11 de dezember 2024
Neves e n grum de ativitèdes per l’Union di Ladins
La sociazion ve speta en vender ai 13 de dezember da les 5 domesdì te Ciasa de la Moniaria, per se cognoscer e se fèr na viva. Vegnarà ence prejentà l nef numer de GANA.
N an rich de novitèdes e scomenzadives l é do a se serèr su ence chest an per l’Union di Ladins de Fascia.
La pruma l é che da de oril la sociazion se à tramudà te Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan, tanche restaurèda, olache à troà lèrga ence la redazion de Fascia de ‘La Usc di Ladins’.
Per chel che vèrda la publicazions, chest an aon dat fora Ciantons, rencurà da Nicoletta Riz, e Paroles fora de crigna de nosc conseier Fabio Chiocchetti, che col liber del an passà Letres da Larcioné apontin chisc ...
N an rich de novitèdes e scomenzadives l é do a se serèr su ence chest an per l’Union di Ladins de Fascia.
La pruma l é che da de oril la sociazion se à tramudà te Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan, tanche restaurèda, olache à troà lèrga ence la redazion de Fascia de ‘La Usc di Ladins’.
Per chel che vèrda la publicazions, chest an aon dat fora Ciantons, rencurà da Nicoletta Riz, e Paroles fora de crigna de nosc conseier Fabio Chiocchetti, che col liber del an passà Letres da Larcioné apontin chisc ...
11 de dezember 2024
Ne à lascià Floriano Bernard de Cechinol
L se à semper dat ju per la giustizia e i deric e per didar i manco stravardé, te Fascia l aea metù su la Banca del Temp e la sezion de val de Trentino Solidale.
N’autra gran manconia à tocià l paisc de Pera e la comunanza de duta Fascia, soraldut chela part più ascorta a la solidarietà. Demò 10 dis do la departida de Claudio Gabrielli de Pavarin, en sabeda ai 7 de dezember, a l’età de 78 egn, à lascià de colp chesta tera Floriano Bernard de Cechinol.
Nasciù del 1946, Floriano l era jit a Trent joenet per i studies te seminarie, e su la sava per doventar preve l à lascià e mudà strada, ti egn entorn l 1968 che anter i joegn ciapaa pe i movimenc de ...
N’autra gran manconia à tocià l paisc de Pera e la comunanza de duta Fascia, soraldut chela part più ascorta a la solidarietà. Demò 10 dis do la departida de Claudio Gabrielli de Pavarin, en sabeda ai 7 de dezember, a l’età de 78 egn, à lascià de colp chesta tera Floriano Bernard de Cechinol.
Nasciù del 1946, Floriano l era jit a Trent joenet per i studies te seminarie, e su la sava per doventar preve l à lascià e mudà strada, ti egn entorn l 1968 che anter i joegn ciapaa pe i movimenc de ...
11 de dezember 2024
Inout porta la ousc di Joegn su La Usc
Su La Usc numer 48 de vender ai 6 de dezember l é La Piata di joegn, che vegn coordenèda da la Coprativa sozièla Inout. Se rejona di filmac del projet »Troupes« che do la Sardegna i é stac prejenté ence te Fascia, del grop Popcorner e de la neva proponeta de Escape Room averta ta Dèlba.
11 de dezember 2024
Anna Trocker vënc la garejeda sun Piz Sela, segonda Arianna Putzer
L Schi Club Gherdëina à l'ena passeda metù a jì doi garejedes nternaziuneles de gigant sun Piz Sela per jëuni y jëunes dai 16 ai 20 ani
N juebia ai 5 de dezëmber iel sun Piz Sela stat doi garejedes nternaziuneles de gigant, che valova per la tlassifica Fis per la categuries aspiranc (nasciui tl 2007 y 2008) y iunior (nasciui danter l 2004 y 2006). De ndut 230 atlec y atletes – 130 mutons y 100 mutans – da deplù de diesc nazions à fat pea, cumbatan dassënn per se davanië ponc Fis. "La garejeda ons propi metù a jì chëst ann al scumenciamënt dla sajon, acioche nosc atlec de Gherdëina y Südtirol posse bele śën fé pea na garejeda ...
