16 de fauré 2026
Medaa de bron per Flora Tabanelli!!
La joena de 18 egn atleta del Ski College de la Scola Ladina de Fascia à arjont n resultat straordenèr tel Big Air de freeski.
L é la pruma storica medaa de la eles taliènes tel freeski, chela che insnet Flora Tabanelli se à vadagnà tel Big Air a Livigno.
La joena atleta cresciuda sportivamenter te Fascia, con l Ski Team e con l Ski College de la Scola Ladina, la fèsc l ultim an del liceo artistich e jà te la sajon passèda l'à desmostrà duta sia valuta, ruan a venjer i mondièi de bBg Air, la Copa del Mond te chesta spezialità, chela generèla de Park&Pipe e ence i X Games ti USA. N burt infortunie tel meis de ...
L é la pruma storica medaa de la eles taliènes tel freeski, chela che insnet Flora Tabanelli se à vadagnà tel Big Air a Livigno.
La joena atleta cresciuda sportivamenter te Fascia, con l Ski Team e con l Ski College de la Scola Ladina, la fèsc l ultim an del liceo artistich e jà te la sajon passèda l'à desmostrà duta sia valuta, ruan a venjer i mondièi de bBg Air, la Copa del Mond te chesta spezialità, chela generèla de Park&Pipe e ence i X Games ti USA. N burt infortunie tel meis de ...
16 de fauré 2026
L valor de la enrescida linguistica
L gran lurier de studiousc desche De Rossi e Gartner merita de vegnir cognosciù, l deida a descorir paroles e conzec jic fora e no più en doura e a tegnir vif l lengaz più sćiantif.
Ti ultimes meisc l é vegnù fora doi articoi scientifics zis enteressanc che sporc ocajions de reflescion su l’emportanza de la enrescida linguistica per n lengaz de mendranza, mascima per l fascian. L se trata de doi scric de Fabio Chiocchetti dal titol Theodor Gartner e Hugo de Rossi, 13 nov. 1912. Sulla genesi del Ladinisches Wörterbuch: gli anni della prima ‘Aisciuda ladina’, vegnù fora te »Ladinia XLIX«, e Esonimi ladini. Osservazioni preliminari su un manoscritto inedito di Hugo de Rossi ...
Ti ultimes meisc l é vegnù fora doi articoi scientifics zis enteressanc che sporc ocajions de reflescion su l’emportanza de la enrescida linguistica per n lengaz de mendranza, mascima per l fascian. L se trata de doi scric de Fabio Chiocchetti dal titol Theodor Gartner e Hugo de Rossi, 13 nov. 1912. Sulla genesi del Ladinisches Wörterbuch: gli anni della prima ‘Aisciuda ladina’, vegnù fora te »Ladinia XLIX«, e Esonimi ladini. Osservazioni preliminari su un manoscritto inedito di Hugo de Rossi ...
16 de fauré 2026
»Solidarieté olimpica e senn de unité ladina«
Gran suzéss per la scomenciadiva de mëte fora le bandiere ladine o ocajion dei juosc olimpizi de Milán – Cortina
Plù de 120 bandiere ladine i é stade portade fora per le cese da Fodom da l’Union Ladins da Fodom a chi che i a damanade e a volù responù coscita respone al apél de mëte a jì chësta scomenciadiva n ocajion de le olimpiadi de Milán – Cortina 2026. (Union dei Ladins da Fodom)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Plù de 120 bandiere ladine i é stade portade fora per le cese da Fodom da l’Union Ladins da Fodom a chi che i a damanade e a volù responù coscita respone al apél de mëte a jì chësta scomenciadiva n ocajion de le olimpiadi de Milán – Cortina 2026. (Union dei Ladins da Fodom)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
15 de fauré 2026
I ladins à alertà l’ICE
La bandieres ladines é ciutèdes fora ence al stadie del saut de Pardac, zona checena. Se à moet i agenc del control de l’imigrazion.
