media/k2/galleries/7196/thumbs/Marco_LiberatoreRGB.jpg
26 de auril 2018

“Vencer n mondial col projet che sente mie: che emozion!”

Marco Liberatore ne conta de sia cariera te l’hockey, de sie ultim suzess con la nazionèla talièna de eles e del projet de l’Hockey Academy.
Marco Liberatore l'é nasciù a Cianacei ai 25 de otober del 1967. L’é stat n jiador de hockey e ades l’é un di più gregn arcedadores te la Tèlia. Capoalenador te duta la categorìes di joegn con la nazionèla talièna, l’à fat ence na esperienza con la senior de ic ti mondièi, de contra a la nazionèla del Canada tel grop A.
Te duta sia cariera l’à fat 13 mondièi e ades l’é ence l responsabol di arcedadores te la Tèlia, fajan pèrt del CNA (l’orghen che enjigna i arcedadores te la Tèlia). Ti egn l’à ...
media/k2/galleries/7222/thumbs/intendenza.jpg
26 de auril 2018

Terzet por le post da intendënt

La jöbia ai 26 d’aurí á la seziun ladina dl Consëi scolastich provinzial stabilí i inoms di trëi candidac por la nominaziun a intendënta o intendënt dles scores ladines de Südtirol.
Do l’ejaminaziun di recuisic, él la jöbia ai 26 d’aurí gnü aldí i 5 candidac che s’â metü a desposiziun por la inciaria da intendënt ales scores ladines de Südtirol: l’insegnanta Monica Insam, l’insegnant y colegh d’La Usc David Lardschneider, l’insegnanta Lara Moroder, l’ispeturia dles scolines Edith Ploner y la colaboradëssa dl Departimënt Scora y Cultura Ladina Susy Rottonara. Tl’aldiziun él gnü presenté le curriculum di candidac, che á spo porté dant sües vijiuns pedagogiches y de svilup dl ...
media/k2/galleries/122/thumbs/af0c63e66006dc2de28ab18592464a72.jpg
26 de auril 2018

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/7221/thumbs/consei-comun-corvara.jpg
26 de auril 2018

Corvara tla smorzia

La Provinzia ti tol contribuc al Comun, sce al ne tol nia sö asilanc. Anter i 31 de ma 2018 messará le Consëi de comun dí "ia o ca". "Al é n afrunt ales autonomies locales y n sforz fora de mosöra", dij l’Ombolt Robert Rottonara

Tan che le numer legal ê arjunt incö da doman por la sontada dl Consëi de comun a Corvara: ot i aconsiadus indöt. Al ordin dl de ince l’argomënt "Finanza locala 2018 - tuta a conescënza dla 1. acordanza de injunta di 13 d’aurí 2018 (arjunjimënt mancé dla cuota di asilanc) y discusciun de mascima".
Le Comun da Corvara n’á cina sëgn nia dé pro da tó sö asilanc sön so teritore, ruvan sëgn tla smorzia dla Provinzia che se damana che Corvara toles pert al progam SPRAR o che al messará renunzié aladô ...

media/k2/galleries/7199/thumbs/31206552_949653898549614_3981821625585631232_n.jpg
25 de auril 2018

Anna Pedevilla, la gazela de Leifers

La marora davagna le "Leifers Trail 2018" tla gara de 51 km, cun le tëmp de 5 ores, 42 menüc y 27 secunc.
Scalin plü alt söl podium por Anna Pedevilla (5h42’27”), dan ala svizera Luzia Buhler (5h45’30”) y la taliana Laura Besseghini (6h03’00”). Tla gara di 21 km á davagné la taliana Elena Sassudelli.

Triplëta todëscia ti 51 km di ëi: pröm Johannes Klein (4h36’43”), secundo Benjamin Bublak (4h44’41”), terzo Christoph Lauterbach (4h44’42”).
Tla gara di ëi söi 21 km davagna le südtirolesc Andreas Reiterer.
media/k2/galleries/7198/thumbs/995452__no-name_.jpg
25 de auril 2018

