13 de otober 2024
»Ulësse te scinché n pëir«
Tosc iel inò marcià de Segra Sacun, iló vëniel scincà pëires. Co ie pa nasciuda la tradizion?
Nëus de Gherdëina savon coche la ie pra l di de marcià de Segra Sacun: sce zachei ti à mpue l uedl o la simpatia a una, canche n à gën zachei, scìnchen n pëir, povester monce
cun na rojula leprò. Coche l ie scrit tl liber »Usanzes de Gherdëina« (n liber metù adum da Adolf Insam, cun tesć de Erica Senoner y Pazifica Glück tl ann 1997) ne ie chësta usanza perdrët nia nasciuda nscila. Zacan...
Julia Lardschneider
L articul va inant tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Nëus de Gherdëina savon coche la ie pra l di de marcià de Segra Sacun: sce zachei ti à mpue l uedl o la simpatia a una, canche n à gën zachei, scìnchen n pëir, povester monce
cun na rojula leprò. Coche l ie scrit tl liber »Usanzes de Gherdëina« (n liber metù adum da Adolf Insam, cun tesć de Erica Senoner y Pazifica Glück tl ann 1997) ne ie chësta usanza perdrët nia nasciuda nscila. Zacan...
Julia Lardschneider
L articul va inant tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
13 de otober 2024
Zento ane su ra jaza
Nasciuda del 1924, ra sozietà Sportivi ghiaccio r’à fato festa e ades ra varda inaante. I pizete, i śoen, i ome, a scrie ‘na bela storia. I laore a ‘l stadio Olimpico
»Vos sé algo che val, par chesto paes; i sporśé algo depì a i nostre śoen« – ‘l à dito el capocomun anpezan Gianluca Lorenzi Chenopo, a ra festa de ra Sportivi ghiaccio Cortina, sabeda ai 5 de setenbre. S’aea scomenzà d’istade, sabeda ai 24 de agosto, co ra partida che i à śuià in Badia, a Corvara, contra el Bolzan. Da ‘l indoman ‘l é stà ra Festa de ra Bandes e ‘l ea un grun de atletes, con chi de ra sozietà, a sfilà. Da i 12 de setenbre i à daerto ra mostra de fotografies, su ra sciares ...
»Vos sé algo che val, par chesto paes; i sporśé algo depì a i nostre śoen« – ‘l à dito el capocomun anpezan Gianluca Lorenzi Chenopo, a ra festa de ra Sportivi ghiaccio Cortina, sabeda ai 5 de setenbre. S’aea scomenzà d’istade, sabeda ai 24 de agosto, co ra partida che i à śuià in Badia, a Corvara, contra el Bolzan. Da ‘l indoman ‘l é stà ra Festa de ra Bandes e ‘l ea un grun de atletes, con chi de ra sozietà, a sfilà. Da i 12 de setenbre i à daerto ra mostra de fotografies, su ra sciares ...
13 de otober 2024
Cuartier per i residenc, la cooperativa Villa Roma se mët ndavò n moto
L prescidemt Damiano Demattia: »Volón valuté se l é nterésc sedenò sarón«
Davò dodesc agn da le ultime assegnazion de cuartier per residenc nta Le Roe, la Cooperativa Villa Roma l’a dezedù de se remëte n moto per valuté se l é dománde da pert de jovegn, mánco jovegn e fameie de se fé n cuartier de pruma cesa co la formula del fabriché convenzioné n cooperatida. Chël de la cesa nte sti ultimi agn l é deventé n gran problema per i jovegn ence nta Fodom a gauja dei priesc che i é cherscius a desmesura. Cosć dei materia, burocrazia, ma souradutl fat ...
Davò dodesc agn da le ultime assegnazion de cuartier per residenc nta Le Roe, la Cooperativa Villa Roma l’a dezedù de se remëte n moto per valuté se l é dománde da pert de jovegn, mánco jovegn e fameie de se fé n cuartier de pruma cesa co la formula del fabriché convenzioné n cooperatida. Chël de la cesa nte sti ultimi agn l é deventé n gran problema per i jovegn ence nta Fodom a gauja dei priesc che i é cherscius a desmesura. Cosć dei materia, burocrazia, ma souradutl fat ...
