08 de dezember 2024
Atmosfera da Nadé t’La Spona
Ai 30 de novëmber á La Spona a Pidrô daurí sües portes por la popolaziun, en ocajiun dl marcé da Nadé. Ince la ULVB á metü fora sües publicaziuns y presenté les novités, pitan n domisdé de letöra y de pastelné por i pici
Cun la fin dl mëis de novëmber s’á les portes d’La Spona daurí danü por la popolaziun. Ti locai y ti laboratori d’La Spona a Pidrô rodâl bele l’atmosfera da Nadé. En ocajiun dl marcé da Nadé ai 20 de novëmber, él gnü implí stonc intiers cun laurs d’artejanat che les porsones assistides dla strotöra á arjigné ca ia por l’ann.
En chësta ocajiun á la Uniun di Ladins Val Badia metü fora n pice marcé dai libri y á presenté l’ultima publicaziun.
Deplü da lí ciafëise tla ...
Cun la fin dl mëis de novëmber s’á les portes d’La Spona daurí danü por la popolaziun. Ti locai y ti laboratori d’La Spona a Pidrô rodâl bele l’atmosfera da Nadé. En ocajiun dl marcé da Nadé ai 20 de novëmber, él gnü implí stonc intiers cun laurs d’artejanat che les porsones assistides dla strotöra á arjigné ca ia por l’ann.
En chësta ocajiun á la Uniun di Ladins Val Badia metü fora n pice marcé dai libri y á presenté l’ultima publicaziun.
Deplü da lí ciafëise tla ...
08 de dezember 2024
Uls 1 Dolomiti e Istitut Zooprofilatich auna per garantì la segurëzza dei alimenc
I doi enc i controlarà a campion bar, hotel e ristoránc n previjion de le olimpiadi. Sot la lente ence le malghe
Sanité publica e segurëzza sul mangé. Chisc i doi filons de ativité ulache se conzentrarà la colaborazion ntra Uls 1 Dolomiti e l istitut Zooprofilatich del Veneto. A mëte neigher su blánch la soeja de chisc evenc l acordo cuadsro firmé dai doi enc. Le doi realté le laorarà spò per la realizazion de scomenciadive scientifiche, programs de rizerca, corsc de formazion e ativité de promozion de la sanité publica. coche spiega Giuseppe Dal Ben, Diretor General de la Uls 1 Dolomiti: ...
Sanité publica e segurëzza sul mangé. Chisc i doi filons de ativité ulache se conzentrarà la colaborazion ntra Uls 1 Dolomiti e l istitut Zooprofilatich del Veneto. A mëte neigher su blánch la soeja de chisc evenc l acordo cuadsro firmé dai doi enc. Le doi realté le laorarà spò per la realizazion de scomenciadive scientifiche, programs de rizerca, corsc de formazion e ativité de promozion de la sanité publica. coche spiega Giuseppe Dal Ben, Diretor General de la Uls 1 Dolomiti: ...
07 de dezember 2024
ASUC Vich: 6 cartieres de pruma cèsa
La Frazion à portà dant n projet de edilizia agevolèda per i sentadins e la vel se meter dant desche ejempie per l’aministrazions de la val.
Miorèr la mobilità e l’atratività de n teritorie de gran emportanza a livel naturalistich ma ence economich e turistich l é anter la prioritèdes sun desch per Fascia. Costions che é states uzèdes fora te la desvaliva radunanzes tegnudes la setemènes passèdes tant dai hotelieres che dai impiantisć.
Ma bon de spes se se desmentia che n teritorie l é atratif se l sporc i servijes che l é de besegn e l met a la families del post de aer na cèsa. L setor imobilièr l é condizionà dal marcià turistich e ...
Miorèr la mobilità e l’atratività de n teritorie de gran emportanza a livel naturalistich ma ence economich e turistich l é anter la prioritèdes sun desch per Fascia. Costions che é states uzèdes fora te la desvaliva radunanzes tegnudes la setemènes passèdes tant dai hotelieres che dai impiantisć.
