19 de mei 2025
L é nasciù l ‘Club del vender’
L’ACAT de Fascia à metù su n grop ence a Poza. La servidora ensegnanta Paola Costa e l president del club alcolisć de val Marino Pederiva ne met dant la neves e l apuntament de la scontrèda anuèla.
»40 egn de libertà e renasciuda. Ensema se pel«. L é passà belapontin 40 egn da canche de jugn del 1985 Sergio Valle verjea l prum club ACAT a Vich per la valèdes de Fascia e Fiem. Ti egn do l é stat avert 7 club te Fascia e 14 te Fiem. Valle l é doventà servidor ensegnant e l jia de spes cèsa per cèsa, ence su envit di preves desche don Tito Vecchietti, a didèr chi che era en dificoltà. Te sia atività de servidor l à cognù ge fèr front ence a momenc senestres: manaces con cortie e pistoles, ma ...
»40 egn de libertà e renasciuda. Ensema se pel«. L é passà belapontin 40 egn da canche de jugn del 1985 Sergio Valle verjea l prum club ACAT a Vich per la valèdes de Fascia e Fiem. Ti egn do l é stat avert 7 club te Fascia e 14 te Fiem. Valle l é doventà servidor ensegnant e l jia de spes cèsa per cèsa, ence su envit di preves desche don Tito Vecchietti, a didèr chi che era en dificoltà. Te sia atività de servidor l à cognù ge fèr front ence a momenc senestres: manaces con cortie e pistoles, ma ...
19 de mei 2025
N pü’ de socrët…
Al m’é sozedü na cossa che al paia la mëia da cunté. Tratan la trasmisciun por la Rai Radio Ladina »Cuartet leterar« le de 1. d’aurí 2025 él gnü baié de mi liber de poesies »Le fi dl plü«, dé fora dal’EPL-Ert por i Ladins, n gran onur por chël che i sun dër reconescënta. Al é gnü dit deplü parores de stima, mo al é ince gnü dé n iudize negatif da pert dla moderadëssa en cunt dla scurité dla poesia. (Letra de: Silvia Liotto, Dietenheim)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
19 de mei 2025
Al via l cors per deventé Oss co la Fodom Servizi
L piarà via de jugn. L diretor Denni Dorigo: »Oportunité ugnola«
Vosto deventé n operadou sozio sanitar? L cors l te lo paia la Fodom Servizi. L diretor del’Asp che gestisc la cesa de paussa Vila S.Ijep Denni Dorigo l n’ava descorëst al diretor dela Uls 1 Dolomiti Giuseppe Dal Ben cánche l eva vignù a vedei la strutura. L’idea l’eva chëla de mëte a jì nta Fodom n cors per deventé Oss. Na scomenciadiva per tò a mán l problema del personal che máncia. »Demè st’ann jiarà n pensción cater dipendenc storizi. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
Vosto deventé n operadou sozio sanitar? L cors l te lo paia la Fodom Servizi. L diretor del’Asp che gestisc la cesa de paussa Vila S.Ijep Denni Dorigo l n’ava descorëst al diretor dela Uls 1 Dolomiti Giuseppe Dal Ben cánche l eva vignù a vedei la strutura. L’idea l’eva chëla de mëte a jì nta Fodom n cors per deventé Oss. Na scomenciadiva per tò a mán l problema del personal che máncia. »Demè st’ann jiarà n pensción cater dipendenc storizi. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
19 de mei 2025
Lift bëgn, pista no
La Junta Provinziala á dit de sce al renovamënt dl implant "Kronplatz 1+2" dala pert pustra de Plan de Corones, mo á dit de no a n toch de varianta nöia. Les organisaziuns ambientales é decuntra y se tëm dala "tatica dl scialame"
En mertesc dl’edema passada ai 13 de ma s’á la Junta Provinziala de Südtirol dé jö cun n proiet dla sozieté di lifc da Bornech "Kronplatz Seilbahn GmbH", che ó renové l’implant "Kronplatz 1+2" da Raiscia cina sön Plan de Corones. Chësc lift á oramai arjunt 20 agn de vita y al ti spetass na gran revijiun, che á sambëgn i cosć aladô. La sozieté á indere tut la dezijiun da le baraté fora. L’implant cun cabines da 8 posć dess deventé n implant modern cun cabines da 10.
Cun le proiet á la ...
