04 de fauré 2026
Fitacartieres: con trei se doventa imprenditores
La Lege de Bilanz 2026 dessegna i confins anter atività privata e imprenditorièla. Con più che doi cartieres ge vel la partita IVA.
L 2026 podessa esser l an te chel che se dezidarà a livel nazionèl che fèr coi fic a temp curt. N mudament che arà conseguenzes no demò sui patrons di cartieres ma ence su la comunanza e l turism. Un di pilèstres de chest mudament l é la Lege de Bilanz 2026 che met dant mudamenc che arà n impat diret su tassazion, adempimenc e convenienza economica. La Lege de Bilanz 2026 defat à dessegnà danef i confins anter atività privata e atività imprenditorièla.
La sociazion Fitacartieres de Fascia ge à ...
L 2026 podessa esser l an te chel che se dezidarà a livel nazionèl che fèr coi fic a temp curt. N mudament che arà conseguenzes no demò sui patrons di cartieres ma ence su la comunanza e l turism. Un di pilèstres de chest mudament l é la Lege de Bilanz 2026 che met dant mudamenc che arà n impat diret su tassazion, adempimenc e convenienza economica. La Lege de Bilanz 2026 defat à dessegnà danef i confins anter atività privata e atività imprenditorièla.
La sociazion Fitacartieres de Fascia ge à ...
04 de fauré 2026
L Fascia tegn dur e vadagna ponc de valuta
I Falcons à vent en jebia contra l Persenon per 5 a 3 e en sabeda contra l Toblach per 3 a 4. I se met coscita al secondo post con demò 2 ponc demanco del Feltre
Setemèna de fin de jené n muie frutuousa per i Falcons fascegn che tel round de calificazion, do la pruma trei partides tegnices de sodesfazions, anter jebia e sabeda i se à vadagnà doi ventes emportantes che à portà ben per la classifica ajache ades i é te la zona plya off, sobito tedò l batistrèda Feltre e tedant al Valpellice.
En jebia su la giacia del Scola, contra n Persenon ben endrezà, i ladins fèsc fadia dant de troèr la soluzion per n despas e coscita la pruma venta de sie giron.
I ...
Setemèna de fin de jené n muie frutuousa per i Falcons fascegn che tel round de calificazion, do la pruma trei partides tegnices de sodesfazions, anter jebia e sabeda i se à vadagnà doi ventes emportantes che à portà ben per la classifica ajache ades i é te la zona plya off, sobito tedò l batistrèda Feltre e tedant al Valpellice.
En jebia su la giacia del Scola, contra n Persenon ben endrezà, i ladins fèsc fadia dant de troèr la soluzion per n despas e coscita la pruma venta de sie giron.
I ...
04 de fauré 2026
Sport, ciouriade olimpiche e lezion de vita a Reba: Luca Palla s’enjegna a core ale paralimpiadi de Milán – Cortina
Na bela sera co la campionëssa de la Valtellina Deborah Compagnoni per conté le emozion de tò pert a n’olimpiade
Le ciouriade olimpiche de Luca Palla e Deborah Compagnoni contade co le dománde dei tosac de le scole fodome. Na sëra ntra sport, lezion de vita e n ricordo de Lara De Cassan chëla metuda a jì juoba 22 de ejné ntel self dei congresc de Reba da la Scola Schi Reba che a vedù protagonisć la campionëssa de S. Caterina Valfurva Deborah Compagnoni e l atlet de cesa Luca Palla che nte puoch plù che n meis l corarà ntel schi alpini a le paralimpiadi de Milán – Cortina 2026. (LS)
De plu tla edizion ...
Le ciouriade olimpiche de Luca Palla e Deborah Compagnoni contade co le dománde dei tosac de le scole fodome. Na sëra ntra sport, lezion de vita e n ricordo de Lara De Cassan chëla metuda a jì juoba 22 de ejné ntel self dei congresc de Reba da la Scola Schi Reba che a vedù protagonisć la campionëssa de S. Caterina Valfurva Deborah Compagnoni e l atlet de cesa Luca Palla che nte puoch plù che n meis l corarà ntel schi alpini a le paralimpiadi de Milán – Cortina 2026. (LS)
De plu tla edizion ...
