media/k2/galleries/27929/thumbs/Mondiai_Enduro_venjidores_Comitat.jpg
18 de setember 2024

I franzousc venc l prum Mondièl de Enduro

Te Fascia l é stat endrezà n event spetacolèr con la neif che tinultima à fat mudèr percorsc e program. Arjent de E-enduro per l atlet talian Andrea Garibbo. Nadine Ellecosta da la Pustra se à classificà 9^.
Fascia e l Trentin à scrit n’autra piata tel panoram del sport internazionèl col prum Campionat del Mond UCI de Enduro e E-enduro con la partezipazion de 222 atlec en raprejetanza de 32 nazions. Chela fascèna, stata dai 13 ai 15 de setember, l é stat na edizion da lejenda per la dificoltèdes che à portà la neif vegnuda ju chisc dis passé e per i percorsc n muie tecnics, slizienc e empegnatives che à metù al luster i prumes campions del mond de la spezialità de roda da mont che per la cronaca é ...
media/k2/galleries/27919/thumbs/Cantatour_Soracuerta.jpg
18 de setember 2024

Fascia con le darmole rua te dut l Trentin

La Federazion di Cores del Trentin à portà a compiment n projet de didatica de la musega per i dozenc che à tout ite ence l componist Ilario Defrancesco e doi ciantie per fascian.
Te l’ultima fin de setemana la Federazion di Cores del Trentin à metù a jir n cors de formazion per la didatica de la musega per dozenc de ogne livel de scola, da la scolina fin a la scola auta, dal titol ‘Cantatour’. Te chest cader l é stat enjignà ence n liber, che l tol ite 24 ciantie tipiche de le desvalive val e teritories del Trentin e anter cheste ence doi per ladin: ‘La cianzon de la Val de Fascia’ e ‘Le darmole’. A chest projet à tout part ence l componist da Moena Ilario Defrancesco, ...
media/k2/galleries/122/thumbs/ac1c178bc8b21618df2974b266bbdda9.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/27923/thumbs/Bildschirmfoto_2024-09-18_um_11.53.16.jpg
18 de setember 2024

Trënt’ani Unika: da n’idea, a na vijion, a na tradizion

N dumënia passeda se àl stlut ju la trëntejima edizion dl'Unika tl Zënter dal Tennis a Runcadic. Passa 200 opres de duc i 42 cumëmbri dl'Unika fova metudes ora, n njonta al lëur de grupa Unikado, fat aposta per chësc iubileum mpurtant
Plu de 700 apasciunei y apasciunedes d'ert y truepa autoriteies fòvel da udëi pra la giaurida dl'Unika, n mierculdi sëira dl'ena passeda, ai 11 de setëmber. Cater dis alalongia, dai 12 ai 15 de setëmber, àn abù la puscibltà de jì a ti cialé a chësta mostra, pra chëla che l à fat pea chëst iede duc i 42 cumëmbri, zënza ezezion, n ucajion dl'edizion numer trënta. »Trënt'ani ie n tëmp lonch, purempò fossa trënt'ani massa curc per purté l'Unika ulache la ie śën. Gherdëina à na storia scialdi plu ...
media/k2/galleries/27900/thumbs/CoroEnricoZardini20240831_205630_foliet_web.jpg
18 de setember 2024

Ciantà a ra vita

Da un coro a chel outro: ra bela tradizion de ra śente de Anpezo, agnó che chesta arte r’é par duta ra ciaśes. Ades nasce Corale Cortina, con vojes de femenes e de ome
I à betù gnon Corale Cortina a chesto coro noo, che ‘l é drio a nasce in Anpezo. Par ades ‘l é supośò vinte parsones, femenes e ome, ma ra porta r’é ben daerta e dute pó śì inze a proà. I à chera de ciantà canzos popolares, ma anche musica sacra. El diretor ‘l é Klaus Cordella; ades i à da bete śo el laudo, ra regoles, e intanto i à da fei proes, inparà a ciantà aduna, inparà ra canzos e ra musica, par ese pronte a fei el so prin conzerto, ca de alcuante mesc. (MDM)

De plu tla edizion stampeda ...
media/k2/galleries/27922/thumbs/Bildung_PeterDaldos_1.jpg
18 de setember 2024

