media/k2/galleries/27157/thumbs/Retrat_veie_Crousc_Checena_Usc19_2024.jpg
19 de mei 2024

Chi él pa?

Su La Usc numer 19 de en vender ai 17 de mé te la rubrica del retrat da endoinèr podon lejer i inomes de la doi femenes de la fotografia de la setemèna passèda e endoinèr i inomes de chela neva.
Ve envion a ne dir i inomes de la persones che l é sul retrat manan na mail a: fascia@lausc.it o chiaman l numer de telefon 0462 764545 al più tèrt en mèrtesc, per poder meter sul numer che vegn de La Usc la soluzion e i inomes de chi che respon.

Ve recordon che chi che ne porta n retrat da publichèr e chi che endoina i ciapa en don n bel liber, n CD, na bandiera ladina o fascèna, o n gramièl brun, sporc da l’Union di Ladins de Fascia.
media/k2/galleries/27147/thumbs/ciasteldandrac_foliet_web.jpg
19 de mei 2024

L Ciastel d’Andrac tourna a giourì sue porte dal prum de jugn

La stagion la durarà fin a la fin de otobre
La stagión da d’isté l’é oramei chilò a le porte ence l Ciastel d’Andrac l é enjigné a giourì ai vijitadous. Na stagion che, coche suzéde da nvalgugn agn ncà, la scomencia bele bonora, al prum de jugn e la se siera ite per la fin de otobre. I dis e i orars de giourida i é chi bele cugniscius: jugn e setembre da la juoba a la domënia, lugio e agost ogni dì, otobre, vender, sabeda e domënia da le 10 a le 12:30 e da le 14: a le 18: le domënie de lugio e agost l orar l é da le 10 a le 18. L ...
media/k2/galleries/122/thumbs/6235062e927a0a70c37c6a836c0b4b9b.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/27140/thumbs/Carrofunebrecomunaledepoca_foliet_web.jpg
19 de mei 2024

El ciar de i morte de comun

Un laoro fato da i vece artejane de Anpezo, deboto pardù, ciatà fora e comedà, desmenteà danoo. Ancuoi dute pó el vede, anche se no se ‘l dora pi
A pasà inze el porteà de Anpezo, intrà ra parte pi vecia e chera noa, agnó che ‘l é ra sciares, ades che i à fato i laore da ‘l comedà fora polito, se vede el vecio ciar de i morte de comun, da tirà coi cavai. L é duto negro, con algo depento de arśento; ‘l à ra so bela rodes, ma anche i liestreghe e ra listes, da podé dorà d’inverno, col gnee. L é ra franśes, anche cheres de arśento, e ra statues.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament  ...
media/k2/galleries/27171/thumbs/Bildschirmfoto_2024-05-17_um_11.41.34.jpg
19 de mei 2024

L testamënt biologich

Tla vita pudëssen ruvé te na situazion ulache n pierd la capazità de purté a esprescion si ulentà o toma te na cundizion de ncapazità mentela. Co pòssen pa te n tel cajo respeté la ulentà dla persona y si lidëza de tò dezijions n con' de ntervënc de medejina?
La sëira de nfurmazion n con' dl testamënt biologich, nce cunesciù coche »despusizions de tratamënt», ie unida metuda a jì dala Lia Sarëinn n mierculdi passà tla Sala Gisela Moroder dla Cësa de Paussa de Urtijëi. Cun na gran sensibltà y cumpetënza à la duturëssa Laura Cuccarollo, oncologa dl spedel de Persenon, purtà dant chësta tematica scialdi dlicata.
»Rujené de chësc argumënt ie purtruep for mo n gran tabù te nosta sozietà, davia che l à da nfé cun malatia y mort, y ...
media/k2/galleries/27168/thumbs/2E0A7578-9280-4356-907C-614C715F635F_1_201_a.jpg
19 de mei 2024

Cater operes implü por SMACH. La Val dl’Ert s’implësc

Cun i 4 de ma á ince SMACH a San Martin de Tor festejé l’ajunta de cater operes nöies. La mostra permanënta compëda sëgn 27 istalaziuns
Tres na vijita acompagnada á le team SMACH deboriada al presidënt Michael Moling presenté en sabeda ai 4 de ma les cater operes d’ert nöies.
Ara se trata de cater istalaziuns realisades por l’ultima ediziun de SMACH dl 2023, che le consëi diretif á tut la dezijiun de porté tla val. Bele sëgn pón vijité la val cun la costelaziun frësca y proscimamënter ince tres na guida audio nöia, rea- lisada en colaboraziun cun l’orchestra Haydn.

