11 de jugn 2026
Cordanza anter enc per i lurieres publics
L Comun General, col procurador Edoardo Felicetti, ge à avert la strèda a n sistem de convenzions per didèr i Comuns de Fascia.
»Noi aon semper abù tel ciau che fosse besogn de crear sistemes più forc, a na maniera che l funzionament de n setor no l cognesse depener da na persona demò. Con n sistem che tol int i Comugn e l Comun General se pol garantir na continuità de servijes maora confront a chela che aon ades, con ogne ente publich che laora da sol.«
L é da chesta idea del procurador Edoardo Felicetti e de sia aministrazion che l é nasciù la scomenzadiva prejentèda enstadì dal medemo Procurador ensema con l enjegner ...
»Noi aon semper abù tel ciau che fosse besogn de crear sistemes più forc, a na maniera che l funzionament de n setor no l cognesse depener da na persona demò. Con n sistem che tol int i Comugn e l Comun General se pol garantir na continuità de servijes maora confront a chela che aon ades, con ogne ente publich che laora da sol.«
L é da chesta idea del procurador Edoardo Felicetti e de sia aministrazion che l é nasciù la scomenzadiva prejentèda enstadì dal medemo Procurador ensema con l enjegner ...
11 de jugn 2026
Cesla, n motor che spenc
L projet de Comunità energetica de la Scola Ladina e de la Scolina é stat tout dant da n grop de esperc endèna l convegn de l’APRIE.
Anter i 25 e i 27 de mé l’APRIE, l’agenzia provinzièla de la ressorses idriches e de l’energia, l’à endrezà te Fascia n emportant convegn internazionèl, con esperc da duta Europa, dedicà ai temes de l’energia e, più avisa, a la Comunitèdes energetiches. L convegn l é stat ocajion de fona reflescions su la fersa costion energetica globèla e ence per fèr n bilanz sul projet EcoEmpower, che ti meisc anter setember 2023 e aost 2026 l à metù adum desferenc partner europeans che se cruzia de energia ...
Anter i 25 e i 27 de mé l’APRIE, l’agenzia provinzièla de la ressorses idriches e de l’energia, l’à endrezà te Fascia n emportant convegn internazionèl, con esperc da duta Europa, dedicà ai temes de l’energia e, più avisa, a la Comunitèdes energetiches. L convegn l é stat ocajion de fona reflescions su la fersa costion energetica globèla e ence per fèr n bilanz sul projet EcoEmpower, che ti meisc anter setember 2023 e aost 2026 l à metù adum desferenc partner europeans che se cruzia de energia ...
11 de jugn 2026
Sun Sela e Pordoi la corsies per i ziclisć
L é stat dessegnà la linies sun stradon che avisa i auti de stèr ascorc a chi da la rodes.
I zizclisć pel jir ades con maor segureza sui jouves de Sela e Pordoi. Chisc dis passé l é stat endrezà doi neva corsies dedichèdes a la rodes sun doi anter i jouves più trafiché tant da man di escurscionisć che vel ruèr te la uties che da man di ziclisć. Ence da la man del Trentin donca ades l é stat dessegnà la neva ‘bike line’. La pruma ponta via da la rodadoa de Cianacei olache l é l monument del Giro de la Tèlia e la va su, très na linia rissèda, fegures de la roda e frizes de direzion, ...
I zizclisć pel jir ades con maor segureza sui jouves de Sela e Pordoi. Chisc dis passé l é stat endrezà doi neva corsies dedichèdes a la rodes sun doi anter i jouves più trafiché tant da man di escurscionisć che vel ruèr te la uties che da man di ziclisć. Ence da la man del Trentin donca ades l é stat dessegnà la neva ‘bike line’. La pruma ponta via da la rodadoa de Cianacei olache l é l monument del Giro de la Tèlia e la va su, très na linia rissèda, fegures de la roda e frizes de direzion, ...
11 de jugn 2026
Alta Badia: la solidarieté di maestri de schi
Les 7 Scores de Schi dl’Alta Badia ti scinca passa 800 toc de guant a families che á debojëgn tla Romania
Da sis agn incá mët a jí les 7 Scores de Schi dl’Alta Badia na iniziativa de solidarieté che liëia sport, comunité y atenziun por chi che é te situaziuns de dificolté. Ince en chësc ann él gnü coiü adöm y mené demez passa 800 toc de guant di maestri y dles maestres de schi, destiná a families che á debojëgn tl raiun dl Maramureś, tl nord dla Romania, dlungia le confin cun l’Ucraina.
