19 de mei 2022
»Le presidënt é l'anel de na morona, che dess tigní adöm y ester en eculiber«
Intervista al presidënt dla Cooperativa Turistica Alta Badia, Christian Pescollderungg
L'ostí da San Ciascian, Christian Pescollderungg, é le presidënt nü dla Cooperativa Turistica Alta Badia. Pescollderungg á scomencé da lauré por l'Assoziaziun Turistica de Badia dl 2013 y á vit impara les gran mudaziuns che á porté ala fujiun dles trëi assoziaziuns. Al fej ince pert dl Consëi de Aministraziun dl'agenzia de marketing Alta Badia Brand.
Nos l'un incunté y ún baié cun ël de turism, dles problematiches y oportunités liades a chësc setur.
La Usc: Christian, d’aurí ëise surantut ...
L'ostí da San Ciascian, Christian Pescollderungg, é le presidënt nü dla Cooperativa Turistica Alta Badia. Pescollderungg á scomencé da lauré por l'Assoziaziun Turistica de Badia dl 2013 y á vit impara les gran mudaziuns che á porté ala fujiun dles trëi assoziaziuns. Al fej ince pert dl Consëi de Aministraziun dl'agenzia de marketing Alta Badia Brand.
Nos l'un incunté y ún baié cun ël de turism, dles problematiches y oportunités liades a chësc setur.
La Usc: Christian, d’aurí ëise surantut ...
18 de mei 2022
Adincunta a na sanité da döes classes?
I agn de Covid ti á dé da sćiampí al sistem sanitar publich. Tratan che les listes de speta ti ospedai vëgn tres plü lunges, nascel altró cliniches privates. Iló vëgnon pro debota, mo al costa cer. Junse adincuntra a na medejina da döes classes? I ti l’un damané al primar Marco Pizzinini, che nes á ince dit co che al vëiga la situaziun cun le virus
Dotur Marco Pizzinini, an alda baian tres demanco de Covid. Les zifres vá por fortüna zoruch. Co é pa la situaziun ti ospedai da Bornech y Sanciana, che é sot osta coordinaziun?
La situaziun dl Covid é atualmënter dër bona. I numeri dla jënt che á le Covid é dolarata basc y ince les porsones che á dassënn le Covid é dër püces. Al röia tres ciamó alerch te spitol porsones che vëgn spo ciafades positif al Covid; chësc ó dí che la maratia é tres ciamó incërch, ince sce ara é por la maiú pert dla ...
Dotur Marco Pizzinini, an alda baian tres demanco de Covid. Les zifres vá por fortüna zoruch. Co é pa la situaziun ti ospedai da Bornech y Sanciana, che é sot osta coordinaziun?
La situaziun dl Covid é atualmënter dër bona. I numeri dla jënt che á le Covid é dolarata basc y ince les porsones che á dassënn le Covid é dër püces. Al röia tres ciamó alerch te spitol porsones che vëgn spo ciafades positif al Covid; chësc ó dí che la maratia é tres ciamó incërch, ince sce ara é por la maiú pert dla ...
18 de mei 2022
La forza de savëi da paredlé la rujenedes
Inier merdi ai 17 de mei iel unì prejentà l cuinto volum, publicà catordesc ani do l prim, dla opra de analisa gramatichela che paredlea tudësch, talian y gherdëina/badiot
Bruno Maruca
L articul tla edizion de La Usc di Ladins de vënderdi ai 20 de mei.
Bruno Maruca
L articul tla edizion de La Usc di Ladins de vënderdi ai 20 de mei.
18 de mei 2022
Che fadia troèr n om da tant!
La Filodramatica La Mizacoles da Ciampedel à portà sun paladina na neva comedia che à fat grignèr e che à metù dant ence temes sozièi.
Ma che bagolones cheles trei… No les lascia più lo de scioferèr e de se contèr. Se sà, no l é pa sorì, troèr n om da tant!
Rejone de l’ultima comedia che à portà sun paladina la Filodramatica La Mizacoles de Ciampedel, en mèrtesc ai 3 de mé, en Sèn Felip e Giacum e ai 7 e 8 de mé.
Duta trei la outes l teater de Ciampedel se à empienì rès e toch segn che la jent speta chisc momenc lijieres che i la porta endondanef fora de cèsa a se passèr vèlch moment da gust.
E coscita la é stata ence ...
Ma che bagolones cheles trei… No les lascia più lo de scioferèr e de se contèr. Se sà, no l é pa sorì, troèr n om da tant!
