13 de merz 2026
Chi sarèl a rejer la Scola de Fascia?
Do 5 egn da Sorastant l professor Federico Corradini à cernù de no jir inant con chesta encèria e jir endò a ensegnèr. La Provinzia de Trent à manà fora l avis per tor pèrt al nef concors.
Aldò de la normativa provinzièla, l Sorastant de la Scola Ladina de Fascia vegn nominà con n concors resservà; sia encèria à regnèda 5 egn e la pel vegnir renovèda demò n'outa. L professor Federico Corradini, che aea vent l concors d'istà del 2021, do 5 egn a cef de duta la Scola Ladina l à cernù per rejons personèles de no jir inant per i etres 5 egn e l ge à fat a saer per temp amò tel meis de jené passà sia dezijion a la Provinzia, che enstadì l'à manà fora l avis de concors per l nef ...
Aldò de la normativa provinzièla, l Sorastant de la Scola Ladina de Fascia vegn nominà con n concors resservà; sia encèria à regnèda 5 egn e la pel vegnir renovèda demò n'outa. L professor Federico Corradini, che aea vent l concors d'istà del 2021, do 5 egn a cef de duta la Scola Ladina l à cernù per rejons personèles de no jir inant per i etres 5 egn e l ge à fat a saer per temp amò tel meis de jené passà sia dezijion a la Provinzia, che enstadì l'à manà fora l avis de concors per l nef ...
13 de merz 2026
N iade desmentiada y spo indô descurida: la Fossa Santa a Calfosch
Le Sepolcher da Calfosch á na storia interessanta y na forma particolara: te n documentar cört á le Museum Ladin Ciastel de Tor tigní sö les testemonianzes dla popolaziun de chësta usanza ciamó dër sintida
Le tëmp de Carsëma á ince sües usanzes: dlungia le jiné, gnôl inlaota tröp perié y i fedei jô por sanc. Devers dla fin de Carsëma spo gnôl fat sö te dlijia di paisc de valada le »Sant Sepolcher«, a chël che an jô a ti ciaré. Chësta tradiziun che s’á mantigní cina aldedaincö y che se desfira tl’Edema Santa sura döt le raiun dl Tirol, á la medema raisc, mo da post a post na forma tres desfarënta. La grandëza, la fatöra y les decoraziuns che l’acompagnëia, é tres atramënter: te val’ dlijies ...
Le tëmp de Carsëma á ince sües usanzes: dlungia le jiné, gnôl inlaota tröp perié y i fedei jô por sanc. Devers dla fin de Carsëma spo gnôl fat sö te dlijia di paisc de valada le »Sant Sepolcher«, a chël che an jô a ti ciaré. Chësta tradiziun che s’á mantigní cina aldedaincö y che se desfira tl’Edema Santa sura döt le raiun dl Tirol, á la medema raisc, mo da post a post na forma tres desfarënta. La grandëza, la fatöra y les decoraziuns che l’acompagnëia, é tres atramënter: te val’ dlijies ...
13 de merz 2026
Bona la pruma al Cotura
Te la pruma partida del 2026 sul ciamp de ciasa i bec del Fascia Balon venc contra l'Audace e i rua te la pruma metà de la classifica.
Rua autres 3 ponc per l Fascia Balon de gra la venta contra l'Audace. Giusta tacà rua la pruma ocajion per i fascegn co la trata da ite l'area de rigor de Massimo Lorenz, che vegn parada dal portier ghest. Passa i menuc e i bec de mister Capovilla spenc per aer la soramessa sui aversaries. Entorn al 20' rua l prum gol fascian...
Podede lejer dut, con resultac de la squadres mendres e classifica, su La Usc dai 13 de mèrz da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament ...
Rua autres 3 ponc per l Fascia Balon de gra la venta contra l'Audace. Giusta tacà rua la pruma ocajion per i fascegn co la trata da ite l'area de rigor de Massimo Lorenz, che vegn parada dal portier ghest. Passa i menuc e i bec de mister Capovilla spenc per aer la soramessa sui aversaries. Entorn al 20' rua l prum gol fascian...
