22 de jugn 2021
Nia mé Cësa di Ladins, ma nce na bela atività
Pra la reunion generela dla Union di Ladins de Gherdëina iel unì rujenà dla Cësa di Ladins, ma n à nce pudù audì dla gran atività che vën fata, cun trueps che judantëurite
N mierculdi dl’ena passeda ai 9 de juni iel unì cherdà ite la senteda generela, che vën tenida uni ann per ti purté dant ai scric ite l’atività
fata, l’atività che n se tol dant de fé, y per la Union di Ladins de Gherdëina ne pudòvel sambën nia mancë na relazion y stlarimënc n cont de coche la sta cun la Cësa di Ladins.
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
N mierculdi dl’ena passeda ai 9 de juni iel unì cherdà ite la senteda generela, che vën tenida uni ann per ti purté dant ai scric ite l’atività
fata, l’atività che n se tol dant de fé, y per la Union di Ladins de Gherdëina ne pudòvel sambën nia mancë na relazion y stlarimënc n cont de coche la sta cun la Cësa di Ladins.
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
21 de jugn 2021
Mountain Bike Trail Arena de Gherdëina
I mplanc portamont dla Mountain Bike Trail Arena de Gherdëina, Dantercëpies, Cier, Piz Setëur, Gran Paradiso y Ciampinëi ie davierc, y nscila nce la Family Line, la Easy Jump Line de Plan de Gralba y l Freeride Ciampinëi. Dui sies i purtoies dla Trail Arena Gherdëina ie te scialdi de bona cundizions. L Trail Cier Tiera unirà giaurì ai 26 de juni.FOTO: Cun la roda da mont te te Gherdëina.
21 de jugn 2021
Setemènes de projec e ativitèdes
Ti ùltimes dis de scola fora per la populères de Fascia l’é stat endrezà projec e ativitèdes alternatives.
Chel che se à da pech serà sù l’é stat n an de scola desvalif dai etres e, per vèlch vers, ence senester. Se à cognù fèr i conts co la neva regoles per la segureza sanitèra, se à cognù se usèr ai couribocia e no se à podù trop se mever.
I bec dant da duc i é stac forc e valenc, i à sapù se adatèr e jir inant con si eies lumenousc e sia cèria de energia. Speron che soraldut per ic l davegnir l sie mior.
Te la ùltima setemènes de Scola mìngol te duta Fascia se à metù a jir dalbon de bie projec.
La ...
Chel che se à da pech serà sù l’é stat n an de scola desvalif dai etres e, per vèlch vers, ence senester. Se à cognù fèr i conts co la neva regoles per la segureza sanitèra, se à cognù se usèr ai couribocia e no se à podù trop se mever.
I bec dant da duc i é stac forc e valenc, i à sapù se adatèr e jir inant con si eies lumenousc e sia cèria de energia. Speron che soraldut per ic l davegnir l sie mior.
Te la ùltima setemènes de Scola mìngol te duta Fascia se à metù a jir dalbon de bie projec.
La ...
21 de jugn 2021
0 infeziuns nöies
Südtirol: Inier (domënia) él gnü analisé 270 proes de PCR y constaté degönes infeziuns nöies da Covid–19
I numeri de infeziuns te Südtirol vá jöper tresfora, inier n’él gnü lapró degun caje nü.
Chësta é la situaziun atuala:
Comun da Corvara 5 caji
Comun de Badia 2 caji
Comun de Mareo 1 caje
Comun da San Martin de Tor 0 caji
La Val 0 caji
Indöt Val Badia, caji atuai de infeziun: 8 caji
Indöt caji atifs te Südtirol: 263
I numeri de infeziuns te Südtirol vá jöper tresfora, inier n’él gnü lapró degun caje nü.
