02 de jugn 2026
N mei tl prim nia drë' bel y pona bon ciaut
Tëmp y temperatures ntan l mëns de mei te Sëlva a 1595 metri
L mëns de mei 2026 ie stat plu ciaut che chël dl ann passà cun 10,19°C degreies de mesaria - 9,14°C dl 2025 y 1,05°C sëura la temperatura dl mëns de mei 2025.
L mei 2026 ie n con' de temperatura stat 1,14 degreies sëura la mesaria di ultims 45 ani. L di plu frëit éi muserà ai 15 dl mëns cun na mesaria de 1,67°C y na minima - ai 13 de mei - de 2,5 °C de frëit. L di plu ciaut éi muserà ai 26 dl mëns cun 18,33 °C de mesaria y na mascima, for n chël di, de 25°C.
Dut l articul tla edizion nueva ...
L mëns de mei 2026 ie stat plu ciaut che chël dl ann passà cun 10,19°C degreies de mesaria - 9,14°C dl 2025 y 1,05°C sëura la temperatura dl mëns de mei 2025.
L mei 2026 ie n con' de temperatura stat 1,14 degreies sëura la mesaria di ultims 45 ani. L di plu frëit éi muserà ai 15 dl mëns cun na mesaria de 1,67°C y na minima - ai 13 de mei - de 2,5 °C de frëit. L di plu ciaut éi muserà ai 26 dl mëns cun 18,33 °C de mesaria y na mascima, for n chël di, de 25°C.
Dut l articul tla edizion nueva ...
02 de jugn 2026
Per na Comunanza Amica de la persones con demenza
L Comun General de Fascia prejenta l Pian Trienal con la ativitèdes da fèr ti egn che vegn te na scontrèda ai 4 de jugn. Se rejona ence del Aministrador de Sostegn.
Descheche l é stat uzà fora dal Pian Provinzièl Demenzes – XVII Legislatura, aproà de setember del 2025, un di obietives strategics l é l svilup de comunanzes amiches de la persones con demenza, aspet jà envià via e sostegnù dal Pian Provinzièl da inant e che l passa da la colaborazion nezessèra anter enc locai, Asuit (Azienda Sanitèra Universitèra integrèda del Trentin), sociazions Alzheimer de referiment, terz setor e ence la medema comunanza, tel vers de na coresponsabilità condividuda con ...
Descheche l é stat uzà fora dal Pian Provinzièl Demenzes – XVII Legislatura, aproà de setember del 2025, un di obietives strategics l é l svilup de comunanzes amiches de la persones con demenza, aspet jà envià via e sostegnù dal Pian Provinzièl da inant e che l passa da la colaborazion nezessèra anter enc locai, Asuit (Azienda Sanitèra Universitèra integrèda del Trentin), sociazions Alzheimer de referiment, terz setor e ence la medema comunanza, tel vers de na coresponsabilità condividuda con ...
02 de jugn 2026
La festa di jüc y dl sport
Le zënter sozial "La Spona" da Pidrô á surantut en chësc ann l’organisaziun dla festa di jüc y dl sport dles strotöres soziales de Puster. Ai 12 de ma ésera stada tan inant
Incër 125 assistis y acompagnadus di salfs protezioná y di sorvisc de acompagnamënt dla Comunité Comprensoriala Val de Puster é rová adöm ai 12 de ma tla Intercable Arena da Bornech, olache al é gnü desfiré la Festa di jüc y dl sport 2026. L’organisaziun é gnüda surantuta chësc ann dal zënter sozial "La Spona", che á ince podü cunté sön l’aiüt de n grup de volontars di Stödafüs d’Al Plan y ciamó d’atri che s’á metü a desposiziun da gní a daidé para por chësta ocajiun particolara. Danter i ...
Incër 125 assistis y acompagnadus di salfs protezioná y di sorvisc de acompagnamënt dla Comunité Comprensoriala Val de Puster é rová adöm ai 12 de ma tla Intercable Arena da Bornech, olache al é gnü desfiré la Festa di jüc y dl sport 2026. L’organisaziun é gnüda surantuta chësc ann dal zënter sozial "La Spona", che á ince podü cunté sön l’aiüt de n grup de volontars di Stödafüs d’Al Plan y ciamó d’atri che s’á metü a desposiziun da gní a daidé para por chësta ocajiun particolara. Danter i ...