Intendënt/a ladin/a nü: trëi inoms

La repartiziun ladina dla Consulta scolastica á nominé trëi porsones por la inciaria da intendënt o intendënta ladina
En mertesc ai 17 de setëmber él gnü metü dant i inoms dles trëi porsones che vá tla seleziun finala por la nominaziun a intendënta o intendënt ales scores ladines dl Südtirol. Ara se trata de Maria Kostner – direturia dl Ciamp Pedagogich dla direziun dles scores y scolines ladines, Mathias Stuflesser – diretur dla repartiziun ladina y Heinrich (Heinz) Videsott – diretur dla direziun dles scores d’Al Plan. Al é la Junta Provinziala che fej fora che che surantolará la inciaria, aladô dles ...
media/k2/galleries/27921/thumbs/gnidemunt.jpg
17 de setember 2024

"Sciampé de munt" 2024

Plü co n gní de munt, él sté chësc ann n sciampé de munt, por gauja dl tëmp che á porté passa 30 cm de nëi sö alalt
En doman ai 21 de setëmber sarál San Matio, che é pordërt le de incër chël che i paurs vëgn de munt cun i tiers. En chësc ann á indere döt messü jí plü snel. Plü co n "gní de munt", él feter sté n "sciampé de munt". La gauja stá te öna dles gran corëtes dl tëmp, che i un albü anter le mercui y la jöbia ai 12 y 13 de setëmber. Le mercui podôn ince te munt ciamó rodé en braia cörta y maneghins, la jöbia sëra êl ince jö ales basses da se trá surajö na buna joca. Al ê gnü dit danfora che al foss ...
media/k2/galleries/27918/thumbs/mostra_Heimat.jpg
17 de setember 2024

L’èrt se mesura con l’Heimat

25 artisć e artistes de la Region Trentin Südtirol à tout pèrt a doi esposizions che lea ensema teritories e contegnui anter Busan e Nomi.
La parola todescia Heimat la é senestra da traslatèr e pecia paroles é coscita tant riches de emozions e al medemo temp coscita tant sfumèdes. Te n mond che seghita a mudèr, che comporta na perdita de leames sozièi, la cura de la tradizion e de la Heimat ciuta fora desche na alternativa a la svelteza digitalisèda moderna. La Heimat vegn vivuda da na pèrt desche n refuge arcaich che soscedea l’auto-reflescion. Da l’autra, la storia e la situazion politica daldianché desmostra coche chest ideèl ...
media/k2/galleries/27896/thumbs/foto_foliet_web.jpg
17 de setember 2024

Rua ence nta Fodom l’ijola ecologica nformatizada

L servisc l é destiné a le utenze turistighe e la strutura la vignarà metuda al ecozenter de Renac
Ence Fodom, come bele autri comuns del Agordin l avarà na ijola ecologica nformatizada. La dománda per podei la nstalé l’é ruada al Comun da pert de Valpe Ambiente che gestisc l servisc de regoiësta de le scoadure che l a dél permescio de la mëte al ecozentere de Renac. L’ijola ecologica nformatizada l’é na strutura ulache i sciori che tol n afit n cuartier o i paroni de seconde cese i pò porté l refudam davánt de se n tourné a cesa.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
media/k2/galleries/27917/thumbs/Schermata_2024-09-14_alle_17.28.10.jpg
16 de setember 2024

Sa Meida na mostra sul Alzheimer

Metuda a jir dai Servijes sozièi del CGF e autra istituzions, la vegn enaudèda en mercol ai 18 de setember lo dal Pont de Craut, anter Strada Don Lodovico Gross e Strada Sas da le doudesc.
Setember l é l meis dedicà al Alzheimer e per chesta ocajion l Servije sozio-assistenzièl del Comun General de Fascia envia duc a tor pèrt a l’inaudazion de na mostra che vegn metuda fora, en colaborazion col Comun de Sèn Jan, su la Promenada Enlongia Ruf, la strèda da jir a pe, apontin enlongia l ruf de Sèn Nicolò sa Meida.