Ma bon de spes se se desmentia che n teritorie l é atratif se l sporc i servijes che l é de besegn e l met a la families del post de aer na cèsa. L setor imobilièr l é condizionà dal marcià turistich e ...
07 de dezember 2024
N lomescel amò più engatià
La rassegna de Teater Ladin di Servijes linguistics e culturèi del Comun General é tachèda ite con La Mizacoles che à portà dant trei spetacoi.
Con la consegna del scetro da man del conseier de procura a la cultura del Comun General de Fascia Amedeo Valentini a la presidenta del grop La Mizacoles Loreta Florian l é tacà ite en sabeda ai 30 de november la rassegna de Teater Ladin 2024-2025.
La Mizacoles à metù en scena la comedia dal titol »N lomescel da desgatièr« scrita da Antonia Dalpiaz che era prejenta te sala anter l publich a la pruma raprejentazion te Oratorie de Poza.
Na comedia certa, se dijessa, che śira duta canta ...
Con la consegna del scetro da man del conseier de procura a la cultura del Comun General de Fascia Amedeo Valentini a la presidenta del grop La Mizacoles Loreta Florian l é tacà ite en sabeda ai 30 de november la rassegna de Teater Ladin 2024-2025.
La Mizacoles à metù en scena la comedia dal titol »N lomescel da desgatièr« scrita da Antonia Dalpiaz che era prejenta te sala anter l publich a la pruma raprejentazion te Oratorie de Poza.
Na comedia certa, se dijessa, che śira duta canta ...
07 de dezember 2024
Per i falchec bogn resultac, devertiment e Krampus!
La formazions più granes à abù de bela ventes, cheles più picoles é states dutes empegnèdes e l derby col Fiem à portà i Krampus al Scola
L é stat n weekend dassen empegnà chel del setor mender fascian, che tant con le Under granes che con chela picoles i à abù trop da corer inant e endò… ma per jièr se l fèsc ben bolintiera!
Ventes per U.19 e U.16, la 14 con zeder a Zoldo
En sabeda ai 30 de november i bec de la 19 fascèna che jia col Gherdena te la division-I i se à trat ite i feres tel Venet per jièr l’endesfida de contra al Plebiscito Padova Waves. Partida venta 8 a 3 dai ladins, che aea apontin tel roster ence i fascegn ...
L é stat n weekend dassen empegnà chel del setor mender fascian, che tant con le Under granes che con chela picoles i à abù trop da corer inant e endò… ma per jièr se l fèsc ben bolintiera!
Ventes per U.19 e U.16, la 14 con zeder a Zoldo
En sabeda ai 30 de november i bec de la 19 fascèna che jia col Gherdena te la division-I i se à trat ite i feres tel Venet per jièr l’endesfida de contra al Plebiscito Padova Waves. Partida venta 8 a 3 dai ladins, che aea apontin tel roster ence i fascegn ...
07 de dezember 2024
Che ciutel pa fora dai mures de Cèsa de Morandin?
A Ciampedel n restaure à metù al luster depenc fin anchecondì sconec. Aon rejonà de sie valor artistich e storich con Giovanni Dellantonio, responsabol del lurier per cont de la Soraintendenza.
Chest istà sun Cèsa de Morandin, coche ge vegn dit anchecondì (pec sà che i ge dijea cèsa Widemon), l é stat fat n intervent de restaure. L projet l é stat endrezà via dal architet Alessandro Tamion da Vich e da la restauradora Silvia Invernizzi da Cortaccia. Per l lurier la é stata didèda dal restaurador Stefano Girardi. L intervent l é stat portà inant col contribut finanzièl de la Soraintendenza per i bens e la atività culturèles de la Provinzia de Trent e ence del Comun de Ciampedel.
Tel ...
