15 de agost 2022
La segnora de Dolèda e l ciastel de Larcioné
Su La Usc nr 31 Fabio Chiocchetti, te sia rubrica "Paroles fora de crigna", ne fèsc jir ite mingol te la toponomastica, vardan la reijes e l segnificat de vèlch inom de lesc de noscia val.
Père Frumenzio, pere om, à pardicià na vita enderno dijan che Ciampedìe no à nia a che veder col Segnoredìe, ma l’é bele demò l plural de ciampedel, donca ‘i ciampedìe’ (che vel pa dir ‘campigoi’ da jir past, no mia ciampes da arèr, noe?...). Emben, l’é amò jent spervaja che colassù sie ‘l Ciamp de Die’. Viapura, nesc peres veies aea debesegn de creer te chesta sòrt de etimologìes populères (o paraetimologìes), ajache magari anter l Crep de Sènt’Uiana da na man e l Ciamp de Die da l’autra ence ...
Père Frumenzio, pere om, à pardicià na vita enderno dijan che Ciampedìe no à nia a che veder col Segnoredìe, ma l’é bele demò l plural de ciampedel, donca ‘i ciampedìe’ (che vel pa dir ‘campigoi’ da jir past, no mia ciampes da arèr, noe?...). Emben, l’é amò jent spervaja che colassù sie ‘l Ciamp de Die’. Viapura, nesc peres veies aea debesegn de creer te chesta sòrt de etimologìes populères (o paraetimologìes), ajache magari anter l Crep de Sènt’Uiana da na man e l Ciamp de Die da l’autra ence ...
15 de agost 2022
Laura Mair d'arjënt tl ITF da 15.000$ a Padova
Per la tennista jëuna de Sëlva se àl tratà dla prima finela ITF, te chëla che la à messù ti la zeder te doi set a Federica Bilardo. Per Mair fòvel l otavo match te n'ena, davia che la à scumencià l turnoi dala cualificazions
Deplù tla edizion de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 19 de agost.
Deplù tla edizion de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 19 de agost.
15 de agost 2022
I troes del ideèl, sa mont e te la vita
Te la scontrèda de Ispirazions d’istà a Soraga Maurizio Gentilini, Anna Facchini e don Erminio Vanzetta à metà al luster ejempies de solidarietà e de condivijion.
»La via dell’ideale« l é l inom che Armando Aste ge à dat a na via sul parei Sud de la Marmolèda, orida del 1964 ensema a Franco Solina. E l é ence l titol de la scontrèda cernù per la rassegna de Ispirazions d’istà che, en mèrtesc ai 2 de aost a La Gran Ciasa a Soraga, à vedù la partezipazion de Maurizio Gentilini, autor de la biografia de Aste »Ho scalato un ideale« data fora da Vita Trentina, Anna Facchini presidenta de la SAT e don Erminio Vanzetta, con la coordenazion de Diego Andretta ...
»La via dell’ideale« l é l inom che Armando Aste ge à dat a na via sul parei Sud de la Marmolèda, orida del 1964 ensema a Franco Solina. E l é ence l titol de la scontrèda cernù per la rassegna de Ispirazions d’istà che, en mèrtesc ai 2 de aost a La Gran Ciasa a Soraga, à vedù la partezipazion de Maurizio Gentilini, autor de la biografia de Aste »Ho scalato un ideale« data fora da Vita Trentina, Anna Facchini presidenta de la SAT e don Erminio Vanzetta, con la coordenazion de Diego Andretta ...
15 de agost 2022
Nia soldi dal PNRR
La é juda sbuja incia per l secondo proget che l Comun da Col ava prejentà per l PNRR: a ester premiei l é stat auter 9 comugn de Veneto, e de apede al nost anter chisc l é l Selva de Ciadore che l à ciapà n milion e 600.000€ per n proget per restaurà la vegia calonia.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
15 de agost 2022
Plán de Brenta, adés l é ence i bánc e le taule
Scinchei da nen scior apascioné de la mont e de la Frazion
Inaugurada davánt puoch plù che en meis adés la śona pic-nic de Plan de Brenta, fata fora dai volontari de la Vijinánza, adés l’é fenida via co le taule e suoi biei bánc de len da podei se senté ju. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Inaugurada davánt puoch plù che en meis adés la śona pic-nic de Plan de Brenta, fata fora dai volontari de la Vijinánza, adés l’é fenida via co le taule e suoi biei bánc de len da podei se senté ju. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
15 de agost 2022
No al proiet dl tru dla roda do l’ega danter i paisc Badia – La Ila – San Ciascian – Corvara
Tl articul publiché t’La Usc di Ladins di 05.08. vëgnel scrit che aladô de n sondaje él le 90% dla popolaziun dl post che se damana n tru dla roda.
