17 de november 2026
"Plan de Corones" ladin
Publicaziun dal comunicat stampa dla sontada dal Comité de direziun de Kronplatz Brand encö.
Plan de Corones: düc a öna por fá en vare ennant tla cuestiun dal ennom
Le comité diretif fej fora da laoré deboriada por reinserí l’ennom „Plan de Corones“ tla merscia turistica
17 de november 2026 – Do encuntades y confrunc entensifs sön la cuestiun dal ennom, loada sö tal cader dal orientamont nö dla merscia Kronplatz/Plan de Corones, á le comité diretif arjunt al'unanimité na acordanza sön i proscimi vari da fá. L'obietif é chël da ciafé na soluziun deboriada co dái la poscibilité da porté ...
Plan de Corones: düc a öna por fá en vare ennant tla cuestiun dal ennom
Le comité diretif fej fora da laoré deboriada por reinserí l’ennom „Plan de Corones“ tla merscia turistica
17 de november 2026 – Do encuntades y confrunc entensifs sön la cuestiun dal ennom, loada sö tal cader dal orientamont nö dla merscia Kronplatz/Plan de Corones, á le comité diretif arjunt al'unanimité na acordanza sön i proscimi vari da fá. L'obietif é chël da ciafé na soluziun deboriada co dái la poscibilité da porté ...
17 de november 2026
Recuper dl inom "Plan de Corones" tl logo
Incö él sté na sentada importanta che dess avëi le fin da remplazé nosc inom storich
Le Comité diretif dla Kronplatz Brand ("Lenkungsausschuss"), de chël che al fej pert les cinch cooperatives turistiches incër la munt y le Skirama, á incö tut döes dezijiuns importantes por le dagnì: da un n vers dess l’inom ladin "Plan de Corones" indô gní tut sö tl logo ofizial dl raiun turistich de Plan de Corones, y dl ater vers dess n grup de laur de consultaziun cun jënt dl post (en gran pert de Mareo) gní ativé tresfora por ti dé na usc y na valorisaziun ai valurs culturai y storics dl ...
Le Comité diretif dla Kronplatz Brand ("Lenkungsausschuss"), de chël che al fej pert les cinch cooperatives turistiches incër la munt y le Skirama, á incö tut döes dezijiuns importantes por le dagnì: da un n vers dess l’inom ladin "Plan de Corones" indô gní tut sö tl logo ofizial dl raiun turistich de Plan de Corones, y dl ater vers dess n grup de laur de consultaziun cun jënt dl post (en gran pert de Mareo) gní ativé tresfora por ti dé na usc y na valorisaziun ai valurs culturai y storics dl ...
17 de november 2026
Caterina Ganz pruma a Muonio
La atleta da Moena à vent la garejèda de 10 chilometres a tecnica classica despassan duta la miores a livel assolut.
La sajon agonistica de paslonch é tachèda ite con na bela neva che rua da Muonio e Olos te la Finlandia olache en sabeda ai 14 e en domenia ai 15 de november l é stat na lingia de gaerejèdes Fis avertes a desvaliva nazions.
Chiò, en domenia, l é ruà n beliscim resultat de la atleta da Moena Caterina Ganz, che cor con le Fiamme Gialle, che à vent la 10 chilometres a tecnica classica, proprio l dì do che l’à compì i egn. La campiona l’à serà su l percors con l temp de 29’40’00 e la é ruèda tedant ...
La sajon agonistica de paslonch é tachèda ite con na bela neva che rua da Muonio e Olos te la Finlandia olache en sabeda ai 14 e en domenia ai 15 de november l é stat na lingia de gaerejèdes Fis avertes a desvaliva nazions.
Chiò, en domenia, l é ruà n beliscim resultat de la atleta da Moena Caterina Ganz, che cor con le Fiamme Gialle, che à vent la 10 chilometres a tecnica classica, proprio l dì do che l’à compì i egn. La campiona l’à serà su l percors con l temp de 29’40’00 e la é ruèda tedant ...
17 de november 2026
Le gran egajon de november del 1966
L é passà giust 60 egn da chi evenc che à tocià ence noscia valèdes. Chiò i recorc de Fernando Brunel.
