media/k2/galleries/19646/thumbs/DSC04546.jpg
22 de mei 2022

"Al depënn da TE!"

Chësc é le titul de na mostra de placac publizitars sön argomënc d’educaziun zivica, da odëi tl raiun soziosanitar a Picolin.
Cun les terzes classes dles scores mesanes da San Martin y Al Plan él gnü metü a jí tratan chësc ann de scora n proiet d’educaziun zivica, olache al é gnü realisé placac sön argomënc desvalis. Na manira creativa por porté ite tla scora le ciamp nü dl’educaziun zivica y, tl medemo momënt, sensibilisé la jënt da se comporté te na manira plü responsabla, zivila y sostenibla. I placac é da odëi en gaujiun de na mostra dal titul "Al depënn da TE!", tla sënta dl Raiun Soziosanitar a Picolin, dai 16 ...
media/k2/galleries/19654/thumbs/sabes.jpg
22 de mei 2022

Al vëgn aconsié la cuarta dosa

Da n mëis incá vëgnel partí fora te Südtirol le 2. booster (la cuarta variora) cuntra le Covid–19: por les porsones sura 80 agn y la jënt sura 60 cun problems de sanité
Le coordinadú dles variores Patrick Franzoni dij insciö: "Nos vazinun tles ciases de palsa y i odun che te chëstes strotöres olache al é na bona percentuala de vazinaziun registrunse cotan manco caji de infeziuns nöies de CIvid–19, y sce ares suzed, spo él caji ma cun sintoms dër debli. Porchël él mia aodanza che porsones sura 80 agn y chëres sura i 60 a risch de maraties se lasces fá chësta cuarta variora. Lascesse vaziné, por passé ia bun l’isté!" (comunicat stampa dl’Aziënda Sanitara de ...
media/k2/galleries/122/thumbs/bbf75550e7072fc0e97fb10f199bb8d2.jpg
07 de mei 2021

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/19665/thumbs/Corsa_contra_fam2.jpg
21 de mei 2022

I scolees cor contra la fam

N bel projet internazionèl vegn metù a jir ence te Fascia. L rua a compiment en lunesc ai 23 de mé a Sèn Jan te la scola mesènes.
L é n projet didatich internazionèl de educazion a la zitadinanza globala e a la solidarietà, avert a la scoles primères e secondères de prum e secont degré. L à inom »La corsa contro la fame« e l é endrezà da »Azione Contro la fame«, na organisazion umanitèra che laora da 40 egn te la cooperazion internazionèla e che el 2020 l à didà passa 25 milions de persones.
Chest projet, che à l patrozinie del CONI e de OPPI, la Organisazion per la Preparazion Profescionèla di Ensegnanc l é ruà chest an ...
media/k2/galleries/19658/thumbs/LQ-Biennale_Gherdeina_22-4900.jpg
21 de mei 2022

La Bienela Gherdëina ∞ «Persones Persons» ie ufizialmënter tlo

Inier vënderdi ai 19 de mei iel stat la giaurida ufiziela dla otava edizion dla Bienela Gherdëina sun Plaza Stetteneck a Urtijëi, cun la prima dla truepa manifestazions dl fin dl'ena te dui trëi chemuns per chësta Bienela 2022 dal inuem «Persones Persons»
Danter l auter iel unì auzà la ulentà dla manifestazions de vester nternaziunela, davierta al'ert cuntemporana de dut l mond, y dla zentralità dla tematica dla natura, dl'ecologia, dla persones, di tieres, di crëps, dla plantes y de dut chël che ie cun nëus sun chësc mond.

Bruno Maruca

L articul y la fotografies dla giaurida sarà da udëi tla edizion de La Usc di Ladins de chëst'ena che vën.
media/k2/galleries/19664/thumbs/Lorenzo_Pezzei_Makkia.jpg
21 de mei 2022

I cians da enrescida sot ejam forin Mont da Vich

La Scola provinziala cians da enrescida e catastrofe de Trent à endrezà per la pruma outa i ejames te Fascia. Lorenzo Pezzei Mongo à tout pèrt con sie cian Makkia.
»I cians da enrescida cogn cerir, che sie bon temp, pievia o bozole.« Coscita l ne à dit Lorenzo Pezzei Mongo da Poza che tel fin de setemèna dai 14 e 15 de mé l à tout pèrt ai ejames de superfizie per cians da enrescida de persones.

Chest an i ejames de la Scola provinziala cians da enrescida e catastrofe de Trent é stac endrezé per la pruma outa te Fascia e referent l é stat belapontin Lorenzo Pezzei che fèsc pèrt de la scola jà da 4 egn.

»É cognù vardar de troar n post de 9 etari, che no ...
media/k2/galleries/19663/thumbs/Bandiera_Ercaboan.jpg
21 de mei 2022

Duc i colores del ercabuan

Ai 17 de mé l é stat la dì internazionèla contra l’omofobia, la transfobia e la bifobia per sensibilisèr su la tematica per arjonjer toleranza e respet sozièl.
Mie zil l é chel de fèr cognoscer l’omosessualità desche zeche de normal te la vita e no desche comportamenc foresć de omegn e femenes che no i se recognosc tel orientament de nasciment. No l é nia da se tegnir de mèl per sia natura e donca, ajache l é n fator de DNA e no de cernia volontèra del individue, no la pel esser contrastèda o sofoèda.

