Fascia


30 de jugn 2025
I Popcorner prejenta »Utar piata«
La band de joegn fascegn à portà dant a La Grenz sie neve cianzon per fascian de so nef album.
»Utar piata« l é l prum album ofizial di Popcorner, la band de joegn fascegn che dal 2022 se à metù adum per far musega e che da enlouta l’à seghità a viventar con legreza e con soa energia la comunanza de Fascia e man a man n publich semper più gran.
»Utar piata« l é l frut de egn de lurier, de proe e de confront, che se à concretisà te sie cianzon ogneuna con so spirit e segnificat, soa storia e so sentiment. Chisc i titoi: Melanconia, Tie Soreie, Tizar te fech, L fonch, November, Mudament. I ...
»Utar piata« l é l prum album ofizial di Popcorner, la band de joegn fascegn che dal 2022 se à metù adum per far musega e che da enlouta l’à seghità a viventar con legreza e con soa energia la comunanza de Fascia e man a man n publich semper più gran.
»Utar piata« l é l frut de egn de lurier, de proe e de confront, che se à concretisà te sie cianzon ogneuna con so spirit e segnificat, soa storia e so sentiment. Chisc i titoi: Melanconia, Tie Soreie, Tizar te fech, L fonch, November, Mudament. I ...


29 de jugn 2025
La storia de na zelula mata
Elisa Sommavilla da Moena l’à scrit soa storia te n liber e l’à fat i dessegnes per ge spiegar ai bec che che l é n tumor e che se pel varir. L vegn prejentà a Moena ai 20 de aost.
Chesta l é na storia vera, l é la »storia de na zelula mata«. Ma co? Direde. Ei, na storia vera, de na protagonista vera che l’à regoeta te n liber e l’à fat ence i dessegnes.
Ve prejenton Elisa Sommavilla, la é da Moena, da 14 egn la stasc a Verona olache la é maridada e l’à trei fie, le trei A, de 11, 9 e 5 egn.
Elisa l an passà l’à descorì de aer n tumor al piet, per fortuna la l à ciapà per temp, l’à fat le terapie e la é varida. Endana l’à dezidù de scriver n liber belapontin dal titol ...
Chesta l é na storia vera, l é la »storia de na zelula mata«. Ma co? Direde. Ei, na storia vera, de na protagonista vera che l’à regoeta te n liber e l’à fat ence i dessegnes.
Ve prejenton Elisa Sommavilla, la é da Moena, da 14 egn la stasc a Verona olache la é maridada e l’à trei fie, le trei A, de 11, 9 e 5 egn.
Elisa l an passà l’à descorì de aer n tumor al piet, per fortuna la l à ciapà per temp, l’à fat le terapie e la é varida. Endana l’à dezidù de scriver n liber belapontin dal titol ...


28 de jugn 2025
Ladin dolomitan: la ritajon e l davegnir
Con Fabio Chiocchetti, en pruma linea te la costituzion de SPELL e de na politica linguistica unitara, aon rejonà de coche l é nasciù l projet: da la spenta sozièla, a la dificoltèdes, i vèresc e i resultac emportanc arjonc tel ciamp di strumenc de tratament del lengaz.
La scontrèda endrezèda dal Istitut Cultural Ladin de Fascia ai 6 de jugn dal titol »Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin« é stata de gran enteres e l’à endò uzà fora la emportanza e la endesfida de n lengaz unitar, n projet che é nasciù ti prumes egn ’80 e che te chisc ultimes 20 egn é jit a se perder. Nos aon volù n saer de più e aon rejonà con Fabio Chiocchetti stat per passa 40 egn diretor del Istitut.
Con la scontrèda endrezèda dal ICL ...
La scontrèda endrezèda dal Istitut Cultural Ladin de Fascia ai 6 de jugn dal titol »Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin« é stata de gran enteres e l’à endò uzà fora la emportanza e la endesfida de n lengaz unitar, n projet che é nasciù ti prumes egn ’80 e che te chisc ultimes 20 egn é jit a se perder. Nos aon volù n saer de più e aon rejonà con Fabio Chiocchetti stat per passa 40 egn diretor del Istitut.
Con la scontrèda endrezèda dal ICL ...


