media/k2/galleries/31348/thumbs/di_mendranzes_region_sala1.jpg
26 de fauré 2026

Pruma Dì regionèla dedichèda a la mendranzes

Assessor Luca Guglielmi: »Neguna autozelebrazion, ma consaputa e davegnir per ladins, mochegn e zimbres«.
Se à serà su anché a Trent la Pruma Dì regionèla per la Mendranzes linguistiches, portèda dant dal assessor regionèl Luca Guglielmi e endrezèda da la Region Autonoma Trentin-Sudtirol. La scomenzadiva à metù adum istituzions, raprejentanc di istituc culturèi, esperc e testamonesc del mond del sport te n moment de confront sul prejent e sul davegnir de la comunanzes ladina, mòchena e zimbra.
»L zil de chesta pruma Dì regionèla per la mendranzes linguistiches – à sotrissà l assessor ...
media/k2/galleries/31347/thumbs/festa_inaugurazion_Coprativa_SenJan.jpg
26 de fauré 2026

130 egn de Coprativa

Ai 23 de firé del 1896 vegnia chiamà ite la pruma radunanza per la litazions de la encèries sozièles.
»Vegn fat a saer che a Sèn Jan vegn metù su na Coprativa«. Dut l é tacà ite con n avis scempie a la comunanza, ai 13 de firé del 1896. N avis che rejonèa de na idea neva, ardida, creèr zeche ensema, per l ben de duc. Ai 20 de firé del 1896 belapontin nascea la Famiglia Cooperativa de Sèn Jan, n strument che se metea dant de didèr la jent a miorèr sia condizions de vita che era fata de fadies e stenc.

De chest vegnarà rejonà ence te la radunanza di sozi che la Coprativa chiama ite en sabeda ai 28 ...
media/k2/galleries/122/thumbs/8dabc91edd7af7917e1bfa3d3f7a00a6.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/31346/thumbs/Falcons_Toblach_5_ritorno.jpg
26 de fauré 2026

I Falcons se sèlva e va ai playoff

Do la ventes contra Persenon e Toblach en sabeda ai 28 i jia fora la gara 1 contra l’Aosta.
La setemèna passèda se à serà su la seconda fasa de la Italian Hockey League con la ultima doi partides del Master Round e Qualification Round. Vèlch resultat era jà stat dezidù. N muie de etres però cognea amò vegnir fora e i aon sapui definitives demò en sabeda a la fin de l’ultima partida che à fat fora la composizion de la squadres di playoff 2025/26. 
Per la calificazions i Falcons fascegn aea de besegn de amancol na venta per aer la segureza de tor pèrt ai chèrc de finèla. I n à ...
media/k2/galleries/31349/thumbs/legntestrada.jpg
26 de fauré 2026

Lëgn tla strada provinziala - n ferí te Mareo

Danter Longega y Al Plan él raité n lëgn tla strada provinziala, tratan che al gnô lauré de lignan. Le bilanz é de n ferí y n auto spaché. Sön la dinamica él döes verjiuns
Danter Longega y Al Plan, plü avisa danter Framacia y Mantëna, vëgnel chisc dis lauré por taié y desgorje lëgns sura la strada provinziala sö. Lëgns che vëgn mená demez ince cun le joler. Al é un de chi posć olache al é tres indô gnü jö val’ - can rames, can peres, can val’ de maiú. Chësta jöbia incër mesa dales 9 él sozedü ci che ne podess nia sozede. N lëgn é raité jö te strada y ti é rové ados a n auto che gnô da Longega söpert. Le stödafüch d’Al Plan Michael Call, che á coordiné ...
media/k2/galleries/31330/thumbs/Bildschirmfoto_2026-02-25_um_11.09.28.jpg
26 de fauré 2026

La ne n’à nia ulù vester

L Chidlé Gherdëina à l’ena passeda perdù l juech contra l Tirol Mutspitz
N vënerdi dl’ena passeda, ai 20 de fauré, à l Club Chidlé Gherdëina jugà n cësa contra l Tirol Mutspitz.
Te chësc juech à l Tirol venciù doi desfides diretes. Sun duc i chiedli manciòvel perdrët puech y l Gherdëina fossa stat bon de valivé ora l juech, ma ala fin ova i averseres mpo 16 chiedli deplù da mustré su. L

