media/k2/galleries/4853/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_16.46.36.jpg
21 de auril 2017

"Le tëmpl dl Signur é indô davert!"

En Domënia dal Orí éra stada dan inant: do dui mëisc de restauraziuns y de mësses te calonia y salf dles manifestaziuns, á la comunité d'Al Plan indô podü festejé la liturgia te süa ciasa de Dî. La dlijia slomina y fej gran parüda
An á messü aspeté codî, mo al á paié la mëia. Feter dui mëisc alalungia á la comunité d'Al Plan messü jí a mëssa y ales funziuns te salf de calonia y te salf dles manifestaziuns. L'atmosfera n'ê bëgn no la medema, mo atramënter ne jôra nia. Sciöche La Usc á bele scrit (cfr. La Usc di Ladins di 3 de merz 2017), á la Ploania y le Consëi d'Aministraziun fistidié da lascé fá de gragn laurs de restaur tla ciasa de Dî, che ê deventada feter n pü' deslissia por gauja dl gran stöp y fröm che s'â taché ...
media/k2/galleries/4831/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_15.11.38.jpg
21 de auril 2017

Un brazacol de Anpezo a Bebe Vio

Ra asociazion "Art 4 sport" r'à abù un bon azeto inze 'l nosc paes, par alcuante dis sul gnee e su ra jaza, pies de vita e de śoentù. I projete par un doman, da i dià 'na man a ci che padisce
Chi oce, chel viśeto, chel gherm. Par alcuante dis 'l é stà un vento śirlo, un buiroto, in śiro par ra val de Anpezo. Duto oujoraa, canche pasaa chera tośatela, con chi ociuche vive, e dute i corea, par era. Eatrice "Bebe" Vio r'é canpionesa paralinpica de scherma, a i Śoghe de Rio de Janeiro 2016. Dute i ra conosce, parcé che r'é de spes su par ra gaśetes e par television. Aduna con co mare Teresa, con so pare Ruggero, del2010 i à ogà 'na asociazion, che r'à gnon "Art 4 sport", par dià i ...
media/k2/galleries/4871/thumbs/Loc_Liquids.jpg
20 de auril 2017

Liquids: Identitèdes fluides de la Èlpes

Na mostra de l’artist fascian Claus Soraperra vegn enaudèda anché, jebia ai 20 de oril da les 5 domesdì, a Trent te Cèsa de la SAT

En jebia ai 20 de oril da les 5 domesdì a Trent te la Cèsa de la SAT - Spazio Alpino (via Manci 57) vegn enaudà la mostra de Claus Soraperra, artist fascian da Grìes de Cianacei e de segur un di esponenc ladins de maor livel de l’èrt entenuda te sie segnificat più lèrch e provocatorie.

L projet espositif - disc l’autor - “vel meter al luster l mudament identitèr en cors te anter la jent de la Èlpes. L svilup sozio-economich te la ultima dejines de egn à far doventèr semper più purec gran pèrt ...
media/k2/galleries/4852/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_16.47.49.jpg
20 de auril 2017

„La Usc di Ladins" a La Ila

Festa de benedisciun y daurida dl ofize nü por la redaziun de La Usc di Ladins a La Ila tla Ciasa dla cultura, tla pröma alzada
Na festa garatada, cun la redaziun dl foliet ladin y l'editur Union Generela di Ladins, l'ombolt de Badia Iaco Frenademetz y siur degan Iaco Willeit, dan otedé por la daurida ofiziala dl ofize nü de La Usc di Ladins tl raiun dl'Alta Badia.

Deplù te la edizion dl 14 de auril
media/k2/galleries/4848/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_16.31.23.jpg
20 de auril 2017

Suzess per la 41^ Pizolada de la Dolomites

Venta per Giacomelli e Balzarini. Sul podie ence Alex Oberbacher de Peves Gherdëina
Na giornèda de pien soreie e n bon tempram da d'aisciuda à fat da cornisc a la 41^ edizion de la Pizolada de la Dolomites, storica garejèda de schi alpinism e penultima tapa de la Copa de la Dolomites, stata en domenia sun jouf de Sèn Pelegrin.

