02 de dezember 2023
Bepin Davarda conta sia Marcialonga
Marcialonghisć e amisc à tout pèrt a la prejentazion del codejel »N senator sui schi strenc«.
L era pien sala de jent, de amisc e de marcialonghisć, en jebia ai 23 de november te Comun de Cianacei, per la prejentazion del codejel »N senator sui schi strenc« scrit da Bepin Davarda e dat fora da l’Union di Ladins de Fascia e l Grop Ladin da Moena desche numer spezièl del boletin Nosha Jent.
Na prejentazion fata en colaborazion con la Biblioteca de Cianacei te sia lingia de scontrèdes »Se cognoscione?« che l bibliotecar Daniele Verra endreza fora de sajon proprio per la jent del pont.
...
L era pien sala de jent, de amisc e de marcialonghisć, en jebia ai 23 de november te Comun de Cianacei, per la prejentazion del codejel »N senator sui schi strenc« scrit da Bepin Davarda e dat fora da l’Union di Ladins de Fascia e l Grop Ladin da Moena desche numer spezièl del boletin Nosha Jent.
Na prejentazion fata en colaborazion con la Biblioteca de Cianacei te sia lingia de scontrèdes »Se cognoscione?« che l bibliotecar Daniele Verra endreza fora de sajon proprio per la jent del pont.
...
02 de dezember 2023
Chi él pa?
Ogne setemèna n retrat veie con persones da cognoscer fora e la soluzion de la setemèna dant.
SU La Usc numer 46 l é stat publicà n retrat che ne era stat dat da Arrigo Deluca Zocol, maester e diretor didatich da Poza enciasà e Trent che chest an l à compì 100 egn. L ne à dit che chesta fotografia la era stata fata entorn i egn 1958/59, canche te la scola populèra de Vich l era stat inaudà i benc neves, che i era a doi posć con la doi carieghes spartides.
Arrigo Deluca Zocol l ne à dit duc i inomes, e ence vèlch auter letor à responet. Podede i lejer su La Usc numer 47 dal ...
SU La Usc numer 46 l é stat publicà n retrat che ne era stat dat da Arrigo Deluca Zocol, maester e diretor didatich da Poza enciasà e Trent che chest an l à compì 100 egn. L ne à dit che chesta fotografia la era stata fata entorn i egn 1958/59, canche te la scola populèra de Vich l era stat inaudà i benc neves, che i era a doi posć con la doi carieghes spartides.
Arrigo Deluca Zocol l ne à dit duc i inomes, e ence vèlch auter letor à responet. Podede i lejer su La Usc numer 47 dal ...
02 de dezember 2023
N liber n con’ di ani de storia de nosta valeda che »manciova«
L'ena passeda à l Museum Gherdëina nvià ala prejentazion dl liber »Frühes Gröden«, tla gran sala dla Cësa di Cungresc a Urtijëi, scrit da Josef Nössing y Cristian Kollman. Passa doi ani de lëur per nes dé nfurmazions nueves n con' dla storia de nosta valeda, di nridlamënc y di inuemes nravisei te nosc luesc
Vester fòvela for nscila che n savova de nridlamënc te nosta valeda pervia de reperc archeologics abinei, pec dl’età dl bront, pona ne fòvel, nscila minòven, giut nia, scialdi chiet. I prim documënc scric che rejona de Gherdëina, dl »at Gredine forestum«, ie dl 999 do Gejù Crist. Ma cie fòvel pa danterite? A chësta dumanda ti ie jic do Josef Nössing y Cristian Kollman.
L articul tla edizion nueva de La Usc di Ladins.
SPM
Vester fòvela for nscila che n savova de nridlamënc te nosta valeda pervia de reperc archeologics abinei, pec dl’età dl bront, pona ne fòvel, nscila minòven, giut nia, scialdi chiet. I prim documënc scric che rejona de Gherdëina, dl »at Gredine forestum«, ie dl 999 do Gejù Crist. Ma cie fòvel pa danterite? A chësta dumanda ti ie jic do Josef Nössing y Cristian Kollman.
L articul tla edizion nueva de La Usc di Ladins.
SPM
02 de dezember 2023
L’Union di Ladins va inant con gaissa
En domenia ai 3 de dezember vegn renovà l Consei de la sociazion e prejentà l liber »Ezio Anesi, na vita per sia comunanza« che chel dì vegn dat fora debant.
