

12 de messel 2025
L Consei General pel peèr via
Duc i componenc é stac zacan nominé, l ‘Parlament de Fascia’ pel se binèr e l é stat chiamà ite per en jebia ai 17 de messèl.
Con la nomina de Alessandro Degiampietro e de la ex procuradora Cristina Donei desche raprejentanc del Comun de Moena tel Consei General de Fascia, l é stat portà a compiment la designazion de duc i 28 componenc che, apede al procurador Edoardo Felicetti, i farà pèrt del ‘Parlament de Fascia’ ti 5 egn che vegn.
Te la litazions dai 4 de mé l era stat cernù i 16 componenc lité diretamenter dai sentadins;a des ence duc i 12 inomes en raprejentanza di 6 Comuns fascegn é ofiziai e do passa 2 meisc ...
Con la nomina de Alessandro Degiampietro e de la ex procuradora Cristina Donei desche raprejentanc del Comun de Moena tel Consei General de Fascia, l é stat portà a compiment la designazion de duc i 28 componenc che, apede al procurador Edoardo Felicetti, i farà pèrt del ‘Parlament de Fascia’ ti 5 egn che vegn.
Te la litazions dai 4 de mé l era stat cernù i 16 componenc lité diretamenter dai sentadins;a des ence duc i 12 inomes en raprejentanza di 6 Comuns fascegn é ofiziai e do passa 2 meisc ...


12 de messel 2025
Frazions protagonistes del mudament
Le ASUC de Fascia e Fiem, en colaborazion con la Sociazion provinzièla, à endrezà na scontrèda per rejonèr del percors envià via con la lege nazionèla 168 del 2017.
La comunanza de Fascia é semper stata usèda a se vardèr via e se rejer enstessa l teritorie. De chest aon testimonianza da la enrescides e dai studies de Père Frumenzio Ghetta.
Autogoern e responsabilità del Ben Comun che se troa jà ti veiores statuc de la Comunità de Fascia e che pel ge orir la strèda a la neva gestion di dominies coletives.
»N’autra vida de aministrèr: la Frazions protagonistes del mudament« l era l titol de la scontrèda endrezèda da la Frazions de Fascia e Fiem, en ...
La comunanza de Fascia é semper stata usèda a se vardèr via e se rejer enstessa l teritorie. De chest aon testimonianza da la enrescides e dai studies de Père Frumenzio Ghetta.
Autogoern e responsabilità del Ben Comun che se troa jà ti veiores statuc de la Comunità de Fascia e che pel ge orir la strèda a la neva gestion di dominies coletives.
»N’autra vida de aministrèr: la Frazions protagonistes del mudament« l era l titol de la scontrèda endrezèda da la Frazions de Fascia e Fiem, en ...


12 de messel 2025
Desgrazia sön Sas dla Crusc
N turist austriach de 71 agn á pordü la vita chësta sabeda da gní da Sas dla Crusc jö
Secunda desgrazia te püc dis, sö por i crëps dl’Alta Badia. Mefodër ai 3 de messé â n turist argentin pordü la vita da gní da Gardenacia jö. Chësta sabeda ai 12 ti ésera sozedüda a n turist austriach de 71 agn. L’alarm é gnü dé püch dan les 12, canche le joler dl Aiüt Alpin s’á alzé tl’aria cun n grup de socoridus dl Aiüt Alpinisć Alta Badia, por jí dl vers de crëp dla Crusc. Sozedüda ésera söinsom Forcela Cöcena, olache le turist gnô do sëmena jö, canche al é sbriscé fora y é raité surajö, ...
Secunda desgrazia te püc dis, sö por i crëps dl’Alta Badia. Mefodër ai 3 de messé â n turist argentin pordü la vita da gní da Gardenacia jö. Chësta sabeda ai 12 ti ésera sozedüda a n turist austriach de 71 agn. L’alarm é gnü dé püch dan les 12, canche le joler dl Aiüt Alpin s’á alzé tl’aria cun n grup de socoridus dl Aiüt Alpinisć Alta Badia, por jí dl vers de crëp dla Crusc. Sozedüda ésera söinsom Forcela Cöcena, olache le turist gnô do sëmena jö, canche al é sbriscé fora y é raité surajö, ...


