Fascia


17 de setember 2025
Speteme, staron ensema per semper
Paolo Fontanive da Moena à scrit n libret per recordèr l leam fon con sia mère Carla Iellici, se n jita acà n an. La publicazion serf ence a sostegnir l’orfanotrofie de Fratel Elio te l’Uganda.
L raport anter mère e fi l é n raport fon, e se un di doi se mèla l leam doventa amò più strent.
L é da chest fil, che vèlch outa somea adertura vèlch da magich, che pea via la publicazion »Una bella storia tra madre e figlio, fino all’Aldilà«. N libret scrit da Paolo Fontanive da Moena do la mort de sia mère Carla Iellici, se n jita de 90 egn acà n an, de setember del 2024.
Con chest libret l autor à volù onorèr sia mère no demò coi pensieres, ma ence con n fin concret de solidarietà. Carla la ...
L raport anter mère e fi l é n raport fon, e se un di doi se mèla l leam doventa amò più strent.
L é da chest fil, che vèlch outa somea adertura vèlch da magich, che pea via la publicazion »Una bella storia tra madre e figlio, fino all’Aldilà«. N libret scrit da Paolo Fontanive da Moena do la mort de sia mère Carla Iellici, se n jita de 90 egn acà n an, de setember del 2024.
Con chest libret l autor à volù onorèr sia mère no demò coi pensieres, ma ence con n fin concret de solidarietà. Carla la ...


16 de setember 2025
Da Istà Algegra a l’Uganda
Trei touse che chest istà à fat le animadore di bec de Istà Algegra a Moena le é jite a far na esperienza te la miscion de Fratel Elio Croce.
Far na esperienza de volontariat te na miscion l é zeche che lascia l segn e che semper più joegn vel proar. Ence trei touse fasciane se à pissà de pontar demez e star per trei setemane anter i bec de l’Africa. Mattea Capaldo, Alessia Minnucci e Alice Deflorian, che via per chest istà à fat le animatore a Istà Algegra, é pontade via ai 30 de aost per jir te l’Uganda te la miscion de Fratel Elio Croce. La neva é stata data da Biju Vadagnini proprio la sera del spetacol final te Navalge.
Se pel ...
Far na esperienza de volontariat te na miscion l é zeche che lascia l segn e che semper più joegn vel proar. Ence trei touse fasciane se à pissà de pontar demez e star per trei setemane anter i bec de l’Africa. Mattea Capaldo, Alessia Minnucci e Alice Deflorian, che via per chest istà à fat le animatore a Istà Algegra, é pontade via ai 30 de aost per jir te l’Uganda te la miscion de Fratel Elio Croce. La neva é stata data da Biju Vadagnini proprio la sera del spetacol final te Navalge.
Se pel ...


15 de setember 2025
La sanità de eles per l bonstèr de duc
La assessores del Comun de Sèn Jan Mirella Florian e Lucia Dellagiacoma à endrezà na lingia de scontrèdes per condivider informazions su la cures e la neva strategies tel ciamp de la medejina.
La sanità de la eles l é sanità per duc. Con chesta paroles l Comun de Sèn Jan prejenta la neva scomenzadiva, che revèrda soraldut la femenes ma la é outa duta la comunanza.
»Desché assessore a le politiche soziale del Comun de Sèn Jan, ma ence desché femene – ne à dit l’assessora Mirella Florian – gio e Lucia Dellagiacoma aon volù scomenzar via nosc mandat col far zeche per le femene, perché pisson che la sanità de le ele no sie demò na costion medica, ma ence soziala e culturala. L é na ...
La sanità de la eles l é sanità per duc. Con chesta paroles l Comun de Sèn Jan prejenta la neva scomenzadiva, che revèrda soraldut la femenes ma la é outa duta la comunanza.
»Desché assessore a le politiche soziale del Comun de Sèn Jan, ma ence desché femene – ne à dit l’assessora Mirella Florian – gio e Lucia Dellagiacoma aon volù scomenzar via nosc mandat col far zeche per le femene, perché pisson che la sanità de le ele no sie demò na costion medica, ma ence soziala e culturala. L é na ...


