![media/k2/galleries/27573/thumbs/event_olistich_Soraga.jpg](/media/k2/galleries/27573/thumbs/event_olistich_Soraga.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
24 de messel 2024
Lèrga al mond olistich
Ciapa semper più pe ence te Fascia l enteres envers la tecniches che chier de didèr la persones a se scutèr e pissèr a se enstesses e a sie benstèr. Ai 28 de messèl a Soraga n event per les fèr cognoscer.
»Soraga anima e natura« l é l inom de n event che vel uzèr fora la beleza de nosc ambient natural, ma ence sotlineèr che te val l é n muie de profescionisć che se dèsc ju per chierir l’armonia e l ben stèr de duta la persones che te val vif o rua.
Anter la organisadores l é Elisa Bruno, che da egn la porta inant a Ciampedel n zenter olache la se cruzia del benstèr de la persones a livel energetich spirituèl, e Gladia Debertol, cognosciuda dai letores de chest sfoi per si consees aldò de la ...
»Soraga anima e natura« l é l inom de n event che vel uzèr fora la beleza de nosc ambient natural, ma ence sotlineèr che te val l é n muie de profescionisć che se dèsc ju per chierir l’armonia e l ben stèr de duta la persones che te val vif o rua.
Anter la organisadores l é Elisa Bruno, che da egn la porta inant a Ciampedel n zenter olache la se cruzia del benstèr de la persones a livel energetich spirituèl, e Gladia Debertol, cognosciuda dai letores de chest sfoi per si consees aldò de la ...
![media/k2/galleries/27583/thumbs/Bildschirmfoto_2024-07-24_um_11.51.03.jpg](/media/k2/galleries/27583/thumbs/Bildschirmfoto_2024-07-24_um_11.51.03.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
24 de messel 2024
Smueia de sasc y tiera da Saslonch ju
N sada domesdì se àl destacà n tòch de sasc y material dal Saslonch, sëura la utia Comici. Doi arpizadëures se à giapà ados sasc
N gran tumblon che semiova tl prim n tëune, fòvel da audì nchin te Sëlva la sada dl'ena passeda ntëur la cinch domesdì. Riesc iel unì a lum che l se tratova de na smueia da Saslonch ju, sëura la utia Comici. "Sun l post fòvel cater persones che jiva a crëp, doi curdedes, che fova tl lëur de jì juvier", nscila Aaron Moroder, presidënt di Judacrëp de Gherdëina, che fova unii cherdei per l ntervënt deberieda cun l Pelikan 1. "A una na curdeda ne ti fòvel suzedù nia, scentant una na persona ...
N gran tumblon che semiova tl prim n tëune, fòvel da audì nchin te Sëlva la sada dl'ena passeda ntëur la cinch domesdì. Riesc iel unì a lum che l se tratova de na smueia da Saslonch ju, sëura la utia Comici. "Sun l post fòvel cater persones che jiva a crëp, doi curdedes, che fova tl lëur de jì juvier", nscila Aaron Moroder, presidënt di Judacrëp de Gherdëina, che fova unii cherdei per l ntervënt deberieda cun l Pelikan 1. "A una na curdeda ne ti fòvel suzedù nia, scentant una na persona ...
![media/k2/galleries/27578/thumbs/Bildschirmfoto_2024-07-24_um_10.57.50.jpg](/media/k2/galleries/27578/thumbs/Bildschirmfoto_2024-07-24_um_10.57.50.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
24 de messel 2024
N cumpliann turont per sn. digan Vijo Pitscheider
N vënderdi de chëst'ena passeda à la Pluania de Urtijëi festejà i 80 ani de sn. Vijo, da 14 ani pluan de Urtijëi y digan de Gherdëina. Ai primes de setëmber messeràl de ju chësta ncëries, nce sce l ie mo scialdi da druch. Truepa jënt à ulù ti mbincé dut l bon
Cun 80 ani ie gran pert dla jënt bele n pension, nia Sen. digan Vijo Pitscheider, ël ie mo defin pra si lëur, pra si vocazion, y chël cun n spirt
scialdi da jëunn, mo dern y aldò di tëmps. Chësta nce la minonga dl presidënt dl Cunsëi de Pluania, Flavio Goller che à ulù lecurdé che
Sen. Vijo ie for al 100%, pra uni funzion, cun n gran mpëni y for inò cun ideies frësces. La jënt s'l stima, truepes la testemunianzes n chësc cont. Sen. Pluan ie modern, daulëibon cun pitli y granc, cun i jëuni y cun ...
