- T'es chilò:
- Home
- Valedes
- Fascia
Fascia
14 de otober 2026
Gnochec de zuca con sos de fontina e ardel crocant
Te sia rezeta del meis de otober l chef Sandro Favé ne perferesc na rezeta per valorisèr la zuca
"Otober l é l meis de la zuches e donca ence gé me é pissà de ve meter dant per chest meis na rezeta con zuca per recordèr sia proprietèdes benefiches che la ne dèsc e la sacotanta vides che se pel la durèr tant te la rezetes douces che salèdes.
Su La Usc de vender ai 9 de otober podede troèr ingredienc e rezeta.
"Otober l é l meis de la zuches e donca ence gé me é pissà de ve meter dant per chest meis na rezeta con zuca per recordèr sia proprietèdes benefiches che la ne dèsc e la sacotanta vides che se pel la durèr tant te la rezetes douces che salèdes.
Su La Usc de vender ai 9 de otober podede troèr ingredienc e rezeta.
14 de otober 2026
La Festa de la families de la Val de sora al Ciuch
L Club Pietrone à endrezà la marena per n centené de persones da Cianacei e Ciampedel.
En domenia ai 27 de setember a Gries fora l Ciuch l é stat la Festa de la families per la parochies de la Val de sora. Don Mario Bravin à dit messa ló dal Fassapark, olache do l Club Pietrone à endrezà desche zenza la marena per duta la jent che à tout pèrt.
De più su La Usc stampèda de en vender ai 9 de otober del 2026
En domenia ai 27 de setember a Gries fora l Ciuch l é stat la Festa de la families per la parochies de la Val de sora. Don Mario Bravin à dit messa ló dal Fassapark, olache do l Club Pietrone à endrezà desche zenza la marena per duta la jent che à tout pèrt.
De più su La Usc stampèda de en vender ai 9 de otober del 2026
13 de otober 2026
Al Kino, filmes e momenc de agregazion
L é pontà via la neva ativitèdes che met dant ence ocajions de bonstèr, de teater, de workshop artistics e de magia.
Uton: temp per trèr endò l fià e per se goder tel chiet l teritorie. Do l biteboi del istà ence l Kino de Cianacei l met dant per i meisc de otober, november e dezember desferenta scomenzadives, outes a duta la comunanza, olache i joegn i é protagonisć de bie momenc de crescimonia culturèla e de reflescion.
De più sun dut l program te La Usc stampèda de en vender ai 9 de otober del 2026.
Uton: temp per trèr endò l fià e per se goder tel chiet l teritorie. Do l biteboi del istà ence l Kino de Cianacei l met dant per i meisc de otober, november e dezember desferenta scomenzadives, outes a duta la comunanza, olache i joegn i é protagonisć de bie momenc de crescimonia culturèla e de reflescion.
De più sun dut l program te La Usc stampèda de en vender ai 9 de otober del 2026.
13 de otober 2026
Festa con i Alpins de Poza e Pera
L nef capogrop Andrea Winterle ge sporc l develpai a chi che à didà. L grop à na neva mondura e l é semper vertech a didar.
Na bela dì de soreie à encornijà la festa de le familie di alpins e de si amisc endrezada en domenia ai 27 de setember dal grop ANA de Poza e Pera. Presciapech 65 persone se à troà entorn le undesc ló da la picola gejia sora la Malga ti Munciogn per l auzabandiera, la messa e la marena.
De più su La Usc stampèda de en vender ai 9 de otober del 2026.
Na bela dì de soreie à encornijà la festa de le familie di alpins e de si amisc endrezada en domenia ai 27 de setember dal grop ANA de Poza e Pera. Presciapech 65 persone se à troà entorn le undesc ló da la picola gejia sora la Malga ti Munciogn per l auzabandiera, la messa e la marena.
De più su La Usc stampèda de en vender ai 9 de otober del 2026.
12 de otober 2026
Agnol, prum pest a Scribo Junior
L test de la joena fascèna Nicoletta Riz se à vadagnà l aprijiament de la juria. Aon intervistà l’autora.
