05 de messel 2024
Ra setemana de oro de ra Lut
De siemile a core, trope depì a vardà, par inpizà ra stajon d’istade. Ra fadia de lourà inze un paes pien de cantiere. El valor de siezento vorentie
In Anpezo ‘l é pasà ra setemana de ra Lavaredo Ultratrail. Inze ‘l paes ‘l é pasà trope coridore, par ra sié gares, e cisà cuanta outra parsones con lore. Par el paes, chesta manifestazion daerśe ra stajon d’istade e ogni an r’é pi granda, pi conosciuda. Anche sta ota i é ruade da duto el mondo, supośò da nonanta nazios. A fei domanda, par podé core su ra Dolomites Anpezanes, i é stade de 14.300, ma i à abù da in zerne noma siemile. Coscita s’à enpì duta ra cameres, de dute i nostre hotiei ...
In Anpezo ‘l é pasà ra setemana de ra Lavaredo Ultratrail. Inze ‘l paes ‘l é pasà trope coridore, par ra sié gares, e cisà cuanta outra parsones con lore. Par el paes, chesta manifestazion daerśe ra stajon d’istade e ogni an r’é pi granda, pi conosciuda. Anche sta ota i é ruade da duto el mondo, supośò da nonanta nazios. A fei domanda, par podé core su ra Dolomites Anpezanes, i é stade de 14.300, ma i à abù da in zerne noma siemile. Coscita s’à enpì duta ra cameres, de dute i nostre hotiei ...
05 de messel 2024
Ejam scores secundares de pröm degré tles valades ladines: resultac
Düc i 230 candidac y candidates che ê scric ite ala terza mesana dl ann scolastich 2023/24 é gnüs ametüs y ametüdes, 229 á completé y superé l’ejam.
L’ejam de Stat dl pröm ziclus é gnü stlüt jö ai 30 de jügn. Düc i 230 candidac y candidates che ê scric ite ala terza mesana dl ann scolastich 2023/24 é gnüs ametüs/ametüdes y, 229 á completé y superé l’ejam. Por n candidat su vára ciamó debojëgn da abiné fora n termin por la pert orala cina la plü tert ai 31 d’agost.
Tles scores secundares de pröm degré dles valades ladines él preodü cin’ proes scrites y n colloquium.
119 scolars y scolares á passé l’ejam de stat tles trëi scores secondares ...
L’ejam de Stat dl pröm ziclus é gnü stlüt jö ai 30 de jügn. Düc i 230 candidac y candidates che ê scric ite ala terza mesana dl ann scolastich 2023/24 é gnüs ametüs/ametüdes y, 229 á completé y superé l’ejam. Por n candidat su vára ciamó debojëgn da abiné fora n termin por la pert orala cina la plü tert ai 31 d’agost.
Tles scores secundares de pröm degré dles valades ladines él preodü cin’ proes scrites y n colloquium.
119 scolars y scolares á passé l’ejam de stat tles trëi scores secondares ...
05 de messel 2024
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 27 de juni ie l prim ntervënt tla Ladinia stat dala 15:59, per un dal motor frit ora de streda sun Jëuf de Frea. L joler dl Aiut Alpin ie riesc stat iló. L dutor à medià l pazient, che ne se ova per fertuna nia fat scialdi. L ie unì menà cun l joler tl spedel de Bulsan.
Ai 28 de juni àn cherdà l joler ntëur la 13:15 pra na utia da mont sëura Antermëia, ulache n ël ova n gran mel de vënter y ne se n stajova nia bën. Do la prima cures l àn menà tl spedel de Burnech.
Dala 14:15 iesen julei de ...
Ai 28 de juni àn cherdà l joler ntëur la 13:15 pra na utia da mont sëura Antermëia, ulache n ël ova n gran mel de vënter y ne se n stajova nia bën. Do la prima cures l àn menà tl spedel de Burnech.
Dala 14:15 iesen julei de ...
05 de messel 2024
Postes: coscita no la va!
Comentar de pruma
N’outa l era i postalions. No l era amò i motores, ma col ciaval o a pe la letres ruèa te na di da n cianton al auter del impèr.
Anchecondì, con duc i mesi a la leta, la letres pel ruèr ence do n meis. Magari la corespondenza la rua fin tel ofize de la posta e la resta lo ceta per dis ajache mencia i postins per la portèr fora.
No se trata de fèr i nostalgics, e se sà che l problem de troèr lurieranc tocia duc i setores, ma coscita proprio no la va. (Comentar de Lucia Gross)
De plu tla edizion ...
