Gherdeina

media/k2/galleries/28865/thumbs/Bildschirmfoto_2025-02-12_um_10.34.36.jpg
15 de fauré 2025

Alpaca y ert: na mostra a fin de bën

Tl Circolo a Urtijëi iel da ti cialé a na mostra cun guanc de lana de alpaca y de pitla opres fates a man da produzëntes y produzënc dla berstots dl'Uperazion "Mato Grosso" dl Perù
Truepa ëiles y ëi jëuni tl Perù ne n sta nia drët bën y viv tla puvertà. La cundizions de vita ie dut d'autres che tlo da nëus y suvënz ne basta i puec scioldi dla families nia per mantenì duc. "Tla speranza de abiné n lëur y giapé n davani se sposta la jënt tla gran ziteies. La cundizions de vita ie tlo suvënz mo pieces y la jënt muessa durmì te baraches, ulache l risch de se giapé su malaties grieves o tumé, dala desperazion, tla dependënza dla droghes ie aut", nscila Sofia Stuflesser dla ...
media/k2/galleries/28871/thumbs/Bildschirmfoto_2025-02-12_um_13.46.40.jpg
14 de fauré 2025

A mei plu: i dlacieres tl’Elpes sarà mé plu n lecort

La dlacia se dlëiga, la tiera y i meres se sciauda. Y uniun de nëus ie de gauja. »La va de se spazé«, à dit Georg Kaser. L dlaziologh cunesciù à tenì n referat l’ena passeda tla galaria Vijion a Puntives
1,4°C: de tant se à nosta tiera sciaudà sce n paredlea la temperatures da śën cun la mesaria di ultims doimile ani. L ie for stat de mëndra o de majera variazions de temperatura: l fova ani plu ciauc y ani plu frëic per gauja di fenomens de »El Niño« y »La Niña« o nce pervia de eruzions de vulcans. Chësc su y ju ie jit inant nchin ai ani ‘70 y ‘80, canche la temperatures fova mo tla mesaria.

Ma dan carant’ani incà iel dut autramënter. La tiera se sciauda plu debota de chël che n ne ...
media/k2/galleries/28864/thumbs/Bildschirmfoto_2025-02-12_um_10.32.54.jpg
14 de fauré 2025

Cursc de furmazion de jì cun i schi

Tl Zënter de Adestramënt aloin te Val vëniel for inò metù a jì cursc de furmazion per i uemes dl'Erma di Carabiniers. Chëst iede àn fat doi cursc de jì cun i schi

L'ena passeda iel finà via doi cursc de furmazion de jì cun i schi per l personal di Carabiniers dla furestela, che n à fat dai 8 de jené nchin ai 6 de fauré tl Zënter de Adestramënt te Val - Destacamënt dla Scola de Auronzo de Ciadura. L à fat pea 14 militers che ie unic adalerch da raions de montes desfrënc, che ie raions ulache l ie nce mpurtant a mparé de co se astilé pra la resieda de levines tl ciamp dl monitoring y dla prutezion zivila. I à fat n curs de fundamënta de jì cun i schi sun ...
media/k2/galleries/28859/thumbs/Temp_val_luesa_jene_2025_usc06.jpg
13 de fauré 2025

N jené plu frëit de chël dl ann passà, ma scialdi plu ciaut dla mesaria

Tëmp y temperatures ntan l mëns de jené te Sëlva a 1595 metri
L mëns de jené 2025 ie stat mpue plu frëit che chël dl ann passà cun– 2,15 degreies de mesaria. Tl 2024 ovi muserà na mesaria de -2,0°C. Ma l jené dl 2025 ie for mo passa 1,85 degreies de sëura la mesaria di ultims 50 ani che fova de -4,05°C. A cunfront iel tl mëns de jené dl 2005 stat na mesaria de bën -7,09°C. Do la rata ciaut ie stat l jené dl 2007 cun mé -0,68 °C de mesaria.