Deplù te la edizion dl 14 de auril
20 de auril 2017

Inaante co i laore e rua i sode par Cortina 2021

Manco zavarie co ra cartes, un comisario aposta par i laore, sode a Anas par el stradon: el Consilio dei ministre varda ai Mondiai de schie in Anpezo
El projeto Cortina 2021, par i Canpionate del mondo de schie, 'l é pasà inze el Consilio de i ministre de martes 11 de aprile. Ignante de duto, chesto fajarà moe pi ladin ogni projeto, co ra cartes, i disegne, duto chel che ocore. I betarà un comisario capo par Anas, da i tende a i laore sul stradon 51 de Alemagna. Ca el governo talian 'l à betù 170 milioi de euro.

Deplù te la edizion dl 14 de auril
media/k2/galleries/4842/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_15.44.02.jpg
19 de auril 2017

Canche l internet va - finalmënter - aslune

Duc cuntënc, ora a Puntives, sibe i mprenditëures che i politicheri. Da sën inant à la dites che ie ora Puntives l internet aslune, tres la fibres otiches
Duc cuntënc, chiche à la sënta de si dita ora tl raion artejanel de Puntives. Finalmëter possi jì ite te internet y „surfé", coche n dij, te na maniera sun mesura. Chël uel dì zënza aspité menuc y menuc nchin che l se gëure na plata nueva.

Deplù te la edizion dl 14 de auril
media/k2/galleries/4836/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_15.24.01.jpg
19 de auril 2017

Na politica per n svilup sostegnibol

La sociazion Transdolomites à endrezà n convegn a Trent en jebia ai 20 de oril per rejonèr de mobilità anter regions de la Èlpes
La Macro Region Alpina (EUSALP), la cordanza sotescrita del 2013 a Grenoble te la Franzia anter la 46 Regions e Provinzies autonomes che se troa te la cedena de la Èlpes, se poja sun trei pilèstres: svilup economich, inovazion e enrescida; trasport, infrastrutures no materièles e azess; èga, energìa e ambient, biodesvalivanza.

Deplù te la edizion dl 14 de auril
media/k2/galleries/4867/thumbs/saraghezzi.jpg
18 de auril 2017

Sara Ghezzi: a studié tl’America

Sara Ghezzi da San Ciascian á tut la dezijiun y la ocajiun da jí a studié n ann tl’America. Ara é pro na familia dër jona a Sahuarita, tl’Arizona.
Nos un tut sö contat cun Sara Ghezzi, por ti damané deplü sön chësta süa esperiënza particolara. Na esperiënza che ara ti aconsiass a düc chi che á la poscibilité.

La Usc: Sara, dantadöt, poste nes dí valch de te, por nüsc leturs che ne te conësc nia?
Sara Ghezzi: I sun Sara Ghezzi y i á 17 agn. I viri a San Ciascian y i vá a scora a Bornech, tl lizeum linguistich ”N. Cusanus”. Chësc foss mi cuarto ann, ch’i feji t’America, plü avisa a Sahuarita tl’Arizona.

Poste nes dí en cört co che ara ciara ...
media/k2/galleries/4851/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_16.48.06.jpg
18 de auril 2017

„A spazier cun Cecilia", le documentar dla Musiga da La Val

En sabeda, ai 7 d'aurí, s'á jënt dl paisc y da foradecá incunté tl salf dles manifestaziuns „Dumëne Moling" ala premiera dl film documentar tut sö y publiché dal etnomusicologh Paolo Vinati
Te chësc documentar él gnü porté dant la vita dla Musiga da La Val, lascian ince odëi n valgügn framënc de filmac plü vedli y i momënc plü particolars che i musicontri partësc ia por l'ann iadô les coltrines.

