07 de november 2026
Stefano Pederiva, nef Comandant di Studafech
L grop de Soraga se à troà per l renovo de le enciarie. Mauro Crepaz l é vizecomandant.
Ai 27 de otober l grop di Studafech de Soraga se à troà per l renovo del diretif. L comandant Mauro Crepaz, ruà a la fin del mandat, à fat a saer de no voler più se tor su l’enciaria per rejon personale. Crepaz à proponet de ge passar l’enciaria a sie vize Stefano Pederiva, ence tel segn de la continuità, e el seghita a ge star apede desche vizecomandant.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ai 27 de otober l grop di Studafech de Soraga se à troà per l renovo del diretif. L comandant Mauro Crepaz, ruà a la fin del mandat, à fat a saer de no voler più se tor su l’enciaria per rejon personale. Crepaz à proponet de ge passar l’enciaria a sie vize Stefano Pederiva, ence tel segn de la continuità, e el seghita a ge star apede desche vizecomandant.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
07 de november 2026
De fat, chi no velel stèr ben?
Na sera per se troèr, se confrontèr e descorir endò la valuta de stèr ben adum.
En vender ai 23 de otober, al chino Marmolèda de Cianacei, l é vegnù portà dant n event endrezà da la Coprativa sozièla Inout e da la sezion ACAT de Fascia, per descorir i desvalives aspec che roda dintornvia l conzet de benesser. Na sera olache se à binà adum sun paladina persones con esperienzes e competenzes desferentes, per portèr dant sia testimonianzes, ma ence vijons e prospetives sul segnificat de bonstèr.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di Ladins o ...
En vender ai 23 de otober, al chino Marmolèda de Cianacei, l é vegnù portà dant n event endrezà da la Coprativa sozièla Inout e da la sezion ACAT de Fascia, per descorir i desvalives aspec che roda dintornvia l conzet de benesser. Na sera olache se à binà adum sun paladina persones con esperienzes e competenzes desferentes, per portèr dant sia testimonianzes, ma ence vijons e prospetives sul segnificat de bonstèr.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di Ladins o ...
07 de november 2026
Truepa bespies y tan de nëif pa?
Tëmp y temperatures ntan l mëns de utober 2026 te Sëlva a 1.595 metri
L mëns de utober 2026 ie stat plu ciaut de chël dl ann passà cun 6,70°C degreies de mesaria. L ie stat 1,49°C dessëura ala temperatures dl mëns de utober dl 2025: l ann passà ovi muserà na mesaria de 5,21°C. Chëst ann ons abù un di utober plu ciauc da canche scrije su l tëmp cun bën 1,70°C sëura la mesaria di ultims 45 ani.
L di plu frëit éi muserà ai 24 dl mëns cun na mesaria de 0,0°C y na minima ai 23 de utober de -3,00°C. L di plu ciaut éi muserà ai 1. dl mëns cun 11,33°C de mesaria y na ...
L mëns de utober 2026 ie stat plu ciaut de chël dl ann passà cun 6,70°C degreies de mesaria. L ie stat 1,49°C dessëura ala temperatures dl mëns de utober dl 2025: l ann passà ovi muserà na mesaria de 5,21°C. Chëst ann ons abù un di utober plu ciauc da canche scrije su l tëmp cun bën 1,70°C sëura la mesaria di ultims 45 ani.
L di plu frëit éi muserà ai 24 dl mëns cun na mesaria de 0,0°C y na minima ai 23 de utober de -3,00°C. L di plu ciaut éi muserà ai 1. dl mëns cun 11,33°C de mesaria y na ...
07 de november 2026
Cie iel pa dl cunliamënt Pana-Sautaria?
La grupa Nosc Cunfin se pera inant contra n cunliamënt Monte Pana – Sautaria
On giapà n comunicat stampa dala grupa "Nosc Cunfin" n con' dla cuestion dl cunliamënt Pana-Sautaria. L ie n aprufundimënt de na pert dl articul che ie tlo dessëura. Tl comunicat iel scrit: "La Chëurt Aministrativa à drusa l "no" dl Chemun de S. Cristina n con' de n cunliamënt danter Gherdëina y Mont de Sëuc. Cun chësta dezijion iudiziela à la Chëurt Aministrativa anulà la delibera dl Chemun dl mëns de merz dl 2025 de ne ulëi nia n cunliamënt nuef danter Mont de Pana y Sautaria". Doi Chemuns ...
