21 de otober 2021
N dilan per les 8.000 adejions
Tratant che i "Me plej" dla plata "La Usc di Ladins" sun Facebook s’avijineia ai 8.000, ciafa bele passa 8.000 nosc posts da lieje
Tres plu persones é interessedes a les notizies cuotidianes che les redazioons de La Usc di Ladins met su di per di. Zacan n di onse abiné la bela stazion dles 8.000 adejions, tosc aronse ence i 8.000 "me plej". Al é de beles zifres, che demostra l’atualité che l servisc de La Usc di Ladins á, n servisc fat daldut de notizies scrites per ladin, te dutes les variantes y per dutes les Ladines y duc i Ladins.
Iolan, dilan, giulan, de gra, telpai, gramarzé!
La redazion
Tres plu persones é interessedes a les notizies cuotidianes che les redazioons de La Usc di Ladins met su di per di. Zacan n di onse abiné la bela stazion dles 8.000 adejions, tosc aronse ence i 8.000 "me plej". Al é de beles zifres, che demostra l’atualité che l servisc de La Usc di Ladins á, n servisc fat daldut de notizies scrites per ladin, te dutes les variantes y per dutes les Ladines y duc i Ladins.
Iolan, dilan, giulan, de gra, telpai, gramarzé!
La redazion
20 de otober 2021
L Festival de la repartenza
Passa 250 gregn campions del sport é rué a Trent per la 4^ edizion del Festival nasciù da la cordanza anter Gazzetta dello Sport e Trentin Marketing.
Se à serà su con n suzess straordenèr la 4^ edizion del Festival del Sport, stata a Trent dai 7 ai 10 de otober, con mile e mile jent che à tout pèrt ai 115 evenc sul program e animà la strèdes e la piazes de la zità de Trent. Passa 250 gregn campions del sport à contà sie »attimo vincente« tedant a n publich zacan en prejenza e che dalbon à sprizenà contenteza e gaissa a i veder dal vif. L’endesfida, nasciuda acà cater egn da la cordanza anter Gazzetta dello Sport e Trentin Marketing e ...
Se à serà su con n suzess straordenèr la 4^ edizion del Festival del Sport, stata a Trent dai 7 ai 10 de otober, con mile e mile jent che à tout pèrt ai 115 evenc sul program e animà la strèdes e la piazes de la zità de Trent. Passa 250 gregn campions del sport à contà sie »attimo vincente« tedant a n publich zacan en prejenza e che dalbon à sprizenà contenteza e gaissa a i veder dal vif. L’endesfida, nasciuda acà cater egn da la cordanza anter Gazzetta dello Sport e Trentin Marketing e ...
20 de otober 2021
Par asociazios e studentes
L é daerto el bando de Cortinabanca, par fei domanda da ciapà sode, che podarà dià el laoro de ra asociazios e el studio de i śoen pi varentes. Beśen mandà duta ra cartes ignante de i 31 de otobre, sul sito Internet de ra banca. Su chel medemo sito, su ra funestra “Bando contributi e sponsorizzazioni 2022”, se ciata duto chel che ocore. Pó fei domanda de contribute ra asociazios, sozietas, grupe de vorentie che laora inze i comune, i paesc, ra vales agnó che rua Cortinabanca, nasciuda in Anpezo ...
20 de otober 2021
Corvara: le bus comunal á albü suzes
Deboriada cun l’assessur comunal da Corvara Stefano Pezzei unse ciaré zoruch ala pröma sajun dl "Corvara–Calfosch Express". L’esperiënza é stada buna, porchël ón la porté inant y la mioré
Le trafich sön strada é n problem che an sint te nüsc paisc cotan tratan le tëmp de sajun, suradöt d’isté. Por porté altamo n pü’ de alisiraziun, án iniann tl Comun de Corvara fat n esperimënt tl ciamp dla mobilité. Dai 17 de jügn ai 5 de setëmber é sté en funziun le "Corvara – Calfosch Express", n pice bus por ghesć y jënt dl post, che rodâ dales 8 da doman cina ales 7 da sëra danter Corvara y Calfosch. Le bus ê debann y â le fin da sensibilisé la jënt da adoré deplü i ...