Rejone de l’ultima comedia che à portà sun paladina la Filodramatica La Mizacoles de Ciampedel, en mèrtesc ai 3 de mé, en Sèn Felip e Giacum e ai 7 e 8 de mé.
Duta trei la outes l teater de Ciampedel se à empienì rès e toch segn che la jent speta chisc momenc lijieres che i la porta endondanef fora de cèsa a se passèr vèlch moment da gust.
E coscita la é stata ence ...
18 de mei 2022
Festide a teatro
I atore de ra asociazion Repeat, ogade da Martino Apollonio Varentin, i me ciama danoo a teatro, sabeda ai 21 de maśo, da me fei vede chel che i à studià sta ultima setemanes. Chera sera dares 21 i me mostrarà un »Śal a teatro« da no me lascià dromì, dal festide.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
18 de mei 2022
Ra Olimpiades de ra steles
Un śoen de Anpezo à vento ra medaia, intrà pi de setemile studentes de duta r'Italia; con el una tośa del Comelego. Del 2023 i ruarà in Anpezo, co r'asociazion Astronomica Cortina
Giulio Dandrea de Osia 'l é tornà a ciaśa co ra medaia Margherita Hack, venta a Reggio Calabria, a ra Olimpiades de astronomia. (Mdm)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Giulio Dandrea de Osia 'l é tornà a ciaśa co ra medaia Margherita Hack, venta a Reggio Calabria, a ra Olimpiades de astronomia. (Mdm)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
18 de mei 2022
Un pearguó e i schizoi
Ra cronaca de ancuoi e ra storia de agnere: duto m’insegna che ‘l é da pensà sora ignante, par ese pronte canche ocore
Canche gneeghea, neta el sorei, daerśe strada intor ciaśa, e ‘pò tol su ra parota e và a badinà fora agnó che ‘l é da se tacà inze co ‘l schizon de r’aga, da dorà se ‘l é biśoin, ioardemaria che see un fo inze ra vila. (Mdm)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Canche gneeghea, neta el sorei, daerśe strada intor ciaśa, e ‘pò tol su ra parota e và a badinà fora agnó che ‘l é da se tacà inze co ‘l schizon de r’aga, da dorà se ‘l é biśoin, ioardemaria che see un fo inze ra vila. (Mdm)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
18 de mei 2022
285 iagres y iagri nüs tl Südtirol
Surandá i diploms a aspirantes y aspiranc por i ejams dla seziun 2021. 80 iagres y iagri é jüs a se tó i diploms tla Scora forestala Latemar
Ala zerimonia á tut pert dlungia al assessur provinzial ala silvicoltöra Arnold Schuler ince le diretur dla Repartiziun di bosc Günther Unterthiner, le diretur dl Ufize ciacia y pëscia Luigi Spagnolli, le presidënt dl’Assoziaziun iagri:es de Südtirol Günther Rabensteiner, le presidënt provinzial di sonadus dl corn da ciacia südtirolesc Andreas Pircher, y le presidënt dla comisciun d'ejam da ciacia Andreas Agreiter.
L’ann 2021 éra indô jüda da tigní i ejams, do n ann 2020 stlüt por Covid–19. ...
Ala zerimonia á tut pert dlungia al assessur provinzial ala silvicoltöra Arnold Schuler ince le diretur dla Repartiziun di bosc Günther Unterthiner, le diretur dl Ufize ciacia y pëscia Luigi Spagnolli, le presidënt dl’Assoziaziun iagri:es de Südtirol Günther Rabensteiner, le presidënt provinzial di sonadus dl corn da ciacia südtirolesc Andreas Pircher, y le presidënt dla comisciun d'ejam da ciacia Andreas Agreiter.
L’ann 2021 éra indô jüda da tigní i ejams, do n ann 2020 stlüt por Covid–19. ...
18 de mei 2022
Fá festa cun la comunité
Te dötes les cöres dla Val Badia él indô gnü organisé iniann d'aisciöda les festes dla Pröma Santa Comuniun adöm cun la comunité
Do dui agn de limitaziuns y regoles strëntes che á condizioné dassën la vita dla comunité, nes lascia la pandemia sëgn indô tra le fle. La jënt röia adöm y pó fá festa deboriada. Insciö án podü organisé te dötes les cöres dla Val Badia de beles festes por i mituns y les mitans dla Pröma Santa Comuniun, adöm cun döta la comunité. A Badia, La Val y San Martin é la festa garatada la domënia ai 8 de ma. En domënia ai 15 de ma á ciafé le sacramënt i mituns y les mitans da Corvara y Calfosch, La Ila, ...