I ladins chest’outa l’à fata grossa. Dut l é nasciù con chel video che à abù più che 100 mile visualisazions. L envit a meter fora la bandiera ladina é stat tout en parola. No demò te la valèdes ladines olache te pecia ores les é jites ‘a ruba’ tant che ence chela pecia sartores che l é restà, à cognù cojir dì e net per n fèr su de autres. La bandieres ladines é ciutèdes fora enstadì ence al stadie del saut de Pardac, zona checena per la garejèdes de la Olimpiades. Na desmostrazion forta (massa ...
I ladins chest’outa l’à fata grossa. Dut l é nasciù con chel video che à abù più che 100 mile visualisazions. L envit a meter fora la bandiera ladina é stat tout en parola. No demò te la valèdes ladines olache te pecia ores les é jites ‘a ruba’ tant che ence chela pecia sartores che l é restà, à cognù cojir dì e net per n fèr su de autres. La bandieres ladines é ciutèdes fora enstadì ence al stadie del saut de Pardac, zona checena per la garejèdes de la Olimpiades. Na desmostrazion forta (massa ...
15 de fauré 2026
Carant'ani de lecorc
L fova l ann 1992 canche l Luogotenente cun ncëria speziela, Vincenzo Casanova, ova sëurantëut la ncëria de cumandant dla Stazion di carabiniers de Sëlva. Bele l ann 1980 fòvel zapà ite tl'Erma, dan puecia enes ie Casanova jit n pension
Sce na persona resta per passa 40 ani cumandant te n luech, cossa che ne suzed nia suvënz, pona iel sambën segur che duc l cunësce y che l ie n personaje mpurtant per Sëlva y per duta la valeda. Sambën fova chësta na ncëria zitia, ma l cumandant à sapù da co fé cun la jënt da tlo y da la ntënder, purtan ite si cuntribut per la cumenanza.
L cumandant Vincenzo Casanova che ie jit n pension à fat...
Velch deplù n con' de si esperienza de lëur te Gherdëina, deberieda cun la paroles dl ...
Sce na persona resta per passa 40 ani cumandant te n luech, cossa che ne suzed nia suvënz, pona iel sambën segur che duc l cunësce y che l ie n personaje mpurtant per Sëlva y per duta la valeda. Sambën fova chësta na ncëria zitia, ma l cumandant à sapù da co fé cun la jënt da tlo y da la ntënder, purtan ite si cuntribut per la cumenanza.
L cumandant Vincenzo Casanova che ie jit n pension à fat...
Velch deplù n con' de si esperienza de lëur te Gherdëina, deberieda cun la paroles dl ...
15 de fauré 2026
Lucia Dalmasso, n bron mingol fascian
Do la medaa aon sentù i genitores de l’atleta da Falciade, duc doi arcedadores che à lurà col Ski Team Fascia e col Ski College de la Scola Ladina.
Lucia Dalmasso, clas ’97 da Falciade ai 8 de firé l'à venciù la medaa de bron co la brea hard tel slalom lèrch paralel. Dedant da ela, sul senester portoi del Mottolino a Livigno l é ruà la ceca Zuzana Maderova e l’austriaca Sabine Payer; quarta l’autra atleta veneta Elisa Caffont, passèda via da la Dalmasso al ultim su la linia del travert te na endesfida duta talièna per l podie.
N resultat storich, che consacra Lucia desche atleta de valor internazionèl, apede a ge dèr luster a dut l ...
Lucia Dalmasso, clas ’97 da Falciade ai 8 de firé l'à venciù la medaa de bron co la brea hard tel slalom lèrch paralel. Dedant da ela, sul senester portoi del Mottolino a Livigno l é ruà la ceca Zuzana Maderova e l’austriaca Sabine Payer; quarta l’autra atleta veneta Elisa Caffont, passèda via da la Dalmasso al ultim su la linia del travert te na endesfida duta talièna per l podie.
N resultat storich, che consacra Lucia desche atleta de valor internazionèl, apede a ge dèr luster a dut l ...
