20 de merz 2026
Detelpai, Raffaele!
Ne à lascià de colp Raffaele Rizzi de Grèva da Ciampedel. Cognosciù te duta Fascia, pascionà de storia, cultura e tradizions ladines, l aea 44 egn e l lascia sia femena e i fies.
La burta neva se à slarià fora en prescia en mèrtesc al 17 da sera. Raffaele Rizzi de Grèva, che ai 5 de mèrz l aea compì 44 egn, l à ciapà l bot e i socoridores rué sobito sul post, no i à podù fèr nia per l salvèr.
Raffaele l era n muie leà a sia tera e l vardèa de rencurèr e defener dut chel che de bon e sćiantif chesta tera ne à dat e ne dèsc, jan do a si ideèi ence canche sia posizions a zachei les ge dajea d’impaz.
L era cognosciù te duta la val, l aea na gran pascion per la storia, ...
La burta neva se à slarià fora en prescia en mèrtesc al 17 da sera. Raffaele Rizzi de Grèva, che ai 5 de mèrz l aea compì 44 egn, l à ciapà l bot e i socoridores rué sobito sul post, no i à podù fèr nia per l salvèr.
Raffaele l era n muie leà a sia tera e l vardèa de rencurèr e defener dut chel che de bon e sćiantif chesta tera ne à dat e ne dèsc, jan do a si ideèi ence canche sia posizions a zachei les ge dajea d’impaz.
L era cognosciù te duta la val, l aea na gran pascion per la storia, ...
20 de merz 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 9 de merz à la zentrela de Bulsan cherdà per n ntervënt a Colfosch, ulache na seniëura nglëija se ova rot na giama. Ëila ie unida meneda tl spedel de Persenon.
Puech dan marënda ie l joler unì cherdà a Antermoia per n’ëila dl luech che fova sbrisceda sun n troi y se à rot n pe. Cun la binda l’àn trata tl joler y meneda tl spedel de Burnech, da ulache n ie riesc inò piei via de viers de Dantercëpies: n seniëur american fova tumà cun i schi y se ova rot l os dla cuessa. N ie julei limpea tl ...
Puech dan marënda ie l joler unì cherdà a Antermoia per n’ëila dl luech che fova sbrisceda sun n troi y se à rot n pe. Cun la binda l’àn trata tl joler y meneda tl spedel de Burnech, da ulache n ie riesc inò piei via de viers de Dantercëpies: n seniëur american fova tumà cun i schi y se ova rot l os dla cuessa. N ie julei limpea tl ...
20 de merz 2026
Martino Lazzer da Ciampedel, l studia teologia e liturgia pastorala
Dancà y da na pert
Peste te prejentèr?
Gé son Martino Lazzer da Ciampedel, son del 1998. É fat l liceo scientifich de la Scola Ladina e dapò son jit a fèr la facoltà de teologia a Pèdua al Istitut Santa Giustina. Me é laureà del 2024 e ades son do che fae la licenza en teologia con spezialisazion liturgica pastorala che l é doi egn. Dapò fossa amò trei egn de dotorat.
Co éla che te ès cernù chesta strèda?
A la populères e mesènes pissèe de doventèr preve. Più jie inant più siere segur, vedee ...
Peste te prejentèr?
Gé son Martino Lazzer da Ciampedel, son del 1998. É fat l liceo scientifich de la Scola Ladina e dapò son jit a fèr la facoltà de teologia a Pèdua al Istitut Santa Giustina. Me é laureà del 2024 e ades son do che fae la licenza en teologia con spezialisazion liturgica pastorala che l é doi egn. Dapò fossa amò trei egn de dotorat.
Co éla che te ès cernù chesta strèda?
A la populères e mesènes pissèe de doventèr preve. Più jie inant più siere segur, vedee ...