En mertesc dl’edema passada ai 13 de ma s’á la Junta Provinziala de Südtirol dé jö cun n proiet dla sozieté di lifc da Bornech "Kronplatz Seilbahn GmbH", che ó renové l’implant "Kronplatz 1+2" da Raiscia cina sön Plan de Corones. Chësc lift á oramai arjunt 20 agn de vita y al ti spetass na gran revijiun, che á sambëgn i cosć aladô. La sozieté á indere tut la dezijiun da le baraté fora. L’implant cun cabines da 8 posć dess deventé n implant modern cun cabines da 10.
Cun le proiet á la ...
18 de mei 2025
Confront european de la Generazion Z te la scoles
I studenc de la IV scientifich de la Scola Ladina de Fascia à tout pèrt con la professora Silvia Murer al projet ‘Schools Beyond Regions and Borders’.
L à inom ‘Schools Beyond Regions and Borders’ (Scoles sorafora raions e confins) e l é n projet de educazion ativa a la zitadinanza nasciù del 2021 per endrez del professor Beppe Zorzi del Liceo scientifich Leonardo da Vinci de Trent e l coordenament de la prof.ra del medemo Liceo Daniela Ferrari, tel chèder de la Region Trentin Südtirol en convenzion col departiment de Letres e Filosofia de l’Università de Trent.
Chest projet l à l obietif de fèr arvejinèr e cognoscer i joegn europeans che ...
L à inom ‘Schools Beyond Regions and Borders’ (Scoles sorafora raions e confins) e l é n projet de educazion ativa a la zitadinanza nasciù del 2021 per endrez del professor Beppe Zorzi del Liceo scientifich Leonardo da Vinci de Trent e l coordenament de la prof.ra del medemo Liceo Daniela Ferrari, tel chèder de la Region Trentin Südtirol en convenzion col departiment de Letres e Filosofia de l’Università de Trent.
Chest projet l à l obietif de fèr arvejinèr e cognoscer i joegn europeans che ...
18 de mei 2025
Se matear co la musega…
… desché dir: coche i aessa podù se entener chi ciantores del Coro Nosc da Soraga e l componist Luigi Pigarelli.
Che bele, le contie! Me sà bel le lejer, le scriver, ma soraldut le scutar. Chela che voi ve contar anché la rejona de amisc, de musega, de leames anter i joegn e l teritorie. A la dir duta, no sé giust giust coche la é jita, e donca cognaré jontar ite valch toch, ve pree de no ve n aer a mal!
Me sà bel me pissar che sie stat na sera d’aisciuda, acà mingol de egn, ja Soraga, picol paisc ladin tel cher de Fascia. N grop de amisc, do esser jic stroz (dijé voi olà), i se à fermà sot ite teac, duc ...
Che bele, le contie! Me sà bel le lejer, le scriver, ma soraldut le scutar. Chela che voi ve contar anché la rejona de amisc, de musega, de leames anter i joegn e l teritorie. A la dir duta, no sé giust giust coche la é jita, e donca cognaré jontar ite valch toch, ve pree de no ve n aer a mal!
Me sà bel me pissar che sie stat na sera d’aisciuda, acà mingol de egn, ja Soraga, picol paisc ladin tel cher de Fascia. N grop de amisc, do esser jic stroz (dijé voi olà), i se à fermà sot ite teac, duc ...
18 de mei 2025
Mostra n miniatura dla vita da zacan de Siegfried Irsara
Ti salamënc dl Tublà da Nives te Sëlva iel da udëi na mostra n miniatura che testemunieia la vita da zacan
Al mumënt iel da udëi tl Tublà da Nives la mostra de Siegfried Irsara ntituleda »La vita da zacan n miniatura“. La giaurida dla mostra ie stata n vënderdi ai 9 de mei. Nteressei de duta la valeda ie unic adalerch per la vernissage. Do la paroles de salut da pert dla diretëura artistica y dl ambolt de Sëlva Tobias Nocker, iesen riesc jic inant cun la ntroduzion dl artist da pert de si fia Karin Irsara.
Ëila à cuntà velch deplù n cont de si vita y de coche l ie ruvà pra la pascion ...
Al mumënt iel da udëi tl Tublà da Nives la mostra de Siegfried Irsara ntituleda »La vita da zacan n miniatura“. La giaurida dla mostra ie stata n vënderdi ai 9 de mei. Nteressei de duta la valeda ie unic adalerch per la vernissage. Do la paroles de salut da pert dla diretëura artistica y dl ambolt de Sëlva Tobias Nocker, iesen riesc jic inant cun la ntroduzion dl artist da pert de si fia Karin Irsara.
