Fascia


12 de mei 2025
Castelnuovo a Mazin da 30 egn
Perzentuèla bassa ence a Mazin: enceben la prejenza de doi listes, demò l 67% di sentadins é jic a litèr. L panoram l era l medemo che jai 5 egn, con 2 listes vidèdes respetivamenter da Fausto Castelnuovo e da Mariaemanuela Spinel.
del 2020 l era jit a litèr l 78% di sentadins e l ejit aea vedù Spinel passèr via l 40% e Castelnuovo restèr sot al 60%. Chest’outa enveze i litanc à premià l ombolt storich, ruà vejin al 70% de la stimes endèna che la lista alternativa se à fermà al 30%.
Castelnuovo l é aministrador a Mazin da 30 egn, l era jà te Consei de Comun del 1995 con Giorgio Debertol, dapò del 1997 l é doventà ombolt e da enlouta l à ret do e do l’aministrazion, dal 2015 al 2020 desche vizeombolt de Nicoletta Dallago ...
del 2020 l era jit a litèr l 78% di sentadins e l ejit aea vedù Spinel passèr via l 40% e Castelnuovo restèr sot al 60%. Chest’outa enveze i litanc à premià l ombolt storich, ruà vejin al 70% de la stimes endèna che la lista alternativa se à fermà al 30%.
Castelnuovo l é aministrador a Mazin da 30 egn, l era jà te Consei de Comun del 1995 con Giorgio Debertol, dapò del 1997 l é doventà ombolt e da enlouta l à ret do e do l’aministrazion, dal 2015 al 2020 desche vizeombolt de Nicoletta Dallago ...


11 de mei 2025
Sul Monte Bianco, do 20 egn
N grop de 24 persones é jit col Cai Sat Auta Fascia: de 18 i à fat la traversèda coi schi e i etres i à aprijià la marevees de chest gran giacé e de sie impiant portamont.
Jir sul Monte Bianco l é n dejiderie de duc i alpinisć, e l fèr coi schi sun un di giacees più gregn de l’Europa l é na esperienza segur da no desmentièr. L é chel che à proà l grop del Cai Sat Auta Fascia che dai 7 ai 10 de oril é jic belapontin coi schi sul Monte Bianco, do 20 egn da l’ultima outa che i aea endrezà la medema escurscion. Te redazion l é ruà a ne contèr de chest viac la presidenta Licia Favé e la secretèra Assunta Merli.
Se pel lejer dut su La Usc nr 17 dai 9 de mé: sul sfoi ...
Jir sul Monte Bianco l é n dejiderie de duc i alpinisć, e l fèr coi schi sun un di giacees più gregn de l’Europa l é na esperienza segur da no desmentièr. L é chel che à proà l grop del Cai Sat Auta Fascia che dai 7 ai 10 de oril é jic belapontin coi schi sul Monte Bianco, do 20 egn da l’ultima outa che i aea endrezà la medema escurscion. Te redazion l é ruà a ne contèr de chest viac la presidenta Licia Favé e la secretèra Assunta Merli.
Se pel lejer dut su La Usc nr 17 dai 9 de mé: sul sfoi ...


11 de mei 2025
Inant con Florian a Sèn Jan
Da 4 listes del 2020 (2 per Giulio Florian e 2 per Lara Battisti) a na lista soula. Chest’outa i sentadins del maor Comun de Fascia no à podù cerner e la partezipazion é jita dal 76 al 51% e l 9% no à dat na stima valida. Da dir che tel ultim temp l é stat ence azions per deslomenèr i aministradores e envièr a no litèr. L numer de la stimes per Florian l é restà presciapech medemo che jai 5 egn ma l é stat vèlch mudament te la preferenzes, con n gran ejit personèl per Mirella Florian, jà ...


10 de mei 2025
Conferma a Moena per Kostner e sie Grop
Se acà 5 egn, de contra a Riccardo Franceschetti, Alberto Kostner l era doventà ombolt (ciapan la redenes dal giusta lità procurador Edoardo Felicetti) con la stima del 42,3% di sentadins ametui a litèr, chest’outa zenza competitores a ge dèr la stima l é stat demò l 44,7% di 2185 potenzièi litadores. Se pel lejer dut su La Usc nr 17 dai 9 de mé: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.


