17 de jugn 2026
La crusc nöia de Pütia é söl papier
Dan otedé él sté la premiaziun dl concurs metü a jí dala Lia de Munt de San Martin tl Museum Ladin Ciastel de Tor, olache dötes les propostes é gnüdes metüdes fora te na mostra daverta al publich
Al é sté la proposta de Maria Luisa Rubatscher chëra che á plajü le plü dan ala iuria dl concurs por la crusc nöia de Pütia, metü a jí dala Lia de Munt de San Martin de Tor. Le concurs ê davert a düc chi che â la residënza tla Val Badia, zënza esclujiun aladô dl’eté o dl ciamp de ativité.
Rové adalerch él insciö 46 propostes da partezipanc de vigni sort: da mituns dla scolina a artisć conesciüs y esperc tl ciamp dla ideaziun de monumënc cina a amanc dla munt. Chisc á dé jö proiec y partí sües ...
Al é sté la proposta de Maria Luisa Rubatscher chëra che á plajü le plü dan ala iuria dl concurs por la crusc nöia de Pütia, metü a jí dala Lia de Munt de San Martin de Tor. Le concurs ê davert a düc chi che â la residënza tla Val Badia, zënza esclujiun aladô dl’eté o dl ciamp de ativité.
Rové adalerch él insciö 46 propostes da partezipanc de vigni sort: da mituns dla scolina a artisć conesciüs y esperc tl ciamp dla ideaziun de monumënc cina a amanc dla munt. Chisc á dé jö proiec y partí sües ...
17 de jugn 2026
Spetacol a Ciampedel per la Copa Tèlia Lead
Passa 100 concorenc à tout pèrt a la tapa finèla te la palestra ADEL con l endrez perfet del Val de Fascia Climbing.
N centené de climber da duta la Tèlia se à troà en sabeda ai 13 e en domenia ai 14 de jugn te la palestra ADEL de Ciampedel per la finèla de Copa Tèlia de rampinèda sportiva spezialità Lead. En sabeda l é stat la semifinèles e chiò, sul percors endrezà dai tecnics de la Fasi, l é passà demò 24 ic e 24 eles che l dì do da doman se à endesfidà te la semifinèles e domesdì tel gran finèl.
No l é mencià la sorpreses te la tapa finèla: i venjidores defat no l é stat i favorii e nience i leader ...
N centené de climber da duta la Tèlia se à troà en sabeda ai 13 e en domenia ai 14 de jugn te la palestra ADEL de Ciampedel per la finèla de Copa Tèlia de rampinèda sportiva spezialità Lead. En sabeda l é stat la semifinèles e chiò, sul percors endrezà dai tecnics de la Fasi, l é passà demò 24 ic e 24 eles che l dì do da doman se à endesfidà te la semifinèles e domesdì tel gran finèl.
No l é mencià la sorpreses te la tapa finèla: i venjidores defat no l é stat i favorii e nience i leader ...
17 de jugn 2026
Na ciacolèda con Antonia
Sion jic a troèr Antonia Favé de la Zoch da Cianacei, che la ne conta de sia vita, vèlch picol recort de vera e de sia familia.
Sie père l era Fonjo Zoch, che l lurèa de menacrep e portador; sia mère l era la Mimi da Pènt, l’à scialdi lurà desche chelnera. Da picola en su Antonia Favé à vivù con sia giava Carolina, aló da la cèsa da pènt a Cianacei (anchecondì bar Oma), apedejù l Ruf de Antermont. Ló enlouta l era ence molin, ma de chest Antonia no la se recorda, i aea lascià su fazile amò dant che la nascesse del 1935. Con sie om Giuliano Gabrielli l’à fat jir la becaria de Cianacei per na zopa de egn e i à abù cater ...
Sie père l era Fonjo Zoch, che l lurèa de menacrep e portador; sia mère l era la Mimi da Pènt, l’à scialdi lurà desche chelnera. Da picola en su Antonia Favé à vivù con sia giava Carolina, aló da la cèsa da pènt a Cianacei (anchecondì bar Oma), apedejù l Ruf de Antermont. Ló enlouta l era ence molin, ma de chest Antonia no la se recorda, i aea lascià su fazile amò dant che la nascesse del 1935. Con sie om Giuliano Gabrielli l’à fat jir la becaria de Cianacei per na zopa de egn e i à abù cater ...
