Spezial
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 13 de jené ie l joler julà sainsom de Col Raiser per jì a to n’ëila cun na sciabla ora de luegia, che n à pona menà tl spedel de Persenon.
Tl prim domesdì iel stat n ntervënt japé de Col Raiser: n à sëurantëut n pazient cun n trauma al piet dala Crëusc Blancia, per julé limpea tl spedel de Bulsan.
Riesc do ie l joler unì cherdà a La Ila, nce chëst iede per n pazient cun na sciabla ora de luegia, che ie unì menà a Burnech te spedel.
Ntan che n julova de reviers tla sënta a Puntives àn ...
Tl prim domesdì iel stat n ntervënt japé de Col Raiser: n à sëurantëut n pazient cun n trauma al piet dala Crëusc Blancia, per julé limpea tl spedel de Bulsan.
Riesc do ie l joler unì cherdà a La Ila, nce chëst iede per n pazient cun na sciabla ora de luegia, che ie unì menà a Burnech te spedel.
Ntan che n julova de reviers tla sënta a Puntives àn ...
Elena Pitscheider da Badia cunta de süa pasciun por la musiga eletronica
Dancà y da na pert
Bun de Elena, poste te presenté en cört ai:les leturs:ries ?
Iö sun Elena Pitscheider da Badia, i á 27 agn y i viri a Berlin da 7 agn incá. Dlungia le laur vái inant cun mi stüde de soziologia.
Cun ci te daste pa jö te to laur?
I laori pro na organisaziun che se dá jö cun scomenciadies y proiec y organisëia manifestaziuns, evënc musicai y culturai.
Ciodí aste pa chirí fora chësta cité?
Berlin é conesciüda sciöche la cité dla liberté y dles poscibilités. An pó fá döt y por vigni cossa ciafon ...
Bun de Elena, poste te presenté en cört ai:les leturs:ries ?
Iö sun Elena Pitscheider da Badia, i á 27 agn y i viri a Berlin da 7 agn incá. Dlungia le laur vái inant cun mi stüde de soziologia.
Cun ci te daste pa jö te to laur?
I laori pro na organisaziun che se dá jö cun scomenciadies y proiec y organisëia manifestaziuns, evënc musicai y culturai.
Ciodí aste pa chirí fora chësta cité?
Berlin é conesciüda sciöche la cité dla liberté y dles poscibilités. An pó fá döt y por vigni cossa ciafon ...
Doi ciacole con Mircea Rosu, n cuogo sportif che laora nta Fodom
Dancà y da na pert
Mircea, podësseto n curt te prejenté?
Son Mircea. Da plu de 20 agn vive nánter Fodom e la Romania, ulache son nasciù nel 1974.
Son maridé e è n fiol de 23 agn; ence mia fëmena laora nta Fodom.
Nte ci pert de la Romania viveto?
Vive a Hudești, n comun de 8000 abitánc pro la zité de Botoșani, ntel nord-est de la Romania, a 5km dal confin co l’Ucraina.
L é n luoch puoch aut, trop da bosch, ulache l’agricoltura l’é trop svilupada.
Ci ne conteto de tuoi pruns agn n Romania?
È fat le scole generale fin ai ...
Mircea, podësseto n curt te prejenté?
Son Mircea. Da plu de 20 agn vive nánter Fodom e la Romania, ulache son nasciù nel 1974.
Son maridé e è n fiol de 23 agn; ence mia fëmena laora nta Fodom.
Nte ci pert de la Romania viveto?
Vive a Hudești, n comun de 8000 abitánc pro la zité de Botoșani, ntel nord-est de la Romania, a 5km dal confin co l’Ucraina.
L é n luoch puoch aut, trop da bosch, ulache l’agricoltura l’é trop svilupada.
Ci ne conteto de tuoi pruns agn n Romania?
È fat le scole generale fin ai ...
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 7 de jené ne iel stat degun ntervënt per l Aiut Alpin Dolomites.
Ai 8 de jené ie l prim ntervënt stat dala 8:00 te Sëlva, ulache a n’ëila de 54 ani ti òvel dat l bòt al cuer. L dutor, deberieda al judacrëp y ai uemes dla Crëusc Cuecena à purvà a la rianimé - danz zënza resultat.