»L’opera sporc na veièda da encresciujum sul passà e la dèsc na parbuda autentica di protagonisć. Al medemo temp la dèsc l met de coer i aspec de la vita da ogne dì, vèlch outa segnèda da na realtà ria e senestra.« L é chesta la motivazions che à uzà fora la juria del concors leterèr ladin Scribo en cont al scrit venjidor de la categoria Junior. L à inom »Agnol« e l é stat scrit da la joena fascèna Nicoletta Riz. Se trata de la quinta edizion del concors leterèr ladin endrezà chest an dal ...
»L’opera sporc na veièda da encresciujum sul passà e la dèsc na parbuda autentica di protagonisć. Al medemo temp la dèsc l met de coer i aspec de la vita da ogne dì, vèlch outa segnèda da na realtà ria e senestra.« L é chesta la motivazions che à uzà fora la juria del concors leterèr ladin Scribo en cont al scrit venjidor de la categoria Junior. L à inom »Agnol« e l é stat scrit da la joena fascèna Nicoletta Riz. Se trata de la quinta edizion del concors leterèr ladin endrezà chest an dal ...
12 de otober 2026
Dèlba vel l Ben Comun
Do de bela discuscions, la maoranza di capifech à aproà l mudament de aministrazion da ASUC a Ben Comun e i statuc neves. L litazions del comitat nef de gestion les sarà en domenia ai 18 de otober da les 16 fin les 20.
La scontrèda ta Dèlba, descheche ne à dit l capofrazion Olivo Micheluzzi, é scomenzèda a presciapech na mesora do l’ora de convocazion percheche no l era capifech assà. Servia amancol l 15% sui 227 che à derit de stima. Ence chiò la maoranza di prejenc à aproà l mudament de forma de aministrazion e l statut nef.
Micheluzzi: »L é stat na gran discuscion con ence mingol de polemiches. Tinultima sion resté de pec e donca aon dezidù de endrezèr la litazions del comitat nef de gestion ai 25 de ...
La scontrèda ta Dèlba, descheche ne à dit l capofrazion Olivo Micheluzzi, é scomenzèda a presciapech na mesora do l’ora de convocazion percheche no l era capifech assà. Servia amancol l 15% sui 227 che à derit de stima. Ence chiò la maoranza di prejenc à aproà l mudament de forma de aministrazion e l statut nef.
Micheluzzi: »L é stat na gran discuscion con ence mingol de polemiches. Tinultima sion resté de pec e donca aon dezidù de endrezèr la litazions del comitat nef de gestion ai 25 de ...
11 de otober 2026
La segureza nasc da la comunità
En ocajion de la Setemèna del Azet, na reflescion sul leam anter bonstèr, relazions e responsaboltà de duc.
Chisc dis passé te Fascia l é stat endrezà na lingia de scontrèdes sul tem de la segureza portèdes dant en ocajion de la Setemèna del Azet endrezèda dal Comun General de Fascia.
Tel chèder de chesta scomenzadiva se à abù l met de rejonèr e de se confrontèr sui desvalives aspec che revèrda apontin la segureza.
De più su La Usc stampèda de en vender ai 9 de otober
Chisc dis passé te Fascia l é stat endrezà na lingia de scontrèdes sul tem de la segureza portèdes dant en ocajion de la Setemèna del Azet endrezèda dal Comun General de Fascia.
Tel chèder de chesta scomenzadiva se à abù l met de rejonèr e de se confrontèr sui desvalives aspec che revèrda apontin la segureza.
De più su La Usc stampèda de en vender ai 9 de otober
11 de otober 2026
Frazion de Pera: trei componenc neves
L é jit a litèr beleche l 42% di capifech. Confermé demò Luca Rasom, con l maor numer de stime, e Moreno Rizzi.
I capifech de Pera à lità en sabeda ai 3 de otober i 5 componenc del nef Comitat de gestion de la Frazion che restarà en ciaria per i cinch egn che vegn. En dut i é stac 125 chi che à dat ju la stima, l 41,81% de chi che aea derit. Acà 5 egn l era jit a litar passa l 60% di capifech ma enlouta l quorum l era al 50% e l era stat fat n apel ajache d’aisciuda, te la pruma litazion, no l era stat arjont.
