Fascia

media/k2/galleries/31241/thumbs/hotel_Dolomites_Inn_Penia.jpg
12 de fauré 2026

Na neva public company per i hotie a risech

Fassa Dolomites Euregio Touristic, nasciuda da na idea del president Walter Nicolodi, à comprà l Dolomites Inn de Penìa e l’à tratatives en cors per autra strutures.
Bèsta jir a chierir te internet ‘alberghes en vendita’, che ence te Fascia se n troa na dejina. »L’atrazion de la val la é auta – ne disc Luca Moschini, aministrador de Trentino Holidays, una de la aziendes del grop Confcommercio. L é n muie de hotie en vendita o che volessa vener ma no per debites, chi che va al encant é dalbon pec, la gran part l é percheche i fies no vel jir inant o percheche mencia chi che va inant. Amancol na dejina de hotie é jà jic te man del marcià forest.«
Per ge fèr ...
media/k2/galleries/31202/thumbs/Radunanza_Coop-Cianacei1_desch.jpg
09 de fauré 2026

La Coprativa de Cianacei vel mudèr viesta

L Consei de Aministrazion à portà dant n bilanz col segn positif. L laora fora n projet de renovament de la senta de Cianacei. Confermé i trei conseieres che jia fora.
Ence chest an se à serà su en atif l bilanz de la Coprativa de Cianacei, n bon resultat metù al luster en ocajion de la radunanza stata en domenia passèda te Chino de Cianacei. Portà l salut del president Giorgio Debertol che à no à podù esser, l vize Fernando Riz à metù dant na relazion su l’atività di egn passé. L lurier l é stat scialdi caraterisà mascima da dificoltèdes col personal, l cost tel ultim an l é cresciù de 58mile euro ruan a € 1.029.057.

Podede lejer dut su La Usc dai 6 de firé ...
media/k2/galleries/31201/thumbs/Freinademetz2_scontreda_29_01_2026.jpg
08 de fauré 2026

Freinademetz: n Sènt e n Grop miscionarie

A Poza l é stat recordà l Sènt ladin e l é stat na ocajion per fèr mingol de festa ence per l Grop Miscionarie che porta sie inom e per recordèr l'atività e l gran sostegn che i volontèdes de chest Grop col didament de tropes fascegn sporc te dut l mond. 
Ai 29 de jené l é l dì de la memoria liturgica de Sèn Giosef da Oies, l prum sènt ladin. Ence te Fascia la devozion per Sèn Freinademetz la é n muie fona, semper tegnuda viva ence dal bas relief che da n muie de egn fornesc la gejia de Poza e dal Grop Miscionarie che porta sie inom. N leam che se  à  renforzà dal 2017, canche mons. Bressan, enlouta arzipiscop de Trent, à volù ge sporjer a noscia val la reliquia ‘ex arca sepulchralis’ che ge era stata donèda da Siur Pire Irsara, con n ...
media/k2/galleries/31199/thumbs/Coop_Ciampedel_Tabiadon_Rizzi_Giacomelli.jpg
07 de fauré 2026

La Coprativa de Ciampedel muda diretor

L é stat fat n investiment per ge dèr azet ai lurieranc per la sajon. La radunanza à aproà n bilanz bon, enceben coi vadagnes mingol smendré per ge jir encontra ai sozi.
»No peisse che se cogne vardèr de crescer semper, per mie cont cognon vardèr soraldut al benstèr de nesc sozi«. Con chesta paroles l president de la Coprativa de Ciampedel, Mauro Rizzi, l à avert la radunanza per l'aproazion del bilanz, endrezèda en domenia domesdì tel PalaDolomites de Ciampestrin.
L ejercizie dal prum de otober del 2024 ai 30 de setember del 2025 se à serà su con n utol de 209.547 euro.

Podede lejer dut su La Usc dai 6 de firé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ...
media/k2/galleries/31197/thumbs/grop_atores_maschereda.jpg
06 de fauré 2026

Carnascèr ta Penìa

Desche vigni an l Grop de la Mèscres de Dèlba e Penìa à endrezà doi neva mascherèdes. Enstadì i à portà dant »L idraulico del telefon« de Fabio de la Menina.
Temp de Carnascèr, temp de mascherèda ta Penìa. Ence chest an i atores del Grop de la Mèscres de Dèlba e Penìa i se n à studià doi neves da portèr sun paladina de la veia scoles. Do che da Sèn Bastian l é stat metù dant »Tone Tomèra e la sossìes« de Simon de Giulio (e che vegnarà spilenà amò da jebia grassa), en sabeda ai 31 de jené l é stat portà dant »L idraulico del telefon« scrita ju da Fabio de la Menina del 1990 e jà fata del 2012. L salut a la jent, che empienia la sala, ge é stat dat ...
media/k2/galleries/31220/thumbs/Radunanza_Ski_Team_Fascia.jpg
06 de fauré 2026

Ski Team Fascia: inant adum!