10 de mei 2025
Orc da n’outa e d’aldidanché
Enlouta i benedia l ort e adertura la semenzes, anchecondì l é nylon che deida a ge tegnir poz a paz e brojes. Co él mudà l fèr l ort? Aon binà ensema recorc, scric e testimonianzes.
Enlouta prest duc tegnia ort ensevià ite apedejù cèsa, ló che vegnia metù ju ortames, vèlch pianta da medejina e erbes de gran utol. Te ort crescea salata, erbacines, capusc, e no demò: dut magnères sora desch fora e fora per dut istà e che ge vegnia dat ence al bestiam.
Se pel lejer dut su La Usc nr 17 dai 9 de mé: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.
Enlouta prest duc tegnia ort ensevià ite apedejù cèsa, ló che vegnia metù ju ortames, vèlch pianta da medejina e erbes de gran utol. Te ort crescea salata, erbacines, capusc, e no demò: dut magnères sora desch fora e fora per dut istà e che ge vegnia dat ence al bestiam.
Se pel lejer dut su La Usc nr 17 dai 9 de mé: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.


10 de mei 2025
Bernard ence a Ciampedel: da Ivo a Alessandro
A Ciampedel l inom del ombolt é mudà, ma la neva aministrazion va inant do l medemo troi: Ivo Bernard ge à passà l testamonech a Alessandro Bernard, l vizeombolt che à portà inant gran pèrt de l’atività aministrativa. Jai 5 egn con 3 listes l era jit a litèr l 83% di sentadins, chest’outa per la soula lista de Alessandro Bernard l é jit l 67%, e ence se n auter 10% no à dat na stima valida, l quorum é stat passà via zenza dubies.Se pel lejer dut su La Usc nr 17 dai 9 de mé: sul sfoi stampà che ...


09 de mei 2025
Trei dis per sèn Florian
La Frazion de Cianacei col Grop de la Mèscres à endrezà la sègra e l é stat benedì l nef meso di Studafech che à ciapà l pest de Sèn Florian.
Paressa che l abie lascià su de piever giusta l temp assà acioche la Sègra de Sèn Florian garate. »L é l sènt che vèrda via i Studafech e l vegn onorà mascima te l’Austria e te la Bavaria«, à dit don Mario te la perdicia de la sabeda bonora. A Cianacei ampò segur l vegn sentù de più cauja che l é patron de la gejia e de la vila. Chest an l tendon endrezà da la Frazion de Cianacei e dal Grop de la Mèscres de Cianacei e Gries l é stat fat su te mez paisc. Belapontin al prum, ai 2 e ai 3 de mé l é ...
Paressa che l abie lascià su de piever giusta l temp assà acioche la Sègra de Sèn Florian garate. »L é l sènt che vèrda via i Studafech e l vegn onorà mascima te l’Austria e te la Bavaria«, à dit don Mario te la perdicia de la sabeda bonora. A Cianacei ampò segur l vegn sentù de più cauja che l é patron de la gejia e de la vila. Chest an l tendon endrezà da la Frazion de Cianacei e dal Grop de la Mèscres de Cianacei e Gries l é stat fat su te mez paisc. Belapontin al prum, ai 2 e ai 3 de mé l é ...


09 de mei 2025
Manco che mec à lità per Soraga
Soraga l é semper anter i comuns con maor partezipazion a la litazions. Jai 5 egn passa l’80% di sentadins era jit a litèr, chest’outa enveze a litèr per l Comun l é stat demò l 49,5% e amò apede la zedoles biences o nules l era più che l 20%. L soul candidat, Valerio Pederiva, l é donca stat confermà ombolt con nience l 40% de la stimes.
Se pel lejer dut su La Usc nr 17 dai 9 de mé: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.
Se pel lejer dut su La Usc nr 17 dai 9 de mé: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.