Da marënda àn cherdà l joler sun Piz Soraga per n ël dla Talia che fova tumà cun i schi y à batù l cë, restan n doi menuc da nescia. Canche l fova renvenì fòvel dut confus y nscila à l dutor tëut la dezijion ...
Ai 8 de jené ie l prim ntervënt stat dala 8:00 te Sëlva, ulache a n’ëila de 54 ani ti òvel dat l bòt al cuer. L dutor, deberieda al judacrëp y ai uemes dla Crëusc Cuecena à purvà a la rianimé - danz zënza resultat.
Da marënda àn cherdà l joler sun Piz Soraga per n ël dla Talia che fova tumà cun i schi y à batù l cë, restan n doi menuc da nescia. Canche l fova renvenì fòvel dut confus y nscila à l dutor tëut la dezijion ...
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 25 de dezëmber dl 2024 iesen julei sun Plan de Corones ulache n turista de naziunalità belga fova tumà cun i schi, se fajan scialdi mel. Do la vijita dl dutor l àn menà riesc cun l joler tl spedel de Burnech cun l suspet che la milza fova fureda. L jëunn à messù unì uperà de prëscia. Dala 12:45 iel mo stat n ntervënt te Sëlva.
Ai 26 de dezëmber à la zentrela cuntatà l Aiut Alpin ntëur la 12:30 pen n nzidënt cun i schi sun purtoi de Piz La Ila. Do la prima cures iesen julei cun la pazienta tl ...
Ai 26 de dezëmber à la zentrela cuntatà l Aiut Alpin ntëur la 12:30 pen n nzidënt cun i schi sun purtoi de Piz La Ila. Do la prima cures iesen julei cun la pazienta tl ...
Ida Endrich, anter tradizion e recorc
Dancà y da na pert
Ida, Vo siede da Ciampedel?
Na, son da Ciampestrin, é 80 egn, son nasciuda del 1944 e del 1970 me é maridà con Nini del Faure, Cherubino proprio l era sie inom, l era l fi de Gigio dal Faure che l concèa osc, e son vegnuda a stèr a Ciampedel.
Che velel dir che l concèa osc?
L ge dajea n tiron e l stichèa o l fascèa, e i dijea che l metea a post, l saea fèr.
A Ciampedel ve aede fat ite sorì?
Jà dant de me maridèr lurèe da chesta su ti hotie, é lurà via la Ladina, a l’Aquila, al Tyrol te bar, e ló é ...
Ida, Vo siede da Ciampedel?
Na, son da Ciampestrin, é 80 egn, son nasciuda del 1944 e del 1970 me é maridà con Nini del Faure, Cherubino proprio l era sie inom, l era l fi de Gigio dal Faure che l concèa osc, e son vegnuda a stèr a Ciampedel.
Che velel dir che l concèa osc?
L ge dajea n tiron e l stichèa o l fascèa, e i dijea che l metea a post, l saea fèr.
A Ciampedel ve aede fat ite sorì?
Jà dant de me maridèr lurèe da chesta su ti hotie, é lurà via la Ladina, a l’Aquila, al Tyrol te bar, e ló é ...
Dancà y da na pert
La Usc à ciaculà cun Candelaria Bettella dla Sierra Nevada, che stà per n doi ani cun si familia te Gherdëina
Posses’a n curt te prejenté?
Mi inuem ie Candelaria Bettella. L cuinuem ie talian, davia che mi besavon fova de Padova. É 39 ani, son nasciuda a Buenos Aires y chersciuda su, 150 km plu a nord, a Salta. Da jëuna sons jita a sté dla Sierra Nevada da mi uem. Deberieda ons trëi mutons y son maestra de spanuel. Da l ann passà d’autonn va nosc mutons tlo te Gherdëina a scola.
Co pa chël che cun ti familia sëis ruvei a sté te Gherdëina?
Nëus son stac doi ani a Tarvisio, iló à nosc mutons fat doi ani de ...
Posses’a n curt te prejenté?
Mi inuem ie Candelaria Bettella. L cuinuem ie talian, davia che mi besavon fova de Padova. É 39 ani, son nasciuda a Buenos Aires y chersciuda su, 150 km plu a nord, a Salta. Da jëuna sons jita a sté dla Sierra Nevada da mi uem. Deberieda ons trëi mutons y son maestra de spanuel. Da l ann passà d’autonn va nosc mutons tlo te Gherdëina a scola.