Ëila à cuntà velch deplù n cont de si vita y de coche l ie ruvà pra la pascion ...
18 de mei 2025
Un pas areota, da zento e trenta ane
Ra foula grande de Cortinabanca, nasciuda in Anpezo del 1894; i conte del 2024; outre sozie che se śonta; el diretor noo; sto an i à daerto a Sedico
»Una storia de radijes, de cresce e de doman« ‘l é chel che i à scrito sto an chi de Cortinabanca, par ra so foula granda, agnó che i à ciamà 2.887 sozie; in sala, da ‘l Alexander Girardi Hall, i ea de 772, de chiste 410 de parsona e 362 par delega. Ai 25 de luio del 1894, canche ‘l é scomenzà chesta storia, i sozie i ea de trentazinche, dute anpezane; ades i rua da duta ra provinzia de Belun e anche da fora. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
»Una storia de radijes, de cresce e de doman« ‘l é chel che i à scrito sto an chi de Cortinabanca, par ra so foula granda, agnó che i à ciamà 2.887 sozie; in sala, da ‘l Alexander Girardi Hall, i ea de 772, de chiste 410 de parsona e 362 par delega. Ai 25 de luio del 1894, canche ‘l é scomenzà chesta storia, i sozie i ea de trentazinche, dute anpezane; ades i rua da duta ra provinzia de Belun e anche da fora. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
18 de mei 2025
Scolares y scolars dles Scores Altes da La Ila a Coira
Do la vijita dl grup de scolares y scolars grijuns dla "Scola chantunala grischuna" da d’aisciöda dl 2024 a La Ila, él gnü a s’al dé dai 7 ai 9 de ma le iade de revers da pert de 34 scolares y scolars dla Val Badia a Coira, por imparé a conësce la realté linguistica y culturala di vijins grijuns
Le proiet de barat danter les döes scores ó sostigní la incuntada danter mendranzes de lingaz. Al dess ti porté pormez ai jogn y ales jones le plurilinguism, le dialogh y l’ester daverc y davertes sura i confins geografics y linguistics fora.
A contat cun la realté di Grijuns
I jogn y les jones dles secundes y terzes classes dl Lizeum dles Sciënzes umanes y dl Lizeum linguistich, sciöche ince dla terza classa dl Istitut Tecnich Economich á podü tó pert a n program desvalí. N elemënt ...
Le proiet de barat danter les döes scores ó sostigní la incuntada danter mendranzes de lingaz. Al dess ti porté pormez ai jogn y ales jones le plurilinguism, le dialogh y l’ester daverc y davertes sura i confins geografics y linguistics fora.
A contat cun la realté di Grijuns
I jogn y les jones dles secundes y terzes classes dl Lizeum dles Sciënzes umanes y dl Lizeum linguistich, sciöche ince dla terza classa dl Istitut Tecnich Economich á podü tó pert a n program desvalí. N elemënt ...
17 de mei 2025
La ritajon del Consei General
Te l’ultima scontrèda del ‘Parlament de Fascia’ l é stat portà dant intervenc che deida a fèr l pont e vèlch reflescion per jir inant te chest organism emportant.
L é stat na gran partezipazion, a l’ultima scontrèda del Consei del Comun General de Fascia, chiamà ite en mèrtesc ai 29 de oril, a la fin de sie mandat e pec dis dant da la litazions: na partezipazion fora dal solit, sotrissèda sobito dal President del Consei Cristoforo Debertol. Al orden del dì l rendicont de la gestion 2024 e i mudamenc al bilanz de previjion per l an 2025 e per i trei egn 2025-2027 e del DUP, che i é stac con la astenscion e vèlch stima de contra da man de la mendranza.
...
L é stat na gran partezipazion, a l’ultima scontrèda del Consei del Comun General de Fascia, chiamà ite en mèrtesc ai 29 de oril, a la fin de sie mandat e pec dis dant da la litazions: na partezipazion fora dal solit, sotrissèda sobito dal President del Consei Cristoforo Debertol. Al orden del dì l rendicont de la gestion 2024 e i mudamenc al bilanz de previjion per l an 2025 e per i trei egn 2025-2027 e del DUP, che i é stac con la astenscion e vèlch stima de contra da man de la mendranza.
...
