media/k2/galleries/29857/thumbs/Son_giacees_Rudi_Signorini2.jpg
03 de messel 2025

L lament di giacees

Tel An internazionèl per l mantegniment di giacees, tel Museo Geologich de la Dolomites a Pardac se pel veder e scutèr la instalazion dal titol »Un suono in estinzione«, e n muie de auter.
Che rumor fèjel n giacé? Chi stajeel tel mèr tel Triassich? E colugn segnes èi lascià i prumes retii sui crepes de la Dolomites? Al Museo Geologich de la Dolomites a Pardac l istà 2025 se aur con n rich program de ativitèdes e proponetes per descorir, tras minerèi, fossii e giacees, stories che rejona de nosc teritorie e de sia trasformazions. 
Tel An internazionèl per l mantegniment di giacées, l museo propon n viac tel temp geologich metan al luster si elemenc maraveousc e delicac con ...
media/k2/galleries/29852/thumbs/Pont_Lejia1.jpg
03 de messel 2025

Consegnà l cantier per l Pont de Lejia

I lurieres tacarà ite de setember, la firma à 300 dis de temp. Vegnarà slarià l pènt e fat doi marciapees a sbalz.
I pontarà via de setember i lurieres per meter a post l Pont de Lejia. En mercol ai 25 de jugn l é ruà a Sèn Jan l president de la Provinzia de Trent Maurizio Fugatti con l enjegner del Servije Operes stradèles e feroviaries Alessandro Pinamonti per ge consegnèr ofizialmenter l cantier al ombolt Giulio Florian, al procurador Edoardo Felicetti e al projetist enjegner Fabio Ganz. 
I lurieres, dal valor complessif de 1.348.627 euro, a chi che va jontà apede i oneres de segureza de 42.973 ...
media/k2/galleries/29829/thumbs/Stazion_Zaia_20250623_113611_foliet_web.jpg
03 de messel 2025

El doman del piazal de ra vecia stazion

Un cantier che muda el paes. Par ra Olimpiades d’inverno 2026 i fenirà el comisariato de ra Polizia; duto el resto el ruarà dapò. El presidente Zaia: trope laore portade da i Śoghe. Par el capocomun Lorenzi se podarà vede algo de noo, dapò de sesanta ane. I numere del cantier 
»A ruà in Anpezo, su par el stradon de Alemagna, ei ciatà un grun de cantiere. Duto chesto el vien da ra Olimpiades e Paralimpiades d’in­verno 2026. Chesto ‘l é chel che restarà dapò de i Śoghe: operes che dura; luoghe fate fora noe; servizie moderne. Agnó che ‘l ea un caramus, ancuoi se scomenza a vede che vegnirà algo de noo e de bel. L é el rinascimento de Anpezo, beleche scomenzà«. (MDM) 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament  ...
media/k2/galleries/29845/thumbs/Bildschirmfoto_2025-07-03_um_09.19.36.jpg
03 de messel 2025

Sot al plu bel surëdl

Nce sce l fova n gran ciaut, à purempò feter doicënt persones fat pea pra la marcia tradiziunela metuda a jì bele da trueps ani incà dala Lia di Ciambonfs
»L ie for plu y plu ert a mëter a jì na manifestazion,« chësc l pensier de Oswin Senoner, sëurastant dla Lia di Ciambonfs, »perchël iel da ren­ grazië mo de plu duc i ulenteres y sponsëures che à judà nce chëst’ann per la 51ejima edizion.« 51 marces uel dì avëi na gran esperienza y nce na gran tradizion, purempò ie l lëur for grant. N à nce chëst’ann inò pità cëives fac nstësc y buandes de uni sort, dut chësc sun Plaza de Chemun de Sëlva. N dumënia passeda fòvel ...
media/k2/galleries/29843/thumbs/Bildschirmfoto_2025-07-03_um_09.13.22.jpg
03 de messel 2025

I fuesc che lecorda n juramënt

Chëst’ultima dumënia iel te Gherdëina unì mpià su de plu fuesc n unëur dl Sacro Cuer de Gejù. Te Sëlva cun vel’ nuvità tecnologica
Tl 1796 à la jënt dl Tirol mpermetù de mëter si ncësa tla mans dl Sacro CuerdeGejùsceltiëssajudàase defënder dala trupes napoleoniches. Do che i tirolesc ti ie stac ai franzëusc, ie l di dl Sacro Cuer de Gejù deventà n di de festa. La dumënia dl Sacro Cuer de Gejù vën mo nchin al didan­ cuei festejeda cun de gran fuesc su per la montes, nscila iela nce te nosta valeda. Puech dan che l univa scur, àn chëst’ultima dumënia sëira udù ndlonch ora vel’ fuech o fum che se ...
media/k2/galleries/29839/thumbs/Bildschirmfoto_2025-07-03_um_08.53.48.jpg
03 de messel 2025

