media/k2/galleries/11472/thumbs/plannsvilup_corvara.jpg
05 de dezember 2019

Corvara: i 1.100 lec y les condiziuns

A Corvara él gnü presenté le plann dl svilup turistich por i proscims 10 agn, cun laite la domanda da ciafé 1.100 lec nüs. Lapró ciafon ince les motivaziuns, por che che ai é destiná y a ci condiziuns
L’ann passé de dezëmber â le Comun de Corvara inciarié la "Kohl & Partner Südtirol - Hotel und Tourismus Consulting" da Gais por lauré fora n plann de svilup turistich - un di documënc che i comuns á da s’arjigné tla cornisc dla lege urbanistica provinziala nöia - la Lege dl Teritore y dla Contrada aprovada chisc dis dal Consëi Provinzial. Le conzet de svilup turistich dess valëi por i proscims 10 agn y é gnü lauré fora a Corvara te n grup de laur de 23 porsones. Sciöche La Usc â bele scrit ...
media/k2/galleries/11462/thumbs/Bildschirmfoto_2019-12-05_um_10.13.58.jpg
05 de dezember 2019

Ra noes par i Śoghe d'inverno del 2026

Se scomenza a bete aduna dute i toche de ra organisazion de ra Olimpiades talianes. Tre dis de laoro a Milan, ra setemana che vien. I prime gnomes de ci che lourarà par parecià chi dis, de febraro del 2026, che mudarà tropa robes
Duto prozede, par scomenzà a parecià ra Olimpiades e Paralimpiades d'inverno de Milano – Cortina 2026.

Deplù te la edizion dl 6 de dezember
media/k2/galleries/122/thumbs/dfecd2c25889196dd050c9d94f6b4911.jpg
28 de november 2019

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/11457/thumbs/Bildschirmfoto_2019-12-05_um_09.55.51.jpg
05 de dezember 2019

Dal 2020 autovelox fiscio a Brenta

Comun intenzioné a fè controi ence sui jous. Grones »No a stato de polizia ma gnánca a deregulation«
Temp dur dal ann che ven per chi che a el pé pesoch sul acelerator su le strade de la val.

Deplù te la edizion dl 6 de dezember
media/k2/galleries/11455/thumbs/Consei_general_november_2019.jpg
05 de dezember 2019

L vize procurador vegn cernù anter l Consei de procura

L’é un di mudamenc al Statut del Comun general più emportanc aproé endèna l’ultima sentèda
Endèna na sentèda caraterisèda dal confront avert e respetous, i conseieres del Comun general de Fascia à aproà en jebia ai 28 de november i prumes mudamenc al Statut de l’Ent luré fora da la Comiscion istituzionèla. N vèrech emportant ajache l’era la pruma outa che vegnìa portà dant mudamenc a chest at giuridich de fondamentèla emportanza per l’organisazion e l funzionament del Comun general.

»L’é stat fat n gran lurier – à dit la procuradora Elena Testor – ge aon lurà dò n an per ruèr a na ...
media/k2/galleries/11433/thumbs/Screenshot_2019-12-04_10.04.39.jpg
05 de dezember 2019

I muciadives se n va dala Cësa Sole a Urtijëi

La Usc di Ladins à rujenà nstadì cun Manuel Dellago, dla "Pension al Sole" te Plan de Mureda a Urtijëi. La cësa ne sarà nia plu tlo per i muciadives, "ma la esperienza – positiva – resta," da coche Dellago dij. Cun vel’ un che ie, ntant cuntënt. Na storia di doi musc de Gherdëina: chël razista che se rata realista, y chëla umanistica che vën tlameda "bonista". Canche te truep luesc ladins iel mo for la pert cetina ("ipocrita"), de ne ulëi nia tò su muciadives.Foto: La cësa Sole a Urtijëi. Deplù ...
media/k2/galleries/11398/thumbs/Joegn_Sen_Nicolo_Agnoi.jpg
05 de dezember 2019

Ai 6 de dezember rua l sènt di bec!

