26 de merz 2026
Union di Ladins de Fascia: na atività che perpeea
La sociazion à chiamà ite la radunanza di sozi per la prejentazion de la scomenzadives e l’aproazion del bilanz de ejercizie.
N bel domesdì de confront, condivijion e bon stèr à caraterisà la Radunanza de l’Union di Ladins de Fascia chiamèda ite en mercol ai 18 de mèrz al Hotel Rizzi de Salin a Pera te la bela sala storica e col bon azet di patrons Veronika e Moreno che no fèsc mai mencèr nia.
»L’Union di Ladins de Fascia à tras fat sia pèrt al ben del ladin – à dit dantfora l president Fernando Brunel tel saludèr la autoritèdes e i sozi prejenc – e se auguron che chest sie possibol ence tel davegnir tel spirit de na ...
N bel domesdì de confront, condivijion e bon stèr à caraterisà la Radunanza de l’Union di Ladins de Fascia chiamèda ite en mercol ai 18 de mèrz al Hotel Rizzi de Salin a Pera te la bela sala storica e col bon azet di patrons Veronika e Moreno che no fèsc mai mencèr nia.
»L’Union di Ladins de Fascia à tras fat sia pèrt al ben del ladin – à dit dantfora l president Fernando Brunel tel saludèr la autoritèdes e i sozi prejenc – e se auguron che chest sie possibol ence tel davegnir tel spirit de na ...
26 de merz 2026
Un bon amigo de ra nostra śente
Se se pensa del so laoro da dotor e de canche ‘l à lourà par ra Ladinia unida
Stimà dotor Pizzinini, caro Marco, a gnon anche de ra comunità d’Anpezo voron te dì gramarzé ben, jolan par ra to dedizion, che inze chiste cuaranta ane de laoro t’as betù a servizio de dute i marade e pichesee par ra to umanità e amor par ra nostra śente ladina. (Elsa Zardini Soriza, Presidente Union de i Ladis d’Anpezo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Stimà dotor Pizzinini, caro Marco, a gnon anche de ra comunità d’Anpezo voron te dì gramarzé ben, jolan par ra to dedizion, che inze chiste cuaranta ane de laoro t’as betù a servizio de dute i marade e pichesee par ra to umanità e amor par ra nostra śente ladina. (Elsa Zardini Soriza, Presidente Union de i Ladis d’Anpezo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
26 de merz 2026
Detelpai Chiara, sion stolc de te
La comunanza de Vich e de duta Fascia se à strent dintorn a la campiona paralimpica de schi te na bela festa de afet e recognoscenza.
Sot na gran neveta, de cheles più da d’invern che da prum dì d’aisciuda, la comunanza de Vich e Poza e de duta Fascia à strent Chiara Mazzel te n fort braciacol per la rengrazièr de si resultac ezelenc vadagné a le Paralimpiadi Milan-Cortina 2026 ma ence per ge fèr sentir l afet e la recognoscenza de n paisc che é stolz de sia sentadina.
En sabeda ai 21 de mèrz la Musega de Vich, i Paicenadores, i Alpins, la Forzes del Orden, i Studafech, i bec con si alenadores del Ski Team Fascia e del ...
Sot na gran neveta, de cheles più da d’invern che da prum dì d’aisciuda, la comunanza de Vich e Poza e de duta Fascia à strent Chiara Mazzel te n fort braciacol per la rengrazièr de si resultac ezelenc vadagné a le Paralimpiadi Milan-Cortina 2026 ma ence per ge fèr sentir l afet e la recognoscenza de n paisc che é stolz de sia sentadina.
En sabeda ai 21 de mèrz la Musega de Vich, i Paicenadores, i Alpins, la Forzes del Orden, i Studafech, i bec con si alenadores del Ski Team Fascia e del ...