Chest istà sun Cèsa de Morandin, coche ge vegn dit anchecondì (pec sà che i ge dijea cèsa Widemon), l é stat fat n intervent de restaure. L projet l é stat endrezà via dal architet Alessandro Tamion da Vich e da la restauradora Silvia Invernizzi da Cortaccia. Per l lurier la é stata didèda dal restaurador Stefano Girardi. L intervent l é stat portà inant col contribut finanzièl de la Soraintendenza per i bens e la atività culturèles de la Provinzia de Trent e ence del Comun de Ciampedel.
Tel ...
07 de dezember 2024
Cater surans y cater segondi plazamënc
A Ciavalëis pra l »13. Trofeo Fiemme on Ice« à la atletes y i atlec dl jadiné artistich de Gherdëina, de Fascia y dla val Badia venciù cater bedaies d'arjënt y una d'or
Chësc ultim fin dl’ëna, dai 29 de nuvëmber ai 1. de dezëmber, iel unì metù a jì tl stadio dala dlacia a Ciavalëis l »13. Trofeo Fiemme on Ice« n cuncors open nternaziunel de jadiné artistich.
Tla categuria Advanced Novice – grup 1 à na atleta de Gherdëina pudù pië do la bedaia de arjënt: Elisa De Geest ie ruveda segonda. Nce si sor, Annasofie De Geest à pudù festejé n segondo plazamënt tla categuria Intermediate Novice – grup 4.
Nce doi surans de Fascia à pià do doi ...
Chësc ultim fin dl’ëna, dai 29 de nuvëmber ai 1. de dezëmber, iel unì metù a jì tl stadio dala dlacia a Ciavalëis l »13. Trofeo Fiemme on Ice« n cuncors open nternaziunel de jadiné artistich.
Tla categuria Advanced Novice – grup 1 à na atleta de Gherdëina pudù pië do la bedaia de arjënt: Elisa De Geest ie ruveda segonda. Nce si sor, Annasofie De Geest à pudù festejé n segondo plazamënt tla categuria Intermediate Novice – grup 4.
Nce doi surans de Fascia à pià do doi ...
07 de dezember 2024
Ujes jëunes cun meludies modernes
L Cor di Jëuni Santa Cristina à tenì n cunzert tla dlieja dl luech. N à nce fat la senteda generela
L Cor di Jëuni Santa Cristina à fat n cunzert ai 30 de nuvëmber tla Dlieja de Santa Cristina. L sëurastant da dant, Simon Kompatscher, ie cuntënt de coche la ie jita. »D'instà ons fat ora la data de canche ulon fé l cunzert; nëus cialon for de n fé un al ann. Da iló inant ons pona scumencià cun la proes. On purtà dant pec desfrënc, ma for cun fundamënta moderna, perchël fova i pec gran pert per nglëisc. On fat na pert de pec gospel y spiritual,
n'autra pert cun cianties d'Avënt, che passenea pra ...
L Cor di Jëuni Santa Cristina à fat n cunzert ai 30 de nuvëmber tla Dlieja de Santa Cristina. L sëurastant da dant, Simon Kompatscher, ie cuntënt de coche la ie jita. »D'instà ons fat ora la data de canche ulon fé l cunzert; nëus cialon for de n fé un al ann. Da iló inant ons pona scumencià cun la proes. On purtà dant pec desfrënc, ma for cun fundamënta moderna, perchël fova i pec gran pert per nglëisc. On fat na pert de pec gospel y spiritual,
n'autra pert cun cianties d'Avënt, che passenea pra ...
