Saeres per l istà! Fèr con fegn e se endrezèr n restel
L é stat slarià fora chesta setemèna adertura doi neves apuntamenc con ‘Saeres. Tutorials de tradizions e mestieres fascegn’. Descheche ve aon jà tropa outes contà l é na lingia de curc filmac che à desche zil l tegnir vives la particolaritèdes de noscia cultura e la vita da vigni dì.
L prum l é stat realisà con Gigio Iori de Berghin da Dèlba e con el ve rejonon de coche n’outa se jia a fegn: bater la fauc te doi desvaliva vides (con la batadoa o con la piantela e l martel), seèr tant sul ...


Concurs fotografich »Ladinia«
Soget promotour
La scomenciadiva dl concurs fotografich LADINIA é vegnuda endrezeda via per l prum iade da la Union Generela di Ladins dla Dolomites y ala vuel tré ite l plu che ala và la jent tres l strument fotografich.
L concurs fotografich LADINIA é ofizialmenter davert dal prum de messel 2022.


Che ne dijela pa la Luna chesta setemèna?
La Luna cresc. Sion te la Stadia, segn de lum, fior e grasc. Tel corp se va en ju e l é l’outa de vescìa, rognons e ence di uves, per chi che fajessa ben fèr ginastica sot chest segn ma no operèr. Beiver n muie anter les 15 e les 17 l é positif percheche te so bioritm l é la ores che é leèdes a chisc orghegn. Tegnì indò coi onc e rostii percheche i é più de dan per la sanità... (A cura de gladia debertol gladialuna@yahoo.it)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...


Piantes e fiore in Jou
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


Siur Paul Campei: do le iubileum, vëgnel le comié
Tles ultimes döes edemes él sté impröma a Rina y spo a Antermëia les festes por i 50 agn da prou de siur Paul Campei. Retrac y impresciuns ciafarëise t’La Usc di Ladins di 8 de messé. Chëstes festes sona sëgn ince n pü’ da festes de comié, sce an lí l’ultim comunicat dla Diozeja. Chësc mercui él gnü informé sön les mudaziuns de proi y personal diozejan. Danter chëstes n’él ince öna che reverda siur Paul Campei. Le curat dles sis ploanies dla bassa valada vëgn deslié da dötes sües inciaries, y ...


La "SVP Ladina" và inant tla continuité
Dant da puech él rové adum l consei de souravaleda dla SVP Ladina. Te chesta senteda, pro chela che al fova prejent ence l president dla jonta provinziala Arno Kompatscher y olà che al é vegnù sotrissé da duta canta la radunanza la volonté da jì inant tl segn de na stabilté y continuité, nen jìvela dantaldut dles nominazions per les enciaries plu autes di:dles Ladins:es tl SVP. Al é vegnù confermé l vizesourastant ladin de partit Daniel Alfreider. L president dla Jonta Provinziala à dit te si ...


I resultac di Ejams de Stat dla scoles autes ladines
L atività per l ann de scola 2021/22 se à ufizialmënter stlut ju inier cun l finé via di ejams de maduranza. Tla scoles autes y tla scola prufesciunela dla valedes ladines fovel chëst iede 71 candidates y candidac lascei pro al ejam de maduranza. Duc y dutes à dat ju l ejam y ie passei. Doi candidates y candidac ne fova nia unii lascei pro al ejam. Ndut à 11 candidac y candidates giapà na valutazion danter 61 y 70 ponc, 26 studënc y studëntes danter 71 y 80 ponc, 21 danter 81 y ...


Don Andrea: »Renovón el voto al Cuor de Gejù«
L eva da envalgugn agn che sa na Reba la festa del Cuor de Gejù la no vigniva plù celebrada co la solenité e i ric de la tradizion liei a la storia col vegle Tirol. A scomencé da la procesción coi autei, che, gauja la concomitánza per plù ocajion con gare de rode e la puocia partecipazion de la jent, l’eva stada ormei lasciada via. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


Le palé, na scora de vita
Le jüch dl palé, y en general le sport, é na scora de vita che ti insëgna ai mituns, bele da pici insö, valurs importanc sciöche le »fair play«, le tigní adöm y le respet; al é valurs fondamentai por la vita da vigni de, por vire adöm cun d'atri, tla sozieté. Aldedaincö mët man i mituns bele dër da pici da fá pert de na scuadra de palé y da fá partides te n campionat. Tl'Alta Badia él cater scuadres: l'U8, alenada da Michele Piscopia, Alfonso Caso y Fabian Laera, l'U9 cun i alenadus Alessandro ...


