

30 de jugn 2025
I Popcorner prejenta »Utar piata«
La band de joegn fascegn à portà dant a La Grenz sie neve cianzon per fascian de so nef album.
»Utar piata« l é l prum album ofizial di Popcorner, la band de joegn fascegn che dal 2022 se à metù adum per far musega e che da enlouta l’à seghità a viventar con legreza e con soa energia la comunanza de Fascia e man a man n publich semper più gran.
»Utar piata« l é l frut de egn de lurier, de proe e de confront, che se à concretisà te sie cianzon ogneuna con so spirit e segnificat, soa storia e so sentiment. Chisc i titoi: Melanconia, Tie Soreie, Tizar te fech, L fonch, November, Mudament. I ...
»Utar piata« l é l prum album ofizial di Popcorner, la band de joegn fascegn che dal 2022 se à metù adum per far musega e che da enlouta l’à seghità a viventar con legreza e con soa energia la comunanza de Fascia e man a man n publich semper più gran.
»Utar piata« l é l frut de egn de lurier, de proe e de confront, che se à concretisà te sie cianzon ogneuna con so spirit e segnificat, soa storia e so sentiment. Chisc i titoi: Melanconia, Tie Soreie, Tizar te fech, L fonch, November, Mudament. I ...


30 de jugn 2025
Dancà a Ampëz y via n Belun
Alex Oberbacher, Samuel Demetz y Martina Cumerlato di Gherdëina Runners à arjont de bon resultac chësc fin dll'ena
Dai 25 ai 29 de juni iel stat na gran festa dl sport tl cuer dla Dolomites: la “La Sportiva Lavaredo Ultra Traila UTMB", na garejeda da sauté da mont su, via n Ampëz. Pra la garejeda di 50 chilometri, che ie stata ai 27 de juni, cun n deslivel de 2600 D+, à venciù Francesco Puppi cun n tëmp de 4:02.31, al segondo plazamënt udons Luca Del Pero cun 4:09.24 y al terzo plazamënt nosc atlet Alex Oberbacher, che à finà si garejeda te 4:14.31.
Pra la garejeda di 10 chilometri, chëla plu curta, ...
Dai 25 ai 29 de juni iel stat na gran festa dl sport tl cuer dla Dolomites: la “La Sportiva Lavaredo Ultra Traila UTMB", na garejeda da sauté da mont su, via n Ampëz. Pra la garejeda di 50 chilometri, che ie stata ai 27 de juni, cun n deslivel de 2600 D+, à venciù Francesco Puppi cun n tëmp de 4:02.31, al segondo plazamënt udons Luca Del Pero cun 4:09.24 y al terzo plazamënt nosc atlet Alex Oberbacher, che à finà si garejeda te 4:14.31.
Pra la garejeda di 10 chilometri, chëla plu curta, ...


30 de jugn 2025
Chi doi Śoghe in Anpezo, del 1956 e del 2026
Na mostra che śirà par duto el Veneto, da contà setanta anes de storia de el sport, de chesto paes e de ra so śente
L é moesc el viaśo de ra mostra »Cortina d’Ampezzo. Le due Olimpiadi«, scomenzà da Longarone Fiere Dolomiti, che el sirà inaante, in śiro par ra zitas del Veneto, par i mesc che vien, fin a i Śoghe de febraro del 2026. I à betù fora un bob de inalora; el chentl che i aea dorà del 1956 par inpizà el fo olimpico; alcuante video de Istituto Luce che mostra el paes, cemodo che ‘l ea incraota; i à fato in pizo alcuante inpiante de sport, a scomenzà dal souto Italia de Śuel; se mostra i ...
L é moesc el viaśo de ra mostra »Cortina d’Ampezzo. Le due Olimpiadi«, scomenzà da Longarone Fiere Dolomiti, che el sirà inaante, in śiro par ra zitas del Veneto, par i mesc che vien, fin a i Śoghe de febraro del 2026. I à betù fora un bob de inalora; el chentl che i aea dorà del 1956 par inpizà el fo olimpico; alcuante video de Istituto Luce che mostra el paes, cemodo che ‘l ea incraota; i à fato in pizo alcuante inpiante de sport, a scomenzà dal souto Italia de Śuel; se mostra i ...


