23 de jugn 2026
N an de Kino con filmes e evenc
Te la strutura de Cianacei la neva sociazion à portà dant scomenzadives de agregazion per duta la comunanza. Col projet ‘Proiezion’ n grop de joegn à abù l met de cognoscer la mendranza furlèna, vijitèr Radio Onde furlane e cognoscer de neves artisć.
L é presciapech n an che la neva sociazion Kino à tout en gestion l Teater Chino Marmolèda de Cianacei, strutura con gran potenzialitèdes che man a man, de gra a la idees e al lurier del nef grop de lurier, l é do a doventèr emportant spazie culturèl e sozièl, de agregazion per l paisc de Cianacei e per duta la comunanza de Fascia.
N muie l é stat la scomenzadives portèdes dant ti meisc passé, dedichèdes a bec, joegn e gregn: no demò filmes, ma evenc che à proà a soscedèr l enteres de ...
L é presciapech n an che la neva sociazion Kino à tout en gestion l Teater Chino Marmolèda de Cianacei, strutura con gran potenzialitèdes che man a man, de gra a la idees e al lurier del nef grop de lurier, l é do a doventèr emportant spazie culturèl e sozièl, de agregazion per l paisc de Cianacei e per duta la comunanza de Fascia.
N muie l é stat la scomenzadives portèdes dant ti meisc passé, dedichèdes a bec, joegn e gregn: no demò filmes, ma evenc che à proà a soscedèr l enteres de ...
23 de jugn 2026
I fuosc del Cuor de Gesù, da 20 agn na tradizion che crësc
L eva sté i scizeri da Fodom e Col a la remëte mpé. Domënia tropa jent su per le mont a cialé prò e fè ncin de festa
Coráva l ann 2006 cánche n grop de jovegn ntra Fodom e Col che s’ava biné auna per remëte mpé la compagnia dei scizeri, i tournáva ence depierpoi a fè rivive una de le tradizion che plù l’é liada proprio ai scizeri: chëla dei fuosc del Cuore de Gesù. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Coráva l ann 2006 cánche n grop de jovegn ntra Fodom e Col che s’ava biné auna per remëte mpé la compagnia dei scizeri, i tournáva ence depierpoi a fè rivive una de le tradizion che plù l’é liada proprio ai scizeri: chëla dei fuosc del Cuore de Gesù. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
23 de jugn 2026
Le ciavalier Daniel da Pinëi
Süa pasciun y ambiziun l’á condüt iniann al Rait de Oswald von Wolkenstein söl plateau dl Scilier. Daniel Ploner nes cunta de süa esperiënza da se cualifiché adöm cun trëi ciavaliers da Fie/Völs al gran rait, y spo da tó pert ales gares y stlü jö te na bona posiziun
Daniel Ploner da Pinëi a Al Plan nes fej incö na parüda n pü’ capazia, deache i l’incuntun por nes cunté de süa ultima esperiënza personala, chëra da avëi tut pert ativamënter por le pröm iade desco ciavalier al gran rait de Oswald von Wolkenstein tles contrades a pe dl Scilier/Schlern.
Al é passé püces edemes da chësta esperiënza, y sëgn che les fadies y emoziuns á podü n pü’ se calmé ia, cunta Daniel dla idea dan plü agn da tó pert a chësc rait y dla pröma gara che l’á odü danter i ...
Daniel Ploner da Pinëi a Al Plan nes fej incö na parüda n pü’ capazia, deache i l’incuntun por nes cunté de süa ultima esperiënza personala, chëra da avëi tut pert ativamënter por le pröm iade desco ciavalier al gran rait de Oswald von Wolkenstein tles contrades a pe dl Scilier/Schlern.
Al é passé püces edemes da chësta esperiënza, y sëgn che les fadies y emoziuns á podü n pü’ se calmé ia, cunta Daniel dla idea dan plü agn da tó pert a chësc rait y dla pröma gara che l’á odü danter i ...
