

19 de jugn 2025
Mendranzes en musega te Fascia
Dal nef CD de la band fascèna Popcorner ai gropes che rua da Fascia e Gherdëina, ma ence da la Catalunya, dal Friul, da la Sardegna e dal Südtirol per tor pèrt al Panorama Music per endrez de la sociazion La Grenz.
Musega eco-compatibola e paesajes dolomitics, ma ence atenzion ai lengac de mendranza, con gropes che rua da la Ladinia, da la Catalunya, da la Sardegna, dal Friul e dal Südtirol. Con chest spirit pea via l Val de Fascia Panorama Music vardan amò de più a la calità e a la proponetes artistiches.
La rassegna, ruèda a la edizion numer 10, la é metuda a jir da la sociazion de cultura e musega La Grenz con la direzion artistica del baterist moenat de nonzech Enrico Tommasini e la perveit 18 ...
Musega eco-compatibola e paesajes dolomitics, ma ence atenzion ai lengac de mendranza, con gropes che rua da la Ladinia, da la Catalunya, da la Sardegna, dal Friul e dal Südtirol. Con chest spirit pea via l Val de Fascia Panorama Music vardan amò de più a la calità e a la proponetes artistiches.
La rassegna, ruèda a la edizion numer 10, la é metuda a jir da la sociazion de cultura e musega La Grenz con la direzion artistica del baterist moenat de nonzech Enrico Tommasini e la perveit 18 ...


19 de jugn 2025
Volontariat ladin ezelent
Les assoziazions Nëus Jëuni Gherdëina, Sorvij ai Jogn dla Val Badia y Inout de Fascia é vegnudes premiedes anter les mioures dla Euregio per si projec y ativités.
Tla bela sala Depero dl Palaz dla Provinzia de Trent é vegnù sourandé en juebia ai 12 de jugn i atestac de merit dl »Glanzleistung - Prestazione d'eccellenza per il volontariato giovanile«. Chest pest vegn metù a jì vigni an da les Provinzies autonomes de Trent y de Bulsan y dal Land Tirol per premié i joegn che se à dé ju con ejic ezelenc tl volontariat y al à l obietif de valorisé l impegn tla comunanza ti raions dl’Euregio.
L pest é vegnù sourandé chest an a 20 ic y eles sot i 35 agn y a 5 ...
Tla bela sala Depero dl Palaz dla Provinzia de Trent é vegnù sourandé en juebia ai 12 de jugn i atestac de merit dl »Glanzleistung - Prestazione d'eccellenza per il volontariato giovanile«. Chest pest vegn metù a jì vigni an da les Provinzies autonomes de Trent y de Bulsan y dal Land Tirol per premié i joegn che se à dé ju con ejic ezelenc tl volontariat y al à l obietif de valorisé l impegn tla comunanza ti raions dl’Euregio.
L pest é vegnù sourandé chest an a 20 ic y eles sot i 35 agn y a 5 ...


19 de jugn 2025
La Val: gran interes por le frabiché "a prisc lié"
Incër 100 porsones é rovades a La Val por na sëra d’informaziun sön chësta poscibilité nöia da rové pro n’abitaziun de proprieté. Y l’ombolt Felix Nagler á bele podü presenté n terac olache al podess garaté le pröm proiet
I cosć dl frabiché é y resta na tematica dër atuala te Südtirol y cis ince te nüsc paisc ladins. Cun l’atrativité, le boom turistich y nia inultima la speculaziun, é i prisc di terac rová ales stëres. Le frabiché alisiré é deventé döt ater co lisier y de nosta jënt cun n laur "normal" á apëna plü le mö’ da rové pro süa abitaziun de proprieté. Öna dles conseguënzes: jënt ladina mëss zessé da nosta valada por jí a d’abité e posć olache i prisc é "ciamó da sciafié": i comuns da Laiun defora da ...
I cosć dl frabiché é y resta na tematica dër atuala te Südtirol y cis ince te nüsc paisc ladins. Cun l’atrativité, le boom turistich y nia inultima la speculaziun, é i prisc di terac rová ales stëres. Le frabiché alisiré é deventé döt ater co lisier y de nosta jënt cun n laur "normal" á apëna plü le mö’ da rové pro süa abitaziun de proprieté. Öna dles conseguënzes: jënt ladina mëss zessé da nosta valada por jí a d’abité e posć olache i prisc é "ciamó da sciafié": i comuns da Laiun defora da ...


