Gherdeina
07 de november 2025
Ne puderons'a tl daunì nia plu jì da nosc dutores de crëta?
N mierculdi de chëst'ena ne n'à i dutores che fej pert dl sindacat "SNAMI" nia laurà - y chësc a livel naziunel. Ciuldì ons ulù ti damandé al dutor de basa Simon Kostner
La ntervista n con' de chësc scioper cun deplù nfurmazions n con' dla problematica pudëis liejer tla edizion de La Usc che vën ora n vënderi che vën ai 14 de nuvëmber.
La ntervista n con' de chësc scioper cun deplù nfurmazions n con' dla problematica pudëis liejer tla edizion de La Usc che vën ora n vënderi che vën ai 14 de nuvëmber.
07 de november 2025
Lat y ueves, prudoc de mpurtanza dl’agricultura da mont
Na cumpunënta da ne lascé nia demez te nosta spëisa da zacan ie l lat y i ueves. S'l on ciaculeda cun Chiara Perissinotto de Urtijëi, cunsulënta per l'agricultura da mont, n cont dla situazion da śën dl zidlamënt de vaces y gialines
L’agricultura da mont ie da for na seva mpurtanta per nosc raions da mont. Do uni liter de lat y uni uef iel jënt che lëura, che se dà ca acioche pudon maië y bever prudoc de cualità y da tlo. Cun i tëmps muda nce l’agricultura da mont, cun la cumpëida de paures da lat che va for inò juvier. On ulù audì l’esperta Chiara Perissinotto, che lëura uni di tl ciamp dla cunsulënza per l'agricultura da mont.
Nathalie Stuffer
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
L’agricultura da mont ie da for na seva mpurtanta per nosc raions da mont. Do uni liter de lat y uni uef iel jënt che lëura, che se dà ca acioche pudon maië y bever prudoc de cualità y da tlo. Cun i tëmps muda nce l’agricultura da mont, cun la cumpëida de paures da lat che va for inò juvier. On ulù audì l’esperta Chiara Perissinotto, che lëura uni di tl ciamp dla cunsulënza per l'agricultura da mont.
Nathalie Stuffer
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
07 de november 2025
Tirolesc y ungeresc
La Consulta per la ntegrazion de Gherdëina à metù a jì nsëira na manifestazion de bal
La ne n'à nia durà giut nchin che duc balova, te n cërtl y pona inò te risses, sun la notes dla mujiga populera ungereja che rundeniva tla pitla sala dl Chemun de S. Cristina.
N merdi de chëst'ena à la Consulta per la ntegrazion de Gherdëina metù a jì per l prim iede na sëira de bal. I bai ungeresc ie do la rata scëmpli y perchël ne se à i partezipanc nia fat ert a i mparé ite. Renata, che ie dla Ungheria, ti à mustrà a duc coche n fej a i balé. Dopro à la Grupa de Bal Populer de Sëlva y S. ...
La ne n'à nia durà giut nchin che duc balova, te n cërtl y pona inò te risses, sun la notes dla mujiga populera ungereja che rundeniva tla pitla sala dl Chemun de S. Cristina.
N merdi de chëst'ena à la Consulta per la ntegrazion de Gherdëina metù a jì per l prim iede na sëira de bal. I bai ungeresc ie do la rata scëmpli y perchël ne se à i partezipanc nia fat ert a i mparé ite. Renata, che ie dla Ungheria, ti à mustrà a duc coche n fej a i balé. Dopro à la Grupa de Bal Populer de Sëlva y S. ...
06 de november 2025
Da n bur’ aunejin a n cin
Truep mutons y mutans se à n dumënia abinà tla Cësa di Cungresc a Urtijëi per ti cialé al teater dla popes "Schwanen" de Eva Sotriffer
Chi ne cunësc pa nia la storia dl bur’ aunejin de H. C. Andersen? Eva Sotriffer se à lascià ispiré da chësta cuntia per si teater dal titul “Schwanen”. N teater belau zënza paroles, che la artista de Tramin cun ravises ladines - si pere ie chersciù su a Urtijëi - à purtà dant n dumënia passeda a Urtijëi sun nvit dla lia Vke de Gherdëina.
EK
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 7 de nuvëmber.
Chi ne cunësc pa nia la storia dl bur’ aunejin de H. C. Andersen? Eva Sotriffer se à lascià ispiré da chësta cuntia per si teater dal titul “Schwanen”. N teater belau zënza paroles, che la artista de Tramin cun ravises ladines - si pere ie chersciù su a Urtijëi - à purtà dant n dumënia passeda a Urtijëi sun nvit dla lia Vke de Gherdëina.
