Spezial
30 de auril 2026
Chesta stemana se l on ciacolada con Fabio Callegari, joven cotant atif ntel volontariat de Col
Dancà y da na pert
Bondì Fabio, posto te prejentà n curt?
Fabio Callegari Zerto, volentiera. Mi son Fabio Callegari, ai 25 agn, vegne da San Tomas, ma son ite nte tante associaziogn del pais da Col.
Come mai da San Tomas esto ruà cassù?
Bele da pico in su m’à semper piajù i pais de Col e Fodom. No savesse da dì preziso la motivazion che ai bù semper na sot de »atacament« a chis luoch, forsi den vars parceche una de mie none la eva da Col e una de Gardena e alora, incia senza volè, sentive n valch che me liava a ...
Bondì Fabio, posto te prejentà n curt?
Fabio Callegari Zerto, volentiera. Mi son Fabio Callegari, ai 25 agn, vegne da San Tomas, ma son ite nte tante associaziogn del pais da Col.
Come mai da San Tomas esto ruà cassù?
Bele da pico in su m’à semper piajù i pais de Col e Fodom. No savesse da dì preziso la motivazion che ai bù semper na sot de »atacament« a chis luoch, forsi den vars parceche una de mie none la eva da Col e una de Gardena e alora, incia senza volè, sentive n valch che me liava a ...
29 de auril 2026
1984: la libertà de pensier
Te sala esposizions del Liceo Artistich la studentes de la 5LAF à endrezà na mostra con operes realisèdes sui temes del roman de George Orwell.
Dai 15 ai 23 de oril te sala esposizions del Liceo Artistich de la Scola Ladina l é stat endrezà la mostra dal titol »1984« con operes realisèdes da la studentes de la clasc 5LAF.
»La mostra nasc a la fin de n percors de filosofia col professor Gabriele Dellagiacoma e laboratorie de pitura col professor Claus Soraperra te chi che aon let e analisà l roman '1984’ de George Orwell publicà del 1949 – à dit la studentes. Endèna n confront coletif con la clasc e i dozenc aon podù descorer e svilupèr ...
Dai 15 ai 23 de oril te sala esposizions del Liceo Artistich de la Scola Ladina l é stat endrezà la mostra dal titol »1984« con operes realisèdes da la studentes de la clasc 5LAF.
»La mostra nasc a la fin de n percors de filosofia col professor Gabriele Dellagiacoma e laboratorie de pitura col professor Claus Soraperra te chi che aon let e analisà l roman '1984’ de George Orwell publicà del 1949 – à dit la studentes. Endèna n confront coletif con la clasc e i dozenc aon podù descorer e svilupèr ...
26 de auril 2026
Gennaro Giudetti desceida noscia coscienzes
Tel percors de zitadinanza ativa metù a jir te scola da la professores Lidia Rasom e Mariagrazia Degasper, i studenc à podù scutèr na testimonianza forta per endrez del Comun de Sèn Jan.
Rué deretorn a scola do la vacanzes de Pèsca se aon troà de colp dedant a na realtà che zachei aea entravedù sui social, ma che per la maor pèrt de nos l é stat na neva che ne à metù sotessora. Endèna che noscia vita va inant te na routine sorida, dut n popul, pech dalonc da nos, vegn massacrà.
Ai 9 de oril nos studenc de la classes terza e quarta di Licees de la Scola Ladina aon podù scutèr Gennaro Giudetti, operator umanitarie che dal 2024 l à coordenà la logistica di didamenc te la ...
Rué deretorn a scola do la vacanzes de Pèsca se aon troà de colp dedant a na realtà che zachei aea entravedù sui social, ma che per la maor pèrt de nos l é stat na neva che ne à metù sotessora. Endèna che noscia vita va inant te na routine sorida, dut n popul, pech dalonc da nos, vegn massacrà.
Ai 9 de oril nos studenc de la classes terza e quarta di Licees de la Scola Ladina aon podù scutèr Gennaro Giudetti, operator umanitarie che dal 2024 l à coordenà la logistica di didamenc te la ...
24 de auril 2026
Chiara Rasom, joena dotora
Dancà y da na pert
Chiara, ne diste valch de te?
É 28 egn, son da Poza, de Vito de Paulin, e de otober me é laureà en medejina e chirurgia.
Dant che scola aste fat?
É fat l liceo scientifich te Fascia e é recorc n muie bie. Aane de bie stimoi, da chi egn l é vegnù fora 8 medizi: de mia clasc Giulia Fontanive, Serena Lorenz e Luca Ploner, de l’autra clasc Marianna Rossi e l an do Sofia Lastei, Giulia Volcan e Rebecca Gomez. L é na picola scola ma la dasc de bele oportunità se t’as estro e gaissa, chest peisse che l ...