N var de viers dl daunì per i sculeies y la sculées

120 sculeies y sculées à cun l'ena passeda stlut ju l ejam de scola mesana te Gherdëina. La Usc à ulù damandé ala diretëures y ai sculeies y ala sculées coche la à butà
Cun l’ena passeda à nce l ultim candidat finà via l ejam a usc tla doi scoles mesanes de Gherdëina. Ndut fòvel chëst ann 120 sculeies y sculées, 79 a Urtijëi y 41 te Sëlva. Duc ie passei y possa nscila cialé inant de viers dla scola auta o dla scola prufesciunela che i à cris ora. L ejam ie chëst ann unit a s’l dé regularmën­ ter, deguni ne se à amalà y a chësta maniera àn pudù finé via cun l’ultima ena de juni. La modalità dl ejam fova la medema coche ti trëi ani ...
media/k2/galleries/29838/thumbs/Bildschirmfoto_2025-07-03_um_08.44.10.jpg
03 de messel 2025

La vijions di osć per l daunì

La Lia di Osć à abù si senteda generela y à lità l cunsëi nuef. Nils Demetz resta inant sëurastant dla lia
N ucajion dla senteda generela dla Lia di Osć de Gherdëina, che n à fat da permò a Urtijëi, ne n’àn nia mé pesà ora chël che l ie unì fat, ma n à nce bele metù la fundamëntes per l daunì. La grupa de Gherdëina cumpëida 335 cumëmbri y ie perchël la majera dl Sudtirol, l ie na grupa sterscia y che se dà da fé. L sëurastant dla lia Nils Demetz à giaurì l’an­ cunteda y cuntà n curt cie che n à dut fat ti ultims tëmps. Ël à sotrissà la mpurtanza de cunlauré nce cun ...
media/k2/galleries/29837/thumbs/cian.jpg
02 de messel 2025

Cians delibrá da morones

Dal 1. de messé 2025 incá vélel tla Talia la "Legge Brambilla" che scona i cians y i atri tiers (de bosch y de ciasa) da maltratamënc y morones de vigni sort. Sëgn él proibí da taché i cians. Straufunghes cina 5.000,00 Euro y condanes penales por caji de soferënzes y maltratamënc plü crödi
Al é de chi che l’arata na novité storica, chësta lege deliberada por ultim gre dal Senat a Roma. Dal 1. de messé 2025 inant vëgnel ince tla Talia (dlungia a d’atri Paisc) sconé le tier de vigni vers. Degun tier ne dess plü gní taché pro ma morona o pro na corda.

Da sëgn inant é le tier sconé dala lege, al á sü dërc, sce le/la patrun/la patrona ó o nia, le tier mëss gní traté cun respet y dediziun. Cina sëgn se limitâ la lege a sconé le “sentimënt dles porsones” por i tiers. Sëgn, indere, ...
media/k2/galleries/29813/thumbs/operatores_oltre.jpg
02 de messel 2025

TRAME à cojì ensema na rei de relazions

L projet di Servijes sozièi del Comun General de Fascia se à serà su con resultac de valuta per n turism inclusif de Fascia.
Se à serà su l projet TRAME, Turism Inclusif Responsabol e servijes de Comunanza Azessiboi travers n Model de Empowerment sozièl, con gran suzes de partezipazion e de obietives arjonc. Chest projet é nasciù da la colaborazion anter enc publics, sociazions del terz setor e sogec privac (Comun General de Fascia, Coprativa Oltre, Garni Villa Mozart, Trentino Social Tank) con la partezipazion de istituzions e sociazions del post (Comun de Cianacei, ApT de Fascia, Coprativa sozièla INOUT e sociazion ...
media/k2/galleries/29836/thumbs/512674895_1167380008761568_1937533889288406037_n.jpg
02 de messel 2025

Strada dla Val Badia: al vëgn desgort lëgns püri

Dai 8 ai 11 de messé vëgnel da Longega ite tut demez lëgns atocá dal chefer dla scorza. La strada resta daverta, dales 18:00 ales 22:00 él n sëns unich alterné
Sciöche an á odü da püch, bastel n pü’ de vënt o de rî tëmp por lascé raité jö lëgns morc sön la strada dla Val Badia. Por sconé i ciafers, vëgnel sëgn tut demez lëgns atocá dal chefer, plü avisa dai 8 ai 11 de messé, da Longega ite sön n toch de za. 2,5 km.
Por limité le plü che ara vá les groaries por le trafich, resta la strada regolarmënter daverta ia por le de y tles ores dla nöt; dales 18:00 ales 22:00 él indere n sëns unich alterné, vigni 15 menüc. Che al vá debojëgn da fá chisc laurs, é ...
media/k2/galleries/29828/thumbs/Bob_Renzo_AlveraFiames_foliet_web.jpg
02 de messel 2025