»A cör nes stá dantadöt la colaboraziun cun ...
media/k2/galleries/27125/thumbs/siursepl.jpg
19 de mei 2024

Dlijia y comunité: La mort de n om de fede

Reflesciuns de siur Sepl Granruaz
Al ê tratan gosté. I â mefodër dit na mëssa dl ann por n defunt y dedô êi gnü invié a gosté pro la vëdua. Ara cuntâ ion, y öna na cossa m’é restada por dagnora.
So om ê gnü püre y gnô bel plan tres plü debl. N de êl gnü le dotur, che n’â en chësc iade baldi nia de bunes noeles. Al ti â dit che so om â i dis cumpedá, sce nia les ores, y porchël ti âl aconsié ala ëra da cherdé defata le prou, che al podess ciamó ti dé l’öre sant.
Canche le prou â rové, damanâ l’amaré: "Sunsi sëgn a öna cun Chël Bel ...
media/k2/galleries/27156/thumbs/Mizacoles_badante_giaf_grop_grana.jpg
18 de mei 2024

Co ‘la badante del giaf’ dut na grignèda

La Mizacoles de Ciampedel à portà dant na comedia che à fat goder l publich ma ence pissèr sora a vèlch aspet sozièl.
Canche te majon de Bepi rua na badante, joena, bela e descantèda, che é bona de entortèr via i omegn e de fèr dessenèr la femenes, la outa sotessora i raporc, i sentimenc e la prioritèdes, enlouta se capesc che te noscia vita dal massa corer e dal massa voler l é zeche che mencia, l é zeche che ne sciampa. Ge à volù na comedia, na gran comedia, interpretèda a na vida dalbon ezelenta, ge à volù i atores de La Mizacoles.

Ma spetà, che ve spieghe mingol miec e dal scomenz. La Mizacoles da ...
media/k2/galleries/27173/thumbs/Kompatscher_foto_usp_manuela_tessaro.jpg
18 de mei 2024

L sistem paritetich ladin coche cumpromis storich positif

Per i 75 ani dl sistem de scola paritetich tla valedes ladines tla provinzia de Bulsan iel unì metù a jì na festa ufiziela a Urtijëi. Prejënt nce l presidënt provinziel Arno Kompatscher
L sistem paritetich ladin fova unì istituziunalisà dan 75 ani. Na ucajion per fé festa, per ti dé na udleda de reviers, per ti cialé ala situazion atuela y dantaldut per se fé n pensier de viers dl daunì dla scola dla valedes ladines. La festa ufiziela ie stata n vënderdi domesdì ai 17 de mei te Cësa de Cultura de Urtijëi. Tres la festa à menà Ilke Senoner y Simon Kostner. La curnisc de mujiga, propi garateda y de cualità, ie unida fata da na grupa dla Scola de Mujiga de Urtijëi, che à sunà sot ...
media/k2/galleries/27155/thumbs/don_massimo_cautero_20_egn_sacerdozie_delba.jpg
18 de mei 2024

N leam con la comunità de Dèlba

Te gejia de Sènt Antone l é stat dit messa per i 20 egn de sacerdozie de don Massimo Cautero.
Vint egn de sacerdozie de don Massimo Cautero i é stac zelebré en jebia dai 2 de mé, te gejia de Sènt Antone da la ciampaneles, tedant a n grop de fidei de la parochia de Dèlba. 

Don Massimo, descheche l ne à contà, l se à fat ite te la comunità presciapech da ca 18 egn e l é dalbon benvolù da la jent de paisc. L preve l à cognosciù Patrizia Cembran, femena del capofrazion Olivo Micheluzzi, endèna n pelegrinaje te la Tera Sènta. Da chiò l é peà via na bela amicizia.

Dant de doventèr preve, ...
media/k2/galleries/27146/thumbs/woman-placing-ballot-box_web.jpg
18 de mei 2024

Elezion comunai, sarà na ndesfida ntra Grones e Nagler per la cariega de Capocomun

L prum zitadin l a speté fin al ultimo davánt de paleśé sua ricandidadura
Coche l eva nte l’aria, ma se sa, co se descór de politiga no l é mei de segur, la corsa a la cariega de Capo­comun da Fodom ai 8 e 9 de jugn sarà na ndesfida tra l atual Capo­comun Leandro Grones e l joven sfidánt Oscar Nagler. Chëst ultimo l ava anunzié e paleśé sua ntenzion de se mëte a cé de na lista bele d’auton via. Na lista duta de jovegn a la pruma esperienza nte na competizion eletorala. Per chëst i é piei via bele ite per l’inviern co la prejentazion dei candidac sui social e ...
media/k2/galleries/27138/thumbs/Cacciacena20240507-WA0003_foliet_web.jpg
18 de mei 2024

