media/k2/galleries/28911/thumbs/Bildschirmfoto_2025-02-19_um_13.12.05.jpg
19 de fauré 2025

Carolina Kostner a Sanremo

L'atleta, y śën alenadëura, de jadiné artistich Caroline Kostner, fova sun palch dl festival de mujiga plu mpurtant a livel naziunel
Da puec ani incà pietà l team de urganisazion de Sanremo la lerch al’Olimpiades y Paraolimpiades dl sport da d’inviern Milan-Cortina. Chësc ie nasciù dal bujën de fé sentì pert de chësta manifestazion duta la populazion taliana y nia mé chëla di raions ulache l ie la nëif tl nord dl Stat. Nscila àn abù l mesun de mustré la mascotte, prejenté l inn o l logo ti ani passei.
Chëst ann iel unit adalerch l’atleta de jadiné artistich de Urtijëi, Carolina Kostner, n reprejentanza dl’Olimpiades per cunté ...
media/k2/galleries/28888/thumbs/Cammino-delle-Dolomiti_foliet_web.jpg
19 de fauré 2025

L é nasciù »Il Cammino delle Dolomiti«, 500 km ntra natura e spiritualité

L trekking l passa ence nte troc luosc sacri. Doi de le 30 tape le passa ence per Fodom
L é sté prejenté ufizialmente en­chëstadì a Venezia, ence se l eva da nen toch che l eva sté signé fora, »Il Cammino delle Dolomiti«, n anel de 500 km, despartì fora nte 30 tape, che toca nvalgugn luosc e paesagi plù carateristizi e afascinánc de le Dolomiti Beluneji, patrimone Unesco. »Il cammino delle Dolomiti« l é nasciù grazie a la colaborazion ntra la Diozeji de Belum – Feltre e n grop de laour formé souradut da scout del »Movimento Adulti Scout Cattolici Italiani« (Masci) e nvalgugn ...
media/k2/galleries/122/thumbs/a652a8b3f597cfa8cc271720b84ed2e4.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/28909/thumbs/susyYvanessa_pablopalfrader.jpg
19 de fauré 2025

A Al Plan rabësc sëgn i "Zbergli de bosch"

L’ann passé de setëmber é piada ia a Al Plan na scolina te bosch, che porta l’inom di "Zbergli de bosch". De ci che ara se trata plü avisa y co che ara funzionëia, ti unse damané ales promoturies Vanessa Mutschlechner y Susy Mutschlechner, che á concretisé süa idea cun l’aiüt dl proiet PNRR "La Pli – n tesur da descurí"
Zacan n de che i me fajô na roda da Al Plan ite por bosch cuntra le fitness, sunsi rové pro na costruziun demorvëia. I me ponsâ: "Ocio, él mo gnü le pröm ’tiny house’ (mini ciasa) te Mareo?" Na picia ciasina sön rodes cun falzades de lëgn, de beles gran finestres, na stiga de lëgn da jí ite. Canche i sun jü pormez, odôi alaleria na liacia de lëgna arcunciada sö, de pici badis da fá la blëita y taís da slisoré söla nëi. Sön porta la scrita "Zbergli de bosch". Spo ái capí!
Insciö se tlama la pröma ...
media/k2/galleries/28906/thumbs/fiores_mostra_maria_piaz.jpg
18 de fauré 2025

1095 fiores de resilienza e amor

David Romelli à endrezà sia pruma mostra personèla a Roma, dedichèda a sia giava Maria Piaz de Pavarin.
1095 l é i dis che Maria Piaz de Pavarin la é stata internèda a Katzenau ma l é ence l numer de fiores da color de ceramica che à fat David Romelli per sia pruma mostra personèla »Come fiori nel cemento«. David Romelli l é da Cianacei, ma encomai da desvalives egn l é enciasà a Roma: la Mare del Pordoi fossa stat sia crosava, la giava de sia giava… per el, ampò l é demò la ‘nona’. Te cèsa, l ne conta, l à tras sentù contèr de ela e de sia esperienza de vita tant ria.

