27 de jugn 2025
L Cucarel, n concors per regisć ladins
La Coprativa sozièla INOUT, con la colaborazion del Istitut Cultural Ladin e l sostegn de la Region Trentin Südtirol, envia duc i joegn de la valèdes ladines pascioné de cinematografia. Prejentazion anché da les 17:30 te Museo Ladin a Sèn Jan.
Siede pascioné de cinematografia e aede tel cef che rodolea na idea, una de cheles che no veit l’ora de vegnir fora? Emben ades podede ve meter a la proa. L é vegnù fora »L Cucarel«, l prum concors per projec cinematografics per ladin, ideà col obietif de sostegnir la produzion de curc filmac tel idiom de mendranza de la valèdes dintorn l Sela. L concors l é out belapontin a duc chi che à na idea da trasformèr te n audiovisif e volessa durèr te la narazion e ti dialoghes una de la variantes ...
Siede pascioné de cinematografia e aede tel cef che rodolea na idea, una de cheles che no veit l’ora de vegnir fora? Emben ades podede ve meter a la proa. L é vegnù fora »L Cucarel«, l prum concors per projec cinematografics per ladin, ideà col obietif de sostegnir la produzion de curc filmac tel idiom de mendranza de la valèdes dintorn l Sela. L concors l é out belapontin a duc chi che à na idea da trasformèr te n audiovisif e volessa durèr te la narazion e ti dialoghes una de la variantes ...
27 de jugn 2025
Fotografé la stëiles: la magia dl ciel de nuet
Bele da sies ani incà ti va Stefan Cainelli de Urtijëi do al hobby da astrofotograf. Te chisc ani àl abù ucajion de fotografé truep fenomenns astronomics da marueia. Si gran sëmi ie chël de abiné n di o l auter dan l udlon l nibl »Carina«
Canche l surëdl va do ju y la luna se lascia udëi, njenia Stefan Cainelli ca si ecuipajamënt y urientea l udlon de si telescop de viers dl ciel. Cie che per trueps ie mé n mer de stëiles, ie per ël n luech plën de culëures y sucrëc che ie vedli miliardes de ani. »L univiers ie chëla cossa che nes fej capì cie che uel dì l infinit y nes mët dan i uedli tan pitli che nëus son mpermez a d’auter", nscila Stefan Cainelli che se dà bele ju da sies ani incà cun l’astrofotografia.
Sara ...
Canche l surëdl va do ju y la luna se lascia udëi, njenia Stefan Cainelli ca si ecuipajamënt y urientea l udlon de si telescop de viers dl ciel. Cie che per trueps ie mé n mer de stëiles, ie per ël n luech plën de culëures y sucrëc che ie vedli miliardes de ani. »L univiers ie chëla cossa che nes fej capì cie che uel dì l infinit y nes mët dan i uedli tan pitli che nëus son mpermez a d’auter", nscila Stefan Cainelli che se dà bele ju da sies ani incà cun l’astrofotografia.
Sara ...
27 de jugn 2025
Da tenjiun eletrica nascel melodia. I »Überspannung« dá fora süa CD
Le grup musical jonn da Lungiarü »Überspannung« dará fora ai 4 de messé le pröm album de cianties originales. La tenjiun se desćiaria tres n moscedoz de rock, punk, metal y musiga eletronica
Ince a Lungiarü tonel, mo cun plü sonn y ritm. Al é le dër’ momënt: a inaudé la sajun di temporai röiel la pröma CD dl grup da Lungiarü »Überspannung«, che sará da ciafé cun i 4 de messé. »Es braucht mehr« é le titul dla CD nöia, che porta adöm plü stii musicai. Rock, punk, metal y musiga eletronica s’incunta por rové adöm te n stamp musical che röia pormez al stil conësciü sot al inom de NDH (Neue Deutsche Härte) – »Na musiga plü döra, plü scöra, che á forza y dá energia«, dij Georg Steinfeld, ...
Ince a Lungiarü tonel, mo cun plü sonn y ritm. Al é le dër’ momënt: a inaudé la sajun di temporai röiel la pröma CD dl grup da Lungiarü »Überspannung«, che sará da ciafé cun i 4 de messé. »Es braucht mehr« é le titul dla CD nöia, che porta adöm plü stii musicai. Rock, punk, metal y musiga eletronica s’incunta por rové adöm te n stamp musical che röia pormez al stil conësciü sot al inom de NDH (Neue Deutsche Härte) – »Na musiga plü döra, plü scöra, che á forza y dá energia«, dij Georg Steinfeld, ...
