

28 de mei 2023
Con »Artcipelago« a cognoscer l bosch
La sociazion che met ensema ambient e èrt porta dant laboratories sul becherle per picoi e gregn e n muie de autra scomenzadives.
Imaginazion e scienza a confront, e amò cognoscenza travers l’èrt: chest en sostanza l percors che i esperc de la sociazion Artcipelago à pissà per arvejinèr i bec dai 5 ai 11 egn al bosch e al problem del becherle. N laboratorie che l é jà stat metù a jir fora per Fiem e programà ence tel chèder de la scomenzadives sul bosch endrezèdes dai Servijes Linguistics del Comun General de Fascia.
De chest laboratorie, e amò de più de Artcipelago e de sia filosofia e ativitèdes, ne à contà l ...
Imaginazion e scienza a confront, e amò cognoscenza travers l’èrt: chest en sostanza l percors che i esperc de la sociazion Artcipelago à pissà per arvejinèr i bec dai 5 ai 11 egn al bosch e al problem del becherle. N laboratorie che l é jà stat metù a jir fora per Fiem e programà ence tel chèder de la scomenzadives sul bosch endrezèdes dai Servijes Linguistics del Comun General de Fascia.
De chest laboratorie, e amò de più de Artcipelago e de sia filosofia e ativitèdes, ne à contà l ...


28 de mei 2023
Iniuré o udëi coche mesun?
Tla Galaria Doris Ghetta iel stat n referat de n artist talian mpurtant tl ciamp dl'ert cun tecnologia NFT. À pa chësta tecnologia si daunì nce te Gherdëina?
Tla Galaria Doris Ghetta ora Pun tives iel unit l artist Matteo Mauro, espunënt mpurtant dl mond dl’ert tla tecnologia NFT. N NFT ie n »nonfungible token«, n zertificat de puscion y de autentizità per n bën digitel o fisich, che n possa nuzé te truepa manieres. Danter chëstes: l mond dl’ert.
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Bruno Maruca
Tla Galaria Doris Ghetta ora Pun tives iel unit l artist Matteo Mauro, espunënt mpurtant dl mond dl’ert tla tecnologia NFT. N NFT ie n »nonfungible token«, n zertificat de puscion y de autentizità per n bën digitel o fisich, che n possa nuzé te truepa manieres. Danter chëstes: l mond dl’ert.
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Bruno Maruca
28 de mei 2023
La ‘steiles’ del sport sgalizea fora Ciavaleis
Anter i premié l é stat chiamà sun paladina ence n bon grop de moenac e de atlec del Ski & Ice College de Fascia.
I é stac passa 50 i atlec premié en jebia ai 18 de mé al Palafiem fora Ciavaleis per la Festa di atlec 2023 endrezèda dal comitat de la Copa del Mond e da l’APT de Fiem: sportives che se à fat onor d’istà e d’invern te competizions de aut livel desche i Campionac del mond, la Copa del Mond, i EYOF (la manifestazion olimpionica per i joegn) e i campionac nazionèi.
Forta la prejenza de campions moenac de paslonch con Caterina Ganz, Alessandro Chiocchetti, Giovanni Ticcò e Simone ...
I é stac passa 50 i atlec premié en jebia ai 18 de mé al Palafiem fora Ciavaleis per la Festa di atlec 2023 endrezèda dal comitat de la Copa del Mond e da l’APT de Fiem: sportives che se à fat onor d’istà e d’invern te competizions de aut livel desche i Campionac del mond, la Copa del Mond, i EYOF (la manifestazion olimpionica per i joegn) e i campionac nazionèi.
Forta la prejenza de campions moenac de paslonch con Caterina Ganz, Alessandro Chiocchetti, Giovanni Ticcò e Simone ...


28 de mei 2023
L’onoránza en mujiga de Fodom per i 25 agn da preve de don Andrea
Bánda da Fodom. Kropya, Coro Fodom e Coro de Gliejia a dé vita a nen conzert da pel de pita
Col »Conzert d’aisciuda« che l é sté sabeda pasada nte la gliejia da La Plié, la comunité fodoma l’a festegé i 25 agn de ordinazion da preve de scior pleván don Andrea Constantini. En conzert dut fat en cesa, ajache nta Fodom no máncia de segur no musicisć e corisć. Per l’ocajion, defati, s’a mobilité gran pert dei grop mujicai e corai de la vala : da la Banda da Fodom al ensemble »I Kropya«, l Coro Fodom e l Coro de Gliejia S. Iaco auna a nen valgugn componenc dei cori de gliejia de Col e de ...
Col »Conzert d’aisciuda« che l é sté sabeda pasada nte la gliejia da La Plié, la comunité fodoma l’a festegé i 25 agn de ordinazion da preve de scior pleván don Andrea Constantini. En conzert dut fat en cesa, ajache nta Fodom no máncia de segur no musicisć e corisć. Per l’ocajion, defati, s’a mobilité gran pert dei grop mujicai e corai de la vala : da la Banda da Fodom al ensemble »I Kropya«, l Coro Fodom e l Coro de Gliejia S. Iaco auna a nen valgugn componenc dei cori de gliejia de Col e de ...


