18 de fauré 2026
L liber de chest meis
Te sia rubrica "Da la coroneles al cher" Daniele Verra ne rejona chest'outa del liber “Francesco. Il primo italiano" de Aldo Cazzullo.
Chest an sarà l otaf centené da la mort de Sèn Franzesch da Assisi, ocajion che fèsc particolarmenter atuèl l liber che ve mete dant chest meis. A la dir duta, l é stat apontin chest cedean che à smaorà la produzion sul Sènt. A la fin del 2025, te pec meisc l é vegnù fora na lingia de libres su la fegura de Franzesch per l recordèr en vista de chesta ocajion, anter chisc chel de Vittorino Andreoli, chel de Alessandro Barbero e, apontin, chel de Cazzullo. L liber publicà dal diretor del Corsera ...
Chest an sarà l otaf centené da la mort de Sèn Franzesch da Assisi, ocajion che fèsc particolarmenter atuèl l liber che ve mete dant chest meis. A la dir duta, l é stat apontin chest cedean che à smaorà la produzion sul Sènt. A la fin del 2025, te pec meisc l é vegnù fora na lingia de libres su la fegura de Franzesch per l recordèr en vista de chesta ocajion, anter chisc chel de Vittorino Andreoli, chel de Alessandro Barbero e, apontin, chel de Cazzullo. L liber publicà dal diretor del Corsera ...
18 de fauré 2026
S’abiné tl inom de Gejú Crist y ti lascé lerch ala Parora
N ressümé dla lëtra pastorala por la Carsëma 2026, menada fora en Capiun dal Vësco dla diozeja de Balsan/Porsenú Ivo Muser. Le titul "Incunté Gejú Crist!"
La Carsëma nes inviëia a oje nosta odlada indô danü sön Gejú Crist. Al nes á impormetü da ester pro nos – düc i dis. Chësta impormetüda sostëgn nosta comunité, dantadöt te n tëmp de mudaziuns, olache tres manco jënt tol pert ales funziuns liturgiches. Ci che cunta n’é nia tan ci che i sun bogn da fá o da organisé, mo bëgn che i s’abinun tl inom de Gejú Crist y che i viun dl’incuntada cun ël.
La Dlijia vir tres l’incuntada cun Gejú Crist
Chësta incuntada é te deplü manires: tla comunité che prëia ...
La Carsëma nes inviëia a oje nosta odlada indô danü sön Gejú Crist. Al nes á impormetü da ester pro nos – düc i dis. Chësta impormetüda sostëgn nosta comunité, dantadöt te n tëmp de mudaziuns, olache tres manco jënt tol pert ales funziuns liturgiches. Ci che cunta n’é nia tan ci che i sun bogn da fá o da organisé, mo bëgn che i s’abinun tl inom de Gejú Crist y che i viun dl’incuntada cun ël.
La Dlijia vir tres l’incuntada cun Gejú Crist
Chësta incuntada é te deplü manires: tla comunité che prëia ...
18 de fauré 2026
Al Plan: düc i corusc dl Carlascé
N valgönes impresciuns dla defilada da Carlascé a Al Plan, metüdes a despoiziun dal fotograf Gianvito Coco.
En mertesc dan Capiun á la Cooperativa Turistica Al Plan/San Martin indô metü a jí le "Carlascé d’Al Plan", cun la gran defilada che s’á slarié fora da plaza dla CT cina dan paiun de paisc. Na bisca lungia a chëra che bëgn 92 grups á tut pert, cun incër 400 porsones mascherades sö y almanco ciamó tantes dlungia strada a fá festa impara. Sce ara é garatada tan bun, él sambëgn mirit dla jënt che á fat para – grups, uniuns, families, compagnies – che á davëi mostré creativité y fantasia. Por la ...