27 de jugn 2025
N ann de aministrazion Nagler: l bilánz del Capocomun
Dal problem del chelfer de la scorza a chël del personal de comun che no se ciapa, fin ale polemiche con Region e opojizion
L’aministrazion Nagler la »complësc« n ann. L 24 de jugn del 2024 se sentáva ite la jovena lista »Fodom del Davignì« che l’ava vadagné le elezion sun chëla del Capocomun n ciaria Leandro Grones. La fin de n’era, che consignáva la val a nen grop de jovegn deldut jaiuns de aministrazion. Davò dodesc meisc on volù fé n prum bilánz col Capocomun Oscar Nagler. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L’aministrazion Nagler la »complësc« n ann. L 24 de jugn del 2024 se sentáva ite la jovena lista »Fodom del Davignì« che l’ava vadagné le elezion sun chëla del Capocomun n ciaria Leandro Grones. La fin de n’era, che consignáva la val a nen grop de jovegn deldut jaiuns de aministrazion. Davò dodesc meisc on volù fé n prum bilánz col Capocomun Oscar Nagler. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
27 de jugn 2025
Buramënt dolomitich
Comentar de pruma, de Pablo Palfrader
En chësc de á fat sciosciüre n video olache n ciafer jô sö por Ju de Frara y fajô surpassades y drifts tles ótes danter le »trafich da vignidé«. L’ël é gnü identifiché y é sëgn lëde dala patënt. Le medemo i êl sozedü l’ann passé a n jonn che sbrisciâ da San Martin sö cuntra Antermëia. Al n’é nia i pröms y al ne sará gnanca i ultims. Al é dui ejëmpli de ci che an vëiga vigni ann. Les Dolomites n’é nia ma n magnet por cënc de milesc de porsones che ó se gode la munt, mo ince por val’ »piloc« che ...
En chësc de á fat sciosciüre n video olache n ciafer jô sö por Ju de Frara y fajô surpassades y drifts tles ótes danter le »trafich da vignidé«. L’ël é gnü identifiché y é sëgn lëde dala patënt. Le medemo i êl sozedü l’ann passé a n jonn che sbrisciâ da San Martin sö cuntra Antermëia. Al n’é nia i pröms y al ne sará gnanca i ultims. Al é dui ejëmpli de ci che an vëiga vigni ann. Les Dolomites n’é nia ma n magnet por cënc de milesc de porsones che ó se gode la munt, mo ince por val’ »piloc« che ...
27 de jugn 2025
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 17 de juni iesen julei sun Mont de Sëura, ulache n’ëila dl’Australia fova sbrisceda ju dal troi per feter cin’ metri y se ova fat mel a na sciabla y a na giama. Deberieda ai Judacrëp de Gherdëina l’àn ciarieda tl joler y meneda a Persenon te spedel.Ai 18 de juni à la zentrela de Bulsan cherdà per na emergënza sanitera: n jëunn dl Pakistan ova granfs. Do la prima cures àn menà l pazient a Bulsan.Ai 19 de juni iel stat n ntervënt sun Col de Flam a Urtijëi, ulache n’ëila fova tumeda y se ova ...
27 de jugn 2025
Chëst’ena ons ciaculà cun Raoul Moroder, jëunn de Urtijëi che studieia y viv a Seoul, tla Corea dl Sud
Dancà y da na pert
Te prejëntes’a prëibel n curt?
Ie son Raoul Moroder, é 26 ani y sté bele da doi ani y mez incà tla Corea dl Sud, plu avisa a Seoul, ulache feje l master te relazions nternaziuneles cun spezialisazion tl cumerz nternaziunel.
Ciuldì es’a cris ora de studië a Seoul?
Ntan mi stude a Dispruch messovi fé n ann oradecà y son ruvà a Seoul, ulache l me à sapù dastramp bel. L me à plajù l sistem de educazion che ie scialdi autramënter che da nëus y nce la oportuniteies che é ...
Te prejëntes’a prëibel n curt?
Ie son Raoul Moroder, é 26 ani y sté bele da doi ani y mez incà tla Corea dl Sud, plu avisa a Seoul, ulache feje l master te relazions nternaziuneles cun spezialisazion tl cumerz nternaziunel.