12 de otober 2024
Le Muse e le Dolomiti, musega per pascion
La Scola Interregionèla de ciantèr e teater con la maestra Oda Zoe Hochscheid à sia senta te sala Simonin Maza de la scoles a Moena e la sporc lezions de proa debant.
La valorisazion del teritorie de la Dolomites travers la cultura e la formazion artistica l é un di obietives de la sociazion ‘Le Muse e le Dolomiti’. Per arjonjer chest travert la se dèsc ju soraldut te doi sorts de atività: l endrez de conzerc e spetacoi e per ge dèr na oferta formativa al teritorie. La vijion de la sociazion, vidèda da la presidenta e maestra Oda Zoe Hochscheid, l é chela de fèr su penc anter l mond amatorièl e chel profescionèl e per chest i doi pilèstres de ‘spetacoi’ e ...
La valorisazion del teritorie de la Dolomites travers la cultura e la formazion artistica l é un di obietives de la sociazion ‘Le Muse e le Dolomiti’. Per arjonjer chest travert la se dèsc ju soraldut te doi sorts de atività: l endrez de conzerc e spetacoi e per ge dèr na oferta formativa al teritorie. La vijion de la sociazion, vidèda da la presidenta e maestra Oda Zoe Hochscheid, l é chela de fèr su penc anter l mond amatorièl e chel profescionèl e per chest i doi pilèstres de ‘spetacoi’ e ...
12 de otober 2024
Paroles fora de crigna
N nef liber de Fabio Chiocchetti dat fora da l’Union di Ladins adum con l’Union Generela che ‘scassa ju l polver del temp da nosc lengaz’. L vegn prejentà ai 18 de otober a Pera.
Ti ultimes egn su La Usc di Ladins l é stat publicà la rubrica »Paroles fora de crigna« rencurèda da Fabio Chiocchetti, con aprofondimenc sul lengaz ti setores de èrc e mestieres da n’outa, guanc de tradizion, speisa da zacan, piantes e trop de auter, scric con gran fondament, enrescida scientifica e col didament de n grop de pascioné de lengaz su Facebook. L autor met dant paroles più o manco desmentièdes, l va a veder l’etimologia e l les met a confront co l’autra va riantes ...
Ti ultimes egn su La Usc di Ladins l é stat publicà la rubrica »Paroles fora de crigna« rencurèda da Fabio Chiocchetti, con aprofondimenc sul lengaz ti setores de èrc e mestieres da n’outa, guanc de tradizion, speisa da zacan, piantes e trop de auter, scric con gran fondament, enrescida scientifica e col didament de n grop de pascioné de lengaz su Facebook. L autor met dant paroles più o manco desmentièdes, l va a veder l’etimologia e l les met a confront co l’autra va riantes ...
12 de otober 2024
Liejer fej legrëza
Ntan l instà à i sculeies y la sculées dla scoles primeres de Gherdëina pudù fé pea pra l'azion de liejer tla trëi biblioteches de Gherdëina
Tla trëi biblioteches de Gherdëina iel unì metù a jì, coche uni ann, l'azion de liejer per i mutons y la mutans dla scoles primeres. Per stlù ju l'azion, iel unì metù a jì de blòta festes a Urtijëi, a Santa Cristina y te Sëlva. Pra la scumenciadiva da d'instà àl chëst ann fat pea de plu che ti ani passei. L fin fova chël de ti fé unì ueia de liejer ai sculeies y ala sculées.
Te uni biblioteca fova l'azion mpue autramënter, ma dlonch àla abù n gran suzes.
Nathalie Stuffer
Deplù n con’ de chësc tla ...
Tla trëi biblioteches de Gherdëina iel unì metù a jì, coche uni ann, l'azion de liejer per i mutons y la mutans dla scoles primeres. Per stlù ju l'azion, iel unì metù a jì de blòta festes a Urtijëi, a Santa Cristina y te Sëlva. Pra la scumenciadiva da d'instà àl chëst ann fat pea de plu che ti ani passei. L fin fova chël de ti fé unì ueia de liejer ai sculeies y ala sculées.