04 de fauré 2026
Diesc dis de sport y atività da d’inviern cun i carabiniers
L ie inò stat l’Arma Ski Challenge, na manifestazion metuda a jì dai carabiniers cun d’uni sort de avenimënc desfrënc
N dumënia ai 1. de fauré iel stat l ultim di dla Arma Ski Challenge, na seria de manifestazions da d’inviern metudes a jì dal’Erma di Carabiniers che à durà disc dis. Prinzipalmënter ie la manifestazions unides fata te Gherdëina, cun vel’ ezezion
Dl prugram y de cie che l se trata plu avisa, pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 6 de fauré.
Julia Lardschneider
N dumënia ai 1. de fauré iel stat l ultim di dla Arma Ski Challenge, na seria de manifestazions da d’inviern metudes a jì dal’Erma di Carabiniers che à durà disc dis. Prinzipalmënter ie la manifestazions unides fata te Gherdëina, cun vel’ ezezion
Dl prugram y de cie che l se trata plu avisa, pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 6 de fauré.
Julia Lardschneider
04 de fauré 2026
Inuvazion nasc ulache l ie cultura
Giorgo Moroder ie unì unerà dala Università liedia de Bulsan per si lëur de vita
academich dl’Università Liedia de Bulsan. N chëla ucajion iel unì unerà Giorgio Moroder cun l titul »Senator honoris causa«. Pra chësta uneranza se tràtel de na uneranza de merit, che universiteies ti dà a persunaliteies che te na maniera o l’autra à purtà pro te na maniera sterscia y mpurtanta a scienza, cultura o cumenanza.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 6 de fauré.
Julia Lardschneider
academich dl’Università Liedia de Bulsan. N chëla ucajion iel unì unerà Giorgio Moroder cun l titul »Senator honoris causa«. Pra chësta uneranza se tràtel de na uneranza de merit, che universiteies ti dà a persunaliteies che te na maniera o l’autra à purtà pro te na maniera sterscia y mpurtanta a scienza, cultura o cumenanza.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 6 de fauré.
Julia Lardschneider
04 de fauré 2026
Adam Oberhauser vizecampion dla Talia, Katharina Senoner bedaia de bront
Chësc fin dl’ena iel ruvà adum adum a Entracque tl Piemont i biatlec dla categuries mutons y aliefs de duta la Talia per fé pea pra doi garejedes che valova per i campiunac naziunei
De Gherdëina à pudù fé pea pra chësta garejedes 13 atlec y atletes. Bele n juebia daduman iesen piei via de viers dl Piemont cun doi pulmins ciariei cun schi da pudejé y stlops. Ilé se ài pona ancuntà cun i autri sportifs dl Sudtirol.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 6 de fauré.
De Gherdëina à pudù fé pea pra chësta garejedes 13 atlec y atletes. Bele n juebia daduman iesen piei via de viers dl Piemont cun doi pulmins ciariei cun schi da pudejé y stlops. Ilé se ài pona ancuntà cun i autri sportifs dl Sudtirol.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 6 de fauré.
04 de fauré 2026
Trëi campions provinziei de Gherdëina
Campiunat provinziel te Funes – 8 bedaies per i atlec ladins de Gherdëina
N sada ai 31 de jené y n dumënia ai 1 de faurè à l Snowboard Club de Gherdëinafat pea pra doi dis de garejeda de slalom lerch te Funes. La garejeda de n dumënia valova coche campiunat provinziel de snowboard dla disciplina de slalom lerch. Nosc atlec de Gherdëina fova pra chësta valutazion y dantaldut pra la garejeda de n dumënia scialdi dancà y à arjont scialdi de biei resultac.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 6 de ...
N sada ai 31 de jené y n dumënia ai 1 de faurè à l Snowboard Club de Gherdëinafat pea pra doi dis de garejeda de slalom lerch te Funes. La garejeda de n dumënia valova coche campiunat provinziel de snowboard dla disciplina de slalom lerch. Nosc atlec de Gherdëina fova pra chësta valutazion y dantaldut pra la garejeda de n dumënia scialdi dancà y à arjont scialdi de biei resultac.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 6 de ...
04 de fauré 2026
La segonda pert dla ALPS, śën muessen vëncer
L HC Gherdëina à stlut ju la prima fasa dl campiunat, ruvan 11ejims de 13 scuadres. Massa puech per chël che n se ova aspità. Śën mescëiden la chertes da nuef y dut ie mo mesun, ma sambën mé sce n vënc gran pert di juesc
Do 36 juesc àn finà via la prima pert dl campiunat cun 14 vëntes, de chëstes trëi permò do i 60 menuc, y cun 22 juesc perdui, nce iló cinch permò do i 60 menuc. Per chi che se lecorda coche la ova scumencià d’autonn, iel dessegur na pitla o nce gran delujion. Coche l diretëur tecnich, Joel Brugnoli nes à fat al savëi, fòven do l mez de utober sbriscei ite te na crisa. »Do avëi scumencià scialdi bën ons pona perdù, sce ne me fale nia nuef juesc ndolauter. L ie stat na crisa che à ...
