13 de mei 2026
Ce bel di y ce emozion
La Mujiga de Urtijëi à ala fin de auril fat pea pra n cuncors de mujiga a Toblach. N à arjont l plu ponc de duc tla categuria C
La ueia de pudëi suné n iede tla sala de cunzerc “Gustav Mahler” a Toblach, tan cunesciuda y prijeda, fova granda. Perchël ne n’àn nia pesimà, canche n à audì che la Lia dla Mujighes dl raion de Puster mët propi iló a jì n cuncors per Mujighes dl Südtirol. La Mujiga de Urtijëi se à riesc scrit ite y mparà ite doi pec da purté dant dan la giuria nternaziunela dl cuncors. Un n pez fova dat dant, l se tratova dl pez ...
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n ...
La ueia de pudëi suné n iede tla sala de cunzerc “Gustav Mahler” a Toblach, tan cunesciuda y prijeda, fova granda. Perchël ne n’àn nia pesimà, canche n à audì che la Lia dla Mujighes dl raion de Puster mët propi iló a jì n cuncors per Mujighes dl Südtirol. La Mujiga de Urtijëi se à riesc scrit ite y mparà ite doi pec da purté dant dan la giuria nternaziunela dl cuncors. Un n pez fova dat dant, l se tratova dl pez ...
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n ...
13 de mei 2026
Per mami
La Schiera Junila de Urtijëi à n ucajion dl di dl’oma fat doi teatri
Chësc teater vën urmei bele dai ani incà fat n chësta ucajion mpurtanta, l di dl’oma, che ie stat n dumënia ai 10 de mei. La reprejentazions àn fat ai 9 de mei dala ot da sëira y una ai 10 de mei dala sies domesdì.
Cun la proes à la Schiera Junila scumencià de merz. Sofia Tomada dla Schiera Junila de Urtijëi nes à cuntà deplù.
Julia Lardschneider
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 15 de mei.
Chësc teater vën urmei bele dai ani incà fat n chësta ucajion mpurtanta, l di dl’oma, che ie stat n dumënia ai 10 de mei. La reprejentazions àn fat ai 9 de mei dala ot da sëira y una ai 10 de mei dala sies domesdì.
Cun la proes à la Schiera Junila scumencià de merz. Sofia Tomada dla Schiera Junila de Urtijëi nes à cuntà deplù.
Julia Lardschneider
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 15 de mei.
13 de mei 2026
Scolars á "descurí le mer" cun gran fantasia
Tecniches demorvëia, creativité y förtl da depënje. Chëstes é ma trëi carateristiches che an á odü pro le concurs de dessëgn Raiffeisen. Tut pert á les scores di comuns da San Martin y La Val
Le concurs internazional de dessëgn Raiffeisen é pro i majeri concursc de dessëgn dl monn. Dl 1993 él gnü porté ite tl liber "Guinness" di records y dl 2021 él gnü arjunt la bela zifra de n miliun de partezipanc, slariá fora por deplü paisc dl’Europa. Y te chësc miliun de partezipanc él bele da cotan d’agn incá ince i scolars dla Val Badia, olache les scores se barata jö a rotaziun. En chësc ann á tut pert les scores elementares y la mesana da San Martin y La Val, cun 293 partezipanc. Chisc á ...
Le concurs internazional de dessëgn Raiffeisen é pro i majeri concursc de dessëgn dl monn. Dl 1993 él gnü porté ite tl liber "Guinness" di records y dl 2021 él gnü arjunt la bela zifra de n miliun de partezipanc, slariá fora por deplü paisc dl’Europa. Y te chësc miliun de partezipanc él bele da cotan d’agn incá ince i scolars dla Val Badia, olache les scores se barata jö a rotaziun. En chësc ann á tut pert les scores elementares y la mesana da San Martin y La Val, cun 293 partezipanc. Chisc á ...
12 de mei 2026
I studafuoch da Fodom e Col per S. Florián
Domenia passada ai 3 de mei, n ocajion de la festa de S. Florián, i studafuoch del Decanat da Fodom i s’a biné a La Plié per la S. Mëssa n onour del sánt patron. L é l prum viade che i distacamenc de Col e Fodom i se ciapa auna per chësta ocajion che ven festegiada con gran solenité nte dut Tirol.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
12 de mei 2026
La neves de la Frazion de Gries
Per la litazions de l'ASUC de Gries l capofrazion Silverio Pezzei e i componenc del Comitat Mariano Cloch, Carlo Fosco, Marco Dellantonio e Alessandro Dantone i à dat sia desponibilità a jir inant.