19 de jugn 2025
Na aministrazion più vejina a la persones
Tel Consei de Comun de Sèn Jan, apede a nomines e lurieres publics, l é stat rejonà de l’emportanza di ruoi istituzionèi e de l’atenzion a la cultura, al sozièl, a la comunicazion e al raport coi sentadins.
L é stat Cesare Bernard l prum protagonist del Consei de Comun chiamà ite a Sèn Jan ai 12 de jugn. Bernard l era stat lità president de chest organism tel Consei passà, e aldò de l'esperienza jà concostèda tel mandat da dant, e amò dant desche president del Consei General, apede a chela de ensegnant, l à avert la scontrèda con n intervent per meter en consaputa duc i conseieres de colugn che l é i deric e i doeres de vigni component e colunes la prerogatives de n Consei, che l president te sia ...
L é stat Cesare Bernard l prum protagonist del Consei de Comun chiamà ite a Sèn Jan ai 12 de jugn. Bernard l era stat lità president de chest organism tel Consei passà, e aldò de l'esperienza jà concostèda tel mandat da dant, e amò dant desche president del Consei General, apede a chela de ensegnant, l à avert la scontrèda con n intervent per meter en consaputa duc i conseieres de colugn che l é i deric e i doeres de vigni component e colunes la prerogatives de n Consei, che l president te sia ...


19 de jugn 2025
N iede cun d’autri ujins
»Viva la vida«: l cunzert di Helios de Urtijëi cun l cor dl'ëiles Lady Voices de Funes ie stat velch de nuef y na ndesfida per tramedoi grupes
Perdrët iel mé la mont de Resciesa danterite, ma n se vëija y n se anconta dinrer danter chëi de Gherdëina y chëi de Funes. Nscila ie i doi cunzerc, che la grupa de Urtijëi Helios à fat cun l cor Lady Voices de Funes n sada ai 7 y n dumënia ai 8 de juni, stac velch de nuef y na ucajion per se ancunté danter ujins.
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 20 de juni.
Perdrët iel mé la mont de Resciesa danterite, ma n se vëija y n se anconta dinrer danter chëi de Gherdëina y chëi de Funes. Nscila ie i doi cunzerc, che la grupa de Urtijëi Helios à fat cun l cor Lady Voices de Funes n sada ai 7 y n dumënia ai 8 de juni, stac velch de nuef y na ucajion per se ancunté danter ujins.
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 20 de juni.


19 de jugn 2025
Plu lerch per la curtina
A Urtijëi àn scumencià l'ena passeda cun i lëures per ngrandì la curtina
Dan passa vint ani, tl 2002, iel per l ultim iede unì ngrandì la curtina de Urtijëi. Śën fòvel inò ëura de fé velch, davia che aldò dla previjions ie la curtina bele te cin’ ani massa pitla. L’ena passeda àn perchël scumencià cun i lëures per la fé majera: de ndut junteràn na spersa de 970 m², ulache l sarà lerch per plu o manco 74 fòsses singules y 35 fòsses de familia.
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 20 de juni.
Dan passa vint ani, tl 2002, iel per l ultim iede unì ngrandì la curtina de Urtijëi. Śën fòvel inò ëura de fé velch, davia che aldò dla previjions ie la curtina bele te cin’ ani massa pitla. L’ena passeda àn perchël scumencià cun i lëures per la fé majera: de ndut junteràn na spersa de 970 m², ulache l sarà lerch per plu o manco 74 fòsses singules y 35 fòsses de familia.
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 20 de juni.