17 de jugn 2026
Mair: cherc de finela storics a Zagabria
La jëuna de Sëlva nes conta dl resultat che n pudëssa definì coche l plu mpurtant de si cariera nchin śën
Da Foggia, ulache la à jugà per l prim iede te n tabelon prinzipel de n turnoi WTA (La Usc à repurtà, ndr.), iela unida de reviers n vënderdi dan otodì. N sada iela bele pieda via per Zagabria, capitela croata, per jughé pona n dumënia l prim turno de n ITF da cëntmile euro de montdepesć. Laura Mair, atleta de 23 ani de Sëlva, nes conta de n viac lonch y pesoch de ntëur n vint ëura te auto y de cunseguënza de n prim turno de cualificazion sfadiëus y »nia drë’ saurì«. A uni moda iela stata bona ...
Da Foggia, ulache la à jugà per l prim iede te n tabelon prinzipel de n turnoi WTA (La Usc à repurtà, ndr.), iela unida de reviers n vënderdi dan otodì. N sada iela bele pieda via per Zagabria, capitela croata, per jughé pona n dumënia l prim turno de n ITF da cëntmile euro de montdepesć. Laura Mair, atleta de 23 ani de Sëlva, nes conta de n viac lonch y pesoch de ntëur n vint ëura te auto y de cunseguënza de n prim turno de cualificazion sfadiëus y »nia drë’ saurì«. A uni moda iela stata bona ...
17 de jugn 2026
HERO: Peretti y Valero festejea la vëntes te Sëlva
Milesc de spetadëures, n tlima nternaziunel y jì cun la roda tla culissa dla Dolomites: l ie inò stat la garejeda HERO Südtirol Dolomites n sada ai 13 de juni
Pra la 16ejima edizion dla Hero iel unit adalerch 180 atletes y atlec de 54 nazions te Sëlva. La garejeda fova tl medemo mumënt la cuarta stazion dl HERO UCI Marathon World Cup 2026.
Di resultac, di atlec ladins y dl prugram curnisc pudëis liejer n articul tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 19 de juni.
Julia Lardschneider
Pra la 16ejima edizion dla Hero iel unit adalerch 180 atletes y atlec de 54 nazions te Sëlva. La garejeda fova tl medemo mumënt la cuarta stazion dl HERO UCI Marathon World Cup 2026.
Di resultac, di atlec ladins y dl prugram curnisc pudëis liejer n articul tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 19 de juni.
Julia Lardschneider
17 de jugn 2026
N se à dessenà y abù mpermel
N mierculdi dl’ena passeda iel stat senteda dl Cunsëi de Chemun de Urtijëi. Do che i prims ponc ie unic dac pro zënza de gran discuscions, ne n’àla pra la apruvazion dl plann dl tlima nia ulù vester. I cunselieres dl SVP ie levei su y se n ie jic ora de sala
...
...
17 de jugn 2026
Cunvëni nternaziunel n con’ di dërc dla mendranzes
L aucat Christoph Peratoner de Sëlva à n lunesc prejentà si liber »Grundlagen des völkerrechtlichen, europarechtlichen und verfassungsrechtlichen Minderheitenschutzes« pra n cunvëni cun de plu esperc
Christoph Perathoner à te si liber de feter 1.500 plates, che ie n scrit abilitatif per deventé prufessëur de università, fat na analisa drët sota dla scunanza dla rujeneda ladina, ti cialan dal pont de ududa dla costituzion y dla Union Europea, ma paredlan nce la situazion di Ladins dla Dolomites cun chëla di Furlans y di Grijons. Pra n cunvëni a Bulsan àl prejentà si scrit.
Deplù pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 19 de juni.
SPM
Christoph Perathoner à te si liber de feter 1.500 plates, che ie n scrit abilitatif per deventé prufessëur de università, fat na analisa drët sota dla scunanza dla rujeneda ladina, ti cialan dal pont de ududa dla costituzion y dla Union Europea, ma paredlan nce la situazion di Ladins dla Dolomites cun chëla di Furlans y di Grijons. Pra n cunvëni a Bulsan àl prejentà si scrit.
