media/k2/galleries/32378/thumbs/Nicolo_Weiss_diretor_ApT_2026.jpg
20 de agost 2026

Sa mont: coi piesc jabas ma vardan inant

Con l diretor de l'ApT de Fascia Nicolò Weiss aon rejonà de troes, polemiches, ranger, rodes, ghesć pech ascorc, Marmolèda e auter.
La Usc La costion de la manutenzion di troes à empienì i sfoes per dis entriesc e l é stat tirà ite ence l'ApT: zachei à scrit che la spenc per portèr sa mont semper più jent. Che podede ne dir?

Nicolò Weiss Me n é fat marevea e me é ence mingol inirà, perché no l é vera, ajache noi sion do che fajon na politica deldut desferenta. Aon dezidù che de messal e aost no cognon più far nia che serve a portar su jent e jà da doi egn aon lascià ló de ge dar sostegn ai influencer. Con la zertificazion ...
media/k2/galleries/32377/thumbs/Lorenzo_Crepaz_nazional_1.jpg
20 de agost 2026

Lorenzo Crepaz, portier de la Nazionèla Under 20

L joen hockeist da Poza l jia con la Alps Ice Academy de Bornech. De oril l é stat cernù per i Mondièi Under 18 te l’Estonia, sia speranza l é de jir ai Mondièi Under 20 del an che vegn te la Croazia.
»L é ventes che no se mesura sul tabelon. Se les mesura vardan n tous crescer, lascèr sia squadra, seghitèr a lurèr, miorèr, ge jir do a zeche de semper più gran… fin a l veder con la maieta de la Nazionèla. Lorenzo Crepaz, cresciù te la squadra del Fascia, l é jit inant te la Alps Ice Academy de Bornech e l é stat convocà desche portier de la Nazionèla talièna Under 20. Per nos chesta neva l’à na saor spezièla. Sion stolc de esser stac pèrt del scomenz de tie viac e amò de più stolc de veder ...
media/k2/galleries/122/thumbs/6ec230f9184cf9cedfe564c183b628d3.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/32368/thumbs/Bildschirmfoto_2026-08-18_um_12.37.58.jpg
20 de agost 2026

Vel’ un ne se à danz lasciá mucé deguna sëira

La biblioteca Tresl Gruber de Santa Cristina à coche uni ann metù a jì la sëires de juesc da d'instà
Mpede sté dan televijion o su per l fonin, ie i juesc da mëisa for na bela alternativa per la families. De mierculdi sëira iel perchël per vel’ un bele deventà mpue n ritual, chël de jì sun plaza de dlieja de Santa Cristina, dan la biblioteca, a fé juesc da mëisa. La biblioteca de Santa Cristina à nce chëst ann d’instà inò metù a jì la sëires de juesc cun la grupa Trix.
La manifestazion ie unida scialdi prijeda da na na gran cumpëida de mutons y mutans, che à tëut pea nce si families y à fat ...
media/k2/galleries/32367/thumbs/Bildschirmfoto_2026-08-18_um_12.34.39.jpg
20 de agost 2026

L purtoi "la Longia" vën plu segur

Ntan che l instà ie mo te si majer note y truep turisć va su sun Secëda vëniel mpue plu injù bele laurà per l inviern che vën. 400 metri de purtoi vën stizà su da nuef. N lëur che custerà feter na milion de euro
Sot a Curona, dal gran Punton ju de viers dla Madona, ie i lauranc dla sozietà Secëda che lëura bele enes y enes per fé su da nuef la bercia. De ndut unirà adurvei doi mile lëns taiei a na lunghëza de cater metri, chisc ciucs vën metui ju y mbrucëi a man, danterite for tiera y na sort de rë, che fajerà a na moda che l vënie coche dut un, na costruzion che tën su l purtoi. Mé pra un n tòch ulache l rone manaciova for de sbriscé àn messù tò na firma speziela che ie ruveda cun la mascins aldò per ...
media/k2/galleries/32365/thumbs/Bildschirmfoto_2026-08-18_um_12.32.00.jpg
20 de agost 2026

La Gran Santa Maria

La festa religëusa ie nce chëst ann unida zelebreda te Gherdëina cun mujiga y tradizions
Ai 15 de agost, n l di dla Gran Santa Maria, festejéen un di mumënc plu mpurtanc per l calënder marian: Maria, ala fin de si vita sun chësc mond, vën tëuta su da Idie tl cie. L ie na festa de speranza, vita y dla mpermetuda de ressurezion.

