20 de jugn 2026
I Polins é enjigné per la neva sajon
Te la Val de sot e te la Val de sora, olache l é la gestion sozièda, l é 16 operatores che fèsc servije de orden publich e de segureza a la manifestazions. Da dezember i se à endotà de la èrmes.
Taca ite la sajon da d’istà e con chesta se smaora ence l lurier di Polins de Fascia. Aon fat cater ciacoles con Gianluca Ruggiero, l Comandant di Polins de la gestion sozièda de Fascia, che col prum de jené del 2025 no tol più ite l Comun de Sèn Jan.
Cotenc siede per chesta neva sajon da d’istà?
Gianluca Ruggiero Sion de 16 operatores anter chi de ruol e chi a temp determinà, se spartion su anter la Val de sot e donca Moena e Soraga e la Val de sora donca Mazin, Ciampedel e Cianacei. Sion ...
Taca ite la sajon da d’istà e con chesta se smaora ence l lurier di Polins de Fascia. Aon fat cater ciacoles con Gianluca Ruggiero, l Comandant di Polins de la gestion sozièda de Fascia, che col prum de jené del 2025 no tol più ite l Comun de Sèn Jan.
Cotenc siede per chesta neva sajon da d’istà?
Gianluca Ruggiero Sion de 16 operatores anter chi de ruol e chi a temp determinà, se spartion su anter la Val de sot e donca Moena e Soraga e la Val de sora donca Mazin, Ciampedel e Cianacei. Sion ...
20 de jugn 2026
Le consëi dla CTAB á lité
L’ultima edema é le consëi nü dla Cooperativa Turistica Alta Badia gnü cherdé ite por la pröma sentada. Al é gnü lité le presidënt, i vize nüs, y partí sö les inciaries desvalies
Ala fin de ma â i assoziá dla Cooperativa Turistica Alta Badia (CTAB) tla sentada da d’aisciöda lité le diretif nü. La serada s’â stlüt jö cun la nominaziun di 15 mëmbri rová te consëi. Le mercui dl’ultima edema, ai 10 de jügn, á le consëi tigní süa pröma sentada cun la lita dl presidënt, di dui vize y di mëmbri cun inciaries desvalies. Christian Pescollderungg é gnü reconfermé presidënt, tratan che a pié do l’inciaria da vize é stá i mëmbri Hanspeter Pitscheider, rapresentant por la categoria ...
Ala fin de ma â i assoziá dla Cooperativa Turistica Alta Badia (CTAB) tla sentada da d’aisciöda lité le diretif nü. La serada s’â stlüt jö cun la nominaziun di 15 mëmbri rová te consëi. Le mercui dl’ultima edema, ai 10 de jügn, á le consëi tigní süa pröma sentada cun la lita dl presidënt, di dui vize y di mëmbri cun inciaries desvalies. Christian Pescollderungg é gnü reconfermé presidënt, tratan che a pié do l’inciaria da vize é stá i mëmbri Hanspeter Pitscheider, rapresentant por la categoria ...
20 de jugn 2026
Detelpai Don Mario
En ocajion de la festa del Sacro Cher de Gejù la comunanza de Cianacei ge à fat mingol de festa a don Mario Bravin, che acà 35 egn l é stat consacrà preve a Trent tel dì de Sèn Vile.
L é da passa diesc egn che don Mario Bravin rec la parochies de Cianacei e Dèlba: l cedean giust fossa stat de otober del an passà, ma apontin enlouta l é stat chiamà dal Piscop a se tor su na encèria maora, chela de responsabol de duta la parochies de Fascia. L uton passà l é stat donca la Val de sot a ge dèr l benvegnù e per chest la comunanza de Cianacei no à podù l festejèr, spetan de troèr n'autra ocajion per ge sporjer l detelpai per sie diesc egn de vejinanza e desponibilità.
L'ocajion ...
