Doa femenes che manciarà
Ra comunità de Anpezo saluda Jolanda e Fabiola, doa vorenties che louraa par el sozial, ra scora, el sport
Jolanda Maioni del Vecia e Fabiola Cornacchia: doa femenes de Anpezo che à fato tropo, co ra so vita, par el ben de ‘l paes.
Aduna con outre vorentie, Jolanda r’aea fato nasce ra Associazione genitori, da fei algo par i śoen, fora da ra scora. Ignante r’aea scomenzà co i decreti delegati, canche i jenitore i aea podù bete el pe inze ra scora, da fei algo aduna. Ra Age ra fajea corse par i studentes, pichesee via par i mesc d’istade; ra louraa aduna con el comun e co ra asociazios de artejane, ...
Jolanda Maioni del Vecia e Fabiola Cornacchia: doa femenes de Anpezo che à fato tropo, co ra so vita, par el ben de ‘l paes.
Aduna con outre vorentie, Jolanda r’aea fato nasce ra Associazione genitori, da fei algo par i śoen, fora da ra scora. Ignante r’aea scomenzà co i decreti delegati, canche i jenitore i aea podù bete el pe inze ra scora, da fei algo aduna. Ra Age ra fajea corse par i studentes, pichesee via par i mesc d’istade; ra louraa aduna con el comun e co ra asociazios de artejane, ...
La plaza da La Plié: da n simbol fascista a n simbol de la comunité
Dute le sociazion culturai ntel 2022 ava damané a la Aminstrazion Grones de mudé l inom fascista de la plaza
Fin n sabeda passada, l’inom de la plaza l eva scrit su na targa tacada sul Albergo Alpino, ulache l eva scrit: “PIAZZA 7 NOVEMBRE 1918”. Damprò al inom se veiga ncora i sens dei doi fasci litori, che i testimonieia con segurëza i agn de co l eva sté tout chësta dezijion.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Fin n sabeda passada, l’inom de la plaza l eva scrit su na targa tacada sul Albergo Alpino, ulache l eva scrit: “PIAZZA 7 NOVEMBRE 1918”. Damprò al inom se veiga ncora i sens dei doi fasci litori, che i testimonieia con segurëza i agn de co l eva sté tout chësta dezijion.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Cunzert cun la grupa Ladiner tla Cësa de Paussa
Ai prim de utober, n ucajion dl di nternaziunel dla jënt de tëmp, iel stat na blòta festa
Ai prim de utober iel nce chëst ann unì festejà l di nternaziunel dla jënt de tëmp.
L ie bele da truep ani incà che chësta bela scumenciadiva vën metuda a jì a livel de Südtirol dala Lia pruvinziela dla Cëses de Paussa.
Bele tl ann 1990 ova l'ONU detlarà l prim de utober coche di nternaziunel di seniores per sensibilisé la sozietà n con' dla tematica de unì vedli y valorisé chël che la persones de tëmp à fat te si vita.
Cësa de Paussa San Durich, Urtijëi
L articul tla edizion atuela de La Usc di ...
Ai prim de utober iel nce chëst ann unì festejà l di nternaziunel dla jënt de tëmp.
L ie bele da truep ani incà che chësta bela scumenciadiva vën metuda a jì a livel de Südtirol dala Lia pruvinziela dla Cëses de Paussa.
Bele tl ann 1990 ova l'ONU detlarà l prim de utober coche di nternaziunel di seniores per sensibilisé la sozietà n con' dla tematica de unì vedli y valorisé chël che la persones de tëmp à fat te si vita.
Cësa de Paussa San Durich, Urtijëi
L articul tla edizion atuela de La Usc di ...
Ciatà ciaśa in convento
Un projeto par fei fora alośe da chesto fabricato de el Comun de Anpezo. Outre cuatiere in śiro par el paes, par tegnì ca i lourantes, che i no s’in vade
Ra aministrazion de el Comun de Anpezo ra podarae fei fora alośe, par i so lourantes, inze el vecio convento de i frates de San Franzesco, che ‘l é pede ra jeja de ra Madona de ra Difesa. Chel ciaśamento, che ‘l é del comun, ‘l é tacà a ra vecia ciaśa par i vece, śo da i Lesie, sarada da almanco vinte ane, da canche i à daerto ra ciaśa noa, che ra porta el gnon de el dotor Angelo Majoni.
S’à parlà de chesto laoro inze ‘l ultimo consilio de comun, canche i à tirà fora ra storia che trope ...
