La storia de chela erba de pra che aon tratà enst’outa passèdes (Rumex acetosa, tal. ‘erba brusca’, tod. Sauerampfer) no é amò fenida. Se n dijessa che te Fascia, n’outa jit fora l veie inom primitif, jédoles (zacan en doura se no auter a Vich, Pera e Penia), ogniun abie tacà a durèr esprescions desferentes, stampides ensema sul post o magari sentudes chiò e ló e colavìa: spigologn a Moena, erba doucia a Soraga e Cianacei, pavàresc te Vich e Poza, lenga de ucel a Ciampedel e Cianacei, e amò apede ta Penia mènesc, cuches e adertura pan de Dio.
Se trata en gran pèrt de denominazions de carater descritif. No se enten amò delvers da olache saute fora pavàresc, ma per l rest podon ben dir che a nesc veies no ge fajea defet creatività e fantasìa. Se spigologn se referesc a la spia che i pèra sù canche i va en semenza (e coscita ence i mènesc ta Penia), lenga de ucel sarà per via de la foja de la foes, spizes e sotiles. Enveze erba doucia vegn cà zenz’auter da la saor pizeenta e doucejina che ge saea tant bona ai bec da n’outa.
Podede lejer dut su La Usc stampèda de en vender ai 12 de oril.
Arjégole e pancuch
Te sia rubrica "Paroles fora de crigna“ Fabio Chiocchetti ne rejona amò de inomes de piantes, e l va inant con segnificat, etimologia e variantes de autra doi erbes che sà da ajei.
Galaria retrac
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/26922-arjegole-e-pancuch#sigProId61b8192688
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/26922-arjegole-e-pancuch#sigProId61b8192688