media/k2/galleries/29975/thumbs/Troi_rodes_park_auti1.jpg
19 de messel 2025

Co la roda te Fascia: che aventures!

Do l articol sul troi per la rodes publicà su La Usc nr 25, aon ciapà segnalazions su etres ponts che crea pericol e ence su promozion che no spieia la realtà.
Acà 15 dis su La Usc l é stat publicà n articol olache vegnia metù al luster la situazion del percors de la rodes te Fascia, che do passa 10 egn da canche l era stat inaudà la streca da Poza a Fontanac no l é amò ruà a compiment. Del 2023 l era stat dat su i lurieres per fenir la pèrt te la Val de sora, che aessa cognù ruèr a piz per la fin del istà 2024, ma al scomenz de la sajon 2025 l é amò cantieres averc, toc seré e ponts pericolousc.

L articol de La Usc nr 25 metea dant soraldut la ...
media/k2/galleries/29974/thumbs/DoloMyths_Run_2025_podie_ic_Alex_Oberbacher.jpg
19 de messel 2025

Gran sport e spetacol per la DoloMyths Run

En sabeda ai 12 l é stat la Trail e la 12K e en domenia la Skyrace che per via de la pievia e de la moza é stata scurtèda. I atlec ladins se à fat onor col 3° post de Alex Oberbacher a la Skyrace e de Samuel Demetz a la 12K.
Fin de setemèna de gran sport te Fascia en sabeda ai 12 e en domenia ai 13 de messèl con la DoloMyths Run 2025, l event sportif sot l ciapel de la sozietà Gregn Evenc de Fascia col coordenament del president del Comitat de endrez Diego Salvador. La doi garejèdes che à avert l event sportif, la Trail de 42 chilometres e la 12K, les é states dominèdes da atlec neves respet al an passà e te trei ocajions i à batù l record de dant. Prestazions autoritères e ventes spetacolères per l atlet da ...
media/k2/galleries/122/thumbs/23b695c7a9e07fadaf5ce6cb7749a253.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/29973/thumbs/Fernando_Brunel_freddy_planinschek_ok.jpg
19 de messel 2025

Che assane anché se no fossa stat l’Union?

Tel Di dla Unité ladina l president de l'Union di Ladins de Fascia Fernando Brunel à recordà i 70 egn de l'Union di Ladins de Fascia, rejonan con convinzion e emozion de che che l é stat fat te chisc egn, da sia sociazion de val e da l'Union Generela.
Proon a se fegurar che che fossa aldidanché de noscia cultura e lengaz se no fossa stat l'Union Generela e le Union de valada.

Vegnissel amò rejonà ladin?
Per tegnir su l lengaz la Union à realisà i sfoes ladins: Nos Ladins fin dal 1949, doventà La Usc di Ladins del 1972. L’Union de Fascia à  metù su La Veisc, La Ousc de Fascia e Nosha Jent, l'à endrezà i prumes vocabolaries, i prumes corsc de grafia ladina, l’à vardà de sensibilisar la jent a rejonar ladin te vigni moment de la vita ...
media/k2/galleries/29945/thumbs/Bildschirmfoto_2025-07-16_um_12.19.55.jpg
19 de messel 2025

Nchin śën na sajon da d’instà sterscia tla uties da mont

L frëit di ultims dis ne n'à nia sciautrì chi che va sa mont, la sajon à scumencià bën y nce la prenutazionsper i mënsc che vën ne mancia nia. La Usc ti à damandà a doi osć dla uties da mont de Gherdëinacoche la ti buta chëst ann
Cun l scumenciamënt de juni y l tëmp finalmënter mpue plu stabil à majera pert dla uties da mont giaurì si portes. I osć dla uties te Gherdëina rejona de n bon scumen­ciamënt de sajon cun de plu prenu­tazions che l ann dant. La sajon da d’instà 2025 à nscila scumencià scialdi bën y n ie positifs nce per cie che reverda l rest dla sajon.