26 de merz 2026
Josef Bernardi d'Alesc y si lëur per i pueresc
N juebia dl'ena passeda ie l vëcul unì a Urtijëi per uneré Josef Bernardi d'Alesc, che se à na vita alalongia mpenià per la miscions
L fova l ann 1985 canche Josef d'Alesc ova metù mpe la Grupa per l terzo mond y da ntlëuta nchin śën ie trueps scioldi de Gherdëina ruvei pra i pueresc dl’Africa. N juebia passeda à l vëscul sn. Ivo Muser rengrazià ufizialmënter bera Josef per si gran lëur n chësc cont cun na pitla festa n si unëur tla calonia a Urtijëi.
SPM
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 20 de merz.
L fova l ann 1985 canche Josef d'Alesc ova metù mpe la Grupa per l terzo mond y da ntlëuta nchin śën ie trueps scioldi de Gherdëina ruvei pra i pueresc dl’Africa. N juebia passeda à l vëscul sn. Ivo Muser rengrazià ufizialmënter bera Josef per si gran lëur n chësc cont cun na pitla festa n si unëur tla calonia a Urtijëi.
SPM
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 20 de merz.
26 de merz 2026
N livel aut y n curs de nudé
De bon resultac per l Club Nudé Gherdëina a Maran y Brunech
Per i atlec y la atletes dl Club Nudé Gherdëina iel stat doi fins dl’ena ntensifs: l’ultim fin dl’ena à i jëuni partezipà ai Campiunac provinziei di jëuni te vasca curta a Maran dai 13 nchin ai 15 de merz. N dumënia ai 22 de merz iela jita inant cun na bona prestazion al meeting dl VSS a Brunech.
Chëst ann à l Club Nudé Gherdëina nce urganisà per l prim iede n curs de nudé per jënt de tëmp dai 65 ani insù. Scumencià à l curs de jené, pitan ai partezipanc diesc ancuntedes, for de mierculdi ...
Per i atlec y la atletes dl Club Nudé Gherdëina iel stat doi fins dl’ena ntensifs: l’ultim fin dl’ena à i jëuni partezipà ai Campiunac provinziei di jëuni te vasca curta a Maran dai 13 nchin ai 15 de merz. N dumënia ai 22 de merz iela jita inant cun na bona prestazion al meeting dl VSS a Brunech.
Chëst ann à l Club Nudé Gherdëina nce urganisà per l prim iede n curs de nudé per jënt de tëmp dai 65 ani insù. Scumencià à l curs de jené, pitan ai partezipanc diesc ancuntedes, for de mierculdi ...
26 de merz 2026
I corusc ladins jö por pista
Novité pro la chentlada di maestri de schi a Al Plan: da chësc invern slisorëia para ince i corusc dla bandira ladina, sot al sonn de "Bel Lingaz"
Te plü paisc tocheres bele da agn pro le program dles manifesatziuns da d’invern: i baiun dles chentlades dles scores de schi, olache i maestri büsia jö por pista y slomina la contrada cun i chentli tla man. Ai cheriëia insciö na sugestiun particolara, che vëgn aprijada suradöt da nüsc ghesć. Insciö ésera ince a Al Plan de Mareo, olache maestres y maestri de schi vëgn cun sü lomins jö por la "Erta" y é porchël da odëi feter sura döt le paisc.
Te chësta ocajiun á dagnora ince defilé impara i ...
Te plü paisc tocheres bele da agn pro le program dles manifesatziuns da d’invern: i baiun dles chentlades dles scores de schi, olache i maestri büsia jö por pista y slomina la contrada cun i chentli tla man. Ai cheriëia insciö na sugestiun particolara, che vëgn aprijada suradöt da nüsc ghesć. Insciö ésera ince a Al Plan de Mareo, olache maestres y maestri de schi vëgn cun sü lomins jö por la "Erta" y é porchël da odëi feter sura döt le paisc.
Te chësta ocajiun á dagnora ince defilé impara i ...
25 de merz 2026
Dopie or per Giovanni Ticcò
Te la Fesa Cup, zircuit european de paslonch, l atlet da Moena se à vadagnà la venta te la 10 km a tecnica classica e l à fat l bis tel pursuit.
