Fascia

media/k2/galleries/30147/thumbs/camping_pian_frataces_sora.jpg
15 de agost 2025

Camper dutintorn: »L é na situazion vergognousa«

Vigni sera i jouves, e no demò, se empienesc de camper e furgons camperisé, na costion che à soscedà n bel confront te Consei de Cianacei. Aministrazion, Polins e Forestala à la mans leèdes.
Ve meton dant chesta setemèna n aprofondiment che revèrda i camper che stèsc soranet olachemai: ti piazamenc enlongia strèda a jir sui jouves, ti piazai sun Sela, sun Pian de frataces de sora, sun Schiavaneis, sun Fedaa, te Ciamp Trujan, adertura se n veit vèlch outa ti piazai de paisc. Se trata de n fenomen che da n istà en l auter doventa semper più grief, sentù da la jent, tant che se n à rejonà te Consei de Comun de Cianacei en mercol ai 30 de messèl.

La costion la é stata uzèda fora dal ...
media/k2/galleries/30143/thumbs/scontrada_socors_Cianacei.jpg
15 de agost 2025

»I social no l é l strument giust per far cognoscer la mont«

Te piaz de Cianacei la prejentazion del docufilm Il Nucelo de Andrea Selva. L president nazionèl del Socors da mont Maurizio Dellantonio e l comandant del Nucleo Elicoteres de Trent Piergiorgio Rosati à uzà fora l apel a jir ascorc e enjigné.
La se à avert col rumor del elicoter la scontrèda te piaz Marconi en jebia ai 7 de aost, apuntament de la rassegna ‘Cianacei Campo Base’. Per grazia chest’outa l rumor no vegnia dal ciel ma dal gran scherm tedant cèsa de Comun. N gran numer de eies curiousc à podù ge vardèr a la proiezion de na pèrt del docufilm ‘Il Nucleo’ del giornalist de la Tgr de Trent Andrea Selva che é stat prejentà con suzes al Trent Film Festival. N docufilm che conta l lurier del nucleo elicoteres de Trent con ...
media/k2/galleries/30142/thumbs/rendering_hotel_Cercena_piramida.jpg
14 de agost 2025

Do na zopa de egn vegn ressanà la piramida de Cercenà

L Consei de Ciampedel à aproà la domana de l’azienda da foradecà Sporting Faggero srl de uzèr su l hotel nef en deroga al PRG, passan da 60 cambres a 82. La strutura ex Valeron vegnarà batuda ju e fata su danef.
En jebia ai 7 de aost l Consei de Ciampedel à aproà dut a una la domana de deroga per la strutura de Cercenà per n’auteza maora respet al fabricat da dant, acioche posse vegnir realisà etres doi cuerc spic: la deroga perveit de uzèr su da 11,27 m a 14,18 l’auteza a mesaria de l’ala del cuert, de la pèrt te mez. Vegnarà realisà n hotel da 82 cambres, con la SUN (spersa utola neta) smendrèda da 4742 metres cadrac a 4264 e con 5 partimenc enveze che 6; vegnarà fat bar, restorant, area wellness, ...
media/k2/galleries/30111/thumbs/Luca_Guglielmi.jpg
13 de agost 2025

Sostegn a projec culturèi e linguistics

La Jonta de la Region Trentin Südtirol à aproà l Pian 2025 per la valorisazion de la mendranzes linguistiches e de sie svilup culturèl, sozièl e economich.
La Jonta regionèla l’à aproà entadì l Pian programatich per l an 2025 dedicà a la scomenzadives de promozion e valorisazion di gropes linguistics regionèi, aldò de na proponeta del assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi. L Pian rua do che la Region Trentin Südtirol l’à tout su l nef regolament per meter en doura la lege regionèla dai 24 de mé del 2018, n. 3, che l’à defenì endò a na vida organica e percacenta l sistem de sostegn a favor de la mendranzes ...
media/k2/galleries/30110/thumbs/jolanda_crepaz_mostra.jpg
12 de agost 2025

En recort de Andrea Soraperra

Te Comun de Cianacei l é fora na mostra temporana per recordèr l scultor da Penìa.
Dal prum de aost a la fin del meis l é stat avert te sala del Consei te Comun de Cianacei na mostra temporana con statues e chèdres zipié de Andrea Soraperra da Penia, se n jit ai 31 de otober del 2022. La pissèda, descheche ne à contà sia femena Jolanda Crepaz che à rencurà l’esposizion, la é vegnuda fora l an passà, en ocajion de “Tel cher de Penia”: »L é stat Sabrina Del Favero, conseiera de Comun, che la ne aea dat l’idea de endrezèr vèlch chiò te Comun per recordèr Andrea e donca via per ...
media/k2/galleries/30108/thumbs/inaudazion_mostra_grop_raprejentanc.jpg
11 de agost 2025

