media/k2/galleries/28842/thumbs/Inaudazion_sala_ComunSJ_1_grop.jpg
08 de fauré 2025

Benedida la neva sala del Comun de Sèn Jan

L moment ofizial tel dì de Sèn Giosef Freinademetz, col piscop emerit mons. Luigi Bressan, l’autoritèdes e la delegazion de Remseck am Neckar, Comun todesch leà da fradaa a chel fascian.
En mercol ai 29 de jené, dì de Sènt Giosef Freinademetz tant benvolù ence te Fascia, a Poza do la bela messa dedichèda al Sènt a Oies con cianties e orazions per ladin, ofizièda dal piscop emerit de Trent Luigi Bressan, l é stat endrezà n belot moment per la inaudazion e benediscion de la neva sala del Consei de Comun de Sèn Jan.

N picol event metù a jir – à dit l ombolt Giulio Florian – ence per sotrissèr che chesta sala no la é demò de l’aministrazion, ma de duta la comunanza. Chiò defat no ...
media/k2/galleries/28801/thumbs/Bildschirmfoto_2025-02-04_um_13.58.13.jpg
08 de fauré 2025

Vijita tla redazion de La Usc

Ala fin de jené à la prima y segonda tlas dla Pruesciunela de Urtijëi abù la puscibltà de vijité la redazion dla Usc di Ladins a Urtijëi
On tëut su cun legrëza canche on pudù jì te redazion y che Julia Lard­schneider se à metù a disposizion per nes cunté velch dl mont dl jur­nalism. Ëila nes à mustra i locai ulache l vën laurà y scrit, se à mustrà y spiegà coche l vën a s’l dé na zaita dal scumenciamënt nchin ala fin. Davia che nëus sculeies on tratà tl’ultima enes i argumënc dla zaita n generel te nosta ëura de ladin y tudësch, ons pudù audì truepa cosses nueves y nteressantes.

Dut l articul ie da liejer tla plates de ...
media/k2/galleries/122/thumbs/4501c9bbe589ac5eaf6c60f7900f8ae3.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/28841/thumbs/Christian_Seneca1.jpg
08 de fauré 2025

Christian Seneca à vent l titol nazionèl

L atlet enciasà te Fascia, olache l ge stèsc ence do a n grop de joegn tiradores, l é doventà campion talian de trata con l archet indoor 2025 categoria compound para Archery open.
L é na bela neva chela ruèda enstadì da Novara, olache ai 25 e 26 de jené l é stat metù a jir i campionac taliegn para Archery. Christian Seneca, che l fèsc pèrt de la A.P.D. Kosmos de Rorei ma l é enciasà te Fascia, olache l ge stèsc ence do a n grop de joegn tiradores fascegn, l se à vadagnà l titol talian de trata con l archet 2025 te la categoria compound para Archery open. N gran resultat, arjont con na proa de perfezion e con la gran determinazion che ge à permetù a Seneca de ciutèr fora ...
media/k2/galleries/28854/thumbs/IMG_0519_2.jpg
08 de fauré 2025

Corvara ciafa n cantier nü por i lauranc de comun

Ai 31 de jená ti á le Consëi comunal da Corvara ciaré ai pröms stüdi y ala programaziun che ti aspeta por le cantier comunal nü
Tla sentada de Consëi comunal da Corvara, desfirada en vëndres ai 31 de jená tl salf dles manifestaziuns dla Ciasa de Comun, á i mëmbri aprové al’unanimité la proposta portada dant dal geometer Santer Hans­Peter dl Ofize provinzial Frabiches Ost.

La frabica gnará en pert partida cun la Provinzia, ciodiche chësta portará adöm cantier comunal y sistemaziun dl Sorvisc strades Val de Puster.


Deplü ciafëise da lí tla ediziun nöia, de vëndres ai 7 de forá!

media/k2/galleries/28843/thumbs/Icones_Arcangioi_Tamion.jpg
08 de fauré 2025

Le icone e sia simbologia

Na catechesi coi bec endrezèda a Vich à metù al luster chesta forma de raprejentazion religiousa de gra a Raffaella Businelli, che la stèsc sun Tamion e la fèsc icones.
Te la setemana per l’unità di cristiegn, don Andrea Malfatti l à pissà de ge prejentar ai bec un di aspec, no tant senester da entener, che desferenzia i cristiegn ozidentai catolics da chi orientai ortodosc: la raprejentazion de le fegure sacre. Se te nosce gejie, defat, se troa desvalive sort de simboi religiousc, cadres de stil desferent, crousc e auter, te le gejie di ortodosc l é demò icone. Ma che él na icona?

