Fascia

media/k2/galleries/31455/thumbs/soracuerta_liber_Nosta_Speisa.jpg
16 de merz 2026

Radunanza de l'Union con “Nosta speisa"

L’Union di Ladins de Fascia envia i sozi a sia radunanza e a la prejentazion del liber de Anneliese Paratoni, con na bona cercia de speisa ladina e musega.
En mercol ai 18 de mèrz da les cater domesdì duta la comunanza de Fascia é envièda de cher a la Radunanza de l’Union di Ladins de Fascia ló dal Hotel Rizzi de Salin a Pera.
Na ocajion per descorir l’ativitèdes e la scomenzadives che é states fates via per l 2025 e cheles che l’Union se met dant de fèr per l 2026 col soul zil de rencurèr e renforzèr nosc lengaz e noscia cultura.
Sobito do sarà la prejentazion del liber de Anneliese Paratoni Nosta spëisa con laite rezetes de duta la valèdes ...
media/k2/galleries/31454/thumbs/sozi_fondadores_musega_auta_fascia.jpg
15 de merz 2026

La storia contèda dai protagonisć

Acà 20 egn ai 2 de mèrz del 2006 vegnia metù su la sociazion Musega Auta Fascia. Enstadì l diretif à endrezà n moment de recort ensema ai sozi fondadores e i aministradores de enlouta.
En vender ai 6 de mèrz l é stat la radunanza de la Musega Auta Fascia, te chela che l é stat metù dant l bilanz de la sociazion e i numeres de l’atività. Apede l é stat endrezà n moment istituzionèl de recort de canche acà 20 egn l é stat metù su chesta realtà musicala; vèlch de gran anteveder tant per la graneza del projet che per esser stat la pruma realtà che à metù ensema i trei paijes de la val de sora.
Te sala l é stat envià i sozi fondadores de la Musega, i ombolc e i assessores a la ...
media/k2/galleries/31448/thumbs/Sorastant_Federico_Corradini.jpg
13 de merz 2026

Chi sarèl a rejer la Scola de Fascia?

Do 5 egn da Sorastant l professor Federico Corradini à cernù de no jir inant con chesta encèria e jir endò a ensegnèr. La Provinzia de Trent à manà fora l avis per tor pèrt al nef concors.
Aldò de la normativa provinzièla, l Sorastant de la Scola Ladina de Fascia vegn nominà con n concors resservà; sia encèria à regnèda 5 egn e la pel vegnir renovèda demò n'outa. L professor Federico Corradini, che aea vent l concors d'istà del 2021, do 5 egn a cef de duta la Scola Ladina l à cernù per rejons personèles de no jir inant per i etres 5 egn e l ge à fat a saer per temp amò tel meis de jené passà sia dezijion a la Provinzia, che enstadì l'à manà fora l avis de concors per l nef ...
media/k2/galleries/31438/thumbs/CGF_prum_consei_grop_mendranza.jpg
12 de merz 2026

Soravèrda tras video ti lesc sensiboi

La é stata domanèda con na mozion dal grop consiliar Neva UAL a la presidenta del Consei General Tea Dezulian. L procurador Edoardo Felicetti à nominà l nef Conseier enciarià.
Ai 27 de firé l Grop consiliar Neva UAL ge à manà na proponeta de mozion a Tea Dezulian, presidenta del Consei General, che cognarà vegnir touta dant da chest organism, canche l vegnarà chiamà ite.

La proponeta de mozion portèda dant dal Grop Neva UAL à per argoment l'emportanza de la soravèrda tras video vejin a la scoles e ai lesc sensiboi per stravardèr en particolèr i mendres.
La scomenzadiva - ne à dit l portaousc del Grop de mendranza Amedeo Valentini - nasc da n fat sozedù che à soscedà ...
media/k2/galleries/31435/thumbs/Screenshot_2026-03-12_alle_10.36.33.jpg
12 de merz 2026

L Rotary vejin a Mattia Desilvestro

L Club de Fiem e Fascia ge à fat don de n stabilisador che lo deida a stèr n pe. Enstadì la consegna ofizièla.
Adum tel respet, te la desvalivanza e te la volontà de servir con legreza. L é chest l mot del Rotary Club che se à ciareà amò de più de valores tel temp de la Olimpiades e Paralimpiades Milan-Cortina 2026. L Distret 2060 del Rotary Internazional, de chel che fèsc pèrt la regions Trentin Sudtirol, Friul e Venet, à metù su belapontin per chest emportant event sportif la Comiscion ‘Projet Olimpiades Milan-Cortina 2026’ che à endrezà na lingia de scomenzadives e ativitèdes da portèr a compiment te ...
media/k2/galleries/31410/thumbs/Screenshot_2026-03-05_alle_18.10.35.jpg
11 de merz 2026

