media/k2/galleries/32890/thumbs/loistrebo.jpg
11 de november 2026

Lois Trebo, na ousc critica, da 60 agn encà

Chest ann él 60 agn ca che Lois Trebo à scrit si prum articul per l foliet "Nos Ladins". Encuei, con passa 90 agn, él tres ciamò atif
Ai prums de jugn dl 1966 publicava Lois Trebo te "Nos Ladins" si prum articul ladin "I dis dles crusc te Mareo". Chest prum foliet ladin, crié y manajé da Salvester Erlacher da La Pli, é vegnù fora dal 1949 al 1972 ma à messù scluje per mancianza de finanziament da pert dla provinzia de Bulsan. Ma ciamò en chel ann à l’Union Generela di Ladins dla Dolomites metù su "La Usc di Ladins" con les medemes finalités che l foliet de Erlacher: unité di ladins, sconanza dl lingaz y dla cultura ladina; ...
media/k2/galleries/32893/thumbs/partida_falcons_aosta.jpg
10 de november 2026

Na venta e doi desfates per i Falcons

I ladins venc contra l Fiem per 3-1 ma i zet contra l Valpellice e l’Aosta. I resta quinti te la classifica de campionat.
Ti ultimes trei dis de campionat, i Fascia Falcons à regoet sul ciamp manco che chel che i à semenà, arjonjan na venta (tel derby de La Veisc) e padian doi desfates contra l Valpellice e al overtime contra l’Aosta.

De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 


media/k2/galleries/122/thumbs/41d79dcfeb90f8069df35aae2e90779d.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/32911/thumbs/IMGL8877.jpg
10 de november 2026

Ciantèr fascian ge dèsc valor a noscia identità

Sun paladina del teater de Navalge passa 200 corisć tel event che à serà su i festejamenc per i 50 egn de la Majon di Fascegn.
L à empienì fit e toch l teater de Navalge en domenia ai 8 de november l event dal titol ‘Ciantèr fascian’ endrezà dal Istitut Cultural Ladin. Set cores e passa 200 ciantores se à baratà ju la paladina del teater per portèr dant l frut de la scomenzadiva TrasLaMusega che sera su i festejamenc per i 50 egn de la Majon di Fascegn.

De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 


media/k2/galleries/32862/thumbs/Screenshot_2026-11-03_alle_12.52.25.jpg
10 de november 2026

Medaon de cerf te grosta de lèrsc, capusc checen e brugnes con Porto

Te sia rezeta del meis de november l chef Sandro Favé ne perferesc na rezeta col cerf.
N piat coi saores de la tradizion e i perfumes del bosch. L medaon de cerf, fat ite te na grosta de lèrsc, l se compagna con la douceza de la brugnes e la delicateza del capusc brasà. Na rezeta fina, olache i perfumes de la mont se embat te la creatività de la cojina.

Su La Usc de vender ai 6 de november podede troèr ingredienc e rezeta.
media/k2/galleries/32891/thumbs/calenderladin_cuertl.jpg
10 de november 2026

Le "Calënder Ladin 2027" é gnü fora

L’EPL–Ert por i Ladins inviëia la jënt dla valada y dlafora da le cumpré y da le lí
La storia vá inant, y la tradiziun dl Calënder Ladin ince. Dan zacotan de dis él gnü fora le Calënder Ladin nü, che ciara inant ti dis dl ann 2027 y vëiga ince ci che é sozedü de cultural te chësc ann, y nia ma: i retrac vedli fej indô fora na bela pert dla "pratica" che gnará venüda da ciasa a ciasa y defata te deplü botëghes dla Val Badia.

Deplü podëise lí do t’La Usc di 6 de novëmber
media/k2/galleries/32902/thumbs/Bildschirmfoto_2026-11-10_um_12.21.36.jpg
10 de november 2026

Sauté dloncora

Atlec de Gherdëina tla Puglia y pra l lech de Garda a sauté
N dumënia ai 8 de nuvëmber iel unì metù a ji la "Garda Half Marathon". La garejeda scumenciova a Riva dl Garda per sauté de reviers a Arco, passan per Torbole y ruvan inò de reviers a Riva. De Gherdëina àl fat pea truep atlec. Simon Stuffer de Santa Cristina, scrit ite pra i Gherdëina Runners, à arjont l 105ejim post cun n tëmp de n'ëura, 22 menuc y 23 secunc. Nce Isabel Hofer ie sauteda pea per i Gherdëina Runners...

Duc i resultac pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n ...
media/k2/galleries/32901/thumbs/Bildschirmfoto_2026-11-10_um_12.21.02.jpg
10 de november 2026

Truepa partides tlassiches jughedes

La Lia Scioh Ghërdeina fina via l campiunat intern y scumëncia chël de Südtirol
Coche uni ann, à la Lia Scioh Ghërdeina nce chëst instà inò fat n campiunat a livel de valeda. Diesc cumëmbri dla lia se à ti ultimi mënsc ancuntà per jughé per abiné chi che ie l miëur. Jugà vëniel partides tlassiches de 70 menuc plus 30 secunc per mossa.
La lia lauda l campion de chëst ann, Rainer Demetz, che ora che l remis contra l segondo Ruben Bernardi, à venciu dutes. Scialdi nteressanta fova avisa chësta partida, davia che l ann passa se ova Rainer y Ruben spartì l titul. 