20 de merz 2026
La giustizia
Comentar de pruma
I podon jì a lité en domenia (dut l di) o en lunesc (enfin les 15:00) per confermé o refodé na reforma costituzionala che reverda la organisazion dla magistratura tla Talia. Ence n referendum é na ocajion per vigni persona che à l dert lital de dì la sia. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
I podon jì a lité en domenia (dut l di) o en lunesc (enfin les 15:00) per confermé o refodé na reforma costituzionala che reverda la organisazion dla magistratura tla Talia. Ence n referendum é na ocajion per vigni persona che à l dert lital de dì la sia. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
19 de merz 2026
Fotografies che nes conta
L ne dassova nia vester na sëira ala ngranda, mpue coche na ciaculeda pra mëisa, ma ala fin fova la biblioteca Anda Malia dla Cësa di Ladins tocia y plëina. Albert Moroder Sodlieja à n vënderdi dl'ena passeda cuntà truepa cosses, mustran trënta fotografies storiches
Vester à Albert Moroder te duc chisc ani abinà adum feter 30 mile fotografies y chertes, perchël ne fòvel dessegur nia saurì a n crì ora mé pueces. »Ivan Senoner me ova damandà sce ne n’ësse pa nia ulù mustré n diesc fotografies y cunté velch, ala fin nen éi tëut pea trënta, cun la speranza de avëi cris ora la drëtes«, nscila Moroder. Ala jënt ti àl sapù nteressant y che Moroder ëssa sapù da cunté truepa cosses, savòven bën bele danora. Nce sce l à ulù lecurdé che l ne n’ie pa degun ...
Vester à Albert Moroder te duc chisc ani abinà adum feter 30 mile fotografies y chertes, perchël ne fòvel dessegur nia saurì a n crì ora mé pueces. »Ivan Senoner me ova damandà sce ne n’ësse pa nia ulù mustré n diesc fotografies y cunté velch, ala fin nen éi tëut pea trënta, cun la speranza de avëi cris ora la drëtes«, nscila Moroder. Ala jënt ti àl sapù nteressant y che Moroder ëssa sapù da cunté truepa cosses, savòven bën bele danora. Nce sce l à ulù lecurdé che l ne n’ie pa degun ...
19 de merz 2026
Ciofs che scinca speranza
Per sustenì la nrescida contra l crëibes iel inò unì metù a jì la scumenciadiva dla primules te dut Sudtirol, nce te Gherdëina
Chi ne n’à pa nia legrëza cun i prims ciofs da d’ansciuda? La primules ralegrea i cueres y porta mpue de culëur dan porta y sun i soldri dla cëses. Chëles che n à giapà sun i stonc dla Grupa dl’Ëiles dl SVP tl scumenciamënt de merz, fej monce dl bën. Te Sëlva, a Santa Cristina, a Urtijëi, a Runcadic y sa Bula pudòven, pra la mëises njeniedes ca dala ulenteres, fé na dunfiera per la nrescida contra l crëibes al piet y se tò pea a cësa n bel ciof da d’ansciuda.
EK
L articul va inant tla edizion ...
Chi ne n’à pa nia legrëza cun i prims ciofs da d’ansciuda? La primules ralegrea i cueres y porta mpue de culëur dan porta y sun i soldri dla cëses. Chëles che n à giapà sun i stonc dla Grupa dl’Ëiles dl SVP tl scumenciamënt de merz, fej monce dl bën. Te Sëlva, a Santa Cristina, a Urtijëi, a Runcadic y sa Bula pudòven, pra la mëises njeniedes ca dala ulenteres, fé na dunfiera per la nrescida contra l crëibes al piet y se tò pea a cësa n bel ciof da d’ansciuda.
EK
L articul va inant tla edizion ...
19 de merz 2026
Mujiga dla junanza
L ie inò stat l cuncors »Prima la musica«. Per talënc jëuni de Gherdëina ie chësta edizion stata una da suzes
L ie stat l cuncors »Prima la musica«. Tla categuria »Tirol« àl fat pea la Scoles de Mujiga de Südtirol – y nscila chëla de Gherdëina.