La mostra, dal titol »Quotidiani Paralleli« tol ite na lingia de gregn retrac n muie segnificatives en bianch e fosch realisé da Luca Chistè che raprejenta n viac fegurà tel ...
media/k2/galleries/27920/thumbs/Valparola_Passstrae_Sicherungsarbeiten_Verkehr_2a.jpg
16 de setember 2024

Da incö: Valparola stlüt cina ai 30 de novëmber

Por jí inant plü aslöm cun i laurs de sistemaziun dla strada söl Ju de Valparola, restará la strada stlüta cina ai 30 de novëmber
Bele de jügn á metü man i laurs por comedé y ressané indöt za. 2 km de strada danter Armentarola a San Ciascian sö cuntra le Ju de Valparola, en previjiun dles Olimpiades dl 2026. Döt adöm vëgnel investí passa 10 miliuns de euro. Por jí inant plü aslöm cun i laurs, él sté limitaziuns al trafich y da incö inant 16 de setëmber, é la strada stlüta daldöt, plü avisa dala localité Sciaré fina söl confin provinzial. La strada restará stlüta fina ai 30 de novëmber 2024. Por via dla stlüta él ince ...
media/k2/galleries/27916/thumbs/Retrat_veie_Crousc_Biencia.jpg
16 de setember 2024

Chi él pa?

Su La Usc numer 36, de en vender ai 13 de setember, aon scrit la soluzion del retrat coi trei fenc da Vich publicà la setemèna dant: no demò i inomes, che i era stac cognosciui fora da tropes ence su FB, ma ence mingol de storia de chel fat tragich sozedù ai 24 de aost del 1992 e che ge à cortà la vita a Stefano Pedrotti.Tel nef retrat enveze ve envion a cognoscer fora n bel grop de volontadives de la Crousc Biencia, ajache la sociazion tel fin de setemèna che vegn festejarà i 50 egn.Ve envion ...
media/k2/galleries/27899/thumbs/Stazioneruspe_2024_foliet_web.jpg
16 de setember 2024

L é duto un cantier, par un paes che muda

Un ponte noo par Sopiazes, dapò de chi de Ciadin e de Crignes. El touladel sote ra Ciaśa de Comun. El piazal de ra stazion che pó śì inaante, cemodo che à dito el Tar Veneto, che à respondù a i ricorse
Co i 10 de setenbre i à scomenzà i laore a Sopiazes, da fei un ponte noo su ra Boite. Dinprin i cardea de comedà chel ponte vecio, cemodo che ‘l é stà fato a Ciadin, inveze dapò i à dito de petà śo chel vecio e de in fei un duto noo, parcé che chel de ades ‘l é betù propio mala­mente e ‘l é masa strento, no pasa doi automobiles un pede ‘l outro, e gnanche ra śente a pe. Par podé pasà, anche canche sarà el cantier, i betarà śo un ponte Bailey, de chi de fer, da dorà intanto che i fesc su ...
media/k2/galleries/27915/thumbs/Logo_Simposie_Voit.jpg
15 de setember 2024

Èrt e scienza se conjobia tel »Vöit«

En lunesc ai 16 de setember pea via la 6^ edizion del Simposie Toni Gross, l event metù a jir vigni doi egn da l’Union di Ladins de Fascia adum col Comun de Sèn Jan e la Scola de Fascia.
L’èrt, che dal 2012 viventea l zenter de Poza vigni doi egn per l simposie de scultura tel legn dedicà a Toni Gross, artist e rampeador stat dozent e diretor de la Scola d’èrt de Fascia, se conjobia con la scienza te chesta 6^ edizion del event metù a jir vigni doi egn da l’Union di Ladins de Fascia adum col Comun de Sèn Jan e la Scola de Fascia.

Chest’outa l tem, cernù dal diretor artistich Pierangelo Giacomuzzi, l é »vöit«, na bela parola moenata che vegnarà interpretèda dai artisć che ...
media/k2/galleries/27914/thumbs/Caterina_Ganz_ph_Fondo_Italia.jpg
15 de setember 2024

Caterina Ganz pruma al Festival Alpe Adria

La atleta da Moena se à vadagnà la sprint de paslonch a tecnica ledia te pruma tapa de la Copa Tèlia Rode. Anna Comarella seconda te la 10 chilometres individuèla.
A Forni Avoltri te la Ciarnia furlana (For Davuatri per furlan) per endrez del ASD Monte Coglians en colaborazion col Sci CAI Trieste l é peà via en sabeda ai 7 de setember l’Alpe Adria Summer Nordic Festival, con valuta ence desche pruma tapa de la Copa Tèlia Rode.