Intervenziun dla Provinzia

Südtirol: Deplü dezijiuns dla Junta provinziala reverda i seturs dl’economia, dl’inovaziun, dl’archirida y dl turism.
La Junta provinziala á aprové ai 24 d‘aurí i criters d’aplicaziun nüs por le fonds de rotaziun ti seturs dl artejanat, industria y comerz. Aprové él ince gnü le fonds de rotaziun y i contribuc por le setur dl turism che vëgn regolamentá dala lege 607 dl 26 de ma dl 2015. La Repartiziun Economia á tut la dezijiun da adaté i criters al aumënt dles domandes che é gnüdes ite l’ann passé. “Cun chësc adatamënt orunse sostigní te na manira spezifica i raiuns rurai por evité le ...
media/k2/galleries/7197/thumbs/Bildschirmfoto_2018-04-25_um_09.26.09.jpg
25 de auril 2018

Jita artistica a Berna y Turic

Sön iniziativa y cun l’organisaziun dl’EPL-Ert por i Ladins é i mëmbri dles seziuns pitöra-scultöra y leteratöra jüs a fá n iade cultural tla Svizera.
Te n bel de d’aisciöda é le grup dala Val Badia ruvé a Berna la sabeda da misdé por jí a ti ciaré al Zentrum Paul Klee y ala mostra tematica "Klee tratan la Vera". Da sëra án podü trá ite döt le flair che la cité de Berna pita tles serades cialdines. Le de do spo le iade a Turic por odëi le Kunsthaus cun n patrimone y na morvëia de operes d’ert, danter chëstes la coleziun significativa y importanta de Alberto Giacometti (chersciü sö tl’Engiadina).

Deplü tla Usc dodoman vëndres!
media/k2/galleries/7192/thumbs/Sala.jpg
25 de auril 2018

“Wood avalanche”, la percezion del legn

Fora Ciavaleis se pel veder n projet rencurà da Alice Zottele, Pierangelo Giacomuzzi e Roberta Segata con operes de Davide Vanzo, Matteo Zeni, Alessandra Dianin e Silvia Sacchelli 
L’à inom “wood avalanche” e l’é l frut de n projet artistich per pissèr al valor che l legn, da semper conscidrà identitèr tel contest de la Èlpes, l’à anchecondì te n raion da mont.

Chesta esposizion, metuda fora al Zenter de èrt contemporana de Ciavaleis, pea via dal projet artistich “Frèl. La purificazion de la materia” che Pierangelo Giacomuzzi e l Grop Treefisters aea metù fora del 2016 semper al CEAC con l’obietif de soscedèr na reflescion sun materiai, ogec, ambienc e lesc che à semper ...
media/k2/galleries/7194/thumbs/Loghi_Senjan_online.jpg
24 de auril 2018

Sessanta candidac per Sèn Jan

L’é stat prejentà la listes per la litazions di 27 de mé. Trei listes, con en dut 42 candidac, sostegn desche ombolt Giulio Florian e una lista con 18 candidac sostegn desche ombolt Leopoldo Rizzi.
En mèrtesc ai 24 de oril se à serà sù l termin per la prejentazion de la candidatures per la litazions del Comun de Sèn Jan, che sarà ai 27 de mé. L’é stat ofizialisà, descheche l’era jà stat anunzià, la prejenza de trei listes a sostegn de la candidatura a ombolt de Giulio Florian de Ciout e de una lista a sostegn de la candidatura a ombolt de Leopoldo Rizzi.

Vich, Poza e Pera per Sèn Jan
Les à inom “Vich per Sèn Jan”, “Poza per Sèn Jan” e “Pera per Sèn Jan”, la trei listes a sostegn de Giulio ...
media/k2/galleries/7182/thumbs/PFiras_Lutfi_cartina_RGB.jpg
24 de auril 2018

Siria: na torta che i potenc del mond se spartesc!

L dì dò l’atach missilistich USA, l francescan P. Firas Lutfi, sirian e preve a Aleppo, l’à portà te Fascia sia testimonianza su la dramatica situazion de so Paìsc: “no cherdé a dut chel che scrif i sfoes” l’à dit.
En sabeda ai 14 de oril dut l mond se à descedà coi eies fisc a la Siria: l’America de Trump te chela net à fat n raid missilistich (adum con Franzia e Gran Bretagna) soscedan la tema de n conflit mondièl.

Apontin te chel medemo dì l’é ruà te Fascia Abuna Firas Lutfi, francescan sirian de la Custodia de Tera Sènta, che porta inant sia atività pastorala a Aleppo.