23 de jugn 2026
Proa da d’instà, tecnicamënter ria per i judacrëp
Per se njenië ca per l instà, iel unì simulà nzidënc te parëies dastramp ërc y ncompri - caledes de passa 100 metri tl uet
I parëies de Mëisules dala Biesces ie scialdi cunesciui danter i arpizadëures. L se trata de n valgun ciampanii japé dl Sela a ovest, auc nchin a 300 metri, propi sëura streda danter la desvieda y puech dan l Jëuf de Frea. I parëies ie vertichei o pond gor ora, l crëp ie lize y de boniscima cualità, adide, ideél per se arpizé te degreies plu auc. Perchël ne n'iel nia da se fé marueia che gran pert dla vies sun chisc parëies ie nasciudes tert, canche la massaria y tecnica fova bele plu inant. Ti ...
I parëies de Mëisules dala Biesces ie scialdi cunesciui danter i arpizadëures. L se trata de n valgun ciampanii japé dl Sela a ovest, auc nchin a 300 metri, propi sëura streda danter la desvieda y puech dan l Jëuf de Frea. I parëies ie vertichei o pond gor ora, l crëp ie lize y de boniscima cualità, adide, ideél per se arpizé te degreies plu auc. Perchël ne n'iel nia da se fé marueia che gran pert dla vies sun chisc parëies ie nasciudes tert, canche la massaria y tecnica fova bele plu inant. Ti ...
22 de jugn 2026
130 egn anter documenc, video e podcast
La Coprativa de Fascia met fora na lingia de intervistes a jent de età. L’à tout pèrt a Archivissima e con n grop de joegn l é stat fat ence podcast per Radio Ladinia.
Ogne doi meisc presciapech sui canai social de la Coprativa de Fascia vegn fora n nef video che ne ciapa l eie. L é jent de conta, che recorda, vita e lurier leé a chesta azienda e a la comunanza. L é n projet che fèsc pèrt de la scomenzadives che la Coprativa de Fascia à endrezà per recordèr l cedean di 130 egn de storia, che é tachèda ite belapontin del 1896. De chest e de auter aon rejonà con Elena Pitolini del ofize marketing del Fassa Coop.
Co éla nasciuda l’idea di video?
Elena Pitolini ...
Ogne doi meisc presciapech sui canai social de la Coprativa de Fascia vegn fora n nef video che ne ciapa l eie. L é jent de conta, che recorda, vita e lurier leé a chesta azienda e a la comunanza. L é n projet che fèsc pèrt de la scomenzadives che la Coprativa de Fascia à endrezà per recordèr l cedean di 130 egn de storia, che é tachèda ite belapontin del 1896. De chest e de auter aon rejonà con Elena Pitolini del ofize marketing del Fassa Coop.
Co éla nasciuda l’idea di video?
Elena Pitolini ...
22 de jugn 2026
R’erba verde del bob
Vanza tropo da fei, inze ‘l cantier de ra pista Eugenio Monti de Ronco in Anpezo. Mancia duto chel laoro che i aea inprometù e che son drio a spetà
Algo se scomenza a vede, ma ‘l é ben poco, par ades. Da calche di, col cioudo e ra pioa, se taca a vede r’erba che cresce intor ra pista da bob Eugenio Monti de Ronco, in Anpezo. Nuia in duto, ma calche algo sponta su chera spones de jera, chera graes che ‘l é vanzà intor ‘l inpianto, inze ‘l cantier, dapò de i laore de ‘l an pasà.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Algo se scomenza a vede, ma ‘l é ben poco, par ades. Da calche di, col cioudo e ra pioa, se taca a vede r’erba che cresce intor ra pista da bob Eugenio Monti de Ronco, in Anpezo. Nuia in duto, ma calche algo sponta su chera spones de jera, chera graes che ‘l é vanzà intor ‘l inpianto, inze ‘l cantier, dapò de i laore de ‘l an pasà.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
22 de jugn 2026
Mparé velch per la vita
Coche n dij tan bel: dut chël che n à mparà possa n iede vester de utl. Cie che la jëunes y i jëuni dla grupa di jëuni dla Crëusc Blancia à mparà, à te na ntraunida de dan n doi enes salvà na vita
La Crëusc Blancia de Gherdëina à bele da passa vint ani na grupa di jëuni ulache n mpera cosses de prim aiut, n fej la prima esperienzes che à da nfé cun l lëur ulenter dla Crëusc y n à nce mumënc de aurela curta. Na bela grupa che à nce te chisc ani purtà pro che de plu ie pona, canche i ie unic majeri, passei a deventé ulenteres o nce dependënc te chesc ciamp. Dut chël che i à mparà ti ani tla grupa di jëuni ti ie stat de utl. De utl ti ie chësc savëi nce sta a trëi jëunes de Gherdëina, Sanna ...
