La Usc di Ladins

Le Consëi de Comun da San Martin é rové adöm por traté proiec, raiuns turistics y idees: öna de chëstes é da cumpré n berch a Lungiarü.
Le Consëi de Comun da San Martin é rové adöm por na sentada en mertesc dan otedé. Por garantí les mosöres de segurëza l’án tignida en chësc iade tl salf di stödafüch y cun mascherot por düc. Le program ê spës cun 15 punc al ordin dl de, danter chisc ince l’aprovaziun de proiec importanc, olache an á dé löm vërda por la costruziun dl cantier de Comun tl raiun artejanal "Alfur" y por comedé plü toc dla strada da Mirí, che adora cun prescia le dotur. Jüda nen éra ince de trëi raiuns turistics, che ...

Ulësse cuntribuì ala nutizia dla prima fòssa mussulmana sun curtina de Urtijëi cun n pitl »curiosum«. Son stat truep ani de mi vita te paejes cun maiuranza de crëidum islamich, danter l auter tla Siria, tl Iraq, tl Iran y tl Yemen. Te chël tëmp me éi nce dat ju cun la religion de chëi raions y da ntlëuta incà sei mo mpue' la rujeneda araba. Assé per capì l senificat dla scrita dessëura dla fòssa tl'atenzion mediatica. Coche cumpanies de rujneda dl'oma me à mo n iede cunfermà, uel la scrita (cun ...

La direturia dles Scores Altes a La Ila Elena Pellegrini nes cunta sciöche l’Ejam de Stat gnará desfiré
La direturia dles Scores Altes dij che döt é arjigné ca por stlü jö l’ann de scora. Lapró él gnü da Roma dan otedé ince les indicaziuns monüdes por l’Ejam de Stat. Chësc metará man ai 17 de jügn 2020. La comisciun d’Ejam sará metüda adöm da comissars interns che conësc bun les scolares y i scolars. Cun la direturia s’l’unse cuntada.

Direturia Elena Pellegrini, da püc dis incá savëise co che les scores altes vá inant chëstes edemes y ci che al nen sará di Ejams de Stat (matura). Podëise nes cunté ...

Da pert di uperadëures dl turism de Gherdëina iel unì metù a jì na ancunteda via internet per stlarì cuestions daviertes n con’ dla mesures de segurëza che ie da tenì ite per chiche fita via majons o cuatieres.L’ancunteda ie stata n lunesc domesdì, ai 18 de mei. Bele dant ova chiche ulova l mesun de mandé ite dumandes scrites, pona fòvel l mesun de fé dumandes tres chat ntan l’ancunteda y pona nce diretamënter tres video. L ie unì tratà plu tematiches, la cuestion dla netijia y dl dejenfeté, l ...

Tröc á mené ite retrac originai por zelebré i 100 agn dla bandira ladina. Un de chisc é le "banch ladin" sö Coz da La Val
Al é n bel post, Coz da La Val, da olache an vëiga jö le paisc senté ite tla contrada vërda. Da val’ agn incá él iló ince n banch particolar, depënt jö cun i corusc dla bandira ladina. Doía él la ligrëza de Hansi Rubatscher – instës da Coz y assessur dl Comun da La Val. Le banch âl ciafé scinché da so fre y l’â spo metü fora te chësc post panoramich. L’ann passé de novëmber, do les noveres, é le banch gnü slapé adöm tratan che al gnô desparé. Te chësc tëmp de "corona" y lockdown s’á l’assessur ...

De gra a na cordanza anter publich e privac te la frazion de Sèn Jan vegn dat na pruma resposta al besegn de spazies per loghèr jù i auti. L’é tacà i lurieres de comedament per l troi che va a Pera.
Chel de loghèr jù i auti l’é n problem che a na vida più o manco pesoca tocia duc nesc paìjes olache, estra che con i auti di residenc, ge vel fèr i conc ence con chi di ghesć che rua per sia vacanzes. Per chest la aministrazions é semper a la enrescida de terens e spazies da poder desfrutèr con chesta destinazion e via per de oril l Consei de comun à aproà na cordanza anter publich e privac per poder recuperèr mingol de spazie per chest zil. 

L’ombolt Giulio Florian à spiegà che l Comun de ...

