22 de fauré 2026
N nef projet per la Vittorio Veneto
Alessia Cemin da Poza la se à laureà en enjegneria e architetura con na tesi su la restruturazion de l’ultima caserma de Sèn Jan.
Ai 28 de jené se à laureà Alessia Cemin da Poza che à fat l cors de laurea magistrala en enjegneria edile-architetura a l’Università de Trent. Alessia per sia tesi à cernù de fèr n aprofondiment sun n projet de restruturazion de n frabicat publich che te Fascia à tegnù auta l’atenzion de la comunanza e sun chel che se à jià fora ence la campagna litala del Comun General de Fascia per le litazion de mé del 2025. Rejonon de la caserma Vittorio Veneto. Noi aon volù n saer de più e se aon fat ...
Ai 28 de jené se à laureà Alessia Cemin da Poza che à fat l cors de laurea magistrala en enjegneria edile-architetura a l’Università de Trent. Alessia per sia tesi à cernù de fèr n aprofondiment sun n projet de restruturazion de n frabicat publich che te Fascia à tegnù auta l’atenzion de la comunanza e sun chel che se à jià fora ence la campagna litala del Comun General de Fascia per le litazion de mé del 2025. Rejonon de la caserma Vittorio Veneto. Noi aon volù n saer de più e se aon fat ...
22 de fauré 2026
Clara Marchetto, protagonista sun Gana
La storia de la autonomista cusèda de spionaje dal fascism che no aea podù jir tel Consei regionèl e che ades à portà crepes te la maoranza del goern aea abù gran lèrga sul sfoi de la eles ladines.
Chi erel Clara Marchetto? Fin acà pech temp a la maor pèrt de la jent del Trentin e del Tirol del Sud chest inom no ge dijea nia, ma ti dis passé l é stat un di più pronunzié te noscia region, ajache chesta femena, nasciuda a Pieve Tesino del 1911 e morta a Paris del 1982, l'à portà contrasć anter la forzes de zenter dreta, che bendeché moscia sia crepes.
A sia storia ge era stat dedicà n lonch articol sul numer 28 de Gana, la revista de la eles ladines, vegnù fora del 2024, ben dant che chesta ...
Chi erel Clara Marchetto? Fin acà pech temp a la maor pèrt de la jent del Trentin e del Tirol del Sud chest inom no ge dijea nia, ma ti dis passé l é stat un di più pronunzié te noscia region, ajache chesta femena, nasciuda a Pieve Tesino del 1911 e morta a Paris del 1982, l'à portà contrasć anter la forzes de zenter dreta, che bendeché moscia sia crepes.
A sia storia ge era stat dedicà n lonch articol sul numer 28 de Gana, la revista de la eles ladines, vegnù fora del 2024, ben dant che chesta ...
22 de fauré 2026
Anpezo intrà gares, medaies e vita da dagnadì
Ultime dis de chiste Śoghe d’inverno 2026 inze sta val. Da ca ‘l é ruà sete medaies
par r’Italia: cuatro de oro e tre de bronśo. Dapò ruarà ra Paralimpiades da i 6 a i
15 de marzo
Ra comunità de Anpezo r’é drio a vive i ultime dis de chesta Olimpiades d’inverno 2026. Vendres ai 6 de febraro ‘l é stà ra festa par piaza, chel di che i à daerto i Śoghe, al stadio de San Siro a Milan e ca in Anpezo. Canche ‘l é pasà i atletes, par un’ora e meśa, i à fato vede anche chi a Livigno, in Lombardia, e in Val de Fieme.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ra comunità de Anpezo r’é drio a vive i ultime dis de chesta Olimpiades d’inverno 2026. Vendres ai 6 de febraro ‘l é stà ra festa par piaza, chel di che i à daerto i Śoghe, al stadio de San Siro a Milan e ca in Anpezo. Canche ‘l é pasà i atletes, par un’ora e meśa, i à fato vede anche chi a Livigno, in Lombardia, e in Val de Fieme.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
22 de fauré 2026
Mëmbri nüs y onoranzes
En sabeda ai 24 de jená á i Stödafüch de Badia podü tigní la sentada generala, tla ciasa dles Uniuns Jan Batista Runcher a Badia. Tratan chësta sentada án podü ciaré zoruch al’ativité y ai avenimënc prinzipai dl ann che s’á pormó stlüt jö
Tratan l’ann 2025 é i Stödafüch de Badia gnüs cherdá por indöt 29 intervënc, de chisc 27 intervënc tecnics y dui intervënc por medefüch. I Stödafüch de Badia s’á ince metü a desposiziun ia por l’ann por deplü sorvisc de ordin publich y da fá parché i auti tl dërt post, y á ince organisé deplü manifestaziuns te paisc. Pro la sentada generala él gnü tut sö cater mëmbri nüs: Valir Craffonara, Daniel Pitscheider, Lorenz Pizzinini y Damian Irsara. Lapró á deplü omi podü pié do onoranzes.
