03 de agost 2021
Gregor Prugger y si ert a Ciavalëis
Tl Museum d’Ert Cuntemporana de Ciavalëis iel da udëi lëures dl artista de Gherdëina, deberieda cun chëi de d’autri artisć.Deplù tla edizion stampeda di 30 de lugio.FOTO: L artista de Urtijëi Gregor Prugger cun n valgun vijitadëures, n ucajion dla giaurida dla mostra "Anima Mundi – Ert pro Natura" tl Museum d’Ert Cuntemporana de Ciavalëis.
03 de agost 2021
Ferata de la Veisc, l projet é beleche vertech
Massimo Girardi de Transdolomites auza fora amò n’outa l’emportanza de la ferata per i raions da mont e l’envia i politics a se dèr jù per l completament del percors de studie envià via da sia sociazion.
L president de Transdolomites Massimo Girardi met dant sia reflescions en cont de la ferata anter Trent e Penia, valutèda de spes desche na prospetiva te tempes lonc.
La storia - disc Girardi - à desmostrà che da canche nasc l’idea de na ferata a canche la vegn azetèda sul teritorie, per dò ruèr a la projetazion e a la realisazion, ge vel spetèr de spes dejines de egn.
La pecia volontà di politics de se dèr jù te chesta prospetiva l’à troà de spes la vertola de la mencianza ...
L president de Transdolomites Massimo Girardi met dant sia reflescions en cont de la ferata anter Trent e Penia, valutèda de spes desche na prospetiva te tempes lonc.
La storia - disc Girardi - à desmostrà che da canche nasc l’idea de na ferata a canche la vegn azetèda sul teritorie, per dò ruèr a la projetazion e a la realisazion, ge vel spetèr de spes dejines de egn.
La pecia volontà di politics de se dèr jù te chesta prospetiva l’à troà de spes la vertola de la mencianza ...
03 de agost 2021
Mareo ó ester comun "a mosöra de familia"
Le Consëi de Comun á tut la dezijiun da tó pert al "audit por comuns a mosöra de mituns, jogn y families". N prozes che dess porté a löm ci che an fej bele y ci che an pó ciamó fá por che families se vires plü saurí
Sentada dl Consëi Comunal de Mareo, le vëndres passé te salf dla Cassa Raiffeisen a Al Plan. Önesc i punc al ordin dl de, olache ara nen jô danter l’ater ince de n comun "a mosöra de familia". Bele ala fin de dezëmber 2020 â la Provinzia de Balsan cun l’assessuria Waltraud Deeg y l’Ajentöra dla Familia tut la dezijiun da mëte en pe le proiet "Familieplus – audit por comuns a mosöra de mituns, jogn y families", n prozes de analisa di comuns por valuté tan inant che ai é sön le tru da ti jí plü ...
Sentada dl Consëi Comunal de Mareo, le vëndres passé te salf dla Cassa Raiffeisen a Al Plan. Önesc i punc al ordin dl de, olache ara nen jô danter l’ater ince de n comun "a mosöra de familia". Bele ala fin de dezëmber 2020 â la Provinzia de Balsan cun l’assessuria Waltraud Deeg y l’Ajentöra dla Familia tut la dezijiun da mëte en pe le proiet "Familieplus – audit por comuns a mosöra de mituns, jogn y families", n prozes de analisa di comuns por valuté tan inant che ai é sön le tru da ti jí plü ...
03 de agost 2021
Didèr i etres col recam
L’é na atività neva e originèla che à metù a jir l grop Mille Centrini de Vich.
L grop ‘Mille Centrini’ de Vich, vidà da Christine Fontana, se dèsc jù da egn te la solidarietà con l’endrez de picoi marcé de lurieres fac a man olache l vadagn vegn donà a favor de desvaliva ativitèdes de benefizenza. Del 2017 per ejempie la soma ruèda ite, apede a chela binèda en ocajion de la festa per i vint egn de la fradaa con la zità todescia de Remseck am Neckar, l’à didà doi families en dificoltà per via del teremot che aea tocià l raion de Norcia, ma l’é stat dat didament te ...
L grop ‘Mille Centrini’ de Vich, vidà da Christine Fontana, se dèsc jù da egn te la solidarietà con l’endrez de picoi marcé de lurieres fac a man olache l vadagn vegn donà a favor de desvaliva ativitèdes de benefizenza. Del 2017 per ejempie la soma ruèda ite, apede a chela binèda en ocajion de la festa per i vint egn de la fradaa con la zità todescia de Remseck am Neckar, l’à didà doi families en dificoltà per via del teremot che aea tocià l raion de Norcia, ma l’é stat dat didament te ...
