12 de november 2026
Col schibus zenza paèr
L Comun General de Fascia, i Comuns e l’ApT se à metù ensema per ge sporjer ai residenc l servije de trasport debant sun duta la val dal prum de dezember fin da Pèsca.
Dal prum de dezember fin da Pèsca i residenc de Fascia podarà jir col schibus te duta la val zenza paèr. Bèsta demò jir te un di ofizies de l’ApT con na chèrta de identità e domanèr la tessera de viac che sarà nominativa. L é chest l resultat de na cordanza anter l Comun General de Fascia, i Comuns e l’ApT, prejentèda en vender ai 6 de november te na conferenza stampa dal conseier de procura ai trasporc e turism Matteo Iori, l vizepresident de l’ApT Filippo Debertol e l diretor Nicolò Weiss.
De ...
Dal prum de dezember fin da Pèsca i residenc de Fascia podarà jir col schibus te duta la val zenza paèr. Bèsta demò jir te un di ofizies de l’ApT con na chèrta de identità e domanèr la tessera de viac che sarà nominativa. L é chest l resultat de na cordanza anter l Comun General de Fascia, i Comuns e l’ApT, prejentèda en vender ai 6 de november te na conferenza stampa dal conseier de procura ai trasporc e turism Matteo Iori, l vizepresident de l’ApT Filippo Debertol e l diretor Nicolò Weiss.
De ...
12 de november 2026
Ann nuef, ambulatuere nuef
Te Sëlva iesen a bon pont cun i lëures per fé ite n ambulatuere nuef, che sarà la sënta definitiva dl dutor de cësa Pablo Policastro
L dutor Pablo Policastro ova scumencià a lauré te Gherdëina tl 2020, puech dan l lockdown, y da ntlëuta inant àl pudù se nuzé dl ambulatuere di dutores Kostner y Weber, mez tëmp a Urtijëi y mez te Sëlva. Na soluzion che fova destineda a vester mé provisora y che cun la fin de chëst ann se stluj ju definitivamënter. L Chemun de Sëlva à dan n pez nvià via i lëures per fé ite n ambulatuere nuef tl segondo partimënt dla cësa Karl Unterkircher sun Plaza Nives. Na posizion zentrela, saurida da ruvé ...
L dutor Pablo Policastro ova scumencià a lauré te Gherdëina tl 2020, puech dan l lockdown, y da ntlëuta inant àl pudù se nuzé dl ambulatuere di dutores Kostner y Weber, mez tëmp a Urtijëi y mez te Sëlva. Na soluzion che fova destineda a vester mé provisora y che cun la fin de chëst ann se stluj ju definitivamënter. L Chemun de Sëlva à dan n pez nvià via i lëures per fé ite n ambulatuere nuef tl segondo partimënt dla cësa Karl Unterkircher sun Plaza Nives. Na posizion zentrela, saurida da ruvé ...
12 de november 2026
»Bunes Festes«, cun tröp sarcasm y tröpa ironia
Na Vëia de Nadé valgamia particolara, cun scincundes, noeles tragiches, striptease y n mort. De chësc trata le toch che l’Uniun Teater da SanMartin porta dötaorela sön palch
Sciöche nos la conesciun é l’audanza »Bunes Festes« na manira sinziera de ti aodé a familiars, amisc y colegs n bel tëmp de festa incër le Nadé – n tëmp lié ala serenité, ala ligrëza y ala pesc. Chësta audanza pó tó ince d’atres sfomadöres, sciöche chëra dl umor fosch, por ejëmpl canche ara devënta le titul de n toch teatral che cunta de döt ater co na storia ligra da Nadé.
»Bunes Festes« é le titul chirí fora dal regist Matteo Rubatscher, che á traslaté dal inglesc tl ladin le toch »The ...