L di plu frëit de chëst ann éi muserà ai 12 dl mëns cun na mesaria de–8,0°C y na minima, for ai 12 ...
media/k2/galleries/28863/thumbs/Bildschirmfoto_2025-02-12_um_10.29.32.jpg
13 de fauré 2025

90 ani de schi

Al didancuei vëijen de plu scoles de schi. Te feter uni luech nen iel plu che una. Zacan fòvela defin autramënter, i prims turisć che univa te Gherdëina univa menei da puec esperc, che fova piunieres dl sport dl schi
Dan l inviern dl 1934/35 fova mé Ludwig Schmalzl y Hans Jirasek che menova turisć su per la montes. Chëi che ova nteres de mparé a jì cun i schi ova puech mesun de crì ora.
I respunsabli dl ufize per l turism de Urtijëi de ntlëuta ova udù l bujën de pité l mesun de avëi de plu maestri y ova per chësta rejon nciarià Mario Scarpa a mëter su na scola de schi. Danter i prims maestri fòvel Battista Vinatzer de Val, Franz Schmalzl, Eduard Senoner, Ernst y Luis Pitscheider y Franz Runggaldier de ...
media/k2/galleries/28858/thumbs/Grupa_bal_usc06.jpg
12 de fauré 2025

Balé te na blòta cumpanìa: la Grupa de Bal Populer de Urtijëi à abù si senteda generela

Ala fin de jené iel stat la senteda generela dla Grupa de Bal Populer de Urtijëi cun la veles de n cunsëi nuef
N vënderdi ai 24 de jené àn tenì la senteda generela dla Grupa de Bal Populer de Urtijëi, ulache l ie unì cialà de reviers a n ann plën de ativiteies y a n grum de biei mumënc.

Ntan la senteda iel unì mustrà fotografies fates via per l ann: dala truepa proes, prejentazions desfrëntes, manifestazions tla valeda y oradecà, ntan i viages y l tëmp liede, che n à pudù passé deberieda.

Chësc ultim ann à i cumëmbri y la cumëmbres pudù mustré de plu iedesc si bel guant y si bai ...
media/k2/galleries/28862/thumbs/Bildschirmfoto_2025-02-12_um_10.27.45.jpg
12 de fauré 2025

La sëures dl inviern

La butëiga dl mond prejenta te chësta edizion de La Usc mpue de storia y particulariteies dla sëures che vën adurvedes de plu te cësadafuech d’inviern. Sëures che sciauda l corp, juda a se cruzië bele danora dai tisli y dala nsferdides
L zener ie la ravisa de na planta che vën perdrët dal sud-est dl'Asia. Bele dan trëimile ani porta i prim marcadënc l zener tl'Europa dala Cina y dal'India coche medejina y sëur. La crësc te raions ciauc y temperei coche nce tl raion Junin tl Perù, da ulache vën ncë l zener che vën vendù tla butëighes dl mond. Bele da trueps ani incà ie l zener cunesciù coche planta de medejina cinëija y tl ayurveda. L cuntën truep uei essenziei, vitamines y sei minerei. Per si cualiteies picantes vëniel ...
media/k2/galleries/28857/thumbs/scola_Gaia_usc06.jpg
11 de fauré 2025

La scola elementera Gaia ie unida recunesciuda

Nia da giut à la scola che à si sënta a Puntives giapà l recunescimënt ufiziel da pert dla Ntendënza scolastica
La scola Gaia, metuda su dala Lia Gaia dan n valgun ani da pert de n valgun genitores che ova na gran ueia y scumenciadiva de mëter su na realtà alternativa ala streda dl nseniamënt tradiziunel, ie śën ufizialmënter na scola recunesciuda. Chël uel dì che la possa se aministré da sëula, se cruzian nstëssa dla iscrizions y lauran do l cunzet pedagogich che ie unì studià y laurà ora a puntin.