02 de jugn 2026
Son beleche d’istade
Da i hotiei rua biei numere, con ben da foreste che domanda ra so cameres. I Śoghe de ’l inverno pasà i à ciamà outra śente, da duto el mondo
Ra asociazion de i hotiei de Anpezo ra me fesc saé che ra stajon d’istade, drio par scomenzà, ra vedarà un grun de śente in Anpezo, ciamada anche da ra Olimpiades e Paralimpiades de febraro e de marzo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ra asociazion de i hotiei de Anpezo ra me fesc saé che ra stajon d’istade, drio par scomenzà, ra vedarà un grun de śente in Anpezo, ciamada anche da ra Olimpiades e Paralimpiades de febraro e de marzo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
01 de jugn 2026
I verzons dl paravis y si daunì
Chëst ann festejea la Bienela Gherdëina l iubileum de n dejené. Nchin de setëmber ert te duta la valeda
Da 16 ani incà - y per l 10ejim iede - iel la Bienela Gherdëina da nëus te valeda, n evënt d'ert cuntemporana che mët a jì mostres, nstalazions y d'auter for tl ciamp dl'ert a Urtijëi y a livel de valeda.
L'idea ie stata chëla dla galarista Doris Ghetta y ie urmei n festival d'ert nia plu da pensé demez. Da coche l ie unì spiegà ie la Bienela "nasciuda per ti dé na sburdla al barat danter inuvazion y tradizion dl’ert te Gherdëina".
Al didancuei iel...
Deplù n con' de chësc festival ...
Da 16 ani incà - y per l 10ejim iede - iel la Bienela Gherdëina da nëus te valeda, n evënt d'ert cuntemporana che mët a jì mostres, nstalazions y d'auter for tl ciamp dl'ert a Urtijëi y a livel de valeda.
L'idea ie stata chëla dla galarista Doris Ghetta y ie urmei n festival d'ert nia plu da pensé demez. Da coche l ie unì spiegà ie la Bienela "nasciuda per ti dé na sburdla al barat danter inuvazion y tradizion dl’ert te Gherdëina".
Al didancuei iel...
Deplù n con' de chësc festival ...
01 de jugn 2026
Che che ne disc i inomes di lesc
Te na scontrèda de l'Union di Ladins de Fascia Nives Iori, Nicoletta Riz e Fabio Chiocchetti à portà dant aspec emportanc de la toponomastica da ponc de veduda desferenc.
Te chesta Aisciuda Ladina, che per l terzo an à cernù desche argoment la toponomastica, l era benfat che apede a la raides sul teritorie ge vegne dat lèrga ence a n moment che deide a descorir e entener l segnificat e l gran valor di inomes di lesc.
En jebia ai 14 de mé a Sèn Jan, te la sala Danilo dal Garber de la Moniaria, l'Union di Ladins de Fascia à endrezà na scontrèda che aea belapontin chest obietif.
L Comun General à avert l domesdì col salut de Evelyn Bortolotti, responsabola di ...
Te chesta Aisciuda Ladina, che per l terzo an à cernù desche argoment la toponomastica, l era benfat che apede a la raides sul teritorie ge vegne dat lèrga ence a n moment che deide a descorir e entener l segnificat e l gran valor di inomes di lesc.
En jebia ai 14 de mé a Sèn Jan, te la sala Danilo dal Garber de la Moniaria, l'Union di Ladins de Fascia à endrezà na scontrèda che aea belapontin chest obietif.
L Comun General à avert l domesdì col salut de Evelyn Bortolotti, responsabola di ...