Cun 80 ani ie gran pert dla jënt bele n pension, nia Sen. digan Vijo Pitscheider, ël ie mo defin pra si lëur, pra si vocazion, y chël cun n spirt
scialdi da jëunn, mo dern y aldò di tëmps. Chësta nce la minonga dl presidënt dl Cunsëi de Pluania, Flavio Goller che à ulù lecurdé che
Sen. Vijo ie for al 100%, pra uni funzion, cun n gran mpëni y for inò cun ideies frësces. La jënt s'l stima, truepes la testemunianzes n chësc cont. Sen. Pluan ie modern, daulëibon cun pitli y granc, cun i jëuni y cun ...
![media/k2/galleries/27559/thumbs/Mercui_cultura_ladina-Enhanced-SR_foliet_web.jpg](/media/k2/galleries/27559/thumbs/Mercui_cultura_ladina-Enhanced-SR_foliet_web.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
24 de messel 2024
L mercui de ra cultura ladina
Ulda e Istituto ladin aduna par fei conosce depì e meo chesto nosc paes
In Anpezo torna i »Mercui de ra cultura ladina«, che ra Union de i Ladis de Anpezo fesc da dodesc ane. I à tacà sta setemana e i và inaante par doi mesc, fin de setenbre, par oto otes. Aduna co r’Ulda ‘l é ‘l istituto cultural ladin Cesa de Jan, de Col de Santa Luzia.
Se và fora, se camina, se śira, par vede luoghe noe, o mangare par saé algo depì, de chi luoghe che se conosce da ignante. Pichesee se scota chel che vien dito.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
In Anpezo torna i »Mercui de ra cultura ladina«, che ra Union de i Ladis de Anpezo fesc da dodesc ane. I à tacà sta setemana e i và inaante par doi mesc, fin de setenbre, par oto otes. Aduna co r’Ulda ‘l é ‘l istituto cultural ladin Cesa de Jan, de Col de Santa Luzia.
Se và fora, se camina, se śira, par vede luoghe noe, o mangare par saé algo depì, de chi luoghe che se conosce da ignante. Pichesee se scota chel che vien dito.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
![media/k2/galleries/27572/thumbs/sera_stimoi_cef_Moena_Rencureme.jpg](/media/k2/galleries/27572/thumbs/sera_stimoi_cef_Moena_Rencureme.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
23 de messel 2024
Tegnon l cef en moviment
Te na sera endrezèda en colaborazion con la sociazion Rencureme, l professor Fumagalli à rejonà de co arcedèr nosc cervel per se tegnir ‘en forma’ man a man che se va su de età.
En mèrtesc ai 9 de messèl la sala Rovisi era piena e rèsa de jent. A la tirèr te Comun de Moena l é stat na scomenzadiva metuda a jir en colaborazion con la sociazion Rencureme.
Chesta scontrèda, descheche l’à dit al scomenz la presidenta de la sociazion Annalisa Zorzi, é stata metuda a jir tel chèder del Pian de trei egn per na comunità amica de la persones con demenza con Spazio Argento e i Servijes sozièi del Comun General de Fascia. L’ocajion é vegnuda da la prejenza en feries a Moena del ...
En mèrtesc ai 9 de messèl la sala Rovisi era piena e rèsa de jent. A la tirèr te Comun de Moena l é stat na scomenzadiva metuda a jir en colaborazion con la sociazion Rencureme.