Deplù pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 19 de juni.
SPM
16 de jugn 2026
Mobilité: i "express" nüs dl’Alta Badia
N bus danter Badia y La Ila y n bus danter Pidrô, La Val y sües viles. Chëstes é les novités dla mobilité tl’Alta Badia por chësc isté
Bele de jügn dl 2021 é le Comun de Corvara pié ia cun cun sorvisc de mobilité nü, le "Corvara–Calfosch Express", n bus che coliëia tratan l’isté i dui paisc y ince i posć plü da na pert di paisc, portan pro da alisiré les strades dal trafich privat. Cun chësc isté él tl’Alta Badia döes d’atres novités de mobilité: ai 15 de jügn é pié ia le "La Val Express", ai 29 jará spo en funziun le "Badia–La Ila Express". Intrami i sorvisc é gnüs metüs en pe dala Cooperativa Turistica Alta Badia en ...
Bele de jügn dl 2021 é le Comun de Corvara pié ia cun cun sorvisc de mobilité nü, le "Corvara–Calfosch Express", n bus che coliëia tratan l’isté i dui paisc y ince i posć plü da na pert di paisc, portan pro da alisiré les strades dal trafich privat. Cun chësc isté él tl’Alta Badia döes d’atres novités de mobilité: ai 15 de jügn é pié ia le "La Val Express", ai 29 jará spo en funziun le "Badia–La Ila Express". Intrami i sorvisc é gnüs metüs en pe dala Cooperativa Turistica Alta Badia en ...
16 de jugn 2026
N an de projec te scola de Vich
Crescimonia, emozion e respet per la jent e per l ambient.
Ence chest an de scola l é beleche fenì e, a vardar a chel che se à fat, se pel dir che per i bec de la Scola de Vich e per si maestres l é stat n percors pien de esperienze de valuta, emozion e neve cognoscenze. Fora per l an i bec se à dat ju te lurieres e projec: dal percors ‘Plastic free’ a soe lezion de yoga, fin a le scontrade con la jent de età de la Ciasa de Paussa. Esperienze desferente, ma dute con n medemo zil: far crescer l respet dant de dut per se enstesc, do per i autres e per l ...
Ence chest an de scola l é beleche fenì e, a vardar a chel che se à fat, se pel dir che per i bec de la Scola de Vich e per si maestres l é stat n percors pien de esperienze de valuta, emozion e neve cognoscenze. Fora per l an i bec se à dat ju te lurieres e projec: dal percors ‘Plastic free’ a soe lezion de yoga, fin a le scontrade con la jent de età de la Ciasa de Paussa. Esperienze desferente, ma dute con n medemo zil: far crescer l respet dant de dut per se enstesc, do per i autres e per l ...
16 de jugn 2026
In Tofana co ra roda
Ercole e Hayden, ra noes de chesta stajon, intrà inpiante daerte, outra pistes e servizie. In Anpezo se laora par un turismo noo e śoen
D’inverno coi schie, d’istade co ra roda. Da Tofana se vien śo de oga, duta ra stajos, dapò de ese śude su montade, co i inpiante. In Anpezo i é drio par daerśe el Cortina bike park, betù a śì da ra doa sozietas de inpiante Ista e Tofana, che ‘es s’à cordà par chesto laoro. Son drio a se moe inzei luoghe agnó che ‘l é stà i Canpionate del mondo de schie Cortina 2021, ra gares de ra femenes de ra Olimpiades e duta ra gares de schie de ra Paralimpiades 2026. In duto ‘l é 36 chilometre de troes, ...
D’inverno coi schie, d’istade co ra roda. Da Tofana se vien śo de oga, duta ra stajos, dapò de ese śude su montade, co i inpiante. In Anpezo i é drio par daerśe el Cortina bike park, betù a śì da ra doa sozietas de inpiante Ista e Tofana, che ‘es s’à cordà par chesto laoro. Son drio a se moe inzei luoghe agnó che ‘l é stà i Canpionate del mondo de schie Cortina 2021, ra gares de ra femenes de ra Olimpiades e duta ra gares de schie de ra Paralimpiades 2026. In duto ‘l é 36 chilometre de troes, ...