...
Tratan l’ann 2025 é i Stödafüch de Badia gnüs cherdá por indöt 29 intervënc, de chisc 27 intervënc tecnics y dui intervënc por medefüch. I Stödafüch de Badia s’á ince metü a desposiziun ia por l’ann por deplü sorvisc de ordin publich y da fá parché i auti tl dërt post, y á ince organisé deplü manifestaziuns te paisc. Pro la sentada generala él gnü tut sö cater mëmbri nüs: Valir Craffonara, Daniel Pitscheider, Lorenz Pizzinini y Damian Irsara. Lapró á deplü omi podü pié do onoranzes.
...
22 de fauré 2026
La vita tla misciun, do les rogossies
Do les gran rogossies dl ann passé tl Südsudan, á la jënt dla Val Badia mostré na bona man por daidé la misciun de siur Stefano Trevisan. Sëgn nes ál scrit por rengrazié, y ince por cunté olache la misciun s’á lascé jö, co che l’ativité pastorala y l’evangelisaziun vá inant
Cers amisc y benefaturs, i ves salüdi da Paguir tl Südsudan, olache i sun sëgn do les gran rogossies che nes á atoché de setëmber dl ann passé, y che nes á sforzé da arbandoné nosta misciun de Old Fangak, che é gnüda sopolida daldöt dal’ega.
Na pert dla diga é jüda a dezip por gauja dl inalzamënt dles eghes dl Nil. La diga á dé do, do che i volontars dla comunité â porvé döes ores alalungia da cuncé fora na sfënta. L’ega é defata rovada te cité, sforzan la jënt da se porté al sigü sön i tëc y ...
Cers amisc y benefaturs, i ves salüdi da Paguir tl Südsudan, olache i sun sëgn do les gran rogossies che nes á atoché de setëmber dl ann passé, y che nes á sforzé da arbandoné nosta misciun de Old Fangak, che é gnüda sopolida daldöt dal’ega.
Na pert dla diga é jüda a dezip por gauja dl inalzamënt dles eghes dl Nil. La diga á dé do, do che i volontars dla comunité â porvé döes ores alalungia da cuncé fora na sfënta. L’ega é defata rovada te cité, sforzan la jënt da se porté al sigü sön i tëc y ...
21 de fauré 2026
Zusslrennen: n auter Carnascèr per descedèr fora la Tera
La jebia grassa a Prad am Stilfserjoch va en scena n rituèl veie e veior, l soul post olache l vegn metù a jir: l son de la ciampènes stroz per paisc a chiamèr l’aisciuda.
Fiores da color, vetes, ciampènes e bronsins, paressa ghenao la mondura de n marascon fascian. Ma enstadì no, chel che aon tel cef l é i colores e i sons de la Zusslnennen, na coreta veia e viora da Carnascèr che va en scena vigni an la jebia grassa demò a Prad am Stilfserjoch/Prato allo Stelvio (Vinschgau).