15 de fauré 2026
Su Ra Zimes ‘na storia che rua da indalonśe
Nasciù i prime ane del Noezento, ‘l hotel Argentina in Pocol el laora ancuoi e el varda ves el doman. Ra radijes inze ra storia e ra cultura de Anpezo
I à betù gnon »Ra Zimes«, par ladin anpezan, a ra parte noa de ‘l hotel Argentina, su in Pocol, de ra familia Gillarduzzi de Jobe, ancuoi Menardi Selo. Ai 29 de jenaro i à fato festa, i à ciamà i amighe, i lourantes, ra śente del paes. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
I à betù gnon »Ra Zimes«, par ladin anpezan, a ra parte noa de ‘l hotel Argentina, su in Pocol, de ra familia Gillarduzzi de Jobe, ancuoi Menardi Selo. Ai 29 de jenaro i à fato festa, i à ciamà i amighe, i lourantes, ra śente del paes. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
15 de fauré 2026
"Śën giapes'a bën da fé"
Cater mutons ie na benediscion, ma dessegur n gran mpëni. Adele Kostner ie nstëssa mami de cater mëndri. Dan che la giapova l cuarto, ti dijova duc che la arà pa bën scialdi da fé, ma ëila à sapù da s'la mëter a jì. Co? Chël nes cóntela te chësta ntervista
Savëis'a ciuna che ie la frasa che n aud coche oma l plu suvënz canche n va a spaz cun n doi, trëi o gor cater mutons? L ie chësta: "Ie pa duc canc tiei? Pona es bën da fé!" Suvënz cun marueia y amirazion, vel' iede nce cun manco cumprenscion, dantaldut canche i pitli ie dlongiasù y pëta de drë' brions o ne fej nia al sënn. Sci, i mutons y la mutans tol lëur, nce sce n nen à "mé" un o una. Perchël iel nce drët damandé aiut, nes à metù a cuer Adele Kostner de Urtijëi.
Elisabeth Kostner
La ...
Savëis'a ciuna che ie la frasa che n aud coche oma l plu suvënz canche n va a spaz cun n doi, trëi o gor cater mutons? L ie chësta: "Ie pa duc canc tiei? Pona es bën da fé!" Suvënz cun marueia y amirazion, vel' iede nce cun manco cumprenscion, dantaldut canche i pitli ie dlongiasù y pëta de drë' brions o ne fej nia al sënn. Sci, i mutons y la mutans tol lëur, nce sce n nen à "mé" un o una. Perchël iel nce drët damandé aiut, nes à metù a cuer Adele Kostner de Urtijëi.
Elisabeth Kostner
La ...
14 de fauré 2026
L Carnascèr fascian te la tradizion
Sia istoria tel paisc de Soraga tel jir di doi ultimes centenees, coche l vegnia endrezà e coche l va inant amò anchecondì.
L é temp de Carnascèr e chest invern 2026 l é dalbon curt, Pèsca é jà ai prumes de oril.
Ence tel paisc de Soraga, ti egn Nonanta, à metù man na grupa de fenc a indrezèr l Carnascèr fascian, che l era jit en do sche deldut al scomenz del secol passà per desvaliva rejons. E chisc joegn aea podù se basèr su documentazions storiches che desmostra che l Carnascèr tradizionèl se l troèa ence a Soraga: bèsta lejer i scric de don Giosef Brunel de Zepon da Soraga (1820-1892) che documenta amò chesta ...
L é temp de Carnascèr e chest invern 2026 l é dalbon curt, Pèsca é jà ai prumes de oril.
Ence tel paisc de Soraga, ti egn Nonanta, à metù man na grupa de fenc a indrezèr l Carnascèr fascian, che l era jit en do sche deldut al scomenz del secol passà per desvaliva rejons. E chisc joegn aea podù se basèr su documentazions storiches che desmostra che l Carnascèr tradizionèl se l troèa ence a Soraga: bèsta lejer i scric de don Giosef Brunel de Zepon da Soraga (1820-1892) che documenta amò chesta ...