L é stat na fin de setemèna de or, anzi de dopie or, chela dai 21 e 22 de mèrz per Giovanni Ticcò, atlet moenat de le Fiamme Oro. Te la tapa finèla del zircuit european Fesa Cup che se à dejout a Santa Caterina Valfurva, te la Valtellina, Ticcò l à arjont la pruma venta en sabeda ai 21 te la garejèda individuèla a tecnica classica. L poliziot moenat de 26 egn l à corì l percors de 10 chilometres, canche dal ciel dant seren aea scomenzà a vegnir ju i prumes fioches de neif, tel temp de 25:23.1.
...
L é stat na fin de setemèna de or, anzi de dopie or, chela dai 21 e 22 de mèrz per Giovanni Ticcò, atlet moenat de le Fiamme Oro. Te la tapa finèla del zircuit european Fesa Cup che se à dejout a Santa Caterina Valfurva, te la Valtellina, Ticcò l à arjont la pruma venta en sabeda ai 21 te la garejèda individuèla a tecnica classica. L poliziot moenat de 26 egn l à corì l percors de 10 chilometres, canche dal ciel dant seren aea scomenzà a vegnir ju i prumes fioches de neif, tel temp de 25:23.1.
...
25 de merz 2026
Nagler: »I cosć ntratánt i é cherscius. Valutón de slargé l fabricat ejistent«
L’aministrazion adés la mossarà valuté ci fe coi 2,5 milioni del contribut
Fé n fabricat dut nuof o slargé e adaté chël ejistent de la scolina de Reba? Chësta la dománda che se fesc nte chisc dis l’aministrazion visada dal Capocomun Oscar Nagler davoche l Consei de Stat l a dé tort al Minister de l’Istruzion e l a condané a stanzié ndavò i 2,5 milioni de euro de contribut. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Fé n fabricat dut nuof o slargé e adaté chël ejistent de la scolina de Reba? Chësta la dománda che se fesc nte chisc dis l’aministrazion visada dal Capocomun Oscar Nagler davoche l Consei de Stat l a dé tort al Minister de l’Istruzion e l a condané a stanzié ndavò i 2,5 milioni de euro de contribut. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
25 de merz 2026
Jent de età: volede jir al mèr?
L Comun General é do a vardèr se l é de utol endrezèr l servije de compagnament de la persones de età al mèr. L vegnarà metù a jir demò se per i 7 de oril l é amancol 20 persones che se scrif ite.
Jai egn l Servije sozio-assistenzièl del Comun General de Fascia endrezèa la scomenzadiva de vacanzes al mèr stravardèdes per la persones de età o con besegn de compagnament.
Chest servije era stat lascià su a cajon del Covid, ampò ades l é stat metù dant la proponeta de valutèr se chesta scomenzadiva fossa amò de valuta per la comunanza de Fascia, o se endèna la robes é mudèdes e chest no vegn più conscidrà n besegn.
La organisazion de chest servije, che ge permet a persones che à na ...
Jai egn l Servije sozio-assistenzièl del Comun General de Fascia endrezèa la scomenzadiva de vacanzes al mèr stravardèdes per la persones de età o con besegn de compagnament.
Chest servije era stat lascià su a cajon del Covid, ampò ades l é stat metù dant la proponeta de valutèr se chesta scomenzadiva fossa amò de valuta per la comunanza de Fascia, o se endèna la robes é mudèdes e chest no vegn più conscidrà n besegn.
La organisazion de chest servije, che ge permet a persones che à na ...
25 de merz 2026
Na “nevera” de bedaies
Chësc ultim fin dl'ena iel stat i Campiunac provinziei a Watles y Schöneben. Na bela cumpëida de altec y atletes dl Schi Club Gherdëina à fat pea. Coche la ie jita y de na ntraunida propi da stramp rera
Dai 20 ai 22 de merz se à l raion de Watles y Schöneben trasfurmà te na gran paladina dl schi: i Campiunac provinziei di atlec dla categuries “mutons” y “aliefs” à fat unì adalerch na gran cumpëida de mutans y mutons y ie stac n highlight dl inviern. Tla disciplines super-G, slalom lerch y slalom strënt ne jìvela nia mé de vëncer bedaies, ma dantaldut de jì a se tò l titul de campion provinziel. Perchël fova l’atmosfera sun i purtoies, dlongia i purtoies y tl travert propi speziela.
