29 de setember 2022
Smatiśà d’outon
Vei ca danoo, chi smatiśoi de ra Filodramaticad’Anpezo. Par ades i no m’à dito nuia, vedaron de se fei contà algo depì, ra setemanes che vien, ma par intanto podon ve dì che i podaron vede danoo su ‘l palco de ‘l Alexander Girardi Hall, a meśo de el mes de noenbre, co na comedia.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
29 de setember 2022
Sul Referendum de Souramont del 2007 s’à descedé n vespè
Senn che davò chindesc agn la cuestion l’é ncora viva e per nia sarada
La Comiscion Referendum
Ntel 2013, l Comitat Referendar popolar à lascé su de laoré e l à passé a le trei Aministrazion de Comun de Souramont la nciaria de jì davò al iter referendar. Da nlouta, na comiscion metuda su aposta la ven nominada dai trei Consei Comunai dei trei Comuns de Souramont.
La Comiscion Referendum
Ntel 2013, l Comitat Referendar popolar à lascé su de laoré e l à passé a le trei Aministrazion de Comun de Souramont la nciaria de jì davò al iter referendar. Da nlouta, na comiscion metuda su aposta la ven nominada dai trei Consei Comunai dei trei Comuns de Souramont.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
29 de setember 2022
I bec de Sèn Jan taca l an te la neva scolina
L é doventà na bela strutura lumenousa e da color. L intervent de restruturazion di spazies daite à costà beleche 2 milions de euro.
I bec picoi del Comun de Sèn Jan che en lunesc ai 3 de otober tacarà ite l nef an de scola arà na beliscima sorpresa: la senta a Sèn Jan duta restruturada.
Noi sion jic a la veder, amò canche no la era deldut a post, ma jà a veder l gran spazie lumenous che l é daite sion resté maraveé. La presidenta del Ent Gestor Alessandra Cloch ne à menà fora per le aule e la ne à spiegà i lurieres che l é stat fat.
Chel del renovament de la scolina de Sèn Jan l é n lurier che va inant da trei egn. »L ...
I bec picoi del Comun de Sèn Jan che en lunesc ai 3 de otober tacarà ite l nef an de scola arà na beliscima sorpresa: la senta a Sèn Jan duta restruturada.
Noi sion jic a la veder, amò canche no la era deldut a post, ma jà a veder l gran spazie lumenous che l é daite sion resté maraveé. La presidenta del Ent Gestor Alessandra Cloch ne à menà fora per le aule e la ne à spiegà i lurieres che l é stat fat.
Chel del renovament de la scolina de Sèn Jan l é n lurier che va inant da trei egn. »L ...
29 de setember 2022
Le de dla creaziun
Sön plaza de dlijia da Corvara él gnü tigní le de dla creaziun. I mituns y les mitans á podü porté adalerch tiers, plantes y früc dla tera, che é gnüs contemplá y benedis da Siur Andreas Perathoner
Por le cuarto ann indolater, sön scomenciadia de Siur Andreas Perathoner, á le Grup Liturgich por i Mituns da Corvara y Calfosch, metü a jí la liturgia dla parora por la benedisciun dla creaziun. En lönesc ai 19 de setëmber dales trëi domisdé se á tröpa jënt abiné sön plaza de dlijia por rengrazié dles gran scincundes dla natöra. Por l’ocajiun é iac, cians, cunici, ponjins y iarines gnüs portá dai mituns adöm cun les plantes y i früc dla tera. Tl zënter an orü mëte dantadöt i mituns y les ...
Por le cuarto ann indolater, sön scomenciadia de Siur Andreas Perathoner, á le Grup Liturgich por i Mituns da Corvara y Calfosch, metü a jí la liturgia dla parora por la benedisciun dla creaziun. En lönesc ai 19 de setëmber dales trëi domisdé se á tröpa jënt abiné sön plaza de dlijia por rengrazié dles gran scincundes dla natöra. Por l’ocajiun é iac, cians, cunici, ponjins y iarines gnüs portá dai mituns adöm cun les plantes y i früc dla tera. Tl zënter an orü mëte dantadöt i mituns y les ...
29 de setember 2022
N önescmetri ti scinca la devënta al San Iöre
Na pordüda antia do na bela parüda cuntra n aversar sterch
L’aversar da San Iöre ne desmostra nia ma sön la cherta da ester sterch mo ince sön le ciamp. Bele tl rode de retüda á La Val messü patí na batosta cuntra d’ëi. Chësta ultima fin dl’edema é i aversars rová a La Val determiná a se porté a ciasa saurí trëi punc. Süa devënta é indere stada assuiada y indî nia sigüda. I ladins s’á arjigné a dovëi y s’á defenü cun conzentraziun, na picia dejatenziun ti á indere costé n önescmetri y insciö le vantaje aversar.
