11 de merz 2026
Chiara: la medaes, la familia
Chiara Mazzel se à jà vadagnà trei medaes, e una de chestes l é la più lujenta, te chesta setemèna de paralimpiades. Spetan la garejèdes di dis che vegn, vardon a la forza che ge vegn da sia familia.
Alessandro e Patrizia, i genitores de Chiara Mazzel, con duc si frèdes é jic a Cortina a duta la grejèdes per ge fèr sentir sie sostegn
»Gio mere ogne outa endana che la é en gara percheche la va en prescia, soraldut te le gare svelte, no l’à tema, la se mola ju – l é la pruma paroles che Patrizia Brigadoi, la mère de Chiara Mazzel, cne à dit al telefon en lunesc sera. En sabeda, a la pruma gara, é piant da canche l é vegnù ju la pruma atleta fin che no é vedù Chiara al travert. En lunesc bonora ...
Alessandro e Patrizia, i genitores de Chiara Mazzel, con duc si frèdes é jic a Cortina a duta la grejèdes per ge fèr sentir sie sostegn
»Gio mere ogne outa endana che la é en gara percheche la va en prescia, soraldut te le gare svelte, no l’à tema, la se mola ju – l é la pruma paroles che Patrizia Brigadoi, la mère de Chiara Mazzel, cne à dit al telefon en lunesc sera. En sabeda, a la pruma gara, é piant da canche l é vegnù ju la pruma atleta fin che no é vedù Chiara al travert. En lunesc bonora ...
11 de merz 2026
Mirko Felicetti endò sul podie mondièl
L atlet moenat conferma sie moment positif: la quarta medaa de Copa del Mond de chesta sajon rua da la Republica Ceca, olache sie amich Maurizio Bormolini se à vadagnà l or.
Podie brun con doi taliegn en sabeda ai 7 de mèrz tel slalom lèrch paralel de brea a Spindleruv Mlyn, te la Republica Ceca: la medaa de or é jita defat a Maurizio Bormolini da Livigno, atlet del Eserzit che chest an do trei ventes de seghit l é do a vidèr ence la classifica de Copa del Mond. Ma noscia legreza la é amò maora per l atlet sul terzo sciaier: l ladin da Moena Mirko Felicetti.
Do diesc egn da sia ultima medaa de CdM, te chesta sajon l moenat clas 1992, che gareja per l Circolo ...
Podie brun con doi taliegn en sabeda ai 7 de mèrz tel slalom lèrch paralel de brea a Spindleruv Mlyn, te la Republica Ceca: la medaa de or é jita defat a Maurizio Bormolini da Livigno, atlet del Eserzit che chest an do trei ventes de seghit l é do a vidèr ence la classifica de Copa del Mond. Ma noscia legreza la é amò maora per l atlet sul terzo sciaier: l ladin da Moena Mirko Felicetti.
Do diesc egn da sia ultima medaa de CdM, te chesta sajon l moenat clas 1992, che gareja per l Circolo ...
11 de merz 2026
Freina, n cognom che se morenta fora…
Aon cognosciù enstadì Laura Freina, sie giaf era fascian e l é jit a stèr demez, a chierir fazile mior fortuna do la Vera.
Te la toponomastica de Fascia l inom Frèina se l troa tant ta Cianacei che a Poza e te sèn Nicolò; desche cognom vegn sobito tel cef te la Val Badia l cognom del sènt ladin Freinademetz. Che segnificat che l à no sé da ve l dir, ma segur chest cognom te noscia val l mor fora. Enstadì l é vegnù te redazion de La Usc Laura Freina, na femena da foradecà che à reisc fascènes (sie giaf Giovanni Battista Freina l é nasciù sa Vich ai 26 de messèl del 1886, fi de Luigi e de Domenica Lorenz). La ne à ...
Te la toponomastica de Fascia l inom Frèina se l troa tant ta Cianacei che a Poza e te sèn Nicolò; desche cognom vegn sobito tel cef te la Val Badia l cognom del sènt ladin Freinademetz. Che segnificat che l à no sé da ve l dir, ma segur chest cognom te noscia val l mor fora. Enstadì l é vegnù te redazion de La Usc Laura Freina, na femena da foradecà che à reisc fascènes (sie giaf Giovanni Battista Freina l é nasciù sa Vich ai 26 de messèl del 1886, fi de Luigi e de Domenica Lorenz). La ne à ...
