media/k2/galleries/32099/thumbs/Fascia_Running_comitat_endrez.jpg
01 de messel 2026

Gran spetacol a la Val de Fascia Running

Se à serà su la 25^ edizion de la garejèda de corsa a tapes fora per i paijes de la val. I venjidores l é Italo Cassol e Sarah L’Epee.
La se à serà su con l’ultima gran tapa sun Col Margherita la 25^ edizion de la Val de Fascia Running, la garejèda de corsa a pe fora per i paijes de Fascia, a chela che à tout pèrt 170 concorenc. Anter ic l é stat l atlet da Belun Italo Cassol che à vent duta 5 la tapes e coscita ence l zircuit per la seconda outa a do a do. Anter eles enveze l’ultima tapa é stata venta da Giulia Delgado da Treviso ma te la classifica generèla l é Sarah L’Epee da Torin che à desmostrà de esser la miora per ...
media/k2/galleries/32097/thumbs/Bildschirmfoto_2026-07-01_um_13.54.44.jpg
01 de messel 2026

Ex Hotel Ladinia: »La gauja ie dl Chemun de Urtijëi!«

Do avëi dan puecia enes audì l ambolt Tobia Moroder à la Usc di Ladins nce abù l'ucajion de rujené cun doi patrons dl ex Hotel Ladinia. Hans Krapf y Werner Pitscheider vëija la situazion scialdi autramënter che Moroder
Hans Krapf ie patron de gran pert de chësta frabiga che ie bele da ani stluta, bele a mesa l zënter de Urtijëi.

»Son bele da ani che purvon a frabiché, ma per gauja dl Chemun ne ruvons nia inant. Ulessan fé ...

SPM

L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 3 de lugio.
media/k2/galleries/122/thumbs/ca8824f1b4463cfa86c3a2a437b967b6.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/32081/thumbs/Soreghines_Corradini_Marcialonga.jpg
01 de messel 2026

Marcialonga chier la neva Soreghina

Pamela Croce à fenì fora sie an de raprejentanza e la ge passa l testamonech a la neva Soreghina che sarà la 25^
Marcialonga chier la neva Soreghina e sarà la numer 25. Dal 2002 a aldidanché les é states 24 la ambasciadores che se à metù la fascia de Soreghina e les à didà a scriver na piata emportanta de la storia de Marcialonga e a uzèr fora i valores de sport, teritorie e volontariat che da semper caraterisea la manifestazion.
Con la Marcialonga Cycling Craft stata de mé se à serà su l’esperienza de Pamela Croce, ambasciadora te chest ultim an. Con sia gaissa e sia pascion sportiva Pamela à sapù ...
media/k2/galleries/32086/thumbs/Bildschirmfoto_2026-06-30_um_11.01.40.jpg
01 de messel 2026

Noemi Verginer é le pröm "Südtirol Talent"

Cun ma 12 agn á la jonina da San Martin davagné la pröma ediziun dl concurs da cianté "Südtirol Talent", organisé tla cornisc dl Venosta Festival. Süa rapresentaziun dla ciantia "Creep" di Radiohead á entusiasmé la juria y ince le publich
Tla cornisc dl Venosta Festival tl Vinschgau, él en chësc ann ince gnü metü a jí la pröma ediziun dl concurs "Südtirol Talent", che s’ojô a ciantarines y ciantarins da 10 a 16 agn. Le gran final é gnü desfiré en vëndres ai 19 de jügn, tla bela culissa dla picia cité de Glurns, y la davagnadëssa á inom... Noemi Verginer. La jonina de 12 agn da San Martin á podü brancé do le bel trofé cun le ciampaní dl Reschen, do che ara â porté dant süa rapresentaziun demorvëia dla ciantia "Creep" dl grup ...
media/k2/galleries/32070/thumbs/mapa_nuove_parochie_foliet_web.jpg
01 de messel 2026

Na nuova parochia ntra Fodom, Col e Sëlva de Ciadoure?

Chësta una de le ipoteji che jissa davò le nuove »colaborazion pastorai« n vigor dal 2022 
Le nuove parochie o »Comunité de comunité« coche i a clamade l Vësco, de fato le fossa bele sgrosade fora nte le »colaborazion pastorai«, apro­vade ncora ntel 2022, che a envié via na pruma forma e prova de colaborazion ntra parochie damprò. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/32082/thumbs/rezeta_Sandro_Fave_ris_bedoi_1.jpg
30 de jugn 2026

Aede mai metù l bedoi tel ris?