I retrac de Franz Dantone al Dòlaondes

N patrimonie cultural e artistich da valorisèr, dal aspet etnografich e scientifich a la declinazion sul teritorie.
Na chindejina de retrac de Franz Dantone Pascalin é stac metui fora ló dal zenter Dòlaondes de Cianacei, n percors visif nasciù da na ciacolèda anter Daniela Perathoner del CdA de la SITC, sozietà patrona de la strutura, e Lorenzo Dezulian e Davide Baldrati. Belapontin l an passà l era stat metù fora a Trent la mostra del fotograf da Gries, prum de la Dolomites, e enlouta l é vegnù fora la pissèda de endrezèr via zeche de tèl ence te Fascia.

Chiò l’espojizion fotografica à ciapà l inom, per ...
media/k2/galleries/30107/thumbs/troi_rodes_Moena1_copia.jpg
10 de agost 2025

L percors per la rodes é ruà a compiment

Te l'ultima sentèda de Consei de Comun de Moena l é stat prejentà i lurieres per l nef toch del troi de la rodes.
L conseier Giancarlo Ramus à metù dant i lurieres fenii da pech per l percors de la rodes. L à dit che la firma à lurà proprio delvers e la ge à consegnà na opera n muie emportanta, che la permet de arjonjer i obietives de miorèr l servije cicloturistich de Fiem e Fascia. L à dit che l percors l é n muie durà ence da chi che va a pe, e chest fosc te vèlch toch pel esser n problem, ma chisc lurieres, à dit amò Ramus, i à ciolà ensema la pèrt sud e la pèrt nord del paisc te na mobilità ...
media/k2/galleries/30106/thumbs/conzert_Canticum_Novum_Stava_Tieser.jpg
10 de agost 2025

L Requiem del Canticum Novum

L conzert del Ensemble da Moena con l Ensemble strumental Pentagramma en recort de la vitimes de Stava à abù n gran suzes. L vegn portà dant amò trei outes te la gejies de Fascia e Fiem.
»La musega e l ciantèr é bogn de trasmeter sensazions uniches, bones de tocèr tel fon de l’ènema e didèr a smendrèr mingol l padiment leà al recort de chel che l é sozedù acà 40 egn e al recort de chi che no l é più. N conzert straordenèr che restarà al lonch te la memoria e tel cher de duc chi che era te gejia de Sènt Eliseo en domenia ai 20 de messèl.« L é i pensieres robé da la piata Facebook de la Fondazion Stava 1985 che à endrezà l ‘Conzert per Stava’ en ocajion di 40 egn da la tragedia. ...
media/k2/galleries/30100/thumbs/squadra_balon_Fascia_eles.jpg
10 de agost 2025

Neva gaissa per la ex del Fascia Balon

La ex jiadores del Fascia Balon é jites endodanef sul ciamp a jièr con la Nazionèla Talièna Monies. 
Na ocajion de sport ma soraldut de amicizia e de testimonianza de la fe. La partida de balon anter la Nazionèla Talièna Monies e la ex jiadores del Fascia Balon sul ciamp de Cianacei l é stat n bel moment de agregazion. Canche la squadra de monies à responet al envit de la Comiscion per la cultura de la parochies de Fascia de vegnir te Fascia, sobito se à pissà che fossa stat bel endrezèr ence na partida de balon, ma ge volea meter ensema na squadra de jiadores eles. L’encèria de contatèr la ex ...
media/k2/galleries/30105/thumbs/CircenDF_staff.jpg
10 de agost 2025

L Festival de circo più bel del mond

N’autra edizion da marevea del Circen Dolomites Festival à portà te Fascia i miores jogolieres mondièi, ma sia forza l é soraldut la gaissa e la braura del grop de jogn del staff de endrez.
Ressona amò te l’aria l muion de batimans che à compagnà i evenc del setim Circen Dolomites Festival, chest an amò più feruscol e da marevea che semper.

Gran publich l à partezipà con gust a spetacoi e conzerc ti dis anter i 25 de messèl e i 3 de aost, con artisć de nonzech internazionèl che à sapù soscedèr emozions e divertiment per gregn e picoi.

Te Fascia l é ruà doi anter i più forc jogolieres del mondo, Domenyk La Terra da l’Australia e Alexander Koblikov da l’Ucraina, l gran acrobat Cho ...
media/k2/galleries/30104/thumbs/Mostra_Trois_de_Lum_Freddy_Planinschek.jpg
09 de agost 2025

Mostra »Trois de Lum« e ujes averc te Moniaria

Via per l meis de aost se pel amò veder la esposizion di bie retrac de Massimo Bolognini metui fora te la stala e se empreveler di rebasc de la publicazions de l’Union di Ladins.
Ence chest an l’Union di Ladins de Fascia vel sporjer na ocajion per arvejinèr a la cultura ladina no demò la jent de Fascia, ma ence i ghesć che rua en feries. Te Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan, te la bela stala veia jubas, resta amò fora la esposizion de fotografies de duta la Ladinia inaudèda da l’Union Generela di Ladins dla Dolomites tel Dì dla Unité Ladina. Se pel la veder duc i dis, da les 9 da doman fin les 6 da sera.

Te la Ciasa de la Moniaria olache l’Union di Ladins de Fascia à sia ...
media/k2/galleries/30099/thumbs/Sent_Ugiana_piscop_Muser_Fernando.jpg
09 de agost 2025

L Piscop Muser sa Sènt'Ugèna

Te la vijita vidèda che l met a jir vigni mercol al santuarie sun Ciaslir de Vich, l president de l'Union di Ladins de Fascia Fernando Brunel l à fat n enconter che no l se spetèa.
Vigni mercol d'istà, tel chèder de la vijites vidèdes endrezèdes da la Comiscion cultura de la parochies de Fascia, l president de l'Union di Ladins Fernando Brunel l pea via inant mesdì da Vich e l mena sun Ciaslir la jent che vel jir a veder e cognoscer mingol de storia, i lesc, l'èrt e la devozion di fascegn.

Sun Ciaslir, defat, l é l veior santuarie de la Patrona de Fascia, Sènt'Ugèna: n unicum tant a livel storich che artistich.

En jebia ai 31 de messèl Fernando l é ruà te noscia redazion ...
media/k2/galleries/30098/thumbs/lurieres_pont_Lejia.jpg
08 de agost 2025

Cantier avert sul Pont de Lejia

L é tacà ite tel pien de la sajon i lurieres sul crousdevia de Sèn Jan. Coi 8 de setember l pent vegnarà serà fora al trafich per trei meisc.
L é tacà ite con la metà de messèl, tel pien de la sajon da d’istà, i lurieres a Sèn Jan per refèr l Pont de Lejia. Se trata de n’opera del Servije Operes Stradèles e Feroviaries de la Provinzia de Trent che ge à dat su a la firma Cunaccia Bruno srl de Strembo, venjidora de la gara de apalt, l intervent per meter a post e slarièr l pent sun stradon. Chesta firma ge à dat su en subapalt i lurieres a la firma S.T.E. de Moena che ai 18 de messèl passé à avert l cantier. Endèna i é do che i laora ...
media/k2/galleries/30097/thumbs/Consei_Moena_copia.jpg
08 de agost 2025

L Tobià de Someda vegn trat ju e fat su danef

L Consei de Comun de Moena à aproà dut a una l stravardament di equilibries de bilanz. La deroga é stata conzeduda con l’astenjion de la conseiera Zorzi. 
L Consei de Comun de Moena, chiamà ite ai 31 de messèl, se à avert con la comunicazions del ombolt: Alberto Kostner à confermà la nomina de Giancarlo Ramus desche president del Comitat de Moena per la Marcialonga, desche ti egn passé. Semper a Ramus, ai 22 de mé, ge era jà stat dat la encèries per programazion e studie sun gran operes, viabilità, fontènes renovaboles e sostegnibilità. Ramus podarà tor pèrt zenza derit de stima a la scontrèdes de la Jonta, zenza nesciuna indenità.

L pont fosc più ...
media/k2/galleries/30096/thumbs/Cianacei_nazionala_taliana_monies.jpg
07 de agost 2025

La testimonianza de la Nazionèla Talièna Monies

Tel chèder de la rassegna de Ispirazions d’istà l é ruà a Cianacei la squadra de balon de la monies che à jià e uzà fora i messajes positives per arvejinèr i joegn e ge dèr deretorn al sport sia pureza.
Canche l balon encontra strèdes desvalives, canche l balon auza fora messajes positives e valores segn. L é possibol, e no demò te nosc picol olache sion belebon usé a l veder desche n strument de crescimonia san per nesc joegn, ma ence a livel nazionèl olache semper de più l mond del balon se ciarea de scandoi, de pegnes, de scioldi. I ejempies positives i é stac porté enstadì a Cianacei olache, tel chèder di evenc de Ispirazions d’istà 2025, la rassegna endrezèda da la Comiscion per la ...
media/k2/galleries/30095/thumbs/Consei_SenJan.jpg
07 de agost 2025

Adejion de Sèn Jan e Moena al apel per Gaza

I doi Consees de Comun à aproà la mozion proponeta da l’assessora de Sèn Jan e conseiera del CGF Mirella Florian. L Consei General no l’à touta dant perché no la é ruèda ite ti tempes pervedui dal regolament.
Te la sentèdes del Consei de Comun de Sèn Jan e de Moena, states ai 30 e ai 31 de messèl, l é stat portà dant e aproà duc a una l apel ‘Salviamo Gaza ora, fermiamo il massacro’ metù fora dal Comun de Trent dessema a l’Arcidiocesi e a le Acli.

L obietif de chest apel l é de domanèr sobito n intervent del Goern talian con na azion diplomatica per meter fin a chesta vera e violenzes, respetèr l derit internazionèl e la protezion de la jent zivila, ativèr la liberazion di prejonieres te man de ...
media/k2/galleries/30068/thumbs/CarlottaNemela_Soreghina_2002.jpg
05 de agost 2025

La Soreghina lea sport e cultura

Carlotta Nemela met dant si recorc de canche la é stata litèda pruma ambasciadora de la Marcialonga.
»L era i prumes egn che se rejonèa de la Soreghina, de chesta neva ambasciadora, ma l’emportanza che l’à abù per Marcialonga se l’à sentuda sobito« coscita la conta Carlotta Nemela, la pruma Soreghina litèda del 2001 canche i dirigenc de Marcialonga à pissà de tor ite n auter element tel staff del Comitat e coscita l é stat pissà a na fegura de na ela che cognea doventèr l simbol de la garejèda de paslonch più cognosciuda e aprijièda del mond. Te chela ocajion l era stat tout ca la veiora ...
media/k2/galleries/30067/thumbs/Lurieres_MIlleCentrini_2.jpg
04 de agost 2025

Fii da color per n projet de valuta

L grop ‘Mille centrini’ da Vich l é atif da passa 40 egn. De aost l met a jir la oramai tradizionèla mostra-marcià con gran bel obietif tel cef e tel cher.
Man espertes fèsc più preziousa na teila con na voia e n fil da color: rejonon de l’èrt veiora del recam. Nasciuda per fornir i guanc de jent rica e potenta, la é passèda tras milenees e cultures desferentes. L ruèr de neva tecniches à permetù che l recam no sie più destinà demò a pec benestanc, ma no ge à tout nia a la valuta de na decorazion fata a man. Amò anchecondì l é persones che con pascion e pazienza porta inant chesta sort de lurieres, atività che pel ge donèr sodesfazion a chi che à ...
media/k2/galleries/30065/thumbs/Federico_Liberatore_conseieres_Mazin.jpg
03 de agost 2025

Detelpai Federico!

L’Aministrazion de Comun de Mazin à endrezà n moment ofizial per ge sporjer na targa e ge palesèr l recognosciment a Federico Liberatore per so empegn tel schi agonistich.
En lunesc ai 28 de messèl, do n curt Consei de Comun, l’Aministrazion de Mazin à volù envièr l joen Federico Liberatore per l rengrazièr publicamenter per si resultac sportives e per aer raprejentà con onor l Comun de Mazin e duta Fascia. Federico Liberatore, clasc 1995, à anunzià de jugn de voler lascèr l agonism e de serèr su coscita sia cariera da atleta. »N percors lonch, rich, fat de sacrifizies, sodesfazion, ventes e azidenc« l aea dit. Problemes fisics, mèl a la schena e a n jeneie che ...
media/k2/galleries/30064/thumbs/LeMuse_Brundibar_conferenza_stampa.jpg
03 de agost 2025

Brundibàr, n’opera lirica dal ciamp de Terezien

La Scola Interregionèla ‘Le Muse e le Dolomiti’ vel comemorèr i 80 egn da la fin de la Seconda Vera con n projet che auza fora i messajes de resilienza e colaborazion.
L é passà 80 egn da la fin de la Seconda Vera e la Scola Interregionèla ‘Le Muse e le Dolomiti’, te chest cedean de comemorazion, la vel portèr dant n spetacol leà a chi tempes scures. Se trata de n’opera lirica per oujes biences, de joegn e strumenc, componuda a Praga ti egn ’30 e la conta la storia de doi frèdes Aninka e Pepicek, che didé da trei besties magiches e n muie de amisc, é bogn de scombater l catif Brundibàr e salvèr la mère malèda. L titol de chesta opera scrita da Hans Krasa l é ...