28 de mei 2023
Ra foula de i Ladis d’Anpezo
El laoro e i conte de ‘l an pasà; chel che se vó fei sto an; tre gnomes par el consilio
Ce ‘na bela chera mostra su ra filagrana, co i fire d’arśento lourade da mas de oro, che se ciata al museo etnografico de ra Regoles d’Anpezo: ‘l é solo un de dute i laore che ra Union de i Ladis d’Anpezo r’à fato’l an pasà. Par in saé depì, de duto chel che ‘l é stà fato, se pó śì a scotà ra foula de r’Union, ciamada par martes che vien, ai 30 de maśo, da dasera dares 20.30, inze ra sala cultura Don Pietro Alverà, in Ciaśa de ra Postes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
Ce ‘na bela chera mostra su ra filagrana, co i fire d’arśento lourade da mas de oro, che se ciata al museo etnografico de ra Regoles d’Anpezo: ‘l é solo un de dute i laore che ra Union de i Ladis d’Anpezo r’à fato’l an pasà. Par in saé depì, de duto chel che ‘l é stà fato, se pó śì a scotà ra foula de r’Union, ciamada par martes che vien, ai 30 de maśo, da dasera dares 20.30, inze ra sala cultura Don Pietro Alverà, in Ciaśa de ra Postes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...


28 de mei 2023
Ra Postes defora
Un ufizio su ra rodes, par alcuanta setemanes, che de inze i à da parecià algo de noo, par i zitadis de Anpezo e i foreste
Da calche di ra śente de Anpezo che r’à da śì là da ‘l ufizio de ra Postes, su ra strada Olimpia, alolo defora de ra jeja de ra Madona, ra ciata un furgon, daante chel ufizio, parcé che deinze i é drio a lourà. I ‘l à betù su ‘l piazal, propio daante a ‘l ufizio. I à scomenzà ai 16 de maśo e restarà coscì par calche tenpo, che i à da fei alcuante laore. L ufizio de ra Postes in Anpezo el toma inze el projeto »Polis – Casa dei servizi digitali« de Poste Italiane; i à chera de meorà i servizie, ...
Da calche di ra śente de Anpezo che r’à da śì là da ‘l ufizio de ra Postes, su ra strada Olimpia, alolo defora de ra jeja de ra Madona, ra ciata un furgon, daante chel ufizio, parcé che deinze i é drio a lourà. I ‘l à betù su ‘l piazal, propio daante a ‘l ufizio. I à scomenzà ai 16 de maśo e restarà coscì par calche tenpo, che i à da fei alcuante laore. L ufizio de ra Postes in Anpezo el toma inze el projeto »Polis – Casa dei servizi digitali« de Poste Italiane; i à chera de meorà i servizie, ...


28 de mei 2023
Na esperienza tla Corsica
La Grupa Alpinisć Gherdëina à fat na jita mpue plu dalonc. L ie stat na bela esperienza n cumpanìa y dantaldut n mesun da plajëi per jì a crëp
Giut fòvel ca, che l GAG ne metova nia plu a jì na jita de plu dis. Giut fòvel ca, che l GAG ne metova nia plu a jì na jita ora dal’Elpes, ora dala Talia. De gauja sambën dantaldut la pandemia. Chëst ann à l cunsëi pensà de tò do mpue dl tëmp perdù y de fé perchël na jita de de plu dis – mpue plu dalonc. Plu avisa tla Corsica.
Per la Grupa Alpinisć Gherdëina, Aaron Mussner
Per i curiëusc y la curiëuses che uel savëi de coche l ie stat plu avisa: pudëis liejer l articul tla ...
Giut fòvel ca, che l GAG ne metova nia plu a jì na jita de plu dis. Giut fòvel ca, che l GAG ne metova nia plu a jì na jita ora dal’Elpes, ora dala Talia. De gauja sambën dantaldut la pandemia. Chëst ann à l cunsëi pensà de tò do mpue dl tëmp perdù y de fé perchël na jita de de plu dis – mpue plu dalonc. Plu avisa tla Corsica.
Per la Grupa Alpinisć Gherdëina, Aaron Mussner
Per i curiëusc y la curiëuses che uel savëi de coche l ie stat plu avisa: pudëis liejer l articul tla ...


