media/k2/galleries/28123/thumbs/Bildschirmfoto_2024-10-17_um_08.29.56.jpg
18 de otober 2024

Dancà y da na pert

Giorgia Baldissera, iagra fodoma con trope pascion
Bondì Giorgia, co te prejentásseto a zachei che no te cugnësc?
Mi son la Giorgia, son fodoma, è tres vivëst a La Plié, via Sourarù, e ades stè ja Salejei. È 30 agn e è n fradel doi agn plu pico.

Elo velch n particolar che te te recorde de co t’eve tosata?

Co sonva picola jive tres sun Masarei dai noni: colassù m’à tres sapù bel! Zispa d’isté via, co l eva da jì fora per ste vare o da mont su a fè fen… Chël me savëva l plu bel! Bele nlouta, l podei sté defora, a contat co la natura, l eva ceze che ...
media/k2/galleries/28121/thumbs/Bildschirmfoto_2024-10-17_um_08.29.42.jpg
18 de otober 2024

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/28132/thumbs/Schermata_2024-10-17_alle_10.08.27.jpg
17 de otober 2024

Trei ladins sul podie a Trent tel bal sui feres

I badioc Alessandro Giuliano e Felix Oberbacher e l fascian Giovanni Pezzei se à vadagnà prum, secondo e terzo post de categoria te la 1^ proa triveneta Gold. Matteo Marchioni prum talian Junior.
Tel ultim fin de setemèna ai 12 e 13 de otober a la Maccani Ice Arena de Trent la sozietà Circolo Pattinatori Artistici de Trent l’à endrezà la pruma proa de la selezion Triveneto de la Copa Tèlia Gold. 
Te chesta garejèdes l é stat n gran ejit per i atlec ladins, che te la categoria Advanced Novice i se à tout adertura duc trei i sciaieres del podie, olachei é jic con la bandiera ladina per n bel retrat.

La setemèna dant fora Ciavaleis l era stat la competizion de livel nazionèl olache ...
media/k2/galleries/28131/thumbs/ASUC_don_DUC.jpg
17 de otober 2024

ASUC adum per la gestion del teritorie

A Poza l é stat endrezà la 13^ festa de la Frazions del Trentin, n moment emportant de condivijion di valores e de reflescion su la neva endesfides.
Comunanza, condivijion, colaborazion, respet: l é stat la paroles che se à sentù de più a la 13^ festa de le ASUC del Trentin en sabeda ai 12 de otober te tendon de la manifestazions de Poza. N moment emportant de festa ma ence de reflescion per la aministrazions de la Frazions de la provinzia endrezà col didament de le ASUC de Fascia e Fiem, 8 en dut: Penìa, Dèlba, Cianacei, Grìes, Pera, Poza, Vich e Rover Carbonare. 

Paroles che dantfora é states sotlineèdes te la messa ofizièda dal ...
media/k2/galleries/28106/thumbs/Bildschirmfoto_2024-10-15_um_16.34.15.jpg
17 de otober 2024

Veles de Chemun 2025: co iela pa pa a Santa Cristina?

Do avëi audì i reprejentanc dla cater listes, di cater partic, che l ie da abiné te Cunsëi de Chemun de Urtijëi jons chëst'ena inant cun n prim articul n cont dla veles de Chemun a Santa Cristina. Sambën ie chëstes permò ai primes de mei 2025, ma i mënsc passa plu debota che n miena. La veles ie dan porta
Pra la veles de Chemun dl 2020 ova la SVP giapà 650 ujes dai zitadins de Santa Cristina (57,7%), la lista zivica Santa Cristina ne ova giapà 477 (42,3%). Nscila à la SVP nuef cunselieres y assesëures, la lista zivica sies.
Santa Cristina à mé doi partic/listes te cunsëi, tramedoves te jonta y perchël degun partit te oposizion, la situazion ie per chësta rejon scialdi autramënter che a Urtijëi.
Purempò cialerà tramedoi grupes de tré l'ega pra si mulin, ënghe sce l vën sambën rujenà te n auter ...
media/k2/galleries/28083/thumbs/zentral_corente_foliet_web.jpg
17 de otober 2024