I momenc gustegoi de condivijion se enterza a chi più sceri, tel grum de scomenzadives che la sociazion ladina à endrezà e endreza te chest ultim temp del an; anter i ultimes l é stat l laboratorie ta Penìa per enjignèr la corones de Avent.
Chesta domenia ai 3 de dezember ve speton da les 4 domesdì te Ciasa de Comun de Sèn Jan, olache con l intervent de esponenc del moviment ladin da Fascia e da autra valèdes vegn rejonà de l’arpejon che ne à lascià Ezio Anesi e de coche se pel la valorisèr e ...
I momenc gustegoi de condivijion se enterza a chi più sceri, tel grum de scomenzadives che la sociazion ladina à endrezà e endreza te chest ultim temp del an; anter i ultimes l é stat l laboratorie ta Penìa per enjignèr la corones de Avent.
Chesta domenia ai 3 de dezember ve speton da les 4 domesdì te Ciasa de Comun de Sèn Jan, olache con l intervent de esponenc del moviment ladin da Fascia e da autra valèdes vegn rejonà de l’arpejon che ne à lascià Ezio Anesi e de coche se pel la valorisèr e ...
02 de dezember 2023
Plaza de Sant Antone zënza curieres: cie fé daldò?
Danter i ponc dla senteda passeda dl Cunsëi de Chemun de Urtijëi iel nce stat chël che l ambolt Tobia Moroder à definì »un de chëi ponc che muda la storia de n luech«: la plaza zentrela de Urtijëi zënza curieres y la stazion dla curieres de viers dla Tresval. L'oposizion: dant muessen capì cie fé cun la plaza per fé a na maniera che la ne more nia ora
Pra la senteda dl Cunsëi de Chemun de Urtijëi de n lunesc de chëst’ena àn scumencià cun la ufizialisazion de na mudazion dl Cunsëi. La cunseliera dla Lista Unica Irene Kostner à dat la demiscions per rejons persuneles. »Irene ie jita n ann oradecà, perchël ne fóssel nianca stat mesun a unì ala sentedes. L nes desplej ajache l ie stat na bona cunlaurazion, ma l ie nce drët che la ebe tëut chësta dezijion«, à dit l ambolt Tobia Moroder. La cunseliera che à tëut si lerch te ...
Pra la senteda dl Cunsëi de Chemun de Urtijëi de n lunesc de chëst’ena àn scumencià cun la ufizialisazion de na mudazion dl Cunsëi. La cunseliera dla Lista Unica Irene Kostner à dat la demiscions per rejons persuneles. »Irene ie jita n ann oradecà, perchël ne fóssel nianca stat mesun a unì ala sentedes. L nes desplej ajache l ie stat na bona cunlaurazion, ma l ie nce drët che la ebe tëut chësta dezijion«, à dit l ambolt Tobia Moroder. La cunseliera che à tëut si lerch te ...
02 de dezember 2023
Bel lën da Nadé
I Jogn s'La Pli de Mareo á taié le poció destiné a lën da Nadé y le erjará sö por le tomp d'Advënt y Nadé söla Gran Plaza
Le tai dal lëgn chirí fora daete dla vila d'Alnëi é jü bun, le lën gnará ert sö y enforní con löms por decoré les sëres y nets d'Advënt y Nadé.
Encö él vëia dla Pröma d'Advënt y le dër momont da ponsé ala pröma decoraziun nadalina.
Le tai dal lëgn chirí fora daete dla vila d'Alnëi é jü bun, le lën gnará ert sö y enforní con löms por decoré les sëres y nets d'Advënt y Nadé.
Encö él vëia dla Pröma d'Advënt y le dër momont da ponsé ala pröma decoraziun nadalina.
02 de dezember 2023
Tre parsones par ra Olimpiades
L é tenpo fin a i 7 de dezenbre par fei domanda, da lourà par el Comun de Anpezo, ves ra Olimpiades d’inverno 2026
I và a vede de tre parsones, par tre anes, da lourà fin a i 31 de dezenbre 2026. Una de chesta tre parsones ‘l é un tecnico sportivo, che ‘l à da cordà el laoro de el comun co i entes, ra sozietas, ra asociazios, ra federazios de sport, con Fondazione Cortina e con Cortina Marketing. Chel outro laoro ‘l é par ra comunicazion, da fei comunicate, video e fotografies sul laoro de el comun; da parlà co ra redazios, media, ajenzies; da i tende a i social; da scrie e stanpà un sfoi, da fei saé chel ...
