Fascia

media/k2/galleries/28678/thumbs/Prejentazion_Catina_Bepi2.jpg
19 de jené 2025

Catina e Bepi, do l vièl del saer

A Soraga l é stat portà dant l spetacol de teater dedicà ai doi moenac che à testimonià i tempes de la Gran vera: a ic l é dedicà ence l nef numer del libret del Istitut Cultural Ladin su la jent de Fascia.
Del 2024 l é stat festejà i diesc egn de la mostra de la Gran Vera a Moena, con n grum de scomenzadives e evenc endrezé dal Istitut Cultural Ladin adum col Comun de Moena e la sociazion ‘Sul Fronte dei Ricordi’, per valorisèr la esposizion te Navalge, la testimonianzes e dut l lurier de enrescida e de divulgazion che l é stat fat ti egn sul conflit mondièl te Fascia, apede a sotrissèr l valor fondamentèl de la pèsc, portà dant col slogan ‘Monc de pèsc’.

La Biblioteca de la Majon di Fascegn e ...
media/k2/galleries/28675/thumbs/Toni_Gross_1_legn.jpg
18 de jené 2025

Na ritajon te la crepa, tel legn e te la neif

Jai 20 egn se n jia Toni Gross, che te duta soa vita à metù adum l talent de alpinist, menacrep e socoridor, con chel de artist, zipiador e ensegnant.
Acà 20 egn, ai 19 de jené del 2005, se n jia Toni Gross de Punz, da Poza. L aea compì 72 egn giusta 3 meisc dant e pech do soa sanità ge aea metù dedant la più grieva de soe rampeade.

L n’aea fat dassen n muie de rampeade, te soa vita de alpinist, menacrep e socoridor: per aer salvà jent sui crepes l se à vadagnà ence i titoi de Cavalier e Ufizial de la Republica e la medaa de bron al valor zivil.

Apede a la fegura staifa de om da mont l era ence la sensiboltà de artist: duta soa vita é stata ...
media/k2/galleries/28651/thumbs/Moena_paisc.jpg
15 de jené 2025

Moena smendra l’IMIS a chi che fita con contrat

L 63% de la majons l é seconda cèses. L’Aministrazion vel ge dèr n aiut a chi che fita a jent del post o lurieranc.
N prum vèrech concret per responer al besegn di sentadins de pruma cèsa rua dal Comun de Moena. L Consei de Comun, te sia ultima sentèda dant de la fin del an, à aproà dut adum n provediment per mudèr la aliquotes de l’IMIS (Imposta imobilièra scempia) su la seconda cèsa, na dezijion emportanta per ge jir encontra e sostegnir chi che fita con contrac regolères.

Aldò de n dombrament metù dant dal assessor Giancarlo Ramus se veit che tel paisc de Moena l é 2.958 majons (i sentadins a la fin del ...
media/k2/galleries/28630/thumbs/Nef_Consei_APSP.jpg
13 de jené 2025

Barbara Bravi presidenta de la APSP de Fascia

Sia encèria ge é stata confermèda per la terza outa ai 9 de jené dal Consei, che tol ite i raprejentanc di Comuns e del Comun General. Confermé ence l vizepresident Ganz e la diretora Emiliani.
Chisc dis passé l é stat renovà la encèries de la Cèsa de Paussa de Fascia te la scontrèda del Consei, che tol ite i raprejentanc designé da duc i Comuns de Fascia, e che à dezidù la nomina de prestident/a, vizepresident/a e diretor/a de la APSP de Fascia.

L Consei resta en cèria per 5 egn e vigni raprejentant l pel fèr no più che trei mandac; l é ite Lucia Marchetti, confermèda dal Comun de Cianacei per l terzo mandat, e amò per la terza outa l é stat confermà Valli Graneris per Mazin e ...
media/k2/galleries/28626/thumbs/lurieres_strada_Muncion.jpg
11 de jené 2025

Neves per la strèda de Muncion

L’APAC de la Provinzia de Trent à metù fora la gara de apalt per slarièr e meter en segureza l’utèda.
L é n intervent de la Provinzia de Trent che speta da passa diesc egn de vegnir portà a compiment, la strèda per jir sa Muncion. Se trata de slarièr e meter en segureza l’utèda secia che é pericolousa ajache i auti rua su l’autra corsia e de smaorèr la portèda de chel toch de strèda aldò de la neva normatives urbanistiches. Enscin ades defat i mesi gregn o ence demò l’autobot di Studafech cognea domanèr la deroga per passèr. 

