/thumbs/Principessa_Maria_Pia_Ruspoli_Sforza_e_Elsa_Zardini__Presidente_Ulda__con_Claudio_Zanettin_-_Festa_Bande_2016.jpg
29 de setember 2016

“El pizo museo de Anpezo”

Na ciacolada col anticuario anpezan Claudio Zanettin per cugnesse l suo mondo e le sue passiogn.
Claudio Zanettin l é n colezionista de robe vege che l à dagnora vivest in Anpezo e che co la passion che Amelia Illing, amiga de sa mare, la i ava trasmetù, l à metù man bele da joven de colezionà siebe toch de artejanat artistico anpezan che auter toch curios e particolari ciatai n giro per l mondo.
Claudio l vif da n par de agn nten pico apartamento de 56 mq che varda ju Corso Italia e proprio ilò l à sentà ite l "Pizo Museo de Anpezo" ulache l à metù fora ogeti e massarie de la cultura ...
media/k2/galleries/3804/thumbs/foto1.jpg
29 de setember 2016

L vescovo de la jent

Martes 27 de setembre la prima visita a Col de mons. Renato Marangoni.
“Canche se và per le crejime no s'à n cuadro de la vera situazion del pais”. Proprio per chest pe sua prima vijita mons. Renato Marangoni l à volù fà sua prima vijita nte le parochie de la diozeji n di via per la stemana. N modo de ester chest che l à fat delongo pensà a Papa Franzesch, n modo de ester saurì, senza grande zerimonie. Martes 27 da da sera l è ruà sa Col e la funzion l'à metù man da le 18.30. Na messa semplize, ulache nte la predica mons. Marangoni l à volù auzà fora l'importanza ...
media/k2/galleries/3797/thumbs/14359198_1804870363062717_4007883613667325043_n.jpg
28 de setember 2016

Enaudà l monument ai sudé te Sèn Nicolò

La Schützenkompanie “Ladins de Fasha” à benedì l monument fat sù endèna la Pruma vera e l’à strent n nef leam con i Shizeres de Stanecia.
En domenia ai 18 de setember te Val de Sèn Nicolò a Poza i Shizeres de Fasha à endrezà la zerimonia de benediscion del monument fat sù endèna la Pruma vera en onor del sudà de l’armèda austro-ungarica Josef Prämstaller da Sarntal mort del 1916, sun Costabela. Te la medema dì, i Shizeres de Fasha e chi de Stanecia se à baratà doi Scheiben desche segn de fradaa.

La dì l’à abù doi gregn segnificac: da na pèrt, con la benediscion del monument, se à volù  recordèr duc i sudé che se à dat jù e i ...
media/k2/galleries/3796/thumbs/dlijialaila1.jpg
28 de setember 2016

La Ila: gran festa por la dlijia

Retrac y impresciuns dla festa por i 500 agn dla dlijia da La Ila, metüs a desposiziun dal fotograf Freddy Planinschek.
Chëra di 25 de setëmber é stada na domënia storica por le paisc da La Ila. An á podü festejé le 500ejim compliann dla dlijia de paisc. N avenimënt che an á recordé con na gran festa, pro chëra che gragn y pici á contribuí al bun garaté. Ince le Vësco i á fat l’onur ala comunité cun süa presënza. Por l’ocajiun é la dlijia gnüda restaurada daite y an á ince podü benedí le toch nü dla cortina. Bele les edemes dan la festa él gnü desfiré deplü apuntamënc, danter laboratori, referac, funziuns ...
media/k2/galleries/3795/thumbs/02-SCAMBIAMO_GLI_ANELLI.jpg
27 de setember 2016

Bruno e Anselmo, prumes sposc del Trentin, se à orì ai letores de La Usc

La pruma union zivila del Trentin é stata ofiziada a Moena ai 3 de setember da l'ombolt Edoardo Felicetti. Bruno Sommariva e Anselmo Testa, compagnes de vita da beleche 25 egn, à azetà de contèr sia storia.