08 de mei 2025
Litazions: a Cianacei Bernard dobia Guglielmi
La perzentuèla di litanc se à smendrà respet al 2020 ence a Cianacei: jai 5 egn, enceben che sie stat demò una lista col candidat ombolt Giovanni Bernard, l era jit a litèr l 70,23% de chi che aea derit e chest’outa, con 2 listes, l é jit l 68,65%.
Jai 5 egn la unica lista de Giovanni Bernard aea concostà 905 stimes; chest’outa l ombolt é stat confermà e l se à vadagnà 677 stimes, beleche l dopie respet a Roberto Guglielmi.
Se pel lejer dut su La Usc nr 17 dai 9 de mé: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.
Jai 5 egn la unica lista de Giovanni Bernard aea concostà 905 stimes; chest’outa l ombolt é stat confermà e l se à vadagnà 677 stimes, beleche l dopie respet a Roberto Guglielmi.
Se pel lejer dut su La Usc nr 17 dai 9 de mé: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.


06 de mei 2025
N aiut dal Lions Club
La sezion de Fiem e Fascia de la sociazion, co la colaborazion del Servije Sozio-assistenzièl del Comun General de Fascia, porta inant na azion de screening per i eies e no demò.
L Lions Club de Fiem e Fascia ge à domanà al Servije sozio-assistenzièl del Comun General de Fascia de colaborèr per endrezèr la vijites ai eies e per l control del zucher tel sanch per i joegn e per la jent de età che é do a viver na situazion senestra. L servije l perveit che te Fascia sie n meso con èrc spezièi e n dotor spezialisà te la diagnosa che podarà tor dant presciapech 40 persones al dì, dadoman les 9 fin la una e domesdì da la does fin mesa les 6, e l sarà ai 13 de mé a ...
L Lions Club de Fiem e Fascia ge à domanà al Servije sozio-assistenzièl del Comun General de Fascia de colaborèr per endrezèr la vijites ai eies e per l control del zucher tel sanch per i joegn e per la jent de età che é do a viver na situazion senestra. L servije l perveit che te Fascia sie n meso con èrc spezièi e n dotor spezialisà te la diagnosa che podarà tor dant presciapech 40 persones al dì, dadoman les 9 fin la una e domesdì da la does fin mesa les 6, e l sarà ai 13 de mé a ...


04 de mei 2025
Noscia Mont, en segureza
L’ApT de Fascia ge sporc a duta la comunanza l met de viver, e fèr viver, nosc teritorie con consaputa.
Che él tedò na chiamèda de emergenza? Co él miec se enjignèr per na raida sa mont? E co jir en segureza con la roda sui troes da bosch? La segureza e la responsabilità sa mont l é argomenc che ge stèsc a cher a l’ApT de Fascia. La se cruzia defat che vegne enjignà coche carenea i troes, de meter fora la tabeles per fèr cognoscer i vièi a mesa val e dintorn paisc percheche i ghesć posse jir a veder e aprijièr la belezes de nosc teritorie. Ma percheche l ghest posse jir segur l é emportant che l ...
Che él tedò na chiamèda de emergenza? Co él miec se enjignèr per na raida sa mont? E co jir en segureza con la roda sui troes da bosch? La segureza e la responsabilità sa mont l é argomenc che ge stèsc a cher a l’ApT de Fascia. La se cruzia defat che vegne enjignà coche carenea i troes, de meter fora la tabeles per fèr cognoscer i vièi a mesa val e dintorn paisc percheche i ghesć posse jir a veder e aprijièr la belezes de nosc teritorie. Ma percheche l ghest posse jir segur l é emportant che l ...


