Atualité

19 de mei 2017

Comentar de Pruma

Hubert Dalponte
Indoman domisdé en gaujiun di Dis d'Europa a Neudrossenfeld (Franconia Alta/Bavaria) gnaral descurí tl „urt dles scultöres" i büsć nüs de trëi personalités: Prof. Dr. Dr. h.c. mult. Otmar Issing, Dr. Theo Waigel (ex minister dles finanzes todësch) y Hubert Dalponte da Corvara. Hubert Dalponte é bele portadú de plü onoranzes, danter l'ater ince chëra nazionala de Ciavalier dla Republica Taliana (l'ann 1991). La medaia plü nöia é na europeica, surandada dala FEK, na sozieté de promoziun por la ...
media/k2/galleries/4984/thumbs/tonytschenett.jpg
16 de mei 2017

Les ghiranzes per i ladins

L’ASGB ti met dant propostes concretes al Convent di 33 en cont de Souramont, proporz etnich, assessour provinzial ladin y lingaz ladin unifiché.
La lia sindacala autonoma de Südtirol ASGB („Autonomer Südtiroler Gewerkschaftsbund“) damana te n document prejenté al Convent di 33 na miorazion dla situazion di ladins. „La jent ladina n’á con le secont statut d’autonomia nia ciafé l’atenzion che ti auda“, enscí l portaousc dl’ASGB Tony Tschenett. L’ASGB s’arata la raprejentanza sindacala di grups de lingaz todesch y ladin te Südtirol.

Les ghiranzes pont per pont

La prefazion dl statut d’autonomia dess avei n passus che impermet la readejion di ...
media/k2/galleries/122/thumbs/4545b423627d1068b6267b12dd9d3ece.jpg
23 de mei 2017

Liejede l’edizion nueva!

12 de mei 2017

Editorial

A Neudrossenfeld
La FEK (Fördergesellschaft für Europäische Kommunikation) y l Comun de Neudrossenfeld á invié la Union Generela di Ladins - y con ela duc i Ladins - a la otava edizion di Dis Europeics, che vegn tegnus vigni doi agn te chest pitl luech de Neudrossenfeld tla Franconia Auta (Oberfranken) dlongia Bayreuth. La gran manifestazion dura chest iade plu dis (dai 18 ai 21 de mei) y se focuseia sun la realté ladina, dal aspet cultural a chel economich, da la politica al turism, dal artejanat a l'ert, da ...
media/k2/galleries/4949/thumbs/Bildschirmfoto_2017-05-09_um_11.24.20.jpg
09 de mei 2017

Mesi nia en regola cun l’assiguraziun: insciö éra ti comuns ladins

Tla Talia n’é le 12,7% di auti nia en regola cun l’assiguraziun. Co se stára pa pordërt ti comuns dla Ladinia storica? Chi da La Val é i plü lezitënc
Le foliet Dolomiten publichëia tla ediziun di 9 de ma na statistica sön i mesi nia en regola cun l’assiguraziun tla provinzia de Balsan. Nos sun jüs a ciaré do i dac che se basëia sön les informaziuns dl Ministér di Trasporc, por odëi co che ara se stá en particolar tles valades ladines, tolon ite düc i comuns ladins storics. Tla Talia él na mesaria de 12,7% de mesi nia en regola cun l’assiguraziun.

SÜDTIROL CUN BADIA Y GHERDËNA

La classifica de Südtirol vëgn comanada dal comun de Pruca: sön 120 ...
05 de mei 2017

Comentar de Pruma

Sport deberieda
N sada dan otodì iel stat na partida dala codla o dal palé via La Val, danter la furmazion de cësa y l FC Gherdëina, n derby ladin; de chiche à venciù o perdù reporti sot ala plates de sport. Tlo dancà mé un n pensier: tan bel iel pa, canche nosc jëuni y nosta jëunes se anconta, danter la valedes ladines, magari nce a fé sport deberieda?
Cun la mutans y i mutons muev nce de regula genitores, cumpanies, fans. La realtà ladina ie che la ie, nce a livel de sport, bel mpartida ite de uni viers, ...
media/k2/galleries/4946/thumbs/927469_suedtirolpass.jpg
04 de mei 2017

