La Usc di Ladins

Incuoi intor la una per gauje ncora da ciarì l rimorchio den camion dal legnam che jiva dal jof de Valparola del vars de la Val Badia l s'à rebaltà e dut l legnam che l ava su l s'à sgarnelà per strada. Ntel inzident s'à fat mal un de chi che jiva co le rode e sul luoch s'é darè a spetà l elicotero. Chilò valgune foto che é stade publicade su la plata Facebook del Forte Tre Sassi.

Denis Costa da Badia á lié süa pasciun por i jolers cun la pasciun da fá jö. N mix che l’á condüt lunc.
Sce i odëis por incërch retrac di jolers de socurs de Südtirol, spo él na buna probabilité che le fotograf ais inom Denis Costa. Denis vir a San Linert de Badia, á 32 agn y á tres lauré tl ciamp dla gastronomia. Bele da pice insö ál indere la pasciun por chëstes mascins, che al á sëgn lié ala pasciun da fá jö y ince al respet che al á por i socoridus instësc. Cun chësc "moscedoz" garetel retrac demorvëia, che ti pormët a chi che ti ciara da cuché ite da n punt d’odüda particolar tles ...

A la garejèda sun Mont de Sousc à tout pèrt con de bie resultac Daniele Verra e Adele Pollam che à vent l titol de “più esperta”
En domenia ai 7 de messel se à dejout la setima edizion de la Seiser Alm Half Marathon, la mesa maratona de corsa su la Mont de Sousc. Chesta mont de la Dolomites per sia gran spersa l’é la più grana de l’Europa. L temp l’era dassen bon, enceben che te vèlch moment l se à mingol snigolà. Chest l'é stat n gran vantac per i atlec, dalajà che la garejèda la é stata duta a soreie e donca dassen sfadiousa per l ciaut. A la garejèda se à scrit ite 700 concorenc. La é pontèda demez da les 10 dadoman ...

Seniëur Pluan de Santa Cristina Raimund Perathoner ie chëst ann sessant’ani preve, la Mëssa Nevela òvel dit tl 1959. N bel iubileum "Mëssa Nevela te Gherdëina". L fossa sambën bel sce l titul fajëssa referimënt a al didancuei. Danz che savon che l ne vën do tan che degun prevesc. Tan deplù iel per Santa Cristina na fertuna a avëi n si pluan, Sn. Raimund, che festejea chëst ann i sessant’ani da preve y i trënt’ani coche pluan a Santa Cristina. Foto: Sn. Raimund, pluan de Santa Cristina.Deplù tla ...

L simposie de scultura sun Bufaure “Mostra chi 6” à sport stimoi de riflescion e calità conzetuala e tecnica te l’èrt. Event garatà per chesta pruma edizion, venta da Daniela Romagnoli
L’aea per titol “Mostra chi 6” l nef event che é stat metù a jir sun Bufaure chest istà per endrez de “Only Light”, na agenzìa de servijes che da egn te Fascia se cruzia de evenc e consulenzes, semper con n eie ascort a valorisèr ence l’aspet spiritual apede a che material.

Per 5 dis, da mèrtesc ai 2 enscin en sabeda ai 6 de messèl, 6 artisćse à sproà a creèr sia opera zipian fora na bora de legn, aldò de na formula jà sperimentèda te Fascia col Simposie Toni Gross.

Arianna Gasperina, Michael ...

N pudëssa miné de vester a Roma, ma la ne n'ie nia nsci:chësc ie te Gherdëina, da se daudé!

I assessurs por la scora y i suranstanc scolastics á presenté incö ai 15 de messé a Balsan n bilanz dl ann de scora pormó jü a piz
Iniann á la conferënza stampa tradizionala dl fin dl ann de scora metü man cun n’introduziun da pert di assessurs por la scora ladina Daniel Alfreider, por la scora todëscia Philipp Achammer y por la scora taliana Giuliano Vettorato. L’assessur Alfreider á sotligné por l’ocajiun "l’importanza da svilupé inant trëi pilastri fondamentai de nosta scora ladina: da öna na pert l’insegnamënt dla cultura y dl lingaz ladin adöm cun le sostëgn dl plurilinguism, mo ince la introduziun de na relaziun ...