12 de messel 2025
Inze ra Sagra de i Sestiere i valore de ra comunità de Anpezo
El guergno el no n’é śù adora a roinà ra festa, fata zenza i banchete del mercà, par el stradon de Alemagna sarà da ra roes. Chi de ra Tribù da Śuel i à vento duta ra gares da core; ra Mesaneles da Cortina i śoghe de forza. Par el Comun: ra identità del paes
Sto an el s’à tento duto de śal el Palio de i Sestiere d’Anpezo: ‘l é el color de el sestier de Śuel, che ‘l à vento duta e tre ra gares de sto an, da core, inze ra sfida intrà i sié Sestiere d’Anpezo. Inveze r’ea zeleste ra gucia de i ome che à vento i śoghe de forza, a tirà el funazo e a sià ra bora, col sion da doa manties. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Sto an el s’à tento duto de śal el Palio de i Sestiere d’Anpezo: ‘l é el color de el sestier de Śuel, che ‘l à vento duta e tre ra gares de sto an, da core, inze ra sfida intrà i sié Sestiere d’Anpezo. Inveze r’ea zeleste ra gucia de i ome che à vento i śoghe de forza, a tirà el funazo e a sià ra bora, col sion da doa manties. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


12 de messel 2025
Notes per catalan e furlan aur l istà de Fascia
Con doi bie conzerc de gropes de mendranza de nonzech se à avert l Panorama Music Festival.
L é scomenzà con gran sbunf chest istà l Panorama Music Festival. La edizion torona numer 10 à volù ge dedichèr amò maor lèrga a la musega de la comunanzes de mendranza linguistica, col projet »Lengac de mendranza, musega èrt e letradura« endrezà da La Grenz e dal diretor artistich Enrico Tommasini col sostegn de la Region Trentin-Südtirol, de la Provinzia de Trent, del Comun General de Fascia e del Comun de Moena.
L prum apuntament, te la senta de La Grenz a Moena en sabeda ai 28 de jugn e sui ...
L é scomenzà con gran sbunf chest istà l Panorama Music Festival. La edizion torona numer 10 à volù ge dedichèr amò maor lèrga a la musega de la comunanzes de mendranza linguistica, col projet »Lengac de mendranza, musega èrt e letradura« endrezà da La Grenz e dal diretor artistich Enrico Tommasini col sostegn de la Region Trentin-Südtirol, de la Provinzia de Trent, del Comun General de Fascia e del Comun de Moena.
L prum apuntament, te la senta de La Grenz a Moena en sabeda ai 28 de jugn e sui ...


12 de messel 2025
N auto che dëssa dantaldut vester segur
I Judacrëp de Gherdëina à giapà n auto de sucors nuef
N vënderdi ai 4 de lugio à i Judacrëp Catores Gherdëina inaugurà si auto de sucors nuef. L Iveco Massiv che n ova, fova bele scialdi vedl y l univa for plu y plu ert a abiné i tòc per l cuncé. Nscila l àn vendù y n nen à cumprà n nuef.
Do che n à giut cris y nce rujenà cun d’autra urganisazions de sucors, àn tëut la dezijion de cumpré n Land Rover Defender 130. L auto nuef àn giapà chëst ann d’ansciuda y n l à riesc adurvà per i prims ntervënc de sucors.
USC
L articul ...
N vënderdi ai 4 de lugio à i Judacrëp Catores Gherdëina inaugurà si auto de sucors nuef. L Iveco Massiv che n ova, fova bele scialdi vedl y l univa for plu y plu ert a abiné i tòc per l cuncé. Nscila l àn vendù y n nen à cumprà n nuef.
Do che n à giut cris y nce rujenà cun d’autra urganisazions de sucors, àn tëut la dezijion de cumpré n Land Rover Defender 130. L auto nuef àn giapà chëst ann d’ansciuda y n l à riesc adurvà per i prims ntervënc de sucors.
USC
L articul ...