Do 36 juesc àn finà via la prima pert dl campiunat cun 14 vëntes, de chëstes trëi permò do i 60 menuc, y cun 22 juesc perdui, nce iló cinch permò do i 60 menuc. Per chi che se lecorda coche la ova scumencià d’autonn, iel dessegur na pitla o nce gran delujion. Coche l diretëur tecnich, Joel Brugnoli nes à fat al savëi, fòven do l mez de utober sbriscei ite te na crisa. »Do avëi scumencià scialdi bën ons pona perdù, sce ne me fale nia nuef juesc ndolauter. L ie stat na crisa che à ...
03 de fauré 2026
Chiara Mazzel arjent a Méribel
L’atleta paralimpica da Vich se à vadagnà l secondo post tel slalom lèrch de Copa del Mond te la Franzia.
Se sera su con n auter resultat ezelent la tapa de Copa del Mond de schi alpin paralimpich a Méribel con l’ultima giornèda dedichèda al slalom lèrch de en vender ai 30 de jené che ge à portà a l’atleta da Vich Chiara Mazzel na bela medaa de arjent. Te na giornèda caraterisèda dal freit e da na bela neveta Chiara, con che son sia guida Fabrizio Casal la cor te la categoria Vision Impaired, l’à serà su la garejèda col temp de 2:28.50 vindò l’austriaca Veronika Aigner e tedant a Elina Stary. Al 5° ...
Se sera su con n auter resultat ezelent la tapa de Copa del Mond de schi alpin paralimpich a Méribel con l’ultima giornèda dedichèda al slalom lèrch de en vender ai 30 de jené che ge à portà a l’atleta da Vich Chiara Mazzel na bela medaa de arjent. Te na giornèda caraterisèda dal freit e da na bela neveta Chiara, con che son sia guida Fabrizio Casal la cor te la categoria Vision Impaired, l’à serà su la garejèda col temp de 2:28.50 vindò l’austriaca Veronika Aigner e tedant a Elina Stary. Al 5° ...
03 de fauré 2026
A Trent l forum de la politica linguistica provinzièla
Te la Conferenza de la Mendranzes l é stat aproà l Pian de l’informazion e la spartijon del Fondo provinzièl per l 2026, ma l é stat rejonà ence de autra costions, anter chestes la neves per i ejames de ladin.
En mercol ai 21 de jené te Sala Depero del Palaz de la Provinzia de Trent se à dejout la XLI Conferenza de la Mendranzes, organism de coordenament de la politiches per la popolazions de mendranza linguistica ladina, mochena e zimbra.
Te la scontrèda l é stat discuscion en cont di ejames de ladin; per capir miec ge aon domanà a la d.ra Evelyn Bortolotti, responsabola di Servijes linguistics del Comun General e presidenta de la Comiscion di ejames de ladin te Fascia.
Podede lejer dut su La Usc dai ...
En mercol ai 21 de jené te Sala Depero del Palaz de la Provinzia de Trent se à dejout la XLI Conferenza de la Mendranzes, organism de coordenament de la politiches per la popolazions de mendranza linguistica ladina, mochena e zimbra.
Te la scontrèda l é stat discuscion en cont di ejames de ladin; per capir miec ge aon domanà a la d.ra Evelyn Bortolotti, responsabola di Servijes linguistics del Comun General e presidenta de la Comiscion di ejames de ladin te Fascia.
Podede lejer dut su La Usc dai ...