Chesta scontrèda, descheche l’à dit al scomenz la presidenta de la sociazion Annalisa Zorzi, é stata metuda a jir tel chèder del Pian de trei egn per na comunità amica de la persones con demenza con Spazio Argento e i Servijes sozièi del Comun General de Fascia. L’ocajion é vegnuda da la prejenza en feries a Moena del ...
![media/k2/galleries/27577/thumbs/mostra_markus.jpg](/media/k2/galleries/27577/thumbs/mostra_markus.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
23 de messel 2024
Markus Moling vá zoruch ales "Raisc"
Tla mostra personala che é da odëi chisc dis tl gran salf dl Istitut Ladin a San Martin de Tor, presentëia l’artist da La Val Markus Moling portrés artistics de sü antenac. La mostra é ince le früt de n bojëgn dl artist "da mëte la porsona tl zënter de mi laur artistich"
Corusc acrilics, cëra d’ês y raisplais. Chisc é i trëi "ingrediënc" prinzipai che Markus Moling á adoré por mëte sön papier les operes dla mostra personala che é da odëi tl gran salf dl Istitut Ladin Micurá de Rü a San Martin de Tor. "Raisc" é le titul chirí fora por chësta mostra, a chëra che le presidënt dl Istitut Elmar Castlunger á podü saludé na bela cumpëda de jënt. L’artist da La Val lascia odëi te chësta mostra porí chedri che rafigurëia de sü antenac – porsones che al n’á ...
Corusc acrilics, cëra d’ês y raisplais. Chisc é i trëi "ingrediënc" prinzipai che Markus Moling á adoré por mëte sön papier les operes dla mostra personala che é da odëi tl gran salf dl Istitut Ladin Micurá de Rü a San Martin de Tor. "Raisc" é le titul chirí fora por chësta mostra, a chëra che le presidënt dl Istitut Elmar Castlunger á podü saludé na bela cumpëda de jënt. L’artist da La Val lascia odëi te chësta mostra porí chedri che rafigurëia de sü antenac – porsones che al n’á ...
![media/k2/galleries/27560/thumbs/2024_NevergiveupGazeboLUT_foliet_web.jpg](/media/k2/galleries/27560/thumbs/2024_NevergiveupGazeboLUT_foliet_web.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
23 de messel 2024
Vorentie contra el tumor
El laoro de vinte parsones, par cuatro dis, con pi de 13mile euro, par ‘l ospedal San Martin de Belun
Par ladin anpezan se podarae dì »Mai zede«, ma i à vorù dorà »Never give up«, anche parcé che ‘l é trope foreste che và da lore, chi dis de ra Lavaredo Ultatrail, canche lore i se bete in piaza, inze un bacuchè, a spinà bira, a i sporśe algo da bee a ci che core, e che rua sote el cianpanin con ben da siede, ma anche a ci che varda chera gares che scomenza o che fenisce.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Par ladin anpezan se podarae dì »Mai zede«, ma i à vorù dorà »Never give up«, anche parcé che ‘l é trope foreste che và da lore, chi dis de ra Lavaredo Ultatrail, canche lore i se bete in piaza, inze un bacuchè, a spinà bira, a i sporśe algo da bee a ci che core, e che rua sote el cianpanin con ben da siede, ma anche a ci che varda chera gares che scomenza o che fenisce.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
![media/k2/galleries/27571/thumbs/Cor_Kitka_ICL_1.jpg](/media/k2/galleries/27571/thumbs/Cor_Kitka_ICL_1.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
22 de messel 2024
Più che n bel conzert
L etnomusicologh Renato Morelli à portà te Fascia n apuntament de la rassegna internazionèla de museghes populères ‘Discanto’ col Cor bulgar »Kitka«.