Le trafich sön strada é n problem che an sint te nüsc paisc cotan tratan le tëmp de sajun, suradöt d’isté. Por porté altamo n pü’ de alisiraziun, án iniann tl Comun de Corvara fat n esperimënt tl ciamp dla mobilité. Dai 17 de jügn ai 5 de setëmber é sté en funziun le "Corvara – Calfosch Express", n pice bus por ghesć y jënt dl post, che rodâ dales 8 da doman cina ales 7 da sëra danter Corvara y Calfosch. Le bus ê debann y â le fin da sensibilisé la jënt da adoré deplü i ...
20 de otober 2021
Campiunac Mundiei y mudazions al plann cumenel
Chisc ie doi di ponc zentrei dla senteda de Cunsëi de Chemun a Santa Cristina ncuei mierculdi ai 20 de utober dala 19:30. Publicon duc i ponc dla senteda tlo dessot
- Prejentazion dla candidatura de Gherdëina ai Campiunac Mundiei de schi alpin 2029 da pert di prumotëures.
- Elaborazion dl progam de svilup cumenel te set vares. Prejen- tazion da pert dl’assessëura provinziela per l’urbanistica Maria Magdalena Hochgruber Kuenzer.
- Dé pro la cuinta variazion al bilanz 2021-2023 cun ajurna- mënt dl program dla opres publi- ches, dl documënt unich de programazion y d’autri docu- mënc.
- Revijion/razionalisazion periodica dla partezipazions publiches. ...
20 de otober 2021
La parora ala regia
Le proiet dl teater musical sön Sant Ujöp da Oies a Badia se svilupëia inant. Al vëgn chirí ciamó jobleres y jobleri de vigni eté
Al é bele gnü anunzié plü iadi le proiet che gnará metü en pe dala Mujiga de Badia en colaboraziun cun le Sorvisc ai Jogn Val Badia en ater ann de messé: n teater musical söla vita de Sant Ujöp da Oies, che ciara da i trasmëte ala jënt y sotrissé l’amur y la daurida tl vers de d’atres cultures. Dan chinescdé él gnü presenté le toch a Badia tla Ciasa dles manifestaziuns Jan Batista Runcher, olache al é gnü cunté y splighé dal autur y dala regia, adöm ai organisadus.
Liéde inant deplü tla ediziun ...
Al é bele gnü anunzié plü iadi le proiet che gnará metü en pe dala Mujiga de Badia en colaboraziun cun le Sorvisc ai Jogn Val Badia en ater ann de messé: n teater musical söla vita de Sant Ujöp da Oies, che ciara da i trasmëte ala jënt y sotrissé l’amur y la daurida tl vers de d’atres cultures. Dan chinescdé él gnü presenté le toch a Badia tla Ciasa dles manifestaziuns Jan Batista Runcher, olache al é gnü cunté y splighé dal autur y dala regia, adöm ai organisadus.
Liéde inant deplü tla ediziun ...
20 de otober 2021
Sëlva ie n bel paesc
Chësc ie l titul de na ciantia metuda adum da Jan Batista Plon da Sotanives. Ie son bën cunesciù per un che mëina gën la pela – ciuldì pa no? –, Chël Bel Die nes à bën dat la lënga per rujené. Ma oradechël scriji nce gën canche l me toma ite velch: magari la storia dla Scola de Schi, velch n con' dla Lia dl Teater, dla trupa jënt che se dà ju cun l ulentariat, pona vel' pitl ferssl canche n cumpani se marida o cumplësc i ani, y nsci inant. (Letra de Adolf Demetz de Lina, Sëlva)
De plu tla ...
De plu tla ...
19 de otober 2021
Projec da marevea te la Scola Ladina
En ocajion de la Festa del Rengraziament de l'Union di Ladins i studenc à portà dant ativitèdes, projec e produzions de la Scola Ladina de Fascia.
Tel teater del Oratorie de Moena en ocajion de la Festa del Rengraziament i studenc à metù fora i prodoc de la desvaliva ativitèdes e projec porté inant te chisc egn te la Scola Ladina de Fascia, dajan l met de veder cotant che noscia scola sie viva e feruscola.
Te na bela gran esposizion se podea veder i lurieres realisé l an passà dai studenc de la 4^ clas del Liceo artistich, con i bie dessegnes del figuratif e i modelins di projec che, à deschiarì i studenc, é stac pissé per fornir i spazies ...
Tel teater del Oratorie de Moena en ocajion de la Festa del Rengraziament i studenc à metù fora i prodoc de la desvaliva ativitèdes e projec porté inant te chisc egn te la Scola Ladina de Fascia, dajan l met de veder cotant che noscia scola sie viva e feruscola.
