

08 de dezember 2023
Nia da far per l Fascia
Te l’ultima partida del giron l Primier l venc con n toron 4 a 0 e l se destaca da junsom la classifica.
No fenesc te la vida miora per l Fascia Balon l giron de jita, ajache te l’ultima partida, jiada sul ciamp de Egna percheche al Cotura no l era possibol, l sopesc la desfata contra l Primier per 4 a 0.
Ti prumes menuc taca miec Deflorian e compagnes, che i proa a ge tor la outa a la defendura primierota. Al 10’ menut rua la più gran ocajion per i fascegn con na gran azion, ma Michele Petrone del Pat te dant al portier no l é bon de meter l balon te sach.
De più su La Usc stampèda de en jebia ai ...
No fenesc te la vida miora per l Fascia Balon l giron de jita, ajache te l’ultima partida, jiada sul ciamp de Egna percheche al Cotura no l era possibol, l sopesc la desfata contra l Primier per 4 a 0.
Ti prumes menuc taca miec Deflorian e compagnes, che i proa a ge tor la outa a la defendura primierota. Al 10’ menut rua la più gran ocajion per i fascegn con na gran azion, ma Michele Petrone del Pat te dant al portier no l é bon de meter l balon te sach.
De più su La Usc stampèda de en jebia ai ...


08 de dezember 2023
Santa Cristina: auto ora de streda tl zënter
L ie suzedù tla streda Dursan dala trëi de nuet de ncuei vënderdi ai 8 de dezëmber
Da coche nes à spiegà l cumandant di Destudafuech de Santa Cristina Lukas Goller, ie n auto frit ora de streda pra l restaurant La Posta, per gaujes che ie mo da stlarì. Deguni ne se à fat mel. L lëur di uemes di Destudafuech ie stat chël de auzé ju l auto dal mur y de rumé su la scipes che ie finedes mpue dloncora.
BM
Da coche nes à spiegà l cumandant di Destudafuech de Santa Cristina Lukas Goller, ie n auto frit ora de streda pra l restaurant La Posta, per gaujes che ie mo da stlarì. Deguni ne se à fat mel. L lëur di uemes di Destudafuech ie stat chël de auzé ju l auto dal mur y de rumé su la scipes che ie finedes mpue dloncora.
BM


08 de dezember 2023
Nadel te Gherdëina 800 ani do la prima cripl
La prima cripl da Nadel cunesciuda dala persona ie stata na cripl »viva«, y ie unida realiseda da San Franzësch de Assisi avisa dan ot seculi, tl 1223. A Urtijëi y te Sëlva àn nstadì giaurì i marcei da Nadel, y tl luech plu populà dla valeda iel nce na mostra cun criples d'uni sort, da zacan y modernes
I »luesc da Nadel«, i marcei, de Urtijëi y Sëlva ie ufizialmënter davierc. Chëst ann iel mo stat na ucajion sëuraprò che n à cris ora de ulëi festejé a Urtijëi. La gaujion ie l 800ejim aniverser dala prima cripl cunesciuda dala persona, na cripl viva realiseda tl 1223 da San Franzësch de Assisi. Ora che na gran cripl pra l lën da Nadel danter l Cavallino Biano y l Hotel Adler, realiseda da Wilfried Senoner da Luca, iel da uduei 61 criples tla sala Luis Trenker dla Cësa di Cungresc ...
I »luesc da Nadel«, i marcei, de Urtijëi y Sëlva ie ufizialmënter davierc. Chëst ann iel mo stat na ucajion sëuraprò che n à cris ora de ulëi festejé a Urtijëi. La gaujion ie l 800ejim aniverser dala prima cripl cunesciuda dala persona, na cripl viva realiseda tl 1223 da San Franzësch de Assisi. Ora che na gran cripl pra l lën da Nadel danter l Cavallino Biano y l Hotel Adler, realiseda da Wilfried Senoner da Luca, iel da uduei 61 criples tla sala Luis Trenker dla Cësa di Cungresc ...