Chësta é la situaziun atuala:
Comun da Corvara 5 caji
Comun de Badia 2 caji
Comun de Mareo 1 caje
Comun da San Martin de Tor 0 caji
La Val 0 caji
Indöt Val Badia, caji atuai de infeziun: 8 caji
Indöt caji atifs te Südtirol: 263
21 de jugn 2021
Scui ra stanghes
Ogni an d’istade i sara ra stanga, contra el reśiro de ra machines, par precurà i luoghe pi biei, agnó che rua masa śente; se pó śì isteso montade, con chi del nolo. E intanto ciaton fora un bel verbo vecio
L é da se pensà che anche sto an, par ra stajon d’istade, i sara alcuanta strades, in siro par ra val de Anpezo. L é chel che suzede ogni an, canche ‘l é masa reśiro de śente, che rua inze ‘l paes, e ra Regoles e el Parco d’Anpezo i vó precurà i luoghe pi biei. Pi che see i vó lascià i automobiles indalonśe da ra monte, agnó che i à monteà i besteame.
Deplù te la edizion stampeda dl 18 de jugn.
ABONAMENT 2021 70,00 € por la Talia – INFO aministrazion@lausc.it
ABO E-PAPER ...
L é da se pensà che anche sto an, par ra stajon d’istade, i sara alcuanta strades, in siro par ra val de Anpezo. L é chel che suzede ogni an, canche ‘l é masa reśiro de śente, che rua inze ‘l paes, e ra Regoles e el Parco d’Anpezo i vó precurà i luoghe pi biei. Pi che see i vó lascià i automobiles indalonśe da ra monte, agnó che i à monteà i besteame.
Deplù te la edizion stampeda dl 18 de jugn.
ABONAMENT 2021 70,00 € por la Talia – INFO aministrazion@lausc.it
ABO E-PAPER ...
21 de jugn 2021
I sasc che scota
Vestide co i colore del bosco, i vive intrà ziel e tera, i sconde i pensiere de ra śente, par i mudà in piera: un outro laoro de i studentes de ra scora d’arte, che ciaton a caminà in Pian de ra Spines
S’i ciata pede strada, par el bosco, a śì ves Pian de ra Spines, de inze del Camping Olympia de Fiames, a man dreta de ra Boite; ‘l é alcuante sasate con su algo de depento, pi che see ra besties, i selvateghe. L é i “sasc che scota”, che i tira ra rea, par sentì chel che disc ra parsones che pasa da chera, canche ‘s é inze ra natura. L é el laoro fato da i studentes de ra scora d’arte de Anpezo, nasciuda del 1846, che ancuoi ‘l é el liceo artistico, una de ra zinche scora outes del Polo ...
S’i ciata pede strada, par el bosco, a śì ves Pian de ra Spines, de inze del Camping Olympia de Fiames, a man dreta de ra Boite; ‘l é alcuante sasate con su algo de depento, pi che see ra besties, i selvateghe. L é i “sasc che scota”, che i tira ra rea, par sentì chel che disc ra parsones che pasa da chera, canche ‘s é inze ra natura. L é el laoro fato da i studentes de ra scora d’arte de Anpezo, nasciuda del 1846, che ancuoi ‘l é el liceo artistico, una de ra zinche scora outes del Polo ...
21 de jugn 2021
Trei candidac a Sorastant per la Scola de Fascia
La Comiscion à valutà i titoi, pruma pèrt de l’ejam che perveit amò la proa a ousc.
I é trei i candidac en jech per l’encèria de Sorastant de la Scola Ladina de Fascia.
La Comiscion, con a cef l dirigent de l’Istitut »La Rosa Bianca – Weisse Rose« de Ciavaleis Marco Felicetti, à valutà chisc dis passé i titoi di enscinué, prum element de la selezion.
I 3 candidac che à i requisic domané e l’atestat de cognoscenza del lengaz ladin e che cognarà vegnir touc dant te la seconda pèrt de l’ejam, demò a ousc, l’é Federico Corradini, Alessandro Turcato e Patrizia Lampis. ...
I é trei i candidac en jech per l’encèria de Sorastant de la Scola Ladina de Fascia.
La Comiscion, con a cef l dirigent de l’Istitut »La Rosa Bianca – Weisse Rose« de Ciavaleis Marco Felicetti, à valutà chisc dis passé i titoi di enscinué, prum element de la selezion.