Na dita todëscia á porvé da ti fá paié a na ëra de Badia daimpró da 1.000 euro, por sorvisc che ara n’â mai damané.
Cun l’internet y i smartphones él nasciü ince por i trapoluns poscibilités nöies da condü tla tënora les porsones y ti trá fora de tacuin val’ euri. Sües tecniches vëgn tres plü fines y baldi él tres indô porsones che toma ite y vëgn insciö lëdies de scioldi che ares s’á davagné cun fadia. En chësc de l’ái ince porvada cun na ëra de Badia, patrona de n afitaciamenes. Ëra ne s’á por fortüna nia lascé trá sura mësa fora, mo ara á cherdé sö te redaziun d’La Usc por cunté de süa esperiënza, cun le ...

Scialdi garatà ie l cunzert de Karin Nakagawa y Jean-Daniel Granruaz cun undesc pec de mujiga che ie stat n dumënia ai 14 de lugio n ucajion dl Di dla Unità Ladina tl Palaz di Cungresc a Urtijëi y che va ite te n proiet plu lerch metù a jì dala Union Generela di Ladins dla Dolomites, ulache l vën paredlà la doi cultures ladina y iaponeja, metan adum la mujiga tradiziunela ladina cun meludies iaponejes. La presidënta Milva Mussner: "La simbiosa tres la mujiga". Na meludia ladina resta la ...

La sociazion sportiva fascèna se endreza per la sajon: neves dal marcià, abonaments e setor di joegn
Col jir inant de l’istà, se scurta vigni dì l temp che mencia al scomenz del campionat de Alps Hockey League, competizion che veit da vèlch an enscinuèda la squadra fascèna di Falcons. La dirigenza del Fascia la laora giornèda dò giornèda per sturtèr sù la formazion che cognarà ge fèr front a la sajon 2019-2020. Con l scomenz de messèl l'é ruà vèlch neva ofiziala di jiadores rué a defener i colores de la squadra fascèna de gra al marcià. Bendeché se sent dir che a hockey se jia de 5 contra 5, ...

Chëst ann ie la festa sun plaza n la Segra de Urtijëi inò unida metuda a jì dala Mujiga dl luech. Per savëi coche la ie jita, ti ons fat na ntervista al presidënt Diego Kostner. "La proscima Segra uel vester defin zënza plastica", àl dit tres La Usc. Foto: Pra la gran defileda dla Mujiga de Santa Cristina deberieda cun i Destudafuech, i Scizeri y la Lia di Guanc dala gherdëina de Urtijëi. La ntervista ntiera tla edizion stampeda di 12 de lugio.

Ambient, cultura, gastronomìa e musega te anter noscia Dolomites
Sot la crepes de Piz Ciavazes e Pordoi, anter l’acort di pre e di bosćde Ròa e Pradel, la veia monts de Cianacei, en sabeda e en domenia ai 6 e ai 7 de messèl, l’é stat “Da na tieja in l’autra”. La tiejes les à avert si ujes e l’erba la é stata taèda e enlumenèda per ge dèr lèrga a la neva festa che à avert l’istà a Cianacei. N’outa, su per chesta zones, i aves de la jent de Cianacei i jìa a fèr fegn, i dormìa anter la brees de la tiejes e i vivea fora per la sajon ciauda. Anter chisc lesc ...

Chest goern provinzial, a trazion leghista, l fasc ogne dì più marevea per soe toute de posizion, mencianza de projetualità, dependenza dal goern zentral, ence el a trazion leghista.L fat de l'ors M49, con l'ordenanza de l brancar da man del president Fugatti, dò n lonch via vai de letre anter la Provinzia de Trent e l Minister Costa, somea esser doventà l problem più urgent e emportant, sora dute la costion soziale, economiche, de lurier, sanitare, de scola, demografiche de duta la provinzia; ...