N piat de ris da bedoi, formai de ciaura e sos de cerf l é la rezeta che ne sporc chest meis su La Usc l chef Sandro Favè: na proponeta fora de anter ma leèda a noscia tera.
«Chest l é l piat de chest meis dedicà al bedoi - disc Favé - na pianta da la gran proprietèdes benefiches, soraldut chela de desentesseèr, magari do la feries pel esser de aiut al corp.L é demò da stèr ascorc se se é alergics al bedoi, tropa outes no se ge peissa. N salut e bon petit.»


Podede lejer dut su La Usc stampèda dai 26 de jugn da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)

media/k2/galleries/32069/thumbs/never_give_up_2_foliet_web.jpg
30 de jugn 2026

Outre doi biei fiore par Daria

El donatio de ra asociazion anpezana »Never give up« a ra Ulss de Belun par se pensà de chesta femena e de dute chi che padisce. »Mai zede«, canche se pó dià chi outre 
I dotore de ra Ulss 1 Dolomiti da Belun i pó dorà doa machina noes, doi ecografe, donade dal bon cuore de ra śente e dal laoro de ra asociazion de Anpezo »Never give up«, che par ladin anpezan valadì »Mai zede«. 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/32085/thumbs/Bildschirmfoto_2026-06-30_um_10.44.37.jpg
30 de jugn 2026

Aroeder, Franz Vittur

Ai 29 de jügn nes á lascé cun 97 agn Franz Vittur de Badia, na porsona de gran umanité, che á odü la nasciüda dla scora ladina y l’á ativamënter svilupada impara. Te sü 47 agn al sorvisc dla scora él sté impröma maester, spo diretur y le pröm intendënt ales scores ladines
Un di gragn protagonisć dl ciamp scolastich, cultural y sozial ladin nes á lascé. En lönesc ai 29 de jügn da sëra ciafâi la noela che al ê mort Franz Vittur de Badia y bele atira me gnôl le pinsier co che an ess podü recordé na porsona o na personalité che á lascé te nosc pice monn ladin na merscia tan sota. Y chiló ne mini zënzater nia "ma" la merscia profescionala, linguistica, culturala o soziala, mo bëgn ince chëra umana. Al é chëra che m’á dagnora fat pro d’ël na certa impresciun. Da dí la ...
media/k2/galleries/32080/thumbs/JMMJ_1_Scutigera_Friul.jpg
29 de jugn 2026

Musega de mendranza te Fascia

La sociazion La Grenz con sie president Enrico Tommasini e l sostegn de desvaliva istituzions met a jir l Panorama Music Festival col program JMMJ dedicà ai musizisć de lengac mendres.
L pea via ai 4 de messèl l program de chest an 2026 del Panorama Music Festival, che da vèlch an en ca l tol ite l event JMMJ, Joegn de mendranza, musega èrt e letradura. Se trata de na bela ocajion per portèr te Fascia projec che palesa l'atenzion ai picoi lengac da desvalives lesc del mond.
En sabeda ai 4 de messèl l Music Club la Grenz de Moena ge aur si ujes a 'Scutigera', n driz ibrid sperimental nasciù a Udin del 2025, che à tout l inom da n inset (scutigera coleoptrata) e l é do a se ...
media/k2/galleries/32079/thumbs/Muse_MuseoGeologicoPredazzo_MichelePurin.jpg
29 de jugn 2026

N istà DoloMitich

L Museo Geologich de la Dolomites de Pardac, che fèsc pèrt de la rei di Musees de la Scienza del Trentin leé al Muse, à edrezà n rich program de scomenzadives per l istà. Inaudazion en vender ai 3 de messèl da les 5 domesdì.
»Marmolèda, l fià de la Reina« l é una de la neva proponetes che l Museo Geologich de la Dolomites de Pardac met dant per chest istà. Anter esperienzes, laboratories, vijites vidèdes e auter l é passa 120 i apuntamenc che l é stat endrezà per envièr gregn e picoi, ghesć e jent del post, a cognoscer la storia geologica e ambientala de nosc raion a na vida scientifica ma ence gustegola, lijiera e enteressanta.
Tel program, che vegn inaudà ai 3 de messèl, la Marmolèda à n post zentrèl. Dai 4 de ...
media/k2/galleries/32068/thumbs/closeup-shot-bee-blooming-yellow-flower-with-greenery-background_foliet_web.jpg
29 de jugn 2026