I "jogn" dla Musiga davagna le palé sot les stëres
De lungia y aria cialda á fat da cornisc al turnier dles uniuns dl paisc, metü da jì do tröc agn indô n iade, cun l’organisaziun otimala dla Jonëza La Pli. Soghé él gnü sön deplü sperses dl ciamp sintetich a Ciamaor, olache jones y jogn s’á presenté – danterite ince te scuadres moscedades – por trá le palé y toché le palé.
Al sté na bela atmosfera de sport, compagnia, musiga da dj y ince uniun comunitara, y chëstes ocajiuns fej bun al clima de paisc y ai individuums instësc che se sint ...


Fradaa anter Fascia e Bolivia: n ejit ezelent
D’uton del 2019, al scomenz del an de scola, n grop de 6 studenc e ensegnanc da S. Ignacio de Mojos, te la Bolivia, era stac per 15 dis te Fascia per tor pèrt a n bel projet de cooperazion internazionèla che aea tout ite ence la scola de Fascia, en particolèr l Liceo artistich, e la comunanza de Poza e Pera travers la parochies de don Andrea e l grop miscionarie Freinademetz.
L projet de barat artistich era stat portà inant en colaborazion con Villa S. Ignazio de Trent col miscionarie gesuit ...


Èrts marziales, dal Giapon a Fascia
Ti dis dai 23 ai 26 de jugn chi che passèa fora per l paisc de Soraga segur arà vedù n grop de jent duta regolèda desche samurai che prateghèa èrts marziales. Se trata de n seminarie alpin de Budo, nasciù del 2000, che da ben 13 egn l vegn endrezà a Soraga. N grop de na cincantina de prateganc da duta la Tèlia, con vèlch un ence da la Germania, da la Franzia, Svizera, Olanda e Russia, é stac ghesć del Hotel Dolomia, olache i rua ogne an a la fin de jugn.
Per n saer de più aon rejonà ...


Netà fora i rus
Fesc pi lun un ciandera daante che un faral daos. Zerte laore ‘l é meo i fei ignante, par se sparagnà fadies pi grandes dapò: chesto val anche par dute chi rus che on in śiro par ra val, che i somea pize, algo da nuia ma, canche vien un sguazo de pioa, chiste rus i và par sora e i mena dan.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


Da le sanzion al codesc de la strada ai fic dei tarens de uso zivico: coscita l’aministrazion spartësc fora i scioldi encassei
Consei corpous con ben 14 ponc al ordine del dì chël s’a biné enchëstadì ai 23 de jugn. Ntra chisc, i consiadous i a descorëst fora ence el rendicon de la gestion 2021.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


La bot piena e la femena cioca


Scola ladina: stluc ju i ejams de scola mesana
Tla terza tlasses dla scoles mesanes ladines fovel chëst ann 234 sculées y sculeies, duc ie unii lascei pro al ejam finel. Per ti unì ancontra ala sculées y ai sculeies do n ann de scola mo caraterisà dala pandemia, fovel chëst ann 3 proes scrites y n ejam a usc tla scoles ladines. Duta la sculées y duc i sculeies ie stac boni de passé l ejam de cuntlujion dla scola mesana y possa nsci se goder la feries da d‘instà. 6 sculées y sculeies à giapà la valutazion plu auta "diesc ...


"Ujöp da Oies" tosc sön paladina
Le pröm workshop ê sté de otober y spo, de forá, á scomencé les proes por i jobleri, i musicontri, i musizisć y i ciantarins che fej para pro le teater musical dediché ala vita de sant Ujöp da Oies. Les desfides ne á nia mancé tratan chisc mëisc y sëgn che an röia pormez ala pröma rapresentaziun se l'unse cuntada cun i organisadus por savëi sciöche ara vá inant.
Deplü podëise lí tla ediziun stampada da en vëndres ai 8 de messé.


Traduziun automatica ladina: pest por Samuel Frontull
Chi che laora tröp sön computer y cun i lingac, sá tan comoc che i traduturs automatics pó ester. Al basta n click por ciafé na traduziun de na parora, na frasa o tesć intiers. Chisc traduturs ciafon sambëgn ti gragn lingac dl monn, tratan che i lingac de mendranza toma plülere sot grata. Insciö ésera ince por le ladin, che á tl monn digital fat valgügn vari importanc, mo che mancia ciamó pro sorvisc importanc. Öna de chëstes loces dess sëgn gní curida cun le jonn Samuel Frontull da Framacia te ...


Marmolèda: l é 7 morc e 13 persones amò no troèdes
L lurier di socoridores cogn amò jir inant sun Marmolèda, aldò de la condizions del temp, con jolieres e droni. Se spera de poder jir inant ence sul teren ti dis che vegn, ampò per la 13 persones no amò troèdes la speranza é beleche desfantèda. Diesc de la persones che mencia al apel les é taliènes e 3 de nazionalità ceca, e japede l giacé l é restà 16 auti, duc con targa foresta: una todescia, 2 ceca e una unghereisa e vegn amò chierì de troèr fora i patrons. L Socors alpin e speleologich à ...