03 de agost 2021
I mercui de ra cultura ladina
Par sié otes, intrà luio e setenbre, ra Union de i Ladis d’Anpezo ra me fesc moe danoo con Paolo Giacomel, par inparà algo depì de chesta val. S’à scomenzà ai 28 de luio, inze ‘l piazal Atleti Azzurri d’Italia, daante al stadio Olimpico de ra jaza, a parlà de ra Olimpiades del 1956. Ai 4 de agosto se và da ra jeja de ra Madona de ra Difesa, par contà de chel don fato da Donna Alegranzia e de ra jeja del 1751. Ve dijon anche de ra setemanes dapò: ai 11 de agosto se scota ra cianpanes del ...
03 de agost 2021
Vita noa par el vecio Lago de Aial
El rifujo ‘l é daerto, dapò de tre ane e meśo de cartes e de laore; ‘l à tolesc su un śoen, con tropa voia de fei polito. Ra Regoles d’Anpezo ‘s à petà śo chel che ‘l ea ignante par fei su chesto, con duto chel che ocore. Una storia che moe da indalonśe, de seguro ignante del 1905
I à daerto danoo el rifujo al Lago d’Aial; ‘l ea sarà da ‘l outon del 2017. Da inalora ‘l é stà un grun de cartes da fei, dapò i à scomenzà i laore, ma duto ‘l é śù par ra longhes e s’à fenì ades d’istade del 2021, dapò de tre ane e meśo. El projeto ‘l é del jeometra Andrea Bernardi, par ra Regoles d’Anpezo, che ‘s é parones de ‘l rifujo. El projeto ‘l é pasà anche in consilio de comun ai 18 de setenbre del 2018, canche i à dito de scì, che se podea slargà fora ra ciaśa, ra fei pi granda de 223 ...
I à daerto danoo el rifujo al Lago d’Aial; ‘l ea sarà da ‘l outon del 2017. Da inalora ‘l é stà un grun de cartes da fei, dapò i à scomenzà i laore, ma duto ‘l é śù par ra longhes e s’à fenì ades d’istade del 2021, dapò de tre ane e meśo. El projeto ‘l é del jeometra Andrea Bernardi, par ra Regoles d’Anpezo, che ‘s é parones de ‘l rifujo. El projeto ‘l é pasà anche in consilio de comun ai 18 de setenbre del 2018, canche i à dito de scì, che se podea slargà fora ra ciaśa, ra fei pi granda de 223 ...
03 de agost 2021
Panorama söla coleziun d’ert dla Provinzia
La Provinzia de Balsan dëida do i artisć contemporanns dl post ince cun la realisaziun de na coleziun provinziala aposta. Sëgn pita ince döes mostres online na odüda sön chëstes operes
La cumpra de operes d’ert alda pro le sostëgn basilar dles repartiziuns culturales dla Provinzia de Südtirol. Atualmënter é chi 420 laurs d’ert de zirca 100 artistes y artisć dantadöt te locai dla aministraziun publica o te posć de interes publich. Dötes chëstes operes é documentades – dlungia a passa 290.000 – online, da odëi tl catalogh dl patrimone cultural de Südtirol sot la misciun internet
https://www.provincia.bz.it/catalogo-beniculturali/it/default.asp
A na mainira nia zitia pól ...
La cumpra de operes d’ert alda pro le sostëgn basilar dles repartiziuns culturales dla Provinzia de Südtirol. Atualmënter é chi 420 laurs d’ert de zirca 100 artistes y artisć dantadöt te locai dla aministraziun publica o te posć de interes publich. Dötes chëstes operes é documentades – dlungia a passa 290.000 – online, da odëi tl catalogh dl patrimone cultural de Südtirol sot la misciun internet
https://www.provincia.bz.it/catalogo-beniculturali/it/default.asp
A na mainira nia zitia pól ...
03 de agost 2021
Al vëgn le »Green Pass«, mo nia por sojorné ti hotí
Da en vëndres ai 6 d'agost él scrit dant le »Green Pass« por podëi jí daite, te bars, restoranc, nodadoies, zëntri bëgneter y museums. Dla zertificaziun vërda vára ince debojëgn por festes y manifestaziuns alaleria, mo al momënt ne l'adora nia i sciori che röia te hotel
En vëndres ai 6 d'agost éra tan inant. Te döta la Talia vál en forza le »Green Pass«. Le »Green Pass« ciafa chi che á fat öna o tramesdöes les doses dla variora, chi che á albü le virus y é varis o chi che pó mostré sö n test asvelt o PCR negatif, nia plü vedl co 48 ores. Le Pass é scrit dant por jí te locai stlüc, chël ó dí te bars - nia sce an se bër le café pro banco - restoranc, nodadoies, saunes, palestres, zëntri bëgnester y museums. La zertificaziun vërda mëss ince gní mostrada sö por tó ...
