Fascia

media/k2/galleries/27249/thumbs/Pont_de_Mur_busc_daSud.jpg
30 de mei 2024

Troi de la rodes a Moena: coluna segureza?

L architet Carlo Ganz auza fora sia conscidrazions critiches sui lurieres lo dal Pont de Mur.
A Moena l é en cors i lurieres per l toch de troi resservà a la rodes e a chi che va a pe che da sot ju Moena rua fin lo dal Navalge. Na opera conscidrèda strategica per la segureza de duc chi che ades va co la roda su per stradon e ence per miorèr la segureza de la èghes de la Veisc. 

En cont de chesta infrastrutura, che é stata projetèda dal Servije Bacini Montani de la PAT per n cost de passa n milion de euro per n chilometer e 200 metres de streca, e la se met dant desche ejempie de ...
media/k2/galleries/27240/thumbs/Sass_Pordoi_Sitc_estate_Andrea_Costa_2022_lr.jpg
29 de mei 2024

Verc i prumes impianc

Do la forenadoa de Sas Pordoi, col prum de jugn aur ence chela de Ciampedie per sporjer l met de goder de nesc bie monc.
Coi 17 de mé l é tacà ite la sajon da d’istà sun Sas Pordoi. La forenadoa l’à avert endondanef do la paussa e man a man, chisc dis che vegn, orirà endò ence duc i etres 33 impianc anter Fascia e Ciareja. L prum sarà la forenadoa de Ciampedie al prum de jugn, dapò chi de Dèlba-Col di Rosc e de Rodela ai 8 de jugn e a roda duc i etres coi 15 chi de jugn. L Panorama Pass dèsc l met de mudèr ogne dì destinazion per ruèr sui ponc panoramics più bie. Anter la novitèdes de chest an l é l nef percors ...
media/k2/galleries/27220/thumbs/Paroles1_RumexAlpinus.jpg
28 de mei 2024

Lavac e slavaces... per no dir de lavàcioi, o capule…

Te sia rubrica "Paroles fora de crigna" Fabio Chiocchetti ne met dant vèlch auter inom ladin curious durà per vèlch pianta.
Enstouta per jir inant cognon fèr n pas en do. Te anter la sdràgola de inomes duré te Fascia per chela erbes mingol èjies che partegn al jender Rumex, troon l moenat slavaces, reportà dal Mòghen per »rabarbaro alpino, o romice montano«. En botanica fossa Rumex alpinus, dit ence Rumex arifolius (tod. Berg-Sauerampfer), pianta che se caraterisea soraldut per lafoes dassen più granes e lèries, »tipica dei cosidetti ‘grassi delle malghe’ cioè di quei ...
media/k2/galleries/27218/thumbs/Pest_Demartin.jpg
26 de mei 2024

N pest a recort de Fabrizio Demartin

Musega, istituzions e volontariat se à metù adum tel conzert dal titol »La conties de la musega«.
»Se te ès sconet n recort, la cianzons les lo troa«, l é con chest dit che l Comun General de Fascia, la Scola de Musega Il Pentagramma e la sociazion Rencureme se à metù adum per endrezèr n bel event.
L conzert é stat endrezà en sabeda ai 18 de mé domesdì te oratorie de Poza tel chèder del program di conzerc d’aisciuda de Il Pentagramma. Na chindejina de joenec che fèsc pèrt del laboratorie folk de la Scola, sot la direzion del maester Daniele Girardi, à endeletà sun paladina l publich.
La ...
media/k2/galleries/27217/thumbs/Musega_Auta_Fascia_Fabio_Riz.jpg
26 de mei 2024

Prum conzert da d’aisciuda per Fabio Riz

Te chino Marmolèda, la Musega Auta Fascia à prejentà ence sie diretif e n nef repertorie musical.
En vender ai 17 de mé te Chino Marmolèda la Musega Auta Fascia à metù a jit l conzert d’aisciuda per la pruma outa vidà da sie nef maester Fabio Riz. Te chest apuntament zis aprijià da la comunanza l é stat portà sun paladina, do desvalives meisc de proes, n repertorie musical zis fora de anter.
La sera se à avert coi toc ‘Baby Marcia’ e ‘Fanfare Jubiloso’. Descheche à dit i moderatores a na vida gustegola, l maester no l à podù ruèr te la formazion con la mans scorlan, ma con n don: belimpont ...
media/k2/galleries/27216/thumbs/Marika_Bernard.jpg
26 de mei 2024