La pruma union zivila de noscia region é stata sotescrita a Moena dedant a l'ombolt Edoardo Felicetti, che en sabeda ai 3 de setember, presciapech n'ora dant da l'union zivila ofizièda a Trent, l'à ofizialisà la union de Bruno Sommariva e Anselmo Testa, compagné da doi testamonie, Liliana Dellantonio e Annalisa Böttcher.
Su la Usc vegnuda fora en vender ai 23 de setember se pel lejer na longia intervista ai doi sposc (la parola spos vegn dal latin sponsus, partizippassà del verb spondere ...
media/k2/galleries/3794/thumbs/banda_1.jpg
27 de setember 2016

La Banda da Fodom a “Un Passo dal Cielo”

Na sera che i jovegn de la Banda i à podù passà nanter i atori de ste cugnessuda serie TV.
Juoba 22 de setembre la Banda da Fodom l'à bù l muot per na sera de rezità auna a Enrico Ianniello (che i apassionai i cugnes come l vize questor Vincenzo Nappi), Gianmarco Pozzoli (l comissario Huber) e a Rocio Munoz Morales, la moroja de Raoul Bova che nte sta edizion la rezita la part de Eva. Le riprese i à durà da le 20.00 a le 23.00 e i à ciapà ite la banda nte na finta festa de pais a S. Candido che vegnarà fat vede ntel 2017 nte la cuarta sajon de la serie.

(De pi nte la Usc de vender 30 ...
media/k2/galleries/3793/thumbs/zivila1.jpg
26 de setember 2016

De dla Proteziun Zivila a Al Plan

La Crusc Blancia Mareo complësc 25 agn. Öna na iniziativa dl iubileum é sté chësc de cun plü desmostraziuns.
En sabeda ai 24 de setëmber domisdé, á la Crusc Blancia Mareo metü da jí n de dla Proteziun Zivila, olache al n’é nia ma sté da odëi de vigni sort de injins dles forzes de socurs y de ordinn che laora sön nüsc teritori, mo an á ince podü amiré da vijin deplü desmostraziuns. Impröma á la jënt podü odëi sciöche al vëgn fat l’evacuaziun de n implant portamunt cun jolier y socoridus, spo él gnü mostré la prozedöra sön co che le jolier ciaria ega sce al é da jí a destodé n medefüch te bosch. Tla ...
media/k2/galleries/3792/thumbs/DSC00693.jpg
26 de setember 2016

Sun les pedies dla vita

Bel temp y fediei da dutes les vals ladines á fat garaté l pelegrinaje ladin da Badia su Oies l’ultima sabeda de setember.
Colaboradoures y colaboradours dles Unions di Ladins dles vals ladines y dla Union Generela di Ladins dla Dolomites á liet dant les stazions, l Cor de gliejia da Fodom á abelí la santa messa a Oies, Siur Pire Irsara á sport na bela perdica ladina.

Imprescions fotografiches. Deplú sun l pelegrinaje tla edizion de La Usc di Ladins che vegn!
media/k2/galleries/3782/thumbs/Bildschirmfoto_2016-09-22_um_16.17.04.jpg
26 de setember 2016

Le Paisc d’La Pli y la Zeca Pliscia

Por i 100 agn che al é nasciü le maester Mühlmann da Pliscia
Sce an ciara dal punt da Rina sura Longega sö, spo vëigon sura Longega sön na tëmpla cotan ërta la vila da Pliscia che toca pro La Pli. L’inom de Pliscia - Plaiken vëgn bele dant tl bragamin dl grof Volkold de Puster che á fondé dl 1039 le convënt Ciastelbadia, le su de monies benedetines te Tirol. Chëstes á colonisé la pert dërta dla Val Badia, deperpo che chëra a man ciampa é rovada tles mans dl vësco da Porsenú. L’urbar ( codejel dles cutes) de Ciastelbadia dl 1296 cunta sö na lignora de ...
media/k2/galleries/3778/thumbs/Bildschirmfoto_2016-09-22_um_16.15.16.jpg
26 de setember 2016

La matura …y la maduranza… vën nce per nëus

Nëus dla cuinta tlasses ti sauton śën ite al ultimo ann, sperons almanco…, dan l ejam de matura. La trëi tlasses de cuinta nes conta di beliscimi cin’ ani passei deberieda. Te n’ena iel a Urtijëi l bal de matura
Cin’ ani ie bele belau passei, nce per nëus sculeies y sculées dl ITE Raetia nasciui y nasciudes tl ann 1998. L ie stat cin’ ani de de gran emuzions, legrëzes y fadies. L ie unì ris, l ie unì strità, l ie unì fat pesc y l ie unì ris mo n iede. Y sambën iel for unì laurà, te scola y a cësa, scutan su, scrijan pea, fajan i duvieres de cësa y studian, plu o manco regularmënter.
Puec ma boni
Tla cuinta A, sezion Finanza y Marketing, sons mé de ot studënc y studëntes, cater mutons y cater mutans. Tla ...
media/k2/galleries/3783/thumbs/Bildschirmfoto_2016-09-22_um_16.17.13.jpg
25 de setember 2016

