Letres


27 de merz 2023
Mundiei 2029
On liet te La Usc che nosc Chemun de Urtijëi paia mé per la candidatura di Campiunac dl Mond 28.000€ a na firma privata che se tol su l lëur dla candidatura. Nsciuma, che Santa Cristina y Sëlva messerà bonamënter nce sustenì, scioldi che vën dac ora per »fé scincundes, per fé viages y per fé cungresc«, vëniel scrit.
Chësta cossa ne n’à debujën de degun comentar, la rejona da sëula y la desmostra da sëula de coche unirà manejei i scioldi per la manifestazions di Campiunac y di Juesc Olimpics. ...
Chësta cossa ne n’à debujën de degun comentar, la rejona da sëula y la desmostra da sëula de coche unirà manejei i scioldi per la manifestazions di Campiunac y di Juesc Olimpics. ...


13 de merz 2023
Perié y fá de bun tal chît
Aldedancö, olache le monn se müda da de a de tan debota: él pa ciamó tomp dessorora por le credo a Gejú? Dí con convinziun che le cristian crëi, é gnüda na cossa co pö ria da fá. Da sëra vëgnel ciaré la televijiun, la domëgna s’ascutun la mëssa tal radio, yee. Vire la religiun da cristian co dedichëia so ponsé y so crëie a Gejú vën a mancé en gran pert. Cösc fat mo desplej dassënn. Mo magari pöra ma ensciö, speri iu. (Letra de Simon Josef Rubatscher, Longega)
De plu tla edizion stampeda de La ...
De plu tla edizion stampeda de La ...


28 de fauré 2023
Complimenc al senatour Davarda
I ti fajon de biei complimenc al senatour dla Marcialonga Bepino Davarda per si recorc vegnus fora sui numeri 5 y 6 dla Usc di Ladins tla ocajion dl 50m cedeann dla plu conesciuda garejeda de paslonch.
A lieje sies plates, metudes ju te na foja sćiantiva y da gust, pò chi che é jus i 70 km da Moena enchin fora Ciavaleis se reconesce te chel che al à scrit, y duc i autri à altamo la poscibelté de se fé na idea.
Do nosta minonga fossel zenz’auter da l valorisé.
A ogne bon cont, dlongia i ...
A lieje sies plates, metudes ju te na foja sćiantiva y da gust, pò chi che é jus i 70 km da Moena enchin fora Ciavaleis se reconesce te chel che al à scrit, y duc i autri à altamo la poscibelté de se fé na idea.
Do nosta minonga fossel zenz’auter da l valorisé.
A ogne bon cont, dlongia i ...


27 de fauré 2023
Troi per jì sun Mont de Sëura
Tres La Usc ulëssi ti fé na gran lauda ala Lia dl Turism per l bel troi che ie unì fat da Santa Cristina nchin sun Mont de Sëura. Son furnei cun la curiera nchin a Santa Cristina y pona sons jic a pe sun Mont de Sëura. L ie stat propi bel.
De gra che l vën nce pensà a chi che va da mont su cun ciauzei y fusć da mont. (Letra de Carmen Kostner, Persenon)
De gra che l vën nce pensà a chi che va da mont su cun ciauzei y fusć da mont. (Letra de Carmen Kostner, Persenon)


20 de fauré 2023
Gherdëina, luech ulache n mët a verda
Cun referimënt ala lëtra de Edmund Dellago dl’ena passeda. Do mi minonga vën l inuem »Gherdëina« da »luech ulache n mët a verda«, n va a vardé la cëures o biesces o vaces, per talian »guardare«, per tudësch »warten« (n »Hauswart« ie un che mët a verda a cësa). Tla Engiadina iel n luech cun l inuem Guarda, n luech alauta, ulache n possa cialé ju per udëi miec, »warten«, »hüten«; Gherdëina = »Weideland«, »Ort zum Hüten von Tieren«. (Letra dl Dr. Raimund Senoner, Maran)
De plu tla edizion stampeda ...
De plu tla edizion stampeda ...