De più su La Usc stampèda de en vender ai 10 de jené.
media/k2/galleries/28624/thumbs/Neva_Sala_Consei_SenJan_1.jpg
09 de jené 2025

Na bela sala te Comun de Sèn Jan

La é stata renovèda e endotèda de sistemes tecnics neves per lumes, sciudament, audio e video e la podarà vegnir durèda da duta la comunanza.
La pruma roba che se sent a ruèr ite te la sala del Consei del Comun de Sèn Jan l é n bon odor de legn. Dapò l é l eie che ciapa l’atenzion: na neva parbuda con parees de legn, de bela lumes, l desch del Consei più funzional.

Inant che sie fora l an l é ruà n bel don, do vèlch meis che la sala era serèda e l Consei cognea vegnir chiamà ite te Comun General, ai 20 de dezember i aministradores de Comun i à podù se binèr denef te sia senta, e meter a la proa duta la neves: na acustica che zacan ...
media/k2/galleries/28603/thumbs/Ciampac_cespes.jpg
08 de jené 2025

Sun Ciampac schi e cèspes

Ti dis sot Nadèl l é stat n +10% de passajes respet al an passà. Gran aprijiament per la scomenzadiva de la cèspes al fiorir del soreie.
Ciampac se conferma no demò n aprijià raion dai schi ma ence n lech magich per i amanc de la cèspes. La festes da Nadèl à fat segnèr per la sozietà de impianc portamont Funivia Ciampac e Contrin n +10% de passajes respet ai medemi dis del an passà e jà chest l é n dat positif. Amò apede l é l suzes per la scomenzadiva de la ‘cèspes al fiorir del soreie’ che à portà sa mont n grum de jent che vel se goder l paesaje che se entenc del color de l’Enrosadira. N apuntament che vegnarà sport endodanef ...
media/k2/galleries/28562/thumbs/Mirko_Pederiva_bira.jpg
01 de jené 2025

Se beone n Crighel?

Mirko Pederiva da Soraga à avert sie nef laboratorie da birèr. L fèsc trei sorts de bira: Helles, Dunkel e Keller.
Se aane lascià del 2017, canche te na intervista publichèda te la rubrica Dancà y da na pert su La Usc nr 27, Mirko Pederiva da Soraga ne aea contà de sia pruma coltivazion de lupol sun Ciarnadoi e de sie ensomech de verjer n laboratorie da birèr te Fascia. Do set egn chest ensomech l é doventà realtà. Mirko l é stat bon de verjer sie laboratorie te strada de Prealon a Moena e l à tacà ite la produzion de adertura trei sorts de bira: Helles, Dunkel e Keller. Sie laboratorie da birèr l à inom ...
media/k2/galleries/28560/thumbs/sirio_talmon.jpg
30 de dezember 2024

Sirio… 5.700 km ti Stac Unii per portèr speranza

Acà 2 egn, entorn Nadèl, Sirio Talmon à ciapà te na forma grieva la sindrome de Guillain-Barré, che ciapa na persona su 1 milion. Per l uton che vegn l à sul calandèr na scomenzadiva dalbon fora de anter.
Sirio Talmon, maester de schi da Cianacei con na gran pascion per la roda, l à la sindrome de Guillain-Barré, na malatia rèra che ciapa una persona sun 100.000. El l é sutà ite tel 10% de la jent che la la ciapa te na forma grieva, che fossa 1 cajo su 1 milion. »La malatia rères l é na bestia rèra. Te la desfortuna l é ence na fortuna vegnir de retorn da chesta malatia. Se ties te chi 100.000, al 99% te vegnes de retorn valif che dant; se ties ite tel 10%, te ès dans per semper, no se sès olè, ...
media/k2/galleries/28559/thumbs/Ciasa_Zen_veia.jpg
29 de dezember 2024

L fech, la struscies e l bon cher

Luciano Pellegrin Becé ge à contà a Annelise Vian coche la é stata canche del 1967 l é crepà fora fech te sia majon sun Piz de Vich.
N an che no jie amò a scola l é sozedù n fat che no é mai desmentià. Stajee ja Vich, sun Piz de Val, e na net l é crepà fora n gran fech sun Piz de Vich, te cèsa de la familia Deluca de Canucia, che anter l auter l é la veiora majon olache l é nasciù l Prinz Piscop Daniel Zen. Aló stajea Luciano Pellegrin Becé, con sia familia.
Anter i doi ciantons de Vich l era e l é amò n gran col, ampò enceben dalonc, se vedea l lujor de la fiames e l vent fajea ruèr la felisćes sun Piz de Val.
Mie père l era ...
media/k2/galleries/28591/thumbs/Unknown.jpg
28 de dezember 2024