Le af nanter economia e tradizion

Darè l grant laor de inressida e aprofondiment fat bele su auter mestier da zacan, l’Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan l é darè a sarà via na inressida su la tradizion del arlevà le af nta Col 
Daurirà nte le stemane che ven ntei locai de la Cesa de Jan a Col na mostra dedicada a le af, picole bestie che à sua granda importanza per l’eco­nomia de noste vai e de nuos pais. La idea la é vegnuda ncora davant calch an per no parde l gran patrimonio de tradizion e de savé che à lassé la jent da zacan incia nte chest argoment, senza contà che l laurà co le af l é n valch che ncora ven prategà da na bona part de noste famee. (Giulia Tasser)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins ...
media/k2/galleries/32084/thumbs/caserma-distretto-Copia.jpg
29 de jugn 2026

I à robà te Caserma di Studafech de Vac

I à sbregà ite la not anter sabeda e domenia e i se à portà demez la pinza idraulica.
La not anter sabeda e domenia i à sbregà ite te Caserma di Studafech de Vac via Pera e i à robà la pinza idraulica. »Se n aon ascort en lunesc bonora – ne à dit l Comandant Andrea Winterle – i à rot ite na fenestra del porton tedant, i é jic enter le machine e i cerì fora proprio la pinza idraulica e la troncatrice a bateria, art che i dora canche i va stroz a robar. Da le telecamere aon vedù che i era de doi con n capuc sul ciaf. Aon alertà i Carabinieres che i é do che fasc enrescide. Per i ...
media/k2/galleries/32083/thumbs/o_1js7gkjfgc9e15a81i3410tc186ta.jpg
28 de jugn 2026

Nzidënt sun la Tresval

Ntëur la cater domesdì de ncuei dumënia ai 28 de mei iel stat n nzidënt sun l stradon a Urtijëi
Doi auti ie fric adum sun la streda Tresval, pra l ciamp dal juech al palé de Urtijëi.
Doi persones se à fat, aldò dla prima nfurmazions, mesanmënter mel. I Carabiniers fova iló, coche nce la Crëusc Cuecena y Blancia y i destudafuech de Urtijei che se à nce cruzià de avisé l muvimënt di auti sun la vedla streda, aut ite. La Tresval fova, ntan i lëures de rumé su, stluta dal Ladinia nchin tal Diamant.
media/k2/galleries/32078/thumbs/Gran_Hotel_Ciareja.jpg
28 de jugn 2026

Neva-Fascia: doi comunanzes adum

L’Union di Ladins de Fascia endreza en sabeda ai 4 de messèl da les 16.00 na scontrèda culturèla en colaborazion col Bildungsausschuss de Neva fora al ‘Grand Hotel Carezza’.
I raporc anter Fascia e Neva va en do tel temp veior de nesc crosaves. L inom enstes de Neva, chiamèda enscin al XIX centené Nova Latina o Nova Ladina, conta de n passà leà a dopia fun coi ladins, situazion che, enceben la spartijon te doi provinzies desvalives e la desferenza de lengaz che se fèsc inant semper più fona, seghita a jir inant ence anchecondì te desvalives ciampes.
Belimpont l’Union di Ladins se à pissà de endrezèr n event a sotrissèr e zelebrèr i raporc strenc de chesta doi ...
media/k2/galleries/32077/thumbs/Suns_Europe_Esibizion_teater.jpg
28 de jugn 2026

Suns Europe speta artisć ladins

Al é temp fin ai 15 de messel per se candidé a tò pert al Festival dles erts ti lingac mendres d'Europa.
Suns Europe é n Festival dles erts ti lingac minorisés d'Europa che se dejujarà a Udin y te autres luesc dl Friul via per l meis de otober. Sie obietif é de valorisé y mete a confront les produzions artistiches plu enteressantes di picoi lengac, en particolar les esprescions contemporanes che tò ite mujiga, chino y leteratura.

