Fascia

media/k2/galleries/28134/thumbs/scontrada_economia_CGF1.jpg
18 de otober 2024

N didament per miorèr l rendiment di hotie

L Comun General de Fascia, adum col Fondo Euregio Turism e col patrozinie de ASAT e UNAT à metù a jir na scontrèda su la oportunitèdes de investiment per miorèr la calità turistica.
Vardèr, analisèr e chierir respostes ai problemes e besegnes de la comunanza de Fascia a livel de val l é anter i obietives del Comun General de Fascia. Apede ai setores de competenza direta, desche l sozièl, olache l empegn é segur n muie gran, l ent soracomunal tol dant ence de autra tematiches. En mèrtesc ai 15 de otober per endrez de la Comiscion per i afares economiches, vidèda dal conseier Luciano Fosco, e adum con l conseier de procura Riccardo Donei te senta del Comun General l é stat ...
media/k2/galleries/28133/thumbs/FAI_comun_cianacei.jpg
18 de otober 2024

Cianacei (e Gries) anter doi patries

I volontadives FAI de Fascia e Fiem à endrezà ence chest an i dis da d’uton.
En sabeda e en domenia passèda se à dejout a Cianacei i dis FAI da d’uton. L Grop de Fascia e Fiem, che fèsc pèrt de la delegazion de Trent, à portà dant »Cianacei anter doi patries«: i volontadives se à cruzià de endrezèder vijites vidèdes al paisc, al cianton de Chieva, a la belezes naturèles e culturèles de Mortic.

L FAI, descheche à despiegà Annalisa Zorzi, l é na fondazion nasciuda a Milan ti egn Setanta e l’à a cher la belezes culturèles e naturèles de la Tèlia. L’à en cèria più che 70 ...
media/k2/galleries/28131/thumbs/ASUC_don_DUC.jpg
17 de otober 2024

ASUC adum per la gestion del teritorie

A Poza l é stat endrezà la 13^ festa de la Frazions del Trentin, n moment emportant de condivijion di valores e de reflescion su la neva endesfides.
Comunanza, condivijion, colaborazion, respet: l é stat la paroles che se à sentù de più a la 13^ festa de le ASUC del Trentin en sabeda ai 12 de otober te tendon de la manifestazions de Poza. N moment emportant de festa ma ence de reflescion per la aministrazions de la Frazions de la provinzia endrezà col didament de le ASUC de Fascia e Fiem, 8 en dut: Penìa, Dèlba, Cianacei, Grìes, Pera, Poza, Vich e Rover Carbonare. 

Paroles che dantfora é states sotlineèdes te la messa ofizièda dal ...
media/k2/galleries/28098/thumbs/1_Ciasa_Cassan_Mazin.jpg
14 de otober 2024

N melaur storich de èrt e architetura

Ciasa Cassan a Mazin la é stata restaurèda. Descorion sia storia e particolaritèdes ensema coi architec Alessandro Tamion e Franco Ghetta.
Ciasa Cassan, una de la strutures de maor valor storich e architetonich de Mazin, la é stata restaurèda. L projet originèl e la relazion storica era stac curé dal architet Giampiero Cuppini, professor de l’Università de Bologna, ma, cò l é vegnù a mencèr, la direzion di lurieres é stata touta su dal studie de architec fascegn Ghetta e Tamion.

»Canche aon tout te man la ciasa — ne à despiegà Alessandro Tamion e Franco Ghetta — i ge aea metù man n muion de oute tel temp. Daite le stue no le era ...
media/k2/galleries/28096/thumbs/Muse_Moena2.jpg
12 de otober 2024

Le Muse e le Dolomiti, musega per pascion

La Scola Interregionèla de ciantèr e teater con la maestra Oda Zoe Hochscheid à sia senta te sala Simonin Maza de la scoles a Moena e la sporc lezions de proa debant.
La valorisazion del teritorie de la Dolomites travers la cultura e la formazion artistica l é un di obietives de la sociazion ‘Le Muse e le Dolomiti’. Per arjonjer chest travert la se dèsc ju soraldut te doi sorts de atività: l endrez de conzerc e spetacoi e per ge dèr na oferta formativa al teritorie. La vijion de la sociazion, vidèda da la presidenta e maestra Oda Zoe Hochscheid, l é chela de fèr su penc anter l mond amatorièl e chel profescionèl e per chest i doi pilèstres de ‘spetacoi’ e ...
media/k2/galleries/28095/thumbs/Liber_Paroles_Fabio_soracuerta.jpg
12 de otober 2024