»Canche scrive, son te mie picol mond«

Marika Bernard l’à jà publicà trei libres, doi per bec e n roman. Ades la peissa a n thriller.
Marika Bernard la é del 1983, la é de Ciampestrin, la stèsc te la Comunità alberch »N bel Soreje« a Sèn Jan e de mestier la fèsc la scritora. Na, na, no per mestier, per pascion, descheche ela estessa ge tegn a sotlineèr. Per ela scriver l é desche viajèr, se n jir te n auter mond, fat de aventures, de amisc, de amor, de bel e de speranzes. La scritura ge à dat l met de cognoscer jent neva, na spala olà se pojèr, olà troèr consees e gaissa. L é belapontin a chisc amisc che Marika ge à dedicà l ...
media/k2/galleries/27215/thumbs/Schermata_2024-05-24_alle_10.53.43.jpg
25 de mei 2024

L CEP envers l fotovoltaich

L bon bilanz del an 2023 segna 1.424.328 euro de utol. Sburlada la part straordenara de mudament del statut.
No l era peà via proprio ben, l an 2023, per l Consorzie Eletrich de Poza: sui prumes meisc aea pesà amò i problemes del an dant, con la ciarestia de aga che smendraa la produzion e l cost aut de energia da cogner comprar. Ampò do i prumes 4 meisc la produzion é cresciuda, ruan a passar via a la fin del an i 24 miliogn de kWh, e l cost de l’energia l é calà. Per secodir na domana de più che 39 miliogn de kWh n é stat comprà 14.463.632. A la fin l utol del CEP l é stat de 1.424.328 euro.

I ...
media/k2/galleries/27214/thumbs/Pentagramma_Cesa_Paussa.jpg
25 de mei 2024

N meis de musega col Pentagramma

La Scola musicala de Fascia e Fiem se à dat ju fora per dut l meis de mé con na gran lingia de apuntamenc e conzerc n muie aprijié te duta doi la valèdes.
L é stat dassen pien e empegnatif chest meis de mé, per la Scola de musega Il Pentagramma... e no l é pa amò fenì!

Chesta istituzion à fat crescer dassen n muie l livel de competenza e calità tel setor de la musega te noscia valèdes. Vidèda dal president Stefano Lazzer e dal diretor Roberto Silvagni, anchecondì anter Fascia e Fiem chesta Scola la tol ite zirca 600 arlieves de ogne età e l’à 23 ensegnanc.

L an passà l Pentagramma à festejà i 40 egn de atività e per l cedean l é stat metù a jir n ...
media/k2/galleries/27211/thumbs/raida_col_tena.jpg
24 de mei 2024

Do n vièl rich de storia, natura e cultura

Na scontrèda e na raida da Pecol fin ja Penìa per descorir i toponimes de la Val de Sora.
L’Aisciuda Ladina 2024 la é ruèda te la Val de Sora con la seconda raida endrezèda dai Servijes linguistics e culturèi del Comun general. Instouta a tegnir te man la chèrta di troes l é stat l spion dal bosch Stefano Coter e Paolo Verra Pilon.

Descheche l é stat uzà fora da Coter, anchecondì l é semper più jent che no cognosc polito l raion olache la stèsc; alincontra nesc veies i à zis vivù chisc lesc e i cognoscea sacotenc inomes per ogne val, vèra, troi o chechemai sie. Endèna la scontrèda de ...
media/k2/galleries/27210/thumbs/Consei_General_20_05_2024.jpg
24 de mei 2024

Zirca sie milions de arvanz per la Vittorio Veneto

La maoranza del Consei General del CGF à aproà l rendicont de gestion del an 2023 del ent. Mudamenc tel regolament per la coa di picioi.
L é stat na scontrèda caraterisèda soraldut da numeres, chela del Consei del Comun General de Fascia chiamèda ite dal president Cristoforo Debertol en lunesc ai 20 de mé, a la prejenza de 16 conseieres, giusta l numer legal. 

L President à salutà e rengrazià i prejenc, anter chisc ence l conseier provinzièl e assessor regionèl ladin Luca Guglielmi.