Ënghe da ...
media/k2/galleries/32888/thumbs/Bildschirmfoto_2026-11-09_um_11.53.15.jpg
10 de november 2026

La vita deberieda

A Santa Cristina àn n dumënia zelebrà na santa mëssa per i pères che à chëst ann festejà n iubileum de matrimone
N dumënia ai 8 de nuvëmber à l muvimënt catolich dl’ëiles de Santa Christina nvià duc i peres che festejova chëst ann i 25, 40, 50, 55, 60 y 65 ani de noza a na mëssa de rengraziamënt.

L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 13 de nuvëmber.
media/k2/galleries/32876/thumbs/Bildschirmfoto_2026-11-04_um_13.52.35.jpg
10 de november 2026

Zincuanta ane de oro

Na mesa par i spośe del 1976 che i é ruade fin ancuoi
Inze ra jeja de San Iaco, dute aduna, par 'na mesa, dita dal pioan don Ivano Brambilla. L é stà sedesc spose de Anpezo che à vorù śì a preà, daante al Signor, da i dì gramarzé ben, de ese ruade a zincuanta ane de noza. Chesta femenes, chiste ome, i s'à maridà del 1976 e ades i é ruade a ra nozes de oro, con chera de śì inaante, cemodo che vorarà el Signor.
«Chel an 1976 'l é stà sesanta nozes inze jeja, ca in Anpezo – el me conta don Ivano – e chel di che on dito mesa par lore 'l é ruà sedesc ...
media/k2/galleries/32887/thumbs/Bildschirmfoto_2026-11-09_um_11.48.05.jpg
09 de november 2026

L Gherdëina ti ruba n pont al Lana

La prima scuadra dl FC Gherdëina à jugà n sada dl'ena passeda a Lana
Ti cialàn ala tlassifica ëssen pudù miné che l ne fossa nia stat n juech tan rie per l FC Gherdëina, ma n sada se àn inò n iede ntendù che uni juech ie na storia per sé. A Lana cialòvela ora nchin al ultim megra per l Gherdëina, i perdova per 1 a 0. Ma tl 89ejim menut ie i ladins mos stac boni de valivé ora l juech cun Jan Martin Vinatzer y se tò pea a cësa un n pont per la tlassifica dl Campiunat de prumozion.

Elisabeth Kostner

L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ...
media/k2/galleries/32892/thumbs/Screenshot_2026-11-09_alle_16.09.06.jpg
09 de november 2026

No l é giornada per i fascegn

L Fascia Balon pert endodanef te ciasa contra la Bassa Anaunia.
Nia da far chesta outa per l Fascia Balon per via de la desfata madurada contra la Bassa Anaunia. Ti prumes menuc part ben i bec de mister Capovilla e i ge dasc n par de cruzies a la defendura nonesa. Passa i menuc e i ghesć taca a se auzar e a la pruma ocajion rua l prum fat de giornada: l atacant proa la trata e l balon vegn tocià co la man dal defensor fascian. L diretor de la endefida dasc la trata dai 11 metres che no vegn falada. Entorn l mez del secont temp rua l secondo gol.

De plu tla ...
media/k2/galleries/32858/thumbs/scontrada_Ciasa_Paussa_Taufer_publich.jpg
09 de november 2026

La miscion de la Cèsa de Paussa

Via per chest uton vegn endrezà scontrèdes avertes a la jent con la psicologa Paola Taufer. Enstadì l é stat rejonà de la conseguenzes de massa conescion coi social.
Te la chèrta di servijes de l’APSP de Fascia podon troèr sie obietif prinzipèl: »meton al zenter de noscia atività la persona e chierion de fèr sentir nesc ghesć mingol desche a cèsa sia. Noscia priorità l é mantegnir l’autonomia de la persona che à de besegn de cures e l respet per la degnità de ogneun, conscidron per chest fondamentèl l’empatia per se sintonisèr con la realtà daite de chi che stèsc te chesta strutura.«

Podon aboncont jontèr apede ence n auter obietif, che ti egn l é doventà ...
media/k2/galleries/32889/thumbs/IMG-20261104-WA0001.jpg
09 de november 2026

Teater antich "Medea" tl Lizeum da La Ila

Ala fin de otober á metü man les proes por le toch de teater classich de Euripides, che gnará porté dant al publich ala fin de ma, tla Ciasa dla cultura da La Ila
Tl cheder de süa autonomia, pó vigni istitut scolastich integré l’oferta formativa cun ativités didatiches y materies d’insegnamënt aratades particolarmënter interessantes, ütles por le suzes formatif de sü scolars y scolares y adatades al contest sozio–cultural dl teritore.
Les Scores Altes da La Ila á bele ti agn passá metü a jí proiec teatrai, olache studënc y studëntes á porté sön paladina operes dl’antichité classica y dl renascimënt, sciöche la tragedia "Prometeo incatenato" de Eschilus, ...
media/k2/galleries/32886/thumbs/Bildschirmfoto_2026-11-09_um_11.43.48.jpg
09 de november 2026