Canoni nia paiei per la zentral da la corente, l Comun va per legai

A la »Pustri Energia« ven contesté de no avei paié na pert dei fic concordei e no avei slargé n toch de strada
L Comun vánza scioldi per i tarens conzedus per fé na zentral da la corente. Le pert chier n acordo stragiudizial. Dut peia via ntel 2020, cánche l Comun e la sozieté »Pustri Energia« i sotscrif na convenzion per la concesción d’envalgugn tarens de uso zivico per fé su na zentral da la corente sul Ru d’Andrac. Al articol 14 de chësta convenzion, per la costituzion de n dërt de superfisc, l eva pervedù che la sozieté l’ava da paié ite al Comun n canon anual. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La ...
media/k2/galleries/28103/thumbs/cuertl_bibia.jpg
17 de otober 2024

La "Bibia por mituns", sën ince por ladin

La "Neukirchener Kinderbibel" vën aratada le "bestseller" danter les Bibies por mituns dal raiun todësch. Franz Rigo d’La Pli l’á motüda jö por ladin–mareo y á ince ciafé l’aproaziun dla Diozeja. Ai 22 d’otober la presentaziun
Tres endô él porsones co se mët dant traverc da arjunje fora por la vita. Canche Franz Rigo d’La Pli é jü en ponsiun dan da 5 agn, s’âl tut dant da mëter tal ladin na Bibia por mituns; sën ésera tan ennant y rodunt ensciö – "Bibia por mituns" – ál ince bacé la traduziun ladin–marora dla "Neukirchener Kinderbibel" de Irmgard Weth, abelida dai dessëns espressifs y significatifs de Kees de Kort. I án albü l’ocajiun da s’la cunté con Franz Rigo, a chël che i ti á damané por pröm ciodí che al á orü ...
media/k2/galleries/28111/thumbs/Frida_Kahlo_1.jpg
16 de otober 2024

Frida Kahlo, l’èrt de la rebelion

Te la Piata di Joegn su La Usc numer 40 dai 11 de otober la joena Alice Deluca ne rejona de una de la artistes più emportantes del secol passà, che enceben si padimenc l’à revoluzionà l mond de l’èrt e la se à fat valer tel mond artistich del prum Nefcent, beleche demò resservà ai omegn.
media/k2/galleries/28105/thumbs/Segra_Sacun_peires.jpg
16 de otober 2024

Pëires, castanies y bona ueia

Nce chëst ann fòvela inò tan inant: l ie stat l Marcià de Segra Sacun, n lunësc de chëst'ena. La Usc à fat fotografies per se lecurdé de chësc di
Per Gherdëina iel belau, sce nia defin, y sce n la tol cun umor, la festa plu mpurtanta dl ann. Tan che duc y dutes ie da spië danter i stonc dla lies ite.
La lies che à dat ora da maië y da bever fova truepes, ma l ne manciova nce nia i stonc dal guant.
Y cie che l ie ënghe nia da desmincë iel la tradizion de scinché pëires...

Julia Lardschneider

L articul ntier y duta la fotografies sarà da udëi tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 18 de utober.
media/k2/galleries/28080/thumbs/Madona_Rosario_portiscion_6-10-2024_foliet_web.jpg
16 de otober 2024

Na tradizion in portiscion

A preà ra Madona del Rosario, rejina de ra pasc, ancuoi che ‘l é tropo biśoin. Ra orazios: ra tradizion pi bela
Par ra festa de ra memoria de ra beata Vergine del Rosario ra comu­nità de i fedeles de Anpezo r’é śuda drio tradizion, ma con algo de noo, che ‘l é mudà sto an, da i anes pasade. L é stà fato duto ai 6 de otobre, ra domegna pi pede a i 7 de otobre, el di che se recorda canche, del 1571, a Lepanto, ra Cristianità r’à vento contra ‘l Islam.
Dapò de ra mesa, inze ra basilica minore de i sante Felipo e Iaco, ‘l é moesc ra portiscion,par ra strades e ra piazes de ‘l paes, co ra statua de ra ...
media/k2/galleries/28102/thumbs/image00001.jpg
16 de otober 2024

Na vijita particolara por i maestri de schi

Maestres y maestri dles 7 scores de schi dl’Alta Badia é jüs a Verona, por jí a ti ciaré al stabilimënt dla impreja partner Rana
Por un n de á i maestri dles 7 scores de schi dl’Alta Badia baraté süa funziun, deventan instësc scolars; chësc é garaté en gaujiun dla vijita formativa tl stabilimënt dla impreja Rana – partner ofizial dles scores de schi – a San Giovanni Lupatoto. Maestres y maestri é gnüs tuc sö de cör y denanche mëte man la vijita, ái ciafé chertes cun so inom, tutes de proteziun, cialzá aposta y ince cufies cuntra la contaminaziun. Ai á podü odëi davijin i prozesc de produziun tl stabilimënt.