Chëst ann à la utia Dantersasc giaurì ai ot de juni, ju per la sciorta ne fòvel plu deguna nëif y perchël ne ova la jënt nia tëma a ruvé permez ala ...
media/k2/galleries/29959/thumbs/scolabus_foliet_web.jpg
19 de messel 2025

Scolabus compré senza gara, ndaghei cinch raprejentánc comunai

Ntra chisc ence un del Comun da Fodom 
L é ence n raprejentánt del Comun da Fodom, auna a autri trei dei co­muns de Val de Zoldo e Rivamonte plù l raprejentánt de la Stefanelli spa, ntra i indaghei per avei compré n scolabus senza fè la gara de apalt. Coche riferisc l Corriere delle Alpi, l’ipoteji de reat l’é chëla de turbada liberté del procediment de dezide l contraent. O meio, de turbadiva d’asta. A giourì l fascicol l é sté l sostitut procuradou Claudio Fabris. La vizenda dei trei comuns de la provinzia de Belum, l’é liada ...
media/k2/galleries/29970/thumbs/IMG_2014.jpg
19 de messel 2025

Na mostra de fotografies por recostruí le passé

En jöbia ai 10 de messé á l’Istitut Ladin Micurá de Rü inaodé la mostra de fotografies storiches dl paisc da San Martin. Lapró él gnü presenté le proiet »Iradié« y l’app nöia, che condüj fora por paisc tles pedies dla storia
Inant é jü le proiet de inrescida y de archiviaziun de material storich da pert dl Istitut Ladin Micurá de Rü. Sciöche al é gnü fat por i paisc de Badia, La Ila y San Ciascian ti agn passá, él iniann gnü metü a jí na mostra de fotografies storiches dl paisc da San Martin. Danü á i colaboradus invié la comunité a partezipé ativamënter ala documentaziun storica dl paisc, don so contribut tres testemoninazes y plü informaziuns, che jará a arichí l’ar­chif. Lapró á le presidënt de Smach Michael ...
media/k2/galleries/29969/thumbs/IMG_2080.jpg
18 de messel 2025

Natöra, porsona y artifizialité röia adöm tl sëgn dl’infinité. L’opera »Terzo Paradiso« de Pistoletto

Calfosch á ciafé lerch por la concretisaziun dl »conzet« dër conesciü tla Talia y foradecá: le »Terzo Paradiso« de Michelangelo Pistoletto. Dan otedé é l’istalaziun gnüda inaodada söl sit
Tl cheder dla bienala Smach 2025 él gnü metü a jí dui proiec satelic. Un de chisc reverda la realisaziun dl conzet de Michelangelo Pistoletto che porta le titul »Terzo Paradiso«. A Calfosch, ai pisc dl ju de Frara, é rová adöm dan otedé por l’inao­daziun, surastanc comunai y pro­vinziai, sciöche presidënc y direturs dles assoziaziuns che á sostegní la realisaziun dl’opera y á contribuí a so finanziamënt. 

»L’ert contemporana ne valorisëia nia ma la contrada, mo ara alza fora ...
media/k2/galleries/29972/thumbs/Scizeres_Sele_An_der_Front2.jpg
18 de messel 2025

Sa le Sele per recordèr

La Compagnia di Scizeres de Fasha à endrezà na zerimonia per i 10 egn da canche l é stat metù la crousc sul front de vera. Don Mario à dit messa e benedì la corona e l é stat uzà fora l valor de la pèsc.
Ai 8 de aost del 2015 i Scizeres de Fascia era sa le Sele a portèr su e benedir na crousc en recort de duc i Standschützen, volontadives joegn e veies, che de mé del 1915 é jic a defener l front de la vera sun usc de cèsa. L event fajea pèrt de n projet più gran dal inom ‘An der Front’, metù en esser da duc i scizeres del Tirol storich. Chest projet pervedea che sun duta la linea del front de la Gran Vera vegne pojà 74 croujes de fer a recort de duc i stonc. Sul teren de Fascia i era trei i ...
media/k2/galleries/29971/thumbs/Aurora_Smajlaj.jpg
18 de messel 2025

78 madures con cater 100, un con lauda

N bon ejit per i 78 studenc di trei licees de la Scola Ladina de Fascia che se à diplomà chest an. Tant al artistich, che al linguistich che al scientifich l é n 100, e apede a chisc trei, al scientifich l é ence n 100 con lauda.
Ence te Fascia per i studenc del ultim an di trei licees: linguistich, artistich e scientifich, se à serà su chisc dis passé i ejames de matura. A se vadagnèr l diplom te la Scola ladina de Fascia chest an l é stat en dut 78 studenc, 31 te la doi classes del linguistich, 29 te la doi classes del artistich e 18 te la V clas del scientifich.