13 de fauré 2023
Da ulà vën pa perdrët l inuem »Gherdëina«?
Tla rujeneda »populera« indogermanica dijòven »gradina«, da »ghred« = jì - dan l roman ti dijòven »carra« a n sas cun sufix »-ena« – cun l diftonch ladin »ei« = gherdëina.
(»Altdeutsches Namenbuch – Die Überlieferung der Ortsnamenm in Österreich und Südtirol von den Anfängen bis 1200« – Österr. Akademie der Wissenschaften Wien 1995). (Letra de Edmund Dellago, Urtijëi)
(»Altdeutsches Namenbuch – Die Überlieferung der Ortsnamenm in Österreich und Südtirol von den Anfängen bis 1200« – Österr. Akademie der Wissenschaften Wien 1995). (Letra de Edmund Dellago, Urtijëi)


06 de fauré 2023
L arest de Matteo Messina Denaro
L arest dl boss Matteo Messina Denaro de Cosa Nostra ie stat mujel sce n tën cont de si storia y de si mucedes ti ultimi trënt’ani. L ie unì śarà ite te na maniera lesiera, zënza che i ne ti ebe metù la manëtes. N arest che l vëija jì ite cun calma tla tlinica ulache l univa varentà, aldò che l fova amalà, nchin a abiné ora si luech tl zënter dla zità. Monce la fotografies cun chi che l varentoa ie unides publichedes sun i canai social. (Letra de Jacopo Cosenza, Genova)
De plu tla edizion ...
De plu tla edizion ...


30 de jené 2023
FamilyPlus: »Resposta dlungia ia«
Canche la junta dl Comun de Mareo, o na pert de chësta, mina da ester perfeta, ne azeta nia sce n zitadin nominëia les mancianzes che é da odëi tlermënter tl laur dl’aministraziun comunala y canche l’assessuria defendënta vá cun süa resposta dada a mia lëtra y publicada tla ultima »Usc« daldöt dlungia ia, dailó él ma da oje plata y se ponsé la süa. L’umilté é la virtú che fej grana la porsona dan le cil y la tera. (Letra de Stachio Erlacher, Al Plan de Mareo)
De plu tla edizion stampeda de La ...
De plu tla edizion stampeda de La ...


24 de jené 2023
Inuemes ladins ntëur l ann 1000
Tl ann 1005 ti scincova l grof tudësch Ratpot al capitul dl dom de Persenon si avëi che l ova a Perbian. Leprò fòvel ot »servidëurs« (fanc dla gleba). Si inuemes fova: Laurenzo, Susanna, Adam, mo n iede n Laurenzo, Miniga, Sambadina, Minigo y Uendranda. (Acta Tirolensis I n. 60 – da: Tarnelller/Dellago »Eisacktaler Höfenamen«, pl. 329). (Letra de Edmund Dellago, Urtijëi)


23 de jené 2023
Mancianza de informaziuns
En referimënt ala lëtra »Mareo, Comun FamilyPlus« publicada da La Usc ai 13.01., da chëra che al vëgn fora tlermënter la mancianza de informaziuns ogetives y atuales da pert dl autur, Stachio Erlacher, por ci che reverda la sostanza y la prozedöra dl Family Plus, i contac cun l’IPES, le plan dla mobilité, y i.i., comunicunse che i sun ion a desposiziun de zitadins y zitadines che n’á nia sciafié da gní ales incuntades pitades y ai de plü workshops organisá, por dé ciamó n iade informaziuns ...


18 de jené 2023
Acaniment contra le ONG
L decret segureza l é n vero acaniment contra le ONG, che l President del Consei conscidra »taxi di imigré clandestins«.
Contra ogne lege del mar recognosciuda a livel mondial, l vel emponer norme anti-umanitare che, dedant a persone, esseres umegn che se troa te anter le one e en gran pericol de morir arneé, le disc che se cogn se utar da l’autra e i lasciar a so destin, percheche sun chela naf l é jà de autres naufreghes. (Letra de Floriano Bernard de Cechinol, Pera)
De plu tla edizion stampeda ...
Contra ogne lege del mar recognosciuda a livel mondial, l vel emponer norme anti-umanitare che, dedant a persone, esseres umegn che se troa te anter le one e en gran pericol de morir arneé, le disc che se cogn se utar da l’autra e i lasciar a so destin, percheche sun chela naf l é jà de autres naufreghes. (Letra de Floriano Bernard de Cechinol, Pera)
De plu tla edizion stampeda ...


17 de jené 2023
Trei Rees: na tradizion da tegnir su
Me aesse spetà, te una de le sere dant de Pasca Tofania, che rue i ciantores de la steila per me far scutar la bela ciantia »noi sion i Trei Re...«. Ma oramai da valch an chesta bela usanza somea esser jita do brea ju, enveze tel vejin Sudtirol e ence da valch man tel Trentin, desché te la Val di Mocheni, con guanc lujenc, turbanc e de beile steile lumenouse fate jir entorn con saer i va stroz per le ciase a portar la bela neva che l Messia é nasciù. Me domane percheche chiò no i é più passé. ...


