media/k2/galleries/5988/thumbs/20171015_085822.jpg
22 de otober 2017

Le Vësco a La Pli de Mareo

Les impresciuns fotografiches dla vijita pastorala dl Vësco Ivo Musser en la Segra d’La Pli tla ploania oma dla valada.
media/k2/galleries/5978/thumbs/Bildschirmfoto_2017-10-19_um_11.08.33.jpg
22 de otober 2017

Sonego vënc l Turnoi Nternaziunel de Tennis te Gherdëina

Batan l tudësch Tim Pütz à l talian Lorenzo Sonego venciù la finela dl singul dl gran turnoi dal tennis tl Zënter de Runcadic. Tl dopl à venciù Sander Arends y Antonio Sancic
L jëunn de 22 ani de Torino Lorenzo Sonego ie la star dl turnoi de tennis de Gherdëina Cassa dl Sparani ATP Challenger Gherdëina Südtirol 2017. Te finela se àl ancuntà cun l tudësch Tim Pütz.

Deplù te la edizion dl 20 de otober
media/k2/galleries/122/thumbs/701b34b6133cf873c4835600fe9d14b5.jpg
20 de otober 2017

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/5975/thumbs/Bildschirmfoto_2017-10-19_um_10.54.53.jpg
22 de otober 2017

Un braghier de fadia

Alcuante pensiere sul viaśo de ra Union de i Ladis d'Anpezo par el Friul, ves ra Slovenia, intrà minoranzes, scora, storia, arte, natura, in bona armonia
Cemodo che aé podu lieśe su i sfoes de sta gazeta, ra Union de i Ladis d'Anpezo, o meo ra sacretaria Franzesca e so òn Sisto, i à betu a śì par i sozie el 26 e 27 setenbre un gran bel viaśo par el Friul: Palmanova, Gorizia, Cividale. I é stade varentes dasen parcé che i à betu in baranza el "saé" con el "se ra gode".

Deplù te la edizion dl 20 de otober
media/k2/galleries/5972/thumbs/Bildschirmfoto_2017-10-19_um_10.40.59.jpg
22 de otober 2017

Coche n se ova parà dala bolp te Gherdëina l ann 1904

De lëufs y de lores vëniel rujenà da n struf incà, dl pricul che possa sauté ora. L se trata dla storia vedla coche l mond, pra l raport danter la jënt y i tieres. Toni Sotriffer à mandà ite n articul nteressant, che nce sce l ne trata nia propi de lëufs y de lores, ma dla bolpes, vëniel mpo ora te na maniera tlera coche la fova dan passa cënt ani danter jënt y tieres te Gherdëina
Toni Sotriffer fej referimënt a n zitat ora dla Cronica dl vedl Monsignor Franz Anderlan, pluan a Urtijëi dal 1892 nchin al 1929.

Deplù te la edizion dl 20 de otober
media/k2/galleries/5957/thumbs/Premiazion2017_Alberta_Rossi.jpg
22 de otober 2017

La fascènes e l mond de la schertura

La poejìes de Alberta Rossi e Silvia Murer les é states premièdes a l’edizion 2017 de Il Carro delle Muse.
L’edizion de chest an del concors leterèr Il Carro delle Muse l’à vedù più che i etres egn la partezipazion de eles fascènes.

Alberta Rossi da Soraga con sia poejìa “A mia mare”, al Carro 2017 l’à vent l premie spezièl per l’opera tel lengaz ladin e talian e Silvia Murer da Vich con l’opera per ladin “Pievia d’istà” la é ruèda terza te la sezion poejìa.

De che rejoneles voscia poejìes?

Alberta Rossi: “La rejona de coche sente e vive mia mare te chest moment. Na femena che per me “la sà de fior ...
media/k2/galleries/5977/thumbs/Bildschirmfoto_2017-10-19_um_11.07.59.jpg
21 de otober 2017

Cortina, Fascia e Gherdëina dò n meis de campionat

L'Alps Hockey League la é scomenzèda da più che n meis. La miora de la trei ladines l'é la squadra da Ampez, ma anter i maores marcatores del campionat l'é jiadores da duta trei la squadres
Va inant la seconda sajon de l'Alps Hockey League te noscia valèdes e dò n prum meis de partides se pel jà fèr vèlch analisa.

Deplù te la edizion dl 20 de otober
media/k2/galleries/5974/thumbs/Bildschirmfoto_2017-10-19_um_10.54.38.jpg
21 de otober 2017

Nte diesc agn smeśé l numer de morc e feris sule strade

I dac Aci – Istat per la Provinzia de Belum i mostra en trend che va enjù grazie a plù auti plù moderni, autovelox e miou strade
El raport anual del 2016 Aci – Istat sui inzidenc dela strada registrei en duta Italia ntel 2016 l mostr dac che conforteia per la Provinzia de Belum. L ann passé ndut i é stei 451 i inzidenc stradai, con 665 feris e 11 morc.