Per l Schi ...
Dai 20 ai 22 de merz se à l raion de Watles y Schöneben trasfurmà te na gran paladina dl schi: i Campiunac provinziei di atlec dla categuries “mutons” y “aliefs” à fat unì adalerch na gran cumpëida de mutans y mutons y ie stac n highlight dl inviern. Tla disciplines super-G, slalom lerch y slalom strënt ne jìvela nia mé de vëncer bedaies, ma dantaldut de jì a se tò l titul de campion provinziel. Perchël fova l’atmosfera sun i purtoies, dlongia i purtoies y tl travert propi speziela.
Per l Schi ...
25 de merz 2026
No venciù y no perdù
La segonda scuadra dl FCG Gherdëina à jugà contra la scuadra Teis/Villnöss
L FC Gherdëina 2 à jugà ora de cësa contra l Teis/Funes, n sada ai 21 de merz. Pra cundizions de plueia y bëndebò de vënt àn pudù ti cialé a na partida nteressanta, ma che ie jita ora 0 a 0.
La paroles dl capitan, la furmazion, la tlassifica generela y canche ie l proscim juech pudëis liejer do tl articul che vën ora chësc vënderdi ai 27 de merz.
JL
L FC Gherdëina 2 à jugà ora de cësa contra l Teis/Funes, n sada ai 21 de merz. Pra cundizions de plueia y bëndebò de vënt àn pudù ti cialé a na partida nteressanta, ma che ie jita ora 0 a 0.
La paroles dl capitan, la furmazion, la tlassifica generela y canche ie l proscim juech pudëis liejer do tl articul che vën ora chësc vënderdi ai 27 de merz.
JL
25 de merz 2026
L miracul dl HC Gherdeina
Sce l juech numer 6 di cherc de finela ie jit perdù melamënter pona à l HC Gherdëina tl ultim juech inò fat udëi si miëura pert. Ora n Salzburg àn venciù ti menuc sëuraprò per trëi goi a doi. L Gherdëina ie śën te semifinela
Do che n ova perdù i juesc numer cinch y sies plutosc sëch pudòven miné che l sëmi dla semifinela restëssa nce n sëmi, ma tl setim y ultim juech de chësta seria contra i jëuni dl Salzburg à inò butà chël che ova bele butà tl prim, chël de giapé puec o degun goi. L basta pensé che te set juesc à l Gherdëina mé fat 16 goi, l RB Junior Salzburg bën 24 goi. Ma na vënta per 9 a 2 vel unfat coche la vënta per un a nia. Savan che l Gherdëina fej do la rata scialdi puec goi fova la tle per pudëi i ...
Do che n ova perdù i juesc numer cinch y sies plutosc sëch pudòven miné che l sëmi dla semifinela restëssa nce n sëmi, ma tl setim y ultim juech de chësta seria contra i jëuni dl Salzburg à inò butà chël che ova bele butà tl prim, chël de giapé puec o degun goi. L basta pensé che te set juesc à l Gherdëina mé fat 16 goi, l RB Junior Salzburg bën 24 goi. Ma na vënta per 9 a 2 vel unfat coche la vënta per un a nia. Savan che l Gherdëina fej do la rata scialdi puec goi fova la tle per pudëi i ...
25 de merz 2026
Conturines: l’ander plü vedl dles Alpes
Feter 40 agn do la descurida dl ander de Conturines, éson sëgn stá bogn da ciafé fora tan vedl che l’ander é – y chëra é na picia gran sensaziun
"L’ander de Conturines é l’ander plü vedl dles Alpes che an á daté cun metodes radiometriches". Chësc é le fazit che an á arjunt do agn y agn de stüdi sön chësta morvëia ascognüda al intern di crëps. Al ê l’ann 1987 che al é gnü ciafé sö chësc ander senté ite tl crëp a 2.775 metri d’altöra sura San Ciascian sö, cun laite desënes y desënes de osc, che ê – sciöche al é gnü fora – dla laurs ladina tlamada spo "Ursus ladinicus". Na domanda zentrala che é tres romagnüda daverta ê: tan vedl é pa ...
