01 de jugn 2023
La Musiga d’La Pli oj plata
En chësc ann al Conzert de Pasca de Ma án podü aldí deplü caraters plülere nüs tl repertore, che n’ó nia ma trasmëte strentamënter emoziuns musicales tradizionales, mo dantadöt se daurí al monn, ince ala storia y a stories dla vita. Franz Erlacher é gnü nominé mëmber d’onur
La storia dla möta Anne Frank, gnüda conesciüda tres so diare salvé dal fanatism nazist y dala storia, é romagnüda desco na documentaziun tl recort a chësc conzert de Pasca de Ma tla Ciasa dles Uniuns d’La Pli de Mareo. Le dirighënt Fabian Taschler ó traté temesc soc y nia ma imparé ite marces y valzers, de chësc ál bele dé plü iadi na cercia. La Musiga de n pice paisc se mosöra insciö cun i toc y contignüs dla gran leteratöra internazionala (sce nia globala), insëgna ince y trasmët prinzips ...
La storia dla möta Anne Frank, gnüda conesciüda tres so diare salvé dal fanatism nazist y dala storia, é romagnüda desco na documentaziun tl recort a chësc conzert de Pasca de Ma tla Ciasa dles Uniuns d’La Pli de Mareo. Le dirighënt Fabian Taschler ó traté temesc soc y nia ma imparé ite marces y valzers, de chësc ál bele dé plü iadi na cercia. La Musiga de n pice paisc se mosöra insciö cun i toc y contignüs dla gran leteratöra internazionala (sce nia globala), insëgna ince y trasmët prinzips ...
31 de mei 2023
N Consei provinzièl per la mendranzes linguistiches
Pervedù dal art. 27 del Statut de autonomia, l Consei é stat chiamà ite per la pruma outa su spenta de l’Autorità per la mendranzes. Duc à aproà la mozion su indenità, zertificazion e calendarisazion.
»L Statut de autonomia disc che pel vegnir fat sescion straordenare del Consei dedicade a le mendranze. No l é mai stat fat na norma de atuazion che die giust le modalità, donca nesciugn l à mai metù en pratega, ma la possibilità la é e per chest desche Autorità aon domanà che l posse vegnir fat.« Coscita à dit la Presidenta de l’Autorità per la mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent, la avocata fascèna Katia Vasselai, do la sentèda spezièla del Consei provinzièl dedichèda a la ...
»L Statut de autonomia disc che pel vegnir fat sescion straordenare del Consei dedicade a le mendranze. No l é mai stat fat na norma de atuazion che die giust le modalità, donca nesciugn l à mai metù en pratega, ma la possibilità la é e per chest desche Autorità aon domanà che l posse vegnir fat.« Coscita à dit la Presidenta de l’Autorità per la mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent, la avocata fascèna Katia Vasselai, do la sentèda spezièla del Consei provinzièl dedichèda a la ...
31 de mei 2023
Una noa par d’istade
Ruà montade da su in Son de i Prade, fin a Bain de Dones
L é chel che se pó fei sto an d’istade, parcé che i daerśe, par ra prima ota, chel inpianto noo Cortina Skyline, da sabeda 1 de luio. Da doi ane chel inpianto el śira d’inverno, da menà ci che và a se montà coi schie, su ‘l gnee; sta ota i podarà montà su anche chi co ra roda. In é senpre depì, che i vien a dorà ra pistes che i à fato sote ra Tofana, ma anche in outre luoghe de ra val. Su chesto inpianto pó montà cichemai, anche ra parsones che và a caminà, o mangare a ranpinà, su par ra Penes ...
L é chel che se pó fei sto an d’istade, parcé che i daerśe, par ra prima ota, chel inpianto noo Cortina Skyline, da sabeda 1 de luio. Da doi ane chel inpianto el śira d’inverno, da menà ci che và a se montà coi schie, su ‘l gnee; sta ota i podarà montà su anche chi co ra roda. In é senpre depì, che i vien a dorà ra pistes che i à fato sote ra Tofana, ma anche in outre luoghe de ra val. Su chesto inpianto pó montà cichemai, anche ra parsones che và a caminà, o mangare a ranpinà, su par ra Penes ...