Paroles fora de crigna

N nef liber de Fabio Chiocchetti dat fora da l’Union di Ladins adum con l’Union Generela che ‘scassa ju l polver del temp da nosc lengaz’. L vegn prejentà ai 18 de otober a Pera.
Ti ultimes egn su La Usc di Ladins l é stat publicà la rubrica »Paroles fora de crigna« rencurèda da Fabio Chiocchetti, con aprofondimenc sul lengaz ti setores de èrc e mestieres da n’outa, guanc de tradizion, speisa da zacan, piantes e trop de auter, scric con gran fondament, enrescida scientifica e col didament de n grop de pascioné de lengaz su Facebook. L autor met dant paroles più o manco desmentièdes, l va a veder l’etimologia e l les met a confront co l’autra va­ riantes ...
media/k2/galleries/28093/thumbs/Projet_Senta_CGF.jpg
11 de otober 2024

Caserma Vittorio Veneto: critica de Italia Nostra e resposta de Carlo Ganz

Al giudizie de la sezion trentina de la sociazion per la defendura del patrimonie storich, artistich e natural contra la demolizion e contra l projet cernù, respon l conseier de procura del Comun General de Fascia Carlo Ganz.
L projet per la neva senta del Comun General de Fascia, pervedù a Sèn Jan al post de la caserma Vittorio Veneto, ultim di frabicac militères fac su te chela area al scomenz del 1900, à soscedà n muie de critiches. Ence la sezion Trentina de Italia Nostra, la sociazion per la defendura del patrimonie storich, artistich e natural, é entervegnuda con na posizion forta. La presidenta Manuela Baldracchi disc de esser restèda de sas a veder che l’aministrazion publica vel bater ju chel frabicat ...
media/k2/galleries/28091/thumbs/Setemena_azet_tango_paladina_duc.jpg
11 de otober 2024

Co la comunanza per emparèr, jir a teater e a balèr

Te la setemèna del azet, che chest an aea per titol T-Essere Comunità, i Servijes sozio-assistenzièi del Comun General à metù a jir ativitèdes per smaorèr i leames e l benstèr de la comunanza. L é ence n cors de tango.
Te la setemèna del azet te Fascia l é stat metù dant na lingia de evenc: dal teater coi Bontemponi e con la Filodramadica de Lavis e la Sociazion Fiemme Fassa Sport Inclusivo per ‘esser’ comunanza ence ti momenc de spas e legreza, a la festa per i giaves col confront anter generazions, a la proponeta de bal terapeutich. En cont de chest, en vender ai 4 de otober te tester del oratorie de Poza l é ruà da Trent  n grop de balarines e balarins de la soziazion »Tango al buio« con la maestra de ...
media/k2/galleries/28055/thumbs/Festa_sposc_parochia_Poza.jpg
08 de otober 2024

La familia l é l fondament de dut

Te parochia a Poza l é stat na bela festa per l cedean di sposc, l scomenz de la catechesi e dute le familie.

L era dalbon n muion de jent en sabeda ai 28 de setember te gejia de Poza per la messa da le 6 da sera. Na zelebrazion che don Andrea col Comitat parochial à volù ge dedicar ai sposc che à arjont n cedean toron ai 5 egn, n era dai 5 ai 55, ma ence ai bec che scomenza n nef an de catechesi e a dute le familie del paisc.

Endana la messa l é stat endrezà na bela procescion ofertoriala, olache l é stat portà sun utar ence na cariega, segn del sentiment de acolienza che se se augura che l posse esser ...

media/k2/galleries/28054/thumbs/forn_pan_tamion.jpg
07 de otober 2024

Canche se fajea pan sun Tamion

Zili Weiss la ne conta de coche sia mère Domitilla la fajea pan te cèsa.
»Ere amò beza e più che tant no me recorde, però zeche robe le é amò tal ciaf«, coscita pea via Zili, Cecilia Weiss de Celeste, a contèr de canche i fajea pan sun Tamion. Zili la é del 1934 e d’istà la va a stèr con sie om Roberto te sia cèsa veia. L era entorn l 1944 che i à desmetù de fèr pan colassù, lo dai Weiss de Tone. Te cèsa sia l era sia mère Domitilla Lorenz che la se cruzièa del pan doi outes al an, d’aisciuda e d’uton...

