Fascia

media/k2/galleries/29811/thumbs/Popcorner_nef_album_LaGrenz.jpg
30 de jugn 2025

I Popcorner prejenta »Utar piata«

La band de joegn fascegn à portà dant a La Grenz sie neve cianzon per fascian de so nef album.
»Utar piata« l é l prum album ofizial di Popcorner, la band de joegn fascegn che dal 2022 se à metù adum per far musega e che da enlouta l’à seghità a viventar con legreza e con soa energia la comunanza de Fascia e man a man n publich semper più gran.

»Utar piata« l é l frut de egn de lurier, de proe e de confront, che se à concretisà te sie cianzon ogneuna con so spirit e segnificat, soa storia e so sentiment. Chisc i titoi: Melanconia, Tie Soreie, Tizar te fech, L fonch, November, Mudament. I ...
media/k2/galleries/29810/thumbs/Elisa_Sommavilla_copia.jpg
29 de jugn 2025

La storia de na zelula mata

Elisa Sommavilla da Moena l’à scrit soa storia te n liber e l’à fat i dessegnes per ge spiegar ai bec che che l é n tumor e che se pel varir. L vegn prejentà a Moena ai 20 de aost.
Chesta l é na storia vera, l é la »storia de na zelula mata«. Ma co? Direde. Ei, na storia vera, de na protagonista vera che l’à regoeta te n liber e l’à fat ence i dessegnes.

Ve prejenton Elisa Sommavilla, la é da Moena, da 14 egn la stasc a Verona olache la é maridada e l’à trei fie, le trei A, de 11, 9 e 5 egn.

Elisa l an passà l’à descorì de aer n tumor al piet, per fortuna la l à ciapà per temp, l’à fat le terapie e la é varida. Endana l’à dezidù de scriver n liber belapontin dal titol ...
media/k2/galleries/29809/thumbs/Fabio_Chiocchetti_2.jpg
28 de jugn 2025

Ladin dolomitan: la ritajon e l davegnir

Con Fabio Chiocchetti, en pruma linea te la costituzion de SPELL e de na politica linguistica unitara, aon rejonà de coche l é nasciù l projet: da la spenta sozièla, a la dificoltèdes, i vèresc e i resultac emportanc arjonc tel ciamp di strumenc de tratament del lengaz.
La scontrèda endrezèda dal Istitut Cultural Ladin de Fascia ai 6 de jugn dal titol »Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin« é stata de gran enteres e l’à endò uzà fora la emportanza e la endesfida de n lengaz unitar, n projet che é nasciù ti prumes egn ’80 e che te chisc ultimes 20 egn é jit a se perder. Nos aon volù n saer de più e aon rejonà con Fabio Chiocchetti stat per passa 40 egn diretor del Istitut.

 

Con la scontrèda endrezèda dal ICL ...
media/k2/galleries/29808/thumbs/Gome_neve_Worcester_FLL2025_robot.jpg
27 de jugn 2025

A Worcester, na gran festa de la scienza

L grop de robotica Gome neve à tout pèrt a la finèles internazionèles de la First Lego League 2025 ti USA. De jené del an che vegn la selezions del nord-est te teater de Navalge.
L grop de robotica Gome neve de la Scola Ladina de Fascia dai 10 ai 16 de jugn l à partezipà ti Stac Unii a la garejèdes internazionèles de la First Lego League 2025, competizion che te la Tèlia tol ite più che 300 squadres e mile e mile joegn te dut l mond. Per la squadra fascèna, che ti USA raprejentèa la Tèlia, se trata de n travert storich e de gran valor, mai arjont dant ti 12 egn passé de endesfides, otegnù de gra ai ezelenc resultac concosté ai Campionac nazionèi de la competizion tel ...
media/k2/galleries/29807/thumbs/Troupes_Cagliari.jpg
27 de jugn 2025

L Cucarel, n concors per regisć ladins

La Coprativa sozièla INOUT, con la colaborazion del Istitut Cultural Ladin e l sostegn de la Region Trentin Südtirol, envia duc i joegn de la valèdes ladines pascioné de cinematografia. Prejentazion anché da les 17:30 te Museo Ladin a Sèn Jan. 
Siede pascioné de cinematografia e aede tel cef che rodolea na idea, una de cheles che no veit l’ora de vegnir fora? Emben ades podede ve meter a la proa. L é vegnù fora »L Cucarel«, l prum concors per projec cinematografics per ladin, ideà col obietif de sostegnir la produzion de curc filmac tel idiom de mendranza de la valèdes dintorn l Sela. L concors l é out belapontin a duc chi che à na idea da trasformèr te n audiovisif e volessa durèr te la narazion e ti dialoghes una de la variantes ...
media/k2/galleries/29820/thumbs/Baissiston_2022.jpg
26 de jugn 2025