31 de mei 2023
Salvon la eves, duc ensema
I scolees de la populèra de Vich con sia ensegnantes à endrezà n spetacol per sensibilisèr la comunanza su l’emportanza de chisc insec.
L é ruà a compiment con n bel spetacol dal titol »Dokumentarfilm Wir retten die Bienen« l projet de la scola populèra de Vich »Wir retten die Bienen/Salviamo le api/Salvon la eves/Let’s save the bees«. En jebia ai 18 de mé i bec con sia ensegnantes à envià families e amisc te Sorastanza de la Scola Ladina a Sèn Jan per veder i fruc de n projet che é jit inant via per dut chest an de scola te duta la disciplines e che l à tout ite apede a la scola ence desvalives atores de la comunanza.
»Se na dì ...
L é ruà a compiment con n bel spetacol dal titol »Dokumentarfilm Wir retten die Bienen« l projet de la scola populèra de Vich »Wir retten die Bienen/Salviamo le api/Salvon la eves/Let’s save the bees«. En jebia ai 18 de mé i bec con sia ensegnantes à envià families e amisc te Sorastanza de la Scola Ladina a Sèn Jan per veder i fruc de n projet che é jit inant via per dut chest an de scola te duta la disciplines e che l à tout ite apede a la scola ence desvalives atores de la comunanza.
»Se na dì ...
31 de mei 2023
Roberto Delazzer per autri doi agn a cé del Sci Club Arabba
Sabeda a Longaron, l’associazion la vignarà premiada da la Fis per i resultac otignus nte le ultime doi stagion
Roberto Delazzer l é sté riconfermé a la prescidenza del Sci Club Arabba. Chëst el resultat de le votazion che ie stade domënia ai 20 de mei nte la sentada generala e de miercoi 23, cánche s’a biné el nuof diretif. Ntel Self Boé a Reba i sozi i a aprové el bilánz per el 2022. »Le speje i é tres trope – spiega Delazzer – ma on ence bu de bone entrade grazie ai sponsor e sperón che i continue a ne sostignì«. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Roberto Delazzer l é sté riconfermé a la prescidenza del Sci Club Arabba. Chëst el resultat de le votazion che ie stade domënia ai 20 de mei nte la sentada generala e de miercoi 23, cánche s’a biné el nuof diretif. Ntel Self Boé a Reba i sozi i a aprové el bilánz per el 2022. »Le speje i é tres trope – spiega Delazzer – ma on ence bu de bone entrade grazie ai sponsor e sperón che i continue a ne sostignì«. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
31 de mei 2023
Un cantier zenza fin
I aea tacà polito a lourà, de outon del 2019, ma dapò duto s’à incioutà
Coscita del 2022 i à tolesc via i pontes de ‘l cantier e i s’in é śude. Pi de ‘na ota ra sozietà de medejina Gvm r’à dito che se podea scomenzà danoo, che i arae ciatà outre lourantes, ‘na dita noa, ma par ades no s’à vedù nuia. Anche chesto de ‘l ospedal ‘lé un de chi laore che i aea da fei ignante del 2021, par i Canpionate del mondo de schie, ma i no n’é śude adora. Chesto no n’é un laoro de el Comun de Anpezo, gouja che ra sanità r’é de ra Rejon Veneto, ma isteso el capocomun anpezan ‘l à ...
Coscita del 2022 i à tolesc via i pontes de ‘l cantier e i s’in é śude. Pi de ‘na ota ra sozietà de medejina Gvm r’à dito che se podea scomenzà danoo, che i arae ciatà outre lourantes, ‘na dita noa, ma par ades no s’à vedù nuia. Anche chesto de ‘l ospedal ‘lé un de chi laore che i aea da fei ignante del 2021, par i Canpionate del mondo de schie, ma i no n’é śude adora. Chesto no n’é un laoro de el Comun de Anpezo, gouja che ra sanità r’é de ra Rejon Veneto, ma isteso el capocomun anpezan ‘l à ...