Le material ti é gnü surandé ales cöres greco–catoliches de Desești y Hoteni, che se cruziará da le partí fora a ...
Da sis agn incá mët a jí les 7 Scores de Schi dl’Alta Badia na iniziativa de solidarieté che liëia sport, comunité y atenziun por chi che é te situaziuns de dificolté. Ince en chësc ann él gnü coiü adöm y mené demez passa 800 toc de guant di maestri y dles maestres de schi, destiná a families che á debojëgn tl raiun dl Maramureś, tl nord dla Romania, dlungia le confin cun l’Ucraina.
Le material ti é gnü surandé ales cöres greco–catoliches de Desești y Hoteni, che se cruziará da le partí fora a ...
11 de jugn 2026
L cangur sauta trëi scialieres al iede
Sculeies y sculées de Gherdëina à fat pea pra l cuncors nternaziunel de matematica "Känguru" y i à desmustrà de savëi da pensé cun si cë
“L cangur sauta suvier, trëi scialieres al iede. Y uni iede che l cangur sauta, fej nce l liever n saut de doi scialieres juvier. Sce la scela à de ndut cënt scialieres, sun ciun se anconti pa?” De tei y d’autri pitli ndevins messova i sculeies cialé de ressolver pra l cuncors “Känguruh der Mathematik”. L se trata de n cuncors nternaziunel che dëssa descedé ti mutons y tla mutans la legrëza per i conc. La Sozietà europeica dla matematica (EMS) y la Association Kangourou sans Frontières (AKSF) l ...
“L cangur sauta suvier, trëi scialieres al iede. Y uni iede che l cangur sauta, fej nce l liever n saut de doi scialieres juvier. Sce la scela à de ndut cënt scialieres, sun ciun se anconti pa?” De tei y d’autri pitli ndevins messova i sculeies cialé de ressolver pra l cuncors “Känguruh der Mathematik”. L se trata de n cuncors nternaziunel che dëssa descedé ti mutons y tla mutans la legrëza per i conc. La Sozietà europeica dla matematica (EMS) y la Association Kangourou sans Frontières (AKSF) l ...
11 de jugn 2026
Al é gran ora de istituì na Comunité Raionala Ladina
Ultimamenter él sté les encontedes dla Jonta provinziala de Bulsan con i raprejentanc di comuns tles comunités raionales, olache al é vegnù traté i problems, i projec y les prospetives locales y souracomunales
Te chesta ocajon sautova al uedl la composizion tant desvaliva anter i comuns ladins de Gherdeina y i autri tla Comunité Raionala defin artifiziala denomineda "Salten-Scilier", a na maniera che al vegn spontan de se damané cie che possa colié realtés tant desferentes coche cheles de Gherdeina con cheles de n raion tant desman y autramenter de Mölten o Hafling – demé per fé n ejempl…
De dutes les comunités raionales tla provinzia de Bulsan é chela dl "Salten-Scilier" la manco teritorialmenter y ...
Te chesta ocajon sautova al uedl la composizion tant desvaliva anter i comuns ladins de Gherdeina y i autri tla Comunité Raionala defin artifiziala denomineda "Salten-Scilier", a na maniera che al vegn spontan de se damané cie che possa colié realtés tant desferentes coche cheles de Gherdeina con cheles de n raion tant desman y autramenter de Mölten o Hafling – demé per fé n ejempl…
De dutes les comunités raionales tla provinzia de Bulsan é chela dl "Salten-Scilier" la manco teritorialmenter y ...