14 de fauré 2026
L mond dl sport me à da for incà acumpanià
Alexia Demez de Sëlva ie vizediretëura dla Südtiroler Sporthilfe. On rujenà cun ëila
Dal scumenciamënt de fauré incà ie Alexia Demez vizediretëura dla Südtiroler Sporthilfe, deberieda cun Evi Hilpold, che ie la diretëura.
L se trata de na lia cun n cunsëi de 12 persones, l presidënt ie Giovanni Podini. Demez y Hilpold se cruzia dla pert operativa y finanziela, di lëures che ie da fé da di a di.
On abù l mesun de rujené cun Alexia Demez de si ncëria nueva. Chi ie pa Demez y ciunes ie pa si ncëries?
Duta la ntervista pudëis liejer tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Julia ...
Dal scumenciamënt de fauré incà ie Alexia Demez vizediretëura dla Südtiroler Sporthilfe, deberieda cun Evi Hilpold, che ie la diretëura.
L se trata de na lia cun n cunsëi de 12 persones, l presidënt ie Giovanni Podini. Demez y Hilpold se cruzia dla pert operativa y finanziela, di lëures che ie da fé da di a di.
On abù l mesun de rujené cun Alexia Demez de si ncëria nueva. Chi ie pa Demez y ciunes ie pa si ncëries?
Duta la ntervista pudëis liejer tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Julia ...
14 de fauré 2026
Canche Fascia à domanà la Olimpiades ladines
Del 1972 do n referendum Denver à refudà per costions economiches e ambientèles l'assegnazion jà otegnuda; enlouta la val ladina tel Trentin à fat la proponeta de »patriotism etnich«.
L era l meis de mé del 1970 canche l CIO dezidea l'assegnazion de la XII edizion di Jeghes Olimpics da d'invern del 1976; vegnia cernù Denver, tel Colorado, che aea scomenzà del 1966 a lurèr per chesta candidatura. Ampò de fata do l era nasciù n moviment de oposizion al endrez di Jeghes Olimpics, per chi che l era stat pervedù n budget de 14 milions de dolars. Aló jà enlouta l cost economich e ambientèl era stat coscidrà massa aut da zachei, e enceben che i aesse dit che l 80% de la ...
L era l meis de mé del 1970 canche l CIO dezidea l'assegnazion de la XII edizion di Jeghes Olimpics da d'invern del 1976; vegnia cernù Denver, tel Colorado, che aea scomenzà del 1966 a lurèr per chesta candidatura. Ampò de fata do l era nasciù n moviment de oposizion al endrez di Jeghes Olimpics, per chi che l era stat pervedù n budget de 14 milions de dolars. Aló jà enlouta l cost economich e ambientèl era stat coscidrà massa aut da zachei, e enceben che i aesse dit che l 80% de la ...
14 de fauré 2026
L imobiliarist: »Fabricac rurai, norme che podëssa bloché l marcé?«
Piertomaso Denicolò, de la »House Service«, se n lascia fora sue perplessité su facebook. La resposta del Capocomun: »Se ei dománde vignì nte Comun«
Ten bánch la discusción su le nuove norme per i fabricac rurai aprovade da la’aministrazion Nagler ntel consei de comun del 30 de november del 2025. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ten bánch la discusción su le nuove norme per i fabricac rurai aprovade da la’aministrazion Nagler ntel consei de comun del 30 de november del 2025. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
13 de fauré 2026
Fascia: miec più jent o più calità?
L smendrament de turisć te chest temp de la Olimpiades ne porta a fèr na reflescion sul model turistich per la val. Aon rejonà con Luca Moschini, aministrador de Trentino Holidays.
Sion passé da n meis de jené con n gran bon numer de prejenzes turistiches a la setemènes de firé, cheles che per solit é semper stat de auta sajon, e amò apede con apedeju la Olimpiades, con cambres e cartieres resté vec. Fascia à sopì l efet negatif de chest event per chel che vèrda la prejenzes. Che sie l moment bon per se fèr n pensier sul model de crescimonia zenza fin che à tout su la val?
Aon rejonà con Luca Moschini, aministrador de Trentino Holidays, n tour operator con più che 40 egn ...