19 de jugn 2025
I jovegn socoridous fodomi s’a fat valei ale gare de prum aiut
Bela esperienza per l grop jovegn de la Crousc Bláncia a la manifestazion n Val d’Ultimo
Ogni doi agn la Crousc Bláncia de Bolsán la mët a ji na gara de prum aiut ntra duc i grop jovegn de le sezion de Südtirol con Cortina e Fodom. Sto ann la manifestazion l’é stada ospitada ntel paisc de San Pacrazio, n Val d’Ultimo, n sabeda ai 7 de jugn. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ogni doi agn la Crousc Bláncia de Bolsán la mët a ji na gara de prum aiut ntra duc i grop jovegn de le sezion de Südtirol con Cortina e Fodom. Sto ann la manifestazion l’é stada ospitada ntel paisc de San Pacrazio, n Val d’Ultimo, n sabeda ai 7 de jugn. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


19 de jugn 2025
Netijia del teritorio e manutenzion dei terioi. Lezuo (Aft): »Ogniun a da fè sua pert«
L Comun no n a oure, la burocrazia la frena, i volontari no tres i da la disponibilité e i operadous turistizi mët i ponc su le i. Nte dut chëst a nen remëte l é l teritorio
L’isté l’é oramei ale porte e con chësta se riprejenta problemi e cuestion deventei oramei cronizi. Descorón de la netijia del teritorio e de chëla che l’é l’atrativa de la stagion per la mont: l jì a pé su per ste mont. Davò Vaia l é sté fat trop, grazie souradut al volontariat, per tourné a giourì i terioi. Ma, siebelo chi de competenza del Cai che chi autri, i a debujen de na manutenzion ann per ann. E valgugn ence de intervenc plù consistenc acioche i siebe da podei passé n segurëzza. (LS)
...
L’isté l’é oramei ale porte e con chësta se riprejenta problemi e cuestion deventei oramei cronizi. Descorón de la netijia del teritorio e de chëla che l’é l’atrativa de la stagion per la mont: l jì a pé su per ste mont. Davò Vaia l é sté fat trop, grazie souradut al volontariat, per tourné a giourì i terioi. Ma, siebelo chi de competenza del Cai che chi autri, i a debujen de na manutenzion ann per ann. E valgugn ence de intervenc plù consistenc acioche i siebe da podei passé n segurëzza. (LS)
...


18 de jugn 2025
»L aea troà na vita maraveousa: empiantèr peces«
Chest meis te sia rubrica »Da la coroneles al cher« Daniele Verra ne met dant n liber de Jean Giono, »L’homme qui plantait des arbres« vegnù fora te la Tèlia del 1958 col titol »L’uomo che piantava gli alberi«.
Enceben che sie n test finzion, che a mi me pièsc lejer te na chief alegorica, »L’uomo che piantava gli alberi« l é stat per lonch temp cherdù reèl per so stel mesurà, schèji documentaristich. Te na cincantina de piates Giono l met ensema na parabola leterèra che la é tel medemo temp ecologica, filosofica e fonamenter umana.
N liber che merita na letura che passa svelta, ma sobito no la se n va, restan al lonch ti pensieres e fosc ence mingol tel cher.
Se pel lejer dut su La Usc nr 22 dai ...
Enceben che sie n test finzion, che a mi me pièsc lejer te na chief alegorica, »L’uomo che piantava gli alberi« l é stat per lonch temp cherdù reèl per so stel mesurà, schèji documentaristich. Te na cincantina de piates Giono l met ensema na parabola leterèra che la é tel medemo temp ecologica, filosofica e fonamenter umana.
N liber che merita na letura che passa svelta, ma sobito no la se n va, restan al lonch ti pensieres e fosc ence mingol tel cher.
Se pel lejer dut su La Usc nr 22 dai ...


18 de jugn 2025
L FC Sëlva 1970 ie campion pruvinziel
La scuadra de Sëlva che fej pea pra l campiunat provinziel de palé sun pitl ciamp, se à laureà campion de Sudtirol batan tla finela l FC Schnals 2 a 0. L se trata dl diescejim titul pruvinziel per na scuadra de Sëlva te si storia de mez secul
N sada ai 31 de mei a Freienfeld à l FC Sëlva 1970 jugà la fineles dl Campiunat pruvinziel de palé sun l pitl ciamp. Tlo ne vëniel nia jugà de undesc contra undesc, ma de sies contra sies sun n ciamp mënder y nce cun portes plu pitles. L FC Sëlva ova venciù pra si grupa, la grupa Val d’Isarch, l campiunat reguler cun 38 ponc, dan l Feldthurns y l Barbian.
Sara Senoner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 20 de juni.
N sada ai 31 de mei a Freienfeld à l FC Sëlva 1970 jugà la fineles dl Campiunat pruvinziel de palé sun l pitl ciamp. Tlo ne vëniel nia jugà de undesc contra undesc, ma de sies contra sies sun n ciamp mënder y nce cun portes plu pitles. L FC Sëlva ova venciù pra si grupa, la grupa Val d’Isarch, l campiunat reguler cun 38 ponc, dan l Feldthurns y l Barbian.
Sara Senoner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 20 de juni.