I và a vede de tre parsones, par tre anes, da lourà fin a i 31 de dezenbre 2026. Una de chesta tre parsones ‘l é un tecnico sportivo, che ‘l à da cordà el laoro de el comun co i entes, ra sozietas, ra asociazios, ra federazios de sport, con Fondazione Cortina e con Cortina Marketing. Chel outro laoro ‘l é par ra comunicazion, da fei comunicate, video e fotografies sul laoro de el comun; da parlà co ra redazios, media, ajenzies; da i tende a i social; da scrie e stanpà un sfoi, da fei saé chel ...
02 de dezember 2023
La poejia n fodom se fesc valei ntei doi concorsc
Menzion d’onour per i componimenc de Antonietta Crepaz ai concorsc de S.Bonifacio (VR) e Campagna Lupia (VE)
Nte chëste doi ultime setemane la poejia n fodom l’a bu modo de se fè cugnësce e aprijé nte doi prestigiousc concorsc: »Il Cenacolo Letterario e Poetico di S.Bonifacio« che se ten ntel paisc che porta l medemo inom n Provinzia de Verona e »Parfin Dolse« (finamei douc) che se ten a Campagna Lupia, n provinzia de Venezia. Autrize de le doi poejie Antonietta Crepaz »Pecula« che la conferma coscita la gran vëna poetica e l gran moment de produzion, da puoch l’a publiché n liber de poejie co le ...
Nte chëste doi ultime setemane la poejia n fodom l’a bu modo de se fè cugnësce e aprijé nte doi prestigiousc concorsc: »Il Cenacolo Letterario e Poetico di S.Bonifacio« che se ten ntel paisc che porta l medemo inom n Provinzia de Verona e »Parfin Dolse« (finamei douc) che se ten a Campagna Lupia, n provinzia de Venezia. Autrize de le doi poejie Antonietta Crepaz »Pecula« che la conferma coscita la gran vëna poetica e l gran moment de produzion, da puoch l’a publiché n liber de poejie co le ...
02 de dezember 2023
Na nuova storia de »I Ladini fra tedeschi e italiani«
Nuova edizion per l cugnessù liber metù auna da la storica Luciana Palla ntei agn ‘80 con jonte e aprofondimenc su la storia dei ladign da Souramont ntei ultimi cuarant’agn
L eva l 1986 canche vegniva fora per l prim viaz l laor de la storica fodoma Luciana Palla dal titol »I Ladini fra tedeschi e italiani«. Da ilò n’é passà de temp e de strada. Se sà che i liber, le inresside e i aprofondimenc l é laor che i é fai per ester mudai, per ester tonai a ciapà a man. Passa i agn, suzede robe, rua permez nuova jent e, nten vede e no vede, se se ciata che le robe scrite davant da puoch i avarave debujegn de ester jontade con valch. Cussì, proprio nte chest mes de ...
L eva l 1986 canche vegniva fora per l prim viaz l laor de la storica fodoma Luciana Palla dal titol »I Ladini fra tedeschi e italiani«. Da ilò n’é passà de temp e de strada. Se sà che i liber, le inresside e i aprofondimenc l é laor che i é fai per ester mudai, per ester tonai a ciapà a man. Passa i agn, suzede robe, rua permez nuova jent e, nten vede e no vede, se se ciata che le robe scrite davant da puoch i avarave debujegn de ester jontade con valch. Cussì, proprio nte chest mes de ...
02 de dezember 2023
Albert Willeit é mëmber d’onur
Le Cor de Dlijia d’Al Plan á festejé süa patrona Santa Zezilia. Te chësta ocajiun é le ciantadú Albert Willeit gnü nominé mëmber d’onur. Al á cianté 70 agn pro le Cor: 15 pro chël da La Pli, 55 pro chël d’Al Plan
Sön le calënder dla Dlijia vëgn Santa Zezilia recordada ai 22 de novëmber. La domënia denant o la domënia dedô él ince i cors che venerëia la patrona dla musiga de dlijia, gonot cun na mëssa ciantada o n conzert particolar. Insciö ésera ince stada a Al Plan, olache le Cor de dlijia á cianté la gran mëssa dla domënia ai 19 de novëmber. Por l’ocajiun s’án presenté cun le bel guant, ince deache al ê plü co ma öna na rajun por festejé. Te chësta ocajiun á le Cor nominé al’unanimité Albert Willeit ...
