26 de auril 2024
»Pare Frumenzio, porton inant toa opera«
Valorisèr e portèr inant l lurier, l patrimonie, l gran servije fat dal frate de Martin per sia comunanza, chest l apel uzà fora a più oujes a Sèn Jan tel domesdì de recordanza a 10 egn da sia mort.
La sala piena de jent en domenia ai 21 de oril te la Majon di Fascegn per recordèr Pare Frumenzio Ghetta tel diejem cedean da sia departida l é stat la conferma de cotant che l frate de Martin à semenà te sia comunanza. L’emportanza de sia ritajon é stata sotrissèda te duc i intervenc, ma soraldut a più oujes, tant dai esponenc de l’Istitut Cultural Ladin che da chi de l’Union di Ladins de Fascia, che adum i à endrezà la scontrèda, l é vegnù fora adaut l besegn de no se fermèr a la recordanza, ...
La sala piena de jent en domenia ai 21 de oril te la Majon di Fascegn per recordèr Pare Frumenzio Ghetta tel diejem cedean da sia departida l é stat la conferma de cotant che l frate de Martin à semenà te sia comunanza. L’emportanza de sia ritajon é stata sotrissèda te duc i intervenc, ma soraldut a più oujes, tant dai esponenc de l’Istitut Cultural Ladin che da chi de l’Union di Ladins de Fascia, che adum i à endrezà la scontrèda, l é vegnù fora adaut l besegn de no se fermèr a la recordanza, ...
26 de auril 2024
Storia dla dllijia da La Val sön paladina
Iniann festejëia La Val n iubileum important. 150 agn él ca da canche le zënter cun la dlijia s’á sposté jö a Plan Morin. En gaujiun de chësc iubileum s’á l’uniun de teater La Val ponsé fora da porté chësta storia, signada da nia püc contrasć danter la comunité dl paisc, sön paladina tres n teater. N grup de laur formé da Bernardetta Nagler, Stefan Nagler, Sylvia Costabiei, Matteo Rubatscher y Veronica Rubatscher á scrit le copiun. Les proes á bele scomencé d’aurí y jará inant cina ala pröma ...
26 de auril 2024
Recunescënza al diretëur che va n pension do 23 ani
L diretëur dla Scola de Mujiga de Gherdëina, Vinzenz Senoner, ie jit n pension do 39 ani de atività, de chëi 23 da diretëur. L personal nseniant – y nia mé – ti ie scialdi recunescënt per l lëur fat y i resultac arjonc
Tl 1985 ova Vinzenz Senoner scu- mencià a nsenië tla Scola de Mujiga de Gherdëina, dantaldut l oboe, »si« strumënt. Ai prim de utober dl 2001, do bën dejedot ani, canche l prim diretëur Max Moroder fova jit n pension, àl pià do la ncëria da dire- tëur. Tl prim nseniòvel mo mpue, pona àl lascià per se dé ju defin cun la direzion.
N juebia ai 11 de auril dl 2024, do 39 ani de atività te scola y de chëi 23 da diretëur, à Vinzenz Seno- ner laurà per l ultim di.
L articul ie da ...
Tl 1985 ova Vinzenz Senoner scu- mencià a nsenië tla Scola de Mujiga de Gherdëina, dantaldut l oboe, »si« strumënt. Ai prim de utober dl 2001, do bën dejedot ani, canche l prim diretëur Max Moroder fova jit n pension, àl pià do la ncëria da dire- tëur. Tl prim nseniòvel mo mpue, pona àl lascià per se dé ju defin cun la direzion.
N juebia ai 11 de auril dl 2024, do 39 ani de atività te scola y de chëi 23 da diretëur, à Vinzenz Seno- ner laurà per l ultim di.
L articul ie da ...
26 de auril 2024
Fascia Balon: massa senester contra la pruma
L Borgo se tol i trei ponc dal Cotura e l conferma l gran destach sunsom la classifica. I fascegn resta al 5° post.
Nia da far per l Fascia Balon che en domenia te ciasa l à cognù ge lasciar i 3 ponc al Borgo.