16 de jugn 2026
La Festa del Signour la bina auna la comunité
Solenité ntel senn de la tradizion e de la partecipazion
La Festa del Signour la s’a confermé ence sto ann come n moment ulache la duta la comunité fodoma la se bina auna per mostré fora suo tacament a n’espresción de religion e na tradizion culturala che va nte le reisc de la storia. I guánc, le mondure de le associazion nte la gran procesción fin via Sourarù, la partecipazion sentida de chi che a porté statue e gonfalons no i é demè colour per fè paruda. Ma i é sentiment che va al cuor de chi sent de fè pert de na comunité che vol scrive dì per di, ...
La Festa del Signour la s’a confermé ence sto ann come n moment ulache la duta la comunité fodoma la se bina auna per mostré fora suo tacament a n’espresción de religion e na tradizion culturala che va nte le reisc de la storia. I guánc, le mondure de le associazion nte la gran procesción fin via Sourarù, la partecipazion sentida de chi che a porté statue e gonfalons no i é demè colour per fè paruda. Ma i é sentiment che va al cuor de chi sent de fè pert de na comunité che vol scrive dì per di, ...
15 de jugn 2026
Sun Tamion a sagra
La messa, la marena, la musega e na bela festa per la Santiscima Trinità con la jent che à tegnù adum.
Domenia ai 31 de mé! Maladeta, l é sagra sun Tamion, la Santiscima Trinità dei Monti! Dai, tirave ite na bela ciameija, gramial brun e l ciapel da le piume, che da le 11 l é messa!
Ponta demez de gran gaissa, i più poltrogn con i auti do stradon e chi più atlec a pe o con la roda su par Col da Cicion enscin a ruar apontin sun Tamion, frazion de Vich olache sche dit l é stat fat festa en ocajion de la Santiscima Trinità. Rué che se é stac ló da la picola lejia, don Luciano à dit messa e l à dat ...
Domenia ai 31 de mé! Maladeta, l é sagra sun Tamion, la Santiscima Trinità dei Monti! Dai, tirave ite na bela ciameija, gramial brun e l ciapel da le piume, che da le 11 l é messa!
Ponta demez de gran gaissa, i più poltrogn con i auti do stradon e chi più atlec a pe o con la roda su par Col da Cicion enscin a ruar apontin sun Tamion, frazion de Vich olache sche dit l é stat fat festa en ocajion de la Santiscima Trinità. Rué che se é stac ló da la picola lejia, don Luciano à dit messa e l à dat ...
15 de jugn 2026
Ra stala de i Ronche par Ampezzo Oasi
Alcuanta bela noes, mostrades co ‘na bela festa. Cuaranta armentes, par fei formei e portà inaante ra tradizios pi veres de sto paes
El verde de ra nostra val, chel de i bosche, de ra montes, ‘l é precurà da ra Regoles d’Anpezo, col so laoro. Inze chesto ‘l é da contà anche ra stala de i Ronche, defora de Socol, deboto a confin con chel de San Vido. I anes pasade ‘l é stà calche zavario de masa, ma ades chera stala ra laora polito. L é stà fato festa, co i sozie de ra cooperatia Ampezzo Oasi, che ades ra fesc śì chera stala, cemodo che me conta el presidente Nicola Bellodis Smalzo: «On vorù i sporśe ‘na bela śornada a i ...
El verde de ra nostra val, chel de i bosche, de ra montes, ‘l é precurà da ra Regoles d’Anpezo, col so laoro. Inze chesto ‘l é da contà anche ra stala de i Ronche, defora de Socol, deboto a confin con chel de San Vido. I anes pasade ‘l é stà calche zavario de masa, ma ades chera stala ra laora polito. L é stà fato festa, co i sozie de ra cooperatia Ampezzo Oasi, che ades ra fesc śì chera stala, cemodo che me conta el presidente Nicola Bellodis Smalzo: «On vorù i sporśe ‘na bela śornada a i ...
14 de jugn 2026
Vardèr coi eies del passà e contèr l prejent
Te Kino de Cianacei l joen Giacomo Panozzo à rejonà de sia pascion per la storia e de sie liber dal titol »Perché succederà ieri?« domanà fora da Mattia Valentini Soricia.
Enstadì al Kino de Cianacei l é ruà Giacomo Panozzo, joen da Pardac clas 2000, che à fat l liceo scientifich a la Scola Ladina de Fascia. Fazile de n muie i lo recordarà per l gran numer de spetacoi teatrèi a chi che l à tout pèrt canche l era student, desche ator o adertura desche protagonist: L Prum Nadèl, Sèn Franzesch e ence Cendrejina. Do la scola l se à scrit ite al cors de Storia a l’Università de Pèdua e ti ultimes egn l à arjont gran nonzech de gra ai video divulgatives che conta di ...
Enstadì al Kino de Cianacei l é ruà Giacomo Panozzo, joen da Pardac clas 2000, che à fat l liceo scientifich a la Scola Ladina de Fascia. Fazile de n muie i lo recordarà per l gran numer de spetacoi teatrèi a chi che l à tout pèrt canche l era student, desche ator o adertura desche protagonist: L Prum Nadèl, Sèn Franzesch e ence Cendrejina. Do la scola l se à scrit ite al cors de Storia a l’Università de Pèdua e ti ultimes egn l à arjont gran nonzech de gra ai video divulgatives che conta di ...
14 de jugn 2026
I fascegn a Valencia
Dai 22 ai 24 de mé l Grop de folclor de Cianacei é jit te la Spagna, a Bétera.
Na fin de setemèna che segur restarà tel cher di camaric del Grop de folclor de Cianacei. Dai 22 ai 24 de mé belimpont i é stac envié a Valencia, e più avisa a Bétera, n comun de passa 20mila persones te la Comunanza Valenciana. I à tout pèrt al projet european Folkeu, ghesć del grop l’Aljama de Bétera. À tout pèrt a chest festival ence la raprejentanzes de doi etres gropes, un franzous e un del Belge.
La scomenzadiva l é stat na ocajion de confront anter gropes che tegn su la musega, l bal e ...
Na fin de setemèna che segur restarà tel cher di camaric del Grop de folclor de Cianacei. Dai 22 ai 24 de mé belimpont i é stac envié a Valencia, e più avisa a Bétera, n comun de passa 20mila persones te la Comunanza Valenciana. I à tout pèrt al projet european Folkeu, ghesć del grop l’Aljama de Bétera. À tout pèrt a chest festival ence la raprejentanzes de doi etres gropes, un franzous e un del Belge.
La scomenzadiva l é stat na ocajion de confront anter gropes che tegn su la musega, l bal e ...
14 de jugn 2026
Trei dis de teater ladin per le scole da Fodom
I tosac de le mesane e de la 4° e 5° elementara i a raprejenté toc ispirei a le lejende fodome e n toch de fantajia dediché a la convivenza de plù culture e a la pesc
L é sté n fin seteman ntel senn del teater per ladin chël apëna passé, che a vedù protagonisć i tosac de le scole mesane e de la cuarta e cuinta elementara da Fodom. Trei dis de raprejentazion ntel Self Tirol a la Plié che a clamé adalerch na mucia de jent e no demè de chi de le fameie dei tosac, entusiasć de vedei e scouté su autretánte storie ambientade nta Fodom e contade nte la forma de la rezita. La scomenciadiva ence sto ann l’é stada metuda a jì daite dal progét de ensegnament del ladin ...
L é sté n fin seteman ntel senn del teater per ladin chël apëna passé, che a vedù protagonisć i tosac de le scole mesane e de la cuarta e cuinta elementara da Fodom. Trei dis de raprejentazion ntel Self Tirol a la Plié che a clamé adalerch na mucia de jent e no demè de chi de le fameie dei tosac, entusiasć de vedei e scouté su autretánte storie ambientade nta Fodom e contade nte la forma de la rezita. La scomenciadiva ence sto ann l’é stada metuda a jì daite dal progét de ensegnament del ladin ...
14 de jugn 2026
Marné te Ciasa de palsa
N’atra poscibilité por marné - y sozialisé, por porsones sura i 65 agn ciamó autonomes.
La Comunité Comprensoriala Val de Puster, tres le Raiun sozial Val Badia, pîta la poscibité da jí a marëna te Ciasa de palsa a San Martin de Tor, plü avisa a porsones sura i 65 agn, che é ciamó autonomes y che ó ince chirí contac soziai. Le prisc é de 8,50€ a past, mo an pó damané do na reduziun dl prisc sön la basa di davagns y dl patrimone de vignun. La domanda mëss gní dada jö te Raiun sozial Val Badia, tolon n termin al 0474 524552, olache al vëgn ince organisé spo le sorvisc.
La Comunité Comprensoriala Val de Puster, tres le Raiun sozial Val Badia, pîta la poscibité da jí a marëna te Ciasa de palsa a San Martin de Tor, plü avisa a porsones sura i 65 agn, che é ciamó autonomes y che ó ince chirí contac soziai. Le prisc é de 8,50€ a past, mo an pó damané do na reduziun dl prisc sön la basa di davagns y dl patrimone de vignun. La domanda mëss gní dada jö te Raiun sozial Val Badia, tolon n termin al 0474 524552, olache al vëgn ince organisé spo le sorvisc.
13 de jugn 2026
L nef responsabol tecnich del CGF
Dal prum de oril l enjegner Felice Pellegrini à tout su l'encèria che fin jai 5 egn era stata de la enjegnera Mara Nemela e dapò no la era più stata stabilisèda.
L à inom Felice Pellegrini, l à 54 egn e l é mez da Moena (da man de mère) e mez cembran, da Verla.
Dal 2001 l à scomenzà a lurèr per l Comun de Pardac e l se à enciasà a Moena. L à venciù tant l concors te chest Comun de Fiem che tel Comun General e dapò l à cernù de vegnir a lurèr chiò a Sèn Jan, olache l à scomenzà acà doi meisc, al prum de oril.
La pruma imprescion l é chela de na persona grignolenta e positiva, canche l passa fora per i coridores del Comun General l saluda duc per inom. ...
L à inom Felice Pellegrini, l à 54 egn e l é mez da Moena (da man de mère) e mez cembran, da Verla.
Dal 2001 l à scomenzà a lurèr per l Comun de Pardac e l se à enciasà a Moena. L à venciù tant l concors te chest Comun de Fiem che tel Comun General e dapò l à cernù de vegnir a lurèr chiò a Sèn Jan, olache l à scomenzà acà doi meisc, al prum de oril.
La pruma imprescion l é chela de na persona grignolenta e positiva, canche l passa fora per i coridores del Comun General l saluda duc per inom. ...
13 de jugn 2026
Canche la musega lea le aneme
Na bela fradaa anter l Cor Enrosadira de Moena e i Cores Monteferru de Seneghe e Terra Mea de Cagliari.
Moena - Sardegna. L viac del Cor Enrosadira de Moena te la Sardegna l é stat na union straordenara anter persone, ciantie e aneme. Per festejar i 45 egn de fondazion (l Enrosadira l é nasciù tel uton del 1981) l é stat endrezà na fradaa anter l grop ladin e doi cores de la Sardegna: l Cor Monteferru da Seneghe (Oristano) e l Cor Terra Mea da Cagliari. Cinch dis de viac con n program toch de scomenzadive e apuntamenc.
Develpai a duc chi che dasc so temp per le proe, i conzerc e ence te chisc dis ...
Moena - Sardegna. L viac del Cor Enrosadira de Moena te la Sardegna l é stat na union straordenara anter persone, ciantie e aneme. Per festejar i 45 egn de fondazion (l Enrosadira l é nasciù tel uton del 1981) l é stat endrezà na fradaa anter l grop ladin e doi cores de la Sardegna: l Cor Monteferru da Seneghe (Oristano) e l Cor Terra Mea da Cagliari. Cinch dis de viac con n program toch de scomenzadive e apuntamenc.
Develpai a duc chi che dasc so temp per le proe, i conzerc e ence te chisc dis ...
