media/k2/galleries/10282/thumbs/Schermata_2019-06-21_alle_09.27.59.jpg
25 de jugn 2019

Chino, teater, cultura: ciak se śira

A la descorida del “nef” chino de Cianacei de gra a na intervista a Francesco Pitscheider, nef gestor de la strutura
L “cinema” fona sie reijes te doi componenc obligatories, n scherm e la carieghes, e percheche l ciape vita ge vel esser bogn de empienir ite duc e doi. A empienir ite l scherm ge peissa atores e regisć, chi che dèsc forma a l’èrt e peissa a coluna neva formula, a coluna neva storia poder meter dant al mond per mever fora la ènemes de la persones. Per chel che vèrda la carieghes enveze, ge vel che duc laore ensema: che sie na strutura aldò, che la jent sie desponìbola a proèr l’emozion del ...
media/k2/galleries/10251/thumbs/Screenshot_2019-06-19_17.30.21.jpg
25 de jugn 2019

Alfreider y Ploner tla scoles y scolines de Gherdëina

La ann de scola ie ntant finà. Ma mo dant iel d’ansciuda stat la vijites dl assessëur per la scola ladina Daniel Alfreider y dla ntendënta dla scoles ladines Edith Ploner tla scoles y scolines de Gherdëina per rujené cun l personal nseniant di bujëns di mutons y dla mutans.Foto: La ntendënta Edith Ploner, l assessëur provinziel per la scola ladina Daniel Alfreider, sëuranstanc y sëuranstantes scolastiches, maestri y maestres, sculées y sculeies ntan la vijita tla scola mesana te Sëlva (fotos: ...
media/k2/galleries/122/thumbs/11dbb0024f8ed5fd1b6cbc7112f73359.jpg
20 de jugn 2019

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/10292/thumbs/milano-cortina-2026-olimpiadi10.jpg
24 de jugn 2019

Anpezo vadagna le Olimpiadi 2026

Da Losanna rua ades la nuova che sarà Milan e Anpezo, a desferenza de la svedeje Are, i pais che darà albarch a le Olimpiadi da d'invar 2026.(De pi nte le ediziogn de le stemane che ven)
media/k2/galleries/10291/thumbs/Bildschirmfoto_2019-06-24_um_15.59.37.jpg
24 de jugn 2019

Direta da Lausanne

Chlichede y cialede dal vif sun https://www.pscp.tv/w/1gqGvVYbXlQGB
Entourn les 18:00 vegniral anunzié l raion olache al vegnirá desfiré i Juesc Olimpics da d’invern 2026: "Milan Cortina" o "Stocholm Åre?

I ves tegnon enformés!
media/k2/galleries/10290/thumbs/Bildschirmfoto_2019-06-24_um_12.59.39.jpg
24 de jugn 2019

Milan-Cortina o Stocholm?

Aspetan incö a Lausanne la dezijiun por la sënta dles Olimpiades Invernales dl 2026, án daurí ofizialmënter la ciasa nöia dl IOC, o dit damí "la ciasa olimpica". Al é un di frabicac plü ecologics al monn - insciö l’IOC!
Le frabicat á podü pié do trëi zertificac importanc y indicatifs por l’inovaziun y la sostenibilité: le LEED ("Leadership in Energy and Environmental Design) - Platinum, le plü alt dl SNBS (Swiss Sustainable Construction Standard), y le pest Minergie che zertifichëia le standard por l’efiziënza energetica tla Svizra.

Insnöt tomarál avisa te chësta ciasa la dezijiun olache i Jüc Olimpics dl invern 2026 gnará desfirá!

Deplü te La Usc plü inant!


media/k2/galleries/10289/thumbs/Marijene_Festa_Poza1.jpg
24 de jugn 2019

Marijene ponta demez con Fantasia

Scomenza l’istà te Fascia con mùsega, jeghes e amisc
En vender ai 31 de mé tel parch di jeghes de Poza, l’é stat la festa del scomenz de l’istà organisèda da la sociazion Marijene – Picoi da Mont, co l’inom “L Ream de la Fantasia”. L’inom de la festa l’é nasciù dal tìtol de na cianzon scrita aposta per la sociazion da Biju Vadagnini e Marco Mattia, per fèr doventèr la baby dance originèla e leèda a nosc esser ladins. Chest domesdì dut dedicà ai bec l’é stat la conclujion de n percors formatif scomenzà ai 10 de jugn, organisà per i joegn che chest ...
media/k2/galleries/10288/thumbs/flames_auto.jpg
24 de jugn 2019