N juebia ai 5 de dezëmber iel sun Piz Sela stat doi garejedes nternaziuneles de gigant, che valova per la tlassifica Fis per la categuries aspiranc (nasciui tl 2007 y 2008) y iunior (nasciui danter l 2004 y 2006). De ndut 230 atlec y atletes – 130 mutons y 100 mutans – da deplù de diesc nazions à fat pea, cumbatan dassënn per se davanië ponc Fis. "La garejeda ons propi metù a jì chëst ann al scumenciamënt dla sajon, acioche nosc atlec de Gherdëina y Südtirol posse bele śën fé pea na garejeda ...
11 de dezember 2024
Strades, asfalc y tres indô le rî tëmp
L’Ombolt y la Junta dl Comun de Mareo á invié dai 26 ai 28 de novëmber ales incuntades cun la popolaziun, che é te Mareo tres ciamó te vigni paisc. Al é gnü fat n cheder ampl sön i laurs, cun n edl sön chi che dess garaté l’ann che vëgn. Döt adöm á l’Ombolt albü tröp da cunté, bele ma canche ara nen jô de infrastrotöres.
Chiló pón alzé fora dantadöt les strades, che é zënzater stades n punt zentral de chësta aministraziun. Bele ma chësc ann él gnü investí 1,2 miliuns por comedé strades da na ...
Chiló pón alzé fora dantadöt les strades, che é zënzater stades n punt zentral de chësta aministraziun. Bele ma chësc ann él gnü investí 1,2 miliuns por comedé strades da na ...
11 de dezember 2024
Al »Die Scioldo« prëien n €uro... no pa?!
Per chël che reverda l proiet de cunliamënt Pana–Sautaria, sons n cont de cosses desfrëntes a una cun chël che na grupa de zitadins y politics à scrit sun la zedules dates ju y firmedes ti Chemuns nteressei.
Al scrit prejentà, ulëssi njunté un n pont, tenian sambënzënza cont che i politics vën litei dai zitadins per la rejon che ëi daussëssa tò la dezijions per nëus. (Letra de: Klaus Demetz »SantaKlaus«, Sëlva)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Al scrit prejentà, ulëssi njunté un n pont, tenian sambënzënza cont che i politics vën litei dai zitadins per la rejon che ëi daussëssa tò la dezijions per nëus. (Letra de: Klaus Demetz »SantaKlaus«, Sëlva)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
11 de dezember 2024
Ben da gares in Pustertal
Par el fondo, in Anpezo se stenta a daerśe ra pistes, inveze a Toblach i fesc gares de duta ra sortes, par duto ‘l inverno, con un gran vantaśo anche par el turismo
Ra granfondo Toblach Cortina r’é una de ra gares che i fajarà sto inverno inze in Pustertal, inze ‘l paes de vijinanza. Lore i à beleche parecià ra pistes, i à sbarà el gnee pestizo co i canoi, ‘l é śente che và a se montà. Ca da nos no se sà ancora se i śirà adora a daerśe calche pista, inze par Fiames, ma inveze ‘l é seguro che no se podarà dorà ra vecia farata, da ruà su da ra galeries de Pezovico e ‘pò a ‘l Ospedà, fin ves Sorabances. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
Ra granfondo Toblach Cortina r’é una de ra gares che i fajarà sto inverno inze in Pustertal, inze ‘l paes de vijinanza. Lore i à beleche parecià ra pistes, i à sbarà el gnee pestizo co i canoi, ‘l é śente che và a se montà. Ca da nos no se sà ancora se i śirà adora a daerśe calche pista, inze par Fiames, ma inveze ‘l é seguro che no se podarà dorà ra vecia farata, da ruà su da ra galeries de Pezovico e ‘pò a ‘l Ospedà, fin ves Sorabances. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
10 de dezember 2024
I bec de Vich descour la tera
N bel projet te la Scola populèra anter natura e responsabilità.
Tel an de scola passà i bec de la Scola populèra de Vich i à abù na ocajion unica per meter la mans te tera e descorir la reijes de la tradizion da bacan de nesc lesc, de grazia al projet metù a jir da Coldiretti.
