Fascia
04 de messel 2026
A Cianacei la mendranza domana di cantieres e del trafich sui jouves
Te Comun de Cianacei la mendranza à portà dant interogazions en cont di cantieres e de desvaliva situazions da comedèr te paisc e del trafich sui jouves e na mozion sui ‘Super Mondièi de ziclism’ del 2031.
Tel ultim Consei de Comun de Cianacei l é stat tout dant segnalazions del grop de mendranza ‘Canazei Comunità e Progresso’, che aea uzà fora na lingia de situazions, con tant de retrat apede, de strèdes, tombins, marciapees e sparangoles de paisc che con pech podessa vegnir comedà. L’Aministrazion à tout su con favor l spirit propositif de la mendranza e l’à fat a saer che duc i ponc uzé fora tel document é stac touc su dai ofizies competenc, per la maor pèrt l é jà stat dat su ence la encèries ...
Tel ultim Consei de Comun de Cianacei l é stat tout dant segnalazions del grop de mendranza ‘Canazei Comunità e Progresso’, che aea uzà fora na lingia de situazions, con tant de retrat apede, de strèdes, tombins, marciapees e sparangoles de paisc che con pech podessa vegnir comedà. L’Aministrazion à tout su con favor l spirit propositif de la mendranza e l’à fat a saer che duc i ponc uzé fora tel document é stac touc su dai ofizies competenc, per la maor pèrt l é jà stat dat su ence la encèries ...
04 de messel 2026
Moena à festejà sie patron Sèn Vile
La messa é stata zelebrada da don Valentino Chiocchetti en ocajion de si 70 egn de ordenazion.
En vender ai 26 de jugn la comunanza de Moena à festejà sie sènt patron Sèn Vile. Dotrei museganc à descedà fora l paisc jà bel bonora e dapò entorn le nef ensema ai Scizeres i à passà fora l zenter fin tedant a la statua del sudà te piaz Ramon olache i se à fermà per n picol moment ofizial de recordanza.
Dant le 10, ensema a le sociazion de paisc, i é jic a tor i preves e le autorità tedant calonia per i compagnar fin te gejia. Chest an sun utar apede a don Gianni Damolin l era don Devis ...
En vender ai 26 de jugn la comunanza de Moena à festejà sie sènt patron Sèn Vile. Dotrei museganc à descedà fora l paisc jà bel bonora e dapò entorn le nef ensema ai Scizeres i à passà fora l zenter fin tedant a la statua del sudà te piaz Ramon olache i se à fermà per n picol moment ofizial de recordanza.
Dant le 10, ensema a le sociazion de paisc, i é jic a tor i preves e le autorità tedant calonia per i compagnar fin te gejia. Chest an sun utar apede a don Gianni Damolin l era don Devis ...
04 de messel 2026
Gries va inant con Silverio Pezzei
Fèr su da nef la Baita al Parco e enjignèr n chiosch al Ciuch l é i lurieres maores che l Comitat, dut confermà, é do a portèr inant.
Duc i componenc del Comitat che à ret la Frazion de Gries é stac confermé te la ultima litazions: Silverio Pezzei, Carlo Fosco, Alessandro Dantone, Mariano Cloch e Marco Dellantonio i sarà amò ensema per l terzo mandat a se cruzièr de la gestion de l'ASUC e a cef sarà semper Silverio Pezzei. Su la nomina del capofrazion no l era de gregn dubies, vedù che sun 131 capifech che à lità ben 116 i ge à dat la stima. Per Pezzei chest l é l quinto mandat te la Frazion de Gries e l quarto desche ...
Duc i componenc del Comitat che à ret la Frazion de Gries é stac confermé te la ultima litazions: Silverio Pezzei, Carlo Fosco, Alessandro Dantone, Mariano Cloch e Marco Dellantonio i sarà amò ensema per l terzo mandat a se cruzièr de la gestion de l'ASUC e a cef sarà semper Silverio Pezzei. Su la nomina del capofrazion no l era de gregn dubies, vedù che sun 131 capifech che à lità ben 116 i ge à dat la stima. Per Pezzei chest l é l quinto mandat te la Frazion de Gries e l quarto desche ...