L event vegn metù a jì da la cooperativa 'Informazione Friulana', editoura de 'Radio Onde Furlane', col sostegn finanzial dla Region Autonoma dl Friul y de autres sogec ...
media/k2/galleries/32067/thumbs/Elicottero_Suem_e_ambulanza_Croce_Bianca_foliet_web.jpg
28 de jugn 2026

El laoro de ra Ulss 1 Dolomiti par d’istade

Na stajon con tropo depì da fei, su par ra crodes e inze i ospedai. Da i 4 de luio sarà doi elicotere par i socorse; se spendarà pi de un milion e 100mile euro. Tendei al soroio, al cioudo, a ra biates 
Luio e agosto ‘l é i doi mesc de ‘l an che ‘l é pi laoro par ra sanità, su ra Dolomites de Belun, depì ancora che de dezenbre e de jenaro. Inze i pronto socorso de ra provinzia el 52.7% de ra parsones es rua col codice bianco, valadì che ‘es no s’à fato nuia de coscita peśoco, ma che ‘s à biśoin de parlà con un dotor; el 27.8% ‘l é codice verde, donca ‘l é algo da fei, da i bete man; 9.6% ‘l é codice śal; 8.9% color anaranza; noma 1% ‘l é ros, donca ‘l é parsones che pó morì. (MDM)

De plu tla ...
media/k2/galleries/32048/thumbs/Bildschirmfoto_2026-06-22_um_08.49.08.jpg
28 de jugn 2026

Euskara, la rujeneda plu vedla dl’Europa?

Ala scuvierta dla rujeneda basca y de si raion (1a pert)
La Repartizion Scola y Cultura ladina se à cruzià de ti pité al personal nseniant y a chi che lëura tla Ntendënza ladina l mesun de fé n’ena de Erasmus + oradecà per giapé mpulsc nueves y miuré nscila nosc sistem scolastich. N pudova crì ora sce n ulova fé n curs o n job shadowing, chël uel dì jì a cialé coche d’autra scoles, istituzions o lies lëura y ie urganisedes. L viac me éi metù a jì nstëssa, cuntatan la singula urganisazions. L viac ie dut unì finanzià dal’Europa.
Ie é tëut la dezijion ...
media/k2/galleries/32049/thumbs/Bildschirmfoto_2026-06-22_um_15.50.49.jpg
28 de jugn 2026

Ciampana corada, por la dlijia da Corvara

Da d’altonn ciafará la cöra da Corvara na ciampana nöia. Dan da püch é n grup de ciantarins y simpatisanc dla Cöra jüs a ciaré che ara gnô corada
Bele l’ann passé s’â i vijins dla gran dlijia da Corvara intenü che na ciampana ne â nia plü le dër sonn, ara descordâ. An á spo ciaré do y s’á intenü che la ciampana ê sfenüda y ne jô nia plü da cuncé. Ara se trata dla ciampana dedicada a Santa Maria, cun tonalité fis-ges. Ara pësa 770 chili y mosöra n diameter de 107 cm. Les vedles ciampanes ê gnüdes corades l’ann 1962 tla coraria Grassmayr da Desproch. Le Consëi de Cöra á insciö tut la dezijiun da lascé coré na ciampana nöia, medema ala ...
media/k2/galleries/32076/thumbs/depent_aurelio_claus.jpg
27 de jugn 2026

La pitura più auta de la Dolomites

L artist Claus Soraperra à depent fac e protagonisć de la storia de la Marmolèda su n parei daite te la utia Ponta Penia.
»Respetea tia tera, rejona con tia natura«, chest l é l pensier che ge é vegnù tel cef a Claus Soraperra canche Aurelio Soraruf ge à domanà da ca vèlch setemèna de fèr n depent te Capanna Ponta Penìa. Sul parei a nord de la utia, chel più freit, l é stat tout ju l parei de legn veie e l é stat metù su sul daite n mantel de isolazion: l é restà demò n parei bianch de tulins e dachelavia l patron l se à pissà de embastir via vèlch col artist.
Te cater e cater ot la é stata fata: Claus s’à enjignà ...