18 de jugn 2025
A inparà in Fodara Vedla
Pizete e maestre inze meśo el bel de ra nostra Dolomites, par studià e par vive dute aduna, con chel bonador de ra storia e de ra lejendes, che i m’aea contà col so bel teatro
Vive tre dis con i maestre, con chi outre pize e fei scora con libre e cuaderne in Fodara Vedla no n’é na fortuna che dute i pize i à!
St’ausciuda ves ra fin de maśo ra famea de cuinta de ra scora Duca d’Aosta r’à podù gode el »Mi rifugio a studiare« conpain de calche scora de pize śa chines o vinte anes. (FMD)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Vive tre dis con i maestre, con chi outre pize e fei scora con libre e cuaderne in Fodara Vedla no n’é na fortuna che dute i pize i à!
St’ausciuda ves ra fin de maśo ra famea de cuinta de ra scora Duca d’Aosta r’à podù gode el »Mi rifugio a studiare« conpain de calche scora de pize śa chines o vinte anes. (FMD)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


18 de jugn 2025
Ega y füch a San Ciascian
Dis de laur por i Stüdafüch da San Ciascian, che á messü jí impröma a paré eghes y spo a destodé flames
Por i Stüdafüch da San Ciascian él sté dis de intervënc. Bele en domënia sëra do les 19:00 â i omi messü jí tla strada Costadedoi, olache na tempiada â lascé raité jö bindebó de ega sön la strada provinziala. Deache al é ince n cantier por fá le marciapîsc, él rové te strada ince peres y material. Le secundo intervënt é gnü a s’al dé en mertesc incër les 16:30. N paur â fat alarm che süa mascin da sié manaciâ da s’impié - tl raiun de Pre de Costa. Mo bele püc menüc dedô ê le meso en flames; i ...
Por i Stüdafüch da San Ciascian él sté dis de intervënc. Bele en domënia sëra do les 19:00 â i omi messü jí tla strada Costadedoi, olache na tempiada â lascé raité jö bindebó de ega sön la strada provinziala. Deache al é ince n cantier por fá le marciapîsc, él rové te strada ince peres y material. Le secundo intervënt é gnü a s’al dé en mertesc incër les 16:30. N paur â fat alarm che süa mascin da sié manaciâ da s’impié - tl raiun de Pre de Costa. Mo bele püc menüc dedô ê le meso en flames; i ...


17 de jugn 2025
A spas per Ciampedel
La Scolina de Ciampedel ge à portà dant a la families, te la festa stata ai 30 de mé, la picola mapa lurèda fora chest an.
Chest an, do n pec de egn che no la vegnia più fata, la maestres, l ent e l Comitat de gestion de la Scolina de Ciampedel, à pissà de endrezèr endodanef la festa con la families di bec jun Ischia.
Se se à troa con genitores, frèdes e giaves en vender ai 30 de mé e ence l temp l ne à dalbon didà. Te ciamp dal balon don Mario l à ofizià na belota messa su mesura per i bec. Dapodò se é jic inant co la premiazion e promozion di bec gregn che l an che vegn jirà a la scola populèra, di mesegn che ...
Chest an, do n pec de egn che no la vegnia più fata, la maestres, l ent e l Comitat de gestion de la Scolina de Ciampedel, à pissà de endrezèr endodanef la festa con la families di bec jun Ischia.
Se se à troa con genitores, frèdes e giaves en vender ai 30 de mé e ence l temp l ne à dalbon didà. Te ciamp dal balon don Mario l à ofizià na belota messa su mesura per i bec. Dapodò se é jic inant co la premiazion e promozion di bec gregn che l an che vegn jirà a la scola populèra, di mesegn che ...