L é stat dalbon n bel conzert, chel che en domenia ai 14 de messèl l é stat endrezà te la sala grana del Istitut Cultural Ladin a Sèn Jan. Un di diesc apuntamenc, più 4 workshop, che met adum la seconda edizion de la rassegna internazionèla de museghes populères ‘Discanto’, endrezèda dal METS, l Museo Etnografich Trentin de Sèn Micel, con la direzion artistica del etnomusicologh Renato Morelli, che tel passà l à colaborà più outes con l Istitut Cultural de Fascia.
Chesta rassegna, dedichèda a ...
L é stat dalbon n bel conzert, chel che en domenia ai 14 de messèl l é stat endrezà te la sala grana del Istitut Cultural Ladin a Sèn Jan. Un di diesc apuntamenc, più 4 workshop, che met adum la seconda edizion de la rassegna internazionèla de museghes populères ‘Discanto’, endrezèda dal METS, l Museo Etnografich Trentin de Sèn Micel, con la direzion artistica del etnomusicologh Renato Morelli, che tel passà l à colaborà più outes con l Istitut Cultural de Fascia.
Chesta rassegna, dedichèda a ...
![media/k2/galleries/27576/thumbs/lucapescollderungg.jpg](/media/k2/galleries/27576/thumbs/lucapescollderungg.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
22 de messel 2024
Festa por Luca Pescollderungg
Le paisc da La Ila y l’Alta Badia festejëia so campiun dl monn de spartan race Luca Pescollderungg, en vëndres ai 26 de messé
Ai 6 de messé á Luca Pescollderungg da La Ila arjunt la piza sportiva, davagnan a Morzine tla Francia le titul de campiun dl monn de spartan race "ultra". Sëgn él le paisc nadalin da La Ila che i fej festa. L’apuntamënt é por en vëndres ai 26 de messé dales 18:00, olache an s’abina tl parch dlungia la scora de schi da La Ila. Al gnará festejé le campiun y al ti gnará ince surandé n reconescimënt. Al ne mancia nia musiga dal ví y val’ da bëre y da mangé.
Ai 6 de messé á Luca Pescollderungg da La Ila arjunt la piza sportiva, davagnan a Morzine tla Francia le titul de campiun dl monn de spartan race "ultra". Sëgn él le paisc nadalin da La Ila che i fej festa. L’apuntamënt é por en vëndres ai 26 de messé dales 18:00, olache an s’abina tl parch dlungia la scora de schi da La Ila. Al gnará festejé le campiun y al ti gnará ince surandé n reconescimënt. Al ne mancia nia musiga dal ví y val’ da bëre y da mangé.
![media/k2/galleries/27563/thumbs/creative-reels-composition_web_copy.jpg](/media/k2/galleries/27563/thumbs/creative-reels-composition_web_copy.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
22 de messel 2024
Stop de l’opojizion a la direta social del consei de comun: »Cuestion de privacy«
Discusción ence su nen pont prejenté co n’intestazion falada da pert del ufize tecnich
Davò l prum consei la mendránza la bloca le direte social de le sentade. »No s’é a posto co la privacy« a contesté l ex Capocomun Leandro Grones. Chël de douré i social l eva una de le »bandiere« de la nuova aministrazion Nagler.
Ma davò l consei de insediament, ulache ence la mendránza eva stada auna de trasmëte la sentada su instagram, l’ultimo consei l é sté oscuré da le contestazion de Grones co. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Davò l prum consei la mendránza la bloca le direte social de le sentade. »No s’é a posto co la privacy« a contesté l ex Capocomun Leandro Grones. Chël de douré i social l eva una de le »bandiere« de la nuova aministrazion Nagler.
Ma davò l consei de insediament, ulache ence la mendránza eva stada auna de trasmëte la sentada su instagram, l’ultimo consei l é sté oscuré da le contestazion de Grones co. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
![media/k2/galleries/27570/thumbs/Gino_Comelli_fondadores_Aiut_Alpin.jpg](/media/k2/galleries/27570/thumbs/Gino_Comelli_fondadores_Aiut_Alpin.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
21 de messel 2024
L Aiut Alpin, e l gran mudament tel socors
Coche l anteveder de pec omegn de gran capazità e coraje à revoluzionà la segureza sa mont. En recort de Gino Comelli.