Don Mario rejarà duta la parochies de Fascia

Da chest uton sarà un soul preve responsabol de la 8 parochies da Dèlba a Soraga. Don Andrea Malfatti l é stat destinà a Rorei e don Mario Bravin tolarà su ence  l'autra parochies de Fascia.
L é na neva che no se se spetèa, amancol no scì prest, chela vegnuda fora chisc dis, e che i medemi enteressé i à sapù demò da pech. Don Andrea Malfatti, ruà de otober del 2014 a rejer la parochies de Vich, Poza, Pera, Soraga e Mazin, l meis de otober che vegn l lasciarà Fascia per jir a Rorei. L Piscop Lauro Tisi ge à dat su la parochies de Borgo Sacco e de San Giorgio, e l ge à domanà ence n empegn maor tel ensegnament al ISSR, l Istitut de Scienzes Religiouses de Trent.

La neva ge é stata ...
media/k2/galleries/29822/thumbs/Guglielmi_Kompatscher.jpg
26 de jugn 2025

A Trent n convegn de toponomastica internazionèla

Dai 2 ai 4 de messèl trei dis de studie sui inomes de lech de la mendranzes linguistiches de la Tèlia, su proponeta del assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi.
Dai 2 ai 4 de messèl del 2025, te Sala de Raprejentanza de la Region Autonoma Trentin-Südtirol te Piaza Dante a Trent, sarà l prum convegn internazionèl »International Conference on Place Names of Historical Linguistic Minorities in Italy«, aldò de la proponeta del assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi, co la colaborazion de l’Università de Trent, l Partiment Roman-Elenich del Grop de Esperc sui Inomes Geografics de la Nazions Unides e ICA-IGU (International ...
media/k2/galleries/29789/thumbs/ADVSP_di_mondiala_donatores_Tieser.jpg
25 de jugn 2025

Dì mondièla di donatores de sanch

Festa a Tieser per i gropes de l’ADVSP de Fascia e Fiem con l’inaugurazion de na neva opera del artist Ciro Doliana.
Ai 14 de jugn l é la giornèda mondièla del donator de sanch metuda su del 2004 dal OMS. Te chesta dì a Tieser, olache la comunanza à festejà ence l patron Sènt Eliseo, l é stat binà duc i gropes de volontadives de la valèdes de Fiem e Fascia per recordèr e uzèr fora l’emportanza del don del sanch. L é stat dit messa grana da don Albino Dell’Eva, don Bruno Daprà e don Robert che à festejà ence i 25 egn de sacerdozie e dapò duc i gropes é jic en defilèda con sia bandieres fin te piaz Cesare ...
media/k2/galleries/29791/thumbs/Rezeta_Ruben_gnoches_megol_gamberec1.jpg
22 de jugn 2025

La rezeta "Dut vegn bon"

Chest meis l grop de joegn cheghes Ruben, Elia e Laura, e de la sommelier Giulia, ne sporc na rezeta che pea via da noscia tradizion da mont per dapò se maridèr con vèlch che enveze vegn dal mèr: “Gnoches da megol spiaté con gamberec cruves e coc“.
Se pel lejer dut su La Usc nr 23 dai 20 de jugn: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.

media/k2/galleries/29790/thumbs/LEDEC_Desc.jpg
22 de jugn 2025

No demò ciacoles: i rejona sche libres!

Na scontrèda endrezèda da n grop che vel portèr inant te Fascia n »laboratorie de projec en ferment«.
L à inom »L É D E C« e l é l acronim del dit »L É Dut En Craut«. Pean via da chest conzet n grop de touses e fenc de Fascia à pissà de proèr a viventèr l panoram culturèl de noscia val portan inant n »laboratorie de projec en ferment«. Fosc apontin pissan al valor de la fermentazion, la pruma scomenzadiva publica de la é stata endrezèda al Rampeèr de Ciampedel, olache l é n laboratorie da birèr. E coscita apede a la bira, ai 13 de jugn te chela biraria à fermentà ence la ciacoles, ma de cheles ...
media/k2/galleries/29788/thumbs/La_piates_Facebook_e_Instagram_de_la_sociazion.jpg
22 de jugn 2025

Ruone a 1.200.000 visualisazions su Instagram?