Ai 17 de mé l é stat la dì internazionèla contra l’omofobia, la transfobia e la bifobia. Chest dì l é stat cernù per recordèr i 17 de mé del 1990, l dì ...
media/k2/galleries/19630/thumbs/Union1_web.jpg
21 de mei 2022

Assemblea per i sozi de la Uniogn dei Ladign da Col

L'Union dei Ladign da Col l à ciamà ite l'assemblea dei sozi indomenia ai 8 de mai da le 10 dadoman, ntei locai de le scole, per aprovà i bilanz e fà l pont de la situazion de la Union
Darè che l é stat liet e aprovà da duc l verbal de la assemblea davant, fata ai 6 de novembre del an passà, l president Carlo Agostini l à ringrazié i jovegn che à dezijo de se impegné nte le atività de la Union per i agn che ven. (Martino Pezzei)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/19659/thumbs/Bildschirmfoto_2022-05-20_um_22.21.57.jpg
21 de mei 2022

»L di nternaziunel di museums ie stat n suzes«

La diretëura dl Museum de Gherdëina Paulina Moroder nes conta dl di dla porta davierta de n dumënia passeda, cun danter l auter truepa zipladësses de tëmp che à cuntà de si vita y de si lëur
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
media/k2/galleries/19619/thumbs/canonizazion_charlesdefoucald_2_web.jpg
21 de mei 2022

Fodomi a Roma per la canonizazion de Charles de Foucauld

Domënia 15 de agost en Plaza S.Piere a Roma, daìte da na grana celebra­zion, Papa Franchësch a proclamé diesc nuos sánc. Ntra chisc l eva ence el beat Charles de Foucauld. (ls)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/19617/thumbs/closeup-shot-lunar-eclipse-isolated-black_web.jpg
21 de mei 2022

Che ne dijela pa la Luna chesta setemèna?

Sabeda
L é Aquarie, segn de lum, fior e grasc. L laora sun giames, venes e losures de la ceviles. Se les ve fèsc mèl sfreave ite con onc per les fèr stèr miec e tegniles l più possibol en aut, se les se slonfa stajé sot la lum bruna! Vardà de no jir massa a pe soraldut se no siede arcedé. (a cura de gladia debertol gladialuna@yahoo.it)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/19674/thumbs/stodafuch.jpg
21 de mei 2022

Temporal y vënt tla nöt: lëgns sön strada dla Val Badia

Iniann de ma án da fá cun n tëmp matorin y tröc temporai che toma localmënter. Tla nöt dal vëndres ala sabeda án messü fora por romené demez lëgns te strada
Te chësc mëis de ma án da fá cun n tëmp valgamia demorvëia: cotan cialt, da tröc temporai, graniades y vënt. T’Al Plan él ti ultims dis dui iadi tomé granijores, por fortüna zënza fá de majeri danns. Atramënter éra stada tla nöt dai 20 ai 21 de ma. Do na bela sëra cialdina cun feter gnanca na niora sö al cil, s’ára mudé püch dan la mesanöt. Iló él gnü n gran temporal cun plöia y vënt, che s’á tlafinada ince damané l’intervënt si stödafüch. Danter i corps che á messü fora toca ince chi da San ...
media/k2/galleries/19662/thumbs/Sera_P_Hugo_Rios1.jpg
21 de mei 2022

L Papa jirà a Kimbondo

Te oratorie de Poza l é ruà P. Hugo Rios che à rejonà de la situazion de la Pediatria te la Republica Democratica del Congo e l à preà i fascegn de seghitèr a ge stèr apede.
»Ence canche gio no saré più, ve pree de seghitèr a ge stèr vejins a Kimbondo«. Chest l apel che P. Hugo Rios ge à fat a la jent de Fascia en vender ai 13 de mé, canche l é ruà te oratorie de Poza per rejonèr de la situazion de la miscion te la Republica Democratica del Congo, te na scontrèda endrezèda dal Grop Miscionarie Freinademetz.
Padre Hugo Rios, de naa dal Cile ma oramai da n muion de temp te l’Africa, l à 75 egn, e l é egn vivui anter duc i stragauc e le fadie che la miscion domana, che ...
media/k2/galleries/19653/thumbs/Bildschirmfoto_2022-05-20_um_08.26.11.jpg
21 de mei 2022

Jí en Jeunn 2022: söles strades tradizionales

Te chinescdé saral da pié ia. I trus alternatifs da Fones cina Tlüses, proponüs dal Comun da Fones por schivé la strada traficada en ur’ dl rü, ne vëgn nia tuc en conscideraziun por plü motifs (le tru é plü lunch y alüsc dër ërt, an ess feter 1 ora plü dî y alüsc él dër angost)
L’ann 2021 foss pordërt sté n Ann de Jeunn, mo an sá che an á messü sburlé la prozesciun por gauja dla situaziun cun la ria coia. Porchël tóchera en chësc ann, y an sá ince bele sëgn che an jará spo indô dl 2024 (te dui agn, y nia impormó te 3 agn).
En chësc ann jarunse en Jeunn dai 2 ai 4 de jügn. An piará ia la jöbia ai 2, de de festa nazionala, por gní zoruch la sabeda ai 4, vëia de Pasca de Ma.
media/k2/galleries/19657/thumbs/Giornada_ecologica_Moena.jpg
20 de mei 2022