Gran pert de nëus cunësc chësc cuncors bele. L se trata de n cuncors de mujiga per mutons y mutans, jëuni y jëunes che à legrëza a suné y nteres de arjonjer de biei traverc de mujiga. Cun chësta partezipazion uelen ti pité n palch y nce l mesun de abiné talënc y di sustenì. I:la miëures possa fé pea pra l cuncors a livel de Bundesland a Eisenstadt tl ...
L ie stat l cuncors »Prima la musica«. Tla categuria »Tirol« àl fat pea la Scoles de Mujiga de Südtirol – y nscila chëla de Gherdëina.
Gran pert de nëus cunësc chësc cuncors bele. L se trata de n cuncors de mujiga per mutons y mutans, jëuni y jëunes che à legrëza a suné y nteres de arjonjer de biei traverc de mujiga. Cun chësta partezipazion uelen ti pité n palch y nce l mesun de abiné talënc y di sustenì. I:la miëures possa fé pea pra l cuncors a livel de Bundesland a Eisenstadt tl ...
19 de merz 2026
Ra Corsa dei Sestiere de ousciuda
Ra voia de precurà ra vecia tradizion, che r’à nonanta ane, scomenzada del 1936. Ra noa del Palio de i presidentes. Se pensa de se ciatà in Son Śuogo, ma fosc sarà da ruà pi indalonśe, fora dal paes
I Sestiere de Anpezo i é drio a lourà, par śì adora a precurà ra vecia tradizion de sport e de cultura del paes, che ‘l é “Ra corsa dei Sestiere”. Duto nasce de febraro del 1936, śa nonanta ane, canche alcuante ome del paes, diade da Sanzio Vacchelli, che inalora ‘l ea dotor de ‘l ospedal Codivilla e podestà del fascismo, i bete a śì chesta gara, co i schie da fondo, su i prade de Pierośà. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
I Sestiere de Anpezo i é drio a lourà, par śì adora a precurà ra vecia tradizion de sport e de cultura del paes, che ‘l é “Ra corsa dei Sestiere”. Duto nasce de febraro del 1936, śa nonanta ane, canche alcuante ome del paes, diade da Sanzio Vacchelli, che inalora ‘l ea dotor de ‘l ospedal Codivilla e podestà del fascismo, i bete a śì chesta gara, co i schie da fondo, su i prade de Pierośà. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
19 de merz 2026
Ai peri ti aodi... 14 menüc
Al á orü ester n brac rot por descurí la valüta de n tëmp davëi particolar. Na reflesciun de Pablo Palfrader por la festa di peri
Incö él la festa di peri y le pinsier che i oress partí cun os por l’ocajiun, mët man cun n rècord che n’é nia propi da bravé. Sura Nadé âi ciafé la poscibilité da ti cumpré jö a zacai le schipas sajonal. En San Stefo danmisdé unse fat ia la burocrazia, en San Stefo domisdé êi bele te spitol: fratöra dl omerus, sis edemes de convalescënza. Do n per de dis de destrates y meses corëtes por imparé da me vistí, él gnü jená y al á indô metü man la scora. L’Advënt m’â salpü bindebó strancius y ...
Incö él la festa di peri y le pinsier che i oress partí cun os por l’ocajiun, mët man cun n rècord che n’é nia propi da bravé. Sura Nadé âi ciafé la poscibilité da ti cumpré jö a zacai le schipas sajonal. En San Stefo danmisdé unse fat ia la burocrazia, en San Stefo domisdé êi bele te spitol: fratöra dl omerus, sis edemes de convalescënza. Do n per de dis de destrates y meses corëtes por imparé da me vistí, él gnü jená y al á indô metü man la scora. L’Advënt m’â salpü bindebó strancius y ...
18 de merz 2026
N viac fat de amicizia e de descoride
La fradaa anter la Scola Ladina de Fascia e l Istitut Alcide De Gasperi de La Serena tel Cile va inant dal 2019. Elisa Florian ge à dat azet per n meis e mez a na tousa del Cile, Florencia Graber, e la ne conta di bie momenc passé ensema su la neif e a vijitar autre zità.