L é da passa diesc egn che don Mario Bravin rec la parochies de Cianacei e Dèlba: l cedean giust fossa stat de otober del an passà, ma apontin enlouta l é stat chiamà dal Piscop a se tor su na encèria maora, chela de responsabol de duta la parochies de Fascia. L uton passà l é stat donca la Val de sot a ge dèr l benvegnù e per chest la comunanza de Cianacei no à podù l festejèr, spetan de troèr n'autra ocajion per ge sporjer l detelpai per sie diesc egn de vejinanza e desponibilità.
L'ocajion ...
20 de jugn 2026
Co ra moto contra un guardia del Parco d’Anpezo
Un burto jesto, suzedù ra setemana pasada, su ra monte de Rozes. L é biśoin de lourà dute aduna, par stà de sguaita, intrà ra istituzios: Regoles, Comun, Provinzia
Un guardia del Parco ciapà sote da ‘na moto. che el vorea fermà, su ‘na strada agnó che ra no podea pasà. Chesta burta noa r’à fato in prescia a śirà par duto el paes de Anpezo, e anche defora. L é suzedù sabeda pasà, ai 13 de śugno, a Giorgio Zangiacomi, che dute conosce par »Zachi«. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Un guardia del Parco ciapà sote da ‘na moto. che el vorea fermà, su ‘na strada agnó che ra no podea pasà. Chesta burta noa r’à fato in prescia a śirà par duto el paes de Anpezo, e anche defora. L é suzedù sabeda pasà, ai 13 de śugno, a Giorgio Zangiacomi, che dute conosce par »Zachi«. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
20 de jugn 2026
Resultac da plajëi
L ie stat doi turnoi de scioh, un te Gherdëina, un a Bulsan. Tl articul pudëis liejer do i resultac
N sada ai 13 de juni iel stat l Campiunat de Gherdëina de »semilampo« tl local dla lia a Urtijëi. I 10 partezipanc à abù n bel domesdì y ie daldò jic a cëina per finé via chësta sajon y jì tla paussa da d’instá. Tla fotografia ie da udëi i jugadëures che à arjont l podest.
Dut l articul tla edizion atuela de La Usc.
N sada ai 13 de juni iel stat l Campiunat de Gherdëina de »semilampo« tl local dla lia a Urtijëi. I 10 partezipanc à abù n bel domesdì y ie daldò jic a cëina per finé via chësta sajon y jì tla paussa da d’instá. Tla fotografia ie da udëi i jugadëures che à arjont l podest.
Dut l articul tla edizion atuela de La Usc.
20 de jugn 2026
Jì a crëp alalergia
Festa per la fin dl ann dl’Arpizeda Sportiva Ghërdeina a mesa la natura per granc y pitli
N dumënia ai 7 de juni se à la grupa dl ASK (Arpizeda Sportiva Gherdëina) mo ancuntà per l ultim iede de chësta sajon 2025/2026 per jì deberieda a se arpizé sun La Gran Piera ti Plans de Cunfin. Davia che l ann passà ons urganisà ala fin dla sajon na pitla garejeda deberieda cun n genitor, se ons chëst ann mpensà de fé velch per ti dé inant la ueia de jì a crëp dedora a nosc atlec. Nscila ie unida a s’l dé chësta scumenciadiva.
Dut l articul tla edizion atuela de La Usc.
N dumënia ai 7 de juni se à la grupa dl ASK (Arpizeda Sportiva Gherdëina) mo ancuntà per l ultim iede de chësta sajon 2025/2026 per jì deberieda a se arpizé sun La Gran Piera ti Plans de Cunfin. Davia che l ann passà ons urganisà ala fin dla sajon na pitla garejeda deberieda cun n genitor, se ons chëst ann mpensà de fé velch per ti dé inant la ueia de jì a crëp dedora a nosc atlec. Nscila ie unida a s’l dé chësta scumenciadiva.
Dut l articul tla edizion atuela de La Usc.