Deplù te la edizion dl 14 de auril
media/k2/galleries/4847/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_16.31.02.jpg
18 de auril 2017

La reína y le re dla Falda, adöm ales prinzësses

La gara de telemark á indô cherdé adalerch tröc apascioná de chësc sport incherscior
L'Uniun Sport Amatoriala da La Ila á organisé ai 22 de merz 2017 la gara tlassica de telemark „La Falda", na gara che é stada iniann dër combatüda, deache de almanco 15 secunc plö lungia - á dit le presidënt dla seziun telemark Arthur Feichter.

Deplù te la edizion dl 14 de auril
media/k2/galleries/4841/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_15.44.13.jpg
18 de auril 2017

Frabicon na Furnadoia!

Nscila scrj bera Eugen da Juaut te si cunscidrazions mandedes ite te redazion dla USC. Publicon tlo n estlujiva la cunscidrazion de Eugen Obletter, scrites te na maniera mpue' sui generis, for da rì, ma da udëi zënzauter coche mpuls de descuscion sceria
Frabicon na Furnadoia! 1. Idea: ulà pa? La miëura luegia fossa da Furnes sun Secëda - iló iela massa pitla!
Na furnadoia tipo Funifor fossa bën blòta, a man ciancia su prësciapuech dlongia la vedla furnadoia da śën, per ti sbriscé dlongia la rissa dl'Unesco Arpejon Mundiela su, magari pudëssen sburdlé de puec metri, dijon ma 5-10 metri plu de viers de Bredles, la rissa che ch'i aministradëures de dan n vint ani à fat dessenië ite tl plann regulatëur massa daujin ala cordes dla furnadoia da śën, ...
media/k2/galleries/4835/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_15.24.12.jpg
18 de auril 2017

Strèdes, piazes e garajes te Comun a Cianacei

Se à jà scomenzà te Strèda Dolavila e se tacarà prest ence te caserma di studafech. En program l'é la piazes de Penìa e Dèlba e fèr n studie per realisèr n garasc sot l parch di jeghes
Con l capocomun de Cianacei, Silvano Parmesani, aon rejonà di intervenc porté inant da l'aministrazion: chi jà taché ma ence chi en program per l davegnir.

Deplù te la edizion dl 14 de auril
media/k2/galleries/4828/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_15.06.23.jpg
18 de auril 2017

N salut al inviern ntra bon vin, sport e divertiment

Scialdi garaté l program de evénc metù a jì ntel comprensor "Reba – Marmolada" per saré ite la stagion dai schi
Ence sto ann l comprensor dai schi Reba – Marmolada l a slongé de na setemana la stagion dai schi respét a la maiou pert de le autre śone del Dolomiti Superski. Sebénché la nei vignuda dal aut l'é stada puocia o deguna e grazie a le giornade ncin plù freide dei ultimi dis e la tropa nei fata coi canons, le piste i a tignù fin al ultimo dì e fat coscita se n'empaié a duc de la dezijion touta.

Deplù te la edizion dl 14 de auril
17 de auril 2017

Comentar de Pruma

Spazier da Pasca

Le de do Pasca, söl iade cuntra Emaus, ti comparësc Gejú ressorí a dui discepui che ne le conësc tl pröm nia y l’inviëia da passé la nöt pro ëi. Insciö scri l’evangelist Lüca. Nos sun düc sön tru, tla tristëza y tl’euforia. Tradiziun te nosta cultura ozidentala á le „spazier da Pasca“, che nes inviëia fora de ciasa, ite tla natöra, cun familia y compagnia. Goethe le descrí insciö te „Faust I“ (deventé le „Osterspaziergang“): <Flöm y rüs é delibrá dla dlacia tres l’edl morjel y viënt ...
media/k2/galleries/4868/thumbs/Diploma_rid.jpg
16 de auril 2017

I miores studenc premié da la Cassa Rurala

A Moena enstadì l’é stat la tradizionèla zerimonia de assegnazion di stipendium ai studenc più meritegoi.
La Cassa Rurala de Fascia e Agordin l’à premià 66 studenc, anter chisc 42 i à ciapà la stima maora e de chisc adertura 22 la lode.