03 de mei 2025
»L Giubileo? L cognessa esser più de spes«
Zirca 20 joenec fascegn à tout pèrt al pelegrinaje a Roma per l Giubileo 2025 con la Diozesa de Trent: na esperienza unica con n program mingol straout da n event storich desche l obit del Papa.
Dai 24 ai 27 de oril l é stat l pelegrinaje di joenec per l Giubileo. N pelegrinaje deldut particolèr, programà te dis segné da n event storich, la mort e l ultim salut al Papa. Centmile joenec da dut l mond é rué a Roma, 1200 demò da la Diozesa de Trent, compagné dal Piscop Lauro Tisi, da don Mattia Vanzo, joen preve da Moena delegà de la Diozesa per la Pastorala di joegn e da na chindejina de preves del Trentin, anter chisc don Andrea Malfatti. Na ventina zirca l era ence i joenec de seconda ...
Dai 24 ai 27 de oril l é stat l pelegrinaje di joenec per l Giubileo. N pelegrinaje deldut particolèr, programà te dis segné da n event storich, la mort e l ultim salut al Papa. Centmile joenec da dut l mond é rué a Roma, 1200 demò da la Diozesa de Trent, compagné dal Piscop Lauro Tisi, da don Mattia Vanzo, joen preve da Moena delegà de la Diozesa per la Pastorala di joegn e da na chindejina de preves del Trentin, anter chisc don Andrea Malfatti. Na ventina zirca l era ence i joenec de seconda ...


02 de mei 2025
Adriano Winterle confermà te la Federazion
I presidenc de la Museghes de Fascia e Fiem ge à renovà la stima per n auter mandat.
L fascian Adriano Winterle, sonador de la Musega de Poza, é stat confermà per l secondo mandat raprejentant per Fascia e Fiem te la Federazion de la Bandes de la Provinzia de Trent. En sabeda ai 12 de oril al Auditorium de la Cèvena La-Vis e Val de Cembra se à tegnù la radunanza ordenèra de la Federazion, moment emportant per l’aproazion del bilanz ma ence per la nomina del Consei diretif. A chest apuntament Winterle à domanà che duc tole pèrt con sia mondura de la Banda desche segn de identità ...
L fascian Adriano Winterle, sonador de la Musega de Poza, é stat confermà per l secondo mandat raprejentant per Fascia e Fiem te la Federazion de la Bandes de la Provinzia de Trent. En sabeda ai 12 de oril al Auditorium de la Cèvena La-Vis e Val de Cembra se à tegnù la radunanza ordenèra de la Federazion, moment emportant per l’aproazion del bilanz ma ence per la nomina del Consei diretif. A chest apuntament Winterle à domanà che duc tole pèrt con sia mondura de la Banda desche segn de identità ...


01 de mei 2025
Da Fascia a New York, con la musega e l’èrt
I Picui Museganc de Fascia col Maester Paolo Rasom e i studenc de II^ del Liceo artistich con la ensegnanta Chiara Rizzi, à fat veder che da la colaborazion pel nascer de bela scomenzadives per ge passèr valores ai joegn.
»L era na uta n tous, n tous che vardèa l mond con eies desvalives. La scola per el l era na prejon, l la vedea desche n empediment per fèr chel che ge piajea de più. Na dì l é ruà a scola n nef professor de musega che ge à contà la storia de na zità spezièla, New York, olache la musega la é viva e la empienesc ogne cianton. Chest professor à tacà a sonèr l sax, la notes l era cheles de semper ma l era zeche de desvalif, l era na melodia che empienia la scola de emozions. E coscita chel tous l ...
»L era na uta n tous, n tous che vardèa l mond con eies desvalives. La scola per el l era na prejon, l la vedea desche n empediment per fèr chel che ge piajea de più. Na dì l é ruà a scola n nef professor de musega che ge à contà la storia de na zità spezièla, New York, olache la musega la é viva e la empienesc ogne cianton. Chest professor à tacà a sonèr l sax, la notes l era cheles de semper ma l era zeche de desvalif, l era na melodia che empienia la scola de emozions. E coscita chel tous l ...