Sön le calënder dla Dlijia vëgn Santa Zezilia recordada ai 22 de novëmber. La domënia denant o la domënia dedô él ince i cors che venerëia la patrona dla musiga de dlijia, gonot cun na mëssa ciantada o n conzert particolar. Insciö ésera ince stada a Al Plan, olache le Cor de dlijia á cianté la gran mëssa dla domënia ai 19 de novëmber. Por l’ocajiun s’án presenté cun le bel guant, ince deache al ê plü co ma öna na rajun por festejé. Te chësta ocajiun á le Cor nominé al’unanimité Albert Willeit ...
02 de dezember 2023
Benedisciun dla gherlanda d’Advënt
Te ciasa y familia
La gherlanda d’Advënt é cun sües rames vërdes n sëgn de vita y de comunité. Les cater ciandëres segnalëia nosc tru adin cuntra ala löm dl monn, Gejú Crist.
Sce la gherlanda ne vëgn nia benedida te dlijia, póra ince gní benedida a ciasa te familia la vëia o le de dla pröma domënia d’Advënt.
La gherlanda d’Advënt é cun sües rames vërdes n sëgn de vita y de comunité. Les cater ciandëres segnalëia nosc tru adin cuntra ala löm dl monn, Gejú Crist.
Sce la gherlanda ne vëgn nia benedida te dlijia, póra ince gní benedida a ciasa te familia la vëia o le de dla pröma domënia d’Advënt.
01 de dezember 2023
Copèdes te l’ènema
A Cianacei e a Ciampestrin 10 femenes à portà sun paladina na fona testimonianza contra la violenza.
Ge dèr ousc a la femenes copèdes da omegn che aessa cognù les amèr, o amancol les respetèr. Femenes che no se à fidà domanèr aiut, che no é states e scutèdes, o che no à fat nience en temp a capir l pericol.
Ge dèr ousc a la eles che en vita no à abù ousc, l é stat la vida cernuda da la regista Michela Marangoni per soscedèr la reflescion e per sensibilisèr la comunanza en ocajionde la dì internazionèla contra la violenza su la femenes, con na performance dal titol »Copèdes te l’ènema«.
La ...
Ge dèr ousc a la femenes copèdes da omegn che aessa cognù les amèr, o amancol les respetèr. Femenes che no se à fidà domanèr aiut, che no é states e scutèdes, o che no à fat nience en temp a capir l pericol.
Ge dèr ousc a la eles che en vita no à abù ousc, l é stat la vida cernuda da la regista Michela Marangoni per soscedèr la reflescion e per sensibilisèr la comunanza en ocajionde la dì internazionèla contra la violenza su la femenes, con na performance dal titol »Copèdes te l’ènema«.
La ...
01 de dezember 2023
I Falcons vèrda de la dal resultat
I fascegn no à vadagnà ponts chesta setemèna, ma no l é dut negatif.
Se l é n temp de or per la squadra maora di Falcons che l’à portà a cèsa 4 ventes te la ultima 5 partides, medemo no se pel dir per l setor mender, che tel fin de setemèna passà à dassen stentà a troèr legreza. Ence la formazions joenes di falchec vegnia a la dir duta da na lingia de resultac dassen positives, ma anter i 25 e 26 de november la tendenza é mudèda. Recordon semper che no l é la venta l fin ultim di più joegn, ma zenz’auter vèlch indicazion se pel la troèr ence te la classifiches.
...
Se l é n temp de or per la squadra maora di Falcons che l’à portà a cèsa 4 ventes te la ultima 5 partides, medemo no se pel dir per l setor mender, che tel fin de setemèna passà à dassen stentà a troèr legreza. Ence la formazions joenes di falchec vegnia a la dir duta da na lingia de resultac dassen positives, ma anter i 25 e 26 de november la tendenza é mudèda. Recordon semper che no l é la venta l fin ultim di più joegn, ma zenz’auter vèlch indicazion se pel la troèr ence te la classifiches.