Scrije chësta lëtra per ve purté dant na tematica che ie da mé ora scialdi mpurtanta. Cun la sentënza nr. 00059/2020 dl TAR de Bulsan, à l Tribunal detlarà nia leghitima na cunzescion de frabiché data ora dal Chemun de Sëlva a n zitadin de Sëlva. Ne ulësse nia jì ite massa tl spezifich te chësta cuestion, ajache da zitadina ne me nteresséiela nia tl detail. Rate mpo che l messëssa vester de nteres publich y ne ntënde nia ciuldì che deguna zaita ne ebe ulù ti jì permez y fé unì publich chësc ...

Vanessa Tomasi, aministradora de la Coprativa sozièla Inout, ne met dant l nef endrez di projec Cistà e Istagran.
Co sarèla chest istà l’animazion per i bec e i joegn? I é tropes i genitores che se l domana chisc dis pissan a coche si fies podarà passèr i meisc de vacanza ma soraldut per se endrezèr enstesc, vedù che n muie i laora tel ciamp del turism. 

Acà pec dis l’é vegnù fora la linees guida nazionèles del Departiment per la politiches de la familia che met dant dates e regoles per poder averjer endò danef col meis de jugn i zentres e i oratories per l’animazion. Regoles e limitazions che empon na ...

»Ie pa la Scola de Mujiga de Gherdëina tl lëur de jì n malora?« Chësta ie la dumanda che l diretëur Vinzenz Senoner se fej: »Uni ann muessen lascé dedora na gran cumpëida de sculées y de sculeies!« La situazion, i bujëns, ma nce l proporz tla Scola de Mujiga te Südtirol. »L ie da una na pert na contradizion: uni ann iel ntëur a 120 sculeies che ne ruva mei ite tla Scola de Mujiga de Gherdëina, de plu se à bele stufà de aspité y aspité for inò. A chësta maniera iel plu talënc che va perdui, ...

I trëi Departimënc por la cultura á aprové n secundo pachet cun aiüc economics sciöche impuls y oportunités de performance por artistes y artisć. Ok al program provinzial por n miliun de euro
En colaboraziun danter i trëi Departimënc por la cultura de Daniel Alfreider, Philipp Achammer y Giuliano Vettorato él gnü lauré fora n pachet de mosöres por sostigní la cultura y l’ert te chësta secunda fasa dl coronavirus. Al se trata dla secunda pert dles mosöres de sostëgn por le monn dla cultura locala cun mosöres de n valur complessif de un n miliun de euro.

Sovenziuns cina 2.000
Chësc secundo pachet de mosöres culturales prevëiga n aumënt de aiüc preodüs cun la pröma ...

En domënia él gnü pormez tl Südtirol dui caji nüs de "coronavirus": un é te Mareo
Aladó di dac mená fora ai 24 de ma dal’Aziënda Sanitara dl Südtirol án albü tles ultimes 24 ores dui caji nüs de "coronavirus", sön 902 proes. Un de chisc caji é te Mareo. Zënza él tröpes de bunes noeles: tla Ladinia él indöt ma plü 11 porsones en carantena. Zënza carantenes é Urtijëi, Corvara, La Val y San Martin. Degügn caji de "corona" n’él tla Val Badia a San Martin (düc varis), La Val (düc varis), Badia (33 varis, 3 morc) y Corvara (21 varis, 1 mort).

Caji de "coronavirus" ai 24 de ma da ...

L’ofize a Sèn Jan é endò avert con oraries più curc, miec chiamèr dantfora.
L Covid-19 à rebaltà sotessora la vita de duc chenc ma ades, mìngol a l’outa, duc taca a recuperèr endodanef sie stel de vita. Ence l’Union di Ladins de Fascia à cognù descancelèr o sburlèr l’ativitèdes che l’aea en program: ai 8 de mèrz l’era stat metù en calandèr la Radunanza con la prejentazion del nef Almanach 2019, ma la scontrèda à cognù vegnir descancelèda.

La Usc di Ladins à seghità a vegnir fora ma la redadores à lurà da cèsa e l’ofize a Sèn Jan l’é restà serà.

Ades che la jent à endò ...

A la redazion l'é ruada la segnalazion, con laprò la foto che publicón, per via de la puoch plajëola situazion dintourn e daìte el ciámp da la glac de Reba e la strada sot la cajerma dei carabinieri via. Chi che passa a pé i no pò fè demánco che s'embate nte grosse merde de cián ncin daperdut.