11 de merz 2026
Chël Crist sepolì da la nei e da l’indiferenza
»Puoch respét e puocia atenzion da pert de chi che visa le frese« disc l ex comandánt dei scizeri da Fodom che da puoch a comedé l Crist sun Valparola
Davánt doi agn, con fadia, dedizion e amour, la Schützenkompanie Buchenstein l’a tourné a dé dignité al vegle Crist sun Valparola dinongia strada. Chël vegle, metù ilò, ulache l eva sté sepolì envalgugn saudei de la Prum Viera, l eva oramei merc e l risciáva de jì a remengo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Davánt doi agn, con fadia, dedizion e amour, la Schützenkompanie Buchenstein l’a tourné a dé dignité al vegle Crist sun Valparola dinongia strada. Chël vegle, metù ilò, ulache l eva sté sepolì envalgugn saudei de la Prum Viera, l eva oramei merc e l risciáva de jì a remengo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
11 de merz 2026
Dessenië cun Egon Rusina
Tl self dla mostres dla lia Mostra d’Ert, Circolo, iel stat na giaurida de na mostra de dessënies fac ntan n curs cun Egon Rusina
La giaurida ie stata n sada, ai 7 de merz tl Cirolo de Urtijëi. Jëuni y jëunes à abù l mesun dé fé pea pra n curs de dessëni cun l gran artist Egon Moroder Rusina de Urtijëi. L curs ie unì metù a jì dala lia La Vëta. La mostra ie stata n mesun per mustré cie che i studënc y la studëntes à fat y mparà ntan l curs.
La giaurida ie stata n sada, ai 7 de merz tl Cirolo de Urtijëi. Jëuni y jëunes à abù l mesun dé fé pea pra n curs de dessëni cun l gran artist Egon Moroder Rusina de Urtijëi. L curs ie unì metù a jì dala lia La Vëta. La mostra ie stata n mesun per mustré cie che i studënc y la studëntes à fat y mparà ntan l curs.
11 de merz 2026
»Per nëus y la generazions che vën do«
Na sëira de nfurmazion te Sëlva n con’ dla pruposta de mëter sot a scunanza dl raion dla grupa de Saslonch y Plans de Cunfin
N lunesc ai 9 de merz à la grupa »Nosc Cunfin« nvià i ambolc, assessëures y cunselieres de Sëlva, Santa Cristina, Urtijëi y Ciastel a na sëira de nfurmazion n con’ dla pruposta de scuné l grupa dl Saslonch y i raions ntëurvia coche i Plans de Cunfin. N generel unì fat n referat che à sustenì dantaldut l’idea de mëter chësc raion te n parch naturel, per scuné la biodiversità y la cuntreda y dantaldut de stravardé la spersa dal turism de massa.
Do la ntroduzion da pert dla presidënta dla ...
N lunesc ai 9 de merz à la grupa »Nosc Cunfin« nvià i ambolc, assessëures y cunselieres de Sëlva, Santa Cristina, Urtijëi y Ciastel a na sëira de nfurmazion n con’ dla pruposta de scuné l grupa dl Saslonch y i raions ntëurvia coche i Plans de Cunfin. N generel unì fat n referat che à sustenì dantaldut l’idea de mëter chësc raion te n parch naturel, per scuné la biodiversità y la cuntreda y dantaldut de stravardé la spersa dal turism de massa.
Do la ntroduzion da pert dla presidënta dla ...
11 de merz 2026
I juesc nce te internet
L HC Gherdëina juega chisc dis i cherc de finela contra l Salzburg cun l sëmi de ruvé per l prim iede tla semifineles dla Alps Hockey League - I juesc ie nce da udëi tl internet
N dumënia à la trëi miëura scuadres dla master round dla AHL cris ora si averseres ti cherc de finela. I Red Bull Hockey Juniors de Salzburg, che fova segondi tla master round, à cris ora l Gherdëina. L prim juech ie nsnuet, mierculdi ai 11 de merz, ora de cësa, l segondo n vënderdi ai 13 de merz tl stadio Pranives te Sëlva.