Freina, n cognom che se morenta fora…

Aon cognosciù enstadì Laura Freina, sie giaf era fascian e l é jit a stèr demez, a chierir fazile mior fortuna do la Vera.
Te la toponomastica de Fascia l inom Frèina se l troa tant ta Cianacei che a Poza e te sèn Nicolò; desche cognom vegn sobito tel cef te la Val Badia l cognom del sènt ladin Freinademetz. Che segnificat che l à no sé da ve l dir, ma segur chest cognom te noscia val l mor fora. Enstadì l é vegnù te redazion de La Usc Laura Freina, na femena da foradecà che à reisc fascènes (sie giaf Giovanni Battista Freina l é nasciù sa Vich ai 26 de messèl del 1886, fi de Luigi e de Domenica Lorenz). La ne à ...
media/k2/galleries/31407/thumbs/Silvano_Ploner_telecronist.jpg
08 de merz 2026

Da La Usc a telecronist de Raisport a le Olimpiadi

Silvano Ploner da Dèlba ne conta de sie percors tel mond de la comunicazion sportiva e de la televijion.
Da La Usc di Ladins a Rai Sport desche telecronist de le Olimpiadi. L é chest l percors che à fat l giornalist fascian Silvano Ploner, ades una de le ousc sportive più cognosciude tel mond del freestyle, che con pascion e competenza ge à dat amò più luster ai sport mendres. Aon rejonà con el de sia cariera e de coche la é jita l’esperienza ai Jeghes Olimpics.

Silvano, co él tacà ite tie percors tel ciamp de l’informazion?
Silvano Ploner É tacà ite a scriver i articoi de le partide del Fascia ...
media/k2/galleries/31405/thumbs/Radunanza1_Rengraziament_dependenc.jpg
07 de merz 2026

L Fassa Coop anter memoria e davegnir

I sozi à aproà n bilanz con n utol de 400 mile euro te na radunanza che à pontà sui aspec storics e soziai. Tel Consei l é stat trei conferme e la neva raprejentanta de Vich Giovanna Zancanaro.
L é passà 130 egn da canche, de firé del 1896, nascea la Coprativa a Sèn Jan. N event che à segnà la storia de Fascia e che l Fassa Coop chest an l à volù uzar fora con desvalive scomenzadive, ence te la radunanza anuala.

En sabeda ai 28 de firé te palestra de le scole mesane, dedant a 470 sozi, l president Norbert Bernard à rejonà de na azienda che cogn ge star do ai aspec economics e vardar ai projec per l davegnir, ma zenza desmentiar i valores che l'à fata nascer, speran de ge la lasciar ...
media/k2/galleries/31404/thumbs/CdA_Coprativa_Moena_Radunanza.jpg
07 de merz 2026

La Coprativa de Moena no à più debite

I sozi à aproà n auter bilanz da record che moscia n faturat de 7,9 miliogn de euro e n utol de 300 mile euro. Confermà dut l Consei de Aministrazion col president Maurizio Deville.
La se à avert con n video de prejentazion de duc i colaboradores la radunanza de la Coprativa de Moena chiamada ite en sabeda ai 28 de firé te sala Simonin Maza de le scole. L vizepresident Stefano Benatti à volù i nominar un per un per ge dir n fort develpai: »Se no fossa nesc colaboradores no jissane dalonc, podassane far dute le strategie che volon ma no assane l resultat che pol auzar fora la Coprativa de Moena ancöndì« l à dit anter l batiman de duc i 187 sozi prejenc te sala. Do l salut ...
media/k2/galleries/31403/thumbs/refudames_bidons_piens.jpg
06 de merz 2026

Maor control e multes su la spartijon del refudam

Da dotrei egn la regoeta desferenzièda va en do. Con la fin de la sajon vegnarà tout demez la ciampènes verdes del vierech. La neva normativa perveit sanzions amò più granes.
Tel ultim an e mez l é stat n piorament te la calità de la regoeta desferenzièda de refudames. Enceben che la regoles sie chières e fates a saer dutintorn, amò no vegn fat la dreta spartijon e chest crea dificoltà a fèr azetèr i refudames e fèsc smaorèr i cosć de selezion e smaltiment che dapò va a pesèr su la tarifes. L vegn scrit bel e chièr te la letra che é ruèda o che ruarà chisc dis te duta la cèses de Fascia da man del ombolt de paisc, scrita en cordanza con l Comun General de Fascia.
...
media/k2/galleries/31400/thumbs/Screenshot_2026-03-05_alle_16.40.00.jpg
05 de merz 2026