03 de messel 2026
Stefano Bernard Napoli, nef capofrazion de Penìa
L Comitat no é stat a una su la nomines. Stefano Salvador se à tirà fora, a sie post va endò ite Sabrina Daprai.
Ai 16 de mé te la litazions de la Frazions de Penìa e apede ai veies componenc Stefano Salvador de Stochier, capofrazion da dant, Stefano Bernard Napoli, Paolo Verra de Pilon e Simone Valeruz Crust l é ruà ite ence Marco Verra de Pilon al post de Sabrina Daprai. Entorn la metà de jugn se à troà l Comitat per litèr l capofrazion e con 3 stimes sun 5 l é stat lità Stefano Bernard Napoli. »Gé fosse stat a la leta per jir inant desche capofrazion – ne à dit Stefano Salvador – se aane metù endò duc ...
Ai 16 de mé te la litazions de la Frazions de Penìa e apede ai veies componenc Stefano Salvador de Stochier, capofrazion da dant, Stefano Bernard Napoli, Paolo Verra de Pilon e Simone Valeruz Crust l é ruà ite ence Marco Verra de Pilon al post de Sabrina Daprai. Entorn la metà de jugn se à troà l Comitat per litèr l capofrazion e con 3 stimes sun 5 l é stat lità Stefano Bernard Napoli. »Gé fosse stat a la leta per jir inant desche capofrazion – ne à dit Stefano Salvador – se aane metù endò duc ...
03 de messel 2026
Sèn Jan e Soraga à festejà si Sènc patrons
La comunanzes de Vich, Poza e Pera à onorà l patron de la Pieif e del Comun. A Sèn Jan e a Soraga l é stat festejà don Mario per si 35 egn de sacerdozie e Soraga se à strent ence apede a don Giovanni Rossi, preve da 65 egn.
La comunanza parochiala del Comun de Sèn Jan se à binà en mercol ai 24 de jugn per prear sie sènt patron. Da le ot da sera l é pontà via la procescion dal Comun General de Fascia con dantfora i confalogn, la Musega da Vich, la statua del Sènt portada dai Monesc de Sèn Jan, i preves e la jent. Don Mario Bravin à zelebrà messa uzan fora l ejempie de Sèn Jan Batista.
Temp de sagra ence per la comunanza parochiala de Soraga che en lunesc ai 29 de jugn se à binà te gejia per prear si Sènc ...
La comunanza parochiala del Comun de Sèn Jan se à binà en mercol ai 24 de jugn per prear sie sènt patron. Da le ot da sera l é pontà via la procescion dal Comun General de Fascia con dantfora i confalogn, la Musega da Vich, la statua del Sènt portada dai Monesc de Sèn Jan, i preves e la jent. Don Mario Bravin à zelebrà messa uzan fora l ejempie de Sèn Jan Batista.
Temp de sagra ence per la comunanza parochiala de Soraga che en lunesc ai 29 de jugn se à binà te gejia per prear si Sènc ...
02 de messel 2026
Gabriele Detomas l é l nef capofrazion de Poza
Do le litazion dai 17 de mé, che à confermà l Comitat da dant, i 5 componenc se à binà e i ge à dat la enciaria maora al più lità, che l tol l testamonech da Bernardino Zulian.
Ai 17 de mé i capifech de Poza, chiamé a litar l nef Comitat de la Frazion, ge à dat fiduzia a duc i componenc che aea aministrà l'ASUC ti ultimes 5 egn: Bernardino Zulian de Cuz che l era capofrazion, Gabriele Detomas dal Ansol, Marco Locatin de Patron, Massimiliano Rasom de Rajum e Fernando Cincelli de Jina. En dut i à concostà ben 620 stimes, beleche 100 più che jai 5 egn, enceben che chest an sie stat de autre persone che se à metù a la leta. L maor ejit, con ben 149 stime, l é stat per ...