07 de dezember 2024
Merch Dapunt: n liber dediché ala figöra storica
Tla serada dedicada ales publicaziuns nöies de Daria Valentin, desfirada tla Biblioteca Sas dla Cursc a La Ila, á l’auturia cunté di resultac arjunc tl’ultima sajun da d’isté. Deplü operes á odü la löm: danter dizionars y libri por mituns, ince n liber dediché ala figöra storica de Merch Dapunt, che á paié cun la vita so »nou« a Hitler
Ai 28 de novëmber á l’auturia ladina Daria Valentin presenté tla Biblioteca Sas dla Crusc a La Ila na dreja de publicaziuns nöies y manco. Les tematiches atocades é cotantes y desfarëntes; ares vá dal ciamp leterar, a chël dla spiritualité, azican ince chël storich y rovan cina a chël linguistich.
Tla serada de presentaziun é l’auturia jüda do ala vëta cöcena, che á lié publicaziun cun publicaziun. Danter operes plü personales y chëres cun travert plü turistich n’á ...
Ai 28 de novëmber á l’auturia ladina Daria Valentin presenté tla Biblioteca Sas dla Crusc a La Ila na dreja de publicaziuns nöies y manco. Les tematiches atocades é cotantes y desfarëntes; ares vá dal ciamp leterar, a chël dla spiritualité, azican ince chël storich y rovan cina a chël linguistich.
Tla serada de presentaziun é l’auturia jüda do ala vëta cöcena, che á lié publicaziun cun publicaziun. Danter operes plü personales y chëres cun travert plü turistich n’á ...
07 de dezember 2024
Una ciaśa, una storia
El comun el vó vende ra so parte de ra ciaśa de Rosa de chi de Vico a Jilardon: i anes pasade se pensaa che ra podese deentà un museo de ra vita in Anpezo de ‘na ota
Ra vecia ciaśa de Rosa de chi de Vico, a Jilardon, ra no deentarà pi un museo, cemodo che s’aea pensà par anes. Inze ‘l ultimo consilio de comun, vendres ai 29 de noenbre, i à dito de vende chera parte de un terzo, che r’é de el comun. I à votà de sci i consiliere de Vivere Cortina, aduna con el capocomun Gianluca Lorenzi Chenopo; r’à votà contra Roberta de Zanna de Cortina bene comune; i s’à ciamà fora chi outre tre de banda pizora, de Sistema Cortina e La nostra Cortina. (MDM)
De plu tla ...
Ra vecia ciaśa de Rosa de chi de Vico, a Jilardon, ra no deentarà pi un museo, cemodo che s’aea pensà par anes. Inze ‘l ultimo consilio de comun, vendres ai 29 de noenbre, i à dito de vende chera parte de un terzo, che r’é de el comun. I à votà de sci i consiliere de Vivere Cortina, aduna con el capocomun Gianluca Lorenzi Chenopo; r’à votà contra Roberta de Zanna de Cortina bene comune; i s’à ciamà fora chi outre tre de banda pizora, de Sistema Cortina e La nostra Cortina. (MDM)
De plu tla ...
07 de dezember 2024
Santa Zezilia cun gran festa y lîtes nöies
Cun gran solenité él gnü festejé a La Val la festa de Santa Zezilia, cun le Cor acompagné da ciantarines y ciantadus de dötes les etés. Por l’ocajiun él gnü surandé döes onoranzes pesoces y le Cor La Val á ince ciafé na presidënta nöia
Le Cor La Val y la festa de Santa Zezilia á por tradiziun n lian sterch. Santa Zezilia, la santa de düc y dötes les porsones che se dá jö cun la musiga: ciantarines y ciantadus, musizistes y musizisć, orghelistes y orghelisć, mo ince chëres y chi che laora tla costruziun di stromënc, tla composiziun y tl ciamp dla poesia. I me recordi da picera insö, che por le Cor de dlijia ê la domënia de Santa Zezilia n evënt particolar tl calënder dles festes y ativités. Na tradiziun che vëgn docá vigni ...
