Fascia
29 de otober 2026
N retrat fascian tel calandèr Euregio 2027
Tel nef calandèr Euregio n retrat de Manuel Bernard da Pera. Anter i selezioné ence Alex Oberbacher.
L é stat portà dant enstadì a Dìspruch l nef calandèr Euregio 2027. Ence per chesta edizion l é stat endrezà dantfora n concors fotografich; anter passa 2400 fotografies ruèdes ite da Trentin, Sudtirol e Tirol, n é stat cernù fora 49 che raprejentea miec la desvalivanzes de paesajes e cultures.
Per l secondo an de seghit l é stat tout n retrat del fotograf da Pera Manuel Bernard, che aon intervistà.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 30 de otober de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
L é stat portà dant enstadì a Dìspruch l nef calandèr Euregio 2027. Ence per chesta edizion l é stat endrezà dantfora n concors fotografich; anter passa 2400 fotografies ruèdes ite da Trentin, Sudtirol e Tirol, n é stat cernù fora 49 che raprejentea miec la desvalivanzes de paesajes e cultures.
Per l secondo an de seghit l é stat tout n retrat del fotograf da Pera Manuel Bernard, che aon intervistà.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 30 de otober de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
29 de otober 2026
Plan de Corones: la toponomastica ladina no l é n limit a la promozion turistica
L assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi entervegn sul nef marchie del raion dai schi.
»La toponomastica per ladin, soraldut ti teritories olache chest lengaz l é vif e con reijes fones, la raprejentea n valor fondamentèl che cogn vegnir conservà e uzà fora con forza: no se trata de na costion demò formèla, ma de n element de autentizità che ge dèsc valor e originalità ence al marketing del teritorie«. Con chesta paroles l assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi l entervegn tel debatit vegnù fora per la prejentazion de la neva identità visiva del raion ...
»La toponomastica per ladin, soraldut ti teritories olache chest lengaz l é vif e con reijes fones, la raprejentea n valor fondamentèl che cogn vegnir conservà e uzà fora con forza: no se trata de na costion demò formèla, ma de n element de autentizità che ge dèsc valor e originalità ence al marketing del teritorie«. Con chesta paroles l assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi l entervegn tel debatit vegnù fora per la prejentazion de la neva identità visiva del raion ...
29 de otober 2026
Ben Ciampedie, va ju Bufaure
Enceben n smaorament del 2% di passajes tel raion de Vich, i numeres complessives de la sozietà moscia n -12,4%. Sun chest à pesà i lurieres per l nef impiant de Col de Valvacin.
Rua i prumes dac de la sajon da d’istà di impianc portamont. Na sajon che la é jita n muie ben, condizionèda dal bon temp e dal ciaut. Per chel che vèrda la neva sozietà Ciadenac Bufaure Benefit – la fèsc a saer tras n comunicat - vegn fora n chèder articolà, con numeres n muie positives te vèlch raion e n resultat complessif condizionà dai lurieres per fèr su l nef impiant de Col de Valvacin. Col cantier avert defat no l era l met de ruèr fin sunsom e ciapèr i vièi che va via su la cresta, amò ...
Rua i prumes dac de la sajon da d’istà di impianc portamont. Na sajon che la é jita n muie ben, condizionèda dal bon temp e dal ciaut. Per chel che vèrda la neva sozietà Ciadenac Bufaure Benefit – la fèsc a saer tras n comunicat - vegn fora n chèder articolà, con numeres n muie positives te vèlch raion e n resultat complessif condizionà dai lurieres per fèr su l nef impiant de Col de Valvacin. Col cantier avert defat no l era l met de ruèr fin sunsom e ciapèr i vièi che va via su la cresta, amò ...
29 de otober 2026
Lucia Gross, neva presidenta de l’Union di Ladins de Fascia
La é stata litèda dal Consei nef chiamà ite te sia pruma sentèda do la litazions en mercol ai 28 de otober. Fernando Brunel é stat nominà vizepresident, apede a Stefano Weiss
En mercol ai 28 de otober te Ciasa de la Moniaria se à troà l Consei nef de l’Union di Ladins de Fascia lità ai 9 e 12 de otober en ocajion de la Festa del Rengraziament. L Consei, che resta en cèria fin del 2029, tol ite 13 conseieres, apede ai 9 confermé l é ite ence trei neves: Andrea Weiss, Alison Prinoth e Manuela Davarda. La sentèda é stata averta da la diretora Nives Iori che, do la ratifica de la litazions, à rengrazià i conseieres per se aer metù a la leta e la ge à domanà a duc de se ...