17 de jugn 2025
Pedalé cun pascion tla Dolomites
L ie stat la 15ejima edizion dla garejeda de roda da mont HERO Dolomites Südtirol
Te Sëlva iel stat na tapa dla seria de garejedes de Copa dl Mond de roda da mont UCI: la HERO Dolomites Südtirol. Dut fova scicà su y njenià ca per chësta gran manifestazion duta tl sëni dla roda. L fova trëis dis plëns de busiamënt, rodes y ntratenimënt ora per la stredes dl luech. N audiva rujenan truepa rujenedes desfrëntes, l ie unit adalerch jënt da dlonch caprò. Mëndri, granc, atlec y de tei che va cun la roda te si tëmp liede y duc canc cun un na gran pascion: la roda. Y n unëur de ...
Te Sëlva iel stat na tapa dla seria de garejedes de Copa dl Mond de roda da mont UCI: la HERO Dolomites Südtirol. Dut fova scicà su y njenià ca per chësta gran manifestazion duta tl sëni dla roda. L fova trëis dis plëns de busiamënt, rodes y ntratenimënt ora per la stredes dl luech. N audiva rujenan truepa rujenedes desfrëntes, l ie unit adalerch jënt da dlonch caprò. Mëndri, granc, atlec y de tei che va cun la roda te si tëmp liede y duc canc cun un na gran pascion: la roda. Y n unëur de ...


17 de jugn 2025
100 agn Stüdafüch La Ila: val’ impresciuns
I Stüdafüch da La Ila á fat gran festa dai 13 ai 15 de jügn, por recordé i 100 agn da canche la uniun é gnüda metüda sö ofizialmënter. I ves pitun valgünes impresciuns fotografiches, metüdes a desposiziun da Freddy Planinschek
Canche na uniun de paisc tëgn bot 100 agn alalungia, spo pón bëgn ince la vaghé da fá trëi dis de festa. Chësc á fat i Stüdafüch da La Ila, che á recordé so pröm secul tla fin dl’edema lungia dai 13 ai 15 de jügn. Na festa che á odü n program spës, cun tröc punc culminanc, na alternanza danter perts ofiziales y ocajiuns ligherzines, danter presentaziuns, desmostraziuns y tröpa aurela cörta.
Deplü sön la festa ciafëise t’La Usc di Ladins di 20 de jügn. Chiló ves pitunse intratan val’ fotografies ...
Canche na uniun de paisc tëgn bot 100 agn alalungia, spo pón bëgn ince la vaghé da fá trëi dis de festa. Chësc á fat i Stüdafüch da La Ila, che á recordé so pröm secul tla fin dl’edema lungia dai 13 ai 15 de jügn. Na festa che á odü n program spës, cun tröc punc culminanc, na alternanza danter perts ofiziales y ocajiuns ligherzines, danter presentaziuns, desmostraziuns y tröpa aurela cörta.
Deplü sön la festa ciafëise t’La Usc di Ladins di 20 de jügn. Chiló ves pitunse intratan val’ fotografies ...


17 de jugn 2025
Jì col giat in Nuova Zelanda
Chesta l’esperienza che à metù man da puoch l joven Davide Pallabazzer da Col
Na idea che bele da calche temp la girava nte la testa de Davide l’eva chela, na ota imparà ben a jì col giat, de provà a jì da n’autra banda a mete in pratega chesta sua passion. Ades, a 22 agn, l à deziso de provà per calche mes a jì a laurà in Nuova Zelanda e ciò cussì l’ocajion per imparà meo l ingleje. De chesta idea e de sua passion per l laor Davide l n’à contà de pi nte chesta intervista. (Intervista: Giulia Tasser)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
Na idea che bele da calche temp la girava nte la testa de Davide l’eva chela, na ota imparà ben a jì col giat, de provà a jì da n’autra banda a mete in pratega chesta sua passion. Ades, a 22 agn, l à deziso de provà per calche mes a jì a laurà in Nuova Zelanda e ciò cussì l’ocajion per imparà meo l ingleje. De chesta idea e de sua passion per l laor Davide l n’à contà de pi nte chesta intervista. (Intervista: Giulia Tasser)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...