I 3 candidac che à i requisic domané e l’atestat de cognoscenza del lengaz ladin e che cognarà vegnir touc dant te la seconda pèrt de l’ejam, demò a ousc, l’é Federico Corradini, Alessandro Turcato e Patrizia Lampis. ...
21 de jugn 2021
Badia: sopolí dala nëi
N jonn de 30 agn se l’á odüda burta: en domënia él sbroché ite tla nëi sot Sas dla Crusc. An l’á ciafé a na profondité de 7 metri, curí ite dala nëi
Che na porsona toma te na sfëssa sö por i dlacias, ne n’é nia val’ de nü. Che ara toma tla nëi te nosta valada, é bele val’ che sozed plü dainré, suradöt d’isté. Rodunt chësc é indere l’intervënt che l’Aiüt Alpin á albü da fá en domënia ai 20 de jügn, sö pormez al parëi de Sas dla Crusc. N jonn dla provinzia de Verona, ann 1990, ê jü cun n compagn sö dal ander dla nëi. Al é varié sura la cutra de nëi sö cina pormez al parëi. Les eghes â indere bele lauré cotan sot tera ite y insciö éra ...
Che na porsona toma te na sfëssa sö por i dlacias, ne n’é nia val’ de nü. Che ara toma tla nëi te nosta valada, é bele val’ che sozed plü dainré, suradöt d’isté. Rodunt chësc é indere l’intervënt che l’Aiüt Alpin á albü da fá en domënia ai 20 de jügn, sö pormez al parëi de Sas dla Crusc. N jonn dla provinzia de Verona, ann 1990, ê jü cun n compagn sö dal ander dla nëi. Al é varié sura la cutra de nëi sö cina pormez al parëi. Les eghes â indere bele lauré cotan sot tera ite y insciö éra ...
21 de jugn 2021
Jita per jì a ti cialé ai uciei y ala urchideies
Deberieda cun la Union di Ladins de Gherdëina y la Lia per Natura y Usanzes mët la Grupa per la
Defendura di Uciei a jì na pitla jita n sada danmesdì, ai 26 de juni 2021, a Urtijëi de viers dl bosch de Resciesa Tlo ne jiràn nia mé a ti cialé ai uciei,
ma nce ai ciofs y Marco Obletter saverà da mustré su plu sortes de urchideies che crësc te nosc raions.
N se anconta dala 8 daduman sa Martin, dala plaza dai auti. Da iló jiràn su per la streda de Resciesa y ite per la streda forestela nchin sun Col ...
Defendura di Uciei a jì na pitla jita n sada danmesdì, ai 26 de juni 2021, a Urtijëi de viers dl bosch de Resciesa Tlo ne jiràn nia mé a ti cialé ai uciei,
ma nce ai ciofs y Marco Obletter saverà da mustré su plu sortes de urchideies che crësc te nosc raions.
N se anconta dala 8 daduman sa Martin, dala plaza dai auti. Da iló jiràn su per la streda de Resciesa y ite per la streda forestela nchin sun Col ...
20 de jugn 2021
Devalpai, suor Livia
La comunanza cristiana de Poza e Pera à saludà e rengrazià la monia de l’orden de la Sacra Familia de Nazareth che, dò 8 egn de servije te noscia val, la jirà te la Polonia a tor sù na neva enciaria.
L’era l’istà del 2013, da pech la comunanza de Fascia aea saludà le monie salesiane de Don Bosco, se n jite da Sèn Jan, canche con legreza la jent de Poza, Vich e Pera aea podù ge dar l benvegnù a de autre monie, chele de l’orden de la Sacra Familia de Nazareth, congregazion metuda sù da la polaca, beata Francesca Siedliska (Beata Maria di Gesù Buon Pastore) e ruade te Fascia per enteressament de don Giuseppe Da Prà.
Le prume trei monie, Livia, Natalia e Dorota, aea troà azet tel picol cartier ...