Desche nosc Carnascèr fascian, l é n rit veie e veior per descedèr fora la tera e chiamèr l’aisciuda, coscì da parèr demez l invern. Desche te Fascia, l Carnascèr de Prad à reisc segur bon ...
Fiores da color, vetes, ciampènes e bronsins, paressa ghenao la mondura de n marascon fascian. Ma enstadì no, chel che aon tel cef l é i colores e i sons de la Zusslnennen, na coreta veia e viora da Carnascèr che va en scena vigni an la jebia grassa demò a Prad am Stilfserjoch/Prato allo Stelvio (Vinschgau).
Desche nosc Carnascèr fascian, l é n rit veie e veior per descedèr fora la tera e chiamèr l’aisciuda, coscì da parèr demez l invern. Desche te Fascia, l Carnascèr de Prad à reisc segur bon ...
21 de fauré 2026
Fascia: trei gares de Copa del Mond
Apede a la libera e l superG de eles dai 7 e 8 de mèrz l é ence l recuperament de la libera de Crans Montana vender ai 6. Se speta la campiones olimpiches Brignone e Goggia.
Do l bel suzes de la Copa del Mond de ski cross sun Sèn Pelegrin che ge à portà doi ventes al team de la Tèlia l é ruà n’autra bela neva. L diretor generèl de Copa del mond de schi de eles Peter Gerdol à ofizialisà sul sit www.fis-ski.com l recuperament de la libera sburlèda a Crans Montana sul portoi La VolatA olache l era jà en program na libera e n superG. Na neva che porta amò più legreza ajache vegn spetà con gaissa la campiones olimpiches Federica Brignone, che à vent doi medaes de or, e ...
Do l bel suzes de la Copa del Mond de ski cross sun Sèn Pelegrin che ge à portà doi ventes al team de la Tèlia l é ruà n’autra bela neva. L diretor generèl de Copa del mond de schi de eles Peter Gerdol à ofizialisà sul sit www.fis-ski.com l recuperament de la libera sburlèda a Crans Montana sul portoi La VolatA olache l era jà en program na libera e n superG. Na neva che porta amò più legreza ajache vegn spetà con gaissa la campiones olimpiches Federica Brignone, che à vent doi medaes de or, e ...
21 de fauré 2026
N se ntënd che l ie inò n majer nteres per l frabiché alesirà
La cunlauradëura dla Arche dl Kvw de Bulsan Lisa Ploner nes spiega n curt ciun mudamënc che à purtà la reforma dl abité y ciuldì che l nteres per l frabiché alesirà ie inò unì majer
Dai 1. de fauré vel te Sudtirol regules nueves per cie che reverda i cuntribuc a chi che uel se cumpré, cumedé su o frabiché n cuatier da sté. Ti on damandà a Lisa Ploner, cunlauradëura dla Arche de Bulsan - na lia che pieta sustëni y cunsulënza n cont dl frabiché y di cuatieres - cie che se à mudà per chi che uel realisé l sëmi de n si ncësa y ciuldì che chësta ie, do si minonga, una dla reformes plu mpurtantes che n à fat ti ultims dejeneies te nosta Provinzia.
Elisabeth Kostner
La ntervista ...
Dai 1. de fauré vel te Sudtirol regules nueves per cie che reverda i cuntribuc a chi che uel se cumpré, cumedé su o frabiché n cuatier da sté. Ti on damandà a Lisa Ploner, cunlauradëura dla Arche de Bulsan - na lia che pieta sustëni y cunsulënza n cont dl frabiché y di cuatieres - cie che se à mudà per chi che uel realisé l sëmi de n si ncësa y ciuldì che chësta ie, do si minonga, una dla reformes plu mpurtantes che n à fat ti ultims dejeneies te nosta Provinzia.
Elisabeth Kostner
La ntervista ...
21 de fauré 2026
Ladin, n lengaz da amèr 2026
I atlec olimpics e l Comun General de Fascia dessema per zelebrèr la Dì internazionèla del lengaz de la mère e tegnir su stolc nosc lengaz.