La Val – 0
San Iöre amateure – 1
De ...
L’aversar da San Iöre ne desmostra nia ma sön la cherta da ester sterch mo ince sön le ciamp. Bele tl rode de retüda á La Val messü patí na batosta cuntra d’ëi. Chësta ultima fin dl’edema é i aversars rová a La Val determiná a se porté a ciasa saurí trëi punc. Süa devënta é indere stada assuiada y indî nia sigüda. I ladins s’á arjigné a dovëi y s’á defenü cun conzentraziun, na picia dejatenziun ti á indere costé n önescmetri y insciö le vantaje aversar.
La Val – 0
San Iöre amateure – 1
De ...
29 de setember 2022
L Fascia resta prum
I ladins à tegnù poz e forin Cembra no l é stat goi, ma n pont per om che l li lascia sunsom la classifica.
N bon resultat de parità per l Fascia balon, che l é stat bon de portar a ciasa n pont sul ciamp dassen engrà de Masen di Giovo. Ti prumes menuc l é l ciamp che à la venta su le doi squadre, che no le é bone de se far mal una co l’autra.
Col passar di menuc l é i patrogn de ciasa che proa a ge dar cruzies a Trottner e compagnes, ma zenza gran ejit. La pruma ocajion la é per la squadra de ciasa, co na trata da cet che Deflorian peta fora da usc.
Podede lejer de più ence coi resultac de ...
N bon resultat de parità per l Fascia balon, che l é stat bon de portar a ciasa n pont sul ciamp dassen engrà de Masen di Giovo. Ti prumes menuc l é l ciamp che à la venta su le doi squadre, che no le é bone de se far mal una co l’autra.
Col passar di menuc l é i patrogn de ciasa che proa a ge dar cruzies a Trottner e compagnes, ma zenza gran ejit. La pruma ocajion la é per la squadra de ciasa, co na trata da cet che Deflorian peta fora da usc.
Podede lejer de più ence coi resultac de ...
29 de setember 2022
Gas y strom: les bolëtes vëgn tres plü ceres
Da de a de crësc i prisc dl'energia y les bolëtes vëgn tres plü ceres. L'aumënt di prisc atoca ince le setur turistich, dla hotelaria y dla restoraziun y jí en vacanza costa tres deplü. I nen un baié cun Iwan Costamoling, surastant dla Lia di Ostis/Hgv da Corvara
Bele sëgn pësa i aumënc di cosć dl'energia sön la vita da vigni de y la sajun frëida n'á nia ciamó scomencé. Sciöche düc i seturs é ince chël turistich y dla hotelaria dassënn atoché da chisc aumënc, che se damana n adatamënt di prisc. Jí en vacanza vëgn insciö, indlunch, plü cer. An aspeta che al röies aiüc da pert dl Stat y le presidënt dla Hgv dl Südtirol, Manfred Pinzger, s'á lascé adintëne, tres na videoconfënza, pro le minister por le svilup economich Giancarlo Giorgetti. Pinzger ti á fat ...
Bele sëgn pësa i aumënc di cosć dl'energia sön la vita da vigni de y la sajun frëida n'á nia ciamó scomencé. Sciöche düc i seturs é ince chël turistich y dla hotelaria dassënn atoché da chisc aumënc, che se damana n adatamënt di prisc. Jí en vacanza vëgn insciö, indlunch, plü cer. An aspeta che al röies aiüc da pert dl Stat y le presidënt dla Hgv dl Südtirol, Manfred Pinzger, s'á lascé adintëne, tres na videoconfënza, pro le minister por le svilup economich Giancarlo Giorgetti. Pinzger ti á fat ...
