16 de agost 2022
Ajenda de dert: L derit de critica del lurierant
Te sia rubrica su La Usc nr 31 l avocato Andy Rossi ne rejona de na costion dassen enteressanta.
L lurierant pelel semper criticar so dator de lurier? Colugn él i limic al derit de critica del lurierant? Colune él le conseguenze?
Chesta outa jon tel ciamp del derit del lurier, n setor che veit da na man l lurierant e da l’autra l dator de lurier. Oget de aprofondiment l é l derit de critica del lurierant envers chi che ge dasc lurier. Te la pruma part vegnarà tratà del derit de critica e de sie fondament. Te la seconda jiron a veder le condizion e i limic elaboré dai giudizi per l ...
L lurierant pelel semper criticar so dator de lurier? Colugn él i limic al derit de critica del lurierant? Colune él le conseguenze?
Chesta outa jon tel ciamp del derit del lurier, n setor che veit da na man l lurierant e da l’autra l dator de lurier. Oget de aprofondiment l é l derit de critica del lurierant envers chi che ge dasc lurier. Te la pruma part vegnarà tratà del derit de critica e de sie fondament. Te la seconda jiron a veder le condizion e i limic elaboré dai giudizi per l ...
16 de agost 2022
Forum Alpbach tla merscia dla sanité
Ai 21 de agost él indô le gran de por döt Triol, al mët man le forum internazional de Alpbach cun la "Jornada dl Tirol"
Plü co 4000 porsones vá anualmënter al Forum Europeich de Alpbach. En chësc ann vá le forum internazional dai 21 d’agost ai 2 de setëmber 2022. Le pröm de é tradizionalmënter chël dediché al Tirol y ala Euregiun Triol, chësc é la domënia ai 21 d’agost 2022, dales 10:45 inant, tl Congress Center Alpbach, salf Herz-Kremenak.
Le tema dla Jornada de Tirol é en chësc ann la sanité ti aspec plü ampli.
Tratan le De dl Tirol él ince la surandada dl Pest dla Euregiun Tirol por inrescidus jogn y le Pest ...
Plü co 4000 porsones vá anualmënter al Forum Europeich de Alpbach. En chësc ann vá le forum internazional dai 21 d’agost ai 2 de setëmber 2022. Le pröm de é tradizionalmënter chël dediché al Tirol y ala Euregiun Triol, chësc é la domënia ai 21 d’agost 2022, dales 10:45 inant, tl Congress Center Alpbach, salf Herz-Kremenak.
Le tema dla Jornada de Tirol é en chësc ann la sanité ti aspec plü ampli.
Tratan le De dl Tirol él ince la surandada dl Pest dla Euregiun Tirol por inrescidus jogn y le Pest ...
16 de agost 2022
Festa a Ronco par San Domenico
Ra mesa daante chel vecio utriol; ra devozion de ra śente; nafré de storia; un depento duto noo
Dapò de doi ane ra vila de Ronco, in Anpezo, r’à podù danoo se ciatà par fei festa, par San Domenico, ai 8 de agosto. I vorentie de ra vila, ogade da Massimo Bernardi da Laste, con alcuante che i à dià ‘na man, a scomenzà da Elio Menardi Diornista, i à parecià duto polito, daante a chel utriol che ‘l é tacà su par ra ciaśa de ra familia Menardi de Zinto. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Dapò de doi ane ra vila de Ronco, in Anpezo, r’à podù danoo se ciatà par fei festa, par San Domenico, ai 8 de agosto. I vorentie de ra vila, ogade da Massimo Bernardi da Laste, con alcuante che i à dià ‘na man, a scomenzà da Elio Menardi Diornista, i à parecià duto polito, daante a chel utriol che ‘l é tacà su par ra ciaśa de ra familia Menardi de Zinto. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
16 de agost 2022
S. Maria Maiou al Ciastel d’Andrac
En ocajion dei 10 agn da la giourida del Andrazmuseum. L invit a le ële de vignì de trope col guánt da fodoma
Sarà i mur del Ciastel d’Andrac sto ann a fè da scenar a la maiou festa ladina de la val da Fodom: S. Maria Maiou. Doi le motivazion dei organizadous drio via a la dezijion de la tramudé ilò, davò doi agn che l’é stada fata nta Plán Ciaruo per la via de la pandemia. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Sarà i mur del Ciastel d’Andrac sto ann a fè da scenar a la maiou festa ladina de la val da Fodom: S. Maria Maiou. Doi le motivazion dei organizadous drio via a la dezijion de la tramudé ilò, davò doi agn che l’é stada fata nta Plán Ciaruo per la via de la pandemia. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
16 de agost 2022
Mondi ladins a confront
Lieje sui social che sui giornai che na pert de la popolazion de la Val Badia l’é deldut decontra che vegne asfaltei i terioi da le rode dinongia la Gadera fora e i autri rus damprò. Oviamente no vade ite nte la cuestion perciéche no son resident ilò. Ma volësse auzé fora che a nen vare da la Val Badia l é na śona (ladin fodoma) che per avei l asfalto delviers la fajëssa cherte fauze. (Leandro Santin, Reba)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
16 de agost 2022
Maja y Nadine é campionësses provinziales
Pro i campionac provinziai de beachvolley, stá l'ultima findledema a Bornech, s'á alzé fora les atletes dl'Uniun Sport La Ila: Maja y Nadine é rovades sön le scalin plü alt
A Bornech él sté tratan l'ultima findledema i campionac provinziai de beachvolley. L'US La Ila á tut pert cun 14 scuadres che á soghé la sabeda y la domënia tles categories desvalies. La sabeda s'á sfidé sön le saurun les mitans dl U16. Maja y Nadine Valentini é rovades prömes y á insciö concuisté le titul de campionësses provinziales. Al 5. post s'á plazé Marika Frenademez cun Barbara Miribung y al 9. post é rovades Alessia Piccolruaz cun Alissa Rubatscher.
