Fascia


19 de auril 2025
I doi candidac Procurador a confront
Edoardo Felicetti e Amedeo Valentini à metù dant sia vijions sul Comun General e l davegnir de la val te n confront publich a Moena.
»La mencianza de candidac per i Comuns de la val, ma ence l ruol zentrèl e important arjont dal Comun General de Fascia, ne à dat la spenta a endrezèr chest debatit anter i doi candidac a la encèria de Procurador« coscita à avert la scontrèda publica la giornalista Giorgia Cardini de L’Adige, l sfoi che à endrezà l debatit publich en lunesc ai 14 de oril.
N centené de persones se à binà te sala Simonin Maza de la scoles de Moena, anter chisc tropes candidac per l Comun General e di ...
»La mencianza de candidac per i Comuns de la val, ma ence l ruol zentrèl e important arjont dal Comun General de Fascia, ne à dat la spenta a endrezèr chest debatit anter i doi candidac a la encèria de Procurador« coscita à avert la scontrèda publica la giornalista Giorgia Cardini de L’Adige, l sfoi che à endrezà l debatit publich en lunesc ai 14 de oril.
N centené de persones se à binà te sala Simonin Maza de la scoles de Moena, anter chisc tropes candidac per l Comun General e di ...


19 de auril 2025
Dut vegn bon: chest'outa valch da douc
Te la rubrica de La Usc che ogni meis ne sporc la rezeta de valch da bon, chest'outa l team de restoradores con Laura, Giulia, Ruben e Elia ne propon la rezeta per na bona torta de ravesale, particolara ma no tant senestra.
Duc i ingredienc, l prozediment e ence l abinament col vin giust su La Usc de en vender ai 18 de oril: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.
Duc i ingredienc, l prozediment e ence l abinament col vin giust su La Usc de en vender ai 18 de oril: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.


18 de auril 2025
Aisciuda Ladina con l'Union
L'Union di Ladins de Fascia ve envia a descorir nosc ambient, apede majon msa ence te l'autra valèdes ladines.
Tel chèder de l’Aisciuda Ladina, anter la desvaliva scomenzadives l’Union di Ladins de Fascia, ensema col Comun General, endreza n cors con Sebastian Ghetta per emparèr a fèr l ort: se taca via con na sera de prejentazion ai 2 de mé da les 20.30 a Sèn Jan te Ciasa de la Moniaria.
Apede a chest l’Union endreza ence na raida a la descorida de n toch de noscia Ladinia, vin Gherdena en sabeda ai 10 de mé.
Se partirà dadoman per rurèr a Ortijei, olache da les 10:00 se tacarà via la vijita ...
Tel chèder de l’Aisciuda Ladina, anter la desvaliva scomenzadives l’Union di Ladins de Fascia, ensema col Comun General, endreza n cors con Sebastian Ghetta per emparèr a fèr l ort: se taca via con na sera de prejentazion ai 2 de mé da les 20.30 a Sèn Jan te Ciasa de la Moniaria.
Apede a chest l’Union endreza ence na raida a la descorida de n toch de noscia Ladinia, vin Gherdena en sabeda ai 10 de mé.
Se partirà dadoman per rurèr a Ortijei, olache da les 10:00 se tacarà via la vijita ...


17 de auril 2025
Pasca sui festii
Na soula mapa per i paijes de Vich, Poza e Pera ne mena a jir a ciacia del ef depent sun 32 brenc fornii su da Pasca.
Siede vertesc per jir a ciacia del ef? Ence chest an sui festii de Vich, Poza e Pera l é stat endrezà de beloc ciantons a tem de Pasca. La conseiera de Comun de Sèn Jan Antonella Winterle, che ge à stat do al projet co la colaborazion de le presidente di Comitac manifestazion de Poza Mara Dorich e de Vich Daniela Cigolla, ne à dit che chest an i trei paijes se à metù ensema e l é stat dat fora na soula mapa che mena i curiousc a jir a ciacia del ef depent fora per dut l Comun de Sèn Jan. Fin ai ...
Siede vertesc per jir a ciacia del ef? Ence chest an sui festii de Vich, Poza e Pera l é stat endrezà de beloc ciantons a tem de Pasca. La conseiera de Comun de Sèn Jan Antonella Winterle, che ge à stat do al projet co la colaborazion de le presidente di Comitac manifestazion de Poza Mara Dorich e de Vich Daniela Cigolla, ne à dit che chest an i trei paijes se à metù ensema e l é stat dat fora na soula mapa che mena i curiousc a jir a ciacia del ef depent fora per dut l Comun de Sèn Jan. Fin ai ...


