media/k2/galleries/5362/thumbs/Bildschirmfoto_2017-07-20_um_09.29.27.jpg
22 de messel 2017

Oberbacher e Rossi venc l 3° Vertical Vulcan

Prum post per l'atlet de Gherdena a la garejèda de corsa sa mont del zircuit Fiemme e Fassa Vertical endrezèda a Poza da Bogn da Nia e Grop miscionarie Freinademetz
Aria frescia e n bel soreie ge à dat l benvegnù en sabeda ai 15 de messèl a zirca na otantina de atlec gregn e pìcoi che se à sproà te la 3^ edizion del Vertical Vulcan Bufaure, la terza de 6 garejèdes del Fascia e Fiem Vertical Events che tol ite la doi valèdes de la Veisc.

Deplù te la edizion dl 21 de messel
media/k2/galleries/5359/thumbs/Bildschirmfoto_2017-07-20_um_09.19.48.jpg
22 de messel 2017

L'utèr de Sènt'Ugèna, scrign de beleza e fe

L prum apuntament de "Ispirazions d'istà" ne à fat descorir la simbologìa del tritich de Georg Artzt fat acà 500 egn
La rassegna "Ispirazions d'istà" del 2017, endrezèda da la Comiscion per la cultura, l'ecumenism e l dialogh interreligious del Decanat de Fascia, se à avert en vender ai 14 de messèl con n apuntament de gran enteress.

Deplù te la edizion dl 21 de messel
media/k2/galleries/5356/thumbs/Bildschirmfoto_2017-07-20_um_09.10.16.jpg
22 de messel 2017

N pericol l'autonomia de le Riserve de ciacia da mont?

La Court Costituzional ferma la Region sul "nomadism de ciacia". Ma ntel ambient fesc descore ence la gestion del luof, da puoch tourné a popolé noste mont
Per l setor de la ciacia nte la Region del Veneto chësta l'é n'isté scialdi ciauda. Doi i temi che ten bánch e che fesc descore no demé ntel ambient dei ciaciadous.

Deplù te la edizion dl 21 de messel
media/k2/galleries/5353/thumbs/Bildschirmfoto_2017-07-20_um_09.01.08.jpg
22 de messel 2017

In memoriam dl artista, poeta y maester Josef Kostner

Chëst'ena passeda nes à lascià na gran persunalità dl ciamp dla cultura. Cun si ert artistica y leterera làscel n sëni mpurtant che va sëura nosc cunfins ora
Josef Kostner da Stlujuc, nasciù tl 1933 ta Cësa Bruma, à stlut si uedli per for tl'età de 83 ani. Ël ie nasciù coche segondo mut de dodesc mutons y bele da pitl àl messù cunëscer la vita ria dla Segonda Viera.

Deplù te la edizion dl 21 de messel
media/k2/galleries/5374/thumbs/FassaCoop_fotovoltaich.jpg
21 de messel 2017

La Coprativa sparagna col fotovoltaich

L’é stat ativà chisc dis passé na instalazion per la produzion de eletrich bona de corir l 25% del besegn de energìa del zenter comerzièl de Sèn Jan.
Tel segn de na atenzion semper maora envers l’ambient e l sparagn energetich l’é stat ativà chisc dis sun cuert de la Coprativa de Sèn Jan n nef impiant fotovoltaich per la produzion de l’eletrich che ge darà l met a l’azienda de corir l 25% del besegn de energìa del zenter comerzièl con n sparagn emportant. L’é na instalazion de 1000 mq, che con si 200 kw de potenza podessa corir l besegn de eletrich de n centené de families. La dombra 612 tulins, ogne un de chisc produsc 327 watt e fèsc ruèr ...
media/k2/galleries/5350/thumbs/Bildschirmfoto_2017-07-20_um_08.25.19.jpg
21 de messel 2017

La caricatura dl'edema

Manuel Riz
media/k2/galleries/5349/thumbs/Bildschirmfoto_2017-07-20_um_08.25.49.jpg
21 de messel 2017

Dancà y de na pert

Sta stemana se l'on ciacolada con Valentina Sorarui de Andrac, segretaria ntel nuof Ufize Turistico de Col
La Usc: Valentina, dal 1 de luio t'as metù man sta nuova esperienza come segretaria ntel Ufize Turistico de Col, aveto mai fat valch de tal davantvia?
Valentina Sorarui: Fin ades ave fat per la maor part la receptionist ntei alberghi fora per la Val Badia e no ave mai laurà nte na associazion turistica. Ades che son chilò a Col son davijin da cesa e no ai i jof da fà de d'invar.