Terzo post por Nadine y Sofia
Le de ...
A Bornech él sté tratan l'ultima findledema i campionac provinziai de beachvolley. L'US La Ila á tut pert cun 14 scuadres che á soghé la sabeda y la domënia tles categories desvalies. La sabeda s'á sfidé sön le saurun les mitans dl U16. Maja y Nadine Valentini é rovades prömes y á insciö concuisté le titul de campionësses provinziales. Al 5. post s'á plazé Marika Frenademez cun Barbara Miribung y al 9. post é rovades Alessia Piccolruaz cun Alissa Rubatscher.
Terzo post por Nadine y Sofia
Le de ...
15 de agost 2022
La segnora de Dolèda e l ciastel de Larcioné
Su La Usc nr 31 Fabio Chiocchetti, te sia rubrica "Paroles fora de crigna", ne fèsc jir ite mingol te la toponomastica, vardan la reijes e l segnificat de vèlch inom de lesc de noscia val.
Père Frumenzio, pere om, à pardicià na vita enderno dijan che Ciampedìe no à nia a che veder col Segnoredìe, ma l’é bele demò l plural de ciampedel, donca ‘i ciampedìe’ (che vel pa dir ‘campigoi’ da jir past, no mia ciampes da arèr, noe?...). Emben, l’é amò jent spervaja che colassù sie ‘l Ciamp de Die’. Viapura, nesc peres veies aea debesegn de creer te chesta sòrt de etimologìes populères (o paraetimologìes), ajache magari anter l Crep de Sènt’Uiana da na man e l Ciamp de Die da l’autra ence ...
Père Frumenzio, pere om, à pardicià na vita enderno dijan che Ciampedìe no à nia a che veder col Segnoredìe, ma l’é bele demò l plural de ciampedel, donca ‘i ciampedìe’ (che vel pa dir ‘campigoi’ da jir past, no mia ciampes da arèr, noe?...). Emben, l’é amò jent spervaja che colassù sie ‘l Ciamp de Die’. Viapura, nesc peres veies aea debesegn de creer te chesta sòrt de etimologìes populères (o paraetimologìes), ajache magari anter l Crep de Sènt’Uiana da na man e l Ciamp de Die da l’autra ence ...
15 de agost 2022
Laura Mair d'arjënt tl ITF da 15.000$ a Padova
Per la tennista jëuna de Sëlva se àl tratà dla prima finela ITF, te chëla che la à messù ti la zeder te doi set a Federica Bilardo. Per Mair fòvel l otavo match te n'ena, davia che la à scumencià l turnoi dala cualificazions
Deplù tla edizion de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 19 de agost.
Deplù tla edizion de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 19 de agost.
15 de agost 2022
I troes del ideèl, sa mont e te la vita
Te la scontrèda de Ispirazions d’istà a Soraga Maurizio Gentilini, Anna Facchini e don Erminio Vanzetta à metà al luster ejempies de solidarietà e de condivijion.
»La via dell’ideale« l é l inom che Armando Aste ge à dat a na via sul parei Sud de la Marmolèda, orida del 1964 ensema a Franco Solina. E l é ence l titol de la scontrèda cernù per la rassegna de Ispirazions d’istà che, en mèrtesc ai 2 de aost a La Gran Ciasa a Soraga, à vedù la partezipazion de Maurizio Gentilini, autor de la biografia de Aste »Ho scalato un ideale« data fora da Vita Trentina, Anna Facchini presidenta de la SAT e don Erminio Vanzetta, con la coordenazion de Diego Andretta ...