Sciöche nos la conesciun é l’audanza »Bunes Festes« na manira sinziera de ti aodé a familiars, amisc y colegs n bel tëmp de festa incër le Nadé – n tëmp lié ala serenité, ala ligrëza y ala pesc. Chësta audanza pó tó ince d’atres sfomadöres, sciöche chëra dl umor fosch, por ejëmpl canche ara devënta le titul de n toch teatral che cunta de döt ater co na storia ligra da Nadé.
»Bunes Festes« é le titul chirí fora dal regist Matteo Rubatscher, che á traslaté dal inglesc tl ladin le toch »The ...
11 de november 2026
Cianacei met dant i lurieres a sia jent
L’Aministrazion vidèda da Giovanni Bernard à chiamà ite na scontrèda de confront con la popolazion per rejonèr di lurieres fenii, de chi en cantier e de chi per l davegnir.
En mèrtesc passà, ai 3 de november, se à dejout n moment emportant de enconter a Cianacei, anter la Aministrazion de paisc, vidèda dal ombolt Giovanni Bernard, e i sentadins, che à empienì la sala de consei. L é stat metù dant i lurieres fac fin ades e chi en program per i egn che vegn.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
En mèrtesc passà, ai 3 de november, se à dejout n moment emportant de enconter a Cianacei, anter la Aministrazion de paisc, vidèda dal ombolt Giovanni Bernard, e i sentadins, che à empienì la sala de consei. L é stat metù dant i lurieres fac fin ades e chi en program per i egn che vegn.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
11 de november 2026
Pèr a pèr
Nadia Rungger ie stata a Cuira per i Dis de Litteratura
L'autëura de Puntives, Nadia Rungger, à da permò fat pea pra de plu manifestazions di Dis de Litteratura a Cuira, ti Grijons dai 6 nchin ai 8 de nuvëmber. La à prejentà si liber de poejies "cësa da lat dijes tu" che ie unì publicà permò dan puec mënsc. Daujin a chël àla nce abù l mesun de scrì na cuntia per n'antologia dal titul "Quatter linzöls ed üna taila".
Pra chësta 35ejima edizion di "Dis de Litteratura" se tràtel de na manifestazion leterera, coche nce de una per ancuntedes y surprejes. L ...
L'autëura de Puntives, Nadia Rungger, à da permò fat pea pra de plu manifestazions di Dis de Litteratura a Cuira, ti Grijons dai 6 nchin ai 8 de nuvëmber. La à prejentà si liber de poejies "cësa da lat dijes tu" che ie unì publicà permò dan puec mënsc. Daujin a chël àla nce abù l mesun de scrì na cuntia per n'antologia dal titul "Quatter linzöls ed üna taila".
Pra chësta 35ejima edizion di "Dis de Litteratura" se tràtel de na manifestazion leterera, coche nce de una per ancuntedes y surprejes. L ...
11 de november 2026
Par inparà a fei un socorso
Na esercitazion par i śoen: conta soralduto se cordà polito con chi outre, par fei depì e meo, canche 'l é da dià calchedun. El Toulà dei Cianpe da podé dorà
Un di intiero a lourà aduna, su par 'na croda, da inparà cemodo fei un socorso: chesto 'l é chel che i à fato de vintetre, dute śoen, che i à chera de deentà vorentie del Cnsas zivil. I à fato chesta esercitazion su par ra Rochetes, su chel de San Vido, alolo de là del confin con Anpezo. A insegnà a chiste śoen 'l ea tecniche del socorso in croda, parsonal sanitario, pilotes de drone, e i à dorà anche un elicotero. Soralduto i à inparà cemodo fei a lourà aduna con de outre, da se uśà a fei ra ...
Un di intiero a lourà aduna, su par 'na croda, da inparà cemodo fei un socorso: chesto 'l é chel che i à fato de vintetre, dute śoen, che i à chera de deentà vorentie del Cnsas zivil. I à fato chesta esercitazion su par ra Rochetes, su chel de San Vido, alolo de là del confin con Anpezo. A insegnà a chiste śoen 'l ea tecniche del socorso in croda, parsonal sanitario, pilotes de drone, e i à dorà anche un elicotero. Soralduto i à inparà cemodo fei a lourà aduna con de outre, da se uśà a fei ra ...