14 de setember 2025
Artva e fonin, n studie de utol ence per l Socors
Andreas Rizzi de Poldin se à laureà en enjegneria eletronica a Padua con na tesi su l’analisa de le interferenze sui aparac de enrescida de chi che resta sot na levina.
Jon inant con le interviste ai joegn fascegn che se à laureà al scomenz del istà. Chest’outa aon domanà fora Andreas Rizzi de Poldin da Vich, clasc 2003, che à tout dant per sia tesi n argoment leà al Socors da mont, de chel che l fasc part da trei egn. Andreas, apede a se dar ju te Aministrazion de Comun, l é n muie atif tel volontariat e l à la pascion de la mont, defat ades l volessa doventar ence menacrep e ge jir do a le pedie de si giaves.
Che studies aste fat?
Andreas Rizzi É fat l liceo ...
Jon inant con le interviste ai joegn fascegn che se à laureà al scomenz del istà. Chest’outa aon domanà fora Andreas Rizzi de Poldin da Vich, clasc 2003, che à tout dant per sia tesi n argoment leà al Socors da mont, de chel che l fasc part da trei egn. Andreas, apede a se dar ju te Aministrazion de Comun, l é n muie atif tel volontariat e l à la pascion de la mont, defat ades l volessa doventar ence menacrep e ge jir do a le pedie de si giaves.
Che studies aste fat?
Andreas Rizzi É fat l liceo ...


14 de setember 2025
Sun Piz Boè, più freit e manco jent
L patron Guido Bernard à tanche fenì i lurieres per na neva vasca da l’èga. Chest an messèl l é stat burt e aost freit, l à nevet vint oute.
Con la fin de setember ruarà a piz ence la sajon da d’istà de la uties da mont che tirarà sia somes de coche la é jita. I conc ben segur ge vel i fèr a la fin ma che chesta no sie stat na sajon bona desche chela del an passà l é jà da poder dir.
Guido Bernard patron del refuge Capanna Piz Fassa ne à dit che »no l é stat na gran sajon, chest istà l é stat n muie più freit di autres egn. L é stat bel de jugn, ma l meis de messal l é stat burt con pievia e aost freit e burt, se l é na nigola la ...
Con la fin de setember ruarà a piz ence la sajon da d’istà de la uties da mont che tirarà sia somes de coche la é jita. I conc ben segur ge vel i fèr a la fin ma che chesta no sie stat na sajon bona desche chela del an passà l é jà da poder dir.
Guido Bernard patron del refuge Capanna Piz Fassa ne à dit che »no l é stat na gran sajon, chest istà l é stat n muie più freit di autres egn. L é stat bel de jugn, ma l meis de messal l é stat burt con pievia e aost freit e burt, se l é na nigola la ...


13 de setember 2025
L stradon sera a Sèn Jan
Dai 15 de setember no se podarà più passèr sul Pont de lejia e per jir ite per la Val se cognarà jir su envers Vich e passèr dal Pont de Pantl.
L moment de ge meter man al Pont de lejia l é zacan ruà. Dai 15 de setember chest pent sul stradon de la Dolomites, realisà del 1956 e oramai malmetù, strent e pericolous, l vegn serà. Enlouta dut l trafich che va su per la val vegn desvià ló da la rodadoa de Sèn Jan e manà su envers Vich e, do aer passà l Pont de Pantl, ju de retorn ló dal Hotel Dolomiti.
L moment de ge meter man al Pont de lejia l é zacan ruà. Dai 15 de setember chest pent sul stradon de la Dolomites, realisà del 1956 e oramai malmetù, strent e pericolous, l vegn serà. Enlouta dut l trafich che va su per la val vegn desvià ló da la rodadoa de Sèn Jan e manà su envers Vich e, do aer passà l Pont de Pantl, ju de retorn ló dal Hotel Dolomiti.