Deplù te la edizion dl 22 de mei

Resposta ala lëtra »Emergënza Covid-19 y DAD che ne funzionëia nia«, publicada t'La Usc di 15.05.2020
Les portes é dagnora davertes ti confrunc de posiziuns di atri, mo te chësc caje él na mancianza de »respet« ti confrunc dles maestres, dla scora ladina y dl'istituziun dla Republica Taliana. Iö dijess bëgn de ti fá na lauda ala scora, ales insegnantes y düc i geniturs de sciöche ai á gestí l'emergënza. Te chësc tëmp nia saurí él sté les maestres che á fat n gran laur por le bëgn dla sozieté, porvan de adoré na didatica, metologia y dantadöt na gran empatia por daidé dötes les families. Cun ...

Ti ultimes tempes i sentadins de Fascia se à desmostrà manco ascorc e responsaboi te la desgorta: chest podessa ge costèr cèr a duta la comunanza.
Per egn, da canche l Comprenjorie Ladin de Fascia à tacà a envièr via l sistem de regoeta desferenzièda, l’é stat registrà con sodesfazion n smaorament de la perzentuèla de reziclaje e i sentadins de Fascia an dò an se desmostrèa ‘virtuousc’ tel desferenzièr e spartir fora l refudam che podea vegnir reziclà, l trajan demez te la vida dreta.

Ampò te l’ultim temp somea che chesta tendenza sie jita de zeruch, e che i sentadins fascegn i sie semper manco ascorc e responsdaboi.

L responsabol del ...

I ulenteres dla Crëusc Blancia de Gherdëina à ntan i mënsc de merz y auril fat de ndut 297 ëura de ulentariat tla Cësa de Paussa a Urtijëi.N ova gran bujën de aiut te cësa de paussa te chësc tëmp de crisa per l coronavirus, n iede ajache l manciova for inò personal secudient, che pervia de cuntat o nce testà positivamënter, messova sté de zes dala strutura y chël coche savon per n tëmp de doi enes y nce deplù. I ulenteres che univa zënza te cësa de paussa a passé mpue de aurela curta sun la ...

En sabeda ai 30 de mé na trentina de boteghieres tolarà pèrt a la pruma giornèda del »Proveder te Fascia« endrezèda dal Comun general de Fascia con sie conseier de procura Matteo Iori.
Endèna l temp de pandemìa duta la boteighes à cognù restèr serèdes e chest à pesà trop sul setor del comerz, soraldut per chela pìcola aziendes che no à podù se enjignèr n sistem per vener online.

Per ge jir encontra l conseier de procura a l’economìa e l comerz del Comun general de Fascia Matteo Iori à metù a jir l grop de lurier »Boteighes de Fascia« tolan sù proponetes e idees. Amò a la fin de oril l’era stat metù sun desch la proponeta de endrezèr dotrei »giornèdes per jir a proveder« te ...

Elena Favé à abù compliments da doi autoritèdes de la musega internazionèla per sia interpretazions.
»Con voscia oujes e voscia emozions me aede moet. Develpai per chel che aede dit al scomenz del video e develpai per chesta voscia verscion. Ve é sentù fort e chièr aldelà di confins de la rejons, de là da la poures e la malsegureza de chest moment. Me mete adum con vo. Chesta l'é na cianzon scrita per duta la femenes e l'é n envit a crepèr la cedenes de perjon, de vigni sort, e ge dèr la man a noscia essenza e no aer poura de la viver. Ve mane n braciacol a duc vo e speron de se veder prest«. ...

I imparun de nü y renfrescun nostes conescënzes te nostes ciases y families cun aurela cörta y n passatëmp plajor. Les respostes gnará publicades tla ediziun de La Usc di Ladins te otedé y ince sön chësc sit www.lausc.it – olache le jüch jará inant cun le Stomat nr. 9
Les domandes nöies dl Quiz Nr. 8

1) C’é pa n scossú?
2) C’é pa na sunja?
3) Co i dij pa i maroi al "sití"?
4) C’é pa na angostara?
5) La Grana d’La Pli sonân d’isté por se paré da...
6) Che é pa sté Alfred Roller?
7) Che ê pa a Longega n bun mede dai armënc?
8) Can él pa Segra da Calfosch?
9) Che fajô pa dan la Pröma Vera fotograf a Al Plan?
10) Ci vësco ladin é pa mort dl 1946 tla Cina?

Resposta al stomat nr. 7

1) Sciöche le prof. Tita Altón (+1900) da Calfosch cunta te de sües publicaziuns ciarâ fora ...