On giapà n comunicat stampa dala grupa "Nosc Cunfin" n con' dla cuestion dl cunliamënt Pana-Sautaria. L ie n aprufundimënt de na pert dl articul che ie tlo dessëura. Tl comunicat iel scrit: "La Chëurt Aministrativa à drusa l "no" dl Chemun de S. Cristina n con' de n cunliamënt danter Gherdëina y Mont de Sëuc. Cun chësta dezijion iudiziela à la Chëurt Aministrativa anulà la delibera dl Chemun dl mëns de merz dl 2025 de ne ulëi nia n cunliamënt nuef danter Mont de Pana y Sautaria". Doi Chemuns ...
07 de november 2026
El refujo da vive meo
Un premio par el Scoiattoli de Anpezo, nasciù del 1969 pede ra Penes de Naerou
El refujo Scoiattoli de Anpezo 'l à vento el "Best View Mountain Club Italia 2026", che i dà fora ogni an al refujo da agnó che 'l é pi bel vardà, agnó che 'l é pi bel vive, d'istade e d'inverno. L à vento intrà i 109 refuje de duta Italia, che i à zernù par ra prima Guida de i meo mountain club d'Italia. El premio i 'l à dà inze el Milano mountain show, a ra fin de otobre. Chel refujo 'l é stà fato su del 1969 da Lorenzo Lorenzi dei Pale, che 'l é stà guida in croda e capo del socorso Cnsas de ...
El refujo Scoiattoli de Anpezo 'l à vento el "Best View Mountain Club Italia 2026", che i dà fora ogni an al refujo da agnó che 'l é pi bel vardà, agnó che 'l é pi bel vive, d'istade e d'inverno. L à vento intrà i 109 refuje de duta Italia, che i à zernù par ra prima Guida de i meo mountain club d'Italia. El premio i 'l à dà inze el Milano mountain show, a ra fin de otobre. Chel refujo 'l é stà fato su del 1969 da Lorenzo Lorenzi dei Pale, che 'l é stà guida in croda e capo del socorso Cnsas de ...
07 de november 2026
Ultim Aiüt: al pëia indô ia i cursc
Rumpí le tabú dla mort ó ince dí imparé da se fistidié di atri canche ara vëgn da acompagné porsones tl morí. Ci che i cursc de Ultim Aiüt nes insëgna
Imparé da ti sté dlungia a porsones che é daimpró al morí, capí co i acompagné y ti fá le guern te chësta ultima fasa dla vita, é l’argomënt traté ti cursc dedicá al »Ultim Aiüt«, i cursc che nes arjigna ca da afronté la fin dla vita de nüsc parënc, amisc y vijins.
Chisc cursc, che é gnüs ideá dal dotur Georg Bollig, é gnüs metüs a jí por le pröm iade dl 2008, y vëgn ince pitá dal 2022 incá tla Val Badia. Te chësc mëis de novëmber éra indô tan inant: al gnará metü a jí dui cursc, le pröm le ...
Imparé da ti sté dlungia a porsones che é daimpró al morí, capí co i acompagné y ti fá le guern te chësta ultima fasa dla vita, é l’argomënt traté ti cursc dedicá al »Ultim Aiüt«, i cursc che nes arjigna ca da afronté la fin dla vita de nüsc parënc, amisc y vijins.
Chisc cursc, che é gnüs ideá dal dotur Georg Bollig, é gnüs metüs a jí por le pröm iade dl 2008, y vëgn ince pitá dal 2022 incá tla Val Badia. Te chësc mëis de novëmber éra indô tan inant: al gnará metü a jí dui cursc, le pröm le ...