I ghesć i taca sobito a far entener percheche i vida la classifica con 15 ponc de vantac su la seconda e al prum menut i fasc l gol del 1 a 0 co na trata da ite de l’area de rigor che fenesc tedò al portier Leonardo Deflorian Felix.
Do aer ciapà chest gol a freit, Trottner e compagnes no se peta ju e i proa sobito a drezar la endesfida, dant con na trata de Massimo Lorenz de Meca, che fenesc ...
Nia da far per l Fascia Balon che en domenia te ciasa l à cognù ge lasciar i 3 ponc al Borgo.
I ghesć i taca sobito a far entener percheche i vida la classifica con 15 ponc de vantac su la seconda e al prum menut i fasc l gol del 1 a 0 co na trata da ite de l’area de rigor che fenesc tedò al portier Leonardo Deflorian Felix.
Do aer ciapà chest gol a freit, Trottner e compagnes no se peta ju e i proa sobito a drezar la endesfida, dant con na trata de Massimo Lorenz de Meca, che fenesc ...
26 de auril 2024
Ce se fajaraelo zenza de lore
Un gran e bel laoro, fato da ra sezion de Anpezo co i so vorentie e lourantes, par i socorse e par ra vita da dagnadì, par el sport e el turismo. I numere de un an intiero. Un sozio de onor, che porta chera mondura da pi de cuaranta ane
Sun man ‘l à ‘na statua de san Roco de len; inze i oce ra lagrimes, che el s’à ingropà: Carlo Alberto Delmonego ‘l é vegnù da Fodom in Anpezo par ra foula granda de ra sezion de ra Crosc bianca, agnó che i ‘l à fato sozio de onor. Con el ‘l é so femena, che i stà pede, anche ancuoi che ‘l é festa, cemodo che ‘l é suzedù tropa otes, de di e di note, canche ‘l ea da lourà, par deboto cuaranta ane. Carlo ‘l à scomenzà a moe fora co ra anbulanza, da vorentio, ai 6 de jenaro del 1978, el di che ‘l à ...
Sun man ‘l à ‘na statua de san Roco de len; inze i oce ra lagrimes, che el s’à ingropà: Carlo Alberto Delmonego ‘l é vegnù da Fodom in Anpezo par ra foula granda de ra sezion de ra Crosc bianca, agnó che i ‘l à fato sozio de onor. Con el ‘l é so femena, che i stà pede, anche ancuoi che ‘l é festa, cemodo che ‘l é suzedù tropa otes, de di e di note, canche ‘l ea da lourà, par deboto cuaranta ane. Carlo ‘l à scomenzà a moe fora co ra anbulanza, da vorentio, ai 6 de jenaro del 1978, el di che ‘l à ...
26 de auril 2024
Sabrina Riz da Ciampedel, atora, la laora col ladin
Dancà y da na pert
Peste te prejentèr?
Gé son Sabrina Riz, son da Ciampedel, son del 1997. Fae teater, son ti Schuhplattler, tel grop de endrez de la sègra e me sà bel jir en mèscra…. e bon!
Da cotenc egn fèste pèrt de La Mizacoles?
Son te La Mizacoles da d’uton del 2018.
Co éla che te es ruèda ite?
I me à proprio fat na teneta. Lurèe amò dal pech sa Ciampedel e canche l é stat ora de serèr boteiga me é troà sun do la schena Loreta (Forian, ndr) e Marion (Boso, ndr) che é vegnudes a me dir che i aessa endrezà na ...
Peste te prejentèr?
Gé son Sabrina Riz, son da Ciampedel, son del 1997. Fae teater, son ti Schuhplattler, tel grop de endrez de la sègra e me sà bel jir en mèscra…. e bon!
Da cotenc egn fèste pèrt de La Mizacoles?
Son te La Mizacoles da d’uton del 2018.
Co éla che te es ruèda ite?