L ejam de matura l é semper n moment emportant, ajache l segna la fin de n percors de 5 egn che à vedù chisc joegn doventèr gregn e strenjer leames, ge fèr ...
media/k2/galleries/29968/thumbs/IMG_2202.jpg
18 de messel 2025

La bienala istalativa 2025 agüza la falc cun la cu

Dan otedé él gnü inaodé a Picolin la bienala d’ert contemporana Smach. La parora »cu« é la parora tle de chësta ediziun, che pîta l’incuntada cun perspetives söl liam danter tradiziun locala y storia universala. »I messun avëi le coraje da nes mostré sot a na löm nöia, ajache na cultura te vidrina ne basta nia«, dij Michael Moling
Dan da dui agn festejâ le proiet Smach 10 agn da süa nasciüda. Chësc ann é la bienala piada ia danü y presentëia na costelaziun nöia de 10 operes, co é gnüdes cernüdes dales iuries danter 300 propostes rovades adalerch da plü co 47 na­ziuns.
En gaujiun dla daurida dla 7ima ediziun dla bienala d’ert é rová adöm a Picolin dan dala Ciasa dl Maier, en sabeda ai 12 de messé, artisć, organisadus y amanc dl’ert contemporana y conzentuala. Tla serada él gnü porté dant le svilup dl proiet y ci che ...
media/k2/galleries/29967/thumbs/inaugurazion_trampolins_AnnikaSieff_Bortolas.jpg
18 de messel 2025

I prumes sauc sui trampolins olimpics de Pardac

L é stat inaugurà la neva strutures al stadie Dal Ben de Pardac do doi egn e mez de lurieres.
Do passa doi egn dal scomenz di lurieres, en lunesc ai 14 de messèl, l é stat inaugurà ofizialmenter i neves trampolins del saut de Pardac, fac su del 1989 per i Campionac mondièi de schi del 1991. N moment spezièl a la prejenza de l’autoritèdes locales e provinzièles, ma ence de atlec e atltes de saut e combinèda nordica de la Nazionèla talièna che à proà la neva strutures omologhèdes jà la setemèna inant. I trampolins del stadie del saut G. Dal Ben de Pardac l é la pruma opera fenida tel ...
media/k2/galleries/29944/thumbs/Bildschirmfoto_2025-07-16_um_12.16.45.jpg
18 de messel 2025

Ristla tl Circolo

Veronica Moroder y Jochen Hautzdorf ie ruvei da Hamburg ite a Urtijëi per mëter ora si chedri y si scultures
Per l prim iede à i artisć Veronica Moroder y Jochen Hautzdorf prejentà si lëures te na mostra de pèr.

La pitëura Moroder à crià cun culëures vives, chedri sun de plu livei. La figures se deslieia te culëures y formes – da paredlé cun splitres liedes, framënc de chedri y de pen­sieres, che n ne possa nia ntënder defin tl cum­­ples dla realtà. Si opra ie ntressanta per l juech de cuntrasć danter l cuncret, l astrat y l contenut. 

USC 

L articul tla edizion atuela de La ...
media/k2/galleries/29958/thumbs/Dogana_roa_sabeda_20250712_154731_copy_foliet_web.jpg
18 de messel 2025

Danoo sarà el stradon de Alemagna ves Anpezo

El guergno e i sguaze, ra roes da ra Croda Marcora, i zavarie de ra śente che laora, de ra parsones che vive ca, de i foreste che vien a spaso. Par el Comun de Anpezo ‘l é biśoin de un laoro fato dasen 
Sta ota se saea che sarae suzedù: dute i se spetaa i sguaze, ra pioa, ra roes fin inze ‘l stradon, e coscita ‘l é suzedù. Da dasera de sabeda ai 12 de luio, dares 22.30, ‘l é vegnù śo un’outra roa, a sarà el stradon 51 de Alemagna, alolo defora de Dogana Vecia, al Ponte del Venco, su chel de San Vido de Cadore. Coscita i à sarà danoo duto, no s’à podù pasà par alcuante dis. L ea suzedù ignante, el 1 de luio, e i aea tegnù sarà fin a mer­­cui ai 9 de luio. L é un gran za­vario, ste ...
media/k2/galleries/29966/thumbs/IMG_2218.jpg
18 de messel 2025