20 de jugn 2026
Viac culturel tla Val Canal
Monika Kelder y Ivana Moroder dla Union di Ladins de Gherdëina à metù a jì n viac culturel tla Val Canal per mparé a cunëscer la mendranza tudëscia te chësta valeda
Coche urmei bele tradizion da n valgun ani incà, à la Union di Ladins de Gherdëina nce chëst ann metù a jì na jita culturela, plu avisa tla Val Canal y a Kranjska Gora ai 6 y 7 de juni. La Val Canal ie tl nord-est dl Friul, al cunfin cun l’Austria y la Slovenia. Kranjska Gora ie n luech tla Slovenia.
Son furnei ora per Puster, sëura l Kreuzbergpass nchin a Sappada. Daldò inant de viers de Tolmezzo y da Pontebba ite per la Val Canal. Cun la furnadoia sons ruvei su sun l Monte Lussari. Chësc ie n ...
Coche urmei bele tradizion da n valgun ani incà, à la Union di Ladins de Gherdëina nce chëst ann metù a jì na jita culturela, plu avisa tla Val Canal y a Kranjska Gora ai 6 y 7 de juni. La Val Canal ie tl nord-est dl Friul, al cunfin cun l’Austria y la Slovenia. Kranjska Gora ie n luech tla Slovenia.
Son furnei ora per Puster, sëura l Kreuzbergpass nchin a Sappada. Daldò inant de viers de Tolmezzo y da Pontebba ite per la Val Canal. Cun la furnadoia sons ruvei su sun l Monte Lussari. Chësc ie n ...
19 de jugn 2026
Nef Sorastant: i ejic del concors
Se à serà su angern la doi proes a ousc che, ensema coi titoi, fajea pèrt del concors metù a jir da la Provinzia de Trent per l'encèria de la fegura che rejarà la Scola de Fascia per i 5 egn che vegn.
Les era de cater, e dut eles, la candidates che à tout pèrt al concors per l'encèria de Sorastant de la Scola Ladina de Fascia, che con chest uton cognarà tor su l temon dal professor Federico Corradini, che à ret la Scola de Fascia ti ultimes 5 egn.
Angern jebia ai 18 de jugn se à dejout la doi proes a ousc, che ensema con i titoi met adum i ponc per la graduatoria. Aldò de chesta proes, la Comiscion con a cef l professor Paul Videsott ge à assegnà la valutazion maora a la professora ...
Les era de cater, e dut eles, la candidates che à tout pèrt al concors per l'encèria de Sorastant de la Scola Ladina de Fascia, che con chest uton cognarà tor su l temon dal professor Federico Corradini, che à ret la Scola de Fascia ti ultimes 5 egn.
Angern jebia ai 18 de jugn se à dejout la doi proes a ousc, che ensema con i titoi met adum i ponc per la graduatoria. Aldò de chesta proes, la Comiscion con a cef l professor Paul Videsott ge à assegnà la valutazion maora a la professora ...
19 de jugn 2026
Troi de la rodes, vertech per i prumes de messèl
I é do che i fèsc l asfalt sul ultim toch che mencèa da meter a post anter Mazin e Cianacei e dapò vegnarà fat i segnèi via per bas.
I é do a vegnir fenii su i lurieres per meter a post l troi de la rodes anter Mazin e Cianacei. Na storia zenza fin che zacan ades somea ruèr a piz. Do i problemes vegnui fora l an passà d’aisciuda con la firma che no aea portà a compiment la operes e do aer passà n auter istà zenza l troi de la rodes, la speranza era stata per chest uton, ma amò nia, la firma che aessa cognù fèr l intervent é stata spostèda sui cantieres per la Olimpiades. Coscita de mèrz l conseier provinzièl Luca Guglielmi à ...
I é do a vegnir fenii su i lurieres per meter a post l troi de la rodes anter Mazin e Cianacei. Na storia zenza fin che zacan ades somea ruèr a piz. Do i problemes vegnui fora l an passà d’aisciuda con la firma che no aea portà a compiment la operes e do aer passà n auter istà zenza l troi de la rodes, la speranza era stata per chest uton, ma amò nia, la firma che aessa cognù fèr l intervent é stata spostèda sui cantieres per la Olimpiades. Coscita de mèrz l conseier provinzièl Luca Guglielmi à ...