I me à proprio fat na teneta. Lurèe amò dal pech sa Ciampedel e canche l é stat ora de serèr boteiga me é troà sun do la schena Loreta (Forian, ndr) e Marion (Boso, ndr) che é vegnudes a me dir che i aessa endrezà na ...
26 de auril 2024
Cuntra vigne nazifascism
Comentar de pruma
No la Talia, no Südtirol y no les valades ladines, n’á ciamó lauré sö chi tomps crödi, co pö aldedancö tan dalunc (mo n’é daldöt nia dalunc), dal fascism y nazionalsozialism, con les Opziuns por Südtirol y les vals ladines. Al foss gran ora da baié deplü dla storia dai ultimi 200 agn (almanco), por capí ciodi che la Talia tin le 25 d’aurí desco »de dla liberaziun«. Ma dí che al é en de de festa é en cösc 25 d’aurí massa püch, al é da ciaré y odëi ete ci co á porté al nazionalism dan le ...
No la Talia, no Südtirol y no les valades ladines, n’á ciamó lauré sö chi tomps crödi, co pö aldedancö tan dalunc (mo n’é daldöt nia dalunc), dal fascism y nazionalsozialism, con les Opziuns por Südtirol y les vals ladines. Al foss gran ora da baié deplü dla storia dai ultimi 200 agn (almanco), por capí ciodi che la Talia tin le 25 d’aurí desco »de dla liberaziun«. Ma dí che al é en de de festa é en cösc 25 d’aurí massa püch, al é da ciaré y odëi ete ci co á porté al nazionalism dan le ...
25 de auril 2024
L ultim café da Lisa e Sergio
En domenia ai 28 de oril serarà, do 53 egn, l Bar de Penìa, cher del ultim paisc de Fascia. Aon fat n viac ti recorc e ti momenc de contenteza, con ence vèlch lègrema, de Lisa Lorenz.
Chichemai sie ruà ite ta Penìa, amancol na soula outa l é ruà lo dal bar per se tor n café, o chechemai de auter. Lisa Lorenz, tedò banch, con bona maniera la ge à semper resservà a duc chenc n grignot o na bona parola: ensema sessaben con sie om Sergio Daprai e al didament de sie fies l’à semper ret chest bar con amor, pascion, pazienza. L paisc l é semper stat vif de gra ence a chest post olà se troèr: con la setemèna che vegn l bar l serarà e con chest donca se averc ence n capitol nef per ...
Chichemai sie ruà ite ta Penìa, amancol na soula outa l é ruà lo dal bar per se tor n café, o chechemai de auter. Lisa Lorenz, tedò banch, con bona maniera la ge à semper resservà a duc chenc n grignot o na bona parola: ensema sessaben con sie om Sergio Daprai e al didament de sie fies l’à semper ret chest bar con amor, pascion, pazienza. L paisc l é semper stat vif de gra ence a chest post olà se troèr: con la setemèna che vegn l bar l serarà e con chest donca se averc ence n capitol nef per ...
25 de auril 2024
Salvé le mosaich de Lois Irsara
Le Comun de Badia á tut la dezijiun de salvé le mosaich de Lois Irsara da Badia sön le mür dl ex-frabicat dla scolina da La Ila, sëgn en demoliziun. Chësc á la Junta comunala dl Comun de Badia delibré cun usc a öna ai 3 d’aurí anunzian le conferimënt dl’inciaria direta ala dita Pescoller Laboratori Srl da Bornech, che spostará l’opera d’ert dal mür dl frabicat dla scolina La Ila en demoliziun y le cunciará sö danü sön la strotöra nöia. Le mosaich rapresentëia n estrat dala liënda dl Rëgn de ...
25 de auril 2024
Orchestra di joegn de l’Euregio
I joegn musizisć dai 16 ai 30 egn enciasé tel Tirol, Sudtirol e Trentin à temp fin a la fin del meis de oril per se enscinuèr.
