

22 de auril 2025
Ultima legrezes per i Falcons
Coi tornoes de fin sajon l’atività del setor mender se à serà su deldut.
Ades la sajon di Falcons se à serà su dalbon. Con la venta de la Copa Tèlia U.14 che à portà gran legreza te dut l setor mender fascian e che ve aon jà contà su La Usc, i campionac de la formazions joenes era fenii. Ampò la sajon é jita inant amò mingol per i falchec, che demò tel ultim fin de setemèna i à serà su deldut l’atività con i ultimes tornoes straordenères, che é stac cernui fora dai arcedadores per fèr vèlch ultima esperienza de fora dai calandères programé de sajon.
La pruma ...
Ades la sajon di Falcons se à serà su dalbon. Con la venta de la Copa Tèlia U.14 che à portà gran legreza te dut l setor mender fascian e che ve aon jà contà su La Usc, i campionac de la formazions joenes era fenii. Ampò la sajon é jita inant amò mingol per i falchec, che demò tel ultim fin de setemèna i à serà su deldut l’atività con i ultimes tornoes straordenères, che é stac cernui fora dai arcedadores per fèr vèlch ultima esperienza de fora dai calandères programé de sajon.
La pruma ...


22 de auril 2025
Da ra Boite a ra piaza
Un ascensor noo, fenì da tre ane, mai dorà fin ancuoi, parcé che ‘l ea ficià da ra burocrazia, da masa cartes: ades somea che see ra ota bona
Ca de nafré sarae da podé infinalmente dorà chel ascensor noo, che i à fato e fenì del 2022, che dal ponte de Crignes el mena su da chera piaza noa, che i à fato fora, agnó che ‘na ota i dajea fora ra benzina de ra Esso. Son alolo de là de piaza Roma, ra pi vecia del paes, intrà el sagrà de ra jeja de San Iaco e el Comun Vecio, agnó che ‘na ota ‘l ea anche ra jeja de Santa Caterina, che ancuoi ‘l é ‘l hotel de la Poste.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
Ca de nafré sarae da podé infinalmente dorà chel ascensor noo, che i à fato e fenì del 2022, che dal ponte de Crignes el mena su da chera piaza noa, che i à fato fora, agnó che ‘na ota i dajea fora ra benzina de ra Esso. Son alolo de là de piaza Roma, ra pi vecia del paes, intrà el sagrà de ra jeja de San Iaco e el Comun Vecio, agnó che ‘na ota ‘l ea anche ra jeja de Santa Caterina, che ancuoi ‘l é ‘l hotel de la Poste.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...


22 de auril 2025
Urtijëi: la curieres ne se fërma per ntant nia tla streda Purger
Da ncuei 22 de auril ne pòssen per ntant nia senté ite tla curieres pra la trëi fermedes "Scioler", "Sartëur" y "Vanadis" pervia de lëures sun streda
Davia che l vën metù ju cabli dal strom tla streda Purger y tl rundel da Petlin – l se trata de lëures per anjenië ca la Olimpiada da d'inviern Milan – Cortina 2026 – iel n valguna mudazions per cie che reverda la fermedes dla curiera a Urtijëi. Dai 22 de auril y plu dessegur nchin ai 7 de mei ne fërma la curieres dla linies 350 (Gherdëina – Bulsan), 360 (Gherdëina – Persenon) y 351 (Tluses – Urtijëi) nia pra la fermedes dl Scioler, dl Sartëur y Vanadis.
Chi che uel furné cun la curiera ...
Davia che l vën metù ju cabli dal strom tla streda Purger y tl rundel da Petlin – l se trata de lëures per anjenië ca la Olimpiada da d'inviern Milan – Cortina 2026 – iel n valguna mudazions per cie che reverda la fermedes dla curiera a Urtijëi. Dai 22 de auril y plu dessegur nchin ai 7 de mei ne fërma la curieres dla linies 350 (Gherdëina – Bulsan), 360 (Gherdëina – Persenon) y 351 (Tluses – Urtijëi) nia pra la fermedes dl Scioler, dl Sartëur y Vanadis.
Chi che uel furné cun la curiera ...


