

03 de messel 2025
L lament di giacees
Tel An internazionèl per l mantegniment di giacees, tel Museo Geologich de la Dolomites a Pardac se pel veder e scutèr la instalazion dal titol »Un suono in estinzione«, e n muie de auter.
Che rumor fèjel n giacé? Chi stajeel tel mèr tel Triassich? E colugn segnes èi lascià i prumes retii sui crepes de la Dolomites? Al Museo Geologich de la Dolomites a Pardac l istà 2025 se aur con n rich program de ativitèdes e proponetes per descorir, tras minerèi, fossii e giacees, stories che rejona de nosc teritorie e de sia trasformazions.
Tel An internazionèl per l mantegniment di giacées, l museo propon n viac tel temp geologich metan al luster si elemenc maraveousc e delicac con ...
Che rumor fèjel n giacé? Chi stajeel tel mèr tel Triassich? E colugn segnes èi lascià i prumes retii sui crepes de la Dolomites? Al Museo Geologich de la Dolomites a Pardac l istà 2025 se aur con n rich program de ativitèdes e proponetes per descorir, tras minerèi, fossii e giacees, stories che rejona de nosc teritorie e de sia trasformazions.
Tel An internazionèl per l mantegniment di giacées, l museo propon n viac tel temp geologich metan al luster si elemenc maraveousc e delicac con ...


03 de messel 2025
Consegnà l cantier per l Pont de Lejia
I lurieres tacarà ite de setember, la firma à 300 dis de temp. Vegnarà slarià l pènt e fat doi marciapees a sbalz.
I pontarà via de setember i lurieres per meter a post l Pont de Lejia. En mercol ai 25 de jugn l é ruà a Sèn Jan l president de la Provinzia de Trent Maurizio Fugatti con l enjegner del Servije Operes stradèles e feroviaries Alessandro Pinamonti per ge consegnèr ofizialmenter l cantier al ombolt Giulio Florian, al procurador Edoardo Felicetti e al projetist enjegner Fabio Ganz.
I lurieres, dal valor complessif de 1.348.627 euro, a chi che va jontà apede i oneres de segureza de 42.973 ...
I pontarà via de setember i lurieres per meter a post l Pont de Lejia. En mercol ai 25 de jugn l é ruà a Sèn Jan l president de la Provinzia de Trent Maurizio Fugatti con l enjegner del Servije Operes stradèles e feroviaries Alessandro Pinamonti per ge consegnèr ofizialmenter l cantier al ombolt Giulio Florian, al procurador Edoardo Felicetti e al projetist enjegner Fabio Ganz.
I lurieres, dal valor complessif de 1.348.627 euro, a chi che va jontà apede i oneres de segureza de 42.973 ...


03 de messel 2025
El doman del piazal de ra vecia stazion
Un cantier che muda el paes. Par ra Olimpiades d’inverno 2026 i fenirà el comisariato de ra Polizia; duto el resto el ruarà dapò. El presidente Zaia: trope laore portade da i Śoghe. Par el capocomun Lorenzi se podarà vede algo de noo, dapò de sesanta ane. I numere del cantier
»A ruà in Anpezo, su par el stradon de Alemagna, ei ciatà un grun de cantiere. Duto chesto el vien da ra Olimpiades e Paralimpiades d’inverno 2026. Chesto ‘l é chel che restarà dapò de i Śoghe: operes che dura; luoghe fate fora noe; servizie moderne. Agnó che ‘l ea un caramus, ancuoi se scomenza a vede che vegnirà algo de noo e de bel. L é el rinascimento de Anpezo, beleche scomenzà«. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
»A ruà in Anpezo, su par el stradon de Alemagna, ei ciatà un grun de cantiere. Duto chesto el vien da ra Olimpiades e Paralimpiades d’inverno 2026. Chesto ‘l é chel che restarà dapò de i Śoghe: operes che dura; luoghe fate fora noe; servizie moderne. Agnó che ‘l ea un caramus, ancuoi se scomenza a vede che vegnirà algo de noo e de bel. L é el rinascimento de Anpezo, beleche scomenzà«. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...


