media/k2/galleries/32343/thumbs/Giovannini_Mazzel_Dalmasso.jpg
16 de agost 2026

Momenc che peisa desche la medaes

Elisa Salvi e Mattia Valentini, tel chèder di evenc de ‘Cianacei Campo Base’, à envià sun paladina trei olimpionics.
Les é states n muie la emozions vivudes endodanef, a veder i momenc più bie de la garejèdes endèna la Olimpiades Milan-Cortina 2026, ma soraldut a scutèr la testimonianzes di protagonisć. En jebia ai 6 de aost, tel chèder de la rassegna ‘Cianacei Campo Base’, l é stat endrezà te Kino Marmolada n moment dedicà a trei Olimpionics. Sun paladina Chiara Mazzel, schiadora paralimpica da Vich, te anter a Andrea Giovannini da Piné, atlet che fèsc velozità sui feres e Lucia Dalmasso che fèsc brea, la é ...
media/k2/galleries/32342/thumbs/Ciasa_Comunanza_Sen_Jan.jpg
16 de agost 2026

La val cogn aer na posizion unitara

La conseiera del CGF Mirella Florian à depojità na mozion per domanèr che l ent soracomunèl se dae ju percheche te Cèsa de la Comunanza vegne garantii i servijes sanitères fondamentèi.
No la ge à scusà nia deldut la resposta a l’interogazion su la Cèsa de la Comunanza a la conseiera del Grop Mescedà del Comun General de Fascia Mirella Florian. Pec dis do defat, e più avisa ai 3 de aost, la ge à portà dant na mozion a la presidenta del Consei Tea Dezulian e al procurador Edoardo Felicetti per domanèr che l CGF sostegne con dezijion la domana de classifichèr la Cèsa de la Comunanza de Fascia desche Hub e no desche Spoke descheche l é stat pervedù da la Provinzia de Trent. »La ...
media/k2/galleries/122/thumbs/9b25f8b4f38ece0f6c9cb7f471b1b328.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/32361/thumbs/AlexMoling_MelodiaDelBosco-176.jpg
16 de agost 2026

»Ponsé ala mobilité sostignibla lascian demez la roda ne vá nia«

Klaus Irsara é ostí a Badia, bike-guide y ziclist apascioné. Te n’intervista partëscel sües conscidraziuns

»Ara ne vá nia da baié de mobilité sostignibla stlujon fora la roda. De chësc vers sunse zoruch respet ales atres localités y al nes mancia les infrastrotöres por la roda. Deperpo che les atres localités á capí la direziun da tó, mancel chiló ciamó na vijiun che vëiga plü inant«, dij l’ostí. Por le tru dla roda gnarára ciamó da aspeté. Tratan fej i apascioná de roda y i ostis che á da fá cun le turism dla roda sües conscidraziuns, sciöche Klaus Irsara. Al conësc bun le raiun dl’Alta Badia y les ...
media/k2/galleries/32351/thumbs/inserat_2026-08-13_um_09.51.57.jpg
16 de agost 2026

Un bon amigo de Anpezo

El colonel Filippo Vanni ‘l é tornà par alcuante dis inze ‘l paes agnó che ‘l é stà par cuatro ane, dal 2006 al 2010; ‘l é vegnù a contà de el so libro su i ome che fesc del mal a ra femenes 
Filippo Vanni ’l é tornà in Anpezo dapò de sedesc ane, da canche el s’in é śù, de setenbre del 2010. Da soen ufizial, da tenente, ‘l ea ruà ca del 2006, a comandà ra conpagnia de i Carabiniere de Anpezo, che r’à desote de era ra stazios de ra parte outa de ra provinzia deBelun. (MDM)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/32323/thumbs/ciantundlauniun_ajendadescora.jpg
16 de agost 2026

L’ajënda de scora á n guant nü!