Te uni biblioteca fova l'azion mpue autramënter, ma dlonch àla abù n gran suzes.
Nathalie Stuffer
Deplù n con’ de chësc tla ...
12 de otober 2024
L é pontà via la neva aventura di Falcons
L campionat de Italian Hockey League l é scomenzà, con ence l Fascia protagonist.
era n’outa la Alps Hockey League. E a la dir duta la é amò. O fossa da dir amò per pech. No se sà amò colun che sarà l destin de chesta lega, che chest an amò la tegn ite ence la squadres ladines de Gherdena e Ampez, ma de segur l davegnir no l é resa. Tropa taliènes les à una a l’outa fat na cernia desvaliva. Pusteria e Asiago les à fat n pas inant e les jia dessema al Busan te la Ice Hockey League. L Fascia descheche saon l à fat n pas en do e ades l jia te la Italian Hockey League. Paressa ...
era n’outa la Alps Hockey League. E a la dir duta la é amò. O fossa da dir amò per pech. No se sà amò colun che sarà l destin de chesta lega, che chest an amò la tegn ite ence la squadres ladines de Gherdena e Ampez, ma de segur l davegnir no l é resa. Tropa taliènes les à una a l’outa fat na cernia desvaliva. Pusteria e Asiago les à fat n pas inant e les jia dessema al Busan te la Ice Hockey League. L Fascia descheche saon l à fat n pas en do e ades l jia te la Italian Hockey League. Paressa ...
12 de otober 2024
Davertes les iscriziuns ala Maratona dles Dolomites 2025
Na »löm« particolara portará la 38jima ediziun dla Maratona dles Dolomites. Sëgn é les iscriziuns davertes
Cun le 9 d’otober é piades ia les iscriziuns por la gara dles rodes plü conesciüda dla valada, la »Maratona dles Dolomites«.
La 38jima ediziun, che se des firará ai 6 de messé, sará sot ala tematica »Löm«. La parora »Löm« lascia pro tröpes interpretaziuns desfarëntes, che coliëia le monn sportif a chël spiritual.
Deplü ciafëise da lí tla ediziun nöia, de vëndres 11 d'otober!
Cun le 9 d’otober é piades ia les iscriziuns por la gara dles rodes plü conesciüda dla valada, la »Maratona dles Dolomites«.
La 38jima ediziun, che se des firará ai 6 de messé, sará sot ala tematica »Löm«. La parora »Löm« lascia pro tröpes interpretaziuns desfarëntes, che coliëia le monn sportif a chël spiritual.
Deplü ciafëise da lí tla ediziun nöia, de vëndres 11 d'otober!
12 de otober 2024
Una ciaśa pi bela par i nostre none
Pi soroio sun piol; i conte 2024/2026; se paga algo depì, ma Rejon e Comun bete sode. Mancia alośe par i lourantes, che i muda de spes: tre de lore i drome a San Vido
Ca de nafré i fakarà alcuante laore, par ra ciaśa dotor Angelo Majoni, deel Comun de Anpezo, agnó che vive i nostre vece, i nostre none. Con el projeto »Giardino d’inverno« i vó bete i vieres su chel piol che varda ves ra scora popolares Duca d’Aosta e ra scoreta don Pietro Frenademez, de ra Parochia de i sante Felipo e Iaco. Coscita se podarà dorà 55 metre cuadre depì, de chi che ‘l é ades, par responde a chel che domanda ra Ulss 1 Dolomiti da Belun: i é vegnude a vede e i à dito che ...
Ca de nafré i fakarà alcuante laore, par ra ciaśa dotor Angelo Majoni, deel Comun de Anpezo, agnó che vive i nostre vece, i nostre none. Con el projeto »Giardino d’inverno« i vó bete i vieres su chel piol che varda ves ra scora popolares Duca d’Aosta e ra scoreta don Pietro Frenademez, de ra Parochia de i sante Felipo e Iaco. Coscita se podarà dorà 55 metre cuadre depì, de chi che ‘l é ades, par responde a chel che domanda ra Ulss 1 Dolomiti da Belun: i é vegnude a vede e i à dito che ...