En vëndres ai 6 d'agost éra tan inant. Te döta la Talia vál en forza le »Green Pass«. Le »Green Pass« ciafa chi che á fat öna o tramesdöes les doses dla variora, chi che á albü le virus y é varis o chi che pó mostré sö n test asvelt o PCR negatif, nia plü vedl co 48 ores. Le Pass é scrit dant por jí te locai stlüc, chël ó dí te bars - nia sce an se bër le café pro banco - restoranc, nodadoies, saunes, palestres, zëntri bëgnester y museums. La zertificaziun vërda mëss ince gní mostrada sö por tó ...
02 de agost 2021
Michael Piccolruaz: duman merdi la cualificazions per la finela di Juesc Olimpics
Duman merdi ai 3 de agost saràl la trëi garejedes de cualificazion de arpizeda sportiva di Juesc Olimpics a Tokyo. Michael Piccolruaz de Gherdëina fajerà pea pra duta trëi la garejedes per se cualifiché ala garejeda finela n juebia ai 5 de agost.
La cualificazions sarà: dala 10:00 la mudalità speed, dala 11:00 chëla boulder y dala 14:10 la mudalità lead.
La cualificazions sarà: dala 10:00 la mudalità speed, dala 11:00 chëla boulder y dala 14:10 la mudalità lead.
02 de agost 2021
Bienela Gherdëina: ert ie for nce cuntreda y cultura
La Bienela Gherdëina, che ruva n auter ann a si otava edizion, à n sada dan doi enes metù a jì na jita a pe da Urtijëi sa Pilat: ert se taca for ite al raion, per jì ite te na dimenscion nce globela. Filippo Favilli: »L lëuf ne n’ie nia unì nridlà tlo da nëus, l ie unit da sëul, a desferënzia dla lores«.Deplù tla edizion stampeda di 30 de lugio.FOTO: Gran nteres iel stat per la manifestazion metuda a jì nstadì a Urtijëi dala Bienela Gherdëina. La doi grupes che ie muetes da Urtijëi demez de ...
02 de agost 2021
L paesaje muda, da la California a la Dolomites
A Cianacei l professor Garbelotto, la enjegnera Nemela e l tecnich del bosch Cavada à rejonà de trasformazion de l’ambient, spostament de besties, jent e piantes e azions de l’om tel chèder de l'event Canazei Campo Base, che per insnet l'à envià l ghest spezièl Reinhold Messner.
L prum apuntament de Canazei Campo Base, n nef event con 6 scontrèdes metù a jir chest istà per endrez di giornalisćGiorgio Pedron e Elisa Salvi col sostegn del Comun, l’APT e la sociazion Ensema per Cianacei, à portà dant en jebia ai 22 de messèl tel Chino Marmolèda dac, riflescions e proponetes de gran enteress.
Protagonisć de la scontrèda l’era l gran espert de bosch e piantes Matteo Garbelotto, de naa da Primier, che ensegna politiches per la gestion ambientèla a l’Università de Berkeley e l ...
L prum apuntament de Canazei Campo Base, n nef event con 6 scontrèdes metù a jir chest istà per endrez di giornalisćGiorgio Pedron e Elisa Salvi col sostegn del Comun, l’APT e la sociazion Ensema per Cianacei, à portà dant en jebia ai 22 de messèl tel Chino Marmolèda dac, riflescions e proponetes de gran enteress.
Protagonisć de la scontrèda l’era l gran espert de bosch e piantes Matteo Garbelotto, de naa da Primier, che ensegna politiches per la gestion ambientèla a l’Università de Berkeley e l ...
02 de agost 2021
Auturies y auturs dla Ladinia á lit...
Serada de letöres cun Nadia Rungger, Jasmin Ferdigg, Simon Josef Rubatscher y Christian Ferdigg
Les döes auturies y i dui auturs á lit te plü lingac fora de sü tesć resp. libri te na serada plajora da d’isté.
Deplü söla serada stada a La Pli de Mareo al intern dl cërtl cultural "somonzes" podëise ciafé tla ediziun de La Usc di Ladins che gnará fora en vëndres!
Les döes auturies y i dui auturs á lit te plü lingac fora de sü tesć resp. libri te na serada plajora da d’isté.
Deplü söla serada stada a La Pli de Mareo al intern dl cërtl cultural "somonzes" podëise ciafé tla ediziun de La Usc di Ladins che gnará fora en vëndres!