Ai 21 de firé l é la Dì internazionèla del lengaz de la mère, declarèda del 1999 da l'UNESCO – Organisazion de la Nazions Unides per l’Educazion, la Scienza e la Cultura, la Comunicazion e l’Informazion. Dai 21 de firé del 2000 vegn zelebrà, te chesta dì, l lengaz de la mère, la desvalivanza linguistica e culturèla e l multilinguism.
I lengac, con dut chel che i raprejentea per l’identità, la comunicazion, l’integrazion sozièla, l’istruzion e l svilup, i é de gran emportanza per la ...
Ai 21 de firé l é la Dì internazionèla del lengaz de la mère, declarèda del 1999 da l'UNESCO – Organisazion de la Nazions Unides per l’Educazion, la Scienza e la Cultura, la Comunicazion e l’Informazion. Dai 21 de firé del 2000 vegn zelebrà, te chesta dì, l lengaz de la mère, la desvalivanza linguistica e culturèla e l multilinguism.
I lengac, con dut chel che i raprejentea per l’identità, la comunicazion, l’integrazion sozièla, l’istruzion e l svilup, i é de gran emportanza per la ...
21 de fauré 2026
Gabriele Grones, dople empegn artistich ntra Città del Messico e New York
L artist fodom l é sté ence selezioné per na mostra su l'iconografia de le plánte n program de setembre
Onve lascé Gabriele Grones a Città del Messico co la sua pruma partecipazion a Zona Maco e chilò l é ndavò tourné per la fiera d'ert che l'é stada tignuda dal 4 al 8 de fauré ntel stand de Boccanera Gallery, la galeria che raprejenteia suo laour n Italia. Ntel progét curé da Giorgia Lucchi Boccanera, Grones l espón auna a Diana Aparo e Tura Oliveira. Zona Maco l'é la plù emportánta fiera d'ert d'aldidancuoi de l'America Latina e l zenter de la »Art Week« de Città del Messico.
De plu ...
Onve lascé Gabriele Grones a Città del Messico co la sua pruma partecipazion a Zona Maco e chilò l é ndavò tourné per la fiera d'ert che l'é stada tignuda dal 4 al 8 de fauré ntel stand de Boccanera Gallery, la galeria che raprejenteia suo laour n Italia. Ntel progét curé da Giorgia Lucchi Boccanera, Grones l espón auna a Diana Aparo e Tura Oliveira. Zona Maco l'é la plù emportánta fiera d'ert d'aldidancuoi de l'America Latina e l zenter de la »Art Week« de Città del Messico.
De plu ...
20 de fauré 2026
N Picol Prinz prejentà... e n Amich Prezious recordà
L'Union di Ladins ensema con la Scola Ladina de Fascia àdat fora la verscion fascèna de 'L Picol Prinz', traslatèda da Stefen Dell'Antonio Monech. L é stat l'ocajion per recordèr Vigile Iori, a chel che l liber é dedicà, e l é stat desche se Vigile per n trat l fossa stat amò te anter nos.
L era da n muie de egn che Stefen Dell'Antonio Monech aea enjignà na verscion ence per fascian de 'Le Petit Prince', la contia scrita da Antoine de Saint-Exupéry doventèda n picol melaur poetich bon de soscedèr, te picoi e gregn, sentimenc de amor e pèsc con sèvia lejiereza.
Chesta produzion editoriala ge é stata dedichèda a Vigile Iori, se n jit de 62 egn ai 16 de dezember del 2022, na proponeta touta su con gran piajer da l'Union di Ladins e da la Scola, doi di tenc lesc olache Vigile à lascià ...
L era da n muie de egn che Stefen Dell'Antonio Monech aea enjignà na verscion ence per fascian de 'Le Petit Prince', la contia scrita da Antoine de Saint-Exupéry doventèda n picol melaur poetich bon de soscedèr, te picoi e gregn, sentimenc de amor e pèsc con sèvia lejiereza.