Sion passé da n meis de jené con n gran bon numer de prejenzes turistiches a la setemènes de firé, cheles che per solit é semper stat de auta sajon, e amò apede con apedeju la Olimpiades, con cambres e cartieres resté vec. Fascia à sopì l efet negatif de chest event per chel che vèrda la prejenzes. Che sie l moment bon per se fèr n pensier sul model de crescimonia zenza fin che à tout su la val?
Aon rejonà con Luca Moschini, aministrador de Trentino Holidays, n tour operator con più che 40 egn ...
13 de fauré 2026
Olimpiades 2026: »I se aspetân n pü’ plü de movimënt«
Manco büsia co ci che an s’ess aspeté tl tëmp dles Olimpiades 2026 él da osservé por le momënt tl’Alta Badia, n valgügn ostis constatëia n manco che descëda malcontënt. Dl cheder dla situaziun atuala se cunta te n’intervista Markus Valentini
N dër fracac se aspetâ la jënt dl’Alta Badia tratan le tëmp di jüc olimpics Milan-Cortina 2026. Danter sciori y trafich gaujé da vijitadus che passâ fora por i paisc en gaujiun dl evënt sportif, anunziâ les previjiuns na dërta invajiun ince tla localité badiota, vijiina dles Olimpiades a Cortina. Le scenar che é sëgn da odëi indere, é valgamia atramënter co zënza tles edemes da Carlascé. Al se desfanta plütosc na calma che sá demorvëia.
Ciamó n’é i dac ci che reverda i ...
N dër fracac se aspetâ la jënt dl’Alta Badia tratan le tëmp di jüc olimpics Milan-Cortina 2026. Danter sciori y trafich gaujé da vijitadus che passâ fora por i paisc en gaujiun dl evënt sportif, anunziâ les previjiuns na dërta invajiun ince tla localité badiota, vijiina dles Olimpiades a Cortina. Le scenar che é sëgn da odëi indere, é valgamia atramënter co zënza tles edemes da Carlascé. Al se desfanta plütosc na calma che sá demorvëia.
Ciamó n’é i dac ci che reverda i ...
13 de fauré 2026
Ert tla butëiga dai libri
I lëures de Wilhelm Senoner vëijen iust a Milan, te na luegia ulache ert y leteratura se anconta
Tla libraria Bocca, na galaria storica de libri d'ert tl zënter de Milan, iel nstadì stat la giaurida de na mostra de Wilhelm Senoner de Urtijëi. Perdrët ova la butëiga dai libri la ntenzion de mëter danter i libri ite na brosciura cun i lëures dl artist, ma do che i ti à cialà a si opres, àn ulù fé na mostra.
Velch deplù de chësta mostra pudëis liejer tl'edizion atuela de La Usc di Ladins.
Tla libraria Bocca, na galaria storica de libri d'ert tl zënter de Milan, iel nstadì stat la giaurida de na mostra de Wilhelm Senoner de Urtijëi. Perdrët ova la butëiga dai libri la ntenzion de mëter danter i libri ite na brosciura cun i lëures dl artist, ma do che i ti à cialà a si opres, àn ulù fé na mostra.
Velch deplù de chësta mostra pudëis liejer tl'edizion atuela de La Usc di Ladins.
Julia Lardschneider
13 de fauré 2026
I Judacrëp ie for njeniei
Gran proa d’inviern te de ria cundizions per i Judacrëp
Na levina ie na ntraunida che suzed per fertuna dinrer. Ma canche la muev y zera ti piec caji pea jënt, iel for na situazion dastramp ria per i Judacrëp. Ti prims 15 menuc sot a na levina ie la puscibltà de sëuraviver mo do la rata bona, pona vën l mancë de ossigen for plu y plu critich. Perchël iel scialdi de gran mpurtanza che duc chëi che va d’inviern ti crëps se ntopa a adurvé piepser, sonda y badil; mé nscila iesen boni de tré ora l cumpani sot ala levina l plu
aslune puscibl.
De chësc y de ...