28 de mei 2023
Vangele
Gran festa de Pasca de Ma, ann A, ai 28 de ma 2023
Dal vangele do san Jan 20, 19–23
La sëra dl pröm de dl’edema, canche i discepui â, dala tëma dan dai iüdes, saré pro les portes, él gnü Gejú, é jü amesa ëi ite y ti á dit: »Pêsc a os!« Do chëstes parores ti ál mostré sües mans y so piet. Dailó se ralegrâ i discepui da odëi le Signur. Gejú ti á ciamó n iade dit: »Pêsc a os! Sciöche le Pere m’á mené me, insciö ves mëni iö os.« Do ch’al á albü dit chësc, ti ál fladé ados y ti á dit: »Ciafede le Spirit Sant! A chi che os ti lascëis do i piciá, ...
Dal vangele do san Jan 20, 19–23
La sëra dl pröm de dl’edema, canche i discepui â, dala tëma dan dai iüdes, saré pro les portes, él gnü Gejú, é jü amesa ëi ite y ti á dit: »Pêsc a os!« Do chëstes parores ti ál mostré sües mans y so piet. Dailó se ralegrâ i discepui da odëi le Signur. Gejú ti á ciamó n iade dit: »Pêsc a os! Sciöche le Pere m’á mené me, insciö ves mëni iö os.« Do ch’al á albü dit chësc, ti ál fladé ados y ti á dit: »Ciafede le Spirit Sant! A chi che os ti lascëis do i piciá, ...


28 de mei 2023
1. de jügn 2023: dui pesć en onur de Claus Gatterer
Dui pesć gnaral dé fora al 1. de jügn tl Sest: la onoranza por n jornalism ezezional tl recort de Claus Gatterer, y le "Pest dla scora Claus Gatterer"
La surandada di dui pesć, che ti é dedicá a Claus Gatterer, gareta tres la vizepresidënta dla Junta provinziala Waltraud Deeg che tolará ite en chësc ann la funziun dl assessur provinzial Philipp Achammer. La festa de surandada sará ai 1. de jügn, jöbia, daöes 17:00, tla Ciasa Sexten tl Sest (str. Dolomites 45).
Pro la surandada di pesć ai 1. de jügn onorará le Presseclub Concordia y la Sozieté Michael Gaismair Balsan cun le sostëgn dl Comun dl Sest la jornalista südtiroleja Daniela Prugger cun ...
La surandada di dui pesć, che ti é dedicá a Claus Gatterer, gareta tres la vizepresidënta dla Junta provinziala Waltraud Deeg che tolará ite en chësc ann la funziun dl assessur provinzial Philipp Achammer. La festa de surandada sará ai 1. de jügn, jöbia, daöes 17:00, tla Ciasa Sexten tl Sest (str. Dolomites 45).
Pro la surandada di pesć ai 1. de jügn onorará le Presseclub Concordia y la Sozieté Michael Gaismair Balsan cun le sostëgn dl Comun dl Sest la jornalista südtiroleja Daniela Prugger cun ...


28 de mei 2023
Gragn y pici sona ite l’aisciöda
En vëndres ai 12 de ma á la Müjiga Calfosch–Corvara tigní so tradizional conzert d’aisciöda
Ince sce la contrada alaleria recordâ ciamó la sajun da d’invern, á la Müjiga Calfosch–Corvara impó orü soné ite l’aisciöda, cun so conzert tradizional tigní le vëndres ai 12 de ma, te salf dles manifestaziuns a Corvara. Tröc compaejans y amanc dla musiga, mo dantadöt ince tröpes families cun mituns, é gnüs a d’ascuté sö le conzert, che á metü man dales 20:30. La serada é gnüda daurida cun les melodies dla musiga di jogn "The Groovy Wind Band". Chësc grup é gnü metü sö l’ann passé de ...
Ince sce la contrada alaleria recordâ ciamó la sajun da d’invern, á la Müjiga Calfosch–Corvara impó orü soné ite l’aisciöda, cun so conzert tradizional tigní le vëndres ai 12 de ma, te salf dles manifestaziuns a Corvara. Tröc compaejans y amanc dla musiga, mo dantadöt ince tröpes families cun mituns, é gnüs a d’ascuté sö le conzert, che á metü man dales 20:30. La serada é gnüda daurida cun les melodies dla musiga di jogn "The Groovy Wind Band". Chësc grup é gnü metü sö l’ann passé de ...