Ciuldì es’a cris ora de studië a Seoul?
Ntan mi stude a Dispruch messovi fé n ann oradecà y son ruvà a Seoul, ulache l me à sapù dastramp bel. L me à plajù l sistem de educazion che ie scialdi autramënter che da nëus y nce la oportuniteies che é ...
26 de jugn 2025
Gran ejit per la Copa Europa Lead a Ciampedel
L Fascia Climbing conferma sie aut livel tel endrez de evenc sportives te la strutura ADEL.
La Copa Europa Lead Senior de rampinèda endrezèda a Ciampedel ai 21 e 22 de jugn l é stat n gran suzes de sport e de publich. L Val de Fascia Climbing, col sostegn de la FASI, la Federazion de la rampinèda sportiva, à endrezà la palestra ADEL con i desvalives percorsc de gara, de gra ai tecnics de la Federazion e ai sacotenc volontadives che se met semper a la leta.
I doi dis ge à portà ben al team talian de ic e de eles. La supercampiona romana, che stèsc a Trent e la é scrita ite a le Fiamme ...
La Copa Europa Lead Senior de rampinèda endrezèda a Ciampedel ai 21 e 22 de jugn l é stat n gran suzes de sport e de publich. L Val de Fascia Climbing, col sostegn de la FASI, la Federazion de la rampinèda sportiva, à endrezà la palestra ADEL con i desvalives percorsc de gara, de gra ai tecnics de la Federazion e ai sacotenc volontadives che se met semper a la leta.
I doi dis ge à portà ben al team talian de ic e de eles. La supercampiona romana, che stèsc a Trent e la é scrita ite a le Fiamme ...
26 de jugn 2025
"...y tö me daidaras, catö?"
Chëstes é les parores che le degan da laota siur Sepl Granruaz ti â dit a Lois Kastlunger, cun le fin da mëte sö le Sorvisc ai Jogn Val Badia. Chësc ann á la istituziun complí 40 agn. Lois Kastlunger é sté ala pert da impröma incá y l’é zacô ciamó aldedaincö. Al nes lascia cuché ite te co che döt â metü man y nes cunta di azënc, di agn de crisa, dles sodesfaziuns y dles desfides d’aldedaincö
Lois, en chësc ann recorda le Sorvisc ai Jogn Val Badia sü pröms 40 agn de vita. Dan da püch á la istituziun ince podü pié do la onoranza por les "ezelënzes dl volontariat jonil". Tö es sté n protagonist dla pröma ora y es sté ala pert por daidé da le mëte sö. Co é pa nasciü le SaJ y co este pa tö rové lapró?
Te na intervista por i 20 agn Sorvisc ai Jogn â siur Sepl Granruaz dit: "Döt é pié ia sön la spona dl mer sot a sorëdl ala fin di agn 70." Al ê n bun compagn dl degan da Türesc, siur Leo ...
Lois, en chësc ann recorda le Sorvisc ai Jogn Val Badia sü pröms 40 agn de vita. Dan da püch á la istituziun ince podü pié do la onoranza por les "ezelënzes dl volontariat jonil". Tö es sté n protagonist dla pröma ora y es sté ala pert por daidé da le mëte sö. Co é pa nasciü le SaJ y co este pa tö rové lapró?
Te na intervista por i 20 agn Sorvisc ai Jogn â siur Sepl Granruaz dit: "Döt é pié ia sön la spona dl mer sot a sorëdl ala fin di agn 70." Al ê n bun compagn dl degan da Türesc, siur Leo ...
26 de jugn 2025
Un di plu biei dis dl ann
I Bestions, na grupa de cumpanies de Gherdëina, mët uni ann a jì l turnoi de volley sun Pana. Chëst ann cun passa otanta persones
N sada ai 21 de juni fòvela inò tan inant: n à fat la sesta edizion dl turnoi de volley sun Pana. L ie n turnoi per duc chëi che à ueia de fé sport y se devertì. L’idea per chësta manifestazion à abù i Bestions: n inuem de na grupa de cumpanies cun Mirko Nogler Kostner, Alex Vinatzer, Gabriel Avesani y Max Pitschieler. Chisc cater urganisea śën bele da n valgun ani incà l turnoi. Chëst ann àl fat pea 20 grupes y nscila passa otanta persones. A pensé che l ie nasciù coche velch de mënder, ...