22 de auril 2025
Alex prim tla Franzia pra la "Skyrace de Matheysins"
La sajon da sauté da mont su ne pudova nia scumencé miec per l atlet de Gherdëina: Alex Oberbacher à n dumënia de Pasca venciù la garejeda tla Elpes uzidenteles
La 10ejima edizion dla garejeda de sauté “Skyrace de Matheysins” a Saint-Honoré, nia dalonc da Grenoble tla Franzia, n dumënia de Pasca ai 20 de auril, ie stata n suzes per nosc atlet Alex Oberbacher. Ël à duminà la cuinta tapa dl Merrell Skyrunner World Series. La cundizions dl tëmp ne fova nia saurides, cun nëif alauta y ghëurdli de vënt. Al ultim mumënt à perchël i urganisadëures messù mudé la trassa uriginela, tulan demez la cresta tecnica "Oreilles de Loup" y l tòch suvier "Gardino del ...
La 10ejima edizion dla garejeda de sauté “Skyrace de Matheysins” a Saint-Honoré, nia dalonc da Grenoble tla Franzia, n dumënia de Pasca ai 20 de auril, ie stata n suzes per nosc atlet Alex Oberbacher. Ël à duminà la cuinta tapa dl Merrell Skyrunner World Series. La cundizions dl tëmp ne fova nia saurides, cun nëif alauta y ghëurdli de vënt. Al ultim mumënt à perchël i urganisadëures messù mudé la trassa uriginela, tulan demez la cresta tecnica "Oreilles de Loup" y l tòch suvier "Gardino del ...


22 de auril 2025
Locai por jogn sciöche ventil
Presciuns de prestaziun pro mituns y mitans, jogn y jones: ciodí adori pa locai por se destó dal druch?
La scora, les notes y les aspetatives de insegnanc y geniturs pó gonot deventé na gran presciun. Bele da pici insö él tröc che se aspeta de vigni sort de prestaziuns da ëi – sides te scora che pro plü ativités, sciöche por ejëmpl tl sport. Chësta presciun ne porta nia ma stress, mo pó ince compromëte le svilup y le bëgnester en general. Al ti vëgn porchël pité alternatives, olache ai pó ester ëi instësc y s’un sté saurí, zënza l’oblianza de porté prestaziuns.
De te posć pó por ejëmpl ester i ...
La scora, les notes y les aspetatives de insegnanc y geniturs pó gonot deventé na gran presciun. Bele da pici insö él tröc che se aspeta de vigni sort de prestaziuns da ëi – sides te scora che pro plü ativités, sciöche por ejëmpl tl sport. Chësta presciun ne porta nia ma stress, mo pó ince compromëte le svilup y le bëgnester en general. Al ti vëgn porchël pité alternatives, olache ai pó ester ëi instësc y s’un sté saurí, zënza l’oblianza de porté prestaziuns.
De te posć pó por ejëmpl ester i ...


21 de auril 2025
Papa Francësch nes á lascé
En Pasca ál ciamó dé la gran benedisciun, incö da doman s’un é le Papa dla jënt jü zoruch dal Pere. Al â 88 agn.
La noela s’á slarié fora sciöche n tarlí sön düc i media dl monn, y bëgn ince da bocia a bocia danter la jënt. Chësc Lönesc de Pasca, defata do mes dles 8 da doman, s’un é jü da chësc monn Papa Francësch. L'ultima apariziun publica ê stada rodunt inier, en la gran festa de Pasca dl Signur, olache al á ciamó dé la gran benedisciun "Urbi et orbi". Incö danmisdé spo la noela. Bele tles ultimes edemes â Papa Francësch passé tröp tëmp te ospedal, cun incö s’á rové so tru sön chësta tera. Le ...
La noela s’á slarié fora sciöche n tarlí sön düc i media dl monn, y bëgn ince da bocia a bocia danter la jënt. Chësc Lönesc de Pasca, defata do mes dles 8 da doman, s’un é jü da chësc monn Papa Francësch. L'ultima apariziun publica ê stada rodunt inier, en la gran festa de Pasca dl Signur, olache al á ciamó dé la gran benedisciun "Urbi et orbi". Incö danmisdé spo la noela. Bele tles ultimes edemes â Papa Francësch passé tröp tëmp te ospedal, cun incö s’á rové so tru sön chësta tera. Le ...