07 de november 2026
Marrakech á cherdé y nos sun jüs
Cater grups de Südtirol á rapresenté la Talia al Marrakech Folklore Days. Danter chisc êl ince l’Uniun de bal popular Val Badia
Da ot ediziuns incá s’incunta grups y artisć de bal popolar de döt le monn ai »Marrakech Folklore Days«, por zelebré la diversité, le patrimone cultural y la pesc cun le balé, le cianté y le soné. Cater dis de festa, de incuntades, de laboratori, de poscibilité da balé cun d’atri grups, de ciaré y se lascé imprescioné.
Chësc festival (dai 22 ai 25 d’otober 2026) é un di plü gragn de chësta sort tl’Africa y tl monn arabich y al é sté la dërta dezijiun da orëi n iade tó pert y jí a ciaré dal ví: ...
Da ot ediziuns incá s’incunta grups y artisć de bal popolar de döt le monn ai »Marrakech Folklore Days«, por zelebré la diversité, le patrimone cultural y la pesc cun le balé, le cianté y le soné. Cater dis de festa, de incuntades, de laboratori, de poscibilité da balé cun d’atri grups, de ciaré y se lascé imprescioné.
Chësc festival (dai 22 ai 25 d’otober 2026) é un di plü gragn de chësta sort tl’Africa y tl monn arabich y al é sté la dërta dezijiun da orëi n iade tó pert y jí a ciaré dal ví: ...
07 de november 2026
Vertenza ntra Comun e Waldprofi: se va a la mediazion
L ent l mira a ciapé 329 mile euro e a otignì che la firma fenësce via i laour emplantei
Comun e Waldprofi i tentarà la via de la mediazion per saré via le contestazion dalvierte da doi agn per via dei loti de lignam bostriché. Chësta la strada che, co na delibera publicada enchëstadì, l'aministrazion Nagler l'a tout per n vignì fora da na situazion che, coche spiega l Capocomun Oscar Nagler, »se la rua davánt a nen tribunal, la risćia de costé n mucio de scioldi e senza avei la segurëzza de la vadagné«. La stritaria ntra l Comun e la firma de lignam de Rasun Anterselva la peia via ...
Comun e Waldprofi i tentarà la via de la mediazion per saré via le contestazion dalvierte da doi agn per via dei loti de lignam bostriché. Chësta la strada che, co na delibera publicada enchëstadì, l'aministrazion Nagler l'a tout per n vignì fora da na situazion che, coche spiega l Capocomun Oscar Nagler, »se la rua davánt a nen tribunal, la risćia de costé n mucio de scioldi e senza avei la segurëzza de la vadagné«. La stritaria ntra l Comun e la firma de lignam de Rasun Anterselva la peia via ...
06 de november 2026
En sabeda la radunanza del Grop Ladin da Moena
Vegn lità l nef consei e prejentà l liber de poejies »Fiores secrec«.
Doman, en sabeda ai 7 de november da les 16:00 vegn chiamà ite en seconda convocazion la radunanza ordenèra del Grop Ladin da Moena, grop de lurier de paisc de l’Union di Ladins de Fascia che, anter sia ativitèdes, l à la redazion del boletin Nosha Jent che vegn fora cater outes al an.
Do na curta relazion de la presidenta del Grop Angela Chiocchetti del Goti, vegnarà proietà na videointervista a don Elio Sommavilla, a chel che sarà dedicà l nef numer monografich del boletin. Vegnarà dapodò ...
Doman, en sabeda ai 7 de november da les 16:00 vegn chiamà ite en seconda convocazion la radunanza ordenèra del Grop Ladin da Moena, grop de lurier de paisc de l’Union di Ladins de Fascia che, anter sia ativitèdes, l à la redazion del boletin Nosha Jent che vegn fora cater outes al an.
Do na curta relazion de la presidenta del Grop Angela Chiocchetti del Goti, vegnarà proietà na videointervista a don Elio Sommavilla, a chel che sarà dedicà l nef numer monografich del boletin. Vegnarà dapodò ...
06 de november 2026
Da Flora, se sera su n capitol
Maria Flora Debertol, do 45 egn de prejenza te soa boteiga da Vich, la va en pescion e la zet la gestion.