Gino Comelli l é ruà a vidèr i intervenc de socors te n moment de gregn mudamenc. L numer di intervenc seghitèa a crescer debel, chel sistem che do ores e ores de empegn e pericol i socoridores ruèa sul post massa tèrt e i portèa a cèsa beleche semper persones zenza vita, no l podea più jir. L mudament l é scomenzà col miorament di materièi, che i doventèa semper più tecnics, con n arcedament semper più profescionèl di volontères, con duc i aparac per se chiamèr e se sentir tel besegn, ma ...
Gino Comelli l é ruà a vidèr i intervenc de socors te n moment de gregn mudamenc. L numer di intervenc seghitèa a crescer debel, chel sistem che do ores e ores de empegn e pericol i socoridores ruèa sul post massa tèrt e i portèa a cèsa beleche semper persones zenza vita, no l podea più jir. L mudament l é scomenzà col miorament di materièi, che i doventèa semper più tecnics, con n arcedament semper più profescionèl di volontères, con duc i aparac per se chiamèr e se sentir tel besegn, ma ...
![media/k2/galleries/27567/thumbs/Giulia_Crepaz.jpg](/media/k2/galleries/27567/thumbs/Giulia_Crepaz.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
21 de messel 2024
Giulia Crepaz, 100 e la lauda te cater egn
La é da Poza e la se à diplomà n an dant che si conscric al Liceo di Lengac Marcelline jun Busan.
Anter i studenc fascegn che se à diplomà con la stima più auta l é ence na tousa da Poza, Giulia Crepaz, che à arjont l resultat de 100 e la lauda.
Giulia la é del 2006, l’à fat l Liceo di Lengac Marcelline de Busan e l’à cernù l liceo sperimental Leo, l’à fat cinch egn de scola auta te cater egn, per chest la se à diplomà n an dant che si conscric.
Via per chest an de scola la se à metù al luster ence tel studie del lengaz e cultura talièna ajache la é stata selezionèda da sia scola per tor ...
Anter i studenc fascegn che se à diplomà con la stima più auta l é ence na tousa da Poza, Giulia Crepaz, che à arjont l resultat de 100 e la lauda.
Giulia la é del 2006, l’à fat l Liceo di Lengac Marcelline de Busan e l’à cernù l liceo sperimental Leo, l’à fat cinch egn de scola auta te cater egn, per chest la se à diplomà n an dant che si conscric.
Via per chest an de scola la se à metù al luster ence tel studie del lengaz e cultura talièna ajache la é stata selezionèda da sia scola per tor ...
![media/k2/galleries/27544/thumbs/Bildschirmfoto_2024-07-17_um_13.22.28.jpg](/media/k2/galleries/27544/thumbs/Bildschirmfoto_2024-07-17_um_13.22.28.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
21 de messel 2024
Cosmos y ana
Nstadì iel stat la giaurida dla mostra »Banda« de Michele Bernardi. Lëures de acel che l artist ne n'à mo mei prejentà al publich
N vënderdi ai 12 de lugio iel stat la giaurida dla mostra »Banda« dl artist Michele Bernardi tla sala Circolo dla Lia Mostra d’Ert. L arist che viv a Minca ie unì te Gherdëina per mustré si lëures pra na mostra persunela. L ie lëures fac de acel, material che à senificac desfrënc per Bernardi. Prejëntes pra la ntroduzion nce autoriteies tl ciamp dl’ert: Julia Prugger, presidënta dla Lia Mostra d’Ert, Sophie Eymond, artista y reprejentanta dl Circolo y la galarista Doris Ghetta.
USC
Dut l articul ...