La families ti porta fertuna

L HC Gherdëina à inier tl Pranives venciù contra la scuadra croata dl Sisak. N à metù a jì n di speziel per la families
N dumënia ai 8 de nuvëmber iel unì jugà tl Pranives mpue plu abenëura che zënza, bele dala cater domesdì. Y nscila se à l club pensà de mëter a jì n di speziel per la families, cun n miëur priesc per chi che tulova pea i mëndri a hockey y nce na ola dla fertuna.
Scebën che l manciova truep jugadëures - Davide Schiavone, Matteo Luisetti y Alberto Colli ie unic cherdei ite dala naziunela taliana per l European Cup of Nations tla Polonia, Sebastiano Soracreppa fova amalà y Sacha Guimond mo nia ...
09 de november 2026

Na orientaziun nöia dla merscia – Sferié fora »Plan de Corones« y les conseguënzes

Desco Ladin, chimich, maester de schi y acompagnadú de escurjiuns, ti vái do ai svilups te nosc raiun da deplü punc de odüda – sides cun na comprenjiun por les chestiuns economiches co cun n gran festide por la cultura, l’identité y n ecuiliber sostenibl
La dezijiun da tó demez l’inom ladin »Plan de Corones« dal logo y dala presentaziun dl raiun turistich mudan la merscia te »Kronplatz Dolomites« é da mi punt de odüda de marketing y de na strategia turistica, n gran fal.

Na cossa él da dí danfora: I ne desson nia refá i fai dl passé. Sce an sacrifichëia vare por vare la cultura y l’identité a bëgn de na strategia de marketing orientada ma al davagn, junse ite le prigo da rové a situaziuns desco chëres che gnô mostrades te na manira satirica fora ...
09 de november 2026

»La diversité linguistica é n valur«

Sostëgn por porté ite indô l’inom ladin de Plan de Corones vëgn ince dai fredesc y amisc furlans, che conësc instësc »la batalia da vignidé por la sconanza di dërc dles mendranzes«. Ai scrí insciö:»Fredesc y amisc dla comunité ladina, odü nosc impëgn tla defenüda y tla valorisaziun de nosta identité furlana, nes sintiunse tl dovëi da ti manifesté nosta solidarieté plü sota y convinta al popul ladin, en cunt dla dezijiun pesocia da tó demez le toponim de Plan de Corones tl rebranding ...
09 de november 2026

Scrit y rujenà truep dl pruiet »Rodaval«

Ultimamënter iel unì scrì y rujenà truep de »Rodaval« y perchël sons jit a ti cialé ai posć tl Chemun de Urtijëi, Sureghes y Runcadic. Scumencian dal puent de Palmer nchin japé dla furnadoia de Mont Sëuc y a man ciancia ora daujin al Derjon, iló ne pòssen nia dì che l se trata de n tòch de Rodaval: doi hotiei, restauranc, bars, l Mar Dolomit, la furnadoia Mont Sëuc y mo l scumenciamënt dla streda Vidalonch iel iló da udëi. Rodes nen iel pueces da udëi. Japé dla furnadoia nchin sa la Gran ...
media/k2/galleries/32873/thumbs/Bildschirmfoto_2026-11-04_um_13.51.45.jpg
09 de november 2026

Ntra cultura, mujica e condivijion: la bánda da Fodom n trasferta sul liech d'Iseo

Moment zentral l conzert nte la bajilica Basilica de Santa Maria in Valvendra
L é ste n fin setemana plen de emozion e gran mujica per i musicisć de la Bánda da Fodom chël dal 24 al 25 de otober, che i é ruei a Lovere sul Liech d'Iseo, n provinzia de Bergamo. Na ncontada spetada da nen pez per rete l conzert fat dai amisc de la bánda de Lovere e Gaverina Terme nta Fodom. I doi dis i é scomencei co na vijita al paisc e dintournvia per cugnësce patrimone storich e artistich del territorio. A scomencé da la plaza prinzipal XIII Martiri de Lovere. Visei fora per le strade ...
09 de november 2026

Lingaz y teri­tore dá identité

Al cianta le cör da lí, aldí y odëi coche i Ladins tëgn adöm da defëne süa identité. Nia da crëie, mo al é vëi che tl logo turistich nü de Plan de Corones él gnü »sacrifiché« rodunt la verjiun ladina dl toponim plü vedl y original. Te mi 38 agn da reporter dla Rai Ladinia ái trasmetü plü gonot intervistes dedicades ala dificolté da acontenté düc pro la topono­mastica de Plan de Corones. Chësc á ince da nen fá cun l’inom autentich, che é le medemo tla verjiun taliana y ingleja y müda ma püch ...