»La via dell’ideale« l é l inom che Armando Aste ge à dat a na via sul parei Sud de la Marmolèda, orida del 1964 ensema a Franco Solina. E l é ence l titol de la scontrèda cernù per la rassegna de Ispirazions d’istà che, en mèrtesc ai 2 de aost a La Gran Ciasa a Soraga, à vedù la partezipazion de Maurizio Gentilini, autor de la biografia de Aste »Ho scalato un ideale« data fora da Vita Trentina, Anna Facchini presidenta de la SAT e don Erminio Vanzetta, con la coordenazion de Diego Andretta ...
15 de agost 2022
Nia soldi dal PNRR
La é juda sbuja incia per l secondo proget che l Comun da Col ava prejentà per l PNRR: a ester premiei l é stat auter 9 comugn de Veneto, e de apede al nost anter chisc l é l Selva de Ciadore che l à ciapà n milion e 600.000€ per n proget per restaurà la vegia calonia.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
15 de agost 2022
Plán de Brenta, adés l é ence i bánc e le taule
Scinchei da nen scior apascioné de la mont e de la Frazion
Inaugurada davánt puoch plù che en meis adés la śona pic-nic de Plan de Brenta, fata fora dai volontari de la Vijinánza, adés l’é fenida via co le taule e suoi biei bánc de len da podei se senté ju. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Inaugurada davánt puoch plù che en meis adés la śona pic-nic de Plan de Brenta, fata fora dai volontari de la Vijinánza, adés l’é fenida via co le taule e suoi biei bánc de len da podei se senté ju. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
15 de agost 2022
No al proiet dl tru dla roda do l’ega danter i paisc Badia – La Ila – San Ciascian – Corvara
Tl articul publiché t’La Usc di Ladins di 05.08. vëgnel scrit che aladô de n sondaje él le 90% dla popolaziun dl post che se damana n tru dla roda.
Le proiet aprové vëiga danfora da ti dé trëi metri a chi dala roda y un n meter ala jënt che vá a pe.
Cun 1 en meter a desposiziun n’él plü degun scior, che se möi gonot te n grup, magari cun n cian, che vá dailó a spazier. (Ester Crazzolara, La Ila)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Le proiet aprové vëiga danfora da ti dé trëi metri a chi dala roda y un n meter ala jënt che vá a pe.
Cun 1 en meter a desposiziun n’él plü degun scior, che se möi gonot te n grup, magari cun n cian, che vá dailó a spazier. (Ester Crazzolara, La Ila)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
15 de agost 2022
"Fiat lux" – al vëgnes löm
Tla Engelsburg dl convënt da Neustift él gnü tigní la daurida y pröma rapresentaziun de "fiat lux": n proiet de leteratöra, musiga y pitöra che interpretëia y revalutëia danü tesć fora dla vedla oraziun d’Les Ores. N contribut ladin por le iubileum de 880 agn dl convënt
Al ê n’atmosfera particolara, en mertesc ai 9 d’agost domisdé, danter i mürs dla Engelsburg tl convënt da Neustift: n’atmosfera de pesc, de spiritualité, feter mistica – podesson dí. Dales 4 domisdé él gnü tigní iló la pröma rapresentaziun de "fiat lux" – n tritich de leteratöra, musiga y pitöra, nasciü do la idea y le conzet dl jornalist y scritur Iaco Rigo, la musiga dl dirighënt de cor Ludwig Rindler y l’ert dl artist Albert Mellauner. Le proiet se tol dant da revaluté la oraziun ...
Al ê n’atmosfera particolara, en mertesc ai 9 d’agost domisdé, danter i mürs dla Engelsburg tl convënt da Neustift: n’atmosfera de pesc, de spiritualité, feter mistica – podesson dí. Dales 4 domisdé él gnü tigní iló la pröma rapresentaziun de "fiat lux" – n tritich de leteratöra, musiga y pitöra, nasciü do la idea y le conzet dl jornalist y scritur Iaco Rigo, la musiga dl dirighënt de cor Ludwig Rindler y l’ert dl artist Albert Mellauner. Le proiet se tol dant da revaluté la oraziun ...