Na levina ie na ntraunida che suzed per fertuna dinrer. Ma canche la muev y zera ti piec caji pea jënt, iel for na situazion dastramp ria per i Judacrëp. Ti prims 15 menuc sot a na levina ie la puscibltà de sëuraviver mo do la rata bona, pona vën l mancë de ossigen for plu y plu critich. Perchël iel scialdi de gran mpurtanza che duc chëi che va d’inviern ti crëps se ntopa a adurvé piepser, sonda y badil; mé nscila iesen boni de tré ora l cumpani sot ala levina l plu
aslune puscibl.
De chësc y de ...
13 de fauré 2026
N curs y na garejeda
N sada, ai 7 de fauré, à la Scola de Schi Urtijëi urganisà la garejeda tradiziunela de slalom sun l ciamp da Palmer a Urtijëi
Uni ann urganisea la lia Sustëni ala Vita deberieda cun la Scola nce n curs da ji cun i schi. Duc i partezipanc fova dassënn cuntënc.
L articul pudëis liejer tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Uni ann urganisea la lia Sustëni ala Vita deberieda cun la Scola nce n curs da ji cun i schi. Duc i partezipanc fova dassënn cuntënc.
L articul pudëis liejer tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
13 de fauré 2026
Debertolis e Mottin venc a Sèn Martin
Beleche 200 partezipanc à tout pèrt a la 3^ tapa del Trofeo Ski Alp 4 Valèdes.
En vender ai 6 de firé se à tegnù la terza proa del Trofeo Ski Alp 4 Valèdes La Sportiva con l 27° Memorial Zagonel, 6° Trofeo Aldo Giovanelli de Sèn Martin tel Primier. Beleche 200 partezipanc é ponté via entorn mesa les ot da sera dal piaz Crodaroi per jir su co la pouses su per l portoi Colverde con travert ló dal Refuge a 1.965 metres de auteza, n percors de 2.600 metres con n dislivel de 500 metres. L prum a ruèr sunsom l é stat Hermann Debertolis de le Fiamme Oro col temp de 19:15, sobito ...
En vender ai 6 de firé se à tegnù la terza proa del Trofeo Ski Alp 4 Valèdes La Sportiva con l 27° Memorial Zagonel, 6° Trofeo Aldo Giovanelli de Sèn Martin tel Primier. Beleche 200 partezipanc é ponté via entorn mesa les ot da sera dal piaz Crodaroi per jir su co la pouses su per l portoi Colverde con travert ló dal Refuge a 1.965 metres de auteza, n percors de 2.600 metres con n dislivel de 500 metres. L prum a ruèr sunsom l é stat Hermann Debertolis de le Fiamme Oro col temp de 19:15, sobito ...
13 de fauré 2026
Emozions y legrëza sun la dlacia per la atletes ladines
A Persenon iel n dumënia stat la cuinta edizion dl Helmuth Kerer Cup, na garejeda de jadiné artistich per mutans y mutons cun de biei resultac per la atletes ladines
Emozions y legrëza sun la dlacia per la atletes ladines
A Persenon iel n dumënia stat la cuinta edizion dl Helmuth Kerer Cup, na garejeda de jadiné artistich per mutans y mutons cun de biei resultac per la atletes ladines
Passa doicënt atlec y atletes da dut l Trivenet à fat pea pra la cuinta edizion dl Helmuth Kerer Cup a Persenon n dumënia ai 8 de fauré. L se tratova de na garejeda de jadiné artistich dla fascia gold per mutans y mutons. L ie stat n di plën de emozions per la pitla atletes y i ...
Emozions y legrëza sun la dlacia per la atletes ladines
A Persenon iel n dumënia stat la cuinta edizion dl Helmuth Kerer Cup, na garejeda de jadiné artistich per mutans y mutons cun de biei resultac per la atletes ladines
Passa doicënt atlec y atletes da dut l Trivenet à fat pea pra la cuinta edizion dl Helmuth Kerer Cup a Persenon n dumënia ai 8 de fauré. L se tratova de na garejeda de jadiné artistich dla fascia gold per mutans y mutons. L ie stat n di plën de emozions per la pitla atletes y i ...