28 de setember 2022
Gramarzé in portiscion
El prin śoiba de otobre, dapò de ra festa de San Franzesco, che sto an toma ai 6 de ‘l mes, in Anpezo se sore moe in portiscion ves ra jeja de Ospedà, par i dì gramarzé ben a ‘l Signor, de cemodo che ‘l é stà ra stajon de i laore in canpagna, su ra monte, par el bosco.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
28 de setember 2022
Asociazios de anbientalistes a Roma, co ra scrita contra el Cio
I s’à ciatà a Roma, daante a ‘l Coni, par bete fora ‘na scrita contra ra Olimpiades 2026: »Trope de chi laore che i vó fei i sarà fate malamente. I é tardie, ades i vó śì de coren, zenza fei chel che disc ra leje. I aea parlà de Olimpiades a costo zero, inveze son beleche a tre miliarde de euro. Duto contra ra Agenda 2020 de el Cio«. (Marco Dibona Moro)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
28 de setember 2022
I raprejentánc de le comunité de Fodom, Col e Ampëz dà l benvegnù a la delegazion del Dreier-Landtag
»Chilò son ruei e no se tournarà plu ndrio«
Denni Dorigo, nte suo ntervent, à recordé che la mendránza ladina, ence davò cënt agn da la tripartizion, la se sent ncora trop liada a chësta realté e che nost davignì l vedon ntel Euregio Tirol-Südtirol-Trentin. Fodom, Col e Ampëz no vol plu ester consciderei tiera de confin, ma usc dalviert del viers del Europa.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Denni Dorigo, nte suo ntervent, à recordé che la mendránza ladina, ence davò cënt agn da la tripartizion, la se sent ncora trop liada a chësta realté e che nost davignì l vedon ntel Euregio Tirol-Südtirol-Trentin. Fodom, Col e Ampëz no vol plu ester consciderei tiera de confin, ma usc dalviert del viers del Europa.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
28 de setember 2022
Doi enes de practicum pra i cuntrac dla Provinzia
Diego Rier de Sureghes ie tla cuinta tlas dl ITE Raetia de Urtijëi. L jëunn à fat si practicum ti ufizies di servijes di cuntrac dla Provinzia de Bulsan. L nes à cuntà de si esperienza
Bruno Maruca
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Bruno Maruca
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
28 de setember 2022
Ence te Fascia venc la dreta e 5 steiles croda
L ejit te noscia val no va dalonc dai etres lesc del Colege e l resta su la pedies del trend nazionèl. Te la coalizion con Zenter Cencia peisa la mencianza de SVP/PATT, jic soi a desferenza del 2018.
L dat de maor emportanza te Fascia l é ben segur la conferma de la Senatora Elena Testor, litèda tel Colege de Perjen te la coalizion de Zenter dreta che tol ite Fratelli d’Italia, Lega e Forza Italia. Te dut l Colege, Testor à arjont l 44% de la stimes e te Fascia la é ruèda beleche al 60%, smaoran l consens del Zenter Dreta te val de zirca 4 ponc e mez (te la litazions di 4 de mèrz 2018 l aea arjont l 55%).
L ejit mior per la coalizion che à candidà Elena Testor no l é ruà aboncont te sia val, ...
L dat de maor emportanza te Fascia l é ben segur la conferma de la Senatora Elena Testor, litèda tel Colege de Perjen te la coalizion de Zenter dreta che tol ite Fratelli d’Italia, Lega e Forza Italia. Te dut l Colege, Testor à arjont l 44% de la stimes e te Fascia la é ruèda beleche al 60%, smaoran l consens del Zenter Dreta te val de zirca 4 ponc e mez (te la litazions di 4 de mèrz 2018 l aea arjont l 55%).
L ejit mior per la coalizion che à candidà Elena Testor no l é ruà aboncont te sia val, ...
28 de setember 2022
Libri sön tru
Jon por le Tru do l’ega o Tru di Artisć danter La Ila y San Ciascian, röion pro armá dai libri metüs fora en colaboraziun danter l’Assoziaziun Turistica de Badia y la Biblioteca da La Ila
I libri inviëia ala palsa y ala letöra, tl chît y bel dla natöra, olache i vicí cianta y l’ega dl rü rauscia te na musiga che á ciamó lerch da se lascé aldí y gní ascutada.
I libri inviëia ala palsa y ala letöra, tl chît y bel dla natöra, olache i vicí cianta y l’ega dl rü rauscia te na musiga che á ciamó lerch da se lascé aldí y gní ascutada.
28 de setember 2022
Cianton, sonon e... se godon, semper da marevea!
L grop de ciantarines e musizisć fascegn é jit a fèr n stage formatif col produtor e musizist Marco Mattia.
Te la setemana dai 4 ai 11 de Setember l grop di musizisć fascegn de »Cianton da Marevea« à abù l met de jir sul lach de Ledro per dis de creazion artistiche.
I membres del grop é stac compagné dal componist, musizist e produtor de musega fascian Marco Mattia. Endana la setemana i à tout alberch te na ciasa de la parochia de Pieve de Ledro, neto vejin al lach.
De gra ai strumenc e a le art de registrazion, i tousc de Cianton da Marevea é stac bogn de meter jù tesć e musega e de dar vita ...
Te la setemana dai 4 ai 11 de Setember l grop di musizisć fascegn de »Cianton da Marevea« à abù l met de jir sul lach de Ledro per dis de creazion artistiche.