11 de november 2026
Lois Trebo, na ousc critica, da 60 agn encà
Chest ann él 60 agn ca che Lois Trebo à scrit si prum articul per l foliet "Nos Ladins". Encuei, con passa 90 agn, él tres ciamò atif
Ai prums de jugn dl 1966 publicava Lois Trebo te "Nos Ladins" si prum articul ladin "I dis dles crusc te Mareo". Chest prum foliet ladin, crié y manajé da Salvester Erlacher da La Pli, é vegnù fora dal 1949 al 1972 ma à messù scluje per mancianza de finanziament da pert dla provinzia de Bulsan. Ma ciamò en chel ann à l’Union Generela di Ladins dla Dolomites metù su "La Usc di Ladins" con les medemes finalités che l foliet de Erlacher: unité di ladins, sconanza dl lingaz y dla cultura ladina; ...
Ai prums de jugn dl 1966 publicava Lois Trebo te "Nos Ladins" si prum articul ladin "I dis dles crusc te Mareo". Chest prum foliet ladin, crié y manajé da Salvester Erlacher da La Pli, é vegnù fora dal 1949 al 1972 ma à messù scluje per mancianza de finanziament da pert dla provinzia de Bulsan. Ma ciamò en chel ann à l’Union Generela di Ladins dla Dolomites metù su "La Usc di Ladins" con les medemes finalités che l foliet de Erlacher: unité di ladins, sconanza dl lingaz y dla cultura ladina; ...
10 de november 2026
Na venta e doi desfates per i Falcons
I ladins venc contra l Fiem per 3-1 ma i zet contra l Valpellice e l’Aosta. I resta quinti te la classifica de campionat.
Ti ultimes trei dis de campionat, i Fascia Falcons à regoet sul ciamp manco che chel che i à semenà, arjonjan na venta (tel derby de La Veisc) e padian doi desfates contra l Valpellice e al overtime contra l’Aosta.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ti ultimes trei dis de campionat, i Fascia Falcons à regoet sul ciamp manco che chel che i à semenà, arjonjan na venta (tel derby de La Veisc) e padian doi desfates contra l Valpellice e al overtime contra l’Aosta.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
10 de november 2026
Ciantèr fascian ge dèsc valor a noscia identità
Sun paladina del teater de Navalge passa 200 corisć tel event che à serà su i festejamenc per i 50 egn de la Majon di Fascegn.
L à empienì fit e toch l teater de Navalge en domenia ai 8 de november l event dal titol ‘Ciantèr fascian’ endrezà dal Istitut Cultural Ladin. Set cores e passa 200 ciantores se à baratà ju la paladina del teater per portèr dant l frut de la scomenzadiva TrasLaMusega che sera su i festejamenc per i 50 egn de la Majon di Fascegn.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L à empienì fit e toch l teater de Navalge en domenia ai 8 de november l event dal titol ‘Ciantèr fascian’ endrezà dal Istitut Cultural Ladin. Set cores e passa 200 ciantores se à baratà ju la paladina del teater per portèr dant l frut de la scomenzadiva TrasLaMusega che sera su i festejamenc per i 50 egn de la Majon di Fascegn.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
10 de november 2026
Medaon de cerf te grosta de lèrsc, capusc checen e brugnes con Porto
Te sia rezeta del meis de november l chef Sandro Favé ne perferesc na rezeta col cerf.
N piat coi saores de la tradizion e i perfumes del bosch. L medaon de cerf, fat ite te na grosta de lèrsc, l se compagna con la douceza de la brugnes e la delicateza del capusc brasà. Na rezeta fina, olache i perfumes de la mont se embat te la creatività de la cojina.