31 de mei 2023
L’empatia y i ciauzei de zachei d’autri
Cie uel pa dì avëi empatia? Cie uel pa dì capì n’autra persona, ti judé o ti fé mel? Cie uel pa dì se tré sëura i ciauzei de zachei d’autri? Doi artisć y doi artistes de Gherdëina à purvà a abiné la respostes
N vënderdi dan otodì à l Tublà da Nives y l Cunsëi de Furmazion de Sëlva prejentà l resultat dla segona edizion de »Match Art«, n proiet che à purtà adum doi artisć y doi artistes de Gherdëina, che à laurà deberieda trëi dis alalongia. Jan Andrea Moroder, Luca Langgartner, Anastasia Kostner y Milena Holz- knecht à purvà a ti dé vita ala tema- tica »te ti ciauzei« (tl uriginel tudësch: »in deinen Schuhen«, ndr.), crissa ora dala repartizion dla Educazion permanënta dla ...
N vënderdi dan otodì à l Tublà da Nives y l Cunsëi de Furmazion de Sëlva prejentà l resultat dla segona edizion de »Match Art«, n proiet che à purtà adum doi artisć y doi artistes de Gherdëina, che à laurà deberieda trëi dis alalongia. Jan Andrea Moroder, Luca Langgartner, Anastasia Kostner y Milena Holz- knecht à purvà a ti dé vita ala tema- tica »te ti ciauzei« (tl uriginel tudësch: »in deinen Schuhen«, ndr.), crissa ora dala repartizion dla Educazion permanënta dla ...
31 de mei 2023
Conzert garaté danter tröc recorc y gran emoziuns
Tratan le conzert d’aisciöda dla Müjiga de Badia á le cör batü do le ritm de gran emoziuns, i edli turgheri curis dales leghermes y recorc trasportá sön le pentagram tl tëmp passé y de chël che á da gní é sté le laitmotif de chësta sëra
An podô le odëi danfora che en chësc iade fossel sté n conzert n pü’ particolar: saludé n dirighënt che á mené la bachëta por 45 agn pro l’uniun n’é nia da vigni de, y lapró avëi la fortüna che n dirighënt jonn, mëmber dl’uniun bele da 27 agn, vëgn docá. Insciö éra stada, le salf tla ciasa Runcher a Badia plëgn de jënt á ciarié l’ambiënt de energia, chëra che an adora por se gode le conzert, sides por chi y chëres che le sona co ince por le ascuté sö. Al é sté n pü’ sciöche na gran festa dla ...
An podô le odëi danfora che en chësc iade fossel sté n conzert n pü’ particolar: saludé n dirighënt che á mené la bachëta por 45 agn pro l’uniun n’é nia da vigni de, y lapró avëi la fortüna che n dirighënt jonn, mëmber dl’uniun bele da 27 agn, vëgn docá. Insciö éra stada, le salf tla ciasa Runcher a Badia plëgn de jënt á ciarié l’ambiënt de energia, chëra che an adora por se gode le conzert, sides por chi y chëres che le sona co ince por le ascuté sö. Al é sté n pü’ sciöche na gran festa dla ...
31 de mei 2023
Le marcé dai tiers
Al’aucziun di tiers da tacia por zidlamënt ("Zuchtfleckviehversteigerung") a San Laurënz él jü en gara 100 tiers danter videles/vidí, manses y vaces da lat
Le prisc plü alt é gnü arjunt da na vacia da lat dal'Ahrntal che dá 40 litri de lat al de,
liede inant deplü tla ediziun de La Usc di Ladins da indoman, jöbia al 1. de jügn 2023!