03 de messel 2025
Sot al plu bel surëdl
Nce sce l fova n gran ciaut, à purempò feter doicënt persones fat pea pra la marcia tradiziunela metuda a jì bele da trueps ani incà dala Lia di Ciambonfs
»L ie for plu y plu ert a mëter a jì na manifestazion,« chësc l pensier de Oswin Senoner, sëurastant dla Lia di Ciambonfs, »perchël iel da ren grazië mo de plu duc i ulenteres y sponsëures che à judà nce chëst’ann per la 51ejima edizion.« 51 marces uel dì avëi na gran esperienza y nce na gran tradizion, purempò ie l lëur for grant. N à nce chëst’ann inò pità cëives fac nstësc y buandes de uni sort, dut chësc sun Plaza de Chemun de Sëlva. N dumënia passeda fòvel ...
»L ie for plu y plu ert a mëter a jì na manifestazion,« chësc l pensier de Oswin Senoner, sëurastant dla Lia di Ciambonfs, »perchël iel da ren grazië mo de plu duc i ulenteres y sponsëures che à judà nce chëst’ann per la 51ejima edizion.« 51 marces uel dì avëi na gran esperienza y nce na gran tradizion, purempò ie l lëur for grant. N à nce chëst’ann inò pità cëives fac nstësc y buandes de uni sort, dut chësc sun Plaza de Chemun de Sëlva. N dumënia passeda fòvel ...


03 de messel 2025
I fuesc che lecorda n juramënt
Chëst’ultima dumënia iel te Gherdëina unì mpià su de plu fuesc n unëur dl Sacro Cuer de Gejù. Te Sëlva cun vel’ nuvità tecnologica
Tl 1796 à la jënt dl Tirol mpermetù de mëter si ncësa tla mans dl Sacro CuerdeGejùsceltiëssajudàase defënder dala trupes napoleoniches. Do che i tirolesc ti ie stac ai franzëusc, ie l di dl Sacro Cuer de Gejù deventà n di de festa. La dumënia dl Sacro Cuer de Gejù vën mo nchin al didan cuei festejeda cun de gran fuesc su per la montes, nscila iela nce te nosta valeda. Puech dan che l univa scur, àn chëst’ultima dumënia sëira udù ndlonch ora vel’ fuech o fum che se ...
Tl 1796 à la jënt dl Tirol mpermetù de mëter si ncësa tla mans dl Sacro CuerdeGejùsceltiëssajudàase defënder dala trupes napoleoniches. Do che i tirolesc ti ie stac ai franzëusc, ie l di dl Sacro Cuer de Gejù deventà n di de festa. La dumënia dl Sacro Cuer de Gejù vën mo nchin al didan cuei festejeda cun de gran fuesc su per la montes, nscila iela nce te nosta valeda. Puech dan che l univa scur, àn chëst’ultima dumënia sëira udù ndlonch ora vel’ fuech o fum che se ...


03 de messel 2025
N var de viers dl daunì per i sculeies y la sculées
120 sculeies y sculées à cun l'ena passeda stlut ju l ejam de scola mesana te Gherdëina. La Usc à ulù damandé ala diretëures y ai sculeies y ala sculées coche la à butà
Cun l’ena passeda à nce l ultim candidat finà via l ejam a usc tla doi scoles mesanes de Gherdëina. Ndut fòvel chëst ann 120 sculeies y sculées, 79 a Urtijëi y 41 te Sëlva. Duc ie passei y possa nscila cialé inant de viers dla scola auta o dla scola prufesciunela che i à cris ora. L ejam ie chëst ann unit a s’l dé regularmën ter, deguni ne se à amalà y a chësta maniera àn pudù finé via cun l’ultima ena de juni. La modalità dl ejam fova la medema coche ti trëi ani ...
Cun l’ena passeda à nce l ultim candidat finà via l ejam a usc tla doi scoles mesanes de Gherdëina. Ndut fòvel chëst ann 120 sculeies y sculées, 79 a Urtijëi y 41 te Sëlva. Duc ie passei y possa nscila cialé inant de viers dla scola auta o dla scola prufesciunela che i à cris ora. L ejam ie chëst ann unit a s’l dé regularmën ter, deguni ne se à amalà y a chësta maniera àn pudù finé via cun l’ultima ena de juni. La modalità dl ejam fova la medema coche ti trëi ani ...