Ra aministrazion de el Comun de Anpezo ra podarae fei fora alośe, par i so lourantes, inze el vecio convento de i frates de San Franzesco, che ‘l é pede ra jeja de ra Madona de ra Difesa. Chel ciaśamento, che ‘l é del comun, ‘l é tacà a ra vecia ciaśa par i vece, śo da i Lesie, sarada da almanco vinte ane, da canche i à daerto ra ciaśa noa, che ra porta el gnon de el dotor Angelo Majoni.
S’à parlà de chesto laoro inze ‘l ultimo consilio de comun, canche i à tirà fora ra storia che trope ...
L monument a Catarina Lanz: na opera d’ert de gran valuta
Nnauguré del 1912, trafughé a Corvera e a Roerei per cuaji cincánta agn, toruné nta Fodom ntel 1964. Genio Finazzer à nvié via l projet
L arziduca Franz Ferdinand à paié zirca l 80% del cost
Ai 23 de jugn del 1912 ven inauguré a La Plié da Fodom l monument dediché a Catarina Lanz.
Bele ntel 1900 (ai 27 de mei) s’ava pensé fora de recordé Catarina co na statua, ma nsomeia che s’abe volù speté che fenësce pro i laour de la Gran Strada de le Dolomiti. Genio Finazzer l é sté l prescident del comitat comemoratif, daidé pro da Filippo Palla, Piere Demattia e Guido Enrich. Per cherì fora l scultor, a Vienna l eva sté fat n concors ...
L arziduca Franz Ferdinand à paié zirca l 80% del cost
Ai 23 de jugn del 1912 ven inauguré a La Plié da Fodom l monument dediché a Catarina Lanz.
Bele ntel 1900 (ai 27 de mei) s’ava pensé fora de recordé Catarina co na statua, ma nsomeia che s’abe volù speté che fenësce pro i laour de la Gran Strada de le Dolomiti. Genio Finazzer l é sté l prescident del comitat comemoratif, daidé pro da Filippo Palla, Piere Demattia e Guido Enrich. Per cherì fora l scultor, a Vienna l eva sté fat n concors ...
Le KVW da La Ila a Munt Maria
I ne orôn nia la dé sö... Ci che n’ê nia garaté da d’aisciöda, é garaté da d’altonn: le pelegrinaje dl KVW da La Ila a Munt Maria
Le KVW da La Ila ne orô nia dé sö so bel pelegrinaje, che al â metü söl program bele da d’aisciöda de chësc ann. Le plan foss sté chël da jí ai 21 de ma a Munt Maria/Marienberg tla Val Venosta Alta, sura Burgeis, a vijité chësc bel convënt y dí ince val’ oraziun. Dedô fosson jüs a ti ciaré al monn dles orchidees a Gargazon. Spo unse capí che le Giro d’Italia s’ess proibí da jí en chël de sö por la Val Venosta. Por fortüna él sté meso de trá do chësc pelegrinaje en mercui ai 9 de otober. Le bur’ ...
Le KVW da La Ila ne orô nia dé sö so bel pelegrinaje, che al â metü söl program bele da d’aisciöda de chësc ann. Le plan foss sté chël da jí ai 21 de ma a Munt Maria/Marienberg tla Val Venosta Alta, sura Burgeis, a vijité chësc bel convënt y dí ince val’ oraziun. Dedô fosson jüs a ti ciaré al monn dles orchidees a Gargazon. Spo unse capí che le Giro d’Italia s’ess proibí da jí en chël de sö por la Val Venosta. Por fortüna él sté meso de trá do chësc pelegrinaje en mercui ai 9 de otober. Le bur’ ...
Podest por Lea al Campionat
Tla garejada dl Campionat Elite FISG a Cavalese s’á dan da döes edemes porté a ciasa n bel resultat Lea Maria Castlunger dl’Ice Club Alta Badia
A Cavalese tl ciamp dala dlacia s’á desfiré tl’ultima fin dl’edema, danter i 5 y i 6 d’otober, la garejada de Campionat Talian dla fascia Elite. Chiló á l’atleta dl’Ice Club Alta Badia Lea Maria Castlunger cun süa prestaziun, che preodô ince trëi salc tripli, arjunt le terzo scalin dl podest cun n resultat de 95,98 punc tla competiziun por la categoria Advanced Novice, la categoria plü alta.
N bun resultat á l’atleta podü se mët te gofa, te na sajun che é pormó tl scomencé.