La musega no l’à seides. Aldò de chest dit, l’Euregio Tirol-Sudtirol-Trentin endreza na neva edizion de la setemèna da d’istà de la Orchestra di joegn de strumenc a fià de l’Euregio en colaborazion co la sociazions de musega a fià di trei teritories. Presciapech 60 joegn musizisć se troarà dai 20 ai 28 de messèl a Toblach, te la Pustra, per passèr dessema na setemèna duta dedichèda a la musega. A la fin de la setemèna i joegn talenc farà conzerc ti trei raions de l’Euregio. Pel tor pèrt al ...
La musega no l’à seides. Aldò de chest dit, l’Euregio Tirol-Sudtirol-Trentin endreza na neva edizion de la setemèna da d’istà de la Orchestra di joegn de strumenc a fià de l’Euregio en colaborazion co la sociazions de musega a fià di trei teritories. Presciapech 60 joegn musizisć se troarà dai 20 ai 28 de messèl a Toblach, te la Pustra, per passèr dessema na setemèna duta dedichèda a la musega. A la fin de la setemèna i joegn talenc farà conzerc ti trei raions de l’Euregio. Pel tor pèrt al ...
25 de auril 2024
I prime colore par el bosco
El pear tramontan, che se vede ades de ousciuda: una pianta bela, con un bonador, ma che ra pó fei tropo mal e ‘l é da i tende
Ra sozietà Cooperatia de Anpezo ra manda fora, ‘na ota a ‘l mes, alcuanta noes de el paes, pede a cheres de ra botega, de el magaśen. Sta ota i à scrito algo de chiste dis de ousciuda, de chesto mes de aprile, un gnon che podarae vegnì dal latin aperire, valadì daerśe, parcé che ‘l é ra stajon che vede duta ra natura che se daerśe, che nasce, che scomenza danoo, dapò de ‘l inverno. Par outre vien da ‘l etrusco apro, che el ruarae da el greco Afrodite, ra dea de ‘l amor.
De plu tla edizion ...
Ra sozietà Cooperatia de Anpezo ra manda fora, ‘na ota a ‘l mes, alcuanta noes de el paes, pede a cheres de ra botega, de el magaśen. Sta ota i à scrito algo de chiste dis de ousciuda, de chesto mes de aprile, un gnon che podarae vegnì dal latin aperire, valadì daerśe, parcé che ‘l é ra stajon che vede duta ra natura che se daerśe, che nasce, che scomenza danoo, dapò de ‘l inverno. Par outre vien da ‘l etrusco apro, che el ruarae da el greco Afrodite, ra dea de ‘l amor.
De plu tla edizion ...
25 de auril 2024
Un laoro scomenzà, da portà inaante
Votà da ra foula, dapò da ra deputazion, Stefano Mul sarà el presidente fin del 2027. Ra stala de i Ronche; ra strada da Cianzopé; el laudo da mudà
Stefano Gaspari Mul ‘l é presidente de ra Regoles d’Anpezo par i tre ane che vien, fin del 2027. Domegna ai 7 de aprile i regoliere, ciamade a foula granda, i ‘l à votà de 384, su 706 che i ea a ‘l Alexander Girardi Hall, de parsona o par delega. Alcuante dis dapò ra deputazion regoliera ‘l à betù presidente danoo, che ‘l aea beleche fato un an, dapò che aea fenì Flavio Lancedelli Slao, del 2023. Con chesto, Gaspari ‘l é anche el presidente de el Parco de ra Dolomites d’Anpezo. (MDM)
De plu tla ...
Stefano Gaspari Mul ‘l é presidente de ra Regoles d’Anpezo par i tre ane che vien, fin del 2027. Domegna ai 7 de aprile i regoliere, ciamade a foula granda, i ‘l à votà de 384, su 706 che i ea a ‘l Alexander Girardi Hall, de parsona o par delega. Alcuante dis dapò ra deputazion regoliera ‘l à betù presidente danoo, che ‘l aea beleche fato un an, dapò che aea fenì Flavio Lancedelli Slao, del 2023. Con chesto, Gaspari ‘l é anche el presidente de el Parco de ra Dolomites d’Anpezo. (MDM)
De plu tla ...
