17 de messel 2026
Desgrazia sot al Piz La Ila: plüra por Martina Valentin
Le bur’ inzidënt é sozedü inier domisdé sön le tru che condüj dal Piz La Ila jö y passa fora por la pista Altin. Por l’ëra che é tomada fora d’auto n’él plü sté nia da nen fá canche ara é rovada te ospedal a Balsan
Le fat é gnü a s’al dé en jöbia domisdé incër les cater tla localité Altin a La Ila, canche les döes porsones dl post s’â metü sön tru cun l’auto por gní jö devers de La Ila. Bonamënter á le ciafer dl meso pordü le control sön la strada forestala y l’ëra, Martina Valentin (78 agn) de Badia, é tomada fora dl meso tratan la scassada. Les condiziuns dl’ëra é stades atira critiches. Ara é gnüda trasportada de prescia cun le joler dl Aiüt Alpin Dolomites tl ospedal a Balsan, olache ara á lascé de ...
Le fat é gnü a s’al dé en jöbia domisdé incër les cater tla localité Altin a La Ila, canche les döes porsones dl post s’â metü sön tru cun l’auto por gní jö devers de La Ila. Bonamënter á le ciafer dl meso pordü le control sön la strada forestala y l’ëra, Martina Valentin (78 agn) de Badia, é tomada fora dl meso tratan la scassada. Les condiziuns dl’ëra é stades atira critiches. Ara é gnüda trasportada de prescia cun le joler dl Aiüt Alpin Dolomites tl ospedal a Balsan, olache ara á lascé de ...
17 de messel 2026
N auter an de scola se à serà su
N an bon per la Scola Ladina de Fascia, con cinch 100/100 a la matura ti licees e adertura cater laudes a la mesènes. Forin Fiem la doi ezelenzes (una con lauda) é jites duta does a studenc fascegn.
Ti trei licees scientifich, artistich e ladin di lengac de la Scola de Fascia, chest an l é stat 81 studenc che à fat l ejam de matura. Demò n student é vegnù fora co la valutazion più bassa de 60 sun 100 e ben 14 à passà via 90/100.
La valutazion mesèna per clas passa via l 80 e no la va mai sot l 78; la valutazion maora l é te la V linguistich sezion A, che à arjont na media de 88,9. Cater studentes (dut eles) se à vadagnà la maor stima de 100/100 ma no l é stat nesciuna lauda. Lauda che ...
Ti trei licees scientifich, artistich e ladin di lengac de la Scola de Fascia, chest an l é stat 81 studenc che à fat l ejam de matura. Demò n student é vegnù fora co la valutazion più bassa de 60 sun 100 e ben 14 à passà via 90/100.
La valutazion mesèna per clas passa via l 80 e no la va mai sot l 78; la valutazion maora l é te la V linguistich sezion A, che à arjont na media de 88,9. Cater studentes (dut eles) se à vadagnà la maor stima de 100/100 ma no l é stat nesciuna lauda. Lauda che ...
17 de messel 2026
Dolomyths Run: edizion da record
N temp da marevea à permetù de arbassèr l temp te la Trail, tant sui 42 che sui 12 chilometres. Trei medaes de arjent é jites te Gherdena a Alex Oberbacher e ai frèdes Samuel e Sofia Demetz. Lorenzo Cagnati e Arianna Del Pino à venciù la Sky.
Con la trei competizions de la DolomythsRun, la Trail da 42 e da 12 chilometres la sabeda e la Sky la domenia, te la fin de setemèna dai 11 e 12 de messèl ence chest an Cianacei l é doventà la capitala de la corsa sa mont. Concorenc da 44 Paijes desferenc é rué te Fascia per chest event sportif de gran nonzech.
La garejèdes é peèdes via la sabeda da les 7 da doman: 280 atlec al start da Cianacei per la Trail sun doi mesures, duc adum envers Penìa e Fedaa fin sal refuge Cima 11 olache l era l ...