Chiara, ne diste valch de te?
É 28 egn, son da Poza, de Vito de Paulin, e de otober me é laureà en medejina e chirurgia.
Dant che scola aste fat?
É fat l liceo scientifich te Fascia e é recorc n muie bie. Aane de bie stimoi, da chi egn l é vegnù fora 8 medizi: de mia clasc Giulia Fontanive, Serena Lorenz e Luca Ploner, de l’autra clasc Marianna Rossi e l an do Sofia Lastei, Giulia Volcan e Rebecca Gomez. L é na picola scola ma la dasc de bele oportunità se t’as estro e gaissa, chest peisse che l ...
22 de auril 2026
Tel liber del meis i mic veiores
Te sia rubrica "Da la coroneles al cher" chest'outa Daniele Verra ne met dant l liber In-visibili de Ane Arzelus.
Vivon te n temp che va coran, olache dut sciampa en prescia e dut seghita a mudèr. Epura l é conties che resta. I mic antics, nasciui tant dalonc tel temp, i seghita amò anchecondì a ne rejonèr, a ne emozionèr, e ne fèr pissèr sora. Co sarèl? E perché pa cognassane amò i lejer e studièr? Fosc perché i mic no l é demò veia conties: l é spieies. Ti mic troon ite temes, dejideries, ingiustizies, ensomesc. L é stories che rejona del om, e l om, tinultima, no l muda mai dassen. Per i tosac, dapò, i ...
Vivon te n temp che va coran, olache dut sciampa en prescia e dut seghita a mudèr. Epura l é conties che resta. I mic antics, nasciui tant dalonc tel temp, i seghita amò anchecondì a ne rejonèr, a ne emozionèr, e ne fèr pissèr sora. Co sarèl? E perché pa cognassane amò i lejer e studièr? Fosc perché i mic no l é demò veia conties: l é spieies. Ti mic troon ite temes, dejideries, ingiustizies, ensomesc. L é stories che rejona del om, e l om, tinultima, no l muda mai dassen. Per i tosac, dapò, i ...
17 de auril 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Cun l 6 de auril à l Aiut Alpin Dolomites finà via si servisc per la sajon da d’inviern, che n ova metù man ai 6 de dezëmber dl 2025.
De ndut àn fat 512 ntervënc, dantaldut per nzidënc sun i purtoies, ma nce per emergënzes saniteres, nzidënc sun streda y de lëur coche nce ntervënc de crissa.
Sies ntervënc ie stai per levines che fova unides ju.
Tla provinzia de Bulsan àn fat 485 ntervënc, te chëla de Trënt 14, te chëla de Belun 12 y un tl Friul.
De plu tla edizion stampeda de La Usc ...
De ndut àn fat 512 ntervënc, dantaldut per nzidënc sun i purtoies, ma nce per emergënzes saniteres, nzidënc sun streda y de lëur coche nce ntervënc de crissa.
Sies ntervënc ie stai per levines che fova unides ju.
Tla provinzia de Bulsan àn fat 485 ntervënc, te chëla de Trënt 14, te chëla de Belun 12 y un tl Friul.
De plu tla edizion stampeda de La Usc ...
17 de auril 2026
S’l on ciaculeda cun Annemarie Perathoner, nasciuda tl 1932 sun l luech da Uridl a Urtijëi
Dancà y da na pert
Fais de cin’ mutans sun l luech da Uridl. Ova pa vosc genitores mpue na mueia che l ne fova degun mut?
Sci, sambën che n mut ëssi abù gën. Fan dut mutans: Adelheid la plu vedla, Hilda, ie, Milia y Lidia. Ma la ie bën jita: una ziplova, l’autra depenjova, ie é mparà a cujì sal Concordia. Mi berba sciacova for mi pere y ti dijova »Gitschnfutter«. Ma pona à ël nstës giapà dut mutans. Dal prim pop òvel pa bele njenià ca l lëuden mo dan che l fova nasciù, ajache l fova segur che l fossa deventà n ...
Fais de cin’ mutans sun l luech da Uridl. Ova pa vosc genitores mpue na mueia che l ne fova degun mut?