Te clas bachegn esperc à spartì con gaissa sie saer per arvejinèr i picoi studenc ai secrec de la coltivazion.
Ma l é stat la raida didatica a »Terre Altre«, fora i Masi de Ciavaleis, a ge donèr ai bec na esperienza concreta: tocèr con la mans i ortames e capir che che vel dir dalbon ...
Tel an de scola passà i bec de la Scola populèra de Vich i à abù na ocajion unica per meter la mans te tera e descorir la reijes de la tradizion da bacan de nesc lesc, de grazia al projet metù a jir da Coldiretti.
Te clas bachegn esperc à spartì con gaissa sie saer per arvejinèr i picoi studenc ai secrec de la coltivazion.
Ma l é stat la raida didatica a »Terre Altre«, fora i Masi de Ciavaleis, a ge donèr ai bec na esperienza concreta: tocèr con la mans i ortames e capir che che vel dir dalbon ...
10 de dezember 2024
Digitalisaziun: chance y desfida por i lingac de mendranza
Pro le Forum dles Regiuns europeiches de mendranza tla Spagna, organisé dala FUEN, él gnü presenté ejëmpli concrec de co che les mendranzes s’armöi sön le parchet dla digitalisaziun. Samuel Frontull á porté dant so laur sön le tradutur automatich tl ladin dla Val Badia. Al nes cunta süa esperiënza de pröma man
Ai 26 y 27 de novëmber él gnü tigní a Donostia/San Sebastián ti Paisc Bascs (Spagna) le 8. Forum dles Regiuns europeiches de mendranza. L’evënt, organisé dala FUEN en colaboraziun cun le cluster industrial dl lingaz basch LANGUNE, á porté adöm rapresentanc dla politica, dl’industria y dl monn academich de deplü regiuns de mendranza, por baié dl’importanza dla digitalisaziun por le dagní di lingac de mendranza.
"Cör davert y na vijiun tlera"
Al zënter dla discusciun l’inteliënza artifiziala cun ...
Ai 26 y 27 de novëmber él gnü tigní a Donostia/San Sebastián ti Paisc Bascs (Spagna) le 8. Forum dles Regiuns europeiches de mendranza. L’evënt, organisé dala FUEN en colaboraziun cun le cluster industrial dl lingaz basch LANGUNE, á porté adöm rapresentanc dla politica, dl’industria y dl monn academich de deplü regiuns de mendranza, por baié dl’importanza dla digitalisaziun por le dagní di lingac de mendranza.
"Cör davert y na vijiun tlera"
Al zënter dla discusciun l’inteliënza artifiziala cun ...
10 de dezember 2024
FassActive, gran empegn e resultac de ezelenza
Te la radunanza ordenèra l é stat aproà l bilanz consuntif e prejentà l’atività de chest invern. De oril vegnarà endrezà i Campionac Taliegn Assoluc.
L é tacà ite la sajon dai schi e la sociazions sportives de noscia val se à endrezà per sporjer sia ativitèdes. En sabeda ai 23 de november l FassActive à chiamà ite la radunanza ordenèra te sala grana del Comun General de Fascia. L president Riccardo Franceschetti à metù dant l bilanz consuntif 2024 che l é stat aproà da duc i prejenc e dapò l à metù al luster dut chel che la sociazion sportiva à fat via per chest an. Prum de dut l ge à sport l rengraziament al Consei diretif, a duta la ...
L é tacà ite la sajon dai schi e la sociazions sportives de noscia val se à endrezà per sporjer sia ativitèdes. En sabeda ai 23 de november l FassActive à chiamà ite la radunanza ordenèra te sala grana del Comun General de Fascia. L president Riccardo Franceschetti à metù dant l bilanz consuntif 2024 che l é stat aproà da duc i prejenc e dapò l à metù al luster dut chel che la sociazion sportiva à fat via per chest an. Prum de dut l ge à sport l rengraziament al Consei diretif, a duta la ...