I juesc tl Pranives ie nce da udëi te internet: Andreas Senoner se cruzia dla pert tecnica dl llive-stream y Stefano Zanotti rejona y mëina tres l juech. Ënghe sce l ...
N dumënia à la trëi miëura scuadres dla master round dla AHL cris ora si averseres ti cherc de finela. I Red Bull Hockey Juniors de Salzburg, che fova segondi tla master round, à cris ora l Gherdëina. L prim juech ie nsnuet, mierculdi ai 11 de merz, ora de cësa, l segondo n vënderdi ai 13 de merz tl stadio Pranives te Sëlva.
I juesc tl Pranives ie nce da udëi te internet: Andreas Senoner se cruzia dla pert tecnica dl llive-stream y Stefano Zanotti rejona y mëina tres l juech. Ënghe sce l ...
11 de merz 2026
Na garejeda straurdinera
Luis Schenk, atlet dl Atletica Gherdëina vënc l titul de campion talian tla categuria SM 35 ti 800 metri a Ancona
Do che l atlet de Gherdëina se ova bele l ann passà davanià n titul naziunel y ova nce pudù fé pea a Madeira tl Portugal pra i campiunac europeics de atletica lesiera tla categuria SM 35, se òvel nstadì y plu avisa n dumënia ai 8 de merz, scrit ite a Ancona pra la garejedes che valova per l titul naziunel indoor 2026. Luis Schenk ova ti ani passei fat pea pra truepa maratones, les fajan feter dutes chëles plu mpurtantes mpue sëura dut l mond. Da doi ani incà se òvel metù tl cë de ulëi scumencé ...
Do che l atlet de Gherdëina se ova bele l ann passà davanià n titul naziunel y ova nce pudù fé pea a Madeira tl Portugal pra i campiunac europeics de atletica lesiera tla categuria SM 35, se òvel nstadì y plu avisa n dumënia ai 8 de merz, scrit ite a Ancona pra la garejedes che valova per l titul naziunel indoor 2026. Luis Schenk ova ti ani passei fat pea pra truepa maratones, les fajan feter dutes chëles plu mpurtantes mpue sëura dut l mond. Da doi ani incà se òvel metù tl cë de ulëi scumencé ...
11 de merz 2026
Doi garejedes FIS di jëuni sun la Ria de Dantercëpies
Nicole Piccoluaz y Matthias Mahlknecht ie tramedoi ruvei sun l terzo post di Campiunac provinziei de slalom lerch tla categuria di aspiranc. Giacomo Ploner dl Ski Team Alta Badia ie vize campion provinziel
L Schi Club Gherdëina à metù a jì n sada ai 7 y n dumënia ai 8 de merz doi garejedes de slalom lerch FIS di jëuni. Tramedoi garejedes de slalom lerch àn fat sun scialdi l bel purtoi ërt »la Ria« sun Dantercëpies. N sada iel stat na garejeda FIS di jëuni y n dumënia iel stat la garejeda de slalom lerch »Marlene Cup« che à valù sciche Campiunat provinziel.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora chësc vënderdi ai 13 de merz.
L Schi Club Gherdëina à metù a jì n sada ai 7 y n dumënia ai 8 de merz doi garejedes de slalom lerch FIS di jëuni. Tramedoi garejedes de slalom lerch àn fat sun scialdi l bel purtoi ërt »la Ria« sun Dantercëpies. N sada iel stat na garejeda FIS di jëuni y n dumënia iel stat la garejeda de slalom lerch »Marlene Cup« che à valù sciche Campiunat provinziel.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora chësc vënderdi ai 13 de merz.