12 de setember 2025
Ciadenac-Bufaure: na strategia per l davegnir
Ai 23 de setember la doi sozietèdes de impianc farà sia radunanzes per aproèr la fujion. L Comun de Sèn Jan, azionist de duta does, à dat sie parer a favor con n document de indicazions.
La neva era stata anunzièda chest’aisciuda dai doi presidenc de la sozietèdes de impianc portamont de la val de sot, Christian Lorenz e Claudio Bernard: inant la fin de setember vegnarà chiamà ite la radunazes straordenères per aproèr la fujion anter la Bufaure e la Ciadenac.
L apuntament é stat fissà per en mèrtesc ai 23 de setember, te sala del Consei de Comun de Sèn Jan se binarà da les cinch domesdì i sozi de la Bufaure e da mesa les set chi de la Ciadenac.
Endèna n prum moment emportant ...
La neva era stata anunzièda chest’aisciuda dai doi presidenc de la sozietèdes de impianc portamont de la val de sot, Christian Lorenz e Claudio Bernard: inant la fin de setember vegnarà chiamà ite la radunazes straordenères per aproèr la fujion anter la Bufaure e la Ciadenac.
L apuntament é stat fissà per en mèrtesc ai 23 de setember, te sala del Consei de Comun de Sèn Jan se binarà da les cinch domesdì i sozi de la Bufaure e da mesa les set chi de la Ciadenac.
Endèna n prum moment emportant ...


09 de setember 2025
Rencure mie paisc
La Coa di Fantolins de Soraga se à tout su l’enciaria de bagnar na picola vanesa te Pra del Preve. N projet en colaborazion con l’Aministrazion de Comun.
Rencure mia ciasa, mie paisc, mie picol toch de Mond. Coscita l é stat scrit su la tabela de legn metuda fora te la picola vanesa torona te Pra del Preve de Soraga. E apedeju n é una con su duc i inomes di picioi de la Coa di Fantolins. Se trata de n projet nasciù belapontin dal Servije educatif de la Coa che ge à domanà a l’Aministrazion de Comun de ge dar l met ai picoi bec de rencurar chest picol tach de fiores.
Se pel lejer dut su La Usc nr 34 dai 5 de setember, che se pel troèr ence te la ...
Rencure mia ciasa, mie paisc, mie picol toch de Mond. Coscita l é stat scrit su la tabela de legn metuda fora te la picola vanesa torona te Pra del Preve de Soraga. E apedeju n é una con su duc i inomes di picioi de la Coa di Fantolins. Se trata de n projet nasciù belapontin dal Servije educatif de la Coa che ge à domanà a l’Aministrazion de Comun de ge dar l met ai picoi bec de rencurar chest picol tach de fiores.
Se pel lejer dut su La Usc nr 34 dai 5 de setember, che se pel troèr ence te la ...


07 de setember 2025
La ‘Scola te ciasa’ à tramudà a Cianacei
La sociazion va inant con la gaissa e l empegn de smaorèr l bagai de cognoscenzes di bec.
La va inant ence con chest nef an de scola la scola parentala ‘Scola te ciasa’ che era stata metuda su a Soraga e che da chest an la se à tramudà a Cianacei coi medemi bec de la populères di egn passé. La persones che l é restà les aea piajer de jir inant con la sociazion e les à chierì n nef post per fèr scola. »Se aon troà fora de n bel nia a cogner chierir na senta neva – ne à dit Gladia Debertol – e zenza la fondadora originèla. Ma ajache l é na sociazion formalisèda l era n pecià la ...
La va inant ence con chest nef an de scola la scola parentala ‘Scola te ciasa’ che era stata metuda su a Soraga e che da chest an la se à tramudà a Cianacei coi medemi bec de la populères di egn passé. La persones che l é restà les aea piajer de jir inant con la sociazion e les à chierì n nef post per fèr scola. »Se aon troà fora de n bel nia a cogner chierir na senta neva – ne à dit Gladia Debertol – e zenza la fondadora originèla. Ma ajache l é na sociazion formalisèda l era n pecià la ...