01 de jugn 2026
Le tëmp di "Sanc dal frëit" ne sprigorëia nia la Musiga da San Ciascian
Tröpes dles 209 musighes de Südtirol organisëia vigni ann le conzert tradizional d’aisciöda. Insciö ince la Musiga da San Ciascian, che á invié parënc, amisc y simpatisanc dla musiga a chësc evënt, en sabeda ai 16 de ma dales 20:30 tla Ciasa "J.B. Rinna"
Ince sce les temperatöres frëides di sanc dal frëit, che tomâ ite avisa i dis denant, y la nëi sön les munts incëria recordâ cuaji deplü a n conzert de Santa Zezilia che a n conzert d’aisciöda ne s’á les musicontres y i musicontri dla musiga da San Ciascian nia lascé sprigoré en sabeda ai 16 de ma, canche al é gnü porté dant le conzert d’aisciöda da chësc ann. Gnanca le publich ne s’á lascé sprigoré: tröpa é la jënt, ince dai paisc vijins, che é rovada adarlerch a d’ascuté sö le conzert arjigné ...
Ince sce les temperatöres frëides di sanc dal frëit, che tomâ ite avisa i dis denant, y la nëi sön les munts incëria recordâ cuaji deplü a n conzert de Santa Zezilia che a n conzert d’aisciöda ne s’á les musicontres y i musicontri dla musiga da San Ciascian nia lascé sprigoré en sabeda ai 16 de ma, canche al é gnü porté dant le conzert d’aisciöda da chësc ann. Gnanca le publich ne s’á lascé sprigoré: tröpa é la jënt, ince dai paisc vijins, che é rovada adarlerch a d’ascuté sö le conzert arjigné ...
01 de jugn 2026
La »Giornata del Sollievo« co la PettirossoAgordino
Volontarie n plaza con biscoti e grisini scinchei da pistorie e pasticeri del Agordin
Dal 2002 l’ultima domënia de mei la ven celebrada come la »Giornata del sollievo«. »Sollievo« o confort come dërt de no patì.
»Che l’é la misción de l’associazion Pettirosso Agordino, nasicuda ntel 2010 come »Cucchini Agordino«, destacada da la »Cucchini de Belum – spiega Chiara Roilo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Dal 2002 l’ultima domënia de mei la ven celebrada come la »Giornata del sollievo«. »Sollievo« o confort come dërt de no patì.
»Che l’é la misción de l’associazion Pettirosso Agordino, nasicuda ntel 2010 come »Cucchini Agordino«, destacada da la »Cucchini de Belum – spiega Chiara Roilo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
31 de mei 2026
»Sun n cher che bruja se se rampeea con la aices«
Su la paladines de Cianacei e Moena la Scola Ladina à portà n spetacol de sensibilisazion contra l bulism con la regia de Michela Marangoni.
»Ma no pisson che l spetacol posse fenir chiò, ne mencia n toch. L toch che vegnarà doman, olache ogneun de nos pel amò cerner. Percheche sion nos a cerner chi e co che volon esser e ogne dì podon cerner, perché pa no, ence de mudèr. Podon pontèr demez da chiò, da nos, duc ensema, 120 oujes che doventa na soula ousc, che disc su poejies de gran beleza, paroles che muda i sasc pesoches te sasc da color e de speranza da portèr a cèsa.« L é chesta la paroles de doi studenc de la scola auta de ...
»Ma no pisson che l spetacol posse fenir chiò, ne mencia n toch. L toch che vegnarà doman, olache ogneun de nos pel amò cerner. Percheche sion nos a cerner chi e co che volon esser e ogne dì podon cerner, perché pa no, ence de mudèr. Podon pontèr demez da chiò, da nos, duc ensema, 120 oujes che doventa na soula ousc, che disc su poejies de gran beleza, paroles che muda i sasc pesoches te sasc da color e de speranza da portèr a cèsa.« L é chesta la paroles de doi studenc de la scola auta de ...
31 de mei 2026
Soreie e Spirit Sènt dal ciel de Baissiston
Fascia é jita a gejia a la Madona di dolor tel dì de Pèsca de mé.
No l era na nigola en domenia ai 24 de mé, dì cernù chest an per l pelegrinaje di fidei de Fascia forin Baissiston. L era Pèsca de mé, festa che recorda l dì che l Spirit Sènt se à pojà sui Apostoi e l ge à dat la forza de doventèr pèstres de Crist portan sie messaje te dut l mond. L inom talian Pentecoste vegn dal grech antich 'pentekosté' (cincanteisem), ajache l vegn 50 dis do Pèsca. L lo à spiegà don Mario Bravin te la perdicia e l se à out en particolèr ai bec de la Pruma Comunion e a chi ...