17 de mei 2025
L Fascia se porta a ciasa 3 ponc
Te la Val de Non contra l TNT Monte Peller i bec de Luciano Cigolla à vent per 2 a 0.
Mencia 2 partide a la fin del campionat e l Fascia à fat amò n pas inant: en domenia ai 11 de mé en trasferta contra l TNT Monte Peller (inom che vegn dai trei paijes touc ite, Tuenno Nanno e Tassullo) i jiadores ladins se à vadagnà 3 ponc, che à portà la squadra fasciana te la pruma metà de la classifica.
A chesta vida ence per l an che vegn l Fascia Balon jiarà tel campionat de Pruma categoria.
Sul ciamp de Tuenno i bec arcedé da mister Cigolla i taca sobito ben e ti prumes menuc rua n par de ...
Mencia 2 partide a la fin del campionat e l Fascia à fat amò n pas inant: en domenia ai 11 de mé en trasferta contra l TNT Monte Peller (inom che vegn dai trei paijes touc ite, Tuenno Nanno e Tassullo) i jiadores ladins se à vadagnà 3 ponc, che à portà la squadra fasciana te la pruma metà de la classifica.
A chesta vida ence per l an che vegn l Fascia Balon jiarà tel campionat de Pruma categoria.
Sul ciamp de Tuenno i bec arcedé da mister Cigolla i taca sobito ben e ti prumes menuc rua n par de ...
17 de mei 2025
Cianté cun legrëza nce do i 60 ani
Cianté ie na pascion a chëla che trueps ti va do. Laura Stuffer à laurà ora n cunzet che dëssa ti judé ala jënt plu de tëmp a ti jì do a si pascion cun legrëza, cunfidënza y zënza messëi sfurzé la usc
Cianté nes fej bon y nes dà la puscibltà de sté deberieda cun d’autra jënt che partësc la medema pascion. Purempò se sënt, cun l passé di ani, truepa ciantarines y ciantarins, per gaujes desfrëntes, nia plu boni:es assé de cianté y pierd la cunfidënza te si capaziteies. Laura Stuffer, studënta de pedagogia dl cianté a Salzburg, à nrescì y laurà ora n cunzet de furmazion spezifich de cianté per persones sëura i 60 ani. Cun chësc cunzet uelela mutivé y ti ...
Cianté nes fej bon y nes dà la puscibltà de sté deberieda cun d’autra jënt che partësc la medema pascion. Purempò se sënt, cun l passé di ani, truepa ciantarines y ciantarins, per gaujes desfrëntes, nia plu boni:es assé de cianté y pierd la cunfidënza te si capaziteies. Laura Stuffer, studënta de pedagogia dl cianté a Salzburg, à nrescì y laurà ora n cunzet de furmazion spezifich de cianté per persones sëura i 60 ani. Cun chësc cunzet uelela mutivé y ti ...
17 de mei 2025
Linea auta tension dela corente Saviner – Corvera. Terna: »Da podei vedei l interament del trat Valacia – L Fever«
Taula tecnica nchëstadì n Region col Comun da Fodom la Provinzia e autri comuns dela Valbelluna e l Ciadoure
Nte chisc meisc Terna l’é ntel laour de coleghé chëla che la sarà la nuova sotstazion n costruzion jun Valacia co na linea sot tiera ite che va fin a Cortina. Laour pervedùs n previjion dele Olimpiadi Milán – Cortina del 2026. Ma bele da davò Vaia l é sté metù n cantier troc intervenc e investimenc per mëte sot itera ite, n particolar ntra La Plié e Reba, linee dela corente che a empermetù de trè deméz pilons e fis per aria. »Ncora de setembre – conta l Capocomun Oscar Nagler – eve damané ...
Nte chisc meisc Terna l’é ntel laour de coleghé chëla che la sarà la nuova sotstazion n costruzion jun Valacia co na linea sot tiera ite che va fin a Cortina. Laour pervedùs n previjion dele Olimpiadi Milán – Cortina del 2026. Ma bele da davò Vaia l é sté metù n cantier troc intervenc e investimenc per mëte sot itera ite, n particolar ntra La Plié e Reba, linee dela corente che a empermetù de trè deméz pilons e fis per aria. »Ncora de setembre – conta l Capocomun Oscar Nagler – eve damané ...