Deplù te la edizion dl 20 de otober
media/k2/galleries/5971/thumbs/Bildschirmfoto_2017-10-19_um_10.40.39.jpg
21 de otober 2017

Ciamp dal palé de Urtijëi: ierba nueva

I lëures per la plaza dal palé "Tresval" a Urtijëi à metù man. La USC à cuntatà l assessëur per l sport Ivan Senoner, che conta plu avisa di ntervënc y di tëmps
"Kick Off." Nscila dij i nglëisc canche l arbitradëur scibla l mëterman dl juech y dala tribunes s'arlével ora de nia la tiotena di tifosi. I lëures pra la plaza dal sport de Urtijëi à metù man: n ntervënt che jiva scialdi debujën, davia che la cundizions dla ierba sintetica ne fova nia plu da pudëi avëi y bele l ann dant se òven perchël stentà a giapé l'omologazion.

Deplù te la edizion dl 20 de otober
media/k2/galleries/5954/thumbs/Luciano_Gladys_Justina.jpg
21 de otober 2017

L mond te n braciacol de saores e museghes

Te la setemèna regionèla de l’azet l'é stat metù a jir 2 evenc te noscia val: "Te noscia mans“ e “L mond te Fascia“: chiò vèlch imprescion fotografica.
Dai 7 ai 15 de otober tel Trentin Sudtirol l’é stat metù a jir la setemèna de l’acolienza con n muie de evenc te duta la region sul tem “Dalla comunità alla comune umanità”, per palesèr che sion duc pèrt de la medema gran comunanza mondièla e che, se baton jù i mures e meton duc ensema noscia pìcola pèrt de umanità podon stèr duc miec. Chesta terza edizion de l’event à portà per la pruma outa doi apuntamenc ence te noscia val. “Te noscia mans: l’azet te Fascia” en mercol ai 11 de ...
media/k2/galleries/5989/thumbs/470_Fernando_Cincelli_scolees_RGB.jpg
20 de otober 2017

Chi él pa? L retrat da endoinèr su La Usc

Chest'outa l retrat “da n'outa" che vigni setemana ve meton dant su La Usc no l'é tant veie: l'é stat fat ti prumes egn '70. Chi él pa chisc scolees da Poza? Se i cognoscede e responede dant da mèrtesc ai 24 de otober, chiaman te redazion de La Usc al numer 0462.764545 o per mail a: fascia@lausc.it., podede ciapèr en don n liber o n cd ladin.
media/k2/galleries/5963/thumbs/Bildschirmfoto_2017-10-19_um_08.37.31.jpg
20 de otober 2017

Dancà y de na pert

Zacotan de domandes a Lucia Piccolruaz de Badia
La Usc: Lucia, poste te presenté en cört a nüsc leturs?
„Iö á inom Lucia, i viri a Badia y i stüdi ‚lettere' a Verona."

Olá víreste pa?
„I sun chersciüda sö a Alfarëi, n lüch da paur sura le paisc de Badia. Cun mi geniturs, 2 fredesc plö gragn y na picia so. Amesa le vërt y i tiers: iarines, cunici, vaces y n te' bel pice müsc a chël che i ti á orü n gran bun. La vita sön n lüch é dainré da stufé, y ara te insëgna dër tröp. Les scores altes ái frecuenté a Bornech y sëgn por motifs de stüde viri a ...
media/k2/galleries/5962/thumbs/Bildschirmfoto_2017-10-19_um_08.36.23.jpg
20 de otober 2017

L temp

media/k2/galleries/5961/thumbs/Bildschirmfoto_2017-10-19_um_08.37.03.jpg
20 de otober 2017

La caricatura dl'edema

Manuel Riz
20 de otober 2017

Le stlaf dla man dërta

Sce l'om o l'ëra dla politica mëss da sëgn inant ester de man dërta por gní lité/ada, spo él da s'aspeté na politica da nia (y ince prigorosa) i agn che vëgn. Degöna desfarënzia danter parlamënt europeich, parlamënt nazional, consëis regionai y provinziai, consëis de comun! L'Europa á bele vit plü iadi agn, olache le ester de man dërta ê atual, modern, io atratif. Y sëgn pa? I sun indô chiló te nüsc nazionalisms, te nosta vanité! Ponsan che l'UE-Uniun Europeica á dl 2012 - dan ma 5 agn - podü ...
media/k2/galleries/5956/thumbs/DSC07575.jpg
20 de otober 2017