30 de jugn 2025
San Ciascian: intervënc por le Sacher Cör
I Stüdafüch da San Ciascian á messü fora tla nöt dl Sacher Cör de Gejú. Les tizes de n füch impié por la festa â gaujé n prinzip de medefüch sön na ciasa vedla
En chësc ann unse abiné na sëra dl Cör de Gejú spetacolara, cun cil sarëgn y bun cialt. Al ê indere ince da mëte averda por le terac secé fora, por gauja di cialduns di ultims dis. Tla Val Badia ésera dolarata jüda dër bun. Ma a San Ciascian á i Stödafüch albü da jí plü iadi, olache so intervënt asvelt é ince sté dezisif. La pröma cherdada é gnüda defata do mesa dales 10 da sëra, olache n ghest â fat alarm che al se temô che n füch abinass le bosch. I stödafüch é jüs a ciaré, mo ara se tratâ de ...
En chësc ann unse abiné na sëra dl Cör de Gejú spetacolara, cun cil sarëgn y bun cialt. Al ê indere ince da mëte averda por le terac secé fora, por gauja di cialduns di ultims dis. Tla Val Badia ésera dolarata jüda dër bun. Ma a San Ciascian á i Stödafüch albü da jí plü iadi, olache so intervënt asvelt é ince sté dezisif. La pröma cherdada é gnüda defata do mesa dales 10 da sëra, olache n ghest â fat alarm che al se temô che n füch abinass le bosch. I stödafüch é jüs a ciaré, mo ara se tratâ de ...


29 de jugn 2025
La storia de na zelula mata
Elisa Sommavilla da Moena l’à scrit soa storia te n liber e l’à fat i dessegnes per ge spiegar ai bec che che l é n tumor e che se pel varir. L vegn prejentà a Moena ai 20 de aost.
Chesta l é na storia vera, l é la »storia de na zelula mata«. Ma co? Direde. Ei, na storia vera, de na protagonista vera che l’à regoeta te n liber e l’à fat ence i dessegnes.
Ve prejenton Elisa Sommavilla, la é da Moena, da 14 egn la stasc a Verona olache la é maridada e l’à trei fie, le trei A, de 11, 9 e 5 egn.
Elisa l an passà l’à descorì de aer n tumor al piet, per fortuna la l à ciapà per temp, l’à fat le terapie e la é varida. Endana l’à dezidù de scriver n liber belapontin dal titol ...
Chesta l é na storia vera, l é la »storia de na zelula mata«. Ma co? Direde. Ei, na storia vera, de na protagonista vera che l’à regoeta te n liber e l’à fat ence i dessegnes.
Ve prejenton Elisa Sommavilla, la é da Moena, da 14 egn la stasc a Verona olache la é maridada e l’à trei fie, le trei A, de 11, 9 e 5 egn.
Elisa l an passà l’à descorì de aer n tumor al piet, per fortuna la l à ciapà per temp, l’à fat le terapie e la é varida. Endana l’à dezidù de scriver n liber belapontin dal titol ...


29 de jugn 2025
Doi iedesc or per Gianluca!
Tl scumenciamënt de juni iel stat a Bulsan la garejedes di Campiunac pruvinziei di esurdienc. Nce i mëndri y la mëndres dl Club Nudé Gherdëina à fat pea
N bel fin dl'ena cun garejedes emoziunëntes iel stat n sada ai 7 y ai 8 de juni a Bulsan. Al Lido iel unì metù a jì i Campiunac pruvinziei de nudé per i esurdienc A y B. Nce chëi de Gherdëina à fat pea.
Per trueps fòvel l prim iede che i à fat na garejeda te na nudadoia plu longia, de 50 metri, ma i ne se à nia lascià sciautrì y duc canc – Anna, Valerie, Eleonora, Nicole, Tamara, Maria, Megan, Alisa, Keisi, Cristian, Julius, Leonard, Matteo, Gianluca, Tommaso y Davide – à desmustrà na gran ...
N bel fin dl'ena cun garejedes emoziunëntes iel stat n sada ai 7 y ai 8 de juni a Bulsan. Al Lido iel unì metù a jì i Campiunac pruvinziei de nudé per i esurdienc A y B. Nce chëi de Gherdëina à fat pea.
Per trueps fòvel l prim iede che i à fat na garejeda te na nudadoia plu longia, de 50 metri, ma i ne se à nia lascià sciautrì y duc canc – Anna, Valerie, Eleonora, Nicole, Tamara, Maria, Megan, Alisa, Keisi, Cristian, Julius, Leonard, Matteo, Gianluca, Tommaso y Davide – à desmustrà na gran ...