12 de messel 2025
L palé che raida ntëur al mond feminil
Ai 14 de juni iel stat a Roma la finela naziunela de juech al palé feminil U19 per scuadres, ulache la prima scuadra jughea nchin tla serie C. Bën cin' ladines fova leprò, danter chëstes la jëuna Joy Senoner de Urtijëi. La Usc à ulù nrescì velch deplù sun n sport che ne n'ie bele giut nia plu mé n monopol di ëi
Davia che la sozietà dl FC Südtirol, che vën rateda na sozietà sceria da uni pont de ududa, à bele dai ani capì che per avëi n daunì flurënt vàla dantaldut de punté sun i jëuni y la jëunes, iela stata bona de mëter su na scuadra juvenila da ti dé dl vo, che, audide audide, ie chëst ann monce ruveda tla finela nazionela a Roma.
Tlo à la jëunes dl FC Südtirol U19 ai 14 de juni mé perdù per 1 a 0 contra la scuadra de cësa dla Roma CF. Sot a n fiers revënt, cun la ...
Davia che la sozietà dl FC Südtirol, che vën rateda na sozietà sceria da uni pont de ududa, à bele dai ani capì che per avëi n daunì flurënt vàla dantaldut de punté sun i jëuni y la jëunes, iela stata bona de mëter su na scuadra juvenila da ti dé dl vo, che, audide audide, ie chëst ann monce ruveda tla finela nazionela a Roma.
Tlo à la jëunes dl FC Südtirol U19 ai 14 de juni mé perdù per 1 a 0 contra la scuadra de cësa dla Roma CF. Sot a n fiers revënt, cun la ...


12 de messel 2025
Festa por i volontars dles marënes
Festa da d’isté di volontars che porta fora les marënes tla Val Badia y onoranzes da pert dl Raiun Sozial Val Badia
Ai 5 de jügn se á incunté a Sares por na picia festa le grup di volontars dla Comunité Comprensoriala Val de Puster, che porta fora les marënes sön rodes te döta la Val Badia. Atira do misdé él sté siur Franz Senfter che á tigní na bela mëssa tla dlijia da sté saurí da Sares, olache an á orü rengrazié dantadöt dl aiüt ciafé dal alt fina sëgn y ince por recordé chi volontars che ne é nia plü danter nos. Dedô él gnü la pert plü löcra, olache an se á senté adöm por na picia marëna tla Ostaria da ...
Ai 5 de jügn se á incunté a Sares por na picia festa le grup di volontars dla Comunité Comprensoriala Val de Puster, che porta fora les marënes sön rodes te döta la Val Badia. Atira do misdé él sté siur Franz Senfter che á tigní na bela mëssa tla dlijia da sté saurí da Sares, olache an á orü rengrazié dantadöt dl aiüt ciafé dal alt fina sëgn y ince por recordé chi volontars che ne é nia plü danter nos. Dedô él gnü la pert plü löcra, olache an se á senté adöm por na picia marëna tla Ostaria da ...


11 de messel 2025
Uteres/0.2: identità e libertà
L artist da Gries Claus Soraperra met fora sia instalazions te na motra a Castel Ivano de Strigno.
Do doi egn da sia prejentazion te Museo Ladin, Claus Soraperra porta sia mostra e sia performance Uteres/0.2 tel Spazie zivich Albano Tomaselli de Castel Ivano a Strigno. L’esposizion, che vegn inaugurèda en sabeda ai 12 de messèl da les 18:00, é stata proponeta da Croxarie, na sociazion culturèla che se dèsc ju per la valorisazion de la cultura, en colaborazion col Comun de Castel Ivano, l Ecomuseo de la Valsugana, l Istitut Cultural Ladin Majon di fascegn e Litodelta.
Se pel lejer de più su La ...
Do doi egn da sia prejentazion te Museo Ladin, Claus Soraperra porta sia mostra e sia performance Uteres/0.2 tel Spazie zivich Albano Tomaselli de Castel Ivano a Strigno. L’esposizion, che vegn inaugurèda en sabeda ai 12 de messèl da les 18:00, é stata proponeta da Croxarie, na sociazion culturèla che se dèsc ju per la valorisazion de la cultura, en colaborazion col Comun de Castel Ivano, l Ecomuseo de la Valsugana, l Istitut Cultural Ladin Majon di fascegn e Litodelta.
Se pel lejer de più su La ...