Con la trei competizions de la DolomythsRun, la Trail da 42 e da 12 chilometres la sabeda e la Sky la domenia, te la fin de setemèna dai 11 e 12 de messèl ence chest an Cianacei l é doventà la capitala de la corsa sa mont. Concorenc da 44 Paijes desferenc é rué te Fascia per chest event sportif de gran nonzech.
La garejèdes é peèdes via la sabeda da les 7 da doman: 280 atlec al start da Cianacei per la Trail sun doi mesures, duc adum envers Penìa e Fedaa fin sal refuge Cima 11 olache l era l ...
17 de messel 2026
L’ert röia en dialogh cun la restoraziun
Elisa Rungger da Rina é l’artista che mët fora na seleziun de sües operes tl »Artalpine Exhibit Space« dla ütia Piz Boé chësc isté
Te vigni sajun turistica se müda jö les operes tl »Artalpine Exhibit Space« – le salamënt d’esposiziun sön la ütia de Piz Boé. Tla »Alpine Lounge«, le restorant dla strotöra, á artistes y artisć ladins l’ocajiun da mëte fora sües operes. Por chësta sajun da d’isté mët fora Elisa Rungger da Rina na seleziun de operes desvalies: depënc a öre sön peza de lin o tecnica moscedada sön papier.
La mostra porta a löm le prozes creatif che vá danfora, mo nia ma: ara se taca ite al tema che á afasciné ...
Te vigni sajun turistica se müda jö les operes tl »Artalpine Exhibit Space« – le salamënt d’esposiziun sön la ütia de Piz Boé. Tla »Alpine Lounge«, le restorant dla strotöra, á artistes y artisć ladins l’ocajiun da mëte fora sües operes. Por chësta sajun da d’isté mët fora Elisa Rungger da Rina na seleziun de operes desvalies: depënc a öre sön peza de lin o tecnica moscedada sön papier.
La mostra porta a löm le prozes creatif che vá danfora, mo nia ma: ara se taca ite al tema che á afasciné ...
17 de messel 2026
Montes russes sun Secëda
La artista Muriel Senoner à lascià stampé chertes de Gherdëina cun fotografies lauredes ora dala nteligënza artifiziela. L resultat? Imagins "kitsch" che fej rujené
La artista Muriel Senoner, chersciuda su a Urtijëi y che viv śën a Bulsan, à metù ora chisc dis tla vedrina dl Circolo-Lia Mostra d’Ert de Urtijëi y sun n stender iló daujin si chertes cun motifs de Gherdëina, fotografies lauredes ora dala nteligënza artifiziela che mostra n mond artifiziel esagerà, crià dal y per l turism.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
La artista Muriel Senoner, chersciuda su a Urtijëi y che viv śën a Bulsan, à metù ora chisc dis tla vedrina dl Circolo-Lia Mostra d’Ert de Urtijëi y sun n stender iló daujin si chertes cun motifs de Gherdëina, fotografies lauredes ora dala nteligënza artifiziela che mostra n mond artifiziel esagerà, crià dal y per l turism.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
17 de messel 2026
La sëires de chësc instà
Cun l zënter nuef iel mo plu bel a mëter a jì sëires per turisć y chëi da tlo. S.Cristina pieta ntan chësc instà inò truepa manifestazion desvalives
Bele n vënderdi passà àn metù a jì la sëira dl vin, sëira che plej dassënn y che tira for adalerch truepa jënt. Chëst ann àn pità inò velch de nuef. Sun plaza Dosses iel unì metù su na cabina de na furnadoia cun na lerch per cater persones. Mës’ëura alalongia pudòven ciarcë vins y scuté su per mes’ëura cie che n sommelier cuntova n con’ de chisc bon goc. Ajache l fova mé da garat puecia lerch fova chësta riesc venduda ora. Duc i autri nteressei à pudù ciarcë vins pra i stonc dla vint firmes ...