N’outa l era i postalions. No l era amò i motores, ma col ciaval o a pe la letres ruèa te na di da n cianton al auter del impèr.
Anchecondì, con duc i mesi a la leta, la letres pel ruèr ence do n meis. Magari la corespondenza la rua fin tel ofize de la posta e la resta lo ceta per dis ajache mencia i postins per la portèr fora.
No se trata de fèr i nostalgics, e se sà che l problem de troèr lurieranc tocia duc i setores, ma coscita proprio no la va. (Comentar de Lucia Gross)
De plu tla edizion ...
05 de messel 2024
Dancà y da na pert
En valgönes domandes a Maria Pizzinini, jona da La Ila y tatuadëssa de profesciun
Bun de Maria, podessesste te presenté en cört a nostes leturies y nüsc leturs?
Bun de, mi inom é Maria Pizzinini, i á 24 agn y por le momënt viri a Lignano, olache por profesciun feji tatuaji.
Ci formaziun adoren pa por fá chësta profesciun?
Iö á fat la Scora d’Ert ia en Gherdëna, por jí inant daldô tl’Accademia delle Belle Arti MITA a Udine. Chësta formaziun é ponsada aposta por chi che ó fá chësta profesciun. Al é n stüde de trëi agn, te chël che al é ince dër tröpa ...
Bun de Maria, podessesste te presenté en cört a nostes leturies y nüsc leturs?
Bun de, mi inom é Maria Pizzinini, i á 24 agn y por le momënt viri a Lignano, olache por profesciun feji tatuaji.
Ci formaziun adoren pa por fá chësta profesciun?
Iö á fat la Scora d’Ert ia en Gherdëna, por jí inant daldô tl’Accademia delle Belle Arti MITA a Udine. Chësta formaziun é ponsada aposta por chi che ó fá chësta profesciun. Al é n stüde de trëi agn, te chël che al é ince dër tröpa ...
04 de messel 2024
Sèn Vile, na festa de dut l paisc
La comunanza se à strent dintorn a Suor Berta per si 60 egn de consacrazion e a la Banda e i Studafech per si bie traverc de 170 e 150 egn de atività.
Ence chest an la sègra de Sèn Vile a Moena l é stat la festa de la comunanza religiousa e de chela zivila. Na festa grana che se à avert jà bel bonora en mercol ai 26 de jugn con i sonadores de la Banda che é jic en defilèda con i Scizeres, i Studafech e i raprejentanc de la Crousc Checena e del Socors da mont a descedèr fora l paisc. Chest an la Banda compesc 170 egn e per festejèr coche carenea l’à endò endrezà l tendon jun Navalge; do aer lurà trei dis dovia banco e anter i desć a secodir la ...
Ence chest an la sègra de Sèn Vile a Moena l é stat la festa de la comunanza religiousa e de chela zivila. Na festa grana che se à avert jà bel bonora en mercol ai 26 de jugn con i sonadores de la Banda che é jic en defilèda con i Scizeres, i Studafech e i raprejentanc de la Crousc Checena e del Socors da mont a descedèr fora l paisc. Chest an la Banda compesc 170 egn e per festejèr coche carenea l’à endò endrezà l tendon jun Navalge; do aer lurà trei dis dovia banco e anter i desć a secodir la ...
04 de messel 2024
Luca Guglielmi anconta la Union Generela di Ladins dla Dolomites
L neoassessëur regiunel ladin à cherdà ite na ancunteda cun l diretif dla UGLD, per ntënder cruzi, bujëns y problematiches. Danter i ponc tratei iel stat: l ladin unificà, la plata de Sëuramont de La Usc di Ladins y l bujën de sensibilisazion per n majer respet di jëufs da pert de turisć y turistes
Dant na ancunteda a Urtijëi cun l diretif dla Union Generela di Ladins dla Dolomites (UGLD), daldò una via a San Martin cun la Lia di Che muns Ladins, lia a chëla che Gu glielmi ti à dat gran mpurtanza tla ntervista per La Usc tl scumenciamënt de chësc mandat nuef.
La Usc ie stata prejënta pra la prima de chësta doi ancuntedes dl neoassessëur regiunel ladin, cum petënt per la mendranzes lingui stiches, Luca Guglielmi. Per la UGLD iel stat l diretif, cun la pre ...
Dant na ancunteda a Urtijëi cun l diretif dla Union Generela di Ladins dla Dolomites (UGLD), daldò una via a San Martin cun la Lia di Che muns Ladins, lia a chëla che Gu glielmi ti à dat gran mpurtanza tla ntervista per La Usc tl scumenciamënt de chësc mandat nuef.