La Crëusc Blancia de Gherdëina à bele da passa vint ani na grupa di jëuni ulache n mpera cosses de prim aiut, n fej la prima esperienzes che à da nfé cun l lëur ulenter dla Crëusc y n à nce mumënc de aurela curta. Na bela grupa che à nce te chisc ani purtà pro che de plu ie pona, canche i ie unic majeri, passei a deventé ulenteres o nce dependënc te chesc ciamp. Dut chël che i à mparà ti ani tla grupa di jëuni ti ie stat de utl. De utl ti ie chësc savëi nce sta a trëi jëunes de Gherdëina, Sanna ...
21 de jugn 2026
Doi vardians neves sui jouves e sa mont
L’ApT de Fascia à tout su doi ‘ranger’ per ge sporjer consees ai ghesć e fèr l control del teritorie. N ranger fascian ence ló dal lech de Ciareja.
Da chest istà sui jouves, troes e lesc da mont sarà doi neva persones a la leta di ghesć, per ge dèr informazions e ge fèr cognoscer la belezes del teritorie. L é n projet de l’ApT de Fascia che à tout su doi ‘ranger’, na encèria inovativa e strategica, pissèda per miorèr l’acolienza e l’esperienza di turisć via per i meisc de maor turism. Se trata de Carolina Chenetti da Moena e Marco Mazzel da Cianacei.
I doi ranger jirà soraldut sui cinch jouves de Sela, Pordoi, Fedaa, Ciareja e Sèn Pelegrin ...
Da chest istà sui jouves, troes e lesc da mont sarà doi neva persones a la leta di ghesć, per ge dèr informazions e ge fèr cognoscer la belezes del teritorie. L é n projet de l’ApT de Fascia che à tout su doi ‘ranger’, na encèria inovativa e strategica, pissèda per miorèr l’acolienza e l’esperienza di turisć via per i meisc de maor turism. Se trata de Carolina Chenetti da Moena e Marco Mazzel da Cianacei.
I doi ranger jirà soraldut sui cinch jouves de Sela, Pordoi, Fedaa, Ciareja e Sèn Pelegrin ...
21 de jugn 2026
Na delegazion istriana vijita la mendranzes provinzièles
L assessor Simone Marchiori, l Servije mendranzes linguistiches PAT e esponenc de ladins, mochegn e zimbres à tout dant i raprejentanc de la Region Istriana de la Croazia.
Na delegazione da l'Istria é ruèda chisc dis passé te nosc raion. En sabeda ai 14 de jugn la vizepresidenta de la Region Istriana Jessica Acquavita e i assessores regionèi Tea Batel e Vladimir Torbica é rué te Fascia compagné da Cristina de Tisi del Servije Mendranzes de Trent e i à podù vijitèr l Museo Ladin vidé da la diretora del Istitut Sabrina Rasom, che la ge à prejentà i contegnui de la sales espositives e la i à metui en consaputa de la storia, la tradizions, l lengaz e la ...
Na delegazione da l'Istria é ruèda chisc dis passé te nosc raion. En sabeda ai 14 de jugn la vizepresidenta de la Region Istriana Jessica Acquavita e i assessores regionèi Tea Batel e Vladimir Torbica é rué te Fascia compagné da Cristina de Tisi del Servije Mendranzes de Trent e i à podù vijitèr l Museo Ladin vidé da la diretora del Istitut Sabrina Rasom, che la ge à prejentà i contegnui de la sales espositives e la i à metui en consaputa de la storia, la tradizions, l lengaz e la ...
21 de jugn 2026
Consilio Comunal nta Col: pea via la nuova legislatura
Paolo Frena l à giurà su la Costituzion e per la cuinta ota da Capocomun
Marcui passà, ai 10 de jugn, s’à binà l nuof Consilio Comunal vignù fora da le votaziogn del 24 e 25 de mai. La prima sentada, ciamada »de insediament«, la pervede n valgune prozedure ufiziai: davant da dut la proclamazion dei componenc dei Consilio Comunal, co le dichiaraziogn de elegibilità e compatibilità dei Consilier e del Capocomun. (Per la redazion de Souramont Denni Dorigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper ...