03 de messel 2025
La vijions di osć per l daunì
La Lia di Osć à abù si senteda generela y à lità l cunsëi nuef. Nils Demetz resta inant sëurastant dla lia
N ucajion dla senteda generela dla Lia di Osć de Gherdëina, che n à fat da permò a Urtijëi, ne n’àn nia mé pesà ora chël che l ie unì fat, ma n à nce bele metù la fundamëntes per l daunì. La grupa de Gherdëina cumpëida 335 cumëmbri y ie perchël la majera dl Sudtirol, l ie na grupa sterscia y che se dà da fé. L sëurastant dla lia Nils Demetz à giaurì l’an cunteda y cuntà n curt cie che n à dut fat ti ultims tëmps. Ël à sotrissà la mpurtanza de cunlauré nce cun ...
N ucajion dla senteda generela dla Lia di Osć de Gherdëina, che n à fat da permò a Urtijëi, ne n’àn nia mé pesà ora chël che l ie unì fat, ma n à nce bele metù la fundamëntes per l daunì. La grupa de Gherdëina cumpëida 335 cumëmbri y ie perchël la majera dl Sudtirol, l ie na grupa sterscia y che se dà da fé. L sëurastant dla lia Nils Demetz à giaurì l’an cunteda y cuntà n curt cie che n à dut fat ti ultims tëmps. Ël à sotrissà la mpurtanza de cunlauré nce cun ...


02 de messel 2025
Cians delibrá da morones
Dal 1. de messé 2025 incá vélel tla Talia la "Legge Brambilla" che scona i cians y i atri tiers (de bosch y de ciasa) da maltratamënc y morones de vigni sort. Sëgn él proibí da taché i cians. Straufunghes cina 5.000,00 Euro y condanes penales por caji de soferënzes y maltratamënc plü crödi
Al é de chi che l’arata na novité storica, chësta lege deliberada por ultim gre dal Senat a Roma. Dal 1. de messé 2025 inant vëgnel ince tla Talia (dlungia a d’atri Paisc) sconé le tier de vigni vers. Degun tier ne dess plü gní taché pro ma morona o pro na corda.
Da sëgn inant é le tier sconé dala lege, al á sü dërc, sce le/la patrun/la patrona ó o nia, le tier mëss gní traté cun respet y dediziun. Cina sëgn se limitâ la lege a sconé le “sentimënt dles porsones” por i tiers. Sëgn, indere, ...
Al é de chi che l’arata na novité storica, chësta lege deliberada por ultim gre dal Senat a Roma. Dal 1. de messé 2025 inant vëgnel ince tla Talia (dlungia a d’atri Paisc) sconé le tier de vigni vers. Degun tier ne dess plü gní taché pro ma morona o pro na corda.
Da sëgn inant é le tier sconé dala lege, al á sü dërc, sce le/la patrun/la patrona ó o nia, le tier mëss gní traté cun respet y dediziun. Cina sëgn se limitâ la lege a sconé le “sentimënt dles porsones” por i tiers. Sëgn, indere, ...