Dan l recunescimënt ne fova chësc nia puscibl. Iló messova la scola se adaté al ...
media/k2/galleries/28829/thumbs/don_floribert_sun_la_stredes_de_goma_usc05.jpg
09 de fauré 2025

I rebei à tëut ite la zità de Goma

Ala fin de jené à i rebei M23 cun cumbatimënc cruënc tëut ite la zità de Goma, na zità tl est dl Congo. Propi te chësta zità à na grupa de Gherdëina cun l inuem »Help Goma Project« ti ultims ani metù a jì de plu proiec de aiut. L presidënt Alex Delucca nes à cuntà dla situazion grieva te chësc raion
Goma ie na zità che à n liam cun Gherdëina. Propi tlo à na grupa de ulenteres, n gran pert de nosta valeda, ti ultims ani metù a jì de plu azions de aiut sot al inuem »Help Goma Project«. N lunesc ai 27 de jené àn audì che i rebei dl »Muvimënt dl 23 de merz« (M23) à tëut ite l cuntrol de Goma. L se trata dla majerà zità dla region dl Nord Kivu tl Congo, n raion rich de ressorses minereles, sun l cunfin cun l Ruanda. La Re­publica democratica dl Congo auza l dëit contra l ...
media/k2/galleries/28821/thumbs/20250125_193928.jpg
09 de fauré 2025

46 uemes y na jëuna: chisc ie i Destudafuech de S.Cristina

I Destudafuech de S. Cristina à tenì si senteda generela. N à pudù tò su doi jëuni y na jëuna, che ie trëi cumëmbri nueves pra chësta grupa scialdi ativa. On ulù s'la ciaculé cun l cumandant Lukas Goller
»L fej for plajëi sce n possa tò su jëuni:es nueves te grupa. L ie n sëni che la lia viv y che la va nce inant«, chësc ie stat l prim pensier dl cu­mandant Lukas Goller, che nes à fat al savëi che sun l ordenn dl di fòvel nce da fé la veles. Ma jon mo n curt de reviers ai jëuni.

Do n ann de proa, ulache uniun:a à messù fé pea almanco pra un n curs, àn pudù tò su ufizialmënter Tanja Perathoner, Hannes Insam y Marc Burger. A S. Cristina òven bele n iede abù n’ëila te grupa, ...
media/k2/galleries/28801/thumbs/Bildschirmfoto_2025-02-04_um_13.58.13.jpg
08 de fauré 2025

Vijita tla redazion de La Usc

Ala fin de jené à la prima y segonda tlas dla Pruesciunela de Urtijëi abù la puscibltà de vijité la redazion dla Usc di Ladins a Urtijëi
On tëut su cun legrëza canche on pudù jì te redazion y che Julia Lard­schneider se à metù a disposizion per nes cunté velch dl mont dl jur­nalism. Ëila nes à mustra i locai ulache l vën laurà y scrit, se à mustrà y spiegà coche l vën a s’l dé na zaita dal scumenciamënt nchin ala fin. Davia che nëus sculeies on tratà tl’ultima enes i argumënc dla zaita n generel te nosta ëura de ladin y tudësch, ons pudù audì truepa cosses nueves y nteressantes.

Dut l articul ie da liejer tla plates de ...
media/k2/galleries/28825/thumbs/lia_la_veta_senteda_generela_2025_publich.jpg
08 de fauré 2025

Svilupé y zidlé la criatività - Senteda generela dla Lia la Vëta

L'ena passeda iel stat la senteda generela dla Lia la Vëta, per l prim iede tla sënta nueva. Rendicont y n’udleda al daunì de n’atività che crësc for plu y plu
»Da canche son tla sënta nueva tla vedla berstot de chëi da Doss se à giaurì stredes nueves per nëus, on scialdi na majera lerch, na miëura lum y nce n magasin y n self per mëter ora na mostra o materiai plu zic: l ie la luegia ideéla per lauré te na maniera criativa. Son stac boni de abiné ca nce truepa massaria, acioche i mutons y la mutans ebe la puscibltà de mparé a la adurvé a na maniera segura y autonoma. N generel ie la grupa chersciuda, sibe de sculeies y sculées, che, de ...
media/k2/galleries/28800/thumbs/Bildschirmfoto_2025-02-04_um_13.57.01.jpg
07 de fauré 2025