P. Firas, che l rejona l talian n muie delvers, l’à portà sia testimonianza a Poza, a Soraga, a Sèn Jan e a Pera, per ne didèr a capir ...
media/k2/galleries/7191/thumbs/beti_.jpg
24 de auril 2018

Tante le bestie morte da fret e fam

Tante chele ciatade morte nanter Col, Fodom e Anpezo nte ste stemane. On descorest de chest con Alberto Colleselli, general de la Forestal e presidente dei ciazador da Col.
Na ainsuda tardiva chela de sto an che apena ades sui 1.500 m la lassa vede calche prim segn de vert, ma incia tante bestie morte: zarf e caprioi chi che à patì de pi e che, sebenche siebe ruà la bona sajon, i muor ncora e i ven ciatai de continuo morc e magnei fora in or de strada. Ma, sebenche siebe suzedù chest, i numer i descor ntel ultimo an den 10-20% de zarf in pi sora duc trei i comugn de Souramont. Per capì meo sto fenomeno on fat calche domanda al presidente dei ciazador da Col ...
media/k2/galleries/7190/thumbs/Bildschirmfoto_2018-04-24_um_10.38.44.jpg
24 de auril 2018

Le Giro d'Italia tla Tera Santa

Al piará ia ai 4 de ma 2018 a Ierusalem por rodé trëi dis tla Tera Santa. La 15ejima tapa Tolmec - Sapada passa te Ciadura y Ampëz (Cortina). Cronometer individuala Trënt-Rorëi.
Le Giro nr. 101 de chësc ann fajará veramënter storia. Al pëia ia a Ierusalem y fajará tla Tera Santa indöt trëi tapes. La pröma é na gara de cronometer individuala incër Ierusalem, la secunda jará da Haifa a Tel Aviv, la terza da Be’er Sheva a Eilat.
La cuarta tapa, chëra dl mertesc ai 8 de ma, piará spo ia sön teritore talian, a Catania.

media/k2/galleries/7189/thumbs/intervenc_parcs.jpg
24 de auril 2018

Intervënc por mantigní i set parcs

La Junta provinziala a Balsan á aproé le program de intervënc y proiec ti set parcs naturai. Indöt él a desposiziun 2,1 miliuns de euro
I set parcs naturai dl Südtirol é öna dles atraziuns prinzipales por la popolaziun locala y por i sciori. Ai á debojëgn de na cura costanta y de intervënc de manutenziun por la rëi dles sëmenes, les tofles di trus y ince les ciases di parcs naturai - insciö scri la Provinzia de Balsan. Danter les ativités él ince preodü la realisaziun de stüdi y de planns, sciöche ince aspec che reverda l’informaziun y la sensibilisaziun sön tematiches dla sconanza dl paesaje y dla natöra ince tres ...
media/k2/galleries/7187/thumbs/intervista_moritzcraffonara.jpg
24 de auril 2018

Le Club Moritzino pro mësa cun i nobli

Moritz Craffonara á podü pié do le "Award 2017 Italia a Tavola" por avëi revoluzioné l’acoliënza tles munts. Al dij che al é sté le pionier dla vacanza trendy tla Val Badia, liada al bun mangé y ala musiga
La comisciun dl pest "Italia a Tavola" premiëia chës porsones y chës realtés che é orientades cun süa profescionalité, etica, costanza y dediziun a porté pro che la Talia sides dëgna de so bun inom söla litra dl’atrativité. La premiaziun de chësta 10ejima ediziun dl pest á albü danter i protagonisć l’ostí sön Piz La Ila Moritz Craffonara che laora da passa 50 agn incá ince cun sciori che ó vire a na süa manira la munt y la vacanza tla munt. La festa tl salf Mosaico, l'ex Borsa Merci, a Bergamo ...
media/k2/galleries/7180/thumbs/Ciampedie_familie.jpg
24 de auril 2018

Ciampedìe, n raion a vocazion familiara

L president de la Ciadenac Claudio Bernard rejona del carater che la sozietà vel seghitar a ge dar a chest scito.
Fenì la sajon da d’invern te nosce valade se taca con intervenc e lurieres per miorar la perferida turistica.

L president de la sozietà de impianc portamont Ciadenac Claudio Bernard à uzà fora obietives e previjion per Ciampedìe, n raion che per sia carateristiches da semper l’à desché target chel de le familie.