29 de jugn 2025
Festa del Signour ntel senn de la tradizion
Mëssa e procesción co la partecipazion de le associazion
La Festa del Signour l’é stada celebrada ence sto ann nta Fodom con gran solenité.
A la Mëssa a La Plié per duta la val, a tout pert ence, su envit de la parochia, i raprejentánc de la associazion, auna ai troc volontari che a daidé prò a porté le statue e i gonfalons per la procesción fin a Sourarù. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
La Festa del Signour l’é stada celebrada ence sto ann nta Fodom con gran solenité.
A la Mëssa a La Plié per duta la val, a tout pert ence, su envit de la parochia, i raprejentánc de la associazion, auna ai troc volontari che a daidé prò a porté le statue e i gonfalons per la procesción fin a Sourarù. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


28 de jugn 2025
Ladin dolomitan: la ritajon e l davegnir
Con Fabio Chiocchetti, en pruma linea te la costituzion de SPELL e de na politica linguistica unitara, aon rejonà de coche l é nasciù l projet: da la spenta sozièla, a la dificoltèdes, i vèresc e i resultac emportanc arjonc tel ciamp di strumenc de tratament del lengaz.
La scontrèda endrezèda dal Istitut Cultural Ladin de Fascia ai 6 de jugn dal titol »Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin« é stata de gran enteres e l’à endò uzà fora la emportanza e la endesfida de n lengaz unitar, n projet che é nasciù ti prumes egn ’80 e che te chisc ultimes 20 egn é jit a se perder. Nos aon volù n saer de più e aon rejonà con Fabio Chiocchetti stat per passa 40 egn diretor del Istitut.
Con la scontrèda endrezèda dal ICL ...
La scontrèda endrezèda dal Istitut Cultural Ladin de Fascia ai 6 de jugn dal titol »Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin« é stata de gran enteres e l’à endò uzà fora la emportanza e la endesfida de n lengaz unitar, n projet che é nasciù ti prumes egn ’80 e che te chisc ultimes 20 egn é jit a se perder. Nos aon volù n saer de più e aon rejonà con Fabio Chiocchetti stat per passa 40 egn diretor del Istitut.
Con la scontrèda endrezèda dal ICL ...


28 de jugn 2025
I vardians nueves de nosta montes: la prima enes à butà
Dal scumenciamënt de juni iesi da udëi sa mont y ora per i troies de Gherdëina: i vardians y la vardiana dla natura, per nglëisc »rangers«. Si fin? Sensibilisé la jënt y i seniëures a respeté la cuntreda. On nrescì coche la à nchinamò butà y te ce caji che i à bele messù auzé l dëit
Sce n va da mont su te Gherdëina ancónten dal scumenciamënt de juni incà i »Dolomites Rangers«, persones furnides a vërt, che dà nfurmazions ai seniëures. Ëi o ëila dà cunsëies n cont dla segurëza, n cont dl furnimënt y sà nce da respuender a dumandes per cie che reverda i troies, l tëmp y nscila inant. I dëssa nce cuntrulé che l ne vënie nia batù su tenda o fat »campen«, davia che chël ie da nëus pruibì.
De ndut saràl via per la sajon da d’instà cater »rangers« te Gherdëina. L se ...
Sce n va da mont su te Gherdëina ancónten dal scumenciamënt de juni incà i »Dolomites Rangers«, persones furnides a vërt, che dà nfurmazions ai seniëures. Ëi o ëila dà cunsëies n cont dla segurëza, n cont dl furnimënt y sà nce da respuender a dumandes per cie che reverda i troies, l tëmp y nscila inant. I dëssa nce cuntrulé che l ne vënie nia batù su tenda o fat »campen«, davia che chël ie da nëus pruibì.
De ndut saràl via per la sajon da d’instà cater »rangers« te Gherdëina. L se ...