Per l Chidlé Gherdëina, Werner Runggaldier

L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 28 de fauré.
media/k2/galleries/31327/thumbs/Bildschirmfoto_2026-02-25_um_08.37.34.jpg
26 de fauré 2026

Na rachëta tl Circolo

Giaurida de na scumenciadiva nterativa a Urtijëi
N vënderdi ai 20 de fauré iel stat la giaurida dla scumenciadiva nterativa »Rock’et« tl self dla mostres dla Lia Mostra d’Ert, Circolo. Cun l moto »plu aut, plu debota, plu inant« spiega la lia si cunzet y sotrissea che l ie n moto che passnea »sibe pra i Juesc olimpics y pra la situazion politica atuela«. Nscila à la lia Mostra d’Ert spiegà che »ntan che n valgun stac se concia ite magasins de ermes y se paredlea cun si putënza, vëniel sotmetù d’autri o che ti vëniel rubà l presidënt. L semea ...
media/k2/galleries/31324/thumbs/Bildschirmfoto_2026-02-25_um_08.30.42.jpg
26 de fauré 2026

Orar nuef dla Santa Mësses tla Union Pasturela de Gherdëina

Davia che tl daunì saràl nce te Gherdëina for manco prevesc, muessa unì smendrà la cumpëida dla Santa Mësses
Per garantì inant almanco una na Santa Mëssa la dumënies, àn metù ju n orar nuef de duta la mësses tla Union Pasturela Gherdëina. Canche l ëssa da mancë n preve, saràl dala medema ëura na Liturgia dla Parola ajache l ie de gran mpurtanza che l posse ruvé adum la cumenanza, nscila che n posse audì la parola de Die y prië deberieda.

Al orar pudëis ti cialé tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora n vënderdi, ai 27 de fauré.
26 de fauré 2026

Tant compra pa ite la jënt che vën te Gherdëina?

I buteghieres ie dessegur una de chëla categuries, che se à ti ani passei stentà l plu. Nce sce l turism ie jit scialdi bën, ne n’à la butëighes nia vendù scialdi deplù. Cun i fic auc fòvel y iel per vel un rie a tré inant. N’autra problematica ie l vënder ora. De chësc argumënt ons tlo dessot ulù audì plu minonghes
Tla majera ziteies coche Bulsan y Persenon scumëncia l vënder ora bele ai prims de jené y va inant per feter n mëns. Te Gherdëina y te gran pert di luesc ulache n à turism, scumëncia chësc mesun de arbassé i priejes permò de merz y va inant nchin ala fin dla sajon. »Dessegur ie chësc...

D'autra paroles di sëurastanc y di reprejentanc de chësc setor n con' dla tematica dl vënder ora, pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora n vënderdi, ai 27 de fauré.

SPM
media/k2/galleries/31318/thumbs/placat_campagna_Provinzia_terzoi_fi_copia.jpg
25 de fauré 2026

N assegn per l terzo fi

La Provinzia de Trent dèsc n sostegn economich emportant a la families olache nasc l terzo fi che vèl ence per adozions. La domanes dal meis de jugn.
Nasc semper manco fies, no demò te noscia val descheche aon podù documentèr col moviment demografich, ma ence a livel provinzièl e nazionèl. Per ge fèr front al regresc de nascimenc e per didèr do la families la Jonta de la Provinzia de Trent à aproà n intervent struturèl con n assegn de natalità per l terzo fi compagnà da n didament per l’ativazion al lurier de la mères.
Chesta neva mesura é outa a la families che stèsc tel Trentin olache dal prum de jené del 2026 nasc o vegn adotà n terzo fi.
...
media/k2/galleries/31317/thumbs/Fradaa_Polonia_grop_CIampedie.jpg
25 de fauré 2026

Fradaa, n pent anter cultures e lengac

N grop de studenc de la Scola Ladina de Fascia ge à dat azet per na setemèna a conscric de n Liceo polach. De jugn sarà i fascegn a jir a Varsavia.
Te la setemèna dai 19 e i 23 de jené l é stat metù a jir n bel confront e barat linguistich anter la Scola Ladina de Fascia e l Liceo privat de la Monies de Nazareth con sezions internazionèles de Varsavia. L projet pionieristich (noscia scola fin ades no aea mai fat na fradaa con na scola polaca), proponet a la pruma clas del liceo linguistich, pervedea n baratament cultural e linguistich anter nesc studenc e si conscric de la Polonia con l obietif de viventèr l'esperienza scolastica travers l ...
media/k2/galleries/31329/thumbs/Bildschirmfoto_2026-02-25_um_10.39.16.jpg
25 de fauré 2026

L Gherdëina ie inant y prim!