Ve dajon cont di resultac che l'Union di Ladins de Fascia à arjont sui social, olache vegn fat divulgazion ladina.
L era de messèl del 2020 che su La Usc festejaane 700 »Mi piace« su la piata Facebook de l’Union di Ladins de Fascia. La piata la era stata enau­dèda del 2013 ma durèda ativa­menter demò da pech temp acioche vegne valorisà ence online nosc lengaz se ujan soraldut ai joegn. Anché podon dir zenza dubies che l empegn envià via enlouta dal Consei dèsc si fruc. Ence percheche te chisc egn l’Union la se à slarià fora tras de più: su Facebook l é prest 1700 persones che ne vegn do e l profil ...
media/k2/galleries/29787/thumbs/familie_Trottner_grana.jpg
21 de jugn 2025

La familia Trottner da 80 egn sa le Coronele

Chi de ciasa à endrezà na festa per parenc e amisc per recordar chi che à tacà via la storia de cater generazion che à cherdù ti valores de ospitalità.
Le paicenade che à rendenì fort su le crepe sul Ciadenac, i raes del soreie ciaut che à enlumenà ence le ponte più aute, l ciel de n color brun fort, le ciantie, le orazion e le ousc di amisc e peconc: dut chest à fat familia, en sabeda ai 14 de jugn, per strenjer te n fort braciacol n’autra gran familia. Sa le Coronele l é stat festejà n emportant travert: 80 egn de gestion del Refuge Fronza alle Coronelle – Kölnerhütte. »Anché zelebron n travert che va sorafora l numer biot di egn – à dit ...
media/k2/galleries/29783/thumbs/Sagra_Tamion1_Messa.jpg
21 de jugn 2025

Perché sun Tamion l é bel…

Devozion e festa con musega e golosarie per onorar la SS. Trinità e far comunanza.
A la dir duta la ciantia di Musiconc Trio la rejonaa de Duron, ma la rima e l conzet l é i medemi. Chi che é rué te la bela vila sora Vich en domenia ai 15 de jugn per la sagra, i à podù veder amò na outa che bel che l é Tamion.

L era la festa de la SS. Trinità, a chela che la é dedicada la bela picola gejia fata su del 1700. Laite per l’ocajion don Andrea Malfatti a zelebrà la sènta messa ensema con don Erminio Vanzetta e con don Luciano Mainini, che da egn l rua colassù con autres preves de la ...
media/k2/galleries/29782/thumbs/mostra_sala_consei.jpg
21 de jugn 2025

L om tedò l politich: Alcide De Gasperi en mostra a Cianacei

La Majon di fascegn à portà la mostra provinzièla te Fascia. L é stat metù apede n retrat firmà dal politich conservà te restorant Maria sun Pordoi.
Per endrez del Istitut Cultural Ladin de Fascia, tel chèder de si 50 egn, l é stat metù fora te comun de Cianacei la mostra »Alcide De Gasperi. Album di casa«, na esposizion prejentèda l an passà tel Dì de l’Autonomia, voluda da la Presidenza del Consei de la Provinzia de Trent en colaborazion con Fondazione Museo storico del Trentino e Fondazione trentina Alcide De Gasperi. Enstadì, en sabeda ai 14 de jugn l é stat l’inaudazion, averta dal salut de la presidenta Tea Dezulian che à metù l azent ...
media/k2/galleries/29780/thumbs/Bagn_bosch.jpg
20 de jugn 2025

Spazirèdes te la natura coi cinch sensc

L Servije Sozio-assistenzièl ‘Spazio Argento’ del Comun General de Fascia e la sociazion Rencureme adum con espertes de ‘Bagn de bosch’ per ge sporjer na bela ocajion de benstèr per la persones.
La sociazion Rencureme e l Servije Sozio-assistenzièl ‘Spazio Argento’ del Comun General de Fascia, tel chèder del ‘Projet de Trei egn per l Svilup de na Comunanza Amica de la Persones con demenza’, se à pissà de ge sporjer a la persones de la comunanza de Fascia, en particolèr a cheles de età, l’ocajion de tor pèrt a cater spazirèdes te la natura da fèr a na vida doucia e lijiera, col compagnament de la espertes zertifichèdes de ‘Bagn de bosch’ Katiuscia Rasom e Tatiana Tulini, che les porta ...
media/k2/galleries/29772/thumbs/MFlorian_LDellagiacoma_ARizzi_SFrancesconi.jpg
19 de jugn 2025

