Spezial


17 de mei 2022
Aisciuda Ladina: i bec protagonisć te la majon de la cultura ladina
Te Museo e Istitut Ladin l é stat endrezà n laboratorie creatif per fèr ge cognoscer ai più picoi la sentes e l nef logo de la istituzion.
I bec de la scolines e de la populères de Fascia l é stat i protagonisć del laboratorie creatif endrezà en vender ai 6 de mé te Museo Ladin de Fascia. N domesdì de legreza che à abù na gran partezipazion de bec che, con si genitores, se à dat ju a interpretèr i valores de la cultura ladina, de nosc teritorie e de nosc lengaz, belapontin i argomenc de l’Aisciuda Ladina.
I bec é stac envié dant te Museo olache te sala Heilmann ge é stat metù a la leta papieres, lapijes da color, cola, lèna, drap ...
I bec de la scolines e de la populères de Fascia l é stat i protagonisć del laboratorie creatif endrezà en vender ai 6 de mé te Museo Ladin de Fascia. N domesdì de legreza che à abù na gran partezipazion de bec che, con si genitores, se à dat ju a interpretèr i valores de la cultura ladina, de nosc teritorie e de nosc lengaz, belapontin i argomenc de l’Aisciuda Ladina.
I bec é stac envié dant te Museo olache te sala Heilmann ge é stat metù a la leta papieres, lapijes da color, cola, lèna, drap ...


16 de mei 2022
Scolees picoi e gregn, protagonisć de sie davegnir
Tel chèder de l’Aisciuda Ladina l é stat prejentà na mostra multimediala che bina ensema i lurieres fac te scola.
Co veidei pa i bec e i joegn de Fascia sie davegnir? Che se metei pa dant? Che volessei pa doventèr?
L é domanes emportantes a cheles che ogneun à responet te sia vida: con n dessegn, con n pensier, con n video. Duc chisc lurieres dapò é stac biné ensema e metui fora te la mostra multimediala »L liber di dejideries« che é stata prejentèda en vender ai 6 de mé te Scola d’èrt tel chèder de la scomenzadives de l’Aisciuda Ladina.
N bel grop de scolees de la II e de la IV populèra de Poza e vèlch ...
Co veidei pa i bec e i joegn de Fascia sie davegnir? Che se metei pa dant? Che volessei pa doventèr?
L é domanes emportantes a cheles che ogneun à responet te sia vida: con n dessegn, con n pensier, con n video. Duc chisc lurieres dapò é stac biné ensema e metui fora te la mostra multimediala »L liber di dejideries« che é stata prejentèda en vender ai 6 de mé te Scola d’èrt tel chèder de la scomenzadives de l’Aisciuda Ladina.
N bel grop de scolees de la II e de la IV populèra de Poza e vèlch ...


14 de mei 2022
Fascegn. Retrac de jent da zacan
Tel chèder de l'Aisciuda Ladina, l’Union di Ladins de Fascia à prejentà na regoeta de passa 250 retrac veies. N emportant tassel storich e culturèl che conta la vita de noscia comunanza.
No l é demò n liber de retrac, l é n liber che ne conta de noscia jent, chela che ne à dat la vita. L nef liber »Fascegn. Retrac de jent da zacan« de l’Union di Ladins de Fascia é stat prejentà en mercol ai 4 de mé te sala del Oratorie de Poza, te la setemèna de l’Aisciuda Ladina.
Na regoeta de 250 retrac en bianch e neigher che vegn dai archivies de la redazion de La Usc di Ladins de Fascia che dal 2003 publica ogne setemèna l cianton ‘Chi él pa?’.
Chisc l é demò na pèrt, na selezion anter ...
No l é demò n liber de retrac, l é n liber che ne conta de noscia jent, chela che ne à dat la vita. L nef liber »Fascegn. Retrac de jent da zacan« de l’Union di Ladins de Fascia é stat prejentà en mercol ai 4 de mé te sala del Oratorie de Poza, te la setemèna de l’Aisciuda Ladina.
Na regoeta de 250 retrac en bianch e neigher che vegn dai archivies de la redazion de La Usc di Ladins de Fascia che dal 2003 publica ogne setemèna l cianton ‘Chi él pa?’.
Chisc l é demò na pèrt, na selezion anter ...