"L’ander de Conturines é l’ander plü vedl dles Alpes che an á daté cun metodes radiometriches". Chësc é le fazit che an á arjunt do agn y agn de stüdi sön chësta morvëia ascognüda al intern di crëps. Al ê l’ann 1987 che al é gnü ciafé sö chësc ander senté ite tl crëp a 2.775 metri d’altöra sura San Ciascian sö, cun laite desënes y desënes de osc, che ê – sciöche al é gnü fora – dla laurs ladina tlamada spo "Ursus ladinicus". Na domanda zentrala che é tres romagnüda daverta ê: tan vedl é pa ...
24 de merz 2026
Lumes e onbries de i Śoghe 2026 in Anpezo
Ra gloria del sport e el festide par el paes; ra medaies e i cantiere; ra festa e el reśiro: ‘l é doa cianpanes che sona, a contà chel che ‘l é stà, chel che se vive ades e chel che vanzarà un doman. El laoro de ra aministrazion de comun
I é drio a lourà in prescia, da bete via chel che ‘l é stà dorà par ra Olimpiades e ra Paralimpiades d’inverno 2026, in Anpezo. Inze piaza i à desfato e menà via chera brajera de metal, agnó che ‘l é stà inze el fo de i Śoghe, ignante chi de febraro, dapò chi de marzo. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
I é drio a lourà in prescia, da bete via chel che ‘l é stà dorà par ra Olimpiades e ra Paralimpiades d’inverno 2026, in Anpezo. Inze piaza i à desfato e menà via chera brajera de metal, agnó che ‘l é stà inze el fo de i Śoghe, ignante chi de febraro, dapò chi de marzo. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
24 de merz 2026
30 ginastes al Trofeo Primavera
Ritmica Fassa Project à tout pèrt a la manifestazion per joena ginastes a Riva del Garda. Na bela ocajion de crescimonia e spartijon. Anché a Poza l Trofeo Ritmica Fascia.
En sabeda ai 14 de mèrz a Riva del Garda, l é stat endrezà l Trofeo Primavera, na garejèda de ginastica ritmica dedichèda a la ginastes di corsc basa che se arcedea presciapech doi ores en setemèna.
»Su la pedana l é jit bezes dai 6 ai 11 egn – ne à contà la alenadora Sandra Bernadas - n muie de chestes a sia pruma esperienza de gara foravia e, per vèlch una, adertura a sia pruma garejèda en assolut. Enceben la emozion la joenes atletes à desmostrà gran empegn, gaissa e n muie de grignoc, ...
En sabeda ai 14 de mèrz a Riva del Garda, l é stat endrezà l Trofeo Primavera, na garejèda de ginastica ritmica dedichèda a la ginastes di corsc basa che se arcedea presciapech doi ores en setemèna.
»Su la pedana l é jit bezes dai 6 ai 11 egn – ne à contà la alenadora Sandra Bernadas - n muie de chestes a sia pruma esperienza de gara foravia e, per vèlch una, adertura a sia pruma garejèda en assolut. Enceben la emozion la joenes atletes à desmostrà gran empegn, gaissa e n muie de grignoc, ...
24 de merz 2026
Pire Ellecosta é "maester" söi orghi
Resultac straordinars por i sonadus ladins, pro le 2. campionat provinzial de orghi da man a Pfelders
L’ann passé de merz êl indô garaté – do na palsa de 20 agn – n campionat provinzial de orghi da man, metü en pe dal ex campiun dl monn di orghi Alexander Pamer. Do la bona esperiënza fata pro chësta pröma "re–ediziun", é la manifestaziun gnüda desfirada ince chësc ann tla fin dl’edema passada a Pfelders. Tut pert á indöt 55 partezipantes y partezipanc da Südtirol, Austria y ince Slovenia, olache al é sté al apel ince deplü sonadus ladins – düc aliefs dl maester Eduard Huber da Peraforada.