Na aleanza anter scienza e comunanza

Malaties rères: »Per chi che cogn le viver duc i dis no le é per nia rare«. Mirella Florian, del diretif de la Sociazion del Trentin, ne conta de la XII Giornèda metuda a jir enstadì a Trent.
Acà n an l é nasciù la Sociazion 'Malattie Rare Trentino ETS' per didèr chi che padesc de malaties per cheles che l é più senester fèr na diagnosa, troèr na cura e finanzièr la enrescida scientifica.
L dì cernù per recordèr chesta malaties l é i 29 de firé, ajache l vegn demò vigni cater egn, ma duc i egn te chi dis vegn recordà chest argoment. Ai 27 de firé la Sociazion à endrezà aló da la Fondazion Caritro a Trent la XII Giornada Trentina Malaties Rères olache l'à dat cont de chel che l'à fat ...
media/k2/galleries/31359/thumbs/Giovanna_Zancanaro_copia.jpg
01 de merz 2026

Fassa Solidale deida trenta families

La sociazion nasciuda a Poza con Floriano Bernard compiesc 10 egn. Sia ritajon é stata touta su da Giovanna Zancanaro da Vich, i volontadives é 27 da duta la val.
Chest an la compiesc 10 egn e la l fasc con gaissa e empegn. Rejonon de Fassa Solidale, la sociazion che fèsc pèrt de Trentino Solidale, che belapontin ai 28 de jugn del 2016 la tachèa ite sia atività de regoeta e spartijon de magnadiva a termen. Fin a canche l é stat bon l responsabol l é stat Floriano Bernard da Pera, da canche l ne à lascià, l era i prumes de dezember del 2024, sia ritajon é stata tout su da Giovanna Zancanaro da Vich che va inant con n bon grop de volontadives. Chesta ...
media/k2/galleries/31358/thumbs/refuge_Bufaure_invern.jpg
01 de merz 2026

»Ence mi pare l aessa fat, se cogn bele jir inant«

L refuge Bufaure vegnarà batù ju e fat su più gran e modern. Paola Pescol e so fi Mattia ne conta si recorc leé a la strutura de familia.
L storich refuge Bufaure l’aisciuda che vegn l vegnarà batù ju, per ge lasciar lèrga a na neva strutura moderna e più sorida per chi che laora e per i ghesć. Aon intervistà Paola Pescol e Mattia Rasom de Badia, mare e fi, patrogn del refuge, che ne à contà con emozion storie e fac leé a soa utia da mont, che à passà fora duta la evoluzion de la mont de Bufaure.

Can él stat fat su l prum refuge? 
Mattia Rasom La bidonvia de Bufaure i l'aea fata su dant, ti egn ’60 e sobito do i à endrezà la ...
media/k2/galleries/31356/thumbs/QC_Terme_Dolomiti.jpg
28 de fauré 2026

L'èga de la termes deida per l'artrosi al jeneie

Fassa Terme à envià via la sperimentazion clinica per la valutazion di efec positives de la fontèna de èga da solper de Pucia.
Aede problemes de osteoartrosi al jeneie? Volede proèr na terapia con bagnes de èga da solper tel zenter QC Terme de Poza per stèr miec? Bèsta aer na zertificazion de vosc medico che chest tratament podessa jir ben per voetres e ge domanèr a Claudio Merighi: da la fin del meis de mèrz pearà via na sperimentazion clinica con 84 persones che podarà aes azes al tratament zenza aer brea de paèr nia.
La sperimentazion vegn metuda a jir da Fassa Terme, olache apede al president Claudio Bernard l ...
media/k2/galleries/31355/thumbs/feres_Piaza_giacia_Vich_Ciampian.jpg
28 de fauré 2026

Canche i jia coran coi feres

Ti egn '70/'80 na squadra de joenec fascegn fajea gare a livel nazional; i se arcedaa a Vich sul la giacia endrezada da Bruno de Martin e Dora, arcedé dant da Claudio Merighi e do da Walter Bernard de Jef.
A chisc jeghes olimpics l maor numer de medae per la Talia le é ruade da le garejade de feres de velozità. Te Fascia aldidanché no l é atlec che fasc velozità e short track, cheste discipline à ciapà pe fora per Piné, ma ti egn '70 e '80 ence chiò l era bec e beze, soraldut da Vich, che era rué a de bogn ejic ence a livel nazional. Mingol descheche aon documentà da pech su La Usc per le garejade de stroset, ence se no proprio a livel scì aut. Ampò, descheche l é sozedù per l stroset, ence l ...
media/k2/galleries/31353/thumbs/sescion_forestala_Pera_2026.jpg
27 de fauré 2026

L bosch l é mudà e la besties se adatea

I responsaboi del Ofize Distretual Forestal de Ciavaleis à chiamà ite la sescions forestales. Vegn domanà più control e atenzion su la gestion e i cantieres.
L é temp de sescions forestales e desche ogne an i responsaboi del Ofize Distretual Forestal de Ciavaleis à chiamà ite chisc dis passé i capifrazions, i aministradores, l personal forestal e i sentadins per meter dant la situazion del bosch e de la besties. L é passà oramai più che set egn da Vaia ma la pièa lascèda, dant dal tormen e do dal becherle, se pel amò la veder e la taces vetes ite per anter l bosch restarà per n bon pez. La situazion miora an do an e pian pian se podarà endò tachèr a ...
media/k2/galleries/31347/thumbs/festa_inaugurazion_Coprativa_SenJan.jpg
26 de fauré 2026

130 egn de Coprativa

Ai 23 de firé del 1896 vegnia chiamà ite la pruma radunanza per la litazions de la encèries sozièles.
»Vegn fat a saer che a Sèn Jan vegn metù su na Coprativa«. Dut l é tacà ite con n avis scempie a la comunanza, ai 13 de firé del 1896. N avis che rejonèa de na idea neva, ardida, creèr zeche ensema, per l ben de duc. Ai 20 de firé del 1896 belapontin nascea la Famiglia Cooperativa de Sèn Jan, n strument che se metea dant de didèr la jent a miorèr sia condizions de vita che era fata de fadies e stenc.

De chest vegnarà rejonà ence te la radunanza di sozi che la Coprativa chiama ite en sabeda ai 28 ...
media/k2/galleries/31315/thumbs/grop_svedeisc_Stefano_Weiss_bandieres.jpg
23 de fauré 2026

Doi bandieres dai medemi colores

La bandiera del Jämtland é valiva a chela ladina. Stefano Weiss à domanà fora na ghesta che rua da egn sun Tamion.
Podede ne dir vèlch de vo?
Mie inom l é Karin Ostberg e stae te la Svezia, te n picol paisc a 20 chilometres a ovest de Östersund, la capitala de la region del Jämtland-Härjedalen. Son nasciuda te la Svezia meridionèla ma stae tel Jämtland dal 1999. Mie om Björn enveze l é nasciù e cresciù chiò, desche sia familia da amancol doi generazions.
Vegne de spes te Fascia e Fiem. Son ruèda te chisc lesc per la pruma outa del 2002 e da enlouta son vegnuda beleche ogne an o ogne doi, percheche mie om ...
media/k2/galleries/31314/thumbs/Alessia_Cemin_laurea.jpg
22 de fauré 2026

N nef projet per la Vittorio Veneto

Alessia Cemin da Poza la se à laureà en enjegneria e architetura con na tesi su la restruturazion de l’ultima caserma de Sèn Jan.
Ai 28 de jené se à laureà Alessia Cemin da Poza che à fat l cors de laurea magistrala en enjegneria edile-architetura a l’Università de Trent. Alessia per sia tesi à cernù de fèr n aprofondiment sun n projet de restruturazion de n frabicat publich che te Fascia à tegnù auta l’atenzion de la comunanza e sun chel che se à jià fora ence la campagna litala del Comun General de Fascia per le litazion de mé del 2025. Rejonon de la caserma Vittorio Veneto. Noi aon volù n saer de più e se aon fat ...
media/k2/galleries/31309/thumbs/Recort_Vigile_Stefen_Claus.jpg
20 de fauré 2026

N Picol Prinz prejentà... e n Amich Prezious recordà

L'Union di Ladins ensema con la Scola Ladina de Fascia àdat fora la verscion fascèna de 'L Picol Prinz', traslatèda da Stefen Dell'Antonio Monech. L é stat l'ocajion per recordèr Vigile Iori, a chel che l liber é dedicà, e l é stat desche se Vigile per n trat l fossa stat amò te anter nos.
L era da n muie de egn che Stefen Dell'Antonio Monech aea enjignà na verscion ence per fascian de 'Le Petit Prince', la contia scrita da Antoine de Saint-Exupéry doventèda n picol melaur poetich bon de soscedèr, te picoi e gregn, sentimenc de amor e pèsc con sèvia lejiereza.
Chesta produzion editoriala ge é stata dedichèda a Vigile Iori, se n jit de 62 egn ai 16 de dezember del 2022, na proponeta touta su con gran piajer da l'Union di Ladins e da la Scola, doi di tenc lesc olache Vigile à lascià ...