L Molin à ciapà ite ogne veiata

Data

15 de fauré 2024

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Gran empegn da man di volontadives per endrezèr l Molin de la veies e i desvalives cères che à viventà la defilèda. Na festa che an do an met adum la jent de paisc.



L à seghità a fiochèr e mescedèr, ma canche l é stat ora de peèr via con la raprejentazion del Molin de la veies ence l temp à bele lascià su con si vic per se goder chesta mascherèda. L era belimpont entorn la does domesdì che i Fleimstaler à scomenzà a sonèr con legreza e la jent a se binèr te Piaz. Sacotenc ghesć e jent da duta Fascia no à volù se perder chest apuntament zis particolèr del Gran Carnascèr de Ciampedel, che l é stat portà dant a ence chest an, l’ultima domenia de chest temp mat.
Descheche vegn scrit te »Saggi di antropologia ladina e alpina. Carnevale e ritualità« de Cesare Poppi (ICL, 2020), l Molin de la veies l é n ritual de propiziazion veie e veior, documentà te duta Europa da la Franzia a la Slovenia, passan per i paijes todesc, amancol dal Medieve en ca ma per vèlch studious adertura dal temp del Neolitich. Ma colun él pa sie segnificat? L majena la vita a la reversa respet a sie sens naturèl. Sot ite l é donca n motif de rigenerazion de la Natura do l invern, canche taca via endò l zicle ‘etern’ de la vita e la roda de la sajons. Seben che l temp seghite a jir inant col jir de la generazions, l Molin pèra de retorn la vita. L conzet de inverscion se l troa tras tel Carnascèr, ence tel Bal del barbier col mort che renvegn. L  ‘renascer’ del Molin l é n augurie per n bon an.

De più sul domesdì de Ciampedel su La Usc stampèda de en vender ai 16 de firé. 
 (Nicoletta Riz)