Marcui passà, ai 10 de jugn, s’à binà l nuof Consilio Comunal vignù fora da le votaziogn del 24 e 25 de mai. La prima sentada, ciamada »de insediament«, la pervede n valgune prozedure ufiziai: davant da dut la proclamazion dei componenc dei Consilio Comunal, co le dichiaraziogn de elegibilità e compatibilità dei Consilier e del Capocomun. (Per la redazion de Souramont Denni Dorigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper ...
21 de jugn 2026
Teresa y Zoe primes a Bulsan
L Zënter de jì a ciaval de Pozamanigoni à fat pea l’ena passeda pra i Campiunac regiunei Trentino Südtirol a Bulsan cun 13 ciavei y à arjont scialdi de bon resultac
Da n vënderdi ai 5 a dumënia ai 7 de juni iel stat a Bulsan i Campiunac regiunei de jì a ciaval. De plu mutans y jëunes dl Zënter de jì a ciaval de Pozamanigoni à fat pea. Pra l trofeo »punjins« autëza 50 zm ie Isabella Giuliani ruveda terza cun l ciaval Black Angel y Silvia Biffi sesta cun l ciaval Miracle Baby.
Pra l trofeo »brevetti emergenti« autëza 90 zm à Chiara Crescioli arjont l segondo plazamënt cun si ciaval It’s amazing.
Deplù resultac cun fotografies iel da liejer do tla edizion ...
Da n vënderdi ai 5 a dumënia ai 7 de juni iel stat a Bulsan i Campiunac regiunei de jì a ciaval. De plu mutans y jëunes dl Zënter de jì a ciaval de Pozamanigoni à fat pea. Pra l trofeo »punjins« autëza 50 zm ie Isabella Giuliani ruveda terza cun l ciaval Black Angel y Silvia Biffi sesta cun l ciaval Miracle Baby.
Pra l trofeo »brevetti emergenti« autëza 90 zm à Chiara Crescioli arjont l segondo plazamënt cun si ciaval It’s amazing.
Deplù resultac cun fotografies iel da liejer do tla edizion ...
21 de jugn 2026
Paurs dla munt incunta i paurs dla ordöra
La Uniun di Paurs da San Martin é jüda a ciafé la Uniun di Paurs da Eppan. Söl program él sté vijites te cianoes y danter les coltivaziuns de früc y vins. N barat de esperiënzes y de desfides
En sagbeda ai 16 de ma s’á n pice grup dla Uniun di Paurs da San Martin metü sön tru por jí a Eppan, olache al ê söl program da s’incunté cun la Uniun di Paurs dl post, cun chëra che al é na sort de partenariat. N grup de paurs dla munt s’á incunté n grup de paurs dla ordöra. Paurs che tëgn prinzipalmënter armënc s’á incunté cun paurs che se dá jö cun früc y vins. Ara nen jô da se conësce damí, da se baraté fora sön esperiënzes y desfides y ince da cuché iadô les coltrines de n valgönes ...
En sagbeda ai 16 de ma s’á n pice grup dla Uniun di Paurs da San Martin metü sön tru por jí a Eppan, olache al ê söl program da s’incunté cun la Uniun di Paurs dl post, cun chëra che al é na sort de partenariat. N grup de paurs dla munt s’á incunté n grup de paurs dla ordöra. Paurs che tëgn prinzipalmënter armënc s’á incunté cun paurs che se dá jö cun früc y vins. Ara nen jô da se conësce damí, da se baraté fora sön esperiënzes y desfides y ince da cuché iadô les coltrines de n valgönes ...
20 de jugn 2026
I Polins é enjigné per la neva sajon
Te la Val de sot e te la Val de sora, olache l é la gestion sozièda, l é 16 operatores che fèsc servije de orden publich e de segureza a la manifestazions. Da dezember i se à endotà de la èrmes.
Taca ite la sajon da d’istà e con chesta se smaora ence l lurier di Polins de Fascia. Aon fat cater ciacoles con Gianluca Ruggiero, l Comandant di Polins de la gestion sozièda de Fascia, che col prum de jené del 2025 no tol più ite l Comun de Sèn Jan.
Cotenc siede per chesta neva sajon da d’istà?