En mertesc dan Capiun á la Cooperativa Turistica Al Plan/San Martin indô metü a jí le "Carlascé d’Al Plan", cun la gran defilada che s’á slarié fora da plaza dla CT cina dan paiun de paisc. Na bisca lungia a chëra che bëgn 92 grups á tut pert, cun incër 400 porsones mascherades sö y almanco ciamó tantes dlungia strada a fá festa impara. Sce ara é garatada tan bun, él sambëgn mirit dla jënt che á fat para – grups, uniuns, families, compagnies – che á davëi mostré creativité y fantasia. Por la ...
18 de fauré 2026
A Kurtatsch ne n’iela nia jita tan bën
La scuadra dl Chidlé Gherdëina à messù dlutì na perduda sëcia
Chëst iede àn jugà de merdi sëira a Tramin contra l Kurtatsch, che ie una dla miëura scuadres. Te chësc juech à i averseres davanià cin’ ponc ti juesc direc y nce doi ponc sul total, cun 323 chiedli de vantaje. La scuadra de cësa à batù ju 3.077 chiedli y na mesaria de 512,8 chiedli. L Gherdëina ie ruvà a 2.754 chiedli cun na mesaria de 459 chiedli. I ladins à perchël perdù la partida per 7 a 1.
Per l Chidlé Gherdëina, Werner Runggaldier
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n ...
Chëst iede àn jugà de merdi sëira a Tramin contra l Kurtatsch, che ie una dla miëura scuadres. Te chësc juech à i averseres davanià cin’ ponc ti juesc direc y nce doi ponc sul total, cun 323 chiedli de vantaje. La scuadra de cësa à batù ju 3.077 chiedli y na mesaria de 512,8 chiedli. L Gherdëina ie ruvà a 2.754 chiedli cun na mesaria de 459 chiedli. I ladins à perchël perdù la partida per 7 a 1.
Per l Chidlé Gherdëina, Werner Runggaldier
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n ...
18 de fauré 2026
Na vënta mpurtanta
L Gherdëina bat l Bregenzerwald ora de cësa per 2 a 0 y se tol pea a cësa ponc mpurtanc per la cualificazion
N merdi sëira ie l Gherdëina furnà ora tl Vorarlberg per jughé contra l Bregenzerwald l segondo juech dla fasa de cualificazion dla Alps Hockey League.
Bele tl prim tëmp ie l Gherdëina stat bon de mëter mpe l vantaje, che la scuadra à tenì dur nchin ala fin. Tl nono menut à i ladins fat l prim gol cun l pech fascian Sebastiano Soracreppa, puech do, tl 18ejim menut, à l tacajuech Matteo Luisetti trat ite l puck per l segondo iede. L prim tëmp ie finà via per 2 a 0 per l Gherdëina y l ...
N merdi sëira ie l Gherdëina furnà ora tl Vorarlberg per jughé contra l Bregenzerwald l segondo juech dla fasa de cualificazion dla Alps Hockey League.
Bele tl prim tëmp ie l Gherdëina stat bon de mëter mpe l vantaje, che la scuadra à tenì dur nchin ala fin. Tl nono menut à i ladins fat l prim gol cun l pech fascian Sebastiano Soracreppa, puech do, tl 18ejim menut, à l tacajuech Matteo Luisetti trat ite l puck per l segondo iede. L prim tëmp ie finà via per 2 a 0 per l Gherdëina y l ...
18 de fauré 2026
»N onour porté la flama de olimpia«
Marco Martini l é sté l sol fodom a ester ciernù fora come tedofor
Ntel lonch percors che la flama de olimpia a fat da la Grecia fin a Cortina per n trat l’é stada portada ence da nen tedofor da Fodom: Marco Martini che l vif a Cencenie, ma l é dassën lié a sua tiera. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ntel lonch percors che la flama de olimpia a fat da la Grecia fin a Cortina per n trat l’é stada portada ence da nen tedofor da Fodom: Marco Martini che l vif a Cencenie, ma l é dassën lié a sua tiera. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
18 de fauré 2026
Emozions dla garejedes de raion te Funes
L fin dl’ena passeda ie l purtoi dl Fillerlift deventà n palch per l schi di jëuni. Pra l slalom lerch che ie stat n sada y l slalom strënt »piesc asvelc« de n dumënia, àl fat pea de ndut 125 atlec y atletes dla categuries »aliefs« y »mutons«
N sada fòvel asniblà y la temperatures fova autes perchël fova la nëif plutosc lutra. Y ajache l purtoi ie iló bëndebò da plan, messòven furné cun tatica: tenì la linia strënta, furné fin y sté ju biei basc. Sambën messòven nce avëi i schi fac ju a puntin y asvelc. Nosc atlec ie jic pra l start cun na gran mutivazion y cun l ntenzion de ulëi fé bën y de ne fé nia fai, ajache chëi ne vën nia purdenà sun n tel purtoi tan da plan.