Endèna la scontrèda l president de la Cassa Rurala Carlo Vadagnini l’à sotlineà l’ezelenza del mond de la scola e di joegn vegnui fora da la scola con resultac de bon livel.

Anter l’autoritèdes l’era la Sorastanta Mirella Florian e l Dirigent del Polo scolastich de Ègort e Cencenighe Bernardino Chiocchetti.

Chisc i studenc fascegn premié da la Cassa Rurala

Diplom ...
media/k2/galleries/4826/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_14.51.26.jpg
16 de auril 2017

Matinée Culturala a San Martin

En Lönesc de Pasca ai 17 d'aurí: söl program la presentaziun de n liber, musiga dal ví, aorela cörta y sambëgn la cufada
La Uniun Ladins Val Badia, en colauraziun cun l'Istitut Ladin, inviëia ala Matinée Culturala, en Lönesc de Pasca ai 17 d'aurí a San Martin sön plaza y tl salf dl Istitut Ladin. Le program mët man dales 10.30, cun la presentaziun dl liber "Cianties de dlijia y rimes incëria - 200 composiziuns religioses y profanes" de Tone Gasser, ilustré cun dessëgns de Lois Irsara; lapró cianta le Cor di mituns y le Cor de dijia da San Martin. Dedô vára inant cun n bufé de liagnes blances, che gnará acompagné ...
media/k2/galleries/4825/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_14.47.28.jpg
16 de auril 2017

Gejú é ressorí, aleluia!

N pinsier por Pasca da pert de siur Iaco Willeit, degan dla Unité Pastorala Val Badia
Trëi domandes a vignun de nos: Cara te sá pa la plü bela sajun dl ann? Cara é pa la plü gran scincunda por vigni porsona? Cara é pa la plü gran bela festa de dlijia? La dërta resposta é basada sön la V....?
Ci é pa la Festa de Pasca? Al é la Festa dla Vita: I festejun la ressoreziun de nosc Signur Gejú Crist; Ël che ê mort y sopolí, al é indô en vita y s'á incunté cun sü apostui, che n'ê nia dër bogn da crëie dala ligrëza. Y la plü gran bela aodanza y scincunda dl Ressorí é la pêsc. I cristians ...
media/k2/galleries/4824/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_14.40.09.jpg
15 de auril 2017

Mëte adöm y scrí tesć

La formaziun profescionala é na realté che fej incö oramai pert dl mistier, ara é essenziala por mantigní y svilupé inant la cualité dl insegnamënt
Tl contest dla formaziun él gnü metü a jí da püch sön scomenciadia dl Ciamp Inovaziun y Consulënza dl Departimënt Educaziun y Cultura Ladina en colaboraziun cun l'Université da Porsenú dui cursc de ajornamënt linguistich por personal dles scores y scolines ladines.
media/k2/galleries/4823/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_14.39.46.jpg
15 de auril 2017

Les eles tl infern di talibans

Te truepes cités europeiches vivel encuei moslems che é en gran pert bele nascius tla Europa o che é sciampés i ultims agn en gran cuantité da n grum de stac africans y asiac, olache al é revoltes, veres, descriminazions y porsighitedes per gauja de religion, de sceta, de meseria, de raza
Ence te de nostes cités dant porta rodel moslems, ei y eles; con sie vistiment desvalif y sie comport nes mostrei sciche sia religion vegn interpreteda y vita. An dess savei y ester enformés con cie sort de jent che la Europa à da en fé y cie mentalité che i moslems plu radicai - i talibans - met en pratica te chi raions, olache ai comana. Chisc la à cis su contra les eles; ai les trata peso che besties; ai ti scrì dant cie che a les mess dut fé: ti sté sot ai ei, fé cie che ai comana, zenza ...