Na aministrazion più vejina a la persones

Tel Consei de Comun de Sèn Jan, apede a nomines e lurieres publics, l é stat rejonà de l’emportanza di ruoi istituzionèi e de l’atenzion a la cultura, al sozièl, a la comunicazion e al raport coi sentadins.
L é stat Cesare Bernard l prum protagonist del Consei de Comun chiamà ite a Sèn Jan ai 12 de jugn. Bernard l era stat lità president de chest organism tel Consei passà, e aldò de l'esperienza jà concostèda tel mandat da dant, e amò dant desche president del Consei General, apede a chela de ensegnant, l à avert la scontrèda con n intervent per meter en consaputa duc i conseieres de colugn che l é i deric e i doeres de vigni component e colunes la prerogatives de n Consei, che l president te sia ...
media/k2/galleries/29738/thumbs/Rezenjion_Luomo_che_piantava_gli_alberi.jpg
18 de jugn 2025

»L aea troà na vita maraveousa: empiantèr peces«

Chest meis te sia rubrica »Da la coroneles al cher« Daniele Verra ne met dant n liber de Jean Giono, »L’homme qui plantait des arbres« vegnù fora te la Tèlia del 1958 col titol »L’uomo che piantava gli alberi«.
Enceben che sie n test finzion, che a mi me pièsc lejer te na chief alegorica, »L’uomo che piantava gli alberi« l é stat per lonch temp cherdù reèl per so stel mesurà, schèji documentaristich. Te na cincantina de piates Giono l met ensema na parabola leterèra che la é tel medemo temp ecologica, filosofica e fonamenter umana.
N liber che  merita na letura che passa svelta, ma sobito no la se n va, restan al lonch ti pensieres e fosc ence mingol tel cher.

Se pel lejer dut su La Usc nr 22 dai ...
media/k2/galleries/29737/thumbs/ciampedel_families_jech.jpg
17 de jugn 2025

A spas per Ciampedel

La Scolina de Ciampedel ge à portà dant a la families, te la festa stata ai 30 de mé, la picola mapa lurèda fora chest an.
Chest an, do n pec de egn che no la vegnia più fata, la maestres, l ent e l Comitat de gestion de la Scolina de Ciampedel, à pissà de endrezèr endodanef la festa con la families di bec jun Ischia.

Se se à troa con genitores, frèdes e giaves en vender ai 30 de mé e ence l temp l ne à dalbon didà. Te ciamp dal balon don Mario l à ofizià na belota messa su mesura per i bec. Dapodò se é jic inant co la premiazion e promozion di bec gregn che l an che vegn jirà a la scola populèra, di mesegn che ...
media/k2/galleries/29736/thumbs/ort_projetazion-1.jpg
16 de jugn 2025

Aede mai projetà n ort?

A Ciampedel i scolees de seconda mesènà i à lurà dut l an per dessegnèr sie nef ort che se spera posse vegnir realisà.
L #projetort te la mesènes de Ciampedel l era peà via jà acà doi egn, ma ampò al scomenz de chest an l à mudà viesta col endrez envià via dai dozenc Michela Meroni e Vincent Stambè.
Ensema col referent de la scola mesènes Alessandro Ghetta, l é stat fat n mudament te la direzion del projet. »Aon pissà de svilupèr l ort daite enveze che defora, de l projetèr su mesura - ne à despiegà la dozenta Meroni, - aon fat lezions de dessegn tecnich e coi scolees sion jic a fèr n relief de la lèrga defora. ...
media/k2/galleries/29735/thumbs/folk_fascian_concors_molina1.jpg
15 de jugn 2025

Ejic fascegn al concors per orghegn da mantesc

Ve meton dant vèlch curiosità e i resultac de chest concors musical che vegn endrezà dal 2021 forin Fiem.
Fora Molina se à dejout ai 24 de mé la audizions per l concors »Molina paisc del orghen da mantesc«, belapontin resservà a duc i joegn sonadores de chesta sorts de strument. L concors, peà via col 2021, l é ruà a sia quinta edizion e à tout pèrt 34 solisć e 4 gropes rué dal Trentin, dal Südtirol e dal Piemont. L é stat endrezà da la Pro Loco Ciastel-Molina e dai ensegnanc de la scola de musega Il Pentagramma Daniele Girardi e Marco Graziola.
Anter i partezipanc l é stat ence desvalives fascegn ...