Auto en flames

La domënia ai 23 de jügn domisdé á n auto pié füch ite cuntra Pederü
En domënia püch dan les 3 domisdé é i Stödafüs d’Al Plan gnüs cherdá por n intervënt de medefüch tla Val dai Tamersc, cuntra Pederü. Tl pröm êl gnü sö n feter tof t’auto, che é spo deventé föm y inultima füch. Defata do ê l’auto blot en flames. I stödafüch é rová adalerch cun le tanch a destodé le meso, pro chël che ara é jüda da salvé püch nia: l’auto é desdrüt daldöt.
media/k2/galleries/10279/thumbs/Schermata_2019-06-21_alle_09.09.13.jpg
24 de jugn 2019

Ence a Napoli te scola se rejona de ladin

Contìes e fotografìes per ge fèr cognoscer nosc ambient e nosc lengaz ai picoi
Gé é inom Sara Casari, fae la maestra e son nasciuda e cresciuda te Fascia. Da 13 egn stae a Napoli e chiò ensegne te na populèra. Chesta scola la é belebon grana: l’à più che 800 scolees. Canche te la clasc quintes me capita de cogner ensegnèr la regions taliènes, me sà bel me fermèr de più su mia region de naa e contèr mia esperienza. 

Chest an ensegne te na clas seconda ma mie fi Lorenzo fèsc la quinta e sia maestra me à domanà de jir te sia clas, per contèr zeche de enteressant sul ...
media/k2/galleries/10275/thumbs/Bildschirmfoto_2019-06-20_um_14.22.26.jpg
24 de jugn 2019

Par Sant'Antone e a 'l Ospedà

Ra tradizion r'é bela e bona, ma calche ota sarae da podé ra mudà, par ra mantegnì. Ra śente de Anpezo prea i sante, che me dia a ruà da 'l Signor
Un di val chel outro. No n'é da vardà ce di che se prea. Chel che conta 'l é preà. El pioan don Ivano Branbilla 'l à parlà coscita a ra śente che s'à ciatà inze ra jeja de Sant'Antone, a Ciae, par ra mesa.

Deplù te la edizion dl 21 de jugn
24 de jugn 2019

Contribuc dagn da Vaia ence per le majon

La conferma dai tecnizi de la Region. El fabricat mossa ester pertinenza de la cesa
Na bona nuova per chi che a bu dagn ale majon da la tempesta Vaia.

Deplù te la edizion dl 21 de jugn
media/k2/galleries/10250/thumbs/Screenshot_2019-06-19_17.31.16.jpg
24 de jugn 2019

I tamburdli y la sensiblisazion contra l razism

Te Cësa di Cungresc a Urtijëi à la cuinta tlasses dla scola elementera de Urtijëi fat n bel spetacul cun i tamburdli, deberieda cun Max Castlunger. L cunzet zentrel ie stat chël dla mujiga che lieia, contra l razism. Foto: La maestra Heidi Stuffer y l percuscionista Max Castlunger. Deplù tla USC stampeda di 21 de juni.
media/k2/galleries/10287/thumbs/aiutalpinisc_altabadia.jpg
23 de jugn 2019

Aiüt Alpinisć Alta Badia - de gran mudaziuns

Müda generazionala a ce dl Aiüt Alpinisć Alta Badia, olache dui pilastri á lascé y al vëgn docá forzes jones. Fabian Oberbacher é surastant nü
Les raisc dl Aiüt Alpinisć Alta Badia vá bele zoruch al ann 1956, mo impormó l’ann 1990 él gnü amplié le socurs ti crëps incër le Sela cun la fondaziun dl Aiüt Alpin Dolomites adöm cun les döes valades de Fascia y de Gherdëna. Da dailó inant y cun l’aumënt dl turism tla munt, é les zifres di intervënc tres ma plü chersciüdes. Por la seziun Alta Badia, che é metüda adöm da 31 omi, s’á l’ann 2018 stlüt jö cun n numer complessif de bëgn 98 intervënc. Bëgn 189 d’atri intervënc é gnüs fac dai mëmbri ...
media/k2/galleries/10281/thumbs/vedrina_albertmellauner.jpg
23 de jugn 2019