27 de jugn 2025
A Worcester, na gran festa de la scienza
L grop de robotica Gome neve à tout pèrt a la finèles internazionèles de la First Lego League 2025 ti USA. De jené del an che vegn la selezions del nord-est te teater de Navalge.
L grop de robotica Gome neve de la Scola Ladina de Fascia dai 10 ai 16 de jugn l à partezipà ti Stac Unii a la garejèdes internazionèles de la First Lego League 2025, competizion che te la Tèlia tol ite più che 300 squadres e mile e mile joegn te dut l mond. Per la squadra fascèna, che ti USA raprejentèa la Tèlia, se trata de n travert storich e de gran valor, mai arjont dant ti 12 egn passé de endesfides, otegnù de gra ai ezelenc resultac concosté ai Campionac nazionèi de la competizion tel ...
L grop de robotica Gome neve de la Scola Ladina de Fascia dai 10 ai 16 de jugn l à partezipà ti Stac Unii a la garejèdes internazionèles de la First Lego League 2025, competizion che te la Tèlia tol ite più che 300 squadres e mile e mile joegn te dut l mond. Per la squadra fascèna, che ti USA raprejentèa la Tèlia, se trata de n travert storich e de gran valor, mai arjont dant ti 12 egn passé de endesfides, otegnù de gra ai ezelenc resultac concosté ai Campionac nazionèi de la competizion tel ...


27 de jugn 2025
L Cucarel, n concors per regisć ladins
La Coprativa sozièla INOUT, con la colaborazion del Istitut Cultural Ladin e l sostegn de la Region Trentin Südtirol, envia duc i joegn de la valèdes ladines pascioné de cinematografia. Prejentazion anché da les 17:30 te Museo Ladin a Sèn Jan.
Siede pascioné de cinematografia e aede tel cef che rodolea na idea, una de cheles che no veit l’ora de vegnir fora? Emben ades podede ve meter a la proa. L é vegnù fora »L Cucarel«, l prum concors per projec cinematografics per ladin, ideà col obietif de sostegnir la produzion de curc filmac tel idiom de mendranza de la valèdes dintorn l Sela. L concors l é out belapontin a duc chi che à na idea da trasformèr te n audiovisif e volessa durèr te la narazion e ti dialoghes una de la variantes ...
Siede pascioné de cinematografia e aede tel cef che rodolea na idea, una de cheles che no veit l’ora de vegnir fora? Emben ades podede ve meter a la proa. L é vegnù fora »L Cucarel«, l prum concors per projec cinematografics per ladin, ideà col obietif de sostegnir la produzion de curc filmac tel idiom de mendranza de la valèdes dintorn l Sela. L concors l é out belapontin a duc chi che à na idea da trasformèr te n audiovisif e volessa durèr te la narazion e ti dialoghes una de la variantes ...


26 de jugn 2025
Don Mario rejarà duta la parochies de Fascia
Da chest uton sarà un soul preve responsabol de la 8 parochies da Dèlba a Soraga. Don Andrea Malfatti l é stat destinà a Rorei e don Mario Bravin tolarà su ence l'autra parochies de Fascia.
L é na neva che no se se spetèa, amancol no scì prest, chela vegnuda fora chisc dis, e che i medemi enteressé i à sapù demò da pech. Don Andrea Malfatti, ruà de otober del 2014 a rejer la parochies de Vich, Poza, Pera, Soraga e Mazin, l meis de otober che vegn l lasciarà Fascia per jir a Rorei. L Piscop Lauro Tisi ge à dat su la parochies de Borgo Sacco e de San Giorgio, e l ge à domanà ence n empegn maor tel ensegnament al ISSR, l Istitut de Scienzes Religiouses de Trent.
La neva ge é stata ...
L é na neva che no se se spetèa, amancol no scì prest, chela vegnuda fora chisc dis, e che i medemi enteressé i à sapù demò da pech. Don Andrea Malfatti, ruà de otober del 2014 a rejer la parochies de Vich, Poza, Pera, Soraga e Mazin, l meis de otober che vegn l lasciarà Fascia per jir a Rorei. L Piscop Lauro Tisi ge à dat su la parochies de Borgo Sacco e de San Giorgio, e l ge à domanà ence n empegn maor tel ensegnament al ISSR, l Istitut de Scienzes Religiouses de Trent.
La neva ge é stata ...