N sada ai 21 de juni fòvela inò tan inant: n à fat la sesta edizion dl turnoi de volley sun Pana. L ie n turnoi per duc chëi che à ueia de fé sport y se devertì. L’idea per chësta manifestazion à abù i Bestions: n inuem de na grupa de cumpanies cun Mirko Nogler Kostner, Alex Vinatzer, Gabriel Avesani y Max Pitschieler. Chisc cater urganisea śën bele da n valgun ani incà l turnoi. Chëst ann àl fat pea 20 grupes y nscila passa otanta persones. A pensé che l ie nasciù coche velch de mënder, ...
26 de jugn 2025
Ra tradizios de i cazadore e de i Ladis
Tre dis de laoro, in Anpezo, par ra union Uncza, aduna co ra Ulda e ‘l istitut Cesa de Jan. El cazador e el contadin: i vere anbientalistes de ancuoi
I cazadore de ra riserves su ra Alpes i dia a precurà ra so tera e a mantegnì ‘l anbiente. Chesto ‘l é stà dito a ra foula de ra Union nazional cazadore zona alpina, che ‘l é stà in Anpezo. Par tre dis i s’à ciatà, i à lourà aduna, i à anche inparà algo de ra tradizios de i tre comune ladis de Anpezo, Col de Santa Luzia e Fodom, con chel che i à parecià ra Union de i Ladis d’Anpezo e ‘l istituto cultural ladin Cesa de Jan.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
I cazadore de ra riserves su ra Alpes i dia a precurà ra so tera e a mantegnì ‘l anbiente. Chesto ‘l é stà dito a ra foula de ra Union nazional cazadore zona alpina, che ‘l é stà in Anpezo. Par tre dis i s’à ciatà, i à lourà aduna, i à anche inparà algo de ra tradizios de i tre comune ladis de Anpezo, Col de Santa Luzia e Fodom, con chel che i à parecià ra Union de i Ladis d’Anpezo e ‘l istituto cultural ladin Cesa de Jan.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
26 de jugn 2025
Don Mario rejarà duta la parochies de Fascia
Da chest uton sarà un soul preve responsabol de la 8 parochies da Dèlba a Soraga. Don Andrea Malfatti l é stat destinà a Rorei e don Mario Bravin tolarà su ence l'autra parochies de Fascia.
L é na neva che no se se spetèa, amancol no scì prest, chela vegnuda fora chisc dis, e che i medemi enteressé i à sapù demò da pech. Don Andrea Malfatti, ruà de otober del 2014 a rejer la parochies de Vich, Poza, Pera, Soraga e Mazin, l meis de otober che vegn l lasciarà Fascia per jir a Rorei. L Piscop Lauro Tisi ge à dat su la parochies de Borgo Sacco e de San Giorgio, e l ge à domanà ence n empegn maor tel ensegnament al ISSR, l Istitut de Scienzes Religiouses de Trent.
La neva ge é stata ...
L é na neva che no se se spetèa, amancol no scì prest, chela vegnuda fora chisc dis, e che i medemi enteressé i à sapù demò da pech. Don Andrea Malfatti, ruà de otober del 2014 a rejer la parochies de Vich, Poza, Pera, Soraga e Mazin, l meis de otober che vegn l lasciarà Fascia per jir a Rorei. L Piscop Lauro Tisi ge à dat su la parochies de Borgo Sacco e de San Giorgio, e l ge à domanà ence n empegn maor tel ensegnament al ISSR, l Istitut de Scienzes Religiouses de Trent.
La neva ge é stata ...
26 de jugn 2025
A Trent n convegn de toponomastica internazionèla
Dai 2 ai 4 de messèl trei dis de studie sui inomes de lech de la mendranzes linguistiches de la Tèlia, su proponeta del assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi.
Dai 2 ai 4 de messèl del 2025, te Sala de Raprejentanza de la Region Autonoma Trentin-Südtirol te Piaza Dante a Trent, sarà l prum convegn internazionèl »International Conference on Place Names of Historical Linguistic Minorities in Italy«, aldò de la proponeta del assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi, co la colaborazion de l’Università de Trent, l Partiment Roman-Elenich del Grop de Esperc sui Inomes Geografics de la Nazions Unides e ICA-IGU (International ...