08 de dezember 2023
Frëit, nëif y mplanc davierc
Tëmp y temperatures ntan l mëns de nuvëmber te Sëlva, a 1.595 metri de autëza
L mëns de nuvëmber de chëst ann ie stat plu frëit che chël dl ann passà cun 0,39°C de mesaria. Chësc ie tla mesaria di ultimi 45 ani, ma de 1,26°C sot ala temperatura dl mëns de nuvëmber dl ann passà, canche la mesaria fova de 0,87°C.
L articul de Josef Mussner ie da liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins.
L mëns de nuvëmber de chëst ann ie stat plu frëit che chël dl ann passà cun 0,39°C de mesaria. Chësc ie tla mesaria di ultimi 45 ani, ma de 1,26°C sot ala temperatura dl mëns de nuvëmber dl ann passà, canche la mesaria fova de 0,87°C.
L articul de Josef Mussner ie da liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins.
08 de dezember 2023
La SVP capitolëia
de Pablo Palfrader
Canche i á aldí la noela, mëssi dí che i á alzé cotan les cëies y sun resté cun la bocia daverta. Le diretif dla SVP á dan otedé tut la dezijiun, cun na maioranza de passa dui terzi di presënc, da mëte a jí les tratatives de coaliziun por la Junta provinziala cun la Lega y Fratelli d’Italia (FdI). Chësc mësson lí dui iadi: la SVP – partí che se autodefinësc le partí de rapresentanza por todësc y ladins – ó mëte sö la Junta cun FdI, n partí che vëgn definí post–fascist y che á te sües raisc le ...
Canche i á aldí la noela, mëssi dí che i á alzé cotan les cëies y sun resté cun la bocia daverta. Le diretif dla SVP á dan otedé tut la dezijiun, cun na maioranza de passa dui terzi di presënc, da mëte a jí les tratatives de coaliziun por la Junta provinziala cun la Lega y Fratelli d’Italia (FdI). Chësc mësson lí dui iadi: la SVP – partí che se autodefinësc le partí de rapresentanza por todësc y ladins – ó mëte sö la Junta cun FdI, n partí che vëgn definí post–fascist y che á te sües raisc le ...


08 de dezember 2023
Dancà y da na pert
Advënt y duciaries. Sura chësc s’l’unse cuntada cun Nikolas Seppi, pech y conditur da Corvara
Poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
»I sun l’ Nikolas Seppi da Corvara, i á 31 agn, i sun maridé da n ann y mez y da 10 agn incá sunsi pech y conditur tla fornaria de ciasa.«
Sëgn che la sajun invernala scomëncia, ci te aspetel pa sciöche pech?
»Ince por le pech, che é operatif döt l’ann, aumënta le laur cun le scomenciamënt dla sajun, scebëgn che le plü gran mudamënt, a chël che al ti vá tröc pinsiers, é i colaboradus nüs, che vëgn adalerch a daidé fora. Sciöche i atri seturs, sintiunse ...
Poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
»I sun l’ Nikolas Seppi da Corvara, i á 31 agn, i sun maridé da n ann y mez y da 10 agn incá sunsi pech y conditur tla fornaria de ciasa.«
Sëgn che la sajun invernala scomëncia, ci te aspetel pa sciöche pech?
»Ince por le pech, che é operatif döt l’ann, aumënta le laur cun le scomenciamënt dla sajun, scebëgn che le plü gran mudamënt, a chël che al ti vá tröc pinsiers, é i colaboradus nüs, che vëgn adalerch a daidé fora. Sciöche i atri seturs, sintiunse ...


08 de dezember 2023
Iscriziuns ales scolines de Gherdëina y Badia
La Direziun dles scolines "Ladinia" á lascé alsavëi i termins por scrí ite i mëndri ales scolines, por l’ann 2024/25. Sciöche i atri agn, vëgneres tutes sö ma online
Les iscriziuns ales scolines de Gherdëna y dla Val Badia pón fá dai 8 ai 16 de jená 2024, sön le portal online dla Provinzia de Balsan "IOLE", tres myCivis y al pó gní scrit ite mitans y mituns nasciüs anter le 1.09.2018 y le 31.12.2021.
An pó ma fá l’iscriziun te öna na scolina dal comun de residënza. Geniturs co ó scrí ite so möt o süa möta te n’atra scolina fora da so comun de residënza, mëss, do avëi fat l’iscriziun te na scolina de so comun, ti presenté ala Direziun dles scolines na domanda ...
Les iscriziuns ales scolines de Gherdëna y dla Val Badia pón fá dai 8 ai 16 de jená 2024, sön le portal online dla Provinzia de Balsan "IOLE", tres myCivis y al pó gní scrit ite mitans y mituns nasciüs anter le 1.09.2018 y le 31.12.2021.
An pó ma fá l’iscriziun te öna na scolina dal comun de residënza. Geniturs co ó scrí ite so möt o süa möta te n’atra scolina fora da so comun de residënza, mëss, do avëi fat l’iscriziun te na scolina de so comun, ti presenté ala Direziun dles scolines na domanda ...