Podede lejer dut, con resultac de la squadres mendres e classifica, su La Usc dai 13 de mèrz da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament ...
13 de merz 2026
Badia é »Comun-Clima« ince tl 2025
Le Comun de Badia á podü pié do danü tl’ultima edema la zertificaziun d’arjënt sciöche »Comun-Clima«
N comun che s’impegnëia por deplü sconanza dl ambiënt tres scomenciadies mirades y mosöres plü sostignibles é chël de Badia. L’ombolt Christian Pedevilla á podü pié do cun n valgügn rapresentanc de consëi y dla junta ai 4 de merz tl Noi-Techpark a Balsan la zertificaziun d’arjënt sciöche »Comun-Clima« – n’onoranza che le Comun pëia do bele da n valgügn agn.
»Ince sce la zertificaziun vëgn surandada vigni ann, mëss i partezipanc mostré che ai á fat n salt de cualité dal ...
N comun che s’impegnëia por deplü sconanza dl ambiënt tres scomenciadies mirades y mosöres plü sostignibles é chël de Badia. L’ombolt Christian Pedevilla á podü pié do cun n valgügn rapresentanc de consëi y dla junta ai 4 de merz tl Noi-Techpark a Balsan la zertificaziun d’arjënt sciöche »Comun-Clima« – n’onoranza che le Comun pëia do bele da n valgügn agn.
»Ince sce la zertificaziun vëgn surandada vigni ann, mëss i partezipanc mostré che ai á fat n salt de cualité dal ...
13 de merz 2026
Na garejeda de schi per festejé l di dl’ëila
L »Dolomites Dirndl Ski Day« ie bele ruvà a si cuarta edizion. Chëst ann àn inò festejà sun Mont de Sëuc y tl medemo tëmp àn nce fat velch de bon. 1.525 euro ti ie jic ala GEA che se bat contra la viulënza sun l’ëiles y mëina na cësa per ëiles a Bulsan
La Lia dl Turism de Uritjëi mët uni ann a jì na blòta manifestazion per y cun l’ëiles, sambën for l di dl’ëila, ai ot de merz. Un n ann vën chësta manifestazion metuda a jì sun Secëda, un n ann sun Mont de Sëuc.
Chëst ann fòven inò pra la utia Sanon ulache bën 80 ëiles à fat pea pra na garejeda de schi de slalom lerch paralel y pra n juech cun i dei che à turendà ju la garejeda, ti dajan a dutes mo n iede l mesun de fé vel’ var inant o nce de reviers te tlassifica. Sambën ne fova nia la ...
La Lia dl Turism de Uritjëi mët uni ann a jì na blòta manifestazion per y cun l’ëiles, sambën for l di dl’ëila, ai ot de merz. Un n ann vën chësta manifestazion metuda a jì sun Secëda, un n ann sun Mont de Sëuc.
Chëst ann fòven inò pra la utia Sanon ulache bën 80 ëiles à fat pea pra na garejeda de schi de slalom lerch paralel y pra n juech cun i dei che à turendà ju la garejeda, ti dajan a dutes mo n iede l mesun de fé vel’ var inant o nce de reviers te tlassifica. Sambën ne fova nia la ...
13 de merz 2026
La berca cuecena
Tla Cësa di Cungresc a Urtijëi à la Lia dl Turism nvià ala giaurida de na mostra che dëssa sensibilisé n cont dla tematica dla viulënza contra l'ëiles
Per l di nternaziunel contra la viulënza sun l’ëiles, ova tl 2023 la paures de Braies abù na idea geniela: les à depënt ju na berca a cuecen y l’à purteda ai 25 de nuvëmber tl lech de Braies. La imaja de chësta berca à fat la raida dl web y de duc i media. Da iló ie nasciuda l’idea, da pert dla lia “Erlebnis Pragser Wildsee” y dla lia di artisć dl Sudtirol SKB, de mëter a jì n cuncors artistich per opres ispiredes a chësta berca y ala tematica dla viulënza contra l’ëiles. L cuncors ie unì metù ...