Te la ‘Carnia Arena’ de Piani di Luzza pruma giornèda l é stat la sprint a tecnica ledia olache la moenata Caterina Ganz, do aer dat batalia per duta la garejèda, la se à vadagnà la venta dedant da Federica Cassol e ...
media/k2/galleries/27912/thumbs/2A3A7844_freddy_planinschek.jpg
15 de setember 2024

Secunda ediziun garatada dl »Sellaronda Bike Day« por munts y por valades

L’anel plü lunch s’á sltüt por le secundo iade: sabeda ai 7 de setëmber é jü a piz le »Sellaronda Bike Day«. Bel tëmp por i amaturs dla roda, che s’incuntará indô te n ann
En sabeda ai 7 de setëmber s’á desfiré la secunda ediziun dl »Sellaronda Bike Day« 2024, por chël che tröc amaturs dla roda é rová danü adalerch tles valades incër la munt dl Sella ia.

Bona é stada la partezipaziun da pert de ghesć da foradeca, dal’ America y dal’Asia, sciöche ince da jënt da dötes les perts dl Südtirol, che á tut pert al’evënt ince tles prömes temperatöres frësches dla sajun da d’altonn te so scomencé. Impó é les sportives y i sportifs gnüs bajá dal ...
media/k2/galleries/27901/thumbs/Alveraagajion20181029_103719_foliet_web.jpg
15 de setember 2024

El mes pi cioudo, con manco aga

El clima ‘l é drio a mudà, se ‘l vede anche da nos, su ra crodes: beśen se parecià e fei algo. Ra storia de ra vila de Alverà
El mes de agosto, pasà da poco, ‘l é stà el pi cioudo. Da Arpav, de ra Rejon Veneto, i disc che ‘l é stà tre grade depì de ra media, contada dal 1991 fin del 2020. Pichesee ‘l ea cioudo di note, con 3.2 grade depì; inveze de dì s’à meśurà 2.9 grade depì. Ma ‘l é anche stà calche śornada con un gran cioudo, fora da ra vies, soralduto in outo, su ra crodes.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/27895/thumbs/ncontadacaiciasteldandrac_foliet_web.jpg
15 de setember 2024

Col Cai al Ciastel d’Andrac per descore de »l’autra mont«

Referat de Mauro Varotto su mont de serie A e serie B. »I telons per curì i glacei no i é na soluzion«
Pruma outa del Cai al Ciastel d’An­drac con en referat curé da Mauro Varotto e presenté da Gianpaolo Sora­troi per descore de mont de serie A e de serie B. Varotto l é professor ordinar de geografia a l’université de Padova e l é autor de zirca 160 publicazion, trope sul tema de la mont. L a scrit ence n liber dal titol »La montagna di mezzo« che descor de duta chëla pert de teritorio talián, zirca l 23%, che l é ntra i 600 e i 1500 metri de autëza.

De plu tla edizion stampeda de La Usc ...
media/k2/galleries/27909/thumbs/Gran_Festa_Ista2024_confalons.jpg
14 de setember 2024

Colores ladins a la Gran Festa da d’Istà

I volontadives à endrezà na bela 43^ edizion ai 6, 7 e 8 de setember. A Cianacei la gran defilèda, enceben sot la pievia, à binà adum sacotenc ladins da la valèdes del Sela e adertura 14 Museghes.
Jà en vender da sera, enceben che l aesse piovet dutoldì, l tendon de Pian de Parèda l era pien e rès de ghesć e jent ruèda da dut entorn; coscita ence la sabeda e la domenia de la Gran Festa da d’Istà les à dassen garatà. N gran event che encomai l é de tradizion a Cianacei, spetà e verteà fora per dut l an, che da 43 egn en ca no l pel mencèr.
Jà en vender da sera, enceben che l aesse piovet dutoldì, l tendon de Pian de Parèda l era pien e rès de ghesć e jent ruèda da dut entorn; coscita ence ...
media/k2/galleries/27908/thumbs/Fitacartieres_logo_portachief.jpg
14 de setember 2024

Fic per tempes curc: ge vel l CIN

Col prum de setember l é jit en doura la neva normativa nazionèla. L é sun desch del Consei provinzièl ence la regolamentazion del marcià.
Ti ultimes egn l marcià di ‘fic per tempes curc’ l à vedù n smaorament desmesurà, soraldut do l Covid. Chest à portà a na maor evajion fiscala e al crescer de atività che no ge va do a la normatives, soraldut per che che vèrda la segureza o la netijia. Amò apede la costion di ‘fic per tempes curc’ é stata tirèda ite te la discuscion su la mencianza de pruma cèses per families e lurieranc. Proprio te Consei de la Provinzia de Trent, en Seconda Comiscion, l é stat prejentà enstadì doi dessegnes ...