Spezial

media/k2/galleries/31709/thumbs/30426copy_web.jpg
30 de auril 2026

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/31708/thumbs/danca_web.jpg
30 de auril 2026

Chesta stemana se l on ciacolada con Fabio Callegari, joven cotant atif ntel volontariat de Col

Dancà y da na pert 
Bondì Fabio, posto te prejentà n curt?
Fabio Callegari Zerto, volentiera. Mi son Fabio Callegari, ai 25 agn, vegne da San Tomas, ma son ite nte tante associaziogn del pais da Col.

Come mai da San Tomas esto ruà cassù?

Bele da pico in su m’à semper piajù i pais de Col e Fodom. No savesse da dì preziso la motivazion che ai bù semper na sot de »ataca­ment« a chis luoch, forsi den vars parceche una de mie none la eva da Col e una de Gardena e alora, incia senza volè, sentive n valch che me liava a ...
media/k2/galleries/31687/thumbs/mostra_1984_Liceo_Artistich_1.jpg
29 de auril 2026

1984: la libertà de pensier

Te sala esposizions del Liceo Artistich la studentes de la 5LAF à endrezà na mostra con operes realisèdes sui temes del roman de George Orwell.
Dai 15 ai 23 de oril te sala esposizions del Liceo Artistich de la Scola Ladina l é stat endrezà la mostra dal titol »1984« con operes realisèdes da la studentes de la clasc 5LAF.
»La mostra nasc a la fin de n percors de filosofia col professor Gabriele Dellagiacoma e laboratorie de pitura col professor Claus Soraperra te chi che aon let e analisà l roman '1984’ de George Orwell publicà del 1949 – à dit la studentes. Endèna n confront coletif con la clasc e i dozenc aon podù descorer e svilupèr ...
media/k2/galleries/31677/thumbs/2_Gaza_foto_Liber_Giudetti1.jpg
26 de auril 2026

Gennaro Giudetti desceida noscia coscienzes

Tel percors de zitadinanza ativa metù a jir te scola da la professores Lidia Rasom e Mariagrazia Degasper, i studenc à podù scutèr na testimonianza forta per endrez del Comun de Sèn Jan.
Rué deretorn a scola do la vacanzes de Pèsca se aon troà de colp dedant a na realtà che zachei aea entravedù sui social, ma che per la maor pèrt de nos l é stat na neva che ne à metù sotessora. Endèna che noscia vita va inant te na routine sorida, dut n popul, pech dalonc da nos, vegn massacrà. 
Ai 9 de oril nos studenc de la classes terza e quarta di Licees de la Scola Ladina aon podù scutèr Gennaro Giudetti, operator umanitarie che dal 2024 l à coordenà la logistica di didamenc te la ...
media/k2/galleries/31691/thumbs/scedola_web-1.jpg
24 de auril 2026

Chiara Rasom, joena dotora

Dancà y da na pert 
Chiara, ne diste valch de te?
É 28 egn, son da Poza, de Vito de Paulin, e de otober me é laureà en medejina e chirurgia.

Dant che scola aste fat?

É fat l liceo scientifich te Fascia e é recorc n muie bie. Aane de bie stimoi, da chi egn l é vegnù fora 8 medizi: de mia clasc Giulia Fontanive, Serena Lorenz e Luca Ploner, de l’autra clasc Marianna Rossi e l an do Sofia Lastei, Giulia Volcan e Rebecca Gomez. L é na picola scola ma la dasc de bele oportunità se t’as estro e gaissa, chest peisse che l ...
media/k2/galleries/31690/thumbs/scedola_web.jpg
24 de auril 2026

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/31647/thumbs/In_visibili.jpg
22 de auril 2026