11 de otober 2024
Caserma Vittorio Veneto: critica de Italia Nostra e resposta de Carlo Ganz
Al giudizie de la sezion trentina de la sociazion per la defendura del patrimonie storich, artistich e natural contra la demolizion e contra l projet cernù, respon l conseier de procura del Comun General de Fascia Carlo Ganz.
L projet per la neva senta del Comun General de Fascia, pervedù a Sèn Jan al post de la caserma Vittorio Veneto, ultim di frabicac militères fac su te chela area al scomenz del 1900, à soscedà n muie de critiches. Ence la sezion Trentina de Italia Nostra, la sociazion per la defendura del patrimonie storich, artistich e natural, é entervegnuda con na posizion forta. La presidenta Manuela Baldracchi disc de esser restèda de sas a veder che l’aministrazion publica vel bater ju chel frabicat ...
L projet per la neva senta del Comun General de Fascia, pervedù a Sèn Jan al post de la caserma Vittorio Veneto, ultim di frabicac militères fac su te chela area al scomenz del 1900, à soscedà n muie de critiches. Ence la sezion Trentina de Italia Nostra, la sociazion per la defendura del patrimonie storich, artistich e natural, é entervegnuda con na posizion forta. La presidenta Manuela Baldracchi disc de esser restèda de sas a veder che l’aministrazion publica vel bater ju chel frabicat ...
11 de otober 2024
Acioche lecurdanzes, testemunianzes y fotografies ne vede nia perdudes
L Cunsëi de Furmazion de Santa Cristina se à tëut su ti ani passei chësc obietif, acioche l ne vënie nia desmincià la storia de nosc antenac. Nstadì àn prejentà doi proiec
Che la testemunianzes y fotografies da ntlëuta nteressea la jënt à desmustrà na sala de Chemun de Santa Cristina tocia y plëina. Nia mé jënt de tëmp, ma de duta la eteies, ie unida ala sëira dl Cunsëi de Furmazion de Santa Cristina. Tla prima pert àn prejentà trëi libri plëns de fotografies fates curt dan la segonda viera. Tlo se tràtel de n 800 fotografies fates a feter 500 persones de Santa Cristina y Sëlva, l fotograf fova Gottfried Insam de Cësanueva, nasciù tl 1914 y mort tl 2004.
SPM
Deplù ...
Che la testemunianzes y fotografies da ntlëuta nteressea la jënt à desmustrà na sala de Chemun de Santa Cristina tocia y plëina. Nia mé jënt de tëmp, ma de duta la eteies, ie unida ala sëira dl Cunsëi de Furmazion de Santa Cristina. Tla prima pert àn prejentà trëi libri plëns de fotografies fates curt dan la segonda viera. Tlo se tràtel de n 800 fotografies fates a feter 500 persones de Santa Cristina y Sëlva, l fotograf fova Gottfried Insam de Cësanueva, nasciù tl 1914 y mort tl 2004.
SPM
Deplù ...
11 de otober 2024
Dolomia 2024: l testamonech ai joegn
I Ciamorces de Fascia à endrezà te Gardecia la tradizionèla scontrèda di alpinisć. Do la raides sa mont l é stat n moment de confront sun co arvejinèr la neva generazions a la mont.
N bel grop de alpinisć, menacrepes e socoridores de la Dolomites, da chi più de età a chi più joegn, se à troà en sabeda ai 5 de otober te Gardecia per la scontrèda Dolomia 2024. L era la 17^ edizion de chest event che vegn endrezà a roda ogne an da n grop e te n post desferent. Chest’outa l endrez l é stat tout su dal grop di Ciamorces de Fascia che à envià duc no demò a se troèr a fèr na raida sa mont ma ence a n moment de debatit e de confront sun n argoment che ge stèsc n muie a cher: co ...
N bel grop de alpinisć, menacrepes e socoridores de la Dolomites, da chi più de età a chi più joegn, se à troà en sabeda ai 5 de otober te Gardecia per la scontrèda Dolomia 2024. L era la 17^ edizion de chest event che vegn endrezà a roda ogne an da n grop e te n post desferent. Chest’outa l endrez l é stat tout su dal grop di Ciamorces de Fascia che à envià duc no demò a se troèr a fèr na raida sa mont ma ence a n moment de debatit e de confront sun n argoment che ge stèsc n muie a cher: co ...