15 de agost 2022
"Fiat lux" – al vëgnes löm
Tla Engelsburg dl convënt da Neustift él gnü tigní la daurida y pröma rapresentaziun de "fiat lux": n proiet de leteratöra, musiga y pitöra che interpretëia y revalutëia danü tesć fora dla vedla oraziun d’Les Ores. N contribut ladin por le iubileum de 880 agn dl convënt
Al ê n’atmosfera particolara, en mertesc ai 9 d’agost domisdé, danter i mürs dla Engelsburg tl convënt da Neustift: n’atmosfera de pesc, de spiritualité, feter mistica – podesson dí. Dales 4 domisdé él gnü tigní iló la pröma rapresentaziun de "fiat lux" – n tritich de leteratöra, musiga y pitöra, nasciü do la idea y le conzet dl jornalist y scritur Iaco Rigo, la musiga dl dirighënt de cor Ludwig Rindler y l’ert dl artist Albert Mellauner. Le proiet se tol dant da revaluté la oraziun ...
Al ê n’atmosfera particolara, en mertesc ai 9 d’agost domisdé, danter i mürs dla Engelsburg tl convënt da Neustift: n’atmosfera de pesc, de spiritualité, feter mistica – podesson dí. Dales 4 domisdé él gnü tigní iló la pröma rapresentaziun de "fiat lux" – n tritich de leteratöra, musiga y pitöra, nasciü do la idea y le conzet dl jornalist y scritur Iaco Rigo, la musiga dl dirighënt de cor Ludwig Rindler y l’ert dl artist Albert Mellauner. Le proiet se tol dant da revaluté la oraziun ...
15 de agost 2022
I ciüfs de Santa Maria
Na tradiziun via ince tla Val Badia: En Santa Maria Assunta vëgnel porté ciüfs y erbes a benedí. La festa á ciafé ince l’inom "Santa Maria dal Ciüf"
L’organisaziun dles patrones de Südtirol cun süa presidënta Antonia Egger Mair recorda tres indô che les usanzes sciöche chëra da porté le cëst a benedí fej pert de nosta cultura, é n referimënt important y nes unësc.
Ince indô incö éra tan inant, che ëres y patrones y ince families arjigna le cëst y le porta a benedí te paisc. Te nüsc tëmps nia saurisc vál ciamó plü debojëgn da mostré les tradiziuns che porta adöm la jënt. Lapró é le cëst dles flus y erbes pert dla ciasa y stala, les armagnes y ...
L’organisaziun dles patrones de Südtirol cun süa presidënta Antonia Egger Mair recorda tres indô che les usanzes sciöche chëra da porté le cëst a benedí fej pert de nosta cultura, é n referimënt important y nes unësc.
Ince indô incö éra tan inant, che ëres y patrones y ince families arjigna le cëst y le porta a benedí te paisc. Te nüsc tëmps nia saurisc vál ciamó plü debojëgn da mostré les tradiziuns che porta adöm la jënt. Lapró é le cëst dles flus y erbes pert dla ciasa y stala, les armagnes y ...
14 de agost 2022
Sabrina Pellegrin l é la neva Soreghina
La neva ambasciadora de la Marcialonga é stata litèda ansera te Piaz de Sotegrava a Moena. De naa da Soraga e enciasèda a Moena, Sabrina la rejona desvalives lengac e l’à saludà duc per ladin.
L’à vent te cèsa, Sabrina Pellegrin, la joena de 22 egn da Moena che en sabeda ai 13 de aost la é stata encoronèda te sie paisc desche neva testimonial de la garejèdes che sot l inom Marcialonga met adum sportives di schi da paslonch, de la roda e de la corsa.
Sarà proprio te chesta ultima disciplina, te la 20^ edizion de la Marcialonga Running Coop en program ai 3 de setember, che Sabrina Pellegrin podarà per la pruma outa spetèr al travert i venjidores per ge meter al col la gherlanda de ...
L’à vent te cèsa, Sabrina Pellegrin, la joena de 22 egn da Moena che en sabeda ai 13 de aost la é stata encoronèda te sie paisc desche neva testimonial de la garejèdes che sot l inom Marcialonga met adum sportives di schi da paslonch, de la roda e de la corsa.
Sarà proprio te chesta ultima disciplina, te la 20^ edizion de la Marcialonga Running Coop en program ai 3 de setember, che Sabrina Pellegrin podarà per la pruma outa spetèr al travert i venjidores per ge meter al col la gherlanda de ...
14 de agost 2022
La Grupa Helios à engaissà l publich de Fascia
L grop de Ortijei é stat ghest te Navalge de la rassegna Ispirazions d’istà.
Anter i desvalives encontres endrezé chest an per la rassegna Ispirazions d’istà n é stat un che no à metù dant n dialogh de paroles ma de musega. La comiscion metuda ensema dai raprejentanc de la parochies de Fascia à tout su bolentiera la domana de portèr ence te Fascia n conzert de la Grupa Helios de Ortijei.
Coscita en domenia ai 7 de aost, tel teater de Navalge, de gra al sostegn del Comitat manifestazions de Moena, ge é stat dat lèrga al grop de ciantarines, ciantarins e sonadores de ...