16 de jugn 2025
Balé, cianté, cujiné y jì de viac cun l KVW de Sëlva
Nce chëst'ansciuda à l KVW de Sëlva pità n prugram drët rich y desfrënt
Do che l ann passà fans jic sa mont tle Marche, ons chëst ann inò pità n viac culturel de cin’ dis a vijité la ziteies de Prag y Dresden. Ai 21 de mei sons piei via bel abenëura cun la curiera per ruvé per mesdì a Bud vige tla Republica Ceca, ulache on maià da marënda te n local tipich y daldò ons pudù vijité l gran mplant ulache l vën fat pier. Drët nteressant fòvel a udëi coche funziunea la ciadëina de produzion dai ngredienc adurvei nchin ala bozes mplenides ...
Do che l ann passà fans jic sa mont tle Marche, ons chëst ann inò pità n viac culturel de cin’ dis a vijité la ziteies de Prag y Dresden. Ai 21 de mei sons piei via bel abenëura cun la curiera per ruvé per mesdì a Bud vige tla Republica Ceca, ulache on maià da marënda te n local tipich y daldò ons pudù vijité l gran mplant ulache l vën fat pier. Drët nteressant fòvel a udëi coche funziunea la ciadëina de produzion dai ngredienc adurvei nchin ala bozes mplenides ...


16 de jugn 2025
Aede mai projetà n ort?
A Ciampedel i scolees de seconda mesènà i à lurà dut l an per dessegnèr sie nef ort che se spera posse vegnir realisà.
L #projetort te la mesènes de Ciampedel l era peà via jà acà doi egn, ma ampò al scomenz de chest an l à mudà viesta col endrez envià via dai dozenc Michela Meroni e Vincent Stambè.
Ensema col referent de la scola mesènes Alessandro Ghetta, l é stat fat n mudament te la direzion del projet. »Aon pissà de svilupèr l ort daite enveze che defora, de l projetèr su mesura - ne à despiegà la dozenta Meroni, - aon fat lezions de dessegn tecnich e coi scolees sion jic a fèr n relief de la lèrga defora. ...
L #projetort te la mesènes de Ciampedel l era peà via jà acà doi egn, ma ampò al scomenz de chest an l à mudà viesta col endrez envià via dai dozenc Michela Meroni e Vincent Stambè.
Ensema col referent de la scola mesènes Alessandro Ghetta, l é stat fat n mudament te la direzion del projet. »Aon pissà de svilupèr l ort daite enveze che defora, de l projetèr su mesura - ne à despiegà la dozenta Meroni, - aon fat lezions de dessegn tecnich e coi scolees sion jic a fèr n relief de la lèrga defora. ...


16 de jugn 2025
Luca Clara vënc a Ratschings
Chësc ultim fin dl'ena à i atlec di Gherdëina Runners fat pea pra de plu garejedes de sauté da mont su: Luca Clara à arjont l scialier plu aut a Ratschings
Inier, dumënia ai 15 de juni, iel a Ratsching sta la Ratschings Mountain Trail. Pra la Sky Trail, cun 1610 metri de deslivel y 27 chilometri de lunghëza, à Luca Clara desmustrà de vester scialdi n forma. L atlet de Gherdëina à venciù chësta trassa longia cun n tëmp de 2:46.15.
N bon resultat per i Gherdëina Runners à nce Michaela Schrott purtà a cësa, ëila ie cun n tëmp finel de 3:55.41 ruveda setima pra l'ëiles, cuarta te si categuria W2. Nce Mario Falchi y Fabian Demetz di Gherdëina Runners à ...
Inier, dumënia ai 15 de juni, iel a Ratsching sta la Ratschings Mountain Trail. Pra la Sky Trail, cun 1610 metri de deslivel y 27 chilometri de lunghëza, à Luca Clara desmustrà de vester scialdi n forma. L atlet de Gherdëina à venciù chësta trassa longia cun n tëmp de 2:46.15.
N bon resultat per i Gherdëina Runners à nce Michaela Schrott purtà a cësa, ëila ie cun n tëmp finel de 3:55.41 ruveda setima pra l'ëiles, cuarta te si categuria W2. Nce Mario Falchi y Fabian Demetz di Gherdëina Runners à ...