Gran festa por i 500 agn dla dlijia da La Ila

Incö domenia ai 25 de setëmber vëgnel zelebré tla cöra da La Ila i 500 agn dala consacraziun dla dlijia. Le program de cornisc de chësc iubileum á bele metü man tratan l’edema y se stlujará ia incö cun la santa mëssa zelebrada dal Vësco y na festa por döta la comunité.
Dl 1500 ê La Ila ma na picia fraziun. Dlijia n’êl ciamó degöna y an a mëssa jôn jön Badia. Inlaôta ê pö la jënt ausada da jí a pe. Chi agn êl spo gnü fat sö na dlijia a La Ila, consacrada plü avisa ai 29 de setëmber dl 1516. Al n’é degun scrit che le confermëia, mo an arata che ara sides gnüda fata sö dala familia nobla da Ruac, che ê bele da deplü generaziuns a sorvisc dl Vësco da Porsenú. Le documënt de consacraziun baia de na “cappella”, bonamënter orô pa i nobli fá sö na sort de capela de ...
media/k2/galleries/3791/thumbs/Dessegn_audioliber.jpg
25 de setember 2016

“Gé son nasciù per...”

L’é l titol del belot audioliber che l prum dì de scola i scolees de la populèra de Vich à ciapà en don. Prest ence te duta l’autra populères de Fascia.
L prum dì de scola, estra che la vijita de l’assessor Mauro Gilmozzi, i scolees de la populèra de Vich à abù n’autra sorpresa. L’é ruà la professora de ladin de la scola auta Simonetta Iori con n bel don da ge sporjer a duc, n audioliber dal titol “Gé son nasciù per ...”.

La professora ge à spiegà che l’é stat enjignà dai studenc più gregn da la pruma a la quinta di licei de Fascia e l conta na bela storia de fradaa anter besties deldut desvalives una da l’autra, tant per mesura, che per ...
media/k2/galleries/3780/thumbs/Bildschirmfoto_2016-09-22_um_16.16.24.jpg
25 de setember 2016

El bon laoro fato fin ades par i Mondiai 2021 de schie

Par doi dis ra Federazion internazionale dei schie r’à vardà drio chel che s’à fato, da i prime de śugno, canche i m’à dà chesta gares. Ades ‘l é da moe co i laore, ‘l é da daerśe i cantiere. Ra noes par Rumerlo e Colfiere. Sarà da śì d’acordo, intrà fondazion Cortina 2021 e asociazion par ra Copa del mondo. El valor de chel che restarà inze ‘l paes, dapò de chera gares
A me dì che son drio a se moe polito, ves chera gares de febraro del 2021, ‘l é Sarah Lewis, sacreataria de ra Federazion internazionale dei schie, par doi dis in Anpezo, a vardà drio duto chel che s’à fato fin ades e chel che resta da fei.
«Ei acaro, ‘l é drio a śì duto polito, dasen – ra me disc – parcé che in Anpezo s’à fato un gran laoro, ‘ste tre mesc, dapò che ra Fis r’à dà i Mondiai 2021 de schie, a Cancun, in Mesico, de śugno. Par solito, d’istade dapò che i à ciapà i Mondiai, dute i ...
media/k2/galleries/3777/thumbs/Bildschirmfoto_2016-09-22_um_16.14.58.jpg
25 de setember 2016

Pësc tëuc ora dal Derjon

Te n tòch dl Derjon àn messù tò ora duc i pësc ajache l’Agenzia per la prutezion zevila messova mëter a jì iló lëures per seguré l ruf
Te chësc raion dl Derjon iel n plunf cun n puent, na luegia strënta che reprejënta n rëm tl cajo de eghes autes. Sce n tol demez l plunf vën l profil de regureda dl’ega majer y i pësc à l mesun de passé. I pësc ie unii piei tres la lectrisc. Respunsabli dl ntervënt ie stac l Ufize provinziel per la ciacia y l pië pësc deberieda cun l’Agenzia per la prutezion zevila y la lia de chëi che va a pië pësc de Laion.

Deplù te la edizion stampeda dl 23 de setëmber.
media/k2/galleries/3784/thumbs/Bildschirmfoto_2016-09-22_um_16.17.32.jpg
24 de setember 2016

Co fajone con la antenes di fonins de Cianacei?