11 de merz 2026
L Schi Club Gherdëina pra la Copa Alpe Cimbra
Dai 1. ai 6 de merz iel stat a Folgaria, sun i purtoies de Forno Grande, la 65ejima edizion dla Copa Alpe Cimbra FIS Children, un di evënc naziunei y nternaziunei plu mpurtanc per i jëuni dl schi alpin
La manifestazion à arjont nce chëst ann de ndut plu de 800 atlec y atletes de dut l mond, che se à muserà sun purtoies tecnicamënter esigënc. Chësta cumpetizion, n iede cunesciuda coche Trofeo Topolino, reprejënta for mo de vel’ viers n trampolinn per i jëuni dl schi alpin: truep campions de fama nternaziunela à fat tlo si prim gran vares de si cariera sportiva.
Danter i partezipanc iel nce stat mutons y mutans dl Schi Club Gherdëina, che à pudù se prejenté cun bën cin’ atlec ...
La manifestazion à arjont nce chëst ann de ndut plu de 800 atlec y atletes de dut l mond, che se à muserà sun purtoies tecnicamënter esigënc. Chësta cumpetizion, n iede cunesciuda coche Trofeo Topolino, reprejënta for mo de vel’ viers n trampolinn per i jëuni dl schi alpin: truep campions de fama nternaziunela à fat tlo si prim gran vares de si cariera sportiva.
Danter i partezipanc iel nce stat mutons y mutans dl Schi Club Gherdëina, che à pudù se prejenté cun bën cin’ atlec ...
11 de merz 2026
La ie belau jita fata
L FC Gherdëina à jugà contra la scuadra Union Trento Ravinense. N rendicont dla partida
Te na partida emuzionënta a Milland contra la scuadra Union Trento Ravinense, à l FC Gherdëina purtruep messù ti zeder la vënta ai averseres. L juech à pità dut chël che fej ora l juech al palé: doi goi dovia, na batalia per recuperé y n gol da pert di averseres al ultim menut. L prim tëmp...
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 13 de merz.
Te na partida emuzionënta a Milland contra la scuadra Union Trento Ravinense, à l FC Gherdëina purtruep messù ti zeder la vënta ai averseres. L juech à pità dut chël che fej ora l juech al palé: doi goi dovia, na batalia per recuperé y n gol da pert di averseres al ultim menut. L prim tëmp...
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 13 de merz.
10 de merz 2026
Gustav Thöni e le brae da schi fasciane
Fernando Brunel, en ocajion del cedean del gran campion, ne met dant valch recort de canche l ruaa a Soraga, te boteiga del sartor Marcello Brunel de Cela e de canche l era a Vich con Alberto Tomba.
I sfoes di dis passé ge à dat lèrga al cedean di 75 egn del gran schiador Gustav Thöni, nasciù ai 28 de firé del 1951 a Trafoi te l’auta Finsca. L sfoi Dolomiten de en vender ai 27 firé l publica na ciacolada col gran atlet di egn 1970.
Recordon ence nos chest cedean e da la piates de La Usc ge venjon a Gustav sanità e che l posse se goder a lonch la maraveousa monts di crepes del Ortles che ge fasc corona a sie paisc Trafoi, sia familia, sie hotel Bella Vista Schönblick e duc sie peconc, amisc ...
I sfoes di dis passé ge à dat lèrga al cedean di 75 egn del gran schiador Gustav Thöni, nasciù ai 28 de firé del 1951 a Trafoi te l’auta Finsca. L sfoi Dolomiten de en vender ai 27 firé l publica na ciacolada col gran atlet di egn 1970.
Recordon ence nos chest cedean e da la piates de La Usc ge venjon a Gustav sanità e che l posse se goder a lonch la maraveousa monts di crepes del Ortles che ge fasc corona a sie paisc Trafoi, sia familia, sie hotel Bella Vista Schönblick e duc sie peconc, amisc ...
