

Netà fora i rus
Fesc pi lun un ciandera daante che un faral daos. Zerte laore ‘l é meo i fei ignante, par se sparagnà fadies pi grandes dapò: chesto val anche par dute chi rus che on in śiro par ra val, che i somea pize, algo da nuia ma, canche vien un sguazo de pioa, chiste rus i và par sora e i mena dan.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


Da le sanzion al codesc de la strada ai fic dei tarens de uso zivico: coscita l’aministrazion spartësc fora i scioldi encassei
Consei corpous con ben 14 ponc al ordine del dì chël s’a biné enchëstadì ai 23 de jugn. Ntra chisc, i consiadous i a descorëst fora ence el rendicon de la gestion 2021.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


La bot piena e la femena cioca


Scola ladina: stluc ju i ejams de scola mesana
Tla terza tlasses dla scoles mesanes ladines fovel chëst ann 234 sculées y sculeies, duc ie unii lascei pro al ejam finel. Per ti unì ancontra ala sculées y ai sculeies do n ann de scola mo caraterisà dala pandemia, fovel chëst ann 3 proes scrites y n ejam a usc tla scoles ladines. Duta la sculées y duc i sculeies ie stac boni de passé l ejam de cuntlujion dla scola mesana y possa nsci se goder la feries da d‘instà. 6 sculées y sculeies à giapà la valutazion plu auta "diesc ...


Traduziun automatica ladina: pest por Samuel Frontull
Chi che laora tröp sön computer y cun i lingac, sá tan comoc che i traduturs automatics pó ester. Al basta n click por ciafé na traduziun de na parora, na frasa o tesć intiers. Chisc traduturs ciafon sambëgn ti gragn lingac dl monn, tratan che i lingac de mendranza toma plülere sot grata. Insciö ésera ince por le ladin, che á tl monn digital fat valgügn vari importanc, mo che mancia ciamó pro sorvisc importanc. Öna de chëstes loces dess sëgn gní curida cun le jonn Samuel Frontull da Framacia te ...


Marmolèda: l é 7 morc e 13 persones amò no troèdes
L lurier di socoridores cogn amò jir inant sun Marmolèda, aldò de la condizions del temp, con jolieres e droni. Se spera de poder jir inant ence sul teren ti dis che vegn, ampò per la 13 persones no amò troèdes la speranza é beleche desfantèda. Diesc de la persones che mencia al apel les é taliènes e 3 de nazionalità ceca, e japede l giacé l é restà 16 auti, duc con targa foresta: una todescia, 2 ceca e una unghereisa e vegn amò chierì de troèr fora i patrons. L Socors alpin e speleologich à ...


Ence sa mont le roe le é sute
Chesta setemana sion jic a troar l bacan Giuliano Decrestina Palua che à tout en gestion la malga Boer del Comun de Soraga sun Sèn Pelegrin.
Giuliano l tegn te stala 40 vace da lat, de bachegn da Fascia, da Fiem e ence da Ègort. El l é vizepresident di bachegn da Soraga e l fasc part del Consei de la Malga de Fascia.
L ne speta sun usc. L é l terzo an che l se tol a fit la malga, l secondo che l à avert l local per far da magnar, l prum an l era amò dut da far fora.
Se senton ju a se far ...


I trëi lingac tl confrunt y tl’ajunta
Tres n confrunt sistematich danter le lingaz dla uma y le lingaz forest che an ó imparé, vára da odëi danfora y da splighé fai tipics y da svilupé strategies efiziëntes por i evité. Le confrunt danter lingac porta dagnora a conescënzes nöies. Particolarités de n lingaz vëgn gonot impormó te chël momënt a löm, canche an les paridlëia cun d’atri lingac. Pian ia dal confrunt danter lingac dessel porchël gní individué dificoltés che pó spo a scora gní tratades cun na atenziun particolara y cun ...


Da 60 egn la Crousc sun Sas Pordoi
L é stat prejentà en sabeda ai 11 de jugn lo dal Soggiorno Dolomiti de Ciampestrin na neva publicazion su la Crousc de fer che l é sun Sas Pordoi. L liber l é stat endrezà en ocajion del 60eisem aniversarie del gran simbol de devozion, fat su apontin del 1962. L volum, rencurà da la giornalista Angela Grassi, rejona de la storia del grop GAO, che fossa l Grop Alpinistich Oratorial de Rho, de coche l é nasciù l projet de chesta crousc e de coche chest sibie semper restà tel cher de la jent.
De ...