21 de auril 2025
»Scoita scoita che la Banda la te la conta…«
L conzert de la Musega de Moena te teater de Navalge à moscià n livel de esecuzion semper maor. N program particolar che à metù ensema musega e parole.
»Scoita scoita che la Banda la te la conta…« coscita l é pontà via la contia de la Musega de Moena che, en domenia ai 13 de oril te teater de Navalge, la ne à fat far n viac tel temp, tel mond fantastich e te chel real, con sie conzert da d’aisciuda. Do se aer prejentà col toch ‘Opening’ de Ernst Hoffmann, la ne à fat montar su la naf di pirac en partenza da Navalge e viajar per mar anter tampeste e tormegn, anter canogn che sbara e tesores da robar, con ‘The rise of the Blackjack’ de Gerald ...
»Scoita scoita che la Banda la te la conta…« coscita l é pontà via la contia de la Musega de Moena che, en domenia ai 13 de oril te teater de Navalge, la ne à fat far n viac tel temp, tel mond fantastich e te chel real, con sie conzert da d’aisciuda. Do se aer prejentà col toch ‘Opening’ de Ernst Hoffmann, la ne à fat montar su la naf di pirac en partenza da Navalge e viajar per mar anter tampeste e tormegn, anter canogn che sbara e tesores da robar, con ‘The rise of the Blackjack’ de Gerald ...


21 de auril 2025
N complimënt!
En jöbia, ai 10 de aurí, s’ál desfiré a La Ila na incuntada, olache les döes listes dl Comun de Badia »Badia, La Ila, San Ciascian« y »Deburiada« á presenté sü candidac y sü programs. Sambëgn él ince sté le candidat da ombolt Christian Pedevilla, che s’á presenté te chësta ocajiun. Les listes y i candidac s’á n pü’ partí sö i argomënc de majera atualité. Al é gnü baié dër tröp dla vita di jogn, de süa situaziun sozio–economica, dl frabiché y dl dagní. An pó bëgn dí che les döes listes ê plü o ...


21 de auril 2025
L apél dela Crousc Bláncia Fodom: »On debujen de nuos volontari«
Difizile stopé ite l busc de chi che va fora per avei arjont l lime de eté. Ativada la figura del »Peer« per l’asistenza psicologica ai volontari
Ngalin ence nte la Crousc Bláncia rua l moment de jì n pensción. Ruei ai 65 agn l regolament defati l no empermët plù de podei fè intervenc primars. Na condizion che mët n dificolté souradut le picole sezion, ulache a mëte deplù temp a dispojizion per curì turni l é proprio i volontari che i é n pensción dal laour. N problema che toca ence la sezion da Fodom – a recordé la Capostazion Antonella De Toffol ntel giourì l’ascemblea dei volontari che l’é stada tignuda la setemana ...
Ngalin ence nte la Crousc Bláncia rua l moment de jì n pensción. Ruei ai 65 agn l regolament defati l no empermët plù de podei fè intervenc primars. Na condizion che mët n dificolté souradut le picole sezion, ulache a mëte deplù temp a dispojizion per curì turni l é proprio i volontari che i é n pensción dal laour. N problema che toca ence la sezion da Fodom – a recordé la Capostazion Antonella De Toffol ntel giourì l’ascemblea dei volontari che l’é stada tignuda la setemana ...


20 de auril 2025
Le comun da San Martin festejëia sü atlec
La comunité á orü festejé deboriada sü atlec, cun na sëra a Lungiarü: Florian Clara, Alex Verginer, Ivan Nagler y Tobias Kastlunger é gnüs tuc ite dala Musiga San Martin de Tor y acompagná te na defilada cun autorités, amisc, familiars, sportifs y alenadus
En sabeda sëra, ai 12 d’aurí, á i zitadins dl comun da San Martin de Tor tut l’ocajiun da festejé. Deplü atlec, de chi che é chersciüs sö ti paisc dl comun o che é gnüs da püch sura Ju ca, é gnüs onorá cun na sëra dedicada ma a d’ëi, a sües devëntes y ai maius traverc. A Florian Clara, Alex Verginer, Ivan Nagler y Tobias Kastlunger ti él gnü dé le bëgngnü te n’aria da festa, portada dala Musiga da San Martin de Tor, che i á acompagné cun ritm dala plaza dl zënter dan le Hotel Sanví, cina ...
En sabeda sëra, ai 12 d’aurí, á i zitadins dl comun da San Martin de Tor tut l’ocajiun da festejé. Deplü atlec, de chi che é chersciüs sö ti paisc dl comun o che é gnüs da püch sura Ju ca, é gnüs onorá cun na sëra dedicada ma a d’ëi, a sües devëntes y ai maius traverc. A Florian Clara, Alex Verginer, Ivan Nagler y Tobias Kastlunger ti él gnü dé le bëgngnü te n’aria da festa, portada dala Musiga da San Martin de Tor, che i á acompagné cun ritm dala plaza dl zënter dan le Hotel Sanví, cina ...