Le Cor La Val y la festa de Santa Zezilia á por tradiziun n lian sterch. Santa Zezilia, la santa de düc y dötes les porsones che se dá jö cun la musiga: ciantarines y ciantadus, musizistes y musizisć, orghelistes y orghelisć, mo ince chëres y chi che laora tla costruziun di stromënc, tla composiziun y tl ciamp dla poesia. I me recordi da picera insö, che por le Cor de dlijia ê la domënia de Santa Zezilia n evënt particolar tl calënder dles festes y ativités. Na tradiziun che vëgn docá vigni ...
06 de dezember 2024
N conzert da comozion per l maester Paolo
La Musega de Moena à volù recordar con le museghe, i retrac e i recorc l maester mai desmentià, se n jit del 2010.
Canche se festeja n cedean l é bel aer apede duc i amisc. Per chest la Banda de Moena per serar su l an di festejamenc di 170 egn l à endrezà en domenia al prum de dezember n bel conzert te Navalge e l à volù aer apede l amich più gran: Paolo Chiocchetti, stat maester de la Banda dal 1982 al 2010.
L maester Paolo l é restà tel cher de si museganc, ma no demò: na sala piena de jent à volù l recordar ensema a chi de ciasa e i peconc più strenc. Anterite i toc soné da la Musega, Maura Chiocchetti à ...
Canche se festeja n cedean l é bel aer apede duc i amisc. Per chest la Banda de Moena per serar su l an di festejamenc di 170 egn l à endrezà en domenia al prum de dezember n bel conzert te Navalge e l à volù aer apede l amich più gran: Paolo Chiocchetti, stat maester de la Banda dal 1982 al 2010.
L maester Paolo l é restà tel cher de si museganc, ma no demò: na sala piena de jent à volù l recordar ensema a chi de ciasa e i peconc più strenc. Anterite i toc soné da la Musega, Maura Chiocchetti à ...
06 de dezember 2024
Cumpedada linguistica: i Ladins tëgn bot, mo...
I Ladins fej fora le 4,41 porcënt dla popolaziun de Südtirol, dij i resultac dla cumpedada linguistica. Scebëgn che al é na picia flesciun dl 0,12%, mësson dí che an se l’á ciamó cavada bun, mo tles valades ladines é la porcentuala carada deplü
Chësc vëndres ai 6 de dezëmber danmisdé él gnü presenté i resultac dla cumpedada linguistica, che ciara fora insciö: le grup todësch fej fora le 68,61%, chël talian le 26,98% y le grup ladin le 4,41%. Respet ala cumpedada fata dl 2011, á ma le grup talian albü n plus, plü avisa dl 0,92%. I atri dui grups é jüs zoruch. Sambëgn che na flesciun n’é nia bona por na mendranza; dl ater vers pón dí che i Ladins s’á impó dolarata ciamó tigní bun, cun na flesciun de "ma" le 0,12%. Le grup todësch é ...
Chësc vëndres ai 6 de dezëmber danmisdé él gnü presenté i resultac dla cumpedada linguistica, che ciara fora insciö: le grup todësch fej fora le 68,61%, chël talian le 26,98% y le grup ladin le 4,41%. Respet ala cumpedada fata dl 2011, á ma le grup talian albü n plus, plü avisa dl 0,92%. I atri dui grups é jüs zoruch. Sambëgn che na flesciun n’é nia bona por na mendranza; dl ater vers pón dí che i Ladins s’á impó dolarata ciamó tigní bun, cun na flesciun de "ma" le 0,12%. Le grup todësch é ...
06 de dezember 2024
Apt de Fascia: na vijion strategica da 10 milions de euro
I sozi à aproà l bilanz de previjion e l pian operatif coi projec, evenc e scomenzadives che met la val anter la mior destinazion turistiches da mont.
»L davegnir de Fascia no l é demò enciaria de ApT, o del Comun, o de le sozietà de impianc portamont o de la sociazion di hotelieres. L é na responsabilità de duc. Duc noi te nesc ruoi, se aon la forza de se fegurar n davegnir de crescimonia e de miorament de la val, aon la responsabilità de far dut l possibol percheche chesta vijion dovente reala.« L pian operatif 2025 e la vijion strategica de l’ApT de Fascia é chières te la paroles del president Fausto Lorenz che à avert la radunanza ...