27 de mei 2023
La scolina de Sèn Jan é stata inaugurèda
L é ruà a compiment n gran intervent de restruturazion e miorament del veie frabicat, lech de formazion per beleche 70 bec de Vich e Poza. Messa, benediscion, descorsc e festa per duta la comunanza.
La scola no l é demò mures, l é n ambient sozial de formazion olache cresc e madura i bec, dai più picoi ai più gregn, n pont de referiment emportant per la comunanza percheche a scola i picioi fèsc sia pruma esperienzes de vita fora de cèsa. N ambient segur e sorì che met al zenter i bec e che ge dèsc segnificat a la comunità. Per chest l’inaugurazion de la scolina de Sèn Jan, stata en domenia ai 21 de mé, l é stat per la comunanzes de Vich e Poza na ocajion dassen speziala.
Doi momenc: ...
La scola no l é demò mures, l é n ambient sozial de formazion olache cresc e madura i bec, dai più picoi ai più gregn, n pont de referiment emportant per la comunanza percheche a scola i picioi fèsc sia pruma esperienzes de vita fora de cèsa. N ambient segur e sorì che met al zenter i bec e che ge dèsc segnificat a la comunità. Per chest l’inaugurazion de la scolina de Sèn Jan, stata en domenia ai 21 de mé, l é stat per la comunanzes de Vich e Poza na ocajion dassen speziala.
Doi momenc: ...


27 de mei 2023
Ena tl bosch: criatività y natura
N'ena de proiet dedicheda defin a chisc doi argumënc tla scola elementera de Santa Cristina
L cunzet tle dla scola elementera de Santa Cristina ie chël de vester na »scola muvimenteda«. Ntan dut l ann ie l muvimënt for zentrel, nce ntan la lezion o pra vel’ paussa plu longia dedicheda propi al muvimënt. Ntan l’ena passeda se à la scola giaurì a n’ena de proiet nzentreda defin sun doi cunzec fundamentei per mutons y mutans: la criatività y la natura.
L articul tla edizion nueva de La Usc di Ladins.
Bruno Maruca
L cunzet tle dla scola elementera de Santa Cristina ie chël de vester na »scola muvimenteda«. Ntan dut l ann ie l muvimënt for zentrel, nce ntan la lezion o pra vel’ paussa plu longia dedicheda propi al muvimënt. Ntan l’ena passeda se à la scola giaurì a n’ena de proiet nzentreda defin sun doi cunzec fundamentei per mutons y mutans: la criatività y la natura.
L articul tla edizion nueva de La Usc di Ladins.
Bruno Maruca


27 de mei 2023
De 1.850 zenza dotor
Co i prime dis de śugno s’in và da Anpezo ra dotoresa Lucia Anna Bosco
Chesto vò dì che de 1.850 i se ciata zenza el so dotor; intrà de lore ‘l é trope vece, che i aea biśoin de era deboto dute i dis, par ‘na visita, par ‘na medejina, ra gozes o ra petes. Chesta femena ra lascia el so laoro parcé che ra no và adora a ciatà un sito agnó daerśe el so anbulatorio, dapò che r’à abù da s’in śì da agnó che r’ea fin ancuoi. »Ei proà daparduto, ei domandà a dute, par el paes, ma no son stada bona de ciatà agnó śì« - ra me disc ra dotoresa Bosco.
De plu tla edizion stampeda ...
Chesto vò dì che de 1.850 i se ciata zenza el so dotor; intrà de lore ‘l é trope vece, che i aea biśoin de era deboto dute i dis, par ‘na visita, par ‘na medejina, ra gozes o ra petes. Chesta femena ra lascia el so laoro parcé che ra no và adora a ciatà un sito agnó daerśe el so anbulatorio, dapò che r’à abù da s’in śì da agnó che r’ea fin ancuoi. »Ei proà daparduto, ei domandà a dute, par el paes, ma no son stada bona de ciatà agnó śì« - ra me disc ra dotoresa Bosco.
De plu tla edizion stampeda ...