DOMAN l'é Sèn Nicolò! L piscop da Bari, l ruarà endodanef con sie agnol e diaoi
Chisc dis passé, La Usc di Ladins, demò per i più picoi, la é stata bona de rejonèr dantfora con Sèn Nicolò. E per vo la ge à domanà fora dotrei curiositèdes. 

"Chi siede? - Gé son Sèn Nicolò, l sènt di bec. Gé fosse l piscop de Bari. Da sacotenc de egn rue te Fascia vigni an per vijitèr i bec più picoi. Son tant veie, che no me recorde nience più tenc de egn che é".

"No siede stencià de jir vigni an a troèr duc i bec? - Na, na… me sà pa bel. Vae bolintiera fora per la majons a ...
media/k2/galleries/11446/thumbs/dmo1.jpg
04 de dezember 2019

Fotos de Col per fé reclam a Selva y a La Rocia

Eror tl material promozional porté da la DMO Dolomiti a les ultimes fieres dl turism europeich.
L material de tesć y fotos, co che la DMO á spezifiché tla publicazion enstessa, fossa vegnú mané dai ofizi, ma i fai s'á en chest viade encrojé plu y plu outes. Al scomenciament dla pert dedicheda a la Val Fiorentina él na bela foto de Col con sia gliejia y plu inant, olá che al vegn scrit i contac dl ofize de referimenti, él na bela foto de la Gusela y dl jouf de Giau. Sot la foto dla gliejia de Selva él endere i referimenc dl ofize turistich de San Vito de Ciadoura y tla sezion „Estate a ...
media/k2/galleries/11445/thumbs/inzident_salverjin.jpg
04 de dezember 2019

Inzidënc cun salverjin: le ju de Furcia dancá

Te Südtirol él vigni ann incër 900 inzidënc cun salverjin. Furcia te Mareo alda pro i posć olache al nen sozed le plü.
Ester él da parenté: an vá cun l’auto sön strada y teniade saltel ca n tier. La maiú pert di iadi vára bun, mo alüsc sozedera ince che an salta adöm, gonot cun le tier mort y gran dann söla banda. Aladó de dac dla Federaziun dla Ciacia de Südtirol sozedel sön les strades de nosta provinzia vigni ann apresciapüch 900 inzidënc cun salverjin. Tl 87% di caji se tratera de rehli. La lege provinziala prevëiga che i inzidënc vëgnes dá dant anter 24 ores pro le retur dl revier dla ciacia, le ...
media/k2/galleries/11444/thumbs/santa-barbara.jpg
04 de dezember 2019

Incö él Santa Berbora

Santa Berbora é proteturia di lauranc dles minéores, di moradus, di architëc y di stodafüc
Berbora de Nikomedia é na martira cristiana dl 3. secul do Crist. Aladó dla liënda éra gnüda decapitada sön ordin de so pere (al dess avëi albü inom Dioscuros y ester sté n cramer rich), ajache ara ne renunziâ nia ala fede cristiana y a na vita devota y dedicada a Crist.
Berbora alda pro i catodesc Proteturs ("vierzehn Nothelfer"), so atribut tla presentaziun tradizionala é la tor cun trëi finestres o le caresc cun l’ostia, y tl grup cun d’atres santes cun la fëia de palma, corona y spada, y ...
media/k2/galleries/11432/thumbs/conferenza_mendranzes_Vlarotz.jpg
04 de dezember 2019

Confermèdes la ressorses per l’informazion

A la Conferenza de la Mendranzes de la Provinzia de Trent l’é stat rejonà di intervenc a favor de ladins, mochegn e cimbres 
La 29^ Conferenza de la Mendranzes, che se à tegnù en lunesc ai 25 de november a Vlarotz/Fierozzo, l’é stat l’ocajion per rejonèr de l’ativitèdes e di projec che la Provinzia de Trent met dant per la mendranzes sun sie tegnir: ladina, mochena e cimbra, ma ence per fèr l pont de la situazion tel ciamp de la sanità, de la scola, formazion, lurier e de la politiches de svilup. 