17 de mei 2025
Meso nü y deplü onoranzes ala Festa de San Florian
I Stödafüch da Calfosch y Corvara é rová adöm a Calfosch en sabeda ai 3 de ma, por festejé San Florian y inaodé le camion nü. Deplü onoranzes é gnüdes surandades en chësta ocajiun. L’ombolt Robert Rottonara á podü pié do öna de chëstes
A Calfosch s’á iniann desfiré la festa de San Florian por i dui grups de Stödafüch dl Comun de Corvara. En sabeda ai 3 de ma, á i Stödafüch da Calfosch deboriada a chi da Corvara defilé do la santa mëssa dal magazin cina ia te plaza de dlijia. La Müjiga Corvara–Calfosch á acompagné i mëmbri dles uniuns sön plaza dl zënter, olache al é gnü a s’al dé, en ocajiun dla festa de San Florian, l’inaodaziun cun benedisciun dl camion nü y la surandada de deplü onoranzes. Nia ma n ...
A Calfosch s’á iniann desfiré la festa de San Florian por i dui grups de Stödafüch dl Comun de Corvara. En sabeda ai 3 de ma, á i Stödafüch da Calfosch deboriada a chi da Corvara defilé do la santa mëssa dal magazin cina ia te plaza de dlijia. La Müjiga Corvara–Calfosch á acompagné i mëmbri dles uniuns sön plaza dl zënter, olache al é gnü a s’al dé, en ocajiun dla festa de San Florian, l’inaodaziun cun benedisciun dl camion nü y la surandada de deplü onoranzes. Nia ma n ...
16 de mei 2025
Na storia longia 70 egn
L é chela de l'Union di Ladins de Fascia: la fondazion ofiziala é stata ai 19 de mé del 1955, e i documenc ne lascia avert ence n ‘mister’ en cont del prum president.
L é passà 70 egn da canche l’Union di Ladins de Fascia é stata costituida ofizialmenter. Na storia longia de idealism, amor per l ladin, empegn per l stravardament del lengaz, batalies per la revendicazion di deric de n popul. Na storia che tropes no cognosc o i à desmentià. Per chest, pean via apontin dal cedean toron de sia nasciuda ofiziala, su La Usc di Ladins fora per chest an vegnarà recordà outa per outa i vèresc che l’Union di Ladins e si militanc à fat, i obietives che l é stat arjont ...
L é passà 70 egn da canche l’Union di Ladins de Fascia é stata costituida ofizialmenter. Na storia longia de idealism, amor per l ladin, empegn per l stravardament del lengaz, batalies per la revendicazion di deric de n popul. Na storia che tropes no cognosc o i à desmentià. Per chest, pean via apontin dal cedean toron de sia nasciuda ofiziala, su La Usc di Ladins fora per chest an vegnarà recordà outa per outa i vèresc che l’Union di Ladins e si militanc à fat, i obietives che l é stat arjont ...
16 de mei 2025
Bufaure: n utol trei outes tant
Numeres da marevea tel bilanz prejentà ai sozi. En program investimenc per l nef impiant de Valvacin e l resservar da l’èga. Dant de la fin del an la fujion con la Ciadenac.
No l à sconet la gran sodesfazion l president de la sozietà de impianc portamont Bufaure Christian Lorenz tel ge prejentèr ai sozi (53 prejenc con 24 deleghes, l 80,24% del capital sozièl) l bilanz del ejercizie serà su ai 31 de dezember del 2024 te la radunanza chiamèda ite te sala de Consei de Comun de Sèn Jan en mèrtesc ai 6 de mé.
La sodesfazion per n cont economich, let ju ti detaes dal diretor Tiziano Rasom, che moscia n utol de beleche trei outes tant: 2.006.198 euro respet ai 734.145 ...
No l à sconet la gran sodesfazion l president de la sozietà de impianc portamont Bufaure Christian Lorenz tel ge prejentèr ai sozi (53 prejenc con 24 deleghes, l 80,24% del capital sozièl) l bilanz del ejercizie serà su ai 31 de dezember del 2024 te la radunanza chiamèda ite te sala de Consei de Comun de Sèn Jan en mèrtesc ai 6 de mé.
La sodesfazion per n cont economich, let ju ti detaes dal diretor Tiziano Rasom, che moscia n utol de beleche trei outes tant: 2.006.198 euro respet ai 734.145 ...