11 de messel 2025
Titul mondial dopl por Luca Pescollderungg
Por le secundo iade indolater s’á desfiré le campionat mondial de »Ultra Spartan Race« a Morzine tla Francia. Dailó s’á Luca Pescollderungg batü danü sön le percurs plü dür y á defenü so titul cun suzes
Le jonn da La Ila Luca Pescoll derungg ti l’á fata danü: tla competiziun de »Ultra Spartan Race« a Morzine, ai 4 de messé, á le jonn reconfermé le titul de campiun mon dial. Dailó, olache l’atlet s’â dan da n ann porté a ciasa le pröm titul mondial de »Ultra Spartan Race«, s’ál iniann batü danü tla competiziun plü döra sön n percurs de 53,5 chilo metri cun 3400 metri de deslivel y cun passa 60 impedimënc.
»Scebëgn che les previjiuns n’ê nia les mius, ésera impó ...
Le jonn da La Ila Luca Pescoll derungg ti l’á fata danü: tla competiziun de »Ultra Spartan Race« a Morzine, ai 4 de messé, á le jonn reconfermé le titul de campiun mon dial. Dailó, olache l’atlet s’â dan da n ann porté a ciasa le pröm titul mondial de »Ultra Spartan Race«, s’ál iniann batü danü tla competiziun plü döra sön n percurs de 53,5 chilo metri cun 3400 metri de deslivel y cun passa 60 impedimënc.
»Scebëgn che les previjiuns n’ê nia les mius, ésera impó ...


11 de messel 2025
Se chier Tagesmutter a Cianacei
No l é assà personal per encontentèr la domana. Per entener la situazion, fajon n bilanz con la responsaboles del servije, l’Aministrazion e na neo-mère.
L é 6 l numer de popes che dal scomenz del an l é vegnù adalèrch a Cianacei. I egn dant i era stac 19 del 2024, 15 (2023), 8 (2022), 15 (2021), 18 (2020), 14 (2019) e 15 (2018). Do la ‘paussa’ del 2022, l numer ti ultimes egn à scomenzà endodanef a se smaorèr tant che tel servije privat Tagesmutter de Cianacei, da più che na dejina de egn portà inant da la coprativa provinzièla Il Sorriso, no l é assà post per duc chenc. L é stat endrezà na scontrèda con la families olache l é vegnù fora ...
L é 6 l numer de popes che dal scomenz del an l é vegnù adalèrch a Cianacei. I egn dant i era stac 19 del 2024, 15 (2023), 8 (2022), 15 (2021), 18 (2020), 14 (2019) e 15 (2018). Do la ‘paussa’ del 2022, l numer ti ultimes egn à scomenzà endodanef a se smaorèr tant che tel servije privat Tagesmutter de Cianacei, da più che na dejina de egn portà inant da la coprativa provinzièla Il Sorriso, no l é assà post per duc chenc. L é stat endrezà na scontrèda con la families olache l é vegnù fora ...


11 de messel 2025
Tablei, nuove regole per podei i sposté
Se mossarà resté l plù poscibile damprò al sedim. Delmonego: »Stop a la speculazion«
Basta »deregulation« sui tablei. L consei de comun l a aprové nchëstadì n at de indiriz che limiteia le poscibilité dei sposté ulachemei.
Da temp oramei l’atenzion de la speculazion l’a metù i ogli sui tablei da mont. Fabricac tres plù cherìs per ester fac fora e deventé de picole vilete, magari da fité via a turisć facoltousc, che pò s’empermëte de paié zifre da vignì ciourgn pur de podei dormì chelche not su per mont.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
Basta »deregulation« sui tablei. L consei de comun l a aprové nchëstadì n at de indiriz che limiteia le poscibilité dei sposté ulachemei.
Da temp oramei l’atenzion de la speculazion l’a metù i ogli sui tablei da mont. Fabricac tres plù cherìs per ester fac fora e deventé de picole vilete, magari da fité via a turisć facoltousc, che pò s’empermëte de paié zifre da vignì ciourgn pur de podei dormì chelche not su per mont.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...