10 de merz 2026
Cioche sui schie
De tre americane, in Tofana zenza casco e beude: par lore ben da multes. Su ra pistes ‘l é da śì co ra janbes, ma pichesee co ra testa
I ea de tre, su ra pistes da schie de Tofana, in Anpezo. Dute zenza aé betù el casco su ra testa, zenza ra asicurazion, che ‘l é da aé par leje. Ma par algo che manciaa, ‘l ea algo de masa: chel che i aea beù, ignante de bete i schie. I poliziote che i laora su ra pistes da schie, da i tende che duto vade polito, ma anche par dià ci che à biśoin, i à vedù chiste tre turistes americane, da i State Unide, a spaso su ra nostra Dolomites.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
I ea de tre, su ra pistes da schie de Tofana, in Anpezo. Dute zenza aé betù el casco su ra testa, zenza ra asicurazion, che ‘l é da aé par leje. Ma par algo che manciaa, ‘l ea algo de masa: chel che i aea beù, ignante de bete i schie. I poliziote che i laora su ra pistes da schie, da i tende che duto vade polito, ma anche par dià ci che à biśoin, i à vedù chiste tre turistes americane, da i State Unide, a spaso su ra nostra Dolomites.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
10 de merz 2026
Ëiles y stëiles
L Tublà da Nives à metù a jì na manifestazion de ert, poejia, discuscion y mujiga n ucajion dl di nternaziunel dl'ëila
N cunlaurazion cun la Ntendënza y Cultura ladina, à l cunsëi dla lia Tublà da Nives metù a, n dumënia ai 8 de merz n ucajion dl di nternaziunel dl'ëila, la manifestazion "Ëiles y stëiles - ert al feminin tla Ladinia".
Dla artistes, tematiches, discuscion y de auter pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora chësc vënderdi, ai 13 de merz.
Julia Lardschneider
N cunlaurazion cun la Ntendënza y Cultura ladina, à l cunsëi dla lia Tublà da Nives metù a, n dumënia ai 8 de merz n ucajion dl di nternaziunel dl'ëila, la manifestazion "Ëiles y stëiles - ert al feminin tla Ladinia".
Dla artistes, tematiches, discuscion y de auter pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora chësc vënderdi, ai 13 de merz.
Julia Lardschneider
09 de merz 2026
I arcieres fascegn se fèsc onor a Roma
I joegn Matthias Dantone e Florian Felicetti à vadagnà l or te la squadra de Piné con Pietro Avi. De bogn ejic ence per Christian e Ginevra Seneca e per etres joenec de Fascia.
Dai 26 de firé al prum de mèrz a Roma ti stand de la fiera l é stat endrezà i Campionac taliegn indoor de trata con l archet. Presciapech 1300 arcieres da duta la Tèlia à tout pèrt a chest apuntament emportant che à serà su la sajon da d'invern, e anter chisc ence desvalives de Fascia che é coordené da Christian Seneca.
Seneca l é ruà a 4 ponts da podie e do la pedies de sie père ence sia fia Ginevra la é stata dassen brava e l'à mencià la medaa per n sofie.
Bogn resultac ence per i atlec fascegn ...
Dai 26 de firé al prum de mèrz a Roma ti stand de la fiera l é stat endrezà i Campionac taliegn indoor de trata con l archet. Presciapech 1300 arcieres da duta la Tèlia à tout pèrt a chest apuntament emportant che à serà su la sajon da d'invern, e anter chisc ence desvalives de Fascia che é coordené da Christian Seneca.
Seneca l é ruà a 4 ponts da podie e do la pedies de sie père ence sia fia Ginevra la é stata dassen brava e l'à mencià la medaa per n sofie.
Bogn resultac ence per i atlec fascegn ...
09 de merz 2026
Tres plù vincoi sui contribuc. Chel davignì per le Vijinánze?
L Comun l no podarà plù daidé prò con aiuc economizi a paié ju le ore de Vijinánza. Sponta l’ipoteji dei voucher
La burocrazia e l Stato i taia ence la poscibilité per l Comun de sostignì, coche l é sté fta fin adés, le ore de Vijinánza. Saralo l colp de grazia per chëste vegle istituzion bele metude n criji dal spopolament e ale oute da l’indiferenza e dal puoch »sens zivich« de fè velch per la comunité? La cuestion l’é sautada fora ntánt la sentada dei Sourastánc, clamada ite nchëstadì da l’aministrazion de Comun. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
La burocrazia e l Stato i taia ence la poscibilité per l Comun de sostignì, coche l é sté fta fin adés, le ore de Vijinánza. Saralo l colp de grazia per chëste vegle istituzion bele metude n criji dal spopolament e ale oute da l’indiferenza e dal puoch »sens zivich« de fè velch per la comunité? La cuestion l’é sautada fora ntánt la sentada dei Sourastánc, clamada ite nchëstadì da l’aministrazion de Comun. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
08 de merz 2026
Da La Usc a telecronist de Raisport a le Olimpiadi
Silvano Ploner da Dèlba ne conta de sie percors tel mond de la comunicazion sportiva e de la televijion.