11 de otober 2024
Co la comunanza per emparèr, jir a teater e a balèr
Te la setemèna del azet, che chest an aea per titol T-Essere Comunità, i Servijes sozio-assistenzièi del Comun General à metù a jir ativitèdes per smaorèr i leames e l benstèr de la comunanza. L é ence n cors de tango.
Te la setemèna del azet te Fascia l é stat metù dant na lingia de evenc: dal teater coi Bontemponi e con la Filodramadica de Lavis e la Sociazion Fiemme Fassa Sport Inclusivo per ‘esser’ comunanza ence ti momenc de spas e legreza, a la festa per i giaves col confront anter generazions, a la proponeta de bal terapeutich. En cont de chest, en vender ai 4 de otober te tester del oratorie de Poza l é ruà da Trent n grop de balarines e balarins de la soziazion »Tango al buio« con la maestra de ...
Te la setemèna del azet te Fascia l é stat metù dant na lingia de evenc: dal teater coi Bontemponi e con la Filodramadica de Lavis e la Sociazion Fiemme Fassa Sport Inclusivo per ‘esser’ comunanza ence ti momenc de spas e legreza, a la festa per i giaves col confront anter generazions, a la proponeta de bal terapeutich. En cont de chest, en vender ai 4 de otober te tester del oratorie de Poza l é ruà da Trent n grop de balarines e balarins de la soziazion »Tango al buio« con la maestra de ...
11 de otober 2024
»Maddalena vá«. Sön le tru cun l’efon Maddalena Decassian
L’auturia Margit Weiss inviëia cun süa publicaziun nöia a jí tles pedies dla efon da Andrac Maddalena Decassian, che á lauré sciöche efon ti pröms dezens dl 1900 tl raiun dles Dolomites
En jöbia ai 3 d’otober s’á desfiré tla biblioteca publica da La Ila la presentaziun dl liber nü dl’auturia Margit Weiss »Maddalena geht«, dé fora dala ciasa edituria Raetia.
Margit Weiss, che laora y vir a Kufstein sciöche psicoterapeuta, á te so liber nü descurí na figöra significativa, ciamó via aldedaincö tl recort dla jënt plü atempada de Fodom. L’auturia i é jüda do al tru de vita de süa besaona Maddalena Delfauro, maridada Decassian, che á ti pröms dezens dl 1900 ...
En jöbia ai 3 d’otober s’á desfiré tla biblioteca publica da La Ila la presentaziun dl liber nü dl’auturia Margit Weiss »Maddalena geht«, dé fora dala ciasa edituria Raetia.
Margit Weiss, che laora y vir a Kufstein sciöche psicoterapeuta, á te so liber nü descurí na figöra significativa, ciamó via aldedaincö tl recort dla jënt plü atempada de Fodom. L’auturia i é jüda do al tru de vita de süa besaona Maddalena Delfauro, maridada Decassian, che á ti pröms dezens dl 1900 ...
11 de otober 2024
Ce bel caminà par i troes
El laoro de el Cai de Anpezo, dià da tropa parsones
Una ota d’ousciuda, una d’outon: i vorentie de ra sezion de Anpezo de el Club alpin talian i se ciata, doa otes a ‘l an, par moe a netà i troes, a comedà calche dan fato da ‘l gnee, da ‘l guergno. Sta ota ‘l ea fiedo e bagnà, da ra pioa de el di ignante, donca i no n’ea de trope, ma asei da fei alcuanta scuadres. De alcuante i é śude su par Mandres, sote Ciaśadió; de outre i é ruade fin in Valbona; outre ancora i à scomenzà sora Ronco, pede el cantier de ra pista da bob noa, par dapò ...
Una ota d’ousciuda, una d’outon: i vorentie de ra sezion de Anpezo de el Club alpin talian i se ciata, doa otes a ‘l an, par moe a netà i troes, a comedà calche dan fato da ‘l gnee, da ‘l guergno. Sta ota ‘l ea fiedo e bagnà, da ra pioa de el di ignante, donca i no n’ea de trope, ma asei da fei alcuanta scuadres. De alcuante i é śude su par Mandres, sote Ciaśadió; de outre i é ruade fin in Valbona; outre ancora i à scomenzà sora Ronco, pede el cantier de ra pista da bob noa, par dapò ...