No l era na nigola en domenia ai 24 de mé, dì cernù chest an per l pelegrinaje di fidei de Fascia forin Baissiston. L era Pèsca de mé, festa che recorda l dì che l Spirit Sènt se à pojà sui Apostoi e l ge à dat la forza de doventèr pèstres de Crist portan sie messaje te dut l mond. L inom talian Pentecoste vegn dal grech antich 'pentekosté' (cincanteisem), ajache l vegn 50 dis do Pèsca. L lo à spiegà don Mario Bravin te la perdicia e l se à out en particolèr ai bec de la Pruma Comunion e a chi ...
31 de mei 2026
Cie suzédel pa cun l »Ladinia«?
Duc l cunësc, ma deguni ne ti cëla plu de ntant- a chëi da oradecà ti sàutel tl uedl: l ex hotel Ladinia tl zënter de Urtijëi. Un di frabicac plu burc y tralascei dl luech. Bele da ani incà ne se muev nia. On ulù audì l ambolt Tobia Moroder
Dan puec dis àn fat n’ancunteda danter reprejentanc dl Chemun y l patron dla frabiga. Aldò dl ambolt de Urtijëi ie śën dut mpue plu tler. Cun un n ujin s’l àn bele da n pez fata ora, cun d’autri doi fòven ruvei dan sunieria, ma iló à l Chemun venciù. Nscila iel śën dut tler y n possa scumencé inò da nuef cun la tratatives.
SPM
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Dan puec dis àn fat n’ancunteda danter reprejentanc dl Chemun y l patron dla frabiga. Aldò dl ambolt de Urtijëi ie śën dut mpue plu tler. Cun un n ujin s’l àn bele da n pez fata ora, cun d’autri doi fòven ruvei dan sunieria, ma iló à l Chemun venciù. Nscila iel śën dut tler y n possa scumencé inò da nuef cun la tratatives.
SPM
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
31 de mei 2026
Chel vecio touladel pede ra Ciaśa de Comun
I à spendù un milion e meśo de euro, par aé ufizie noe par i poliziote, par el Coc, par ra protezion zivil. Sarà da fei pi gran el comando, fin a ruà a diesc parsones
El comun de Anpezo ‘l à lourà par manco de un an, da fei fora chel vecio touladel de len, sote ra Ciaśa de Comun, visavì ra vecia jejeta de San Franzesco. Inze chel fabricato, ‘na ota ‘l ea inze material che i doraa i lourantes del comun, pichesee i pitore. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
El comun de Anpezo ‘l à lourà par manco de un an, da fei fora chel vecio touladel de len, sote ra Ciaśa de Comun, visavì ra vecia jejeta de San Franzesco. Inze chel fabricato, ‘na ota ‘l ea inze material che i doraa i lourantes del comun, pichesee i pitore. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
30 de mei 2026
Musega sun paladina? Na, chest an cianton
La Musega de Poza à endrezà n conzert spetacolar: n viac anter i stii desferenc de ciantar col maester Giancarlo Dorich Cavei che se à enterzà con Vanessa Tomasi e Ivo Brigadoi. De gregn batiman é rué dal publich per chesta banda, che à tout ite 8 museganc neves e premià chi più fidei.
Che suzes la Musega de Poza! Do esser ruada l an passà al Filmfestival de Trent con 'Troes de lum' e a la Maratona de la Dolomites, la banda vidada dal maester Giancarlo Dorich Cavei é stata enviada chest an al tour promozional per l Festival de Sanremo ruan per televijion te duta la Talia.
Fosc apontin chesta esperienza per l festival de la ciantia ge à fat vegnir tal ciaf endò valch da nef per l Conzert d'aisciuda. L titol de chest an l era »Cianton«, che no vel dir sessaben che la ...
Che suzes la Musega de Poza! Do esser ruada l an passà al Filmfestival de Trent con 'Troes de lum' e a la Maratona de la Dolomites, la banda vidada dal maester Giancarlo Dorich Cavei é stata enviada chest an al tour promozional per l Festival de Sanremo ruan per televijion te duta la Talia.