Per l di nternaziunel contra la viulënza sun l’ëiles, ova tl 2023 la paures de Braies abù na idea geniela: les à depënt ju na berca a cuecen y l’à purteda ai 25 de nuvëmber tl lech de Braies. La imaja de chësta berca à fat la raida dl web y de duc i media. Da iló ie nasciuda l’idea, da pert dla lia “Erlebnis Pragser Wildsee” y dla lia di artisć dl Sudtirol SKB, de mëter a jì n cuncors artistich per opres ispiredes a chësta berca y ala tematica dla viulënza contra l’ëiles. L cuncors ie unì metù ...
13 de merz 2026
Digi point, Setil y skatepark
Ntan la senteda dl Cunsëi de Chemun de Urtijëi dl'ena passeda iel danter auter unì dat pro vel' mudazion al bilanz de previjion
L Cunsëi de Chemun de Urtijëi se à ancuntà n lunesc ai 2 de merz. N pont mpurtant al orden dl di revardova la mudaziona al bilanz de previjion 2026-2028 y al documënt unich de prugramazion. Per l ann 2026 giapa l Chemun cuntribuc da pert dla provinzia, cuntribuc che n à śën pudù mëter ite tl bilanz de previjion y che dà perchël mpue de pusciblteies de planifiché scioldi per chësc o chël pruiet che n uel realisé. L ambolt de Urtijëi Tobia Moroder à ntan la senteda spiegà ciunes che ie la spëises ...
L Cunsëi de Chemun de Urtijëi se à ancuntà n lunesc ai 2 de merz. N pont mpurtant al orden dl di revardova la mudaziona al bilanz de previjion 2026-2028 y al documënt unich de prugramazion. Per l ann 2026 giapa l Chemun cuntribuc da pert dla provinzia, cuntribuc che n à śën pudù mëter ite tl bilanz de previjion y che dà perchël mpue de pusciblteies de planifiché scioldi per chësc o chël pruiet che n uel realisé. L ambolt de Urtijëi Tobia Moroder à ntan la senteda spiegà ciunes che ie la spëises ...
13 de merz 2026
L’ultima dla sajon y ce sluseda!
N sada ai 7 de merz iel stat i campiunac regiunei de slusé sun Plan de Gralba, metui a jì dala lia dla Lueses Gherdëina
L fova l’ultima garejeda dla sajon. Y n se n ntendova de chësc nce dala temperatures, bele scialdi da d’ansciuda. Sun Plan de Gralba ova la lia Lueses Gherdëina cun l aiut di genitores njenià ca dut a puntin per la garejeda di campiunac regiunei de luesa sun purtoi naturel. De ndut 139 atlec y atletes à fat pea, dala cuarta elementera insù, la gran pert dl Sudtirol ma l fova nce na scuadra de Fiera di Primiero. L ie unì fat n alenamënt danora y dopro la garejeda.
“Son scialdi cuntënc che l ...
L fova l’ultima garejeda dla sajon. Y n se n ntendova de chësc nce dala temperatures, bele scialdi da d’ansciuda. Sun Plan de Gralba ova la lia Lueses Gherdëina cun l aiut di genitores njenià ca dut a puntin per la garejeda di campiunac regiunei de luesa sun purtoi naturel. De ndut 139 atlec y atletes à fat pea, dala cuarta elementera insù, la gran pert dl Sudtirol ma l fova nce na scuadra de Fiera di Primiero. L ie unì fat n alenamënt danora y dopro la garejeda.
“Son scialdi cuntënc che l ...
13 de merz 2026
Cosses che ne s’en vel nia?
Comentar de pruma
L mond é sotessoura. Tl Orient manacel na vera generala. L’economia mondiala balesteia sot i colps de rachetes y drones tla Streda de Hormuz, che strangoleia les esportazions de gas y petruele. Milesc de inozenc muer sot les rovines de sies ciases.
Ma sce i passon tres nosc paisc tla Ladinia vedonse schires de schiadours y de jent da dlonch caprò, che per avei una na soula preocupazion: chela de se devertì. I vedon puecia jent da chilò, bonamenter àla massa not per se lascé spié, ...