19 de jugn 2026
Cun la roda fora por l’ost d’Europa
Passa 3.000 chilometri sön roda fora por i paisc balcans, amesa campagnes, munts, paisc y cités; insciö á Andrea Moling da Lungiarü passé i ultims dui mëisc
Por cotan de porsones che laora de sajun é i mëisc danter na sajun turistica y l’atra, n momënt de palsa. Por d’atri indô él le momënt da lascé le conesciü y jí ala descurida de paisc y contrades forestes. Insciö éra por Andrea Moling da Lungiarü che da n valgügn agn incá á descurí süa gran pasciun por le rodé. Da dailó inant vëgnera vigni ann da fá n iade plü lunch, gonot da su y da lunc fora por le monn.
Mo chësta aisciöda ál vaghé val’ daldöt nü por ël: n iade cun la roda de passa 3.000 ...
Por cotan de porsones che laora de sajun é i mëisc danter na sajun turistica y l’atra, n momënt de palsa. Por d’atri indô él le momënt da lascé le conesciü y jí ala descurida de paisc y contrades forestes. Insciö éra por Andrea Moling da Lungiarü che da n valgügn agn incá á descurí süa gran pasciun por le rodé. Da dailó inant vëgnera vigni ann da fá n iade plü lunch, gonot da su y da lunc fora por le monn.
Mo chësta aisciöda ál vaghé val’ daldöt nü por ël: n iade cun la roda de passa 3.000 ...
19 de jugn 2026
L Sacro Cher à ardù te Fascia
L Grop de Folclor de Soraga à renovà la tradizion sun Sas de la crousc. I Scizeres à empeà su l fech sun Dosbudon e sun Sas de Peracia.
Na bela sera zenza nigoles ge à fat da cornisc chest an al tradizionèl apuntament di Feghes del Sacro Cher. En domenia ai 14 de jugn su la crepes e dintorn i paijes de noscia region se à podù veder sacotenc feghes slumenèr tel scur.
Ence chest an l Grop de Folclor da Soraga é jit sun Sas de la crousc. L president Luca Tomasello ne à contà che i era de 13: el, Paolo Pederiva, Michele Decrestina, Mattia Giuliani, Fernando Brunel, Andrea Pellegrin, Arianna, Mattias e Stefan Rosso, Erik Pellegrin, ...
Na bela sera zenza nigoles ge à fat da cornisc chest an al tradizionèl apuntament di Feghes del Sacro Cher. En domenia ai 14 de jugn su la crepes e dintorn i paijes de noscia region se à podù veder sacotenc feghes slumenèr tel scur.
Ence chest an l Grop de Folclor da Soraga é jit sun Sas de la crousc. L president Luca Tomasello ne à contà che i era de 13: el, Paolo Pederiva, Michele Decrestina, Mattia Giuliani, Fernando Brunel, Andrea Pellegrin, Arianna, Mattias e Stefan Rosso, Erik Pellegrin, ...
19 de jugn 2026
Per i Ladins él debojegn de valch de plu!
Editorialde Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dla Dolomites
La reforma dl Statut de Autonomia, aproveda dal Parlament dant n valgunes edemes, é vegnuda descrita dai partic de maioranza coche n gran travert y na gran arjonta.
Al é vegnù auzé fora les competenzes recuperedes y dantaldut l fat che l statut ne pò nia vegnì mudé zenza l consens dles Provinzies Autonomes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
La reforma dl Statut de Autonomia, aproveda dal Parlament dant n valgunes edemes, é vegnuda descrita dai partic de maioranza coche n gran travert y na gran arjonta.
Al é vegnù auzé fora les competenzes recuperedes y dantaldut l fat che l statut ne pò nia vegnì mudé zenza l consens dles Provinzies Autonomes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
19 de jugn 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 8 de juni ie l prim ntervënt dl di stat sa Daunëi, ulache n seniëur fova tumà ntëur, ne dajan plu degun batimënt. Canche n ie ruvei pra la luegia fova bele iló la Crëusc Blancia che ova scumencià cun la rianimazion, che ie jita inant per passa n’ëura - purtruep ne n’iel plu stat nia da fé.