La zelebrazion religëusa se lieia bele da truep ani incà cun tradizions folcloristiches dla cumenanza locala. Deplù de chësta manifestazions pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora n vënderdi ai 21 de agost.

Julia Lardschneider
media/k2/galleries/32355/thumbs/MadonadePeziedeParu2012_foliet_web.jpg
20 de agost 2026

Na Crosc e ’na Madona

L amor de Oreste Iacatone par Anpezo, el so laoro da postin, i Sestiere, ra Union de i Ladis: inze ’l paes restarà duto chesto e outro pede, dapò che on scorto chesto on 
A pasà su par chera strada de jera, inpó Crepa, intrà Lazedel e Pocol, alolo de sote de ra croda, canche se và inze par el bosco,’l é ra Crosc de Ester. Ra me fesc pensà a chesta femena ruada da ra Gran Bretagna, maridada in Anpezo con un Con­stantini Ghea, morta là ai 8 de agosto del 1889. (MDM)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/32374/thumbs/alplan_presentaziun_regndefanes.jpg
20 de agost 2026

Le Rëgn de Fanes "ressorësc" dl 2027

Mareo ó ti dé plü valüta y visibilité ala liënda dl Rëgn de Fanes, porchël él preodü de gran cosses: n "restyling" total dla defilada dl Rëgn de Fanes, le renovamënt dl Tru dles Liondes y cinamai na composiziun musicala por orchestra, che podess gní adatada a nostes musighes
Laota êl normal che la liënda dl Rëgn de Fanes gniss ince cuntada te scora. Incö n’ésera nia plü insciö, mo al é porchël tres indô sté iniziatives originales por ti dé plü vita y visibilité. I ponsi p. ej. al film »Le Rëgn de Fanes« sot la regia de Roland Verra dan da 20 agn, o al comic »L Regn de Fanes« dé fora dl 2019 por interessamënt de Zeno Kastlunger. Intratan él les istituziuns ladines che se dá jö cun les liëndes a livel scientifich y al é cinamai gnü avié le prozes por le reconescimënt ...
media/k2/galleries/32376/thumbs/Jent_eta_Ciasa_Paussa.jpg
19 de agost 2026

Contribut per durèr l ladin te la Cèses de Paussa

La Region met beleche 243 mile euro per chi che doura l ladin te la Cèses de Paussa de Fascia e Badia acioche chisc cosć no peise su la families di ghesć.
Stravardèr l ladin ence ti contesć più delicac de la comunanza, desche chi dediché a la cura e a l’assistenza a la jent de età. Con chest obietif la Region Trentin Sudtirol, aldò de na proponeta del assessor regionèl a la previdenza Carlo Daldoss, à metù a la leta per l an 2026 n contribut de 242.829,48 euro a favor de la Aziendes publiches de servijes a la persona ti teritores ladins, per corir i cosć maores coleé a la doura del lengaz ladin. 
»Volon valorisèr dalbon la cognoscenza e la ...
media/k2/galleries/32346/thumbs/Ciampedie_alba_Valfassa.jpg
19 de agost 2026

Ciampedie, cresc i passajes

La novitèdes sportes da la sozietà porta a n +3,4%. La fascèna Elena Favè cianta ai 27 de aost sun Pra Martin canche spizolea soreie.
L é n istà dai record chest 2026. Ence l raion de Ciampedie moscia enscin ades numeres dalbon positives. Con passa 337 mile passajes, registré ai 5 de aost, l moscia n smaorament del 3,4% confront al medemo trat de temp del 2025, che l va su a n +14% confront al 2024 e adertura a n +24% respet al 2023. Numeres che desmostra che Ciampedie e duta la raides coleèdes tel Ciadenac l é semper na forta atrazion per i turisć. A chest enteres ge va do la scomenzadives de perferida endrezèdes da la ...
media/k2/galleries/32371/thumbs/Bildschirmfoto_2026-08-18_um_12.46.15.jpg
19 de agost 2026