I sozi se à strent entorn al diretif, metù sot cusa dal oramai ex vizepresident, che l é stat tout fora da la sociazion.
Te na radunanza dassen delicata ansera, jebia ai 5 de firé, i sozi del Ski Team Fascia ge à confermà piena fiduzia al president Lorenzo Cemin, a la tesoriera Alessia Daprà e a dut l diretif. 
La radunanza é stata chiamèda ite con n orden del dì dassen pesoch, che ge domanèa ai sozi de se pronunzièr su la dezijion del Consei diretif de parèr fora dal Ski Team l ex vizepresident, avocat Marco Franco, e te n auter pont al orden del dì, su domana del medemo ex vizepresident, che i sozi lite ...
media/k2/galleries/31195/thumbs/partenza_impiant_Moena_Valbona.jpg
05 de fauré 2026

Moena-Valbona: se passa ai fac

La impresa temporana de le sozietà Leitner, Misconel, Lusia e Funivia Moena à sotescrit l contrat per la realisazion e gestion del nef impiant portamont.
»Ades no l é più demò idee ma segureze«. Con cheste parole l palesa duta sia sodesfazion l president de la sozietà Funivia Moena Maurizio Sommavilla. En vender ai 30 de jené te la senta de l’Agenzia provinziala per i apalc e contrac Apac l é stat sotescrit l contrat de conzescion per la projetazion esecutiva, costruzion e gestion del nef impiant portamont che colea Moena con Lujia. N passaje dezisif envers la realisazion de n’opera che vegn conscidrada strategica per la mobilità e l svilup ...
media/k2/galleries/31193/thumbs/Poza_aut_ph_dolomitimediahouse.jpg
04 de fauré 2026

Fitacartieres: con trei se doventa imprenditores

La Lege de Bilanz 2026 dessegna i confins anter atività privata e imprenditorièla. Con più che doi cartieres ge vel la partita IVA.
L 2026 podessa esser l an te chel che se dezidarà a livel nazionèl che fèr coi fic a temp curt. N mudament che arà conseguenzes no demò sui patrons di cartieres ma ence su la comunanza e l turism. Un di pilèstres de chest mudament l é la Lege de Bilanz 2026 che met dant mudamenc che arà n impat diret su tassazion, adempimenc e convenienza economica. La Lege de Bilanz 2026 defat à dessegnà danef i confins anter atività privata e atività imprenditorièla.
La sociazion Fitacartieres de Fascia ge à ...
media/k2/galleries/31179/thumbs/Chiara_Mazzel_arjent_CdM_Meribel.jpg
03 de fauré 2026

Chiara Mazzel arjent a Méribel

L’atleta paralimpica da Vich se à vadagnà l secondo post tel slalom lèrch de Copa del Mond te la Franzia.
Se sera su con n auter resultat ezelent la tapa de Copa del Mond de schi alpin paralimpich a Méribel con l’ultima giornèda dedichèda al slalom lèrch de en vender ai 30 de jené che ge à portà a l’atleta da Vich Chiara Mazzel na bela medaa de arjent. Te na giornèda caraterisèda dal freit e da na bela neveta Chiara, con che son sia guida Fabrizio Casal la cor te la categoria Vision Impaired, l’à serà su la garejèda col temp de 2:28.50 vindò l’austriaca Veronika Aigner e tedant a Elina Stary. Al 5° ...
media/k2/galleries/31176/thumbs/Monica_Cigolla_freddy_planinschek_ok.jpg
02 de fauré 2026

L bondì ladin no l é più scì bel

Da chest an l program ladin che jia fora ogne dì da mesa les 8 dadoman su Radio Studio Record no l é più. Aon rejonà con Monica Cigolla, che la lo à portà inant per passa 20 egn.
Monica, ne conteste percheche no se sent più la trasmiscion »N bel bondì ladin«?
Monica Cigolla Del 2025 l é stat 20 egn che l é jit fora duc i dis chest program, ades son doventada responsabola de la redazion de Fascia de »La Usc di Ladins« e no é più tant temp de ge star do a de autre robe, coscita é pissà che podee lasciar su co le trasmiscion radio. Me endespiasc, percheche sé che te duc chisc egn la jent se aea usà via, ge saea bel dadoman me scutar te chesta trasmiscion, e soraldut me ...
media/k2/galleries/31175/thumbs/Musega_Poza_Trent_promo_Sanremo1.jpg
01 de fauré 2026

Ma che Musega, Maester!