Jí a ciaré pro a na aucziun dai tiers pó ester interessant y amusant, deache la gara da presenté i tiers y pité ne stüfa nia jö. Sides i paurs instësc co ince i sciacheri cun sü aiutanc mëna ite tier por tier tla arena controlada y menada dal moderadú dala paladina infora, le pitamënt s’intorcorëia inant asvelt, val’ ...
Le prisc plü alt é gnü arjunt da na vacia da lat dal'Ahrntal che dá 40 litri de lat al de,
liede inant deplü tla ediziun de La Usc di Ladins da indoman, jöbia al 1. de jügn 2023!
Jí a ciaré pro a na aucziun dai tiers pó ester interessant y amusant, deache la gara da presenté i tiers y pité ne stüfa nia jö. Sides i paurs instësc co ince i sciacheri cun sü aiutanc mëna ite tier por tier tla arena controlada y menada dal moderadú dala paladina infora, le pitamënt s’intorcorëia inant asvelt, val’ ...
30 de mei 2023
L é nasciù la neva ‘Sozietà Gregn Evenc de Fascia’
La se cruziarà di gregn evenc de la val. La é vidèda dal president Andrea Weiss e dal diretor operatif Cristoforo Debertol.
La era stata anunzièda jà da n trat e ades la é ofizièla. Ai 25 de mé l é stat sotescrit l at costituif de la neva ‘Sozietà Gregn Evenc de Fascia’. L’Apt col 48% de la quotes, i Consorzies de impianc portamont Val de Fascia-Ciareja e Lujia-Sèn Pelegrin col 21,50% per om de la quotes, i Comitac DoloMyths Run, Sellaronda Ski Marathon e Fascia Bike col 3% per om: chisc l é i componenc de la neva sozietà che vegnarà vidèda da Andrea Weiss che per 25 egn l é stat diretor de l’Apt e donca l cognosc ...
La era stata anunzièda jà da n trat e ades la é ofizièla. Ai 25 de mé l é stat sotescrit l at costituif de la neva ‘Sozietà Gregn Evenc de Fascia’. L’Apt col 48% de la quotes, i Consorzies de impianc portamont Val de Fascia-Ciareja e Lujia-Sèn Pelegrin col 21,50% per om de la quotes, i Comitac DoloMyths Run, Sellaronda Ski Marathon e Fascia Bike col 3% per om: chisc l é i componenc de la neva sozietà che vegnarà vidèda da Andrea Weiss che per 25 egn l é stat diretor de l’Apt e donca l cognosc ...
30 de mei 2023
Antropolad IV à avert sia enscinuazions
Fin ai 5 de messèl l é possibol se scriver ite dal sit de l’Università de Busan. Chi che no aessa jà la zertificazion de ladin de livel B2, i pel fèr l ejam jun Busan ai 13 de jugn.
Da pech l é stat sotescrit l schem de convenzion anter la Provinzia autonoma de Trent, l’Università Ledia de Busan, l’Università de Trent e la Scola Ladina de Fascia per meter a jir la quarta edizion del cors de auta formazion Antropolad e ades l é stat avert la enscinuazions.
La neva edizion del cors, che à regnèda doi egn, pearà via d’uton del 2023, la jirà inant per i doi egn academics 2023-24 e 2024-25 e la se serarà su de setember del 2025.
L cors, che vegn ativà se l é amancol 5 ...
Da pech l é stat sotescrit l schem de convenzion anter la Provinzia autonoma de Trent, l’Università Ledia de Busan, l’Università de Trent e la Scola Ladina de Fascia per meter a jir la quarta edizion del cors de auta formazion Antropolad e ades l é stat avert la enscinuazions.
La neva edizion del cors, che à regnèda doi egn, pearà via d’uton del 2023, la jirà inant per i doi egn academics 2023-24 e 2024-25 e la se serarà su de setember del 2025.
L cors, che vegn ativà se l é amancol 5 ...