11 de jugn 2026
Ra portiscion a ra jeja de ‘l Ospedà
Da otozento ane, dal Dojento fin ancuoi, intrà storia, fede, arte. Algo da insegnà a i śoen, da lascià par un doman. Un gran laoro fato inalora, par el ben de dute
Ra portiscion inze par el bosco; ra mesa inze ra vecia jeja del Dojento de ‘l Ospedà; ra benedizion, par invià ra stajon de i laore in canpagna, inze ‘l bosco, su ra monte. In Anpezo ‘l é stà fato duto conpain, el prin śoiba dapò de Pentecoste. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ra portiscion inze par el bosco; ra mesa inze ra vecia jeja del Dojento de ‘l Ospedà; ra benedizion, par invià ra stajon de i laore in canpagna, inze ‘l bosco, su ra monte. In Anpezo ‘l é stà fato duto conpain, el prin śoiba dapò de Pentecoste. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
11 de jugn 2026
Na seziun nöia por i 15 agn de »Ursus ladinicus«
Le Museum Ladin Ursus ladinicus complësc iniann 15 agn y por l’ocajiun él gnü festejé cun l’injunta de na seziun nöia
Dan da 15 agn gnôl inaudé la sënta secundara dl Museum Ladin a San Ciascian, chëra dedicada ala laurs dl Conturines. La mostra de »Ursus ladinicus« porta adöm cotan de osc y d’atri reperc descuris dl 1987 da Willy Costamoling da Corvara. Ara ne presentëia nia ma na recostruziun dl ander y dl ambiënt te chël che la laurs ladina á vit dan da 60 mile agn, mo ara alza fora les particolarités geologiches dl raiun dolomitich y les coriosités dl habitat natural.
Da merz incá é l’ander dl Conturines gnü ...
Dan da 15 agn gnôl inaudé la sënta secundara dl Museum Ladin a San Ciascian, chëra dedicada ala laurs dl Conturines. La mostra de »Ursus ladinicus« porta adöm cotan de osc y d’atri reperc descuris dl 1987 da Willy Costamoling da Corvara. Ara ne presentëia nia ma na recostruziun dl ander y dl ambiënt te chël che la laurs ladina á vit dan da 60 mile agn, mo ara alza fora les particolarités geologiches dl raiun dolomitich y les coriosités dl habitat natural.
Da merz incá é l’ander dl Conturines gnü ...
10 de jugn 2026
Vittorio Veneto per autra destinazions
L'aministrazion del Comun General vel descancelèr l projet e smaorèr e comedèr la senta atuala.
»Sion do che valuton e se confronton sul iter giust per poder blocar chel projet.« Coscita ne à dit l procurador Edoardo Felicetti en cont del percors envià via da l'aministrazion da dant de fèr su la neva senta del Comun General de Fascia olache l é la ex caserma Vittorio Veneto. »Noi penson che n aministrador l cogne aver la libertà de poder cerner che portar inant, vardar se n projet l va a una con le linee politiche che l era tel program lital o se l va de n auter vers e en cajo l mudar, ...
»Sion do che valuton e se confronton sul iter giust per poder blocar chel projet.« Coscita ne à dit l procurador Edoardo Felicetti en cont del percors envià via da l'aministrazion da dant de fèr su la neva senta del Comun General de Fascia olache l é la ex caserma Vittorio Veneto. »Noi penson che n aministrador l cogne aver la libertà de poder cerner che portar inant, vardar se n projet l va a una con le linee politiche che l era tel program lital o se l va de n auter vers e en cajo l mudar, ...
10 de jugn 2026
Vijita de paleontologhes tl Museum Gherdëina y escurscion sun Secëda
Cunvëni nternaziunel y nrescides atueles sun l Trias a Agordo
Nia mé la belëza dla Dolomites ma propi nce si richëza geolo-paleontologica porta for inò adalerch studiëusc y esperc te Gherdëina. Chëst’ena passeda iel inò ruvà tl Museum Gherdëina a Urtijëi na grupa de vint studënc dala Università de Beijing (Cina) menei dal paleontologh Andrea Tintori, che da passa 10 ani porta inant na cunlaurazion scientifica danter la Dolomites, la Elpes y l cuntinënt asiatich. Chëst iede fova nce leprò na grupa de partezipanc dl cunvëni nternaziunel che ie stat dan curt ...
Nia mé la belëza dla Dolomites ma propi nce si richëza geolo-paleontologica porta for inò adalerch studiëusc y esperc te Gherdëina. Chëst’ena passeda iel inò ruvà tl Museum Gherdëina a Urtijëi na grupa de vint studënc dala Università de Beijing (Cina) menei dal paleontologh Andrea Tintori, che da passa 10 ani porta inant na cunlaurazion scientifica danter la Dolomites, la Elpes y l cuntinënt asiatich. Chëst iede fova nce leprò na grupa de partezipanc dl cunvëni nternaziunel che ie stat dan curt ...