Co ruvé pra n cuatier? L frabiché alesirà ie una dla soluzions

Te Gherdëina, y nia mé, costa n cuatier scialdi; per families jëunes de massa. Per chësta rejon fóssel l frabiché alesirà, ma nce chël ie per trueps unì massa cër. N rejona de 600 nchin a 700 mile euro per cuatier. La situazion ie da luech a luech autramënter, la majera dumanda iel a Urtijëi
A S.Cristina òven bele dan trëi ani abinà adum dumandes per l raion Pradel, ma ajache vel’ un se ova trat de reviers nen fòvel mé restedes cater: massa pueces per jì inant. Śën àn scrit ora mo n iede chësc lot y giapà ite mo cater dumandes. Sce dutes cater ie al ordenn, pona pu­dëssen tosc scumencé. Aldò dl secreter de Chemun Hugo Jakob Perathoner se tràtel tlo de n raion de...


Dut l articul n con' dl frabiché alesirà y de coche ie la situazion a livel de valeda pudëis liejer do te La Usc ...
media/k2/galleries/28822/thumbs/Aqua2_flat_Caps_cunzert_urtijei_usc05.jpg
06 de fauré 2025

N ruf de energia - I Flat Caps a Urtijëi

Cianties, videos y meludies dl'ega à l cor di »Flat Caps« de Sudtirol purtà dant te n cunzert dal titul »Aqua2« n dumënia passeda a Urtijëi
»Aqua2« fova l titul dl cunzert di Flat Caps, l cor de Sudtirol menà dal dirighënt de Santa Cristina Aaron Demez, che n à pudù audì n dumënia tla Cësa di Cungresc a Uritjëi. Dala ujes ntunedes di cian­tarins y dla ciantarines dl cor nchin ala meludies mujeles dla grupa de archëc, dal ritm dla percuscions ai videos de n mond magich sot al’ega: l cunzert ie stat bon de ncanté l publich cun n program rich y pec che jiva dai gospel al pop y rock. Dut cant raidova ntëur al mond ...
media/k2/galleries/28799/thumbs/Bildschirmfoto_2025-02-04_um_13.54.53.jpg
05 de fauré 2025

Seniëur Raimund Perathoner à festejà la bela età di 90 ani

Dal 1989 nchin l 2010 iel stat pluan a S.Cristina y nce do la pension nchin ncueicundì iel restà fedel a si Pluania y se à dat ju cun l lëur da preve y curat dl anes
Cun na bela mëssa de rengraziamënt, laudes y de bela paroles sentides àn ai 26 de jené festejà tla dlieja de S. Cristina l cumplì di 90 ani de seniëur Raimund Perathoner. L decan de Gherdëina seniëur Ivo Costanzi, l Cor de dlieja, la Mujiga de S. Cristina, l Cunsëi de Pluania y truepa jënt dl luech se à nscila desmustrà recunescënc de viers dl preve che à y lëura mo for gën inant per l bën dla cumenanza.
Duta la pluania y la cumenanza religëusa dl luech y dla valeda ti mbincia perchël sanità, ...
media/k2/galleries/28798/thumbs/Bildschirmfoto_2025-02-04_um_13.51.43.jpg
04 de fauré 2025

Sëlva 2040

N à fat n domesdì de nfurmazion n con’ dl program de svilup cumenel per l teritore y la cuntreda
Tla Sala di Cungresc de Sëlva iel stat, ai 28 de jené dala cater domesdì, n’ancunteda per nfurmé la jënt a ce pont che n ie, canche n rejona dl pro­gram de svilup cumenel. Chësc cunzet ie un pra chël che n ti cëla a aspec desfrënc dl luech, coche la cuntreda, l nridlamënt, l frabiché ale­sirà o frabiches de ntratenimënt de uni sort. De cie à pa Sëlva debu­jën? Nscila vëniel laurà ora, tres n pruzes partizipatif da pert dla popu­lazion deberieda cun la EURAC y esperc, ideies y ...
media/k2/galleries/28758/thumbs/senteda_generela2025_cor_urchestra_urtijei_usc04.jpg
02 de fauré 2025