Dan dui agn, por sü 25 agn, â l’UCL-Uniun Ciantauturs Ladins metü da jí n concurs de cianties originales ladines. Sëgn é les registraziuns te stüde fates
Le titul dla CD nöia é "Rais de nüsc tëmps", orü insciö dai jogn instësc che á tut sö söes cianties tl stüde manajé da Benni Valentin a Badia. Diesc é indöt les cianties dl album, dötes originales y scrites dai ciantauturs instësc. Chisc é: "Gasubi", duo metü adöm da Gabi y Susi Mutschlechner d’Al Plan de Mareo, "Music Ways" cun Bruno Irsara de Badia, y Daniel Willeit d’La Pli de Mareo.
Daniel Willeit da Plazores â davagné dan dui agn le concurs porté dant dal vi a La Pli de Mareo, deboriada cun ...

Pervia dla situazion dl tëmp che on abù chëst ann de mei, ne n’iel nia stat n bon ann per l’eves y nsci nianca no per la miel. Almanco n generel te Südtirol. De chësc ons rujenà tla ntervista cun Fabian Demetz, cunselier dla Lia dal’Eves. Foto: L Cunsëi dla Lia de Chëi dal’Eves. La ntervista ntiera tla edizion stampeda di 12 de lugio.

Un istade par se ciatà, da inparà algo de outro de chesto paes
I và inaante par deboto doi mesc, da i 17 de luio fin a i 4 de setenbre, i »Mercui de ra cultura ladina« vorude anche par sto an d'istade da ra Union de i Ladis d'Anpezo.

Deplù te la edizion dl 12 de messel

I gnun plü vedli: la Comunité Comprensoriala Val de Puster á presenté le stüde sön l’assistënza a ciasa: le bojëgn vëgn tres maiú, la ciarestia de personal ince. Chësc mët dan da desfides nöies
Tl 2030 sará vigni terza porsona te Puster y tla Val Badia sura 60 agn. Sön n möt danter i 0 y 14 agn tomará spo dui zitadins sura 60 agn. L’invedlamënt demografich dla sozieté vá inant zënza lascé do. Chësc cambiamënt epocal dla strotöra soziala á porté la Comunité Comprensoriala Val de Puster a mëte da jí n stüde sön l’assistënza a ciasa.

Le sorvisc de Assistënza a ciasa acompagnëia porsones che á debojëgn de cura y assistënza y ti dá sostëgn tl ambiënt olache ares é ausades da sté. La ...

Ciáfera na funziun nöia?
Al vëgn bele baié da dui agn, zacan n de á na delegaziun publica fat na ispeziun tla residënza vedla che ti alda aldedaincö ala Cassa Raiffeisen Val Badia. Tres sinergies finanziares podessera jí da renové y strotoré danü la granciasa storica, mo ci fá denfora?

Aladô di politics y aministradus ladins tla Provinzia y Regiun él na oportunité: la granciasa Freyegg a Picolin podess deventé n zënter dla jonëza (p.ej. ostel) internazional, na ciasa de formaziun o ince n zënter cultural. O daldöt val’ ...

N vënderdi dl'ena passeda iel stat la giaurida dla mostra de mubilia, zipleda y laureda ora dala jënt dl Perù. La mostra ie davierta nchin ai 23 de lugio. L ie danter l auter da udëi mubilia d’uni sort, liec, mëises, ma nce vel’ auter lëur coche chëutres o servietes per i mëndri. Da Gherdëina nchin tl Perù La mostra vën metuda a jì dala grupa “Gherdëina per l Perù”, n proiet nasciù tl 1981 tres Max Moroder, nce ël prejënt pra la giaurida. Coche conta l pere dl ambolt de Urtijëi ie ël zacan jit ...