Dai 2 ai 4 de messèl del 2025, te Sala de Raprejentanza de la Region Autonoma Trentin-Südtirol te Piaza Dante a Trent, sarà l prum convegn internazionèl »International Conference on Place Names of Historical Linguistic Minorities in Italy«, aldò de la proponeta del assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi, co la colaborazion de l’Università de Trent, l Partiment Roman-Elenich del Grop de Esperc sui Inomes Geografics de la Nazions Unides e ICA-IGU (International ...
25 de jugn 2025
Dì mondièla di donatores de sanch
Festa a Tieser per i gropes de l’ADVSP de Fascia e Fiem con l’inaugurazion de na neva opera del artist Ciro Doliana.
Ai 14 de jugn l é la giornèda mondièla del donator de sanch metuda su del 2004 dal OMS. Te chesta dì a Tieser, olache la comunanza à festejà ence l patron Sènt Eliseo, l é stat binà duc i gropes de volontadives de la valèdes de Fiem e Fascia per recordèr e uzèr fora l’emportanza del don del sanch. L é stat dit messa grana da don Albino Dell’Eva, don Bruno Daprà e don Robert che à festejà ence i 25 egn de sacerdozie e dapò duc i gropes é jic en defilèda con sia bandieres fin te piaz Cesare ...
Ai 14 de jugn l é la giornèda mondièla del donator de sanch metuda su del 2004 dal OMS. Te chesta dì a Tieser, olache la comunanza à festejà ence l patron Sènt Eliseo, l é stat binà duc i gropes de volontadives de la valèdes de Fiem e Fascia per recordèr e uzèr fora l’emportanza del don del sanch. L é stat dit messa grana da don Albino Dell’Eva, don Bruno Daprà e don Robert che à festejà ence i 25 egn de sacerdozie e dapò duc i gropes é jic en defilèda con sia bandieres fin te piaz Cesare ...
25 de jugn 2025
I alenadëures ie njeniei
L HC Gherdëina scumëncia la sajon cun vel' mus nuef tla grupa di trainadëures. Teppo Kivelä ie unì cunfermà coche prim alenadëur, si assistënt y l alenadëur di verdiaporta ie nueves
Teppo Kivelä menerà nce tla sajon che vën la scuadra dl HC Gherdëina. L finlandesc ova l ann passà d’instà firmà n cuntrat per doi sajons. Coche co-trainadëur, à la lia cun a cë l presidënt Walter Ploner, abinà ca Marco Allevato, na nuvità per la scuadra. Nuef ie nce l alenadëur di verdiaporta: l se trata de Andreas Mussner de Sëlva. »Nëus sons segures che Teppo ie l drë’ alenadëur per nëus«, à sotrissà l diretëur sportif Joel Brugnoli.
USC
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc ...
Teppo Kivelä menerà nce tla sajon che vën la scuadra dl HC Gherdëina. L finlandesc ova l ann passà d’instà firmà n cuntrat per doi sajons. Coche co-trainadëur, à la lia cun a cë l presidënt Walter Ploner, abinà ca Marco Allevato, na nuvità per la scuadra. Nuef ie nce l alenadëur di verdiaporta: l se trata de Andreas Mussner de Sëlva. »Nëus sons segures che Teppo ie l drë’ alenadëur per nëus«, à sotrissà l diretëur sportif Joel Brugnoli.
USC
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc ...
25 de jugn 2025
Roes e fraines ves el Cadore
L é tomà i sasate da ra Croda Marcora; l é vegnù śo ra roa da ‘l Antelou, su ra ciaśes de Cianzia. Sarà par alcuante dis el stradon 51 de Alemagna
L é stà alcuanta śornades de gran festide, sun porta de ra val de Anpezo, ves el Cadore. S’à scomenzà sabeda ai 14 de śugno, canche del dapò disnà s’à destacà un sasato, deboto su ra zima de ra Croda Marcora, sora San Vido. Da dasera de domegna 15 una roa de aga, graes e sasc r’é ruada su ‘l paes de Cianzia, a Borcia e r’à portà dan a vintecuatro ciaśes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L é stà alcuanta śornades de gran festide, sun porta de ra val de Anpezo, ves el Cadore. S’à scomenzà sabeda ai 14 de śugno, canche del dapò disnà s’à destacà un sasato, deboto su ra zima de ra Croda Marcora, sora San Vido. Da dasera de domegna 15 una roa de aga, graes e sasc r’é ruada su ‘l paes de Cianzia, a Borcia e r’à portà dan a vintecuatro ciaśes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
25 de jugn 2025
"I scolars me manciará"
Cun la fin de chësc ann de scora, á les scores primares y la scora mesana dla direziun raionala de Badia saludé la direturia Claudia Canins Egger, che s’arjigna da jí en ponsiun
L’ann de scora 2024/25 é por Claudia Canins Egger, direturia dla direziun raionala Badia, val’ de particolar. Ara saludará les insegnantes y insegnanc, i colaboradus, geniturs y scolars por l’ultim iade sciöche direturia, deache ara jará en ponsiun. Les scores elementares y la scora mesana dla direziun raionala de Badia se á trasformé ai 12 de jügn te posć de ligrëza; an orô pö ti fá festa a nosta direturia. Te vigni seziun á les maestres y i scolars arjigné n program rich por podëi saludé y ...
L’ann de scora 2024/25 é por Claudia Canins Egger, direturia dla direziun raionala Badia, val’ de particolar. Ara saludará les insegnantes y insegnanc, i colaboradus, geniturs y scolars por l’ultim iade sciöche direturia, deache ara jará en ponsiun. Les scores elementares y la scora mesana dla direziun raionala de Badia se á trasformé ai 12 de jügn te posć de ligrëza; an orô pö ti fá festa a nosta direturia. Te vigni seziun á les maestres y i scolars arjigné n program rich por podëi saludé y ...
25 de jugn 2025
La Val: Bur’ inzidënt söl laur
Sön la strada da Pastrogn tl comun da La Val é n laurant jü sura jö cun na pachera y é romagnü dassënn ferí
Al é sté bindebó de alarm en mertesc ai 24 de jügn, püch do les 15:30. I Stödafüch da La Val y San Martin, mo ince l’Aiüt Alpin da La Val y le joler dl Aiüt Alpin é gnüs cherdá a La Val, olache al gnô lauré por cuncé sö la strada da Pastrogn cina Col de Ví. Iló él spo sozedü la desgrazia. N laurant che rovenô na pachera – n ël da San Ciascian – é rové cun le meso sura strada jö y s’á pormó archité cotan dessot: "danter 40 y 50 metri", sciazëia le comandant di Stüdafüch da La Val Paul Pezzei. ...
Al é sté bindebó de alarm en mertesc ai 24 de jügn, püch do les 15:30. I Stödafüch da La Val y San Martin, mo ince l’Aiüt Alpin da La Val y le joler dl Aiüt Alpin é gnüs cherdá a La Val, olache al gnô lauré por cuncé sö la strada da Pastrogn cina Col de Ví. Iló él spo sozedü la desgrazia. N laurant che rovenô na pachera – n ël da San Ciascian – é rové cun le meso sura strada jö y s’á pormó archité cotan dessot: "danter 40 y 50 metri", sciazëia le comandant di Stüdafüch da La Val Paul Pezzei. ...
24 de jugn 2025
La ferata de la Veisc te la teila de l’Europa
Transdolomites à endrezà n convegn a Bruxelles per uzèr fora l besegn de investir te la mobilità sun scina e prejentèr l projet de la ferata de la Veisc.
Transdolomites seghita a esser protagonista sui maores desć de discuscion su la mobilità a livel local, nazional e adertura internazional. Ai 20 de mé la sociazion à endrezà n gran convegn a Bruxelles olache l’à portà l projet de la ferata de la valèdes de la Veisc ma soraldut l’à metù al luster l ruol de l’Union Europeana per l potenziament de la rei de ferates ti raions alpins per permeter l svilup sostegnibol.
»L é stat na scontrada che à domanà n empegn de meisc e soraldut con la endesfida ...
Transdolomites seghita a esser protagonista sui maores desć de discuscion su la mobilità a livel local, nazional e adertura internazional. Ai 20 de mé la sociazion à endrezà n gran convegn a Bruxelles olache l’à portà l projet de la ferata de la valèdes de la Veisc ma soraldut l’à metù al luster l ruol de l’Union Europeana per l potenziament de la rei de ferates ti raions alpins per permeter l svilup sostegnibol.
»L é stat na scontrada che à domanà n empegn de meisc e soraldut con la endesfida ...