»Come fiori nel cemento« l ...
media/k2/galleries/28887/thumbs/PiscinafirmaGhezzeDaRin2025-02-08_at_10.41.24_foliet_web.jpg
18 de fauré 2025

Par tornà a nodà a Guargné

Un outro cantier in Anpezo, par doi anes, con chera de daerśe danoo ra piscina, sarada dal 2012. Ra vosc de el Comun de Anpezo
Zinche vasches, da podé nodà e da fei duto chel che ocore, che i sà bel a ra śente del paes e par i foreste, pichesee da fei fora chel ciaśamento, che ‘l é sarà da tredesc anes. Un laoro da scomenzà d’outon che vien e fenì del 2027. Chesto ‘l é el projeto par ra piscina de comun, che ‘l é a Guargné. Ra śente de Anpezo ra speta chesto laoro da canche i à sarà su duto, de jenaro del 2012.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/28908/thumbs/2A3A8549_freddy_planinschek.jpg
18 de fauré 2025

Turism Val Badia: I ghesć internazionai á la maioranza

Ince le 2024 é indô sté n ann turistich da record. Le turism é chersciü te vigni comun, olache an osservëia che al é "tres manco talian" y tres plü internazional
Passa 700 mile ghesć y daimpró da 3,4 miliuns de sojornanzes: chëstes é les zifres turistiches prinzipales tla Val Badia, che pó ince por le 2024 ciaré zoruch a n ann turistich da record. I un damané do les statistiches pro les döes cooperatives turistiches dla valada (dal 1. de jená al 31 de dezëmber), olache i ves portun indô n valgönes coriosités, comun por comun. La chersciüda dles sojornanzes é stada dl 2,26% a livel de valada: le plü a La Val cun n plus dl 7%, le manco a San Martin cun n ...
media/k2/galleries/28905/thumbs/Variante-Campitello-Canazei.jpg
17 de fauré 2025

N auter vèrech per la varianta

Verifiches sui terens per la neva zirconvalazion anter Ciampedel e Cianacei.
I lurieres per la neva strèda che cognessa miorèr mingol la situazion del trafich de la Val de sora à fat n auter, picol, vèrech inant. A l fèr a saer l é stat enstadì diretamenter la Provinzia de Trent, travers sie Ofize Stampa.

L é stat defat dat desposizions acioche i tecnics posse jir ti terens che fossa enteressé dai lurieres per poder fèr i relieves e la verifiches che serf per poder lurèr fora l projet da 140 milions de euro.


De più su La Usc stampèda de en vender ai 14 de firé.
media/k2/galleries/28886/thumbs/CorodeGliejiaS.Iaco_foliet_web.jpg
17 de fauré 2025

Coro S.Iaco, contribut dal Bim per la mondura

Ma da 6 agn l speta i scioldi da Roma per l guánt da fodoma
Fè o refé na mondura, per na n’asso­ciazion de volontariat, l é tres n cost difizile da sostignì senza l aiut de la mán publica. Souradut se se trata de na mondura vegla, che mossa ester fata a mán. Da oramei enval­gugn agn ncà, ence l Coro de Gliejia S. Iaco da La Plié l a na mon­­dura che l doura nte deplù oca­jion: gran feste de gliejia, conzerc, avenimenc culturai e via de sceguito. Na mon­dura scempla, co na mania bleva per i ëi e rossa per le ële, la cravata rossa ...
media/k2/galleries/28904/thumbs/variante_di_luneburg.jpg
16 de fauré 2025

La rezenjion del meis

Daniele Verra ne met dant sia proponeta per l liber per l meis de firé: "La variante di Lüneburg".
L liber che ve mete dant chest meis l é l roman de ejordie de Paolo Maurensig, scritor nasciù a Gorizia del 1943 e mort acà pec egn, de mé del 2021. La variante di Lüneburg l é na storia eleganta e foscia che enterza la pascion per i scaches coi temes più dramatics del Nefcent. La narazion se mef desche na partida a scaches, vigni mossa é pissèda per palesèr pian pian l passà scur di protagonisć. L liber doenta coscì no demò n śal psicologich, ma ence n roman storich che rejona de Shoah e ...
media/k2/galleries/28903/thumbs/Coprativa_Ciampedel_president_Mauro_Rizzi.jpg
16 de fauré 2025

N utol de 290 mile euro per la Coprativa de Ciampedel

L bilanz moscia na ezelenta situazion finanzièla. L president Mauro Rizzi à rengrazià l diretor Marco Salaris che do sie egn à lascià l’encèria, a sie post l é Tania Giacomelli.
La Coprativa de Ciampedel seghita a jir ben e a moscèr n smaorament tant del faturat che del utol de ejercizie. L bilanz, serà su ai 30 de setember del 2024, prejentà a la radunanza di sozi chiamèda ite en domenia ai 9 de firé al PalaDolomites de Ciampestrin, l é l spieie de na Coprativa sèna che é bona de ge fèr front a na situazion economica generèla endebolida per la veres e l’inflazion che peisa sul poder de compra de la families.