N vënderdi ai 12 de lugio iel stat la giaurida dla mostra »Banda« dl artist Michele Bernardi tla sala Circolo dla Lia Mostra d’Ert. L arist che viv a Minca ie unì te Gherdëina per mustré si lëures pra na mostra persunela. L ie lëures fac de acel, material che à senificac desfrënc per Bernardi. Prejëntes pra la ntroduzion nce autoriteies tl ciamp dl’ert: Julia Prugger, presidënta dla Lia Mostra d’Ert, Sophie Eymond, artista y reprejentanta dl Circolo y la galarista Doris Ghetta.
USC
Dut l articul ...
![media/k2/galleries/27562/thumbs/trekking_Cai_1-Enhanced-SR_foliet_web.jpg](/media/k2/galleries/27562/thumbs/trekking_Cai_1-Enhanced-SR_foliet_web.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
21 de messel 2024
Sul Teriol Geologich de Reba na tabela n recordánza de Gilberto e Giampaolo
L prescident del Cai da Fodom e Col Matteo Righetto:»Portón ennavánt suo ejemple e suo amour per chëste tiere«
La cungniscuda ciántia del »Signore delle cime« l’a saré ite la scempla zerimonia de mëte ju na tabela sul Stop numer 18 de Teriol Geologich de Reba n recordánza de Gilberto Salvatore e Giampaolo Fasolo, che l Cai da Fodom e Col a mëtù a jì n domënia ai 14 de lugio.
I eva ben de na sessántina i partecipánc a la caminada su na pert del traciat che proprio Giampaolo e Gilberto ava pensé e realiśé; no demè de la sezion, ma ence da Egort, Camposampiero, gemelada con chëla ladina, de ...
La cungniscuda ciántia del »Signore delle cime« l’a saré ite la scempla zerimonia de mëte ju na tabela sul Stop numer 18 de Teriol Geologich de Reba n recordánza de Gilberto Salvatore e Giampaolo Fasolo, che l Cai da Fodom e Col a mëtù a jì n domënia ai 14 de lugio.
I eva ben de na sessántina i partecipánc a la caminada su na pert del traciat che proprio Giampaolo e Gilberto ava pensé e realiśé; no demè de la sezion, ma ence da Egort, Camposampiero, gemelada con chëla ladina, de ...
![media/k2/galleries/27556/thumbs/BagnaraBaritoCaldara20240710_113957_foliet_web.jpg](/media/k2/galleries/27556/thumbs/BagnaraBaritoCaldara20240710_113957_foliet_web.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
21 de messel 2024
Ra creatures de Mario
Una bela mostra de fotografia naturalistica in Cooperatia, co ra besties de Barito. Ignante de duto beśen aé rispeto par ra natura
»Creature« ‘l é ra mostra de fotografies de bestia selvateghes, fates da el fotografo naturalista Mario Barito, che se ciata su ra sciares de ra Cooperatia in Anpezo. I à scomenzà a dorà chel luó alolo dapò de ra marescia Covid – 19, canche no se podea stà sarade de inze, dute aduna. L é tropa śente che pasa, su e śo par chera sciares, che coscita pó vede algo de bel. Ignante ‘l ea stà ra storia de i 130 ane de ra Cooperatia, ades ‘l é chesta besties, che Mario Barito el và adora a brincà, ...
»Creature« ‘l é ra mostra de fotografies de bestia selvateghes, fates da el fotografo naturalista Mario Barito, che se ciata su ra sciares de ra Cooperatia in Anpezo. I à scomenzà a dorà chel luó alolo dapò de ra marescia Covid – 19, canche no se podea stà sarade de inze, dute aduna. L é tropa śente che pasa, su e śo par chera sciares, che coscita pó vede algo de bel. Ignante ‘l ea stà ra storia de i 130 ane de ra Cooperatia, ades ‘l é chesta besties, che Mario Barito el và adora a brincà, ...