10 de jugn 2026
O mia bela Sent’Uliana
Semper più de spes se rua su e se troa de burte neve.
L é semper bel partir da Vich a pe, jir su per la cortina de vera e ruar sa Sent’Uliana.
Tropes va su per na orazion, per prear na grazia, per se sentar ju su na banca e se goder la pasc de chel post maraveous. Ma semper più de spes se rua su e se troa de burte neve.
L an passà se à cognù cambiar ju dotrei oute l maschioz de la casseta olache se pel meter ite le bonaman, troà taà fora da usc e enstadì chi che é jic su de sabeda domarena per sonar le ciampane à troà n’autra burta neva. Doi ...
L é semper bel partir da Vich a pe, jir su per la cortina de vera e ruar sa Sent’Uliana.
Tropes va su per na orazion, per prear na grazia, per se sentar ju su na banca e se goder la pasc de chel post maraveous. Ma semper più de spes se rua su e se troa de burte neve.
L an passà se à cognù cambiar ju dotrei oute l maschioz de la casseta olache se pel meter ite le bonaman, troà taà fora da usc e enstadì chi che é jic su de sabeda domarena per sonar le ciampane à troà n’autra burta neva. Doi ...
10 de jugn 2026
Alex o Andrea? Y Martina vënc!
N sada ai 6 de juni iel stat sun Pana la sesta edizion dla Dolomites Saslong Half Marathon, garejeda de sauté da mont su urganiseda dai Gherdëina Runners. Martina Cumerlato vënc pra l'ëiles, Alex Oberbacher y Andrea Prandi ruva deberieda coche prims tl travert
L ie nce chëst ann stat n avenimënt per nosta valeda y na ndesfideda per chëi y chëles che sauta gën da mont su: l Dolomites Saslong Half Marathon. Sun la trassa de 21 chilometri ntëur Saslonch y Sasplat àl fat pea na gran cumpëida de atlec y atletes da 32 paejes sëura dut l mond. La 600 chertes per pudëi fé pea fova bele n grum de dis dan la garejeda dutes vendudes ora.
Nchinamei doi atletes de Gherdëina ie ruvedes sun l podest pra l’ëiles. Na beliscima prestazion à fat Martina Cumerlato. Ëila ...
L ie nce chëst ann stat n avenimënt per nosta valeda y na ndesfideda per chëi y chëles che sauta gën da mont su: l Dolomites Saslong Half Marathon. Sun la trassa de 21 chilometri ntëur Saslonch y Sasplat àl fat pea na gran cumpëida de atlec y atletes da 32 paejes sëura dut l mond. La 600 chertes per pudëi fé pea fova bele n grum de dis dan la garejeda dutes vendudes ora.
Nchinamei doi atletes de Gherdëina ie ruvedes sun l podest pra l’ëiles. Na beliscima prestazion à fat Martina Cumerlato. Ëila ...
10 de jugn 2026
Nuef jugadëures à slungià l cuntrat
L Hockey Club Gherdëina se njenia ca sun la sajon nueva. Bele nuef jugadëures à firmà per l ann che vën. Chësta y d'autra nuviteies àn prejentà n vënderdi dl'ena passeda a Santa Cristina n ucajion dla festa per la vënta dla Alps
N vënderdì ai 5 de juni àn tl Zënter Iman a S. Cristina fat na gran festa per la vënta dla Alps Hockey League. N ne n’à nia mé cialà de reviers al’ultima sajon storica, ma nce prejentà l logo nuef dla lia.
Ntan la festa à l diretëur sportif Joel Brugnoli fat al savëi ciun jugadëures che à bele slungià l cuntrat cun l HC Gherdëina. L capitan Simon Pitschieler y si assistënc Julian Senoner y Hannes Kasslatter trajerà nce tla proscima sajon sëura la malieta dla lia de si ncësa.
USC
L articul ...