02 de messel 2025
TRAME à cojì ensema na rei de relazions
L projet di Servijes sozièi del Comun General de Fascia se à serà su con resultac de valuta per n turism inclusif de Fascia.
Se à serà su l projet TRAME, Turism Inclusif Responsabol e servijes de Comunanza Azessiboi travers n Model de Empowerment sozièl, con gran suzes de partezipazion e de obietives arjonc. Chest projet é nasciù da la colaborazion anter enc publics, sociazions del terz setor e sogec privac (Comun General de Fascia, Coprativa Oltre, Garni Villa Mozart, Trentino Social Tank) con la partezipazion de istituzions e sociazions del post (Comun de Cianacei, ApT de Fascia, Coprativa sozièla INOUT e sociazion ...
Se à serà su l projet TRAME, Turism Inclusif Responsabol e servijes de Comunanza Azessiboi travers n Model de Empowerment sozièl, con gran suzes de partezipazion e de obietives arjonc. Chest projet é nasciù da la colaborazion anter enc publics, sociazions del terz setor e sogec privac (Comun General de Fascia, Coprativa Oltre, Garni Villa Mozart, Trentino Social Tank) con la partezipazion de istituzions e sociazions del post (Comun de Cianacei, ApT de Fascia, Coprativa sozièla INOUT e sociazion ...


02 de messel 2025
Strada dla Val Badia: al vëgn desgort lëgns püri
Dai 8 ai 11 de messé vëgnel da Longega ite tut demez lëgns atocá dal chefer dla scorza. La strada resta daverta, dales 18:00 ales 22:00 él n sëns unich alterné
Sciöche an á odü da püch, bastel n pü’ de vënt o de rî tëmp por lascé raité jö lëgns morc sön la strada dla Val Badia. Por sconé i ciafers, vëgnel sëgn tut demez lëgns atocá dal chefer, plü avisa dai 8 ai 11 de messé, da Longega ite sön n toch de za. 2,5 km.
Por limité le plü che ara vá les groaries por le trafich, resta la strada regolarmënter daverta ia por le de y tles ores dla nöt; dales 18:00 ales 22:00 él indere n sëns unich alterné, vigni 15 menüc. Che al vá debojëgn da fá chisc laurs, é ...
Sciöche an á odü da püch, bastel n pü’ de vënt o de rî tëmp por lascé raité jö lëgns morc sön la strada dla Val Badia. Por sconé i ciafers, vëgnel sëgn tut demez lëgns atocá dal chefer, plü avisa dai 8 ai 11 de messé, da Longega ite sön n toch de za. 2,5 km.
Por limité le plü che ara vá les groaries por le trafich, resta la strada regolarmënter daverta ia por le de y tles ores dla nöt; dales 18:00 ales 22:00 él indere n sëns unich alterné, vigni 15 menüc. Che al vá debojëgn da fá chisc laurs, é ...


02 de messel 2025
Da duto el mondo in Anpezo
De setenbre rua ra Federazion Ibsf par ra so foula e par i Mondiai de prenta. El laoro del Bob club Cortina par ciatà tośate che feje chesto sport, ves ra Olimpiades Yog de i śoen 2028
Ra Federazion internazional bob e skeleton ra varda ves Anpezo, de ste tenpe, in vea de ra Olimpiades d’inverno 2026. El mes de setenbre che vien ruarà su ra Dolomites zento e zincuanta parsones, de duta ra federazios nazionales, par ra foula Ibsf. Vendres ai 12 de setenbre i fajarà anche ra gares de prenta del bob e del skeleton, inze a Fiames, su chel inpianto che el porta el gnon de Renzo Alverà. Trope de chi atletes i sarà in gara, zinche mesc dapò, su ra noa pista Eugenio Monti, par ...
Ra Federazion internazional bob e skeleton ra varda ves Anpezo, de ste tenpe, in vea de ra Olimpiades d’inverno 2026. El mes de setenbre che vien ruarà su ra Dolomites zento e zincuanta parsones, de duta ra federazios nazionales, par ra foula Ibsf. Vendres ai 12 de setenbre i fajarà anche ra gares de prenta del bob e del skeleton, inze a Fiames, su chel inpianto che el porta el gnon de Renzo Alverà. Trope de chi atletes i sarà in gara, zinche mesc dapò, su ra noa pista Eugenio Monti, par ...