Te chisc cinch egn la Frazion de Gries l’à dantdaldut comprà ite de neves mesi per si lurieranc e tout machinaries miores per la tislerai, loghèda aló dal parch de Gries olache l é ence l magasin. L’ASUC à doi omegn che se cruzia de la manutenzion del vert te paisc, de la strèdes e del bosch. Demò tegnir dut bel rencurà e seà ló dal Ciuch, olache l é na spersa con jeghes, banches, desć e la jent va a pe, domana lurier.
Anter i ultimes projec envié via l é ite la Baita Al Parco che vegnarà ...
Te chisc cinch egn la Frazion de Gries l’à dantdaldut comprà ite de neves mesi per si lurieranc e tout machinaries miores per la tislerai, loghèda aló dal parch de Gries olache l é ence l magasin. L’ASUC à doi omegn che se cruzia de la manutenzion del vert te paisc, de la strèdes e del bosch. Demò tegnir dut bel rencurà e seà ló dal Ciuch, olache l é na spersa con jeghes, banches, desć e la jent va a pe, domana lurier.
Anter i ultimes projec envié via l é ite la Baita Al Parco che vegnarà ...
12 de mei 2026
Marcel Skokan resta l capoalenadëur
L ie la prima nutizia segura n con' dla proscima sajon di ladins tla Alps Hockey League: Marcel Skokan resta inant trainadëur dl Hockey Club Gherdëina
Do avëi arjont la vënta tla Alps, à per l HC Gherdëina scumencià la tratatives per la sajon che vën. Riesc à la direzion dl club scumencià a marciadé cun l trainadëur slovach Marcel Skokan. La tratatives ie finedes via te na maniera scialdi positiva: n ie unic a una de lauré inant adum. Tramedoi pertes ova nteres de renuvé l cuntrat, perchël sons drët cuntënc che la ie jita fata”, sotrissea l diretëur sportif dl HC Gherdëina Joel Brugnoli: “L ie stat bon de fé ora di jugadëures singui na ...
Do avëi arjont la vënta tla Alps, à per l HC Gherdëina scumencià la tratatives per la sajon che vën. Riesc à la direzion dl club scumencià a marciadé cun l trainadëur slovach Marcel Skokan. La tratatives ie finedes via te na maniera scialdi positiva: n ie unic a una de lauré inant adum. Tramedoi pertes ova nteres de renuvé l cuntrat, perchël sons drët cuntënc che la ie jita fata”, sotrissea l diretëur sportif dl HC Gherdëina Joel Brugnoli: “L ie stat bon de fé ora di jugadëures singui na ...
11 de mei 2026
Par precurà i gnomes de ra nostra storia
L é un valor par chesta comunità, parcé che me recorda ra parsones che ‘l é stà ignante de nos. L é algo che vien dal vecio in fora e ‘l à da restà par un doman
Tropa otes se sente e se lieśe de ra palestra da ranpinà del Comun de Anpezo, che ‘l é a Sopiazes, alolo desote de ra noa pista da bob, pede agnó che se śuia a tennis. Se lieśe e se sente che ‘l é ra palestra Cortina 360. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Tropa otes se sente e se lieśe de ra palestra da ranpinà del Comun de Anpezo, che ‘l é a Sopiazes, alolo desote de ra noa pista da bob, pede agnó che se śuia a tennis. Se lieśe e se sente che ‘l é ra palestra Cortina 360. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
11 de mei 2026
Gries, Penìa e Poza lita si neves Comitac de Frazion
I capifech de la Val de sora é chiamé a litèr en sabeda ai 16 de mé, chi da Poza en domenia ai 17.
A la fin de mé va fora i comitac ASUC de Gries, Penìa e Poza. En sabeda ai 16 de mé l é stat chiamà ite la litazions de la doi Frazions de la Val de sora (cheles de Dèlba e Cianacei vegnarà fates d’uton): ta Penia i capifech podarà litèr ló da la scola veies, chi da Gries te cèsa de Comun de Cianacei. I capifech de Poza vegn chiamé a litèr envezeen domenia ai 17 de mé te sala de Consei de Comun de Sèn Jan. La sezions litèles sarà avertes per duc da les 8:00 a les 20:00. Pel tor pèrt a la ...
A la fin de mé va fora i comitac ASUC de Gries, Penìa e Poza. En sabeda ai 16 de mé l é stat chiamà ite la litazions de la doi Frazions de la Val de sora (cheles de Dèlba e Cianacei vegnarà fates d’uton): ta Penia i capifech podarà litèr ló da la scola veies, chi da Gries te cèsa de Comun de Cianacei. I capifech de Poza vegn chiamé a litèr envezeen domenia ai 17 de mé te sala de Consei de Comun de Sèn Jan. La sezions litèles sarà avertes per duc da les 8:00 a les 20:00. Pel tor pèrt a la ...