L’era l’istà del 2013, da pech la comunanza de Fascia aea saludà le monie salesiane de Don Bosco, se n jite da Sèn Jan, canche con legreza la jent de Poza, Vich e Pera aea podù ge dar l benvegnù a de autre monie, chele de l’orden de la Sacra Familia de Nazareth, congregazion metuda sù da la polaca, beata Francesca Siedliska (Beata Maria di Gesù Buon Pastore) e ruade te Fascia per enteressament de don Giuseppe Da Prà.
Le prume trei monie, Livia, Natalia e Dorota, aea troà azet tel picol cartier ...
20 de jugn 2021
Don Mario, vize ispetor di Studafech de Fascia
L’é stat lità da l’assemblea del Distret. L’ispetor Alessandro Pellegrin volea na persona che ge stae apede e lo deide fora.
Don Mario Bravin l’é l nef vize ispetor di Studafech de Fascia. La nomina é stata fata amò tel meis de mé inant che vegne renovà la encèries del grop de Cianacei, de cheles che aon jà scrit su La Usc nr 21 del 2021. Se trata de na neva encèria che dant no era stata perveduda. L’ispetor Alessandro Pellegrin à spiegà che l’era una de la condizions che l’aea metù canche l’à tout sù la encèria de ispetor, aer valgugn apede che lo deide e che vae sul post canche el no pel jir. »Son jit te duc i ...
Don Mario Bravin l’é l nef vize ispetor di Studafech de Fascia. La nomina é stata fata amò tel meis de mé inant che vegne renovà la encèries del grop de Cianacei, de cheles che aon jà scrit su La Usc nr 21 del 2021. Se trata de na neva encèria che dant no era stata perveduda. L’ispetor Alessandro Pellegrin à spiegà che l’era una de la condizions che l’aea metù canche l’à tout sù la encèria de ispetor, aer valgugn apede che lo deide e che vae sul post canche el no pel jir. »Son jit te duc i ...
20 de jugn 2021
Par i pizete pi varentes
I à lourà par ciatà fora i falonce, inze ‘l diario scrito e disegnà par i Mondiai de schie 2021
Par duto sto an de scora i pizete de Anpezo i à podù dorà un diario fato aposta, nasciù par i Canpionate del mondo de schi 2021, con inze i disegne de ra formies de Fabio Vettori. Par chesto i à lourà aduna el Comun de Anpezo e ra Union de i Ladis d’Anpezo. Inze ‘l testo ‘l ea vanzà inze alcuante falonce e s’à domandà a i scolare de i ciatà fora.
Deplù te la edizion stampeda dl 18 de jugn.
ABONAMENT 2021 70,00 € por la Talia – INFO aministrazion@lausc.it
ABO E-PAPER ...
Par duto sto an de scora i pizete de Anpezo i à podù dorà un diario fato aposta, nasciù par i Canpionate del mondo de schi 2021, con inze i disegne de ra formies de Fabio Vettori. Par chesto i à lourà aduna el Comun de Anpezo e ra Union de i Ladis d’Anpezo. Inze ‘l testo ‘l ea vanzà inze alcuante falonce e s’à domandà a i scolare de i ciatà fora.
Deplù te la edizion stampeda dl 18 de jugn.
ABONAMENT 2021 70,00 € por la Talia – INFO aministrazion@lausc.it
ABO E-PAPER ...
20 de jugn 2021
Anpezo in Val de Fanes
Pensiere su ra jeografia e ra toponomastica, su r’aga che pasa fora par ra nostra val e i dà el gnon. Cisà cemodo che sarae stà se inveze i aese betù el gnon de Fanes, intrà lejenda e majia
Agnó elo che nasce ra Boite? De chesto se lieśe e se sente nafré de duto, da anes anorum. Se sà che in Cianpo de Crosc, sora de Ra Stua, inze ‘l Parco de ra Dolomites d’Anpezo, ‘l é ra fontanes, da agnó che moe cher’aga che dapò deenta ra Boite. Ma anche da ra Val de Fanes vien śo tropa aga, da i Pantane in fora, a moe su chel da Mareo, par dapò pasà in Anpezo; ‘l é cher’aga del Sbarco de Fanes, de dute chi outre soute, pi pize e pi oute, e ‘pò ra deenta pi granda, canche rua inze da man dreta ...