De più en cont di resultac su La Usc stampèda de en vender ai 9 de otober
I capifech de Pera à lità en sabeda ai 3 de otober i 5 componenc del nef Comitat de gestion de la Frazion che restarà en ciaria per i cinch egn che vegn. En dut i é stac 125 chi che à dat ju la stima, l 41,81% de chi che aea derit. Acà 5 egn l era jit a litar passa l 60% di capifech ma enlouta l quorum l era al 50% e l era stat fat n apel ajache d’aisciuda, te la pruma litazion, no l era stat arjont.
De più en cont di resultac su La Usc stampèda de en vender ai 9 de otober
10 de otober 2026
Cianacei vel l Ben Comun
La maoranza di capifech à aproà l mudament de aministrazion da ASUC a Ben Comun e i statuc neves. L é stat lità l comitat nef de gestion.
La Sala de consei de Cianacei era belebon piena de jent, l à tout pèrt l 38% di capifech, 57 sun 148. La maor pèrt de la jent à lità per l passaje. L capofrazion Rinaldo Debertol se à zis dat ju per chest mudament: »L model de aministrazion nef arsegura na gestion con manco burocrazia. Al zenter vegn metù la radunanzes de chi che à l derit de stima, i arà n maor control sun la dejizions de chi che vegn lità. Son zis content che la comunità abie entenù l’emportanza de chest cambiament e l’abie ...
La Sala de consei de Cianacei era belebon piena de jent, l à tout pèrt l 38% di capifech, 57 sun 148. La maor pèrt de la jent à lità per l passaje. L capofrazion Rinaldo Debertol se à zis dat ju per chest mudament: »L model de aministrazion nef arsegura na gestion con manco burocrazia. Al zenter vegn metù la radunanzes de chi che à l derit de stima, i arà n maor control sun la dejizions de chi che vegn lità. Son zis content che la comunità abie entenù l’emportanza de chest cambiament e l’abie ...
09 de otober 2026
Fascia à de besegn de jent e la jent de cèsa
La sezion de l’ASAT Zenter Fascia à chiamà ite la radunanza. L é stat metù dant i obietives per far crescer la val. Tel diretif, dut confermà, l é jit ite cater joegn neves.
L davegnir de Fascia no pel vegnir endrezà col pissar demò a le struture, ai impianc o ai numeres de le prejenze, ma l cogn pontar via da le persone, da la possibilità de star e lurar sul teritorie e da la capazità de la comunanza de projetar ensema sie davegnir. L é chest l pensier metù dant da la sezion del Zenter Fascia de l’ASAT che se à troà per sia radunanza anuala en martesc ai 29 de setember te sala de la Coprativa a Soraga.
De più, en cont ence a la litazions del consei nef, su La Usc ...
L davegnir de Fascia no pel vegnir endrezà col pissar demò a le struture, ai impianc o ai numeres de le prejenze, ma l cogn pontar via da le persone, da la possibilità de star e lurar sul teritorie e da la capazità de la comunanza de projetar ensema sie davegnir. L é chest l pensier metù dant da la sezion del Zenter Fascia de l’ASAT che se à troà per sia radunanza anuala en martesc ai 29 de setember te sala de la Coprativa a Soraga.
De più, en cont ence a la litazions del consei nef, su La Usc ...
07 de otober 2026
Na ciacolèda sa Pecol
Rosa Pitscheider, maridèda Fosco, ne conta de si genitores Filomena e Francesco e di cent egn del alberch Alla Rosa.
Rosa l é la più picola fia de Filomena Faber Cercenèda e Francesco Pitscheider, Franzele Rocia; la é nasciuda del 1941, l’à la bela età de 85 egn e descheche la disc: »Vèrde ben de me tegnir su«. Instadì son ruèda sa Pecol a la troèr per ge domanèr fora de na tèl roba sui studafech de Cianacei, ma chel che l é vegnù fora l é dut auter e segur l merita de vegnir scrit e recordà zaonder e spartì con nesc letores. L’à contà che si genitores Franzele e Filomena era ponté via del 1926 col fitèr ...
Rosa l é la più picola fia de Filomena Faber Cercenèda e Francesco Pitscheider, Franzele Rocia; la é nasciuda del 1941, l’à la bela età de 85 egn e descheche la disc: »Vèrde ben de me tegnir su«. Instadì son ruèda sa Pecol a la troèr per ge domanèr fora de na tèl roba sui studafech de Cianacei, ma chel che l é vegnù fora l é dut auter e segur l merita de vegnir scrit e recordà zaonder e spartì con nesc letores. L’à contà che si genitores Franzele e Filomena era ponté via del 1926 col fitèr ...
06 de otober 2026
Sbunf al mantech!
Trei dis per slarièr fora la reta te Fascia, na scomenzadiva nasciuda da na fradaa culturèla.
L é stat endrezà te Fascia te la fin de setemèna passèda trei dis dediché a la reta: n Harmonika Treffen sparpagnà fora te posć desvalives e n laboratorie de doi dis per joegn sonadores. Dut cant é peà via endodanef da Giordano Costa e Claus Soraperra che i fèsc pèrt de la lia Accordion Alpe Adria, sociazion nasciuda da na fradaa con sonadores slovens, furlans e dal Sudtirol. Tel workshop, col maester e sonador de nonzech sloven Zoran Lupinc, se à scrit ite 8 joenec: l é scomenzà en vender da ...
L é stat endrezà te Fascia te la fin de setemèna passèda trei dis dediché a la reta: n Harmonika Treffen sparpagnà fora te posć desvalives e n laboratorie de doi dis per joegn sonadores. Dut cant é peà via endodanef da Giordano Costa e Claus Soraperra che i fèsc pèrt de la lia Accordion Alpe Adria, sociazion nasciuda da na fradaa con sonadores slovens, furlans e dal Sudtirol. Tel workshop, col maester e sonador de nonzech sloven Zoran Lupinc, se à scrit ite 8 joenec: l é scomenzà en vender da ...
05 de otober 2026
Fascegn en miscion tel Perù
Na sera de testimonianzes e de condivijion, per spartir besegnes, emozions e ensegnamenc de vita.
»L’idea de veder l mond da n’autra prospetiva la me fasc sentir n muie più contenta de dut chel che é«. Coscì Sofia Lastei, da Poza, l’à serà su so intervent endèna l moment de condivijion con la comunanza endrezà dal grop miscionèr Freinademetz en mèrtesc ai 22 de setember te oratorie de Poza entitolà »Daniela Salvaterra la conta Cèsa Mère Teresa«. Paroles fones, che se à enterzà a pensieres e video che à scorlà su i cheres de duc chi che à podù scutèr su la testimonianzes de n grop de touses ...
»L’idea de veder l mond da n’autra prospetiva la me fasc sentir n muie più contenta de dut chel che é«. Coscì Sofia Lastei, da Poza, l’à serà su so intervent endèna l moment de condivijion con la comunanza endrezà dal grop miscionèr Freinademetz en mèrtesc ai 22 de setember te oratorie de Poza entitolà »Daniela Salvaterra la conta Cèsa Mère Teresa«. Paroles fones, che se à enterzà a pensieres e video che à scorlà su i cheres de duc chi che à podù scutèr su la testimonianzes de n grop de touses ...
04 de otober 2026
La Scola che cor coi valores de Marcialonga
N bel event de sport e legreza per i studenc de la scoles autes de Fascia e Fiem.
La Marcialonga l à metù a jir la terza edizion de ‘La Scola che cor’, na scomenzadiva che, te doi dis desferenc, tol ite i tousc e la touses de la classes terzes de la mesènes e chi de la classes prumes de duta la scola autes de Fascia e Fiem. Obietif de la giornèdes, che met adum jech e sport, l é chel de ge dèr l met ai studenc de fèr grop, de se goder e de cognoscer più da vejin l teritorie e l gran event de la Marcialonga. »La Scola che cor« per i studenc de la classes prumes l é ence na ...
La Marcialonga l à metù a jir la terza edizion de ‘La Scola che cor’, na scomenzadiva che, te doi dis desferenc, tol ite i tousc e la touses de la classes terzes de la mesènes e chi de la classes prumes de duta la scola autes de Fascia e Fiem. Obietif de la giornèdes, che met adum jech e sport, l é chel de ge dèr l met ai studenc de fèr grop, de se goder e de cognoscer più da vejin l teritorie e l gran event de la Marcialonga. »La Scola che cor« per i studenc de la classes prumes l é ence na ...