Gianluca Ruggiero Sion de 16 operatores anter chi de ruol e chi a temp determinà, se spartion su anter la Val de sot e donca Moena e Soraga e la Val de sora donca Mazin, Ciampedel e Cianacei. Sion ...
Taca ite la sajon da d’istà e con chesta se smaora ence l lurier di Polins de Fascia. Aon fat cater ciacoles con Gianluca Ruggiero, l Comandant di Polins de la gestion sozièda de Fascia, che col prum de jené del 2025 no tol più ite l Comun de Sèn Jan.
Cotenc siede per chesta neva sajon da d’istà?
Gianluca Ruggiero Sion de 16 operatores anter chi de ruol e chi a temp determinà, se spartion su anter la Val de sot e donca Moena e Soraga e la Val de sora donca Mazin, Ciampedel e Cianacei. Sion ...
20 de jugn 2026
Le consëi dla CTAB á lité
L’ultima edema é le consëi nü dla Cooperativa Turistica Alta Badia gnü cherdé ite por la pröma sentada. Al é gnü lité le presidënt, i vize nüs, y partí sö les inciaries desvalies
Ala fin de ma â i assoziá dla Cooperativa Turistica Alta Badia (CTAB) tla sentada da d’aisciöda lité le diretif nü. La serada s’â stlüt jö cun la nominaziun di 15 mëmbri rová te consëi. Le mercui dl’ultima edema, ai 10 de jügn, á le consëi tigní süa pröma sentada cun la lita dl presidënt, di dui vize y di mëmbri cun inciaries desvalies. Christian Pescollderungg é gnü reconfermé presidënt, tratan che a pié do l’inciaria da vize é stá i mëmbri Hanspeter Pitscheider, rapresentant por la categoria ...
Ala fin de ma â i assoziá dla Cooperativa Turistica Alta Badia (CTAB) tla sentada da d’aisciöda lité le diretif nü. La serada s’â stlüt jö cun la nominaziun di 15 mëmbri rová te consëi. Le mercui dl’ultima edema, ai 10 de jügn, á le consëi tigní süa pröma sentada cun la lita dl presidënt, di dui vize y di mëmbri cun inciaries desvalies. Christian Pescollderungg é gnü reconfermé presidënt, tratan che a pié do l’inciaria da vize é stá i mëmbri Hanspeter Pitscheider, rapresentant por la categoria ...
20 de jugn 2026
Detelpai Don Mario
En ocajion de la festa del Sacro Cher de Gejù la comunanza de Cianacei ge à fat mingol de festa a don Mario Bravin, che acà 35 egn l é stat consacrà preve a Trent tel dì de Sèn Vile.
L é da passa diesc egn che don Mario Bravin rec la parochies de Cianacei e Dèlba: l cedean giust fossa stat de otober del an passà, ma apontin enlouta l é stat chiamà dal Piscop a se tor su na encèria maora, chela de responsabol de duta la parochies de Fascia. L uton passà l é stat donca la Val de sot a ge dèr l benvegnù e per chest la comunanza de Cianacei no à podù l festejèr, spetan de troèr n'autra ocajion per ge sporjer l detelpai per sie diesc egn de vejinanza e desponibilità.
L'ocajion ...
L é da passa diesc egn che don Mario Bravin rec la parochies de Cianacei e Dèlba: l cedean giust fossa stat de otober del an passà, ma apontin enlouta l é stat chiamà dal Piscop a se tor su na encèria maora, chela de responsabol de duta la parochies de Fascia. L uton passà l é stat donca la Val de sot a ge dèr l benvegnù e per chest la comunanza de Cianacei no à podù l festejèr, spetan de troèr n'autra ocajion per ge sporjer l detelpai per sie diesc egn de vejinanza e desponibilità.
L'ocajion ...