Agnó elo che nasce ra Boite? De chesto se lieśe e se sente nafré de duto, da anes anorum. Se sà che in Cianpo de Crosc, sora de Ra Stua, inze ‘l Parco de ra Dolomites d’Anpezo, ‘l é ra fontanes, da agnó che moe cher’aga che dapò deenta ra Boite. Ma anche da ra Val de Fanes vien śo tropa aga, da i Pantane in fora, a moe su chel da Mareo, par dapò pasà in Anpezo; ‘l é cher’aga del Sbarco de Fanes, de dute chi outre soute, pi pize e pi oute, e ‘pò ra deenta pi granda, canche rua inze da man dreta ...
20 de jugn 2021
»Cialon de schivé plastica«
Pra la senteda generela dla Butëiga dl Mond iel unì cialà de reviers al ann 2020 y prejentà l bilanz economich y chël soziel
La presidënta dla Butëiga dl Mond, Christine Lobis, à pudù saludé na bela cumpëida de ulenteres pra la
senteda generela n mierculdi ai 2 de juni 2021 sun Mastlé. Pra la Butëiga dl Mond de Gherdëina iel danter 50 y 60 ulenteres, uni ann
n iel de teles che lascia y d’autres che vën leprò. Belau dutes chëles che juda pea pra la Butëiga dl Mond de Gherdëina ie ëiles, ma l ie nce ëi che dà na man, coche Patrick Obletter che se cruzia dla cassa. Da coche à spiegà Obletter, ie i ultimi doi ani stac ...
La presidënta dla Butëiga dl Mond, Christine Lobis, à pudù saludé na bela cumpëida de ulenteres pra la
senteda generela n mierculdi ai 2 de juni 2021 sun Mastlé. Pra la Butëiga dl Mond de Gherdëina iel danter 50 y 60 ulenteres, uni ann
n iel de teles che lascia y d’autres che vën leprò. Belau dutes chëles che juda pea pra la Butëiga dl Mond de Gherdëina ie ëiles, ma l ie nce ëi che dà na man, coche Patrick Obletter che se cruzia dla cassa. Da coche à spiegà Obletter, ie i ultimi doi ani stac ...
20 de jugn 2021
Co éra pa cun les monëdes da 1 y 2 centejims?
Paiamënc cun scioldi contanc: co funzionëiera pa cun l’aboliziun dles plü pices monëdes y cun i arondamënc? La Zentrala di Consumadus spliga
Paiamënc cun scioldi contanc: co funzionëiera pa cun l’aboliziun dles plü pices monëdes y cun i arondamënc? Linda á cumpré ite te na botëga por 1,99 euro y á paié en contanc. Sön le bon de cassa stál scrit "arondamënt +/-" de un n centejim y la soma da paié de 2,00 euro. Linda oress savëi sce val’ de te é pordërt conzedü?
La resposta é "de sce"; da jená dl 2018 incá ne vëgnel tla Talia nia plü prodüt monëdes da 1 y 2 centejims. La norma de referimënt vëiga danfora che la soma totala da paié (y ...
Paiamënc cun scioldi contanc: co funzionëiera pa cun l’aboliziun dles plü pices monëdes y cun i arondamënc? Linda á cumpré ite te na botëga por 1,99 euro y á paié en contanc. Sön le bon de cassa stál scrit "arondamënt +/-" de un n centejim y la soma da paié de 2,00 euro. Linda oress savëi sce val’ de te é pordërt conzedü?
La resposta é "de sce"; da jená dl 2018 incá ne vëgnel tla Talia nia plü prodüt monëdes da 1 y 2 centejims. La norma de referimënt vëiga danfora che la soma totala da paié (y ...