»L davegnir de Fascia no l é demò enciaria de ApT, o del Comun, o de le sozietà de impianc portamont o de la sociazion di hotelieres. L é na responsabilità de duc. Duc noi te nesc ruoi, se aon la forza de se fegurar n davegnir de crescimonia e de miorament de la val, aon la responsabilità de far dut l possibol percheche chesta vijion dovente reala.« L pian operatif 2025 e la vijion strategica de l’ApT de Fascia é chières te la paroles del president Fausto Lorenz che à avert la radunanza ...
06 de dezember 2024
L Fascia fenesc su con na bela venta
La squadra de mister Cigolla ge à fat ite 5 gol al Predaia. Ades i jiadores paussa fin a la metà de firé.
Fenesc a la mior vida l giron de jita per l Fascia Balon de gra a la venta contra l Predaia. Ti prumes menuc l é l ciamp che comana zenza che una de le doi squadre rue a aer la miec su l’autra. La pruma ocajion rua al 20’ menut co na trata de Patrizio Deville che vegn parada dal portier. L gol l é te l’aria e al 25’ l rua con na trata dal cianton de Gabriele Riz de Janoto che ge rua a Alessandro Crepaz che con n sgol l met l balon te sach.
Duta la cronaca, con classifica e resultac de la ...
Fenesc a la mior vida l giron de jita per l Fascia Balon de gra a la venta contra l Predaia. Ti prumes menuc l é l ciamp che comana zenza che una de le doi squadre rue a aer la miec su l’autra. La pruma ocajion rua al 20’ menut co na trata de Patrizio Deville che vegn parada dal portier. L gol l é te l’aria e al 25’ l rua con na trata dal cianton de Gabriele Riz de Janoto che ge rua a Alessandro Crepaz che con n sgol l met l balon te sach.
Duta la cronaca, con classifica e resultac de la ...
06 de dezember 2024
Doi auti a lectrisc da se mpresté canche n i adrova - Prejentazion dl car sharing a Urtijëi
L Chemun y la Lia per l Turism de Urtijëi mët, n cunlaurazion cun la »AlpsGo Carsharing Südtirol«, a despusizion doi auti a lectrisc tl garasc de Pana a Urtijëi. Chësc servisc de »car sharing« ie pensà per duc. Npossa se mpresté ora n auto canche n l adrova. N uel ti pité ai zitadins na forma de mubiltà nueva che dassëssa ti judé ala families a ciafië cun mé un n auto
N vënderdi ai 29 de nuvëmber ie chësc servisc de car sharing unì prejentà sun plaza de dlieja a Urtijëi. I reprejentanc dla politica y dl turism ti à spiegà ai:la zitadins:es coche funziunea chësc servisc de mpresté ora n auto. Chi che ie unic a scuté suancepudùpurvéoraiautia lectrisc y fé na raida limpea.
Tl garasc Pana iel śën a despu sizion chisc doi auti, che n possa resservé tres l’aplicazion sul fonin »AlpsGo« y adurvé per vel’ ëura o nce per dut l di. L travert ie ...
N vënderdi ai 29 de nuvëmber ie chësc servisc de car sharing unì prejentà sun plaza de dlieja a Urtijëi. I reprejentanc dla politica y dl turism ti à spiegà ai:la zitadins:es coche funziunea chësc servisc de mpresté ora n auto. Chi che ie unic a scuté suancepudùpurvéoraiautia lectrisc y fé na raida limpea.
Tl garasc Pana iel śën a despu sizion chisc doi auti, che n possa resservé tres l’aplicazion sul fonin »AlpsGo« y adurvé per vel’ ëura o nce per dut l di. L travert ie ...