(mo)
...
A Cavalese tl ciamp dala dlacia s’á desfiré tl’ultima fin dl’edema, danter i 5 y i 6 d’otober, la garejada de Campionat Talian dla fascia Elite. Chiló á l’atleta dl’Ice Club Alta Badia Lea Maria Castlunger cun süa prestaziun, che preodô ince trëi salc tripli, arjunt le terzo scalin dl podest cun n resultat de 95,98 punc tla competiziun por la categoria Advanced Novice, la categoria plü alta.
N bun resultat á l’atleta podü se mët te gofa, te na sajun che é pormó tl scomencé.
(mo)
...
Nstalazion de Nosc Cunfin y mostra »True’ de massa«
L fin dl'ena dla Segra de Sacun à scumencià n vënderdi cun doi scumenciadives che fej pensé do, che dëssa mustré su la pertes positives y negatives te nosc raions, te nosta sozietà. Doi artisć jëuni à mustrà si lëur y l Fotoclub Gherdëina à giaurì na mostra cun fotografies che rejona de na tematica scialdi atuela
La grupa »Nosc Cunfin« à damandà i doi artisć jëuni Martin Demetz y Damian Piazza de fé velch da mëter tla vedrina dl Circolo y chisc ne se à sambën nia lascià tò chësta ucajion. »L se trata de n'esprescion artistica n cont dla tematica dl cunliamënt danter Sautaria y Pana. Ne ulan nia
di sci o no, ma audì la minonghes dla jënt. Ulan vester neutrei y ogetifs, capì l ciuldì y l percie che la persones ie per o contra«, nscila Martin Demetz. L ie da udëi de plu ntervistes fates a persones y a ...
La grupa »Nosc Cunfin« à damandà i doi artisć jëuni Martin Demetz y Damian Piazza de fé velch da mëter tla vedrina dl Circolo y chisc ne se à sambën nia lascià tò chësta ucajion. »L se trata de n'esprescion artistica n cont dla tematica dl cunliamënt danter Sautaria y Pana. Ne ulan nia
di sci o no, ma audì la minonghes dla jënt. Ulan vester neutrei y ogetifs, capì l ciuldì y l percie che la persones ie per o contra«, nscila Martin Demetz. L ie da udëi de plu ntervistes fates a persones y a ...
Catarina Lanz: na ëla, na fegura storica, n’opera d’ert e n simbol de na comunité
N aprofondiment storich su Catarina Lanz, la fegura che, da ades nnavánt, dà l inom a la plaza de La Plié da Fodom
Catarina Lanz: nasciuda a la Plié de Marebe del 1771 e morta a Andrac da Fodom ntel 1854.
Ntel register parochial de La Plié de Marebe, ai 21 de setember del 1771 se ciapa scrit che da le 11 de not l é nasciù Catarina, fia legitima de Metteo Lanz e de Maria Trebo: chëst podëssa volei dì che de giusta la siebe nasciuda ai 20 de setember.
Catarina l’é chersciuda n tiera ladina, nte na umola fameia da bacán e, coche suzedëva daspës nzacan, l’à bù da lascé sua cesa co l’eva jovena deldut per jì ...
Catarina Lanz: nasciuda a la Plié de Marebe del 1771 e morta a Andrac da Fodom ntel 1854.
Ntel register parochial de La Plié de Marebe, ai 21 de setember del 1771 se ciapa scrit che da le 11 de not l é nasciù Catarina, fia legitima de Metteo Lanz e de Maria Trebo: chëst podëssa volei dì che de giusta la siebe nasciuda ai 20 de setember.
Catarina l’é chersciuda n tiera ladina, nte na umola fameia da bacán e, coche suzedëva daspës nzacan, l’à bù da lascé sua cesa co l’eva jovena deldut per jì ...
Bulsan enconta la Ladinia
Ince tl 2024 él gnü a s’al dé le proiet "Bulsan enconta la Ladinia" tles scores nia ladines da Balsan, cun na gran adejiun ales ativités proponüdes por ti porté pormez la cultura y le lingaz ladin ai scolars y ales scolares dales scores elementares cina ales scores altes dl Comun da Balsan
Al proiet, che vëgn metü a jí dala Consulta Ladina dl Comun da Balsan en colaboraziun cun le Comun da Balsan, l’Intendënza ladina cun le Ciamp pedagogich, le Museum Ladin Ciastel de Tor, le Museum de Gherdëina, le Museum Ladin de Fascia y la Comunanza ladina da Balsan, á tut pert passa 600 scolars y scolares, che á imparé a conësce deplü aspec dla cultura, dl lingaz ladin y ciamps desvalis dla realté ladina sciöche realté de mendranza te Südtirol.