Bogn resultac por les atletes dl’US La Ila

A San Ciascian s’á desfiré tl’ultima fin dl’edema le „Raiffeisen Beach Cup“, pro chël che les atletes dl’US La Ila á arjunt de bogn plazamënc. Inant vá le iade sportif por le per badiot che rapresentará le Südtirol tl „Trofeo delle Regioni“ tla Calabria
Le „Raiffeisen Beach Cup“ á fat tapa tl’Alta Badia tl'utlima fin dl'edema. Indöt s’á mosoré 72 pers da döt le Südtirol sön le saurun di ciamps da beachvolley dla zona sportiva de San Ciascian. Sabeda s’ál desfiré la competiziun danter les categories di adulc y domënia é spo jüs en aziun i jonins dles categories U14 y U16. Danter chisc á ince partezipé sportifs dl’US La Ila, arjunjon de bogn resultac. 

Lena Irsara s’á batü naota cun Nadine Valentini la sabeda tla categoria ëres, portan a ...
media/k2/galleries/29955/thumbs/danca_web.jpg
18 de messel 2025

Zacotan de domandes ala jona Melanie Call d’Al Plan, aspiranta bocara y iagra

Dancà y da na pert 
I sun amez isté y os arëis trep da fá?
Melanie Call Al é cotan plü jont co d’atri agn, la sajun á motü man eniann denant, ince bona­monter por merit dal bel tomp de jügn. I dis dla findledema é stés dagnora dër bogn.

La bocaria de paisc á dagnora en edl söl’andamont dla sajun turistica, o?

Chël pón bën dí, deache nos condüjun ince la cern te pert dai hotí y tles üces da munt.

Al vën dit che al é entres manco jont co mangia cern? 

Cösc ne podunse nia dí. I odun che la jont da tlo y i ghesć ...
media/k2/galleries/29953/thumbs/foto_web.jpg
18 de messel 2025

Rost y fum

Comentar de pruma
En chest iadé é la festa dla Unité Ladina vegnuda tegnuda te Fascia per auzé fora doi cedeans importanc per l ativism cultural ladin: i 70 agn dla Union di Ladins de Fascia y i 50 agn dl Istitut Cultural Ladin »majon di fascegn«. Da vedei, audì y sentì él sté en chest domesdì de plu consciderazions diretes o ence demé indi­catives per na dejunion pericolousa che jissa da desgropé zenza leges nueves, y pona ence impulsc utli y sensazions encher­scioules. La mujiga plajoula, dalonc da la ...
media/k2/galleries/29954/thumbs/aiut-alpin-dolomites-9-8-2015-3_web.jpg
18 de messel 2025

Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites

Ai 7 de lugio à n’ambulanza menà adalerch tla sënta a Puntives na pitla muta de doi mënsc, che fova tumeda sun fonz y ne se n stajova nia bën. L dutor l’à vijiteda y n ie pona julei limpea tl spedel de Bulsan per n cuntrol plu a puntin.
Ai 9 de lugio ie l joler dl Aiut Alpin Dolomites julà sot ala Utia Comici, ulache n ël american fova tumà cun la roda y se ova rot na sciabla y ova batù l cë. La duturëssa l à vijità y n l à pona menà cun l joler tl spedel de Persenon.
Ai 10 de lugio iel stat n ...
media/k2/galleries/29952/thumbs/27_18.7.25_copy_web.jpg
18 de messel 2025

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/29951/thumbs/park2_FassaCoop_segnal_resa.jpg
17 de messel 2025

Segnèi resa, bastassa l bon sens

La Coprativa de Sèn Jan à endrezà trei posć per i auti resservé a femenes autramenter o neogenitores. Te Fascia i Comuns li à tiré demez, fora che a Ciampedel.
Da presciapech trei setemènes tel piazal dai auti tedant ai reparc extralimentères del Fassa Coop a Sèn Jan l é stat metù doi neves scartabie. L é doi segnèi che regolamentea la sosta di auti aldò del Codesc de la strèda e che belapontin la Coprativa de Sèn Jan à volù resservèr a doi categories spezièles: un per la femenes autramenter e i neogenitores e un per la persones con desabilità. 
De segur n bel segnèl de atenzion da man de l’azienda che sun chest tem é semper stata n muie ...