I resultac tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 20 ...
N sada fòvel asniblà y la temperatures fova autes perchël fova la nëif plutosc lutra. Y ajache l purtoi ie iló bëndebò da plan, messòven furné cun tatica: tenì la linia strënta, furné fin y sté ju biei basc. Sambën messòven nce avëi i schi fac ju a puntin y asvelc. Nosc atlec ie jic pra l start cun na gran mutivazion y cun l ntenzion de ulëi fé bën y de ne fé nia fai, ajache chëi ne vën nia purdenà sun n tel purtoi tan da plan.
I resultac tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 20 ...
18 de fauré 2026
Inò de reviers sun podest
Raphael Mahlknecht à fat pea pra la garejedes de Copa dl Mond a Ål tla Norvegia. Si resultac
i 13 de fauré ie Mahlknecht pra la garejeda de sprint ruvà cuinto do la prima manche. Tla segonda manche ne n’àl giapà degun secunc de straufonga y à fat l miëur tëmp. Nscila iel ruvà segondo. L ie stat n bel mumënt per l atlet, davia che avisa tla Norvegia òvel festejà si prim plazamënt sun podest dan trëi ani.
L rest pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 20 de fauré.
JL
i 13 de fauré ie Mahlknecht pra la garejeda de sprint ruvà cuinto do la prima manche. Tla segonda manche ne n’àl giapà degun secunc de straufonga y à fat l miëur tëmp. Nscila iel ruvà segondo. L ie stat n bel mumënt per l atlet, davia che avisa tla Norvegia òvel festejà si prim plazamënt sun podest dan trëi ani.
L rest pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 20 de fauré.
JL
18 de fauré 2026
Balé nce ora de Gherdëina
La mutans dl Eisclub Gherdëina ie furnedes a Dornbirn tl’Austria per na cumpetizion
L’ultim fin dl’ena, dai 13 nchin ai 15 de fauré, à l’Eisclub Gherdëina fat pea pra na garejeda de jadiné artistich, oradecà, plu avisa a Dornbirn tl Vorarlberg. Diesc mutans dl club à fat pea pra la 11ejima edizion dla Dornbirner Eis Trophy.
I resultac tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 20 de fauré.
L’ultim fin dl’ena, dai 13 nchin ai 15 de fauré, à l’Eisclub Gherdëina fat pea pra na garejeda de jadiné artistich, oradecà, plu avisa a Dornbirn tl Vorarlberg. Diesc mutans dl club à fat pea pra la 11ejima edizion dla Dornbirner Eis Trophy.
I resultac tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 20 de fauré.
17 de fauré 2026
Ischia se peta tel davegnir con garajes e apres schi
La rua da na firma israelièna la soluzion per i parchejes a Ciampedel. La veia forenadoa doventarà n local de festa per i joegn.
Con sodesfazion la é peèda via con sbunf la pruma sajon da d’invern del impiant portamont 3S de Ciampedel, che à più che dobià l numer de persones menèdes sun Rodela te n’ora. Ampò, tel lurèr fora chest projet turistich, ingegneristich, pionieristich e de gran anteveder, no l é stat pervedù nesciuna soluzion per l smaorament del numer de auti che da dezember en ca vegn lascé chiò e ló e colavia, da tedant usc de caserma di studafech fin sun Pian.
Ma per fortuna, de gra a na sozietà da foradecà ...