Per avè fat la receptionist vol dì che te sas ben i lingaz...
Beh, chi vol i savé! Mi ai fat l lizeo linguistico a Belum ...
21 de messel 2017

Comentar de Pruma

Unità ladina?
Fedom, Col Santa Luzia y Cortina d'Ampëz: diesc ani do l referendum ie i trëi Chemuns ladins, ma nce duc i autri ladins, mo iló che aspieta che la istituzions stateles y nce regioneles y provinzieles ti vede do a si ncëria istituziunela. Scusëde la paroles, ma l ie na tëuta per l cul che l ne se muev mo for nia.
Mudamënt dl Statut de Autonomia: i ladins à lascià audì, plu iedesc y tres plu istituzions y persones, l bujën che l Statut tënie cont te na maniera plu sota y plu ntiera di dërc y dla ...
media/k2/galleries/5375/thumbs/paol.jpg
20 de messel 2017

Do 110 agn l’án finalmënter ciafé!

Tl Museum dla Natöra da Balsan esultëion: sön ju dl Sela él gnü a löm na sort de paol dër rêra, che an n’odô bele da 110 agn nia plü. Tles Alpes él ma dui posć olache an l’á odü: ju dl Sela y Armentara.
Tles Dolomites l’an descurí por le pröm iade dl 1891 y ai 18 de messé dl 1907 l’án odü por l’ultim iade. I baiun de na sort de paol dër rêra - l’inom scientifich é ”Agriphila biarmicus”. Sëgn, feter söl de 110 agn dedô, é chësta sort de paol indô gnüda a löm, plü avisa söl Ju dl Sela. Te dötes les Alpes él ma dui posć olache an l’á cina ciamó descurí: un é le Ju dl Sela, l’ater post é i pra de Armentara. I inrescidus á por agn alalungia chirí chësc pice tier, mo zënza avëi suzes. Tla cornisc de ...
media/k2/galleries/5368/thumbs/medefuch_badia.jpg
20 de messel 2017

Medefüch a Badia y lifc a San Martin: le 1997

Le morin dl tëmp vá inant debota, porchël desmëntion alüsc ince gran pert de ci che é sozedü tl passé. Nos sun jüs tles vedles Usc a cuché ci che al ê sozedü tla valada l’ann 1997.
Ci él pa sozedü de döt tla Val Badia dan da 20 agn, l’ann 1997? Poester che la maiú pert ne se recordes feter plü nia, o ne sais nia tan da le localisé tl tëmp. Nos un orü ciaré zoruch, aladô dles vedles Usc di Ladins de chël ann, por constaté che al ê sté n ann movimenté, cun de bi y de bur’ avenimënc. A Crafunara de Badia êl p.ej. vardü jö daldöt na ciasa de perts, che á lascé döes families zënza abitaziun. A San Martin ponsân da fá sö lifc, che an s’imaginâ da fá rové cina sö dal Ciastel de ...
media/k2/galleries/5346/thumbs/Fabio_Riz_Salorn.jpg
20 de messel 2017

Fabio Riz, nef Maester de la Musega de Trodena

L joen da Vich l’é diplomà maester de clarinet, l rec l grop di “Joegn Museganc de Fascia” e l’à na gran pascion per la musega
La sajon da d’istà l’é chela canche la Museghes à più da fèr, ogne setemèna l’é amàncol un o doi conzerc, per entrategnir i ghesć che fèsc sia vacanzes. Da pech sion vegnui a saer che la Musega da Trodena l’à n nef Maester e l’é belapontin n joen fascian, Fabio Riz da Vich. Fabio l’é jà cognosciù te Fascia desche maester de musega ajache da vèlch an l rec l grop di “Joegn Museganc de Fascia” che tol ite i arlieves de la Bandes.
Nos aon volù l cognoscer miec e se aon fat contèr de si studies e ...
media/k2/galleries/5345/thumbs/ManuelFarina_SecretarPolitich_UAL.jpg
19 de messel 2017