Da atira ciafon te plü botëghes dla Val Badia l’ajënda de scora dla Uniun Ladins Val Badia, che pîta cotan deplü co ma la poscibilité da scrí sö i compic
Cí é pa pordërt n’ajënda aldedaincö? Chëra dl’Uniun Ladins Val Badia é gnüda ponsada insciö: Ara dess ester na compagna nia digitala tratan döt l’ann de scora, che pîta de vigni sort da lí, inrescí y porvé fora: stomac, jüc, idees y lerch da dessigné cun fantasia y stories de morvëia. Al é n calënder por scrí sö compic, impëgns y socrëc, y düc i dis de laur da straiché fora man man. Conzet y grafiches é de Marameolab, che s’á ince cruzié da ti dé le guant nü. Cun chësta publicaziun nöia firmada ...
media/k2/galleries/32341/thumbs/inaudazion_mostra_melaures.jpg
15 de agost 2026

I melaures de la mendranzes ladina, mochena e zimbra te Museo Ladin

Do esser stata metuda fora a Trent, la mostra de la Region rua te Fascia; na trentina de operes fora da la colezions del Museo la la fèsc più rica.
L é stat enaudà enstadì te Museo Ladin de Fascia »Melaures de la mendranzes«, na mostra artistica embastida via da la Region Trentin Sudtirol per ge dèr luster a l’èrt ladina, mochena e zimbra, pissèda en colaborazion col Istitut Ladin de Fascia, l Bersntoler Kulturinstitut, l Kulturinstitut Lusérn e l ICL Cesa de Jan. La é jà stata prejentèda te Palaz de la Region a Trent a la fin de firé per la pruma Dì regionèla per la mendranzes linguistiches.

Endèna la conferenza stampa vidèda da la ...
media/k2/galleries/32340/thumbs/alpinism__valentini_giambisi_battisti.jpg
15 de agost 2026

»Jent da mont no se nasc, se doventa«

Na sera endrezèda da la sezion Cai Sat Val de sora con Sergio Valentini e Fabrizio Defrancesco.
En lunesc ai 3 de aost te Piaz Marconi doi oujes del alpinism fascian é states protagonistes de la sera »Da la Dolomites a la crepes del mondo« endrezèda da la sezion Cai Sat de la Val de sora. Con la moderazion de Giorgio Pedron, Sergio Valentini e Fabrizio Defrancesco, duc doi sozi Sat e Ciamorces de Fascia, à contà de sie leam con la mont, de valores, mentalità e identità. L é stat n dialogh de pascion e no demò n biot ascenjions, la mont é stata contèda desche n lech de enconter.

La sera é ...
media/k2/galleries/32325/thumbs/Bildschirmfoto_2026-08-11_um_10.22.22.jpg
15 de agost 2026

I vichings de Gherdëina

Na familia de Urtijëi à la pascion de se furnì su da vichings y viver uni tant n valgun dis coche tl Medieve. On ancuntà Giulia Walpoth y Lukas Grossrubatscher de lugio a Sterzing pra i "Reifensteiner Rittertage"
Bele da dalonc udòven la tendes blances, l fum che se auzova su tl aier y dovia l ciastel: n cheder da d’autri tëmps. Te n gran pra dlongia l ciastel Reifenstein a Sterzing se à a mez lugio de chëst ann inò ancuntà pasciunei da duta Europa - dala Polonia ala Franzia, dala Danimarca ala Talia - per viver n valgun dis coche tl Medieve. L ie jënt d’uni sort, che se dedichea te si tëmp liede a ressuscité tëmps passei: i se furnësc da ciavalieres, dunseles, fanc o bufons, i dorm te tëndes fates ...
media/k2/galleries/32350/thumbs/parchegi_pordou_foliet_web_copy.jpg
15 de agost 2026

Rua i parchegi comunai a paiament sun Pordou e Ciaulonch

Progét fermo dal 2022. Adés la dita nciariada la nstalarà i parcometri 
Per l’autón, ma forsci plù segur per l inviern che ven, i parchegi comunai sui jous de Pordou e de Ciaulonch i deventarà a paiament. La jonta de comun, co na delibera aprovada nchë­stadì, l’a dè l via libera al inter­vent che n realté l eva bele sté pervedù da la passada aministrazion Grones ncora ntel 2022. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/32339/thumbs/Fascia_Balon_Tornoi_Ladin.jpg
14 de agost 2026