25 de auril 2024
»Streda Skasa: 94 dis sun cënt àla butà«
Chëstes la paroles dl respunsabl dl Zënter de Mubiltà de Gherdëina, Martin Resch. La Usc l à ancuntà per rujené de coche la ie jita a śaré la streda Skasa trëi ëura da sëira ntan la sajon turistica da d'inviern. Sce n fajerà l medemo nce d'instà, ie mo da fé ora. I details
Cun l espert ons rujenà de ntardivedes dla curieres, purté inant la mesura tla sajon da d'instà, rundiei y trasport publich. Na sort de puzzle che va bel plan adum. Tòch do tòch vëniel ora l Masterplan per la mubiltà de Gherdëina. Var do var uderons ulache chësc nes purterà.
L articul sarà da liejer tla edizion nueva de La Usc de duman vënderdi ai 26 de merz.
Bruno Maruca
Cun l espert ons rujenà de ntardivedes dla curieres, purté inant la mesura tla sajon da d'instà, rundiei y trasport publich. Na sort de puzzle che va bel plan adum. Tòch do tòch vëniel ora l Masterplan per la mubiltà de Gherdëina. Var do var uderons ulache chësc nes purterà.
L articul sarà da liejer tla edizion nueva de La Usc de duman vënderdi ai 26 de merz.
Bruno Maruca
25 de auril 2024
La scora mesana d’Al Plan incunta i Carabiniers
Scolares y scolars á mostré gran interes tla incuntada de »educaziun ala legalité«
L’educaziun ala legalité é öna dles tröpes rames che porta pro al svilup de zitadines y zitadins che ais na vijiun madüda y cosciënta dles regoles che governëia le vire adöm. Por avëi informaziuns de pröma man te chësc ciamp, á la scora mesana d’Al Plan invié i Carabiniers te scora. (Florian Tavella)
Deplü ciafëise t’La Usc di Ladins di 26 d’aurí
L’educaziun ala legalité é öna dles tröpes rames che porta pro al svilup de zitadines y zitadins che ais na vijiun madüda y cosciënta dles regoles che governëia le vire adöm. Por avëi informaziuns de pröma man te chësc ciamp, á la scora mesana d’Al Plan invié i Carabiniers te scora. (Florian Tavella)
Deplü ciafëise t’La Usc di Ladins di 26 d’aurí
24 de auril 2024
L’identità ladina é ti lesc e si inomes
Te l’Aisciuda Ladina 2024, n event dal titol »Colores de mia tera«, desche chel de na rima de P. Frumenzio, ne envia a cognoscer nosc raion travers scontrèdes e raides culturèles.
Anter duc i apuntamenc metui a jir chest an dal Comun General adum con l’Union di ladins, l Istitut Cultural e la Scola de Fascia tel chèder de l’Aisciuda Ladina, cater i é stac pissé proprio per jir ite a fon tel tem de chesta 16^ edizion: la toponomastica. Na parola fosc no tant bela, a la dir duta, ma emportanta e rica de segnificac. Cognoscer noscia tera vel dir ence cognoscer si inomes e te chisc inomes sćiantives, no adinfal de spes rejon de contrast per la comunanzes de mendranza, se ...
Anter duc i apuntamenc metui a jir chest an dal Comun General adum con l’Union di ladins, l Istitut Cultural e la Scola de Fascia tel chèder de l’Aisciuda Ladina, cater i é stac pissé proprio per jir ite a fon tel tem de chesta 16^ edizion: la toponomastica. Na parola fosc no tant bela, a la dir duta, ma emportanta e rica de segnificac. Cognoscer noscia tera vel dir ence cognoscer si inomes e te chisc inomes sćiantives, no adinfal de spes rejon de contrast per la comunanzes de mendranza, se ...
24 de auril 2024
I South Tyrol Eagles venc l Campionat Talian
La squadra che rejona ence ladin se à portà a cèsa per la sedejeisema outa l titol nazionèl.
Se à serà su en domenia ai 14 de oril, a la WürthArena de Egna, l Campionat Talian de Para Ice Hockey 23/24, olache la formazion di South Tyrol Eagles à vent Gara 2 de la Finèles contra la Armata Brancaleone de Varese.