L mond é sotessoura. Tl Orient manacel na vera generala. L’economia mondiala balesteia sot i colps de rachetes y drones tla Streda de Hormuz, che strangoleia les esportazions de gas y petruele. Milesc de inozenc muer sot les rovines de sies ciases.
Ma sce i passon tres nosc paisc tla Ladinia vedonse schires de schiadours y de jent da dlonch caprò, che per avei una na soula preocupazion: chela de se devertì. I vedon puecia jent da chilò, bonamenter àla massa not per se lascé spié, ...
13 de merz 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 2 de merz àn cherdà l joler dl Aiut Alpin Dolomites a S.Cristina sun l purtoi Saslonch, ulache n jëunn olandesc fova tumà cun i schi y se ova rot l os dla cuessa. Do la prima cures l àn menà tl spedel de Persenon.
Ai 3 de merz iel stat doi ntervënc, un de chisc tl raion ladin, plu avisa pra na utia tla Val Badia.
Na pitla muta ova patì l mel de San Valantin. Ruvei leprò l’à l dutor cureda y n l’à pona ciarieda tl joler, per la mené – deberieda a si oma – tl spedel de Burnech.
De plu tla ...
Ai 3 de merz iel stat doi ntervënc, un de chisc tl raion ladin, plu avisa pra na utia tla Val Badia.
Na pitla muta ova patì l mel de San Valantin. Ruvei leprò l’à l dutor cureda y n l’à pona ciarieda tl joler, per la mené – deberieda a si oma – tl spedel de Burnech.
De plu tla ...
13 de merz 2026
Chëst’ iede ons ciaculà cun Katrin Kostner, nsenianta a Urtijëi, che sona y cianta deberieda cun si uem y à bele giamià n iede si cësa cun na familia dla Irlanda
Dancà y da na pert
Bon di, posses’a n curt te prejenté?
Ie son Katrin, é 35 ani. Son nasciuda y chersciuda su a Runcadic. Do chël éi fat la scoles oradecà, son jita mpue ora per l mond a studië y a lauré. Da diesc ani incà sons inò ruveda de reviers te Gherdëina. É nsenià tla ITE nchin che aspitove Amelie. Sies ani sons stata a cësa cun nosc trëi mutons y śën sons nsenianta de religion. Ie é for abù legrëza a nsenië, ajache l me sà propi bel a vester te scola.
Cie fejes’a l plu gën te ti ...
Bon di, posses’a n curt te prejenté?
Ie son Katrin, é 35 ani. Son nasciuda y chersciuda su a Runcadic. Do chël éi fat la scoles oradecà, son jita mpue ora per l mond a studië y a lauré. Da diesc ani incà sons inò ruveda de reviers te Gherdëina. É nsenià tla ITE nchin che aspitove Amelie. Sies ani sons stata a cësa cun nosc trëi mutons y śën sons nsenianta de religion. Ie é for abù legrëza a nsenië, ajache l me sà propi bel a vester te scola.
Cie fejes’a l plu gën te ti ...
12 de merz 2026
Soravèrda tras video ti lesc sensiboi
La é stata domanèda con na mozion dal grop consiliar Neva UAL a la presidenta del Consei General Tea Dezulian. L procurador Edoardo Felicetti à nominà l nef Conseier enciarià.
Ai 27 de firé l Grop consiliar Neva UAL ge à manà na proponeta de mozion a Tea Dezulian, presidenta del Consei General, che cognarà vegnir touta dant da chest organism, canche l vegnarà chiamà ite.
La proponeta de mozion portèda dant dal Grop Neva UAL à per argoment l'emportanza de la soravèrda tras video vejin a la scoles e ai lesc sensiboi per stravardèr en particolèr i mendres.
La scomenzadiva - ne à dit l portaousc del Grop de mendranza Amedeo Valentini - nasc da n fat sozedù che à soscedà ...
Ai 27 de firé l Grop consiliar Neva UAL ge à manà na proponeta de mozion a Tea Dezulian, presidenta del Consei General, che cognarà vegnir touta dant da chest organism, canche l vegnarà chiamà ite.
La proponeta de mozion portèda dant dal Grop Neva UAL à per argoment l'emportanza de la soravèrda tras video vejin a la scoles e ai lesc sensiboi per stravardèr en particolèr i mendres.