Da duto el mondo in Anpezo

De setenbre rua ra Federazion Ibsf par ra so foula e par i Mondiai de prenta. El laoro del Bob club Cortina par ciatà tośate che feje chesto sport, ves ra Olimpiades Yog de i śoen 2028 
Ra Federazion internazional bob e skeleton ra varda ves Anpezo, de ste tenpe, in vea de ra Olimpiades d’inverno 2026. El mes de setenbre che vien ruarà su ra Dolomites zento e zincuanta parsones, de duta ra fe­derazios nazionales, par ra foula Ibsf. Vendres ai 12 de setenbre i fajarà anche ra gares de prenta del bob e del skeleton, inze a Fiames, su chel inpianto che el porta el gnon de Renzo Alverà. Trope de chi atletes i sarà in gara, zinche mesc dapò, su ra noa pista Eugenio Monti, par ...
media/k2/galleries/29812/thumbs/martina_desilvestro_copia.jpg
01 de messel 2025

Martina Desilvestro, n’artejèna fora de anter

@theblackcatcreations l é album da empienir con retrac, paroles e recorc, na piata instagram zis aprijièda.
Martina Desilvestro, 27 egn, l’à fat l liceo d’èrt de Poza, la é cresciuda su te Fascia ma da dotrei egn en ca la stèsc fora Tieser ló che la se à maridà. L’à n fèr delicat e zevil, mingol desche si album fac a man: »dijesse che, de mestier, son artejèna«, la disc. @theblackcatcreations l é l inom de sia atività e de sia piata su instagram, olache la dombra passa 20mile followers. Per descorir sie lurier tant fora de anter, coscì da ve l fèr cognoscer, se aon scontrà n domesdì sa Valongia.

Che ...
media/k2/galleries/29827/thumbs/inaugurazion_boteiga_reba_foliet_web.jpg
01 de messel 2025

Tai de la vëta per l renové supermarcé de Reba

La pruma boteiga ntel 1978. Ntel 2019 l’afilia­zion a la Despar. »Roberto Grones: »Nosta filojofia? On tres cialé de se adegué a chël che damana i clienc« 
Nchëstadì a Reba l é stada inau­gurada, davò i laour de ristruturazion, la nuova boteiga Despar, gestida da la fameia Grones. Slargiada la superfisc, che la passa da 200 a 320 metri cuadri, sun doi auzade. »N vare per vignì adincontra ai debujens de la clientela – spiega l paron Ro­berto Grones. La pruma boteiga l’ ava giourì ntel 1978, su scomen­ciadiva de la mere de Roberto, Marilena, che i’ava dé ence suo inom: Market Marilena. (LS) 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
media/k2/galleries/29811/thumbs/Popcorner_nef_album_LaGrenz.jpg
30 de jugn 2025

I Popcorner prejenta »Utar piata«

La band de joegn fascegn à portà dant a La Grenz sie neve cianzon per fascian de so nef album.
»Utar piata« l é l prum album ofizial di Popcorner, la band de joegn fascegn che dal 2022 se à metù adum per far musega e che da enlouta l’à seghità a viventar con legreza e con soa energia la comunanza de Fascia e man a man n publich semper più gran.

»Utar piata« l é l frut de egn de lurier, de proe e de confront, che se à concretisà te sie cianzon ogneuna con so spirit e segnificat, soa storia e so sentiment. Chisc i titoi: Melanconia, Tie Soreie, Tizar te fech, L fonch, November, Mudament. I ...
media/k2/galleries/29835/thumbs/Bildschirmfoto_2025-06-30_um_13.30.30.jpg
30 de jugn 2025

Dancà a Ampëz y via n Belun

Alex Oberbacher, Samuel Demetz y Martina Cumerlato di Gherdëina Runners à arjont de bon resultac chësc fin dll'ena
Dai 25 ai 29 de juni iel stat na gran festa dl sport tl cuer dla Dolomites: la “La Sportiva Lavaredo Ultra Traila UTMB", na garejeda da sauté da mont su, via n Ampëz. Pra la garejeda di 50 chilometri, che ie stata ai 27 de juni, cun n deslivel de 2600 D+, à venciù Francesco Puppi cun n tëmp de 4:02.31, al segondo plazamënt udons Luca Del Pero cun 4:09.24 y al terzo plazamënt nosc atlet Alex Oberbacher, che à finà si garejeda te 4:14.31.
Pra la garejeda di 10 chilometri, chëla plu curta, ...
media/k2/galleries/29826/thumbs/Longarone_Fiere_trampolino_Italia_foliet_web.jpg
30 de jugn 2025