Do dui agn de limitaziuns y regoles strëntes che á condizioné dassën la vita dla comunité, nes lascia la pandemia sëgn indô tra le fle. La jënt röia adöm y pó fá festa deboriada. Insciö án podü organisé te dötes les cöres dla Val Badia de beles festes por i mituns y les mitans dla Pröma Santa Comuniun, adöm cun döta la comunité. A Badia, La Val y San Martin é la festa garatada la domënia ai 8 de ma. En domënia ai 15 de ma á ciafé le sacramënt i mituns y les mitans da Corvara y Calfosch, La Ila, ...
17 de mei 2022
Nrescida: culëures y emuzions... nce per ladin
Benjamin Kasslatter, jëunn dl 1996, studieia a Viena. L nes à prejentà na nrescida pra chëla che l lëura pea, n con' dl cunliamënt danter culëures y emuzions y dla desferënzes che l possa vester danter na cultura y n'autra
Bruno Maruca
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Bruno Maruca
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
17 de mei 2022
L bergamot, n patrimone botanich dla Calabria
L bergamot ie n agrum che crësc belau mé sun la costa de Reggio Calabria. L vën tëut ca per fé profems y prudoc cosmetics, ma l vën nce nuzà tl ciamp agroalimenter, tla produzion de roba dëucia y per fé l té »Earl Grey«
Per la Butëiga dl Mond
Francesca Trentin y Sofia Stuflesser
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Per la Butëiga dl Mond
Francesca Trentin y Sofia Stuflesser
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
17 de mei 2022
Aisciuda Ladina: i bec protagonisć te la majon de la cultura ladina
Te Museo e Istitut Ladin l é stat endrezà n laboratorie creatif per fèr ge cognoscer ai più picoi la sentes e l nef logo de la istituzion.
I bec de la scolines e de la populères de Fascia l é stat i protagonisć del laboratorie creatif endrezà en vender ai 6 de mé te Museo Ladin de Fascia. N domesdì de legreza che à abù na gran partezipazion de bec che, con si genitores, se à dat ju a interpretèr i valores de la cultura ladina, de nosc teritorie e de nosc lengaz, belapontin i argomenc de l’Aisciuda Ladina.
I bec é stac envié dant te Museo olache te sala Heilmann ge é stat metù a la leta papieres, lapijes da color, cola, lèna, drap ...
I bec de la scolines e de la populères de Fascia l é stat i protagonisć del laboratorie creatif endrezà en vender ai 6 de mé te Museo Ladin de Fascia. N domesdì de legreza che à abù na gran partezipazion de bec che, con si genitores, se à dat ju a interpretèr i valores de la cultura ladina, de nosc teritorie e de nosc lengaz, belapontin i argomenc de l’Aisciuda Ladina.
I bec é stac envié dant te Museo olache te sala Heilmann ge é stat metù a la leta papieres, lapijes da color, cola, lèna, drap ...
17 de mei 2022
"Aiüt dal alt" por i Stödafüch da La Val
En San Florian al 1. de ma á i Stüdafüch da La Val lascé benedí na drona de generaziun nöia
Le patrozine de San Florian é por i corps de stödafüch le de da rengrazié por ci che á buté y por perié do l’aiüt dal Alt canche an vá ti intervënc. Al é ince gonot le de che ai anüza por presenté y benedí mesi nüs. Insciö éra stada iniann por i Stüdafüch da La Val, che á inaudé n injin olache an s’aspeta ince zacó n "aiüt dal alt", mo sot a n ater aspet. Ara se trata de na drona, moderna y al’avanverda, dotada cun la tecnologia plü nöia. Cina ciamó i Stödafüch da Porsenú. Ara dess daidé ...
Le patrozine de San Florian é por i corps de stödafüch le de da rengrazié por ci che á buté y por perié do l’aiüt dal Alt canche an vá ti intervënc. Al é ince gonot le de che ai anüza por presenté y benedí mesi nüs. Insciö éra stada iniann por i Stüdafüch da La Val, che á inaudé n injin olache an s’aspeta ince zacó n "aiüt dal alt", mo sot a n ater aspet. Ara se trata de na drona, moderna y al’avanverda, dotada cun la tecnologia plü nöia. Cina ciamó i Stödafüch da Porsenú. Ara dess daidé ...