Manuel Farina no l'é più secretèr de la UAL

L’encèria politica é stata touta sù da Michele Anesi, l nef president l’é Giuseppe Detomas
Se l saea jà da temp, enstadì l’é ruà la neva ofizièla che aboncont no à ciapà a la desproveduda l diretif de l’Union Autonomista Ladina. L secretèr politich Manuel Farina à dat jù sia demiscions portan dant la rejons de empegnes personèi e profescionèi. L lo fèsc a saer te n comunicat manà fora en mèrtesc ai 18 de messèl l diretif de la UAL, che met en consaputa de la neves de chest ùltim temp. Jà da vèlch temp Farina ge aea fat a saer al diretif de la UAL sia volontà de lascèr sù sia encèria ...
media/k2/galleries/5344/thumbs/paltansyperes.jpg
19 de messel 2017

Video: temporal y paltans tla Val de Mareo

Ai 18 de messé da sëra él gnü ite por la Val de Mareo n gran temporal, che á fat jí porsura les eghes. I sun jüs n toch cun l’auto, dedô án messü stlü la strada.
Canche n temporal desćiaria, spo le fejel indortöra. Insciö él ince sozedü en mertesc ai 18 de messé da sëra, ite por la Val de Mareo. Al é gnü granüjeres, spo na plöia groia y sterscia, acompagnada da tonns y tarlis. Les gran cuantités d’ega é jüdes porsura te plü posć, insciö danter l’ater sön la strada dla Val, tl toch danter i Gragn Trêi y la vedla ciavara. A toc s’á la strada trasformé te n rü d’ega paza, trasportan para peres, paltans y toc de lignan. Te n video unse documenté sciöche ara ...
media/k2/galleries/5343/thumbs/ciuch_demorveia.jpg
19 de messel 2017

Mo ci ciüch demorvëia!

Da Fanes jö vëgnel n ciüch dër demorvëia, che desmostra indô n iade co che la natöra s’adatëia por cënc d’agn alalungia.
Les maius morvëies vëgn dagnora ciamó dala natöra. Chësc vëigon n iade implü da n ciüch de cier, che é gnü condüt dan da n pez da Fanes jö. Le lëgn ê taié, mo an n’á nia orü lascé jí a perde chësc ”monumënt natural” de gran particolarité. Sön le retrat é le ciüch rosedé y mostra sciöche le lëgn á por cënc d’agn alalungia renforzé sües raisc, s’adatan ales condiziuns dl terac y ince dl tëmp. Da spezifiché él che ara se trata de n ciüch döt un n toch. Sciazé vëgnel apresciapüch sön chi 400 agn ...
media/k2/galleries/5342/thumbs/cenasotlessteres.jpg
18 de messel 2017

La ”Cëna sot les stëres” a Badia

I coghi chef de 7 strotöres d’albergaziun de Badia á cujiné alaleria por incër 60 porsones. Atmosfera plajores, de bele musiga y sambëgn de bun da mangé.
En jöbia ai 13 de messé él garaté por le pröm iade a San Linert la manifestaziun ”Cëna sot les stëres”, pro chëra che i coghi chef de set hotí, alberc y restoranc de Badia á pité na cëna alaleria, tla bela culissa dla strada prinzipala da San Linert. Vigni cogo chef dles strotöres che á tut pert, á presenté na derzada, y insciö él garaté na cëna cun 7 derzades, dai antipasć, ai pröms cina ai secundi y al dessert. Döt cant acompagné da vins chiris fora, y incoroné dala musiga morjela dl grup ...
media/k2/galleries/5341/thumbs/vazins_bec.jpg
18 de messel 2017