La scuadra ladina duminea tl turnus de cualificazion la grupa B dla Alps Hockey League y ruva inant ti pre-playoffs
Do avëi batù doi iedesc l Bregenzerwald, n merdi dl’ena passeda ora de cësa per 2 a 0 y n juebia dl’ena passeda tl Pranives per 5 a 2, à l HC Gherdëina nce venciù i doi juesc contra l Jesenice. N sada iela ora de cësa fineda via 2 a 0 cun goi de Davide Schiavone y Simon Pitschieler y n merdi de chëst’ena, te n juech zënza storia dan a n publich de passa mile fans te Sëlva, à la furies venciù per 7 a 1. I goi à fat set jugadëures desfrënc: Dmitri Vozovik, Sebastiano Soracreppa, Simon ...
media/k2/galleries/31325/thumbs/Bildschirmfoto_2026-02-25_um_08.32.14.jpg
25 de fauré 2026

N ann tl sëni dla mujiga

La grupa Helios de Urtijëi à tenì si senteda generela
Ai 6 de fauré iel stat la senteda generela di Helios tla Calonia de Urtijëi. La grupa ie metuda adum da 18 persones dai 15 nchin ai 26 ani.
Tl prim à la lia scumencià la sëira cun n aperitif per jì inant daldò cun la pert ufiziela dla senteda. Nscila ti àn sambën cialà al atività y auzà ora che chëst ann uniràl fat n gran pruiet per i 50 ani dla lia.
N pont mpurtant dla sëira ie stat...

Deplù pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora n vënderdi, ai 27 de fauré.

Julia ...
media/k2/galleries/31322/thumbs/Bildschirmfoto_2026-02-25_um_08.27.27.jpg
25 de fauré 2026

Nosc lëures ora per l mond

Sculeies y sculées dla Prufesciunela à realisá copes per la European Training Foundation
La »European Training Foundation (ETF)« partësc ora uni ann i pesć »Green Skills« y premieia nscila pruiec y scumenciadives che sustën la jënt a svilupé cumpetënzes vërdes. L se trata de cumpetënzes y savëi de chëi che l ie debujën per avëi n daunì sustenibl, plën de cuscienza ecologica y che scunësc la ressorses.
Cun n pruiet straurdiner à i sculeies y la sculées dla Prufesciunela de Urtijëi realisà copes de lën, cun truepa cumpetënza tecnica. Nëus son dassënn unerei che on pudù fé pea pra ...
media/k2/galleries/31308/thumbs/Bildschirmfoto_2026-02-19_um_11.06.24.jpg
25 de fauré 2026

El brazacol de Anpezo al mondo

Doa setemanes de Śoghe, de gares e de partides. Par ra nostra aministrazion, canche se studarà el fo, con domegna ai 22 de febraro, restarà laore fate e inpiante da dorà i anes che vien
Par el Comun de Anpezo ra Olim­piades d’inverno 2026 ‘es no fenirà con domegna ai 22 de febraro, canche i studarà el fo, che ‘l é inze piaza, ma el vantaśo de i Śoghe el śirà inaante par i anes che vien, par duto el paes. »Par ra Olimpiades s’à inpizà i farai de duto el mondo sul nosc paes, dute à vedù el laoro che ‘l é stà fato, par anes, e dute varda chesta comunità e ra so anbizion de se mo­strà al mondo. Dapò anes de zavarie e struscies, de cantiere e laore, ancuoi vedon duto el ...
media/k2/galleries/31316/thumbs/soracuerta_Mondo_Ladino_49_2025.jpg
24 de fauré 2026