»Rejonèr de mendanzes – à dit defat l president Maurizio Fugatti – vel dir rejonèr ence de mont e del raport anter ...
media/k2/galleries/11425/thumbs/Screenshot_2019-11-30_11.00.10.jpg
04 de dezember 2019

La parola ala jënt

Chëst'ena passeda à i aministradëures dl Chemun de Urtijëi nvià duc i zitadins a na sëira de nfurmazion, plu dessegur l’ultima dan la veles da d’ansciuda. Danz che mé puec à tëut su l nvit y ie unic a scuté su. L ambolt Tobia Moroder à bele tl salut sotrissà che per l’aministrazion ie de tel sëires mpurtantes: "N proa for inò a nfurmé la jënt, tres radio, la zaites y social media, ma la mprescion ie che trueps sà mo for massa puech de chël che suzed tl’aministrazion. Chësta sëira che vën fata ...
media/k2/galleries/11393/thumbs/Oltre1_laboratorie_cojina.jpg
04 de dezember 2019

Coltivèr periferìes? No l'é possìbol!

Na bela esperienza per i studenc de la IIE de la mesènes de Ciampedel te la Coprativa Oltre
Se te sentes n amich che rejona de »coltivèr« che te vegnel tel cef? Fazile te peisses a salata, ravasales… De segur no te metesses apede l verb »coltivèr« a la parola »periferìes«.

Coltivèr periferìes? Che velel dir? No l’é possìbol!

Emben i bec de la seconda E de la Scola mesèna Don Tita Soraruf i é stac touc ite te n projet ben struturà, che ge à dat l met de ruèr ite te la sales, te la cèsa da fech, ti laboratories de la Coprativa Oltre, che la semena e la coltiva talenc te una de la ...
media/k2/galleries/11431/thumbs/Bildschirmfoto_2019-12-03_um_15.12.04.jpg
03 de dezember 2019

Nia ma "influencers"

I "german roamers" mostra les Dolomites sciöche gnanca nos ne les conesciun. La cooperaziun dla IDM Südtirol arjunj un di clubs de fotografs todësc dla natöra plü renomá al momënt
Al se trata de n coletif de 14 artisć fotografs profescionai y semiprofescionai, ragrupá sot al inom "german roamers" (che foss "i todësc che roda"). So fin: ti surandé ala fotografia dla natöra n lingaz nü, lié adöm cualité cun pasciun y autentizité, trasmëte tres instagram la belëza dla natöra. Le coletif é partner de cooperaziun dla IDM Südtirol, y é tres indó cun deplü de sü fotografs söl iade te Südtirol. Dan da n pez ési stá a ciacia de motifs te Gherdëna y tl raiun dl Scilier. I früc é ...
media/k2/galleries/11430/thumbs/sentada_atalplan.jpg
03 de dezember 2019

Al nasc la Cooperativa Turistica Al Plan/San Martin

Le punt plü important dla reuniun generala dl’AT Al Plan/San Martin é stada la mudaziun dla forma iuridica, che portará a n bel sparagn fiscal
Sciöche pro les assoziaziuns turistiches dl’alta valada, ân ince tla reuniun generala dl’Assoziaziun Turistica Al Plan/San Martin, en jöbia ai 28 de novëmber, na pert straordinara al ordin dl de. Do la fujiun dles döes assoziaziuns dla bassa valada dl 2015, án chësc ann fat n ater vare important: la trasformaziun dl’AT te na Cooperativa Turistica. Por dé pro a chësta mudaziun messâ ester presënc trëi cherc di mëmbri dl’AT (264). Ala fin n’él rové adalerch cun deleghes indöt 275, le 78%, ci che ...
media/k2/galleries/11429/thumbs/Cor_gejia_Soraga_grop.jpg
03 de dezember 2019