01 de mei 2025
Jon a litèr per i Comuns e per l Comun General!
En domenia ai 4 de mé i sentadins de Fascia é envié a jir te la sezion de sie Comun segnèda su la tessera litala e dèr ju la stima per l ombolt e l Consei de Comun e per l Procurador e l Consei General.
Te chesta litazions che à vedù ence te Fascia n smendrament de candidac e listes respet a jai 5 egn (da 18 listes se é passé defat a 12) se sent stroz pecia gaissa, e chest soraldut ti Comuns olache l é demò una lista. A Moena, a Soraga e a Ciampedel, olache de setember del 2020 se aea metù dant 2 listes (a Ciampedel adertura 3), chest’outa l é demò un candidat ombolt, che va inant sul troi di ultimes 5 egn: a Moena Alberto Kostner, a Soraga Valerio Pederiva e a Ciampedel Alessandro Bernard, jà ...
Te chesta litazions che à vedù ence te Fascia n smendrament de candidac e listes respet a jai 5 egn (da 18 listes se é passé defat a 12) se sent stroz pecia gaissa, e chest soraldut ti Comuns olache l é demò una lista. A Moena, a Soraga e a Ciampedel, olache de setember del 2020 se aea metù dant 2 listes (a Ciampedel adertura 3), chest’outa l é demò un candidat ombolt, che va inant sul troi di ultimes 5 egn: a Moena Alberto Kostner, a Soraga Valerio Pederiva e a Ciampedel Alessandro Bernard, jà ...


30 de auril 2025
Emparon a ge stèr apede a nesc aves
L à inom »Curaensema« e l é n percors formatif peà via te Fascia per chi che ge stèsc apede a na persona de età te cèsa. L é debant e avert a duc e l vegn prejentà en lunesc ai 5 de mé, da les 5 domesdì te senta del Comun General de Fascia.
I ‘caregiver', parola ingleisa che oramai é jita ite te nosc lengaz da vignidì, l é la persones che rencura zachei de cèsa, de spes de età, e la vel dit apontin chi che ‘porta cura'.
L é na situazion che pel pesèr trop su la vita de chi che se cruzia de ge stèr apede a n parent, soraldut se l vegn fat per n muie de ores vigni dì e per n trat de temp lonch.
Al scomenz, canche la persona de cèsa scomenza a doventèr veia, l'à de besegn de picoi didamenc te la robes da vigni dì, desche uzèr peisc, ...
I ‘caregiver', parola ingleisa che oramai é jita ite te nosc lengaz da vignidì, l é la persones che rencura zachei de cèsa, de spes de età, e la vel dit apontin chi che ‘porta cura'.
L é na situazion che pel pesèr trop su la vita de chi che se cruzia de ge stèr apede a n parent, soraldut se l vegn fat per n muie de ores vigni dì e per n trat de temp lonch.
Al scomenz, canche la persona de cèsa scomenza a doventèr veia, l'à de besegn de picoi didamenc te la robes da vigni dì, desche uzèr peisc, ...


29 de auril 2025
La Raiffeisen te Fascia rejona ladin
La Cassa de credit cooperatif Schlern Rosengarten, che tegnarà sia radunanza ai 9 de mé jun Busan, l’à endrezà la pre radunanza a Sèn Jan per si sozi fascegn.
L é stat n bon an l 2024 per la Cassa Schlern Rosengarten, che te Fascia l’à podù se emprevaler de la neva senta enlongia stradon a Sèn Jan. I dac del bilanz, che vegnarà porté en aproazion te la radunanza di sozi jun Busan ai 9 de mé, i moscia n cont economich presciapech medemo a chel del an dant, ma i é ge é jà stac prejenté ai sozi fascegn en vender ai 11 de oril.
Desche semper ti ultimes egn, la Raiffeisen à volù endrezèr n moment te val per palesèr l’atenzion per l teritorie. La ...
L é stat n bon an l 2024 per la Cassa Schlern Rosengarten, che te Fascia l’à podù se emprevaler de la neva senta enlongia stradon a Sèn Jan. I dac del bilanz, che vegnarà porté en aproazion te la radunanza di sozi jun Busan ai 9 de mé, i moscia n cont economich presciapech medemo a chel del an dant, ma i é ge é jà stac prejenté ai sozi fascegn en vender ai 11 de oril.
Desche semper ti ultimes egn, la Raiffeisen à volù endrezèr n moment te val per palesèr l’atenzion per l teritorie. La ...