Te oratorie de Vich l é stat endrezà doi momenc de catechesi col didament de na ...
media/k2/galleries/28824/thumbs/crouscblancia_foliet_web.jpg
08 de fauré 2025

Renovada la convenzion ntra la Uls e le associazion de prum aiut

L Caposervisc de la Crousc Bláncia Fodom Andreas Miribung: »L acordo l curisc gran pert dei cosć. Bon raport co la Uls«
Nchëstadì i raprejentánc de le asso­ciazion de prum aiut de la Provinzia de Belum i a firmé la nuova con­venzion co la Uls 1 Dolo­miti per i trasporc primars de prum aiut. La convenzion, che la vel per trei agn, l’eva scaduda al 31 de dezember. L acordo sotscrit da dute le associazion l perveiga le medeme condizion de chël vegle e ence chëst l valarà per i proscimi trei agn.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/28825/thumbs/lia_la_veta_senteda_generela_2025_publich.jpg
08 de fauré 2025

Svilupé y zidlé la criatività - Senteda generela dla Lia la Vëta

L'ena passeda iel stat la senteda generela dla Lia la Vëta, per l prim iede tla sënta nueva. Rendicont y n’udleda al daunì de n’atività che crësc for plu y plu
»Da canche son tla sënta nueva tla vedla berstot de chëi da Doss se à giaurì stredes nueves per nëus, on scialdi na majera lerch, na miëura lum y nce n magasin y n self per mëter ora na mostra o materiai plu zic: l ie la luegia ideéla per lauré te na maniera criativa. Son stac boni de abiné ca nce truepa massaria, acioche i mutons y la mutans ebe la puscibltà de mparé a la adurvé a na maniera segura y autonoma. N generel ie la grupa chersciuda, sibe de sculeies y sculées, che, de ...
media/k2/galleries/28809/thumbs/sig4.jpg
08 de fauré 2025

Dala deponia dl refodam tl Museum Ladin

Janbatista Rinna, nasciü a San Ciascian l’ann 1764, ê a sü tëmps na gran personalité tl’aministraziun dla Monarchia asburgica, tan che al á ciafé dal imparadú Francësch I d’Austria le titul da nobl. Le sigil dl diplom é gnü ciafé dan da 20 agn te na deponia dal refodam a Viena y á spo ciafé le tru cina tl Museum Ladin, olache al é gnü restauré
Chi che röia a San Ciascian tla Ciasa dles Uniuns y pësta ite y sö por i lintrins dles stighes che porta sö alt tl gran salf dles manifestaziuns, pó amiré iló söl mür n depënt de Lois Irsara che rapresentëia le portrait de n ël cun sotia la scrita: Janbatista Rinna (1764–1846), Governadú dla Dalmazia, Aconsiadú dl Imparadú, Ciavalier de Rü Sciaré. Tl pröm momënt, pól ester, ne se fej tröc nia adinfora y ma püc sá olá mëte chësc inom y cun ci personalité le assozié. Por la comunité da San ...
media/k2/galleries/28840/thumbs/Ecograf_Bambi_Trent1_grana.jpg
07 de fauré 2025

N bel don da Bambi per i bec malé

La sociazion de Fiem e Fascia che deida i bec malé ge à sport n ecograf a la pediatria del ospedèl Santa Chiara de Trent, na donazion dedichèda a duc i picioi de noscia valèdes che no é più con nos.
N aparat nef e modern é ades desponibol per didèr a troèr fora la malaties di bec tel partiment e tel prum socors pediatrich del Ospedèl Santa Chiara de Trent. Se trata de n ecograf a ultrasons de ultima generazion, n strument emportant che deida a troèr fora ti bec n muie de malaties che tocia i polmons, l cher, l aparat articolèr e duc i organs del bust e del venter. Chest don prezious l é stat sport da Bambi-bez malà, la sociazion che da passa 20 egn con si volontères la se dèsc ju per didèr ...
media/k2/galleries/28839/thumbs/mostra_Microcosmus4.jpg
07 de fauré 2025

Microcosmus in Microscopii

Fin a la fin de firé l é da poder veder tel Liceo Artistich a Sèn Jan na mostra che envia a vardèr i detaes e la picola robes tel mond che aon dintornvia.
L é da poder veder te la sala espositiva del Liceo Artistich a Sèn Jan na mostra dassen particolèra. L’à inom ‘Microcosmus in Microscopii’ e la é stata endrezèda da la studentes de la clas 4LAF de Èrts Feguratives del Liceo Artistich con l coordenament di professores Claus Sorapera e Lara Steffe.