11 de mei 2026
Na burta parbuda per noscia storia
Se à giusta serà su i trei dis de Sègra a Ciampedel. L paisc per chesta ocajion se à fornì su de la più bela per ge fèr onor a sie Sènc Felip e Giacum (mender), enceben che te gejia sie metù fora la statues de Sèn Giacum (maor) e chela de Sèn Bertol. (Gabriele Valentini Mambo, Ciampedel)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
10 de mei 2026
Prejenté l nuof Atlánt Toponomastich de Fodom e Col. N document per tignì su la memoria del teritorio
Vint agn de laour, plù de 3.500 toponims coiësć su e metùs su la cherta geografica
Le coimunité ladine de Fodom e Col le s’a arichì de n auter emportánt document per tignì su e porté ennavánt sua storia e sua cultura.
Grazie al gran laour del Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan l é sté prejenté i dis passei nte doi sëre, una al nuof Palafursil a Col e l’autra ntel Self del Taulac a La Plié, l Atlánt Toponimastich Cherte dei luosc de Col e Fodom. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper ...
Le coimunité ladine de Fodom e Col le s’a arichì de n auter emportánt document per tignì su e porté ennavánt sua storia e sua cultura.
Grazie al gran laour del Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan l é sté prejenté i dis passei nte doi sëre, una al nuof Palafursil a Col e l’autra ntel Self del Taulac a La Plié, l Atlánt Toponimastich Cherte dei luosc de Col e Fodom. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper ...
10 de mei 2026
Na generazion de freestylers
Te la Piata di joegn Simone Canal, arcedador competent e engaissà che ti ultimes egn l à arvejinà n muion de joegn fascegn al schi ledech, ne conta potenzialitèdes e secrec de chesta disciplina.
Da n trat en ca te Fascia l é na neva realtà sportiva outa ai joegn, che ge dèsc l met a n muie de bec e bezes de se goder, emparèr, se cognoscer. Aon intervistà Simone Canal, arcedador da Vich, per saer vèlch de più en cont de l’evoluzion del ski freestyle fascian.
Simone, contene vèlch de te…
Simone Canal Vegne da Valbelluna e me é enciasà a Vich del 2019. É 34 egn. Son stat atlet de schi alpin e de schi freestyle, inant che tachèr mi percors de arcedador per l freestyle del Ski Team ...
Da n trat en ca te Fascia l é na neva realtà sportiva outa ai joegn, che ge dèsc l met a n muie de bec e bezes de se goder, emparèr, se cognoscer. Aon intervistà Simone Canal, arcedador da Vich, per saer vèlch de più en cont de l’evoluzion del ski freestyle fascian.
Simone, contene vèlch de te…
Simone Canal Vegne da Valbelluna e me é enciasà a Vich del 2019. É 34 egn. Son stat atlet de schi alpin e de schi freestyle, inant che tachèr mi percors de arcedador per l freestyle del Ski Team ...
10 de mei 2026
N tsunami de idees
L é avert l nef bando del Pian de Joegn La Risola. L é temp enscin ai 17 de mé.
L sentide ence vo? N vent nef e joen e na energia neva! L é chela de La Risola. L Pian di Joegn del Comun General de Fascia, col sostegn di Comuns e de la Provinzia de Trent, à avert l nef bando per l an 2026 per tor su idees e viver ensema de neva aventures! L an passà i partezipanc ai desvalives projec é sgolé te la Puglia per na fradaa anter mendranzes linguistiches con Ecomuseo de Inout, i à lurà per na informazion più consapevola e amò con Boom i ge à spalancà a duc i ujes de la musega. ...
L sentide ence vo? N vent nef e joen e na energia neva! L é chela de La Risola. L Pian di Joegn del Comun General de Fascia, col sostegn di Comuns e de la Provinzia de Trent, à avert l nef bando per l an 2026 per tor su idees e viver ensema de neva aventures! L an passà i partezipanc ai desvalives projec é sgolé te la Puglia per na fradaa anter mendranzes linguistiches con Ecomuseo de Inout, i à lurà per na informazion più consapevola e amò con Boom i ge à spalancà a duc i ujes de la musega. ...