De più su La Usc stampèda de en vender ai 4 de otober.
media/k2/galleries/28053/thumbs/spetacol_fech_Cianacei.jpg
06 de otober 2024

Evenc d’istà, na soula regia per duta la val?

Da chest an Michela Marangoni de la Sociazion Antermoa à tout su l endrez ence de la manifestazions de Moena, apede a cheles de la Val de Sora. Fajon n bilanz.
L istà l é fenì e con l ultim conzert de ‘I Suoni delle Dolomiti’ che à portà ot mile persones sun Duron, se à strutà su ence l gran lurier di Comitac manifestazions per l endrez di evenc che empienesc i trei meisc de ciaut. Chest an Michela Marangoni de la Sociazion Antermoa, che se cruzièa jà de la manifestazions ti paijes de Mazin, Ciampedel e Cianacei, l’à tout su ence l coordenament de cheles de Moena. I é jic inant desche zenza enveze i Comitac de Soraga con a cef la presidenta Loretta ...
media/k2/galleries/28044/thumbs/stazion_mont_Moena_Valbona.jpg
03 de otober 2024

Impiant Moena-Valbona, l é fora la gara

L president de Funivia Moena Maurizio Sommavilla: »Ades prejenteron l projet e formaliseron la sociazion temporana de imprese«.
L era de marz del 2016 che, tedant a la jent che empienia fit e toch la sala Simonin Maza de le scole de Moena, vegnia prejentà per la pruma outa l projet per l nef impiant portamont Moena-Valbona. Da enlouta l percors l é stat lonch e complicà, no zenza empedimenc soraldut burocratics che à avelì de spes l president Maurizio Sommavilla che col Consei de Aministrazion no l à mai zedù e l é semper stat otimist.

En vender ai 27 de setember l é stat fat n emportant varech inant: l’APAC, l’Agenzia ...
media/k2/galleries/28009/thumbs/Scrign_depent_Fernando.jpg
02 de otober 2024

N cors de depenjer a la fascèna

L’Union di Ladins de Fascia, con sie president Fernando Brunel, endreza n cors per emparèr l’èrt de la tradizion. L é temp per se enscinuèr ite fin ai 11 de otober.
Do l bon ejit de acà doi egn, l president de l’Union di Ladins de Fascia Fernando Brunel de la Riza se met endò a la leta per fèr n cors de depenjer a la fascèna. L envit l é out a duc chi che aessa gust de emparèr l’èrt aldò de la tradizion fascèna e che vel proèr a depenjer enstesc n scagn, na pazeida, n picol scrign o che che i à te cèsa o ge saessa bel fornir su. 

Chest’outa l cors vegn endrezà a pe pian de la Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan, la neva senta de la sociazion, olache l é ...
media/k2/galleries/28008/thumbs/Bare_intagliate_a_mano.jpg
01 de otober 2024

Da la coroneles al Cher

Daniele Verra, te sia rubrica che ge sporc vigni meis la rezenjion de n liber ai letores de La Usc di Ladins, l à cernù chest'outa "Bare integliate a mano" de Truman Capote, un di autores più cognosciui de "noir".  
Podede lejer duta la rezenjion, con mingol de trama del liber cernù ogne outa e percheche paa la speisa (o no paa la speisa) de l lejer, su La Usc stampèda de en vender ai 27 de setember.
media/k2/galleries/28007/thumbs/Lourdes_pelegrins_Fascia.jpg
30 de setember 2024

Lourdes: na ocajion per far comunanza

N bel picol grop de jent da Fascia é jita a prear la Madona col piscop don Lauro.
Se dar ju per i autres, se tor l temp per jir a troar i malé e i pedimenté, troar l met de prear, vardar de esser na mizacola te anter na comunanza.

Chest l é chel che aon portà demez da le bele e fone reflescion che ne à portà dant l piscop Lauro Tisi endana l pelegrinage a Lourdes. N picol ma bel grop de jent da Fascia e Fiem à volù jir a Lourdes con la Diozesa de Trent, ai prumes de setember. 