Su La Usc de vender ai 6 de november podede troèr ingredienc e rezeta.
N piat coi saores de la tradizion e i perfumes del bosch. L medaon de cerf, fat ite te na grosta de lèrsc, l se compagna con la douceza de la brugnes e la delicateza del capusc brasà. Na rezeta fina, olache i perfumes de la mont se embat te la creatività de la cojina.
Su La Usc de vender ai 6 de november podede troèr ingredienc e rezeta.
10 de november 2026
Le "Calënder Ladin 2027" é gnü fora
L’EPL–Ert por i Ladins inviëia la jënt dla valada y dlafora da le cumpré y da le lí
La storia vá inant, y la tradiziun dl Calënder Ladin ince. Dan zacotan de dis él gnü fora le Calënder Ladin nü, che ciara inant ti dis dl ann 2027 y vëiga ince ci che é sozedü de cultural te chësc ann, y nia ma: i retrac vedli fej indô fora na bela pert dla "pratica" che gnará venüda da ciasa a ciasa y defata te deplü botëghes dla Val Badia.
Deplü podëise lí do t’La Usc di 6 de novëmber
La storia vá inant, y la tradiziun dl Calënder Ladin ince. Dan zacotan de dis él gnü fora le Calënder Ladin nü, che ciara inant ti dis dl ann 2027 y vëiga ince ci che é sozedü de cultural te chësc ann, y nia ma: i retrac vedli fej indô fora na bela pert dla "pratica" che gnará venüda da ciasa a ciasa y defata te deplü botëghes dla Val Badia.
Deplü podëise lí do t’La Usc di 6 de novëmber
10 de november 2026
Sauté dloncora
Atlec de Gherdëina tla Puglia y pra l lech de Garda a sauté
N dumënia ai 8 de nuvëmber iel unì metù a ji la "Garda Half Marathon". La garejeda scumenciova a Riva dl Garda per sauté de reviers a Arco, passan per Torbole y ruvan inò de reviers a Riva. De Gherdëina àl fat pea truep atlec. Simon Stuffer de Santa Cristina, scrit ite pra i Gherdëina Runners, à arjont l 105ejim post cun n tëmp de n'ëura, 22 menuc y 23 secunc. Nce Isabel Hofer ie sauteda pea per i Gherdëina Runners...
Duc i resultac pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n ...
N dumënia ai 8 de nuvëmber iel unì metù a ji la "Garda Half Marathon". La garejeda scumenciova a Riva dl Garda per sauté de reviers a Arco, passan per Torbole y ruvan inò de reviers a Riva. De Gherdëina àl fat pea truep atlec. Simon Stuffer de Santa Cristina, scrit ite pra i Gherdëina Runners, à arjont l 105ejim post cun n tëmp de n'ëura, 22 menuc y 23 secunc. Nce Isabel Hofer ie sauteda pea per i Gherdëina Runners...
Duc i resultac pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n ...
10 de november 2026
Truepa partides tlassiches jughedes
La Lia Scioh Ghërdeina fina via l campiunat intern y scumëncia chël de Südtirol
Coche uni ann, à la Lia Scioh Ghërdeina nce chëst instà inò fat n campiunat a livel de valeda. Diesc cumëmbri dla lia se à ti ultimi mënsc ancuntà per jughé per abiné chi che ie l miëur. Jugà vëniel partides tlassiches de 70 menuc plus 30 secunc per mossa.
La lia lauda l campion de chëst ann, Rainer Demetz, che ora che l remis contra l segondo Ruben Bernardi, à venciu dutes. Scialdi nteressanta fova avisa chësta partida, davia che l ann passa se ova Rainer y Ruben spartì l titul.
Ënghe da ...