28 de jugn 2025
Turism y teritore: la parora ala jënt dl post
Tres n’inrescida online á la CTAB coiü adöm tl tëmp de n ann la minunga di aciasá dl’Alta Badia. Insciö él gnü a s’al dé n mënder cheder dl influs dl turism sön l’economia, l’ambiënt, la cultura y la cualité de vita por la jënt dl post
La Cooperativa Turistica Alta Badia ti á damané ai aciasá di trëi comuns de Corvara, Badia y La Val da tó posiziun sön domandes revardëntes l’influs dl turism sön le teritore. Scebëgn che la partezipaziun al’inrescida sides stada scialdi bassa – 263 é stá i partezipanc che á respognü ales domandes dl chestionar – á i resultac porté a löm punc d’odüda interessanc sön la perzeziun dl turism y dla faziun positiva y manco positiva che chësc á sön le teritore.
Ci che le turism fej fora por ...
La Cooperativa Turistica Alta Badia ti á damané ai aciasá di trëi comuns de Corvara, Badia y La Val da tó posiziun sön domandes revardëntes l’influs dl turism sön le teritore. Scebëgn che la partezipaziun al’inrescida sides stada scialdi bassa – 263 é stá i partezipanc che á respognü ales domandes dl chestionar – á i resultac porté a löm punc d’odüda interessanc sön la perzeziun dl turism y dla faziun positiva y manco positiva che chësc á sön le teritore.
Ci che le turism fej fora por ...


28 de jugn 2025
Sojornanza linguistica tl’Irlanda
Esperiënza particolara por les terzes classes dles Scores Altes da La Ila, che á albü l’ocajiun da passé n’edema tl’Irlanda, plü avisa a Kilkenny, ince cun le fin da mioré le förtl d’inglesc
Dai 17 ai 24 de ma á i studënc y les studentes dles 3. classes dl’ITE – Istitut Tecnich Economich y dl Lizeum Linguistich y dles Sciënzes Umanes da La Ila indô albü la poscibilité de passé n’edema tl’Irlanda. En chësc ann a Kilkenny, na cité medievala che á za. 30.000 abitanc, a süd–vest de Dublin. Tla picia scora de lingac "Mackdonald Language Academy" ái albü dal lönesc al vëndres vigni danmisdé 4 ores de insegnamënt te grups de za. 10 porsones. Domisdé y da sëra él gnü pité n program rich ...
Dai 17 ai 24 de ma á i studënc y les studentes dles 3. classes dl’ITE – Istitut Tecnich Economich y dl Lizeum Linguistich y dles Sciënzes Umanes da La Ila indô albü la poscibilité de passé n’edema tl’Irlanda. En chësc ann a Kilkenny, na cité medievala che á za. 30.000 abitanc, a süd–vest de Dublin. Tla picia scora de lingac "Mackdonald Language Academy" ái albü dal lönesc al vëndres vigni danmisdé 4 ores de insegnamënt te grups de za. 10 porsones. Domisdé y da sëra él gnü pité n program rich ...


28 de jugn 2025
In comunion co r’eucaristia
Ra festa del Corpus Domini par ra comunità de Anpezo, co ra portiscion par el paes, intrà devozion e tradizion. Scomenza un outro an par ra Banda, con outre sié musicantes śoen
Ra comunità de Anpezo r’à podù vive anche sto an ra gran festa de el Corpus Domini. Dapò de ra mesa, inze ra basilica de i sante Felipo e Iaco, ‘l é stà danoo ra portiscion par ra strades e ra piazes del paes, con el Santisimo, i pizete che i à fato ra so pima comunion, ra Schola Cantorum che ciantaa, i confaroi de r avecia confraternites, portade da i soutèsc, chi śoen che ‘na ota i diaa el marigo, su ra monte. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
Ra comunità de Anpezo r’à podù vive anche sto an ra gran festa de el Corpus Domini. Dapò de ra mesa, inze ra basilica de i sante Felipo e Iaco, ‘l é stà danoo ra portiscion par ra strades e ra piazes del paes, con el Santisimo, i pizete che i à fato ra so pima comunion, ra Schola Cantorum che ciantaa, i confaroi de r avecia confraternites, portade da i soutèsc, chi śoen che ‘na ota i diaa el marigo, su ra monte. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...