17 de mei 2022
Lois Anvidalfarei
Na mostra personala a Eppan cun laurs fora de 32 agn y por i 60 agn de vita
En vëndres sëra él gnü daurí a Eppan tl Lanserhaus la mostra personala retrospetiva de Lois Anvidalfarei a Badia. Cina ai 26 de jügn 2022 saral da odëi dessëgns y scultöres che á caraterisé l’archirida filosofica y tecnica dl artist da Ciaminades.
Deplü podëise lí do y odëi tla ediziun nöia stampada de La Usc di Ladins, che gnará fora en vëndres ai 20 de ma 2022!
En vëndres sëra él gnü daurí a Eppan tl Lanserhaus la mostra personala retrospetiva de Lois Anvidalfarei a Badia. Cina ai 26 de jügn 2022 saral da odëi dessëgns y scultöres che á caraterisé l’archirida filosofica y tecnica dl artist da Ciaminades.
Deplü podëise lí do y odëi tla ediziun nöia stampada de La Usc di Ladins, che gnará fora en vëndres ai 20 de ma 2022!
17 de mei 2022
A spaso par Anpezo
A ra foula de el Club alpin s'à parlà de duto el laoro da fei par precurà 'na rede de pi de 400 chilometre de troes, intrà bosche, montes, crodes de sta val. Vorentie e lourantes, pi che see de ousciuda, a netà fora ogni troi. Un scento de cartes, ignante de podé scomenzà a fei algo de bon
Un troi agnó caminà polito e segure 'l é un gran valor par chesto paes par ra śente che vive ca e par i foreste che rua da fora. (Mdm)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Un troi agnó caminà polito e segure 'l é un gran valor par chesto paes par ra śente che vive ca e par i foreste che rua da fora. (Mdm)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
17 de mei 2022
R’anima de ra vita
Aria, aga, tera e fo: ‘l é i cuatro elemente che se ciata in tropa filosofies de ra pi veces e de cheres de ancuoi, ‘pò s’i vede daparduto d’intorno
Par tropa filosofies e relijos ra vita ra nasce propio da chiste cuatro elemente, canche i se mesceda polito e i stà in baranza, senza che in see un pi forte de chi outre.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Par tropa filosofies e relijos ra vita ra nasce propio da chiste cuatro elemente, canche i se mesceda polito e i stà in baranza, senza che in see un pi forte de chi outre.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
17 de mei 2022
Peves
D'inviern sons jit cun la peves te Sëlva, coche plu suvënz. Jive su per purtoi, ma defin da na pert, a na maniera che ësse pudù saurì astilé ora scencajo che zachei me fossa propi ruvà massa daujin. Ma nce a na maniera che chi che univa juvier ëssa saurì pudù me udëi. É mefun fat chël che trueps fej, tl respet dla cuntreda y dla jënt.
N di sons unì fermà su dai carabinieri... (Inuem cunesciù dala redazion)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
N di sons unì fermà su dai carabinieri... (Inuem cunesciù dala redazion)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
17 de mei 2022
Motors straufá
Cun la bela sajun crësc le trafich sön i jus. En domënia á i Carabinieri y la polizia dl comun da Corvara fat deplü controi sön Frara y Ciaulunch. Set é i motoziclisć che é gnüs straufá
En domënia ai 15 de ma s'á i Carabinieri y la polizia dl comun da Corvara metü sön strada por fá controi y garantí la segurëza sön les strades de Frara y Ciaulunch, dui jus che vëgn tratan la bela sajun suraciariá dal trafich de auti y dantadöt de motors. Le control é gnü fat cun le fin da »garantí la regolarité dl trafich, prevegní inzidënc, tutelé la segurëza y smendrí le incuinamënt acustich«, sciöche al stá scrit scrit tl comunicat mené fora dai Carabinieri. Indöt él gnü archité sö 28 mesi, ...
En domënia ai 15 de ma s'á i Carabinieri y la polizia dl comun da Corvara metü sön strada por fá controi y garantí la segurëza sön les strades de Frara y Ciaulunch, dui jus che vëgn tratan la bela sajun suraciariá dal trafich de auti y dantadöt de motors. Le control é gnü fat cun le fin da »garantí la regolarité dl trafich, prevegní inzidënc, tutelé la segurëza y smendrí le incuinamënt acustich«, sciöche al stá scrit scrit tl comunicat mené fora dai Carabinieri. Indöt él gnü archité sö 28 mesi, ...