03 de fauré 2026
Indalonśe dal bateboi
I Anpezane che scanpa da i Śoghe
Calche ciapo de Anpezane, cruziade e martufe de duto el bateboi che da trope mesc rende ra vita difizile inze el nosc paes, costrete a soportà de duto e depì, gouja el »grande evento« mondiale, i à deziso de s’in śì da Anpezo par duto el tenpo dei Śoghe par luoghe indalonśe: i mare tropicai, viaśe culturai, isoles del mar Mediterraneo. (Paola Valle de chi de Moris)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Calche ciapo de Anpezane, cruziade e martufe de duto el bateboi che da trope mesc rende ra vita difizile inze el nosc paes, costrete a soportà de duto e depì, gouja el »grande evento« mondiale, i à deziso de s’in śì da Anpezo par duto el tenpo dei Śoghe par luoghe indalonśe: i mare tropicai, viaśe culturai, isoles del mar Mediterraneo. (Paola Valle de chi de Moris)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
02 de fauré 2026
L bondì ladin no l é più scì bel
Da chest an l program ladin che jia fora ogne dì da mesa les 8 dadoman su Radio Studio Record no l é più. Aon rejonà con Monica Cigolla, che la lo à portà inant per passa 20 egn.
Monica, ne conteste percheche no se sent più la trasmiscion »N bel bondì ladin«?
Monica Cigolla Del 2025 l é stat 20 egn che l é jit fora duc i dis chest program, ades son doventada responsabola de la redazion de Fascia de »La Usc di Ladins« e no é più tant temp de ge star do a de autre robe, coscita é pissà che podee lasciar su co le trasmiscion radio. Me endespiasc, percheche sé che te duc chisc egn la jent se aea usà via, ge saea bel dadoman me scutar te chesta trasmiscion, e soraldut me ...
Monica, ne conteste percheche no se sent più la trasmiscion »N bel bondì ladin«?
Monica Cigolla Del 2025 l é stat 20 egn che l é jit fora duc i dis chest program, ades son doventada responsabola de la redazion de Fascia de »La Usc di Ladins« e no é più tant temp de ge star do a de autre robe, coscita é pissà che podee lasciar su co le trasmiscion radio. Me endespiasc, percheche sé che te duc chisc egn la jent se aea usà via, ge saea bel dadoman me scutar te chesta trasmiscion, e soraldut me ...
02 de fauré 2026
L’Union dei Ladins da Fodom damana plu atenzion per l ladin da pert de la RAI
La Prescidenta Ladurner à tout pert a n Convegn co le autre mendránze de la Talia e sotscrit n document ulache ven damané plu atenzion per l ladin su la televijion nazionala
Le setemane passade, l’Union dei Ladins da Fodom, à tout pert con sua Prescidenta, a n convegn, metù a jì a Gorizia, per descore fora la cuestion de la prejenza dei lengac de mendránza nte la RAI, a vinticinch agn da la promulgazion de la Leje 482/99. (Denni Dorigo »del Moro«)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Le setemane passade, l’Union dei Ladins da Fodom, à tout pert con sua Prescidenta, a n convegn, metù a jì a Gorizia, per descore fora la cuestion de la prejenza dei lengac de mendránza nte la RAI, a vinticinch agn da la promulgazion de la Leje 482/99. (Denni Dorigo »del Moro«)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
02 de fauré 2026
Resposta ala dumandes de Georg Moroder tla Usc nr. 2 dl 16 de jené 2026
Coche l ie scrit tla cunvenzion y coche l ie nce unì spiegà pra la sentedes genereles dla Union di Ladins de Gherdëina, vënd la ULG na pert (museum y sala polifunzionela) al Chemun y davania nscila doi milions d’euro. Chëla soma vën pona inò spenduda ite per fé su la pert che resterà dla ULG. (Per la Union di Ladins de Gherdëina, Sofia Stuflesser)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
01 de fauré 2026
Ma che Musega, Maester!
La Banda de Poza fasc na gran bela parbuda tel più bel di spot de promozion del Festival de Sanremo.
Aede vedù i spot enjigné per la promozion del Festival de Sanremo? I moscia piaze te desvalives lesc de la Talia, con jent che cianta e museganc che sona toc cognosciui, per mosciar che: »duc, ma proprio duc, i cianta Sanremo«. I à tacà a jir fora entorn Nadal e i jirà fora fin a la fin de firé, canche dai 24 ai 28 sarà l Festival. Canche l prum de chisc curc video é stat moscià sui canai nazional de la RAI me é pissà: ma gio chi guanc i cognosce... e ence chel maester con ciavei lonc e barba ...
Aede vedù i spot enjigné per la promozion del Festival de Sanremo? I moscia piaze te desvalives lesc de la Talia, con jent che cianta e museganc che sona toc cognosciui, per mosciar che: »duc, ma proprio duc, i cianta Sanremo«. I à tacà a jir fora entorn Nadal e i jirà fora fin a la fin de firé, canche dai 24 ai 28 sarà l Festival. Canche l prum de chisc curc video é stat moscià sui canai nazional de la RAI me é pissà: ma gio chi guanc i cognosce... e ence chel maester con ciavei lonc e barba ...