Tel liber del meis i mic veiores

Te sia rubrica "Da la coroneles al cher" chest'outa Daniele Verra ne met dant l liber In-visibili de Ane Arzelus.
Vivon te n temp che va coran, olache dut sciampa en prescia e dut seghita a mudèr. Epura l é conties che resta. I mic antics, nasciui tant dalonc tel temp, i seghita amò anchecondì a ne rejonèr, a ne emozionèr, e ne fèr pissèr sora. Co sarèl? E perché pa cognassane amò i lejer e studièr? Fosc perché i mic no l é demò veia conties: l é spieies. Ti mic troon ite temes, dejideries, ingiustizies, ensomesc. L é stories che rejona del om, e l om, tinultima, no l muda mai dassen. Per i tosac, dapò, i ...
media/k2/galleries/31630/thumbs/aiut_alpin_web.jpg
17 de auril 2026

Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites

Cun l 6 de auril à l Aiut Alpin Dolo­mites finà via si servisc per la sajon da d’inviern, che n ova metù man ai 6 de dezëmber dl 2025.
De ndut àn fat 512 ntervënc, dantaldut per nzidënc sun i purtoies, ma nce per emergënzes saniteres, nzidënc sun streda y de lëur coche nce ntervënc de crissa.
Sies ntervënc ie stai per levines che fova unides ju.
Tla provinzia de Bul­san àn fat 485 nter­vënc, te chëla de Trënt 14, te chëla de Belun 12 y un tl Friul.

De plu tla edizion stampeda de La Usc ...
media/k2/galleries/31626/thumbs/14_17.4.26_copy_web.jpg
17 de auril 2026

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/31624/thumbs/danca_web.jpg
17 de auril 2026

S’l on ciaculeda cun Annemarie Perathoner, nasciuda tl 1932 sun l luech da Uridl a Urtijëi

Dancà y da na pert 
Fais de cin’ mutans sun l luech da Uridl. Ova pa vosc genitores mpue na mueia che l ne fova degun mut?
Sci, sambën che n mut ëssi abù gën. Fan dut mutans: Adelheid la plu vedla, Hilda, ie, Milia y Lidia. Ma la ie bën jita: una ziplova, l’autra depenjova, ie é mparà a cujì sal Concordia. Mi berba sciacova for mi pere y ti dijova »Gitschnfutter«. Ma pona à ël nstës giapà dut mutans. Dal prim pop òvel pa bele njenià ca l lëuden mo dan che l fova nasciù, ajache l fova segur che l fossa deventà n ...
media/k2/galleries/31577/thumbs/13_3.4.2026_copy_web.jpg
03 de auril 2026

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/31574/thumbs/danca_web.jpg
03 de auril 2026

Chësta edema s’l’unse cuntada cun Marianna Kastlunger, »Nane dal Medo«

Dancà y da na pert 
Marianna, poste te presenté en cört ai:les leturs:ries?
I sun Marianna Kastlunger d’Al Plan de Mareo, i á 44 agn y i laori a S.Martin. I á plü incia­ries: de un n vers laori da profe­scionista tl ciamp dla comuni­caziun y tl am­bit redazional. I sun la diri­gënta dl’Uniun di Ladins Val Badia, olache i möii n pü’ düc i fis doía. Por le Muse­um Ladin Ciastel de Tor me crüzi ince de comunicaziun y orga­nisaziun de evënc culturai. I dui laurs passe­nëia dër bun adöm: ...
media/k2/galleries/31573/thumbs/aad_40_25_foliet_web.jpg
03 de auril 2026

Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites

Ai 23 de merz ie l prim ntervënt stat riesc daduman a La Ila, per n’ëila che univa unitant da nescia. Do la prima cures iela unida meneda cun l joler tl spedel de Bulsan.
Ai 24 de merz iel stat n nzidënt sun purtoi sëura la utia Scotoni: n ël fova tumà cun i schi y se à fat scialdi mel al piet. Ël ie unì menà tl spedel de Burnech. Riesc do iesen julei sun Mont de Sëuc, plu avisa pra l lift dai schi »Sonne«, ulache n ël plu de tëmp fova tumà y se ova fat mesamënter mel. Ël ie unì menà tl spedel ...
media/k2/galleries/31528/thumbs/aad_06_25_foliet_web.jpg
27 de merz 2026

Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites

Ai 17 de merz iel stat n nzidënt sun l purtoi de Pralongià. Do la prima cures àn menà l pazient cun l joler tl spedel de Burnech.
Plu tert ie l joler unì cherdà tla Val Badia per n nzidënt sun l lëur: n ël fova tumà ju da na luegia plu auta. Davia che l ne fova nia mesun de dé sëura, àn lascià ju l dutor y l sucoridëur cun n hovering pra l pazient, che ie pona unì ciarià tres na binda de cin’ metri y menà a Bulsan te spedel.
Tl tert domesdì iel stat na emer­gënza sanitera a Ciampedel. ...
media/k2/galleries/31527/thumbs/danca_web.jpg
27 de merz 2026

Ncuoi se l’on ciacolada co la Debora Crepaz: na colona de l’aministrazion de la Cesa de Paussa da Fodom

Dancà y da na pert 
Bondì Debora, co te prejentásseto a zachei che no te cugnësc?
Bondì Denni e bondì a duc! Mi son la Debora Crepaz, fia del Fabio e de l’Agnese de la pizeria Tablé de Reba. Fin ai miei 24 agn è vivëst a Reba coi miei e po m’è trat sun Chierz, mpruma con mio om e ades con mia fa­meia: è doi fioi! Dal 2015 laore ntei ufizi de la Cesa de Paussa Vila Sánt’Ijep, a La Plié da Fodom.

Chei elo i recordi plù biei de co t‘eve tosata?

Chël che me sà bel recordè de cánche vivëve a Reba, l é le trope ...
media/k2/galleries/31526/thumbs/12_27.3.26_copy_web.jpg
27 de merz 2026

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/31481/thumbs/aad_22_25_foliet_web.jpg
20 de merz 2026

Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites

Ai 9 de merz à la zentrela de Bulsan cherdà per n ntervënt a Colfosch, ulache na seniëura nglëija se ova rot na giama. Ëila ie unida meneda tl spedel de Persenon.
Puech dan marënda ie l joler unì cherdà a Antermoia per n’ëila dl luech che fova sbrisceda sun n troi y se à rot n pe. Cun la binda l’àn trata tl joler y meneda tl spedel de Burnech, da ulache n ie riesc inò piei via de viers de Dantercëpies: n seniëur american fova tumà cun i schi y se ova rot l os dla cuessa. N ie julei limpea tl ...
media/k2/galleries/31480/thumbs/danca_web.jpg
20 de merz 2026

Martino Lazzer da Ciampedel, l studia teologia e liturgia pastorala

Dancà y da na pert 
Peste te prejentèr?
Gé son Martino Lazzer da Ciam­pedel, son del 1998. É fat l liceo scientifich de la Scola Ladina e dapò son jit a fèr la fa­coltà de teologia a Pèdua al Isti­tut Santa Giustina. Me é lau­­reà del 2024 e ades son do che fae la licenza en teologia con spezialisazion liturgica pastorala che l é doi egn. Dapò fossa amò trei egn de dotorat.

Co éla che te ès cernù chesta strèda?

A la populères e mesènes pissèe de doventèr preve. Più jie inant più siere segur, vedee ...
media/k2/galleries/31478/thumbs/11_20.3.26_copy_web.jpg
20 de merz 2026

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/31457/thumbs/Elisa_Florencia_Roma.jpg
18 de merz 2026

N viac fat de amicizia e de descoride

La fradaa anter la Scola Ladina de Fascia e l Istitut Alcide De Gasperi de La Serena tel Cile va inant dal 2019. Elisa Florian ge à dat azet per n meis e mez a na tousa del Cile, Florencia Graber, e la ne conta di bie momenc passé ensema su la neif e a vijitar autre zità.
Elisa ne conta:
«Per n meis e mez, anter la metà de jené e i prumes dis de marz, Fascia à abù na ghesta dassen speziala: Florencia, da duc chiamada Flo, na beza ruada dal Cile de gra a n projet de jomelinaje cultural metù a jir da la Scola Ladina de Fascia. Chela che al scomenz someaa bele n’esperienza de scambie la se à prest mudà te zeche de n muie più fon: n viac fat de amicizia, de descoride e de crescimonia personala.»

E Florencia:
«L é stat sie setemènes da marevea, olache é podù fèr n sach ...