EK
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 7 de nuvëmber.
06 de november 2025
Savëi che la mort ne n’ie nia plu tan dalonc
L KVW à metù a jì n domesdì de nfurmazion cun la psicologa tl ciamp paliatif y psicoterapeuta Daniela Moroder dal titul »L tëmp che resta«. Feter caranta persones, plucheauter de tëmp, à audì cunsëies desfrënc n con' de chësta tematica zitia che possa tuché uniun de nëus
Canche na persona giapa la nutizia de na malatia grieva, pona se muda dut te si vita, l ie mé plu l dann y dut cie che vën do chësta diagnosa. Do la prima gran sperduda ruva la speranza y pona la terapies. N spera de varì, plu tert spèren almanco de miuré. Chisc auc y basc possa duré enes, mënsc o ani.
L segondo gran colp giapa la persona amaleda pona canche l ti vën dit che la terapies ne porta nia ai resultac che n se aspitova. Chësc mumënt ie suvënz mo plu rie. N scumëncia a pensé al tëmp ...
Canche na persona giapa la nutizia de na malatia grieva, pona se muda dut te si vita, l ie mé plu l dann y dut cie che vën do chësta diagnosa. Do la prima gran sperduda ruva la speranza y pona la terapies. N spera de varì, plu tert spèren almanco de miuré. Chisc auc y basc possa duré enes, mënsc o ani.
L segondo gran colp giapa la persona amaleda pona canche l ti vën dit che la terapies ne porta nia ai resultac che n se aspitova. Chësc mumënt ie suvënz mo plu rie. N scumëncia a pensé al tëmp ...
06 de november 2025
Dal eletricher al musical, la cariera de Adam Demetz
Dan puec dis àn partì ora i pesć per i miëur teatri musical tudësc dl ann 2025. Gran pert di 16 pesć à venciù l musical »Die weiße Rose« pra chël che à nce fat pea Adam Demetz de Urtijëi
L fova na sëira drët bela y nteressanta, la sëira de ai 27 de utober a Berlin, cun dutes y duc chëi che fej pert dl mond di musical y dl teater. Danterite fòvel nce un de Gherdëina, un che ova perdrët mparà l mestier da eletricher, ma che à pona ulù jì n’autra streda. »Ntan che laurove te Gherdëina coche eletricher ovi nce na band, i Acclivitas, ma canche àn fat ora de lascé vester me savòvel scialdi sciot y é ulù mparé a cianté per mi cont«, nes à cuntà Adam Demetz.
SPM
L articul va inant tla ...
L fova na sëira drët bela y nteressanta, la sëira de ai 27 de utober a Berlin, cun dutes y duc chëi che fej pert dl mond di musical y dl teater. Danterite fòvel nce un de Gherdëina, un che ova perdrët mparà l mestier da eletricher, ma che à pona ulù jì n’autra streda. »Ntan che laurove te Gherdëina coche eletricher ovi nce na band, i Acclivitas, ma canche àn fat ora de lascé vester me savòvel scialdi sciot y é ulù mparé a cianté per mi cont«, nes à cuntà Adam Demetz.
SPM
L articul va inant tla ...
05 de november 2025
Unissant zënza nëif sun curtina …
... uel dì che l tumerà bonamënter puecia nëif dan Nadel. Tëmp y temperatures ntan l mëns de utober 2025 te Sëlva a 1595 metri
L mëns de utober 2025 ie stat plu frëit de chël dl ann passà cun 5,21 degreies de mesaria; 1,82 °C dessot ala mesaria dl utober dl 2024 che fova de 7,03°C.
L ie stat un di mënsc de utober plu frëic da canche scrije su l tëmp, l fova mé de 0,22 °C sëura la mesaria di ultims 45 ani.
Josef Mussner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 7 de nuvëmber.
L mëns de utober 2025 ie stat plu frëit de chël dl ann passà cun 5,21 degreies de mesaria; 1,82 °C dessot ala mesaria dl utober dl 2024 che fova de 7,03°C.
L ie stat un di mënsc de utober plu frëic da canche scrije su l tëmp, l fova mé de 0,22 °C sëura la mesaria di ultims 45 ani.
Josef Mussner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 7 de nuvëmber.