La Usc ie stata prejënta pra la prima de chësta doi ancuntedes dl neoassessëur regiunel ladin, cum petënt per la mendranzes lingui stiches, Luca Guglielmi. Per la UGLD iel stat l diretif, cun la pre ...
04 de messel 2024
Doi mënsc de Val Gardena Club Card: n prim bilanz
Ai prim de mei fòvela jita n droa, la scumenciadiva Val Gardena Club Card che ti pieta priejes arbassei ala jënt da tlo y al personal che lëura te Gherdëina. Do doi mënsc pòssen bele se fé n pitl cheder de coche la buta.
Per chësta ucajion ons ulù fé na pitla ciaculeda cun Nils Demetz, patron dl Hotel Engel a Urtijëi y sëurastant dla Lia di Osć de Gher dëina, un de chëi che se à mpenià dal scumenciamënt incà acioche chësta cherta vënie fata.
Aldò dla nfurmazions che on giapà da Demetz à te chisc primes doi mënsc feter l...
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 5 de lugio.
Bruno Maruca
Per chësta ucajion ons ulù fé na pitla ciaculeda cun Nils Demetz, patron dl Hotel Engel a Urtijëi y sëurastant dla Lia di Osć de Gher dëina, un de chëi che se à mpenià dal scumenciamënt incà acioche chësta cherta vënie fata.
Aldò dla nfurmazions che on giapà da Demetz à te chisc primes doi mënsc feter l...
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 5 de lugio.
Bruno Maruca
04 de messel 2024
Ne à lascià Giorgio del Lilo
La comunanza de Soraga à compagnà te sie ultim viac Giorgio Zulian, monech per beleche 50 egn.
En lunesc al prum de messal la comunanza de Soraga à compagnà te sie ultim viac su la tera Giorgio Zulian del Lilo, se n jit en sabeda ai 29 de jugn, en Sèn Piere e Sèn Paul.
Giorgio l era n muie cognosciù e benvolù te paisc, stimà da duc per sie servije fat con umoltà e dedizion a la gejia desche monech. L à tacà jà dant del 1970 a didar col borset Carleto Rossi del Baila e bele prest do l à tacà a l didar semper de più. L à fat l monech presciapech fin del 2018, ence canche i prumes ...
En lunesc al prum de messal la comunanza de Soraga à compagnà te sie ultim viac su la tera Giorgio Zulian del Lilo, se n jit en sabeda ai 29 de jugn, en Sèn Piere e Sèn Paul.
Giorgio l era n muie cognosciù e benvolù te paisc, stimà da duc per sie servije fat con umoltà e dedizion a la gejia desche monech. L à tacà jà dant del 1970 a didar col borset Carleto Rossi del Baila e bele prest do l à tacà a l didar semper de più. L à fat l monech presciapech fin del 2018, ence canche i prumes ...
04 de messel 2024
Un troi par Giulia
Chesto laoro fato in Tofana, par onorà ra memoria de ‘na femena śoena, maestra de schie, morta in Noolou de jenaro del 2023
Ades ‘l é un troi che me recorda Giulia Ramelli, śoena maestra de schie, morta in Noolou ai 11 de jenaro del 2023, sote ‘na laina. Era r’ea conosciuda e benvoruda in Anpezo, agnó che ra louraa. Propio ca, su chesta crodes, i suoi i à vorù ra recordà. Ra familia s’à cordà co ra sozietà Tofana, de i inpiante su a Ra Vales, e i à segnà un troi. L é curto, supośò de 350 metre, el moe e el rua da ‘l rifujo, a 2.475 metre, agnó che se rua su co ra teleferica Freccia nel Cielo, ignante co ra ...
Ades ‘l é un troi che me recorda Giulia Ramelli, śoena maestra de schie, morta in Noolou ai 11 de jenaro del 2023, sote ‘na laina. Era r’ea conosciuda e benvoruda in Anpezo, agnó che ra louraa. Propio ca, su chesta crodes, i suoi i à vorù ra recordà. Ra familia s’à cordà co ra sozietà Tofana, de i inpiante su a Ra Vales, e i à segnà un troi. L é curto, supośò de 350 metre, el moe e el rua da ‘l rifujo, a 2.475 metre, agnó che se rua su co ra teleferica Freccia nel Cielo, ignante co ra ...