Te na bela gran esposizion se podea veder i lurieres realisé l an passà dai studenc de la 4^ clas del Liceo artistich, con i bie dessegnes del figuratif e i modelins di projec che, à deschiarì i studenc, é stac pissé per fornir i spazies ...
19 de otober 2021
50 agn prou
La Pli de Mareo s’á vistí en sabeda y domënia le bel guant (cun iluminaziun, uniuns y confaruns) por festejé y rengrazié Dî por i 50 agn da prou de siur Iaco Ploner da Corterëi
Siur Iaco é sté te söa vita da prou cina sëgn capolan y ploan sides te paisc y cöres de Gherdëna co ince tla Val Badia. Por so mirit él gnü metü sö dandaía te plü posć grups de musiga pop-rock desco espresciun moderna de fede y oraziun, y scrit tesć liturgics y cianties nöies por ladin. Siur Iaco instës á alzé fora te so iubileum solënn y plajor l’importanza y le valur dles tradiziuns y dles usanzes, ti paisc y tles ciases y families.
Liéde do deplü tla ediziun de La Usc di Ladins che gnará ...
Siur Iaco é sté te söa vita da prou cina sëgn capolan y ploan sides te paisc y cöres de Gherdëna co ince tla Val Badia. Por so mirit él gnü metü sö dandaía te plü posć grups de musiga pop-rock desco espresciun moderna de fede y oraziun, y scrit tesć liturgics y cianties nöies por ladin. Siur Iaco instës á alzé fora te so iubileum solënn y plajor l’importanza y le valur dles tradiziuns y dles usanzes, ti paisc y tles ciases y families.
Liéde do deplü tla ediziun de La Usc di Ladins che gnará ...
19 de otober 2021
La Scola ladina: n percors senester per ruèr a la ezelenza
L Intendent Verra e i Sorastanc de la Scola de Fascia de angern e de anché à rejonà de la endesfides del passà e de cheles per l davegnir.
La Festa del Rengraziament de l’Union di Ladins de Fascia dedichèda a la scola ladina l é stat na ocajion preziousa per ge dir develpai a chi che se à dat ju ti egn te chesta istituzion fondamentala per fèr crescer la comunanza, per fèr scontrèr e rejonèr persones che à lurà ensema sorafora i jouves e che podessa amò se baratèr consees e competenzes, ma amò de più l é stat l met de portèr dant n chèder su la scola ladina, soraldut de gra a la prejenza de Roland Verra, stat Intendent de la ...
La Festa del Rengraziament de l’Union di Ladins de Fascia dedichèda a la scola ladina l é stat na ocajion preziousa per ge dir develpai a chi che se à dat ju ti egn te chesta istituzion fondamentala per fèr crescer la comunanza, per fèr scontrèr e rejonèr persones che à lurà ensema sorafora i jouves e che podessa amò se baratèr consees e competenzes, ma amò de più l é stat l met de portèr dant n chèder su la scola ladina, soraldut de gra a la prejenza de Roland Verra, stat Intendent de la ...
19 de otober 2021
Dolomites inpetonades
Ai 24 de otobre sarà “No a gnon me”, ra manifestazion de anbientalistes in Anpezo, intrà projete e cantiere, intrà Mondiai 2021 e Olimpiades 2026, a vede alcuante laore mai fenide
I ruarà in Anpezo de trope, de alcuanta asociazios de anbientalistes, par fei sentì ra so vojes, contra chi laore che se vó fei, inze sta val e in śiro par ra Dolomites, par ra Olimpiades d’inverno del 2026. I se ciatarà domegna ai 24 de otobre, ignante par piaza, dapò su par i bosche e ra montes. Sta manifestazion i aea da ra fei ai 19 de luio del 2020, ma incraota i no n’à podù, par ra regoles contra el Covid-19; inalora i aea parlà daante a ‘l Alexander Girardi e ‘pò i s’aea ciatà su a ...
I ruarà in Anpezo de trope, de alcuanta asociazios de anbientalistes, par fei sentì ra so vojes, contra chi laore che se vó fei, inze sta val e in śiro par ra Dolomites, par ra Olimpiades d’inverno del 2026. I se ciatarà domegna ai 24 de otobre, ignante par piaza, dapò su par i bosche e ra montes. Sta manifestazion i aea da ra fei ai 19 de luio del 2020, ma incraota i no n’à podù, par ra regoles contra el Covid-19; inalora i aea parlà daante a ‘l Alexander Girardi e ‘pò i s’aea ciatà su a ...