08 de dezember 2023
Vangele dla festa de Santa Maria Imacolada
Dal vangele do san Lüca 1, 26–38
Te chël tëmp é l’angel Gabriel gnü mené da Idî te na cité tla Galilea dal inom Nazaret da na vergina; ara ê impormetüda a n ël dla ciasa de Davide che â inom Ujöp, y l’inom dla vergina ê Maria. L’angel é jü ite da d’ëra y á dit: Ave, tö plëna de grazia, le Signur é cun te. Ara s’á spordü da gní baiada ados insciö y ara ponsâ do, ci che chësc salüt dô significhé. Ailó ti á l’angel dit: No te temëi, Maria; deache t’as ciafé grazia pro Idî. Te ciafaras y metaras al monn n möt: a d’ël desste ...
Te chël tëmp é l’angel Gabriel gnü mené da Idî te na cité tla Galilea dal inom Nazaret da na vergina; ara ê impormetüda a n ël dla ciasa de Davide che â inom Ujöp, y l’inom dla vergina ê Maria. L’angel é jü ite da d’ëra y á dit: Ave, tö plëna de grazia, le Signur é cun te. Ara s’á spordü da gní baiada ados insciö y ara ponsâ do, ci che chësc salüt dô significhé. Ailó ti á l’angel dit: No te temëi, Maria; deache t’as ciafé grazia pro Idî. Te ciafaras y metaras al monn n möt: a d’ël desste ...


07 de dezember 2023
De diaoi, cherdenzes e segnèi da enlouta
Nicola Eccel l é stat envià te Scola Ladina per contèr del malan te la tradizion orala.
Co erela la fegura del malan zacan? A chesta domana à proà a responer Nicola Eccel. Belapontin te Scola l é stat endrezà da man de la dozentes de ladin Doris Fosco e Nives Iori na scontrèda col bacan da Penìa, do n percors didatich leà a la fegura del diaol. »Nicola l é cresciù a cèsa con sie giaves: da picol en su l à semper sentù contèr storia veiores de segnèi e de malans, l é donca cresciù te la tradizion orala fascèna«.
Nicola con gran braura l à encantà, te Sala grana de la Scola ...
Co erela la fegura del malan zacan? A chesta domana à proà a responer Nicola Eccel. Belapontin te Scola l é stat endrezà da man de la dozentes de ladin Doris Fosco e Nives Iori na scontrèda col bacan da Penìa, do n percors didatich leà a la fegura del diaol. »Nicola l é cresciù a cèsa con sie giaves: da picol en su l à semper sentù contèr storia veiores de segnèi e de malans, l é donca cresciù te la tradizion orala fascèna«.
Nicola con gran braura l à encantà, te Sala grana de la Scola ...


07 de dezember 2023
Antone Pollam se à demetù
L president de l’Union Generela di Ladins dla Dolomites à anunzià che l lascia sia encèria.
La neva é vegnuda fora en domenia ai 3 de dezember, a la fin de la scontrèda de l’Union di Ladins de Fascia, che te sala del Consei de Comun de Sèn Jan l’à prejentà sie nef liber su Ezio Anesi e avert la litazions per renovèr sie Consei. Antone Pollam, President de l’Union Generela di Ladins dla Dolomites dal meis de mé del 2022 l à anunzià de cogner lascèr sia encèria per rejons personèles. Ades la sociazion jirà inant aldò de chel che perveit sie statut te chisc caji.
De più su La Usc stampèda ...
La neva é vegnuda fora en domenia ai 3 de dezember, a la fin de la scontrèda de l’Union di Ladins de Fascia, che te sala del Consei de Comun de Sèn Jan l’à prejentà sie nef liber su Ezio Anesi e avert la litazions per renovèr sie Consei. Antone Pollam, President de l’Union Generela di Ladins dla Dolomites dal meis de mé del 2022 l à anunzià de cogner lascèr sia encèria per rejons personèles. Ades la sociazion jirà inant aldò de chel che perveit sie statut te chisc caji.
De più su La Usc stampèda ...