Chesta produzion editoriala ge é stata dedichèda a Vigile Iori, se n jit de 62 egn ai 16 de dezember del 2022, na proponeta touta su con gran piajer da l'Union di Ladins e da la Scola, doi di tenc lesc olache Vigile à lascià ...
20 de fauré 2026
»La cherta por la jënt dl post« é danman
Da n valgünes edemes incá pón fá domanda pro la Cooperativa Turistica Alta Badia do la »Locals Card«, na cherta che ti pormët ai residënc di comuns dl’Alta Badia da ciafé alisiraziuns sön cumpres desfarëntes
Cun la fin de jená á la Cooperativa Turistica Alta Badia lascé pié ia la scomenciadia dla »Locals Card«. Ara se trata de na cherta cun chëra che i zitadins pó ciafé alisiraziuns sön produc y prestaziuns te strotöres dl post.
Da dui agn incá laora la cooperativa sön le proiet dla »cherta por la jënt dl post«, anunziada tles ultimes sentades cun i assoziá. Sëgn éra tan inant y la cherta é danman.
Cun la scomenciadia ó la Cooperativa Turistica Alta Badia deboriada ai assoziá ti jí ...
Cun la fin de jená á la Cooperativa Turistica Alta Badia lascé pié ia la scomenciadia dla »Locals Card«. Ara se trata de na cherta cun chëra che i zitadins pó ciafé alisiraziuns sön produc y prestaziuns te strotöres dl post.
Da dui agn incá laora la cooperativa sön le proiet dla »cherta por la jënt dl post«, anunziada tles ultimes sentades cun i assoziá. Sëgn éra tan inant y la cherta é danman.
Cun la scomenciadia ó la Cooperativa Turistica Alta Badia deboriada ai assoziá ti jí ...
20 de fauré 2026
L Fascia pert la pruma del nef giron
I jiadores de mister Capovilla à perdù la partida de Copa Provinzia contra l Perjen e ence contra l Telve ma i à desmostrà che i pel se la jiar fora con duc.
Do la curta paussa da d’invern i fascegn à jià al prum de firé la partida de Copa Provinzia contra l Perjen perduda per 4 a 1, enveze en domenia passada l é stat jià la pruma partida del giron de outa del campionat de pruma categoria ma ence chest’outa no l é ruà ponc per l Fascia Balon.
En sabeda ai 21 de firé i jirà amò te la Valsugana per jiar da le 8 da sera contra l’Ortigaralefre.
Podede lejer dut su La Usc dai 20 de firé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras ...
Do la curta paussa da d’invern i fascegn à jià al prum de firé la partida de Copa Provinzia contra l Perjen perduda per 4 a 1, enveze en domenia passada l é stat jià la pruma partida del giron de outa del campionat de pruma categoria ma ence chest’outa no l é ruà ponc per l Fascia Balon.
En sabeda ai 21 de firé i jirà amò te la Valsugana per jiar da le 8 da sera contra l’Ortigaralefre.
Podede lejer dut su La Usc dai 20 de firé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras ...
20 de fauré 2026
Ie pa l frabiché alesirà mo la soluzion?
Te Gherdëina storjen mpue l nés canche n aud rujenan dla nuviteies che reverda i cuntribuc per l frabiché alesirà. Ciuldì che n ne vëija nia drë' de bon uedl che l ne vënie nia plu tëut n cunscidrazion l patrimone imobilier di genitores y coche n proa a salvé chël che resta mo dl frabiché alesirà
L ie unì cunedì coche na bela nuvità: manco burocrazia, plu cuntribuc per chi che fej dumanda de frabiché, cumpré o derturé su si prim cuatier y la puscibltà de fé pea nce cun n lim de davani plu aut. “Zënza stlù ora chi che sparania o ie scialdi lezitënt”, à dit la assessëura Uli Mair n ucajion de na cunferënza stampa n cont de chësta reforma di cuntribuc per l frabiché. Ma cie se n dij pa i reprejentanc di Chemuns de Gherdëina de chësta nuviteies y ciun pruiec ie pa bele sun mëisa?