Ensema per far più bie nesc paijes

A Sèn Jan e a Moena l é stat endrezà la giornada ecologica, na ocajion per didar a tegnir nec e rencuré nesc paijes, ma ence per sensibilisar i sentadins al ben comun e far valch de utol adum. Tel medemo dì l Grop Miscionarie Freinademetz à endrezà ence la regoeta del fer veie.
L’aisciuda l é l temp che duc pea via endò con neva gaissa, l temp miora, i dis se slongia, e l é ence l temp che te tropes paijes vegn endrezà le giornade ecologiche. Cheste scomenzadive, apede che rencurar su nesc paijes, le à soraldut l obietif de enviar i sentadins a se sentir part de soa comunanza, a no se desmentiar che l ben publich l é de duc e che duc cogn didar a tegnir net ajache te n paisc bel rencurà duc stasc miec, sensibilisan sun chest travers l ejempie ence i più joegn.
En ...
media/k2/galleries/19650/thumbs/Bildschirmfoto_2022-05-19_um_17.45.07.jpg
20 de mei 2022

De cie se semieia pa la cuntredes?

N sada dan otodì iel stat la giaurida dla mostra culetiva »What do landscapes dream of?« tl Tublà da Nives te Sëlva. L se trata de na mostra paralela ala Bienela Gherdëina ∞
Bruno Maruca

L articul tla edizion nueva de ncuei vënderdi ai 20 de mei de La Usc di Ladins.
media/k2/galleries/19656/thumbs/Daniele_Dezulian_Francesco_Zanna_SITC.jpg
20 de mei 2022

SITC, manco 20 milions de encasc

La sozietà portamont de Cianacei, che chest an festeja 75 egn, à prejentà l bilanz de ejercizie del 2021. L é tacà ite i lurieres per l nef lech artifizial sun Belvedere.
L an 2021, desche l 2020, à metù sotessora patoch l contest economich che roda dintorn a dut l ‘sistem da mont’ nazional. Te la sajon da d’invern 2020/21 Fascia no à abù praticamenter nesciuna prejenza turistica, tel comples l setor à perdù 1.863.039 prejenzes respet a la sajon da inant, che vel dir l 98,68%.

Te chest chèder à cognù se la fèr ca ence la sozietèdes portamont. L president de la SITC Daniele Dezulian, te na conferenza stampa chiamèda ite en lunesc ai 16 de mé, ensema al diretor ...
media/k2/galleries/19655/thumbs/Prejentazion_MJ_studenc1.jpg
20 de mei 2022

Union di Ladins, Biblioteca e Scola adum

Tras l roman "M.J. Viver al temp del malac" i studenc à rejonà de letradura e de emozions te n confront gustegol a l’averta.
En jebia ai 12 e en vender ai 13 de mé la 6 clas prumes di trei licees de Fascia à tout pèrt a na atività dassen gustegola endrezèda a Sèn Jan tel pra apedejù la senta de l’Union di Ladins de Fascia. En colaborazion con la Biblioteca de Cianacei e sie bibliotecarie Daniele Verra i studenc à podù descorir, tras n dialogh avert, l roman per joegn gregn (per ingleis ‘young adult)’ "M.J. Viver al temp del malac". La scontrèda à serà su n curt percors de reflescion pontà via te scola che à ...
media/k2/galleries/19624/thumbs/GianpietroGhedinaSistemaCortina_web.jpg
20 de mei 2022

Par el doman de Anpezo

Domegna ai 12 de śugno se và a votà par el capocomun e par el consilio noo
Sistema Cortina
Gianpietro Ghedina Crepo

In comun da pi de vinte ane, Ghedina 'l é stà consilier e loudaduó, dapò par noe ane da banda pizora e dal 2017 'l é el capocomun de Anpezo. Ades el proa danoo a se fei votà da i Anpezane, par i zinche ane che vien, co 'na scuadra deboto duta noa. (MDM)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/19649/thumbs/Bildschirmfoto_2022-05-19_um_17.38.54.jpg
20 de mei 2022

L’ert de Gherdëina per lecurdé i atentac dla mafia a Falcone y Borsellino

Chëst ann iel avisa 30 ani ca, da canche l ie unì mazà te na maniera cruënta i doi magistrac dla Sizilia, Giovanni Falcone y Paolo Borsellino. Cater artisć de Gherdëina, cun stii drët desferënc danter ëi, ie unic nviei a fé pea cun n si lëur pra la manifestazions de lecurdanza a Palermo
L articul tla edizion nueva de ncuei vënderdi ai 20 de mei de La Usc di Ladins.