Chi doi Śoghe in Anpezo, del 1956 e del 2026

Na mostra che śirà par duto el Veneto, da contà setanta anes de storia de el sport, de chesto paes e de ra so śente 
L é moesc el viaśo de ra mostra »Cortina d’Ampezzo. Le due Olim­piadi«, scomenzà da Longarone Fiere Dolomiti, che el sirà inaante, in śiro par ra zitas del Veneto, par i mesc che vien, fin a i Śoghe de febraro del 2026. I à betù fora un bob de inalora; el chentl che i aea dorà del 1956 par inpizà el fo olim­pico; alcuante video de Istituto Luce che mostra el paes, cemodo che ‘l ea incraota; i à fato in pizo alcuante inpiante de sport, a scomenzà dal souto Italia de Śuel; se mostra i ...
media/k2/galleries/29834/thumbs/509632522_17951724128987131_4544102742024779810_n.jpg
30 de jugn 2025

San Ciascian: intervënc por le Sacher Cör

I Stüdafüch da San Ciascian á messü fora tla nöt dl Sacher Cör de Gejú. Les tizes de n füch impié por la festa â gaujé n prinzip de medefüch sön na ciasa vedla
En chësc ann unse abiné na sëra dl Cör de Gejú spetacolara, cun cil sarëgn y bun cialt. Al ê indere ince da mëte averda por le terac secé fora, por gauja di cialduns di ultims dis. Tla Val Badia ésera dolarata jüda dër bun. Ma a San Ciascian á i Stödafüch albü da jí plü iadi, olache so intervënt asvelt é ince sté dezisif. La pröma cherdada é gnüda defata do mesa dales 10 da sëra, olache n ghest â fat alarm che al se temô che n füch abinass le bosch. I stödafüch é jüs a ciaré, mo ara se tratâ de ...
media/k2/galleries/29810/thumbs/Elisa_Sommavilla_copia.jpg
29 de jugn 2025

La storia de na zelula mata

Elisa Sommavilla da Moena l’à scrit soa storia te n liber e l’à fat i dessegnes per ge spiegar ai bec che che l é n tumor e che se pel varir. L vegn prejentà a Moena ai 20 de aost.
Chesta l é na storia vera, l é la »storia de na zelula mata«. Ma co? Direde. Ei, na storia vera, de na protagonista vera che l’à regoeta te n liber e l’à fat ence i dessegnes.

Ve prejenton Elisa Sommavilla, la é da Moena, da 14 egn la stasc a Verona olache la é maridada e l’à trei fie, le trei A, de 11, 9 e 5 egn.

Elisa l an passà l’à descorì de aer n tumor al piet, per fortuna la l à ciapà per temp, l’à fat le terapie e la é varida. Endana l’à dezidù de scriver n liber belapontin dal titol ...
media/k2/galleries/29805/thumbs/Bildschirmfoto_2025-06-25_um_11.55.56.jpg
29 de jugn 2025

Doi iedesc or per Gianluca!

Tl scumenciamënt de juni iel stat a Bulsan la garejedes di Campiunac pruvinziei di esurdienc. Nce i mëndri y la mëndres dl Club Nudé Gherdëina à fat pea
N bel fin dl'ena cun garejedes emoziunëntes iel stat n sada ai 7 y ai 8 de juni a Bulsan. Al Lido iel unì metù a jì i Campiunac pruvinziei de nudé per i esurdienc A y B. Nce chëi de Gherdëina à fat pea.

Per trueps fòvel l prim iede che i à fat na garejeda te na nudadoia plu longia, de 50 metri, ma i ne se à nia lascià sciautrì y duc canc – Anna, Valerie, Eleonora, Nicole, Tamara, Maria, Megan, Alisa, Keisi, Cristian, Julius, Leonard, Matteo, Gianluca, Tommaso y Davide – à desmustrà na gran ...
media/k2/galleries/29825/thumbs/festadelsignour_foliet_web.jpg
29 de jugn 2025

Festa del Signour ntel senn de la tradizion

Mëssa e procesción co la partecipazion de le associazion 
La Festa del Signour l’é stada cele­brada ence sto ann nta Fodom con gran solenité. 
A la Mëssa a La Plié per duta la val, a tout pert ence, su envit de la parochia, i raprejentánc de la asso­ciazion, auna ai troc vo­lontari che a daidé prò a porté le statue e i gon­falons per la procesción fin a Sourarù. (LS) 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper