media/k2/galleries/30493/thumbs/snodiinquota_foliet_web.jpg
15 de otober 2025

Giourì ence nta Fodom l sportel »Snodi in Quota«

L servisc pensé per daidé l zitadin a s’endestrighé nte la burocrazia 
Davò chël de Ègort, ativé d’aisciuda via, l é sté inauguré nchëstadì nte la Cesa de Comun l secondo ufize del progét »Snodi in Quota – Dolomiti inclusive«. L progét l é finanzié da la Fondazion Cariverona, promuovëst dal Comun de Belum come capofila del Ambit Teritorial Social Veneto 01, co la colaborazion tecnica e ge­stionala de »Metàlogos«. (LS) 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/30523/thumbs/Bildschirmfoto_2025-10-15_um_09.16.53.jpg
15 de otober 2025

Prupagazion di patac

Christine Runggaldier ie una dla cin’ artistes che à venciù n cuncors a Bulsan. La nes à cuntà deplù
Christine Runggaldier à fat pea pra na scumenciadiva de Bulsan, la Bolzano Art Weeks, ulache n vëija de plu opres d’ert tla zità. Chi che possa mëter ora chier ora na giuria do che n à fat n cuncors. Chëst ann àn cris ora cinch de cënt. Una de chësta persones ie Christine Runggaldier.

Dai 3 ai 12 de utober ie Bulsan stata plëina de ert, coche de performance o d’autri evënc relevanc al’ert. L fin de chësta scumenciadiva ie che n possa scuvierjer lueges a Bulsan che n ne cunësc nia tan bën, coche ...
media/k2/galleries/30522/thumbs/Bildschirmfoto_2025-10-15_um_09.14.47.jpg
15 de otober 2025

Pëires, festa y n bel surëdl

N lunesc iel inò stat Marcià de Segra Sacun y – belau – duta Gherdëina fova prejënta
Danora iel mo da nunzië che n sada ai 11 de utober àn fat sun la pitla plaza de Sant Antone nce l Marcià bio, metù a jì dala lia per Natura y Usanzes. Chëst ann àl festejà si 20 ani. Daujin a de bona versura y verdura frëscia de Südtirol, àn mo giapà d’autri prudoc fac ncësa y a man. La lia nstëssa à dat ora da
maië y da bever per na bona man y à fat ju zirca caranta chili de craut.

N dumënia ai 12 de utober fòvel la segra sa Sacun. Do la Santa Mëssa tenida da sn. Vijo Pitscheider, àn pudù se ...
media/k2/galleries/30521/thumbs/Bildschirmfoto_2025-10-15_um_09.12.08.jpg
15 de otober 2025

Giaurion la cultrines per l cunicio de peza

Śën che l ie inò da d’autonn à la lia Teater de Sëlva mparà ite n pez de teater nuef. Ti cialon
La lia Teater de Sëlva à metù n scena l pez nuef "l cunicio de peza".
La prima dl teater ie stata n sada ai 10 de utober dala 20:30 tla Cësa de Cultura de Sëlva, luegia ulache n fajerà nce l’autra reprejentazions. Nëus de La Usc ti on cialà y scrit n articul dla trama deberieda cun vel' dumanda che ti on fat al regist Igor Demetz.

Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora chësc vënderdi ai 17 de utober.

Julia Lardschneider
media/k2/galleries/30519/thumbs/fonsowilleit_promoziun.jpg
14 de otober 2025

Fonso Willeit: varí y cianté

Insciö podesson titolé l’articul sön la vita y l’ativité dl primar de pedriatria dr. Fonso Willeit da La Pli, che á l’ann passé complí a Maran i 90 agn
Fonso é un di nü mituns dla familia de Vico Willeit de Soratrú y Tlara Palfrader de Pre; ai s’â maridé dl 1932. Le bel gran lü de Soratrú tla vila La Pli ê i agn dl 30 gnü lizité; le jonn Vico d’Laronz l’â cumpré; al é tres tles mans dla familia Willeit che sá da le manajé.
Düc i mituns de paurs messâ adora jí te stala a daidé, jí a vardé, lauré d’isté alaleria. La spëisa ê pro i paurs feter dlunch anfat: balotes, jüfa y scarté, polënta, plü sorts de jopes, patüc arestí desco pössl, tutres y ...
media/k2/galleries/30510/thumbs/Rendering_Stazion_BRT_Soal1.jpg
14 de otober 2025

N post per i mesi de gestion de la strèdes

La Provinzia de trent à tout su la domana portèda dant te na interogazion sotescrita da Guglielmi l prum de otober.
»Olà metone i mesi che serf per la gestion de la strèdes?« Chesta en sostanza la domana che l conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi ge à manà al president del Consei provinzièl Claudio Soini l prum de otober, con la »Interrogazione a risposta orale immediata« nr 1230.
Ti ultimes egn – scrif Guglielmi – l é stat fat de gregn vèresc per renovèr i mesi a la leta del Servije de gestion de la strèdes de Fascia ma mencia lesc olache chisc mesi posse vegnir metui e tegnui a cuert per no se roinèr, ...
media/k2/galleries/30515/thumbs/Bildschirmfoto_2025-10-14_um_12.46.41.jpg
14 de otober 2025

"Fajëde mé mpue de mujiga"

I Titlá à n juebia dl'ena passeda purtà mujiga populera nueva, lesirëza y sentimënt tl Tublà da Nives
Ala dumanda sce i possa pa suné tlo, ti ova n ost dan n vint ani marati n iede respundù "titlá", che ulëssa per dialet sudtirolesc dì "fajëde mé". Da tlo vën l inuem dla grupa: i Titlá. L ie na grupa de Puster cunesciuda nce sëura i cunfins dl Sudtirol ora per si mujiga populera "moderna". L ie na mujiga da tlo, dla Elpes, ma nia mé. I Titlá tol ca nce sonns celc, irlandesc y vel' iede nce meludies yiddish. L resultat ie n sonn che va a urëdla, cianties che vën dal cuer purtedes dant tl dialet ...
media/k2/galleries/30492/thumbs/DonIvano20251004_180920_foliet_web.jpg
14 de otober 2025

Scotà e parlà, par se intende e caminà

Ra foula de ra parochia de Anpezo, par responde al biśoin de stà e de lourà aduna. Poche prees e senpre pi vece: tocia ai fedeles śì su ra medema strada, drio ‘na storia coscì longa 
Co ra paroles de el »Veni Creator spi­ritus« s’à daerto ra foula de ra parochia de Anpezo, ciamada dal pioan don Ivano Brambilla inze ra basilica de i sante apostole Felipo e Iaco. L é stà ciamà dute i grupe e ra parsones che laora par ra parochia, ma anche dute i fedeles, che i se sente parte de ra Jeja. (MDM) 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/30505/thumbs/Ensema_se_muda_setemana_azet.jpg
13 de otober 2025

Valijes desvalives, viac medemo

La Setemèna del Azet à tout ite ence i bec de ‘Ensema se muda’ de la coprativa Progetto 92.
La Setemèna del Azet à tout ite ence i bec de ‘Ensema se muda’ de la coprativa Progetto 92. En mercol al prum de otober, col laboratorie ‘Valijes desvalives, viac medemo’, i à podù sperimentèr che no duc pèrt con la medema ressorses: vèlch valisc che la operadores aea enjignà per ic les era pienes de material per endrezèr na festa, autres les aea ite n muie de manco. L’atività la i à didé a entener che la desferenzes pel creèr desvalivanzes, ma ence che per arjonjer l medemo zil l é emportant ...
media/k2/galleries/30479/thumbs/Bildschirmfoto_2025-10-08_um_11.34.58.jpg
13 de otober 2025

La cucia da lavé

Na auternativa naturela al polver da lavé tradiziunel
L se trata tlo de na storia antica de n prudot naturel per lavé dantaldut guant da culëur, che ie mpue unì desmincià via. La butëighes dl mond uel inò fé cunëscer chësc al marcià, pervia de si fazion naturela sun persona y ambient.

»Sapindus Mukorossi« ie n lën de ntëur chindesc metri dl'India y dl Nepal, sun chël che l crësc ti mënsc de merz y auril flëures blances. Plu tert vëniel ora de pitli fruc turonc de culëur or.

Te chisc crëscel na cucia dura che n tol a fé fuech. La crosa ntëurvia ie ...
media/k2/galleries/30489/thumbs/manifestazion_rode_foliet_web.jpg
13 de otober 2025

»Couta de souranot ai bacagn? Si, ma basta critiche contra i ciclisć«

La prescidenta de l’Aft Michela Lezuo: »Mossón azeté ence l turismo che no plesc e remé duc del medemo viers. De la couta al compart tourna diretamente zirca l 20 per cënt« 
Se se vòl benefizié dei scioldi che ven dal turismo, ergo la couta de souranot, nlouta toca azeté ence chële pert del turismo che no ne plesc. Parola de la prescidenta de l’Associazion Turistiga Arabba Fo­dom Turismo che la tol pojizion su la proposta auzada fora i dis passei dai bacagn da Fodom per bocia del vizeprescident del lateria da Renac Paolo Degasper: chëla de destiné pert de la couta de souranot per sostignì le aziende da bacán da mont per l laour che le fesc de tignì nët l ...
media/k2/galleries/30504/thumbs/luigi_bernard_giustina_debertol.jpg
12 de otober 2025

»Resta demò chel pech de bon che aon fat«

Giustina Debertol da Cianacei endèna la Seconda Vera l’à salvà sudé angloamerichegn e per chest l’à ciapà n zertificat de recognoscenza dai Aleé.
»Fosc na dì sarà bel se recordèr ence de chesta cosses« (»Forsan et haec olim meminisse iuvabit«, Eneide): recordèr l é n doer, no l é vardèr en do o encresciujum. La storia la ne ensegna l passà per l prejent e l davegnir«. Fenesc fora coscì n scrit che me aea dat da ca vèlch an mie bèrba Nato de Zapin, na chindejina de piates scrites con recorc e testimonianzes de familia e de paisc su la Seconda Gran Vera a Cianacei. Embendapò, enstadì les tire ca per ve contèr de n document zis particolèr ...
media/k2/galleries/30475/thumbs/Bildschirmfoto_2025-10-08_um_11.11.49.jpg
12 de otober 2025

N zuchin de set chili y ot

Tobias Demetz ie apasciunà de lauré te verzon. Danter si criazons iel nce n zuchin scialdi grant
Povester cunësc vel’ un o vel’autra de vo bele l jëunn de Sëlva Tobias Demetz. La Usc ova bele n iede repurtà de ël: te cësa tenìvel aranies o beches. Si pascion per chisc tieres të cësa ie unida mëndra.

Al mumënt ie si focus y si majer nteres pra la verdura y la versura y l lëur te verzon. L à fat l lizeum scientifich direzion biologia. Bele te chëi ani iel nscila nasciù la pascion per la sperimentazions y dut cie che à da nfé cun l ciamp dla natura.

Tobias Demetz nes à cuntà che ti se verzon a ...
media/k2/galleries/30490/thumbs/bob_notte_foliet_web.jpg
12 de otober 2025

Jaza e lumes olimpiches a Ronco

I à scomenzà ades e i śirà inaante par zinche mesc, intrà alenamente, gares, proes, fin a ra Olimpiades de febraro del 2026. Un’opera che restarà par el doman del paes 
Ra jaza che i à scomenzà a fei su ra pista Eugenio Monti de Ronco ra durarà parzinche mesc e ra ruarà fin de ousciuda che vien, dapò de ra Olimpiades d’inverno 2026. I à scomenzà a parecià ra pista, par podé vegnì śo col bob, el skeleton e el cocio, a ra fin de chesto mes de otobre. Dapò par duto el mes de noenbre sarà outra gares, fin a ra Copa del mondo. Sarà duto proes, ignante de i Śoghe 2026, da ruà de febraro che duto see a posto. 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun ...
media/k2/galleries/30503/thumbs/CleanUp_Days_regoeta_ApT.jpg
11 de otober 2025

Con l’ApT per rencurèr l teritorie

La scomenzadiva CleanUp Days à abù n gran suzes, à tout pèrt bec, families, studenc e dependenc.
Via per duta la setemèna passèda, dai 27 de setember ai 4 de otober, l’ApT de Fascia à endrezà i CleanUP Days, na scomenzadiva pissèda per tor ite la jent del post e i foresć a neteèr su l teritorie che aon dintornvia. Na azion de sensibilisazion che l’Azienda per l Turism de Fascia à endrezà en colaborazion con la sociazion no profit Patron che à fornì la material, dat suport logistich e de comunicazion. En sabeda ai 27 de setember te piaz de Cianacei l é stat dat fora l kit per la regoeta, na ...
media/k2/galleries/30482/thumbs/Bildschirmfoto_2025-10-08_um_12.49.58.jpg
11 de otober 2025

L plu bel di ie ncuei

Chëi de 85 ani de Urtijëi se à ancuntà ala fin de setëmber per la festa dl ann
Bën trënta ëi y ëiles mo drët da snait se à ancuntà n juebia ai 25 de setëmber daduman te dlieja de S. Antone, ulache Sn. Vijo à tenì na liturgia dla parola.

Dopro iesen jic via sun plaza Rezia per fé na foto duc deberieda y a marënda te Val d'Ana.

EK

L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.

media/k2/galleries/30502/thumbs/Scontreda_Autorita_Trent3.jpg
11 de otober 2025

L’atività de l’Autorità per la mendranzes

A Trent l é stat prejentà la relazion del 2024 del organism metù su per l control e la soravèrda su aplicazion e percacenza de la normes per ladins, mochegn e zimbres sul tegnir trentin.
Enstadì l’Autorità per la Mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent à prejentà sia atività, con la relazion anuala perveduda da la lege provinzièla. Apontin la L.P. nr 6 del 2008 su la mendranzes linguistiches à pervedù chest organism, autonom ma logà daite dal Consei provinzièl: n organism che tol ite trei componenc con competenza giuridica e culturala, e de chisc un:a con funzion de president:a, che cogn vardèr sora e controlèr l’aplicazion e la percacenza de la normes per la ...
media/k2/galleries/30474/thumbs/Bildschirmfoto_2025-10-08_um_10.53.25.jpg
11 de otober 2025

Mo plu ega da garat per i purtoies sun Secëda

La sozietà dla Secëda à chësc instà lascià fé n resservar nuef daujin ala stazion a val dla sentadoia Catores. On ulù audì l diretëur Armin Runggaldier n chësc cont
Savon duc che n ne possa nia cuman­dé l tëmp, l tlima se muda y d’autonn ons, danter nverscion termica y tu­miedes, for de manco dis ulache la temperatures ie scialdi sot a nul. Duc i raions y nscila duta la sozieteies fej velch per pudëi fé plu nëif te curt tëmp. Nce la Secëda à fat n majer nvestimënt: n ie iust chësta enes tl lëur de curì n resservar nuef de feter 22 per 45 metri, ulache l arà lerch cinmile metri cubich de ega.

SPM

L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
media/k2/galleries/30491/thumbs/supercar_pordou_foliet_web.jpg
11 de otober 2025

Jou de Pordou senza pesc: crabal e pericol a dute le ore per le corse de machine

Davide Testor: »Chilò no se vif plù. Vòl l lime de velozité a 60 a l’ora e plù controi« 
Auto da corsa che »sgasa« e fesc »derapade« su per i tornichei, ciclisć ceh mossa se trè da na pert per no ester ciapei soto o a sauté fora de strada. Nte sti ultimi dis l Pordou l é tourné a ester na pista da corsa per chi da le supercar. La protesta, l’enejima, sul fenomen de l’auta velozité e l visé pericolous sui jous de le Dolomiti la rua da Davide Testor, consiadou de comun e gestor del »Ristoro Lezuo», bel dinongia la strada cuaji sunsom l jou. (LS) 

De plu tla edizion stampeda de La ...
media/k2/galleries/30513/thumbs/universite_elisabethtauber.jpg
11 de otober 2025

La degana nueva

La Facolté de Design y Erts dla Università Liedia de Bulsan à sia pruma degana: con l’ann academich nuef él l’antropologa Elisabeth Tauber da Natz/Schabs che sourantol la direzion, al post dl prof. Nitzan Cohen
L designer de produc Nitzan Cohen à mené la Facolté de Design y Erts sies agn alalongia. Segn él Elisabeth Tauber che ciapa ite te si fostus, sciche pruma ela tla storia dla plu picera facolté dla unibz. L’antrolopoga sudtiroleisa â metù man sia cariera scientifica dl 2011, tla Facolté de Scienzes dla Formazion. Dal 2016 encà fovela depierpul ence ativa tl master de Eco–Social Design dla Facolté de Design y Erts. Dant a doi agn àla spo baraté definitivamenter tla facolté a Bulsan. N vare che la ...