Le proiet aprové vëiga danfora da ti dé trëi metri a chi dala roda y un n meter ala jënt che vá a pe.
Cun 1 en meter a desposiziun n’él plü degun scior, che se möi gonot te n grup, magari cun n cian, che vá dailó a spazier. (Ester Crazzolara, La Ila)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Le proiet aprové vëiga danfora da ti dé trëi metri a chi dala roda y un n meter ala jënt che vá a pe.
Cun 1 en meter a desposiziun n’él plü degun scior, che se möi gonot te n grup, magari cun n cian, che vá dailó a spazier. (Ester Crazzolara, La Ila)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
15 de agost 2022
"Fiat lux" – al vëgnes löm
Tla Engelsburg dl convënt da Neustift él gnü tigní la daurida y pröma rapresentaziun de "fiat lux": n proiet de leteratöra, musiga y pitöra che interpretëia y revalutëia danü tesć fora dla vedla oraziun d’Les Ores. N contribut ladin por le iubileum de 880 agn dl convënt
Al ê n’atmosfera particolara, en mertesc ai 9 d’agost domisdé, danter i mürs dla Engelsburg tl convënt da Neustift: n’atmosfera de pesc, de spiritualité, feter mistica – podesson dí. Dales 4 domisdé él gnü tigní iló la pröma rapresentaziun de "fiat lux" – n tritich de leteratöra, musiga y pitöra, nasciü do la idea y le conzet dl jornalist y scritur Iaco Rigo, la musiga dl dirighënt de cor Ludwig Rindler y l’ert dl artist Albert Mellauner. Le proiet se tol dant da revaluté la oraziun ...
Al ê n’atmosfera particolara, en mertesc ai 9 d’agost domisdé, danter i mürs dla Engelsburg tl convënt da Neustift: n’atmosfera de pesc, de spiritualité, feter mistica – podesson dí. Dales 4 domisdé él gnü tigní iló la pröma rapresentaziun de "fiat lux" – n tritich de leteratöra, musiga y pitöra, nasciü do la idea y le conzet dl jornalist y scritur Iaco Rigo, la musiga dl dirighënt de cor Ludwig Rindler y l’ert dl artist Albert Mellauner. Le proiet se tol dant da revaluté la oraziun ...
15 de agost 2022
"Fiat lux" – al vëgnes löm
Tla Engelsburg dl convënt da Neustift él gnü tigní la daurida y pröma rapresentaziun de "fiat lux": n proiet de leteratöra, musiga y pitöra che interpretëia y revalutëia danü tesć fora dla vedla oraziun d’Les Ores. N contribut ladin por le iubileum de 880 agn dl convënt
Al ê n’atmosfera particolara, en mertesc ai 9 d’agost domisdé, danter i mürs dla Engelsburg tl convënt da Neustift: n’atmosfera de pesc, de spiritualité, feter mistica – podesson dí. Dales 4 domisdé él gnü tigní iló la pröma rapresentaziun de "fiat lux" – n tritich de leteratöra, musiga y pitöra, nasciü do la idea y le conzet dl jornalist y scritur Iaco Rigo, la musiga dl dirighënt de cor Ludwig Rindler y l’ert dl artist Albert Mellauner. Le proiet se tol dant da revaluté la oraziun ...
Al ê n’atmosfera particolara, en mertesc ai 9 d’agost domisdé, danter i mürs dla Engelsburg tl convënt da Neustift: n’atmosfera de pesc, de spiritualité, feter mistica – podesson dí. Dales 4 domisdé él gnü tigní iló la pröma rapresentaziun de "fiat lux" – n tritich de leteratöra, musiga y pitöra, nasciü do la idea y le conzet dl jornalist y scritur Iaco Rigo, la musiga dl dirighënt de cor Ludwig Rindler y l’ert dl artist Albert Mellauner. Le proiet se tol dant da revaluté la oraziun ...
15 de agost 2022
I ciüfs de Santa Maria
Na tradiziun via ince tla Val Badia: En Santa Maria Assunta vëgnel porté ciüfs y erbes a benedí. La festa á ciafé ince l’inom "Santa Maria dal Ciüf"
L’organisaziun dles patrones de Südtirol cun süa presidënta Antonia Egger Mair recorda tres indô che les usanzes sciöche chëra da porté le cëst a benedí fej pert de nosta cultura, é n referimënt important y nes unësc.