Ai 17 de mé i capifech de Poza, chiamé a litar l nef Comitat de la Frazion, ge à dat fiduzia a duc i componenc che aea aministrà l'ASUC ti ultimes 5 egn: Bernardino Zulian de Cuz che l era capofrazion, Gabriele Detomas dal Ansol, Marco Locatin de Patron, Massimiliano Rasom de Rajum e Fernando Cincelli de Jina. En dut i à concostà ben 620 stimes, beleche 100 più che jai 5 egn, enceben che chest an sie stat de autre persone che se à metù a la leta. L maor ejit, con ben 149 stime, l é stat per ...
02 de messel 2026
Dalbon chest om l era n fi de Die
Gran emozion per l ultim salut a don Carlo Crepaz te gejia del Sacro Cher. L Piscop Tisi à vidà la zelebrazion e recordà l preve fascian ence l dì do, te la messa grana de Sèn Vile tel dom e a Pinzolo.
»Die mie, Die mie, perché me aste arbandonà?« Chesta invocazion à ressonà te gejia del Sacro Cher en jebia ai 25 de jugn, al scomenz de la messa de cumià cristian per don Carlo Crepaz, mort de colp de 61 egn doi dis dant. En vea de la festa grana per l patron de la Diozesa, l Piscop de Trent don Lauro Tisi é ruà a Cianacei e apontin con chesta paroles l à orì la zelebrazion. Sia ousc forta é doventèda, l à dit el enstes »na ousc serèda da n gran peron, desche chel metù dedant al sepolcher de ...
»Die mie, Die mie, perché me aste arbandonà?« Chesta invocazion à ressonà te gejia del Sacro Cher en jebia ai 25 de jugn, al scomenz de la messa de cumià cristian per don Carlo Crepaz, mort de colp de 61 egn doi dis dant. En vea de la festa grana per l patron de la Diozesa, l Piscop de Trent don Lauro Tisi é ruà a Cianacei e apontin con chesta paroles l à orì la zelebrazion. Sia ousc forta é doventèda, l à dit el enstes »na ousc serèda da n gran peron, desche chel metù dedant al sepolcher de ...
30 de jugn 2026
Aede mai metù l bedoi tel ris?
N piat de ris da bedoi, formai de ciaura e sos de cerf l é la rezeta che ne sporc chest meis su La Usc l chef Sandro Favè: na proponeta fora de anter ma leèda a noscia tera.
«Chest l é l piat de chest meis dedicà al bedoi - disc Favé - na pianta da la gran proprietèdes benefiches, soraldut chela de desentesseèr, magari do la feries pel esser de aiut al corp.L é demò da stèr ascorc se se é alergics al bedoi, tropa outes no se ge peissa. N salut e bon petit.»
Podede lejer dut su La Usc stampèda dai 26 de jugn da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
«Chest l é l piat de chest meis dedicà al bedoi - disc Favé - na pianta da la gran proprietèdes benefiches, soraldut chela de desentesseèr, magari do la feries pel esser de aiut al corp.L é demò da stèr ascorc se se é alergics al bedoi, tropa outes no se ge peissa. N salut e bon petit.»
Podede lejer dut su La Usc stampèda dai 26 de jugn da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
29 de jugn 2026
I à robà te Caserma di Studafech de Vac
I à sbregà ite la not anter sabeda e domenia e i se à portà demez la pinza idraulica.
La not anter sabeda e domenia i à sbregà ite te Caserma di Studafech de Vac via Pera e i à robà la pinza idraulica. »Se n aon ascort en lunesc bonora – ne à dit l Comandant Andrea Winterle – i à rot ite na fenestra del porton tedant, i é jic enter le machine e i cerì fora proprio la pinza idraulica e la troncatrice a bateria, art che i dora canche i va stroz a robar. Da le telecamere aon vedù che i era de doi con n capuc sul ciaf. Aon alertà i Carabinieres che i é do che fasc enrescide. Per i ...