10 de mei 2026
“Vester na persona”
La artistes Ottavia Demetz, Anna Maria Mayr y Annamaria Grisi mët ora si pitures y dessënies tl Museum dla zità de Tluses
Trëi artistes, doves cun ravises ladines: tl museum dla zità de Tluses iel da udëi chedri cun pitures y dessënies de Ottavia Demetz de Gherdëina, Anna Maria Mayr de Burnech - artista autodidata descendënta dla Val Badia - y Annamaria Grisi de Verona. Dutes trëi se à dat ju te si chedri cun la tematica de cie che l uel dì vester na persona. Ala fin de merz iel stat la giaurida de chësta mostra nasciuda da na idea dla curadëura Lara Toffoli y l diretëur dl Museum Christoph Gasser.
USC
L articul tla ...
Trëi artistes, doves cun ravises ladines: tl museum dla zità de Tluses iel da udëi chedri cun pitures y dessënies de Ottavia Demetz de Gherdëina, Anna Maria Mayr de Burnech - artista autodidata descendënta dla Val Badia - y Annamaria Grisi de Verona. Dutes trëi se à dat ju te si chedri cun la tematica de cie che l uel dì vester na persona. Ala fin de merz iel stat la giaurida de chësta mostra nasciuda da na idea dla curadëura Lara Toffoli y l diretëur dl Museum Christoph Gasser.
USC
L articul tla ...
09 de mei 2026
Bon che l é Rencureme
Sozi e autorità à rengrazià la presidenta Annalisa Zorzi, l vizepresident Roberto Nizzi e chi che da passa 15 egn portà inant la gran atività per tor dant Alzheimer e demenza a na vida desferenta.
Del 2010, canche la sociazion Rencureme de Fascia e Fiem é nasciuda per scomenzadiva de dotrei persones de Moena che aea te cèsa persones con smendrament cognitif, chi leé a Alzheimer e demenza l era jà problemes cognosciui, ma la jent no pissèa che i aessa podù doventèr tant grieves e che aer zachei che deide a ge fèr front a chesta situazions fossa stat coscì prezious.
La radunanza de la sociazion Rencureme, chiamèda ite te sala Rovisi a Moena en mèrtesc ai 28 de oril da la presidenta ...
Del 2010, canche la sociazion Rencureme de Fascia e Fiem é nasciuda per scomenzadiva de dotrei persones de Moena che aea te cèsa persones con smendrament cognitif, chi leé a Alzheimer e demenza l era jà problemes cognosciui, ma la jent no pissèa che i aessa podù doventèr tant grieves e che aer zachei che deide a ge fèr front a chesta situazions fossa stat coscì prezious.
La radunanza de la sociazion Rencureme, chiamèda ite te sala Rovisi a Moena en mèrtesc ai 28 de oril da la presidenta ...
09 de mei 2026
Pruma cèsa: l Comun met a la leta doi terens da frabica
L Consei à aproà l bilanz de ejercizie 2025. I assessores à metù dant intervenc e investimenc.
L rendicont de gestion del 2025 de l’Aministrazion de Moena se à tout gran pèrt de la sentèda de Consei chiamèda ite en jebia ai 30 de oril con duc i assessores che à portà dant tel detai operes e finanziamenc de sie assessorat. »La gestion 2025 se à moet te n cader economich amò complicà per chel che varda i cosć di servijes – à dit dantfora l assessor enciarà al bilanz Alessandro Degiampietro – ma Moena à responet con na resilienza straordenara.
Del 2025 l Comun à spenù 13.602.713 euro. ...
L rendicont de gestion del 2025 de l’Aministrazion de Moena se à tout gran pèrt de la sentèda de Consei chiamèda ite en jebia ai 30 de oril con duc i assessores che à portà dant tel detai operes e finanziamenc de sie assessorat. »La gestion 2025 se à moet te n cader economich amò complicà per chel che varda i cosć di servijes – à dit dantfora l assessor enciarà al bilanz Alessandro Degiampietro – ma Moena à responet con na resilienza straordenara.
Del 2025 l Comun à spenù 13.602.713 euro. ...
09 de mei 2026
Rebaltoi su ra jaza
In Anpezo e fora, se vede tropa noes, dapò dei radeghe de ra stajon pasada. Ades ‘l é da vede ce che suzede a ra Nazionale taliana. Ra noes da ra federazion Fisg, co ra politica par i cuatro ane olimpiche che vien
Su ra jaza se slezia e se pó anche fei un rebalton. L é chel che ‘l é drio a suzede par el curling talian, co ra scuadres de ra femenes, de i ome, e fosc anche par chera mescedada, fata de una femena e un on. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Su ra jaza se slezia e se pó anche fei un rebalton. L é chel che ‘l é drio a suzede par el curling talian, co ra scuadres de ra femenes, de i ome, e fosc anche par chera mescedada, fata de una femena e un on. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
09 de mei 2026
Cianacei à aproà deroghes per My Cosher Hotel e la Ciampac
L conseier Roberto Guglielmi à let ju la letra con sia intenzion de desmeter sie mandat a la fin del Consei dai 29 de oril, te chel che l é stat aproà bilanz, variazions e la deroghes per la stazion a val de Ciampac e per l My Kosher Hotel. Sun desch ence la costion de la prouma cèsa.