Na lum per l recort

I socoridores de la Stazion Auta Fascia à endrezà na focolèda per recordèr Alessandro, Diego, Erwin e Luca.
L é passà 15 egn da canche da Sèn Stefin del 2009 cater socoridores de la Stazion del socors da mont de la Val de sora à perdù sia vita sun Val Lastìes. Per i recordèr, i compagnes à endrezà na focolèda da sun Pordoi a Cianacei, n moment de segnificat e tel acort.

I se à binà canche l era encomai calà la sera ló dal garasc di giac sun Pian de Pedevila. Da mesa les nef da sera i à scomenzà a vegnir en ju coi schi do l portoi del bosch con na focola empeèda su te man. I é rué fin ja Pènt de la Sia ...
media/k2/galleries/28558/thumbs/Coro_Nosc_Sardegna_fradaa.jpg
28 de dezember 2024

L Coro Nosc porta l ladin te la Sardegna

I corisć fascegn à tout pèrt a la rassegna ‘Cantus de Ierru’ de Meana Sardo e i à portà dant ence na ciantia mescedèda coi doi lengac.
En sabeda ai 7 de dezember l Coro Nosc da Soraga à ciantà te la gejia San Bartolomeo Apostolo de Meana Sardo a la 10^ edizion de la rassegna ‘Cantus de Ierru’.
Na ocajion dassen spezièla olache i corisć fascegn à fat rendenir l lengaz ladin ensema a chel sardo ajache i à ciantà ensema al Coro Mediana ‘Cantus e Traditziones’ de Meana Sardo vidà dal maester Federico Di Chiara e l Cor de eles La Decima Musa semper de Meana Sardo con la maestra Marina Mattana. Ma co éla che l Coro Nosc é ruà a ...
media/k2/galleries/28557/thumbs/Screenshot_2024-12-22_alle_14.15.47.jpg
27 de dezember 2024

Ciampedel é tacà a la fibra

Open Fiber, la sozietà che fèsc i lurieres per cont de la Provinzia e Trentino Digitale, à fenì su i lurieres de november.
Ades ence l paisc de Ciampedel é stat coleà a la rei publica de la fibra otica. I lurieres é stac fac via per l meis de november, n servije che jirà a miorèr i coleamenc del Comun e de 1.069 frabicac neves. L lo à fat a saer Open Fiber, la sozietà che tel Trentin la é enciarièda del Projet Banda Ultra Lèria (BUL) che à l fin de enjignèr la rei publica per la fibra otica te la arees biences (periferies) olache i operatores privac no fèsc investimenc. De gra al sparpagnament de la rei te Fascia, ...
media/k2/galleries/28556/thumbs/Diego_Erwin_Luca_Alex_AleBaldi.jpg
26 de dezember 2024

Alex, Diego, Erwin e Luca, ve vardon su

Acà 15 egn na levina te la Val Lasties ge à tout al socors e a la comunanza de Fascia cater joegn capazi e desponiboi a se dèr ju zenza limic per didèr i etres sa mont. L é na ferida amò averta.
L é passà 15 egn da canche, endèna la festes de Nadèl, duta Fascia e soraldut l mond del socors restèa destrametui da la mort de cater socoridores de la Stazion de la Val de Sora, sepolii da na levina ai 26 de dezember del 2009 endèna che i jia a ge portèr socors a etres schiadores che te la Val Lasties era resté sot la neif.

Alessandro Dantone, Diego Perathoner, Erwin Riz e Luca Prinoth: cater joegn fascegn gaerc, capazi e empegné per didèr i etres, morc de colp, duc ensema, endèna n intervent ...
media/k2/galleries/28555/thumbs/teresa_assunta_dantone.jpg
25 de dezember 2024

Nadèl sal Vera

Dedant a na chichera de café con Assunta e Teresa, recorc e reflescions sul temp de Nadèl.
L soreie spizola amò da dovia Locia, la ombries vegn pian pian semper più autes. De neif no l n à binà amò nience na cevila. L deslabeea e l’èghes va ju per la salaa. L vièl che da Penìa va fin sal Vera l é pesticià, pedies de jent e besties… cerves e cians de segur. Assunta e Teresa les é sentedès ju sun banch, a soreie, sotvia i sedimes de Insom. Sun Gran Vernel, ló che soreie no bat, la neif somea fèr bechec. L ciel l é rosul e freit. Teddy l é butà ju sotite banch: te chela che rue ló ...
media/k2/galleries/28579/thumbs/Giulio_Florian.jpg
23 de dezember 2024