La gestiun "Südtirol Pass" passa ala STA

Dal pröm de ma incá él la STA che se fistidiëia dla cumpëda dles tarifes y dla gestiun di dac. Por i anuzadus dl sorvisc ne müdel nia!
Desche la Provinzia á lascé al savëi él dal pröm de ma 2017 incá la sozieté inhouse STA spa che gestësc la cumpëda dles tarifes y l’elaboraziun di dac dl Südtirol Pass. „Siöche preodü dala lege sön la mobilité – dij l’assessur Florian Mussner – vëgn le sorvisc dla cumpëda dles tarifes y dl’analisa di dac manajé dal’aministraziun publica. Cina sëgn gnô chësc sorvisc garantí da n ënt aldinfora dl’aministraziun publica“. Dötes les tarifes (ince chëres dl Südtirol Pass 65+ y dl Südtirol Pass ...
media/k2/galleries/4916/thumbs/mesatorona.jpg
02 de mei 2017

Suizid: tema atual, mo tres ciamó n tabu

An ne baia nia ion de jënt che se tol la vita, y impó - canche ara sozeda - nes vëgnel sciuré dan le nes zënza sconanza. A Picolin él gnü metü da jí na serada sön al tematica. L’interes é sté gran.
La provinzia de Südtirol á tla Talia n bur’ primat: l’indesc plü alt de suizids. ”N indesc dopl respet al rest dla Talia”, dij le dr. Roger Pycha - primar dla psichiatria da Bornech - te na intervista al foliet Dolomiten (27 d’aurí). Mo al é ciamó n dat che dá da ponsé: che le grup de lingaz ladin á l’indesc de suizids plü alt te nosta provinzia. Scebëgn che an á chisc dac ala man, él tres ciamó n tabu da baié de jënt che se tol la vita. De suizid ne baion nia cis ion. Plü ion baion de val’ ...
media/k2/galleries/4914/thumbs/Dolomitenfront_grop.jpg
01 de mei 2017

Dolomitenfront: n musical rock al Filmfestival

L’é stat metù ensema con protagonisć de noscia valèdes un di film en program tel gran event cinematografich de la mont de Trent.

 - Va inant l 65° Filmfestival de la mont che per 10 dis, enscin ai 7 de mé, viventea la zità de Trent. Te chesta edizion l’é en program 148 apuntamenc e scontrèdes con 260 ghesć.

I é peé via ai 27 de oril con Reinhold Messner, jà cognosciù dal Filmfestival ma chest an te la neva viesta de regist, ajache insieme a Hans-Peter Stauber l’à fat l film “Still Alive – Dramma sul Monte Kenya”, moscià per la pruma outa te la Tèlia apontin a Trent l prum de mé.

Desche semper no mencia l gran ...
media/k2/galleries/4912/thumbs/_dialogh2.jpg
29 de auril 2017

L dialogh artistich de Lara Steffe e Miriam Weber

Ultimes dis per veder la operes de la doi artistes e ensegnantes de la Scola de Fascia te n bel alestiment al Zenter d’èrt contemporana de Ciavaleis

Enscin en domenia ai 30 de oril tel Zenter d’èrt contemporana de Ciavaleis se pel mirèr la beliscima esposizion de doi artistes de formazion fascèna: Lara Steffe e Miriam Weber.

La mostra, rencurèda dal diretor del Zenter d’èrt Elio Vanzo, fèsc pèrt del percors “Box d’Arte Avisio”, pissà per ge dèr lèrga, daìte da chesta emportanta istituzion, ai artisć de la valèdes de la Veisc: Fascia,  Fiem e Cembra.