Dapò la parola é jita sobito al conseier de procura con delega al bilanz Riccardo Donei, che do aer rengrazià l ofize di conc del CGF e sie ...
media/k2/galleries/27204/thumbs/Scontreda_Lies_mont_ladines_2005_Vael.jpg
23 de mei 2024

Neva gaissa per l CAI SAT Zenter Fascia

L Grop da mont de la Val de Sot à renovà sie diretif e strent l leam col Socors. Lorenzo Battisti l é l nef president. Ai 2 de jugn l prum apuntament per viver la mont e slarièr fora si valores.
L é Lorenzo Battisti l nef president del Cai Sat Zenter Fascia. Sia nomina, al post de la presidenta ‘storica’ Christine Fontana che no podea più corir la maor encèria, é nasciuda tel chèder de na neva e forta colaborazion anter l Grop da mont e l Socors Zenter Fascia, vidà da Alessandro Furci. Chest leam e la prejenza de n bel grop de neves joegn à l obietif de ge dèr neva gaissa a chesta sezion del Cai Sat, ma ence de renforzèr l spirit e l valor del viver la mont. 

L nef diretif, de ...
media/k2/galleries/27203/thumbs/Baissiston_2024_procescion1.jpg
23 de mei 2024

I fascegn a gejia col Spirit Sènt

Te la gran festa de Pèsca de Mé la parochies de Fascia à endrezà l pelegrinaje forin Baissiston: na dì  lumenousa ma con vèlch ombria.
En domenia ai 19, en Pèsca de Mé, l temp à fat sia bona pèrt tel fèr garatèr l pelegrinaje tradizionèl di fascegn forin Baissiston. N muie de pelegrins é rué a preèr la Madona di Set Dolor, chi col auto per sie cont, chi en grop col pulman e fajan magari n toch a pe, da Lavazé o da Aldin. No l é stat enveze possibol fèr la Via Crucis ladina da Neva Todescia, descheche aea proponet l’Union di Ladins de Fascia, ajache proprio lo te chela domenia i boschieres era do a taèr èlbres.

N muie de jent à ...
media/k2/galleries/27202/thumbs/conzert_musega_vich_20_egn_ghetta.jpg
23 de mei 2024

20 egn de direzion per Alessandro Ghetta

La Musega da Vich en ocajion de sie conzert d’aisciuda à rengrazià e festejà sie maester.
»Ladies and gentleman, Herren und Damen, sciores e sciores… Per fortuna che se à sciudà mingol ite l tempram per nosc conzert d’aisciuda, senó fossa stat n conzert ‘dal freit’«, l é peà via te chesta vida zis gustegola l conzert de la Musega da Vich enstadì te tendon de paisc. N apuntament dalbon de valuta, dalajà che te chesta ocajion l é stat festejà i (prumes) vint egn de direzion del maester Alessandro Ghetta, che da doi dejenees en ca l rec con pascion e braura l grop. »Sun cariega, - à ...
media/k2/galleries/27162/thumbs/Ef_morbie2.jpg
21 de mei 2024

Na rezeta al meis

L chef da steiles Stefano Ghetta de Martin da Tamion ne met dant na proponeta leèda a la sajon e ai prodoc de noscia tera »ef morbie, sparjes, crema de formai e megol de pra.
Podede lejer duta la rezeta su la Usc stampèda de en vender ai 17 de mé.
media/k2/galleries/27161/thumbs/240505_Aurona_Elena_Carlotta_Manuela_Katiuscia.jpg
21 de mei 2024

Eles adum per conjobièr cultura, èrt e economia

N domesdì fora de anter à fat cognoscer idees, proponetes e prodoc de noscia tera uzan fora l valor del fèr rei anter femenes imprenditores.
L amor per nosc teritorie, per sia èrt e cultura e per si prodoc, ma ence la consaputa del valor de fèr rei anter eles e de orir neva strèdes de promozion imprenditorièla l é i elemenc a fondament de n event particolèr che é stat endrezà en domenia ai 5 de me al nef Dolomiti Exclusive de Sèn Jan. 

I protagonisć de chest domesdì, dal inom »Aurona ores e picola boles« l é stat la beleza e l gust.

Dut é peà via da la lejenda ladina de Aurona, contèda da Tatiana Tulini, che à compagnà i ...
media/k2/galleries/27160/thumbs/Scontreda_SBRB_Trent.jpg
20 de mei 2024

I joegn europeans e l odie sul web

Al projet »Scoles sorafora i raions e i confins« la 3LSB de la Scola Ladina à prejentà n percors de reflescion sul ‘Hate speech’.
Dai 6 e i 10 de mé zirca 100 joegn da duta Europa i se à binà a Trent per la fasa finèla del projet internazionèl »School Beyond Regions and Borders« (Scoles sorafora raions e confins), che te chest an l à tout ite 23 Scola autes de 9 Paijes europeans. Ogne clas che à tout pèrt al projet l’à lurà fora ti meisc passé projec multimedièi su temes specifics desche l’alimentazion o l respet di deric de la persona, che i studenc à prejentà endèna la radunanza plenèra en mercol ai 8 de mé te la senta ...
media/k2/galleries/27159/thumbs/Cors_cojina_CRAL_FassaCoop1.jpg
20 de mei 2024

Emparèr a cojinèr col chef da steiles

L CRAL Fassa Coop à endrezà n cors con Stefano Ghetta de Martin. E da la cèsa da fech ades se passa al ciamp de balon.
L Cral del Fassa Coop, zircol ricreatif che vegn portà inant volontariamenter da n grop de dependenc de la Coprativa de Fascia e che tol ite encomai 140 sozi, l met a jir tel temp olache la sajon de turism é mingol più chieta de bela scomenzadives, per emparèr vèlch da nef e enteressant e tel medemo temp stèr adum en legreza, miorèr la relazions anter coleghes, fèr crescer l sens de partegnuda al clim de lurier e fèr comunanza.

Te chesta setemènes l é stat metù a jir n bel cors de cojina con l ...
media/k2/galleries/27158/thumbs/Moreno_Pellegrin2_bolp.jpg
19 de mei 2024

Doi menzions de onor a Moreno Pellegrin

Con doi retrac, l fotograf da Dèlba l se à fat lèrga te un di concorsc de fotografia naturalistica più de valuta del mondo.
Anter 19.155 retrac da 78 Paijes, l fotograf Moreno Pellegrin da Dèlba l se à vadagnà adertura doi menzions de onor te doi desferenta categories al Memorial Maria Luisa, n concors internazionèl de fotografia naturalistica. Col retrat »Challenging the elements«, schendir ‘endesfidèr i elements’, l à abù dalbon n gran e bon aprijiament te la sezion ‘L mondo di ucie’; enveze con »The death of one is the survival«, ‘la mort de un l é la soravivenza’, l se à fat lèrga te la categoria resservèda a la ...
media/k2/galleries/27157/thumbs/Retrat_veie_Crousc_Checena_Usc19_2024.jpg
19 de mei 2024

Chi él pa?

Su La Usc numer 19 de en vender ai 17 de mé te la rubrica del retrat da endoinèr podon lejer i inomes de la doi femenes de la fotografia de la setemèna passèda e endoinèr i inomes de chela neva.
Ve envion a ne dir i inomes de la persones che l é sul retrat manan na mail a: fascia@lausc.it o chiaman l numer de telefon 0462 764545 al più tèrt en mèrtesc, per poder meter sul numer che vegn de La Usc la soluzion e i inomes de chi che respon.

Ve recordon che chi che ne porta n retrat da publichèr e chi che endoina i ciapa en don n bel liber, n CD, na bandiera ladina o fascèna, o n gramièl brun, sporc da l’Union di Ladins de Fascia.
media/k2/galleries/27156/thumbs/Mizacoles_badante_giaf_grop_grana.jpg
18 de mei 2024

Co ‘la badante del giaf’ dut na grignèda

La Mizacoles de Ciampedel à portà dant na comedia che à fat goder l publich ma ence pissèr sora a vèlch aspet sozièl.
Canche te majon de Bepi rua na badante, joena, bela e descantèda, che é bona de entortèr via i omegn e de fèr dessenèr la femenes, la outa sotessora i raporc, i sentimenc e la prioritèdes, enlouta se capesc che te noscia vita dal massa corer e dal massa voler l é zeche che mencia, l é zeche che ne sciampa. Ge à volù na comedia, na gran comedia, interpretèda a na vida dalbon ezelenta, ge à volù i atores de La Mizacoles.

Ma spetà, che ve spieghe mingol miec e dal scomenz. La Mizacoles da ...