01 de messel 2025
Martina Desilvestro, n’artejèna fora de anter
@theblackcatcreations l é album da empienir con retrac, paroles e recorc, na piata instagram zis aprijièda.
Martina Desilvestro, 27 egn, l’à fat l liceo d’èrt de Poza, la é cresciuda su te Fascia ma da dotrei egn en ca la stèsc fora Tieser ló che la se à maridà. L’à n fèr delicat e zevil, mingol desche si album fac a man: »dijesse che, de mestier, son artejèna«, la disc. @theblackcatcreations l é l inom de sia atività e de sia piata su instagram, olache la dombra passa 20mile followers. Per descorir sie lurier tant fora de anter, coscì da ve l fèr cognoscer, se aon scontrà n domesdì sa Valongia.
Che ...
Martina Desilvestro, 27 egn, l’à fat l liceo d’èrt de Poza, la é cresciuda su te Fascia ma da dotrei egn en ca la stèsc fora Tieser ló che la se à maridà. L’à n fèr delicat e zevil, mingol desche si album fac a man: »dijesse che, de mestier, son artejèna«, la disc. @theblackcatcreations l é l inom de sia atività e de sia piata su instagram, olache la dombra passa 20mile followers. Per descorir sie lurier tant fora de anter, coscì da ve l fèr cognoscer, se aon scontrà n domesdì sa Valongia.
Che ...


01 de messel 2025
Tai de la vëta per l renové supermarcé de Reba
La pruma boteiga ntel 1978. Ntel 2019 l’afiliazion a la Despar. »Roberto Grones: »Nosta filojofia? On tres cialé de se adegué a chël che damana i clienc«
Nchëstadì a Reba l é stada inaugurada, davò i laour de ristruturazion, la nuova boteiga Despar, gestida da la fameia Grones. Slargiada la superfisc, che la passa da 200 a 320 metri cuadri, sun doi auzade. »N vare per vignì adincontra ai debujens de la clientela – spiega l paron Roberto Grones. La pruma boteiga l’ ava giourì ntel 1978, su scomenciadiva de la mere de Roberto, Marilena, che i’ava dé ence suo inom: Market Marilena. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
Nchëstadì a Reba l é stada inaugurada, davò i laour de ristruturazion, la nuova boteiga Despar, gestida da la fameia Grones. Slargiada la superfisc, che la passa da 200 a 320 metri cuadri, sun doi auzade. »N vare per vignì adincontra ai debujens de la clientela – spiega l paron Roberto Grones. La pruma boteiga l’ ava giourì ntel 1978, su scomenciadiva de la mere de Roberto, Marilena, che i’ava dé ence suo inom: Market Marilena. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...


30 de jugn 2025
I Popcorner prejenta »Utar piata«
La band de joegn fascegn à portà dant a La Grenz sie neve cianzon per fascian de so nef album.
»Utar piata« l é l prum album ofizial di Popcorner, la band de joegn fascegn che dal 2022 se à metù adum per far musega e che da enlouta l’à seghità a viventar con legreza e con soa energia la comunanza de Fascia e man a man n publich semper più gran.
»Utar piata« l é l frut de egn de lurier, de proe e de confront, che se à concretisà te sie cianzon ogneuna con so spirit e segnificat, soa storia e so sentiment. Chisc i titoi: Melanconia, Tie Soreie, Tizar te fech, L fonch, November, Mudament. I ...
»Utar piata« l é l prum album ofizial di Popcorner, la band de joegn fascegn che dal 2022 se à metù adum per far musega e che da enlouta l’à seghità a viventar con legreza e con soa energia la comunanza de Fascia e man a man n publich semper più gran.
»Utar piata« l é l frut de egn de lurier, de proe e de confront, che se à concretisà te sie cianzon ogneuna con so spirit e segnificat, soa storia e so sentiment. Chisc i titoi: Melanconia, Tie Soreie, Tizar te fech, L fonch, November, Mudament. I ...