20 de auril 2025
Chel sasato e chi zierme de Rudo
Ra storia e ra lejendes de i confis, intrà Anpezo e Mareo, da Ra Stua ves Fodara Vedla. Un projeto de ‘l istituto cultural ladin Cesa de Jan, aduna co ra scores. Ra sfida de un doman: portà el ladin a scora
L é tre anes che ‘l istituto cultural ladin Cesa de Jan de Col de Santa Luzia i domanda a tre femenes de Anpezo de lourà aduna co i pizete de ra scora popolares, da fei un teatro par ladin anpezan. L é suzedù danoo, anche sto an, coscita Elisabetta e Flora Menardi Diornista e Tiziana Ghedini Lemo ‘s à lourà par noe dis, un’ora a ra ota, co i scolare de ra clase cuinta de ra scora popolares Duca d’Aosta de Anpezo, par i fei fei teatro. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
L é tre anes che ‘l istituto cultural ladin Cesa de Jan de Col de Santa Luzia i domanda a tre femenes de Anpezo de lourà aduna co i pizete de ra scora popolares, da fei un teatro par ladin anpezan. L é suzedù danoo, anche sto an, coscita Elisabetta e Flora Menardi Diornista e Tiziana Ghedini Lemo ‘s à lourà par noe dis, un’ora a ra ota, co i scolare de ra clase cuinta de ra scora popolares Duca d’Aosta de Anpezo, par i fei fei teatro. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...


20 de auril 2025
Doi lievri tl lunaparch
Truepa mutans y trueps mutons ie unic adalerch l’ena passeda tla biblioteca dla Cësa di Ladins. Erica Senoner à cuntà na blòta storia da Pasca y daldò iel mo unì pastelnà detei pitli lievri
Dut curiëusc scutova i pitli y la pitles su. Cie fajerà pa mei i pitli lievri da Pasca al lunaparch y sarai pa boni de ruvé inò a cësa per tëmp y ëura. I mutons y la mutans se ncunforta
pu tan dassënn a pudëi jì a crì i ueves da Pasca. Cie pa sce i ne ti la fajëssa nia a i ascuender? Cun de tei pitli pereli ti à Erica Senoner n vënderdi dl’ena passeda cuntà na storia per ladin ai mutons y ala mutans tla biblioteca »Anda Malia da Cudan« tla Cësa di Ladins a Urtijëi.
Dut l articul pudëis liejer tla ...
Dut curiëusc scutova i pitli y la pitles su. Cie fajerà pa mei i pitli lievri da Pasca al lunaparch y sarai pa boni de ruvé inò a cësa per tëmp y ëura. I mutons y la mutans se ncunforta
pu tan dassënn a pudëi jì a crì i ueves da Pasca. Cie pa sce i ne ti la fajëssa nia a i ascuender? Cun de tei pitli pereli ti à Erica Senoner n vënderdi dl’ena passeda cuntà na storia per ladin ai mutons y ala mutans tla biblioteca »Anda Malia da Cudan« tla Cësa di Ladins a Urtijëi.
Dut l articul pudëis liejer tla ...