19 de otober 2021
Cater bedaies per l’Atletica Gherdëina
N sada dan diesc dis iel unì metù a jì sun la plaza dal sport a Bulsan l cuarto y ultimo Grand Prix de chësta sajon, per la categuries dla y di sculeies A y B. Annalisa Goffi arjonj na bedaia te duta trëi la disciplines. La cuarta bedaia ie stata chëla d'arjënt vënta da duta la scuadra
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
19 de otober 2021
Al Plan: döes lotres te magazinn di Stödafüs
Döes ëres é jüdes a d’arobé te magazin di Stödafüs d’Al Plan. Jënt che podess savëi valch, é periades da dé informaziuns
I Stödafüs d’Al Plan é zënza parores. Ai 8 de setëmber incër les 12:45 él sozedü n fat desplajor. Döes ëres á rot ite te magazin di stödafüch y é stades bunes da arobé scioldi por incër 1.000 euro. I Stödafüs scrii sön Facebook: "Les forzes dl ordin nes á perié da aspeté cun la publicaziun, cina che al ê gnü valuté dötes les registraziuns dles cameres che é sön teritore comunal. Les döes ëres, intrames cun manëces fosces da ciasdafüch, mascheroc y ruchsoch á foré incër 20 menüc alalungia ti ...
I Stödafüs d’Al Plan é zënza parores. Ai 8 de setëmber incër les 12:45 él sozedü n fat desplajor. Döes ëres á rot ite te magazin di stödafüch y é stades bunes da arobé scioldi por incër 1.000 euro. I Stödafüs scrii sön Facebook: "Les forzes dl ordin nes á perié da aspeté cun la publicaziun, cina che al ê gnü valuté dötes les registraziuns dles cameres che é sön teritore comunal. Les döes ëres, intrames cun manëces fosces da ciasdafüch, mascheroc y ruchsoch á foré incër 20 menüc alalungia ti ...
19 de otober 2021
Andrea Tasser é le dirighënt nü dl Cor dl dom da Porsenú
Le Cor dl dom da Porsenú á n dirighënt nü. Ara se trata de Andrea Tasser da Badia, che surantol la inciaria che é gnüda curida por 31 agn alalungia da Heinrich Walder. I l'ún contaté y ti ún fat n valgönes domandes
Da mile agn incá é Porsenú, cité dl vësco, dagnora stada le zënter dla musiga sacrala. Ciamó al dedaincö vá inant chësta tradiziun liada al cianté de dlijia tres le »Knabenchor« dl Vinzentinum y sambëgn le Cor dl dom, che cumpëda al momënt incër cincanta mëmbri. Deplü é i musizisć ladins che á soné y mené la bachëta tl dom da Porsenú. Bele dl 1500 êl chiló n orghelist ladin, le fascian Daniel Zen (1585-1628), che é spo dl 1627 deventé vësco. Zen ê ince n componist y sües composiziuns é gnüdes ...
Da mile agn incá é Porsenú, cité dl vësco, dagnora stada le zënter dla musiga sacrala. Ciamó al dedaincö vá inant chësta tradiziun liada al cianté de dlijia tres le »Knabenchor« dl Vinzentinum y sambëgn le Cor dl dom, che cumpëda al momënt incër cincanta mëmbri. Deplü é i musizisć ladins che á soné y mené la bachëta tl dom da Porsenú. Bele dl 1500 êl chiló n orghelist ladin, le fascian Daniel Zen (1585-1628), che é spo dl 1627 deventé vësco. Zen ê ince n componist y sües composiziuns é gnüdes ...