I membres del grop é stac compagné dal componist, musizist e produtor de musega fascian Marco Mattia. Endana la setemana i à tout alberch te na ciasa de la parochia de Pieve de Ledro, neto vejin al lach.
De gra ai strumenc e a le art de registrazion, i tousc de Cianton da Marevea é stac bogn de meter jù tesć e musega e de dar vita ...
28 de setember 2022
I joegn fèsc l sCOOP, con INOUT
Cognoscer e valorisèr la cooperazion l é l zil de la neva scomenzadva de la Coprativa sozièla fascèna.
I dis de »full immersion« te la caserma di studafech de Vac per fèr esperienzes educatives sun temes desvalives no l é na novità per i joegn che se met en jech con la Coprativa sozièla fascèna INOUT.
L’ultima outa l é stat l fin de setemèna passà, ai 17 e 18 de setember. Chsci doi dis ge à permetù ai partezipanc de se cognoscer e crescer, de strenjer leames anter ic e col teritorie, e soraldut i à segnà l scomenz de n nef projet, pissà e metù a jir da la feruscola Coprativa sozièla vidèda ...
I dis de »full immersion« te la caserma di studafech de Vac per fèr esperienzes educatives sun temes desvalives no l é na novità per i joegn che se met en jech con la Coprativa sozièla fascèna INOUT.
L’ultima outa l é stat l fin de setemèna passà, ai 17 e 18 de setember. Chsci doi dis ge à permetù ai partezipanc de se cognoscer e crescer, de strenjer leames anter ic e col teritorie, e soraldut i à segnà l scomenz de n nef projet, pissà e metù a jir da la feruscola Coprativa sozièla vidèda ...
28 de setember 2022
Fre Michael Ertl a Oies nes cunta
Da n valgügn mëisc él a Oies ince n fre laich de Bayern che dëida P. Franz pro sü laurs a sorvisc di pelegrins. Aldiun ci che al nes cunta de so laur a Oies
"Tres indo vëgni damané sce i diji a Oies ince mëssa. Canche i me presentëii desco fre laich, dailó mëssi ti tlarí ala jënt che tla dlijia nadé de Sant Ujöp chiló Oies él cina sëgn ma sté proi por la pastorala di pelegrins. Da canche al é gnü metü sö la Comunité di Verbic a Steyl dl 1875 él sté, sciöche ince te d’atres comunités religioses, tres ince fredesc laics. Ara se trata de na cherdada extra tla dlijia che vëgn püch cunscidrada, mo ara á na gran importanza por les misciuns."
Deplü sön ci ...
"Tres indo vëgni damané sce i diji a Oies ince mëssa. Canche i me presentëii desco fre laich, dailó mëssi ti tlarí ala jënt che tla dlijia nadé de Sant Ujöp chiló Oies él cina sëgn ma sté proi por la pastorala di pelegrins. Da canche al é gnü metü sö la Comunité di Verbic a Steyl dl 1875 él sté, sciöche ince te d’atres comunités religioses, tres ince fredesc laics. Ara se trata de na cherdada extra tla dlijia che vëgn püch cunscidrada, mo ara á na gran importanza por les misciuns."
Deplü sön ci ...
28 de setember 2022
Antersasc ciafa la strada
Les ultimes edemes é l'Ispetoral forestal da Bornech jü inant cun i laurs por fá la strada ite en Antersasc daite da Lungiarü cuntra Pöz
La rissa finala sot na desëna de agn de stritoc aministratifs, politics y ideologics ê gnüda trata dal Consëi de Stat cun la sentënza publicada cun data 1. de messé 2021 söl recurs cun numer de register general 3012 dl 2015.
Cun chësta sentënza êl definitif: la strada söla Munt de Antersasc danter Lungiarü y Pöz pó gní fata inant cina söla munt y les stales.
Al é sté na taia lungia, n brac de fer danter i patruns dla munt, i ambientalisć, les comisciuns, l’aministraziun publica y deplü signories ...
La rissa finala sot na desëna de agn de stritoc aministratifs, politics y ideologics ê gnüda trata dal Consëi de Stat cun la sentënza publicada cun data 1. de messé 2021 söl recurs cun numer de register general 3012 dl 2015.
Cun chësta sentënza êl definitif: la strada söla Munt de Antersasc danter Lungiarü y Pöz pó gní fata inant cina söla munt y les stales.
Al é sté na taia lungia, n brac de fer danter i patruns dla munt, i ambientalisć, les comisciuns, l’aministraziun publica y deplü signories ...