Do mie recorc del 1966, aee 18 egn, tel meis de aost, l era ai 18 più avisa, l é vegnù ju la neif ti paijes, i aea jà seslà, fat su le ae ti ciampes, l regoi l era enjignà per l menar te tobià e poder frelar…
Chi dis l é stat na gran agajon fora per duta l’Austria, con morc e de gregn dans e chiò te la Dolomites l é ruà le coude de chela gran agajon.
Te Soraga me recorde che l é jit per sora l ruf del Sester ló dal pont sun stradon, l era mauta daperdut, la jent con badii paraa fora e didaa i ...
Do mie recorc del 1966, aee 18 egn, tel meis de aost, l era ai 18 più avisa, l é vegnù ju la neif ti paijes, i aea jà seslà, fat su le ae ti ciampes, l regoi l era enjignà per l menar te tobià e poder frelar…
Chi dis l é stat na gran agajon fora per duta l’Austria, con morc e de gregn dans e chiò te la Dolomites l é ruà le coude de chela gran agajon.
Te Soraga me recorde che l é jit per sora l ruf del Sester ló dal pont sun stradon, l era mauta daperdut, la jent con badii paraa fora e didaa i ...
17 de november 2026
Comun: acordi fac coi privac per l servisc de palé nei
Cinch oure con partida iva i garantirà de giourì le strade. Nagler: »Sui cosć pesarà l priesc del diesel«
L Comun no l a oure assé per garantì l servisc de palé la nei fora per le frazion e ntei piazai dei doi piasc maious, come Reba e La Plié coche l eva nviade. E coscita l mossa clamé firme private a daidé prò. La situazion oramei l’é coscita da troc agn e seproprio de sto viers la va tres peso ajache se stenta tres deplù a ciapé oure che fesc chëst servisc. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L Comun no l a oure assé per garantì l servisc de palé la nei fora per le frazion e ntei piazai dei doi piasc maious, come Reba e La Plié coche l eva nviade. E coscita l mossa clamé firme private a daidé prò. La situazion oramei l’é coscita da troc agn e seproprio de sto viers la va tres peso ajache se stenta tres deplù a ciapé oure che fesc chëst servisc. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
17 de november 2026
"La Volpe": Canche n film devënta na emoziun
Do passa 50 agn él indô gnü proieté le film "La Volpe", che la RAI â tut sö i pröms agn Setanta a Al Plan, cun döt aturs y comparses dl post. Na emoziun por chi che â fat para, mo ince por chi che á conesciü les porsones che n’é nia plü danter nos. Y nia inultima n documënt de na manira da vire dadî passada
A tröc ti sál bel da ti ciaré ai retrac vedli, da odëi sciöche nosta jënt ê da jona, sciöche ara se vistî, sciöche nüsc paisc ciarâ fora, co che le vire se desfirâ. Sce an á indere la poscibilité da l’odëi te imajes vies y che s’armöi, él ciamó n iade val’ d’ater. Chësta poscibilité án albü le vëndres ai 6 de novëmber te salf dles manifestaziuns d’Al Plan. Canche i á lit che al gnô proieté le film dla RAI "La Volpe", n’âi degüna idea de ci che ara se tratâ; canche i á odü le salf toch y plëgn ...
A tröc ti sál bel da ti ciaré ai retrac vedli, da odëi sciöche nosta jënt ê da jona, sciöche ara se vistî, sciöche nüsc paisc ciarâ fora, co che le vire se desfirâ. Sce an á indere la poscibilité da l’odëi te imajes vies y che s’armöi, él ciamó n iade val’ d’ater. Chësta poscibilité án albü le vëndres ai 6 de novëmber te salf dles manifestaziuns d’Al Plan. Canche i á lit che al gnô proieté le film dla RAI "La Volpe", n’âi degüna idea de ci che ara se tratâ; canche i á odü le salf toch y plëgn ...
16 de november 2026
Libres bie tel lengaz e te la viesta grafica
L Olfed à envià via na colaborazion con la cèsa editora Erickson per la redazion de material didatich ladin per l ensegnament te Scola Ladina de Fascia.