De più su La Usc stampèda de en vender ai 14 de firé.
media/k2/galleries/28885/thumbs/Meteo2024_20180912_145148_foliet_web.jpg
16 de fauré 2025

El 2024 cioudo e suto

Un outro an da pensà sora, con ben da cioudo, poche dis de pioa, ma con sguaze che pesta su duto. L é da fei algo, ma chel che se fesc no n’é asei
El 2024 ‘l é stà l an pi cioudo de dute chi trenta ane che i và dal 1991 al 2020, che i dora par studià el clima: i à contà 1.4 grade depì de chel che saon uśade. L é stà anche un an stragno par ra pioa: ‘l à pioesc par manco dis, ma con sguaze pi fortes; ‘l é stà trope dis zenza pioa, masa suto; ‘l é stà poche dis de gran guergnato, con tanpesta e buiroto, conpain de chel che ‘l é suzedù par duta r’Italia e, a vardà pi indalonśe, par duto el mondo.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
media/k2/galleries/28866/thumbs/Bildschirmfoto_2025-02-12_um_10.35.20.jpg
16 de fauré 2025

Palestra per fé pëisc per la lies sportives dla valeda

La lies dal sport de Gherdëina se damandova na palestra ulache l ie pëisc per se alené. N à abinà na lerch per una
Bele ti ultims doi ani àn fat de plu sentedes ulache l ie unit adalerch l'aministrazion dl Chemun de Urtijëi, i presidënc dla lies sportives de Gherdëina y la:i diretëures dla scoles, per ti jì permez ala problematica dla mancianza de lueges de palestra. Pra chësta sentedes iel unit ora dantaldut l bujën da pert dla lies sportives de avëi na palestra per pëisc. L mond di alenamënc se à mudà scialdi ti ultims ani y la lies devënta for plu prufesciuneles, nscila che l ne n'ie nia plu da lascé ...
media/k2/galleries/28902/thumbs/Squadra_Skicross_e_studenc.jpg
15 de fauré 2025

Campions del Mond de Ski Cross te Liceo

I atlec rué te Fascia per la garejèdes de Copa del Mond sun Sèn Pelegrin i é jic a troèr i studenc de la Scola de Fascia che i à realisà i trofees e chi che tel Ski College i é do a crescer ence tel sport.
I atlec de la squadra talièna de Ski Cross, ite per anter i dis de arcedament, utèdes e slinches sui portoes de Sèn Pelegrin, en mercol ai 5 de firé i à ence fat n bel saut fin al Liceo Artistich de Sèn Jan, per tor pèrt a la prejentazion ufizièla di trofees per la garejèdes de Copa del Mond.

Te n bel moment de festa, gregn campions desche Simone Deromedis, Jole Galli, Yanick Gunsch, che à vent e concostà podies te chesta sajon de competizions, i à scontrà i atlec del Ski College de Fascia e i ...
media/k2/galleries/28901/thumbs/Projet_Digicher_ICL_Grop_partezipanc.jpg
15 de fauré 2025

DIGICHer: la digitalisazion del patrimonie culturèl ladin

La Majon di Fascegn é stata touta ite da Università de Trent e ‘Istituto italiano di studi germanici’, partner taliegn, tel projet european de co-projetazion. Enstadì a Sèn Jan l é stat la pruma scontrèda.
Digitalisazion, cultura de mendranza, partezipazion. Chisc l é stat i ponts zentrèi de la scontrèda stata ai 6 de firé, a Sèn Jan, te Istitut Cultural Ladin, tel chèder del projet europeèn Horizon DIGICHer.

Presciapech vint rapresentanc de la comunanza fascèna se à binà per peèr via con n percors de co-projetazion.