Co pa chël che cun ti familia sëis ruvei a sté te Gherdëina?
Nëus son stac doi ani a Tarvisio, iló à nosc mutons fat doi ani de ...
Promoziun: La Usc tres puntuala
I un na promoziun particolara por os. Deache al é sozedü val’ iade che La Usc ne vëgn nia puntuala por posta, ves pitunse a n prisc spezial La Usc stampada a ciasa y lapró ciamó La Usc digitala sön computer, smartphone o tablet, che vëgn dagnora adërtora
Stimades leturies y stimá leturs. N ann s’arjigna indô da jí a piz y sce i sëis aboná a nosc foliet, ëis poester bele ciafé a ciasa le boletin. Sambëgn sperunse ch’i podunse cunté inant sön Osta fedelté y i periun bel da le paié ite por tëmp. Al nes desplej – por os y ince por nos – che al sozed bindicé che le foliet ne röia nia puntualmënter te ciasa. Scialdi él deache la Posta ne sciafia nia da conduje fora La Usc puntualmënter – por groaries o ciaresties de personal. Tres indô reclamunse y ...
Stimades leturies y stimá leturs. N ann s’arjigna indô da jí a piz y sce i sëis aboná a nosc foliet, ëis poester bele ciafé a ciasa le boletin. Sambëgn sperunse ch’i podunse cunté inant sön Osta fedelté y i periun bel da le paié ite por tëmp. Al nes desplej – por os y ince por nos – che al sozed bindicé che le foliet ne röia nia puntualmënter te ciasa. Scialdi él deache la Posta ne sciafia nia da conduje fora La Usc puntualmënter – por groaries o ciaresties de personal. Tres indô reclamunse y ...
Zacotan de domandes a Anna Laura Irsara, che é da mëisc sön le iade
Dancà y da na pert
Bun de Anna Laura! Poste te presenté en cört a nostes:üsc leturies:s?
I sun Anna Laura da Badia, i á 26 agn y i á studié sciënzes dla comunicaziun al’Université de Bologna. Sëgn por le momënt sunsi sön le iade.
Olá este pa sëgn?
Te chësc momënt sunsi tla Tailandia sön na picera isola che á inom Koh Tao.
Cuntesse deplü de to iade! Can este pa piada ia?
Piada ia sunsi al mëteman d’otober. Sciöche pröma tapa sunsi jüda tl Iapan, spo inant tla Tailandia dl nord a Bangkok y dedô jö tl ...
Bun de Anna Laura! Poste te presenté en cört a nostes:üsc leturies:s?
I sun Anna Laura da Badia, i á 26 agn y i á studié sciënzes dla comunicaziun al’Université de Bologna. Sëgn por le momënt sunsi sön le iade.
Olá este pa sëgn?
Te chësc momënt sunsi tla Tailandia sön na picera isola che á inom Koh Tao.
Cuntesse deplü de to iade! Can este pa piada ia?
Piada ia sunsi al mëteman d’otober. Sciöche pröma tapa sunsi jüda tl Iapan, spo inant tla Tailandia dl nord a Bangkok y dedô jö tl ...
Chësta setemana se l on ciacolada co la Milly Crepaz, na jovena fodoma co na mascia de pascion
Dancà y da na pert
Milly, n valgugn agn fesc te t’ave bele prejenté su chëst folgio. Ci elo mudé?
L temp l passa mprescia! Ades è 24 agn e son stolza de dut chël che è vivëst, de la persona che son deventada. Davò l diplom al lizeo linguistich de Persenon, son tournada nte mia val e è delongo metù mán a laoré. Ntel 2020 è ciapé mio teriol ntel lengaz e nte la cultura ladina, n argoment che è tres bù gënn. Davò avei vadagné l concors, è scomencé a laoré a temp plen pro l Istitut Cultural Ladin »Cesa de Jan« e no me ...
Milly, n valgugn agn fesc te t’ave bele prejenté su chëst folgio. Ci elo mudé?