11 de messel 2025
Trei garejèdes con la DoloMyths Run
I miores atlec de la corsa sa mont tol pèrt chesta fin de setemèna a la Run Trail, la Run 12K e la Skyrace.
Trei apuntamenc de corsa sa mont de aut livel chesta fin de setemèna te Fascia con la DoloMyths Run. Chest’outa la dates é states antizipèdes respet a cheles staboles di egn dant, donca ai 12 e 13 de messèl. Chel che che no muda enveze l é la garejèdes: apede a la verscion Sky, che é ruèda a sia 27^ edizion, con passaje sun Sforcela Pordoi, Piz Boè e ju per la Val Lasties, dal an passà l é en program ence la trail sui 42 chilometres che passa japede la Marmolèda, sun Pordoi, Sela e Rodela e no ...
Trei apuntamenc de corsa sa mont de aut livel chesta fin de setemèna te Fascia con la DoloMyths Run. Chest’outa la dates é states antizipèdes respet a cheles staboles di egn dant, donca ai 12 e 13 de messèl. Chel che che no muda enveze l é la garejèdes: apede a la verscion Sky, che é ruèda a sia 27^ edizion, con passaje sun Sforcela Pordoi, Piz Boè e ju per la Val Lasties, dal an passà l é en program ence la trail sui 42 chilometres che passa japede la Marmolèda, sun Pordoi, Sela e Rodela e no ...


11 de messel 2025
Do na palsa de 150 agn, deura l’Ostaria Vedla indô les portes
Cun na festa de daurida a fin de jügn á la »Ostaria Vedla« daurí danü les portes. I faturs che â inlaota porté ala stlüta, rapresentëia incö na ocajiun de ospitalité
Presciapüch dan da n ann festejâ le paisc d’La Val dassënn por le iubilé de 150 agn dala costruziun dla dlijia nöia a Plan Morin. Deplü é stades les ocajiun por alzé fora le capitul dla storia dl paisc, te chël che al ê gnü a s’al dé cun la costruziun dla dlijia nöia le spostamënt dl zënter de paisc dala Dlijia Vedla jön Plan Morin. Sciöche la rapresentaziun teatrala dl’Uniun Teater La Val â mostré sö, â chësc avenimënt porté a stritoc y a na despartiziun tla comunité. I ostis a ce dles ...
Presciapüch dan da n ann festejâ le paisc d’La Val dassënn por le iubilé de 150 agn dala costruziun dla dlijia nöia a Plan Morin. Deplü é stades les ocajiun por alzé fora le capitul dla storia dl paisc, te chël che al ê gnü a s’al dé cun la costruziun dla dlijia nöia le spostamënt dl zënter de paisc dala Dlijia Vedla jön Plan Morin. Sciöche la rapresentaziun teatrala dl’Uniun Teater La Val â mostré sö, â chësc avenimënt porté a stritoc y a na despartiziun tla comunité. I ostis a ce dles ...


11 de messel 2025
Garejedes epiches ti Pirenei
Thomas Piazza y Armin Rifesser de Urtijëi, dl Club Rodes Gherdëina, ie ruvei sun l podium pra la garejeda de roda da mont »Andorra Epic«
Cater dis, cater garejedes de roda da mont, 203 chilometri, passa 6500 metri de deslivel suvier y juvier: la »Andorra Epic«, da n juebia ai 3 a dumënia ai 6 de lugio tl luech de La Massana a Andorra, ie stata na bela ndesfida per duc i atlec y la atletes da dut l mond che à fat pea, danter auter nce doi de Gherdëina. Per Thomas Piazza y Armin Rifesser de Urtijëi iel stat na bela esperienza, dantaldut i troies strënc, cun ravises y sasc, ulache n pudova la lascé jì, ti à plajù. Y ...
Cater dis, cater garejedes de roda da mont, 203 chilometri, passa 6500 metri de deslivel suvier y juvier: la »Andorra Epic«, da n juebia ai 3 a dumënia ai 6 de lugio tl luech de La Massana a Andorra, ie stata na bela ndesfida per duc i atlec y la atletes da dut l mond che à fat pea, danter auter nce doi de Gherdëina. Per Thomas Piazza y Armin Rifesser de Urtijëi iel stat na bela esperienza, dantaldut i troies strënc, cun ravises y sasc, ulache n pudova la lascé jì, ti à plajù. Y ...