26 de jugn 2025
A Trent n convegn de toponomastica internazionèla
Dai 2 ai 4 de messèl trei dis de studie sui inomes de lech de la mendranzes linguistiches de la Tèlia, su proponeta del assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi.
Dai 2 ai 4 de messèl del 2025, te Sala de Raprejentanza de la Region Autonoma Trentin-Südtirol te Piaza Dante a Trent, sarà l prum convegn internazionèl »International Conference on Place Names of Historical Linguistic Minorities in Italy«, aldò de la proponeta del assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi, co la colaborazion de l’Università de Trent, l Partiment Roman-Elenich del Grop de Esperc sui Inomes Geografics de la Nazions Unides e ICA-IGU (International ...
Dai 2 ai 4 de messèl del 2025, te Sala de Raprejentanza de la Region Autonoma Trentin-Südtirol te Piaza Dante a Trent, sarà l prum convegn internazionèl »International Conference on Place Names of Historical Linguistic Minorities in Italy«, aldò de la proponeta del assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi, co la colaborazion de l’Università de Trent, l Partiment Roman-Elenich del Grop de Esperc sui Inomes Geografics de la Nazions Unides e ICA-IGU (International ...


25 de jugn 2025
Dì mondièla di donatores de sanch
Festa a Tieser per i gropes de l’ADVSP de Fascia e Fiem con l’inaugurazion de na neva opera del artist Ciro Doliana.
Ai 14 de jugn l é la giornèda mondièla del donator de sanch metuda su del 2004 dal OMS. Te chesta dì a Tieser, olache la comunanza à festejà ence l patron Sènt Eliseo, l é stat binà duc i gropes de volontadives de la valèdes de Fiem e Fascia per recordèr e uzèr fora l’emportanza del don del sanch. L é stat dit messa grana da don Albino Dell’Eva, don Bruno Daprà e don Robert che à festejà ence i 25 egn de sacerdozie e dapò duc i gropes é jic en defilèda con sia bandieres fin te piaz Cesare ...
Ai 14 de jugn l é la giornèda mondièla del donator de sanch metuda su del 2004 dal OMS. Te chesta dì a Tieser, olache la comunanza à festejà ence l patron Sènt Eliseo, l é stat binà duc i gropes de volontadives de la valèdes de Fiem e Fascia per recordèr e uzèr fora l’emportanza del don del sanch. L é stat dit messa grana da don Albino Dell’Eva, don Bruno Daprà e don Robert che à festejà ence i 25 egn de sacerdozie e dapò duc i gropes é jic en defilèda con sia bandieres fin te piaz Cesare ...


22 de jugn 2025
La rezeta "Dut vegn bon"
Chest meis l grop de joegn cheghes Ruben, Elia e Laura, e de la sommelier Giulia, ne sporc na rezeta che pea via da noscia tradizion da mont per dapò se maridèr con vèlch che enveze vegn dal mèr: “Gnoches da megol spiaté con gamberec cruves e coc“.
Se pel lejer dut su La Usc nr 23 dai 20 de jugn: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.
Se pel lejer dut su La Usc nr 23 dai 20 de jugn: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.


22 de jugn 2025
No demò ciacoles: i rejona sche libres!
Na scontrèda endrezèda da n grop che vel portèr inant te Fascia n »laboratorie de projec en ferment«.
L à inom »L É D E C« e l é l acronim del dit »L É Dut En Craut«. Pean via da chest conzet n grop de touses e fenc de Fascia à pissà de proèr a viventèr l panoram culturèl de noscia val portan inant n »laboratorie de projec en ferment«. Fosc apontin pissan al valor de la fermentazion, la pruma scomenzadiva publica de la é stata endrezèda al Rampeèr de Ciampedel, olache l é n laboratorie da birèr. E coscita apede a la bira, ai 13 de jugn te chela biraria à fermentà ence la ciacoles, ma de cheles ...
L à inom »L É D E C« e l é l acronim del dit »L É Dut En Craut«. Pean via da chest conzet n grop de touses e fenc de Fascia à pissà de proèr a viventèr l panoram culturèl de noscia val portan inant n »laboratorie de projec en ferment«. Fosc apontin pissan al valor de la fermentazion, la pruma scomenzadiva publica de la é stata endrezèda al Rampeèr de Ciampedel, olache l é n laboratorie da birèr. E coscita apede a la bira, ai 13 de jugn te chela biraria à fermentà ence la ciacoles, ma de cheles ...


22 de jugn 2025
Ruone a 1.200.000 visualisazions su Instagram?
Ve dajon cont di resultac che l'Union di Ladins de Fascia à arjont sui social, olache vegn fat divulgazion ladina.
L era de messèl del 2020 che su La Usc festejaane 700 »Mi piace« su la piata Facebook de l’Union di Ladins de Fascia. La piata la era stata enaudèda del 2013 ma durèda ativamenter demò da pech temp acioche vegne valorisà ence online nosc lengaz se ujan soraldut ai joegn. Anché podon dir zenza dubies che l empegn envià via enlouta dal Consei dèsc si fruc. Ence percheche te chisc egn l’Union la se à slarià fora tras de più: su Facebook l é prest 1700 persones che ne vegn do e l profil ...
L era de messèl del 2020 che su La Usc festejaane 700 »Mi piace« su la piata Facebook de l’Union di Ladins de Fascia. La piata la era stata enaudèda del 2013 ma durèda ativamenter demò da pech temp acioche vegne valorisà ence online nosc lengaz se ujan soraldut ai joegn. Anché podon dir zenza dubies che l empegn envià via enlouta dal Consei dèsc si fruc. Ence percheche te chisc egn l’Union la se à slarià fora tras de più: su Facebook l é prest 1700 persones che ne vegn do e l profil ...


21 de jugn 2025
La familia Trottner da 80 egn sa le Coronele
Chi de ciasa à endrezà na festa per parenc e amisc per recordar chi che à tacà via la storia de cater generazion che à cherdù ti valores de ospitalità.
Le paicenade che à rendenì fort su le crepe sul Ciadenac, i raes del soreie ciaut che à enlumenà ence le ponte più aute, l ciel de n color brun fort, le ciantie, le orazion e le ousc di amisc e peconc: dut chest à fat familia, en sabeda ai 14 de jugn, per strenjer te n fort braciacol n’autra gran familia. Sa le Coronele l é stat festejà n emportant travert: 80 egn de gestion del Refuge Fronza alle Coronelle – Kölnerhütte. »Anché zelebron n travert che va sorafora l numer biot di egn – à dit ...
Le paicenade che à rendenì fort su le crepe sul Ciadenac, i raes del soreie ciaut che à enlumenà ence le ponte più aute, l ciel de n color brun fort, le ciantie, le orazion e le ousc di amisc e peconc: dut chest à fat familia, en sabeda ai 14 de jugn, per strenjer te n fort braciacol n’autra gran familia. Sa le Coronele l é stat festejà n emportant travert: 80 egn de gestion del Refuge Fronza alle Coronelle – Kölnerhütte. »Anché zelebron n travert che va sorafora l numer biot di egn – à dit ...


21 de jugn 2025
Perché sun Tamion l é bel…
Devozion e festa con musega e golosarie per onorar la SS. Trinità e far comunanza.
A la dir duta la ciantia di Musiconc Trio la rejonaa de Duron, ma la rima e l conzet l é i medemi. Chi che é rué te la bela vila sora Vich en domenia ai 15 de jugn per la sagra, i à podù veder amò na outa che bel che l é Tamion.
L era la festa de la SS. Trinità, a chela che la é dedicada la bela picola gejia fata su del 1700. Laite per l’ocajion don Andrea Malfatti a zelebrà la sènta messa ensema con don Erminio Vanzetta e con don Luciano Mainini, che da egn l rua colassù con autres preves de la ...
A la dir duta la ciantia di Musiconc Trio la rejonaa de Duron, ma la rima e l conzet l é i medemi. Chi che é rué te la bela vila sora Vich en domenia ai 15 de jugn per la sagra, i à podù veder amò na outa che bel che l é Tamion.
L era la festa de la SS. Trinità, a chela che la é dedicada la bela picola gejia fata su del 1700. Laite per l’ocajion don Andrea Malfatti a zelebrà la sènta messa ensema con don Erminio Vanzetta e con don Luciano Mainini, che da egn l rua colassù con autres preves de la ...


21 de jugn 2025
L om tedò l politich: Alcide De Gasperi en mostra a Cianacei
La Majon di fascegn à portà la mostra provinzièla te Fascia. L é stat metù apede n retrat firmà dal politich conservà te restorant Maria sun Pordoi.
Per endrez del Istitut Cultural Ladin de Fascia, tel chèder de si 50 egn, l é stat metù fora te comun de Cianacei la mostra »Alcide De Gasperi. Album di casa«, na esposizion prejentèda l an passà tel Dì de l’Autonomia, voluda da la Presidenza del Consei de la Provinzia de Trent en colaborazion con Fondazione Museo storico del Trentino e Fondazione trentina Alcide De Gasperi. Enstadì, en sabeda ai 14 de jugn l é stat l’inaudazion, averta dal salut de la presidenta Tea Dezulian che à metù l azent ...
Per endrez del Istitut Cultural Ladin de Fascia, tel chèder de si 50 egn, l é stat metù fora te comun de Cianacei la mostra »Alcide De Gasperi. Album di casa«, na esposizion prejentèda l an passà tel Dì de l’Autonomia, voluda da la Presidenza del Consei de la Provinzia de Trent en colaborazion con Fondazione Museo storico del Trentino e Fondazione trentina Alcide De Gasperi. Enstadì, en sabeda ai 14 de jugn l é stat l’inaudazion, averta dal salut de la presidenta Tea Dezulian che à metù l azent ...