05 de november 2025
I jëuni dëssa se nfidé deplù
La lia di Jëuni de Sëlva ie ruveda pra n pont zite: l ne vën nia plu drë’ do de nueves te cunsëi
IJëunideSëlvaienaliachemëta jì truepa manifestazions de uni sort, coche de mujiga, de juesc o de jita. Lielajunanzachevëndoyche abelësc cun la vita dl luech cun si atività. Ma al mumënt ie la lia dan a n majer problem: trueps te cunsëi lasciaylnevënniadoijëuniyla jëunes.
On rujenà cun Julia Senoner, cunseliera di Jëuni de Sëlva, de chësta ndesfideda y dl pericul che la lia vede ala nia. Ulà iel pa i jëuni che uel se mpenië per Sëlva?
Dut l articul pudëis liejer tla edizion ...
IJëunideSëlvaienaliachemëta jì truepa manifestazions de uni sort, coche de mujiga, de juesc o de jita. Lielajunanzachevëndoyche abelësc cun la vita dl luech cun si atività. Ma al mumënt ie la lia dan a n majer problem: trueps te cunsëi lasciaylnevënniadoijëuniyla jëunes.
On rujenà cun Julia Senoner, cunseliera di Jëuni de Sëlva, de chësta ndesfideda y dl pericul che la lia vede ala nia. Ulà iel pa i jëuni che uel se mpenië per Sëlva?
Dut l articul pudëis liejer tla edizion ...
05 de november 2025
Da Gherdëina a Roma: n viac de speranza
Na esperienza che lieia cueresc y crëidum
I ministronc de Urtijëi fova chëst’ultima ena cater dis de viac a Roma deberieda cun l vescul Ivo Muser, l vikar generel Eugen Runggaldier y 100 persones de dut Sudtirol. Sun l prugram fova la cater majera basiliches de Roma: San Paolo fuori le Mura, S. Giovanni Laterano, S. Maria Maggiore y naturalmënter la basilica de S. Piere tl Vatican. Te uni basilica iel unì zelebrà na santa mëssa da nosc vescul ulache nosc ministronc à servì mëssa cun stolz y devozion.
Dut l articul pudëis ...
I ministronc de Urtijëi fova chëst’ultima ena cater dis de viac a Roma deberieda cun l vescul Ivo Muser, l vikar generel Eugen Runggaldier y 100 persones de dut Sudtirol. Sun l prugram fova la cater majera basiliches de Roma: San Paolo fuori le Mura, S. Giovanni Laterano, S. Maria Maggiore y naturalmënter la basilica de S. Piere tl Vatican. Te uni basilica iel unì zelebrà na santa mëssa da nosc vescul ulache nosc ministronc à servì mëssa cun stolz y devozion.
Dut l articul pudëis ...
02 de november 2025
Tenì adum, chël ie n’ert
A Santa Cristina àn festejà i maridei
Coche uni ann ala fin de utober à l Muvimënt catolich dl’ëiles de Santa Cristina nvià i maridei, che festejea chëst ann i 25, 40, 45, 50, 55, 60 y 65 ani de noza, a na mëssa de rengraziamënt. La santa mëssa, tenida da Sn. Raimund Perathoner n dumënia passeda ai 26 de utober tla dlieja de Santa Cristina, ie unida abelida dala mujiga de Marion y Carmen Insam.
Per l Muvimënt catolich dl’ëiles, Martha Obexer Demetz
L articul va inant tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Coche uni ann ala fin de utober à l Muvimënt catolich dl’ëiles de Santa Cristina nvià i maridei, che festejea chëst ann i 25, 40, 45, 50, 55, 60 y 65 ani de noza, a na mëssa de rengraziamënt. La santa mëssa, tenida da Sn. Raimund Perathoner n dumënia passeda ai 26 de utober tla dlieja de Santa Cristina, ie unida abelida dala mujiga de Marion y Carmen Insam.
Per l Muvimënt catolich dl’ëiles, Martha Obexer Demetz
L articul va inant tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
31 de otober 2025
La pascion de fé inant ie for mo granda
L Cor y la Urchestra de dlieja de Urtijëi à festejà 100 ani da canche la lia ie unida metuda su. Per l'ucajion àn n sada sëira prejentà n liber nuef tla Cësa di Cungresc a Urtijëi
Dan avisa cënt ani, ai 28 de jené dl ann 1925, àn tenì tla cësa dl dirighënt da ntlëuta, bera Cristl Moroder, la prima senteda dl cunsëi dl Cor y dla Urchestra de dlieja de Urtijëi. Ma la storia dl cor va perdrët zeruch nchin ala fin dl 1700. Tl diare dl ugrister de Urtijëi y cumponist Matie Ploner iel ai 2 de mei dl 1799 scrit: "La mëssa solena, che é metù adum per Pasca, ie unida suneda cun duc i strumënc". N sà donca che da canche ël fova ugrister ne n'unìvel nia mé ciantà cianties scëmples ...