L’à rejonà de chel che se volessa far per miorar i servijes e la capazità de azet del scito, tant d’invern che d’istà, metan apontin al luster chela che l’é soa particolarità ...
media/k2/galleries/7186/thumbs/VARIA_9_.jpg
23 de auril 2018

Scole da Fodom premiade a n concors de la Region Veneto

Na gran sodisfazion per nuosc tosac, che i s’à vadagné n bel premio col teater “Pán desdit l é bon mangé”.
I tosac de la 1^ mesana e n valgugn tosac de le elementari da Fodom i à vadagné l bel premio de 400 € per avei tout pert al concors “Tutela, valorizzazione e promozione del patrimonio linguistico e culturale del Veneto”, nvié via dal assessorat a l’identité veneta de la Region, dal Miur (Ufize scolastich regional per l Veneto) e dal Unpli (Union de le Pro Loco del Veneto). I tosac da Fodom i é stei premiei per la sezion “La lingua veneta nelle sue espressioni creative nel teatro, nella musica e ...
media/k2/galleries/7185/thumbs/foto_mituns.jpg
23 de auril 2018

Ol’é pa Yassine y Yasmine?

An chir dui mituns de 4 y 2 agn residënc a Balsan.
La domënia ai 2 d’aurí él gnü dé dant pro i Carabiniers da Balsan la scomparida de dui mituns residënc tla cité: le möt Yassine de 4 agn y la möta Yasmine de 2 agn. Aladô dl comunicat di carabiniers, podess i dui mëndri ester cun le pere, Methenni Jamel, zitadin tunisin dl 1985. I carabiniers scrí inant: En acordanza cun les autorités iudiziares ordinara y minorila de Balsan, y cun l’autorisaziun dla uma che á dé dant le fat, él gnü mené fora chësc retrat dl pere cun i dui mëndri. Al é gnü ...
media/k2/galleries/7184/thumbs/meldefuech_spizech.jpg
23 de auril 2018

L vedl mesc da Spizëch ie vardù ju defin

Gran meldefuech a Runcadic n dumënia ai 22 de auril tert da sëira
Duta la cater grupes di destudafuech de Gherdëina ie unides cherdedes inier tert da sëira per furné sun l luech da Spizëch sëura Runcadic, ulache l fova rot ora n meldefuech. L patron fova bele tl liet canche l audiva de tel cërta fueres y ie levà a cialé do. Te cësadafuech fòvel n drë fum y te stua, ulache l ova l fonin, vardòvel bele y nsci àl messù sauté ju dal ujin a cherdé n aiut. La zentrela dl 112 à alarmà i destudafuech de Runcadic, Urtijëi, S. Cristina y Sëlva y te curt tëmp do che i ...
media/k2/galleries/7179/thumbs/case-ristrutturate.jpg
23 de auril 2018

Intervenc concrec per cèsa e teritorie

En lunesc ai 23 de oril te la cèsa de comun a Vich l’assessor provinzièl Carlo Daldoss scontrarà i sentadins te la sera informativa sui contribuc per intervenc de restruturazion e miorament.
La Provinzia de Trent, ensema con la Casses Rurales del Trentin, la Sociazion Artejegn e Laborfonds, porta dant na neva campagna che met al zenter la cèsa.
L’é pervedù didamenc publics soraldut per la recalificazion di zentres storics, che i pel vegnir duré tant per restruturèr la facèdes che per comedèr daìte.

De mé vegnarà orì n nef bando per 40 milions de euro, endèna vegn metù a jir encontres coi sentadins, l’é pervedù passa 40 apuntamenc stroz per noscia region, per meter al luster la ...
media/k2/galleries/7175/thumbs/liber_gedichte.jpg
23 de auril 2018

Poet sön "amazon"

Le poet da Longega Simon Rubatscher á dé fora n liber nü de poesies. Ara se trata de n liber digital da ciafé sön amazon dal titul “Gedichte an Daniela” da 45 poesies scrites por todësch.
Le poet vir de söa fantasia y descrí soms y dejiders. Al vëgn dant tl liber momënc de plüra te n amur fitif, deache por n dër amur mancel le tëmp, aldedaincö á düc massa da fá, y le respet danter un y l’ater por ci che reverda le sté adöm vá sot grata. Le poet se proa impó te sü tesć da mëte adöm n amur desfanté tl ciarü de n de de bur’ tëmp, desco canche al nëi y che al pe che le cil sides davert. L’imaginaziun é grana y lascia soghé le laur tl bel y tl burt.

Le liber nü de Simon Rubatscher ...