Le proiet é metü adöm da döes perts, de chëres ...
Al proiet, che vëgn metü a jí dala Consulta Ladina dl Comun da Balsan en colaboraziun cun le Comun da Balsan, l’Intendënza ladina cun le Ciamp pedagogich, le Museum Ladin Ciastel de Tor, le Museum de Gherdëina, le Museum Ladin de Fascia y la Comunanza ladina da Balsan, á tut pert passa 600 scolars y scolares, che á imparé a conësce deplü aspec dla cultura, dl lingaz ladin y ciamps desvalis dla realté ladina sciöche realté de mendranza te Südtirol.
Le proiet é metü adöm da döes perts, de chëres ...
N didament per miorèr l rendiment di hotie
L Comun General de Fascia, adum col Fondo Euregio Turism e col patrozinie de ASAT e UNAT à metù a jir na scontrèda su la oportunitèdes de investiment per miorèr la calità turistica.
Vardèr, analisèr e chierir respostes ai problemes e besegnes de la comunanza de Fascia a livel de val l é anter i obietives del Comun General de Fascia. Apede ai setores de competenza direta, desche l sozièl, olache l empegn é segur n muie gran, l ent soracomunal tol dant ence de autra tematiches. En mèrtesc ai 15 de otober per endrez de la Comiscion per i afares economiches, vidèda dal conseier Luciano Fosco, e adum con l conseier de procura Riccardo Donei te senta del Comun General l é stat ...
Vardèr, analisèr e chierir respostes ai problemes e besegnes de la comunanza de Fascia a livel de val l é anter i obietives del Comun General de Fascia. Apede ai setores de competenza direta, desche l sozièl, olache l empegn é segur n muie gran, l ent soracomunal tol dant ence de autra tematiches. En mèrtesc ai 15 de otober per endrez de la Comiscion per i afares economiches, vidèda dal conseier Luciano Fosco, e adum con l conseier de procura Riccardo Donei te senta del Comun General l é stat ...
Le marcé da San Francësch a Badia s’indeblësc
En vëndres ai 4 d’otober s’á desfiré a Badia le tradizional marcé da San Francësch. Por gauja dl bur’ tëmp él tomé fora mënder co i atri agn
En vëndres ai 4 d’otober s’á indô desfiré a Badia le marcé da San Francësch. Sciöche da tradiziun, é te chësta ocajiun i pelegrins bele piá ia abonora por rové sö dal santuar da La Crusc, olache al é naota gnü zelebré la mëssa. Le de s’á spo prolungé tres na vijita al marcé tl zënter de paisc.
Dandaia ê chësc de n evënt significatif y la partezipaziun al marcé ê grana. Cinamai jënt dales valades vijines rovâ adalerch a pe sura i jus fora. Dantadöt por i paurs, che gnô ...
En vëndres ai 4 d’otober s’á indô desfiré a Badia le marcé da San Francësch. Sciöche da tradiziun, é te chësta ocajiun i pelegrins bele piá ia abonora por rové sö dal santuar da La Crusc, olache al é naota gnü zelebré la mëssa. Le de s’á spo prolungé tres na vijita al marcé tl zënter de paisc.
Dandaia ê chësc de n evënt significatif y la partezipaziun al marcé ê grana. Cinamai jënt dales valades vijines rovâ adalerch a pe sura i jus fora. Dantadöt por i paurs, che gnô ...
Na partida combatüda por i Esordiënc Val Badia
Dan da cater dis, s’á sfidé a Rina la scuadra Esordienti dla Val Badia cun la FC Südtirol Esordiënc/Jonëza C. Do na partida combatüda, á i jonins davagné le secundo post en classifica
L’ultima domënia, ai 13 de otober, s’á i jonins dla scuadra nöia dla valada tla categoria di Esordiënc batü sön le ciamp dal palé a Rina cuntra la scuadra dl FC Südtirol dla medema categoria dl Campionat FIGC.
Sot a n sorëdl cialt, ascognü da n pü’ de niui, s’á i jonins dla valada söl misdé metü ala proa por mantigní la posiziun a ce dla classifica ala per dla scuadra dl FC Südtirol, arjunta tres les ultimes 5 partides.