La Banda de Poza fasc na gran bela parbuda tel più bel di spot de promozion del Festival de Sanremo.
Aede vedù i spot enjigné per la promozion del Festival de Sanremo? I moscia piaze te desvalives lesc de la Talia, con jent che cianta e museganc che sona toc cognosciui, per mosciar che: »duc, ma proprio duc, i cianta Sanremo«. I à tacà a jir fora entorn Nadal e i jirà fora fin a la fin de firé, canche dai 24 ai 28 sarà l Festival. Canche l prum de chisc curc video é stat moscià sui canai nazional de la RAI me é pissà: ma gio chi guanc i cognosce... e ence chel maester con ciavei lonc e barba ...
media/k2/galleries/31174/thumbs/Maria_Trottner_Moch_stroset_olimpiades.jpg
31 de jené 2026

Recorc… su la pista da stroset de Valacin

Ti egn ’60 a Vich vegnia endrezà gare de campionat talian. Maria Trottner e Carleto Pellegrin era stac selezioné per le Olimpiadi ma no i à podù tor part.
Te pec dis taca ite i XXV Jeghes Olimpics da d’invern Milan-Cortina. Ence n grum de atlec ladins tolarà part a le garejade de chest emportant apuntament sportif. Te chesta ocajion aon volù orir la crigna di recorc e aon descorì che la disciplina del stroset no la era prategada demò vin Ampez ma ence te Fascia e che chiò adertura doi atlec aessa abù l met de jir a le Olimpiadi.
Sion vegnui a saer che ti egn ’60 sun Valacin a Vich vegnia endrezà na pista da stroset e che l era n muion de bec, ...
media/k2/galleries/31173/thumbs/Ciamorces_Fascia_trei_neves.jpg
30 de jené 2026

Trei neves Ciamorces

L grop de alpinisć fascegn ge à dat l bevegnù a Igor Dantone, Ivan Battisti e Andreas Rizzi.
L grop di Ciamorces de Fasha se slèria. En jebia ai 22 de jené i ge à dat l benvegnù a trei neves comembres. Entorn les ot da sera, descheche ne à contà l president Ivan Vian, i seà troà de n bel grop aló da la palestra de rampinèda ADEL de Ciampedel per ge fèr na viva ai trei neves alpinisć che via per l 2025 à fat domana de poder fèr pèrt del grop. Coscita con n fort batiman l é stat saludà Igor Dantone da Cianacei, Ivan Battisti da Moncion e Andreas Rizzi da Vich. »Duc trei l é bravi ...
media/k2/galleries/31115/thumbs/Canticum_neves_Ciantores_Siror.jpg
27 de jené 2026

N Canticum semper Novum

Na ciacolada con l maester Ilario Defrancesco, fondador e diretor de la corala da Moena.
Peon via dai ultimes conzerc, che l Canticum Novum à portà dant tel temp de le feste...
Ilario Defrancesco L conzert de Nadal l é n apuntament de ogne an da canche l é nasciù l coro, n moment spetà. Chest temp del an é leà a la musega corala amò più che a chela strumentala e l repertorie de ciantie l é dalbon n muie gran, coscita posse ge jontar int valch da nöf ogne an. Chest an aon fat 3 conzerc, a Moena, a Pera e fora Caran e aon fat ence n toch n muie senester a ot osc: ades sion en tenc e ...
media/k2/galleries/31110/thumbs/CRI_Valastro_Sommavilla.jpg
24 de jené 2026

De bela neves da la Crousc Checena

Col sostegn de desvaliva istituzions del teritorie la CRI de Fascia e Fiem à envià via n nef servije de trasport per la radioterapia e enstadì l president nazionèl l é ruà a troèr i volontadives.
Con en lunesc ai 19 de jené la Crousc Checena de Fascia e Fiem à envià via n nef servije. Se trata del trasport de persones che cogn fèr radioterapia da la valèdes de Fascia e Fiem fin al ospedèl de Trent ajache a Ciavaleis no la vegn fata. La radioterapia l é un di pilèstres fondamentèi te la cura di tumores: presciapech l 60% di pazienc, te sie percors de cura, cogn fèr n zicle de radioterapia. Se trata de persones de spes stencèdes, più deboles per la malatia e la terapies, che de spes no se ...
media/k2/galleries/31113/thumbs/Mario_Pellegrin_picol_Diego.jpg
23 de jené 2026