Bele n vënderdi passà àn metù a jì la sëira dl vin, sëira che plej dassënn y che tira for adalerch truepa jënt. Chëst ann àn pità inò velch de nuef. Sun plaza Dosses iel unì metù su na cabina de na furnadoia cun na lerch per cater persones. Mës’ëura alalongia pudòven ciarcë vins y scuté su per mes’ëura cie che n sommelier cuntova n con’ de chisc bon goc. Ajache l fova mé da garat puecia lerch fova chësta riesc venduda ora. Duc i autri nteressei à pudù ciarcë vins pra i stonc dla vint firmes ...
17 de messel 2026
Costruí la porsona tla trasformaziun
Comentar de pruma
En valgünes conscideraziuns söl’Enziclica »Magnifica Humanitas« de Papa Leo XIV
Tl tëmp dl’inteliënza artifiziala che i viun, vëgn l’umanité metüda dan na dezijiun: sce se lascé condüje dala tecnologia y dal progres sciöche prinzips susc sön chi che an pó costruí nosta zivilté, o sce mëte al zënter la dignité dla porsona umana, cheriada da Nosc Signur. (de Klaus Costabiei)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
En valgünes conscideraziuns söl’Enziclica »Magnifica Humanitas« de Papa Leo XIV
Tl tëmp dl’inteliënza artifiziala che i viun, vëgn l’umanité metüda dan na dezijiun: sce se lascé condüje dala tecnologia y dal progres sciöche prinzips susc sön chi che an pó costruí nosta zivilté, o sce mëte al zënter la dignité dla porsona umana, cheriada da Nosc Signur. (de Klaus Costabiei)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
17 de messel 2026
Mauro Defrancesco Piciazin, galarist e pascionà de art contemporana
Dancà y da na pert
Ne diste valch de te?
Gé son da Moena, clas 1970, son nasciù a Ciavales te na bela not de pievia. Me è diplomà a la Scola d’Art de Poza, dapò son jit a Unejia a far architetura urbanistica. Aló è tacà a laorar per la Bienala de Unejia e se à avert dut n mondo, son restà encantà a veder i alestimenc, i staff internazionai, i gregn artisć, coche laora i curadores de le mostre.
Da chiò él nasciù toa pascion per l’art contemporana?
Ei, aló son stat per mingol de egn e è descorì chesta mia ...
Ne diste valch de te?
Gé son da Moena, clas 1970, son nasciù a Ciavales te na bela not de pievia. Me è diplomà a la Scola d’Art de Poza, dapò son jit a Unejia a far architetura urbanistica. Aló è tacà a laorar per la Bienala de Unejia e se à avert dut n mondo, son restà encantà a veder i alestimenc, i staff internazionai, i gregn artisć, coche laora i curadores de le mostre.
Da chiò él nasciù toa pascion per l’art contemporana?
Ei, aló son stat per mingol de egn e è descorì chesta mia ...
17 de messel 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 6 de lugio iel stat n ntervënt pra n’ëila che ie tumeda cun la roda sun Mont de Sëuc. La se à fat dassënn mel al torax. Do la prima cures iesen julei limpea tl spedel de Bulsan.
Domesdì iel stat n ntervënt ulache n ël ie unì menà cun l’ambulanza tla sënta a Puntives davia che n ova suspetà che l ti ëssa dat l bòt. N l à menà cun l joler a Bulsan.
Mo n ntervënt fova tl tert domesdì per n mut che ie tumà cun la roda da downhill sun Jëuf de Frea. Do la prima terapia contra l mel da pert dl dutor, ...
Domesdì iel stat n ntervënt ulache n ël ie unì menà cun l’ambulanza tla sënta a Puntives davia che n ova suspetà che l ti ëssa dat l bòt. N l à menà cun l joler a Bulsan.
Mo n ntervënt fova tl tert domesdì per n mut che ie tumà cun la roda da downhill sun Jëuf de Frea. Do la prima terapia contra l mel da pert dl dutor, ...