27 de mei 2023
Da la Heilmann 150.000 euro per l lengaz ladin
La radunanza de la Sociazion dedichèda al linguist à domanà de la serèr su e meter i scioldi te n fondo vincolà del Istitut Ladin de Fascia, da destinèr a projec linguistics, prum de dut l VOLF.
L é 150.000 euro a la leta e i é cec da 15 egn. L é n patrimonie che 4 enc fondadores e dapò amò na cincantina de autra istituzions, aministrazion, sociazions e persones enteressèdes al lengaz ladin à concostà dal 1992 en ca con donazions destinèdes a sostegnir studies e enrescides linguistiches e a onorèr l linguist Luigi Heilmann, professor de l’Università de Bologna e sentadin de onor de Moena, stat per passa 10 egn (fin al 1988, canche l é mort) president de la Comiscion Culturala del ...
L é 150.000 euro a la leta e i é cec da 15 egn. L é n patrimonie che 4 enc fondadores e dapò amò na cincantina de autra istituzions, aministrazion, sociazions e persones enteressèdes al lengaz ladin à concostà dal 1992 en ca con donazions destinèdes a sostegnir studies e enrescides linguistiches e a onorèr l linguist Luigi Heilmann, professor de l’Università de Bologna e sentadin de onor de Moena, stat per passa 10 egn (fin al 1988, canche l é mort) president de la Comiscion Culturala del ...


27 de mei 2023
Da Londra fin in Anpezo par studià ra nostra filigrana
Un laoro che scomenza del Zinchezento, in trope Paesc d’Europa. Ancuoi vanza poco, agnó che ‘l é amor par chesta śoies. Ra storia de Anpezo, outramente da chi outre luoghe. Precurà i ore ‘l é fazile; pi difizile salvà el laoro da oreje de filigrana: vó ese tropo tenpo e el rende masa poco
Ra mostra su i fire de arśento, co ra storia e r’arte de ra filigrana in Anpezo, r’à ciamà al museo de ra Regoles un grun de parsones. Intrà de eres ‘l é anche Jane Perry, ricercatrice e studiosa del Victoria and Albert Museum de Londra, spezialisada in śoies tipiches de sarvije tradizionai intorno par el mondo. R’é drio scrie un libro su ra storia de ra filigrana dal 1500 fin ancuoi e r’é vienuda in Anpezo par vede ra mostra »Intrà fire d’arsento e e mas de oro«, agnó che ‘l é al ...
Ra mostra su i fire de arśento, co ra storia e r’arte de ra filigrana in Anpezo, r’à ciamà al museo de ra Regoles un grun de parsones. Intrà de eres ‘l é anche Jane Perry, ricercatrice e studiosa del Victoria and Albert Museum de Londra, spezialisada in śoies tipiches de sarvije tradizionai intorno par el mondo. R’é drio scrie un libro su ra storia de ra filigrana dal 1500 fin ancuoi e r’é vienuda in Anpezo par vede ra mostra »Intrà fire d’arsento e e mas de oro«, agnó che ‘l é al ...


27 de mei 2023
Par el dotor e ‘l ospedal
Rua in Anpezo el comisario Giuseppe Dal Ben, de ra Ulss da Belun, par vede ce che mancia in paes. I à ciatà un luó par el dotor noo e i à vardà el cantier de el Codivilla
L é ruà in Anpezo a parlà de sanità, e par vede cemodo che ra và inze ‘l paes, el noo comisario Giuseppe Dal Ben, da poca setemanes a capo de ra Ulss 1 Dolomiti da Belun. Chesto ‘l é stà un de i prime poste agnó che ‘l à vorù śì, par capì ce che suzede. Martes ai 23 de maśo, da bonora, ignante el s’à ciatà con el capocomun Gianluca Lorenzi Chenopo, dapò ‘l é śù a vede ‘l ospedal Codivilla, agnó che el cantier ‘l é fermo da ‘l an pasà. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
L é ruà in Anpezo a parlà de sanità, e par vede cemodo che ra và inze ‘l paes, el noo comisario Giuseppe Dal Ben, da poca setemanes a capo de ra Ulss 1 Dolomiti da Belun. Chesto ‘l é stà un de i prime poste agnó che ‘l à vorù śì, par capì ce che suzede. Martes ai 23 de maśo, da bonora, ignante el s’à ciatà con el capocomun Gianluca Lorenzi Chenopo, dapò ‘l é śù a vede ‘l ospedal Codivilla, agnó che el cantier ‘l é fermo da ‘l an pasà. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...