Tornoi Ladin, na bela festa de sport e amicizia

L’ACD Val Badia à endrezà la partides sul ciamp de balon Pradel. Na giornèda de balon, tradizion e gaissa de stèr ensema.
En sabeda ai 8 de aost sul ciamp de balon Pradel de San Martin de Tor cater squadres de balon de la Ladinia à jià fora l Tornoi Ladin endrezà da l’ACD Val Badia. Na giornèda de balon, tradizion e sport che à vedù jièr ensema jiadores da trei valèdes: l Fascia Balon, l Fodom, na squadra che no jia te n campionat ma la jia partides via per l istà, l Val Badia che l jia te la terza categoria e la squadra Juniores metuda ensema da jiadores joegn de duta la Val Badia.
L Fascia à vent contra l Fodom ...
media/k2/galleries/32338/thumbs/Tullio_Pederiva_Brognol.jpg
14 de agost 2026

L é se n jit l ultim Brognol

N recort de Tullio Pederiva, se n jit al prum de aost, cognosciù alpinist.
L prum de aost l é se n jit do longia malatia l ultim di fies de la gran familia de Marino Pederiva Brognol da Vich.
Ti egn do la pruma vera mondiala Marino l à maridà Ida, i à abù na gran familia, i stajea a Val de Vich: Fabio, Fritz, Luciano, Tullio, la soula ela Silvana e Italo l più joen.
Marino l era un di alpinisć de la generazion a ciaval del 1900, n muie cognosciù tel ambient alpinistich de enlouta, chel di menacrepes Tita Piaz, Luigi Micheluzzi e autres.
Ence i fies ge é jic do a le pedie ...
media/k2/galleries/32331/thumbs/Bildschirmfoto_2026-08-11_um_13.44.19.jpg
14 de agost 2026

60 ani campion de schi

Campion dl mond, ai 14 de agost, dan 60 ani. Carlo Senoner de Sëlva à venciù or tl slalom a Portillo tl Cile
"Ai 14 d'agost sun la sëira te duta Gherdëina rujenòven mé de un n avenimënt: Carlo da Frëina fova deventà campion dl mond dl schi tl slalom a Portillo tl Cile", nscila iel scrit tla zaita Nos Ladins ai prim de setëmber dl 1966.
Jì cun i schi fova gran pert de si vita bele da pitl insù: nasciù iel tl 1943 ta Frëina te Sëlva coche un di mëndri mutons de na gran familia de dodesc fredesc y surans. Bele cun cater ani òvel scumencià a jì cun i schi sun l purtoi dl lift da Frëina de si pere.

Avisa ...
media/k2/galleries/32362/thumbs/Ph_Gianvito_Coco_001_BGV_9863_Kopie.jpg
14 de agost 2026

Opereta ladina "Franzi"

Rapresentaziuns a La Pli de Mareo sön paiun y te salf de na opereta ladina nöia, scrita da Iaco Rigo y Alex Trebo, cun la regia de Erika Castlunger y la direziun musicala de Maria Craffonara
I protagonisć de »Franzi«
Dl team dla opereta de chësc ann 2026 féjel pert spo ince Edith Trebo (assistënza ala regia), Ursula Tavella (scenar y costüms), Edmund Nagler (grafica), Hubert Dorigatti (sonn), Alexander Keil (löms), Gabi Pezzedi y Patrizia Pedevilla (prenotaziuns) y les dites artejanales Palfrader Hubert, Electro Ploner y Trebo Bau.
Jobleres y jobleri sön paladina é Sofia Pisching, Renzo Huber, Julia Gasser, Gabriel Erlacher, Maria Margareth Pedevilla, Matteo Rubatscher, Martin ...
media/k2/galleries/32328/thumbs/Bildschirmfoto_2026-08-11_um_10.41.02.jpg
14 de agost 2026