04 de messel 2024
Podesć söl saurun da Valdaora
Les jones dla US La Ila á fat parüda pro la terza tapa dl Raiffeisen Beachcup a Valdaora. Y sëgn röia la copa de beachvolley a San Ciascian
Bele ai 25 de ma á metü man le torné de beachvolley Raiffeisen Beachcup 2024, che prevëiga indöt 6 tapes, che vá a piz cun le campionat provinzial a Bornech, dai 15 ai 18 d’agost. Te chësc sport él ince la Uniun Sport La Ila che baia para y mostra tres indô de bi resultac. Insciö ésera ince stada pro la terza tapa, tignida tla fin dl’edema di 29 y 30 de jügn. Sis scuadres dla US La Ila á tut pert al torné, y por döes él garaté n podest, intrames tla U15 feminila. Les mius de dötes é stades Lena ...
Bele ai 25 de ma á metü man le torné de beachvolley Raiffeisen Beachcup 2024, che prevëiga indöt 6 tapes, che vá a piz cun le campionat provinzial a Bornech, dai 15 ai 18 d’agost. Te chësc sport él ince la Uniun Sport La Ila che baia para y mostra tres indô de bi resultac. Insciö ésera ince stada pro la terza tapa, tignida tla fin dl’edema di 29 y 30 de jügn. Sis scuadres dla US La Ila á tut pert al torné, y por döes él garaté n podest, intrames tla U15 feminila. Les mius de dötes é stades Lena ...
03 de messel 2024
N liber per fèr memoria
Su La Usc di 28 de jugn Daniele Verra, te sia rezenjion "Da la coroneles al cher“, ne rejona de "Ciantons", l liber fotografich con cartolines de Fiorenzo Secchi Floz rencurà da Nicoletta Riz e dat fora da l'Union di Ladins de Fascia.
Memoria. Te chesta rubrica, che con la prejentazion de n liber vigni meis la é a mez anter rezenjion e scempies consees de letura, aon emparà a cognoscer desvaliva sorts de tesć. L mond di libres no à confins, e coscita me sà bel ve meter dant semper zeche de desvalif. Aon scontrà romans de vigni sort e color, che i fossa śai, resa, de aventura, storics, biografics. Aon scontrà tesć de narativa, ma ence de consultazion e informazion. Aon vedù libres per età desvalives, dai libres per gregn a ...
Memoria. Te chesta rubrica, che con la prejentazion de n liber vigni meis la é a mez anter rezenjion e scempies consees de letura, aon emparà a cognoscer desvaliva sorts de tesć. L mond di libres no à confins, e coscita me sà bel ve meter dant semper zeche de desvalif. Aon scontrà romans de vigni sort e color, che i fossa śai, resa, de aventura, storics, biografics. Aon scontrà tesć de narativa, ma ence de consultazion e informazion. Aon vedù libres per età desvalives, dai libres per gregn a ...
03 de messel 2024
Dalonc dala Ladinia y mpo tan daujin
Doi autëures che ne sta nia tla valedes ladines, ma che à ravises ladines, à prejentà si libri tla Cësa di Ladins a Urtijëi. Stories de emigrazio, danter deficulteies y sacrifizies
La doi autëures che à prejentà si libri n juebia dl'ena passeda tla biblioteca ladina Anda Malia da Cudan, tla Cësa di Ladins a Urtijëi, ie Sara Agostini y Margit Weiß. La muderazion dla prejentazion ie unida fata dala tradutëura y autëura Ingrid Runggaldier.
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc de doduman vënderdi ai 5 de lugio.
Bruno Maruca
La doi autëures che à prejentà si libri n juebia dl'ena passeda tla biblioteca ladina Anda Malia da Cudan, tla Cësa di Ladins a Urtijëi, ie Sara Agostini y Margit Weiß. La muderazion dla prejentazion ie unida fata dala tradutëura y autëura Ingrid Runggaldier.
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc de doduman vënderdi ai 5 de lugio.
Bruno Maruca
03 de messel 2024
»Pitla suricia«: na cësa di pitli nueva a ie nasciuda a Urtijëi
Na cuoperativa nueva se à metù su per ti dé n cuntribut ala situazion zitia y cumplessa dla cëses di pitli te Gherdëina, ulache la dumanda ie for scialdi granda y la lerches limitedes. I salamënc ie tl hotel Cavallino Bianco, dl servisc possa se nuzé uni familia
Chëla dla cëses di pitli ie na proble matica da ne sotvaluté nia, te truep luesc y danter chisc nce Gherdëina. La lerches ie limitedes, la dumanda ie scialdi granda. La cuestion ie zitia y cumplessa, la va dl balanz danter vita familiera y de lëur, suvënz per l'omes ma for deplù nce per i peresc. La finalità de de tel strutures ie chëla de ti unì ancontra ai genitores, detidélmesundejìinanttesivita prufesciunela do la nasciuda de si pop o popa, cun n aiut per n valguna ëura al ...