30 de mei 2023
Filip Schenk campion talian!
L atlet de Gherdëina à venciù la garejeda di Campiunac Talians de lead a Pero (Milan)
Si rodul da favorit àl respetà ala perfezion. L ova lascià ora la tapa dla Copa dl Mond de boulder a Salt Lake City per se cunzentré al 100% ala sajon de lead. Do la vënta a Pero (Milan), pòssel se njenië ca ala sajon de Copa dl Mond, che scumencerà de lugio. L auter atlet mundiel de Gherdëina, Michael Piccolruaz (Fiamme Oro), ie tla Lombardia stat bon de arjonjer l sesto plazamënt.
Si rodul da favorit àl respetà ala perfezion. L ova lascià ora la tapa dla Copa dl Mond de boulder a Salt Lake City per se cunzentré al 100% ala sajon de lead. Do la vënta a Pero (Milan), pòssel se njenië ca ala sajon de Copa dl Mond, che scumencerà de lugio. L auter atlet mundiel de Gherdëina, Michael Piccolruaz (Fiamme Oro), ie tla Lombardia stat bon de arjonjer l sesto plazamënt.
30 de mei 2023
N de istrutif y plajor a Balsan
Studëntes y studënc dles Scores Altes da La Ila é jüs a ciafé les istituziuns provinziales
En mertesc ai 23 de ma, cun na ferata tocia y plëna de jënt, sunse stá a Balsan, por ti ciaré al Consëi provinzial. Le program de Educaziun zivica de chësc ann nes mët dant da conësce les istituziuns publiches y les formes desvalies de guern y de aministraziun de nosc teritore. Porchël á i insegnanc Michaela Willeit y Patrick Prinoth organisé n iade a Balsan, y por pröma cossa sunse stá a ti ciaré ala sënta dl Consëi provinzial. En chël de ne êl baldi degöna sentada a chëra che i esson podü ...
En mertesc ai 23 de ma, cun na ferata tocia y plëna de jënt, sunse stá a Balsan, por ti ciaré al Consëi provinzial. Le program de Educaziun zivica de chësc ann nes mët dant da conësce les istituziuns publiches y les formes desvalies de guern y de aministraziun de nosc teritore. Porchël á i insegnanc Michaela Willeit y Patrick Prinoth organisé n iade a Balsan, y por pröma cossa sunse stá a ti ciaré ala sënta dl Consëi provinzial. En chël de ne êl baldi degöna sentada a chëra che i esson podü ...
30 de mei 2023
Le borjú s’alza
Le FC Südtirol söl iade cuntra la Seria A
Do la devënta tla pröma partida dla semifinala insëra, Lönesc de Pasca de Ma, tl stadium Drusus a Balsan cuntra le Bari, á le FC Südtirol les mius chertes da passé le round y jí tla finala dezisiva por l’azes ala Seria A. Al foss na sorpreja de morvëia, ma bele fá n te’ campionat tan da protagonisć ne s’ess degügn aspeté danfora!
Le stadium Drusus insëra á metü man da broé do le tëmp ordinar, al 92’, canche Matteo Rover á segné n gol che ti á fat sté sö le fle ai aversars gnüs dala ...
Do la devënta tla pröma partida dla semifinala insëra, Lönesc de Pasca de Ma, tl stadium Drusus a Balsan cuntra le Bari, á le FC Südtirol les mius chertes da passé le round y jí tla finala dezisiva por l’azes ala Seria A. Al foss na sorpreja de morvëia, ma bele fá n te’ campionat tan da protagonisć ne s’ess degügn aspeté danfora!
Le stadium Drusus insëra á metü man da broé do le tëmp ordinar, al 92’, canche Matteo Rover á segné n gol che ti á fat sté sö le fle ai aversars gnüs dala ...