20 de auril 2025
Benedìi doi auti nueves y festejei 20 ani di jëuni dla Crëusc Blancia
La Crëusc Blancia de Gherdëina à tenì si senteda generela y prejentà n’atività drët rica. Cun feter cënt ulenteres iesen boni de curì l bujën de sucors ntan dut l ann
Tl 2024 à la Crëusc Blancia de Gherdëina fat belau 1.400 ntervënc de sucors y oradechël mo passa 4.800 trasporc de pazienc. L plu note àn abù ti mënsc da dezëmber nchin de merz ntan la sajon dai schi. De mesaria iesen unic cherdei cater iedesc al di da pert dla zentrela de Bulsan y à fat trëdesc trasporc de pazienc al di. De ndut à i ulenteres fat 22.941 ëura de ulentariat.
La Crëusc Blancia à al mumënt feter 100 ulenteres: na cumpëida mpurtanta che ie nce unida a s’l dé de gra al lëur fat ti ...
Tl 2024 à la Crëusc Blancia de Gherdëina fat belau 1.400 ntervënc de sucors y oradechël mo passa 4.800 trasporc de pazienc. L plu note àn abù ti mënsc da dezëmber nchin de merz ntan la sajon dai schi. De mesaria iesen unic cherdei cater iedesc al di da pert dla zentrela de Bulsan y à fat trëdesc trasporc de pazienc al di. De ndut à i ulenteres fat 22.941 ëura de ulentariat.
La Crëusc Blancia à al mumënt feter 100 ulenteres: na cumpëida mpurtanta che ie nce unida a s’l dé de gra al lëur fat ti ...


20 de auril 2025
Cartadus te Ciasa de palsa
En vëndres, ai 12 d’aurí á la Uniun di Seniors da San Martin y Antermëia, adöm cun l’aministraziun dla Ciasa de palsa Ojöp Freinademetz, n batadú
Le fin de chësta cartada ê chël da rové deplü en contat y sté adöm cun i berbesc y les mëdes dla strotöra. Ala fin s’ál abiné indöt 52 cartadus y cartadësses da döta la valada – tröc deplü co ch’an s’un ess aspeté. Dla Ciasa de palsa n’él sté n valgügn che á tut pert y lapró n’êl ince cotanc che ciarâ pro. Le batadú, che s’á trat ia y fora por bëgn sis ores é gnü davagné inultima da Tone y Guido Tavella, dan da Walter Vallazza y Sepl Frenes. Al 3. post é rovades Alma y Giovanna Flatscher, ...
Le fin de chësta cartada ê chël da rové deplü en contat y sté adöm cun i berbesc y les mëdes dla strotöra. Ala fin s’ál abiné indöt 52 cartadus y cartadësses da döta la valada – tröc deplü co ch’an s’un ess aspeté. Dla Ciasa de palsa n’él sté n valgügn che á tut pert y lapró n’êl ince cotanc che ciarâ pro. Le batadú, che s’á trat ia y fora por bëgn sis ores é gnü davagné inultima da Tone y Guido Tavella, dan da Walter Vallazza y Sepl Frenes. Al 3. post é rovades Alma y Giovanna Flatscher, ...


19 de auril 2025
I doi candidac Procurador a confront
Edoardo Felicetti e Amedeo Valentini à metù dant sia vijions sul Comun General e l davegnir de la val te n confront publich a Moena.
»La mencianza de candidac per i Comuns de la val, ma ence l ruol zentrèl e important arjont dal Comun General de Fascia, ne à dat la spenta a endrezèr chest debatit anter i doi candidac a la encèria de Procurador« coscita à avert la scontrèda publica la giornalista Giorgia Cardini de L’Adige, l sfoi che à endrezà l debatit publich en lunesc ai 14 de oril.
N centené de persones se à binà te sala Simonin Maza de la scoles de Moena, anter chisc tropes candidac per l Comun General e di ...
»La mencianza de candidac per i Comuns de la val, ma ence l ruol zentrèl e important arjont dal Comun General de Fascia, ne à dat la spenta a endrezèr chest debatit anter i doi candidac a la encèria de Procurador« coscita à avert la scontrèda publica la giornalista Giorgia Cardini de L’Adige, l sfoi che à endrezà l debatit publich en lunesc ai 14 de oril.
N centené de persones se à binà te sala Simonin Maza de la scoles de Moena, anter chisc tropes candidac per l Comun General e di ...


19 de auril 2025
Dut vegn bon: chest'outa valch da douc
Te la rubrica de La Usc che ogni meis ne sporc la rezeta de valch da bon, chest'outa l team de restoradores con Laura, Giulia, Ruben e Elia ne propon la rezeta per na bona torta de ravesale, particolara ma no tant senestra.
Duc i ingredienc, l prozediment e ence l abinament col vin giust su La Usc de en vender ai 18 de oril: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.
Duc i ingredienc, l prozediment e ence l abinament col vin giust su La Usc de en vender ai 18 de oril: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.