07 de dezember 2023
Stude PISA 2022: i resultac dla scoles ladines
Sculées y sculeies de 15 ani che va a scola tla valedes ladines à fat pea, coche for, al Stude PISA. Ti dis passei iel unì presentà i resultac
L stude PISA – “Programme for International Students Assessment” – vën menà dala OCSE (Urganisazion mundiela per la Cooperazion y l Svilup economich) y l se cruzia de nrescì la cunescënzes y la cumpetënzes te trëi ciamps disciplineres: letura, matematica y scienzes. Ti dis passei iel unì presentà i resultac a livel naziunel y nternaziunel che se caraterisea per n arbassamënt di ponc de mesaria per la majera pert di paejes europeics che à tëut pert.
I resultac a livel provinziel – Scola ladina, ...
L stude PISA – “Programme for International Students Assessment” – vën menà dala OCSE (Urganisazion mundiela per la Cooperazion y l Svilup economich) y l se cruzia de nrescì la cunescënzes y la cumpetënzes te trëi ciamps disciplineres: letura, matematica y scienzes. Ti dis passei iel unì presentà i resultac a livel naziunel y nternaziunel che se caraterisea per n arbassamënt di ponc de mesaria per la majera pert di paejes europeics che à tëut pert.
I resultac a livel provinziel – Scola ladina, ...


07 de dezember 2023
L ITE Raetia se gëura a de plu lies sportives
L ITE Raetia ie tl lëur de mëter a jì n proiet nuef che à l fin de lauré cun de plu lies sportives dla valeda. »Ulon ti de la puscibltà a jëunes y jëuni che ie scric ite ai clubs de juech al palé, tennis, nudé, hockey y autri, de resté do la mesana te Gherdëina, de jì a na scola auta y tl medemo tëmp nce fé inant si sport«, spiega l diretëur Bernhard Flatscher
Tla scola auta Raetia iel trëi sezions, la sezion de marketing, chëla turistica y chëla dedicheda al sport. Chësta terza sezion ie plucheauter per chi che fej sporc da d'inviern, dal schi al biatlon, dal snowboard al pudejé y n.i.. Ma l mond dl sport ie grant, Gherdëina ne n'à nia »mé« l Schi Club, ma nce truepa d'autra lies che à n problem, chël che i jëuni y la jëunes ti mucia do la mesana, plucheauter ajache i:les va a scola oradecà y ne à pona nia plu l mesun de fé inant ...
Tla scola auta Raetia iel trëi sezions, la sezion de marketing, chëla turistica y chëla dedicheda al sport. Chësta terza sezion ie plucheauter per chi che fej sporc da d'inviern, dal schi al biatlon, dal snowboard al pudejé y n.i.. Ma l mond dl sport ie grant, Gherdëina ne n'à nia »mé« l Schi Club, ma nce truepa d'autra lies che à n problem, chël che i jëuni y la jëunes ti mucia do la mesana, plucheauter ajache i:les va a scola oradecà y ne à pona nia plu l mesun de fé inant ...


07 de dezember 2023
Nicolò Weiss, nef diretor de l’ApT
Do da Andrea Weiss, stat diretor per 25 egn, e la transizion de Paolo Grigolli, l’Azienda per l turism de Fascia rua endò te man de n fascian. L tolarà su l’encèria col prum de oril del 2024.
Sun usc de na neva sajon d’invern e a pec dis da la radunanza di sozi, sul calandèr en vender ai 14 de dezember da la does domesdì te teater de Navalge de Moena, da l’ApT de Fascia rua la neva del mudament a la direzion del Ent per l turism. L diretor Paolo Grigolli, che col meis de oril che vegn fenirà su sie mandat de trei egn, ge lasciarà l post a Nicolò Weiss. Do da Andrea Weiss, stat diretor de l’ApT per 25 egn, e la transizion de Paolo Grigolli, l’Azienda per l turism de Fascia rua endò ...
Sun usc de na neva sajon d’invern e a pec dis da la radunanza di sozi, sul calandèr en vender ai 14 de dezember da la does domesdì te teater de Navalge de Moena, da l’ApT de Fascia rua la neva del mudament a la direzion del Ent per l turism. L diretor Paolo Grigolli, che col meis de oril che vegn fenirà su sie mandat de trei egn, ge lasciarà l post a Nicolò Weiss. Do da Andrea Weiss, stat diretor de l’ApT per 25 egn, e la transizion de Paolo Grigolli, l’Azienda per l turism de Fascia rua endò ...