Podede lejer dut l articol su La Usc stampèda de en vender ai 27 de setember.

media/k2/galleries/28006/thumbs/Nicole_Mamone_sa_mont.jpg
29 de setember 2024

Nicole Mamone: »Noi enstesc sion natura«

La joena da Pera à metù su, ensema a autres profescionisć, la AIB, l’Academia taliana de la Biofilia per crear ambienc più naturai.
É inom Nicole Mamone, é 26 egn e son da Pera. É fat l Liceo de le Scienze umane a Ciavaleis e dapò é dezidù de seghitar mie percors de studie a la foresta per doi egn e mez a Amsterdam te l’Olanda e per 6 meisc a Ankara te la Turchia de gra al projet Erasmus. Me é laureà a l’università olandeisa e dapò son vegnuda de retorn te la Talia a cajon del Covid. É volù jir inant coi studies a Pèdua, olache é arjont la laurea magistrala en psicologia cognitiva aplicada. Sobito do é scomenzà n tirocinie ...
media/k2/galleries/28005/thumbs/desmonteada_Moena4.jpg
29 de setember 2024

La vaces é states desmonteèdes

A Moena e Soraga l é stat l Festival del Spretz Tzaorì e la defilèdes con gropes, sociazions e musega.
Te la fin de setemèna dai 20 ai 22 de setember i paijes de Moena e Soraga se à viventà de manifestazions e de ocajions de spas, bon magnèr e musega. I Comitac manifestazions à endrezà ence chest an l Festival del Spretz Tzaorì e la desmonteèdes de la vaces. Tradizion e entrategniment turistich se à conjobià per doventèr momenc de acolienza con i paijes fornii su e i volontadives che se à dat ju per fèr carenèr al miec la proponetes. 

Podede lejer dut l articol su La Usc stampèda de en ...
media/k2/galleries/28004/thumbs/Studafech_cors_arlieves1.jpg
29 de setember 2024

24 scolees prest Studafech efetives

L Distret de Fascia à endrezà l cors obligatorie per ciapèr l’abilitazion. Sodesfazion da man del Ispetor Pellegrin per l numer scì aut mai stat. Merit ai istrutores che ge fèsc lezion e che ge stèsc do.
La catastrofes naturèles che sion do che vivon te chest ultim temp, de chisc dis l é endò n’autra emergenza per egajons te l’Emilia Romagna, ne met tedant i eies cotant che sie emportant aer persones enjignèdes e semper verties a corer a portèr aiut, a meter a salvament, che sà se la fèr ca te situazions de pericol con l’èga e l fech, ma ence te azidenc tel bosch e sun strèda. De grazia te Fascia l spirit de volontariat l é amò n muie vif e de chest podon esser stolc.

Per chest volon uzèr fora e ...
media/k2/galleries/28003/thumbs/bar_chino_oltre.jpg
28 de setember 2024

Te Chino l Cafè Tra Me&Te

La Coprativa sozièla Oltre à tout su la gestion del bar del Chino Teater Marmolèda de Cianacei.
Enstadì l bar del Chino Marmolèda l é stat avert endodanef de gra a la Coprativa sozièla Oltre. Belapontin da la fin de messèl i bec e la bezes de Oltre con si operatores fajea jir l bar Cafè Tra Me&Te ló da la Mozart Nesthouse (ex Villa Mozart) de Gries. Ampò te chest moment la strutura la é do che la vegn fata fora e donca l é stat de besegn de se spostèr. »Chieriane na lèrga neva chiò a Cianacei, - ne à dit la coordenadora de la Coprativa Laura Bonomi - l Comun, che l é partner del ...
media/k2/galleries/28002/thumbs/Inaudazion_MOstra_Quotidiani_Paralleli.jpg
28 de setember 2024

Peconc de la persones col cef che no deida

Setember l é l meis dedicà al Alzheimer. A Poza l é stat enjignà n percors con banches dedichèdes e metù fora na bela mostra de retrac de Luca Chistè.
L Alzheimer l é la malatia de chest temp, l numer de persones che padesc de chest é do a se smaorèr a na vida spropojitèda, no demò percheche cresc l’età de la popolazion, ma ence percheche si segnes scomenza a se fèr sentir ence anter la jent manco de età. E amò apede l é ence de autra formes de chel che ge vegn dit »decadiment cognitif«, donca l cef che pian pian, col jir inant, l stenta a didèr.

I Servijes sozièi del Comun General de Fascia, che adum con de autra istituzions se dèsc ju trop ...