Dan avisa cënt ani, ai 28 de jené dl ann 1925, àn tenì tla cësa dl dirighënt da ntlëuta, bera Cristl Moroder, la prima senteda dl cunsëi dl Cor y dla Urchestra de dlieja de Urtijëi. Ma la storia dl cor va perdrët zeruch nchin ala fin dl 1700. Tl diare dl ugrister de Urtijëi y cumponist Matie Ploner iel ai 2 de mei dl 1799 scrit: "La mëssa solena, che é metù adum per Pasca, ie unida suneda cun duc i strumënc". N sà donca che da canche ël fova ugrister ne n'unìvel nia mé ciantà cianties scëmples ...
31 de otober 2025
… y chël dut debant!
Gherdëina possa se lascé udëi cun cinch biblioteches de cualità
Nmaginëve ma n post ulache n possa jì ite zënza che deguni ne te damanda nia, ulache te posses sté cun gheneda y nce te tò pea a cësa zeche de bel y de utl zënza ne paië nia. Ulache te es la medema rejon de jì ite y de sté, unfat de ciuna cultura che te ies, sce te ies pitl o grant, jëunn o vedl, dal muet o nia. Ie rate che l ne n ie nia tanc de tei. Ma te Gherdëina nen ons: l ie la bela biblioteches, chëles publiches y chëles de scola, lueges de ancunteda che à n grandiscimo valor ...
Nmaginëve ma n post ulache n possa jì ite zënza che deguni ne te damanda nia, ulache te posses sté cun gheneda y nce te tò pea a cësa zeche de bel y de utl zënza ne paië nia. Ulache te es la medema rejon de jì ite y de sté, unfat de ciuna cultura che te ies, sce te ies pitl o grant, jëunn o vedl, dal muet o nia. Ie rate che l ne n ie nia tanc de tei. Ma te Gherdëina nen ons: l ie la bela biblioteches, chëles publiches y chëles de scola, lueges de ancunteda che à n grandiscimo valor ...
30 de otober 2025
Festa di 18 ani a livel de valeda, chëst ann per l prim iede te tunel
N sada ai 18 de utober se àn inò urtà tla sala de chemun de S. Cristina per festejé duc i nasciui l ann 2007 a livel de valeda deberieda cun i assessëures, ambolc y la Nëus Jëuni Gherdëina
Dala cinch domesdì à l’ancunteda scumencià cun paroles de salut da pert di ambolc y assessëures.
N ie pona jic inant cun na simulazion de na preparazion a na campania eletorela. Danter i 55 jëuni y jëunes àn metù adum trëi grupes. Per sustenì la cuscienza politica, à i jëuni pona pudù prejenté tres n juech si ponc de candidatura sciche pra na lita cumenela.
Per la Nëus Jëuni Gherdëina, Karin Rabanser
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 31 ...
Dala cinch domesdì à l’ancunteda scumencià cun paroles de salut da pert di ambolc y assessëures.
N ie pona jic inant cun na simulazion de na preparazion a na campania eletorela. Danter i 55 jëuni y jëunes àn metù adum trëi grupes. Per sustenì la cuscienza politica, à i jëuni pona pudù prejenté tres n juech si ponc de candidatura sciche pra na lita cumenela.
Per la Nëus Jëuni Gherdëina, Karin Rabanser
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 31 ...
30 de otober 2025
Ve judon
Da cater ani incà vëniel te Gherdëina pità n servisc che mëina i amalei de crëibes. Ti cialon inò
»Ve judon« ie n servisc de chauffeures, metù adum da na grupa de ulenteres, che mëina ncantëur i amalei de crëibes de Gherdëina y nce de Sureghes.
L funziunea nscila che i ulenteres va a tò i amalei da ëi a cësa, i porta ulache l ie da fé la terapia, da Bulsan a Persenon y nchinamei a Dispruch, aspieta ntan la terapia y i porta pona inò a cësa. L auto, n VW Caddy, ti ie unì metù a dispusizion dala Krebshilfe. L sëul che va damandà ie che n fej per dla lia (deplù tla plates de ...
»Ve judon« ie n servisc de chauffeures, metù adum da na grupa de ulenteres, che mëina ncantëur i amalei de crëibes de Gherdëina y nce de Sureghes.
L funziunea nscila che i ulenteres va a tò i amalei da ëi a cësa, i porta ulache l ie da fé la terapia, da Bulsan a Persenon y nchinamei a Dispruch, aspieta ntan la terapia y i porta pona inò a cësa. L auto, n VW Caddy, ti ie unì metù a dispusizion dala Krebshilfe. L sëul che va damandà ie che n fej per dla lia (deplù tla plates de ...
29 de otober 2025
Jon ora dai Destuafuech de Urtijëi...
...che à metù a jì na festa cun »törggelen«
Coche l ie urmei tradizion d’autonn per i Destudafuech de Urtijëi, à la lia nce chëst ann urganisà si festa cun »törggelen«. N à pudù se devertì, se maië y bever zeche de bon, scuté su mujiga dal vif y nce vëncer zeche pra la ola dala fertuna.
Dl prugram y la paroles dl cumandant di Destudafuech de Urtijëi, Christian Stuffer, pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora chësc vënderdi ai 31 de utober.
Julia Lardschneider
Coche l ie urmei tradizion d’autonn per i Destudafuech de Urtijëi, à la lia nce chëst ann urganisà si festa cun »törggelen«. N à pudù se devertì, se maië y bever zeche de bon, scuté su mujiga dal vif y nce vëncer zeche pra la ola dala fertuna.
Dl prugram y la paroles dl cumandant di Destudafuech de Urtijëi, Christian Stuffer, pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora chësc vënderdi ai 31 de utober.
Julia Lardschneider
29 de otober 2025
Scunanza per nosta cuntreda
Ancunteda cun l assessëur provinziel Peter Brunner per l ampliamënt dl parch naturel dla grupa de Saslonch cun i Plans de Cunfin y per n ampliamënt dl monumënt naturel dla Zità di Sasc
La grupa Nosc Cunfin à mandà n comunicat stampa n con’ dla scunanza dla grupa de Saslonch cun i Plans de Cunfin y la Zità di Sasc. La à scrit: »Per rujené dl daunì dl raion ntëur ala grupa dl Saslonch, se àn ancuntá tl ufize provinziel per la Defendura dl ambient, dla natura y dl clima, cun l assessëur provinziel Peter Brunner y si cunlauradëures debrieda a plu lies per l ambient y da mont. L argumënt prinzipel fova la pruposta de mëter la grupa dl Saslonch cun i Plans de Cunfin y la ...
29 de otober 2025
Cin’ maestri dai sporc da d’inviern nueves
Nstadì ti àn pra la senteda generela di maestri di sporc dla nëif sëurandat n diplom a 93 maestres y maestri nueves che à d’ansciuda stlut ju i ejams. L nen ie nce de Gherdëina
Al mumënt iel mo 403 persones tl lëur de fé i trëi ani de curs y n spera che trueps sibe boni de finé. L debujën de maestres y maestri ie grant.
Robert »Robi« Demetz ie l presidënt dla Majon pruvinziela di maestri che à al mumënt 2.227 scric ite. Aldò de Demetz ne n’ie l lëur de maester de schi, snowboard o pudejé nia mé chël de nsenië ju turisć a fé de bela raides sun la nëif; l ie scialdi de plu. »Deguni ne n’ie tan scialdi y tan giut deberida cun l patin. Degun hotelier, ost o auter ...
Al mumënt iel mo 403 persones tl lëur de fé i trëi ani de curs y n spera che trueps sibe boni de finé. L debujën de maestres y maestri ie grant.
Robert »Robi« Demetz ie l presidënt dla Majon pruvinziela di maestri che à al mumënt 2.227 scric ite. Aldò de Demetz ne n’ie l lëur de maester de schi, snowboard o pudejé nia mé chël de nsenië ju turisć a fé de bela raides sun la nëif; l ie scialdi de plu. »Deguni ne n’ie tan scialdi y tan giut deberida cun l patin. Degun hotelier, ost o auter ...
27 de otober 2025
Audide, audide
Dal 2020 inant à la Union di Ladins de Gherdëina, tres n gran lëur de ulentariat, n culaurazion cun grupes de mujiga, cores y ulenteres digitalisà ntëur a 800 cianties ladines che n possa śën liejer, scuté su, suné y cianté do sun https://www.portal-ladin.net/. Tl Tublà da Nives l àn nstadì prejentà
N juebia ai 22 de utober iel stat la prejentazion dl Portal Ladin tl Tublà da Nives, deberieda cun na mostra de cianties.
Ntan la prejentazion àn pudù ti audì la paroles dla grupa de lëur che à metù a jì chësc portal, acumpaniedes da de pitla reprejentazions dala grupa "tel tipes" y "Vidalong".
Te chësta mostra metuda a jì dala Union di Ladins de Gherdëina y dala lia dl Tublà da Nives pòssen scuté su y liejer truepa cianties da zacan y de al didancuei.
Deplù de chësta mostra, la storia dl Portal ...
N juebia ai 22 de utober iel stat la prejentazion dl Portal Ladin tl Tublà da Nives, deberieda cun na mostra de cianties.
Ntan la prejentazion àn pudù ti audì la paroles dla grupa de lëur che à metù a jì chësc portal, acumpaniedes da de pitla reprejentazions dala grupa "tel tipes" y "Vidalong".
Te chësta mostra metuda a jì dala Union di Ladins de Gherdëina y dala lia dl Tublà da Nives pòssen scuté su y liejer truepa cianties da zacan y de al didancuei.
Deplù de chësta mostra, la storia dl Portal ...
26 de otober 2025
»Son segura de avëi cris ora l drë’ lëur«
Te Gherdëina iel da n ann y mez incà na dutora de cësa nueva. Janine Santifaller ie cuntënta de avëi tëut su chësta stiera, nce sce l ie n lëur datrai sfadiëus. L ti sà bel a pudëi ti judé a si pazienc y a lauré tla valeda, ulache la ie chersciuda su
Tl Sudtirol iel plutosc la stënta de dutores de cësa. L nen ie trueps bele plu de tëmp che jirà tosc n pension. L sarà donca for plu y plu rie a n abiné de nueves. Per fertuna ie la situazion te Gherdëina mo bona, da coche nes conta la dutora jëuna Janine Santifaller de 32 ani. Ëila à dan n ann y mez tëut su la setima stiera da dutora de cësa te nosta valeda, nscila iel per ntant dutores assé te Gherdëina. Ti on damandà coche la à nchinamò butà, ciunes che ie la pertes plu beles y chëles ...
Tl Sudtirol iel plutosc la stënta de dutores de cësa. L nen ie trueps bele plu de tëmp che jirà tosc n pension. L sarà donca for plu y plu rie a n abiné de nueves. Per fertuna ie la situazion te Gherdëina mo bona, da coche nes conta la dutora jëuna Janine Santifaller de 32 ani. Ëila à dan n ann y mez tëut su la setima stiera da dutora de cësa te nosta valeda, nscila iel per ntant dutores assé te Gherdëina. Ti on damandà coche la à nchinamò butà, ciunes che ie la pertes plu beles y chëles ...
24 de otober 2025
Savëi y sëures
Sa Paratoni a Santa Cristina iel uni prejentà l pruiet de nrescida video, purtà inant dal Istitut Ladin Micurá de Rù tla cin' valedes ladines. Paolo Vinati à abinà adum testemunianzes de persones che njenia ca y fej roba da maië
Te lecordes'a mo la sëur di grosti da ula verda de l'ava? O dla fanziëutes da pavé de ti oma? Chëla sëures ie liedes a n mond de lecorc y sentimënc, l tof che te sentives a jì ite te cësadafuech, coche te ncunfertoves sun ch'la bona marënda. L maië ie lià a dut n mond de lecorc, de cultura, identità y savëi. "La persona ie, chël che la maia", coche dijova bele 1 filosof tudësch Ludwig Feuerbach.
Y propi pian via da chësta cunvinzion ti à l Istitut Ladin Micurá de Rü dat la ncëria a Paolo Vinati ...
Te lecordes'a mo la sëur di grosti da ula verda de l'ava? O dla fanziëutes da pavé de ti oma? Chëla sëures ie liedes a n mond de lecorc y sentimënc, l tof che te sentives a jì ite te cësadafuech, coche te ncunfertoves sun ch'la bona marënda. L maië ie lià a dut n mond de lecorc, de cultura, identità y savëi. "La persona ie, chël che la maia", coche dijova bele 1 filosof tudësch Ludwig Feuerbach.
Y propi pian via da chësta cunvinzion ti à l Istitut Ladin Micurá de Rü dat la ncëria a Paolo Vinati ...