13 de mei 2022
Chëst'edema se l'unse ciacolada cun Marc Castlunger da La Ila
Dancà y da na pert
Marc, poste te presenté?
I sun Marc Castlunger da La Ila y i á 17 agn. I vá a scora a La Ila, i feji la terza classa dl ITE. Al me sá dër bel da me dé jö cun le ladin y cun la sconanza de nosc lingaz y de nosta mendranza.
Ciodí aste pa tut la dezijiun da jí a scora a La Ila?
Mia intenziun é chëra da jí a studié economia porchël ái chirí fora l'ITE y sambëgn ince deache al é na scora ladina. (Intervista: Katia Pizzinini)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
Marc, poste te presenté?
I sun Marc Castlunger da La Ila y i á 17 agn. I vá a scora a La Ila, i feji la terza classa dl ITE. Al me sá dër bel da me dé jö cun le ladin y cun la sconanza de nosc lingaz y de nosta mendranza.
Ciodí aste pa tut la dezijiun da jí a scora a La Ila?
Mia intenziun é chëra da jí a studié economia porchël ái chirí fora l'ITE y sambëgn ince deache al é na scora ladina. (Intervista: Katia Pizzinini)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...


12 de mei 2022
Aisciuda Ladina. Nosc teritorie de jent e de valores
Te La Gran Ciasa a Soraga l é stat l’inaudazion de la 14^ edizion con la prejentazion del nef codejel de bona creanza per jir sa mont metù ensema dal Ofize Servijes Linguistics e Culturèi.
Enceben che l temp no se aesse moscià te sia viesta da d’aisciuda, se à caraterisà viva, gaerta e ciatarula l’Aisciuda Ladina del 2022, con sia lingia de evenc che se à slarià fora via per la pruma setemèna de mé. Do l apuntament stat te sala de Consei de Comun de Sèn Jan en vender ai 29 de oril col professor Cesare Bernard, che à tegnù n referat de gran enteres sui simboi de l’identità ladina, la scontrèdes é jites inant te desvaliva sentes e te desvalives paijes de la val.
Te La Gran Ciasa de ...
Enceben che l temp no se aesse moscià te sia viesta da d’aisciuda, se à caraterisà viva, gaerta e ciatarula l’Aisciuda Ladina del 2022, con sia lingia de evenc che se à slarià fora via per la pruma setemèna de mé. Do l apuntament stat te sala de Consei de Comun de Sèn Jan en vender ai 29 de oril col professor Cesare Bernard, che à tegnù n referat de gran enteres sui simboi de l’identità ladina, la scontrèdes é jites inant te desvaliva sentes e te desvalives paijes de la val.
Te La Gran Ciasa de ...


07 de mei 2022
Che ne dijela pa la Luna chesta setemèna?
La Luna te cèsa da fech
L é sorì saer che tant smauz che pan e pèstes padesc la Luna ti segnes de l'èga. Cancher, Scorpion e Pesc fèsc stentèr a menèr la pegna percheche ge vel più temp per smachèr fora l smauz; chisc trei segnes fèsc ence stentèr a levèr la pèstes tanche del pan che ceda vegnir de goma e chela pèsta lujies, tanche per fèr amelec per se entener, enveze les domana più farina per fenir a no vegnir dassen delvers l'istesc. (A cura de gladia debertol – Email: gladialuna@yahoo.it)
De plu tla edizion ...
L é sorì saer che tant smauz che pan e pèstes padesc la Luna ti segnes de l'èga. Cancher, Scorpion e Pesc fèsc stentèr a menèr la pegna percheche ge vel più temp per smachèr fora l smauz; chisc trei segnes fèsc ence stentèr a levèr la pèstes tanche del pan che ceda vegnir de goma e chela pèsta lujies, tanche per fèr amelec per se entener, enveze les domana più farina per fenir a no vegnir dassen delvers l'istesc. (A cura de gladia debertol – Email: gladialuna@yahoo.it)
De plu tla edizion ...


06 de mei 2022
Doi ciacole con Isabel Demattia, jovena fodoma studenta a Bornech
Dancà y da na pert
Podësseto te prejenté?
È inom Isabel Demattia. Vive nta Fodom, a Sourarù. È 17 agn, vade per i 18. Studie nten Istitut Tecnich Economich a Bornech, son al cuarto ann.
Coche la maiou pert dei jovegn ladins, t'as na vita nte tua val e una ntel luoch ulache te studie. Ci poscibilité asto chilò? E foravia?
Se descoron de istruzion, nos jovegn, co finion la scola mesana savon bele che avaron da se fè l poch e se n jì demez, fora per chelche zité. Troc i podëssa pensé che chësta siebe na complicazion; ...
Podësseto te prejenté?
È inom Isabel Demattia. Vive nta Fodom, a Sourarù. È 17 agn, vade per i 18. Studie nten Istitut Tecnich Economich a Bornech, son al cuarto ann.
Coche la maiou pert dei jovegn ladins, t'as na vita nte tua val e una ntel luoch ulache te studie. Ci poscibilité asto chilò? E foravia?
Se descoron de istruzion, nos jovegn, co finion la scola mesana savon bele che avaron da se fè l poch e se n jì demez, fora per chelche zité. Troc i podëssa pensé che chësta siebe na complicazion; ...