16 de jené 2023
Mareo, Comun FamilyPlus
Tl ultim »Saltà« de Comun y tla »Pustertaler Zeitung« nr. 24 di 8.12.2022 él gnü presenté le tru che le Comun de Mareo á fat por ciafé la zertificaziun »Comun FamilyPlus«. La storia descrita te intrami i foliec é basada scialdi ma söles cosses positives y beles y püch sön la realté di fac. Y iö n’oress nia lascé sté insciö ci che é scrit ti dui foliec, zënza dé na resposta. (Letra de Stachio Erlacher, Al Plan de Mareo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...


09 de jené 2023
Teater da Nadel dla scola de S. Cristina
Ulësse cun ch’sta valguna risses ti fé na gran lauda ala maestres, ai sculeies y ala sculées dla scola elementera de Santa Cristina per la blòta prejentazion dla festa da Nadel te sala de Chemun. L gran mpëni y lëur dla maestres che à sapù da ti dé a uni sculé y suclea si pitla o gran pert, y la gran legrëza y l ntujiasm a purté dant si pert fova da sentì ora dal scumenciamënt nchin ala fin.
De gra y n gran cumplimënt a vo duc! (Lëtra de na lava, Santa Cristina)
De gra y n gran cumplimënt a vo duc! (Lëtra de na lava, Santa Cristina)


05 de jené 2023
Capela nueva?
Ultimamënter ons audì y pudù liejer che zachei ulëssa fé na capela per i morc nueva pra la dlieja de San Durch a Urtijëi dongia la Capela dl Sacro Cuer, sot a tiera ite. Lascion da na pert la pert tecnica che n tel lëur cumpurtessa, ma ie me damande: ciuldì ne vëniel pa nia dant rujenà cun sn. Pluan de fé n tel lëur? Ie pa l Pluan »la ultima roda dl carët«, coce l vën dit per talian? (Letra de Georg Moroder, Urtijëi)
...
...


03 de jené 2023
»No comment«, valivanza y l teater dla formes doples
Perdrët ne ulovi nia respuender ala lëtra dal titul »No comment« de Max Moroder, ajache la redazion ti à bele dat na bona resposta, ma pona iel unit leprò la lëtra dla ciantarines n con’ dla formes doples y nsci me sënti – nce coche culaburadëura dl Ufize Cuestions linguistiches dla Provinzia de Bulsan – tl duvier de respuender. Nosc Ufize lëura bele da ani sun chësta tematica, uel dì sun la tematica de n lingaz respetëus o sce n uel dì n lingaz nia descriminënt no mé dl’ëiles, ma de duta la ...


01 de jené 2023
Andicapé
Vigni iade che i mëssi aldí la parora »andicapé« me dál n dlai al cör. Al pó ester che tröc de nos ne sais nia che chësta espresciun é aldedaincö sëgn de gran desprisc ti confrunc dles porsones che porta na dejabilité. Le fal prinzipal che vëgn tres ciamó fat é chël da mëte la dejabilité al pröm post impede la porsona. (Letra de Ruth Erardi, Al Plan de Mareo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


30 de dezember 2022
Mort dlacià
Puere jëunn mort dlacià, sëul, a Bulsan! Sce pudësse vester l bo o l musciat che sciauda la nuet frëida y scura y i cartons che fej da cianel a ti, jëunn muciadif, Gejù d’al didancuei. (Letra de Peter Kostner, Urtijëi)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


27 de dezember 2022
Fajon funzionar chel che l é
No l é nia de più vera che l dit cognosciù: »la sanità se la aprijia canche se scomenza a la perder« e voi jontar apede che la medema organisazion sanitaria trentina, desche autre, la giudicon canche n aon de besegn.
Se l é scandalous l fat del nef ospedal de Trent, olache do passa 20 egn de projetazion e de miliogn peté al vent no l é stat fat nia, rision che l nef o restruturà ospedal de Ciavaleis fae la medema fin del NOT. (Letra de Floriano Bernard de Cechinol, Pera)
De plu tla edizion ...
Se l é scandalous l fat del nef ospedal de Trent, olache do passa 20 egn de projetazion e de miliogn peté al vent no l é stat fat nia, rision che l nef o restruturà ospedal de Ciavaleis fae la medema fin del NOT. (Letra de Floriano Bernard de Cechinol, Pera)
De plu tla edizion ...
16 de dezember 2022
Letra a Sèn Nicolò
Caro Sèn Nicolò, recorde bolintiera canche siere n picol bez, te se spetèa te stua jà na setemèna dant con corones e giaculatories per esser ben segures che ai 6, canche te fosses ruà, no se aessa abù brea de se cruzièr che chel malan che te èes vindò te faghe vèlch. Dapò zacan vegnia l 6 e te stua siane semper de n bon pec a te spetèr con devozion. Te ruèes, duc te fajees preèr, racomanan de esser semper valenc e sporjan n picol pach te te n jies per vegnir endò l an che vegn. Dapò per dut l ...