Ai 9 de juni à n’ambulanza dla Crëusc Blancia menà adalerch n pazient tla sënta a Puntives. Do na prima valutazion dl dutor l àn menà cun l joler tl spedel de Persenon.
N juebia 11 de juni àn menà a ...
Ai 9 de juni à n’ambulanza dla Crëusc Blancia menà adalerch n pazient tla sënta a Puntives. Do na prima valutazion dl dutor l àn menà cun l joler tl spedel de Persenon.
N juebia 11 de juni àn menà a ...
19 de jugn 2026
Dancà y da na pert
Luca Trottner da Vich, gestor de n refuge e capitan del Fascia Balon
Ne diste valch de te?
Gio son del 1993, son maridà con Nicole e é trei beze picole: Emma de 6 egn, Giorgia de 4 e Celeste de 2. D’istà fae jir con mia familia l refuge Fronza alle Corenelle, d’invern laore da Tony Sport.
Co faste con trei beze picole a star dut istà te refuge?
Mia femena con le beze no la vegn sa le Coronele, doi le va a la scolina, la più picola de otober la scomenzarà a jir a la Coa di picioi, la più grana enveze la tacarà la scola, da chest invern ence gio stae a ciasa a ...
Ne diste valch de te?
Gio son del 1993, son maridà con Nicole e é trei beze picole: Emma de 6 egn, Giorgia de 4 e Celeste de 2. D’istà fae jir con mia familia l refuge Fronza alle Corenelle, d’invern laore da Tony Sport.
Co faste con trei beze picole a star dut istà te refuge?
Mia femena con le beze no la vegn sa le Coronele, doi le va a la scolina, la più picola de otober la scomenzarà a jir a la Coa di picioi, la più grana enveze la tacarà la scola, da chest invern ence gio stae a ciasa a ...
18 de jugn 2026
Olà manone nesc bec sot i trei egn?
I genitores é cruzié: a Ciampedel la Coa di picioi chest uton no la averc percheche l CGF no rua a dèr su la gestion e ence l servije Tagesmutter a Ciampedele l é a risech. Na interogazion de la conseiera Mirella Florian.
La Coa di picioi de Ciampedel la é vertia. L Comun, con sie tecnich Erwin Lorenz e col didament del Consorzie di Comuns per endrezèr l apalt di lurieres, à venciù la gran endesfida de portèr a compiment dut l iter e la strutura amò del 2025, ti tempes pervedui per aer l finanziament del PNRR. Chest l é jà n bel merit, ajache n muie de etres projec no é rué a zil tel temp consentì. De mèrz de chest an l Comun de Ciampedel ge à manà la documentazion de fin lurieres e agibilità al Comun General de ...
La Coa di picioi de Ciampedel la é vertia. L Comun, con sie tecnich Erwin Lorenz e col didament del Consorzie di Comuns per endrezèr l apalt di lurieres, à venciù la gran endesfida de portèr a compiment dut l iter e la strutura amò del 2025, ti tempes pervedui per aer l finanziament del PNRR. Chest l é jà n bel merit, ajache n muie de etres projec no é rué a zil tel temp consentì. De mèrz de chest an l Comun de Ciampedel ge à manà la documentazion de fin lurieres e agibilità al Comun General de ...
18 de jugn 2026
Taca ite l tornoi Soraga League
Te chesta 5^ edizion 11 squadre se endesfida sul ciamp de balon de Soraga.
Ence chest an, descheche ne à contà Dennis Rasom de Onz, l é stat endrezà la 5^ edizion del tornoi de balon a cinch Soraga League. L taca ite chesta sera, ai 18 de jugn e l jirà inant fin ai 4 de messal. Sul ciamp de balon de Soraga se endesfida 11 squadre, con valch conferma e valch neva respet al an passà. Tel giron A jia: Sun Sela FC, Tibie e Peroni, FC Pizmeda, Cunie FC e US Litegosa. Tel giron B enveze l é: Nosbari FC, I Cater CC, Tutti Pazzi, FC Stortenham, I Vesini del Feudo e Tim ...