10 de jugn 2026
Al Plan: condütes suraciariades y eghes tles cianoes
En mertesc ai 9 de jügn da sëra él gnü na gran tempiada, che á porté a Al Plan 50 mm d’ega te püch plü co mesora. I Stödafüch á messü fora incër 20 iadi
Do n 2025 dolarata chît, án en mertesc ai 9 de jügn indô sintí la gran forza dl rî tëmp y dles eghes, y sciöche plü gonot, é Al Plan indô n iade sté n "hot spot" dles tempiades. Defata do les 7 da sëra él gnü na gran scurité sö a cil y impara n temporal cun plöia groia, che á desćiarié te püch plü co mesora chi 50 mm d’ega – ó dí: 50 litri por mëter cuadrat. Tosc á metü man da stlinghiné ince telefons y pipseri di stödafüch, che á messü fora incër 20 iadi, nes dij le comandant Christian ...
Do n 2025 dolarata chît, án en mertesc ai 9 de jügn indô sintí la gran forza dl rî tëmp y dles eghes, y sciöche plü gonot, é Al Plan indô n iade sté n "hot spot" dles tempiades. Defata do les 7 da sëra él gnü na gran scurité sö a cil y impara n temporal cun plöia groia, che á desćiarié te püch plü co mesora chi 50 mm d’ega – ó dí: 50 litri por mëter cuadrat. Tosc á metü man da stlinghiné ince telefons y pipseri di stödafüch, che á messü fora incër 20 iadi, nes dij le comandant Christian ...
10 de jugn 2026
El rodol de ra fedes de Pamela
El laoro greo de ra pastora, che ra vien in Anpezo da cuatro ane. Ades r’é in śiro par ra val: de luio fin de setenbre ra śirà su in Foses. No basta ra fadia, ‘l é anche da i tende a ra cartes e ra burocrazia
In Anpezo ‘l é ruà danoo el rodol de ra fedes de Pamela. Vegnù inze par ra val, ‘l é pasà par Cianpo e su ra ares de Convento. Dapò el s’à tramudà su ves Meleres, Lazedel e Jilardon. Dapò ra fedes ‘s śirà ves Ronco, inze a Ciadin, e da cher’outra banda de ra Boite, a Ciae, Ciamulera, Staulin, par duto chesto mes de śugno. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
In Anpezo ‘l é ruà danoo el rodol de ra fedes de Pamela. Vegnù inze par ra val, ‘l é pasà par Cianpo e su ra ares de Convento. Dapò el s’à tramudà su ves Meleres, Lazedel e Jilardon. Dapò ra fedes ‘s śirà ves Ronco, inze a Ciadin, e da cher’outra banda de ra Boite, a Ciae, Ciamulera, Staulin, par duto chesto mes de śugno. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
09 de jugn 2026
Milesc y milesc cun la pascion per la roda
Vint edizions dl Sellaronda Bike Day: l'ena passeda 16.000 cun la roda sun i jëufs dla Dolomites
L ie stat la 20ejima edizion dl Sellaronda Bike Day n sada ai 6 de juni.
Cun la manifestazion àn ulù sustenì la mubiltà sustenibla tla Dolomites. La manifestazion ntëur a Mëisules ie stata n gran suzes y à trat adalerch, nce sce la previjions dl tëmp fova nia la miëures, zirca 16.000 apasciunei:des.
Nianca la temperatures frëides no ne n'à nia pudù fermé i partezipanc de se nuzé dl'ucajion unica de pudëi viver i cater jëufs dla Dolomites - Jëuf de Frea, Jëuf de Sela, Jëuf de Pordoi y ...
L ie stat la 20ejima edizion dl Sellaronda Bike Day n sada ai 6 de juni.
Cun la manifestazion àn ulù sustenì la mubiltà sustenibla tla Dolomites. La manifestazion ntëur a Mëisules ie stata n gran suzes y à trat adalerch, nce sce la previjions dl tëmp fova nia la miëures, zirca 16.000 apasciunei:des.
Nianca la temperatures frëides no ne n'à nia pudù fermé i partezipanc de se nuzé dl'ucajion unica de pudëi viver i cater jëufs dla Dolomites - Jëuf de Frea, Jëuf de Sela, Jëuf de Pordoi y ...
09 de jugn 2026
Mé plu doi pruzescions n Dumënia dai Andli
L se muda for inò velch tla Union Pasturela de Gherdëina. A S.Cristina ne n'àn chëst ann nia plu fat la pruzescion. Povester jiràn inò de reviers ala juebia. On audì n valgun pensieres de sn. digan Ivo Costanzi
Nchin l ann 1977 festejòven mo la juebia dai Andli, ma l stat talian ova ntlëuta tëut ju la festa zivila che fova nscila unida spusteda ala dumënia do. Te truep stac coche la Spagna, Portugal, Croazia, Irlanda y te chëi ulache n rejona tudësch vëniel mo festejà la juebia.