02 de agost 2021
Lungiarü: sorvisc de "Pröma resposta"
A Lungiarü él gnü metü sö n grup "First Responder", che fajará cun 26 volontars sorvisc 24 ores son 24
Ai 8 d’agost pëia ia ofizialmënter l’ativité dl grup "First Responder" a Lungiarü. Ara se trata de n grup de pröm aiüt, che vëgn metü sö te chi posć olache an mëss aspeté almanco 20 menüc cina che l’ambulanza sciafia da rové alerch. A Lungiarü án n te’ caje, tignon cunt che la seziun plü davijin é chëra d’Al Plan. Le grup "First Responder" da Lungiarü é le 15ejim dla provinzia y le pröm tla Ladinia. Al é metü adöm da 26 volontares y volontars dla Crusc Blancia y di södafüch, che pîta sorvisc 24 ...
Ai 8 d’agost pëia ia ofizialmënter l’ativité dl grup "First Responder" a Lungiarü. Ara se trata de n grup de pröm aiüt, che vëgn metü sö te chi posć olache an mëss aspeté almanco 20 menüc cina che l’ambulanza sciafia da rové alerch. A Lungiarü án n te’ caje, tignon cunt che la seziun plü davijin é chëra d’Al Plan. Le grup "First Responder" da Lungiarü é le 15ejim dla provinzia y le pröm tla Ladinia. Al é metü adöm da 26 volontares y volontars dla Crusc Blancia y di södafüch, che pîta sorvisc 24 ...
02 de agost 2021
N liber dedicà a la mendranzes del Trentin
N projet nasciù da la colaborazion col MiC e l Servije mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent.
Palù del Fersina, Luserna e Sèn Jan, con l’Istitut Culturèl Mochen, l’Istitut Culturèl Zimber e l’Istitut Cultural Ladin, l’é i lesc olache l’é ruà doi ghesć de gran nonzech: la demoetnoantropologa Valentina Santonico e l fotograf Roberto Galasso de l’Istitut Zentrèl per l Patrimonie No Materièl del Minister de la Cultura (Mic). L zil de sie viac tel Trentin l’é chel de binèr sù materièl etnografich e fotografich per n projet out a la valorisazion del patrimonie culturèl de la trei mendranzes ...
Palù del Fersina, Luserna e Sèn Jan, con l’Istitut Culturèl Mochen, l’Istitut Culturèl Zimber e l’Istitut Cultural Ladin, l’é i lesc olache l’é ruà doi ghesć de gran nonzech: la demoetnoantropologa Valentina Santonico e l fotograf Roberto Galasso de l’Istitut Zentrèl per l Patrimonie No Materièl del Minister de la Cultura (Mic). L zil de sie viac tel Trentin l’é chel de binèr sù materièl etnografich e fotografich per n projet out a la valorisazion del patrimonie culturèl de la trei mendranzes ...
02 de agost 2021
Ra ciaśa anpezana
In mostra al museo etnografico de ra Regoles ‘l é alcuanta ciaśes, fates in pizo da Walter Dallago Bastel, par mostrà r’arte del fabricà de ra nostra śente. Se scomenza danoo a vive sta bela ocajios, dapò de un inverno longo sarade via
Inze ‘l museo etnografico de ra Regoles d’Anpezo al Ponte de ra Zesa, se pó sì a vede e a vive una bela mostra, fata par sto an d’istade, sul fabricà ra ciaśes, cemodo che ‘l é stà dal vecio in fora. Ra mostra r’é daerta dal mes de śugno e ra restarà fin de otobre, coscita podarà śì a ra vede anche ra scores, i nostre pize e śoen, da inparà algo depì sul so paes. I s’à ciatà vendres ai 23 de luio, par fei doa paroles, chel che se pó, de ste tenpe de marescia.
...
Inze ‘l museo etnografico de ra Regoles d’Anpezo al Ponte de ra Zesa, se pó sì a vede e a vive una bela mostra, fata par sto an d’istade, sul fabricà ra ciaśes, cemodo che ‘l é stà dal vecio in fora. Ra mostra r’é daerta dal mes de śugno e ra restarà fin de otobre, coscita podarà śì a ra vede anche ra scores, i nostre pize e śoen, da inparà algo depì sul so paes. I s’à ciatà vendres ai 23 de luio, par fei doa paroles, chel che se pó, de ste tenpe de marescia.
...