30 de mei 2023
Vorentie par el Cai
Sabeda ai 3 de śugno se pó dià ‘na man a ra sezion de Anpezo de el Club alpin talian, par netà e comedà alcuante de chi troes che ‘l é in śiro par ra val
In duto ‘l é 420 chilometre, da podé caminà par i bosche e su ra montes. Ogni an el Cai el ciama i vorentie, par doa śornades, de ousciuda e d’outon, el prin sabeda de śugno e el prin de otobre, par lourà dute aduna. Se se ciata dares 8, inze ‘l piazal de ra stazion, e dapò sevien partide in scuadres, da moe agnó che ocore, aduna co i guardies de ra Regoles e el Parco d’Anpezo. Fenì el laoro, se se ciata par un bon disnà, dute aduna. Dapò ‘l é anche da se pensà de el laoro che fesc supośò ...
In duto ‘l é 420 chilometre, da podé caminà par i bosche e su ra montes. Ogni an el Cai el ciama i vorentie, par doa śornades, de ousciuda e d’outon, el prin sabeda de śugno e el prin de otobre, par lourà dute aduna. Se se ciata dares 8, inze ‘l piazal de ra stazion, e dapò sevien partide in scuadres, da moe agnó che ocore, aduna co i guardies de ra Regoles e el Parco d’Anpezo. Fenì el laoro, se se ciata par un bon disnà, dute aduna. Dapò ‘l é anche da se pensà de el laoro che fesc supośò ...
30 de mei 2023
»Aede la responsabilità de fèr viver vosc lengaz«
N grop de studenc da duta Europa se à binà te la isoles Baleari compagné da vèlch ensegnant e raprejentant istituzionèl tel chèder del projet ECCA. Anter chisc l era ence la Scola de Fascia.
Dai 12 ai 15 de mé 3 studenc de la 4^ LSA de la Scola de Fascia i é jic a fèr n campus te la isoles Baleari. Chesta ocajion, a chela che à tout pèrt Alice Deluca, Daniele Chiocchetti e Francesca Bettega, compagné da sia professora Silvia Murer e da la diretora del Istitut Cultural Ladin Rabrina Rasom, é nasciuda tel chèder del projet european ECCA (European Charter Classroom Activities) peà via amò del 2020 tel gremen del Consei de l’NPLD, la rei europeèna de promozion de la ...
Dai 12 ai 15 de mé 3 studenc de la 4^ LSA de la Scola de Fascia i é jic a fèr n campus te la isoles Baleari. Chesta ocajion, a chela che à tout pèrt Alice Deluca, Daniele Chiocchetti e Francesca Bettega, compagné da sia professora Silvia Murer e da la diretora del Istitut Cultural Ladin Rabrina Rasom, é nasciuda tel chèder del projet european ECCA (European Charter Classroom Activities) peà via amò del 2020 tel gremen del Consei de l’NPLD, la rei europeèna de promozion de la ...
30 de mei 2023
Anpezo paes de sport
Ra festa voruda da ‘l comun, par saludà e dì gramarzé a chi tośate che à fato polito, ‘l inverno pasà. In piaza co ra Banda, menzonade un cadaun, ste śoen i é drio a scrie ra storia
»Par darśonśe algo de bon inze ‘l sport, beśen lourà dute aduna, inze ‘l paes, ‘l é da fei scuadra« – ‘l à dito Giorgio Da Rin, loudaduó par el sport de el Comun de Anpezo, a ra festa che i à fato in piaza, śoiba ai 25 de maśo, par saludà e dì gramarzé a dute chi śoen che i à fato polito, ra stajon d’inverno pasada, con dute i sport. I s’à ciatà daante a ra Ciaśa de Comun, da vegnì su par piaza, drio ra Banda che sonaa. Ruade in piaza Angelo Dibona, sote el padeon de len, ‘l é stà poca paroles ...