20 de jugn 2026
Co ra moto contra un guardia del Parco d’Anpezo
Un burto jesto, suzedù ra setemana pasada, su ra monte de Rozes. L é biśoin de lourà dute aduna, par stà de sguaita, intrà ra istituzios: Regoles, Comun, Provinzia
Un guardia del Parco ciapà sote da ‘na moto. che el vorea fermà, su ‘na strada agnó che ra no podea pasà. Chesta burta noa r’à fato in prescia a śirà par duto el paes de Anpezo, e anche defora. L é suzedù sabeda pasà, ai 13 de śugno, a Giorgio Zangiacomi, che dute conosce par »Zachi«. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Un guardia del Parco ciapà sote da ‘na moto. che el vorea fermà, su ‘na strada agnó che ra no podea pasà. Chesta burta noa r’à fato in prescia a śirà par duto el paes de Anpezo, e anche defora. L é suzedù sabeda pasà, ai 13 de śugno, a Giorgio Zangiacomi, che dute conosce par »Zachi«. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
20 de jugn 2026
Resultac da plajëi
L ie stat doi turnoi de scioh, un te Gherdëina, un a Bulsan. Tl articul pudëis liejer do i resultac
N sada ai 13 de juni iel stat l Campiunat de Gherdëina de »semilampo« tl local dla lia a Urtijëi. I 10 partezipanc à abù n bel domesdì y ie daldò jic a cëina per finé via chësta sajon y jì tla paussa da d’instá. Tla fotografia ie da udëi i jugadëures che à arjont l podest.
Dut l articul tla edizion atuela de La Usc.
N sada ai 13 de juni iel stat l Campiunat de Gherdëina de »semilampo« tl local dla lia a Urtijëi. I 10 partezipanc à abù n bel domesdì y ie daldò jic a cëina per finé via chësta sajon y jì tla paussa da d’instá. Tla fotografia ie da udëi i jugadëures che à arjont l podest.
Dut l articul tla edizion atuela de La Usc.
20 de jugn 2026
Jì a crëp alalergia
Festa per la fin dl ann dl’Arpizeda Sportiva Ghërdeina a mesa la natura per granc y pitli
N dumënia ai 7 de juni se à la grupa dl ASK (Arpizeda Sportiva Gherdëina) mo ancuntà per l ultim iede de chësta sajon 2025/2026 per jì deberieda a se arpizé sun La Gran Piera ti Plans de Cunfin. Davia che l ann passà ons urganisà ala fin dla sajon na pitla garejeda deberieda cun n genitor, se ons chëst ann mpensà de fé velch per ti dé inant la ueia de jì a crëp dedora a nosc atlec. Nscila ie unida a s’l dé chësta scumenciadiva.
Dut l articul tla edizion atuela de La Usc.
N dumënia ai 7 de juni se à la grupa dl ASK (Arpizeda Sportiva Gherdëina) mo ancuntà per l ultim iede de chësta sajon 2025/2026 per jì deberieda a se arpizé sun La Gran Piera ti Plans de Cunfin. Davia che l ann passà ons urganisà ala fin dla sajon na pitla garejeda deberieda cun n genitor, se ons chëst ann mpensà de fé velch per ti dé inant la ueia de jì a crëp dedora a nosc atlec. Nscila ie unida a s’l dé chësta scumenciadiva.
Dut l articul tla edizion atuela de La Usc.
20 de jugn 2026
Viac culturel tla Val Canal
Monika Kelder y Ivana Moroder dla Union di Ladins de Gherdëina à metù a jì n viac culturel tla Val Canal per mparé a cunëscer la mendranza tudëscia te chësta valeda
Coche urmei bele tradizion da n valgun ani incà, à la Union di Ladins de Gherdëina nce chëst ann metù a jì na jita culturela, plu avisa tla Val Canal y a Kranjska Gora ai 6 y 7 de juni. La Val Canal ie tl nord-est dl Friul, al cunfin cun l’Austria y la Slovenia. Kranjska Gora ie n luech tla Slovenia.
Son furnei ora per Puster, sëura l Kreuzbergpass nchin a Sappada. Daldò inant de viers de Tolmezzo y da Pontebba ite per la Val Canal. Cun la furnadoia sons ruvei su sun l Monte Lussari. Chësc ie n ...
Coche urmei bele tradizion da n valgun ani incà, à la Union di Ladins de Gherdëina nce chëst ann metù a jì na jita culturela, plu avisa tla Val Canal y a Kranjska Gora ai 6 y 7 de juni. La Val Canal ie tl nord-est dl Friul, al cunfin cun l’Austria y la Slovenia. Kranjska Gora ie n luech tla Slovenia.
Son furnei ora per Puster, sëura l Kreuzbergpass nchin a Sappada. Daldò inant de viers de Tolmezzo y da Pontebba ite per la Val Canal. Cun la furnadoia sons ruvei su sun l Monte Lussari. Chësc ie n ...



