Fascia
22 de auril 2026
La Termes vèrda a la cures sanitères
La radunanza di sozi de la sozietà vidèda dal president Claudio Bernard à aproà l bilanz de ejercizie 2025. Va inant la sperimentazion clinica.
»L 2025 l é stat n an caraterisà da la segureza per la sozietà Fassa Terme. La segureza per l renovo del contrat de gestion con la Quadrio Curzio che do nef egn, jic fora de dezember, l é stat renovà per autres 9 egn; de segureza per l scomenz de la sperimentazion clinica che do 5 egn da canche l é stat envià via la domana, de firé de chest an à podù se concretisar; la partezipazion con 1.586.000 azion desche 5^ sozietà azionaria te la neva sozietà de impianc portamont che à vedù la fujion ...
»L 2025 l é stat n an caraterisà da la segureza per la sozietà Fassa Terme. La segureza per l renovo del contrat de gestion con la Quadrio Curzio che do nef egn, jic fora de dezember, l é stat renovà per autres 9 egn; de segureza per l scomenz de la sperimentazion clinica che do 5 egn da canche l é stat envià via la domana, de firé de chest an à podù se concretisar; la partezipazion con 1.586.000 azion desche 5^ sozietà azionaria te la neva sozietà de impianc portamont che à vedù la fujion ...
20 de auril 2026
N sistem digital nef per i Studafech de Fascia
A Cianacei l é stat metù en doura FirePi. L comandant Giuseppe Costantino ne met dant ence l’atività de chest invern e vèlch novità.
I Stufadech de Cianacei l é stat l prum Corp de Fascia a meter en doura FirePi, l sistem nef de alertament de la Protezion zivila de Trent. »Man a man l ge vegn dat a vigni distret - ne à dit l comandant Giuseppe Costantino - do Primier l é stat portà chiò te Fascia e nos sion stac i prumes a l meter a jir. L tol ite neves chieripersones digitèi, la neva app FirePi e l’instalazion de na televijion informativa te caserma con ajornamenc en temp real«. Se trata donca de n sistem più modern e ...
I Stufadech de Cianacei l é stat l prum Corp de Fascia a meter en doura FirePi, l sistem nef de alertament de la Protezion zivila de Trent. »Man a man l ge vegn dat a vigni distret - ne à dit l comandant Giuseppe Costantino - do Primier l é stat portà chiò te Fascia e nos sion stac i prumes a l meter a jir. L tol ite neves chieripersones digitèi, la neva app FirePi e l’instalazion de na televijion informativa te caserma con ajornamenc en temp real«. Se trata donca de n sistem più modern e ...
19 de auril 2026
Le Lingue Morte: bis a La Grenz e no demò
Ti dis dant e do Pasca l storich grop ladin à empienì doi oute l Music Club de Moena, ence con i 'Maestres de schi' che ge à dat luster a la produzion del Chum, e l à tout part a n workshop e na scontrada endrezada dal Istitut Cultural Ladin.
Canche Armando Rebaudo e Mario Färber i rua ite da la Germania, olache i é enciasé, e i fasc 'ressuscitar' Le Lingue Morte, a Moena l é semper festa grana. Ence percheche fora per chi todesć no i stasc pa zenza far nia: ogne outa che i rua i à semper valch da nef, e coscita la é stata ence chest an.
I se à prejentà con na neva produzion che à inom 'Ciasa Mia': n CD con apede l libret di tesć (che de segur no à conscidrà l coretor ortografich) e i à portà dant i toc neves e chi che oramai à fat ...
Canche Armando Rebaudo e Mario Färber i rua ite da la Germania, olache i é enciasé, e i fasc 'ressuscitar' Le Lingue Morte, a Moena l é semper festa grana. Ence percheche fora per chi todesć no i stasc pa zenza far nia: ogne outa che i rua i à semper valch da nef, e coscita la é stata ence chest an.
I se à prejentà con na neva produzion che à inom 'Ciasa Mia': n CD con apede l libret di tesć (che de segur no à conscidrà l coretor ortografich) e i à portà dant i toc neves e chi che oramai à fat ...
19 de auril 2026
Licia Favé no va più inant
Enstadì l é stat chiamà ite la radunanza con litazions de la Sezion CAI SAT Val de sora. Do trei mandac, la presidenta no pel più se meter a la leta a cef del grop per statut.
En lunesc de Pèsca l é stat chiamà ite la radunanza ordenèra de la Sezion CAI SAT de la Val de sora, una de la trei sezions de Fascia che à più che 55 egn de atività tededò la schena e la pel dombrèr ben 291 sozi. A rejer la sentèda l é stat l president de la sezion de Moena Gilberto Volcan.
La presidenta Licia Favé, che chest an à fenì fora sie terzo mandat, l ultim possibol aldò del statut, l’à fat n bilanz de l’atività fata l an passà. »Te chisc ultimes tempes l é stat renforzà la ...
En lunesc de Pèsca l é stat chiamà ite la radunanza ordenèra de la Sezion CAI SAT de la Val de sora, una de la trei sezions de Fascia che à più che 55 egn de atività tededò la schena e la pel dombrèr ben 291 sozi. A rejer la sentèda l é stat l president de la sezion de Moena Gilberto Volcan.
La presidenta Licia Favé, che chest an à fenì fora sie terzo mandat, l ultim possibol aldò del statut, l’à fat n bilanz de l’atività fata l an passà. »Te chisc ultimes tempes l é stat renforzà la ...
18 de auril 2026
La Banda de Moena sona l rock
I sonadores, sot la bacheta del Maester Roberto Silvagni, à enterzà toc folk con toc rock anter i più cognosciui. Vivandieres e museganc à portà dant picola comedies e travestimenc.
L’aisciuda, se sà ben, l é l moment per la Bandes de Fascia de portèr dant n conzert, metù ensema da la sonèdes enjegnèdes endèna la proes de dut l invern.
Chest an la Banda de Moena à dezidù de meter dant zeche da nef e desvalif; no demò n conzert ma apontin na vera endesfida: Rock contra Folk.
Cinch cobies de sonèdes fates da un toch rock e un toch folk, e per la pruma outa ence l publich à podù tor pèrt litan la verscion che ge à sapù più bela, de gra a na aplicazion enjegnèda per ...
L’aisciuda, se sà ben, l é l moment per la Bandes de Fascia de portèr dant n conzert, metù ensema da la sonèdes enjegnèdes endèna la proes de dut l invern.
Chest an la Banda de Moena à dezidù de meter dant zeche da nef e desvalif; no demò n conzert ma apontin na vera endesfida: Rock contra Folk.
Cinch cobies de sonèdes fates da un toch rock e un toch folk, e per la pruma outa ence l publich à podù tor pèrt litan la verscion che ge à sapù più bela, de gra a na aplicazion enjegnèda per ...
17 de auril 2026
Detelpai don Luigi, servidor valent e fideil
La comunanza de Ciampedel se à strent con don Mario e l Piscop don Lauro Tisi per recordèr l preve fascian mort per l Covid. Sot l teac dedant gejia l é stat metù e benedì la plota de recordanza.
Don Luigi ge aea domanà al Segnoredie la grazia de morir da curat de Ciampedel e chiò restèr a spetèr la resurezion. Chesta la convinzion palesèda en domenia ai 12 de oril te gejia de Ciampedel da Vigilio Lazzer a inom de la comunanza parochiala e dal Piscop don Lauro Tisi, dedant a na gejia piena de jent che se à binà da les trei domesdì per recordèr, rengrazièr e onorèr don Luigi Trottner.
L Segnoredie se lo à chiamà apede ai 13 de mèrz del 2020: don Luigi l aea 86 egn e da 21 l rejea la ...
Don Luigi ge aea domanà al Segnoredie la grazia de morir da curat de Ciampedel e chiò restèr a spetèr la resurezion. Chesta la convinzion palesèda en domenia ai 12 de oril te gejia de Ciampedel da Vigilio Lazzer a inom de la comunanza parochiala e dal Piscop don Lauro Tisi, dedant a na gejia piena de jent che se à binà da les trei domesdì per recordèr, rengrazièr e onorèr don Luigi Trottner.
L Segnoredie se lo à chiamà apede ai 13 de mèrz del 2020: don Luigi l aea 86 egn e da 21 l rejea la ...
16 de auril 2026
»Volassane se far na familia, ma no saon più olà smacar l ciaf«
La mencianza de pruma cèsa per i joegn la é semper più sentuda e l é anter la prioritèdes del Comun General de Fascia. Per poder aer n chèder chièr di besegnes l é stat endrezà na enrescida e duc i sentadins é envié a responer.
Te chest ultim temp l é vegnù fora de spes l argoment de la mencianza de pruma cèsa e del maraut de cartieres che resta vec e che podessa vegnir destiné a families del post che stenta a n troèr. La costion del derit a aer na cèsa l é doventà una de la proritèdes che la neva aministrazion del Comun General de Fascia à intenzion de se tor a cher.
»Per ge far front a chest fenomen - l à dit l procurador Edoardo Felicetti - l é de besegn de capir miec colugn che l é i besognes reai di enteressé. No ...
Te chest ultim temp l é vegnù fora de spes l argoment de la mencianza de pruma cèsa e del maraut de cartieres che resta vec e che podessa vegnir destiné a families del post che stenta a n troèr. La costion del derit a aer na cèsa l é doventà una de la proritèdes che la neva aministrazion del Comun General de Fascia à intenzion de se tor a cher.
»Per ge far front a chest fenomen - l à dit l procurador Edoardo Felicetti - l é de besegn de capir miec colugn che l é i besognes reai di enteressé. No ...
16 de auril 2026
Demenza, él possibol la prevegnir?
Co se pelel se n ascorjer di prumes segnèi de demenza? Él possibol fèr na diagnosa bonoriva? E che desferenza él anter demenza e Alzheimer? L é domanes che se se fèsc canche se taca a veder te na persona de cèsa mudamenc cerc de comportament, canche la taca a se desmentièr la robes o la fèsc azions che dant no la fajea. Per chest l é emportant n rejonèr con i spezialisć e se informèr sun coluna che podessa esser la strategies de prevenzion. Del 2025 l CiMec (Centro Mente Cervello) de ...
12 de auril 2026
La FPB Cassa à premià i studenc
L istitut de credit à metù a jir la zerimonia de consegna di recognoscimenc ai joegn sozi o familiares de sozi che à portà a compiment l percors de studies auc con n bon ejit.
Ence chesta an la FPB Cassa de Fascia, Primier e Belun à volù premièr i studenc meritegoi che fèsc pèrt de la gran familia del istitut de credit. La zerimonia de premiazion chest'outa é stata metuda a jir a Feltre, tel teater 'de la Sena' ai 27 de mèrz e à tout pèrt na sessantina de studenc.
Te la zerimonia de premiazion l president Carlo Vadagnini da Moena à sotrissà che »le scomenzadive desché chesta le raprejenta un di pilastres de noscia atività ajache le respon patoch a la miscion de noscia ...
Ence chesta an la FPB Cassa de Fascia, Primier e Belun à volù premièr i studenc meritegoi che fèsc pèrt de la gran familia del istitut de credit. La zerimonia de premiazion chest'outa é stata metuda a jir a Feltre, tel teater 'de la Sena' ai 27 de mèrz e à tout pèrt na sessantina de studenc.
Te la zerimonia de premiazion l president Carlo Vadagnini da Moena à sotrissà che »le scomenzadive desché chesta le raprejenta un di pilastres de noscia atività ajache le respon patoch a la miscion de noscia ...
11 de auril 2026
I studenc fèsc formazion tel Parlament
L projet ‘No una de più’ é stat declarà un di miores projec de zitadinanza ativa e livel nazionèl. De gra al Minister de l’Istruzion e del Merit i studenc à podù tor pèrt a na discuscion te la Cambra di Deputac.
Dai 23 ai 25 de mèrz 36 studenc de la clasc seconda, terza e quarta del Liceo di lengac e quinta B del Liceo scientifich de la Scola Ladina de Fascia, ensema a la dozentes Silvia Murer, Mariagrazia Degasper e Lidia Rasom, é partii per Roma de gra al pest Montecitorio de la Cambra di Deputac. Chest recognosciment é stat vent col projet ‘No una de più’, declarà un di miores projec de zitadinanza ativa a livel nazionèl. Defat l MIM (Minister de l’Istruzion e del Merit) à recognosciù l gran empegn ...
Dai 23 ai 25 de mèrz 36 studenc de la clasc seconda, terza e quarta del Liceo di lengac e quinta B del Liceo scientifich de la Scola Ladina de Fascia, ensema a la dozentes Silvia Murer, Mariagrazia Degasper e Lidia Rasom, é partii per Roma de gra al pest Montecitorio de la Cambra di Deputac. Chest recognosciment é stat vent col projet ‘No una de più’, declarà un di miores projec de zitadinanza ativa a livel nazionèl. Defat l MIM (Minister de l’Istruzion e del Merit) à recognosciù l gran empegn ...
10 de auril 2026
Na bela fradaa anter scolees de Poza e de Dispruch
L projet de l’Euregio perveit n scambie anter i ensegnanc e i bec fascegn e todesc che i se à scrit letres e baratà picoi dons.
Chest an de scola à portà na bela neva per la scola populèra de Poza: na fradaa ofizièla co la Volksschule Mariahilf de Dispruch.
Chest bel travert l é l resultat de n percors scomenzà acà doi egn, canche l’ensegnanta Fernanda Favè, maestra de todesch te noscia scola de Fascia, à tout pèrt per la pruma outa al projet de scambie anter ensegnanc trentins e del Tirol, endrezà e portà dant da l’Euregio.
Chest program de fradaa l perveit che ensegnanc de todesch trentins posse jir per vèlch dì al an, ...
Chest an de scola à portà na bela neva per la scola populèra de Poza: na fradaa ofizièla co la Volksschule Mariahilf de Dispruch.
Chest bel travert l é l resultat de n percors scomenzà acà doi egn, canche l’ensegnanta Fernanda Favè, maestra de todesch te noscia scola de Fascia, à tout pèrt per la pruma outa al projet de scambie anter ensegnanc trentins e del Tirol, endrezà e portà dant da l’Euregio.
Chest program de fradaa l perveit che ensegnanc de todesch trentins posse jir per vèlch dì al an, ...
09 de auril 2026
Al bar tel scur patoch
I studenc de la classes pruma e seconda di Licees à fat na esperienza de inclujion sozièla sul camion ‘Dark on the road’
Ai 23 de mèrz la Scola Ladina de Fascia à podù ge fèr proèr ai studenc de la classes pruma e seconda de duc i Licees na esperienza de inclujion sozièla e de sensibilisazion su la desabilitèdes de la vista.
De gra a la colaborazion anter la Scola Ladina e la Coprativa sozièla Abilnova, che laora da egn tel ciamp de la desabilitèdes sensorièles del Trentin, l é ruà dalonc pec vèresc dal Istitut, l truck del projet ‘Dark on the road’. L sotitol de l’atività l é ‘l saor del scur’: daite tel truck ...
Ai 23 de mèrz la Scola Ladina de Fascia à podù ge fèr proèr ai studenc de la classes pruma e seconda de duc i Licees na esperienza de inclujion sozièla e de sensibilisazion su la desabilitèdes de la vista.
De gra a la colaborazion anter la Scola Ladina e la Coprativa sozièla Abilnova, che laora da egn tel ciamp de la desabilitèdes sensorièles del Trentin, l é ruà dalonc pec vèresc dal Istitut, l truck del projet ‘Dark on the road’. L sotitol de l’atività l é ‘l saor del scur’: daite tel truck ...
08 de auril 2026
Le Gome Neve col robot a Palermo
I studenc de la Scola Ladina de Fascia à tout pèrt a la finèles nazionèles de la First Lego League. No i é passé ma i à vent l pest de Ezelenza enjegneristica.
La squadra de robotica Gome Neve de la Scola Ladina de Fascia la setemèna passèda la é stata a Palermo, per tor pèrt a la finèles nazionèles de la First Lego League 2026, competizion dedichèda a la neva tecnologies e a la scienza, che chest an demò te la Tèlia l à tout ite passa 400 gropes de bec e bezes.
Le Gome Neve les aea vadagnà l derit de partezipèr a la finèla te la Sizilia, de gra a la venta otegnuda te la semifinèla jièda ‘te cèsa’, en domenia ai 11 de jené al Kino de Cianacei.
...
La squadra de robotica Gome Neve de la Scola Ladina de Fascia la setemèna passèda la é stata a Palermo, per tor pèrt a la finèles nazionèles de la First Lego League 2026, competizion dedichèda a la neva tecnologies e a la scienza, che chest an demò te la Tèlia l à tout ite passa 400 gropes de bec e bezes.
Le Gome Neve les aea vadagnà l derit de partezipèr a la finèla te la Sizilia, de gra a la venta otegnuda te la semifinèla jièda ‘te cèsa’, en domenia ai 11 de jené al Kino de Cianacei.
...
07 de auril 2026
A Sèn Jan na mostra per cognoscer l'Autonomia
Na esposizion endrezèda da la Provinzia de Trent e rencurèda da la Fondazion Museo storico del Trentin col titol »La volontà del popol é lege« ne sporc informazions su reijes e storia del Trentin.
L é n percors fat con de gran tabeles con scric, documenc e retrac, rencurà da la Fondazion Museo storico del Trentin con sie diretor Giuseppe Ferrandi e l à desche obietif ge fèr cognoscer a la popolazion de dut l Trentin la reijes e la storia de sia autonomia. Chest alestiment, inaudà e metù fora l istà passà a Trent, l à per titol »Autonomia. La volontà del popol é lege«, l revèrda en particolèr i egn de la revendicazion autonomista dal 1945 al 1948 e l fèsc pèrt de la rassegna »Autonomia. ...
L é n percors fat con de gran tabeles con scric, documenc e retrac, rencurà da la Fondazion Museo storico del Trentin con sie diretor Giuseppe Ferrandi e l à desche obietif ge fèr cognoscer a la popolazion de dut l Trentin la reijes e la storia de sia autonomia. Chest alestiment, inaudà e metù fora l istà passà a Trent, l à per titol »Autonomia. La volontà del popol é lege«, l revèrda en particolèr i egn de la revendicazion autonomista dal 1945 al 1948 e l fèsc pèrt de la rassegna »Autonomia. ...
07 de auril 2026
Chel che é vedù, con mie eies, a Gaza
Gennaro Giudetti l é stat operator umanitarie te n muie de lesc de conflit ma la più dramatica l é stat sia esperienza a Gaza. Sia testimonianza a Poza ai 8 de oril aur na rassegna del Comun de Sèn Jan.
Gennaro Giudetti l à 36 egn e beleche mec l li à passé portan didament desche operator umanitarie te situazions senestres tel mond: da canche de 19 egn l à fat servije zivil internazionèl te l'Albania, no l à azetà l'idea de saer di orores del mond e no fèr nia. L é stat te la Colombia con Operazione Colomba, corp de pèsc de la Comunità Papa Giovanni XXIII, tel Kenya e dapò soraldut ti lesc en vera, tel Libano, Palestina, Siria, Afghanistan e etres. Con Medici Senza Frontiere l à tout pèrt a ...
Gennaro Giudetti l à 36 egn e beleche mec l li à passé portan didament desche operator umanitarie te situazions senestres tel mond: da canche de 19 egn l à fat servije zivil internazionèl te l'Albania, no l à azetà l'idea de saer di orores del mond e no fèr nia. L é stat te la Colombia con Operazione Colomba, corp de pèsc de la Comunità Papa Giovanni XXIII, tel Kenya e dapò soraldut ti lesc en vera, tel Libano, Palestina, Siria, Afghanistan e etres. Con Medici Senza Frontiere l à tout pèrt a ...
06 de auril 2026
L istà é più rich a Sèn Jan
L Comun à endrezà e prejentà la novitèdes per l sostegn a la perferida che ge vegn sport ai bec de la scola de oblianza ti meisc de messèl e aost.
Da chest istà no sarà più demò l cognosciù e aprijià Istagran, endrezà da la Coprativa sozièla Inout: per la scomenzadives da d'istà per si fies dai 6 ai 12 egn, i sentadins de Sèn Jan i podarà valutèr ence la proponetes de autra realtèdes de profescionalità educativa e didatica recognosciuda e segura.
L é chesta la pruma neva che la assessores del Comun de Sèn Jan Mirella Florian e Lucia Dellagiacoma, ensema a la referentes del Comun Paola Martini e Cristina Deluca, che à dat duta la ...
Da chest istà no sarà più demò l cognosciù e aprijià Istagran, endrezà da la Coprativa sozièla Inout: per la scomenzadives da d'istà per si fies dai 6 ai 12 egn, i sentadins de Sèn Jan i podarà valutèr ence la proponetes de autra realtèdes de profescionalità educativa e didatica recognosciuda e segura.
L é chesta la pruma neva che la assessores del Comun de Sèn Jan Mirella Florian e Lucia Dellagiacoma, ensema a la referentes del Comun Paola Martini e Cristina Deluca, che à dat duta la ...
05 de auril 2026
Troi de la rodes e vièl di rusci
L conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi à domanà ajornamenc sui lurieres. L president Fugatti à arsegurà che l intervent de asfalt vegnarà fat dant del scomenz de la sajon. Na proponeta de mozion per meter a post l vièl che rua sun Fedaa.
Rua l’aisciuda e se peissa jà a tirèr ca la roda. En cont de chest vegn sobito tel cef la situazion del troi de la rodes anter Ciampedel e Cianacei che cogn amò vegnir metù a post. I aessa cognù l asfaltèr jà l’aisciuda passèda, lurieres che dapò é stac sperlongé a d’uton e no più fac ajache l era vegnù fora la priorità sun etres cantieres. De chest se à cruzià ence l conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi de la Sociazion Fassa che, te la sentèda del Consei provinzièl de en mèrtesc ai 24 de ...
Rua l’aisciuda e se peissa jà a tirèr ca la roda. En cont de chest vegn sobito tel cef la situazion del troi de la rodes anter Ciampedel e Cianacei che cogn amò vegnir metù a post. I aessa cognù l asfaltèr jà l’aisciuda passèda, lurieres che dapò é stac sperlongé a d’uton e no più fac ajache l era vegnù fora la priorità sun etres cantieres. De chest se à cruzià ence l conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi de la Sociazion Fassa che, te la sentèda del Consei provinzièl de en mèrtesc ai 24 de ...
04 de auril 2026
N viac col cher te l’ultima setemana de Gejù
N grop de picoi e gregn de le curazie de Fascia, vidé da Suor Magdalena, à portà dant te teater de Poza na raprejentazion de la Setemana Sènta.
»Ve preon de no far batiman e ac, ma de aprijiar vigni scena e soraldut i momenc de acort per poder ge pissar sora dalvers a che che l Segnoredio l à fat per noi. Ve domanon valif de far acort canche sarà fenì«. Presciapech coscita tacaa via la raprejentazion de l’ultima setemana de Gejù portada dant da picoi e gregn de le curazie de Fascia, vidé da Suor Magdalena, en vender ai 27 de marz te Oratorie de Poza.
Ei, l era dassen de besegn de far acort co la ousc e col cher per se lasciar menar a ...
»Ve preon de no far batiman e ac, ma de aprijiar vigni scena e soraldut i momenc de acort per poder ge pissar sora dalvers a che che l Segnoredio l à fat per noi. Ve domanon valif de far acort canche sarà fenì«. Presciapech coscita tacaa via la raprejentazion de l’ultima setemana de Gejù portada dant da picoi e gregn de le curazie de Fascia, vidé da Suor Magdalena, en vender ai 27 de marz te Oratorie de Poza.
Ei, l era dassen de besegn de far acort co la ousc e col cher per se lasciar menar a ...
03 de auril 2026
»De marz no sion più competitives«
Davide Moser, president di hotelieres de Moena, fèsc n bilanz de la sajon da d’invern a Moena con la Olimpiades e con n meis de mèrz che padesc.
La sajon da d’invern di impianc portamont va a piz con lunesc de Pèsca ma per chel che vèrda i hotie, amancol per la gran pèrt, la se à fenì fora jà coi 20 de mèrz. Na sajon certa, caraterisèda dai gregn evenc sportives de la Olimpiades e Paralimpiades che, se da na man à fat cognoscer te dut l mond nesc teritories, da l’autra i à segnà la sajon turistica per chel che vèrda i numeres, de più te Fiem, ma mingol ence te Fascia e soraldut a Moena, l prum paisc en or su ai lesc di Jeghes. Nos aon ...
La sajon da d’invern di impianc portamont va a piz con lunesc de Pèsca ma per chel che vèrda i hotie, amancol per la gran pèrt, la se à fenì fora jà coi 20 de mèrz. Na sajon certa, caraterisèda dai gregn evenc sportives de la Olimpiades e Paralimpiades che, se da na man à fat cognoscer te dut l mond nesc teritories, da l’autra i à segnà la sajon turistica per chel che vèrda i numeres, de più te Fiem, ma mingol ence te Fascia e soraldut a Moena, l prum paisc en or su ai lesc di Jeghes. Nos aon ...
31 de merz 2026
Consei di Joegn EUSALP: per crescer adum
I joegn anter i 18 e i 29 egn pel portèr dant sia candidatura enscin ai 12 de mé.
Fèr acioche la region alpina tegne poz, la sie sostegnibola e coleèda: na endesfida che domana n lurier adum da man de la desvaliva regions che fèsc pèrt de la Strategia de l’Union Europeèna per la Region Alpina (EUSALP) per fèr acioche l teritorie da mont l vèrde de più envers sie davegnir. Ence chest an la joena generazions pel dèr na man per arjonjer chest obietif col fèr pèrt del Consei di joegn EUSALP metù adum da 28 comembres (cater per vigni paisc da mont) che resta en cèria n an col met ...
Fèr acioche la region alpina tegne poz, la sie sostegnibola e coleèda: na endesfida che domana n lurier adum da man de la desvaliva regions che fèsc pèrt de la Strategia de l’Union Europeèna per la Region Alpina (EUSALP) per fèr acioche l teritorie da mont l vèrde de più envers sie davegnir. Ence chest an la joena generazions pel dèr na man per arjonjer chest obietif col fèr pèrt del Consei di joegn EUSALP metù adum da 28 comembres (cater per vigni paisc da mont) che resta en cèria n an col met ...