Con la fin de otober Maria Flora Debertol é jita en penscion e la ge à passà la gestion de soa boteiga de guant a Claudia Endrich. Maria Flora à avert del 1981, al scomenz, la ne à contà, la venea souvenir, prossaches, manece e ence orloes. Col temp dapò la se à semper più spezialisà tel setor de guant de moda da femena e l é doventà una de le pece boteighe de fashion.
Enstadì Flora à endrezà n picol moment convivial te boteiga per saludar soe cliente e en sabeda ai 31 de otober l é stat n grop ...
Con la fin de otober Maria Flora Debertol é jita en penscion e la ge à passà la gestion de soa boteiga de guant a Claudia Endrich. Maria Flora à avert del 1981, al scomenz, la ne à contà, la venea souvenir, prossaches, manece e ence orloes. Col temp dapò la se à semper più spezialisà tel setor de guant de moda da femena e l é doventà una de le pece boteighe de fashion.
Enstadì Flora à endrezà n picol moment convivial te boteiga per saludar soe cliente e en sabeda ai 31 de otober l é stat n grop ...
06 de november 2026
Senteda dl Cunsëi de Chemun de S.Cristina
N juebia de chëst'ena passeda se àl ancutà i cunselieres de S.Cristina. L pont de chël che n à rujenà l plu giut ne fova nianca no sun l orden dl di. Deplù tl articul
L bilanz de Chemun ie unì mudà, n à pudù tré ite deplù, dantaldut de gra ala chëuta per la nuetes fitedes ai turisć, ala plazes dai auti y ai marcëi. Per chësta rejon possa l Chemun spënder deplù per cumedé la stredes, y mëter jù asfalt nuef. Chisc conc à duc dat pro a una. Nce doi mudazions dl plann de atuazion fova su l orden dl di. Pra chël de Pradell jìvela de cuatieres che n possa fé pra la firmes, tl raion de produzion. Nce pra l raion turistich Sovara iel unì dat pro la mudazion che ...
06 de november 2026
Manifestazions atuales speziales
Publichedes ai 6 de november 2026
Presentaziun dl »Calënder Ladin 2027«
Cun vernissaja dla mostra personala de Jutta Valentini
En vëndres ai 13 de novëmber dales 18:00, gnarál presenté a Badia/Pedraces, tl Studio Zona, l'ediziun nöia dl »Calënder Ladin 2027«. Lapró gnarál inaudé la mostra di laurs dla artista dla »pratica« nöia, Jutta Valentini d'Al Plan. Te chësta ocajiun gnarál ince venü le »Calënder Ladin 2027«.
La mostra sará da odëi spo cina ai 20 de novëmber 2026, vigni de dales 15:00 ales 18:00.
Fabrizio Bosso Jazz Quartet
I ...
Presentaziun dl »Calënder Ladin 2027«
Cun vernissaja dla mostra personala de Jutta Valentini
En vëndres ai 13 de novëmber dales 18:00, gnarál presenté a Badia/Pedraces, tl Studio Zona, l'ediziun nöia dl »Calënder Ladin 2027«. Lapró gnarál inaudé la mostra di laurs dla artista dla »pratica« nöia, Jutta Valentini d'Al Plan. Te chësta ocajiun gnarál ince venü le »Calënder Ladin 2027«.
La mostra sará da odëi spo cina ai 20 de novëmber 2026, vigni de dales 15:00 ales 18:00.
Fabrizio Bosso Jazz Quartet
I ...
06 de november 2026
Manifestazions atuales
Publichedes ai 6 de november 2026
Sport
07.11.
Campiunat AHL: HC Gherdëina vs. KHL Sisak
Tl stadio Pranives de Sëlva saràl ai 7 de nuvëmber dala 19:30 la partida dl campiunat AHL (Alps Hockey League) danter l HC Gherdëina y l KHL Sisak.
Televijion y Radio
06.11.