19 de auril 2025
I vint agn de la Bánda da Fodom, na sëra de grana mujica e emozion
Premiei i prums componenc del diretif e i musicisć con 15 agn de ativité
L’é stada na sëra de grana mujica e recorc chëla n ocajion dei festegiamenc per i 20 agn de fondazion de la Bánda da Fodom, che l’é stada sabeda passada nte Self dei Congresc de Reba. N grop, chël metù su ntel 2005 grazie a l’idea e la volonté de Nani Pellegrini e la fëmena »Willy«, coche l é plù oute sté rebadì, che nte sti agn l s’a taié fora na luoga emportánta nte la comunité fodoma, siebelo per chël che l da ntel ciámp de la cultura mujicala, souradut per i jovegn, ma ence ntel aspét ...
L’é stada na sëra de grana mujica e recorc chëla n ocajion dei festegiamenc per i 20 agn de fondazion de la Bánda da Fodom, che l’é stada sabeda passada nte Self dei Congresc de Reba. N grop, chël metù su ntel 2005 grazie a l’idea e la volonté de Nani Pellegrini e la fëmena »Willy«, coche l é plù oute sté rebadì, che nte sti agn l s’a taié fora na luoga emportánta nte la comunité fodoma, siebelo per chël che l da ntel ciámp de la cultura mujicala, souradut per i jovegn, ma ence ntel aspét ...


19 de auril 2025
Mpëni per la junanza
N merdi ai 8 de auril àn fat la senteda generela dla Nëus Jëuni Gherdëina. N rendicont
Na lia duta tl sëni dla junanza: la Nëus Jëuni Gherdëina.
Nstadì iel stat la senteda generela pra chëla che l fova prejënc truepa autoriteies a livel de valeda y nia mé, che à laudà l lëur che l cunsëi dla NJG, deberieda cun i dependënc
de ufize, si savëi, mpëni y pascion per chësc lëur. Sëuraprò iel unì auzà ora la mpurtanza di jëuni per l daunì y nscila la generazions de junanza che vën do.
Dut l articul de chësta senteda generela, duta tl sëni di jëuni, pudëis liejer tla edizion atuela de La ...
Na lia duta tl sëni dla junanza: la Nëus Jëuni Gherdëina.
Nstadì iel stat la senteda generela pra chëla che l fova prejënc truepa autoriteies a livel de valeda y nia mé, che à laudà l lëur che l cunsëi dla NJG, deberieda cun i dependënc
de ufize, si savëi, mpëni y pascion per chësc lëur. Sëuraprò iel unì auzà ora la mpurtanza di jëuni per l daunì y nscila la generazions de junanza che vën do.
Dut l articul de chësta senteda generela, duta tl sëni di jëuni, pudëis liejer tla edizion atuela de La ...


19 de auril 2025
La »Crejima nöia« 2025: plü co 100 jonins piará do le sacramënt
Ai 27 d’aurí podará pié do i jonins le sacramënt dla Crejima ti paisc de Badia, La Val y Al Plan
Atramënter co ti agn passá s’á desfiré la preparaziun por i cresimandi dl 2025 tl ultim ann y mez.
Iniann gnará la Crejima a s’l dé cun la novité, che le limo d’eté é gnü alzé da 12 a 16 agn.N mudamënt bele anunzié dal Vësco dla Diozeja de Balsan/Porsenú Ivo Muser tl 2018, porté ite cun l’intenziun da jí demez dala despartiziun do classa y daimpró a n tru plü individual, che dais la poscibilité a jones y a jogn da fá le vare dla Confermaziun cun maiú madoranza, cosciënza y convinziun devers ...
Atramënter co ti agn passá s’á desfiré la preparaziun por i cresimandi dl 2025 tl ultim ann y mez.
Iniann gnará la Crejima a s’l dé cun la novité, che le limo d’eté é gnü alzé da 12 a 16 agn.N mudamënt bele anunzié dal Vësco dla Diozeja de Balsan/Porsenú Ivo Muser tl 2018, porté ite cun l’intenziun da jí demez dala despartiziun do classa y daimpró a n tru plü individual, che dais la poscibilité a jones y a jogn da fá le vare dla Confermaziun cun maiú madoranza, cosciënza y convinziun devers ...