En mercol ai 28 de otober te Ciasa de la Moniaria se à troà l Consei nef de l’Union di Ladins de Fascia lità ai 9 e 12 de otober en ocajion de la Festa del Rengraziament. L Consei, che resta en cèria fin del 2029, tol ite 13 conseieres, apede ai 9 confermé l é ite ence trei neves: Andrea Weiss, Alison Prinoth e Manuela Davarda. La sentèda é stata averta da la diretora Nives Iori che, do la ratifica de la litazions, à rengrazià i conseieres per se aer metù a la leta e la ge à domanà a duc de se ...
27 de otober 2026
De bela spazirèdes tel parch nazionèl del Gargano
N bel grop de 43 sozi del Cai Sat Auta Fascia é jic a fèr n trekking per veder l paesaje e la marevees culturèles de la Puglia.
Chest an la sezion del Cai Sat Auta Fascia à portà dant n auter bel trekking, metan insema ben 43 sozi che à tout pèrt con gaissa e empegn. Sion stac tel parch nazionèl del Gargano te la Puglia dai 3 ai 10 de otober.
Sion ponté demez en sabeda ai 3 bon bonbora da Fascia col pulman de Desilvestro per jir jun Busan a ciapèr la ferata fin a Foggia olache ne spetèa n transfer per se tramudèr a Vieste te hotel, olache sion stac soranet per duc i set dis.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
Chest an la sezion del Cai Sat Auta Fascia à portà dant n auter bel trekking, metan insema ben 43 sozi che à tout pèrt con gaissa e empegn. Sion stac tel parch nazionèl del Gargano te la Puglia dai 3 ai 10 de otober.
Sion ponté demez en sabeda ai 3 bon bonbora da Fascia col pulman de Desilvestro per jir jun Busan a ciapèr la ferata fin a Foggia olache ne spetèa n transfer per se tramudèr a Vieste te hotel, olache sion stac soranet per duc i set dis.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
26 de otober 2026
Co se fèjel ite l ladin te la didatica di lengac?
L OLFED de la Scola Ladina de Fascia à envià via n nef studie sul ensegnament del ladin te n contest de cater lengac. Aon domanà fora l responsabol Alessandro Margoni.
Chest’aisciuda ge é stat manà fora a presciapech 300 families de Fascia, che à bec che va te scola populèra, l chestionèr »L ladin tel model del ensegnament te cater lengac«, na enrescida envièda via dal OLFED (Ofize Ladin Formazion Enrescida Didatica) de la Scola Ladina de Fascia, con chela de analisèr la percacenza del model educatif e miorèr ensema a dozenc e enrescidores la didatica tras l lengaz ladin veicolèr, ampò te n contest olache vegn durà cater lengac: ladin, todesch, talian, ...
Chest’aisciuda ge é stat manà fora a presciapech 300 families de Fascia, che à bec che va te scola populèra, l chestionèr »L ladin tel model del ensegnament te cater lengac«, na enrescida envièda via dal OLFED (Ofize Ladin Formazion Enrescida Didatica) de la Scola Ladina de Fascia, con chela de analisèr la percacenza del model educatif e miorèr ensema a dozenc e enrescidores la didatica tras l lengaz ladin veicolèr, ampò te n contest olache vegn durà cater lengac: ladin, todesch, talian, ...
25 de otober 2026
Fassa Coop, n DAE per la comunanza
Fora de coprativa de Sèn Jan l é stat metù n defibrilador automatich.
Ai 16 de otober l é stat la dì internazionèla »World restart a heart day« dedichèda a la reanimazion cardiopolmonèra. Ence Fassa Coop à volù dèr n segn de segureza e atenzion envers la comunanza. Belimpont ló dal supermarcià a Sèn Jan l é stat metù fora n DAE, logà te piazal tedantjù coprativa.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ai 16 de otober l é stat la dì internazionèla »World restart a heart day« dedichèda a la reanimazion cardiopolmonèra. Ence Fassa Coop à volù dèr n segn de segureza e atenzion envers la comunanza. Belimpont ló dal supermarcià a Sèn Jan l é stat metù fora n DAE, logà te piazal tedantjù coprativa.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
25 de otober 2026
La marevees de la geologia de la Dolomites
Te sala mostres del Liceo Artistich l é stat inaugurà na mostra de la Fondazion Dolomites Unesco. I studenc de 5^ fèsc da guides a la vijites vidèdes.
L é n maraveous viac te la geologia de la marevea chel che se pel fèr con la vijita a la mostra de la Fondazion Dolomites Unesco che fin ai 27 de november resta fora te sala mostres del Liceo Artistich de la Scola Ladina de gra a la colaborazion anter i doi enc. En mercol ai 14 de otober l é stat l’inaugurazion ofizièla con i studenc de la 5^ clas del liceo scientifich che, ensema a si ensegnanc Thomas Zulian e Stefania Chiocchetti, à svilupà l projet espositif e à fat da guides al publich ...
L é n maraveous viac te la geologia de la marevea chel che se pel fèr con la vijita a la mostra de la Fondazion Dolomites Unesco che fin ai 27 de november resta fora te sala mostres del Liceo Artistich de la Scola Ladina de gra a la colaborazion anter i doi enc. En mercol ai 14 de otober l é stat l’inaugurazion ofizièla con i studenc de la 5^ clas del liceo scientifich che, ensema a si ensegnanc Thomas Zulian e Stefania Chiocchetti, à svilupà l projet espositif e à fat da guides al publich ...
24 de otober 2026
Na picola marevea: l bait de la eves de Ronch
Restaurà per cont del Istitut Cultural Ladin, l é stat inaudà enstadì l bait fat su a mez del Nefcent da Albino e Lodovico Depaul de Aut.
L é ruà a piz l lonch percors de restaure del bait da la eves che da Ronch é stat plindernà apedejù la senta del Istitut Cultural Ladin a Sèn Jan. N lurier spetà èrs e che met a salvament n patrimonie etnografich de valuta, chel leà al arlevament de la eves e a la produzion de la miel.
L’inaudazion e la prejentazion del lurier é stata en vender ai 16 de otober.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L é ruà a piz l lonch percors de restaure del bait da la eves che da Ronch é stat plindernà apedejù la senta del Istitut Cultural Ladin a Sèn Jan. N lurier spetà èrs e che met a salvament n patrimonie etnografich de valuta, chel leà al arlevament de la eves e a la produzion de la miel.
L’inaudazion e la prejentazion del lurier é stata en vender ai 16 de otober.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
23 de otober 2026
N picol paisc con na gran storia
L FAI de Fascia e Fiem à endrezà la giornèdes da d’uton a la descorida di melaures de Soraga.
»Soraga l é n picol paisc, coscita duc i disc« l é l scomenz de la ciantia che à avert la doi giornèdes FAI da d’uton en sabeda e en domenia ai 10 e ai 11 de otober a Soraga, endrezèdes dal grop de Fascia e Fiem.
L program de la manifestazion à sport n’esperienza dalbon rica tras doi raides desvalives, a chesta vida la jent à podù se spartir fora te doi gropes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
»Soraga l é n picol paisc, coscita duc i disc« l é l scomenz de la ciantia che à avert la doi giornèdes FAI da d’uton en sabeda e en domenia ai 10 e ai 11 de otober a Soraga, endrezèdes dal grop de Fascia e Fiem.
L program de la manifestazion à sport n’esperienza dalbon rica tras doi raides desvalives, a chesta vida la jent à podù se spartir fora te doi gropes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
22 de otober 2026
Na neva dotora
Col prum de november te Fascia tol servije na neva dotora.
L é Francesca Visentin, l’à 35 egn, l’à reijes furlenès, la é maestra de schi e pascionèda de corsa. La se à tramudà da Prato con sia familia ajache la volea troèr n ambient più san e segur per si fies.
Timpruma l’arà n ambulatorie demò te Cèsa de la Comunanza a Sèn Jan ajache l’à dat la desponibilità per la ores de guardia medica de dì e donca la sarà a la leta ence di foresć. I dotores de familia de Fascia doventa coscita set per ge dèr l met a duc de aer l medico e poder cerner.
...
L é Francesca Visentin, l’à 35 egn, l’à reijes furlenès, la é maestra de schi e pascionèda de corsa. La se à tramudà da Prato con sia familia ajache la volea troèr n ambient più san e segur per si fies.
Timpruma l’arà n ambulatorie demò te Cèsa de la Comunanza a Sèn Jan ajache l’à dat la desponibilità per la ores de guardia medica de dì e donca la sarà a la leta ence di foresć. I dotores de familia de Fascia doventa coscita set per ge dèr l met a duc de aer l medico e poder cerner.
...
22 de otober 2026
La neva bandiera di Studafech de Cianacei
La é stata benedida e prejentèda enstadì a la comunanza. La man l é chela del artist Claus Soraperra de la Zoch.
La é stata dessegnèda da Claus Soraperra de la Zoch la neva bandiera di Studafech de Cianacei e la é stata prejentèda en sabeda ai 17 de otober. Dant che sie fenì messa en sabeda domesdì te gejia del Sacro Cher, l é stat chiamà sun utèr la nona di Studafech de Cianacei Maria Suen de Gostin che, compagnèda dal capoploton Loris Riz, l’à desciolà la vetes che fajea ite la bandiera e che é stata benedida da don Mario Bravin. La defilèda à dapodò menà la jent ju te Chino Marmolèda olache la é stata ...
La é stata dessegnèda da Claus Soraperra de la Zoch la neva bandiera di Studafech de Cianacei e la é stata prejentèda en sabeda ai 17 de otober. Dant che sie fenì messa en sabeda domesdì te gejia del Sacro Cher, l é stat chiamà sun utèr la nona di Studafech de Cianacei Maria Suen de Gostin che, compagnèda dal capoploton Loris Riz, l’à desciolà la vetes che fajea ite la bandiera e che é stata benedida da don Mario Bravin. La defilèda à dapodò menà la jent ju te Chino Marmolèda olache la é stata ...
21 de otober 2026
Na bela fradaa anter Fascia e Val d’Aosta
I conscric del 1964 se à troà a Peschiera del Garda per passèr na dì en compagnia e veder la gran revijitazion storica.
Fascia chest’outa la plindernea envers ovest, coscita dijea l envit slarià fora. I conscric del 1964, che i se troa semper amancol n’outa al an per se fèr na raida, chest an i se à pissà belapontin de strenjer na fradaa con chi da l’autra man de la Èlpes. La é stata che n conscrit da la Val d’Aosta, che stèsc te Fascia, à fat la proponeta de se troèr con i conscric de so paisc de naa. En dut i se à troà de 31, 25 da Fascia, con ite per anter ence vèlch ‘forest’ da Fiem, e 6 da la Val ...
Fascia chest’outa la plindernea envers ovest, coscita dijea l envit slarià fora. I conscric del 1964, che i se troa semper amancol n’outa al an per se fèr na raida, chest an i se à pissà belapontin de strenjer na fradaa con chi da l’autra man de la Èlpes. La é stata che n conscrit da la Val d’Aosta, che stèsc te Fascia, à fat la proponeta de se troèr con i conscric de so paisc de naa. En dut i se à troà de 31, 25 da Fascia, con ite per anter ence vèlch ‘forest’ da Fiem, e 6 da la Val ...
21 de otober 2026
L Ben Comun é stat confermà ta Dèlba
Te la radunanza i capifech à aproà l passaje. Lità ence l comitat nef de gestion.
En domenia ai 18 de otober l é stat chiamà ite la radunanza di capifech de Dèlba. Al prum de otober, canche l era stat lità l passaje a Ben Comun col statuf nef, l era stat dezedù de lascèr la litazions del comitat nef de gestion a n’autra outa cauja che l era vegnù bon tèrt. Enstadì l é stat de besegn de domanèr la conferma de la doi pruma deliberazions, conferma che é ruèda ma che ampò no era segura.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
En domenia ai 18 de otober l é stat chiamà ite la radunanza di capifech de Dèlba. Al prum de otober, canche l era stat lità l passaje a Ben Comun col statuf nef, l era stat dezedù de lascèr la litazions del comitat nef de gestion a n’autra outa cauja che l era vegnù bon tèrt. Enstadì l é stat de besegn de domanèr la conferma de la doi pruma deliberazions, conferma che é ruèda ma che ampò no era segura.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
21 de otober 2026
N gran amor per la familia Rizzi
N èlber de familia con passa 250 inomes che met man del Cincent: chesta l’enrescida che Raffaele Rizzi à fat e che ampò no l é ruà a veder depent.