L ie da se ncunferté - L ie stat la senteda generela dl Cor y Urchestra de Dlieja de Urtijëi

L Cor y l'Urchestra de Dlieja de Urtijëi à unerà la dirighënta y doi ciantarins n ucajion dla senteda generela. N se ncunforta sun l ann che vën, davia che n puderà festejé i cënt ani dla lia
Nstadì à l Cor y l’Urchestra de Dlieja de Urtijëi tenì si senteda generela. N possa se ncunferté sun n ann plën de ativiteies, davia che chëst ann uniràl festejà i cënt ani da canche n à metù su la lia ufiziela dl Cor y dl’Urchestra de Dlieja. Do i saluc di sëurastanc Margit y Viktor, la relazion dl ann dant y la relazion de cassa, iesen passei ala uneranzes de trëi ciantarins, che ie bele da trueps ani incà atives y na seva mpurtanta per la lia.

Per l Cor y Urchestra de dlieja, ...
media/k2/galleries/28757/thumbs/scultures_neif_sculeies_prufesciunela_ntan_che_i_leura.jpg
01 de fauré 2025

Cuncors de scultures tla nëif a Al Plan

Na esperienza nueva per i sculeies dla scola prufesciunela de Urtijëi
Nce chëst ann ons coche Scola Prufesciunela per l Artejanat Artistich de Urtijëi abù l’ucajion de tò pert al cuncors de scultures tla nëif a Al Plan. L ie na manifestazion che vën fata bele per l 34ejim iede y ulache l fej pert teams da dut l mond. Danter i partezipanc fòvel grupes dla Mon­golia, Spania, Franzia, Stac Unic, Svizra y truepa d’autra nazions.

Chësc cuncors dà l ucajion ala nazions de se giamië ora y de se cunfrunté, sibe da n aspet culturel che nce dala maniera coche ...
media/k2/galleries/28759/thumbs/Vke_gherdeina_senteda_generela_cunsei_usc04.jpg
30 de jené 2025

Umans che sà de cie che la families à debujën

La lia Vke Gherdëina à ntan si senteda generela dl'ena passeda pudù ti cialé de reviers a n ann rich de proiec y manifestazions per la families dla valeda
L ie na bela grupa de mamis, chëla dl cunsëi dla lia Vke de Gherdëina, che à n mierculdi dl’ena passeda, ai 22 de jené, abù si senteda generela. Ntan la senteda, che n à chëst ann metù a jì a Santa Cristina ta Iman, iel nce unì lità l cunsëi, che resta l medem dl ann passà. Granda ie la ueia dla umans de fé inant, davia che la manifestazions y i proiec che n à metù a jì, à inò drët butà y dat a dutes truepa sudesfazions. De ndut cumpëida la lia 448 cumëmbri, n possa ...
media/k2/galleries/28753/thumbs/Bildschirmfoto_2025-01-29_um_11.27.09.jpg
30 de jené 2025

Segurëza y prim aiut

Te chësc articuli ti cialons al rodul di uemes di Carabiniers che lëura sun purtoi
Canche n pënsa al prim aiut, pënsen suvënz ai uemes de nosta valeda che fej pert de lies de prim aiut, coche i Judacrëp, la Crësc Cuencena y
Blancia o l Aiut Alpin. Daujin a chisc iel sun i purtoies nce i uemes di Carabiniers che mostra mpëni tl sucors. Gherdëina ie n raion da jì cun i schi veramënter dassënn vijità y davia che l ne mancia nia la jënt sun i purtoies, suzédel for inò vel’ mëndra o majera desgrazia. Iló vëniel cherdei
i Carabiniers de purtoi, che fej daujin a ntervënc de prim aiut, ...