16 de messel 2026
Paesaji introspetifs
Pinsiers filosofics incunta förtl artistich tles operes metüdes fora da Michael Riffeser tl Istitut Ladin Micurá de Rü. Forma y corú se moscëda y se desfanta, dan vita a paesaji naturai en metamorfosa
»Tat tvam asi« é le titul dla pröma mostra dl artist da Gherdëna Michael Riffeser, che á metü fora tl salf dl Istitut Ladin Micurá de Rü sües operes te na mostra individuala. I chedri cun tecnica moscedada descür paesaji naturai y introspetifs che se coliëia ala filosofia orientala, mo ne lascia nia da cunté dl prozes creatif personal dl artist.
»Al é tres le ciaré itepert che i tolun cosciënza de nosta natöra. Ara se coliëia a döt ci che é incër nos ia. Chël che i odun da defora n’é nia ...
»Tat tvam asi« é le titul dla pröma mostra dl artist da Gherdëna Michael Riffeser, che á metü fora tl salf dl Istitut Ladin Micurá de Rü sües operes te na mostra individuala. I chedri cun tecnica moscedada descür paesaji naturai y introspetifs che se coliëia ala filosofia orientala, mo ne lascia nia da cunté dl prozes creatif personal dl artist.
»Al é tres le ciaré itepert che i tolun cosciënza de nosta natöra. Ara se coliëia a döt ci che é incër nos ia. Chël che i odun da defora n’é nia ...
16 de messel 2026
N detelpai de cher Bepi, Ciamorc e Amich, ades e per semper
I Omegn da mont se à strent dintorn a Giuseppe Dellantonio che con sie 103 egn l é l menacrep più de età de la Tèlia. La messa, la festa e i recognoscimenc a Ciampedel.
En domenia ai 12 de messèl l é stat ‘una de cheles giornèdes che a la vita ge dèsc valor, color e or’. I Ciamorces de Fasha e la comunanza se à strent dintorn a Giuseppe Dellantonio ‘Bepi Tasin’ che con sie 103 egn l é l menacrep più de età de la Tèlia.
La festa é stata endrezèda con cher e empegn dal president di Ciamorces Ivan Vian. Dantfora la messa grana te gejia de Ciampedel ofizièda da don Mario Bravin olache l é stat let ju ence la paroles de vejinanza del Piscop de Trent Lauro Tisi: »La ...
En domenia ai 12 de messèl l é stat ‘una de cheles giornèdes che a la vita ge dèsc valor, color e or’. I Ciamorces de Fasha e la comunanza se à strent dintorn a Giuseppe Dellantonio ‘Bepi Tasin’ che con sie 103 egn l é l menacrep più de età de la Tèlia.
La festa é stata endrezèda con cher e empegn dal president di Ciamorces Ivan Vian. Dantfora la messa grana te gejia de Ciampedel ofizièda da don Mario Bravin olache l é stat let ju ence la paroles de vejinanza del Piscop de Trent Lauro Tisi: »La ...
16 de messel 2026
L trofeo va ai pardacegn
L tornoi Soraga League se à serà su ai 4 de messèl con la premiazions e na bela festa.
La se à serà su con na gran festa en sabeda ai 4 de messèl la 5^ edizion del tornoi de balon a cinch Soraga League. Dai 18 de jugn per doi setemènes la 11 squadres scrites ite se à endesfidà a eliminazion sul ciamp de balon de Soraga per venjer i trofees metui a la leta.
Chest an la squadres era spartides fora coscita. Tel giron A: Sun Sela FC, Tibie e Peroni, FC Pizmeda, Cunie FC e US Litegosa. Tel giron B: Nosbari FC, I Cater CC, Tutti Pazzi, FC Stortenham, I Vesini del Feudo e Tim ...
La se à serà su con na gran festa en sabeda ai 4 de messèl la 5^ edizion del tornoi de balon a cinch Soraga League. Dai 18 de jugn per doi setemènes la 11 squadres scrites ite se à endesfidà a eliminazion sul ciamp de balon de Soraga per venjer i trofees metui a la leta.