La scomenzadiva - ne à dit l portaousc del Grop de mendranza Amedeo Valentini - nasc da n fat sozedù che à soscedà ...
12 de merz 2026
L Rotary vejin a Mattia Desilvestro
L Club de Fiem e Fascia ge à fat don de n stabilisador che lo deida a stèr n pe. Enstadì la consegna ofizièla.
Adum tel respet, te la desvalivanza e te la volontà de servir con legreza. L é chest l mot del Rotary Club che se à ciareà amò de più de valores tel temp de la Olimpiades e Paralimpiades Milan-Cortina 2026. L Distret 2060 del Rotary Internazional, de chel che fèsc pèrt la regions Trentin Sudtirol, Friul e Venet, à metù su belapontin per chest emportant event sportif la Comiscion ‘Projet Olimpiades Milan-Cortina 2026’ che à endrezà na lingia de scomenzadives e ativitèdes da portèr a compiment te ...
Adum tel respet, te la desvalivanza e te la volontà de servir con legreza. L é chest l mot del Rotary Club che se à ciareà amò de più de valores tel temp de la Olimpiades e Paralimpiades Milan-Cortina 2026. L Distret 2060 del Rotary Internazional, de chel che fèsc pèrt la regions Trentin Sudtirol, Friul e Venet, à metù su belapontin per chest emportant event sportif la Comiscion ‘Projet Olimpiades Milan-Cortina 2026’ che à endrezà na lingia de scomenzadives e ativitèdes da portèr a compiment te ...
12 de merz 2026
Fascia sgola su La VolatA
Na vedrina per slarièr fora lengaz e cultura.
Sun Sèn Pelegrin gran suzes per la squadra talièna con doi ventes de Laura Pirovano te la doi liberes e tel superG prum post per Elena Curtoni e terzo per Asja Zenere. La fin de setemèna de garejèdes é stata aprijièda da duc per l endrez e l azet ezelent.
Te doi articoi de Monica Cigolla e Thomas Zulian vegn rejonà de ejic sportives, ma ence del gran aparat organisatif e del valor che à abù e podarà aer la trei garejèdes per duta Fascia.
Podede lejer dut su La Usc dai 13 de mèrz da ciapèr te la ...
Sun Sèn Pelegrin gran suzes per la squadra talièna con doi ventes de Laura Pirovano te la doi liberes e tel superG prum post per Elena Curtoni e terzo per Asja Zenere. La fin de setemèna de garejèdes é stata aprijièda da duc per l endrez e l azet ezelent.
Te doi articoi de Monica Cigolla e Thomas Zulian vegn rejonà de ejic sportives, ma ence del gran aparat organisatif e del valor che à abù e podarà aer la trei garejèdes per duta Fascia.
Podede lejer dut su La Usc dai 13 de mèrz da ciapèr te la ...
12 de merz 2026
El Codivilla par i Śoghe e par ra śente
L ospedal de Anpezo ades ’l é policlinico olimpico; dal 1 de aprile che vien el tornarà a lourà par duta ra comunità. Par el comun de Anpezo ‘l é algo de bel
Da ra fin del mes de jenaro ‘l ospedal Codivilla de Anpezo ‘l é pasà a ra Ulss 1 Dolomiti de Belun, che el fesc śì da policlinico olimpico, par i Śoghe d’inverno 2026. Ca de alcuanta setemanes, con el 1 de aprile, el tornarà danoo a ra sozietà Gvm, che r’à fato inze i laore, da el fei fora pi gran e moderno, aduna co ra Rejon Veneto. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Da ra fin del mes de jenaro ‘l ospedal Codivilla de Anpezo ‘l é pasà a ra Ulss 1 Dolomiti de Belun, che el fesc śì da policlinico olimpico, par i Śoghe d’inverno 2026. Ca de alcuanta setemanes, con el 1 de aprile, el tornarà danoo a ra sozietà Gvm, che r’à fato inze i laore, da el fei fora pi gran e moderno, aduna co ra Rejon Veneto. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
12 de merz 2026
“Gherdëina, Gherdëina, dl’oma si rujené …”
N lunesc sëira iel stat la senteda generela dla Union di Ladins de Gherdëina
“… rejona, rejona y no tl desmincé”. Che la rujeneda ie velch de sot, de sentì y che l ie nce te Gherdëina persones a chëles che la ti sta a cuer, àn udù n lunesc de chëst’ena ntan la senteda generela dla Union di Ladins de Gherdëina.