Deplü sön ...
media/k2/galleries/28100/thumbs/IMG_6048.jpg
15 de otober 2024

I 40 agn dl grup corgn da ciacia "Ladinia"

Sön Chi Jus da La Val, en gaujiun dla festa de San Hubert di reviers da La Val, Lungiarü y San Martin, él ince gnü recordé i 40 agn dl grup di corgn da ciacia "Ladinia": na sort de musiga che "é cotan deplü co ma usanza y folclor"
Ince te nosta valada á la ciacia oramai na gran tradiziun. Sce le jí ala ciacia ê dandaía dantadöt na chestiun de suraviënza, á i iagri aldedaincö la funziun da ciaré dl salverjin, da le regolé olache al mëss ester, y da sconé so ambiënt de vita. Na pert importanta dla ciacia te Südtirol á bele da tröc agn incá ince i corgn da ciacia – chisc stromënc che gnô adorá tl pröm dantadöt por n debojëgn, da dé segnai y indicaziuns, mo che á spo ciafé na funziun ince por ocajiuns de comié cina al aurela ...
media/k2/galleries/28082/thumbs/plaza_laplie_foliet_web.jpg
15 de otober 2024

Plaza Catarina Lánz, ntitolazion co na gran festa

Vender e sabeda le celebrazion co la comemorazion, l salva d’onour dei scizeri e la sfilada de dute le associazion da Fodom
Dut njigné a La Plié per la gran festa de ntitiolazion de la plaza davánt gliejia a la eroina ladina Catarina Lánz, morta e sepolida nta Fodom, ulache proprio sun chëla plaza fesc bela paruda la statua metuda su ntel 1912. Ntei agn passei plù oute chelche associazion culturala l’ava damané che vegne fat chëst vare per dé n inom a la plaza che abe n liam co la stroia e la cultura fodoma. L inom »Piazza 7 novembre 1918« defati, l eva sté emponù ntel 1929 dal Regio Podestà, che per chëst ava ence ...
media/k2/galleries/28099/thumbs/IMG_0362.jpg
14 de otober 2024

La gran fiera di sorvisc

Sot al titul "Tru de Vita" él gnü metü a jí a San Martin de Tor n domisdé olache al s’á presenté cuaji 40 sorvisc y istituziuns che nes acompagnëia o nes dëida tles fases desvalies de nosta vita
Te nosta provinzia y ince te nosta valada él n gröm de sorvisc – soziai, sanitars, formatifs y aministratifs – che é chiló por ti sté dlungia o ti pité val’ sort de acompagnamënt ai zitadins. Valgügn é plü conesciüs, deache ai é chiló tla vita da vignidé; d’atri ne sán forsc gnanca che ai é, deache an n’á nia diretamënter da fá impara. Por informé de chësc vers, á le Comité de Raiun Val Badia metü a jí en sabeda dan otedé na fiera di sorvisc, propi por ti dé la poscibilité ala jënt da gní n ...
media/k2/galleries/28098/thumbs/1_Ciasa_Cassan_Mazin.jpg
14 de otober 2024

N melaur storich de èrt e architetura

Ciasa Cassan a Mazin la é stata restaurèda. Descorion sia storia e particolaritèdes ensema coi architec Alessandro Tamion e Franco Ghetta.
Ciasa Cassan, una de la strutures de maor valor storich e architetonich de Mazin, la é stata restaurèda. L projet originèl e la relazion storica era stac curé dal architet Giampiero Cuppini, professor de l’Università de Bologna, ma, cò l é vegnù a mencèr, la direzion di lurieres é stata touta su dal studie de architec fascegn Ghetta e Tamion.