Chest an la squadres era spartides fora coscita. Tel giron A: Sun Sela FC, Tibie e Peroni, FC Pizmeda, Cunie FC e US Litegosa. Tel giron B: Nosbari FC, I Cater CC, Tutti Pazzi, FC Stortenham, I Vesini del Feudo e Tim ...
16 de messel 2026
Doa strades intrà Anpezo e Roccaraso
L é pasà deboto zento ane da canche i doi fardiei Ferdinando e Renato Valle de Moris i à lourà in Abruzzo, par fei cresce el sport e el turismo; ades ‘l é i so gnomes su ra tabeles
Inze ‘l paes de Roccaraso, da i 28 de śugno ‘l é doa strades che porta i gnomes de Ferdinando Valle e Renato Valle. Inze chesto paes de ’l Abruzzo, in provinzia de L’Aquila, i à vorù se pensà de chiste doi anpezane, i fardiei Valle de Moris, che i ea śude là i prime ane Trenta del Noezento, a fei nasce el turismo e el sport de i schie su chesta crodes de ’l Appennino. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Inze ‘l paes de Roccaraso, da i 28 de śugno ‘l é doa strades che porta i gnomes de Ferdinando Valle e Renato Valle. Inze chesto paes de ’l Abruzzo, in provinzia de L’Aquila, i à vorù se pensà de chiste doi anpezane, i fardiei Valle de Moris, che i ea śude là i prime ane Trenta del Noezento, a fei nasce el turismo e el sport de i schie su chesta crodes de ’l Appennino. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
16 de messel 2026
Doi podesć per chëi de Gherdëina
N bel segondo plazamënt per Alex Oberbacher pra la Dolomyhts Run de 42 chilometri y n bel prim plazamënt per Luca Clara pra la Rosengarten Sky Marathon sun la destanza de 36 chilometri
N sada ai 11 de lugio iel stat la nona edizion dla “Rosengarten Trail Sky Marathon” cun l start y l travert a Tiers. Pra la garejeda de 36 chilometri à venciù nosc atlet di Gherdëina Runners Luca Clara de Tluses (Martini Speed Team) cun n tëmp de 3 ëura, 41 menuc y 53 secunc.
Per i Gherdëina Runners, Christian Ongaro
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 17 de lugio.
N sada ai 11 de lugio iel stat la nona edizion dla “Rosengarten Trail Sky Marathon” cun l start y l travert a Tiers. Pra la garejeda de 36 chilometri à venciù nosc atlet di Gherdëina Runners Luca Clara de Tluses (Martini Speed Team) cun n tëmp de 3 ëura, 41 menuc y 53 secunc.
Per i Gherdëina Runners, Christian Ongaro
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 17 de lugio.
16 de messel 2026
N drë’ ërt y mo na majera hez
Chëst ann iel stat la 10ejima edizion dl turnoi de juech dala codla sal luech da Curijel te Sëlva
Diesc ani iel bele ca da canche Christian Perathoner de Sëlva à urganisà per l prim iede l turnoi de juech dala codla sun l pra dan a si luech da paur sa Curijel. L ne n’ie nia l turnoi tlassich sun n ciamp bel ndrët, ma l vën jugà sun n pra ërt. Povester a vel un o vel’autra de vo bele fat pea y/o ie jit a cialé pro, ma da dì iel che l ie for na drëta blëita.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora chësc vënderdi ai 17 de lugio.
Julia Lardschneider
Diesc ani iel bele ca da canche Christian Perathoner de Sëlva à urganisà per l prim iede l turnoi de juech dala codla sun l pra dan a si luech da paur sa Curijel. L ne n’ie nia l turnoi tlassich sun n ciamp bel ndrët, ma l vën jugà sun n pra ërt. Povester a vel un o vel’autra de vo bele fat pea y/o ie jit a cialé pro, ma da dì iel che l ie for na drëta blëita.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora chësc vënderdi ai 17 de lugio.
Julia Lardschneider
15 de messel 2026
La gran binèda del 1946 rua te aula del Senat
La senatora Elena Testor, te sie intervent te aula del Senat endèna la sentèda dai 14 de messèl, l'à recordà l cedean e l’à uzà fora l empegn de tor su chela ritajon.