I é vegnui fora col scomenz del an nef de scola »100 piates sui Romans. La aventura de la cognoscenza« de Giorgia Cappelletti, »Esplorèr la natura. 30 aventures per duta la sajons« de Manuela Ruaben e »Salvon la Tera!« de Christian Casarotto traslaté per ladin dal OLFED, ofize che se cruzia del ensegnament del ladin e del endrez di materiai didatics te Scola Ladina de Fascia. La soracuertes fèsc dassen bela parbuda; daite la grafica é bela rencurèda e pissèda de fin per ciapèr l’atenzion di ...
I é vegnui fora col scomenz del an nef de scola »100 piates sui Romans. La aventura de la cognoscenza« de Giorgia Cappelletti, »Esplorèr la natura. 30 aventures per duta la sajons« de Manuela Ruaben e »Salvon la Tera!« de Christian Casarotto traslaté per ladin dal OLFED, ofize che se cruzia del ensegnament del ladin e del endrez di materiai didatics te Scola Ladina de Fascia. La soracuertes fèsc dassen bela parbuda; daite la grafica é bela rencurèda e pissèda de fin per ciapèr l’atenzion di ...
16 de november 2026
D’istade de sguaita in Anpezo
El laoro fato aduna dal Comun, da ra Provinzia de Belun e ra Rejon Veneto. L é stà pichesee da parlà co ra śente, da informà, ma i betù anche 64 multes. Un projeto da portà inaante, i anes che vien e anche fora da chesta val
Par ra stajon d’istade pasada, dal mes de luio fin de otobre, ’l é stà fato un bon laoro da i poliziote de ra Provinzia de Belun, par i tende a i luoghe de Anpezo agnó che ‘l é pi reśiro de foreste. Chesto laoro ‘l é nasciù da ‘l acordo intrà Comun de Anpezo, Provinzia de Belun e Rejon Veneto. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Par ra stajon d’istade pasada, dal mes de luio fin de otobre, ’l é stà fato un bon laoro da i poliziote de ra Provinzia de Belun, par i tende a i luoghe de Anpezo agnó che ‘l é pi reśiro de foreste. Chesto laoro ‘l é nasciù da ‘l acordo intrà Comun de Anpezo, Provinzia de Belun e Rejon Veneto. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
16 de november 2026
La Lia da Munt tl Portugal
Morvëies dl Portugal: dala sugestiun dla staziun dla ferata de São Bento al famojo Palácio Hotel do Buçaco, cina ala spiritualité de Fatima. Chëstes é ma trëi tapes dl iade d’altonn dla Lia da Munt Ladinia
a sabeda ai 17 de otober sunse jorá da Bergamo cina Porto, la secunda maiú cité dl Portugal. I un sojorné te n hotel de cité, da olache i piân ia por les vijites a cités y posć de atraziun desvalis – dagnora acompagna da na guida; chësta nes spligâ dër bun la storia y nes cuntâ coriosités dl post y dla jënt. Le pröm de sunse jüs tla Val dl Douro, conesciüda por sües vignes y olache al vëgn fat le vin Porto, che i un ince albü l’ocajiun da ciarcé te na gran cianoa de produziun.
Deplü nes cunta na ...
a sabeda ai 17 de otober sunse jorá da Bergamo cina Porto, la secunda maiú cité dl Portugal. I un sojorné te n hotel de cité, da olache i piân ia por les vijites a cités y posć de atraziun desvalis – dagnora acompagna da na guida; chësta nes spligâ dër bun la storia y nes cuntâ coriosités dl post y dla jënt. Le pröm de sunse jüs tla Val dl Douro, conesciüda por sües vignes y olache al vëgn fat le vin Porto, che i un ince albü l’ocajiun da ciarcé te na gran cianoa de produziun.
Deplü nes cunta na ...
15 de november 2026
Detelpai Lucia, ence da man de la Scola Ladina
En vender ai 30 de otober te la senta del Liceo Artistich l é stat n curt moment informal, ma pien de emozion e de parola fones, olache la Sorastanta Mattea Eccher à volù rengrazièr Lucia Gross per sia longia colaborazion co la scola.