La not anter sabeda e domenia i à sbregà ite te Caserma di Studafech de Vac via Pera e i à robà la pinza idraulica. »Se n aon ascort en lunesc bonora – ne à dit l Comandant Andrea Winterle – i à rot ite na fenestra del porton tedant, i é jic enter le machine e i cerì fora proprio la pinza idraulica e la troncatrice a bateria, art che i dora canche i va stroz a robar. Da le telecamere aon vedù che i era de doi con n capuc sul ciaf. Aon alertà i Carabinieres che i é do che fasc enrescide. Per i ...
28 de jugn 2026
Neva-Fascia: doi comunanzes adum
L’Union di Ladins de Fascia endreza en sabeda ai 4 de messèl da les 16.00 na scontrèda culturèla en colaborazion col Bildungsausschuss de Neva fora al ‘Grand Hotel Carezza’.
I raporc anter Fascia e Neva va en do tel temp veior de nesc crosaves. L inom enstes de Neva, chiamèda enscin al XIX centené Nova Latina o Nova Ladina, conta de n passà leà a dopia fun coi ladins, situazion che, enceben la spartijon te doi provinzies desvalives e la desferenza de lengaz che se fèsc inant semper più fona, seghita a jir inant ence anchecondì te desvalives ciampes.
Belimpont l’Union di Ladins se à pissà de endrezèr n event a sotrissèr e zelebrèr i raporc strenc de chesta doi ...
I raporc anter Fascia e Neva va en do tel temp veior de nesc crosaves. L inom enstes de Neva, chiamèda enscin al XIX centené Nova Latina o Nova Ladina, conta de n passà leà a dopia fun coi ladins, situazion che, enceben la spartijon te doi provinzies desvalives e la desferenza de lengaz che se fèsc inant semper più fona, seghita a jir inant ence anchecondì te desvalives ciampes.
Belimpont l’Union di Ladins se à pissà de endrezèr n event a sotrissèr e zelebrèr i raporc strenc de chesta doi ...
27 de jugn 2026
La pitura più auta de la Dolomites
L artist Claus Soraperra à depent fac e protagonisć de la storia de la Marmolèda su n parei daite te la utia Ponta Penia.
»Respetea tia tera, rejona con tia natura«, chest l é l pensier che ge é vegnù tel cef a Claus Soraperra canche Aurelio Soraruf ge à domanà da ca vèlch setemèna de fèr n depent te Capanna Ponta Penìa. Sul parei a nord de la utia, chel più freit, l é stat tout ju l parei de legn veie e l é stat metù su sul daite n mantel de isolazion: l é restà demò n parei bianch de tulins e dachelavia l patron l se à pissà de embastir via vèlch col artist.
Te cater e cater ot la é stata fata: Claus s’à enjignà ...
»Respetea tia tera, rejona con tia natura«, chest l é l pensier che ge é vegnù tel cef a Claus Soraperra canche Aurelio Soraruf ge à domanà da ca vèlch setemèna de fèr n depent te Capanna Ponta Penìa. Sul parei a nord de la utia, chel più freit, l é stat tout ju l parei de legn veie e l é stat metù su sul daite n mantel de isolazion: l é restà demò n parei bianch de tulins e dachelavia l patron l se à pissà de embastir via vèlch col artist.
Te cater e cater ot la é stata fata: Claus s’à enjignà ...
27 de jugn 2026
Piantèr piantins, adum per bosch e comunanza
L Comitat de Festa ta Mont à endrezà na dì con volontadives per embosćèr ite Col dal Larsc, colaboran con la Frazion, i spions del bosch e Elel Ceramica.
I era de beleche na cincantina i volontères che en sabeda ai 13 de jugn se à binà da mesa les nef da doman ló dal Pont de le Chieve al scomenz de la Val de Sèn Nicolò, per jir a piantèr piantins. Gregn e picoi volontadives, atrezé con maneces, pich o leverin o ence demò con paletes da ort, i à tout su l envit del Comitat Festa ta Mont de jir a dèr na man. »N picol grop de joegn che ne stasc do su Instagram l é adertura vegnù su aposta da Busan a ne dar na man« ne à dit la presidenta del Comitat ...
I era de beleche na cincantina i volontères che en sabeda ai 13 de jugn se à binà da mesa les nef da doman ló dal Pont de le Chieve al scomenz de la Val de Sèn Nicolò, per jir a piantèr piantins. Gregn e picoi volontadives, atrezé con maneces, pich o leverin o ence demò con paletes da ort, i à tout su l envit del Comitat Festa ta Mont de jir a dèr na man. »N picol grop de joegn che ne stasc do su Instagram l é adertura vegnù su aposta da Busan a ne dar na man« ne à dit la presidenta del Comitat ...
26 de jugn 2026
Segureza sul lurier, duc cogn fèr la formazion
Con de mé de chest an l é jit en doura la neva desposizion pervedudes da la Cordanza Stat Regions aproèda del 2025. Aon domanà fora Tiziana Pini, soul ent de formazion acredità da la Provinzia de Trent te Fascia.
»I morc sul lurier l é na ferida per duta la comunità e cogn esser n armoniment a do a do per istituzions e pèrts sozièles«. Lo à dit l president de la Republica Sergio Mattarella te n messaje envià enstadì a la presidenta de la Comiscion parlamentèra de enrescida su la condizions del lurier te la Tèlia Chiara Gribaudo. L president Mattarella l é entervegnù ai 18 de jugn a la prejentazion de la relazion de la Comiscion su la tragedia de Casteldaccia stata de mé del 2024 olache l é mort 5 ...
»I morc sul lurier l é na ferida per duta la comunità e cogn esser n armoniment a do a do per istituzions e pèrts sozièles«. Lo à dit l president de la Republica Sergio Mattarella te n messaje envià enstadì a la presidenta de la Comiscion parlamentèra de enrescida su la condizions del lurier te la Tèlia Chiara Gribaudo. L president Mattarella l é entervegnù ai 18 de jugn a la prejentazion de la relazion de la Comiscion su la tragedia de Casteldaccia stata de mé del 2024 olache l é mort 5 ...
24 de jugn 2026
La Coprativa de Vich vel restar te paisc, ensema a si sozi
La direzion à envià i sentadins a na scontrada per rejonar ensema sul davegnir de la boteiga. L’intenzion l é de tegnir avert ma la jent cogn mosciar che la ge tegn a soa filiala.
L era pien sala del Oratorie de Vich en martesc sera ai 23 de jugn. Sarà stat 140 persone, beleche dute de paisc, che à tout su l envit de la Coprativa de Fascia per rejonar del davegnir de la filiala de Vich. L era jit stroz la ciacola che i aessa volù la serar, ciacola sobito chietada via dal president Norbert Bernard e dal diretor David Pisoni che à dit bel chiar che »la volontà l é chela de mantegnir l presidie comerzial a Vich.« Ma co éla donca che l é stat chiamà ite i sentadins? »Aon ...
L era pien sala del Oratorie de Vich en martesc sera ai 23 de jugn. Sarà stat 140 persone, beleche dute de paisc, che à tout su l envit de la Coprativa de Fascia per rejonar del davegnir de la filiala de Vich. L era jit stroz la ciacola che i aessa volù la serar, ciacola sobito chietada via dal president Norbert Bernard e dal diretor David Pisoni che à dit bel chiar che »la volontà l é chela de mantegnir l presidie comerzial a Vich.« Ma co éla donca che l é stat chiamà ite i sentadins? »Aon ...
24 de jugn 2026
Mostra del artist ladin Lois Rottonara – ROTT
L'Union di Ladins de Fascia sporc na bela perferida artistica per chest istà: ai 27 de jugn la pruma inaudazion tel tobià del president Brunel via Val a Vich.
L’Union di Ladins de Fascia à cernù l paisc de Vich e più avisa l bel tobià del president Fernando Brunel a Val per endrezèr mostres de èrt de artisć ladins.
Se ponta via en sabeda ai 27 de jugn co l’inaudazion de la mostra Liëndes ladines dles Dolomites del artist badiot Lois Rottonara – ROTT da La Ila, che restarà averta enscin ai 25 de messèl duc i dis da les cater a les set domesdì.
Chest artist met ensema tradizion e contemporaneità tras sia pitura, sie zipièr e sia ...
L’Union di Ladins de Fascia à cernù l paisc de Vich e più avisa l bel tobià del president Fernando Brunel a Val per endrezèr mostres de èrt de artisć ladins.
Se ponta via en sabeda ai 27 de jugn co l’inaudazion de la mostra Liëndes ladines dles Dolomites del artist badiot Lois Rottonara – ROTT da La Ila, che restarà averta enscin ai 25 de messèl duc i dis da les cater a les set domesdì.
Chest artist met ensema tradizion e contemporaneità tras sia pitura, sie zipièr e sia ...
23 de jugn 2026
Ne à lascià don Carlo Crepaz
L se à sentù mèl anché domesdì endèna che l jia con la roda anter Pinzolo e Carisolo. Nia à joà i socorsc rué sul post.
La se à slarià fora en prescia la burta neva ence te Fascia e soraldut anter sia jent a Cianacei. Anché domesdì ne à lascià don Carlo Crepaz. L se à sentù mèl endèna che l jia con la roda, nia à joà i socorsc rué en prescia sul post, anter Pinzolo e Carisolo.
Don Carlo, nasciù al prum de jené del 1965, l era stat ordenà preve a Trent ai 26 de jugn del 1990. Do i prumes egn desche vicarie pastoral a Perjen dal 1990 al 1996, l é jit en miscion tel Ciad dal 1996 al 2008, na esperienza che lo aea ...
La se à slarià fora en prescia la burta neva ence te Fascia e soraldut anter sia jent a Cianacei. Anché domesdì ne à lascià don Carlo Crepaz. L se à sentù mèl endèna che l jia con la roda, nia à joà i socorsc rué en prescia sul post, anter Pinzolo e Carisolo.
Don Carlo, nasciù al prum de jené del 1965, l era stat ordenà preve a Trent ai 26 de jugn del 1990. Do i prumes egn desche vicarie pastoral a Perjen dal 1990 al 1996, l é jit en miscion tel Ciad dal 1996 al 2008, na esperienza che lo aea ...
23 de jugn 2026
N an de Kino con filmes e evenc
Te la strutura de Cianacei la neva sociazion à portà dant scomenzadives de agregazion per duta la comunanza. Col projet ‘Proiezion’ n grop de joegn à abù l met de cognoscer la mendranza furlèna, vijitèr Radio Onde furlane e cognoscer de neves artisć.
L é presciapech n an che la neva sociazion Kino à tout en gestion l Teater Chino Marmolèda de Cianacei, strutura con gran potenzialitèdes che man a man, de gra a la idees e al lurier del nef grop de lurier, l é do a doventèr emportant spazie culturèl e sozièl, de agregazion per l paisc de Cianacei e per duta la comunanza de Fascia.
N muie l é stat la scomenzadives portèdes dant ti meisc passé, dedichèdes a bec, joegn e gregn: no demò filmes, ma evenc che à proà a soscedèr l enteres de ...
L é presciapech n an che la neva sociazion Kino à tout en gestion l Teater Chino Marmolèda de Cianacei, strutura con gran potenzialitèdes che man a man, de gra a la idees e al lurier del nef grop de lurier, l é do a doventèr emportant spazie culturèl e sozièl, de agregazion per l paisc de Cianacei e per duta la comunanza de Fascia.
N muie l é stat la scomenzadives portèdes dant ti meisc passé, dedichèdes a bec, joegn e gregn: no demò filmes, ma evenc che à proà a soscedèr l enteres de ...
22 de jugn 2026
130 egn anter documenc, video e podcast
La Coprativa de Fascia met fora na lingia de intervistes a jent de età. L’à tout pèrt a Archivissima e con n grop de joegn l é stat fat ence podcast per Radio Ladinia.
Ogne doi meisc presciapech sui canai social de la Coprativa de Fascia vegn fora n nef video che ne ciapa l eie. L é jent de conta, che recorda, vita e lurier leé a chesta azienda e a la comunanza. L é n projet che fèsc pèrt de la scomenzadives che la Coprativa de Fascia à endrezà per recordèr l cedean di 130 egn de storia, che é tachèda ite belapontin del 1896. De chest e de auter aon rejonà con Elena Pitolini del ofize marketing del Fassa Coop.
Co éla nasciuda l’idea di video?
Elena Pitolini ...
Ogne doi meisc presciapech sui canai social de la Coprativa de Fascia vegn fora n nef video che ne ciapa l eie. L é jent de conta, che recorda, vita e lurier leé a chesta azienda e a la comunanza. L é n projet che fèsc pèrt de la scomenzadives che la Coprativa de Fascia à endrezà per recordèr l cedean di 130 egn de storia, che é tachèda ite belapontin del 1896. De chest e de auter aon rejonà con Elena Pitolini del ofize marketing del Fassa Coop.
Co éla nasciuda l’idea di video?
Elena Pitolini ...
21 de jugn 2026
Doi vardians neves sui jouves e sa mont
L’ApT de Fascia à tout su doi ‘ranger’ per ge sporjer consees ai ghesć e fèr l control del teritorie. N ranger fascian ence ló dal lech de Ciareja.
Da chest istà sui jouves, troes e lesc da mont sarà doi neva persones a la leta di ghesć, per ge dèr informazions e ge fèr cognoscer la belezes del teritorie. L é n projet de l’ApT de Fascia che à tout su doi ‘ranger’, na encèria inovativa e strategica, pissèda per miorèr l’acolienza e l’esperienza di turisć via per i meisc de maor turism. Se trata de Carolina Chenetti da Moena e Marco Mazzel da Cianacei.
I doi ranger jirà soraldut sui cinch jouves de Sela, Pordoi, Fedaa, Ciareja e Sèn Pelegrin ...
Da chest istà sui jouves, troes e lesc da mont sarà doi neva persones a la leta di ghesć, per ge dèr informazions e ge fèr cognoscer la belezes del teritorie. L é n projet de l’ApT de Fascia che à tout su doi ‘ranger’, na encèria inovativa e strategica, pissèda per miorèr l’acolienza e l’esperienza di turisć via per i meisc de maor turism. Se trata de Carolina Chenetti da Moena e Marco Mazzel da Cianacei.
I doi ranger jirà soraldut sui cinch jouves de Sela, Pordoi, Fedaa, Ciareja e Sèn Pelegrin ...
21 de jugn 2026
Na delegazion istriana vijita la mendranzes provinzièles
L assessor Simone Marchiori, l Servije mendranzes linguistiches PAT e esponenc de ladins, mochegn e zimbres à tout dant i raprejentanc de la Region Istriana de la Croazia.
Na delegazione da l'Istria é ruèda chisc dis passé te nosc raion. En sabeda ai 14 de jugn la vizepresidenta de la Region Istriana Jessica Acquavita e i assessores regionèi Tea Batel e Vladimir Torbica é rué te Fascia compagné da Cristina de Tisi del Servije Mendranzes de Trent e i à podù vijitèr l Museo Ladin vidé da la diretora del Istitut Sabrina Rasom, che la ge à prejentà i contegnui de la sales espositives e la i à metui en consaputa de la storia, la tradizions, l lengaz e la ...
Na delegazione da l'Istria é ruèda chisc dis passé te nosc raion. En sabeda ai 14 de jugn la vizepresidenta de la Region Istriana Jessica Acquavita e i assessores regionèi Tea Batel e Vladimir Torbica é rué te Fascia compagné da Cristina de Tisi del Servije Mendranzes de Trent e i à podù vijitèr l Museo Ladin vidé da la diretora del Istitut Sabrina Rasom, che la ge à prejentà i contegnui de la sales espositives e la i à metui en consaputa de la storia, la tradizions, l lengaz e la ...