03 de otober 2026
A Sèn Jan chest istà demò trei polins
L responsabol Luigi Bernard ne disc coche la é jita col control del trafich e la segureza sul tegnir de Comun. L é beleche doi egn che i é destaché da la gestion sozièda.
L istà é passà e l se à tout do ence gran part de la jent, del trafich e del biteboi. N istà con n maraut de ghesć che se à moet trop te paisc e ence sa mont, engaissé da la bela giornèdes de soreie e de bon ciaut. A garantir la segureza e la viabilità e fèr respetèr la regoles percheche sie na bona convivenza anter jent del post e turisć l é ence i Polins. Da beleche doi egn l Comun de Sèn Jan se à destacà da la gestion sozièda. I polins de chest comun vegn gestii diretamenter da ...
L istà é passà e l se à tout do ence gran part de la jent, del trafich e del biteboi. N istà con n maraut de ghesć che se à moet trop te paisc e ence sa mont, engaissé da la bela giornèdes de soreie e de bon ciaut. A garantir la segureza e la viabilità e fèr respetèr la regoles percheche sie na bona convivenza anter jent del post e turisć l é ence i Polins. Da beleche doi egn l Comun de Sèn Jan se à destacà da la gestion sozièda. I polins de chest comun vegn gestii diretamenter da ...
02 de otober 2026
L cerf padesc, l capriol stabol, l ciamorc se tira su
N bilanz con Daniele Deluca e Giorgio Bernard en cont de la situazion de la ciacia te Fascia. L louf e l tempram muda l comportament de la besties.
Coi 6 de setember l é stat avert te dut l Trentin la sajon de ciacia per la maor pèrt de la besties. »Aldò del dombrament de chest an – à dit Matteo Rensi, president de la Sociazion ciaciadores trentins – l é stat registrà presciapech 73 mile anter cerves, ciamorces e caprioi. I prelieves dac su é en dut 13 mile«. Se aon fat contèr de coche la é la situazion en general te nesc bosć da Giorgio Bernard, retor de la Resserva de Cianacei, e da Daniele Deluca, president de la consulta del Distret de ...
Coi 6 de setember l é stat avert te dut l Trentin la sajon de ciacia per la maor pèrt de la besties. »Aldò del dombrament de chest an – à dit Matteo Rensi, president de la Sociazion ciaciadores trentins – l é stat registrà presciapech 73 mile anter cerves, ciamorces e caprioi. I prelieves dac su é en dut 13 mile«. Se aon fat contèr de coche la é la situazion en general te nesc bosć da Giorgio Bernard, retor de la Resserva de Cianacei, e da Daniele Deluca, president de la consulta del Distret de ...
02 de otober 2026
ASUC de Cianacei e Dèlba: aproèda la neva forma de gestion
I capifech de la doi Frazions à lità l nef Statut. Cianacei à i neves componenc del Comitat, Dèlba à sburlà.
La Frazions de Cianacei e Dèlba à fat n vèrech inant emportant. Angern, jebia al prum de otober, i capifech de chesta doi ASUC se à binà per la radunanza e la litazions di neves Comitac. A Cianacei i à tout pèrt de 57 sun 148 che aea derit (l 38,51%), i à aproà i mudamenc al Statut per la neva forma de aministrazion e i à lità i neves componenc del Comitat olache l é ruà ite la set persones più litèdes. Ence i capifech de la Frazion de Dèlba à aproà l nef Statut ma ajache la radunanza é jita ...
La Frazions de Cianacei e Dèlba à fat n vèrech inant emportant. Angern, jebia al prum de otober, i capifech de chesta doi ASUC se à binà per la radunanza e la litazions di neves Comitac. A Cianacei i à tout pèrt de 57 sun 148 che aea derit (l 38,51%), i à aproà i mudamenc al Statut per la neva forma de aministrazion e i à lità i neves componenc del Comitat olache l é ruà ite la set persones più litèdes. Ence i capifech de la Frazion de Dèlba à aproà l nef Statut ma ajache la radunanza é jita ...
02 de otober 2026
Fech te na cèsa de Soraga auta
I Studafech de Soraga, Vich, Poza e Mazin à lurà duta net fin anché bonora da les 7. L fech é pontà via da n cianton jabas apede cèsa e l é jit su sobito per la mantelèda de legn.
I Studafech de Soraga, Vich, Poza e Mazin é stac alerté ansera, jebia prum de otober, entorn les 9 per n fech crepà fora te na cèsa a Soraga auta, per jir sa Ronch. Sobito l é jit sul post na sessantina de volontadives. Mauro Crepaz, comandant di Studafech de Soraga, ne à dit che i é stac ló duta net, i ultimes é se n jic da les 7 da doman de en vender bonora. »L fech é crepà fora da n cianton jabas enlongia ju ciasa – ne à dit l Comandant Crepaz – e l é jit su per la mantelada de legn de la ...
I Studafech de Soraga, Vich, Poza e Mazin é stac alerté ansera, jebia prum de otober, entorn les 9 per n fech crepà fora te na cèsa a Soraga auta, per jir sa Ronch. Sobito l é jit sul post na sessantina de volontadives. Mauro Crepaz, comandant di Studafech de Soraga, ne à dit che i é stac ló duta net, i ultimes é se n jic da les 7 da doman de en vender bonora. »L fech é crepà fora da n cianton jabas enlongia ju ciasa – ne à dit l Comandant Crepaz – e l é jit su per la mantelada de legn de la ...
01 de otober 2026
Dì del azet per la prumes di licees de Fascia
Da egn te la Scola Ladina ai neves studenc ge vegn endrezà na dì per fèr grop e se cognoscer.
Da n pec de dis l é peà via l nef an de scola con tousc e touses che se troa da nef do la feries del istà e ence con n bel grum de joegn studenc che taca via so nef percors de studie. Ti licees de Fascia te la prumes chest an l é zirca 80 scric ite, spartii fora te cater classes: una al scientifich, una al linguistich e doi al artistich.
Te chest chèder de bonstèr, te la Scola Ladina da n grum de egn vegn endrezà per i studenc de la prumes la Dì del azet, che perveit na bela raida sa mont, ...
Da n pec de dis l é peà via l nef an de scola con tousc e touses che se troa da nef do la feries del istà e ence con n bel grum de joegn studenc che taca via so nef percors de studie. Ti licees de Fascia te la prumes chest an l é zirca 80 scric ite, spartii fora te cater classes: una al scientifich, una al linguistich e doi al artistich.
Te chest chèder de bonstèr, te la Scola Ladina da n grum de egn vegn endrezà per i studenc de la prumes la Dì del azet, che perveit na bela raida sa mont, ...
30 de setember 2026
»Cedenes de valor« te la gestion del bosch
L Istitut Cultural Ladin ‘majon di fascegn’ à dat fora la verscion per talian del liber de Karin Pattis.
Ades ence i letores che no enten ben todesch pel ciapèr te man e se lejer fora con enteres l liber scrit da Karin Pattis dal titol originèl »Ökonomische Vernetzung. Holzwirtschaft in den Dolomiten im 16. Jahrhundert – Tiers, Welschnofen und Fassa«. La publicazion, prejentèda per todesch d’aisciuda del 2023 te la senta de la Scola Forestèla forin Mont de Vich, é stata data fora te sia verscion per talian dal Istitut Cultural Ladin ‘majon di fascegn’ e prejentèda en vender ai 18 de setember te ...
Ades ence i letores che no enten ben todesch pel ciapèr te man e se lejer fora con enteres l liber scrit da Karin Pattis dal titol originèl »Ökonomische Vernetzung. Holzwirtschaft in den Dolomiten im 16. Jahrhundert – Tiers, Welschnofen und Fassa«. La publicazion, prejentèda per todesch d’aisciuda del 2023 te la senta de la Scola Forestèla forin Mont de Vich, é stata data fora te sia verscion per talian dal Istitut Cultural Ladin ‘majon di fascegn’ e prejentèda en vender ai 18 de setember te ...