N liber sun la vita de bera Zenzl da Fëur
Te chësta ntervista conta l’autora Martina Rifesser dla publicazion nueva »Sun la fusties de bera ‘Zenz da Four’«, data ora dala Union di Ladins de Gherdëina. Trasmiscion: Sofia Stuflesser
10.11.
cult – le mone
Dales 20:50 ca. ...
Sport
07.11.
Campiunat AHL: HC Gherdëina vs. KHL Sisak
Tl stadio Pranives de Sëlva saràl ai 7 de nuvëmber dala 19:30 la partida dl campiunat AHL (Alps Hockey League) danter l HC Gherdëina y l KHL Sisak.
Televijion y Radio
06.11.
N liber sun la vita de bera Zenzl da Fëur
Te chësta ntervista conta l’autora Martina Rifesser dla publicazion nueva »Sun la fusties de bera ‘Zenz da Four’«, data ora dala Union di Ladins de Gherdëina. Trasmiscion: Sofia Stuflesser
10.11.
cult – le mone
Dales 20:50 ca. ...
06 de november 2026
Dancà y da na pert
Peter Decrestina, maester de cor e scritor
Podede Ve prejentèr?
Son Peter Decrestina da Soraga, é 42 egn, de mestier fae l malgher e per hobby son maester del Coro Nosc che l é n cor da mont.
Aede semper abù enteres per la musega?
Ei, da bez en su. Son jite ite tel Cor Valfassa che aee 15 egn, son stat ite beleche 20 egn e dapò é vidà l Cor di Alpins sot naia.
Can él stat metù su l Coro Nosc?
Del 2015, l an passà aon fat 10 egn. Gio e Nicola Decrestina sion i doi fondadores. Aane estro de far n esperiment, al scomenz sion nasciui de 8, doi ...
Podede Ve prejentèr?
Son Peter Decrestina da Soraga, é 42 egn, de mestier fae l malgher e per hobby son maester del Coro Nosc che l é n cor da mont.
Aede semper abù enteres per la musega?
Ei, da bez en su. Son jite ite tel Cor Valfassa che aee 15 egn, son stat ite beleche 20 egn e dapò é vidà l Cor di Alpins sot naia.
Can él stat metù su l Coro Nosc?
Del 2015, l an passà aon fat 10 egn. Gio e Nicola Decrestina sion i doi fondadores. Aane estro de far n esperiment, al scomenz sion nasciui de 8, doi ...
06 de november 2026
Na jeja, 'na storia, 'na comunità
Tre otes a 'l Ospedà, inze el mes de otobre: par ra portiscion, par ra cultura, par ra devozion. Ra mesa vendres ai 30 de otobre, el medemo di de ra consacrazion, che 'l é stà del 1226. Ades se speta el libro: vorù e fato da r'Ulda, el ruarà par Nadà
«Inze chesta jeja 'l é ra storia de chesta comunità. L é ra storia de ra fede de chesta śente, che ra testimogna el parcé che inalora i fedeles i à menà ca legname e sasc, da fei su 'na jeja. Inalora no n'ea fazile». Don Ivano Brambilla, pioan de Anpezo, 'l à dito coscita a ra parsones che à vorù ese su a 'l Ospedà, par ra mesa che i à dito del vendres, ai 30 de otobre, el medemo di che 'l ea stà ra consacrazion, d'outon del 1226, cemodo che se pó lieśe su 'na vecia carta bergamina, che 'l é ...
«Inze chesta jeja 'l é ra storia de chesta comunità. L é ra storia de ra fede de chesta śente, che ra testimogna el parcé che inalora i fedeles i à menà ca legname e sasc, da fei su 'na jeja. Inalora no n'ea fazile». Don Ivano Brambilla, pioan de Anpezo, 'l à dito coscita a ra parsones che à vorù ese su a 'l Ospedà, par ra mesa che i à dito del vendres, ai 30 de otobre, el medemo di che 'l ea stà ra consacrazion, d'outon del 1226, cemodo che se pó lieśe su 'na vecia carta bergamina, che 'l é ...