28 de auril 2025
Adum per l Mozambico con CAM
A Moena l é stat prejentà l’atività e l’esperienza de volontères del Consorzie de sociazions che se dèsc ju per didèr i picioi e la jent te la Provinzia de Sofala.
Lurèr adum per didèr a na vida percacenta la popolazions de lesc manco fortuné. Con chest obietif del 2002 te la provinzia de Trent l é stata metù su l CAM, acronim de Consorzie Sociazions Mozambico.
Enlouta, do egn de conflit zivil tel Mozambico, che l era stat na colonia del Portogal, la situazion se aea stabilisà l é stat l'oportunità de poder se emprevaler de strutures enjignèdes da organisazions de aiut umanitarie internazionèl, che se n jia e i ge les lascèa a sociazions che aessa podù ...
Lurèr adum per didèr a na vida percacenta la popolazions de lesc manco fortuné. Con chest obietif del 2002 te la provinzia de Trent l é stata metù su l CAM, acronim de Consorzie Sociazions Mozambico.
Enlouta, do egn de conflit zivil tel Mozambico, che l era stat na colonia del Portogal, la situazion se aea stabilisà l é stat l'oportunità de poder se emprevaler de strutures enjignèdes da organisazions de aiut umanitarie internazionèl, che se n jia e i ge les lascèa a sociazions che aessa podù ...


27 de auril 2025
Fassa Terme, protagonista de l’oferta turistica
I sozi à aproà l bilanz del ejercizie 2024 e i ge à renovà la encèries al Consei de Aministrazion e al Colege sindacal. L CEP vèrda con cruzies al bilanz de la sozietà.
La sozietà Fassa Terme à chiamà ite en vender ai 11 de oril te sala de Consei de Comun de Sèn Jan sia radunanza ordenèra per l’aproazion del bilanz de ejercizie serà su ai 31 de dezember del 2024 e l renovo de la encèries sozièles. L bilanz moscia n utol de 25.731 euro (34.995 euro chel del an dant) de chisc, descheche à aproà i sozi, 1.287 euro vegn metui a resserva legala e i etres a resserva statutaria. N bilanz che no spieia aboncont l valor del capital de la sozietà che moscia ades n ...
La sozietà Fassa Terme à chiamà ite en vender ai 11 de oril te sala de Consei de Comun de Sèn Jan sia radunanza ordenèra per l’aproazion del bilanz de ejercizie serà su ai 31 de dezember del 2024 e l renovo de la encèries sozièles. L bilanz moscia n utol de 25.731 euro (34.995 euro chel del an dant) de chisc, descheche à aproà i sozi, 1.287 euro vegn metui a resserva legala e i etres a resserva statutaria. N bilanz che no spieia aboncont l valor del capital de la sozietà che moscia ades n ...


25 de auril 2025
Co volone che sie Fascia del 2040?
Mobilità, vivibilità, fèr comunanza e Comun general: problematiches e prospetives al zenter del dossier »L davegnir de Fascia: vijions de comunanza« portà dant enstadì a Sèn Jan.
N percors de projetazion del davegnir e de dialogh co la comunanza l é stat portà inant a peèr via dal uton passà dai Servijes sozièi del Comun General de Fascia en colaborazion col studie Skopìa. L é stat endrezà n percors partezipatif con jent che à metù a desposizion sia esperienza e che laora te desvalives setores acioche se aesse podù raprejentèr l più possibol duta la categories de Fascia. La domana a vigniun l era: co vedede l davegnir de Fascia? Che politiches se podessel meter en esser ...
N percors de projetazion del davegnir e de dialogh co la comunanza l é stat portà inant a peèr via dal uton passà dai Servijes sozièi del Comun General de Fascia en colaborazion col studie Skopìa. L é stat endrezà n percors partezipatif con jent che à metù a desposizion sia esperienza e che laora te desvalives setores acioche se aesse podù raprejentèr l più possibol duta la categories de Fascia. La domana a vigniun l era: co vedede l davegnir de Fascia? Che politiches se podessel meter en esser ...