07 de dezember 2023
Marcé da Nadé solidal
Por la cuinta ediziun dl marcé da Nadé organisé dai lauranc soziai dl Südtirol, pó i produc gní amirá y cumprá incö (7 de dezëmber) cina les 15:30
En chësc ann tól pert l'assoziaziun CIRS, l'assoziaziun Hands, la cooperativa CLAB, le Zënter de Training Profescional BTZ y i laboratori Il Ciliegio, Roma y Windrose dl’Aziënda Sorvisc soziai da Balsan. "Chësc marcé da Nadé é tres n momënt adaté por sintí le Nadé y jí tl dialogh cun i atri" á alzé fora l'assessuria al Sozial Waltraud Deeg tratan la daurida dl marcé da Nadé "Miteinander Füreinander Weihnachten – Facciamo insieme Natale".
Tl Südtirol él 47 sorvisc por l'ocupaziun laurativa, de ...
En chësc ann tól pert l'assoziaziun CIRS, l'assoziaziun Hands, la cooperativa CLAB, le Zënter de Training Profescional BTZ y i laboratori Il Ciliegio, Roma y Windrose dl’Aziënda Sorvisc soziai da Balsan. "Chësc marcé da Nadé é tres n momënt adaté por sintí le Nadé y jí tl dialogh cun i atri" á alzé fora l'assessuria al Sozial Waltraud Deeg tratan la daurida dl marcé da Nadé "Miteinander Füreinander Weihnachten – Facciamo insieme Natale".
Tl Südtirol él 47 sorvisc por l'ocupaziun laurativa, de ...


07 de dezember 2023
Arpejun y lüch da paur – ara n’é nia tan scëmpla
Ci desson pa fá sce an á n lüch y an oress le surandé ala proscima generaziun? Pón le despartí? Él tres ciamó le prömnasciü masculin che ciafa l’arpejun dan ai atri? Él ince les ëres che pó gní cherdades al’arpejun? Liede do la rubrica de dërt tla ediziun nöia de "La Usc di Ladins" da incö, realisada dal avocat Paul Maieron
La normativa che regolëia l’istitut dl lüch (o mesc stlüt) vá zoruch ai tëmps dl’imparadëssa Maria Teresa d’Austria. Bele inlaota gnôl codifiché i recuisic plü raprescentatifs dl lüch: al ne vá nia da despartí; al mëss dé sostentamënt a na familia de almanco cater porsones; le pröm nasciü masculin dess le arpé; al mëss gní scrit ite tl liber fondiar.
Aldedaincö é la normativa che reverda i lüsc contignüda tla Lege provinziala nr. 17/2001. Te chësta lege ciáfon les regoles prinzipales che reverda ...
La normativa che regolëia l’istitut dl lüch (o mesc stlüt) vá zoruch ai tëmps dl’imparadëssa Maria Teresa d’Austria. Bele inlaota gnôl codifiché i recuisic plü raprescentatifs dl lüch: al ne vá nia da despartí; al mëss dé sostentamënt a na familia de almanco cater porsones; le pröm nasciü masculin dess le arpé; al mëss gní scrit ite tl liber fondiar.
Aldedaincö é la normativa che reverda i lüsc contignüda tla Lege provinziala nr. 17/2001. Te chësta lege ciáfon les regoles prinzipales che reverda ...