Con sodesfazion la é peèda via con sbunf la pruma sajon da d’invern del impiant portamont 3S de Ciampedel, che à più che dobià l numer de persones menèdes sun Rodela te n’ora. Ampò, tel lurèr fora chest projet turistich, ingegneristich, pionieristich e de gran anteveder, no l é stat pervedù nesciuna soluzion per l smaorament del numer de auti che da dezember en ca vegn lascé chiò e ló e colavia, da tedant usc de caserma di studafech fin sun Pian.
Ma per fortuna, de gra a na sozietà da foradecà ...
17 de fauré 2026
"L plu bel ie a les fé"
Nadia Moroder y si cumpanies fej uni ann pea cun pascion pra la defileda da Carnescià a Urtijëi. Ti on fat trëi dumandes
L ie doi sortes de persones: chëles che se furnësc gën da Carnescià y pënsa bele mënsc dant do a co se furnì y chëles che ne n'uel nia n savëi de se tré sëura na mascra. Nadia Moroder de Urtijëi toca pra la prima sort. Da trueps ani incà féjela, deberieda cun si cumpanies, uni ann pea cun pascion pra la defileda a Urtijëi y uni iede se làsceles tumé ite velch de particuler. Nce chëst ann fòveles leprò y perchël ons ulù ti damandé da ulache vën chësta si gran pascion per chisc furnimënc ...
L ie doi sortes de persones: chëles che se furnësc gën da Carnescià y pënsa bele mënsc dant do a co se furnì y chëles che ne n'uel nia n savëi de se tré sëura na mascra. Nadia Moroder de Urtijëi toca pra la prima sort. Da trueps ani incà féjela, deberieda cun si cumpanies, uni ann pea cun pascion pra la defileda a Urtijëi y uni iede se làsceles tumé ite velch de particuler. Nce chëst ann fòveles leprò y perchël ons ulù ti damandé da ulache vën chësta si gran pascion per chisc furnimënc ...
17 de fauré 2026
Te mances, Elena
In Anpezo i no s’à desmenteà de Elena Fanchini, ai 8 de febraro, el di che ra s’in é śuda. Un pensier de so sorela Nadia, de Sofia Goggia, de Fondazione Cortina
Ai 8 de febraro ‘l é el di che Sofia Goggia r’à vento ra medaia de bronśo de ra Olimpiades Milano Cortina 2026, ra so terza medaia in tre Olimpiades, dapò de chera de oro de Pyeongchang 2018 e chera de arśento de Beijing 2022.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ai 8 de febraro ‘l é el di che Sofia Goggia r’à vento ra medaia de bronśo de ra Olimpiades Milano Cortina 2026, ra so terza medaia in tre Olimpiades, dapò de chera de oro de Pyeongchang 2018 e chera de arśento de Beijing 2022.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
17 de fauré 2026
Manco todësc, plü polacs y americans
Pizes nöies tl turism dla Val Badia, olache an á despassé dl 2025 le numer de 3,44 miliuns de pernotamënc. La Val á sciöche mëndra realté turistica le majer aumënt. I todësc cara te vigni comun, i polacs y i americans crësc a döes zifres
L’atraziun turistica dla Val Badia "s’la spazirëia" feter vigni ann da n record al ater, y insciö ésera ince stada dl 2025, olache les gnüdes y les sojornanzes á lascé registré danü n "all time high", por tó ca le jargon finanziar, tan co le valur plü alt cina sëgn. I un damané do les zifres tles döes cooperatives turistiches dl’Alta Badia y d’Al Plan/San Martin, che s’les á metüdes a desposiziun – de ci che i rengraziun. Sce ara vá da trá conclujiuns sön i totai, ne vára baldi nia plü da fá ...
L’atraziun turistica dla Val Badia "s’la spazirëia" feter vigni ann da n record al ater, y insciö ésera ince stada dl 2025, olache les gnüdes y les sojornanzes á lascé registré danü n "all time high", por tó ca le jargon finanziar, tan co le valur plü alt cina sëgn. I un damané do les zifres tles döes cooperatives turistiches dl’Alta Badia y d’Al Plan/San Martin, che s’les á metüdes a desposiziun – de ci che i rengraziun. Sce ara vá da trá conclujiuns sön i totai, ne vára baldi nia plü da fá ...