02 de agost 2021
Una vita intrà ra notes
Simone Nucciotti ades ‘l é el maestro del Coro Sanvito e el và inaante co ra Banda de Anpezo, dapò de aé lourà anche col coro polifonico Enrico Zardini. Ades scomenza un mes de agosto in musica
El Coro Sanvito ‘l à tacà danoo co ra proes, con chera de fei anche calche conzerto, calche ciantada daante a ra śente, dapò de un an che ‘l à abù da taje, par ra marescia. Se moe danoo con una noa: el maestro ades ‘l é Simone Nucciotti, da Anpezo. L é un grun de fire che lea el coro de San Vido con Anpezo, ‘l é ome e femenes del nos paes che cianta là
Deplù te la edizion stampeda dl 30 de lugio.
ABONAMENT 2021 70,00 € por la Talia – INFO aministrazion@lausc.it
ABO E-PAPER ...
El Coro Sanvito ‘l à tacà danoo co ra proes, con chera de fei anche calche conzerto, calche ciantada daante a ra śente, dapò de un an che ‘l à abù da taje, par ra marescia. Se moe danoo con una noa: el maestro ades ‘l é Simone Nucciotti, da Anpezo. L é un grun de fire che lea el coro de San Vido con Anpezo, ‘l é ome e femenes del nos paes che cianta là
Deplù te la edizion stampeda dl 30 de lugio.
ABONAMENT 2021 70,00 € por la Talia – INFO aministrazion@lausc.it
ABO E-PAPER ...
02 de agost 2021
Oblianza de variora y scola
Al mancia püch plü co n mëis y la scora mët man danü; la indezijiun é grana danter scora en presënza o a destanza, oblianza de variora por jí a scora o no. Compit dla scora é chël dla formaziun no dl'oblianza. De chësc vers él falé da sforzé geniturs da lascé soministré la variora; al ne fej nia ater che cherié tenjiuns. (Letra de Albert Pizzinini, Ladins Dolomites)De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
01 de agost 2021
La museghes de Silvia Leonetti al Festival de Cannes
L docufilm »Telling my son’s land« de Ilaria Jovine e Roberto Mariotti con la colona sonora de la tousa fascèna é stat portà dant al Festival de Cannes – Marché du Film.
Ela l’é Silvia Leonetti, la é da Penìa e la stèsc a Roma oramai da set egn. Canche la era te Fascia la sonèa la tromba te la Musega Auta Fascia, fin canche la se à enscinuà al conservatorie Monteverdi de Busan. Da aló la é se n jita a studièr a Roma a l’IITM (Istitut talian per la tecnologìa de la musega) tel cors de ‘musega e tecnologia aplichèdes a la fegures’.
Con sia musega e stil la ge à dat n emportant contribut a la Musega Auta Fascia: l’à apontin scrit jù l tòch »Noscia Tera« en ocajion ...
Ela l’é Silvia Leonetti, la é da Penìa e la stèsc a Roma oramai da set egn. Canche la era te Fascia la sonèa la tromba te la Musega Auta Fascia, fin canche la se à enscinuà al conservatorie Monteverdi de Busan. Da aló la é se n jita a studièr a Roma a l’IITM (Istitut talian per la tecnologìa de la musega) tel cors de ‘musega e tecnologia aplichèdes a la fegures’.
Con sia musega e stil la ge à dat n emportant contribut a la Musega Auta Fascia: l’à apontin scrit jù l tòch »Noscia Tera« en ocajion ...
01 de agost 2021
Chi sarèl la neva Soreghina?
Marcialonga envìa la joenes de Fascia e Fiem a se meter en jech per doventèr testimonial di evenc sportives. L’é temp enscin ai 10 de aost per se enscinuèr.
L’an passà la precauzions sanitères à ferà ence un di momenc più speté de l’an per Marcialonga, chel che d’istà, dal 2002 en cà, met la corona de Soreghina sul cef de la tousa de Fascia e Fiem cernuda desche testimonial per duc i evenc sportives siglé apontin Marcialonga.
Ades ampò se arvejina l moment de passèr l testamonech: ai 21 de aost te Piaz de Sotegrava a Moena, Michela Croce ge lasciarà l post a sia ritadina.
L concors é avert: la tousa che vegn cernuda la podarà se meter la fascia de ...
L’an passà la precauzions sanitères à ferà ence un di momenc più speté de l’an per Marcialonga, chel che d’istà, dal 2002 en cà, met la corona de Soreghina sul cef de la tousa de Fascia e Fiem cernuda desche testimonial per duc i evenc sportives siglé apontin Marcialonga.
Ades ampò se arvejina l moment de passèr l testamonech: ai 21 de aost te Piaz de Sotegrava a Moena, Michela Croce ge lasciarà l post a sia ritadina.
L concors é avert: la tousa che vegn cernuda la podarà se meter la fascia de ...