N nef numer de Mondo Ladino

L numer 49 de la revistal scientifica del Istitut Cultural Ladin se aur col recort del professor Guntram A. Plangg. Na sezion de 25 scric fèsc cognoscer l stil nonsense de Peter Decrestina.
L é a la leta l nef numer de la revista scientifica Mondo Ladino del Istitut Cultural Ladin majon di fascegn, l nr 49 del 2025. Na edizion che vegn fora endodanef te sia foja tradizionèla, do cater numeres dediché a la enrescida soziolinguistica ClaM 2021. Del 2025 la Majon di Fascegn à zelebrà sie 50° cedean, a chest emportant travert, descheche à scrit te la paroles de prejentazion la presidenta Tea Dezulian, ge vegnarà dedicà l boletin del 2026.
»Aon cernù de verjer chest numer – disc te sia ...
media/k2/galleries/31321/thumbs/Bildschirmfoto_2026-02-24_um_08.42.54.jpg
24 de fauré 2026

I Ladins tla New York Times

Les Olimpiades de Milan–Cortina cun flama olimpica y pert de gares te Anpezo, é stades na bona ocajiun por i Ladins da se mostré, cun la bela pert dla medaia y ince cun la burta
La presidënta dla Union Ladis de Anpezo Elsa Zardini dij che ara á dé passa cënt intervistes a jornalistes y jornalisć da döt le monn, de chëstes ma döes a media nazionai talians.
Les passa 500 bandires ladines tacades fora a Cortina y ince te d’atri posć de Suramunt y dla Ladinia desco sëgn de identité ladina, á trat l’interes da pert de tröc gheśc y media che damanâ do ci che les bandires ess simboolisé y manifesté.
Tröc é i lingac te chi che al é gnü informé söi Ladins, articui y podcasts él ...
media/k2/galleries/31303/thumbs/Bildschirmfoto_2026-02-19_um_11.03.21.jpg
24 de fauré 2026

Cristian »Iosc« e Matteo »Zaka« i campions 
del torneo de Kritisch – Baten

Garatada ence sto ann la scomenciadiva de carlescé dei alpini da Fodom
Carlescé nta Fodom fesc rima con trè a le cherte. Nviade i jiva nta Davedin, ulache i cartáva di e not per plù dis ala longia. Na »eredité« che agn davò l’eva stada touta su dal Coro de Gliejia S.Iaco che col mei desmentié Benigno »Gobo« l metáva a jì n torneo de tresét. Sco­men­ciadiva che pò a sua outa l’é stada touta su dal Grop Alpini Col de Lana e che l’é deventada n apunta­ment oramei clascico e che no pò mancé da carlescé. E coscita ence sto ann ben 18 copie, doi mplù che n l ...
media/k2/galleries/31315/thumbs/grop_svedeisc_Stefano_Weiss_bandieres.jpg
23 de fauré 2026

Doi bandieres dai medemi colores

La bandiera del Jämtland é valiva a chela ladina. Stefano Weiss à domanà fora na ghesta che rua da egn sun Tamion.
Podede ne dir vèlch de vo?
Mie inom l é Karin Ostberg e stae te la Svezia, te n picol paisc a 20 chilometres a ovest de Östersund, la capitala de la region del Jämtland-Härjedalen. Son nasciuda te la Svezia meridionèla ma stae tel Jämtland dal 1999. Mie om Björn enveze l é nasciù e cresciù chiò, desche sia familia da amancol doi generazions.
Vegne de spes te Fascia e Fiem. Son ruèda te chisc lesc per la pruma outa del 2002 e da enlouta son vegnuda beleche ogne an o ogne doi, percheche mie om ...
media/k2/galleries/31307/thumbs/Bildschirmfoto_2026-02-19_um_11.05.45.jpg
23 de fauré 2026

Sanin dapò Daria e gramarzé

Na femena che r’à insegnà a sonà, a fadià, a no zede. Dute podon bete algo, da se pensà de era, da portà inaante el so amor
Daria De Boni ra no n é mai stada ra me maestra de flauto... fora che una ota. Del 2011 see che studiae par ‘l esame de flauto par śì inze al liceo musicale de Trento e i aee domandà de podé śì a una so lezion. Daria r’ea diplomada e ra insegnaa flauto traverso, r’aea anche studià lingues e traduzion. »Ra Sonata r’é a posto« – ra m’aea dito inze chera ocajion, podee inveze meorà ra me postura e tienì i braze pi pede a ra costes finche sonae, e no coi comedoi fora drete, come un uzel con ra ...