Ai 14 de messèl del 1946 i ladins se binèa sun Jouf de Sela per protestèr contra la spartijon e domanèr l recognosciment desche grop etnich. 80 egn do chest cedean é stat recordà ence te aula del Senat de la Republica. En mèrtesc ai 14 de messèl la senatora ladina Elena Testor à domanà la parola endèna la sentèda de assemblea nr 436 con n intervent per recordèr la Gran encontèda del 1946 e uzèr fora l empegn de tor su chela ritajon. »Ai 14 de messèl zelebron n cedean che no partegn demò a la ...
Ai 14 de messèl del 1946 i ladins se binèa sun Jouf de Sela per protestèr contra la spartijon e domanèr l recognosciment desche grop etnich. 80 egn do chest cedean é stat recordà ence te aula del Senat de la Republica. En mèrtesc ai 14 de messèl la senatora ladina Elena Testor à domanà la parola endèna la sentèda de assemblea nr 436 con n intervent per recordèr la Gran encontèda del 1946 e uzèr fora l empegn de tor su chela ritajon. »Ai 14 de messèl zelebron n cedean che no partegn demò a la ...
15 de messel 2026
Detelpai Giana, paussa en Pasc
N muie de jent se à troà a Moena per ge dar l ultim salut a chesta femena forta, lurenta e stolza de sia identità.
En lunesc ai 13 de messal n muie de jent se à troà a Moena per ge dar l ultim salut a Giana Sommavilla del Tonolerchie, se n jita fora de n bel nia te ospedal de Trent ai 10 de messal, l’aea 75 egn.
Dintorn a si fies Pierangelo e Margherita se à strent duc chi che l’à cognosciuda, che à spartì con ela n toch de strada, sul lurier o con la Compagnia di Scizeres, o ence bele demò la pascion per la natura, la mont, i ciavai ma soraldut per nosce reisc e tradizion ladine.
N muie de amisc e peconc à ...
En lunesc ai 13 de messal n muie de jent se à troà a Moena per ge dar l ultim salut a Giana Sommavilla del Tonolerchie, se n jita fora de n bel nia te ospedal de Trent ai 10 de messal, l’aea 75 egn.
Dintorn a si fies Pierangelo e Margherita se à strent duc chi che l’à cognosciuda, che à spartì con ela n toch de strada, sul lurier o con la Compagnia di Scizeres, o ence bele demò la pascion per la natura, la mont, i ciavai ma soraldut per nosce reisc e tradizion ladine.
N muie de amisc e peconc à ...
15 de messel 2026
La rezenjion de Daniele Verra
Chest meis l pascionà de libres da Cianacei ne rejona de "L'Ultima Odissea" (The last Odyssey) de James Rollins e del marcià di 'best seller', con n eie belebon critich.
Ence l liber anchecondì l é n ben de consum. L numer de publicazions che vegn fora ogne dì l é dassen aut e, sessaben, no dut chel che vegn publicà meritassa de ruèr sun nosc comodin. Ampò ence chel di libres oramai l é n marcià desche n auter. I libres é sorii da comprèr e se i troa daperdut, ence te la copratives e i autogrill. Se va te boteiga di libres e se n compra semper de massa, desche i ciuzé... te chest nef mond de liber-marcià i autores i vegn spenc a publichèr ence canche i no ...
Ence l liber anchecondì l é n ben de consum. L numer de publicazions che vegn fora ogne dì l é dassen aut e, sessaben, no dut chel che vegn publicà meritassa de ruèr sun nosc comodin. Ampò ence chel di libres oramai l é n marcià desche n auter. I libres é sorii da comprèr e se i troa daperdut, ence te la copratives e i autogrill. Se va te boteiga di libres e se n compra semper de massa, desche i ciuzé... te chest nef mond de liber-marcià i autores i vegn spenc a publichèr ence canche i no ...