![media/k2/galleries/27566/thumbs/chino_marmoleda.jpg](/media/k2/galleries/27566/thumbs/chino_marmoleda.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
20 de messel 2024
L Chino Marmolèda resta serà chest istà
A Cianacei no l é nesciun film en programazion: ge aon domanà la rejon al capocomun Giovanni Bernard, che auza fora ence la valuta del aspet del teater.
L à soscedà n picol biteboi la neva che chest istà i ujes del Chino Marmolèda de Cianacei i restarà seré. L Comun de Cianacei no l à endrezà l avis de concors e dachelanvia la gestion no la ge é stata data su a nesciugn. L é da dir ampò che chesta situazion revèrda demò la programazion de film e l bar avert, dalajà che l calandèr di evenc lurà fora da la sociazion Ensema per Cianacei l à en program dotrei apuntaments te strutura, apede che la lèrga per de etres se fossa catitemp. Sun dut chest ...
L à soscedà n picol biteboi la neva che chest istà i ujes del Chino Marmolèda de Cianacei i restarà seré. L Comun de Cianacei no l à endrezà l avis de concors e dachelanvia la gestion no la ge é stata data su a nesciugn. L é da dir ampò che chesta situazion revèrda demò la programazion de film e l bar avert, dalajà che l calandèr di evenc lurà fora da la sociazion Ensema per Cianacei l à en program dotrei apuntaments te strutura, apede che la lèrga per de etres se fossa catitemp. Sun dut chest ...
![media/k2/galleries/27565/thumbs/mostra_Cosmo_inaugurazion_grop.jpg](/media/k2/galleries/27565/thumbs/mostra_Cosmo_inaugurazion_grop.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
20 de messel 2024
Cosmo: n univers da descorir
L é stat avert te scola populèra de Vich na neva mostra a tem astronomich, n percors da marevea anter pianec, steiles e bujes fosć.
»Cosmo – N univers da descorir« l é la neva mostra scientifica portèda dant da la Coprativa sozièla INOUT per l istà 2024, inaudèda en jebia ai 11 de messèl te scola populèra de Vich e che restarà averta fin en vender ai 23 de aost.
Per l quinto an a do a do ti meisc de messèl e aost l grop de joegn de Inout porta dant chesta proponeta fora de anter, aprijièda da la jent de paisc e dai ghesć, perché bona de comunichèr a na vida sorida e gustegola contegnui de carater scientifich e de engaissèr ...
»Cosmo – N univers da descorir« l é la neva mostra scientifica portèda dant da la Coprativa sozièla INOUT per l istà 2024, inaudèda en jebia ai 11 de messèl te scola populèra de Vich e che restarà averta fin en vender ai 23 de aost.
Per l quinto an a do a do ti meisc de messèl e aost l grop de joegn de Inout porta dant chesta proponeta fora de anter, aprijièda da la jent de paisc e dai ghesć, perché bona de comunichèr a na vida sorida e gustegola contegnui de carater scientifich e de engaissèr ...
![media/k2/galleries/27543/thumbs/Bildschirmfoto_2024-07-17_um_13.18.42.jpg](/media/k2/galleries/27543/thumbs/Bildschirmfoto_2024-07-17_um_13.18.42.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
20 de messel 2024
Da Urtijëi ala California per svilupé terapies inuvatives contra la malaties
La neuroscienziata Irene Grossrubatscher de Urtijëi viv bele da trëdesc ani incà ti Stac Unii, ulache la ti va do a n lëur scialdi mpurtant. La Usc ti à fat na ntervista
L fova l ann 2010 canche Irene Grossrubatscher ie pieda via cun l joler de viers dla California, plu avisa San Francisco, n iede mé per
mez n ann, y l ann do pona per resté. Al mumënt lëurela per na startup tla zità Mountain View, che se cruzia de svilupé terapies de cumbinazion cun l aiut dla nteligënza artifiziela. On rujenà cun ëila de si educazion, si lëur y si mprescions a sté y lauré ti Stac Unii d'America.