06 de dezember 2024
La forza dla nteligënza artifiziela
N teater distopich de Sibylle Berg n con' dla cunvivënzacun la nteligënza artifiziela
L mond ie cuntrolà urmei defin dala »nteligënza artifiziela« y la persona ne n'ie nia auter che n robot te n mond digitel, menà y avisà te uni pitl muvimënt dala sëuraputënza astrata. Dut y deplù ti ài cunfidà a na mascin, che al scumenciamënt semiova mé ulëi ti judé y scemplifiché de pitla cuestions da uni di, ma che urmei à tëut l cuntrol sun la sanità, l lëur, la sessualità, l cumpré ite...y dantaldut sun l cervel!
Dut l articul che à scrit Sara Senoner pudëis liejer tla edizion nueva de ...
06 de dezember 2024
Virgo Fidelis
L ie stat la Santa Mëssa n unëur dla Virgo Fidelis, la santa patrona dl'Erma di Carabiniers. Solidarità y ujinanza ala families nce di tumei ntan l servisc
Ai 21 de nuvëmber à la cumenanza de Gherdëina fat pea cun gran devozion pra la zelebrazion n unëur
dla Virgo Fidelis, patrona dl'Erma di Carabiniers. Pra la Santa Mëssa a Santa Cristina iel stat truepa autoriteiesziviles y militeres dla valeda. Prejënc fova reprejentac dl'Assoziazion Nazionela Carabiniers (ANC), coche Reinhard Schmalzl, presidënt dla Assoziazion Naziunela Carabiniers de Gherdëina, l Maior Marco
Lanzi – Cumandant dla Cumpanìa CC de Urtijëi y l Cumandant dl Zënter Adestramënt Alpin ...
Ai 21 de nuvëmber à la cumenanza de Gherdëina fat pea cun gran devozion pra la zelebrazion n unëur
dla Virgo Fidelis, patrona dl'Erma di Carabiniers. Pra la Santa Mëssa a Santa Cristina iel stat truepa autoriteiesziviles y militeres dla valeda. Prejënc fova reprejentac dl'Assoziazion Nazionela Carabiniers (ANC), coche Reinhard Schmalzl, presidënt dla Assoziazion Naziunela Carabiniers de Gherdëina, l Maior Marco
Lanzi – Cumandant dla Cumpanìa CC de Urtijëi y l Cumandant dl Zënter Adestramënt Alpin ...
06 de dezember 2024
Festa de Santa Zezilia cun onoranzes rares y raiëntes
Sciöche tles atres cöres dla Diozeja de Balsan–Porsenú, él ince te chëra de Badia gnü zelebré en domënia ai 24 de novëmber, l’ultima gran festa dl ann liturgich: Crist Re. En chësc de él ince gnü zelebré solenamënter la festa de Santa Zezilia, proteturia y patrona dla musiga sacrala
Chësta festa nes recorda tres danü la belëza, la gran forza y l’energia che le cianté y le soné pó trasmëte. Al é n meso che liëia les porsones y che les porta adöm a laldé y onoré le Signur.
Sciöche la felizité é ma reala sce ara vëgn partida cun i atri, insciö él ince por le cianté y le soné te dlijia. La ciantia dl »Magnificat« é ma armonia, sce la popolaziun dá resposta, do che le cor á cianté le pröm vers. Degun discurs anter döes perts ne pó garaté, sce ...
Chësta festa nes recorda tres danü la belëza, la gran forza y l’energia che le cianté y le soné pó trasmëte. Al é n meso che liëia les porsones y che les porta adöm a laldé y onoré le Signur.
Sciöche la felizité é ma reala sce ara vëgn partida cun i atri, insciö él ince por le cianté y le soné te dlijia. La ciantia dl »Magnificat« é ma armonia, sce la popolaziun dá resposta, do che le cor á cianté le pröm vers. Degun discurs anter döes perts ne pó garaté, sce ...