01 de mei 2022
L’aisciuda porta te scolina libres e paroles de pèsc
La vera rua ence dedant ai eie de nesc bec. Co fèr a rejonèr coi picioi de chisc temes? Da chest besegn l é peà via na bela scomenzadiva.
L é tempes senestres, olache l vent de la vera, mai destudà tel mond a despet de chel che la storia cognessa ne aer ensegnà, é ruà sun usc de l’Europa e se l sent semper più vejin. Vigni dì te noscia majons rua fegures e paroles che moscia l oror e i padimenc de la jent te l’Ucraina.
Che efet pelel aer dut chest sui più picoi? La domana é vegnuda fora ence te la scolines.
Per chest, ne à dit la coordenadora pedagogica de la Scola Ladina de Fascia Tatiana Soraperra, l Servije ativitèdes ...
L é tempes senestres, olache l vent de la vera, mai destudà tel mond a despet de chel che la storia cognessa ne aer ensegnà, é ruà sun usc de l’Europa e se l sent semper più vejin. Vigni dì te noscia majons rua fegures e paroles che moscia l oror e i padimenc de la jent te l’Ucraina.
Che efet pelel aer dut chest sui più picoi? La domana é vegnuda fora ence te la scolines.
Per chest, ne à dit la coordenadora pedagogica de la Scola Ladina de Fascia Tatiana Soraperra, l Servije ativitèdes ...


01 de mei 2022
Che ne dijela pa la Luna
Domenia (01.05.22)
La pruma dì de mé sarà tel segn del Tor desche anger ma per chel che vèrda la reijes se pel demò les tor su. La cures enveze che librèr... dèsc! Ton, forza, vigor. (a cura de gladia debertol gladialuna@yahoo.it)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
La pruma dì de mé sarà tel segn del Tor desche anger ma per chel che vèrda la reijes se pel demò les tor su. La cures enveze che librèr... dèsc! Ton, forza, vigor. (a cura de gladia debertol gladialuna@yahoo.it)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


30 de auril 2022
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Sciche uni ann fova nce te chësta sajon da d'inviern la majera pert di ntervënc per jënt che se à fat mel sun i purtoies dai schi. Dai 4 de dezëmber nchin ai 18 de auril à l Aiut Alpin Dolomites messù julé bën 553 iedesc; 522 iedesc per ntervënc tla provinzia de Bulsan, 12 tl Trentin y 19 tla provinzia de Belun.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


29 de auril 2022
Tiziana Natalicchio, ensegnanta te Fascia
Dancà y da na pert
Podede ve prejentèr?
Gé son Tiziana Natalicchio, vegne da Primier ma oramai da beleche 10 egn stae te Fascia, olache ensegne talian e latin al liceo scientifich.
Co éla che siede ruèda te Fascia?
Posse dir che l é stat n cajo. Aee tanche fat l'abilitazion e son stata chiamèda te Fascia a fèr na suplenza per dut l an. Son ruèda te chest mond che no cognoscee, e l é stat na bela descorida. Me à piajù sobito l ambient, l fat che l é na scola joena con n muie de projec e mingol a l'outa é troà chiò ...
Podede ve prejentèr?
Gé son Tiziana Natalicchio, vegne da Primier ma oramai da beleche 10 egn stae te Fascia, olache ensegne talian e latin al liceo scientifich.
Co éla che siede ruèda te Fascia?
Posse dir che l é stat n cajo. Aee tanche fat l'abilitazion e son stata chiamèda te Fascia a fèr na suplenza per dut l an. Son ruèda te chest mond che no cognoscee, e l é stat na bela descorida. Me à piajù sobito l ambient, l fat che l é na scola joena con n muie de projec e mingol a l'outa é troà chiò ...


24 de auril 2022
»Interjoegn« la radio de la neva generazion
Na neva scomenzadiva peèda via su Radio Studio Record.
Mattia Valentini, un di raprejentanc di studenc de la Scola Ladina de Fascia, cognosciù ence con l sorainom »Soricia«, el à leventà con gran gaissa sie amor per la trasmiscions a la radio.
L é stat un di organisatores de »Radio Stadio Deejay« del 2020, n projet en colaborazion con l Pian di joegn de Fascia la Risola, olache bec e bezes podea se sproèr a fèr da speakers ai microfons e da DJ a la consolle.
Do chesta pruma e positiva esperienza, Soricia à abù gran voa de meter su n program ...
Mattia Valentini, un di raprejentanc di studenc de la Scola Ladina de Fascia, cognosciù ence con l sorainom »Soricia«, el à leventà con gran gaissa sie amor per la trasmiscions a la radio.
L é stat un di organisatores de »Radio Stadio Deejay« del 2020, n projet en colaborazion con l Pian di joegn de Fascia la Risola, olache bec e bezes podea se sproèr a fèr da speakers ai microfons e da DJ a la consolle.
Do chesta pruma e positiva esperienza, Soricia à abù gran voa de meter su n program ...