Sci, sambën che n mut ëssi abù gën. Fan dut mutans: Adelheid la plu vedla, Hilda, ie, Milia y Lidia. Ma la ie bën jita: una ziplova, l’autra depenjova, ie é mparà a cujì sal Concordia. Mi berba sciacova for mi pere y ti dijova »Gitschnfutter«. Ma pona à ël nstës giapà dut mutans. Dal prim pop òvel pa bele njenià ca l lëuden mo dan che l fova nasciù, ajache l fova segur che l fossa deventà n ...
03 de auril 2026
Chësta edema s’l’unse cuntada cun Marianna Kastlunger, »Nane dal Medo«
Dancà y da na pert
Marianna, poste te presenté en cört ai:les leturs:ries?
I sun Marianna Kastlunger d’Al Plan de Mareo, i á 44 agn y i laori a S.Martin. I á plü inciaries: de un n vers laori da profescionista tl ciamp dla comunicaziun y tl ambit redazional. I sun la dirigënta dl’Uniun di Ladins Val Badia, olache i möii n pü’ düc i fis doía. Por le Museum Ladin Ciastel de Tor me crüzi ince de comunicaziun y organisaziun de evënc culturai. I dui laurs passenëia dër bun adöm: ...
Marianna, poste te presenté en cört ai:les leturs:ries?
I sun Marianna Kastlunger d’Al Plan de Mareo, i á 44 agn y i laori a S.Martin. I á plü inciaries: de un n vers laori da profescionista tl ciamp dla comunicaziun y tl ambit redazional. I sun la dirigënta dl’Uniun di Ladins Val Badia, olache i möii n pü’ düc i fis doía. Por le Museum Ladin Ciastel de Tor me crüzi ince de comunicaziun y organisaziun de evënc culturai. I dui laurs passenëia dër bun adöm: ...
03 de auril 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 23 de merz ie l prim ntervënt stat riesc daduman a La Ila, per n’ëila che univa unitant da nescia. Do la prima cures iela unida meneda cun l joler tl spedel de Bulsan.
Ai 24 de merz iel stat n nzidënt sun purtoi sëura la utia Scotoni: n ël fova tumà cun i schi y se à fat scialdi mel al piet. Ël ie unì menà tl spedel de Burnech. Riesc do iesen julei sun Mont de Sëuc, plu avisa pra l lift dai schi »Sonne«, ulache n ël plu de tëmp fova tumà y se ova fat mesamënter mel. Ël ie unì menà tl spedel ...
Ai 24 de merz iel stat n nzidënt sun purtoi sëura la utia Scotoni: n ël fova tumà cun i schi y se à fat scialdi mel al piet. Ël ie unì menà tl spedel de Burnech. Riesc do iesen julei sun Mont de Sëuc, plu avisa pra l lift dai schi »Sonne«, ulache n ël plu de tëmp fova tumà y se ova fat mesamënter mel. Ël ie unì menà tl spedel ...
27 de merz 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 17 de merz iel stat n nzidënt sun l purtoi de Pralongià. Do la prima cures àn menà l pazient cun l joler tl spedel de Burnech.
Plu tert ie l joler unì cherdà tla Val Badia per n nzidënt sun l lëur: n ël fova tumà ju da na luegia plu auta. Davia che l ne fova nia mesun de dé sëura, àn lascià ju l dutor y l sucoridëur cun n hovering pra l pazient, che ie pona unì ciarià tres na binda de cin’ metri y menà a Bulsan te spedel.
Tl tert domesdì iel stat na emergënza sanitera a Ciampedel. ...
Plu tert ie l joler unì cherdà tla Val Badia per n nzidënt sun l lëur: n ël fova tumà ju da na luegia plu auta. Davia che l ne fova nia mesun de dé sëura, àn lascià ju l dutor y l sucoridëur cun n hovering pra l pazient, che ie pona unì ciarià tres na binda de cin’ metri y menà a Bulsan te spedel.
Tl tert domesdì iel stat na emergënza sanitera a Ciampedel. ...
27 de merz 2026
Ncuoi se l’on ciacolada co la Debora Crepaz: na colona de l’aministrazion de la Cesa de Paussa da Fodom
Dancà y da na pert
Bondì Debora, co te prejentásseto a zachei che no te cugnësc?
Bondì Denni e bondì a duc! Mi son la Debora Crepaz, fia del Fabio e de l’Agnese de la pizeria Tablé de Reba. Fin ai miei 24 agn è vivëst a Reba coi miei e po m’è trat sun Chierz, mpruma con mio om e ades con mia fameia: è doi fioi! Dal 2015 laore ntei ufizi de la Cesa de Paussa Vila Sánt’Ijep, a La Plié da Fodom.
Chei elo i recordi plù biei de co t‘eve tosata?