Aldò de na formula oramai colaudèda, l’esposizion met dant doi autores desferenc, de ...
28 de auril 2017

Comentar de pruma

Nomen est omen
Le piec é da ne avëi da mostré degöna identité te chësta Europa aldedaincö tan globalisada, che iló n'éson da ignó. Porchël se presentëia ince tres deplü porsones cun aspec y carateristiches de n post, de na cultura, de na etnia... Ester zacai d'atri co düc y ciamó lapró val' de particolar vá de moda, y te chësc fenomen él ince da ciafé na bela porziun dla reaziun a n monn globalisé che vëiga le lian y l'unité ma te n comportamënt consumistich conformistich (y baldi nia te valurs soc sciöche la ...
media/k2/galleries/4885/thumbs/letiziaragaglia.jpg
27 de auril 2017

I diesc protagonisć de „Smach 2017“

La iuria á chirí fora les diesc propostes d’istalaziun por la gran mostra tles munts dolomitiches de chësc isté. Publicaziun di titui di intervënc creatifs y de sü creadus.
Metüda adöm da Not Vital, Gianluca D’Incà Levis, Letizia Ragaglia, Michael Petry a Lois Anvidalfarei, á la iuria cernü dan da püch i proiec da realisé chësc isté te diesc sic dla contrada ti comuns de San Martin de Tor y Mareo. Le tema general de chësta ediziun de Smach é „Contrast“. I titui di laurs y sü creadus é chisc: „Se non capisci una cosa cercala su youtube“ dl Collettivo artistico Luca Rossi, Imola (Talia), por le post Strada de La Vena, „The pale exchange“ de Adam James, Margate (UK), ...
media/k2/galleries/4884/thumbs/escursciun_ladins.jpg
27 de auril 2017

Erbes de medejina y de plajëi sön tru

La Comunanza Ladina de Balsan á invié a n spazier particolar y ütl.
La sabeda ai 8 d’aurí 2017 domisdé s’á n bel grup de 20 porsones incunté a Graun, na picera fraziun dl comun de Kurtatsch, por na spazirada amesa la natöra. L’invit ê gnü da pert dla Comunanza Ladina de Balsan. L’esperta de erbes Irene Hechenberger ti á fat onur a chësta  bela contrada mustran y spligan les erbes da medejina, les proprietés y les faziuns ch’ares á nia ma söl corp, mo ince söla psica dla porsona. La curiosité di presënc ê grana y les domandes é stades tröpes sciöche ince ...
media/k2/galleries/4876/thumbs/927329__no-name_.jpg
26 de auril 2017

Erika Castlunger presidenta

L Consei d’aministrazion nuef dl Istitut Ladin Micurá de Rü con si componenc Heinz Videsott, Roland Demetz y Erika Castlunger á tegnú sia pruma reunion litan Erika Castlunger a sourastanta per i trei agn che vegn.
Do la juda en forza dl decret statal sun l smendriment dl numer di membri di organs aministratifs y de control dles istituzions y corporazions publiches, y do che la Jonta provinziala de Bulsan ova nominé i membri nuefs (chest sun proposta dl assessour provinzial ladin Florian Mussner), él vegnú tegnú te Selva la pruma reunion dl Consei d'aministrazion nuef dl Istitut Ladin Micurá de Rü ai 19 d’auril 2017. 
Sciche la Provinzia scriv á l Consei d’aministrazion l dovei de aprové l program ...
media/k2/galleries/4871/thumbs/Loc_Liquids.jpg
20 de auril 2017

Liquids: Identitèdes fluides de la Èlpes

Na mostra de l’artist fascian Claus Soraperra vegn enaudèda anché, jebia ai 20 de oril da les 5 domesdì, a Trent te Cèsa de la SAT

En jebia ai 20 de oril da les 5 domesdì a Trent te la Cèsa de la SAT - Spazio Alpino (via Manci 57) vegn enaudà la mostra de Claus Soraperra, artist fascian da Grìes de Cianacei e de segur un di esponenc ladins de maor livel de l’èrt entenuda te sie segnificat più lèrch e provocatorie.