»Par darśonśe algo de bon inze ‘l sport, beśen lourà dute aduna, inze ‘l paes, ‘l é da fei scuadra« – ‘l à dito Giorgio Da Rin, loudaduó par el sport de el Comun de Anpezo, a ra festa che i à fato in piaza, śoiba ai 25 de maśo, par saludà e dì gramarzé a dute chi śoen che i à fato polito, ra stajon d’inverno pasada, con dute i sport. I s’à ciatà daante a ra Ciaśa de Comun, da vegnì su par piaza, drio ra Banda che sonaa. Ruade in piaza Angelo Dibona, sote el padeon de len, ‘l é stà poca paroles ...
30 de mei 2023
Brum y or, or y brum …
Brum y or, or y brum,
na mëisa cun n spiedl
cun decurazions fines te nvieia a
te fermé, y dlongia na man de lën
cun na varëta …
y l viac va inant tl mond dl’ert:
cë, cuer y man ie l fil che cunlieia
la figures fines brujedes tl lën,
o i portrec sun l parëi,
y cëla cavia »spiedl, spiedl …«,
na popa à plajëi a se spidlé,
d’or y cun culëures de marueia
la figures de Klimt sun la curnisc.
Cëla dlongia, n ucel de dlacia
che se arleva dal’ega y la gotes
semea reéles, tan frësces
per chi che ti cëla.
Che l sibe ...
na mëisa cun n spiedl
cun decurazions fines te nvieia a
te fermé, y dlongia na man de lën
cun na varëta …
y l viac va inant tl mond dl’ert:
cë, cuer y man ie l fil che cunlieia
la figures fines brujedes tl lën,
o i portrec sun l parëi,
y cëla cavia »spiedl, spiedl …«,
na popa à plajëi a se spidlé,
d’or y cun culëures de marueia
la figures de Klimt sun la curnisc.
Cëla dlongia, n ucel de dlacia
che se arleva dal’ega y la gotes
semea reéles, tan frësces
per chi che ti cëla.
Che l sibe ...
30 de mei 2023
De reviers ala ravises
La lia Unika à metù a jì na mostra a Sëuc. Zentrel: l liam cun la natura
N vënderdi sëira ai 12 de mei iel stat la giaurida dla mostra »Back to the roots« dla lia Unika tla cësa dl parch naturel a Sëuc. La mostra ie davierta nchin ai 23 de juni y l ie unì metù ora 17 lëures de 17 artisć y artistes de ciamps desfrënc: fotografies, lëures turnei, scultures y pitures. Ntan la giaurida à de plu autoriteies tëut la parola, danter l auter l'ambolta de Ciastel Cristina Pallanch y l presidënt dla Lia dl Turism de Sëuc Michael Steiner. La sëira ie unida abelida da mujiga dal ...
N vënderdi sëira ai 12 de mei iel stat la giaurida dla mostra »Back to the roots« dla lia Unika tla cësa dl parch naturel a Sëuc. La mostra ie davierta nchin ai 23 de juni y l ie unì metù ora 17 lëures de 17 artisć y artistes de ciamps desfrënc: fotografies, lëures turnei, scultures y pitures. Ntan la giaurida à de plu autoriteies tëut la parola, danter l auter l'ambolta de Ciastel Cristina Pallanch y l presidënt dla Lia dl Turism de Sëuc Michael Steiner. La sëira ie unida abelida da mujiga dal ...
29 de mei 2023
Per l prim iede tla Prumozion!
L FC Gherdëina à venciù l'ultima partida de campiunat dla prima liga amaturiela inier dumënia n cësa a Urtijëi, dan n gran publich y cun da dedò mo na bela festa
Per l prim iede te si storia de trëntun ani va l FC Gherdëina su tla categuria dla Prumozion, tla "Landesliga", coche la à inuem per tudësch.
Deplù puderàn liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n juebia ai 1. de juni.
Bruno Maruca
Per l prim iede te si storia de trëntun ani va l FC Gherdëina su tla categuria dla Prumozion, tla "Landesliga", coche la à inuem per tudësch.
Deplù puderàn liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n juebia ai 1. de juni.
Bruno Maruca