Coche uni ann, à la Lia Scioh Ghërdeina nce chëst instà inò fat n campiunat a livel de valeda. Diesc cumëmbri dla lia se à ti ultimi mënsc ancuntà per jughé per abiné chi che ie l miëur. Jugà vëniel partides tlassiches de 70 menuc plus 30 secunc per mossa.
La lia lauda l campion de chëst ann, Rainer Demetz, che ora che l remis contra l segondo Ruben Bernardi, à venciu dutes. Scialdi nteressanta fova avisa chësta partida, davia che l ann passa se ova Rainer y Ruben spartì l titul.
Ënghe da ...
10 de november 2026
La vita deberieda
A Santa Cristina àn n dumënia zelebrà na santa mëssa per i pères che à chëst ann festejà n iubileum de matrimone
N dumënia ai 8 de nuvëmber à l muvimënt catolich dl’ëiles de Santa Christina nvià duc i peres che festejova chëst ann i 25, 40, 50, 55, 60 y 65 ani de noza a na mëssa de rengraziamënt.
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 13 de nuvëmber.
N dumënia ai 8 de nuvëmber à l muvimënt catolich dl’ëiles de Santa Christina nvià duc i peres che festejova chëst ann i 25, 40, 50, 55, 60 y 65 ani de noza a na mëssa de rengraziamënt.
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 13 de nuvëmber.
10 de november 2026
Zincuanta ane de oro
Na mesa par i spośe del 1976 che i é ruade fin ancuoi
Inze ra jeja de San Iaco, dute aduna, par 'na mesa, dita dal pioan don Ivano Brambilla. L é stà sedesc spose de Anpezo che à vorù śì a preà, daante al Signor, da i dì gramarzé ben, de ese ruade a zincuanta ane de noza. Chesta femenes, chiste ome, i s'à maridà del 1976 e ades i é ruade a ra nozes de oro, con chera de śì inaante, cemodo che vorarà el Signor.
«Chel an 1976 'l é stà sesanta nozes inze jeja, ca in Anpezo – el me conta don Ivano – e chel di che on dito mesa par lore 'l é ruà sedesc ...
Inze ra jeja de San Iaco, dute aduna, par 'na mesa, dita dal pioan don Ivano Brambilla. L é stà sedesc spose de Anpezo che à vorù śì a preà, daante al Signor, da i dì gramarzé ben, de ese ruade a zincuanta ane de noza. Chesta femenes, chiste ome, i s'à maridà del 1976 e ades i é ruade a ra nozes de oro, con chera de śì inaante, cemodo che vorarà el Signor.
«Chel an 1976 'l é stà sesanta nozes inze jeja, ca in Anpezo – el me conta don Ivano – e chel di che on dito mesa par lore 'l é ruà sedesc ...
09 de november 2026
L Gherdëina ti ruba n pont al Lana
La prima scuadra dl FC Gherdëina à jugà n sada dl'ena passeda a Lana
Ti cialàn ala tlassifica ëssen pudù miné che l ne fossa nia stat n juech tan rie per l FC Gherdëina, ma n sada se àn inò n iede ntendù che uni juech ie na storia per sé. A Lana cialòvela ora nchin al ultim megra per l Gherdëina, i perdova per 1 a 0. Ma tl 89ejim menut ie i ladins mos stac boni de valivé ora l juech cun Jan Martin Vinatzer y se tò pea a cësa un n pont per la tlassifica dl Campiunat de prumozion.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ...
Ti cialàn ala tlassifica ëssen pudù miné che l ne fossa nia stat n juech tan rie per l FC Gherdëina, ma n sada se àn inò n iede ntendù che uni juech ie na storia per sé. A Lana cialòvela ora nchin al ultim megra per l Gherdëina, i perdova per 1 a 0. Ma tl 89ejim menut ie i ladins mos stac boni de valivé ora l juech cun Jan Martin Vinatzer y se tò pea a cësa un n pont per la tlassifica dl Campiunat de prumozion.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ...