27 de mei 2023
Danter mosules y pëcalëns
La Lia Uciei Gherdëina à metù a jì si prima jita do che la ie nasciuda da nuef chëst ann. N danmesdì de istruzion y legrëza
N sada ai 20 de mei da mesa la ot daduman se à ancuntà na sdredia de jënt a Urtijëi per jì a fé na jita metuda a jì dala Lia Uciei. N juebia ai 30 de merz da sëira iel stat la prejentazion ufiziela dla Lia Uciei Gherdëina. Da coche à dit l presidënt Iacun Prugger, uel la lia purté inant la legrëza y l savëi di uciei d'uni sort che ie tlo da nëus o che passa nce te nosta valeda, ma nce dla flora y la natura tlo da nëus. L ie na lia jëuna cun na gran pascion, che ti à inò dat vita ala Grupa per ...
N sada ai 20 de mei da mesa la ot daduman se à ancuntà na sdredia de jënt a Urtijëi per jì a fé na jita metuda a jì dala Lia Uciei. N juebia ai 30 de merz da sëira iel stat la prejentazion ufiziela dla Lia Uciei Gherdëina. Da coche à dit l presidënt Iacun Prugger, uel la lia purté inant la legrëza y l savëi di uciei d'uni sort che ie tlo da nëus o che passa nce te nosta valeda, ma nce dla flora y la natura tlo da nëus. L ie na lia jëuna cun na gran pascion, che ti à inò dat vita ala Grupa per ...


27 de mei 2023
"Nightliner" sön 19 linies prinzipales y 30 linies laterales
Vigni sabeda sëra vá le "bus de nöt". La linia plü anuzada da pert dla jënt é la N450 che fej Bornech–Ahrntal; al secundo post él da ciafé la linia Balsan–Porsenú, al terzo la linia Balsan–Maran
Cun n video söi socials, placac y chertes postales söles staziuns dles corieres y ti zëntri y locai di jogn dessel gní informé ciamó deplü söl sorvisc che é bëgnorü dantadöt dales porsones jones. "I orun mené do ciamó deplü le sorvisc, por che la jonëza röies a ciasa sann intun y a na mainira sostenibla la sabeda sëra, y por che la Provinzia pois adaté le sorvisc ai debojëgn y ales aodanzes di passajiers", insciö Mirko Waldner dl Ofize por le trasport dles porsones y l’assessur ala mobilité ...
Cun n video söi socials, placac y chertes postales söles staziuns dles corieres y ti zëntri y locai di jogn dessel gní informé ciamó deplü söl sorvisc che é bëgnorü dantadöt dales porsones jones. "I orun mené do ciamó deplü le sorvisc, por che la jonëza röies a ciasa sann intun y a na mainira sostenibla la sabeda sëra, y por che la Provinzia pois adaté le sorvisc ai debojëgn y ales aodanzes di passajiers", insciö Mirko Waldner dl Ofize por le trasport dles porsones y l’assessur ala mobilité ...


27 de mei 2023
Barat pro i artejagn dl comun da San Martin
Pro la reuniun generala di artejagn LVH–APA dl comun da San Martin él gnü lité danü le comité. Isidoro Clara lascia la surastanza do passa 15 agn
Ciamó dan la fin d’aurí él sté tl salf di stödafüch a San Martin la reuniun generala dl comité di artejagn LVH–APA dl comun da San Martin. Na reuniun che á zacô ince segné na zesöra, deache por le surastant Isidoro Clara él sté l’ultima sentada generala a ce dl grup. Do passa 15 agn ál tut la dezijiun da dé jö la inciaria. Tl comité nü él laite sis porsones, che é – do alfabet dl cognom – Roman Castlunger, Kevin Daporta, Elmar Dapoz, Gabriel Rungger, Astrid Steinmayr y Elmar Verginer. Che ...
Ciamó dan la fin d’aurí él sté tl salf di stödafüch a San Martin la reuniun generala dl comité di artejagn LVH–APA dl comun da San Martin. Na reuniun che á zacô ince segné na zesöra, deache por le surastant Isidoro Clara él sté l’ultima sentada generala a ce dl grup. Do passa 15 agn ál tut la dezijiun da dé jö la inciaria. Tl comité nü él laite sis porsones, che é – do alfabet dl cognom – Roman Castlunger, Kevin Daporta, Elmar Dapoz, Gabriel Rungger, Astrid Steinmayr y Elmar Verginer. Che ...