Vazins, rejona i dotores

En mercol ai 19 de messèl da les 20.30 na serèda informativa con l’Azienda sanitèra
Endèna che l debatit politich é amò feruscol e se speta de capir coche la jirà con la discuscion e l’aproazion al Senat del decret Lorenzin sui vazins, l’Azienda provinzièla per i servjes sanitères de Trent à tacà a endrezèr na lingia de scontrèdes informatives su la prevenzion vazinèla. Chisc encontres l’é l’ocajion giusta per rejonèr coi dotores de la sanità publica e se confrontèr su l’argoment de la vazinazions con la possibilità de fèr domanes e deschiarir coscita duc i dubies. I dotores ...
media/k2/galleries/5339/thumbs/carabiniers.jpg
18 de messel 2017

Droghes al festival

L’impëgn de n gröm de jones y jogn tla organisaziun de ”Gadersound” é gnü desturbé da partezipanc abiná cun sostanzes proibides. Söl post i Carabiniers cun i cians.
Ai 14 y 15 de messé él gnü tigní söi Plans dl Galber da Pidrô le festival musical ”GaderSound” (La Usc á reporté danfora). N festival che gareta tres l’impëgn de n gröm de jones y jogn che laora cotan de dis y ores por che döt funzionëies indortöra. Insciö él ince garaté n bel suzes de partezipaziun, cun chës 1.400 porsones anter i dui dis. Jënt che s’á godü la bela atmosfera, la musiga y l’intratignimënt. Baldi é le suzes gnü n pü’ plü turgher por gauja dl comportamënt de püc cun sostanzes ...
media/k2/galleries/5340/thumbs/cenote1.jpg
18 de messel 2017

N ander tan gran co n ciamp dal palé

”Le monn demorvëia di andri dles Dolomites” se tlama la mostra da odëi a San Ciascian. Na mostra plëna de novités, olache al vëgn presenté ince la sensaziun dl ”Frignun dl Cenote”, n ander tan gran sciöche n ciamp dal palé; al momënt le maiú tles Dolomites.
La belëza dles Dolomites tira adalerch ann por ann cënc de milesc de sciori, che vëgn y ti ciara cun morvëia ales munts cun süa flora y fauna, ai corusc sugestifs de nüsc crëps. Chësc é le monn ch’i odun deforaia, mo daite, él ciamó n ater monn - chël di andri: n monn ascognü che verda söi socrëc de tëmps passá, la storia dla formaziun y dla vegetaziun. Rodunt cun le tema di andri se dá jö la mostra ”Le monn demorvëia di andri dles Dolomites”, daurida en vëndres dan otedé tla Ciasa J. B. Rinna ...
media/k2/galleries/5338/thumbs/festaunite0.jpg
17 de messel 2017

Festa y cuer per la Unité Ladina

La Union Generela di Ladins dla Dolomites á tegní a Corvara la Festa dla Unité Ladina, con la onoranza a cater personalités che á scrit empera la storia di ladins. Retrac y imprescions dla festa.
Ai 15 de messel domesdí él vegnú tegní tl salf Franz A. Rottonara a Corvara la Festa dla Unité Ladina. Te chesta ocajion á la Union Generela di Ladins dla Dolomites tout l’ocajion da onoré dant a n salf plen de jent cater personalités de gran peis per i ladins y la identité ladina. L dr. Lois Trebo y l dr. Carlo Willeit á giaté la onoranza de presidenc d’onour dla Generela, l dr. Lois Craffonara y Benigno Pellegrini é vegnús onorés sciche membri d’onour dla Generela. Al é sté momenc sentus, ...
17 de messel 2017

Informazion, desinformazion y fake news

La moda dl "fake news" à arjont ence l raion dles Dolomites. Te n comunicat dla JG (joegn) dla SVP, zité tl "Dolomiten" dl 27.6.17 sot a l titul "Ladinische Provinz ist Utopie" (la provinzia ladina é na utopia), végnel dit che „Die Union Generela di Ladins stellt die Forderung nach einer ladinischen Provinz mit einer einheitlichen Kunstsprache." Ie ne posse nia rejoné a inom dla Generela ma l'afermazion me per daldut enventeda per scredité la Generela. Dantdadie ti éssen dit a valch de tel ...