Sèn Jan fora da la cordanza di Polins de Fascia

L Consei de Comun en vender ai 20 de dezember l à aproà de no renovèr la convenzion per la gestion sozièda e coordenèda che va fora a la fin de chest an.
Sia posizion l ombolt Giulio Florian l la aea jà dita a na vida chièra chest uton, canche te Consei de Comun de Moena l era stat portà dant l mudament del Regolament di Polins de Fascia e l’aproazion del Regolament spezièl per ge consentir de vegnir endoté de èrmes. N Regolament che via per l istà era jà stat aproà a Cianacei, Ciampedel, Mazin e Soraga, enceben con desvalives dubies. 
Domanà fora enlouta sul fat che l Comun de Sèn Jan no aessa portà dant chest tem te sie Consei, Florian ...
media/k2/galleries/28553/thumbs/Il_pastore_dIslanda.jpg
23 de dezember 2024

Na contia da Nadèl

Daniele Verra ne met dant per chest meis de dezember na rezenjion leèda a chest temp de festes.
L liber che l ne consea de lejer l é "IL pastore d'Islanda" de Gunnar Gunnarsson, che te l'edizion originèla aea per titol "Advent". N liber che se lec te na sera, l conta l'aventura del pèster Benedikt e l ne envia a pissèr sora a la forza umana e a la emportanza del fèr ogne sort de ben per i etres, ence l più picol, zenza se spetèr semper zeche de outa.

Podede lejer duta la rezenjion su La Usc stampèda de en jebia ai 19 de dezember.

media/k2/galleries/28551/thumbs/Regoeta_magnadiva_2023_copia.jpg
21 de dezember 2024

N pensier de solidarietà

Inant Nadèl ence chest an i studenc à porta inant la regoeta de magnadiva per l Sud America en colaborazion col Grop Mato Grosso Freinademetz.
Te chesta ultima setemèna de lezions, inant de la festes de Nadèl, a duta la classes de la Scola Ladina de Fascia ge é stat sport l envit a tor pèrt a la Regoeta de la magnadiva 2024, la tradizionèla scomenzadiva metuda a jir te la scoles de Fascia, che à desche obietif chel de tor su robes da magnèr anter duta la families, per ge les manèr a chi che no n à. 

Desche da tradizion, ence chest an la Regoeta la é stata endrezèda te scola col didament del Grop Mato Grosso Freinademetz e de n ...
media/k2/galleries/28550/thumbs/Prejentazion_Diplomes_Sorastant.jpg
20 de dezember 2024

‘Madures’, ma semper leé a nesc licees

La zerimonia de consegna di Diplomes 2024 no l é demò n moment istituzionèl, ma soraldut na ocajion per se troèr con dozenc, compagnes e amisc.
I 88 studenc di trei Licees de Fascia che l istà passà à passà con bon ejit l ejam de matura 2024, en vender ai 13 de dezember i é stac envié dal Sorastant de la Scola Ladina te sala grana de soa Sorastanza a tor pèrt a la tradizionèla zerimonia de la consegna di diplomes. 

L event da la saor mingol americhèna, che te Fascia vegn metù a jir ti dis dant de Nadèl oramai da passa diesc egn, per i studenc ‘madures’ no raprejenta demò na ocajion de se tor ofizialmenter sia ‘fatidica ...
media/k2/galleries/28549/thumbs/Prejentazion_Pensplan.jpg
20 de dezember 2024

Ciaparone la penscion?

La seconda scontrèda de la Comiscion economia del Comun General de Fascia à sport informazions e consees sun chest argoment, rejonan de Pensplan.
La Comiscion Economia del Comun General de Fascia, vidèda dal conseier Luciano Fosco, se à endrezà via per chest an per ge sporjer a la comunanza scontrèdes de informazion sun desvalives temes leé ai aspec economics, per cognoscer miec e aer maor consaputa di sistemes che favoresc l’economia e l vadagn. 

Col patrozinie de la sociazions de hotelieres ASAT e UNAT, ai 15 de otober l era stat endrezà na pruma scontrèda che aea desche argomenti i Fons de investiment e en jebia ai 12 de dezember, ...