19 de otober 2021
A na ëra dla ciarité, a Oma Teresa de Calcuta
Cara Teresa, to t'as dediché ala püra jont y es stada bona con töa bonté da somené ligrëza te düc chi che t'as encunté. Tö es jüda sora le tomp fora y t'as enslené jö a chëie sö la soferonza por la trasformé tla redenziun dla umanité, ti scinchenn a chi co ea slüc fora da vigne sozieté dignité y valur cristian dla vita. (Letra de Simon Josef Rubatscher, Longega)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
18 de otober 2021
Storia de n sportif amatorial
Oswald Prada é dagnora sté n apascioné de sport. De gran esperiënzes y aventöres ál podü fá cis söi schi – dal mëteman sön la pista d’Antermëia cun döes brëies sot i pîsc, cina a gares fora por l’Europa y cinamai la Marcialonga pro i soldas. Oswald nes cunta dles competiziuns amatoriales, che é stades por ël ince na scora de vita
Bele da pice möt âi te me na gran ligrëza y coriosité por le monn dl sport. La sozieté de chël tëmp ne savô nia ciamó dër ci che le sport ê. Döt mët man tl altonn dl 1963, canche Willy Clara dl maester inaugurëia le lift nü s’Antermëia. Un di pröms dla Val Badia, te chi tëmps êl val’ de sensazional y de morvëia.
La pista da laota n’ê nia tan bela arjignada sciöch chëra d’aldedaincö, deache al n’esistî nia la nëi artifiziala y platorada gnôra o cun i schi un cun na sort de rulo che gnô rovenü da ...
Bele da pice möt âi te me na gran ligrëza y coriosité por le monn dl sport. La sozieté de chël tëmp ne savô nia ciamó dër ci che le sport ê. Döt mët man tl altonn dl 1963, canche Willy Clara dl maester inaugurëia le lift nü s’Antermëia. Un di pröms dla Val Badia, te chi tëmps êl val’ de sensazional y de morvëia.
La pista da laota n’ê nia tan bela arjignada sciöch chëra d’aldedaincö, deache al n’esistî nia la nëi artifiziala y platorada gnôra o cun i schi un cun na sort de rulo che gnô rovenü da ...
18 de otober 2021
Nia tan "co" y "tan" che an mëss valuté, mo plütosc "ciodí" che an le fej
Le professur Pietro Lucisano dla Université "La Sapienza" a Roma á tigní n curs de ajornamënt por dirigënc y insegnanc dla scora ladina
Dan le mëteman de chësc ann de scora él gnü adalerch le professur Pietro Lucisano sön invit dla Intendënta dla scora ladina Edith Ploner. Ël é degan dl Departimënt de Sciënzes dla Formaziun al’ Université “La Sapienza” de Roma.
Por ciafé impulsc y consëis, y por tó sö la poscibilité da se confronté cun n espert de sistems educatifs y de valutaziun s’á deplü rapresentanc dla scora ladina induné tla scora mesana de Sëlva, por n dé de formaziun. Le danmisdé ti ê dediché ai dirigënc, le domisdé é ...
Dan le mëteman de chësc ann de scora él gnü adalerch le professur Pietro Lucisano sön invit dla Intendënta dla scora ladina Edith Ploner. Ël é degan dl Departimënt de Sciënzes dla Formaziun al’ Université “La Sapienza” de Roma.
Por ciafé impulsc y consëis, y por tó sö la poscibilité da se confronté cun n espert de sistems educatifs y de valutaziun s’á deplü rapresentanc dla scora ladina induné tla scora mesana de Sëlva, por n dé de formaziun. Le danmisdé ti ê dediché ai dirigënc, le domisdé é ...
18 de otober 2021
Suor Gisella, testamonia de miscion
La monia de beleche 95 egn à scontrà i volontadives del Grop Freinademetz e Mato Grosso e la ge à fat na gran lezion de catechesi.
Otober l é l meis che la gejia dedica a la miscion, e chest an l tem dezidù per la giornèda mondiala de la miscions, che sarà ai 24 de otober, l é »Testamonesc e profec«. N tem pissà per meter dant stimoi che posse didèr la comunanza e duc chi che creit a renforzèr sia »miscion« te sia vita e tel mond.
Chisc dis passé l Grop miscionarie Freinademetz e Mato Grosso à abù l met de aer na sera de testimonianza dassen spezièla. Defat te calonia de Pera l é ruà a tor pèrt a la scontrèda coi ...
Otober l é l meis che la gejia dedica a la miscion, e chest an l tem dezidù per la giornèda mondiala de la miscions, che sarà ai 24 de otober, l é »Testamonesc e profec«. N tem pissà per meter dant stimoi che posse didèr la comunanza e duc chi che creit a renforzèr sia »miscion« te sia vita e tel mond.
Chisc dis passé l Grop miscionarie Freinademetz e Mato Grosso à abù l met de aer na sera de testimonianza dassen spezièla. Defat te calonia de Pera l é ruà a tor pèrt a la scontrèda coi ...