27 de jugn 2025
A Worcester, na gran festa de la scienza
L grop de robotica Gome neve à tout pèrt a la finèles internazionèles de la First Lego League 2025 ti USA. De jené del an che vegn la selezions del nord-est te teater de Navalge.
L grop de robotica Gome neve de la Scola Ladina de Fascia dai 10 ai 16 de jugn l à partezipà ti Stac Unii a la garejèdes internazionèles de la First Lego League 2025, competizion che te la Tèlia tol ite più che 300 squadres e mile e mile joegn te dut l mond. Per la squadra fascèna, che ti USA raprejentèa la Tèlia, se trata de n travert storich e de gran valor, mai arjont dant ti 12 egn passé de endesfides, otegnù de gra ai ezelenc resultac concosté ai Campionac nazionèi de la competizion tel ...
L grop de robotica Gome neve de la Scola Ladina de Fascia dai 10 ai 16 de jugn l à partezipà ti Stac Unii a la garejèdes internazionèles de la First Lego League 2025, competizion che te la Tèlia tol ite più che 300 squadres e mile e mile joegn te dut l mond. Per la squadra fascèna, che ti USA raprejentèa la Tèlia, se trata de n travert storich e de gran valor, mai arjont dant ti 12 egn passé de endesfides, otegnù de gra ai ezelenc resultac concosté ai Campionac nazionèi de la competizion tel ...


27 de jugn 2025
L Cucarel, n concors per regisć ladins
La Coprativa sozièla INOUT, con la colaborazion del Istitut Cultural Ladin e l sostegn de la Region Trentin Südtirol, envia duc i joegn de la valèdes ladines pascioné de cinematografia. Prejentazion anché da les 17:30 te Museo Ladin a Sèn Jan.
Siede pascioné de cinematografia e aede tel cef che rodolea na idea, una de cheles che no veit l’ora de vegnir fora? Emben ades podede ve meter a la proa. L é vegnù fora »L Cucarel«, l prum concors per projec cinematografics per ladin, ideà col obietif de sostegnir la produzion de curc filmac tel idiom de mendranza de la valèdes dintorn l Sela. L concors l é out belapontin a duc chi che à na idea da trasformèr te n audiovisif e volessa durèr te la narazion e ti dialoghes una de la variantes ...
Siede pascioné de cinematografia e aede tel cef che rodolea na idea, una de cheles che no veit l’ora de vegnir fora? Emben ades podede ve meter a la proa. L é vegnù fora »L Cucarel«, l prum concors per projec cinematografics per ladin, ideà col obietif de sostegnir la produzion de curc filmac tel idiom de mendranza de la valèdes dintorn l Sela. L concors l é out belapontin a duc chi che à na idea da trasformèr te n audiovisif e volessa durèr te la narazion e ti dialoghes una de la variantes ...


27 de jugn 2025
Fotografé la stëiles: la magia dl ciel de nuet
Bele da sies ani incà ti va Stefan Cainelli de Urtijëi do al hobby da astrofotograf. Te chisc ani àl abù ucajion de fotografé truep fenomenns astronomics da marueia. Si gran sëmi ie chël de abiné n di o l auter dan l udlon l nibl »Carina«
Canche l surëdl va do ju y la luna se lascia udëi, njenia Stefan Cainelli ca si ecuipajamënt y urientea l udlon de si telescop de viers dl ciel. Cie che per trueps ie mé n mer de stëiles, ie per ël n luech plën de culëures y sucrëc che ie vedli miliardes de ani. »L univiers ie chëla cossa che nes fej capì cie che uel dì l infinit y nes mët dan i uedli tan pitli che nëus son mpermez a d’auter", nscila Stefan Cainelli che se dà bele ju da sies ani incà cun l’astrofotografia.
Sara ...
Canche l surëdl va do ju y la luna se lascia udëi, njenia Stefan Cainelli ca si ecuipajamënt y urientea l udlon de si telescop de viers dl ciel. Cie che per trueps ie mé n mer de stëiles, ie per ël n luech plën de culëures y sucrëc che ie vedli miliardes de ani. »L univiers ie chëla cossa che nes fej capì cie che uel dì l infinit y nes mët dan i uedli tan pitli che nëus son mpermez a d’auter", nscila Stefan Cainelli che se dà bele ju da sies ani incà cun l’astrofotografia.
Sara ...