30 de jugn 2025
Dancà a Ampëz y via n Belun
Alex Oberbacher, Samuel Demetz y Martina Cumerlato di Gherdëina Runners à arjont de bon resultac chësc fin dll'ena
Dai 25 ai 29 de juni iel stat na gran festa dl sport tl cuer dla Dolomites: la “La Sportiva Lavaredo Ultra Traila UTMB", na garejeda da sauté da mont su, via n Ampëz. Pra la garejeda di 50 chilometri, che ie stata ai 27 de juni, cun n deslivel de 2600 D+, à venciù Francesco Puppi cun n tëmp de 4:02.31, al segondo plazamënt udons Luca Del Pero cun 4:09.24 y al terzo plazamënt nosc atlet Alex Oberbacher, che à finà si garejeda te 4:14.31.
Pra la garejeda di 10 chilometri, chëla plu curta, ...
Dai 25 ai 29 de juni iel stat na gran festa dl sport tl cuer dla Dolomites: la “La Sportiva Lavaredo Ultra Traila UTMB", na garejeda da sauté da mont su, via n Ampëz. Pra la garejeda di 50 chilometri, che ie stata ai 27 de juni, cun n deslivel de 2600 D+, à venciù Francesco Puppi cun n tëmp de 4:02.31, al segondo plazamënt udons Luca Del Pero cun 4:09.24 y al terzo plazamënt nosc atlet Alex Oberbacher, che à finà si garejeda te 4:14.31.
Pra la garejeda di 10 chilometri, chëla plu curta, ...


30 de jugn 2025
Chi doi Śoghe in Anpezo, del 1956 e del 2026
Na mostra che śirà par duto el Veneto, da contà setanta anes de storia de el sport, de chesto paes e de ra so śente
L é moesc el viaśo de ra mostra »Cortina d’Ampezzo. Le due Olimpiadi«, scomenzà da Longarone Fiere Dolomiti, che el sirà inaante, in śiro par ra zitas del Veneto, par i mesc che vien, fin a i Śoghe de febraro del 2026. I à betù fora un bob de inalora; el chentl che i aea dorà del 1956 par inpizà el fo olimpico; alcuante video de Istituto Luce che mostra el paes, cemodo che ‘l ea incraota; i à fato in pizo alcuante inpiante de sport, a scomenzà dal souto Italia de Śuel; se mostra i ...
L é moesc el viaśo de ra mostra »Cortina d’Ampezzo. Le due Olimpiadi«, scomenzà da Longarone Fiere Dolomiti, che el sirà inaante, in śiro par ra zitas del Veneto, par i mesc che vien, fin a i Śoghe de febraro del 2026. I à betù fora un bob de inalora; el chentl che i aea dorà del 1956 par inpizà el fo olimpico; alcuante video de Istituto Luce che mostra el paes, cemodo che ‘l ea incraota; i à fato in pizo alcuante inpiante de sport, a scomenzà dal souto Italia de Śuel; se mostra i ...


30 de jugn 2025
San Ciascian: intervënc por le Sacher Cör
I Stüdafüch da San Ciascian á messü fora tla nöt dl Sacher Cör de Gejú. Les tizes de n füch impié por la festa â gaujé n prinzip de medefüch sön na ciasa vedla
En chësc ann unse abiné na sëra dl Cör de Gejú spetacolara, cun cil sarëgn y bun cialt. Al ê indere ince da mëte averda por le terac secé fora, por gauja di cialduns di ultims dis. Tla Val Badia ésera dolarata jüda dër bun. Ma a San Ciascian á i Stödafüch albü da jí plü iadi, olache so intervënt asvelt é ince sté dezisif. La pröma cherdada é gnüda defata do mesa dales 10 da sëra, olache n ghest â fat alarm che al se temô che n füch abinass le bosch. I stödafüch é jüs a ciaré, mo ara se tratâ de ...
En chësc ann unse abiné na sëra dl Cör de Gejú spetacolara, cun cil sarëgn y bun cialt. Al ê indere ince da mëte averda por le terac secé fora, por gauja di cialduns di ultims dis. Tla Val Badia ésera dolarata jüda dër bun. Ma a San Ciascian á i Stödafüch albü da jí plü iadi, olache so intervënt asvelt é ince sté dezisif. La pröma cherdada é gnüda defata do mesa dales 10 da sëra, olache n ghest â fat alarm che al se temô che n füch abinass le bosch. I stödafüch é jüs a ciaré, mo ara se tratâ de ...