A ra caza

Ra zena par el 2024 de ra Riserva de Anpezo: ‘na bona ocajion par se ciatà, par parlà de el laoro fato e chel da fei, par mostrà i trofee, par vardà de stà dute aduna
I cazadore i stà de sguaita, par pre­curà ra natura, con amor. Chesto ‘l é stà dito a ra zena de sto an, de ra Riserva de ra caza in Anpezo. Chel di i à anche dà fora i premie a i cazadore, par i trofee pi biei, a ra fin de ra stajon de ra caza. I à anche parlà de cemodo che se pó dorà ra carne, de ra besties che se ciapa. Duto chesto daante a ra autoritas de Comun, Provinzia e Rejon. Da Venezia ‘l é ruà Silvia Cestaro, consiliera de ra Rejon Veneto. Con era ‘l ea Roberto Padrin, presidente ...
media/k2/galleries/27170/thumbs/Bildschirmfoto_2024-05-17_um_11.16.29.jpg
18 de mei 2024

Streda Rezia y Giro d'Italia: prubì passé via ai 21 de mei

N merdi ai 21 de mei passerà i atlec dl Giro d'Italia nce dal zënter de Urtijëi, ntëur mesa la trëi domesdì nchin zirca cin' menuc do mesa la cinch – chisc ie i orares udui danora. Dala doi inant, nchin che ne sarà nia passà l ultimo atlet, saràl pruibì passé via la streda Rezia. La sëula maniera per passé da una al'autra pert de streda sarà l sotpassaje dl troi dala rodes pra la Gran Cësa. L Chemun de Urtijëi tol la ucajion per nfurmé nce tres La Usc che n puderà, coche ezezion mé n chël di, ...
BM
media/k2/galleries/27166/thumbs/IMG_7231.jpg
18 de mei 2024

Danter süd y nord cun Siegward Sprotte

Tla cornisc di evënc desfirá ai 4 de ma tl Museum Ladin a San Martin de Tor, s’ál porté pro l’inaudaziun dla mostra dl artist todësch Siegward Sprotte y plü tert la presentaziun dla biografia nöia dada fora dal’Uniun di Ladins Val Badia
Pro le Museum Ladin Ciastel de Tor s’ál desfiré en sabeda ai 4 de ma söl misdé la daurida dla mostra de Siegward Sprotte. Do le salüt dla direturia dl Museum Katharina Moling, á René Pescoll, presidënt dl’Uniun di Ladins Val Badia, saludé y rengrazié dla bona colaboraziun danter Museum Ladin Ciastel de Tor, SMACH y Istitut Ladin Micurá de Rü. Chësta á porté pro ala realisa- ziun de na biografia nöia, inzentrada sön la figöra de Siegward Sprotte, presentada defata ia por le ...
media/k2/galleries/27126/thumbs/lifciste_lacrusc.jpg
18 de mei 2024

Chësc isté: lift miú marcé

Acordanza danter Provinzia de Balsan y la Lia di Implantisć de Südtirol: chi che á le Südtirol Pass podará anuzé passa 60 implanc portamunt de Südtirol a n prisc de almanco le 30% plü bas
Al é bele plü agn che la discusciun vëgn fora: jí cun le lift d’isté é por tröpes porsones massa cer. "Seilbahnen nur für Reiche" – Implanc portamunt ma por i ric – titolâ l’ann passé placatif le foliet "Die Neue Südtiroler Tageszeitung". Do les polemiches dl ann passé, â l’assessur Daniel Alfreider incundé la orenté da se gní cun i implantisć por lié i implanc portamunt al Südtirolpass y pité insciö prisc plü basc. Sëgn ésera tan inant. Sciöche la Provinzia á lascé alsavëi te n ...
media/k2/galleries/27154/thumbs/WhatsApp_Image_2024-05-13_at_13.00.49.jpg
17 de mei 2024

Na bela venta contra l’Auta Anaunia

I fascegn é jic a se tor i 3 ponc a Cavareno, contra la squadra noneja che speraa de i despassar.
Rua endodanef na venta per l Fascia Balon, che en domenia l é jit a venjer te la Val de Non contra l’Auta Anaunia. 