Aspieta mé

Panda la 9 à deberieda cun Raise, fat na ciantia nueva. Na cunlaurazion mujighela che critichea Gherdëina
"Ove bele fat d'autra cianties cun rap talian y é pensà che l pudëssa vester zeche de bel a fé rap per ladin", me à cuntà Bruno Maruca de coche à scumencià dut l pruzes dla ciantia nueva. "Y a chi ti damandes'a sce te ues fé na ciantia rap per gherdëina? Sambën a Panda la 9". 
Dant ti àl damandà a Marc Senoner - Tendrum - sce i ëssa nteres de fé pea y l ti à mandà si pert de test, davia che la strofes y l refrain sie òvel bele scrit. "A udëi cie che l dij, me éi mpensà. Y la ti à plajù ...
media/k2/galleries/32326/thumbs/Bildschirmfoto_2026-08-11_um_10.28.49.jpg
14 de agost 2026

“I jëuni à na gran cuscienza per nosta rujeneda”

Valeria Bernardi, Milena Comploi, Maximilian Oberhollezer, Nadia Rungger y Elisa Senoner à prejentà si dissertazions n cont dla rujeneda ladina, n vënderdi dl'ena passeda tla Cësa di Ladins a Urtijëi. La sëira metuda a jì dala Union di Ladins de Gherdëina à abù suzes
“L nteres scientifich per l ladin vën for majer y nce sce l ie bele unì nrescì scialdi iel mo truep da fé”, à dit la prufessëura dla università de Bulsan Ruth Videsott ntan la sëira de prejentazion dla dissertazions tla biblioteca ladina "Anda Malia da Cudan” n vënderdi ai 7 de agost. “L ie bel a udëi tan na gran cuscienza per nosta rujeneda che i jëuni à al didancuei. Vo dajëis inant scialdi n bon ejëmpl”, à sotrissà Videsott n referimënt ala cater jëunes y al jëunn che à prejentà si tuedes.

...
media/k2/galleries/32360/thumbs/IMG_7033_copy_foliet.jpg
14 de agost 2026

Tl »Paraisc dla roda« mancel i trus dla roda

La chestiun dl tru dla roda é do passa 20 agn ciamó debatüda y ria da desgropé tl raiun de Badia. Intant aumënta les rodes y le trafich sön strada
Tl cheder dl plann por la mobilité cun la roda fat dala Provinzia de Balsan por i agn 2022-2030, s’á taché ite deplü valades a livel de Südtirol por lauré fora raiuns funzionai ala roda (RFE – Radfunktionelle Einheiten, ndr). N plann che á sburlé do al svilup dla rëi di trus dla roda injuntan percursc y infrastrotöres nöies por arjunje na mobilité plü sostignibla te döta la regiun. Ince l’Alta Badia é un di raiuns interessá.
Sön la trassa y sön les carateristiches dl tru dla roda n’éra cina sëgn ...
media/k2/galleries/32359/thumbs/31_14.8.26_copy_web.jpg
14 de agost 2026

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
14 de agost 2026

Guccini, un di ultims ciantastories

Comentar de pruma 
Chë usc che cunta y cianta podess ester zacó la nosta. Sëgn ne vëgnera nia plü da na porsona via, ma plü da na memoria che ne se sonará mai fora – por fortüna! Guccini é un di ultims ciantauturs dla Talia, rapre­sen­tatif por na epoca tla flu dla poesia y di cuntastories. Süa usc é rovada tles ciases, ince ladines, ti auti, tles serades en compagnia, tles sajuns dla jonëza, y ince dedô ciamó tl’eté plü madüda desco n recort a na liberté y lisierëza jonila tan passa­da. ...
media/k2/galleries/32357/thumbs/Copyright_Samparolin2_foliet_web.jpg
14 de agost 2026

Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites

Ai 4 de agost ie n ël dl luech passà tla sënta a Puntives ajache l se ova taià tl polesc. Do la prima cures l àn menà cun l joler tl spedel de Bul­san. Daldò iel stat n ntervënt tla Grupa de Saslonch, ulache doi turisć de Viena se ova perdù unian juvier dala Via Grohmann. L’ëila ne ulova nia plu se muever. Cun l aiut di judacrëp àn trat su tl joler tramedoi cun na binda y n i à lascei ora inò sun Jëuf de Sela.
Ai 5 de agost ie l joler julà de viers dla utia Scotoni, ulache doi persones ova ...