10 de dezember 2024
Melodies ladines por l’Advënt tl ciastel "Andechs"
Ciantarines, ciantarins, musizisć y sonadus ladins á lascé aldí so usc y so sonn pro n conzert d’Advënt a Andechs dlungia Minca, y á abelí na santa mëssa tla gran cité de Paiern
Advënt é… ester bogn da trasmëte ligrëza, pesc y le sté adöm cun cianties y melodies. Ai 30 de novëmber dales 6 da doman á podü le cor di jogn "Kyrios" adöm al cor dles ëres "Kerygma", i Turmbläser de Badia, Ermes Costa da Calfosch y le grup de archëc "Frisch g’strichn" pié ia cuntra Andechs dlungia Minca, por porté dant melodies y cianties d’Advënt. Tröp tëmp danfora s’á i grups arjigné ca cun ligrëza por chësc gran evënt.
I sun rová incër les 11 danmisdé a Andechs, olache i un podü jí a vijité ...
Advënt é… ester bogn da trasmëte ligrëza, pesc y le sté adöm cun cianties y melodies. Ai 30 de novëmber dales 6 da doman á podü le cor di jogn "Kyrios" adöm al cor dles ëres "Kerygma", i Turmbläser de Badia, Ermes Costa da Calfosch y le grup de archëc "Frisch g’strichn" pié ia cuntra Andechs dlungia Minca, por porté dant melodies y cianties d’Advënt. Tröp tëmp danfora s’á i grups arjigné ca cun ligrëza por chësc gran evënt.
I sun rová incër les 11 danmisdé a Andechs, olache i un podü jí a vijité ...
10 de dezember 2024
Porte dalvierte a l’Arpav
Sabeda e domënia l Zenter Levine giourirà per fè cugnësce l mondo de le previjion del temp e de la nei
Tourna sabeda 7 e domënia 8 de dezember la scomenciadiva »Porte dalvierte a l’Arpav« per cugnësce e enrescì deplù su le previjion del temp da mont, l studio de la nei e de le levine e i servisc che l’Arpav sporc ai apascionei de la mont. L personal del Zenter Levine de Reba l sarà a dispojzion per per spieghé coche ven fate le previzion del temp, coche se rua a le previjion de pericol da levina e al alertament de Protezion Zivila n materia de risćio da levina e nvalgugn aprofondimenc su coche ...
Tourna sabeda 7 e domënia 8 de dezember la scomenciadiva »Porte dalvierte a l’Arpav« per cugnësce e enrescì deplù su le previjion del temp da mont, l studio de la nei e de le levine e i servisc che l’Arpav sporc ai apascionei de la mont. L personal del Zenter Levine de Reba l sarà a dispojzion per per spieghé coche ven fate le previzion del temp, coche se rua a le previjion de pericol da levina e al alertament de Protezion Zivila n materia de risćio da levina e nvalgugn aprofondimenc su coche ...
09 de dezember 2024
5 atlec fascegn a la Maratona de New York
Ennio Dantone con si doi fies Lodovico e Raffaele, Andreas Pellegrin e Silvano Iori ne conta de chesta esperienza che ge restarà tel cher.
42 chilometres e 195 metres che ponta demez da Staten Island e rua a Central Park, traversan Brooklyn, Queens, Bronx e Manhattan. L é la Maratona de New York, la più cognosciuda e dejidrèda del mond: 60.000 runners, più che 2 milions de spetadores sul percors, na garejèda da no desmentièr.
L é chel che à proà l grop de fascegn che à tout pèrt ai 3 de november a la 53^ edizion de chesta garejèda de nonzech mondièl. Rejonon de Ennio Dantone e si doi fies Lodovico e Raffaele, Andreas Pellegrin e ...
42 chilometres e 195 metres che ponta demez da Staten Island e rua a Central Park, traversan Brooklyn, Queens, Bronx e Manhattan. L é la Maratona de New York, la più cognosciuda e dejidrèda del mond: 60.000 runners, più che 2 milions de spetadores sul percors, na garejèda da no desmentièr.
L é chel che à proà l grop de fascegn che à tout pèrt ai 3 de november a la 53^ edizion de chesta garejèda de nonzech mondièl. Rejonon de Ennio Dantone e si doi fies Lodovico e Raffaele, Andreas Pellegrin e ...