L Corpus Domini, la Solenità dl Santiscim Corp y Sanch de Gejù, ie na festa mpurtanta tl ann liturgich, dlonch vëniel nce metù a jì pruzescions. Tres la cumpëida for mëndra de prevesc y la età auta de chisc, vëniel nce ...
Nchin l ann 1977 festejòven mo la juebia dai Andli, ma l stat talian ova ntlëuta tëut ju la festa zivila che fova nscila unida spusteda ala dumënia do. Te truep stac coche la Spagna, Portugal, Croazia, Irlanda y te chëi ulache n rejona tudësch vëniel mo festejà la juebia.
L Corpus Domini, la Solenità dl Santiscim Corp y Sanch de Gejù, ie na festa mpurtanta tl ann liturgich, dlonch vëniel nce metù a jì pruzescions. Tres la cumpëida for mëndra de prevesc y la età auta de chisc, vëniel nce ...
09 de jugn 2026
La va de mëter a verda
La cumpëida dla trapularies crësc da ann a ann. Tl 2025 iel tla Talia menadrë' trëi milions de persones tumedes ite a de tei che à rubà scioldi. Chisc ti l'à nia mé fata a jënt de tëmp, ma for plu y plu nce a zitadins plu jëuni
L possa ti suzeder a duc La Cumpanìa di Carabiniers de Urtijëi cun si cumandant, l Maior Marco Lanzi, à chëst'ena nvià a trëi sëires de nfurmazion y sensiblisazion. L'ancuntedes a Ciastel, Urtijëi y Laion àn nscila curì dut l raion de cumpetënza y mustrà su l pericul dla trapularies che crësc, nce te nosc luesc. Pra la ancunteda a Urtijëi fòvel nce prejënc i trëi ambolc, Tobia Moroder, Christoph Senoner y Tobias Nocker. Chësc per desmustré che...
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva che ...
L possa ti suzeder a duc La Cumpanìa di Carabiniers de Urtijëi cun si cumandant, l Maior Marco Lanzi, à chëst'ena nvià a trëi sëires de nfurmazion y sensiblisazion. L'ancuntedes a Ciastel, Urtijëi y Laion àn nscila curì dut l raion de cumpetënza y mustrà su l pericul dla trapularies che crësc, nce te nosc luesc. Pra la ancunteda a Urtijëi fòvel nce prejënc i trëi ambolc, Tobia Moroder, Christoph Senoner y Tobias Nocker. Chësc per desmustré che...
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva che ...
09 de jugn 2026
Tor su fer per 'vera' solidarietà
L Grop Freinademetz e Mato Grosso à endrezà da pech la regoeta che i fèsc vigni an d'aisciuda e d'uton per didèr chi che à besegn... ma l é stat segnalà che zachei etres passa a domanèr per sie utol.
Ence chest an ai 16 de mé l Grop Miscionarie Freinademetz e Mato Grosso a endrezà la regoeta de fer e metèi, e de gra al gran lurier fat col didament de n bel grop de volontadives i à podù tor su n mont de roba. La regoeta del fer, che vegn endrezèda doi outes al an e portèda inant dut l an canche ge vegn domanà de jir a l tor, l é la maor entrèda per l Grop. Del 2025 l'à permetù de meter ensema beleche 70.000 euro che va duc en benefizenza te la miscions e a chi che à de besegn.
Tel ultim temp ...
Ence chest an ai 16 de mé l Grop Miscionarie Freinademetz e Mato Grosso a endrezà la regoeta de fer e metèi, e de gra al gran lurier fat col didament de n bel grop de volontadives i à podù tor su n mont de roba. La regoeta del fer, che vegn endrezèda doi outes al an e portèda inant dut l an canche ge vegn domanà de jir a l tor, l é la maor entrèda per l Grop. Del 2025 l'à permetù de meter ensema beleche 70.000 euro che va duc en benefizenza te la miscions e a chi che à de besegn.
Tel ultim temp ...