06 de setember 2025
Istà Algegra, na gran familia śala e pomaranc
Se à serà su col spetacol final te teater de Navalge l projet de animazion de Spazio Tempo con 260 bec e beze e 20 animatores
Se à serà su le coltrine de n’autra edizion de Istà Algegra, n’autra edizion speziala che à viventà i dis de messal e aost de passa 200 bec e beze de Moena, Soraga e ence valch forest che stasc chisc doi meisc te val. La se à serà su con l bel spetacol final endrezà te teater de Navalge en vender ai 29 de aost dal titol »Bar Istà« che à vedù la partezipazion de n centené de bec e beze anter atores e chi che se à cruzià de dut chel che serf dovia. L copion chest’outa à metù dant la storia de la ...
Se à serà su le coltrine de n’autra edizion de Istà Algegra, n’autra edizion speziala che à viventà i dis de messal e aost de passa 200 bec e beze de Moena, Soraga e ence valch forest che stasc chisc doi meisc te val. La se à serà su con l bel spetacol final endrezà te teater de Navalge en vender ai 29 de aost dal titol »Bar Istà« che à vedù la partezipazion de n centené de bec e beze anter atores e chi che se à cruzià de dut chel che serf dovia. L copion chest’outa à metù dant la storia de la ...


06 de setember 2025
Taca te Fascia la scola de l’inclujion
L Sorastant Corradini: »La scola publica la é per duc e cognon esser bogn de valorisar chi che ruarà ai livie più auc de la cariera academica e chi che farà n percors stravardà de inseriment al lurier«.
Do la provinzia de Busan, che l’à tacà per pruma, ai 10 de setember aur si ujes ence la Scola Ladina de Fascia. Aon rejonà de neves e prioritèdes per la gran istituzion formativa de val col Sorastant Federico Corradini.
Peon via da la situazion di dozenc: co siede metui?
Sion metui mingol miec che l an passà, aon valch dozent che l é jit en ruolo te le mesane e é podù confermar zachei che aea n contrat a temp determinà, aldò de la lege provinziala nr 5 del 2006.
L an passà l era stat dit che ...
Do la provinzia de Busan, che l’à tacà per pruma, ai 10 de setember aur si ujes ence la Scola Ladina de Fascia. Aon rejonà de neves e prioritèdes per la gran istituzion formativa de val col Sorastant Federico Corradini.
Peon via da la situazion di dozenc: co siede metui?
Sion metui mingol miec che l an passà, aon valch dozent che l é jit en ruolo te le mesane e é podù confermar zachei che aea n contrat a temp determinà, aldò de la lege provinziala nr 5 del 2006.
L an passà l era stat dit che ...


05 de setember 2025
I Studafech fèsc proes de socors te l’èga
L grop del Distret de socors fluvial se troa ogne 15 dis per fèr simulazions de intervent e per miorèr sia formazion.
I é de 25 e i se troa ogne chinesc dis per fèr ejercitazions te l’èga. L é i Studafech del Distret de Fascia che fèsc pèrt del grop de socors fluvial che da chest’aisciuda passèda i à ciapà ite a fèr n arcedament mirà a se miorèr semper de più te la prateghes del socors te l’èga. »Sion ponté via con n grop de volontadives demò da Soraga – ne à dit l Ispetor Alessandro Pellegrin – olache en dotazion del corp aon ence la barca e l gomon per far chesta sort de intervenc. Col temp aon vedù che se ...
I é de 25 e i se troa ogne chinesc dis per fèr ejercitazions te l’èga. L é i Studafech del Distret de Fascia che fèsc pèrt del grop de socors fluvial che da chest’aisciuda passèda i à ciapà ite a fèr n arcedament mirà a se miorèr semper de più te la prateghes del socors te l’èga. »Sion ponté via con n grop de volontadives demò da Soraga – ne à dit l Ispetor Alessandro Pellegrin – olache en dotazion del corp aon ence la barca e l gomon per far chesta sort de intervenc. Col temp aon vedù che se ...


05 de setember 2025
L salut a P. Chrétien: »Ciao don!«
La parochies de don Andrea à saludà P. Chrétien Tadjikam Sonta Mada, che va de retorn tel Camerun.
L é temp de mudamenc e de saluc, per i fidei de Fascia, e soraldut per la val de sot. Giusta te n meis les cognarà saludèr l piovan don Andrea Malfatti, che l se n jirà da Fascia do aer ret per 11 egn la 5 parochies de Soraga, Vich, Poza, Pera e Mazin per jir a rejer doi parochies a Rorei. Ma jà en domenia ai 31 de aost l é stat na dì de saluc. A Pera l é stat endrezà la festa de desgorta de P. Chrétien Tadjikam Sonta Mada (protagonist de l’intervista ‘Dantcà y danapert’ sul numer passà de nosc ...
L é temp de mudamenc e de saluc, per i fidei de Fascia, e soraldut per la val de sot. Giusta te n meis les cognarà saludèr l piovan don Andrea Malfatti, che l se n jirà da Fascia do aer ret per 11 egn la 5 parochies de Soraga, Vich, Poza, Pera e Mazin per jir a rejer doi parochies a Rorei. Ma jà en domenia ai 31 de aost l é stat na dì de saluc. A Pera l é stat endrezà la festa de desgorta de P. Chrétien Tadjikam Sonta Mada (protagonist de l’intervista ‘Dantcà y danapert’ sul numer passà de nosc ...


04 de setember 2025
Let’s stick ladin: chi sarèl i trei venjidores?
Sarede vo a l dezider! Su la piata Instagram de la sociazion vegn endrezà la litazions del concors endrezà per i 70 egn e duc pel tor pèrt.
Da Sènta Maria Maor se à serà su l temp per manèr ite i filmac coscì da poder tor pèrt al concors Let’s stick ladin! N soul obietif: valorisèr a na moda gustegola i adesives fac fèr da la sociazion en ocajion de si setant’egn. Pèstres da color, bandieres ladines e fascènes é doventé donca protagonisć de 13 curc filmac, con o zenza musega, che se ‘dèsc batalia’ per venjer i trei pesć metui dant: na facera, n tremol e na maia ladina.
I partezipanc i se à pissà dalbon modes desferentes per ...
Da Sènta Maria Maor se à serà su l temp per manèr ite i filmac coscì da poder tor pèrt al concors Let’s stick ladin! N soul obietif: valorisèr a na moda gustegola i adesives fac fèr da la sociazion en ocajion de si setant’egn. Pèstres da color, bandieres ladines e fascènes é doventé donca protagonisć de 13 curc filmac, con o zenza musega, che se ‘dèsc batalia’ per venjer i trei pesć metui dant: na facera, n tremol e na maia ladina.
I partezipanc i se à pissà dalbon modes desferentes per ...


02 de setember 2025
A seèr sa mont… recorc da chi egn
Pierangelo Pitscheider ne conta de sia familia, de la vita da bacan e soraldut de canche da joenet l jia sa mont a fèr fegn, ence uré.
L é semper gustegol poder se fermèr n medeat a tor su vèlch recort da chi egn e dapodò sessaben i spartir coi letores de La Usc. L é temp da d’istà e de jir a fèr fegn. Enstadì sion jic a troèr Pierangelo Pitscheider, cognosciù te paisc desche Pelegna, fi de Enrico de Engel Rocia e Elisabetta Fosco, Beta de Janmaria… dita ence l’ameda Beta vedù che l à abù passa 30 nevoes.
Pierangelo, a l’anagrafe giust proprio Gilberto, à tout te man na fauc per la pruma outa de diesc egn e dut istà l jia ite ...
L é semper gustegol poder se fermèr n medeat a tor su vèlch recort da chi egn e dapodò sessaben i spartir coi letores de La Usc. L é temp da d’istà e de jir a fèr fegn. Enstadì sion jic a troèr Pierangelo Pitscheider, cognosciù te paisc desche Pelegna, fi de Enrico de Engel Rocia e Elisabetta Fosco, Beta de Janmaria… dita ence l’ameda Beta vedù che l à abù passa 30 nevoes.
Pierangelo, a l’anagrafe giust proprio Gilberto, à tout te man na fauc per la pruma outa de diesc egn e dut istà l jia ite ...


01 de setember 2025
Podone fèr miec?
Tel jir stroz per noscia val ne sozet bendeché a duc de veder vèlch che ge dèsc na burta parbuda al paesaje.
Te la rubrica "Cartolines da Fascia" tolon su la segnalazions che ne rua de nesc letores: l obietif no l é chel de cusèr nesciugn, ma de envièr chi che ge pervegn o che pel fèr vèlch, a rencurèr più delvers nesc paijes. Na bela parduda l é na bela cartolina.
Chest’outa ge lascion lèrga a na segnalazion che rua da na persona che à n cartier a Poza e la vegn chiò en ferie da n muie de egn. L retrat moscia la strèda de Meida, visavì piaz Deodat de Dolomieu (olache l é la speziaria). Chiò no l é ...
Te la rubrica "Cartolines da Fascia" tolon su la segnalazions che ne rua de nesc letores: l obietif no l é chel de cusèr nesciugn, ma de envièr chi che ge pervegn o che pel fèr vèlch, a rencurèr più delvers nesc paijes. Na bela parduda l é na bela cartolina.
Chest’outa ge lascion lèrga a na segnalazion che rua da na persona che à n cartier a Poza e la vegn chiò en ferie da n muie de egn. L retrat moscia la strèda de Meida, visavì piaz Deodat de Dolomieu (olache l é la speziaria). Chiò no l é ...


31 de agost 2025
La storia curiousa de Giusef Brunel Cecat
Endana la seconda vera l é stat Dolmetscher su la ferata a Belun e l à salvà n muie de jent dai rastrelamenc.
Giusef Brunel l era l secondo di 5 fies de Tone Brunel (1859-1916), cognosciù col sorainom de Losch, maridà con Agnola Brunel (1878-1953). L sorainom Losch l é jit fora ajache a Agnola i ge dijea la Riza per si ciavei ricioc. Tone l luraa desche stradarol e l é mort del 1916, la giava Agnola la é restada vedova en temp de vera con 5 fies picoi.
Ajache l era orfen de pare, Giusef enveze che far l servije melitar l à podù jir coi Carabinieres, dant a la scola di Carabinieres a Torin e ...
Giusef Brunel l era l secondo di 5 fies de Tone Brunel (1859-1916), cognosciù col sorainom de Losch, maridà con Agnola Brunel (1878-1953). L sorainom Losch l é jit fora ajache a Agnola i ge dijea la Riza per si ciavei ricioc. Tone l luraa desche stradarol e l é mort del 1916, la giava Agnola la é restada vedova en temp de vera con 5 fies picoi.
Ajache l era orfen de pare, Giusef enveze che far l servije melitar l à podù jir coi Carabinieres, dant a la scola di Carabinieres a Torin e ...


30 de agost 2025
»Volee far la tesi su valch che sente mie«
Serena Francesconi l’à cernù de portèr la poejies de Francesco del Garber desche tem per sia tesi de laurea e l’à giusta fenì na esperienza de lurier con l’Union di Ladins.
Serena Francesconi l é na tousa del 2003 da Pera che, do aer fat l liceo di lengac a Sèn Jan, ai 24 de messal la se à laureà te la facoltà de Letre e filosofia de Trent tel cors de studies storics e filologics leterares, con na tesi sui scric de Francesco Dezulian del Garber e a la discuscion la se à vadagnà n bel 30. Endana la é ence doventada conseiera de Comun a Sèn Jan e chest istà l’à ence lurà con l’Union di Ladins de Fascia. Ge aon domanà valch de cheste esperienze
Serena, ne diste valch ...
Serena Francesconi l é na tousa del 2003 da Pera che, do aer fat l liceo di lengac a Sèn Jan, ai 24 de messal la se à laureà te la facoltà de Letre e filosofia de Trent tel cors de studies storics e filologics leterares, con na tesi sui scric de Francesco Dezulian del Garber e a la discuscion la se à vadagnà n bel 30. Endana la é ence doventada conseiera de Comun a Sèn Jan e chest istà l’à ence lurà con l’Union di Ladins de Fascia. Ge aon domanà valch de cheste esperienze
Serena, ne diste valch ...


30 de agost 2025
Chi festii sun Pian
Rosina de Tita Baranchie ne conta de doi retrac touc fora da na crigna de recorc.
»No saon canche i à scomenzà a fèr i prumes cianons da l’èga per vidèr l'èga al paisc e ence pa magari da bon dalènc« scrivea coscì Simon de Giulio, »ma de segur l é un dotreicent egn. Dant i jia demò coi crazedie e l ciampedon te la fontèna o tel ruf che l era più davejin. Ló che l era possibol e che l era de sora ju revel, i se la vidèa con salaes fin davejin da cèsa«. Gran cainèdes donca per menèr a cèsa èga, canche amò la no vegnia fora da spina de gran vendeta. Ampò enstadì no ve rejonon ...
»No saon canche i à scomenzà a fèr i prumes cianons da l’èga per vidèr l'èga al paisc e ence pa magari da bon dalènc« scrivea coscì Simon de Giulio, »ma de segur l é un dotreicent egn. Dant i jia demò coi crazedie e l ciampedon te la fontèna o tel ruf che l era più davejin. Ló che l era possibol e che l era de sora ju revel, i se la vidèa con salaes fin davejin da cèsa«. Gran cainèdes donca per menèr a cèsa èga, canche amò la no vegnia fora da spina de gran vendeta. Ampò enstadì no ve rejonon ...


29 de agost 2025
Degnità, te duta la vita e te sie compiment
La scontrèdes de ‘Ispirazions d’istà’ se à serà su con n confront fon e rich de sensibilità e emozion sun n argoment delicat, chel de la fin de la vita, vardà sot desvalives aspec da cater reladores desferenc.
»Per me ‘fin de vita’ no l é la paroles giustes: la mort l é l compiment, no la fin de la vita.« L lo à dit l piscop de Trent Lauro Tisi en jebia ai 21 de aost, te la scontrèda dal titol ‘Il coraggio di una scelta’ te teater del oratorie de Poza, al ultim de la lingia de apuntamenc de chest an de ‘Ispirazions d’istà’.
Don Lauro, descheche el enstes à dit foraldret, l volea vardèr la delicata costion metuda chela sera sun desch da n pont de veduda uman più che religious, da persona e no da preve ...
»Per me ‘fin de vita’ no l é la paroles giustes: la mort l é l compiment, no la fin de la vita.« L lo à dit l piscop de Trent Lauro Tisi en jebia ai 21 de aost, te la scontrèda dal titol ‘Il coraggio di una scelta’ te teater del oratorie de Poza, al ultim de la lingia de apuntamenc de chest an de ‘Ispirazions d’istà’.
Don Lauro, descheche el enstes à dit foraldret, l volea vardèr la delicata costion metuda chela sera sun desch da n pont de veduda uman più che religious, da persona e no da preve ...