Le ...
L’ann passé de merz êl indô garaté – do na palsa de 20 agn – n campionat provinzial de orghi da man, metü en pe dal ex campiun dl monn di orghi Alexander Pamer. Do la bona esperiënza fata pro chësta pröma "re–ediziun", é la manifestaziun gnüda desfirada ince chësc ann tla fin dl’edema passada a Pfelders. Tut pert á indöt 55 partezipantes y partezipanc da Südtirol, Austria y ince Slovenia, olache al é sté al apel ince deplü sonadus ladins – düc aliefs dl maester Eduard Huber da Peraforada.
Le ...
24 de merz 2026
Te Sëlva se mùdel truep
Na senteda cun truepa nuviteies: l Jëuf de Frea cun manco trafich, na zircunvalazion te Sëlva y na Cësa di Cungresc nueva
N juebia ai 19 de merz, dala 18:00 pra la senteda dl Cunsëi de Chemun de Sëlva àn rujenà de truep ponc nteressanc y de majeri pruiec per l daunì de nosc luech. Na nuvità ie stata che per l prim iede àn nce pudù vester prejënc ala senteda online, tres la aplicazion de videotelefuneda "Teams". Chësc ti pieta l mesun ai zitadins de scuté su y pudëi savëi la nuviteies dl luech zënza messëi jì diretamënter tla Cësa de Chemun.
Dla Cësa di Cungresc nueva, dla zircunvalazion, dl Jëuf de Frea che sarà n ...
23 de merz 2026
Scolina dei pichi, l Comun vadagna contra l Minister de l’Istruzion
L Consei de Stat l a dé rejon a l’aministrazion che l’ava fat l ricors. Adés l Stato l mossarà tourné a destiné al Comun 2,5 milioni de euro
L Consei de Stat l a metù l’ultima parola su la vizenda del progét de la scolina dei pichi. Co na sentenza vignuda fora i dis passei, l a decreté che l eva sté l Minister de l’Istruzion, e no l Comun, a dughé a porté ennavánt le cherte per fè su la strutura voluda ncora da la passada aministrazion Grones. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L Consei de Stat l a metù l’ultima parola su la vizenda del progét de la scolina dei pichi. Co na sentenza vignuda fora i dis passei, l a decreté che l eva sté l Minister de l’Istruzion, e no l Comun, a dughé a porté ennavánt le cherte per fè su la strutura voluda ncora da la passada aministrazion Grones. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
23 de merz 2026
»Jocalo«: fisics che fèsc da mat
Tel Liceo Artistich l é stat prejentà la neva mostra scientifica: na esposizion piena de colores e matitèdes frut de la fradaa anter la 3LSA de Fascia e la 4D del Liceo Ulisse Dini de Pisa.
L’èrt del circo l é n mescedoz de emozion e tecnica, de marevea e snait, ma ence de fisica. Perché pa l diablo l stèsc en equilibrie sul fil demò canche l śira? Co mudei i percorsc de ciapie e anie, aldò de coche i vegn trac per aria? Él possibol spieghèr i cunsć di jogolieres a na vida sorida e percacenta, che se rue a entener te dut l mond?
»Jocalo« l é la neva mostra-laboratorie endrezèda da la Scola Ladina, metuda a jir dai studenc e dozenc de Fascia per empeèr neva lums su la ...
L’èrt del circo l é n mescedoz de emozion e tecnica, de marevea e snait, ma ence de fisica. Perché pa l diablo l stèsc en equilibrie sul fil demò canche l śira? Co mudei i percorsc de ciapie e anie, aldò de coche i vegn trac per aria? Él possibol spieghèr i cunsć di jogolieres a na vida sorida e percacenta, che se rue a entener te dut l mond?
»Jocalo« l é la neva mostra-laboratorie endrezèda da la Scola Ladina, metuda a jir dai studenc e dozenc de Fascia per empeèr neva lums su la ...