»Canche aon tout te man la ciasa — ne à despiegà Alessandro Tamion e Franco Ghetta — i ge aea metù man n muion de oute tel temp. Daite le stue no le era ...
media/k2/galleries/28097/thumbs/dessegn_ejames_ladin.jpg
14 de otober 2024

Per se fèr ite e miorèr col ladin

La Scola de Fascia e l Comun General laora adum per fèr crescer la cognoscenza e la doura del ladin, travers e corsc e i ejames de lengaz. L é ora de se scriver ite.
La Scola Ladina de Fascia met a jir i corsc de lengaz ladin per duc chi che vel entener, rejonèr, scriver e lejer per lengaz de mendranza. Vegn proponet 3 corsc, aldò di livie de zertificazion europeèna QCER A2, B1 e B2, che vegn metui a jir aló dal Liceo scientifich a Sèn Jan, te Strada de Pra del Monech, se vegn arjont l numer minimal de scric ite.Per informazions e enscinuazions ge vel se oujer a la Scola Ladina de Fascia, al dr Gianluca Formisano, tel. 0462 760340, mail ...
media/k2/galleries/28079/thumbs/Scuole_Cortina_20221213_122839_foliet_web.jpg
14 de otober 2024

Vive ancuoi i valore de ‘na ota

Cortinabanca par i studentes e ra asociazios de duta ra provinzia de Belun; ra storia và inaante, da chi poche sozie del 1894
Torna danoo, anche sto an, i bande de Cortinabanca par i studentes e par ra asociazios che ‘l é inze i comune, inze ra vales agnó che laora r’unica banca de ra provinzia de Belun. L é tenpo par duto el mes, fin a i 31 de otobre, par mandà via ra domandes.
El bando par i contribute, par i sode da dorà par lourà, ‘l é daerto par duta ra asociazios, i comitate, ra aministrazios, i vorentie, ra par­sones, ra scores che laora in provinzia, agnó che ‘l é Cortinabanca. Moesta da Anpezo, ra vecia ...
media/k2/galleries/28065/thumbs/Bildschirmfoto_2024-10-09_um_14.17.04.jpg
13 de otober 2024

»Ulësse te scinché n pëir«

Tosc iel inò marcià de Segra Sacun, iló vëniel scincà pëires. Co ie pa nasciuda la tradizion?
Nëus de Gherdëina savon coche la ie pra l di de marcià de Segra Sacun: sce zachei ti à mpue l uedl o la simpatia a una, canche n à gën zachei, scìnchen n pëir, povester monce
cun na rojula leprò. Coche l ie scrit tl liber »Usanzes de Gherdëina« (n liber metù adum da Adolf Insam, cun tesć de Erica Senoner y Pazifica Glück tl ann 1997) ne ie chësta usanza perdrët nia nasciuda nscila. Zacan...

Julia Lardschneider

L articul va inant tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
media/k2/galleries/28085/thumbs/Sportivi_ghiaccio_100_anni_-_glorie_foliet_web.jpg
13 de otober 2024

Zento ane su ra jaza

Nasciuda del 1924, ra sozietà Sportivi ghiaccio r’à fato festa e ades ra varda inaante. I pizete, i śoen, i ome, a scrie ‘na bela storia. I laore a ‘l stadio Olimpico
»Vos sé algo che val, par chesto paes; i sporśé algo depì a i nostre śoen« – ‘l à dito el capocomun anpezan Gianluca Lorenzi Chenopo, a ra festa de ra Sportivi ghiaccio Cortina, sabeda ai 5 de setenbre. S’aea sco­menzà d’istade, sabeda ai 24 de agosto, co ra partida che i à śuià in Badia, a Corvara, contra el Bolzan. Da ‘l indoman ‘l é stà ra Festa de ra Bandes e ‘l ea un grun de atletes, con chi de ra sozietà, a sfilà. Da i 12 de setenbre i à daerto ra mostra de fotografies, su ra sciares ...
media/k2/galleries/28081/thumbs/cooperativa_villa_roma-Enhanced-SR_copy_foliet_web.jpg
13 de otober 2024

Cuartier per i residenc, la cooperativa Villa Roma se mët ndavò n moto

L prescidemt Damiano Demattia: »Volón valuté se l é nterésc sedenò sarón«
Davò dodesc agn da le ultime asse­gnazion de cuartier per residenc nta Le Roe, la Cooperativa Villa Roma l’a dezedù de se remëte n moto per valuté se l é dománde da pert de jovegn, mánco jovegn e fameie de se fé n cuartier de pruma cesa co la formula del fabriché convenzioné n cooperatida. Chël de la cesa nte sti ultimi agn l é deventé n gran pro­­­blema per i jovegn ence nta Fodom a gauja dei priesc che i é cherscius a desmesura. Cosć dei materia, burocrazia, ma souradutl fat ...