Fascia à 9.860 sentadins

Del 2025 l’à perdù 53 persones. Duc i paijes à l segn negatif fora che Mazin che cresc de 7.
Fascia sera su l 2025 con 9.860 sentadins, -53 dal an dant. Do n an col segn positif, l an passà la era jita su de 15 persones, la va endò de zeruch desche del 2022 e 2023. A la fin del 2024 defat la dombrèa 9.913 persones, 4.879 ic e 5.034 eles, a la fin del 2025 l é 4.851 omegn e 5.009 femenes. Chest vel dir che Fascia, tegnan cont del scialdo natural e de la desferenza anter vegnui ite e jic fora, l’à perdù 28 ic e 25 eles.
Duc i paijes à l segn negatif fora che Mazin che enveze cresc de 7 ...
media/k2/galleries/31097/thumbs/Ezio_Sopperra_Zopan.jpg
21 de jené 2026

Zopan, fa bon viac

N muie de jent à compagnà te sie ultim viac Ezio Sopperra da Pera e lo à recordà con pensieres e rengraziamenc sui social.
Ai 12 de jené ne à lascià Ezio Sopperra Zopan, l à ciapà l bot e no l é stat più nia da far, l aea 84 egn. N grum de jent lo à saludà per l’ultima outa en mercol ai 14 de jené te gejia de Pera e l’à strent te n braciacol soa femena Mery e le sores Elena e Marisa con soe familie. La neva se aea slarià fora en prescia en lunesc. Ezio l era cognosciù te duta Fascia per so esser semper algegher, na batuda, na grignada, a duc l aea zeche da ge dir. N muie de amisc e de peconc lo à recordà con de ...
media/k2/galleries/31090/thumbs/40_egn_UTETD_1_Referentes.jpg
18 de jené 2026

L é semper temp per emparar

A Poza l é stat festejà i 40 de l’UTETD, la ‘università’ per la jent de età o che à temp desponibol.
Con n bel domesdì de rengraziamenc, teater e entrategniment te oratorie de Poza l Comun de Sèn Jan à volù far festa grana per recordar l cedean de la scomenzadiva che dal 1986 à fat crescer la cultura e la sozialisazion de la jent de età de Fascia.
Do l salut istituzional del ombolt Giulio Florian, l’assessora del comun Mirella Florian l’à recordà che apontin jai 40 egn, per merit de Rita Tentori Detomas enlouta secretara del Comun de Poza e per endrez de la ‘Scuola Superiore di Servizio Sociale ...
media/k2/galleries/31087/thumbs/Screenshot_2026-01-15_alle_12.32.39.jpg
15 de jené 2026

Rees e reines, pèstres e ciantores

Te Fascia chest an l é stat vèlch grop de bec o gregn che é jic stroz a ciantèr la bona noela, ma soraldut te la Val de sot la tradizion é a risech.
No l é sorì, tel moment de maor lurier turistich, troèr l temp per ge enjignèr mondures ai bec, i regolèr e i portèr stroz a fèr i Trei Rees. Chest an tel temp de Nadèl te Fascia se à vedù vèlch grop de picoi o gregn rees o reines, vèlch outa compagné da pèstres e ciantores, ma no te duc i paijes. Coscita chest rituèl risia de se desfantèr e l é n pecià, ajache apede a portèr inant na tradizion veiora l à beleche semper n obietif de solidarietà e l é ence aprijià tant da la jent da chiò che dai ...
media/k2/galleries/31072/thumbs/Cripela_Ladina_Ersilia.jpg
14 de jené 2026

Na cripela ladina, tel segn de l’unità

Ersilia Davarda l’à fornì su sia ciaseta con cobie de fascegn, badioc, gherdeneres e fodomes con sie guant tradizionèl, duc ensema ge porta sie dons al Bambinol.
Ence chest an sot le feste da Nadal sui festii del paisc de Vich l é stat endrezà le ciasete de legn con ite le cripele: n era de ogne sort e con de ogne material. Anter dute n é stat una che à tirà l’atenzion più che le autre, la é stata fata su Ersilia Davarda da Pera ló dal festil de Piazedela.
Dintornvia al Bambinol, la Madona e Sèn Giosef se à binà pien de jent, l é dut omegn e femene regolé col guant ladin: n é de fascegn, de gherdeneres, de badioc e de fodomes.

Podede lejer dut su La Usc ...