Na ladina ala fineles a Burnech

Irene Moroder à l ultim fin dl'ena pudù fé pea pra la finela dl campiunat provinziel de poetry slam a Burnech
Coche sëula ladina à Irene Moroder pudù fé pea pra la fineles dl campiunat provinziel de poetry slam, che ie states n vënderdi sëira ai 14 de agost tla arena UFO a Burnech. Pra l poetry slam se tràtela de purté dant dan a n publich n test scrit nstës, mé adurvàn la usc y te manco de cin’ menuc.

Elisabeth Kostner

L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 28 de agost.

media/k2/galleries/32354/thumbs/santa_maria_maiou_foliet_web.jpg
19 de agost 2026

Sánta Maria Maiou: tourna l premio a la cultura

L Canton de l’Union– Union dei Ladins da Fodom
L’edizion de sto ann de la festa de Sánta Maria Maiou, che se tignarà come da tradizion a La Plié l 15 de agost la vedarà tourné ntel program de la giornada l premio a la cultura. L recugnisciment a na personalité per se avei dé ju plù de autri nte sto ciámp l eva sté un dei momenc che caraterizáva la festa da cánche l’é stada metuda su nte la formula che s’a cugnisciù per plù de 40 agn fin al 2022.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament  ...
media/k2/galleries/32373/thumbs/nicolalaera_stadio_dallas.jpg
19 de agost 2026

N cogo ladin por la nazionala austriaca de palé

Por le chef Nicola Laera da San Ciascian él gnü a s’al dé chësc isté na ocajiun particolara: jí ti USA a cujiné por la nazionala austriaca. Te na intervista nes cuntel co che ara é gnüda a s’al dé, co che al é da cujiné por na nazionala de palé, ciünes che é stades les desfides
»I á tut le tru da cogo y i n’oress nia fá val’ d’ater«, dij Nicola Laera da San Ciascian. Nasciü l’ann 1983, ál bele do la scora mesana metü man da jí a lauré, ciapan defata te chël laur che bele so pere fajô: le cogo. Süa cariera é cun i agn jüda roduntassö y Laera á lauré tles ciases­dafüch plü de prestisc tla valada. Diesc agn alalungia ál lauré sciöche »Sous chef« cun Norbert Niederkofler tl restorant da stëres St. Hubertus a San Ciascian y dl 2013 ál instës arjunt na stëra ...
media/k2/galleries/32345/thumbs/rodela_laboratorie_soziel_anffas_2.jpg
18 de agost 2026

Na raida sun Rodela

La Formia à endrezà n dadoman sa mont per l Laboratorie Sozièl e l Anffas. A i compagnèr i volontadives de la sezion Cai Sat Val de sora.
La sociazion La Formia l é na realtà che tol ite 33 sozi, families di bec che fèsc pèrt del Laboratorie sozièl e de l’Anffas. La é stata metuda su con chela de didèr fora i partezipanc: comprèr ite fornimenta canche la mencia e i n à de besegn, endrezèr ativitèdes, raides e moments a l’averta, comprèr ite ciutres, ciapie e russoches, dut de picoi pensieres che deida chesta realtèdes e la families.

E belimpont en mercol passà, ai 5 de aost, l é stat endrezà n bel dadoman sun Rodela, e l temp ...
media/k2/galleries/32370/thumbs/Bildschirmfoto_2026-08-18_um_12.43.25.jpg
18 de agost 2026

La nibles à fat na burta trifa

N mierculdi dl'ena passeda ai 12 de agost iel stat na scureda dl surëdl che à arjont l 90% tla Ladinia. Purtruep ne l'àn te Gherdëina nia drë' ududa, coche l pasciunà de astrofotografia Stefan Cainelli nes à cuntà
Bele riesc do vëis, ie l jëunn de Urtijëi Stefan Cainelli n mierculdi dl’ena passeda furnà da Ciastel su sun Mont de Sëuc. L ie jit de viers dla sciorta di Dënz de Tiera Cuecena, mpue plu alauta per avëi na bela udleda y pudëi fotografé la scureda dl surëdl. “L ie pu bele da ani incà che pensove a chësta scureda, a co fé y a ulà jì a ti cialé ..."