...
01 de dezember 2023
L Fascia Balon venc endodanef
Te la Val de Non i bec de mister Luciano Cigolla i arjonc na bela venta contra l Predaia.
Quarta venta una do l’autra per l Fascia Balon, che en domenia passada l à venciù contra l Predaia per 1 a 0. Ti prumes menuc l é l ciamp che venc sun duc i 22 jiadores, che no i é bogn de crear ocajion e le doi defendure no ge conzet trate pericolouse.
La endesfida taca a se animar envers la fin del prum temp, canche n defensor de ciasa ciapa l cartelin ros per n fal de reazion e i nonejes i cogn jiar de 10.
Someassa che i prumes carantacinch menuc fenesce sul 0 a 0, ma al ultim menut rua l ...
Quarta venta una do l’autra per l Fascia Balon, che en domenia passada l à venciù contra l Predaia per 1 a 0. Ti prumes menuc l é l ciamp che venc sun duc i 22 jiadores, che no i é bogn de crear ocajion e le doi defendure no ge conzet trate pericolouse.
La endesfida taca a se animar envers la fin del prum temp, canche n defensor de ciasa ciapa l cartelin ros per n fal de reazion e i nonejes i cogn jiar de 10.
Someassa che i prumes carantacinch menuc fenesce sul 0 a 0, ma al ultim menut rua l ...
01 de dezember 2023
FIS Challenge sun Piz Sela: Max Perathoner vënc l Super-G
Ncuei vënderdi ai 1. de dezëmber à scumencià la FIS Challenge te Gherdëina, sun Piz Sela, cun l Super-G. Sara Thaler terza danter l'ëiles
Max Perathoner de Sëlva à venciù l Super-G cun n tëmp de 1.20,38. Nce l segondo post ie de n atlet de Südtirol: Maximilian Ranzi de Lana à abù 0,21 secunc deplù. Terzo l austriach Matthias Fernsebner, che ie ruvà te traver mé 0,01 secunc do l segondo tlassificà. Cuinto post per Mattia Cason, che sta a Laion ma ie chersciù su te Gherdëina.
Pra l'ëiles ie la plu asvelta stata la svizra Elena Sanna Stucki, cun 1.20,38. Si cunnanziunela nce la bedaia d'arjënt, Nina Lehmann, che à abù 0,96 secunc ...
Max Perathoner de Sëlva à venciù l Super-G cun n tëmp de 1.20,38. Nce l segondo post ie de n atlet de Südtirol: Maximilian Ranzi de Lana à abù 0,21 secunc deplù. Terzo l austriach Matthias Fernsebner, che ie ruvà te traver mé 0,01 secunc do l segondo tlassificà. Cuinto post per Mattia Cason, che sta a Laion ma ie chersciù su te Gherdëina.
Pra l'ëiles ie la plu asvelta stata la svizra Elena Sanna Stucki, cun 1.20,38. Si cunnanziunela nce la bedaia d'arjënt, Nina Lehmann, che à abù 0,96 secunc ...
01 de dezember 2023
Cun sgors
Da permò iel unit a s'l dé plu dis de alenamënt de schi alpin per mutans sun Piz Sela. Chëst ann la première
Cun l inuem »Speed Clinic« iel stat l mesun ala fin de nuvëmber, per atletes nasciudes dal 2005 nchin tl 2007, de se alené sun Piz Sela tla disciplines de veluzità. L prim iede ie la manifestazion, urganiseda tres l Saslong Classic Club, unida prejenteda a Turicia/Zürich y a Dubrovnik pra l’acuntedes FIS, ualche l nteres ie stat scialdi grant. Nscila iel unit adalerch 78 atletes jëunes cun alenadëures persunei:les.
L articul tla edizion nueva de La Usc di Ladins.
Julia Lardschneider
Cun l inuem »Speed Clinic« iel stat l mesun ala fin de nuvëmber, per atletes nasciudes dal 2005 nchin tl 2007, de se alené sun Piz Sela tla disciplines de veluzità. L prim iede ie la manifestazion, urganiseda tres l Saslong Classic Club, unida prejenteda a Turicia/Zürich y a Dubrovnik pra l’acuntedes FIS, ualche l nteres ie stat scialdi grant. Nscila iel unit adalerch 78 atletes jëunes cun alenadëures persunei:les.