Rina y Antermëia festejëia siur Paul
Ai 25 y 26 de jügn él sté la comunité da Rina, ai 2 y 3 de messé la comunité d’Antermëia. Intrami i paisc á fat gran festa por le iubileum de 50 agn da prou de siur Paul Campei. Siur Paul á socodí 29 agn alalungia la ploania d’Antermëia y 20 agn chëra da Rina. Les döes comunités á festejé la sabeda cun iluminaziun dl paisc, la domënia cun mëssa da festa.
T’La Usc di Ladins di 8 de messé ciafëise deplü sön les festes. Chiló ves pitunse val’ impresciuns fotografiches. (pablo)


De coren da duto el mondo
»Ra Lavaredo Ultratrail, una de ra manifestazios pi grandes che se fesc in Anpezo. A core intrà ra nostra crodes se và adora a res conosce polito. Gramarzé a vos, atletes che sé vegnude ca da duto el mondo, par res vede: vos sé i nostre anbasciatore« – ‘l à dito Gianluca Lorenzi Chenopo, capocomun de Anpezo (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


Nte 50 agn, trei maestri e cater presidenc
La storia den coro la passa ence dai maestri e dai prescidenć che l é sté a cé. Nte chisc 50 agn de ativité la bachëta del coro l’é passada de mán demè doi oute. El prum viade da Benigno »Gobo«, che l a metù su e ensegné via per 20 agn fin del 1992
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


Investir de più sul capital uman
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


Ajornament sul destach sun Marmolèda: l bilanz al moment l é de 6 morc
Neif, giacia e crep te sie front de zirca doi chilometres da la man trentina l à ciapà ite ence l percors de la “via normale”, olache l era cordèdes de rampinadores.
Do l alarm ruà da les 13.45 i socorsc de la Protezion zivila é peé via sobito da Fascia, dal Trentin e dal Venet. L é stat domanà l intervent de 6 jolieres e apede al Socors da Mont l é entervegnù i gropes coi cians da levina, i Studafech, la Polizia, i Carabinieres, la Finanza, rué ence da la provinzies de Busan, Belun e Unejia.
...


Destach de giacia sun Marmolèda: morc e ferii
Dal prum domesdì de chesta domenia ai 3 de messèl te Fascia l é n jir e vegnir do e do de ambulanzes e mesi de socors e de protezion zivila, con ence 5 jolieres.
L gran azident é sozedù anché tel prum domesdì sun Marmolèda, olache per l gran ciaut se à destacà n coston de giacia.
L alarm é stat dat da trei chèrts da la does domesdì, da n menacrep che era vejin e l à vedù dut. L destach imprescionant de giacia vejin a Ponta Rocia é stat ence tout ju te n video amatorièl da Chel Vesco.
Sul post l ...


L’Università te noscia valèdes
Poder aer azes a corsc universitères en prejenza te noscia valèdes l é dalbon na gran oportunità. L é stat dit enstadì ja Pardac da referenc e ensegnanc de l’Università de Trent, ma ence da studentes che à jà podù fèr personalmenter chesta esperienza.
En vender ai 24 de jugn tel Istitut La Rosa Bianca l é stat endrezà na scontrèda apontin per ge fèr cognoscer a la persones de la valèdes de Fiem e Fascia chesta ocajion, nasciuda da n desch de lurier metù su per volontà di aministradores de ...


Fotovoltaich, contribuc dal BIM
L fotovoltaich l é n argoment che te chest moment soscedea gran enteres. Se l à vedù ence da la partezipazion de na otantina de persones a la scontrèda endrezèda dal BIM Adesc valèdes de la Veisc ensema a la Provinzia de Trent en lunesc ai 27 de jugn a La Gran Ciasa a Soraga. Na scontrèda informativa, una de la lingia en progran te dut l Trentin, per prejentèr l projet del fotovoltaich per la families. N publich ascort e calificà con ombolc e assessores di Comuns de Fascia, l procurador del ...


A spaso co ra Regoles
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


Ra scuadra de Lorenzi
Lunes ai 27 de śugno ‘l é stà el prin consilio par ra noa aministrazion de el capocomun Gianluca Lorenzi Chenopo. Chel di, dapò de aé śurà de rispetà ra Costituzion taliana, Lorenzi ‘l à dito i gnomes de i so loudaduos e ce che i à da fei. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper