Gherdeina


18 de auril 2025
N palé che berdola for inant
Na metafora per na lia che funziunea: pra la senteda generela dl FC Gherdëina àn fat n rendicont positif
Daujin a autoriteies desvalives de duta la valeda, iel, tla sala dl teater de Santa Cristina, unit adalerch l presidënt dl FC Gherdëina, Peter Rabanser, deberieda cun l cunsëi dla lia, jugadëures, genitores y nteressei. Na nuvità: daujin ai 46 prejënc, àn monce pudù se culeghé online y lité pea per la veles dl cunsëi, che ie states bën tan che l pont plu
mpurtant dla sëira. Chi mëinerà pa inant la lia?
L articul dla senteda generela pudëis liejer tla edizion che ie unida ora ncuei, vënderdi ai 18 ...
Daujin a autoriteies desvalives de duta la valeda, iel, tla sala dl teater de Santa Cristina, unit adalerch l presidënt dl FC Gherdëina, Peter Rabanser, deberieda cun l cunsëi dla lia, jugadëures, genitores y nteressei. Na nuvità: daujin ai 46 prejënc, àn monce pudù se culeghé online y lité pea per la veles dl cunsëi, che ie states bën tan che l pont plu
mpurtant dla sëira. Chi mëinerà pa inant la lia?
L articul dla senteda generela pudëis liejer tla edizion che ie unida ora ncuei, vënderdi ai 18 ...


17 de auril 2025
N cër’ stolz pudëi se mustré cun la troht
Chëst’ena passeda à la lia Guanc dala Gherdëina de Urtijëi nvià ala senteda generela. L ie leprò cumëmbri de feter 70 families dl majer luech de Gherdëina che à fat pea prapruzescions, defiledes y d’autra manifestazions. N à lità l cunsëi nuef
N audiva ora l ntujiasm, la ueia de fé inant y l stolz de pudëi tenì su na tel tradizion tan mpurtanta. Ntan chësta ucajion à l’autoriteies lecurdà la mpurtanza dla lies che fej n lëur che ne fossa nia mesun paië y che ne n’ie nce nia plu da pensé demez. Chësc stolz udòven nce ti uedli dla presidënta dla lia, Patrizia Crepaz, che à purtà dant l prugram che n à
fat tl 2024 y nce chël che ie udù dant per l 2025.
Deplù n con' de chësta senteda pudëis liejer tl articul tla edizion nueva de La Usc, ...
N audiva ora l ntujiasm, la ueia de fé inant y l stolz de pudëi tenì su na tel tradizion tan mpurtanta. Ntan chësta ucajion à l’autoriteies lecurdà la mpurtanza dla lies che fej n lëur che ne fossa nia mesun paië y che ne n’ie nce nia plu da pensé demez. Chësc stolz udòven nce ti uedli dla presidënta dla lia, Patrizia Crepaz, che à purtà dant l prugram che n à
fat tl 2024 y nce chël che ie udù dant per l 2025.
Deplù n con' de chësta senteda pudëis liejer tl articul tla edizion nueva de La Usc, ...


17 de auril 2025
Na fassada che sëurantol strutures dl’arpejons cultureles
N à fat na cunferënza stampa n con’ dl’estetica dla Cësa di Ladins
La Cësa di Ladins deventerà na sënta nueva per truepa lies desfrëntes y nce n zënter culturel nia mé a livel de valeda, ma per trueps nteressei nce de oradecà. L sarà n pont de referimënt nterladin. Che tla strutura saràl truepa pitedes desvalives dedite, savons. Tla pert nueva che n frabicherà saràl la pert dl Museum cun la lerch per la mostra permanënta y la mostra speziela. Tla pert che l ie bele, ma che unirà sambën ressaneda, saràl l self de letura, la biblioteca, ufizies de aministrazion, ...
La Cësa di Ladins deventerà na sënta nueva per truepa lies desfrëntes y nce n zënter culturel nia mé a livel de valeda, ma per trueps nteressei nce de oradecà. L sarà n pont de referimënt nterladin. Che tla strutura saràl truepa pitedes desvalives dedite, savons. Tla pert nueva che n frabicherà saràl la pert dl Museum cun la lerch per la mostra permanënta y la mostra speziela. Tla pert che l ie bele, ma che unirà sambën ressaneda, saràl l self de letura, la biblioteca, ufizies de aministrazion, ...


16 de auril 2025
»L ti sà tan bel a cianté per ladin«
Bele per l segondo iede à la Scola de Mujiga metù a jì n cunzert de cianté a Urtijëi cun duc i sculeies y la sculées cun l titul »Happy singing«. On tëut l’ucajion per s’la ciaculé mpuecun la maestra de cianté Erika Mussner
L ie n strumënt che n à for pea. Canche n uel, pòssen l tò ca; unfat sce te bani, ntan che n cujina o canche n va da mont su. Y l plu bel de dut: l fej monce bon a corp y ana!
Rejone dl cianté, de ch’la cossa de marueia che ie la usc. Zeche che uniun:a de nëus à y che duc y dutes possa mparé a adurvé. Cianté ie legrëza, dut ntëur. Y chël àn propi sentì ntan l cunzert »Happy Singing«, l cunzert di sculeies y dla sculées de cianté dla Scola de Mujiga de Gherdëina che n à fat n vënerdi ai 4 de ...
L ie n strumënt che n à for pea. Canche n uel, pòssen l tò ca; unfat sce te bani, ntan che n cujina o canche n va da mont su. Y l plu bel de dut: l fej monce bon a corp y ana!
Rejone dl cianté, de ch’la cossa de marueia che ie la usc. Zeche che uniun:a de nëus à y che duc y dutes possa mparé a adurvé. Cianté ie legrëza, dut ntëur. Y chël àn propi sentì ntan l cunzert »Happy Singing«, l cunzert di sculeies y dla sculées de cianté dla Scola de Mujiga de Gherdëina che n à fat n vënerdi ai 4 de ...


13 de auril 2025
N merz cun temperatures mesanes
Tëmp y temperatures ntan l mëns de mërz 2025 te Sëlva a 1595 metri
L mëns de merz ie stat plu frëit che chël dl ann passà cun 1,60°C degreies de mesaria (2,02°C l ann 2024, l ann 2017 bën 3,85°C). Ma mpo fova la temperatura de ntëur 1,55 degreies sëura la mesaria di mënsc de merz di ultims 45 ani; permez ala temperatura dl mëns de merz 2024 fòvel 0,42°C de manco.
Josef Mussner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
L mëns de merz ie stat plu frëit che chël dl ann passà cun 1,60°C degreies de mesaria (2,02°C l ann 2024, l ann 2017 bën 3,85°C). Ma mpo fova la temperatura de ntëur 1,55 degreies sëura la mesaria di mënsc de merz di ultims 45 ani; permez ala temperatura dl mëns de merz 2024 fòvel 0,42°C de manco.
Josef Mussner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.


12 de auril 2025
Dentà sciche n gramblin de n aligator
De crëps y de viages, de coche n ti cialova ala pizes zacan y de coche n ti cëla śën, di festidesc da inier y de chëi da ncuei iel unì rujenà tla biblioteca dla Cësa di Ladins cun Ingrid Runggaldier, autëura dl liber »Gezahnt wie der Kiefer eines Alligators«
Na blòta ciaculeda n cont de coche n jiva de viac zacan, de coche n ti cialova ai crëps ntlëuta y de coche dut se à mudà, ma ie mpo restà medem, àn fat n juebia dl’ena passeda, ai 6 de auril tla Cësa di Ladins. Tla biblioteca »Anda Malia da Cudan« à la autëura Ingrid Runggaldier prejentà si liber »Gezahnt wie der Kiefer eines Alligators«, publicà tl 2023.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Na blòta ciaculeda n cont de coche n jiva de viac zacan, de coche n ti cialova ai crëps ntlëuta y de coche dut se à mudà, ma ie mpo restà medem, àn fat n juebia dl’ena passeda, ai 6 de auril tla Cësa di Ladins. Tla biblioteca »Anda Malia da Cudan« à la autëura Ingrid Runggaldier prejentà si liber »Gezahnt wie der Kiefer eines Alligators«, publicà tl 2023.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.


11 de auril 2025
La sportiva plu cunesciuda de Gherdëina à cumplì mez secul
Si 50 ani à Isolde Kostner festejà cun i cumpanies de for, tl pitl cërtl, lecurdàn nce la tapes de si vita y si suzesc. Nce La Usc uel lecurdé Isi, dessegur chëla zitadina de Gherdëina che à venciù l plu bedaies y tituli de duc
Gherdëina ie n chësc cont mpue vizieda: for inò àn pudù festejé dan taldut sportifs ora dl mond dl schi.
Ti ani ‘90 y i prims ani dl 2000 fòvel plu suvënz de majera festes tl zënter de Urtijëi. L entujiasm fova ntlëuta scialdi grant y truepa jënt à batù la mans per na campiunëssa che à purtà a cësa de plu bedaies y copes. Scumencià ova dut coche pra trueps d’autri. Coche Isolde Kostner nes à cuntà, ne n'àla pa nia scumencià tan abenëura a jì cun i schi, ...
Gherdëina ie n chësc cont mpue vizieda: for inò àn pudù festejé dan taldut sportifs ora dl mond dl schi.
Ti ani ‘90 y i prims ani dl 2000 fòvel plu suvënz de majera festes tl zënter de Urtijëi. L entujiasm fova ntlëuta scialdi grant y truepa jënt à batù la mans per na campiunëssa che à purtà a cësa de plu bedaies y copes. Scumencià ova dut coche pra trueps d’autri. Coche Isolde Kostner nes à cuntà, ne n'àla pa nia scumencià tan abenëura a jì cun i schi, ...


11 de auril 2025
L mond de Erika Senoner
N à fat la giaurida dla mostra »L mond di mandala« tl Café Surëdl de Urtijëi
Dan la giaurida, che ie stata n merdi de chëst’ena, éi abù l mesun de ti fé na ntervista a Erika Senoner, de coche la ie unida a s’l dé la mostra y cie che depënjer uel dì per ëila.
Pra n café me àla cuntà de ëila y si pascion.
Nasciuda ie Senoner de lugio dl ann 1958 y à perdrët laurà duta si vita tla gastronomia. Da Gherdëina se n iela bele jita cun catordesc ani y à laurà sun l’Ijula d’Elba, a Grado, Bulsan y tl ultim tëmp tla cësa de paussa a Terlan. Ti ani dla pandemia àla scu mencià a ...
Dan la giaurida, che ie stata n merdi de chëst’ena, éi abù l mesun de ti fé na ntervista a Erika Senoner, de coche la ie unida a s’l dé la mostra y cie che depënjer uel dì per ëila.
Pra n café me àla cuntà de ëila y si pascion.
Nasciuda ie Senoner de lugio dl ann 1958 y à perdrët laurà duta si vita tla gastronomia. Da Gherdëina se n iela bele jita cun catordesc ani y à laurà sun l’Ijula d’Elba, a Grado, Bulsan y tl ultim tëmp tla cësa de paussa a Terlan. Ti ani dla pandemia àla scu mencià a ...


10 de auril 2025
»Mez turist y mez viandant«: la esperienza de Ivan Senoner
Cater mënsc à durà la raida ntëur al mond de Ivan Senoner. Cater mënsc te chëi che l à vijità l’USA, la Polinesia Franzëusa, la Nueva Zelanda, l’Australia, l Iapan, Laos, la Cina y l Vietnam. »Cie che me é tëut pea l plu da chësc viac? La mpurtanza de viver l mumënt«
De jené ie Ivan Senoner inò ruvà de reviers te Gherdëina. N mierculdi ai 26 de merz àl tenì na sëira pra chëla che l à cuntà de si esperienzes ora per l mond. »Ultimamënter acuntovi for inò jënt sun streda che me damandova cie che é dut udù, ulachelmeàsapùlplubelycoche l me sà śën a vester inò de reviers te Gherdëina. Nscila me éi pensà de fé na sëira ulache conte mpue plu avisa de mi viac y feje udëi n valguna fotografies«.
N valgun dis do la sëira ons cuntatà Ivan ...
De jené ie Ivan Senoner inò ruvà de reviers te Gherdëina. N mierculdi ai 26 de merz àl tenì na sëira pra chëla che l à cuntà de si esperienzes ora per l mond. »Ultimamënter acuntovi for inò jënt sun streda che me damandova cie che é dut udù, ulachelmeàsapùlplubelycoche l me sà śën a vester inò de reviers te Gherdëina. Nscila me éi pensà de fé na sëira ulache conte mpue plu avisa de mi viac y feje udëi n valguna fotografies«.
N valgun dis do la sëira ons cuntatà Ivan ...


10 de auril 2025
Lumen tla dlieja de Sëlva
La Mujiga de Sëlva festejea chëst ann si 100 ani. N ucajion de chësc iubileum àn fat n cunzert tla dlieja de Sëlva
Dan 100 ani ie nasciuda la Mujiga de Sëlva y à da iló incà abù n’atività rica che à abelì truepa manifestazions. N dumënia ai 6 de auril à la Mujiga fat n cunzert dla dlieja de Sëlva cun
l titul »Lumen«. La muderazion dla sëira à fat Sara Senoner, l dirighënt dla Mujiga ie Alexander Perathoner. La Mujiga de Sëlva cumpëida belau 50 cumëmbri:es. Duc chisc se à, deberieda cun l dirighënt, cuncià su te dlieja per n cunzert speziel. Scumencià àl dala ot da sëira.
Julia Lardschneider
De chësc cunzert ...
Dan 100 ani ie nasciuda la Mujiga de Sëlva y à da iló incà abù n’atività rica che à abelì truepa manifestazions. N dumënia ai 6 de auril à la Mujiga fat n cunzert dla dlieja de Sëlva cun
l titul »Lumen«. La muderazion dla sëira à fat Sara Senoner, l dirighënt dla Mujiga ie Alexander Perathoner. La Mujiga de Sëlva cumpëida belau 50 cumëmbri:es. Duc chisc se à, deberieda cun l dirighënt, cuncià su te dlieja per n cunzert speziel. Scumencià àl dala ot da sëira.
Julia Lardschneider
De chësc cunzert ...


09 de auril 2025
Cun la natura se descëida nce i sonns dla mujiga
La Mujiga de Urtijëi à n dumënia nvià via si sajon di cunzerc cun l »Cunzert da d’ansciuda«. L publich ie unì »tëut pea de viac« cun meludies dala Talia nchin tla Spania
Tla Cësa di Cungresc de Urtijëi iel n dumënia ai 6 de auril unit a s’l dé l cunzert da d’ansciuda dla Mujiga de Urtijëi. Do la Gran Mëssa fova dut anjenià: i musizisć y la musizistes sun l palch, i strumënc acurdei y n bel publich te sala. Per chësc cunzert à la Mujiga mparà ite dut pec nueves. L prugram ie unì metù adum dal dirighënt Egon Lardschneider, che à cris ora mpue d’uni sort de melu dies, sibe tlassiches che modernes.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion ...
Tla Cësa di Cungresc de Urtijëi iel n dumënia ai 6 de auril unit a s’l dé l cunzert da d’ansciuda dla Mujiga de Urtijëi. Do la Gran Mëssa fova dut anjenià: i musizisć y la musizistes sun l palch, i strumënc acurdei y n bel publich te sala. Per chësc cunzert à la Mujiga mparà ite dut pec nueves. L prugram ie unì metù adum dal dirighënt Egon Lardschneider, che à cris ora mpue d’uni sort de melu dies, sibe tlassiches che modernes.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion ...


05 de auril 2025
Pesc
I artisć y l’artistes dl’Unika à metù ora si lëures tl Museum zivich de Tluses
Na mostra dedicheda ala pesc àn giaurì n vënderdi ai 28 de merz a Tluses tl Museum zivich. 28 artisć y artistes dl’Unika à metù ora si lëures.
Plu che mei ie »pesc« na tematica atuela a livel mundiel y nce ndividuel. N chier la pesc, n abina pesc, n fej pesc cun sé nstës, cun l passà y l daunì, cun mudamënc o cun d’autra persones. I artisć dl’Unika à realisà zirca cincanta opres liedes a chësta tematica, fates cun tecniches desvalives, coche fotografia, depënjer, opres ...
Na mostra dedicheda ala pesc àn giaurì n vënderdi ai 28 de merz a Tluses tl Museum zivich. 28 artisć y artistes dl’Unika à metù ora si lëures.
Plu che mei ie »pesc« na tematica atuela a livel mundiel y nce ndividuel. N chier la pesc, n abina pesc, n fej pesc cun sé nstës, cun l passà y l daunì, cun mudamënc o cun d’autra persones. I artisć dl’Unika à realisà zirca cincanta opres liedes a chësta tematica, fates cun tecniches desvalives, coche fotografia, depënjer, opres ...


04 de auril 2025
Geoportal – n pruiet nuef dl Museum Gherdëina
Dan puec dis ie jit online l Geoportal, na cherta digitela che nes juda a capì da ulache vën i pec de gran valuta culturela che ie metui ora tl Museum. L ie da abiné frabicac storics cun si storia dovia
Nstadì àn prejentà n pruiet nuef che ie jit online y che ie śën da garat per duc chëi che ie nteressei ala storia y cultura de nosta valeda. L se trata dl »Geoportal« che pieta nfurmazions d’uni sort, che ie da abiné online y che ie unì metù n vita dantaldut per i jëuni, ma nia mé. »N sà che chëi adrova gën chisc mediums«, nes à fat al savëi Paulina Moroder, la diretëura dl Museum Gherdëina.
Nscila pieten cun chësc portal n cunliamënt danter i pec che ie da udëi tl Museum y i luesc, mejes ...
Nstadì àn prejentà n pruiet nuef che ie jit online y che ie śën da garat per duc chëi che ie nteressei ala storia y cultura de nosta valeda. L se trata dl »Geoportal« che pieta nfurmazions d’uni sort, che ie da abiné online y che ie unì metù n vita dantaldut per i jëuni, ma nia mé. »N sà che chëi adrova gën chisc mediums«, nes à fat al savëi Paulina Moroder, la diretëura dl Museum Gherdëina.
Nscila pieten cun chësc portal n cunliamënt danter i pec che ie da udëi tl Museum y i luesc, mejes ...


04 de auril 2025
N à abinà l rë dl Circolo
L Circolo, cun l sustëni dla lia Rodes Chedres, à metù a jì na sëira de skateboard y de mujiga
o la sies via àn giaurì la portes tl self dla Lia Mostra d’Ert Circolo per na sëira duta tl sëni dl skate. L ie stat la terza edizion dl »King of the Circolo« deberieda cun la lia Rodes Chedres, che à metù a despusizion la rampa.
Tl prim ne àn nia mé pudù ti cialé a chi che jiva cun l skateboard, ma nce fé pea pra la garejeda. Pra l »skate contest« àl fat pea ot jëuni. N à fat tricks a rotazion y i autri messova i fé do. Chëi che falova ju, messova se scrì su n pustom dla ...
o la sies via àn giaurì la portes tl self dla Lia Mostra d’Ert Circolo per na sëira duta tl sëni dl skate. L ie stat la terza edizion dl »King of the Circolo« deberieda cun la lia Rodes Chedres, che à metù a despusizion la rampa.
Tl prim ne àn nia mé pudù ti cialé a chi che jiva cun l skateboard, ma nce fé pea pra la garejeda. Pra l »skate contest« àl fat pea ot jëuni. N à fat tricks a rotazion y i autri messova i fé do. Chëi che falova ju, messova se scrì su n pustom dla ...


03 de auril 2025
La rondules ie tlo
N juebia ai 27 de merz àn inò udù la prima rondula de cësa su per Ch'l Piz, propi l di dla senteda generela dla Lia Uciei
La Lia Uciei ie unida metuda su coche lia tl 2023. Coche grupa iela bele nasciuda tl 1995. N juebia ai 27 de merz àn tenì la senteda generela: na bela cumpëida de cumëmbri y nteressei ie unic adalerch y la sëira ie drët garateda.
Ntan la senteda generela dla Lia Uciei à i cunselieres prejentà l’atività dl ann passà. La mostra »Nosc uciei« tl Tublà da Nives fova, deberieda cun la nrescides sun Jëuf de Frea y i pruiec cun la scoles, bonamënter l »highlight« dl ann.
Lia di Uciei
L articul va ...
La Lia Uciei ie unida metuda su coche lia tl 2023. Coche grupa iela bele nasciuda tl 1995. N juebia ai 27 de merz àn tenì la senteda generela: na bela cumpëida de cumëmbri y nteressei ie unic adalerch y la sëira ie drët garateda.
Ntan la senteda generela dla Lia Uciei à i cunselieres prejentà l’atività dl ann passà. La mostra »Nosc uciei« tl Tublà da Nives fova, deberieda cun la nrescides sun Jëuf de Frea y i pruiec cun la scoles, bonamënter l »highlight« dl ann.
Lia di Uciei
L articul va ...


03 de auril 2025
La paroles di candidac per la ncëria da ambolt
On rujenà cun i sies candidac per la ncëria da ambolt de Sëlva, Santa Cristina y Urtijëi
Ewald Moroder, SVP Urtijëi, Tobia Moroder, Lista Unica Urtijëi, Christoph Senoner, SVP Santa Christina, Monika Zelger, Lista Zivica Santa Cristina, Ivo Insam, Lista Zivica Sëlva y Tobias Nocker, SVP Sëlva: chisc ie i sies candidac che se candidea per la ncëria da ambolt. La Usc ti à fat dumandes n con' de si idées, vijion y prugram.
Tla edizion nueva che vën ora duman vënderdi, ai 4 de auril, pudëis liejer cie che i à dit.
Julia Lardschneider/Elisabeth Kostner
Ewald Moroder, SVP Urtijëi, Tobia Moroder, Lista Unica Urtijëi, Christoph Senoner, SVP Santa Christina, Monika Zelger, Lista Zivica Santa Cristina, Ivo Insam, Lista Zivica Sëlva y Tobias Nocker, SVP Sëlva: chisc ie i sies candidac che se candidea per la ncëria da ambolt. La Usc ti à fat dumandes n con' de si idées, vijion y prugram.
Tla edizion nueva che vën ora duman vënderdi, ai 4 de auril, pudëis liejer cie che i à dit.
Julia Lardschneider/Elisabeth Kostner


30 de merz 2025
Na pitla garejeda y na gran festa
N sada passeda àn bel pudù udëi la nona edizion dla cunesciuda »Spring Race«, na manifestazion metuda a jì dala Lia de Turism, na festa n mascra, nce sce l carnescià ie bele passà da n pez
La à uni ann n gran suzes, la »Spring Race Party«, cun feter 50 scuadres metudes adum da sies persones, o miec dì sies cumpanies, che furnea da Secëda jù per La Longia nchin sun la pitla Plaza de San Antone. La grupes vën acumpaniedes da na maestra o n maester de schi dla doi scoles de schi de Urtijëi y muessa tlamé pra la uties a fé de blòt juesc. N sada ntëur marënda à scumencià chësta garejeda pra la stazion a mont dla Secëda. I sportifs se à damprovia fermà pra la uties Curona, Costamula, ...
La à uni ann n gran suzes, la »Spring Race Party«, cun feter 50 scuadres metudes adum da sies persones, o miec dì sies cumpanies, che furnea da Secëda jù per La Longia nchin sun la pitla Plaza de San Antone. La grupes vën acumpaniedes da na maestra o n maester de schi dla doi scoles de schi de Urtijëi y muessa tlamé pra la uties a fé de blòt juesc. N sada ntëur marënda à scumencià chësta garejeda pra la stazion a mont dla Secëda. I sportifs se à damprovia fermà pra la uties Curona, Costamula, ...


29 de merz 2025
Mutons y mutans da cher
Pra l cuncors »Prima la Musica« a Landeck se à i sculeies dla Scola de Mujiga de Gherdëina fat valëi y purtà a cësa de biei resultac
A mez merz iel a Landeck tl Tirol unì metù a jì l cuncors »Prima la Musica«, n cuncors de suné pra chël che possa fé pea mutons y mutans dl Tirol, dl Liechtenstein y dl Sud tirol. Nce n valgun sculeies dla Scola de Mujiga à fat pea y desmustrà si talënt. Dovia iel n gran lëur y truep mpëni, di sculeies y dla sculées, di maestri y dla maestres, ma nce di genitores a cësa.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
A mez merz iel a Landeck tl Tirol unì metù a jì l cuncors »Prima la Musica«, n cuncors de suné pra chël che possa fé pea mutons y mutans dl Tirol, dl Liechtenstein y dl Sud tirol. Nce n valgun sculeies dla Scola de Mujiga à fat pea y desmustrà si talënt. Dovia iel n gran lëur y truep mpëni, di sculeies y dla sculées, di maestri y dla maestres, ma nce di genitores a cësa.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.


29 de merz 2025
Meludies de rock danter i crëps ite
Undesc ani Rock the Dolomites cun d’uni sort de grupes. L diretëur artistich Diego Moroder nes à cuntà deplù
Urmei cunescions Rock the Dolomites: l festival de mujiga che vën fat da undesc ani incà pra la uties te Gherdëina. Scumencià àl n juebia dl’ena passeda y finé, fìnel duman. Pra bel tëmp, y unitant nce pra bur’ tëmp, àn pudù scuté su cunzerc d’uni sort da pert de dodesc grupes: Lukas Insam cuartet, sun|sëida, Rise o’ Clock, MadHouse, InBetween, Biker Sisters of Rock, Temporaneamente, Waydlee, Sitting Bull, Cindy & the Rock History, The Killbilly’s y I Dorfrocker. La grupes de chësta edizion ...
Urmei cunescions Rock the Dolomites: l festival de mujiga che vën fat da undesc ani incà pra la uties te Gherdëina. Scumencià àl n juebia dl’ena passeda y finé, fìnel duman. Pra bel tëmp, y unitant nce pra bur’ tëmp, àn pudù scuté su cunzerc d’uni sort da pert de dodesc grupes: Lukas Insam cuartet, sun|sëida, Rise o’ Clock, MadHouse, InBetween, Biker Sisters of Rock, Temporaneamente, Waydlee, Sitting Bull, Cindy & the Rock History, The Killbilly’s y I Dorfrocker. La grupes de chësta edizion ...


28 de merz 2025
A Urtijëi àn dat pro la cunvenzion per la Cësa di Ladins
A Urtijëi iel stat n mierculdi ai 19 de merz na senteda de Chemun ciauda. La veles ie dan porta y nce i argumënc che fova sun l orden dl di, à fat unì adalerch truepa persones. Danter i ponc: fé pea pra la cunvenzion per la Cësa di Ladins
La jiva de dé pro la variazion de bilanz, lieda sambën a nvestimënc udui dant per la Cësa di Ladins. Chësta ie unida data pro cun 9 ujes a una (Lista Unica), 2 de contra (SVP) y 6 che ne n'à nia lità (SVP y Für Südtirol mit Widmann). Ala fin iesen passei ala lita per fé pea pra la cunvenzion. Delibra che ie passeda cun 13 ujes »pro« (duc i cunsleieres dla Lista Unica, SVP cun Lara Moroder, Silvio Stuflesser, Gabriel Moroder y Peter Piccolruaz), una na usc nia data ju (Ewald Moroder–Für ...
La jiva de dé pro la variazion de bilanz, lieda sambën a nvestimënc udui dant per la Cësa di Ladins. Chësta ie unida data pro cun 9 ujes a una (Lista Unica), 2 de contra (SVP) y 6 che ne n'à nia lità (SVP y Für Südtirol mit Widmann). Ala fin iesen passei ala lita per fé pea pra la cunvenzion. Delibra che ie passeda cun 13 ujes »pro« (duc i cunsleieres dla Lista Unica, SVP cun Lara Moroder, Silvio Stuflesser, Gabriel Moroder y Peter Piccolruaz), una na usc nia data ju (Ewald Moroder–Für ...