09 de november 2026
No l é giornada per i fascegn
L Fascia Balon pert endodanef te ciasa contra la Bassa Anaunia.
Nia da far chesta outa per l Fascia Balon per via de la desfata madurada contra la Bassa Anaunia. Ti prumes menuc part ben i bec de mister Capovilla e i ge dasc n par de cruzies a la defendura nonesa. Passa i menuc e i ghesć taca a se auzar e a la pruma ocajion rua l prum fat de giornada: l atacant proa la trata e l balon vegn tocià co la man dal defensor fascian. L diretor de la endefida dasc la trata dai 11 metres che no vegn falada. Entorn l mez del secont temp rua l secondo gol.
De plu tla ...
Nia da far chesta outa per l Fascia Balon per via de la desfata madurada contra la Bassa Anaunia. Ti prumes menuc part ben i bec de mister Capovilla e i ge dasc n par de cruzies a la defendura nonesa. Passa i menuc e i ghesć taca a se auzar e a la pruma ocajion rua l prum fat de giornada: l atacant proa la trata e l balon vegn tocià co la man dal defensor fascian. L diretor de la endefida dasc la trata dai 11 metres che no vegn falada. Entorn l mez del secont temp rua l secondo gol.
De plu tla ...
09 de november 2026
La miscion de la Cèsa de Paussa
Via per chest uton vegn endrezà scontrèdes avertes a la jent con la psicologa Paola Taufer. Enstadì l é stat rejonà de la conseguenzes de massa conescion coi social.
Te la chèrta di servijes de l’APSP de Fascia podon troèr sie obietif prinzipèl: »meton al zenter de noscia atività la persona e chierion de fèr sentir nesc ghesć mingol desche a cèsa sia. Noscia priorità l é mantegnir l’autonomia de la persona che à de besegn de cures e l respet per la degnità de ogneun, conscidron per chest fondamentèl l’empatia per se sintonisèr con la realtà daite de chi che stèsc te chesta strutura.«
Podon aboncont jontèr apede ence n auter obietif, che ti egn l é doventà ...
Te la chèrta di servijes de l’APSP de Fascia podon troèr sie obietif prinzipèl: »meton al zenter de noscia atività la persona e chierion de fèr sentir nesc ghesć mingol desche a cèsa sia. Noscia priorità l é mantegnir l’autonomia de la persona che à de besegn de cures e l respet per la degnità de ogneun, conscidron per chest fondamentèl l’empatia per se sintonisèr con la realtà daite de chi che stèsc te chesta strutura.«
Podon aboncont jontèr apede ence n auter obietif, che ti egn l é doventà ...
09 de november 2026
Teater antich "Medea" tl Lizeum da La Ila
Ala fin de otober á metü man les proes por le toch de teater classich de Euripides, che gnará porté dant al publich ala fin de ma, tla Ciasa dla cultura da La Ila
Tl cheder de süa autonomia, pó vigni istitut scolastich integré l’oferta formativa cun ativités didatiches y materies d’insegnamënt aratades particolarmënter interessantes, ütles por le suzes formatif de sü scolars y scolares y adatades al contest sozio–cultural dl teritore.
Les Scores Altes da La Ila á bele ti agn passá metü a jí proiec teatrai, olache studënc y studëntes á porté sön paladina operes dl’antichité classica y dl renascimënt, sciöche la tragedia "Prometeo incatenato" de Eschilus, ...
Tl cheder de süa autonomia, pó vigni istitut scolastich integré l’oferta formativa cun ativités didatiches y materies d’insegnamënt aratades particolarmënter interessantes, ütles por le suzes formatif de sü scolars y scolares y adatades al contest sozio–cultural dl teritore.
Les Scores Altes da La Ila á bele ti agn passá metü a jí proiec teatrai, olache studënc y studëntes á porté sön paladina operes dl’antichité classica y dl renascimënt, sciöche la tragedia "Prometeo incatenato" de Eschilus, ...