Na ntervista de Nathalie Stuffer
La ntervista ntiera tla edizion atuela de La Usc di ...
L fova l ann 2010 canche Irene Grossrubatscher ie pieda via cun l joler de viers dla California, plu avisa San Francisco, n iede mé per
mez n ann, y l ann do pona per resté. Al mumënt lëurela per na startup tla zità Mountain View, che se cruzia de svilupé terapies de cumbinazion cun l aiut dla nteligënza artifiziela. On rujenà cun ëila de si educazion, si lëur y si mprescions a sté y lauré ti Stac Unii d'America.
Na ntervista de Nathalie Stuffer
La ntervista ntiera tla edizion atuela de La Usc di ...
![media/k2/galleries/27561/thumbs/mujeo_2_foliet_web.jpg](/media/k2/galleries/27561/thumbs/mujeo_2_foliet_web.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
20 de messel 2024
N scrin de storia fodoma tourna a giourì suoi usc
Grana partecipazion de jent a la giourida del Mujeo Ladin Fodom. Colaborazion interladina fondamentala per pié via col pé dërt
L Mujeo Ladin Fodom l a tourné a giourì suoi usc davò cater agn ulache ntratánt l é laoré per realiśe i nuos locai e per mëte ndavò fora nte na viesta nuova le plù de 2000 ntra massarie e fotografie che l consierf. »No n magazin de clup o de roba che no se doura plù, ma l luoch de nosta cultura e de nosta storia« a dit Denni Dorigo, diretor del Istitut Ladin Cesa de Jan che a la gestion de la strutura. Na gran mucia de jent, coche gnánca i organizadous se spetáva, i é ruei adalerch n juoba ...
L Mujeo Ladin Fodom l a tourné a giourì suoi usc davò cater agn ulache ntratánt l é laoré per realiśe i nuos locai e per mëte ndavò fora nte na viesta nuova le plù de 2000 ntra massarie e fotografie che l consierf. »No n magazin de clup o de roba che no se doura plù, ma l luoch de nosta cultura e de nosta storia« a dit Denni Dorigo, diretor del Istitut Ladin Cesa de Jan che a la gestion de la strutura. Na gran mucia de jent, coche gnánca i organizadous se spetáva, i é ruei adalerch n juoba ...
![media/k2/galleries/27555/thumbs/MarioRimoldieRosaBraun_foliet_web.jpg](/media/k2/galleries/27555/thumbs/MarioRimoldieRosaBraun_foliet_web.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
20 de messel 2024
Zincuanta ane de el museo Rimoldi
El gran valor de ra Regoles d’Anpezo, che dute pó vede, e ra vita de un on che à segnà ra storia de chesto paes
Par dute ste mesc d’istade e d’outon, fin ai 6 de otobre, se pó śì a vede ra mostra che i à fato a ‘l museo de arte moderna Mario Rimoldi, in Ciaśa de ra Regoles, par i zincuanta ane, da canche ‘l é stà daerto, del 1974. I à betù fora pi de dojento depente de ra colezion, de pitore dal gnon de Guttuso, de Pisis, de Chirico, Morandi, Vedova, Depero, Music, Picasso e trope de outre. Se moe da ra fin de ‘l Otozento, par ruà a ra Avanguardies de i prime ane del Noezento, co ra operes betudes ...
Par dute ste mesc d’istade e d’outon, fin ai 6 de otobre, se pó śì a vede ra mostra che i à fato a ‘l museo de arte moderna Mario Rimoldi, in Ciaśa de ra Regoles, par i zincuanta ane, da canche ‘l é stà daerto, del 1974. I à betù fora pi de dojento depente de ra colezion, de pitore dal gnon de Guttuso, de Pisis, de Chirico, Morandi, Vedova, Depero, Music, Picasso e trope de outre. Se moe da ra fin de ‘l Otozento, par ruà a ra Avanguardies de i prime ane del Noezento, co ra operes betudes ...