Chëla dla cëses di pitli ie na proble matica da ne sotvaluté nia, te truep luesc y danter chisc nce Gherdëina. La lerches ie limitedes, la dumanda ie scialdi granda. La cuestion ie zitia y cumplessa, la va dl balanz danter vita familiera y de lëur, suvënz per l'omes ma for deplù nce per i peresc. La finalità de de tel strutures ie chëla de ti unì ancontra ai genitores, detidélmesundejìinanttesivita prufesciunela do la nasciuda de si pop o popa, cun n aiut per n valguna ëura al ...
03 de messel 2024
A Cianacei i mondièi UCI de Enduro
I rua chiò per la pruma outa ai 14 e 15 de setember per endrez de Fassa Bike e William Basilico, che se dèsc ju da egn per portèr te val garejèdes de aut livel, col sostegn de APT e Gregn evenc.
La bela neva é ades ofizièla: ai 14 e 15 de setember te Fascia vegnarà fat la pruma edizion di Campionac Mondiai de Enduro e E-enduro de Mountain Bike: n travert dassen emportant.
La competizion de l’UCI (Union Cycliste Internationale) vegn metuda a jir aldò de la cordanza nasciuda l an passà adum con WBD (Warner Bros. Discovery) canche per la neva disciplines de enduro l é peà via la garejèdes de Copa del Mond. L Comitat de endrez di mondièi te noscia val, col Fassa Bike e l ...
La bela neva é ades ofizièla: ai 14 e 15 de setember te Fascia vegnarà fat la pruma edizion di Campionac Mondiai de Enduro e E-enduro de Mountain Bike: n travert dassen emportant.
La competizion de l’UCI (Union Cycliste Internationale) vegn metuda a jir aldò de la cordanza nasciuda l an passà adum con WBD (Warner Bros. Discovery) canche per la neva disciplines de enduro l é peà via la garejèdes de Copa del Mond. L Comitat de endrez di mondièi te noscia val, col Fassa Bike e l ...
03 de messel 2024
Plü aiüt pro catastrofes naturales
Tres indô án te Südtirol fenomens naturai che fej dann. Sëgn ó la Provinzia ince daidé tl caje de danns pro ciases y abitaziuns
Sön proposta dl’assessuria provinziala Ulli Mair, à la Junta Provinziala traté le tema dl aiüt tl caje de catastrofes naturales. Tl concret nen jôra da adaté y formulé plü avisa les normes che é bele. Danter l’ater él gnü fat fora che le fond por i aiüc d’emergënza pó sëgn gní tut ca ince por daidé ti caji che al é da trá jö frabiches desdrütes y desmandré le material. De chësc pó nen aprofité sides i Comuns che ince i privac, cun contribuc che pó rové cina al 70% di cosć reconesciüs. Lapró pó ...
Sön proposta dl’assessuria provinziala Ulli Mair, à la Junta Provinziala traté le tema dl aiüt tl caje de catastrofes naturales. Tl concret nen jôra da adaté y formulé plü avisa les normes che é bele. Danter l’ater él gnü fat fora che le fond por i aiüc d’emergënza pó sëgn gní tut ca ince por daidé ti caji che al é da trá jö frabiches desdrütes y desmandré le material. De chësc pó nen aprofité sides i Comuns che ince i privac, cun contribuc che pó rové cina al 70% di cosć reconesciüs. Lapró pó ...
02 de messel 2024
Bur tëmp de juni cun i ciamps mo da sië
Tëmp y temperatures muserei ntan l mëns de juni te Sëlva a na autëza de 1.595 metri
L mëns de juni da chëst ann ie stat n śich plu frëit che chël dl ann passà cun 13,35 degreies de mesaria (13,88°C dl 2023). La mesaria ie nsci de 0,53 degreies sot a chëla dl ann passà, purempò fòvel n juni sëura la mesaria (che fossa de 12,40 degreies) n cont de temperatura da canche scrije su l tëmp incà.
L articul dla rubrica de Josef Mussner va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins di 5 de lugio.
L mëns de juni da chëst ann ie stat n śich plu frëit che chël dl ann passà cun 13,35 degreies de mesaria (13,88°C dl 2023). La mesaria ie nsci de 0,53 degreies sot a chëla dl ann passà, purempò fòvel n juni sëura la mesaria (che fossa de 12,40 degreies) n cont de temperatura da canche scrije su l tëmp incà.
L articul dla rubrica de Josef Mussner va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins di 5 de lugio.