16 de fauré 2026
Medaa de bron per Flora Tabanelli!!
La joena de 18 egn atleta del Ski College de la Scola Ladina de Fascia à arjont n resultat straordenèr tel Big Air de freeski.
L é la pruma storica medaa de la eles taliènes tel freeski, chela che insnet Flora Tabanelli se à vadagnà tel Big Air a Livigno.
La joena atleta cresciuda sportivamenter te Fascia, con l Ski Team e con l Ski College de la Scola Ladina, la fèsc l ultim an del liceo artistich e jà te la sajon passèda l'à desmostrà duta sia valuta, ruan a venjer i mondièi de bBg Air, la Copa del Mond te chesta spezialità, chela generèla de Park&Pipe e ence i X Games ti USA. N burt infortunie tel meis de ...
L é la pruma storica medaa de la eles taliènes tel freeski, chela che insnet Flora Tabanelli se à vadagnà tel Big Air a Livigno.
La joena atleta cresciuda sportivamenter te Fascia, con l Ski Team e con l Ski College de la Scola Ladina, la fèsc l ultim an del liceo artistich e jà te la sajon passèda l'à desmostrà duta sia valuta, ruan a venjer i mondièi de bBg Air, la Copa del Mond te chesta spezialità, chela generèla de Park&Pipe e ence i X Games ti USA. N burt infortunie tel meis de ...
16 de fauré 2026
L valor de la enrescida linguistica
L gran lurier de studiousc desche De Rossi e Gartner merita de vegnir cognosciù, l deida a descorir paroles e conzec jic fora e no più en doura e a tegnir vif l lengaz più sćiantif.
Ti ultimes meisc l é vegnù fora doi articoi scientifics zis enteressanc che sporc ocajions de reflescion su l’emportanza de la enrescida linguistica per n lengaz de mendranza, mascima per l fascian. L se trata de doi scric de Fabio Chiocchetti dal titol Theodor Gartner e Hugo de Rossi, 13 nov. 1912. Sulla genesi del Ladinisches Wörterbuch: gli anni della prima ‘Aisciuda ladina’, vegnù fora te »Ladinia XLIX«, e Esonimi ladini. Osservazioni preliminari su un manoscritto inedito di Hugo de Rossi ...
Ti ultimes meisc l é vegnù fora doi articoi scientifics zis enteressanc che sporc ocajions de reflescion su l’emportanza de la enrescida linguistica per n lengaz de mendranza, mascima per l fascian. L se trata de doi scric de Fabio Chiocchetti dal titol Theodor Gartner e Hugo de Rossi, 13 nov. 1912. Sulla genesi del Ladinisches Wörterbuch: gli anni della prima ‘Aisciuda ladina’, vegnù fora te »Ladinia XLIX«, e Esonimi ladini. Osservazioni preliminari su un manoscritto inedito di Hugo de Rossi ...
16 de fauré 2026
»Solidarieté olimpica e senn de unité ladina«
Gran suzéss per la scomenciadiva de mëte fora le bandiere ladine o ocajion dei juosc olimpizi de Milán – Cortina
Plù de 120 bandiere ladine i é stade portade fora per le cese da Fodom da l’Union Ladins da Fodom a chi che i a damanade e a volù responù coscita respone al apél de mëte a jì chësta scomenciadiva n ocajion de le olimpiadi de Milán – Cortina 2026. (Union dei Ladins da Fodom)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Plù de 120 bandiere ladine i é stade portade fora per le cese da Fodom da l’Union Ladins da Fodom a chi che i a damanade e a volù responù coscita respone al apél de mëte a jì chësta scomenciadiva n ocajion de le olimpiadi de Milán – Cortina 2026. (Union dei Ladins da Fodom)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
15 de fauré 2026
I ladins à alertà l’ICE
La bandieres ladines é ciutèdes fora ence al stadie del saut de Pardac, zona checena. Se à moet i agenc del control de l’imigrazion.