22 de auril 2022
I joegn e sia grana voa de viajèr
I studenc à semper maor gust de respirèr aria internazionèla, per chest l an a la foresta l é semper più chierì.
Un di ensomesc de n muie de studenc l é chel de fèr n an de scola a la foresta. Viver da n’autra pèrt del mond l é n’esperianza unica e formativa tant a livel personèl che linguistich.
Ence te la Scola Ladina de Fascia l an a la foresta l é n muie cognosciù. Belapontin i é set i bec e la bezes di trei licees che fèsc chest an de scola dalonc: trei i é ti Stac Unii, etres tel Canada, la Danimarca, la Svezia e na beza à cernù de jir fin tel Sud Africa.
La studenta Manuela Deville à tout su la ...
Un di ensomesc de n muie de studenc l é chel de fèr n an de scola a la foresta. Viver da n’autra pèrt del mond l é n’esperianza unica e formativa tant a livel personèl che linguistich.
Ence te la Scola Ladina de Fascia l an a la foresta l é n muie cognosciù. Belapontin i é set i bec e la bezes di trei licees che fèsc chest an de scola dalonc: trei i é ti Stac Unii, etres tel Canada, la Danimarca, la Svezia e na beza à cernù de jir fin tel Sud Africa.
La studenta Manuela Deville à tout su la ...


17 de auril 2022
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ultimi dis de lëur per l Aiut Alpin Dolomites, che stlujerà ju la sajon de chësc inviern 2021/22 cun l ultimo di de lëur che sarà n lunesc de Pasca. Chisc dis, te chëi che bele de plu mplanc y raions à stlut si atività, iel stat danter l auter mo da julé sun l Jëuf de Sela, ulache un dal snowboard ie tumà y se à fat mel dassënn ai ufs.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


17 de auril 2022
Dut fej grum
Union Generela di Ladins dla Dolomites
I Ves prion bel de Vost sostegn!
Pro la declarazion dles coutes, sotescrivede per l cinch per mile
de Vostes coutes sun l davagn a ben dla cultura ladina.
Codesc fiscal 00518150214
Ves sention gra de cuer!
Dut fej grum. Per Vos ne él degun cost souraprò - per nos él n gran aiut
I Ves prion bel de Vost sostegn!
Pro la declarazion dles coutes, sotescrivede per l cinch per mile
de Vostes coutes sun l davagn a ben dla cultura ladina.
Codesc fiscal 00518150214
Ves sention gra de cuer!
Dut fej grum. Per Vos ne él degun cost souraprò - per nos él n gran aiut


15 de auril 2022
Na ciaculeda cun Matthias Comploi »Juac«, jëunn de 21 ani de Sëlva
Dancà y da na pert
Posses'a te prejenté n curt?
Son Matthias Comploi, nasciù ai 18.01.2001, perchël éi śën 21 ani, y son de SΩekva. Mi genitores ie Franz Comploi y Renate Mahlknecht. É doi surans, Liuba y Victoria, y un n fra, David.
Cie fejes'a al mumënt?
Lauré tl Chemun de Santa Cristina tla cuntabltà, da setëmber dl 2020 incà. Te mi tëmp liede judi ora te nosta utia da mont sun Juac. Canche l ie debujën feji nsci mpue d'uni sort de stroc danter cësadafuech, ciulier, fé fansëch y cialé dl pra. (Ntervista ...
Posses'a te prejenté n curt?
Son Matthias Comploi, nasciù ai 18.01.2001, perchël éi śën 21 ani, y son de SΩekva. Mi genitores ie Franz Comploi y Renate Mahlknecht. É doi surans, Liuba y Victoria, y un n fra, David.
Cie fejes'a al mumënt?
Lauré tl Chemun de Santa Cristina tla cuntabltà, da setëmber dl 2020 incà. Te mi tëmp liede judi ora te nosta utia da mont sun Juac. Canche l ie debujën feji nsci mpue d'uni sort de stroc danter cësadafuech, ciulier, fé fansëch y cialé dl pra. (Ntervista ...