01 de fauré 2026
Na lana che sciauda l cuer
La grupa Gherdëina per l Perù y i ulenteres dla urganisazion Mato Grooso mët a jì tla Lia Mostra d'Ert a Urtijëi na mostra de guanc de lana fac a man tla miscions dl Perù
Sbetri, guanc, roces, manëces, cazines, sciarpes y plumaces d'uni culëur, dut fat a man dal'ëiles tl Perù, iel da giapé chisc dis da cumpré tl self dla mostres dl Circolo Lia Mostra d'Ert. L se trata de guanc fac cun lana de alpaca: pec che tën ciaut, ma che sciauda nce l cuer. Dut cie che n tira ite ntan chësta mostra va a fin de bën per sustenì i pruiec dla "Operazione Mato Grosso" tla America dl Sud.
EK
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Sbetri, guanc, roces, manëces, cazines, sciarpes y plumaces d'uni culëur, dut fat a man dal'ëiles tl Perù, iel da giapé chisc dis da cumpré tl self dla mostres dl Circolo Lia Mostra d'Ert. L se trata de guanc fac cun lana de alpaca: pec che tën ciaut, ma che sciauda nce l cuer. Dut cie che n tira ite ntan chësta mostra va a fin de bën per sustenì i pruiec dla "Operazione Mato Grosso" tla America dl Sud.
EK
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
01 de fauré 2026
El fo de Olimpia in Anpezo dal 1956 al 2026
L é ra terza ota che chel chentl el pasa par ra nostra val, intrà storia e atualità, ves el doman, co ra Olimpiades che rua. I ‘l à menà sote el souto de Śuel, sul gnee in Tofana, su ra jaza de ra pista de Ronco e del stadio Olimpico, fin inze piaza. I nostre biei tre ultime tedofore
»A vede el fo de Olimpia che arde danoo in Anpezo, setanta ane dapò de ra prima ota, ‘l é algo de bel par me e par duta ra comunità de sto paes. Ades vedon de se gode chesta Olimpiades, che ‘s rua dal laoro fato aduna da tropa parsones, par darśonśe sto tanto« – ‘l à dito el capocomun anpezan Gianluca Lorenzi Chenopo, canche ‘l é ruà inze ra piaza de ra Postes ‘l ultimo chentl, de chel viaśo fato lunes ai 26 de jenaro. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
»A vede el fo de Olimpia che arde danoo in Anpezo, setanta ane dapò de ra prima ota, ‘l é algo de bel par me e par duta ra comunità de sto paes. Ades vedon de se gode chesta Olimpiades, che ‘s rua dal laoro fato aduna da tropa parsones, par darśonśe sto tanto« – ‘l à dito el capocomun anpezan Gianluca Lorenzi Chenopo, canche ‘l é ruà inze ra piaza de ra Postes ‘l ultimo chentl, de chel viaśo fato lunes ai 26 de jenaro. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
31 de jené 2026
Recorc… su la pista da stroset de Valacin
Ti egn ’60 a Vich vegnia endrezà gare de campionat talian. Maria Trottner e Carleto Pellegrin era stac selezioné per le Olimpiadi ma no i à podù tor part.
Te pec dis taca ite i XXV Jeghes Olimpics da d’invern Milan-Cortina. Ence n grum de atlec ladins tolarà part a le garejade de chest emportant apuntament sportif. Te chesta ocajion aon volù orir la crigna di recorc e aon descorì che la disciplina del stroset no la era prategada demò vin Ampez ma ence te Fascia e che chiò adertura doi atlec aessa abù l met de jir a le Olimpiadi.
Sion vegnui a saer che ti egn ’60 sun Valacin a Vich vegnia endrezà na pista da stroset e che l era n muion de bec, ...
Te pec dis taca ite i XXV Jeghes Olimpics da d’invern Milan-Cortina. Ence n grum de atlec ladins tolarà part a le garejade de chest emportant apuntament sportif. Te chesta ocajion aon volù orir la crigna di recorc e aon descorì che la disciplina del stroset no la era prategada demò vin Ampez ma ence te Fascia e che chiò adertura doi atlec aessa abù l met de jir a le Olimpiadi.
Sion vegnui a saer che ti egn ’60 sun Valacin a Vich vegnia endrezà na pista da stroset e che l era n muion de bec, ...