L Cunsëi dla ULG cun a cë la presidënta Sofia Stuflesser, che ne schiva deguna fadia, à prejentà na atività scialdi rica. Tl ann 2025 à la Union di Ladins dat ora de plu publicazions: l liber di Pavëi de Gherdëina, l liber cun rezetes te de plu rujenedes “Nosta ...
“… rejona, rejona y no tl desmincé”. Che la rujeneda ie velch de sot, de sentì y che l ie nce te Gherdëina persones a chëles che la ti sta a cuer, àn udù n lunesc de chëst’ena ntan la senteda generela dla Union di Ladins de Gherdëina.
L Cunsëi dla ULG cun a cë la presidënta Sofia Stuflesser, che ne schiva deguna fadia, à prejentà na atività scialdi rica. Tl ann 2025 à la Union di Ladins dat ora de plu publicazions: l liber di Pavëi de Gherdëina, l liber cun rezetes te de plu rujenedes “Nosta ...
12 de merz 2026
Biathlon cun gran suzes
La sajon per i atlec y atletes dl biathlon va bel plan a piz. Dan doi enes se à ancuntà i biatlec jëuni dai 8 ai 15 ani tla Val de Martel per l’ultima garejeda provinziela
L se tratova de na garejeda ulache duc canc dla categuria piova via deberieda y chi che venciova davaniova l titul de campion provinziel de chësta specialità. Adam Oberhauser ne se à nia lascià mucé chësta ucajion, l à tucà duta la prima cin’ scëibes y nscila àl pudù se n pië danora, ntan che si cuncurënza messova fé una o de plu raides de straufonga. Adam à nce tucà l’autra 10 scëibes y l à nce desmustrà de vester asvelt sun i schi.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La ...
L se tratova de na garejeda ulache duc canc dla categuria piova via deberieda y chi che venciova davaniova l titul de campion provinziel de chësta specialità. Adam Oberhauser ne se à nia lascià mucé chësta ucajion, l à tucà duta la prima cin’ scëibes y nscila àl pudù se n pië danora, ntan che si cuncurënza messova fé una o de plu raides de straufonga. Adam à nce tucà l’autra 10 scëibes y l à nce desmustrà de vester asvelt sun i schi.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La ...
11 de merz 2026
Chiara: la medaes, la familia
Chiara Mazzel se à jà vadagnà trei medaes, e una de chestes l é la più lujenta, te chesta setemèna de paralimpiades. Spetan la garejèdes di dis che vegn, vardon a la forza che ge vegn da sia familia.
Alessandro e Patrizia, i genitores de Chiara Mazzel, con duc si frèdes é jic a Cortina a duta la grejèdes per ge fèr sentir sie sostegn
»Gio mere ogne outa endana che la é en gara percheche la va en prescia, soraldut te le gare svelte, no l’à tema, la se mola ju – l é la pruma paroles che Patrizia Brigadoi, la mère de Chiara Mazzel, cne à dit al telefon en lunesc sera. En sabeda, a la pruma gara, é piant da canche l é vegnù ju la pruma atleta fin che no é vedù Chiara al travert. En lunesc bonora ...
Alessandro e Patrizia, i genitores de Chiara Mazzel, con duc si frèdes é jic a Cortina a duta la grejèdes per ge fèr sentir sie sostegn
»Gio mere ogne outa endana che la é en gara percheche la va en prescia, soraldut te le gare svelte, no l’à tema, la se mola ju – l é la pruma paroles che Patrizia Brigadoi, la mère de Chiara Mazzel, cne à dit al telefon en lunesc sera. En sabeda, a la pruma gara, é piant da canche l é vegnù ju la pruma atleta fin che no é vedù Chiara al travert. En lunesc bonora ...