I ladins chest’outa l’à fata grossa. Dut l é nasciù con chel video che à abù più che 100 mile visualisazions. L envit a meter fora la bandiera ladina é stat tout en parola. No demò te la valèdes ladines olache te pecia ores les é jites ‘a ruba’ tant che ence chela pecia sartores che l é restà, à cognù cojir dì e net per n fèr su de autres. La bandieres ladines é ciutèdes fora enstadì ence al stadie del saut de Pardac, zona checena per la garejèdes de la Olimpiades. Na desmostrazion forta (massa ...
I ladins chest’outa l’à fata grossa. Dut l é nasciù con chel video che à abù più che 100 mile visualisazions. L envit a meter fora la bandiera ladina é stat tout en parola. No demò te la valèdes ladines olache te pecia ores les é jites ‘a ruba’ tant che ence chela pecia sartores che l é restà, à cognù cojir dì e net per n fèr su de autres. La bandieres ladines é ciutèdes fora enstadì ence al stadie del saut de Pardac, zona checena per la garejèdes de la Olimpiades. Na desmostrazion forta (massa ...
15 de fauré 2026
Carant'ani de lecorc
L fova l ann 1992 canche l Luogotenente cun ncëria speziela, Vincenzo Casanova, ova sëurantëut la ncëria de cumandant dla Stazion di carabiniers de Sëlva. Bele l ann 1980 fòvel zapà ite tl'Erma, dan puecia enes ie Casanova jit n pension
Sce na persona resta per passa 40 ani cumandant te n luech, cossa che ne suzed nia suvënz, pona iel sambën segur che duc l cunësce y che l ie n personaje mpurtant per Sëlva y per duta la valeda. Sambën fova chësta na ncëria zitia, ma l cumandant à sapù da co fé cun la jënt da tlo y da la ntënder, purtan ite si cuntribut per la cumenanza.
L cumandant Vincenzo Casanova che ie jit n pension à fat...
Velch deplù n con' de si esperienza de lëur te Gherdëina, deberieda cun la paroles dl ...
Sce na persona resta per passa 40 ani cumandant te n luech, cossa che ne suzed nia suvënz, pona iel sambën segur che duc l cunësce y che l ie n personaje mpurtant per Sëlva y per duta la valeda. Sambën fova chësta na ncëria zitia, ma l cumandant à sapù da co fé cun la jënt da tlo y da la ntënder, purtan ite si cuntribut per la cumenanza.
L cumandant Vincenzo Casanova che ie jit n pension à fat...
Velch deplù n con' de si esperienza de lëur te Gherdëina, deberieda cun la paroles dl ...
15 de fauré 2026
Lucia Dalmasso, n bron mingol fascian
Do la medaa aon sentù i genitores de l’atleta da Falciade, duc doi arcedadores che à lurà col Ski Team Fascia e col Ski College de la Scola Ladina.
Lucia Dalmasso, clas ’97 da Falciade ai 8 de firé l'à venciù la medaa de bron co la brea hard tel slalom lèrch paralel. Dedant da ela, sul senester portoi del Mottolino a Livigno l é ruà la ceca Zuzana Maderova e l’austriaca Sabine Payer; quarta l’autra atleta veneta Elisa Caffont, passèda via da la Dalmasso al ultim su la linia del travert te na endesfida duta talièna per l podie.
N resultat storich, che consacra Lucia desche atleta de valor internazionèl, apede a ge dèr luster a dut l ...
Lucia Dalmasso, clas ’97 da Falciade ai 8 de firé l'à venciù la medaa de bron co la brea hard tel slalom lèrch paralel. Dedant da ela, sul senester portoi del Mottolino a Livigno l é ruà la ceca Zuzana Maderova e l’austriaca Sabine Payer; quarta l’autra atleta veneta Elisa Caffont, passèda via da la Dalmasso al ultim su la linia del travert te na endesfida duta talièna per l podie.
N resultat storich, che consacra Lucia desche atleta de valor internazionèl, apede a ge dèr luster a dut l ...