Ince indô incö éra tan inant, che ëres y patrones y ince families arjigna le cëst y le porta a benedí te paisc. Te nüsc tëmps nia saurisc vál ciamó plü debojëgn da mostré les tradiziuns che porta adöm la jënt. Lapró é le cëst dles flus y erbes pert dla ciasa y stala, les armagnes y ...
L’organisaziun dles patrones de Südtirol cun süa presidënta Antonia Egger Mair recorda tres indô che les usanzes sciöche chëra da porté le cëst a benedí fej pert de nosta cultura, é n referimënt important y nes unësc.
Ince indô incö éra tan inant, che ëres y patrones y ince families arjigna le cëst y le porta a benedí te paisc. Te nüsc tëmps nia saurisc vál ciamó plü debojëgn da mostré les tradiziuns che porta adöm la jënt. Lapró é le cëst dles flus y erbes pert dla ciasa y stala, les armagnes y ...
14 de agost 2022
Sabrina Pellegrin l é la neva Soreghina
La neva ambasciadora de la Marcialonga é stata litèda ansera te Piaz de Sotegrava a Moena. De naa da Soraga e enciasèda a Moena, Sabrina la rejona desvalives lengac e l’à saludà duc per ladin.
L’à vent te cèsa, Sabrina Pellegrin, la joena de 22 egn da Moena che en sabeda ai 13 de aost la é stata encoronèda te sie paisc desche neva testimonial de la garejèdes che sot l inom Marcialonga met adum sportives di schi da paslonch, de la roda e de la corsa.
Sarà proprio te chesta ultima disciplina, te la 20^ edizion de la Marcialonga Running Coop en program ai 3 de setember, che Sabrina Pellegrin podarà per la pruma outa spetèr al travert i venjidores per ge meter al col la gherlanda de ...
L’à vent te cèsa, Sabrina Pellegrin, la joena de 22 egn da Moena che en sabeda ai 13 de aost la é stata encoronèda te sie paisc desche neva testimonial de la garejèdes che sot l inom Marcialonga met adum sportives di schi da paslonch, de la roda e de la corsa.
Sarà proprio te chesta ultima disciplina, te la 20^ edizion de la Marcialonga Running Coop en program ai 3 de setember, che Sabrina Pellegrin podarà per la pruma outa spetèr al travert i venjidores per ge meter al col la gherlanda de ...
14 de agost 2022
La Grupa Helios à engaissà l publich de Fascia
L grop de Ortijei é stat ghest te Navalge de la rassegna Ispirazions d’istà.
Anter i desvalives encontres endrezé chest an per la rassegna Ispirazions d’istà n é stat un che no à metù dant n dialogh de paroles ma de musega. La comiscion metuda ensema dai raprejentanc de la parochies de Fascia à tout su bolentiera la domana de portèr ence te Fascia n conzert de la Grupa Helios de Ortijei.
Coscita en domenia ai 7 de aost, tel teater de Navalge, de gra al sostegn del Comitat manifestazions de Moena, ge é stat dat lèrga al grop de ciantarines, ciantarins e sonadores de ...
14 de agost 2022
I Runners ne se tëm nia dal ciaut
Chësc instà ie plu ciaut de chëi passei, vel' di nce massa. Chësc ne à nia sciautrì i atlec y la atletes de Gherdëina che à inò purtà a cësa na bela lingia de resultac pra garejedes desferëntes
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
14 de agost 2022
Ra śoies de ‘l mercui
Ra setemana che vien, par el »Mercui de ra cultura ladina«, dares 10.30 se parla de ra caza con Stefania Zangrando, che ra contarà de ra riserva de Anpezo. Algo se vede anche in piaza, sote ra Ciaśa de Comun, viśavì ra Cooperatia, agnó che r’Union de i Ladis de Anpezo ra bete fora libre, placate, atreze, sarvije e cechemai, da contà algo de ra storia e ra cultura de ‘l paes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
14 de agost 2022
Col n Festa
Darè doi agn che s’à bù da stà fermi gauja l Covid, torna Col n Festa, n giornada de festa e de cultura ulà che parteziparà le associaziogn e la jent da Col. L apuntamento l é per sabeda ai 20 de agosto, da le 10 dadoman fin dadasera, nte la piaza e ntel zenter storich de Col fin su la da gejia. Se podarà ciatà i artejagn da Col, i bacagn con suoi animai e i ciazador.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
14 de agost 2022
»Doi viere no n a ensegné nia«
Coscita don Lorenzo Cottarelli a la zerimonia per i morc de la Pruma Viera che l’é stada fata a La Plié gauja le sclëte previjion del temp
Ence sto ann el burt temp puoch dei dis davánt e le previjion meteo nia bone per la domënia i a oblighé el Grop Alpini Col de Lana a dezide, e melincuor, de no ji su la ponta de Col de Lana per l’anuala zerimonia de comemorazion dei morc de la Pruma Viera e de la sposté nte la gliejia da La Plié. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ence sto ann el burt temp puoch dei dis davánt e le previjion meteo nia bone per la domënia i a oblighé el Grop Alpini Col de Lana a dezide, e melincuor, de no ji su la ponta de Col de Lana per l’anuala zerimonia de comemorazion dei morc de la Pruma Viera e de la sposté nte la gliejia da La Plié. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
14 de agost 2022
La benedisciun dl tëmp
Na usanza che manacia da jí a perde mo che vëgn plü atuala co mai - odüs ince i fac dles ultimes edemes
An incunta gonot porsones n pü’ ti agn che damana a ci moda che al ne n’é mai plü tratan l’isté la benedisciun dl tëmp, na vedla tradiziun cristiana a chëra che la jënt se sintî tan liada y cherdô. La respogna ciafasson te calonia; bunamënter ne s’la damana feter degügn – no paurs, no uniuns, no ostis; la dlijia ne cunta nia plü tan por la jënt. Sce an n’á te val’ ploanies nia podü lité le consëi de ploania por mancianza de candidac, spo ól di che la religiun á pordü importanza, an ne ti á nia ...