11 de messel 2025
Te n drë’ erton
N sada iel stat l turnoi de juech al palé ta Curijel
Jughé te n ciamp ërt cun la codla che berdola for inò ju per l rone: chësc ie l »Curijel Alpenfußball«, l turnoi de juech al palé sa Curijel te Sëlva.Na manifestazion che ie urmei deventeda na tradizion, davia che n ie bele ruvei ala nona edizion. N sada ai 5 de lugio fova dut njenià per chësc turnoi particuler: cater scuadres da cater nchin a cin’ jugadëures à jugà al palé te n ërt y chëi plu da nierf à venciù de biei pesć.
Christian Perathoner, che à metù a jì l ...
Jughé te n ciamp ërt cun la codla che berdola for inò ju per l rone: chësc ie l »Curijel Alpenfußball«, l turnoi de juech al palé sa Curijel te Sëlva.Na manifestazion che ie urmei deventeda na tradizion, davia che n ie bele ruvei ala nona edizion. N sada ai 5 de lugio fova dut njenià per chësc turnoi particuler: cater scuadres da cater nchin a cin’ jugadëures à jugà al palé te n ërt y chëi plu da nierf à venciù de biei pesć.
Christian Perathoner, che à metù a jì l ...


11 de messel 2025
La Segra ie la festa de chëi da tlo
Chëst ann fòvel inò la Mujiga che à pudù mëter a jì la festa dla Segra de Urtijëi, na festa ulache n se anconta y ulache duc susten gën una dla gran lies dl luech. Truepa jënt nce ala Santa Mëssa y ala defileda di Guanc dala Gherdëina
Do plu enes de ciaut fòvel udù dant n fin dl’ena de plueia, ma per fertuna se à i esperc falà. N sada sëira fòvel drët bel y n se n stajova saurì sun Plaza de Sant Antone, n cumpanía danter na gran cumpëida de jëuni y manco jëuni. Sot ala tënda ne fòvel nia da abiné na lerch, y nce ntëurvia fova la plaza plëina de jënt. L ie bel che nce chëst’ann fòvel truepa jëunes cun l diendl y i jëuni cun la brea de pel, na cossa che à bele scumencià dan n valgun ani y che semea jì ...
Do plu enes de ciaut fòvel udù dant n fin dl’ena de plueia, ma per fertuna se à i esperc falà. N sada sëira fòvel drët bel y n se n stajova saurì sun Plaza de Sant Antone, n cumpanía danter na gran cumpëida de jëuni y manco jëuni. Sot ala tënda ne fòvel nia da abiné na lerch, y nce ntëurvia fova la plaza plëina de jënt. L ie bel che nce chëst’ann fòvel truepa jëunes cun l diendl y i jëuni cun la brea de pel, na cossa che à bele scumencià dan n valgun ani y che semea jì ...


11 de messel 2025
Nüsc politics nes provochëia
Dal punt d’odüda finanziar, é le 2025 por nüsc rapresentanc politics provinziai y regionai n ann straordinar. Bele dal mëteman dl ann ái podü se ralegré cun n aumënt dl 10,7% sön sü paiamënc, tan co za. 1.000 euro brutto al mëis. Inant ésera jüda de merz, canche ai á ciafé sön busta paga incër 19 mile euro sciöche »adatamënt ala inflaziun« por i agn 2022 y 2023. Ó dí che sce an cumpëda adöm ci che ai davagna bele zënza, ái albü ma te chël mëis na busta paga de passa 31.500€ brutto. I ne ...