»Al é sté na partida combatüda dal mëteman cina ala ...
L’ultima domënia, ai 13 de otober, s’á i jonins dla scuadra nöia dla valada tla categoria di Esordiënc batü sön le ciamp dal palé a Rina cuntra la scuadra dl FC Südtirol dla medema categoria dl Campionat FIGC.
Sot a n sorëdl cialt, ascognü da n pü’ de niui, s’á i jonins dla valada söl misdé metü ala proa por mantigní la posiziun a ce dla classifica ala per dla scuadra dl FC Südtirol, arjunta tres les ultimes 5 partides.
»Al é sté na partida combatüda dal mëteman cina ala ...
Cianacei (e Gries) anter doi patries
I volontadives FAI de Fascia e Fiem à endrezà ence chest an i dis da d’uton.
En sabeda e en domenia passèda se à dejout a Cianacei i dis FAI da d’uton. L Grop de Fascia e Fiem, che fèsc pèrt de la delegazion de Trent, à portà dant »Cianacei anter doi patries«: i volontadives se à cruzià de endrezèder vijites vidèdes al paisc, al cianton de Chieva, a la belezes naturèles e culturèles de Mortic.
L FAI, descheche à despiegà Annalisa Zorzi, l é na fondazion nasciuda a Milan ti egn Setanta e l’à a cher la belezes culturèles e naturèles de la Tèlia. L’à en cèria più che 70 ...
En sabeda e en domenia passèda se à dejout a Cianacei i dis FAI da d’uton. L Grop de Fascia e Fiem, che fèsc pèrt de la delegazion de Trent, à portà dant »Cianacei anter doi patries«: i volontadives se à cruzià de endrezèder vijites vidèdes al paisc, al cianton de Chieva, a la belezes naturèles e culturèles de Mortic.
L FAI, descheche à despiegà Annalisa Zorzi, l é na fondazion nasciuda a Milan ti egn Setanta e l’à a cher la belezes culturèles e naturèles de la Tèlia. L’à en cèria più che 70 ...
Comentar de Pruma
Model nü de cuartiers
de Iaco Rigo
La Provinzia da Balsan incünda n model nü por che la jënt dl Südtirol, dantadöt la classa de bëgnester mesan, röies pro n so cuartier. Mené do dess l’efet dla deliberaziun nöia dla Junta provinziala da en mertesc passé, dantadöt che jënt cumpres (y ne toles nia ma en afit) le cuartier de chësc model. Le model ciara fora naota bun tla teoria, coche al funzionará tla pratica á da dí ince sce al é bëgn patruns de grunc privac interessá al deal cun la coletivité, y ci ...
de Iaco Rigo
La Provinzia da Balsan incünda n model nü por che la jënt dl Südtirol, dantadöt la classa de bëgnester mesan, röies pro n so cuartier. Mené do dess l’efet dla deliberaziun nöia dla Junta provinziala da en mertesc passé, dantadöt che jënt cumpres (y ne toles nia ma en afit) le cuartier de chësc model. Le model ciara fora naota bun tla teoria, coche al funzionará tla pratica á da dí ince sce al é bëgn patruns de grunc privac interessá al deal cun la coletivité, y ci ...
L prim monumënt de n’ëila te Gherdëina
Sun la Cësa Rusina, dovia, iel da udëi na pitura de Rusina Vinatzer. N lëur fat per la lecurdé
La Cësa Rusina cunescions duc. La ie tl zënter de Urtijëi, sotite iel la butëiga. Perdrët ova Rusina Vinatzer, la besava de Wolfgang y Egon Moroder Rusina, cumprà la spersa iló y lascià fé su la cësa. Daujin al fortl tl'ert, ie ëila for stata buteghiera tla butëigha che l ie mo al didancuei. Ëila fova scialdi bona de dessenië, la ova fat la scola dl Sotriffer (Iacun Sotriffer, ndr.), che ie la prima scola de dessëni te Gherdëina.
Julia Lardschneider
L articul tla edizion atuela de La Usc di ...
La Cësa Rusina cunescions duc. La ie tl zënter de Urtijëi, sotite iel la butëiga. Perdrët ova Rusina Vinatzer, la besava de Wolfgang y Egon Moroder Rusina, cumprà la spersa iló y lascià fé su la cësa. Daujin al fortl tl'ert, ie ëila for stata buteghiera tla butëigha che l ie mo al didancuei. Ëila fova scialdi bona de dessenië, la ova fat la scola dl Sotriffer (Iacun Sotriffer, ndr.), che ie la prima scola de dessëni te Gherdëina.