Claus Soraperra e l’identità del Sudtirol

Con Mater Tirolensis l’artist contemporan da Grìes de Cianacei va inant te sia riflescion su l’identità. L’inaudazion de la mostra la é en sabeda ai 21 da les 20 a Egna.
L viac su l’identità che Claus Soraperra l’é dò a fèr con sia mostres l va inant. Dò “Identità” del 2015, “Ladinoentropia” del 2016 e “Liquids. Identità fluide nelle Alpi” de oril de chest an ades l’é vertech con “Mater Tirolensis”, na neva esposizion e riflescions enstoura su l’identità del Sudtirol.

L’artist enstouta l vegn fora con na riflescion emotiva su la trasformazions del popol tiroleis che l’à da semper na gran identità pojèda sul segnificat de la partegnuda storica. L’é na identità ...
media/k2/galleries/5987/thumbs/philippzingerle.jpg
19 de otober 2017

Ladins a Abu Dhabi

Verena Canins da San Ciascian/Lyon á coordiné chisc Mondiai di Artejans, i WorldSkills2017, por le staff franzeje y döt so suport. Buna prestaziun por le tistler jonn d’Antermëia Philipp Zingerle.
Verena Canins é da bun otedé a Abu Dhabi, olache al é sté cina inier gares por i Campionac dl Monn di Artejans. Ara organisëia por döta la delegaziun franzeja le habitat y le program de cornisc - y delegaziun te chësc caje ó dí: feter 500 porsones danter candidac che tol pert ai jüc artejanai, sü tecnics, acompagnus federai y regionai, familiars, supporters, sponsors... y ince les jones y i jogn che â tut per ai ultims WorldFills tl Brasil.

Deplü tl Usc stampada indoman!


Philipp Zingerle

Le ...
media/k2/galleries/5986/thumbs/comun_sanmartin.jpg
19 de otober 2017

Lîtes San Martin: ombolt Costabiei

Les lîtes tl Comun da San Martin sará pormó ai 19 de novëmber, mo l’ombolt é bele tan co sigü: Giorgio Costabiei é le su candidat.
La domënia ai 19 de novëmber é la comunité dl comun da San Martin de Tor cherdada ales lîtes, por lité l’Ombolt y renové le Consëi de Comun. Sciöche an sá, â l’Ombolt da denant Heinz Videsott dé les dimisciuns cun la fin d’agost, por surantó la inciaria da diretur tla Direziun Raionala de Scora Ladina a Al Plan. En mertesc ai 17 d’otober da misdé é tomé le termo por dé jö les listes y i nominatifs che se presentará ai litadus. Öna na cossa pón bele dí danfora: Giorgio Costabiei sará ...
media/k2/galleries/5965/thumbs/Bildschirmfoto_2017-10-19_um_09.33.30.jpg
19 de otober 2017

Porjuns

N comentar dl redadú Iaco Rigo
La Spagna fej pö pert dla UE-Uniun Europeica. An se fej demorvëia che l’Europa scuta sëgn, tres ciamó, ince canche al ti vëgn proibí a porsones da baié y da damané i dërc dl’umanité. Gran pert dla Catalunya á scioperé zacan n de, protestan insciö cuntra l’arest di dui leaders independentisć Jordi Sanchez y Jordi Cuixart. La Spagna á sëgn sü "prijoniers politics". Amez l‘Europa y tl cör dla UE. I tomun derevers de cënc de agn. I ne cherdun nia plü ales definiziuns "liberté, égalité, ...
media/k2/galleries/5964/thumbs/chiaracomastri.jpg
19 de otober 2017

Le problem dl cocogné

La "balbuties" (cocogné) pó gní desfidada. A Balsan s’indunará i atocá cun la doturia Chiara Comastri, psicologa che é stada bona da lascé da cocogné y dëida aldedaincö cun na süa metoda da nen gní fora dl problem y dles dificoltés. La conferënza a Balsan é daverta a düc y debann.
La "balbuties" atoca le 4-5% dla popolaziun a livel mondial. Le fenomenn se mostra por la gran pert bele tla eté dai 2 ai 3,5 agn. Plü dainré se manifestëia le problem tl’eté dai 6-7 agn, canche i mituns pëia ia a scora. Ciamó plü dainré se manifestëia le problem ti agn plü inant. Ai 22 d’otober él le de internazional dediché ala conescënza dl problem dl cogogné. Por chësta ocajiun á la Cooperativa soziala psicodiziun ponsé da organisé por le pröm iade a Balsan na conferënza informativa de ...