Elisabeth ...
L ie unì cunedì coche na bela nuvità: manco burocrazia, plu cuntribuc per chi che fej dumanda de frabiché, cumpré o derturé su si prim cuatier y la puscibltà de fé pea nce cun n lim de davani plu aut. “Zënza stlù ora chi che sparania o ie scialdi lezitënt”, à dit la assessëura Uli Mair n ucajion de na cunferënza stampa n cont de chësta reforma di cuntribuc per l frabiché. Ma cie se n dij pa i reprejentanc di Chemuns de Gherdëina de chësta nuviteies y ciun pruiec ie pa bele sun mëisa?
Elisabeth ...
20 de fauré 2026
81 ntervënc per i Destudafuech de S. Cristina ntan l 2025
I Destudafuech de S. Cristina à tenì si senteda generela. Trueps i ntervënc y nce n valgun cumëmbri nueves
N sada, ai 31 de jené 2026 à i Destudafuech de S. Cristina tenì si reunion generela.
Danter la autoriteies y i gesć de unëur à l cumandant Lukas Goller pudù saludé l ambolt de S. Cristina Christoph Senoner, che ie tl medem mumënt Ispetëur de Raion de Gherdëina y cumëmber atif dla grupa, l vizepresidënt dl raion de Bulsan Roland Faller, i reprejentanc dla lies de sucors dla valeda, i reprejentanc dla lies dl luech de S. Cristina y sambën i cumëmbri de unëur y la grupa ativa dla lia.
Per i ...
N sada, ai 31 de jené 2026 à i Destudafuech de S. Cristina tenì si reunion generela.
Danter la autoriteies y i gesć de unëur à l cumandant Lukas Goller pudù saludé l ambolt de S. Cristina Christoph Senoner, che ie tl medem mumënt Ispetëur de Raion de Gherdëina y cumëmber atif dla grupa, l vizepresidënt dl raion de Bulsan Roland Faller, i reprejentanc dla lies de sucors dla valeda, i reprejentanc dla lies dl luech de S. Cristina y sambën i cumëmbri de unëur y la grupa ativa dla lia.
Per i ...
20 de fauré 2026
Canifli, corusc y magia por le Carlascé a Badia
En Jöbia Grassa él gnü metü a jí deplü de piceres festes da Carlascé ti paisc dl’Alta. A Badia á la Schira Jonila colaboré tl’organisaziun dla festa, che á pité intratignimënt musical cun DJ y animaziun cun zacotan de magia
Ince tl’Alta Badia él gnü metü a jí en Jöbia Grassa deplü de piceres festes en ocajiun dl Carlascé. Sciöche do tradiziun, se vist sö por le de de festa les mitans y i mituns y te n valgügn paisc se lascia les mascheres ince odëi fora por le zënter tres na defilada tratan l’orar de scora. Canche al sona spo la bronsina de scora pó les mitans y i mituns s’incunté domisdé sön les mëndres festes metüdes a jí fora por i paisc.
A Badia á iniann la Cooperativa Turistica Alta ...
Ince tl’Alta Badia él gnü metü a jí en Jöbia Grassa deplü de piceres festes en ocajiun dl Carlascé. Sciöche do tradiziun, se vist sö por le de de festa les mitans y i mituns y te n valgügn paisc se lascia les mascheres ince odëi fora por le zënter tres na defilada tratan l’orar de scora. Canche al sona spo la bronsina de scora pó les mitans y i mituns s’incunté domisdé sön les mëndres festes metüdes a jí fora por i paisc.
A Badia á iniann la Cooperativa Turistica Alta ...
20 de fauré 2026
N instà plën de culëur
D’instà saràl inò truepa pitedes de pruiec a livel de valeda per i mëndri y la mëndres
Canche gran pert de nëus muessa lauré d’instà, y nscila nce genitores de familia, à i pitli y la pitles debujën de avëi na luegia ulà jì.