Ence chest an, descheche ne à contà Dennis Rasom de Onz, l é stat endrezà la 5^ edizion del tornoi de balon a cinch Soraga League. L taca ite chesta sera, ai 18 de jugn e l jirà inant fin ai 4 de messal. Sul ciamp de balon de Soraga se endesfida 11 squadre, con valch conferma e valch neva respet al an passà. Tel giron A jia: Sun Sela FC, Tibie e Peroni, FC Pizmeda, Cunie FC e US Litegosa. Tel giron B enveze l é: Nosbari FC, I Cater CC, Tutti Pazzi, FC Stortenham, I Vesini del Feudo e Tim ...
18 de jugn 2026
Y la Zità di Sasc?
I ntervënc y giavedes te chësc raion ie bele da plu giut incà na tematica de descuscion. Śën vëniel pertendù plu scunanza
Ntan l instà dl 2023 iel tl raion dla Zità di Sasc sun Jëuf de Sela unì fat lëures pra l purtoi dai schi de cunliamënt danter Ciampinëi y Jëuf de Sela. D’autonn dl 2022 à la sozietà giapà l’autorisazion de slargiamënt.
Do che l’autoriteies ova cuntrulà la pruzedura, òven udù che l fova unì fat deplù de chël che n ova lascià pro. Aldò dla sozietà respunsabla, la »Piz de Sella SpA«, ie chësc slargiamënt unì fat acioche i giac dala nëif moderns posse passé, per miuré nscila nce la ...
Ntan l instà dl 2023 iel tl raion dla Zità di Sasc sun Jëuf de Sela unì fat lëures pra l purtoi dai schi de cunliamënt danter Ciampinëi y Jëuf de Sela. D’autonn dl 2022 à la sozietà giapà l’autorisazion de slargiamënt.
Do che l’autoriteies ova cuntrulà la pruzedura, òven udù che l fova unì fat deplù de chël che n ova lascià pro. Aldò dla sozietà respunsabla, la »Piz de Sella SpA«, ie chësc slargiamënt unì fat acioche i giac dala nëif moderns posse passé, per miuré nscila nce la ...
18 de jugn 2026
Tlo crëscel verdura y amezizies
Dan n valgun ani incà iel a Soplajes y te Sëlva dan calonia n verzon de cumenanza. Se on ancuntà cun Tobias Klassen te chësc verzon, per ti damandé coche la ie unida a s’l dé y de cie che l se trata
A jì a spaz da Triech ju, à povester vel’un udù che dan n valgun ani incà iel iló, sëura l Zënter Aiut Gherdëina, n pitl verzon. »Verzon de cumenanza« iel scrit sun na tofla iló daujin. De tei verzons nen éi datrai udù tla ziteies, a Bulsan per ejëmpl iel l verzon dla lia »Donne Nissa« ulache jënt da tlo y jënt da oradecà se anconta per lauré deberieda te verzon. Ma te Gherdëina? Iló iel bën mpue zeche de nuef. N di éi pona udù zachei che laurova iló te chël verzon a Soplajes y nscila – ...
A jì a spaz da Triech ju, à povester vel’un udù che dan n valgun ani incà iel iló, sëura l Zënter Aiut Gherdëina, n pitl verzon. »Verzon de cumenanza« iel scrit sun na tofla iló daujin. De tei verzons nen éi datrai udù tla ziteies, a Bulsan per ejëmpl iel l verzon dla lia »Donne Nissa« ulache jënt da tlo y jënt da oradecà se anconta per lauré deberieda te verzon. Ma te Gherdëina? Iló iel bën mpue zeche de nuef. N di éi pona udù zachei che laurova iló te chël verzon a Soplajes y nscila – ...