07 de dezember 2023
Paroles de fer
Trope anpezane doraa algo de fer, par el so laoro, in ciaśa, inze botega, canchemai o agnochemai
I ome doraa fer cru, fer batù, fer cuoto, fer zalà, fer stagnà. El fouro doraa el fer par fei atreze, ma anche par i feres da caval, o par fei ‘na ciapa, da dorà par i bos. El caligaro doraa el pe de fer, da fei scarpe. Par tegnì pede trae o taies se doraa el cian de fer. L ea el fer dai fiore, el fer da gravié. Inze botega da marangon ‘l ea el fer da piana e el fer da rascià. Outre doraa el fer da sliscià. L ea el fer da stradà sies, da res fei taià meo, con manco fadia. Una ota, ignante de i ...
I ome doraa fer cru, fer batù, fer cuoto, fer zalà, fer stagnà. El fouro doraa el fer par fei atreze, ma anche par i feres da caval, o par fei ‘na ciapa, da dorà par i bos. El caligaro doraa el pe de fer, da fei scarpe. Par tegnì pede trae o taies se doraa el cian de fer. L ea el fer dai fiore, el fer da gravié. Inze botega da marangon ‘l ea el fer da piana e el fer da rascià. Outre doraa el fer da sliscià. L ea el fer da stradà sies, da res fei taià meo, con manco fadia. Una ota, ignante de i ...


07 de dezember 2023
Ra Salute e sant’Andrea
Ultima festes de ‘l an, in śiro par ra viles de Anpezo, intrà fede e usanzes. Ades vien Nadà; se scomenza danoo el śiro co i 11 de febraro, a Gnoche, par ra Madona de Lourdes
Martes ai 21 de noenbre e śoiba 30 ‘l é stà ra ultima doa festes de ‘l an, par ra jejes d’Anpezo. L é chera capeles che se ciata in śiro par ra viles, fates su da i nostre vece: ra primes ‘s é del Siezento, alcuantes del Setezento, ra ultima ‘l é chera de ra Madona de Lourdes, a Gnoche, che i à fato su del Noezento e i r’à consacrada ai 4 de noenbre del 1909. Ai 6 de dezenbre, par ra sezion Anpezo e Oltreciusa de ra Università adulti e anziani da Belun, sarà ‘na conferenza de Raffaello Lorenzi ...
Martes ai 21 de noenbre e śoiba 30 ‘l é stà ra ultima doa festes de ‘l an, par ra jejes d’Anpezo. L é chera capeles che se ciata in śiro par ra viles, fates su da i nostre vece: ra primes ‘s é del Siezento, alcuantes del Setezento, ra ultima ‘l é chera de ra Madona de Lourdes, a Gnoche, che i à fato su del Noezento e i r’à consacrada ai 4 de noenbre del 1909. Ai 6 de dezenbre, par ra sezion Anpezo e Oltreciusa de ra Università adulti e anziani da Belun, sarà ‘na conferenza de Raffaello Lorenzi ...


07 de dezember 2023
Chidlé Val Badia: pordüda por 7 chidli
Ultima partida d’altonn: le Mareo se bat bun cuntra le Ahrntal II, mo mëss ti lascé i punc por n sofl
Do la burta capotada che le Mareo s’á ciafé cuntra le Gherdëina, tocâra al 1. de dezëmber da afronté te ciasa le Ahrntal II, che é ti pröms posć de classifica. Al ê l’ultima partida de chësc altonn. Na partida ria, mo che le Mareo orô impó anuzé por ciaré da se refá. Ince sce la devënta n’é nia garatada – ara é jüda fora 3,5 a 4,5 – pón impó dí che le Mareo á fat bela parüda, pordon ala fin davëi ma por püc chidli, ci che ti lascia ince na saú antia. Tl confrunt diret ára n iade metü man cun ...
Do la burta capotada che le Mareo s’á ciafé cuntra le Gherdëina, tocâra al 1. de dezëmber da afronté te ciasa le Ahrntal II, che é ti pröms posć de classifica. Al ê l’ultima partida de chësc altonn. Na partida ria, mo che le Mareo orô impó anuzé por ciaré da se refá. Ince sce la devënta n’é nia garatada – ara é jüda fora 3,5 a 4,5 – pón impó dí che le Mareo á fat bela parüda, pordon ala fin davëi ma por püc chidli, ci che ti lascia ince na saú antia. Tl confrunt diret ára n iade metü man cun ...