27 de jugn 2025
Da tenjiun eletrica nascel melodia. I »Überspannung« dá fora süa CD
Le grup musical jonn da Lungiarü »Überspannung« dará fora ai 4 de messé le pröm album de cianties originales. La tenjiun se desćiaria tres n moscedoz de rock, punk, metal y musiga eletronica
Ince a Lungiarü tonel, mo cun plü sonn y ritm. Al é le dër’ momënt: a inaudé la sajun di temporai röiel la pröma CD dl grup da Lungiarü »Überspannung«, che sará da ciafé cun i 4 de messé. »Es braucht mehr« é le titul dla CD nöia, che porta adöm plü stii musicai. Rock, punk, metal y musiga eletronica s’incunta por rové adöm te n stamp musical che röia pormez al stil conësciü sot al inom de NDH (Neue Deutsche Härte) – »Na musiga plü döra, plü scöra, che á forza y dá energia«, dij Georg Steinfeld, ...
Ince a Lungiarü tonel, mo cun plü sonn y ritm. Al é le dër’ momënt: a inaudé la sajun di temporai röiel la pröma CD dl grup da Lungiarü »Überspannung«, che sará da ciafé cun i 4 de messé. »Es braucht mehr« é le titul dla CD nöia, che porta adöm plü stii musicai. Rock, punk, metal y musiga eletronica s’incunta por rové adöm te n stamp musical che röia pormez al stil conësciü sot al inom de NDH (Neue Deutsche Härte) – »Na musiga plü döra, plü scöra, che á forza y dá energia«, dij Georg Steinfeld, ...


27 de jugn 2025
N ann de aministrazion Nagler: l bilánz del Capocomun
Dal problem del chelfer de la scorza a chël del personal de comun che no se ciapa, fin ale polemiche con Region e opojizion
L’aministrazion Nagler la »complësc« n ann. L 24 de jugn del 2024 se sentáva ite la jovena lista »Fodom del Davignì« che l’ava vadagné le elezion sun chëla del Capocomun n ciaria Leandro Grones. La fin de n’era, che consignáva la val a nen grop de jovegn deldut jaiuns de aministrazion. Davò dodesc meisc on volù fé n prum bilánz col Capocomun Oscar Nagler. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L’aministrazion Nagler la »complësc« n ann. L 24 de jugn del 2024 se sentáva ite la jovena lista »Fodom del Davignì« che l’ava vadagné le elezion sun chëla del Capocomun n ciaria Leandro Grones. La fin de n’era, che consignáva la val a nen grop de jovegn deldut jaiuns de aministrazion. Davò dodesc meisc on volù fé n prum bilánz col Capocomun Oscar Nagler. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


27 de jugn 2025
Buramënt dolomitich
Comentar de pruma, de Pablo Palfrader
En chësc de á fat sciosciüre n video olache n ciafer jô sö por Ju de Frara y fajô surpassades y drifts tles ótes danter le »trafich da vignidé«. L’ël é gnü identifiché y é sëgn lëde dala patënt. Le medemo i êl sozedü l’ann passé a n jonn che sbrisciâ da San Martin sö cuntra Antermëia. Al n’é nia i pröms y al ne sará gnanca i ultims. Al é dui ejëmpli de ci che an vëiga vigni ann. Les Dolomites n’é nia ma n magnet por cënc de milesc de porsones che ó se gode la munt, mo ince por val’ »piloc« che ...
En chësc de á fat sciosciüre n video olache n ciafer jô sö por Ju de Frara y fajô surpassades y drifts tles ótes danter le »trafich da vignidé«. L’ël é gnü identifiché y é sëgn lëde dala patënt. Le medemo i êl sozedü l’ann passé a n jonn che sbrisciâ da San Martin sö cuntra Antermëia. Al n’é nia i pröms y al ne sará gnanca i ultims. Al é dui ejëmpli de ci che an vëiga vigni ann. Les Dolomites n’é nia ma n magnet por cënc de milesc de porsones che ó se gode la munt, mo ince por val’ »piloc« che ...


27 de jugn 2025
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 17 de juni iesen julei sun Mont de Sëura, ulache n’ëila dl’Australia fova sbrisceda ju dal troi per feter cin’ metri y se ova fat mel a na sciabla y a na giama. Deberieda ai Judacrëp de Gherdëina l’àn ciarieda tl joler y meneda a Persenon te spedel.Ai 18 de juni à la zentrela de Bulsan cherdà per na emergënza sanitera: n jëunn dl Pakistan ova granfs. Do la prima cures àn menà l pazient a Bulsan.Ai 19 de juni iel stat n ntervënt sun Col de Flam a Urtijëi, ulache n’ëila fova tumeda y se ova ...