16 de mei 2025
Radijes e ereditas de i Ladis d’Anpezo
Zincuanta anes de storia, inze ‘na mostra in Cooperatia par contà de ra Union de i Ladis d’Anpezo, nasciuda del 1975. Fin de luio se pó sì a ra vede, par saé, par inparà, par voré ancora depì el ben de chesto paes
Ra festa par i zincuanta ane de ra Union de i Ladis de Anpezo ra śirà inaante par duto chesto an 2025. S’à scomenzà ades de ousciuda, co ra mostra che i à parecià su par ra sciares de ra Cooperatia.
R’é daerta da calche setemana, ma i à fato ra presentazion vendres pasà, ai 9 de maśo. Se podarà śì a ra vede fin el mes de luio, canche i betarà fora algo de outro: se sà che ‘l é tropa asociazion del paes che ‘s à acaro de dorà chera sciares, agnó che pasa tropa śente, par se bete al mostron, da ...
Ra festa par i zincuanta ane de ra Union de i Ladis de Anpezo ra śirà inaante par duto chesto an 2025. S’à scomenzà ades de ousciuda, co ra mostra che i à parecià su par ra sciares de ra Cooperatia.
R’é daerta da calche setemana, ma i à fato ra presentazion vendres pasà, ai 9 de maśo. Se podarà śì a ra vede fin el mes de luio, canche i betarà fora algo de outro: se sà che ‘l é tropa asociazion del paes che ‘s à acaro de dorà chera sciares, agnó che pasa tropa śente, par se bete al mostron, da ...
16 de mei 2025
Tò cumià dala mondura da polizai do carant’ani de servisc
Scumencià òvel cun 23 ani, śën nen al 62: l cumandant di polizaies de chemun Ivo Mussner va n pension do na vita per y sun la stredes de Sëlva. On ulù damandé do coche ie la situazion dl trafich y dla plazes dai auti y sambën nce de si esperienza ntan chisc ani
Nia mé n polizai, ma urmei n’istituzion – sibe per chëi da tlo che nce per i turisć, dantaldut chëi che vën uni ann, che l à plu iedesc laudà nchinamei ti media soziei per si gran mpëni a regulamenté l muvimënt sun streda y a tenì dut al orden. Do ades carant’ani de servisc tla ncëria de polizai de chemun va Ivo Mussner de Curzelon chëst ann n pension: mo se gòdel si dis de vacanza y l’ëura sëuraprò che l ova abina adum, ma dala fin de lugio inant saràl ...
Nia mé n polizai, ma urmei n’istituzion – sibe per chëi da tlo che nce per i turisć, dantaldut chëi che vën uni ann, che l à plu iedesc laudà nchinamei ti media soziei per si gran mpëni a regulamenté l muvimënt sun streda y a tenì dut al orden. Do ades carant’ani de servisc tla ncëria de polizai de chemun va Ivo Mussner de Curzelon chëst ann n pension: mo se gòdel si dis de vacanza y l’ëura sëuraprò che l ova abina adum, ma dala fin de lugio inant saràl ...
16 de mei 2025
Se fé la beles da vedli?
Na sëira da na sëur erotica: cun pascion, bona ueia y vel' reflescion plu sota à la grupa de teater dla jënt de tëmp »Überholspur« prejentà a Santa Cristina si pez dal titul »Nia da crëier: sés tla terza età – n tabù?«
Amor, sés y pascion, chël ne n’ie mia no zeche per la jënt de tëmp. O bën? Che n à debujën de vel’aicia, de zachei che te fej la beles, de amor nce mo canche n ie vedli, de chël àn ulù rujené cun l pez de teater dal titul »Unerhört! Sex im Alter – ein Tabu?«.
Do l gran suzes dla premiére a Persenon y reprejentazions te de plu luesc, coche nce a Corvara y a Lustenau tl Vorarlberg, ie l pez nce unì purtà dant tla sala de Chemun a Santa Cristina n juebia dl’ena passeda. La ...
Amor, sés y pascion, chël ne n’ie mia no zeche per la jënt de tëmp. O bën? Che n à debujën de vel’aicia, de zachei che te fej la beles, de amor nce mo canche n ie vedli, de chël àn ulù rujené cun l pez de teater dal titul »Unerhört! Sex im Alter – ein Tabu?«.
Do l gran suzes dla premiére a Persenon y reprejentazions te de plu luesc, coche nce a Corvara y a Lustenau tl Vorarlberg, ie l pez nce unì purtà dant tla sala de Chemun a Santa Cristina n juebia dl’ena passeda. La ...