Chël che me sà bel recordè de cánche vivëve a Reba, l é le trope ...
Bondì Debora, co te prejentásseto a zachei che no te cugnësc?
Bondì Denni e bondì a duc! Mi son la Debora Crepaz, fia del Fabio e de l’Agnese de la pizeria Tablé de Reba. Fin ai miei 24 agn è vivëst a Reba coi miei e po m’è trat sun Chierz, mpruma con mio om e ades con mia fameia: è doi fioi! Dal 2015 laore ntei ufizi de la Cesa de Paussa Vila Sánt’Ijep, a La Plié da Fodom.
Chei elo i recordi plù biei de co t‘eve tosata?
Chël che me sà bel recordè de cánche vivëve a Reba, l é le trope ...
20 de merz 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 9 de merz à la zentrela de Bulsan cherdà per n ntervënt a Colfosch, ulache na seniëura nglëija se ova rot na giama. Ëila ie unida meneda tl spedel de Persenon.
Puech dan marënda ie l joler unì cherdà a Antermoia per n’ëila dl luech che fova sbrisceda sun n troi y se à rot n pe. Cun la binda l’àn trata tl joler y meneda tl spedel de Burnech, da ulache n ie riesc inò piei via de viers de Dantercëpies: n seniëur american fova tumà cun i schi y se ova rot l os dla cuessa. N ie julei limpea tl ...
Puech dan marënda ie l joler unì cherdà a Antermoia per n’ëila dl luech che fova sbrisceda sun n troi y se à rot n pe. Cun la binda l’àn trata tl joler y meneda tl spedel de Burnech, da ulache n ie riesc inò piei via de viers de Dantercëpies: n seniëur american fova tumà cun i schi y se ova rot l os dla cuessa. N ie julei limpea tl ...
20 de merz 2026
Martino Lazzer da Ciampedel, l studia teologia e liturgia pastorala
Dancà y da na pert
Peste te prejentèr?
Gé son Martino Lazzer da Ciampedel, son del 1998. É fat l liceo scientifich de la Scola Ladina e dapò son jit a fèr la facoltà de teologia a Pèdua al Istitut Santa Giustina. Me é laureà del 2024 e ades son do che fae la licenza en teologia con spezialisazion liturgica pastorala che l é doi egn. Dapò fossa amò trei egn de dotorat.
Co éla che te ès cernù chesta strèda?
A la populères e mesènes pissèe de doventèr preve. Più jie inant più siere segur, vedee ...
Peste te prejentèr?
Gé son Martino Lazzer da Ciampedel, son del 1998. É fat l liceo scientifich de la Scola Ladina e dapò son jit a fèr la facoltà de teologia a Pèdua al Istitut Santa Giustina. Me é laureà del 2024 e ades son do che fae la licenza en teologia con spezialisazion liturgica pastorala che l é doi egn. Dapò fossa amò trei egn de dotorat.
Co éla che te ès cernù chesta strèda?
A la populères e mesènes pissèe de doventèr preve. Più jie inant più siere segur, vedee ...
18 de merz 2026
N viac fat de amicizia e de descoride
La fradaa anter la Scola Ladina de Fascia e l Istitut Alcide De Gasperi de La Serena tel Cile va inant dal 2019. Elisa Florian ge à dat azet per n meis e mez a na tousa del Cile, Florencia Graber, e la ne conta di bie momenc passé ensema su la neif e a vijitar autre zità.
Elisa ne conta:
«Per n meis e mez, anter la metà de jené e i prumes dis de marz, Fascia à abù na ghesta dassen speziala: Florencia, da duc chiamada Flo, na beza ruada dal Cile de gra a n projet de jomelinaje cultural metù a jir da la Scola Ladina de Fascia. Chela che al scomenz someaa bele n’esperienza de scambie la se à prest mudà te zeche de n muie più fon: n viac fat de amicizia, de descoride e de crescimonia personala.»
E Florencia:
«L é stat sie setemènes da marevea, olache é podù fèr n sach ...
Elisa ne conta:
«Per n meis e mez, anter la metà de jené e i prumes dis de marz, Fascia à abù na ghesta dassen speziala: Florencia, da duc chiamada Flo, na beza ruada dal Cile de gra a n projet de jomelinaje cultural metù a jir da la Scola Ladina de Fascia. Chela che al scomenz someaa bele n’esperienza de scambie la se à prest mudà te zeche de n muie più fon: n viac fat de amicizia, de descoride e de crescimonia personala.»
E Florencia:
«L é stat sie setemènes da marevea, olache é podù fèr n sach ...