Elisa ne conta:
«Per n meis e mez, anter la metà de jené e i prumes dis de marz, Fascia à abù na ghesta dassen speziala: Florencia, da duc chiamada Flo, na beza ruada dal Cile de gra a n projet de jomelinaje cultural metù a jir da la Scola Ladina de Fascia. Chela che al scomenz someaa bele n’esperienza de scambie la se à prest mudà te zeche de n muie più fon: n viac fat de amicizia, de descoride e de crescimonia personala.»
E Florencia:
«L é stat sie setemènes da marevea, olache é podù fèr n sach ...
Elisa ne conta:
«Per n meis e mez, anter la metà de jené e i prumes dis de marz, Fascia à abù na ghesta dassen speziala: Florencia, da duc chiamada Flo, na beza ruada dal Cile de gra a n projet de jomelinaje cultural metù a jir da la Scola Ladina de Fascia. Chela che al scomenz someaa bele n’esperienza de scambie la se à prest mudà te zeche de n muie più fon: n viac fat de amicizia, de descoride e de crescimonia personala.»
E Florencia:
«L é stat sie setemènes da marevea, olache é podù fèr n sach ...
18 de merz 2026
"Baldi ne rovarunse mai fora dl laur"
Chësc dij Antonia Castlunger, responsabla dl Raiun Sozial dla Val Badia a Picolin, por descrí che le bojëgn do i sorvisc y aiüc soziai crësc ann por ann tres deplü. Sües parores vëgn confermades dal "Raport sozial 2025" mené fora dala Comunité Comprensoriala Val de Puster
En chësc de á la Comunité Comprensoriala Val de Puster mené fora le "Raport sozial 2025", olache an ciafa na panoramica di sorvisc soziai che vëgn pitá te nostes valades, y sambëgn ince les statistiches lapró. Chëres mostra cuaji dötes ma de un n vers: söpert. Plü domanda do i sorvisc, plü porsones acompagnades, plü porsones che á debojëgn y i.i. Chësc vel por döta la Comunité de Val en general y por la Val Badia en particolar – olache i orun ti ciaré n pü’ plü avisa.
Pro i sorvisc sozial dla ...
En chësc de á la Comunité Comprensoriala Val de Puster mené fora le "Raport sozial 2025", olache an ciafa na panoramica di sorvisc soziai che vëgn pitá te nostes valades, y sambëgn ince les statistiches lapró. Chëres mostra cuaji dötes ma de un n vers: söpert. Plü domanda do i sorvisc, plü porsones acompagnades, plü porsones che á debojëgn y i.i. Chësc vel por döta la Comunité de Val en general y por la Val Badia en particolar – olache i orun ti ciaré n pü’ plü avisa.
Pro i sorvisc sozial dla ...
18 de merz 2026
Doi vëntes mpurtantes per l HC Gherdëina
N dumënia à l HC Gherdëina mustrà cie che l vel, jan a vëncer ora de cësa trëi goi a doi, na vënta che n à arjont puech do i 60 menuc. N merdi sëira àn mo n iede batù l Junior Salzburg. N juebia ai 19 de merz fajeran l cuinto juech
Passa 70 fans de Gherdëina se à n dumënia passeda tëut la dl’aurela de jì a Salzburg. L viac se à paià, nce sce n à ala fin mo suà dassënn. L HC Gherdëina à fat si juech, se stizan coche ultimamënter for, sun Claes Endre, verdiaporta che fej miraculi. Sce n cëla coche se à mudà la scuadra y sambën nce i resultac da canche Endre ie te porta, pona ne n’iel nia da capì che n ova nia bele dant tëut chësta dezijion de mudé velch pra i verdiaporta. Chësc ie velch che n à audì, sibe a usc che per ...
Passa 70 fans de Gherdëina se à n dumënia passeda tëut la dl’aurela de jì a Salzburg. L viac se à paià, nce sce n à ala fin mo suà dassënn. L HC Gherdëina à fat si juech, se stizan coche ultimamënter for, sun Claes Endre, verdiaporta che fej miraculi. Sce n cëla coche se à mudà la scuadra y sambën nce i resultac da canche Endre ie te porta, pona ne n’iel nia da capì che n ova nia bele dant tëut chësta dezijion de mudé velch pra i verdiaporta. Chësc ie velch che n à audì, sibe a usc che per ...