L temp l passa mprescia! Ades è 24 agn e son stolza de dut chël che è vivëst, de la persona che son deventada. Davò l diplom al lizeo linguistich de Persenon, son tournada nte mia val e è delongo metù mán a laoré. Ntel 2020 è ciapé mio teriol ntel lengaz e nte la cultura ladina, n argoment che è tres bù gënn. Davò avei vadagné l concors, è scomencé a laoré a temp plen pro l Istitut Cultural Ladin »Cesa de Jan« e no me ...
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
L joler dl Aiut Alpin Dolomites à inò tëut su si servisc ai 7 de dezëmber, do la paussa da d’autonn. N chël di iel stai doi ntervënc, un de chisc tla Ladinia, plu avisa sun l purtoi de Mont de Sëura, ulache n ël cech de 31 ani fova tumà, se taian dassën cun n schi te na cuessa. La Crëusc Cuecena à riesc udù tant che l sangunova y ti à śarà ju l sanch cun n lac. Do che l dutor ti ova fat la prima cures, iesen julei limpea tl spedel de Bulsan.
N dumënia ai 8 de dezëmber à l joler fat doi ntervënc: ...
N dumënia ai 8 de dezëmber à l joler fat doi ntervënc: ...
Inout porta la ousc di Joegn su La Usc
Su La Usc numer 48 de vender ai 6 de dezember l é La Piata di joegn, che vegn coordenèda da la Coprativa sozièla Inout. Se rejona di filmac del projet »Troupes« che do la Sardegna i é stac prejenté ence te Fascia, del grop Popcorner e de la neva proponeta de Escape Room averta ta Dèlba.
Diego Iori, jiador de hockey
Dancà y da na pert
Peste te prejentèr?
Son Diego Iori, nasciù ai 20 de mé del 1986 fora Ciavaleis, stajee ta Penìa, ades me é maridà e stae a Poza, laore da pitor per la firma Deluca, de oril doventaré père.
Can èste tacà a jièr a hockey?
É tacà de 4 egn. Ere te scolina con Fabio Merli, sia mère Caterina Nicodemo la era responsabola del setor di jogn e l’à domanà se volaane proèr a jièr. Aon tacà coscita mingol duc chi de mie temp, Stefano Marchetti, Ganz, Margoni, mie jorman… eraane na dejina de conscric.
Che ...
Peste te prejentèr?
Son Diego Iori, nasciù ai 20 de mé del 1986 fora Ciavaleis, stajee ta Penìa, ades me é maridà e stae a Poza, laore da pitor per la firma Deluca, de oril doventaré père.
Can èste tacà a jièr a hockey?
É tacà de 4 egn. Ere te scolina con Fabio Merli, sia mère Caterina Nicodemo la era responsabola del setor di jogn e l’à domanà se volaane proèr a jièr. Aon tacà coscita mingol duc chi de mie temp, Stefano Marchetti, Ganz, Margoni, mie jorman… eraane na dejina de conscric.
Che ...
Ntervista a Raffael Stenico, jëunn de Urtijëi che lëura da muradëur
Dancà y da na pert
Prejëntete n curt.
Raffael Stenico É inuem Raffael Stenico, vive a Urtijëi, ulache é nce fat la scola elementera y mesana. Daldò sons jit a scola a Schlanders, ala scola prufesciunela per mparé l mestier da muradëur. É 19 ani, doi fredesc y doi surans.
Ciuldì es’a cris ora chësc lëur?
Mi pere à na firma da muradëur. É for bele judà ora n puech, é pudù udëi de cie che l se trata y l me à for sapù bel. Nscila ne fòvel nia rie a messëi crì ora chël che ësse ulù deventé. Lëure bele plu ani cun mi ...
Prejëntete n curt.
Raffael Stenico É inuem Raffael Stenico, vive a Urtijëi, ulache é nce fat la scola elementera y mesana. Daldò sons jit a scola a Schlanders, ala scola prufesciunela per mparé l mestier da muradëur. É 19 ani, doi fredesc y doi surans.
Ciuldì es’a cris ora chësc lëur?
Mi pere à na firma da muradëur. É for bele judà ora n puech, é pudù udëi de cie che l se trata y l me à for sapù bel. Nscila ne fòvel nia rie a messëi crì ora chël che ësse ulù deventé. Lëure bele plu ani cun mi ...