L projet nasc da la reinterpretazion de vijions al microscopie che dapò les é states durèdes ti dessegnes realisé con tecniches desvalives, ogneuna bona de palesèr na sensibilità particolèra ti ...
media/k2/galleries/28800/thumbs/Bildschirmfoto_2025-02-04_um_13.57.01.jpg
07 de fauré 2025

Co ruvé pra n cuatier? L frabiché alesirà ie una dla soluzions

Te Gherdëina, y nia mé, costa n cuatier scialdi; per families jëunes de massa. Per chësta rejon fóssel l frabiché alesirà, ma nce chël ie per trueps unì massa cër. N rejona de 600 nchin a 700 mile euro per cuatier. La situazion ie da luech a luech autramënter, la majera dumanda iel a Urtijëi
A S.Cristina òven bele dan trëi ani abinà adum dumandes per l raion Pradel, ma ajache vel’ un se ova trat de reviers nen fòvel mé restedes cater: massa pueces per jì inant. Śën àn scrit ora mo n iede chësc lot y giapà ite mo cater dumandes. Sce dutes cater ie al ordenn, pona pu­dëssen tosc scumencé. Aldò dl secreter de Chemun Hugo Jakob Perathoner se tràtel tlo de n raion de...


Dut l articul n con' dl frabiché alesirà y de coche ie la situazion a livel de valeda pudëis liejer do te La Usc ...
media/k2/galleries/28805/thumbs/Pitschier_foto_hc_gherdeina.jpg
07 de fauré 2025

O la va o la spaca: doi enes per salvé na sajon

L presidënt dl Hockey Club Gherdëina à dit chël che trueps pensa. Śën vàla de tré ora mo l'ultima forzes y de desmustré che n ie miëures dla posizion te chëla che n fova l'enes passedes. Chëst'ena che vën scuemëncia i juesc de pre-playoff
Chisc dis à i jugadëures dl HC Gher­dëina pudù paussé, per ruvé inò de reviers cun la bataries ciariedes y cun, nscila spera i tifosi, na ueia de vëncer y de cumbater per uni scipa. Nce l presidënt dl HCG, Walter Baldo Ploner, sà che la sajon ne ie nia jita coche n s’la ëssa aspiteda. Bele enes ie l club de Gherdëina da abiné tl’ultima posizion dl campiunat Alps Hockey League. Nianca no l’ultima vënta contra l Celje à muda velch, ma dessegur ti àla fat bon ala moral. Finé la ...
media/k2/galleries/28838/thumbs/Flora_Tabanelli_medaa.jpg
07 de fauré 2025

Tabanelli de or ai X Games a Aspen

I frèdes Miro e Flora, el ex student e ela amò studenta de la Scola de Fascia, i à arjont duc doi l prum post tel big air al event de nonzech te l’America. No la é jita autertant ben la tapa USA de Copa del mond.
Rua amò n resultat de ezelenza per la joena de 17 egn Flora Tabanelli, studenta del Ski College de Fascia de IV LAD al Liceo artistich a Sèn Jan. A la fin de jené la é jita tel Colorado ensema col fra maor Miro, stat ence el student de la Scola de Fascia, per tor pèrt a la proa de Copa del Mond de freeski de Aspen, che se à dejout chisc dis passé.

Dant de chest apuntament i doi frèdes à podù tor pèrt ence ai X Games, e te chest event de nonzech di sport estremes Flora Tabanelli se à vadagnà na ...
media/k2/galleries/28853/thumbs/IMG_6394.jpg
07 de fauré 2025

La »Ciasa de Ujöp da Oies« é en festa

Deboriada cun la comunité él gnü festejé por dui dis a Oies le iubileum dopl de 150 agn, l’Ann Sant y la nominaziun sciöche »Dlijia Iubilara«. Le punt culminant é gnü arjunt ai 29 de jená, cun la santa mëssa zelebrada dal Vësco Ivo Muser
Danter dui dis, dal 28 al 29 de jená, s’á desfiré iniann tla dlijia da Oies la festa tradizionala dl Sant Ujöp Freinademetz. Particolara éra stada en chësc ann, arjunjon la presënza de bëgn 400 porsones (200 deplü co i atri agn), rovades adalerch por tó pert ala santa mëssa conzelebrada dal vësco Ivo Muser.