La scontrèda te Majon di Fascegn la é stata dedichèda a lurèr su la partezipazion ativa de la comunanza tel prozes de digitalisazion de sie melaur culturèl. Passa vint persones, ...
media/k2/galleries/28872/thumbs/Bildschirmfoto_2025-02-12_um_13.50.03.jpg
15 de fauré 2025

Chëi da tlo va for plu y plu gën a pudejé

Pudejé a tëmp de luna colma y dumënies dla families sun Pana
L ie uni iede truepa jënt, n gran pert da tlo, che se n joa dla puscibltà de pudëi se mpresté ora debant i schi da pudejé y se fé na raida sun Pana. De ndut doi iedesc iel unì metù a jì chësc inviern sëires de pudejé a tëmp de luna colma sun Pana, ulache n pudova purvé ora l sport dl pudejé y n à monce giapà velch da bever y da pesslé.

Ma nia mé da sëira, l vën nce metù a jì la »dumënies dla families«. Nce tlo à la families cun mutons y mutans la puscibltà de se ...
media/k2/galleries/28870/thumbs/Bildschirmfoto_2025-02-12_um_13.43.24.jpg
15 de fauré 2025

Na mostra coche scincunda per l cumpliann

Tl Café Surëdl a Urtijëi iel da udëi la pitures de Ivana Grones
Coche scincunda per si cumpli di 73 ani, ai 21 de jené, à Ivana Grones pudù mëter ora si chedri y dessënies tl Café Surëdl. N à giaurì la mostra propi l di de si cumplì di ani yla legrëza dla pitëura per chësta scincunda particulera ie stata granda. Ivana Grones de Urtijëi ie nasciuda y chersciuda su cun na dejabltà: la à debujën de n stuel a rodes y dl aiut di autri per pudëi se muever.

USC

L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.





media/k2/galleries/28900/thumbs/Hockey.jpg
15 de fauré 2025

N Trentin mingol fascian venc l 3° Memorial Tadini

La selezion provinzièla U.14 à serà sia esperienza de Comitat con na bela copa.
Se à dejout tel fin de setemèna di 8 e 9 de firé l 3° Trofeo Memorial Cesare Tadini, ultim tornoi de la sajon anter selezions regionèles U.14.

A Chiavenna defat, la squadra de la FISG Trentino ge à fat front a la endesfides de contra a la selezions de Sudtirol, Venet, Piemont e Lombardia. Desche oramai da bona tradizion, vedui ence i resultac di tornoes passé, l Trentin se à portà a cèsa la venta e la Copa, con n percors straordenèr che se à serà su zenza desfates, con l’ultima venta otegnuda ...
media/k2/galleries/28865/thumbs/Bildschirmfoto_2025-02-12_um_10.34.36.jpg
15 de fauré 2025

Alpaca y ert: na mostra a fin de bën

Tl Circolo a Urtijëi iel da ti cialé a na mostra cun guanc de lana de alpaca y de pitla opres fates a man da produzëntes y produzënc dla berstots dl'Uperazion "Mato Grosso" dl Perù
Truepa ëiles y ëi jëuni tl Perù ne n sta nia drët bën y viv tla puvertà. La cundizions de vita ie dut d'autres che tlo da nëus y suvënz ne basta i puec scioldi dla families nia per mantenì duc. "Tla speranza de abiné n lëur y giapé n davani se sposta la jënt tla gran ziteies. La cundizions de vita ie tlo suvënz mo pieces y la jënt muessa durmì te baraches, ulache l risch de se giapé su malaties grieves o tumé, dala desperazion, tla dependënza dla droghes ie aut", nscila Sofia Stuflesser dla ...
media/k2/galleries/28893/thumbs/PHOTO-2025-02-13-11-27-48.jpg
15 de fauré 2025

Mëda Maria y so bun cör por i viadus

Ciüries, sciarpes, cialzines y manëces. La buna man de mëda Maria Declara de Badia vëigon de n gröm de versc. Süa gran ligrëza é chëra da arjigné de pici scofuns por i viadus nasciüs massa adora tl ospedal da Balsan
N lomiscel de fi, n per de spëisc, n’aodla, fantasia, paziënza y na bona man: chësc é ci che mëda Maria Declara de Badia, adora por fá n per de scofuns. Ch’ara â na bona man, s’â bele sües maestres intenü, canche la picia Maria â fat de bi capolaurs cun fi te scora. Laota imparâ ciamó les mitans da fá cialza y da cují fora da sües maestres, tratan l’ora de "lavoro". Ti ultims agn la vëigon dër gonot ch’ara fej cialza: ciüries, sciarpes, cialzines, manëces. Mo süa gran pasciun é bëgn i ...