Fosc apontin chesta esperienza per l festival de la ciantia ge à fat vegnir tal ciaf endò valch da nef per l Conzert d'aisciuda. L titol de chest an l era »Cianton«, che no vel dir sessaben che la ...
30 de mei 2026
L é peà via l Rosengarten Bus
Te Museo Ladin l é stat prejentà la neva proponeta turistica e sozièla portèda dant da la sociazion Transdolomites e la colaborazion de n grum de partner.
Tel chèder de l’Aisciuda Ladina 2026, enstadì te Museo Ladin de Fascia l é stat prejentà l Rosengarten Bus, na neva proponeta turistica e sozièla, che à chela de conjobièr trasporc, ambient, cultura, sozietà. L projet, che se met dant desche ejempie inovatif de turism sostegnibol da poder replichèr te n muie de etres posć, l é stat portà dant da la sociazion Transdolomites en colaborazion con n grum de partner: la Majon di Fascegn, l Muse, l Museo Geologich de Pardac, l Museo de Scienzes de ...
Tel chèder de l’Aisciuda Ladina 2026, enstadì te Museo Ladin de Fascia l é stat prejentà l Rosengarten Bus, na neva proponeta turistica e sozièla, che à chela de conjobièr trasporc, ambient, cultura, sozietà. L projet, che se met dant desche ejempie inovatif de turism sostegnibol da poder replichèr te n muie de etres posć, l é stat portà dant da la sociazion Transdolomites en colaborazion con n grum de partner: la Majon di Fascegn, l Muse, l Museo Geologich de Pardac, l Museo de Scienzes de ...
30 de mei 2026
N caidl, coche sëni de speranza per la cultura ladina
La artista de Sëlva Christine Runggaldier vënc l cuncors "Ert X Merit Ladin" cun n pruiet de na opra d'ert dal titul "deventé"
N ucajion dl Di dla cultura Ladina, ai 19 de setëmber de chëst ann a Urtijëi, ti uniràl sëurandat al prim ntendënt dla scoles ladines Franz Vittur l “Merit Ladin”, n pest che premieia persones che à meric straurdineres tl ciamp dla rujeneda y cultura ladina. Per realisé l pest nstëss, à la Lia di artisć dl Südtirol - Südtiroler Künstlerbund y la Direzion Scola y Cultura Ladina scrit ora n cuncors d’ert daviert a artistes y artisć dla Ladinia. Śën àn l inuem dl’artista y dl lëur che à venciù.
La ...
N ucajion dl Di dla cultura Ladina, ai 19 de setëmber de chëst ann a Urtijëi, ti uniràl sëurandat al prim ntendënt dla scoles ladines Franz Vittur l “Merit Ladin”, n pest che premieia persones che à meric straurdineres tl ciamp dla rujeneda y cultura ladina. Per realisé l pest nstëss, à la Lia di artisć dl Südtirol - Südtiroler Künstlerbund y la Direzion Scola y Cultura Ladina scrit ora n cuncors d’ert daviert a artistes y artisć dla Ladinia. Śën àn l inuem dl’artista y dl lëur che à venciù.
La ...
30 de mei 2026
Paolo Frena se senta per l cuinto viade su la cariega plù auta del comun da Col
»Priorité a sentì i debujens dei jovegn e a giourì n confront co la jent«
Batù n lergia mesura l quorum con cuaji il 60 per cënt de zitadins che é jus a voté, Paolo l se riconfermeia Capocomun da Col. La segurëzza l’é ruada però demè nte la giornada de lunesc. Domënia da sëra, cánche i segi i eva stei sarei, l quorum, ence se de puoch mánco che doi ponc percentuai, no l eva sté ncora arjont. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Batù n lergia mesura l quorum con cuaji il 60 per cënt de zitadins che é jus a voté, Paolo l se riconfermeia Capocomun da Col. La segurëzza l’é ruada però demè nte la giornada de lunesc. Domënia da sëra, cánche i segi i eva stei sarei, l quorum, ence se de puoch mánco che doi ponc percentuai, no l eva sté ncora arjont. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
29 de mei 2026
Lites y novités por la Cooperativa
Tla sentada generala dla Cooperativa Turistica Alta Badia él gnü presenté n cheder retrospetif di ultims trëi agn, lité le consëi nü y presenté les novités che acompagnará i assoziá tla proscima legislatöra
En jöbia ai 21 de ma él gnü cherdé ite i assoziá dla Cooperativa Turistica Alta Badia por la sentada generala da d’aisciöda. Tl salf dla Ciasa de Cultura a La Ila él gnü lité danü le diretif che acompagnará la cooperativa ti proscims trëi agn y fat n cheder retrospetif dles scomenciadies metüdes a jí ti ultims trëi agn. Tres n intervënt sön l’anuzamënt dl’inteliënza artifiziala tl setur turistich, él gnü alzé fora les priorités por le dagní. Inant á la maiú novité revardé i contribuc ...