20 de jugn 2021
Ujöp Craffonara, l’artist de Riva del Garda
Süa pala dl’Assunta tla Dlijia dla Ploania de Riva é n capolaur di tëmps "neoclassics" che tröc lunc y lerch amirëia y venerëia. Riva ti á cinamai dediché na picia plaza dlungia la dlijia al artist de raisc ladina
L’inom Craffonara vëgn bele dant tl urbar de Ciastelbadia desco "Grafyonayra" a Badia, aldedaincö ciafunse döes sorts de scrites dl cognom: Craffonara y Graffonara. Le besaun de nosc artist Ujöp Craffonara, deventé conesciü a Riva y lunch y lerch, ê gnü al monn dl 1711 avisa söl lüch de Craffonara a Badia.
Por secui, cina dan la gnüda dl turism de massa tles Dolomites, â n gröm de jënt dla Val Badia messü jí foradecá a se chirí laur y alberch. Tröc jô "dlâjö", sciöche an dijô, dlvers dl Trentin, ...
L’inom Craffonara vëgn bele dant tl urbar de Ciastelbadia desco "Grafyonayra" a Badia, aldedaincö ciafunse döes sorts de scrites dl cognom: Craffonara y Graffonara. Le besaun de nosc artist Ujöp Craffonara, deventé conesciü a Riva y lunch y lerch, ê gnü al monn dl 1711 avisa söl lüch de Craffonara a Badia.
Por secui, cina dan la gnüda dl turism de massa tles Dolomites, â n gröm de jënt dla Val Badia messü jí foradecá a se chirí laur y alberch. Tröc jô "dlâjö", sciöche an dijô, dlvers dl Trentin, ...
19 de jugn 2021
L’é sun desch n auter numer de Filoreflex
La redazion de la Scola Ladina de Fascia se à dat jù col tem de l’alimentazion, veduda da n muie de ponts desferenc e tolan ite ence i letores
L’é ruà a piz ence n auter an de scola e per fenir sù en legreza la redazion de Filoreflex à prejentà l numer 8 del sfoi de la Scola Ladina de Fascia.
Chest numer l’à per argoment l’alimentazion, n tem n muie avert che i studenc à tout dant da desvalives ponc de veduda. La magnadiva defat no l’é demò chel che se troon te piat, ma ence dut chel che stèsc dò via, e l nutriment no cogn esser per forza demò chel per l corp, ma ence chel per l spirit.
La magnadiva la é coscita emportanta percheche l’é ...
L’é ruà a piz ence n auter an de scola e per fenir sù en legreza la redazion de Filoreflex à prejentà l numer 8 del sfoi de la Scola Ladina de Fascia.
Chest numer l’à per argoment l’alimentazion, n tem n muie avert che i studenc à tout dant da desvalives ponc de veduda. La magnadiva defat no l’é demò chel che se troon te piat, ma ence dut chel che stèsc dò via, e l nutriment no cogn esser per forza demò chel per l corp, ma ence chel per l spirit.
La magnadiva la é coscita emportanta percheche l’é ...
19 de jugn 2021
La neva senta di Polins de Fascia, funzionala e efizienta
La strutura te strada de Longiarif, olache l’era ite la Crousc Checena, é stata deldut renovèda con ofizies e spazies adaté.
La é deldut operativa ades la neva senta di Polins de Fascia. Da l’ofize a pe pian te Ciasa de Comun de Moena la é stata tramudèda te strada de Longiarif, te la ex senta de la Crousc Checena de Fascia che à troà lèrga ja La Copara ensema al Socors sa mont.
»Sion jà jic int l’an passà d’istà a na vida provisoria – ne à dit l Comandant di Polins de Fascia Gianluca Ruggiero – ajache i tacava i laores te Ciasa de Comun; i laores daìnt é stac porté a compiment da Nadal e con chesta növa aministrazion ...
La é deldut operativa ades la neva senta di Polins de Fascia. Da l’ofize a pe pian te Ciasa de Comun de Moena la é stata tramudèda te strada de Longiarif, te la ex senta de la Crousc Checena de Fascia che à troà lèrga ja La Copara ensema al Socors sa mont.
»Sion jà jic int l’an passà d’istà a na vida provisoria – ne à dit l Comandant di Polins de Fascia Gianluca Ruggiero – ajache i tacava i laores te Ciasa de Comun; i laores daìnt é stac porté a compiment da Nadal e con chesta növa aministrazion ...