L projet espositif - disc l’autor - “vel meter al luster l mudament identitèr en cors te anter la jent de la Èlpes. L svilup sozio-economich te la ultima dejines de egn à far doventèr semper più purec gran pèrt ...
media/k2/galleries/4812/thumbs/n-c_kaser.jpg
12 de auril 2017

Mi Bornech, tan odié y amé sciöche mai

N retrat de Norbert C. Kaser, scritur
Tratan süa vita, nia bëgnodü, gnô süa esistënza aratada jüda a sbüja. Al ê rî da baié cun la personalité, che ne se lasciâ daldöt nia storje, che al rapresentâ. Plü saurí êl da ti fá aicia al cian cun l’inom dl ombolt, le cian che al â gonot pro ël por les ostaries fora. Al se dê jö cun püc amisc, tres i medemi y tla pert de testimoni por l’azeté desche al ê, süa ispiraziun por scrí sü tesć leterars, lirics y de prosa. So plann â da injunté sön papier ci che n’é nia sté dit a chël che é gnü ...
media/k2/galleries/4733/thumbs/aBildschirmfoto_2017-03-28_um_16.48.55.jpg
28 de merz 2017

Jouf sclut

Frara/Frea é sclut per na roa. "I ne savon nia ciamó per tant de temp y de dis!"
La Provinzia scriv che si servisc é tl laour de romené demez l material raité ju. An ne sá nia ciamó canche la streda dl jouf podará vegní daurida.

Infos sun la daurida tres atuales sun:

http://www.provinz.bz.it/verkehr/

media/k2/galleries/4713/thumbs/marmolada.jpg
23 de merz 2017

N invern deleghé massa adora

Chësc ann s’un á les pistes sintí bele dan le mëteman ofizial dl’aisciöda.
La findledema di 18 y 19 de merz rovará tla cronica dla sajun 2016-2017 desco ultima plajora por jí cun i schi tles Dolomites. A gauja dles temperatöres altes nia ma ia por le de, mo dantadöt de nöt, s’un á les pistes - dantadöt chëres a pert sorëdl y a val - sintí valgamia. Impó él sté da odëi tröc ghesć y schiadus, y dantadöt söles terasses á un o l’atra podü ciafé n’atra sodesfaziun co chëra frësca dla nëi: rais de sorëdl che pó ince fá bun ala pel y relassé.
media/k2/galleries/4690/thumbs/Foto_Ladins_a_Roma.jpg
18 de merz 2017

La cultura di ladins al luster a Roma

L gran patrimonie no materièl fat de storia, lengaz, saores, mic e esprescions artistiches del raion ladin vegn prejentà en sabeda ai 18 de mèrz al MAT, Museo Arti e Tradizioni poolari, te la capitala de la Tèlia.

Ai 18 de mèrz ló dal Museo delle Civiltà - Museo Nazionale delle Arti e Tradizioni Popolari de Roma, l'é n event dedicà ai ladins. L'é stat endrezà da l’Istitut Cultural Ladin de Fascia tel chèder del projet “Gli Italiani dell’Altrove” metù a jir dal BIA de Milan (Beni Immateriali ed Archivistici) en colaborazion col Museo delle Civiltà e l’Istituto Centrale per la Demoetnoantropologia de Roma.

L projet, envià via del 2012, l’é vegnù vigni an più gran e rich de grà a scontrèdes dedichèdes ...
media/k2/galleries/4689/thumbs/Collage_Rassegna_AAA.jpg
17 de merz 2017

I miores lurieres di architec de la Èlpes en mostra

Insnet al Museion de Busan e te etres 9 lesc del raion alpin vegn enaudà la Rassegna de Architetura de la Sociazion AAA con la 22 operes finalistes e anunzià i 4 venjidores

Rua a compiment anché la Rassegna de architetura de la Sociazion “AAA” Architec de l’Arch Alpin, nasciuda tel meis de mé del 2016 e vidèda dal president Alberto Winterle, de naa fascèna.

La sociazion AAA tol ite 14.000 profescionisć de 9 Ordegn de architec de dut l raion de la Èlpes, e la se met dant de sporjer ocajions de confront e de sinergìa, coordenan la scomenzadives leèdes ai temes profescionèi e culturai e vardan semper de tegnir cont e de valorisèr la carateristiches particolères de ...