15 de auril 2025
L liber del meis
Chest'outa per sia rubrica "Da la coroneles al cher“ Daniele Verra à cernù n graphic novel per joegn e jent grana, che tol dant l problem delicat di desturbes del cef.
L é n liber scrit da Francesca Picozzi con de bie dessegnes de Greta Xella che à per titol "Percé sei qui?“, e desche semper Danele Verra ne conta mingol de chel che l trata e l disc ence i ponc de forza, e en cajo ence chi de deboleza, de la publicazion che l à cernù.
Se pel lejer dut su La Usc nr 14 dai 11 de oril: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.
L é n liber scrit da Francesca Picozzi con de bie dessegnes de Greta Xella che à per titol "Percé sei qui?“, e desche semper Danele Verra ne conta mingol de chel che l trata e l disc ence i ponc de forza, e en cajo ence chi de deboleza, de la publicazion che l à cernù.
Se pel lejer dut su La Usc nr 14 dai 11 de oril: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.


15 de auril 2025
Troes averc da la paroles ladines
A Moena con doi libres de Fabio Chiocchetti l é stat inaudà l event per descorir stories, cultura e autores de nosc raion.
En mercol ai 2 de oril l é peà via a Moena na rassegna de scontrèdes con autores de nosc raion. L’à inom »Troes/Sentieri« ajache, descheche à dit la vizeombolta e assessora a la cultura del Comun Cristina Donei tel averjer l prum apuntament, l’idea l é chela de fèr n toch de strèda con autores de nosc raion per descorir con ic libres, storia e teritorie. N percors che nasc da la colaborazion anter l Comun e la Biblioteca de Moena con l obietif, l’à jontà ite la responsabola Valentina Manica, de ...
En mercol ai 2 de oril l é peà via a Moena na rassegna de scontrèdes con autores de nosc raion. L’à inom »Troes/Sentieri« ajache, descheche à dit la vizeombolta e assessora a la cultura del Comun Cristina Donei tel averjer l prum apuntament, l’idea l é chela de fèr n toch de strèda con autores de nosc raion per descorir con ic libres, storia e teritorie. N percors che nasc da la colaborazion anter l Comun e la Biblioteca de Moena con l obietif, l’à jontà ite la responsabola Valentina Manica, de ...


14 de auril 2025
N grop de letores é nasciù a Sèn Jan
Do la bela neva del Grop de letura metù su te Biblioteca de Cianacei, ence a Sèn Jan per endrez del Comun e su input de na sentadina l é nasciù n grop de "Amisc de la Biblioteca".
Ai 20 de mèrz na dejina de persones à tout su l envit manà fora da l’assessora Lucia Dellagiacoma e les se à binà te la sala sot la Biblioteca de Vich per rejonèr de libres, ma ence per stèr mingol ensema e se beiver n té en compagnia. Ensema les à dezidù l prum liber »L’Amurusanza« de Tea Ranno, che l é stat tema de la scontrèda dai 10 de oril. L grop se binarà vigni meis, l apuntament che vegn sarà en mercol ai 14 de mé da les 17:30 te Biblioteca. Dutes e duc pel tor pèrt e no costa nia. Per ...
Ai 20 de mèrz na dejina de persones à tout su l envit manà fora da l’assessora Lucia Dellagiacoma e les se à binà te la sala sot la Biblioteca de Vich per rejonèr de libres, ma ence per stèr mingol ensema e se beiver n té en compagnia. Ensema les à dezidù l prum liber »L’Amurusanza« de Tea Ranno, che l é stat tema de la scontrèda dai 10 de oril. L grop se binarà vigni meis, l apuntament che vegn sarà en mercol ai 14 de mé da les 17:30 te Biblioteca. Dutes e duc pel tor pèrt e no costa nia. Per ...


13 de auril 2025
Rencureme, n gran aiut per l problem de la demenzes
La sociazion nasciuda per didèr i malé de Alzheimer e sia families l é doventà n pont de referiment tel setor sozièl per duta la provinzia. Enstadì a Moena l é stat sia radunanza.
L é ruà beleche a 250 l numer di sozi de Rencureme, la sociazion nasciuda jai 15 egn da persones che à proà sun sia pel che che vel dir aer te familia n malà de Alzheimer e no saer olà bater l cef, e per chest les à pissà de se meter adum per chierir de portèr n didament a chi che te Fascia e Fiem se troèa a cogner ge fèr front a la medema situazion. Da enlouta l’età mesèna de la popolazion é cresciuda debel e con chesta ence l numer de persones con Alzheimer, malaties degeneratives o ...
L é ruà beleche a 250 l numer di sozi de Rencureme, la sociazion nasciuda jai 15 egn da persones che à proà sun sia pel che che vel dir aer te familia n malà de Alzheimer e no saer olà bater l cef, e per chest les à pissà de se meter adum per chierir de portèr n didament a chi che te Fascia e Fiem se troèa a cogner ge fèr front a la medema situazion. Da enlouta l’età mesèna de la popolazion é cresciuda debel e con chesta ence l numer de persones con Alzheimer, malaties degeneratives o ...


12 de auril 2025
Cumià per la forenadoa de Rodela
En domenia la cabines da Ciampedel à fat sie ultim viac. La SITC à envià colaboradores, autoritèdes, tecnics e chi che à abù na pèrt te chest impiant, che à segnà beleche 40 egn de turism de Fascia.
»Anché l é n event mingol fora de anter, ajache de solit se fèsc la inaudazions canche se aur zeche, no canche se sera.« Coscita l president de la SITC Daniele Dezulian en domenia ai 6 de oril à scomenzà sie intervent, dedant a n muie de persones che se à binà te la stazion a val de la forenadoa jun Ischia de Ciampedel per saludèr na strutura che à segnà beleche 40 egn de turism te Fascia.
L era mingol emozionà, Dezulian, e amò più emozionà l era Fiorenzo Perathoner, tel recordèr chi egn.
»L é ...
»Anché l é n event mingol fora de anter, ajache de solit se fèsc la inaudazions canche se aur zeche, no canche se sera.« Coscita l president de la SITC Daniele Dezulian en domenia ai 6 de oril à scomenzà sie intervent, dedant a n muie de persones che se à binà te la stazion a val de la forenadoa jun Ischia de Ciampedel per saludèr na strutura che à segnà beleche 40 egn de turism te Fascia.
L era mingol emozionà, Dezulian, e amò più emozionà l era Fiorenzo Perathoner, tel recordèr chi egn.
»L é ...


12 de auril 2025
Na zertificazion per n teritorie sostegnibol
L’ApT de Fascia à endrezà n moment de confront e n laboratorie partezipatif con la comunanza per meter dant la bona prateghes e i ponc de miorament per l davegnir del turism e de la val.
Vardèr via, valorisèr e ge passèr a la generazions del davegnir n teritorie rencurà e san l é na responsabilità che ne tol ite duc. Con chest spirit l’ApT de Fascia, che fèsc pèrt de l’ATA Dolomites Orientèles, ensema a dut l Trentin, l’à envià via l percors de zertificazion GSTC (Global Sustainable Tourism Council), n standard internazionèl che vidarà l’azienda e la val a n turism più responsabol. Se trata de n projet che tol ite dut l teritorie e che podarà aer suzes demò con l contribut atif ...
Vardèr via, valorisèr e ge passèr a la generazions del davegnir n teritorie rencurà e san l é na responsabilità che ne tol ite duc. Con chest spirit l’ApT de Fascia, che fèsc pèrt de l’ATA Dolomites Orientèles, ensema a dut l Trentin, l’à envià via l percors de zertificazion GSTC (Global Sustainable Tourism Council), n standard internazionèl che vidarà l’azienda e la val a n turism più responsabol. Se trata de n projet che tol ite dut l teritorie e che podarà aer suzes demò con l contribut atif ...


11 de auril 2025
9 medaes per i musizisć de Fascia
La scola de musega Il Pentagramma à endrezà l concors per la medaes al merit musical.
Instouta tochèa ai sonadores de clarinet, flaut, sax, oboe e fagot se dèr ju per se vadagnèr la medaes al valor musical. Belapontin ence chest an la scola de musega Il Pentagramma, ensema a la Federazion de la Bandes del Trentin, à endrezà l concors che envia i musizisć, mascima de noscia Museghes, a portèr dant n program musical tedant a na comiscion de esperc. I trei livie de dificoltà, che corespon a la trei medaes, l é or, arjent e bron; n an l concors l é resservà a otons e percuscions, l ...
Instouta tochèa ai sonadores de clarinet, flaut, sax, oboe e fagot se dèr ju per se vadagnèr la medaes al valor musical. Belapontin ence chest an la scola de musega Il Pentagramma, ensema a la Federazion de la Bandes del Trentin, à endrezà l concors che envia i musizisć, mascima de noscia Museghes, a portèr dant n program musical tedant a na comiscion de esperc. I trei livie de dificoltà, che corespon a la trei medaes, l é or, arjent e bron; n an l concors l é resservà a otons e percuscions, l ...


10 de auril 2025
Sion duc nasciui per lejer
I studies à metù al luster che l é emportant tor te man i libres, ciapèr confidenza con chest strument maraveous, amò dant de emparèr a lejer: adertura inant de nascer l pel se miorèr se l sent lejer o contèr vèlch con bela ousc e esprescion.
Anchecondì la capazità veiora de contèr, portèda inant fin al secol passà da na tradizion che tegnia en gran cont la oralità, la se à smendrà debel con la difujion de la tecnologia. Fosc apontin per no perder l’usanza de ge contèr conties ai picioi, l é nasciù l projet »Nati per leggere« che l à encomai compì 25 egn.
Tel chèder de chest projet la Biblioteches de Fascia e Fiem se à metù d’acort per portèr su e meter fora a roda ti paijes la produzions editorièles per picioi da 0 a 6 egn, con ...
Anchecondì la capazità veiora de contèr, portèda inant fin al secol passà da na tradizion che tegnia en gran cont la oralità, la se à smendrà debel con la difujion de la tecnologia. Fosc apontin per no perder l’usanza de ge contèr conties ai picioi, l é nasciù l projet »Nati per leggere« che l à encomai compì 25 egn.
Tel chèder de chest projet la Biblioteches de Fascia e Fiem se à metù d’acort per portèr su e meter fora a roda ti paijes la produzions editorièles per picioi da 0 a 6 egn, con ...


09 de auril 2025
L’Aisciuda Ladina aur con Danilo Dezulian
L event de identità e lengaz vegn inaudà ai 12 de oril da les 4 domesdì te Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan, con l’entitolazion de la sala al militant ladin e la prejentazion del liber de sia poejies.
Acà 20 egn, ai 12 de oril del 2005, Danilo Dezulian dal Garber lascèa chest mond, sia familia, sia comunanza da Pera, sia tera de Fascia e la Ladinia.
Danilo dal Garber l é stat un di gregn militanc ladins, protagonist de chela emportanta sajon storica che ti egn ’70 ge à dat ousc e forza a la revendicazions de noscia val e ge à permetù de arjonjer obietives desche l Comprenjorie Ladin despartì da chel de Fiem, l Istitut Cultural Ladin e etres traverc.
L é stat president de l’Union di Ladins de ...
Acà 20 egn, ai 12 de oril del 2005, Danilo Dezulian dal Garber lascèa chest mond, sia familia, sia comunanza da Pera, sia tera de Fascia e la Ladinia.
Danilo dal Garber l é stat un di gregn militanc ladins, protagonist de chela emportanta sajon storica che ti egn ’70 ge à dat ousc e forza a la revendicazions de noscia val e ge à permetù de arjonjer obietives desche l Comprenjorie Ladin despartì da chel de Fiem, l Istitut Cultural Ladin e etres traverc.
L é stat president de l’Union di Ladins de ...


08 de auril 2025
L’èga ti retrac de Pascalin al Dòlaondes
Via per dut invern l é stat metù fora na mostra a Cianacei del prum fotograf de la Dolomites. La restarà fora amò per dut istà.
»L’èga: n troi anter la Dolomites« l é l titol de l’esposizion fotografica metuda fora al scomenz de dezember tel zenter Dòlaondes a Cianacei, rencurèda da Davide Baldrati per cont de la SITC. Cò se rua ite te nodadoa, se veit sul parei 15 retrac del fotograf da Gries Franz Dantone, touc fora dal fon Pascalin. L tema de chesta mostra l é sorì da entener: colun él l percors de l’èga te la Dolomites?
L’èga, o miec La Veisc, vegn fora dal giacé de la Marmolèda raprejentà te trei retrac olache se l ...
»L’èga: n troi anter la Dolomites« l é l titol de l’esposizion fotografica metuda fora al scomenz de dezember tel zenter Dòlaondes a Cianacei, rencurèda da Davide Baldrati per cont de la SITC. Cò se rua ite te nodadoa, se veit sul parei 15 retrac del fotograf da Gries Franz Dantone, touc fora dal fon Pascalin. L tema de chesta mostra l é sorì da entener: colun él l percors de l’èga te la Dolomites?
L’èga, o miec La Veisc, vegn fora dal giacé de la Marmolèda raprejentà te trei retrac olache se l ...


06 de auril 2025
I Studafech à fat proa sun Ciampedie
L Distret de Fascia, ensema a la Crousc Checena, à endrezà na ejercitazion de n intervent per maldefech te n refuge sa mont olache no l é sorì ruèr apede coi mesi.
En sabeda ai 29 de mèrz i Studafech del Distret de Fascia se à troà per na ejercitazion sun Ciampedie. Per la pruma outa i à simulà che crepe fora fech d’invern te na strutura sa mont olache no l é sorì ruèr apede con i mesi, col zil de fèr na proa con la neif olache no se pel ruar apede coi auti.
Se pel lejer dut e veder desvalives retrac su La Usc nr 13 dai 4 de oril: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.
En sabeda ai 29 de mèrz i Studafech del Distret de Fascia se à troà per na ejercitazion sun Ciampedie. Per la pruma outa i à simulà che crepe fora fech d’invern te na strutura sa mont olache no l é sorì ruèr apede con i mesi, col zil de fèr na proa con la neif olache no se pel ruar apede coi auti.
Se pel lejer dut e veder desvalives retrac su La Usc nr 13 dai 4 de oril: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.


05 de auril 2025
Na picola gejia segn de na gran devozion
A Ciampestrin l é stat fat festa grana per i 200 egn de la gejiola del paisc. N liber e doi modelins de Paolo Detomas ne deida a cognoscer chest frabicat anter storia e devozion.
De la picola gejia de Ciampestrin no se saea beleche nia, ajache sui libres l era stat publicà pech deldut. Se saea aboncont, da duc i sic ofizièi su la gejies, che chela picola gejiola enlongia stradon a Ciampestrin la era stata fata su del 1825. L document no l é sutà fora, aboncont chesta datazions é segures. L cedean di 200 egn l era donca l’ocajion bona no demò per fèr festa ma ence per proèr a meter ensema vèlch informazion storica.
Chest l é stat fat soraldut de grazia a la pascion e al ...
De la picola gejia de Ciampestrin no se saea beleche nia, ajache sui libres l era stat publicà pech deldut. Se saea aboncont, da duc i sic ofizièi su la gejies, che chela picola gejiola enlongia stradon a Ciampestrin la era stata fata su del 1825. L document no l é sutà fora, aboncont chesta datazions é segures. L cedean di 200 egn l era donca l’ocajion bona no demò per fèr festa ma ence per proèr a meter ensema vèlch informazion storica.
Chest l é stat fat soraldut de grazia a la pascion e al ...


04 de auril 2025
I joegn e la politica
Per la litazions di 4 de mé l é n muie manco candidac a la leta, ma anter chisc l é ence vèlch joen. Ge aon fat vèlch domana a cater di più joegn.
La persones che se met a la leta per aministrèr l Ben Comun les é semper de manco. L sozede te Fascia, ma ence te duta la provinzia e la region e te duta la Tèlia. Somea che la politica no soscedee più enteres, soraldut anter te anter i joegn. Nos aon proà a ge l domanèr diretamenter a ic, e ge dajon ousc a 2 touses e 2 fenc, doi da Sèn Jan e doi da Cianacei, anter i candidac più joegn che à dezidù de se e meter a la leta per la litazions dai 4 de mé che vegn.
Se pel lejer dut su La Usc nr 13 ...
La persones che se met a la leta per aministrèr l Ben Comun les é semper de manco. L sozede te Fascia, ma ence te duta la provinzia e la region e te duta la Tèlia. Somea che la politica no soscedee più enteres, soraldut anter te anter i joegn. Nos aon proà a ge l domanèr diretamenter a ic, e ge dajon ousc a 2 touses e 2 fenc, doi da Sèn Jan e doi da Cianacei, anter i candidac più joegn che à dezidù de se e meter a la leta per la litazions dai 4 de mé che vegn.
Se pel lejer dut su La Usc nr 13 ...


03 de auril 2025
Ciadenac e Bufaure: na soula sozietà
Na sajon da record per la doi sozietèdes de impianc del zenter Fascia che les se endreza per la fujion. Endèna la Ciadenac à jà tacà i lurieres per la revijion generèla de la forenadoa e sun Bufaure l é en previjion l nef impiant de Valvacin.
En domenia ai 30 de mèrz se à serà su la sajon dai schi sun Ciampedie e sun Bufaure. Ti etres raions la jirà inant fin ai 6 de oril. Se sera su coscita n auter invern con numeres da record, amò miores che chi del invern passà, che era stac emportanc.
Aon fat n bilanz con l president de la sozietà Ciadenac Claudio Bernard e con l president de la sozietà Bufaure Christian Lorenz.
La neva maora che revèrda duta does la sozietèdes del Comun de Sèn Jan taca pian pian a doventèr realtà: na fujion ...
En domenia ai 30 de mèrz se à serà su la sajon dai schi sun Ciampedie e sun Bufaure. Ti etres raions la jirà inant fin ai 6 de oril. Se sera su coscita n auter invern con numeres da record, amò miores che chi del invern passà, che era stac emportanc.
Aon fat n bilanz con l president de la sozietà Ciadenac Claudio Bernard e con l president de la sozietà Bufaure Christian Lorenz.
La neva maora che revèrda duta does la sozietèdes del Comun de Sèn Jan taca pian pian a doventèr realtà: na fujion ...


02 de auril 2025
»L é n lurier che domana sacrifizies, ma la sodesfazion la paa fora«
Che n peissei pa i joegn del lurier te cojina? Aon domanà fora Vittorio Riz, jon chech del refuge Stella Alpina Spiz Piaz.
Vittorio Riz, do aer fat la scola profescionèla alberghiera Cesare Ritz a Maran, l é responsabol de la cèsa da fech de la utia de sia familia, l refuge Stella Alpina Spiz Piaz te Gardecia. L à 24 egn e l é anter i più joegn comembres de la sociazion di Cheghes de Fascia. Aon rejonà con el per descorir ence l pont de veduda de n joen.
Dantdaldut, perché pa èste dezedù de lurèr te cojina?
Fajee jà zeche te cojina dant te refuge e aló l à tacà a me piajer: far chest percors de scola l é stat na ...
Vittorio Riz, do aer fat la scola profescionèla alberghiera Cesare Ritz a Maran, l é responsabol de la cèsa da fech de la utia de sia familia, l refuge Stella Alpina Spiz Piaz te Gardecia. L à 24 egn e l é anter i più joegn comembres de la sociazion di Cheghes de Fascia. Aon rejonà con el per descorir ence l pont de veduda de n joen.
Dantdaldut, perché pa èste dezedù de lurèr te cojina?
Fajee jà zeche te cojina dant te refuge e aló l à tacà a me piajer: far chest percors de scola l é stat na ...


01 de auril 2025
Él semper manco cheghes?
Na reflescion col chef da Tamion Stefano Ghetta per entener dificoltà e prospetives de la cojina te Fascia.
»Te scola alberghiera de Rorei scomenza 6 prume: en quarta rua na chindejina de joegn a far ‘cojina salada’ e na trentina fasc ‘arte bianca’, che fossa conditoria, n cors più de nonzech percheche fin acà 6/7 egn l era vidà da n boniscim conditor, Aliseo Albertini, che l ge passaa la pascion ai bec. A Tieser, i scomenza con 2 prume, che dapodò se spartesc en terza anter chelneres e coghi; che fasc l ultim an chest an i é de ot, l an passà na dejina e da ca trei egn de 5/6. N é semper de manco.« ...
»Te scola alberghiera de Rorei scomenza 6 prume: en quarta rua na chindejina de joegn a far ‘cojina salada’ e na trentina fasc ‘arte bianca’, che fossa conditoria, n cors più de nonzech percheche fin acà 6/7 egn l era vidà da n boniscim conditor, Aliseo Albertini, che l ge passaa la pascion ai bec. A Tieser, i scomenza con 2 prume, che dapodò se spartesc en terza anter chelneres e coghi; che fasc l ultim an chest an i é de ot, l an passà na dejina e da ca trei egn de 5/6. N é semper de manco.« ...