Julia Lardschneider
L articul tla edizion atuela de La Usc di ...
Ocio: manifestaziun desdita!
La presentaziun dl film documentar sön les corones de ma a Pidrô é gnüda sburlada a data da definí
T’La Usc di Ladins de chësc vëndres ciafëise sot ales plates dla Val Badia n Ciantun dla Uniun Ladins Val Badia, olache al vëgn incundé la presentaziun de n film documentar sön les corones de ma tla capela a Pidrô. Canche La Usc ê bele en stampa, á la Uniun Ladins lascé alsavëi che le termin preodü á messü gní desdit por rajuns de organisaziun y che la presentaziun gnará fata plü inant. La data gnará ciamó comunicada. I periun da tigní cunt de chësc y da le dí inant.
T’La Usc di Ladins de chësc vëndres ciafëise sot ales plates dla Val Badia n Ciantun dla Uniun Ladins Val Badia, olache al vëgn incundé la presentaziun de n film documentar sön les corones de ma tla capela a Pidrô. Canche La Usc ê bele en stampa, á la Uniun Ladins lascé alsavëi che le termin preodü á messü gní desdit por rajuns de organisaziun y che la presentaziun gnará fata plü inant. La data gnará ciamó comunicada. I periun da tigní cunt de chësc y da le dí inant.
Plaza Catarina Lánz: »Comedé n tort storich del fascism«
Gran festa a La Plié per la ntitolazion de la plaza a la eroina ladina. Troc i Capicomuns ladins prejenc. Degune autorité, ence se nviade, da la Provinzia de Belum
Na festa che restarà nte la storia de la val chëla che la comunité fodoma a celebré vender e sabeda passada per la ntitolazion de la plaza zentrala de La Plié a Catarina Lánz, ulache dal 1912 fesc bela paruda la mponenta statua de l’eroina ladina. Fin adés chëla plaza se clamáva »Piazza 7 novembre 1918«. N inom emponù al temp del fascism che no n ava degun significat storich, se no chël de rebadì la volonté de talianizazion da pert del regim. Bele davánt nvalgugn agn, sot l’ultima aministrazion ...
Na festa che restarà nte la storia de la val chëla che la comunité fodoma a celebré vender e sabeda passada per la ntitolazion de la plaza zentrala de La Plié a Catarina Lánz, ulache dal 1912 fesc bela paruda la mponenta statua de l’eroina ladina. Fin adés chëla plaza se clamáva »Piazza 7 novembre 1918«. N inom emponù al temp del fascism che no n ava degun significat storich, se no chël de rebadì la volonté de talianizazion da pert del regim. Bele davánt nvalgugn agn, sot l’ultima aministrazion ...
Inze ra “so” Difesa daerta e viva
L amor de frate Leone par ra jeja de ra Madona, ra śente, el paes de Anpezo«Ei vorù tornà in Anpezo, par dì danoo mesa ca, inze chesto santuario de Maria, che ei inze ‘l cuore. Son vegnù anche se el me padre guadian el no vorea, parcé che ‘l à festide par ra me salute, che no son stà ben».
Frate Leone Rossato el me conta che el no se desmentea de Anpezo, da ‘l outo de i so 95 ane. Frate Leone ‘l é stà par diesc ane frate guardian de el convento de i Franzescane in Anpezo, pede ra jeja de ra Madona de ra Difesa. El s’in é śù del 2014, śa diesc ane. I dis pasade ‘l é tornà in Anpezo, aduna con alcuante cavaliere Templari e ‘là dito mesa, inze ra “so” jeja, fata su del Setezento, coscì benvoruda da ra devozion de ra śente de Anpezo, e anche da fora.
De plu tla edizion stampeda de La ...
Frate Leone Rossato el me conta che el no se desmentea de Anpezo, da ‘l outo de i so 95 ane. Frate Leone ‘l é stà par diesc ane frate guardian de el convento de i Franzescane in Anpezo, pede ra jeja de ra Madona de ra Difesa. El s’in é śù del 2014, śa diesc ane. I dis pasade ‘l é tornà in Anpezo, aduna con alcuante cavaliere Templari e ‘là dito mesa, inze ra “so” jeja, fata su del Setezento, coscì benvoruda da ra devozion de ra śente de Anpezo, e anche da fora.
De plu tla edizion stampeda de La ...