Al orden del dì del Consei, desche te duc i Comuns te chest temp del an, l era l'aproazion del rendicont del ejercizie finanzièl 2025 e la variazions del DUP e del bilanz de previjion per i egn che vegn. L ombolt Giovanni Bernard à metù dant avisa duta la oujes de entrèda e de speisa e l à rejonà de lurieres envié via e en program.
L rendicont se sera con n arvanz de aministrazion de 3 milions e 300.000 euro, de chisc 2.800.000 desponiboi e no vincolé o destiné.
L vizeombolt Dimitri Demarchi à ...
Al orden del dì del Consei, desche te duc i Comuns te chest temp del an, l era l'aproazion del rendicont del ejercizie finanzièl 2025 e la variazions del DUP e del bilanz de previjion per i egn che vegn. L ombolt Giovanni Bernard à metù dant avisa duta la oujes de entrèda e de speisa e l à rejonà de lurieres envié via e en program.
L rendicont se sera con n arvanz de aministrazion de 3 milions e 300.000 euro, de chisc 2.800.000 desponiboi e no vincolé o destiné.
L vizeombolt Dimitri Demarchi à ...
09 de mei 2026
Furné sun Mastlé: la lizënza féjen da moinla online
L Cunsëi de Chemun de S. Cristina à abù senteda n merdi dl'ena passeda: n à rujenà de bilanz, de n sistem nuef per i auti y mesuns che furnea sun Mastlé, dl raion de espanscion Pradel y dl troi da jì a pe ora Scimenon
La senteda à scumencià cun l’apruvazion dl cont de fin per l ann finanzier 2025, cont che n se à stentà a fé davia che l ti mancia al Chemun de S. Cristina cunlauradëures tla cuntabltà. L cont ie unì dat pro cun 12 cunselieres a una y una na cunseliera de contra.
L Cunsëi de Chemun à nce dat pro na variazion al bilanz 2026-2028, danter auter àn metù da na pert na soma per na valutazion de tant che custëssa la despuscion de na spersa ora Mulin da Coi, ulache n ulëssa tl daunì ...
La senteda à scumencià cun l’apruvazion dl cont de fin per l ann finanzier 2025, cont che n se à stentà a fé davia che l ti mancia al Chemun de S. Cristina cunlauradëures tla cuntabltà. L cont ie unì dat pro cun 12 cunselieres a una y una na cunseliera de contra.
L Cunsëi de Chemun à nce dat pro na variazion al bilanz 2026-2028, danter auter àn metù da na pert na soma per na valutazion de tant che custëssa la despuscion de na spersa ora Mulin da Coi, ulache n ulëssa tl daunì ...
09 de mei 2026
La Scora de Musiga destöda 50 ciandëres
Al é passé mez secul da canche al é gnü metü sö tla Val Badia i cursc de musiga – sciöche al gnô dit. N iubilé che an festejará ai 16 de ma a La Ila
Ai 23 de jená dl 1976 êra finalmënter tan inant che al podô gní tigní les prömes leziuns dla scora de musiga a San Linert de Badia. Cun trëi maestri – Iarone Chizzali, Ulrich Willeit y Lois Willeit – 71 scolars, 30 ores finanziades dal "Südtiroler Kulturinstitut" y n curs paralel de chitara cun l’insegnant Bruno Pescoller finanzié, dala Uniun di Ladins, metô man chësta aventöra. N gran mirit sce chësc é gnü adaldé ti vá al dr. Lois Ellecosta de Colac, che é sté bun impröma da baié sö i ...
Ai 23 de jená dl 1976 êra finalmënter tan inant che al podô gní tigní les prömes leziuns dla scora de musiga a San Linert de Badia. Cun trëi maestri – Iarone Chizzali, Ulrich Willeit y Lois Willeit – 71 scolars, 30 ores finanziades dal "Südtiroler Kulturinstitut" y n curs paralel de chitara cun l’insegnant Bruno Pescoller finanzié, dala Uniun di Ladins, metô man chësta aventöra. N gran mirit sce chësc é gnü adaldé ti vá al dr. Lois Ellecosta de Colac, che é sté bun impröma da baié sö i ...