En jöbia ai 21 de ma él gnü cherdé ite i assoziá dla Cooperativa Turistica Alta Badia por la sentada generala da d’aisciöda. Tl salf dla Ciasa de Cultura a La Ila él gnü lité danü le diretif che acompagnará la cooperativa ti proscims trëi agn y fat n cheder retrospetif dles scomenciadies metüdes a jí ti ultims trëi agn. Tres n intervënt sön l’anuzamënt dl’inteliënza artifiziala tl setur turistich, él gnü alzé fora les priorités por le dagní. Inant á la maiú novité revardé i contribuc ...
29 de mei 2026
La ritajon de Franz Dantone Pascalin
L Istitut Cultural Ladin à prejentà l quinto codejel de la colana ‘Jent de Fascia’ e l grop de teater ‘Trei carc de ora’ à spilenà e contà la vita de chest personaje poliedrich che à fat trop per sia comunanza.
Per entener l mond te chel che vif Franz Dantone Pascalin se cogn contèr na storia più grana, se lec tel quinto numer de la lingia de libres sui personajes de Fascia dac fora dal Istitut Cultural Ladin per la colana ‘Jent de Fascia’, apontin chel dedicà a chest feruscol om da Gries. Chela storia é stata contèda no demò sun chest codejel nef ma ence tras l spetacol de teater ‘Do l vièl del saer’ portà en scena da la compagnia ‘Trei carc de ora’ en vender ai 22 de mé su la paladina del kino de ...
Per entener l mond te chel che vif Franz Dantone Pascalin se cogn contèr na storia più grana, se lec tel quinto numer de la lingia de libres sui personajes de Fascia dac fora dal Istitut Cultural Ladin per la colana ‘Jent de Fascia’, apontin chel dedicà a chest feruscol om da Gries. Chela storia é stata contèda no demò sun chest codejel nef ma ence tras l spetacol de teater ‘Do l vièl del saer’ portà en scena da la compagnia ‘Trei carc de ora’ en vender ai 22 de mé su la paladina del kino de ...
29 de mei 2026
Na gejia che tol ite, na crousc che varda via
N liber conta, ence travers i retrac, mez secol de storia de devozion a Pera, da canche l é stat fat su la gejia neva e metù la gran crousc sun Sas de Pere da fech. Insnet la prejentazion e domenia la gran zelebrazion e la festa.
La Gejia no l é demò n frabicat, l é ence la comunanza cristiana che fora da chi mures laora, deida, prea e porta inant dì per dì i medemi valores che daite da chi mures la renforza vigni domenia.
Apontin la comunanza cristiana de Pera l é la protagonista del liber che l Consei Pastoral con Cesare Bernard à volù enjignar per recordar 50 egn de storia. L era i 27 de jugn del 1976 canche, do valch an de lurieres fac col didament de jent e istituzion, l Piscop Gottardi podea consacrar la gejia ...
La Gejia no l é demò n frabicat, l é ence la comunanza cristiana che fora da chi mures laora, deida, prea e porta inant dì per dì i medemi valores che daite da chi mures la renforza vigni domenia.
Apontin la comunanza cristiana de Pera l é la protagonista del liber che l Consei Pastoral con Cesare Bernard à volù enjignar per recordar 50 egn de storia. L era i 27 de jugn del 1976 canche, do valch an de lurieres fac col didament de jent e istituzion, l Piscop Gottardi podea consacrar la gejia ...