Ti prumes menuc l é l ciamp che à fasc sentir so peis, coi fascegn che no i é bogn de jiar desché semper per via del ciamp de erba e i nonejes che no i é bogn de ge dar cruzies a la defendura fasciana. Col jir di menuc i ladins ciapa le mesure del ciamp e i taca a jiar miec, e a la mesora rua l prum gol fascian: Matteo Lorenz de Jan vegn petà ju te l’aera da n defensor de ...
media/k2/galleries/27153/thumbs/AnnaFacchini_CristianFerrari.jpg
17 de mei 2024

L bilanz de 6 egn de presidenza SAT

Anna Facchini, moenata de adozion, del 2018 l é stat la pruma femena a vegnir litèda a cef de la Sozietà di Alpinisć del Trentin. Do 2 mandac ai 6 de mé la ge à passà l testamonech a Cristian Ferrari.
L é stat 6 egn empegnatives, ma ence riches de esperienzes e de sodesfazions, per Anna Facchini, trentina ma moenata de adozion, che de oril del 2018 l é stat la pruma femena te 150 egn a vegnir litèda a cef de la Sozietà di Alpinisć del Trentin, encèria che ge é stata dapò confermèda del 2021.

Anna Facchini la era doventèda sozia de la SAT del 1989 per tor pèrt a n cors de conservazion del ambient; dapò la era jita a fèr pèrt de la Comiscion per l stravardament del ambient da mont, e cdel ...
media/k2/galleries/27167/thumbs/image002.jpg
17 de mei 2024

Le tomé é »Conditio humana«. Scoltöra nöia por le MUS_LA

Tres na maratona d’inaudaziuns á le Museum Ladin Ciastel de Tor festejé dan döes sabedes la daurida dla mostra de Siegward Sprotte, les istalaziuns ajuntades tla Val dl’Ert y la scoltöra permanënta nöia de Lois Anvidalfarei
En sabeda ai 4 de ma á le Museum Ladin Ciastel de Tor inaudé l’istalaziun permanënta de Lois Anvidalfarei, che á por mirit di finanziamënc davagná tres la bandida dl concurs »Pac (Piano Arte Contemporanea)« dl Ministere dla Cultura podü gní instalada. Sëgn, dui agn do che le Museum á tut pert ala bandida en colaboraziun cun SMACH, él gnü le momënt da podëi finalmënter amiré la scoltöra de brom dl artist badiot.

Katharina Moling, direturia dl Museum Ladin Ciastel de Tor, á en ...
media/k2/galleries/27139/thumbs/OlimpiadiCortinainaugurazione26.1.1956-Enhanced-SR_foliet_web.jpg
17 de mei 2024

Mancia un museo de el sport in Anpezo

A manco de doi ane da i Śoghe d’inverno 2026, co ra storia che và inaante, se varda chel che ‘l é stà inze sto paes, ra gares e i canpioi, da contà ‘na storia longa e bela
Par vede algo de ra storia de el sport in Anpezo, betù fora inze un museo, beśen ruà in Svizera, a Lausanne. Là ‘l é el museo olimpico, che el porta el gnon de Pierre de Coubertin, che ‘l à inventà i Śoghe moderne, a ra fin de ‘l Otozento, co ra Olimpiades d’istade 1896; par cheres d’inverno ‘l é stà da spetà Chamonix 1924. Se ciata duta chesta storia, inze sto museo in Svizera, agnó che ‘l é anche dojento video che mostra e conta chel che ‘l é suzedù. I à betù fora mile e zinchezento robes, ...
media/k2/galleries/27165/thumbs/Bildschirmfoto_2024-05-16_um_18.14.18.jpg
17 de mei 2024

L Portal Ladin ie for plu daujin

Na luegia zentrela per abiné cuntenuc per ladin: cianties, stories, tesć, teatri, autëures y liams a d'autra istituzions y servijes online. N proiet dla Union di Ladins de Gherdëina per duta la Ladinia. Ala fin d'agost saràl la prejentazion ufiziela
L Portal Ladin ie n proiet che la Union di Ladins de Gherdëina à te ciauzela bele da giut incà. La presi- dënta Sofia Stuflesser à pudù prejenté l Portal dan na grupa de reprejentanc y reprejentantes de istituzions ladines n merdi de chëst'ena tla Cësa di Ladins a Urtijëi. La prejentazion ufiziela sarà ala fin d'agost.
La presidënta dla ULG à spiegà coche l'idea sibe nasciuda dala cunseliera dla ULG Isabella Mussner, cun l pensier che l fova mpue rie y cumplicà abiné cuntenuc per ...