11 de otober 2024
»Altvelox« denunzia Capocomun e polizia de Comun per l’autovelox de Brenta
»No l é omologhé e sun chëla strada da cinch agn no suzede inzidenc« disc l’associazion che damana de secuestré l aparat
Davò chël de Cencenighe, del Giau e troc autri n Provinzia de Belum e n duta Italia, ence l autovelox de Brenta l é rué sot la lente de l’associazion Altvelox che i dis passei l a prejenté na denunzia contra l Capocomun, la polizia de comun, chëla provinziala, l questor, i ence locai e i gestori de la strada. La batalia che l’associazion no profit, formada da avocac e ex carabinieri e polizioti porta ennavánt contra i aparac per mesuré la velozité l’é scomenciada davò na sentenza de ...
Davò chël de Cencenighe, del Giau e troc autri n Provinzia de Belum e n duta Italia, ence l autovelox de Brenta l é rué sot la lente de l’associazion Altvelox che i dis passei l a prejenté na denunzia contra l Capocomun, la polizia de comun, chëla provinziala, l questor, i ence locai e i gestori de la strada. La batalia che l’associazion no profit, formada da avocac e ex carabinieri e polizioti porta ennavánt contra i aparac per mesuré la velozité l’é scomenciada davò na sentenza de ...
11 de otober 2024
Spetacul sö a cil: les löms polares
Y bele indô éson ai 11 d’otober da sëra gnüs premiá cun n bel spetacul sö a cil
Sciöche al é bele sozedü chësc ann de ma, él ince sozedü tla sëra di 11 d’otober. Do i dis grisc y de plöies, á la natöra pité n spetacul demorvëia sura le cí de Südtirol y nia ma, cun löms polares demorvëia, che á intënt te na bela löm le firmamënt. Les löms é ince stades da odëi tla Ladinia, altamo por chi che ê sura i ciarüsc. Insciö ince le fotograf d’Al Plan Gianvito Coco, che s’â aposté adërtora sön Plan de Corones, y á fat jö incër les 22:30 n valgügn retrac, ch’i podun ves pité chiló.
Sciöche al é bele sozedü chësc ann de ma, él ince sozedü tla sëra di 11 d’otober. Do i dis grisc y de plöies, á la natöra pité n spetacul demorvëia sura le cí de Südtirol y nia ma, cun löms polares demorvëia, che á intënt te na bela löm le firmamënt. Les löms é ince stades da odëi tla Ladinia, altamo por chi che ê sura i ciarüsc. Insciö ince le fotograf d’Al Plan Gianvito Coco, che s’â aposté adërtora sön Plan de Corones, y á fat jö incër les 22:30 n valgügn retrac, ch’i podun ves pité chiló.
11 de otober 2024
L ors, l film e... Sèn Francesch
Comentar de pruma
Ai 4 de otober, dì de Sèn Francesch, sul 3° canal RAI l é jit fora »Pericolosamente vicini« de Andreas Pichler, tel medemo dì chest film é stat premià al concors internazionèl per produzions radiotelevisives Prix Italia desche mior ‘Tv Documentary’.
L’opera de Pichler met dant l problem de la convivenza anter omegn e orsc e de la gestion del projet che del 1999 à endò portà tel Trentin chesta gran bestia a risech de estinzion. Te 25 egn i pec orsc porté i é doventé passa 100, te n ...
Ai 4 de otober, dì de Sèn Francesch, sul 3° canal RAI l é jit fora »Pericolosamente vicini« de Andreas Pichler, tel medemo dì chest film é stat premià al concors internazionèl per produzions radiotelevisives Prix Italia desche mior ‘Tv Documentary’.
L’opera de Pichler met dant l problem de la convivenza anter omegn e orsc e de la gestion del projet che del 1999 à endò portà tel Trentin chesta gran bestia a risech de estinzion. Te 25 egn i pec orsc porté i é doventé passa 100, te n ...
