Fascia

media/k2/galleries/31767/thumbs/comitat_frazion_penia.jpg
11 de mei 2026

Gries, Penìa e Poza lita si neves Comitac de Frazion

I capifech de la Val de sora é chiamé a litèr en sabeda ai 16 de mé, chi da Poza en domenia ai 17.
A la fin de mé va fora i comitac ASUC de Gries, Penìa e Poza. En sabeda ai 16 de mé l é stat chiamà ite la litazions de la doi Frazions de la Val de sora (cheles de Dèlba e Cianacei vegnarà fates d’uton): ta Penia i capifech podarà litèr ló da la scola veies, chi da Gries te cèsa de Comun de Cianacei. I capifech de Poza vegn chiamé a litèr envezeen domenia ai 17 de mé te sala de Consei de Comun de Sèn Jan. La sezions litèles sarà avertes per duc da les 8:00 a les 20:00. Pel tor pèrt a la ...
media/k2/galleries/31760/thumbs/risolaa.jpg
10 de mei 2026

N tsunami de idees

L é avert l nef bando del Pian de Joegn La Risola. L é temp enscin ai 17 de mé.
L sentide ence vo? N vent nef e joen e na energia neva! L é chela de La Risola. L Pian di Joegn del Comun General de Fascia, col sostegn di Comuns e de la Provinzia de Trent, à avert l nef bando per l an 2026 per tor su idees e viver ensema de neva aventures! L an passà i partezipanc ai desvalives projec é sgolé te la Puglia per na fradaa anter mendranzes linguistiches con Ecomuseo de Inout, i à lurà per na informazion più consapevola e amò con Boom i ge à spalancà a duc i ujes de la musega. ...
media/k2/galleries/31759/thumbs/Radunanza_Rencureme1_desch.jpg
09 de mei 2026

Bon che l é Rencureme

Sozi e autorità à rengrazià la presidenta Annalisa Zorzi, l vizepresident Roberto Nizzi e chi che da passa 15 egn portà inant la gran atività per tor dant Alzheimer e demenza a na vida desferenta.
Del 2010, canche la sociazion Rencureme de Fascia e Fiem é nasciuda per scomenzadiva de dotrei persones de Moena che aea te cèsa persones con smendrament cognitif, chi leé a Alzheimer e demenza l era jà problemes cognosciui, ma la jent no pissèa che i aessa podù doventèr tant grieves e che aer zachei che deide a ge fèr front a chesta situazions fossa stat coscì prezious. 
La radunanza de la sociazion Rencureme, chiamèda ite te sala Rovisi a Moena en mèrtesc ai 28 de oril da la presidenta ...
media/k2/galleries/31758/thumbs/Moena_lurieres_Giardinetti.jpg
09 de mei 2026

Pruma cèsa: l Comun met a la leta doi terens da frabica

L Consei à aproà l bilanz de ejercizie 2025. I assessores à metù dant intervenc e investimenc.
L rendicont de gestion del 2025 de l’Aministrazion de Moena se à tout gran pèrt de la sentèda de Consei chiamèda ite en jebia ai 30 de oril con duc i assessores che à portà dant tel detai operes e finanziamenc de sie assessorat. »La gestion 2025 se à moet te n cader economich amò complicà per chel che varda i cosć di servijes – à dit dantfora l assessor enciarà al bilanz Alessandro Degiampietro – ma Moena à responet con na resilienza straordenara.
Del 2025 l Comun à spenù 13.602.713 euro. ...
media/k2/galleries/31757/thumbs/Consei_Cianacei_duc.jpg
09 de mei 2026

Cianacei à aproà deroghes per My Cosher Hotel e la Ciampac

L conseier Roberto Guglielmi à let ju la letra con sia intenzion de desmeter sie mandat a la fin del Consei dai 29 de oril, te chel che l é stat aproà bilanz, variazions e la deroghes per la stazion a val de Ciampac e per l My Kosher Hotel. Sun desch ence la costion de la prouma cèsa.
Al orden del dì del Consei, desche te duc i Comuns te chest temp del an, l era l'aproazion del rendicont del ejercizie finanzièl 2025 e la variazions del DUP e del bilanz de previjion per i egn che vegn. L ombolt Giovanni Bernard à metù dant avisa duta la oujes de entrèda e de speisa e l à rejonà de lurieres envié via e en program.
L rendicont se sera con n arvanz de aministrazion de 3 milions e 300.000 euro, de chisc 2.800.000 desponiboi e no vincolé o destiné.
L vizeombolt Dimitri Demarchi à ...
media/k2/galleries/31756/thumbs/sentada_Consei_Comun_SJan.jpg
08 de mei 2026

I Studafech da Vich ghesć del Consei

L Comun de Sèn Jan à tacà a envièr la sociazions a la sentèdes. Aproà l rendicont del ejercizie finanzièl 2025 e l bilanz di Pompieres che é stac rengrazié.
L é stat n Consei de Comun col publich chel de en mercol ai 29 de oril a Sèn Jan che, se cogn dir, no sozede de spes. Te sala l era n bel grop de Studafech da Vich envié da l’Aministrazion a scutèr su la sentèda. »Scomenzon a enviar le sociazion de Comun per far veder che che fajon – à dit dantfora l president del Consei Cesare Bernard – per smaorar la coscienza zivica. Ne sà bel tacar ite con i Studafech da Vich, aon coscita ence l met de ge dir develpai per chel che i fasc.
L ombolt Florian à ...
media/k2/galleries/31755/thumbs/messa_segra_cianacei.jpg
08 de mei 2026

Cianacei à festejà sie patron Sèn Florian

Don Mario e don Massimo à ofizià messa grana a l'averta apede gejia. L capofrazion Rinaldo Debertol à recordà i sentadins che ne à lascià e cater neves studafech à fat jurament.
L é stat festejà e onorà ta Cianacei en domenia passèda Sèn Florian, patron de paisc e di studafech. Dant de la messa, ofizièda da don Mario e don Massimo, l capofrazion Rinaldo Debertol à recordà la persones che à vivù te paisc e les ne à lascià.
La dì dant, te Comun de Cianacei, l comitat de la Frazion à endrezà na scontrèda coi capifech per meter en consaputa de la neva lege vegnuda fora del 2017 che revèrda i dominies coletives e che didassa la Frazion a lurèr a na moda più asvelta, zenza ...
media/k2/galleries/31754/thumbs/Coa_Picioi_Ciampedel_me_2026.jpg
07 de mei 2026

Conc e lurieres aproé a Ciampedel

Tel Consei, che restarà smendrà a 11 conponenc do la demiscions de Samuel Lazzer, l é stat tout dant l bilanz e la variazions pervedudes e metù en consaputa di intervenc en program.
La demiscions de Samuel Lazzer era al prum pont del Consei de Comun de Ciampedel, chiamà ite ai 29 de oril e l enteressà à tout pèrt a chest pont sentà su la carieghes del publich.
L rendicont del ejercizie 2025 e la variazions pervedudes per l 2026 e per i trei egn fin al 2028, l é stat l'ocajion per ge meter dant ai conseieres e ai prejenc i lurieres fac te chest an de aministrazion e en program ti egn che vegn. I conts va ben, l à dit Bernard, aon otegnù i finanziamenc da la Provinzia e ence ...
media/k2/galleries/31751/thumbs/sentada_Consei_General_maoranza.jpg
06 de mei 2026

Marco Pederiva e Luigi Marchetti: mobilità e pruma cèsa

L é i neves Conseieres enciarié te Comun General de Fascia. L Consei à aproà la mozions del grop Neva UAL e l rendicont de gestion 2025.
L besegn de pruma cèsa e de n studie sul davegnir de la mobilità l é anter la prioritèdes del Comun General de Fascia. Lo à rebadì l procurador Edoardo Felicetti ence te l’ultima sentèda del Consei del Comun General de Fascia chiamèda ite en mèrtesc ai 28 de oril. »Aon dat fora doi deleghes neves – l à dit te sia comunicazions: Marco Pederiva se cruziarà de la revijion del Pian Stralcio de la mobilità de Fascia e Luigi Marchetti de la costion de la pruma ciasa. Per chel che varda la mobilità ...
media/k2/galleries/31736/thumbs/Nives_Iori_Colloquium_Gorizia_2025.jpg
06 de mei 2026

Flora de Fascia, n regoi prezious

Na gran endesfida é ruèda a compiment: l'Union di Ladins pel prejentèr n liber de botanica con 600 fitonimes ladins. La prejentazion, coi autores Nives Iori e Alberto Chiocchetti, é en vender ai 8 de mé da mesa les 5 domesdì al Hotel Gran Mugon sun Tamion.
Co éla nasciuda l'idea de fèr na publicazion su la botanica?
Nives Iori Ti egn passé tel rejonèr de piantes con Marco Detomas de Pantalion me é pissà che fossa stat bel publichèr vèlch sun chest e ge é fat la proponeta a l'Union. Sion peé via dal material de Marco e do aon tout ite ence Alberto Chiocchetti che l colaborèa con la Fondazion del Museo Zivich de Rorei per de ge dèr na impostazion più scientifica. Gé e Alberto sion jic inant con la enrescida linguistica e botanica e Marco à rencurà ...
media/k2/galleries/31733/thumbs/spetacol_strie_Cornon_Moena1.jpg
03 de mei 2026

La stries del Cornon é ruèdes te Navalge

La comedia musicala, metuda ensema da la Scola de musega Il Pentagramma, l Zenter de Danza de Tieser e i joegn de la Filo ‘Lucio Deflorian’ à abù n gran suzes.
La stries del Cornon… ma che stries e stries, a la dir duta de stria fata e fenida n aon pa vedù demò una. Tinultima aon descorì che no l era pa stries, ma trei prinzesses, fies del Re Cornon. Ma speta, speta, Re Cornon a Navalge? Ma co, èl spodestà Re Laurin? E i morchies l é doventà elfi e…
Na, na, n moment, la contia ne à ciapà via massa. Chiò cognon bele ve contèr che l spetacol metù en scena en domenia ai 19 de oril te teater de Navalge l é stat dalbon zeche de maraveous. La contia ‘Le ...
media/k2/galleries/31731/thumbs/Raiffeisen_Pre_radunanza_Rosa_Carpano.jpg
02 de mei 2026

»Volon esser vejins al teritorie«

La Raiffeisen Schlern-Rosengarten à tegnù sia radunanza jun Busan, con na scontrèda a Poza la setemèna dant resservèda ai sozi fascegn.
Ai 24 de oril al Hotel Sheraton jun Busan se à dejout la radunanza di sozi de la Raiffeisen Schlern-Rosengarten: na scontrèda duta con traduzion ence per talian, olache l é stat aproà l bilanz e lità l nef Consei diretif, te chel che l é stat confermà l president Leonhard Resch e Rosa Carpano desche raprejentanta de Fascia.
Apontin Rosa Carpano, hoteliera de Sèn Jan, aea avert na setemèna dant a Poza na pre-radunanza, endrezèda da la Raiffeisen Schlern Rosengarten con sia filiala de Fascia per ...
media/k2/galleries/31729/thumbs/Armin_Chiocchetti_1.jpg
01 de mei 2026

Joegn dedant a la endesfides per l davegnir

N muie de joegn va a la foresta e tropes no vegn più de retorn. Aon domanà fora Armin Chiocchetti, che te la Svezia l à studià linguistica e fat n dotorat. Ades l é a n bivie olache ence l'AI pel aer n peis.
Armin Chiocchetti, moenat da L Forn clasc 1992, l é un di joegn che é peé via da noscia val per jir a la foresta. Do se aer diplomà al liceo de Fascia, che te chel an aea sperimentà n percors che conjobièa linguistich e scientifich, l é jit te la Svezia, olache l aea fat l quarto an de scola auta a la foresta. L se à scrit ite a l'Università de Uppsala e l se à laureà en indologia co na tesi sul lengaz bhojpuri e dapò ence en linguistica con na tesi sui mudamenc fonetics e fonematics del ladin ...
media/k2/galleries/31737/thumbs/Roberto_Guglielmi.jpg
30 de auril 2026

Guglielmi se à demetù

L capogrop de la mendranza del Comun de Cianacei à anunzià sia demiscions al Consei dai 29 de oril.
No l é n pas en do, ma n pas da na man, che fae per ge dèr l met a de etres de fèr pèrt de l'aministrazion. Gé seghitaré a me dèr ju per mie paisc, ence se no te chest Consei ma da sentadin. Lasce zenza recriminazions ma con recognoscenza per l toch de strèda fat ensema.

Chest, en sostanza, l contegnù de la letra che Roberto Guglielmi à let ju, emozionà, a la fin del Consei de Comun de Cianacei ansera, 29 de oril.

L imprenditor de Cianacei e père del Conseier provinzièl ladin se aea candidà a ...
media/k2/galleries/31727/thumbs/Fumagalli_Cimec_demenza.jpg
30 de auril 2026

Demenzes: prevenzion e strategies

Gran sodesfazion per la scontrèda endrezèda da Rencureme con la Coprativa e l Comun de Ciampedel en colaborazion con l Servije sozio-assistenzièl Spazio Argento del Comun General de Fascia.
En vender ai 17 de oril, te sala de Consei de Comun de Ciampedel, tedant a n publich numerous e ascort con presciapech 50 persones, l é stat rejonà de demenzes con l professor Giorgio Fumagalli, neurologh e enrescidor del Zenter Interdipartimental Ment/Cervel (CIMEC) de l’Università de Trent.
Ajache la demenzes é leèdes n muie a fatores che revèrda l stil de vita, l professor Fumagalli à sotlineà coche la prevenzion sie la pèrt più emportanta sun chela che podon lurèr, desche singoi e desche ...
media/k2/galleries/31725/thumbs/Samuel_Lazzer_1.jpg
29 de auril 2026

Samuel Lazzer lascia l’Aministrazion

L é stat lità vize ispetor del Distret di Studafech. L à dat ju sia demiscions dal Comun de Ciampedel e dal Consei de procura del Comun General de Fascia.
L Orden del dì del Consei de Comun de Ciampedel chiamà ite anché da les 6 da sera veit al prum pont la demiscions del conseier Samuel Lazzer. Na dezijion - descheche ne à deschiarì el enstes - touta aldò de sia nomina a vize ispetor del Distret di Studafech de Fascia, ajache la doi encèries no é compatiboles.
Te Comun General, olache Lazzer l é Conseier de Procura, no l é enveze incompatibilità, ma l é stat conscidrà che no sie benfat mescedèr l volontariat con la politica e coscita l nef ...
media/k2/galleries/31686/thumbs/rezeta_Sandro_Fave_Usc_15_2026_1.jpg
28 de auril 2026

Tortin a la colomba, giacin a la vanilia e sos de ciocolata

Sandro Favè te sia rubrica "Da la tera al piat" ne met dant chest meis n bon douc pissà per no trèr demez nia.
»É pissà de fèr chesta rezeta per fenir su la colomba e i eves de ciocolata che ve é vanzà da Pèsca« coscita ne à dit Sandro Favè, tel ne sporjer sia proponeta per se sproèr a fèr vèlch de desferent da portèr sora desch, ence te n dì de festa.

Podede lejer iongredienc e prozediment de chst douc su La Usc dai 24 de oril da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)



media/k2/galleries/31681/thumbs/Bertol_Aisciuda_Ladina_2025.jpg
27 de auril 2026

Aisciuda Ladina: lesc, inomes e marevees

L Comun General de Fascia, l Istitut Cultural Ladin, la Scola Ladina e l’Union di Ladins de Fascia à endrezà la neva edizion de la festa del lengaz e de l’identità.
Rua l’Aisciuda Ladina 2026. La festa del lengaz e de l’identità é sun usc e la met dant ence chest’outa n program rich. L argoment l é endodanef la toponomastica ladina ajache »un no l é da dèr, doi no l é da tor e trei vegn dal cher« e donca per la terza outa vegn metù al luster l’emportanza di inomes de nosc raion, testamonesc veiores de storia e comunanza. 
L Comun General de Fascia, l Istitut Cultural Ladin, la Scola Ladina e l’Union di Ladins de Fascia colaborea acioche duc posse ...
media/k2/galleries/31678/thumbs/Screenshot_2026-04-23_alle_10.41.43.jpg
27 de auril 2026

Crescer sa mont: na enrescida dal XIX secol en ca

Te la rassegna »Troes«, metuda a jir da la Biblioteca del Comun de Moena, l storich e scritor trentin Quinto Antonelli à prejentà na publicazion del parch Natural de Panevelge sun n tem pech tratà.
Ence chest an a Moena, per endrez de la responsabola de la Biblioteca de Comun Valentina Manica e de la vizeombolta e assessora a la cultura Cristina Donei l é stat endrezà la rassegna »Troes«, pissèda fora de sajon per ge dèr l met a la jent del post de cognoscer libres e autores de nosc teritorie e descorir leames anter comunanza e schertura. L terzo apuntament de chesta sajon é stat metù a jir adum col Parch Natural de Panevelge e l à abù desche protagonist Quinto Antonelli, responsabol del ...
media/k2/galleries/31676/thumbs/UTETD1_DeCarli_Kostner_Antonacci_EnricaZanon.jpg
26 de auril 2026

Temp per emparèr e se goder

L'Università de la jent de età de Moena à festejà i 30 egn te n bel domesdì con descorsc, recognoscimenc, musega, teater e n rich marendel.
La fin de setemèna de evenc per la jent de età de Moena, peèda via col Zircol, é jita inant la domenia te la sala Simonin Maza de la Scoles coi festejamenc per i 30 egn te chest paisc de l'UTETD, l'Università de la Terza Età e Temp Desponibol, te n domesdì vidà da l'assessora a la cultura Cristina Donei e avert dal ombolt Alberto Kostner, che à sotrissà che l é miec rejonèr de complian, na parola che dèsc n sens più vif che cedean.
Etres intervenc é rué dal conseier de procura Bernardino ...