L’é stat prejentà enstadì te Comun de Cianacei l projet per la regolamentazion de l’instalazion de antenes di fonins. N strument per contratèr con i gestores
Chel de l’antenes di fonins l’é n problem te n muie de paìjes. A Cianacei l’aministrazion vidèda da l’ombolt Silvano Parmesani, amò l’an passà, la se à troà a “scombater” con i gestores telefonics. N’outa per l’antena sul tet de l’ex Telecom che zenza domanèr nia é stata slongèda fin sora fora i tec de la cèses apede, e n’outa ence per l’antena che n gestor telefonich volea meter apede l parch di jeghes de Cianacei.
Vedù che a “venjer” l’é praticamenter semper i gestores telefonics, ...
media/k2/galleries/3781/thumbs/Bildschirmfoto_2016-09-22_um_16.16.41.jpg
24 de setember 2016

Na sajun dër positiva vá a piz

Chësc fin dl’edema stlujará i lifc y la sajun da d’isté jará a piz. Al é sté na sajun dër positiva, che á cherdé adalerch n gran numer de ghesć, dala Talia y tres deplü ince da d’atri stac dl’Europa
En domënia ai 25 de setëmber sera i lifc y insciö se stlüj jö la sajun turistica da d’isté, che é stada ince inann dër positiva. I dac che an á dan man nes dij che sides de messé che d’agost él sté n aumënt di pernotamënc respet al ann passé y an arata bonamënter da stlü jö l’ann turistich cun za. dui miliuns de pernotamënc ti comuns de Badia y Corvara. Iadô chisc numeri che crësc él n gran laur y impëgn da pert de porsones che se dá da fá por che i sciori röies adalerch y se stais saurí te ...
media/k2/galleries/3779/thumbs/Bildschirmfoto_2016-09-22_um_16.16.01.jpg
24 de setember 2016

”N ann per saré la Crousc Bláncia Reba”

Chëst l obietif che s’a dé l nuof diretif nominé proprio per saré via la cuestion
N ann. Chëst l obietif temporal che l nuof consei con a cé l prescident Roberto Molin Pradel s’a metù davánt per saré via la “cuestion” Crousc Bláncia Reba. Ma dut l é lié a le trope e zitie cuestion lasciade dalvierte da le passade aministrazions e ai temp de la burocrazia per i comedé via. Prum de dut n debìt de zirca 100 mile euro co le bánche. E po’ n contenzious co la Comiscion tributaria provinzial vignù fora davò n contról de la Guardia de Finánza. L é passé n meis da cánche l ex ...
media/k2/galleries/3776/thumbs/Bildschirmfoto_2016-09-22_um_16.14.44.jpg
24 de setember 2016

Hirameki o l’ert che fej plajëi y ie devertimënt

Plu suvënz àuden dantaldut dai granc frases coche “Ie ne son nia bon de dessënie”. Ma un n cont ie la bona man, la man de fata, l auter cont ie l ne vester nia boni. Ma iela pa propi nsci?
Tl scumenciamënt fòvel l tarlech: “Uni tarlech ie bel”. Cun risses y ponc ala pitura fineda:
Te uni tarlech
ie ascundudes figures,
cun puecia risses,
na vita nueva,
zeche tan de scëmpl,
tan de straurdiner.

“Cëleti a n mur cun si taces y sfëntes, y iló vëijes paesajes ntieres cun crëps y ruves che regor de viers dl mer” (Leonardo da Vinci).
Plu suvënz àuden dantaldut dai granc frases coche “Ie ne son nia bon de dessënie”. Ma un n cont ie la bona man, la man de fata, l auter cont ie l ne vester nia boni. ...
media/k2/galleries/3762/thumbs/Antena_Cianacei.jpg
24 de setember 2016

Antenes scì o no?

Te Comun de Cianacei l’é stat prejentà l projet per la regolamentazion de l’instalazion de la antenes di fonins.
A Cianacei l’aministrazion vidèda da l’ombolt Silvano Parmesani se à enformà per poder se dotèr de n strument per regolamentèr l’instalazion de la antenes: per la sanità di sentadins e per l stravardament del teritorie.

En jebia ai 15 de setember te sala de Consei del Comun de Cianacei l fisich Alfio Turco de la firma Polab l’à prejentà l Projet comunèl. L’à spiegà che chest Pian cognessa garantir l servije ai gestores, donca troèr n post olà meter l’antenes che vae ben per l Comun e i patrons ...