L articul tla edizion nueva de La Usc di Ladins.
Julia Lardschneider
01 de dezember 2023
Trëi goi uel dì trëi ponc
L FC Gherdëina à venciù si partida n cësa contra l Riffian/Kuens
Ti primes vint menuc àn udù plutosc l Riffian cun n miëur juech, ma nia cun de gran ucajions dan cassa. La prima gran ucajion ie dl Gherdëina che ruva tl menut 27, tres na gran cumbinazion danter Masha y Capasso y pona n cross de chëst ultimo, al gol dl 10 de Jan Martin Vinatzer. N gol l che l FC Gherdëina à cumentà coche »tl stil de Del Piero«. L Riffian proa la reazion, ruva nce su daujin ala cassa, cun n palé che ie belau ite te cassa, mo trat demez sun la linia da Mattias ...
Ti primes vint menuc àn udù plutosc l Riffian cun n miëur juech, ma nia cun de gran ucajions dan cassa. La prima gran ucajion ie dl Gherdëina che ruva tl menut 27, tres na gran cumbinazion danter Masha y Capasso y pona n cross de chëst ultimo, al gol dl 10 de Jan Martin Vinatzer. N gol l che l FC Gherdëina à cumentà coche »tl stil de Del Piero«. L Riffian proa la reazion, ruva nce su daujin ala cassa, cun n palé che ie belau ite te cassa, mo trat demez sun la linia da Mattias ...
01 de dezember 2023
Che ne dijela pa la Luna chesta setemèna?
Vender. La chèla. La é descendenta.
Ciao a duc, sion indò chiò insema e descheche ve aee anunzià la setemèna passèda scomenzon col segn del Cancher te la fasa che chèla. L é de èga, foa e carboidrac te chel che ge dèr èga a la piantes te majon l é na gran bona idea ence percheche l é vera che de fora l é freit ma te majon sciudon bel polito che sie con sporèrt, muscia o termosifon e bon de spes i vajoi i é sui bancai de la fonestres olache te sot l é n radiator che sciauda e coscita se sia fora la tera più che d’istà. ...
Ciao a duc, sion indò chiò insema e descheche ve aee anunzià la setemèna passèda scomenzon col segn del Cancher te la fasa che chèla. L é de èga, foa e carboidrac te chel che ge dèr èga a la piantes te majon l é na gran bona idea ence percheche l é vera che de fora l é freit ma te majon sciudon bel polito che sie con sporèrt, muscia o termosifon e bon de spes i vajoi i é sui bancai de la fonestres olache te sot l é n radiator che sciauda e coscita se sia fora la tera più che d’istà. ...
01 de dezember 2023
Jun en Jeunn!
I dis é fissá: i jogn y ëi dles dodesc cöres dla Val Badia jará indô en Jeunn i dis 6, 7 y 8 de jügn 2024, i dis dan la Festa dl Cör de Gejú
L'ann 2024 é n Ann de Jeunn. Dal’ultima gran prozesciun él impornó passé n ann y mez, mo l’ediziun dl 2022 ê gnüda fata do por l’ann dla pandemia 2021 che â sforzé i cristiagn ladins da sté a ciasa.
Tl'aisciöda 2024 sará Pasca y les Festes bunorides, a chësta mainira é les Antlés bele ai pröms de jügn y la Festa de Cör de Gejú spo ai 9 de jügn 2024. Avisa chi dis dan la Festa de Cör de Gejú, canche le gran transiamënt de auti y motors por les vacanzes todësces sará plü debl, ai 6,7 y 8, ...
L'ann 2024 é n Ann de Jeunn. Dal’ultima gran prozesciun él impornó passé n ann y mez, mo l’ediziun dl 2022 ê gnüda fata do por l’ann dla pandemia 2021 che â sforzé i cristiagn ladins da sté a ciasa.
Tl'aisciöda 2024 sará Pasca y les Festes bunorides, a chësta mainira é les Antlés bele ai pröms de jügn y la Festa de Cör de Gejú spo ai 9 de jügn 2024. Avisa chi dis dan la Festa de Cör de Gejú, canche le gran transiamënt de auti y motors por les vacanzes todësces sará plü debl, ai 6,7 y 8, ...