L é stat na picola sorpreisa per Lucia ruèr a scola, ciapèr n don dassen bel e cogner se fèr intervistèr dai students. A tachèr via l é stat la studenta de 4LAF Giulia Gregori da Moena, che la ge à sport a Lucia n retrat fat da ela, na opera de èrt che desmostra la gran braura de chesta tousa e sia pascion per l dessegn. Col portèr dant sie lurier fat col lapisc, la se à dit stolza de coche l é vegnù l retrat, che tras la tecnica l é bon de moscèr la veièda grignolenta e ascorta de Lucia. Donca ...
L é stat na picola sorpreisa per Lucia ruèr a scola, ciapèr n don dassen bel e cogner se fèr intervistèr dai students. A tachèr via l é stat la studenta de 4LAF Giulia Gregori da Moena, che la ge à sport a Lucia n retrat fat da ela, na opera de èrt che desmostra la gran braura de chesta tousa e sia pascion per l dessegn. Col portèr dant sie lurier fat col lapisc, la se à dit stolza de coche l é vegnù l retrat, che tras la tecnica l é bon de moscèr la veièda grignolenta e ascorta de Lucia. Donca ...
15 de november 2026
Sëlva n miniatura
L à na Titanic tacheda su te garasc y n tublà plën de tei pitli artejans: da canche l ie n pension ie Ewald Senoner tan che uni di te berstot a fé miniatures
“Ie son n pue’ da vedlamënter”, dij Ewald Senoner de sé nstës. L ti sà mo bel a lauré cun la mans, a fé zeche da fonz su, nce sce l costa fadia. Ani alalongia àl laurà te si berstot da marangon te Sëlva. La massaria ie mo duta iló, ma śën féjel n pue’ zeche d’auter. Do che l ie jit n pension se àl dedicà cun pascion a fé miniatures. L ti à dat forma a n mond de chël che l se lecorda cun nchersciadum: l luech de Sëlva, coche l fova plu da giut cun la jënt che l à cunesciù y i artejans che ne ...
“Ie son n pue’ da vedlamënter”, dij Ewald Senoner de sé nstës. L ti sà mo bel a lauré cun la mans, a fé zeche da fonz su, nce sce l costa fadia. Ani alalongia àl laurà te si berstot da marangon te Sëlva. La massaria ie mo duta iló, ma śën féjel n pue’ zeche d’auter. Do che l ie jit n pension se àl dedicà cun pascion a fé miniatures. L ti à dat forma a n mond de chël che l se lecorda cun nchersciadum: l luech de Sëlva, coche l fova plu da giut cun la jënt che l à cunesciù y i artejans che ne ...
15 de november 2026
Mëte sot tiera ite la linea da la corente Saviner – Corvera. Nagler »Volón descore con Terna e Region«
Gran empat sul ambient e dagn a la sanité per i ciámp eletromagnetizi
L Comun da Fodom l tourna a damané a gran ousc de mëte sot tiera ite la linea da la corente Saviner–Corvera. E l lo fesc co na lëtra che l Capocomun Oscar Nagler l a mané nchëstadì al assessor de la Regione del Veneto Massimo Bitonci, a la diretrize de la direzion Energia Rita Steffanuto e per cugniscënza a duc i assessori de la Region, ntra chisc chël al ambient Marco Zecchinato, al parlamentar Dario Bond, a la Provinzia de Belum e a l’Union Montana Agordina. (LS)
De plu tla ...
L Comun da Fodom l tourna a damané a gran ousc de mëte sot tiera ite la linea da la corente Saviner–Corvera. E l lo fesc co na lëtra che l Capocomun Oscar Nagler l a mané nchëstadì al assessor de la Regione del Veneto Massimo Bitonci, a la diretrize de la direzion Energia Rita Steffanuto e per cugniscënza a duc i assessori de la Region, ntra chisc chël al ambient Marco Zecchinato, al parlamentar Dario Bond, a la Provinzia de Belum e a l’Union Montana Agordina. (LS)
De plu tla ...