05 de november 2026
Cun le parapënt te na gru
A Corvara n ël che orô arsí cun le parapënt é romagnü taché pro n brac de na gru. L’intervënt particolar s’á stlüt jö bun y te püch tëmp
En sabeda ai 31 de otober él gnü cherdé les unités dl Aiüt Alpinisć Alta Badia, sciöche i stödafüch da Corvara y chi da La Ila por n intervënt che an ne vëiga nia vigni de.
A Corvara tl plan dlungia le stadion dla dlacia, n post chirí dantadöt da chi che jora cun le parapënt sciöche post de arsida, á n ël porvé da dé sura. L’arsida ne ti é nia cis garatada ala porsona che é restada tacada pro na gru de n cantier daimpró al post d’arsida. L’ambrela y i fis dl parapënt s’á lubrí incër le brac dla ...
En sabeda ai 31 de otober él gnü cherdé les unités dl Aiüt Alpinisć Alta Badia, sciöche i stödafüch da Corvara y chi da La Ila por n intervënt che an ne vëiga nia vigni de.
A Corvara tl plan dlungia le stadion dla dlacia, n post chirí dantadöt da chi che jora cun le parapënt sciöche post de arsida, á n ël porvé da dé sura. L’arsida ne ti é nia cis garatada ala porsona che é restada tacada pro na gru de n cantier daimpró al post d’arsida. L’ambrela y i fis dl parapënt s’á lubrí incër le brac dla ...
05 de november 2026
I Studafech da Vich é te la neva caserma
I se à tramudà con duc i mesi. Ades i à n bel gran post sun doi partimenc.
I Studafech da Vich se à tramudà ofizialmenter te la neva caserma te zenter de Vich. En sabeda ai 17 de otober i à portà ite i mesi e jà en domenia i più ascorc à podù sentir la sirena sonar te paisc. L Comandant disc che no i se à amò pissà canche vegnarà fat l’inaugurazion ofiziala. »Se sion bogn de se endrezar faron zeche de più gran l’aisciuda che vegn, senó endrezaron zeche de più picol con benediscion jà chest meis.«
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di ...
I Studafech da Vich se à tramudà ofizialmenter te la neva caserma te zenter de Vich. En sabeda ai 17 de otober i à portà ite i mesi e jà en domenia i più ascorc à podù sentir la sirena sonar te paisc. L Comandant disc che no i se à amò pissà canche vegnarà fat l’inaugurazion ofiziala. »Se sion bogn de se endrezar faron zeche de più gran l’aisciuda che vegn, senó endrezaron zeche de più picol con benediscion jà chest meis.«
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di ...
05 de november 2026
Plan de Corones: "Porté ite indô l’inom ladin tl logo"
Les gran discusciuns y critiches do che al é gnü straiché l’inom ladin de Plan de Corones dal logo ofizial dla regiun turistica, á porté a na incuntada danter les perts, stada en mercui sëra ai 4 de novëmber a Al Plan.
Ala incuntada a Al Plan á tut pert rapresentanc dl turism, dl Comun y ince dla comunité ladina. Te n comunicat mené fora incö, lion che "i rapresentanc dl turism á dé pro de avëi sotvaluté la faziun emozionala y culturala dl’esclujiun dl inom ladin. Al i desplej da avëi ofenü jënt te so lian cun le lingaz y süa cultura. Tl medem tëmp ái splighé i obietifs strategics dla posiziun nöia: fá gní le raiun de vacanza plü visibl y conesciü a livel internazional. Ai s’á mostré contënc che la strategia ...
Ala incuntada a Al Plan á tut pert rapresentanc dl turism, dl Comun y ince dla comunité ladina. Te n comunicat mené fora incö, lion che "i rapresentanc dl turism á dé pro de avëi sotvaluté la faziun emozionala y culturala dl’esclujiun dl inom ladin. Al i desplej da avëi ofenü jënt te so lian cun le lingaz y süa cultura. Tl medem tëmp ái splighé i obietifs strategics dla posiziun nöia: fá gní le raiun de vacanza plü visibl y conesciü a livel internazional. Ai s’á mostré contënc che la strategia ...