18 de merz 2026
L prim campiunat de biathlon dla lies
L sport dl biathlon ie ti ultims ani unì for plu y plu populer, nia mé a livel nternaziunel ma nce a livel de region y de valeda. For plu jëuni scumencia a pratiché chësta disciplina cun legrëza y cun l gran sëmi de arjonjer l livel plu aut
Nia mé l numer di atlec, ma nce l numer di tifosi de biathlon ie chersciù. Nce te nosta valeda iel trueps pasciunei che ti cëla cun pascion a uni garejeda de Copa dl Mond tla televijion.
Davia che vel’ lia de Gherdëina se à uni tant damandà de pudëi purvé a stlupeté cun n stlop da biathlon coche pitla »jita« per i cumëmbri, se à i alenadëures y l respunsabl dla sezion biathlon dl Schi Club Gherdëina mpensà de mëter a jì na garejeda a livel de valeda per duta la lies ...
Nia mé l numer di atlec, ma nce l numer di tifosi de biathlon ie chersciù. Nce te nosta valeda iel trueps pasciunei che ti cëla cun pascion a uni garejeda de Copa dl Mond tla televijion.
Davia che vel’ lia de Gherdëina se à uni tant damandà de pudëi purvé a stlupeté cun n stlop da biathlon coche pitla »jita« per i cumëmbri, se à i alenadëures y l respunsabl dla sezion biathlon dl Schi Club Gherdëina mpensà de mëter a jì na garejeda a livel de valeda per duta la lies ...
18 de merz 2026
Schiadou de temp salvé dai polizioc su le piste de Chël Vësco
L ël l é sté rianim e pò porté col elicotero al ospedel de Trënt
Intervent fondamental de la scuadra de la polizia che fesc servisc de prum aiut su le piste de Reba che juoba ai 5 de merz, i a salvé la vita a nen ël austriach de plù de setánta agn che jiva coi schi sun Chël Vësco.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Intervent fondamental de la scuadra de la polizia che fesc servisc de prum aiut su le piste de Reba che juoba ai 5 de merz, i a salvé la vita a nen ël austriach de plù de setánta agn che jiva coi schi sun Chël Vësco.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
18 de merz 2026
De biei juesc y truepa jënt
La naziunela de para ice hockey fina via i Juesc paralimpics cun n cuinto plazamënt. N ie cuntënc de coche la ie jita
Ala fin dla finedes ne n’àl nia bastà per na bedaia, ma la naziunela taliana de para ice hockey ie stata bona de cunfermé si bon plazamënt di ultims Juesc paralimpics. Te si ultima partida, n sada dl’ena passeda, ie i atlec talians stac boni de bater i Paejes Tudësc per 5 a 2, arjunjan nscila l cuinto post. Venciù l turnoi à i Stac Unic contra l Canada per 6 a 2. La bedaia de bront ti ie jita ala Cina che à batù per 3 a 2 la Republica Ceca tla pitla finela.
L verdiaporta dla naziunela taliana de ...
Ala fin dla finedes ne n’àl nia bastà per na bedaia, ma la naziunela taliana de para ice hockey ie stata bona de cunfermé si bon plazamënt di ultims Juesc paralimpics. Te si ultima partida, n sada dl’ena passeda, ie i atlec talians stac boni de bater i Paejes Tudësc per 5 a 2, arjunjan nscila l cuinto post. Venciù l turnoi à i Stac Unic contra l Canada per 6 a 2. La bedaia de bront ti ie jita ala Cina che à batù per 3 a 2 la Republica Ceca tla pitla finela.
L verdiaporta dla naziunela taliana de ...