La Finèles, jièdes a la miec de 3 partides, é peèdes via en sabeda sera ai 13 de oril con Gara 1, venta da la ègues. Gara 2, jièda la domenia bonora, l é stat na partida dassen bela da veder. Eagles che pea via sobito delvers troan prest l gol del vantac, ma canche mencia 4 ...
Se à serà su en domenia ai 14 de oril, a la WürthArena de Egna, l Campionat Talian de Para Ice Hockey 23/24, olache la formazion di South Tyrol Eagles à vent Gara 2 de la Finèles contra la Armata Brancaleone de Varese.
La Finèles, jièdes a la miec de 3 partides, é peèdes via en sabeda sera ai 13 de oril con Gara 1, venta da la ègues. Gara 2, jièda la domenia bonora, l é stat na partida dassen bela da veder. Eagles che pea via sobito delvers troan prest l gol del vantac, ma canche mencia 4 ...
24 de auril 2024
»Adömadai« é le album nü di »RosinaRosada«
Le solist Leo Irsara da San Ciascian á metü sö n grup nü. Deboriada á i »RosinaRosada« lauré a n album intitolé »Adömadai«. La racoiüda de cianties gnará fora d’isté tla verjiun stream y te n mënder numer de copies fisiches
Val’ ann él ca, da canche l’ostí, musizist y produzënt autodidat tl tëmp lëde Leo Irsara á dé fora l’ultima CD intitolada »La Rösa de Ioja«. Al ê setëmber dl 2021. Da ailó spo le chît… Bëgn? Al pó ester che chësta sides stada l’impresciun, mo sot ala suraspersa ne lascia val’ mai da busié.
Le musizist da San Ciascian Leo Irsara s’á lascé tomé ite n conzet nü, n’idea nöia, che ti á ince plajü a le grup formé incër ël ia, cun chël che ti ultims agn ál metü pe sön paladina por la promoziun de »Rösa ...
Val’ ann él ca, da canche l’ostí, musizist y produzënt autodidat tl tëmp lëde Leo Irsara á dé fora l’ultima CD intitolada »La Rösa de Ioja«. Al ê setëmber dl 2021. Da ailó spo le chît… Bëgn? Al pó ester che chësta sides stada l’impresciun, mo sot ala suraspersa ne lascia val’ mai da busié.
Le musizist da San Ciascian Leo Irsara s’á lascé tomé ite n conzet nü, n’idea nöia, che ti á ince plajü a le grup formé incër ël ia, cun chël che ti ultims agn ál metü pe sön paladina por la promoziun de »Rösa ...
24 de auril 2024
La Rurala ge dèsc merit ai studenc miores
La FBP Cassa de Fascia, Primier e Belun à metù a jir ence chest an la zerimonia de premiazion di joegn che à arjont diploma o laurea con la valutazion più auta. Ghest spezièl Luca Mercalli.
Enstadì la FBP Cassa de Fascia, Primier e Belun l’à premià i miores studenc di teritories olache la opera, n bel segnal de vejinanza e sostegn concret ai joegn che dezide de investir temp e energie tel percors scolastich e universitar. Ence chesta aisciuda, descheche sozet da passa 20 egn, la banca de la comunanza à dezidù de ge sporjer didament con n contribut economich a joegn e joenes che del 2023 à fenì con bon ejit sie percors de studie: a la zerimonia de premiazion à tout part 82 studenc, ...
Enstadì la FBP Cassa de Fascia, Primier e Belun l’à premià i miores studenc di teritories olache la opera, n bel segnal de vejinanza e sostegn concret ai joegn che dezide de investir temp e energie tel percors scolastich e universitar. Ence chesta aisciuda, descheche sozet da passa 20 egn, la banca de la comunanza à dezidù de ge sporjer didament con n contribut economich a joegn e joenes che del 2023 à fenì con bon ejit sie percors de studie: a la zerimonia de premiazion à tout part 82 studenc, ...