15 de november 2026
Le Rait de San Linert é na festa y na tradiziun sintida
Incër 700 porsones y daimpró a 150 ciavai á defilé por la 26. ediziun dl Rait de San Linert, dan otedé a Badia
Sciöche l’ann passé, á temperatöres valgamia frësches y n pröm sblauch de nëi acompagné le Rait de San Linert da iniann, tigní en domënia ai 8 de novëmber. Al n’á indere nia mancé cotan de spetadus che é rová adalerch por ti ciaré ala defilada tradizionala y por tó pert al de de festa dl sant protetur San Linert.
Ala defilada dla 26. ediziun á partezipé iniann 150 ciavai dles razes norics y haflingher; demanco en confrunt al’ediziun iubilara dl ann passé, olache al n’ê gnü cumpedé daimpró da ...
Sciöche l’ann passé, á temperatöres valgamia frësches y n pröm sblauch de nëi acompagné le Rait de San Linert da iniann, tigní en domënia ai 8 de novëmber. Al n’á indere nia mancé cotan de spetadus che é rová adalerch por ti ciaré ala defilada tradizionala y por tó pert al de de festa dl sant protetur San Linert.
Ala defilada dla 26. ediziun á partezipé iniann 150 ciavai dles razes norics y haflingher; demanco en confrunt al’ediziun iubilara dl ann passé, olache al n’ê gnü cumpedé daimpró da ...
14 de november 2026
I garajes ta Penìa é malmetui
L conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi à portà dant na interogazion te Consei provinzièl su la condizions, verifiches e intervenc da man de Trentino Trasporti.
Te la sentèda del Consei provinzièl dai 5 de november l conseier ladin del Grop Fassa Luca Guglielmi à portà dant ence na interogazion a responeta scrita per ge domanèr al Assessorat competent de verifichèr e intervegnir per meter en segureza i garajes de Trentino Trasporti ta Penìa.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Te la sentèda del Consei provinzièl dai 5 de november l conseier ladin del Grop Fassa Luca Guglielmi à portà dant ence na interogazion a responeta scrita per ge domanèr al Assessorat competent de verifichèr e intervegnir per meter en segureza i garajes de Trentino Trasporti ta Penìa.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
14 de november 2026
Neva gaissa per l Grop Ladin da Moena
La sociazion à chiamà ite la radunanza con la prejentazion de la neva publicazion de poejie del Tinoto Monech e la litazion.
L Grop Ladin da Moena à chiamà ite en sabeda ai 7 de november te sala Simonin Maza la radunanza anuala e i é stac tropes i sozi che à tout su l envit e à desmostrà coscita l enteres e la vejinanza a la sociazion. Na prejenza numerousa che ge à dat gaissa neva a dut l Grop te n moment segnà da mingol de fadia. Per chest l se à ciareà amò de più de responsabilità l apel uzà fora da la presidenta Angela Chiocchetti: »Aon da se empegnar a jir inavant perché te nösc paesc no mencia i pericoi per ...
L Grop Ladin da Moena à chiamà ite en sabeda ai 7 de november te sala Simonin Maza la radunanza anuala e i é stac tropes i sozi che à tout su l envit e à desmostrà coscita l enteres e la vejinanza a la sociazion. Na prejenza numerousa che ge à dat gaissa neva a dut l Grop te n moment segnà da mingol de fadia. Per chest l se à ciareà amò de più de responsabilità l apel uzà fora da la presidenta Angela Chiocchetti: »Aon da se empegnar a jir inavant perché te nösc paesc no mencia i pericoi per ...
14 de november 2026
Tecnologies cuantistiches y si daunì
A Urtijëi iel stat n'ancunteda de nrescida nternaziunela n con' dla tecnologies cuantistiches
Dai 3 nchin ai 6 de nuvëmber se àl ancuntà vint nrescidëures te Gherdëina per studië co trasfurmé i desturbs che mpedësc l funziunamënt di aparac cuantistics te na ressorsa.
Co pòssen pa trasfurmé na funtana de desturp te n strumënt de utl per la tecnologies dl daunì? Chësta ie stata la dumanda tl zënter dl "Workshop on Dissipative State Preparation", che ie stat l'ena passeda a Urtijëi. Pra l'ancunteda iel unit adalerch vint nrescidëure di Paejes Tudësc, Irlanda, Franzia, Svizra, Stac ...
14 de november 2026
Intrà tradizion e atualità in Anpezo
A Socus se pó menà ra besties mazades, da res lourà, par dinultima vende ra carne. Un projeto nasciù da diesc ane, portà inaante da tropa istituzios
»Negun precura meo el nosc anbiente de i cazadore e i contadis« – ‘l à dito Marco Staunovo Polacco, presidente de ra Provinzia de Belun, chel di che ‘l é ruà in Anpezo, canche i à mostrà chel laoro noo, fato a Socus, agnó che i cazadore de ra Riserva de Anpezo i pó śì a lourà ra besties che i ciapa. Ra sede de ra Riserva r’ea beleche stada daerta ai 20 de agosto del 2022, ma ades i à fato inze outre laore, par ese in regola co ra leje. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc ...
»Negun precura meo el nosc anbiente de i cazadore e i contadis« – ‘l à dito Marco Staunovo Polacco, presidente de ra Provinzia de Belun, chel di che ‘l é ruà in Anpezo, canche i à mostrà chel laoro noo, fato a Socus, agnó che i cazadore de ra Riserva de Anpezo i pó śì a lourà ra besties che i ciapa. Ra sede de ra Riserva r’ea beleche stada daerta ai 20 de agosto del 2022, ma ades i à fato inze outre laore, par ese in regola co ra leje. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc ...
14 de november 2026
Gran Chidlada: ci romenada de chidli
I posć por tó pert ala Gran Chidlada a Al Plan é ince chësc ann jüs ia sciöche seml frësches. Simon Complojer y Lisa Ties é stá i mius dl de; "I Turbi" y "Les Angelines" comana la classifica dles scuadres. La manifestaziun é jüda a bëgn dl Cor dles Ëres
Tl paisc d’Al Plan êl dan otedé na domënia tipica de novëmber, cun aries frësches, ciarüsc basc, les strades plü o manco ötes. Te un n post ésera indere jüda pro döt le de, y chël é tla chidlara da Runcac, olache al é gnü tigní la Gran Chidlada por uniuns, dites, istituziuns, classes y clubs dl comun de Mareo. N apuntamënt che tröc á sön le calënder. Chël án bele odü canche al é gnü daurí les iscriziuns, olache i posć a desposiziun se implî ite cun gran slöm. Insciö á ince chësc iade tut pert ...
Tl paisc d’Al Plan êl dan otedé na domënia tipica de novëmber, cun aries frësches, ciarüsc basc, les strades plü o manco ötes. Te un n post ésera indere jüda pro döt le de, y chël é tla chidlara da Runcac, olache al é gnü tigní la Gran Chidlada por uniuns, dites, istituziuns, classes y clubs dl comun de Mareo. N apuntamënt che tröc á sön le calënder. Chël án bele odü canche al é gnü daurí les iscriziuns, olache i posć a desposiziun se implî ite cun gran slöm. Insciö á ince chësc iade tut pert ...
13 de november 2026
En onor de Zerilo Lagnol
Cai Sat, Ciamorces e Socors da mont à endrezà n moment de recort, cent egn do da la mort del socoridor.
Da ca cent egn, ai 8 de aost del 1926, l à perdù sia vita sun Ciavazes l menacrep Zerilo Lagnol de Micel, mort per salvèr n’alpinista. E belimpont en vender passà ai 6 de november te cortina veia de Cianacei, ló che l é l obelisch a sie onor, la sezion CAI SAT de la Val de sora coi Ciamorces de Fasha e la Stazion del socors da mont à endrezà n moment a recort e memoria, per uzèr fora i valores de solidarietà, servije e dedizion a la mont.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de ...
Da ca cent egn, ai 8 de aost del 1926, l à perdù sia vita sun Ciavazes l menacrep Zerilo Lagnol de Micel, mort per salvèr n’alpinista. E belimpont en vender passà ai 6 de november te cortina veia de Cianacei, ló che l é l obelisch a sie onor, la sezion CAI SAT de la Val de sora coi Ciamorces de Fasha e la Stazion del socors da mont à endrezà n moment a recort e memoria, per uzèr fora i valores de solidarietà, servije e dedizion a la mont.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de ...