Elisabeth Kostner

L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 21 de agost.
media/k2/galleries/32364/thumbs/Bildschirmfoto_2026-08-18_um_12.29.08.jpg
18 de agost 2026

Vëntes y lerches sun podest

Samuel Demetz vënc l Marinzenlauf y cun Martina, Sofia y Nora monce n podest feminil defin ladin
N dumënia ai 16 de agost iel unì metù a jì dal LG Schlern la 34ejima edizion dl Marinzenlauf. 
L start dla garejeda fova tl zënter de Ciastel a 1.050metri. Pona jìvela de sauté su per 7,95 chilometri nchin pra la stazion a mont de Marinzen a 1.502 metri cun n deslivel de 452 metri. Pra chësta garejeda se tratòvela de na garejeda naziunela "Fidal".

Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora n vënderdi ai 21 de agost.

media/k2/galleries/32363/thumbs/Bildschirmfoto_2026-08-18_um_12.28.26.jpg
18 de agost 2026

Passa doimile spëises dëuces per turisć y chëi da tlo

La Lia dl Turism de Santa Cristina se à lascià tume ite na manifestazion nueva. Bele la prima edizion ie stata n gran suzes
N dumënia passeda àn tl zënter de S.Cristina pudù ciarcë truepa roba dëucia de d'uni sort. 9 bars, ustaries y hotiei dl luech à prejentà si spezialiteies. Turisć y tei da tlo à pudù jì a spaz tres l raion da jì a pe se ferman pra i stonc dla bars Café 2000, Cales, Local y Panaval, pra la ustaria La Tambra y pra i hotiei Touring, Post, Cristallo y Dosses. Coche la diretëura dla Lia dl Turism Katrin Prathoner nes à fat al savëi iel stat n gran suzes. "Ne se assan mei...

Dut l articul pudëis liejer ...
media/k2/galleries/32353/thumbs/Sorapisc_foliet_web.jpg
18 de agost 2026

Canche duto và par sora

Masa parsones, masa sfazade, masa reśiro e susuro, de di e di note. Suzede agnochemai, ma al Lago del Sorapisc, in Anpezo, nafré depì. Par ra Regoles vó ese pi mondures che i tende 
Par smatiśà su r’aga del lago del Sorapisc i à menà su e dorà un sup, ‘na sorte de brea jonfà e da montà sora. Dapò ’l é vegnù fora un bateboi, parcé che calchedun che ‘l ea là e ’l à vedù ‘l à prezipità, che deboto ra fenisce a paches. (MDM)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/32344/thumbs/streda_Pareda_trafich.jpg
17 de agost 2026

Cianacei, n studie su la segureza sun strèda

L Consei de Comun à tout su la mozion del grop de mendranza che domana de fèr zeche per stravardèr chi che va a pe sun strèda. Anter la variazions al bilanz de previjion ence la speises per n cedean de valuta.
»Aon abù desvaliva segnalazions de sentadins che se lamenta che l é pericolous jir sun dotrei strèdes sul tegnir de nosc comun. Per ejempie, ma no l é demò chisc: strèda Pareda, strèda de Costa, strèda Dolomites (tel zenter storich de Cianacei) ma ence ta Penìa. Sun chesta strèdes o sun vèlch toch de chestes, se veit bendeché auti che passa dalbon coran e chi che passa a pe se sent malsegures e en pericol. Enceben che sie la strisces de respet, chi che passa via strèda no se sent segur.« La ...
media/k2/galleries/32352/thumbs/nfermieri_foliet_web.jpg
17 de agost 2026

Piarà via n Veneto la sperimentazion per tò su nfermieri da Brasil a Argentina

Nta Fodom s’é bele piei via con oss vignus dal Perù per laoré a Vila S.Ijep 
La piarà via da la Ulss 1 dolomiti de Belum la pruma sperimentazion veneta per tò su, mëte a organich e formé nfermieri da paisc foresti. La scomenciadiva l’é stada prejentada a Belum a la prejenza del assessor regional a la sanité Gino Gerosa. 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper