- T'es chilò:
- Home
- Spezial
Spezial
14 de jugn 2026
Vardèr coi eies del passà e contèr l prejent
Te Kino de Cianacei l joen Giacomo Panozzo à rejonà de sia pascion per la storia e de sie liber dal titol »Perché succederà ieri?« domanà fora da Mattia Valentini Soricia.
Enstadì al Kino de Cianacei l é ruà Giacomo Panozzo, joen da Pardac clas 2000, che à fat l liceo scientifich a la Scola Ladina de Fascia. Fazile de n muie i lo recordarà per l gran numer de spetacoi teatrèi a chi che l à tout pèrt canche l era student, desche ator o adertura desche protagonist: L Prum Nadèl, Sèn Franzesch e ence Cendrejina. Do la scola l se à scrit ite al cors de Storia a l’Università de Pèdua e ti ultimes egn l à arjont gran nonzech de gra ai video divulgatives che conta di ...
Enstadì al Kino de Cianacei l é ruà Giacomo Panozzo, joen da Pardac clas 2000, che à fat l liceo scientifich a la Scola Ladina de Fascia. Fazile de n muie i lo recordarà per l gran numer de spetacoi teatrèi a chi che l à tout pèrt canche l era student, desche ator o adertura desche protagonist: L Prum Nadèl, Sèn Franzesch e ence Cendrejina. Do la scola l se à scrit ite al cors de Storia a l’Università de Pèdua e ti ultimes egn l à arjont gran nonzech de gra ai video divulgatives che conta di ...
12 de jugn 2026
Dancà y da na pert
Chëst'ena ons rujenà cun Martin Runggaldier, prugramadëur de 31 de Urtijëi che sta a Viena
Danora, posses'a te prejenté n curt?
Martin Runggaldier Son Martin Runggaldier, é 31 ani, sté a Viena da diesc ani incà, ulache lëure tl ciamp dl "legal tech". Nasciù y chersciù su sons a Urtijëi, daldò sons jit a sté a Maran y a Bulsan per la scola auta. Do l ejam de maduranza éi tëut la dezijion de jì a sté a Viena, ulache é laurà tl ciamp dl film y dl retlam tla televijion. Nce sce fove cuntënt te chësc ciamp, éi tëut la dezijion de jì a studië storia antica, y é laurà per n pez coche ...
Danora, posses'a te prejenté n curt?
Martin Runggaldier Son Martin Runggaldier, é 31 ani, sté a Viena da diesc ani incà, ulache lëure tl ciamp dl "legal tech". Nasciù y chersciù su sons a Urtijëi, daldò sons jit a sté a Maran y a Bulsan per la scola auta. Do l ejam de maduranza éi tëut la dezijion de jì a sté a Viena, ulache é laurà tl ciamp dl film y dl retlam tla televijion. Nce sce fove cuntënt te chësc ciamp, éi tëut la dezijion de jì a studië storia antica, y é laurà per n pez coche ...
09 de jugn 2026
La va de mëter a verda
La cumpëida dla trapularies crësc da ann a ann. Tl 2025 iel tla Talia menadrë' trëi milions de persones tumedes ite a de tei che à rubà scioldi. Chisc ti l'à nia mé fata a jënt de tëmp, ma for plu y plu nce a zitadins plu jëuni
L possa ti suzeder a duc La Cumpanìa di Carabiniers de Urtijëi cun si cumandant, l Maior Marco Lanzi, à chëst'ena nvià a trëi sëires de nfurmazion y sensiblisazion. L'ancuntedes a Ciastel, Urtijëi y Laion àn nscila curì dut l raion de cumpetënza y mustrà su l pericul dla trapularies che crësc, nce te nosc luesc. Pra la ancunteda a Urtijëi fòvel nce prejënc i trëi ambolc, Tobia Moroder, Christoph Senoner y Tobias Nocker. Chësc per desmustré che...
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva che ...
L possa ti suzeder a duc La Cumpanìa di Carabiniers de Urtijëi cun si cumandant, l Maior Marco Lanzi, à chëst'ena nvià a trëi sëires de nfurmazion y sensiblisazion. L'ancuntedes a Ciastel, Urtijëi y Laion àn nscila curì dut l raion de cumpetënza y mustrà su l pericul dla trapularies che crësc, nce te nosc luesc. Pra la ancunteda a Urtijëi fòvel nce prejënc i trëi ambolc, Tobia Moroder, Christoph Senoner y Tobias Nocker. Chësc per desmustré che...
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva che ...
05 de jugn 2026
I s’l’un cuntada cun Valeria Federa, apascionada de pitöra
Dancà y da na pert
Valeria, poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun Valeria Federa, nasciüda tl 1972 a Al Plan de Mareo olache i viri dötaorela. I sun ince uma y da tres ái la pasciun por la pitöra. Ara n’é nia tres stada costanta, mo i sun tres indô rovada zoruch al depënje. Por me él na bela manira da passé le tëmp.
Aste ince fat n percurs formatif cun direziun artistica?
N stüde plü lunch n’ái nia fat. Da jona essi ion fat la scora d’ert, mo i á spo imparé secreteria. Impormó ...
Valeria, poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun Valeria Federa, nasciüda tl 1972 a Al Plan de Mareo olache i viri dötaorela. I sun ince uma y da tres ái la pasciun por la pitöra. Ara n’é nia tres stada costanta, mo i sun tres indô rovada zoruch al depënje. Por me él na bela manira da passé le tëmp.
Aste ince fat n percurs formatif cun direziun artistica?
N stüde plü lunch n’ái nia fat. Da jona essi ion fat la scora d’ert, mo i á spo imparé secreteria. Impormó ...
29 de mei 2026
Ncuoi on incontrà Paolo Frena, Capocomun da Col per zinch mandac, che l n’à contà valch de pi sun sua vita e sue passiogn
Dancà y da na pert
Bondì Paolo, congratulaziogn per avè vadagné per l cuinto viaz! Ne contasseto valch de co t‘eve tosat?
No son tant vege, ma cogna dì che da tosat ai vivest na realtà ben dalonz da chela da ncuoi! Doi l é stai i aspec che à segné mia vita da tosat: la vita da bacan e la gejia.
La stala parceche ta pare e ta mare ava bestiam…
Eh zerto, on semper bù le vace! Pensa che co jive a scola, ma pare de d’invar l jiva a laurà sui lifc e l’eva ma mare che ava da tirà navant la stala! Jive ogni di a monje ...
Bondì Paolo, congratulaziogn per avè vadagné per l cuinto viaz! Ne contasseto valch de co t‘eve tosat?
No son tant vege, ma cogna dì che da tosat ai vivest na realtà ben dalonz da chela da ncuoi! Doi l é stai i aspec che à segné mia vita da tosat: la vita da bacan e la gejia.
La stala parceche ta pare e ta mare ava bestiam…
Eh zerto, on semper bù le vace! Pensa che co jive a scola, ma pare de d’invar l jiva a laurà sui lifc e l’eva ma mare che ava da tirà navant la stala! Jive ogni di a monje ...
27 de mei 2026
Ciajoncie da crescion da mont con salmerin
Chest meis Sandro Favè ne sporc na neva rezeta che conjobia erbes e pesc de nosc raion.
Ma rezeta sorida, con pec ingredienc e de bela parbuda.
Podede lejer dut su La Usc dai 22 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
Ma rezeta sorida, con pec ingredienc e de bela parbuda.
Podede lejer dut su La Usc dai 22 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
22 de mei 2026
I scolees de Poza en vijita a La Usc
I bec e la bezes de la quintes A e B de la populèra é rué con sia ensegnantes a cognoscer la redazion, e i à ence scrit vèlch articol.
Canche i scolees de la scoles de Fascia vegn te redazion de La Usc l é semper n arichiment, per ic ma ence per nos giornalistes che se n fajon marevea de la viveza, de la gaissa e del enteres che i desmostra per nosc lurier e per l sfoi ladin. En jebia ai 14 e en vender ai 15 de mé l é ruà te Ciasa de la Moniaria i scolees de la clasc quinta populèra de Poza, spartii te doi gropes, compagné da la maestra Claudia Costa e en vender ence da la maestra Anna Barbolini.
Prum de dut l é da ge dèr merit ...
Canche i scolees de la scoles de Fascia vegn te redazion de La Usc l é semper n arichiment, per ic ma ence per nos giornalistes che se n fajon marevea de la viveza, de la gaissa e del enteres che i desmostra per nosc lurier e per l sfoi ladin. En jebia ai 14 e en vender ai 15 de mé l é ruà te Ciasa de la Moniaria i scolees de la clasc quinta populèra de Poza, spartii te doi gropes, compagné da la maestra Claudia Costa e en vender ence da la maestra Anna Barbolini.
Prum de dut l é da ge dèr merit ...
22 de mei 2026
Na ciacolèda con Dino Riz da Cianacei, president nef de la sezion CAI SAT de la Val de sora
Dancà y da na pert
Co éla tor su chesta neva encèria?
L é mingol senester, l é mia pruma esperienza de chesta sort e no l é mai fat. L é n gran lurier su la pèrt burocratica da emparèr, ma per fortuna l é Licia e Sunta che à semper vardà do chesta robes e se é de besegn les me deida.
Da cotant de temp este scrit ite al CAI?
Son sozio da più che trent’egn, jà da bez mie père l me aea scrit ite e l me paèa l bolin. Dapò é scomenzà gé. Più o manco acà diesc egn son jit a ge domanèr se i aea de besegn de na man per ...
Co éla tor su chesta neva encèria?
L é mingol senester, l é mia pruma esperienza de chesta sort e no l é mai fat. L é n gran lurier su la pèrt burocratica da emparèr, ma per fortuna l é Licia e Sunta che à semper vardà do chesta robes e se é de besegn les me deida.
Da cotant de temp este scrit ite al CAI?
Son sozio da più che trent’egn, jà da bez mie père l me aea scrit ite e l me paèa l bolin. Dapò é scomenzà gé. Più o manco acà diesc egn son jit a ge domanèr se i aea de besegn de na man per ...
20 de mei 2026
N nef liber su la coroneles
Te sia rubrica ?Da la coroneles al cher' Daniele Verra ne met dant chest meis l liber 'L'ombra del vento' del autor catalan Carlos Ruiz Zafon.
I libres i à da semper na capazità particolèra: chela de mudèr la vida che aon de veder l mond. Vèlch outa na storia resta demò na scempia letura gustegola, vèlch autra enveze la ne resta sotite la pel, lascian n segn fon te nesc pensieres.
Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
I libres i à da semper na capazità particolèra: chela de mudèr la vida che aon de veder l mond. Vèlch outa na storia resta demò na scempia letura gustegola, vèlch autra enveze la ne resta sotite la pel, lascian n segn fon te nesc pensieres.
Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
18 de mei 2026
Paroles che fèsc crescer: croda l mit del bilinguism
Tel chèder de l'Aisciuda Ladina l é stat portà dant l percors didatich fat da la maestres e dai bec de la trei scolines de la Scola de Fascia con la referenta Tatiana Soraperra e la formadora Paola Celentin.
L é temp de aisciuda, e più avisa de Aisciuda Ladina, temp che dal 2009 en ca te Fascia é caraterisà vigni an da n muie de evenc per la festa del lengaz. Apontin l lengaz l é stat protagonist te la scontrèda che à avert l'edizion de chest an, en lunesc ai 4 de mé te Sorastanza de la Scola Ladina de Fascia.
No demò l lengaz ladin, ma aldò de na vijion pedagogica moderna duc i lengac e i strumenc de comunicazion che travers na doura integrèda deida i bec a comunichèr, a crescer, a stèr ben.
...
L é temp de aisciuda, e più avisa de Aisciuda Ladina, temp che dal 2009 en ca te Fascia é caraterisà vigni an da n muie de evenc per la festa del lengaz. Apontin l lengaz l é stat protagonist te la scontrèda che à avert l'edizion de chest an, en lunesc ai 4 de mé te Sorastanza de la Scola Ladina de Fascia.
No demò l lengaz ladin, ma aldò de na vijion pedagogica moderna duc i lengac e i strumenc de comunicazion che travers na doura integrèda deida i bec a comunichèr, a crescer, a stèr ben.
...
15 de mei 2026
L era n'outa n bulo...
N projet che tol ite duc i livie de scola per rejonèr de bulism a na vida concreta, lijiera ma fona, e uzèr fora l valor de la paroles, vegn portà dant chesta fin de setemèna te doi spetacoi, a Cianacei e a Moena.
Semper più de spes se sent rejonèr de bulism e de cyberbulism e no l é n problem che revèrda demò la gran zitèdes, ma ence nesc paijes. L sorastant Federico Corradini l à na gran atenzion per chest argoment, e te la Scola ladina de Fascia l é na Comiscion per la sensibilisazion contra l bulism, che à desche referenta la dozenta Alice Vinante. Aon rejonà con ela, che l é ence la responsabola de n projet che rua a compiment chesta fin de setemèna e che tol ite duc i livie de scola, per rejonèr de ...
Semper più de spes se sent rejonèr de bulism e de cyberbulism e no l é n problem che revèrda demò la gran zitèdes, ma ence nesc paijes. L sorastant Federico Corradini l à na gran atenzion per chest argoment, e te la Scola ladina de Fascia l é na Comiscion per la sensibilisazion contra l bulism, che à desche referenta la dozenta Alice Vinante. Aon rejonà con ela, che l é ence la responsabola de n projet che rua a compiment chesta fin de setemèna e che tol ite duc i livie de scola, per rejonèr de ...
15 de mei 2026
On rujenà cun Georg Sommavilla, maester de schi de Urtijëi
Dancà y da na pert
Pudëis’a ve prejenté n curt?
Son Georg Sommavilla de Urtijëi. Son maridà, é trëi mutans y son nce bele cater iedesc nëine. É for vivù a Urtijëi. É fat la Scola d’Ert, é mparà a ziplé y laurove cun mi pere.
Ne sëis nia restà pra chësc lëur.
No, cun 18 ani éi fat l ejam da maester de schi, y cun 21 ani pona monce chël da istrutëur. Do chël éi tan che lascià de ziplé, ajache ove truep da fé da maester. D’autonn y d’ansciuda fòvel da fé cursc per i maestri, d’inviern laurovi cun i turisć y ...
Pudëis’a ve prejenté n curt?
Son Georg Sommavilla de Urtijëi. Son maridà, é trëi mutans y son nce bele cater iedesc nëine. É for vivù a Urtijëi. É fat la Scola d’Ert, é mparà a ziplé y laurove cun mi pere.
Ne sëis nia restà pra chësc lëur.
No, cun 18 ani éi fat l ejam da maester de schi, y cun 21 ani pona monce chël da istrutëur. Do chël éi tan che lascià de ziplé, ajache ove truep da fé da maester. D’autonn y d’ansciuda fòvel da fé cursc per i maestri, d’inviern laurovi cun i turisć y ...
10 de mei 2026
Na generazion de freestylers
Te la Piata di joegn Simone Canal, arcedador competent e engaissà che ti ultimes egn l à arvejinà n muion de joegn fascegn al schi ledech, ne conta potenzialitèdes e secrec de chesta disciplina.
Da n trat en ca te Fascia l é na neva realtà sportiva outa ai joegn, che ge dèsc l met a n muie de bec e bezes de se goder, emparèr, se cognoscer. Aon intervistà Simone Canal, arcedador da Vich, per saer vèlch de più en cont de l’evoluzion del ski freestyle fascian.
Simone, contene vèlch de te…
Simone Canal Vegne da Valbelluna e me é enciasà a Vich del 2019. É 34 egn. Son stat atlet de schi alpin e de schi freestyle, inant che tachèr mi percors de arcedador per l freestyle del Ski Team ...
Da n trat en ca te Fascia l é na neva realtà sportiva outa ai joegn, che ge dèsc l met a n muie de bec e bezes de se goder, emparèr, se cognoscer. Aon intervistà Simone Canal, arcedador da Vich, per saer vèlch de più en cont de l’evoluzion del ski freestyle fascian.
Simone, contene vèlch de te…
Simone Canal Vegne da Valbelluna e me é enciasà a Vich del 2019. É 34 egn. Son stat atlet de schi alpin e de schi freestyle, inant che tachèr mi percors de arcedador per l freestyle del Ski Team ...
08 de mei 2026
Zacotan de domandes a Alex Trebo da San Martin de Tor, musizist profescionist che vir a Berlin
Dancà y da na pert
Alex Trebo, t’es en per de dis chiló San Martin de Tor, chësc nes fej plajëi a nos che i t’odun dainré n iade. Co vara pa a Berlin, y co te vara pa a te?
Ara me vá dër bun, giulan dla domanda! I sun sëgn 16 agn a Berlin, al é tres bel, mo i arati che te n per d’agn vëgni pa bëgn indô zoruch olache i á mies raisc.
Ciodí?
Na cité desco Berlin é pa bëgn bela, dantadöt por les poscibilités che na gran cité desco Berlin dá, dantadöt ai jogn. Mo vire a Berlin, vëighi, che devënta tres plü cer, al é ...
Alex Trebo, t’es en per de dis chiló San Martin de Tor, chësc nes fej plajëi a nos che i t’odun dainré n iade. Co vara pa a Berlin, y co te vara pa a te?
Ara me vá dër bun, giulan dla domanda! I sun sëgn 16 agn a Berlin, al é tres bel, mo i arati che te n per d’agn vëgni pa bëgn indô zoruch olache i á mies raisc.
Ciodí?
Na cité desco Berlin é pa bëgn bela, dantadöt por les poscibilités che na gran cité desco Berlin dá, dantadöt ai jogn. Mo vire a Berlin, vëighi, che devënta tres plü cer, al é ...