Coche savon, vëniel da truep ani incà urganisà pruiec da d’instà che pieta avisa chësc mesun. L se trata nscila pitedes plëines de muvimënt, devertimënt y criatività. Nscila vëniel pità enes sa mont, ativteies de sport, de bela jites te luesc desfrënc, cursc criatifs y n generel ativiteies per fé damat y sté deberieda. Chisc pruiec soziei dëssa ti jì ancontra ...
Canche gran pert de nëus muessa lauré d’instà, y nscila nce genitores de familia, à i pitli y la pitles debujën de avëi na luegia ulà jì.
Coche savon, vëniel da truep ani incà urganisà pruiec da d’instà che pieta avisa chësc mesun. L se trata nscila pitedes plëines de muvimënt, devertimënt y criatività. Nscila vëniel pità enes sa mont, ativteies de sport, de bela jites te luesc desfrënc, cursc criatifs y n generel ativiteies per fé damat y sté deberieda. Chisc pruiec soziei dëssa ti jì ancontra ...
20 de fauré 2026
Manifestazions atuales speziales
Publichedes ai 20 de fauré 2026
»ROCK’ET« - mostra nterativa
L Circolo - Lia Mostra d’Ert nvieia a pastelné na gran rachëta de carton y bambù per la mostra ROCK’ET tl self dla mostres dla Lia Mostra d’Ert, ncuei, 20 de fauré dala 19:30 inant
Plu aut, plu debota, plu inant – l moto che passenea pra la situazion politica atuela vën tëut ca per la mostra de chëst ann dl cunsëi dl Circolo – Lia mostra d’Ert. Ntan che n valgun stac se concia ite magasins de ermes y se paredlea cun si putënza, vën d’autri sotmetui. L semea che son ...
»ROCK’ET« - mostra nterativa
L Circolo - Lia Mostra d’Ert nvieia a pastelné na gran rachëta de carton y bambù per la mostra ROCK’ET tl self dla mostres dla Lia Mostra d’Ert, ncuei, 20 de fauré dala 19:30 inant
Plu aut, plu debota, plu inant – l moto che passenea pra la situazion politica atuela vën tëut ca per la mostra de chëst ann dl cunsëi dl Circolo – Lia mostra d’Ert. Ntan che n valgun stac se concia ite magasins de ermes y se paredlea cun si putënza, vën d’autri sotmetui. L semea che son ...
20 de fauré 2026
Manifestazions atuales
Publichedes ai 20 de fauré 2026
Mujiga
Atualmënter
Lounge Bar Urtijëi
Uni juebia nchin ai 5 de merz nvieia de plu bars a Urtijëi a n aperitif cun mujiga dal vif o DJ, dala 16:30 nchin la 19:00. N juebia ai 26 de jené saràl mujiga dal Café Soviso, coche nce ai 5 de merz.
28.02.
Cunzert dl Ensemble Gherdëina
L Ensemble Gherdëina à l plajëi de nvië a si cunzert n ucajion de si 30 ani: ai 28.02. dala 21:00 tla dlieja de S. Cristina.
Referac
23.02.
La Val: omeopatia por gragn y pici
En lönesc ai 23 de forá dales ...
Mujiga
Atualmënter
Lounge Bar Urtijëi
Uni juebia nchin ai 5 de merz nvieia de plu bars a Urtijëi a n aperitif cun mujiga dal vif o DJ, dala 16:30 nchin la 19:00. N juebia ai 26 de jené saràl mujiga dal Café Soviso, coche nce ai 5 de merz.
28.02.
Cunzert dl Ensemble Gherdëina
L Ensemble Gherdëina à l plajëi de nvië a si cunzert n ucajion de si 30 ani: ai 28.02. dala 21:00 tla dlieja de S. Cristina.
Referac
23.02.
La Val: omeopatia por gragn y pici
En lönesc ai 23 de forá dales ...