Raffaele l aea n gran amor per la storia. L é stat malghèr e te mèlga ite ti Munciogn l à cognosciù Albana. Ensema con ela l à dezidù de comprèr ju la cèsa veia de familia a Ciampedel, che dapodò l à fat fora e l é doventà La Stalla del Nonno. Na persona lurenta, che vivea de turism e imprenditoria ma che ogne moment de paze l ge lo dedichèa a sia pascion per la storia e per la vita da n’outa. Endèna l Covid, l é stat dis e dis sun calonia a lejer e vardèr fora i veies documents de la parochia.
...
Raffaele l aea n gran amor per la storia. L é stat malghèr e te mèlga ite ti Munciogn l à cognosciù Albana. Ensema con ela l à dezidù de comprèr ju la cèsa veia de familia a Ciampedel, che dapodò l à fat fora e l é doventà La Stalla del Nonno. Na persona lurenta, che vivea de turism e imprenditoria ma che ogne moment de paze l ge lo dedichèa a sia pascion per la storia e per la vita da n’outa. Endèna l Covid, l é stat dis e dis sun calonia a lejer e vardèr fora i veies documents de la parochia.
...
20 de otober 2026
»Scomenzon con 10 corone«
L grop de teater I Bontemponi à portà sun paladina n spetacol che conta i momenc storics de la Coprativa de Fascia.
La festa per i 130 egn de la Coprativa de Fascia é tacada ite jà la sabeda sera con l spetacol de teater del grop I Bontemponi metù dant te Oratorie de Poza. Sun paladina 16 atores per contar la storia de la Coprativa, n viac anter recorc, momenc e persone che à didà e à fat part de chesta gran azienda.
L titol del spetacol l é »Scomenzon con 10 corone« e jà da chiò se enten l percors metù en scena dai atores, gregn e picoi, che con gran empegn se à dat ju per ge dar vita a n toch de storia de ...
La festa per i 130 egn de la Coprativa de Fascia é tacada ite jà la sabeda sera con l spetacol de teater del grop I Bontemponi metù dant te Oratorie de Poza. Sun paladina 16 atores per contar la storia de la Coprativa, n viac anter recorc, momenc e persone che à didà e à fat part de chesta gran azienda.
L titol del spetacol l é »Scomenzon con 10 corone« e jà da chiò se enten l percors metù en scena dai atores, gregn e picoi, che con gran empegn se à dat ju per ge dar vita a n toch de storia de ...
20 de otober 2026
Smaorèr la fiduzia te se enstesc e envers i etres
Te la Setemèna del Azet l é stat rejonà de defendura personèla. L Servije sozio-assistenzièl del Comun General de Fascia met dant n percors con i esperc Elvis Partel e Federico Comini.
Tel chèder de la Setemèna del Azet, che chest an se à conzentrà sul tem »Segurezes: viver la comunanza«, en mèrtesc ai 29 de setember l é stat endrezà na sera de reflescion sul tem de la segureza personèla ló da La Gran Ciasa a Soraga. I reladores de la scontrèda, Federico Comini e Elvis Partel, i à metù dant na lingia de dac, nazionèi e provinzièi, che moscia coche la violenza de jender e la violenza te cèsa l é n problem prioritèr per noscia sozietà.
Vegnarà endrezà n percors de defendura ...
Tel chèder de la Setemèna del Azet, che chest an se à conzentrà sul tem »Segurezes: viver la comunanza«, en mèrtesc ai 29 de setember l é stat endrezà na sera de reflescion sul tem de la segureza personèla ló da La Gran Ciasa a Soraga. I reladores de la scontrèda, Federico Comini e Elvis Partel, i à metù dant na lingia de dac, nazionèi e provinzièi, che moscia coche la violenza de jender e la violenza te cèsa l é n problem prioritèr per noscia sozietà.
Vegnarà endrezà n percors de defendura ...
19 de otober 2026
Na orazion per duc chi che se dèsc ju per i etres
Te la Messa del Rengraziament, ofizièda per ladin da don Mario Bravin, l é stat preà per i volontadives de la picola sociazions.
»Per chi che se dèsc ju per la cura di ultimes e de chi che à più de besegn percheche chel che i fèsc vegne recognosciù e valorisà e i sie semper vidé da la man del Segnoredio che sà enlumenèr e vidèr l spirit del om.« Na orazion che à se levà forta en domenia ai 11 de otober endèna la Messa del Rengraziament te gejia del Sacro Cher de Cianacei endrezèda da l’Union di Ladins de Fascia.
La messa l é semper n moment sentù olache vegn uzà fora l rengraziament a la sociazions, ai gropes o a la ...
»Per chi che se dèsc ju per la cura di ultimes e de chi che à più de besegn percheche chel che i fèsc vegne recognosciù e valorisà e i sie semper vidé da la man del Segnoredio che sà enlumenèr e vidèr l spirit del om.« Na orazion che à se levà forta en domenia ai 11 de otober endèna la Messa del Rengraziament te gejia del Sacro Cher de Cianacei endrezèda da l’Union di Ladins de Fascia.
La messa l é semper n moment sentù olache vegn uzà fora l rengraziament a la sociazions, ai gropes o a la ...
18 de otober 2026
Patagonia 1976, 50 egn do
Ai 19 de otober del 1976 pontèa demez n grop de Ciamorces per sia spedizion. L docufilm vegn manà fora a Moena belapontin doman.
»L é n orgolie aer tout pèrt a la spedizion te la Patagonia del 1976 percheche do 50 egn l é amò jent che n rejona e la domana coche la é stata, sion duc n muie stolc de aer podù jir con chest grop.« Coscita ne à dit Ivo Nemela, un anter i 16 alpinisć fascegn che ai 19 de otober del 1976 pontèa demez per jir sul piz del Torre Egger te la Patagonia.
Per recordèr chela spedizion, doman, en lunesc ai 19 de otober te sala Simon Maza de la scoles de Monea da les 20:30 se pel veder l docufilm de ...
»L é n orgolie aer tout pèrt a la spedizion te la Patagonia del 1976 percheche do 50 egn l é amò jent che n rejona e la domana coche la é stata, sion duc n muie stolc de aer podù jir con chest grop.« Coscita ne à dit Ivo Nemela, un anter i 16 alpinisć fascegn che ai 19 de otober del 1976 pontèa demez per jir sul piz del Torre Egger te la Patagonia.
Per recordèr chela spedizion, doman, en lunesc ai 19 de otober te sala Simon Maza de la scoles de Monea da les 20:30 se pel veder l docufilm de ...
17 de otober 2026
I sozi à lità l nef Consei
N muie de confermes de stima e trei conseieres neves per l’Union di Ladins. L develpai a Fernando Brunel e Fabio Chiocchetti tel Consei da 50 egn e a Lucia Gross per sie empegn per La Usc e la sociazion.
En ocajion de la Festa del Rengraziament l’Union di Ladins à endrezà ence la litazions per l nef Consei, che à regnèda trei egn e che jia fora belapontin chest uton. I sozi en regola con l tesserament à podù litèr en vender te chino Marmolèda e ence dut l dì en lunesc ai 12 de otober te senta de l’Union te Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan. En dut à lità 66 persones, se podea scriver ite te la zedola fin a cater inomes. Aldò de la reforma del Terz Setor e del nef statut aproà jai 3 egn, l Consei é ...
En ocajion de la Festa del Rengraziament l’Union di Ladins à endrezà ence la litazions per l nef Consei, che à regnèda trei egn e che jia fora belapontin chest uton. I sozi en regola con l tesserament à podù litèr en vender te chino Marmolèda e ence dut l dì en lunesc ai 12 de otober te senta de l’Union te Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan. En dut à lità 66 persones, se podea scriver ite te la zedola fin a cater inomes. Aldò de la reforma del Terz Setor e del nef statut aproà jai 3 egn, l Consei é ...