Da La Usc di Ladins a Rai Sport desche telecronist de le Olimpiadi. L é chest l percors che à fat l giornalist fascian Silvano Ploner, ades una de le ousc sportive più cognosciude tel mond del freestyle, che con pascion e competenza ge à dat amò più luster ai sport mendres. Aon rejonà con el de sia cariera e de coche la é jita l’esperienza ai Jeghes Olimpics.
Silvano, co él tacà ite tie percors tel ciamp de l’informazion?
Silvano Ploner É tacà ite a scriver i articoi de le partide del Fascia ...
Da La Usc di Ladins a Rai Sport desche telecronist de le Olimpiadi. L é chest l percors che à fat l giornalist fascian Silvano Ploner, ades una de le ousc sportive più cognosciude tel mond del freestyle, che con pascion e competenza ge à dat amò più luster ai sport mendres. Aon rejonà con el de sia cariera e de coche la é jita l’esperienza ai Jeghes Olimpics.
Silvano, co él tacà ite tie percors tel ciamp de l’informazion?
Silvano Ploner É tacà ite a scriver i articoi de le partide del Fascia ...
08 de merz 2026
La Usc di Ladins sul NYTimes
Rebecca Tauber, reporter americhèna per l sfoi online The Athletic, é ruèda te redazion de Fascia per cognoscer miec l setemanal, l lengaz e la comunanza ladina.
»La Usc di Ladins no l é desche un di tenc sfoes che rua sul post per corir i Jeghes o desche la maor pèrt de l’autra publicazions taliènes. L setemanal scrif la neves per ladin, l lengaz più antich de la Èlpes. Enceben che l ladin sie n lengaz de mendranza te la Tèlia, l é l lengaz de maoranza te la cinch valèdes corides dal sfoi. L isolament geografich de la Dolomites ge à permetù ai sentadins de mantegnir na sia particolèra identità culturèla e linguistica: a desferenza del talian, per ...
»La Usc di Ladins no l é desche un di tenc sfoes che rua sul post per corir i Jeghes o desche la maor pèrt de l’autra publicazions taliènes. L setemanal scrif la neves per ladin, l lengaz più antich de la Èlpes. Enceben che l ladin sie n lengaz de mendranza te la Tèlia, l é l lengaz de maoranza te la cinch valèdes corides dal sfoi. L isolament geografich de la Dolomites ge à permetù ai sentadins de mantegnir na sia particolèra identità culturèla e linguistica: a desferenza del talian, per ...
08 de merz 2026
N bel mëns da d’inviern
Tëmp y temperatures ntan l mëns de fauré te Sëlva a 1.595 metri
L mëns de fauré 2026 ie stat n cont de temperatures plu ciaut che l fauré dl ann passà, cun mé -0,09 °C degreies de mesaria. Dl 2025 ovi muserà -0,96 degreies de frëit, che fossa nscila 0,87 °C sot ala temperatura dl mëns de fauré de chëst ann. L di plu frëit éi muserà ai 18 dl mëns cun na mesaria de –4,17°C y na minima, for ai 18 dl mëns, de -11,00°C.
Josef Mussner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
L mëns de fauré 2026 ie stat n cont de temperatures plu ciaut che l fauré dl ann passà, cun mé -0,09 °C degreies de mesaria. Dl 2025 ovi muserà -0,96 degreies de frëit, che fossa nscila 0,87 °C sot ala temperatura dl mëns de fauré de chëst ann. L di plu frëit éi muserà ai 18 dl mëns cun na mesaria de –4,17°C y na minima, for ai 18 dl mëns, de -11,00°C.
Josef Mussner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.