Develpai ai ciantores de gejia

L Cor Sènc Piere e Paul à festejà Sènta Zezilia con la messa e la marena 
Ence chest an la festa de Sènta Zezilia l’é stat l’ocajion per l Cor Sènc Piere e Paul da Soraga de se troar ensema e onorar la Sènta Patrona de la musega e del bel ciantar. En domenia ai 24 de november i ciantores à animà la messa grana a na vida dassen solene sot la direzion del nef maester Michele Pellegrin. Don Erminio Vanzetta ge à dit n bel develpai ajache no i mencia mai de sporjer sie servije te dute le zelebrazion de la comunanza e no l’é segur sorì esser semper prejenc e se tor fora l ...
media/k2/galleries/11428/thumbs/Schermata_2019-12-03_alle_09.54.30.jpg
03 de dezember 2019

Secondo cors per la picola Università ladina

Orì te Fascia l’an academich de Antropolad, l cors de auta formazion sot la direzion del professor Paul Videsott
En vender ai 22 de november a Sèn Jan, tel liceo de la Scola Ladina de Fascia, l’é stat orì ofizialmenter l’an academich de Antropolad, l’auta formazion sun lengaz, cultura ladina e antropologìa per ensegnanc e operatores che laora tel raion ladin.

L professor Paul Videsott, Degan de la Facoltà de Scienzes de la formazion de l’Università ledia de Busan e diretor de Antropolad, l’à portà dant con sodesfazion i dac del prum cors, che se à dejout ti egn academics 2017-2018 e 2018-2019, olache à ...
media/k2/galleries/11424/thumbs/Screenshot_2019-11-30_10.57.19.jpg
03 de dezember 2019

Storia dl tennis a Urtijëi

Tennis nternaziunel: retrospetiva "storica" y Urtijëi mpue' n generel te chëi tëmps! L tennis nternaziunel a Urtijëi de reviers ala mesavia di ani 1950 - 1960, scumencian tl 1955 o 1956. Mpue’ de storia. FOTO: Nicola Pietrangeli dl Club dal Tennis "Parioli" de Roma, che à fat pea plu iedesc, ruvan suvënz te finela. Deplù tla edizion stampeda di 22 de nuvëmber.
media/k2/galleries/11392/thumbs/Nadia_Pitto_pest.jpg
03 de dezember 2019

N ofize zenza parees, con vista a 360°

Nadia Pitto de la firma Fiores a Sèn Jan à vent n pest desche imprenditora agricola che dèsc n contribut a l’inovazion te la tradizion de l’atività da bacan
Nadia Pitto de la firma Fiores a Sèn Jan la é stata premièda enstadì a la pruma edizion del pest »Donne e agricoltura per la nostra terra trentina«, che à vedù tor pèrt 17 femenes da autra tantes aziendes agricoles, olache l’é stat consolidà esperienzes inovatives leèdes a na agricoltura coerenta col model alpin de produzion.

Chest premie nasc da l’idea del Coordenament Femenes Acli Trentines per valorisèr l pensier e la esperienzes de la femena, sostegnir scomenzadives e ativitèdes olache ...
media/k2/galleries/11427/thumbs/conni0.jpg
02 de dezember 2019

Dui libri por mituns nüs

La pröma domënia d’Advënt él indó gnü tigní le marcé da Nadé tl Zënter Sozial "La Spona". Lapró á la Uniun Ladins Val Badia podü presenté döes publicaziuns nöies por mituns
La colaboraziun danter le Zënter Sozial "La Spona" y la Uniun Ladins Val Badia vá bele inant da plü agn y ciafa na espresciun particolara la pröma domënia d’Advënt, canche al vëgn tigní a Pidrô le marcé da Nadé, olache an pó ciafé scincundes originales y d’öga. Insciö éra ince stada en domënia dan otedé, olache n gröm de jënt é storta pro tl Zënter Sozial no ma a ciaré, mo ince a cumpré i produc che vëgn realisá dai assistis deboriada cun sü assistënc. Al é produc pratics por la ciasa, mo al é ...