An incunta gonot porsones n pü’ ti agn che damana a ci moda che al ne n’é mai plü tratan l’isté la benedisciun dl tëmp, na vedla tradiziun cristiana a chëra che la jënt se sintî tan liada y cherdô. La respogna ciafasson te calonia; bunamënter ne s’la damana feter degügn – no paurs, no uniuns, no ostis; la dlijia ne cunta nia plü tan por la jënt. Sce an n’á te val’ ploanies nia podü lité le consëi de ploania por mancianza de candidac, spo ól di che la religiun á pordü importanza, an ne ti á nia ...
14 de agost 2022
Morvëies d’ert
A Porsenú él da odëi n elefont che pé n ciaval
Tl "Kreuzgang" pro le Dom a Porsenú él da odëi afrësć de na valüta storich-artistica de morvëia. Les pitöes a frësch sön mür ti ôc vá derevers al 14ejim secul (tëmp gotich) y é de n interes de stüde y amiraziun internazionai. Le "Kreuzgang" da Porsenú alda pro le patrimone plü important de Südtirol cun la Ladinia laprò (sciöche pert dla Diozeja da Porsenú dandaía).
Da odëi él ince n elefont che pé plü n ciaval, ajache l’artist che depenjô ne savô nia avisa coche n te’ tier african o indian ...
Tl "Kreuzgang" pro le Dom a Porsenú él da odëi afrësć de na valüta storich-artistica de morvëia. Les pitöes a frësch sön mür ti ôc vá derevers al 14ejim secul (tëmp gotich) y é de n interes de stüde y amiraziun internazionai. Le "Kreuzgang" da Porsenú alda pro le patrimone plü important de Südtirol cun la Ladinia laprò (sciöche pert dla Diozeja da Porsenú dandaía).
Da odëi él ince n elefont che pé plü n ciaval, ajache l’artist che depenjô ne savô nia avisa coche n te’ tier african o indian ...
13 de agost 2022
Na testimonianza del prum barbier de Ciampedel
Cipriano ‘Ziperla’ Lazzer festeja anché 91 egn. L ne conta del bombardament de Trent te la Seconda Gran Vera, de canche l fajea l sartor e de coche la é stata che l é doventà barbier.
L barbier segur no l é n mestier de la tradizion da chiò: la jent no aea de besegn de na fegura profescionèla de chesta sort e la se rangèa coche la podea te cèsa. L besegn l é vegnù do la Seconda Gran Vera via, col turism e na neva forma de economia. Ta Cianacei l era i frèdes Gusto e Giovanin Costa, a Poza Vico da la Tor e ja Moena la boteiga ‘del Michelin Cana’.
Ziperla Lazzer l é nasciù ai 13 de aost del 1931 a Ciampedel, te sia vita l à fat l barbier e, podon l dir, l é stat el ...
L barbier segur no l é n mestier de la tradizion da chiò: la jent no aea de besegn de na fegura profescionèla de chesta sort e la se rangèa coche la podea te cèsa. L besegn l é vegnù do la Seconda Gran Vera via, col turism e na neva forma de economia. Ta Cianacei l era i frèdes Gusto e Giovanin Costa, a Poza Vico da la Tor e ja Moena la boteiga ‘del Michelin Cana’.
Ziperla Lazzer l é nasciù ai 13 de aost del 1931 a Ciampedel, te sia vita l à fat l barbier e, podon l dir, l é stat el ...