Deplü é stades les motivaziuns che á porté adöm n gran numer de fedei cun plü co 30 figöres signifi­ catives dl monn dla dlijia y che sënt n lian plü sterch cun le ...
media/k2/galleries/28823/thumbs/Croscbianca20211009_151844_foliet_web.jpg
07 de fauré 2025

Vorentie par nos e par chi outre

Bete laoro, fadia, chel che se sà, pichesee el tenpo, duto par deban: chesto ‘l é el bel, par tropa parsones, anche in Anpezo
In Anpezo ‘l é un grun de asociazios de vorentie, che i laora par el sozial, el sport, ra cultura, ra relijon, r’arte e cechemai. No se và adora a contà ra parsones, ma de seguro ‘s é zen­tenera; beśen dì che tropa otes ‘l é ra medema parsona che ra bete el so tenpo par pi de ‘na asociazion. (MDM)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/28832/thumbs/jadine_artistich_feltre_iceclub_romina_zuba_elisa_geest_Kopie.jpg
07 de fauré 2025

Podesć ladins per i atlec y la atletes dl jadiné a Feltre

Atlec y atletes dla Ladinia à fat de bon resultac pra na garejeda de jadiné artistich a Feltre
L ultim fin dl’ena iel stat la terza proa triveneta dla Copa Talia fascia gold a Feltre. 

Tla categuria »advanced novice« ie Elisa de Geest dl Club Jadiné Gherdëina ruveda cuarta. Cie che ie tlo da auzé ora ie che Elisa fova do si prim segmënt 14ejima y pra l segondo segmënt àla arjont i miëur ponc de si sajon (53,08) y

Tla categuria »advanced novice ëi« ie Alessandro Giuliano dl Club de Trënt ruvà prim y Felix Oberbacher dl Ice Club Alta Badia segondo, Gio­vanni Pezzei dl ...
media/k2/galleries/28820/thumbs/aad_05_25_foliet_web.jpg
07 de fauré 2025

Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites

Ai 28 de jené à la zentrela de Bulsan cherdà l joler cueciun sun l purtoi Saslong, per n’ëila tudëscia che fova tumeda cun i schi. Do na prima valutazion dl dutor iesen julei limpea tl spedel de Bulsan.Ai 29 de jené ie l prim ntervënt stat sun i purtoies che porta da Colfosch sun Jëuf de Frea: n’ëila slovena fova tumeda cun i schi y se ova fat scialdi mel al spinel. Do la prima cures l’àn meneda tl spedel de Burnech, ulache n à daldò nce menà n ël che se ova fat mel ala cuessa sun l purtoi dla ...
media/k2/galleries/28819/thumbs/everybody-is-imprisoned-moment-there-is-silver-lining-horizon_web.jpg
07 de fauré 2025

Deportazions?

Comentar de pruma
Netanyahu, l premier de Israel, é sté ufizialmenter da Trump, l presi­dent republican dl’America relité do 4 agn de Biden. Trump ti à fat i complinenc a Netanyahu per avei fat n »bel laour«. Mia domanda é sce i son ciamò persones da n cervel, o co? Chesta ultima vera d’Israel contra Hamas, y ben duc i palesti­neisc, à copé cheles 50.000 persones, ziviles y militantes, tla Strisciola de Gaza, anter chestes milesc de mutons. (Comentar de Iaco Rigo)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
media/k2/galleries/28818/thumbs/danca_web.jpg
07 de fauré 2025

Ester Pollam da Vich, la studia ciantia lirica

Dancà y da na pert
Peste te prejentèr?
Gio son Ester Pollam, son da Vich, del 2002, é fat l liceo lin­guistich de la Scola Ladina e ades studie ciantia lirica a la Civica Scuola di Musica Claudio Abbado de Milan.

Can aste tacà a studiar?

É scomenzà con la Scola de Mu­sega Il Pentagramma jà canche aee 6 egn, fajee formazion musi­cala e coro col Maester Ilario Defrancesco. Entorn i 17 egn Ilario me à fat cognoscer la Maestra Oda Hochscheid che enlouta la tegnia lezion de vocalità e ajache aee problemes con ...