09 de dezember 2024
Nzidënt pra l lëur a Urtijëi
Da mesa la un iel suzedù na desgrazia a Urtijëi. Unic adalerch ie i Destudafuech de Urtijëi, l joler dl Aiut Alpin Dolomites y nce la Crëusc Cuecena
L ie unit a s'l dé n nzidënt de lëur a Urtijëi ntëur da mesa la un, tla streda Sobosch. L cumandant di Destuafuech de Urtijëi Christian Stuffer à spiegà a La Usc che l fova n camion majer, ulache l ie nce n njin che mescëida l peton lessù. L laurant à ulù cialé sce dut vede bën y à cialà ite tl njin, canche l cuiertl de chësc se à stlut ados ala persona. Do chësta desgrazia, ie l laurant arsì adum sun l camion. Da iló l à i uemes di Destudafuech ciarià sun na barela y purtà permez ai dutores. I ...
L ie unit a s'l dé n nzidënt de lëur a Urtijëi ntëur da mesa la un, tla streda Sobosch. L cumandant di Destuafuech de Urtijëi Christian Stuffer à spiegà a La Usc che l fova n camion majer, ulache l ie nce n njin che mescëida l peton lessù. L laurant à ulù cialé sce dut vede bën y à cialà ite tl njin, canche l cuiertl de chësc se à stlut ados ala persona. Do chësta desgrazia, ie l laurant arsì adum sun l camion. Da iló l à i uemes di Destudafuech ciarià sun na barela y purtà permez ai dutores. I ...
09 de dezember 2024
N secul de eletrizité a Lungiarü
Al é passé avisa 100 agn da canche al é gnü metü sö la pröma fujina dal strom tl paisc da Lungiarü: n avenimënt important da recordé
Aldedaincö ne fosson nia plü bugn da s’imaginé la vita da vigni de zënza energia eletrica: la löm indortöra, forza por mené les mascins, telefons, fonins, computers ne jiss döt nia. Mo dan da cënt agn ne esistî dötes chëstes cosses nia ciamó, al ê na gran meseria y stracocia, mo an sintî le bojëgn da realisé val’ por la produziun de energia, sciöche al ê bele gnü fat te d’atri posć te Südtirol.
Incer l’ann 1920 él sté valgügn paurs da Lungiarü che s’á metü adöm por costruí n berch dla eletrizité ...
Aldedaincö ne fosson nia plü bugn da s’imaginé la vita da vigni de zënza energia eletrica: la löm indortöra, forza por mené les mascins, telefons, fonins, computers ne jiss döt nia. Mo dan da cënt agn ne esistî dötes chëstes cosses nia ciamó, al ê na gran meseria y stracocia, mo an sintî le bojëgn da realisé val’ por la produziun de energia, sciöche al ê bele gnü fat te d’atri posć te Südtirol.
Incer l’ann 1920 él sté valgügn paurs da Lungiarü che s’á metü adöm por costruí n berch dla eletrizité ...
09 de dezember 2024
Sèste la neva?
Aon na neva Consulta di genitores!
Caro letor de la Usc,
co vèla? Gé son Maria Francesca Zulian, reprejentanta de clasc de na quarta linguistich con Chiara Guardenti de Juan e neva Presidenta de la Consulta di genitores de Fascia.
Anché volesse te contèr mia storia de genitor datol, che proa a se meter en jech con gaissa, acioche i genitores proe endò da nef na forta pascion a viver la comunanza e soraldut la comunanza scolastica!
Dant però cogne te fèr fèr n pas in do tel temp.
L an passà d’uton noscia fideila Lara Brunel de ...
Caro letor de la Usc,
co vèla? Gé son Maria Francesca Zulian, reprejentanta de clasc de na quarta linguistich con Chiara Guardenti de Juan e neva Presidenta de la Consulta di genitores de Fascia.
Anché volesse te contèr mia storia de genitor datol, che proa a se meter en jech con gaissa, acioche i genitores proe endò da nef na forta pascion a viver la comunanza e soraldut la comunanza scolastica!
Dant però cogne te fèr fèr n pas in do tel temp.
L an passà d’uton noscia fideila Lara Brunel de ...