18 de merz 2026
Bedaia de arjënt per Matias Piazza
Ai Campiunac talians di jëuni tl Trentin à pudù fé pea bën cater atletes y atlec dl Schi Club Gherdëina. Tla stafëta a scuadres à Matias Piazza arjont cun si cumpanies n segondo plazamënt
Chëst’ ena passeda iel stat sun l Jëuf de Cereda tl Trentin i Campiunac talians di jëuni de pudejé nasciui tl 2012 y 2013. Dl Schi Club Gherdëina ie cater atlec unii numinei per pudëi jì pea.
N vënerdi fòvel la garejeda tl format “gimkana”. Tlo fòvel da vester drët asvelc tla cualifica ulache sun na trassa de 1,1 chilometri fòvel metui ju n valgun rëms sciche sauc, slalom, raides stersces. L livel ie drët aut te chësta categuria y nosc atlec ie stac boni de se deriejer drët bën se tulan de bela ...
Chëst’ ena passeda iel stat sun l Jëuf de Cereda tl Trentin i Campiunac talians di jëuni de pudejé nasciui tl 2012 y 2013. Dl Schi Club Gherdëina ie cater atlec unii numinei per pudëi jì pea.
N vënerdi fòvel la garejeda tl format “gimkana”. Tlo fòvel da vester drët asvelc tla cualifica ulache sun na trassa de 1,1 chilometri fòvel metui ju n valgun rëms sciche sauc, slalom, raides stersces. L livel ie drët aut te chësta categuria y nosc atlec ie stac boni de se deriejer drët bën se tulan de bela ...
17 de merz 2026
La guida del MUSE per fascian
Anna Lazzer e Agnese Bernard ne compagna con sia ousc fora per la sales del museo.
»Ciao! Sion Anna e Agnese, de la Scola Ladina de Fascia. Te compagnaron te la vijita al Museo col te lejer ju la guida ‘MUSE sorida da scutèr su... guida con informazions sorides da entener’. Chesta guida, rencurèda da MUSE e ANFFAS Trentino Onlus, la é stata traslatèda da la studentes e dai students de la Scola Ladina de Fascia, tel chèder del projet »Te conte l MUSE...te duc i lengac«.
Podede lejer dut su La Usc dai 13 de mèrz da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras ...
»Ciao! Sion Anna e Agnese, de la Scola Ladina de Fascia. Te compagnaron te la vijita al Museo col te lejer ju la guida ‘MUSE sorida da scutèr su... guida con informazions sorides da entener’. Chesta guida, rencurèda da MUSE e ANFFAS Trentino Onlus, la é stata traslatèda da la studentes e dai students de la Scola Ladina de Fascia, tel chèder del projet »Te conte l MUSE...te duc i lengac«.
Podede lejer dut su La Usc dai 13 de mèrz da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras ...
17 de merz 2026
Bandieres de dute i colore
Par i Śoghe paralimpiche ‘l é ruà in Anpezo śente da duto el mondo, da pede e da indalonśe: coscita i se sente dute amighe, dute fardiei, par el medemo padì
Ra bandiera ladina, fata da chi de Fodom, r’é ra pi granda, de cheres che se vede a Rumerlo, su ra tribunes a ra fin de ra pista Olympia de Tofana, chi dis de ra gares de schie de i Śoghe paralimpiche d’inverno 2026. Chera bandiera de ra Ladinia i r’à menada ca par Luca Palla, ‘l atleta da Fodom de chesta Paralimpiades. L é chi de ciaśa, i parentes, i amighe vegnude da Fouzarego. Canche el fenisce ra so gara, el bete via i schie e el và su a ciatà i amighe, a sefei ‘na foto aduna. ...
Ra bandiera ladina, fata da chi de Fodom, r’é ra pi granda, de cheres che se vede a Rumerlo, su ra tribunes a ra fin de ra pista Olympia de Tofana, chi dis de ra gares de schie de i Śoghe paralimpiche d’inverno 2026. Chera bandiera de ra Ladinia i r’à menada ca par Luca Palla, ‘l atleta da Fodom de chesta Paralimpiades. L é chi de ciaśa, i parentes, i amighe vegnude da Fouzarego. Canche el fenisce ra so gara, el bete via i schie e el và su a ciatà i amighe, a sefei ‘na foto aduna. ...