20 de jugn 2025
Spazirèdes te la natura coi cinch sensc
L Servije Sozio-assistenzièl ‘Spazio Argento’ del Comun General de Fascia e la sociazion Rencureme adum con espertes de ‘Bagn de bosch’ per ge sporjer na bela ocajion de benstèr per la persones.
La sociazion Rencureme e l Servije Sozio-assistenzièl ‘Spazio Argento’ del Comun General de Fascia, tel chèder del ‘Projet de Trei egn per l Svilup de na Comunanza Amica de la Persones con demenza’, se à pissà de ge sporjer a la persones de la comunanza de Fascia, en particolèr a cheles de età, l’ocajion de tor pèrt a cater spazirèdes te la natura da fèr a na vida doucia e lijiera, col compagnament de la espertes zertifichèdes de ‘Bagn de bosch’ Katiuscia Rasom e Tatiana Tulini, che les porta ...
La sociazion Rencureme e l Servije Sozio-assistenzièl ‘Spazio Argento’ del Comun General de Fascia, tel chèder del ‘Projet de Trei egn per l Svilup de na Comunanza Amica de la Persones con demenza’, se à pissà de ge sporjer a la persones de la comunanza de Fascia, en particolèr a cheles de età, l’ocajion de tor pèrt a cater spazirèdes te la natura da fèr a na vida doucia e lijiera, col compagnament de la espertes zertifichèdes de ‘Bagn de bosch’ Katiuscia Rasom e Tatiana Tulini, che les porta ...


19 de jugn 2025
Na aministrazion più vejina a la persones
Tel Consei de Comun de Sèn Jan, apede a nomines e lurieres publics, l é stat rejonà de l’emportanza di ruoi istituzionèi e de l’atenzion a la cultura, al sozièl, a la comunicazion e al raport coi sentadins.
L é stat Cesare Bernard l prum protagonist del Consei de Comun chiamà ite a Sèn Jan ai 12 de jugn. Bernard l era stat lità president de chest organism tel Consei passà, e aldò de l'esperienza jà concostèda tel mandat da dant, e amò dant desche president del Consei General, apede a chela de ensegnant, l à avert la scontrèda con n intervent per meter en consaputa duc i conseieres de colugn che l é i deric e i doeres de vigni component e colunes la prerogatives de n Consei, che l president te sia ...
L é stat Cesare Bernard l prum protagonist del Consei de Comun chiamà ite a Sèn Jan ai 12 de jugn. Bernard l era stat lità president de chest organism tel Consei passà, e aldò de l'esperienza jà concostèda tel mandat da dant, e amò dant desche president del Consei General, apede a chela de ensegnant, l à avert la scontrèda con n intervent per meter en consaputa duc i conseieres de colugn che l é i deric e i doeres de vigni component e colunes la prerogatives de n Consei, che l president te sia ...


18 de jugn 2025
»L aea troà na vita maraveousa: empiantèr peces«
Chest meis te sia rubrica »Da la coroneles al cher« Daniele Verra ne met dant n liber de Jean Giono, »L’homme qui plantait des arbres« vegnù fora te la Tèlia del 1958 col titol »L’uomo che piantava gli alberi«.
Enceben che sie n test finzion, che a mi me pièsc lejer te na chief alegorica, »L’uomo che piantava gli alberi« l é stat per lonch temp cherdù reèl per so stel mesurà, schèji documentaristich. Te na cincantina de piates Giono l met ensema na parabola leterèra che la é tel medemo temp ecologica, filosofica e fonamenter umana.
N liber che merita na letura che passa svelta, ma sobito no la se n va, restan al lonch ti pensieres e fosc ence mingol tel cher.
Se pel lejer dut su La Usc nr 22 dai ...
Enceben che sie n test finzion, che a mi me pièsc lejer te na chief alegorica, »L’uomo che piantava gli alberi« l é stat per lonch temp cherdù reèl per so stel mesurà, schèji documentaristich. Te na cincantina de piates Giono l met ensema na parabola leterèra che la é tel medemo temp ecologica, filosofica e fonamenter umana.
N liber che merita na letura che passa svelta, ma sobito no la se n va, restan al lonch ti pensieres e fosc ence mingol tel cher.
Se pel lejer dut su La Usc nr 22 dai ...


17 de jugn 2025
A spas per Ciampedel
La Scolina de Ciampedel ge à portà dant a la families, te la festa stata ai 30 de mé, la picola mapa lurèda fora chest an.
Chest an, do n pec de egn che no la vegnia più fata, la maestres, l ent e l Comitat de gestion de la Scolina de Ciampedel, à pissà de endrezèr endodanef la festa con la families di bec jun Ischia.
Se se à troa con genitores, frèdes e giaves en vender ai 30 de mé e ence l temp l ne à dalbon didà. Te ciamp dal balon don Mario l à ofizià na belota messa su mesura per i bec. Dapodò se é jic inant co la premiazion e promozion di bec gregn che l an che vegn jirà a la scola populèra, di mesegn che ...
Chest an, do n pec de egn che no la vegnia più fata, la maestres, l ent e l Comitat de gestion de la Scolina de Ciampedel, à pissà de endrezèr endodanef la festa con la families di bec jun Ischia.
Se se à troa con genitores, frèdes e giaves en vender ai 30 de mé e ence l temp l ne à dalbon didà. Te ciamp dal balon don Mario l à ofizià na belota messa su mesura per i bec. Dapodò se é jic inant co la premiazion e promozion di bec gregn che l an che vegn jirà a la scola populèra, di mesegn che ...


16 de jugn 2025
Aede mai projetà n ort?
A Ciampedel i scolees de seconda mesènà i à lurà dut l an per dessegnèr sie nef ort che se spera posse vegnir realisà.
L #projetort te la mesènes de Ciampedel l era peà via jà acà doi egn, ma ampò al scomenz de chest an l à mudà viesta col endrez envià via dai dozenc Michela Meroni e Vincent Stambè.
Ensema col referent de la scola mesènes Alessandro Ghetta, l é stat fat n mudament te la direzion del projet. »Aon pissà de svilupèr l ort daite enveze che defora, de l projetèr su mesura - ne à despiegà la dozenta Meroni, - aon fat lezions de dessegn tecnich e coi scolees sion jic a fèr n relief de la lèrga defora. ...
L #projetort te la mesènes de Ciampedel l era peà via jà acà doi egn, ma ampò al scomenz de chest an l à mudà viesta col endrez envià via dai dozenc Michela Meroni e Vincent Stambè.
Ensema col referent de la scola mesènes Alessandro Ghetta, l é stat fat n mudament te la direzion del projet. »Aon pissà de svilupèr l ort daite enveze che defora, de l projetèr su mesura - ne à despiegà la dozenta Meroni, - aon fat lezions de dessegn tecnich e coi scolees sion jic a fèr n relief de la lèrga defora. ...


15 de jugn 2025
Ejic fascegn al concors per orghegn da mantesc
Ve meton dant vèlch curiosità e i resultac de chest concors musical che vegn endrezà dal 2021 forin Fiem.
Fora Molina se à dejout ai 24 de mé la audizions per l concors »Molina paisc del orghen da mantesc«, belapontin resservà a duc i joegn sonadores de chesta sorts de strument. L concors, peà via col 2021, l é ruà a sia quinta edizion e à tout pèrt 34 solisć e 4 gropes rué dal Trentin, dal Südtirol e dal Piemont. L é stat endrezà da la Pro Loco Ciastel-Molina e dai ensegnanc de la scola de musega Il Pentagramma Daniele Girardi e Marco Graziola.
Anter i partezipanc l é stat ence desvalives fascegn ...
Fora Molina se à dejout ai 24 de mé la audizions per l concors »Molina paisc del orghen da mantesc«, belapontin resservà a duc i joegn sonadores de chesta sorts de strument. L concors, peà via col 2021, l é ruà a sia quinta edizion e à tout pèrt 34 solisć e 4 gropes rué dal Trentin, dal Südtirol e dal Piemont. L é stat endrezà da la Pro Loco Ciastel-Molina e dai ensegnanc de la scola de musega Il Pentagramma Daniele Girardi e Marco Graziola.
Anter i partezipanc l é stat ence desvalives fascegn ...