Ert desfratada

Orcena: Dan 18 agn ê i vidri artistics dl artist Albert Mellauner ciamó gnüs paiá chi 50 miliuns de lires, dan da püch ési gnüs condüs demez y bunamënter desdrüs. Al n’é nia le pröm iade tla Val Badia che "ert publica", comanada y paiada dala man publica (chël ó dí: da düc) vëgn desfratada
I jun derevers ti pröms ann 2000, canche le Zënter sozio-sanitar nü a Picolin ê gnü fat. Iló â la Comunité de val de Puster, comitënta di laurs, ince ponsé a idees artistiches da reaslisé dan l’entrada, o/y tl foyer y sö por les stighes internes. Cina chi agn fajô l’acompagnamënt artistich pert dla costruziun instëssa (por todësch "Kunst am Bau"). Soma metüda a desposiziun: 117 miliuns de lires. Dodesc ê stá i proiec de artisć resp. grups de artisć presentá dan ala giuria dl concurs, metüda ...
media/k2/galleries/10278/thumbs/Schermata_2019-06-21_alle_08.45.54.jpg
23 de jugn 2019

Marco Liberatore vidarà i falchec fascegn

Con i campionac cec per l ciaut, l’hockey vif de marcià. L Fascia Falcons à tout sù firmes de gran valuta
Via per d’istà la giacia no à da esser, ajache l ciaut l la delega con i raes de soreie e la temperatures sora zero. Chest no ferma ampò l Fascia Falcons, che con sia dirigenza l’é do a enjignèr la sajon che à da vegnir con n bon marcià e n eie al setor di joegn.

L’é la neva di ultimes dis chela del contrat sotscrit da Marco Liberatore desche nef Diretor Tecnich del setor di joegn. N retorn da sbugolèr i eies chel de Marco Liberatore, arcedador che à arjont ti ultimes egn resultac de nonzech ...
media/k2/galleries/10274/thumbs/Bildschirmfoto_2019-06-20_um_14.22.13.jpg
23 de jugn 2019

Smatiśà d'istade

I atore se moe par el paes, da portà algo de noo a ra śente de Anpezo e a i foreste, cemodo che i aea fato 'l an pasà. Ra prima ai 4 de luio
Vei ca danoo, chi cuatro smatiśoi de ra Filodramatica d'Anpezo, con chera de me fei ride.

Deplù te la edizion dl 21 de jugn
23 de jugn 2019

La mostra de la Gran Viera sun Pordou se tramuda

Giourirà ai prums de lugio
La mostra de la Gran Viera sun Pordou lascia el Zenter Bruno Crepaz del Cai per passé delà del confin ntei locai de la funivia de Sass Pordou.
media/k2/galleries/10249/thumbs/Screenshot_2019-06-19_17.31.03.jpg
23 de jugn 2019

“Vester per un n di la persona busseda dala fertuna”

Nstadì iel stat na trasmiscion nteressanta te Radio Gherdëina, ulache l redatëur Fabian Rabanser à rujenà dla dependënza dal juech cun scioldi cun la psicologa Stefania Sepp dla Lia Hands y cun Ulrike Rabanser, respunsabla dla cunsulënza soziopedagogica tl Servisc Soziel de Gherdëina. La USC reporta de chësta ntervista. “Nce te Gherdëina iel l problem dl juech!”: nscila Ulrike Rabanser dl Servisc Soziel de Gherdëina: “Tl 2018 à l Servisc Soziel abù cater caji te Gherdëina, tl ann 2019 cin’ ...
media/k2/galleries/10286/thumbs/VITO1_.jpg
22 de jugn 2019

Vito Pallabazzer, l “Sacro custode dei monti”

A dies agn da la mort del cugnessù linguist e glottologo, na ogiada su sua vita e sue opere.
L eva ai 22 de jugn del 2009 canche a Col ruava la nuova de la mort a Firenze del prof. Vito Pallabazzer, da duc cugnessù coche “Vito da Pont”. L é bele passà dies agn da chela trista nuova, trista no demà per sua famea parceche da puoch l eva bele vegnuda a mancé la femena Adriana, ma incia per duc i parenc, i amizi, la jent che la l'ava cugnessù. Trista incia per chel mondo de la inressida linguistica de nuos luoch che nte el l à vedù semper n faro, n pont de riferiment per la granda ...
media/k2/galleries/10280/thumbs/20190618_212359.jpg
22 de jugn 2019

Rondel a La Ila

I laurs vá inant bun chëstes edemes, y ai gnará architá ai 28 de jügn por la palsa da d’isté
I laurs por la costruziun dl rondel a La Ila por San Ciascian é a bun punt, y ai jará inant cina la fin de jügn (preodü él aladô de informaziuns ofiziales ai 28 de jügn), canche i laurs gnará architá por la sajun da d’isté. Por iló él preodü da asfalté la striara nöia cun asfat grou y mëte sö amez n nojel provisore (bunamënter cun parëis new jersey) por rodé incëria. I laurs jará indô inant dai pröms de setëmber cun la asfaltaziun fina, amarsciaziun orizontala y verticala y la costruziun dl ...