29 de jugn 2025
La storia de na zelula mata
Elisa Sommavilla da Moena l’à scrit soa storia te n liber e l’à fat i dessegnes per ge spiegar ai bec che che l é n tumor e che se pel varir. L vegn prejentà a Moena ai 20 de aost.
Chesta l é na storia vera, l é la »storia de na zelula mata«. Ma co? Direde. Ei, na storia vera, de na protagonista vera che l’à regoeta te n liber e l’à fat ence i dessegnes.
Ve prejenton Elisa Sommavilla, la é da Moena, da 14 egn la stasc a Verona olache la é maridada e l’à trei fie, le trei A, de 11, 9 e 5 egn.
Elisa l an passà l’à descorì de aer n tumor al piet, per fortuna la l à ciapà per temp, l’à fat le terapie e la é varida. Endana l’à dezidù de scriver n liber belapontin dal titol ...
Chesta l é na storia vera, l é la »storia de na zelula mata«. Ma co? Direde. Ei, na storia vera, de na protagonista vera che l’à regoeta te n liber e l’à fat ence i dessegnes.
Ve prejenton Elisa Sommavilla, la é da Moena, da 14 egn la stasc a Verona olache la é maridada e l’à trei fie, le trei A, de 11, 9 e 5 egn.
Elisa l an passà l’à descorì de aer n tumor al piet, per fortuna la l à ciapà per temp, l’à fat le terapie e la é varida. Endana l’à dezidù de scriver n liber belapontin dal titol ...


29 de jugn 2025
Doi iedesc or per Gianluca!
Tl scumenciamënt de juni iel stat a Bulsan la garejedes di Campiunac pruvinziei di esurdienc. Nce i mëndri y la mëndres dl Club Nudé Gherdëina à fat pea
N bel fin dl'ena cun garejedes emoziunëntes iel stat n sada ai 7 y ai 8 de juni a Bulsan. Al Lido iel unì metù a jì i Campiunac pruvinziei de nudé per i esurdienc A y B. Nce chëi de Gherdëina à fat pea.
Per trueps fòvel l prim iede che i à fat na garejeda te na nudadoia plu longia, de 50 metri, ma i ne se à nia lascià sciautrì y duc canc – Anna, Valerie, Eleonora, Nicole, Tamara, Maria, Megan, Alisa, Keisi, Cristian, Julius, Leonard, Matteo, Gianluca, Tommaso y Davide – à desmustrà na gran ...
N bel fin dl'ena cun garejedes emoziunëntes iel stat n sada ai 7 y ai 8 de juni a Bulsan. Al Lido iel unì metù a jì i Campiunac pruvinziei de nudé per i esurdienc A y B. Nce chëi de Gherdëina à fat pea.
Per trueps fòvel l prim iede che i à fat na garejeda te na nudadoia plu longia, de 50 metri, ma i ne se à nia lascià sciautrì y duc canc – Anna, Valerie, Eleonora, Nicole, Tamara, Maria, Megan, Alisa, Keisi, Cristian, Julius, Leonard, Matteo, Gianluca, Tommaso y Davide – à desmustrà na gran ...


29 de jugn 2025
Festa del Signour ntel senn de la tradizion
Mëssa e procesción co la partecipazion de le associazion
La Festa del Signour l’é stada celebrada ence sto ann nta Fodom con gran solenité.
A la Mëssa a La Plié per duta la val, a tout pert ence, su envit de la parochia, i raprejentánc de la associazion, auna ai troc volontari che a daidé prò a porté le statue e i gonfalons per la procesción fin a Sourarù. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
La Festa del Signour l’é stada celebrada ence sto ann nta Fodom con gran solenité.
A la Mëssa a La Plié per duta la val, a tout pert ence, su envit de la parochia, i raprejentánc de la associazion, auna ai troc volontari che a daidé prò a porté le statue e i gonfalons per la procesción fin a Sourarù. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper