Fascia

media/k2/galleries/31174/thumbs/Maria_Trottner_Moch_stroset_olimpiades.jpg
31 de jené 2026

Recorc… su la pista da stroset de Valacin

Ti egn ’60 a Vich vegnia endrezà gare de campionat talian. Maria Trottner e Carleto Pellegrin era stac selezioné per le Olimpiadi ma no i à podù tor part.
Te pec dis taca ite i XXV Jeghes Olimpics da d’invern Milan-Cortina. Ence n grum de atlec ladins tolarà part a le garejade de chest emportant apuntament sportif. Te chesta ocajion aon volù orir la crigna di recorc e aon descorì che la disciplina del stroset no la era prategada demò vin Ampez ma ence te Fascia e che chiò adertura doi atlec aessa abù l met de jir a le Olimpiadi.
Sion vegnui a saer che ti egn ’60 sun Valacin a Vich vegnia endrezà na pista da stroset e che l era n muion de bec, ...
media/k2/galleries/31173/thumbs/Ciamorces_Fascia_trei_neves.jpg
30 de jené 2026

Trei neves Ciamorces

L grop de alpinisć fascegn ge à dat l bevegnù a Igor Dantone, Ivan Battisti e Andreas Rizzi.
L grop di Ciamorces de Fasha se slèria. En jebia ai 22 de jené i ge à dat l benvegnù a trei neves comembres. Entorn les ot da sera, descheche ne à contà l president Ivan Vian, i seà troà de n bel grop aló da la palestra de rampinèda ADEL de Ciampedel per ge fèr na viva ai trei neves alpinisć che via per l 2025 à fat domana de poder fèr pèrt del grop. Coscita con n fort batiman l é stat saludà Igor Dantone da Cianacei, Ivan Battisti da Moncion e Andreas Rizzi da Vich. »Duc trei l é bravi ...
media/k2/galleries/31115/thumbs/Canticum_neves_Ciantores_Siror.jpg
27 de jené 2026

N Canticum semper Novum

Na ciacolada con l maester Ilario Defrancesco, fondador e diretor de la corala da Moena.
Peon via dai ultimes conzerc, che l Canticum Novum à portà dant tel temp de le feste...
Ilario Defrancesco L conzert de Nadal l é n apuntament de ogne an da canche l é nasciù l coro, n moment spetà. Chest temp del an é leà a la musega corala amò più che a chela strumentala e l repertorie de ciantie l é dalbon n muie gran, coscita posse ge jontar int valch da nöf ogne an. Chest an aon fat 3 conzerc, a Moena, a Pera e fora Caran e aon fat ence n toch n muie senester a ot osc: ades sion en tenc e ...
media/k2/galleries/31110/thumbs/CRI_Valastro_Sommavilla.jpg
24 de jené 2026

De bela neves da la Crousc Checena

Col sostegn de desvaliva istituzions del teritorie la CRI de Fascia e Fiem à envià via n nef servije de trasport per la radioterapia e enstadì l president nazionèl l é ruà a troèr i volontadives.
Con en lunesc ai 19 de jené la Crousc Checena de Fascia e Fiem à envià via n nef servije. Se trata del trasport de persones che cogn fèr radioterapia da la valèdes de Fascia e Fiem fin al ospedèl de Trent ajache a Ciavaleis no la vegn fata. La radioterapia l é un di pilèstres fondamentèi te la cura di tumores: presciapech l 60% di pazienc, te sie percors de cura, cogn fèr n zicle de radioterapia. Se trata de persones de spes stencèdes, più deboles per la malatia e la terapies, che de spes no se ...
media/k2/galleries/31113/thumbs/Mario_Pellegrin_picol_Diego.jpg
23 de jené 2026

Fascia à 9.860 sentadins

Del 2025 l’à perdù 53 persones. Duc i paijes à l segn negatif fora che Mazin che cresc de 7.
Fascia sera su l 2025 con 9.860 sentadins, -53 dal an dant. Do n an col segn positif, l an passà la era jita su de 15 persones, la va endò de zeruch desche del 2022 e 2023. A la fin del 2024 defat la dombrèa 9.913 persones, 4.879 ic e 5.034 eles, a la fin del 2025 l é 4.851 omegn e 5.009 femenes. Chest vel dir che Fascia, tegnan cont del scialdo natural e de la desferenza anter vegnui ite e jic fora, l’à perdù 28 ic e 25 eles.
Duc i paijes à l segn negatif fora che Mazin che enveze cresc de 7 ...
media/k2/galleries/31097/thumbs/Ezio_Sopperra_Zopan.jpg
21 de jené 2026

Zopan, fa bon viac

N muie de jent à compagnà te sie ultim viac Ezio Sopperra da Pera e lo à recordà con pensieres e rengraziamenc sui social.
Ai 12 de jené ne à lascià Ezio Sopperra Zopan, l à ciapà l bot e no l é stat più nia da far, l aea 84 egn. N grum de jent lo à saludà per l’ultima outa en mercol ai 14 de jené te gejia de Pera e l’à strent te n braciacol soa femena Mery e le sores Elena e Marisa con soe familie. La neva se aea slarià fora en prescia en lunesc. Ezio l era cognosciù te duta Fascia per so esser semper algegher, na batuda, na grignada, a duc l aea zeche da ge dir. N muie de amisc e de peconc lo à recordà con de ...
media/k2/galleries/31090/thumbs/40_egn_UTETD_1_Referentes.jpg
18 de jené 2026

L é semper temp per emparar

A Poza l é stat festejà i 40 de l’UTETD, la ‘università’ per la jent de età o che à temp desponibol.
Con n bel domesdì de rengraziamenc, teater e entrategniment te oratorie de Poza l Comun de Sèn Jan à volù far festa grana per recordar l cedean de la scomenzadiva che dal 1986 à fat crescer la cultura e la sozialisazion de la jent de età de Fascia.
Do l salut istituzional del ombolt Giulio Florian, l’assessora del comun Mirella Florian l’à recordà che apontin jai 40 egn, per merit de Rita Tentori Detomas enlouta secretara del Comun de Poza e per endrez de la ‘Scuola Superiore di Servizio Sociale ...
media/k2/galleries/31087/thumbs/Screenshot_2026-01-15_alle_12.32.39.jpg
15 de jené 2026

Rees e reines, pèstres e ciantores

Te Fascia chest an l é stat vèlch grop de bec o gregn che é jic stroz a ciantèr la bona noela, ma soraldut te la Val de sot la tradizion é a risech.
No l é sorì, tel moment de maor lurier turistich, troèr l temp per ge enjignèr mondures ai bec, i regolèr e i portèr stroz a fèr i Trei Rees. Chest an tel temp de Nadèl te Fascia se à vedù vèlch grop de picoi o gregn rees o reines, vèlch outa compagné da pèstres e ciantores, ma no te duc i paijes. Coscita chest rituèl risia de se desfantèr e l é n pecià, ajache apede a portèr inant na tradizion veiora l à beleche semper n obietif de solidarietà e l é ence aprijià tant da la jent da chiò che dai ...
media/k2/galleries/31072/thumbs/Cripela_Ladina_Ersilia.jpg
14 de jené 2026

Na cripela ladina, tel segn de l’unità

Ersilia Davarda l’à fornì su sia ciaseta con cobie de fascegn, badioc, gherdeneres e fodomes con sie guant tradizionèl, duc ensema ge porta sie dons al Bambinol.
Ence chest an sot le feste da Nadal sui festii del paisc de Vich l é stat endrezà le ciasete de legn con ite le cripele: n era de ogne sort e con de ogne material. Anter dute n é stat una che à tirà l’atenzion più che le autre, la é stata fata su Ersilia Davarda da Pera ló dal festil de Piazedela.
Dintornvia al Bambinol, la Madona e Sèn Giosef se à binà pien de jent, l é dut omegn e femene regolé col guant ladin: n é de fascegn, de gherdeneres, de badioc e de fodomes.

Podede lejer dut su La Usc ...
media/k2/galleries/31068/thumbs/CGF_prum_consei_grop_mendranza.jpg
14 de jené 2026

Didon nesc joegn a troèr cartier a fit

L grop Neva Union autonomista Ladina à manà ite al Consei General na mozion con na proponeta che vel engaissèr i patrons de cartieres a i dèr a fit per temp lonch.
L an 2026 l é peà via sobito con na mozion de la Neva UAL. L capogrop Amedeo Valentini e i componenc del grop consiliar Damiano Bernard, Riccardo Donei, Luca Follador, Andy Rossi e Luca Zacchia, ge à portà dant a la fin del an 2025 na proponeta de mozion che l Consei General, con sia presidenta Tea Dezulian, cognarà tor dant te la pruma scontrèda che vegnarà chiamèda ite.
La mozion pea via dal cognosciù problem de la mencianza de cartieres da poder comprèr o ence tor a fit a n priesc possibol ...
media/k2/galleries/31071/thumbs/aghe_paze_Veisc.jpg
14 de jené 2026

La èghes pazes desćiarièdes te la Veisc

Do la segnalazion la situazion é stata comedèda; na interogazion de Guglielmi domana na soluzion con n intervent struturèl.
En lunesc ai 12 de jené l é stat segnalà tel paisc de Soraga che la Veisc vegnia ju de color moron e se sentia na gran puza da fogna. Do la segnalazion ai orghen competenc la situazion é stata sobito comedèda. Somea che la rejon sie stat na deviazion de la èghes pazes de Vich te la Veisc. Ma no l é la pruma outa che sozede chest tant e per solit semper do dis de gran pien de jent te val.

Podede lejer dut su La Usc dai 16 de jené da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras ...
media/k2/galleries/31058/thumbs/image.jpg
10 de jené 2026

L Zenter Traumatologich verc ai 15 de jené

La l fèsc a saer ofizialmenter l'Azienda sanitèra universitèra integrèda de la Provinzia de Trent.
Zacan l é la data segura. L CTO, l Zenter Traumatologich Ortopedich de Sèn Jan verc en jebia ai 15 de jené. La l fèsc a saer ofizialmenter l'Azienda sanitèra universitèra integrèda del Trentin che à troà i infermieres che l é de besegn per lurèr coi dotores spezialisć, tecnics de radiologia e personal aministratif. L CTO de Sèn Jan sarà n pont de referiment emportant per duc i schiadores che se fèsc mèl coi schi ajache chiò i podarà vegnir porté tel cajo de infortunies mendres zenza cogner jir ...
media/k2/galleries/31057/thumbs/Studefch.jpg
09 de jené 2026

Giancarlo Pederiva nef Ispetor di Studafech

L é stat lità ansera, jebia ai 8 de jené, dai comandanc e vizecomandanc del Distret de Fascia.
Giancarlo Pederiva da Poza l é l nef Ispetor del Distret di Studafech de Fascia. Lo fèsc a saer la Federazion di Studafech del Trentin con n post sun sia piata Facebook. Sia nomina é stata fata ansera, jebia ai 8 de jené, dai comandanc e vizecomandanc che se à troà te caserma de Vac per litèr chi che aessa tout l post de Alessandro Pellegrin che, a la fin de sie mandat, à dit en ocajion de Sènta Bèrbola de no voler più se meter a la leta. Sia dezijion é stata touta do che l é vegnù a mencèr l ...
media/k2/galleries/31039/thumbs/Biblio_Cianacei_1.jpg
05 de jené 2026

“Rezen-jion” per l liber più bel

N jech per i letores te Biblioteca de Cianacei: colun él l liber più bel che aede let?
Te la Biblioteca de Cianacei i à abù na bela idea: i à envià duc i letores a se meter en jech e manèr ite la rezenjion del liber più bel che i à let tel an 2025, apede a na reflescion su la letura o n pensier personèl. I più picoi i pel enveze manèr ite n dessegn, pissan semper al liber che ge é restà ti pensieres.
Pel tor pèrt duc, dai più picoi a la jent più de età, e vegn domanà de manèr ite scric e dessegnes dant dai 15 de jené. 
L obietif l é de meter ensema n libret che sarà a la ...
media/k2/galleries/31038/thumbs/images-trn-1-f0552789-1743-4a9f-bdfb-a815d9e3153a-99-image.jpg
02 de jené 2026

I atlec mondièi se arcedea sun Aloch

La squadra talièna e i campions de Copa del Mond de schi fèsc alenament fin ai 7 de jené al Ski Stadium de Poza e la atletes de velozità sun La VolatA.
Al Ski Stadium de Aloch chisc dis se arcedea desvaliva squadres de schiadores. L fèsc a saer la FISI che conscidra chest portoi desche un di zentres tecnics più emportanc del schi alpin internazionèl.

L grop World Cup de velozità de eles aur l 2026 con n stage de arcedamenc da anché, vender ai 2 de jené, fin ai 7. L diretor tecnich Gianluca Rulfi l à convocà Laura Pirovano, Elena Curtoni, Roberta Melesi e la sores ladines Nadia e Nicol Delago.

L grop de ic rua enveze doman, sot la vida del ...
media/k2/galleries/31036/thumbs/Zenter_traumatologich_Poza.jpg
31 de dezember 2025

L Zenter Traumatologich verc

L Comun General à troà l cartier per l personal sanitarie. L CTO sarà operatif chisc dis che vegn. 
L Zenter Traumatologich Ortopedich ló dal Distret sanitarie de Sèn Jan aessa cognù averjer ai 28 de dezember. Pec dis inant l’Azienda Sanitèra aea fat a saer che per mencianza de personal no fossa stat possibol l envièr via. Sobito se à ativà l conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi e l procurador Edoardo Felicetti tolan contat coi assessores provinzièi competenc per troèr na soluzion. Endèna, ai 29 de dezember, l grop de Consei Neva UAL à manà ite na interogazion a la presidenta del Consei ...
media/k2/galleries/31033/thumbs/circo_michela_marangoni.jpg
30 de dezember 2025

N spetacol de circo fora de anter

L laboratorie de teater per gregn de la regista Michela Marangoni à portà sun paladina »Gran varietà. Vite immaginarie del circo«.
Dant da Nadèl, en vender ai 19, se à serà su con n spetacol l sesto laboratorie de teater per gregn endrezà da la regista Michela Marangoni, n grop che muda e che an do an tol ite de neva persones. Enstadì i à portà dant sun paladina del Paladolomites »Gran varietà. Vite immaginarie del circo«, na comedia scrita ju da Marangoni enstessa ge jan do a toc de Karl Valentin e Marco Belpoliti.

L spetacol se à avert con doi personajes, Marika e Pietro, che chier de meter su endodanef n circo, ...
media/k2/galleries/31032/thumbs/Cai_Sat_Auta_Fascia_Pantelleria.jpg
29 de dezember 2025

N an pien per l Cai Sat Auta Fascia

La radunanza, con la litazion del diretif, é stata sburlèda al lunesc de Pèsca. La presidenta Licia Favé e la secretèra Maria Assunta Merli envia i sozi a se meter a la leta.
Canche taca a se arvejinèr la fin de n an per solit se fèsc n bilanz de chel che l é stat. La sezion del CAI SAT Auta Fascia aessa volù endrezèr la radunanza di sozi ma per costions de temp e de endrez no l é stat l met e la é stata coscita sburlèda al an che vegn. La presidenta Licia Favé e la secretèra Maria Assunta Merli vel fèr a saer che la é stata metuda sul calandèr en lunesc de Pèsca, ai 6 de oril del 2026. Sarà na scontrèda de gran emportanza ajache vegnarà consegnà i diplomes ma ...
media/k2/galleries/31031/thumbs/Traslamusega_Ilario.jpg
28 de dezember 2025

Nadèl Traslamusega

N bel Cor de bec endrezà da la Scola de musega Il Pentagramma à endeletà l publich con cianties dedichèdes al temp de Nadèl che vegn da desvalives lesc del mond.
I era de passa 30, i picioi che en lunesc ai 15 de dezember i à portà dant te gejia de Pera n belot conzert per ge augurèr bon Nadèl a genitores, familiares e amisc, ma ence a duta la comunanza.

Na gran endesfida per chisc bec, che i se à emparà ite diesc cianties, toutes dal repertorie tradizionèl de diesc Paijes desferenc, vèlch una ence tel lengaz original, studièdes e proèdes te 10 lezions.

L conzert é stat avert dal president de la Scola de musega Il Pentagramma Stefano Lazzer, ajache ...
media/k2/galleries/31030/thumbs/sirio_route_66.jpg
27 de dezember 2025

Con la roda per portèr n messaje de speranza

Ti Stac Unii Sirio Talmon, che à na malatia rèra che ge à ciapà i nerves, l à rejonà con sacotanta jent e l à podù descorir l’»America de la jent«. Endèna boi te sia pegnata jà n’autra endesfida per l an che vegn.
Te l’ultima edizion de La Usc del an passà, dant da Nadèl, ge aane fat na intervista a Sirio Talmon, maester de schi da Cianacei e ziclist per pascion: l ne aea contà de la sindrome de Guillain-Barré, che l aea ciapà dant da doi egn te na forma grieva - na malatia che ciapa i nerves che no i ge dèsc più segnai ai muscoi. L ne aea contà ence del viac de passa 5700 km che l volea fèr ti Stac Unii. Embendapò, n an l é passà e Sirio chel viac l lo à fat: l é pontà via da New York ai 28 de aost e l ...