09 de dezember 2024
Bagozza d'or
L atlet de snowboard de Urtjëi Daniele Bagozza ie ruvà prim pra na garejeda de Copa dl Mond tla Cina
La sajon dla garejedes à inò scumencià, nce chëles de snowboard. L atlet Daniele Bagozza ie, deberieda cun si scuadra, furnà tla Cina a Yanqing per garejé. Do che l fova ruvà sesto tla cualificazion ai 7 de dezëmber, iel ruvà prim pra la garejeda de slalom paralel, che ie stata n dumënia ai 8 de dezëmber. Per ël iel la sesta vënta pra na garejeda de Copa dl Mond.
L atlet nes à cuntà cun legrëza de si vënta: "N chël di daduman ne ovi nia n bon sentimënt, fove bëndebo' stanch y mi sajon ne n'à nia ...
La sajon dla garejedes à inò scumencià, nce chëles de snowboard. L atlet Daniele Bagozza ie, deberieda cun si scuadra, furnà tla Cina a Yanqing per garejé. Do che l fova ruvà sesto tla cualificazion ai 7 de dezëmber, iel ruvà prim pra la garejeda de slalom paralel, che ie stata n dumënia ai 8 de dezëmber. Per ël iel la sesta vënta pra na garejeda de Copa dl Mond.
L atlet nes à cuntà cun legrëza de si vënta: "N chël di daduman ne ovi nia n bon sentimënt, fove bëndebo' stanch y mi sajon ne n'à nia ...
09 de dezember 2024
Sura la orenté di litadus fora
Stimades litadësses, stimá litadus, stimada popolaziun da La Val!
Al é situaziuns, olache al mancia les parores. Insciö m’éra jüda do la prelîta y spo do les lîtes te nosc comun da La Val. Mo mai ne m’essi aspeté n te’ resultat, gnanca tl some ne m’essi aspeté da rové söinsom, por les usc de preferënza ciafades, y chësc zënza lobby, zënza petlé do usc, zënza campagna litala sön i social media...
Al é chësta la gauja, ciodiche i sënti te me le dovëi da ves rengrazié dötes y düc canc. Sciöche döt ...
Al é situaziuns, olache al mancia les parores. Insciö m’éra jüda do la prelîta y spo do les lîtes te nosc comun da La Val. Mo mai ne m’essi aspeté n te’ resultat, gnanca tl some ne m’essi aspeté da rové söinsom, por les usc de preferënza ciafades, y chësc zënza lobby, zënza petlé do usc, zënza campagna litala sön i social media...
Al é chësta la gauja, ciodiche i sënti te me le dovëi da ves rengrazié dötes y düc canc. Sciöche döt ...
09 de dezember 2024
Col pas de ra feda
Na femena de Anpezo che fesc ra pastora, a menà el rodol intrà Foses e el Friul, r’à contà ra so storia, che ‘l é ra storia de mile anes, de cisà cuanta parsones. Un pensier par i Ladis de ra Dolomites
A lieśe el libro »A passo di pecora. Il viaggio di una pastora transumante«, scrito da Caterina De Boni, se sente un bon saó. Era ra conta ra so vita, el so laoro, el so amor par a besties, par ra natura, par ra śente. Caterina r’é nasciuda del 1984, sa mare r’é anpezana. R’à studià ca inze ‘l paes e dapò r’à scomenzà a fei ra pastora de ra fedes, intrà tropa outra robes. Ra sona diverse strumente, r’àstudià musica, ma anche ra erbes, da dorà da magnà, ma anche par vegnì de meo da ...
A lieśe el libro »A passo di pecora. Il viaggio di una pastora transumante«, scrito da Caterina De Boni, se sente un bon saó. Era ra conta ra so vita, el so laoro, el so amor par a besties, par ra natura, par ra śente. Caterina r’é nasciuda del 1984, sa mare r’é anpezana. R’à studià ca inze ‘l paes e dapò r’à scomenzà a fei ra pastora de ra fedes, intrà tropa outra robes. Ra sona diverse strumente, r’àstudià musica, ma anche ra erbes, da dorà da magnà, ma anche par vegnì de meo da ...
