Spezial

media/k2/galleries/31866/thumbs/scolees_5A_populara_Poza_redazion.jpg
22 de mei 2026

I scolees de Poza en vijita a La Usc

I bec e la bezes de la quintes A e B de la populèra é rué con sia ensegnantes a cognoscer la redazion, e i à ence scrit vèlch articol.
Canche i scolees de la scoles de Fascia vegn te redazion de La Usc l é semper n arichiment, per ic ma ence per nos giornalistes che se n fajon marevea de la viveza, de la gaissa e del enteres che i desmostra per nosc lurier e per l sfoi ladin. En jebia ai 14 e en vender ai 15 de mé l é ruà te Ciasa de la Moniaria i scolees de la clasc quinta populèra de Poza, spartii te doi gropes, compagné da la maestra Claudia Costa e en vender ence da la maestra Anna Barbolini.
Prum de dut l é da ge dèr merit ...
media/k2/galleries/31854/thumbs/19_22.5.26_copy_web.jpg
22 de mei 2026

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/31852/thumbs/danca_web.jpg
22 de mei 2026

Na ciacolèda con Dino Riz da Cianacei, president nef de la sezion CAI SAT de la Val de sora

Dancà y da na pert
Co éla tor su chesta neva encèria?
L é mingol senester, l é mia pruma esperienza de chesta sort e no l é mai fat. L é n gran lurier su la pèrt burocratica da emparèr, ma per fortuna l é Licia e Sunta che à semper vardà do chesta robes e se é de besegn les me deida.

Da cotant de temp este scrit ite al CAI?

Son sozio da più che trent’egn, jà da bez mie père l me aea scrit ite e l me paèa l bolin. Dapò é scomenzà gé. Più o manco acà diesc egn son jit a ge domanèr se i aea de besegn de na man per ...
media/k2/galleries/31822/thumbs/L_ombra_del_vento.jpg
20 de mei 2026

N nef liber su la coroneles

Te sia rubrica ?Da la coroneles al cher' Daniele Verra ne met dant chest meis l liber 'L'ombra del vento' del autor catalan Carlos Ruiz Zafon.
I libres i à da semper na capazità particolèra: chela de mudèr la vida che aon de veder l mond. Vèlch outa na storia resta demò na scempia letura gustegola, vèlch autra enveze la ne resta sotite la pel, lascian n segn fon te nesc pensieres.

Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)


media/k2/galleries/31819/thumbs/Scontrada1_Celentin_Corradini.jpg
18 de mei 2026

Paroles che fèsc crescer: croda l mit del bilinguism

Tel chèder de l'Aisciuda Ladina l é stat portà dant l percors didatich fat da la maestres e dai bec de la trei scolines de la Scola de Fascia con la referenta Tatiana Soraperra e la formadora Paola Celentin.
L é temp de aisciuda, e più avisa de Aisciuda Ladina, temp che dal 2009 en ca te Fascia é caraterisà vigni an da n muie de evenc per la festa del lengaz. Apontin l lengaz l é stat protagonist te la scontrèda che à avert l'edizion de chest an, en lunesc ai 4 de mé te Sorastanza de la Scola Ladina de Fascia.
No demò l lengaz ladin, ma aldò de na vijion pedagogica moderna duc i lengac e i strumenc de comunicazion che travers na doura integrèda deida i bec a comunichèr, a crescer, a stèr ben. 
...
media/k2/galleries/31801/thumbs/Spetacol_Bulism_Grop_Foto_Davide_Baldrati.jpg
15 de mei 2026

L era n'outa n bulo...

N projet che tol ite duc i livie de scola per rejonèr de bulism a na vida concreta, lijiera ma fona, e uzèr fora l valor de la paroles, vegn portà dant chesta fin de setemèna te doi spetacoi, a Cianacei e a Moena.
Semper più de spes se sent rejonèr de bulism e de cyberbulism e no l é n problem che revèrda demò la gran zitèdes, ma ence nesc paijes. L sorastant Federico Corradini l à na gran atenzion per chest argoment, e te la Scola ladina de Fascia l é na Comiscion per la sensibilisazion contra l bulism, che à desche referenta la dozenta Alice Vinante. Aon rejonà con ela, che l é ence la responsabola de n projet che rua a compiment chesta fin de setemèna e che tol ite duc i livie de scola, per rejonèr de ...
media/k2/galleries/31824/thumbs/18_15.5.26_copy_web.jpg
15 de mei 2026

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/31799/thumbs/danca_web.jpg
15 de mei 2026

On rujenà cun Georg Sommavilla, maester de schi de Urtijëi

Dancà y da na pert 
Pudëis’a ve prejenté n curt?
Son Georg Sommavilla de Urtijëi. Son maridà, é trëi mutans y son nce bele cater iedesc nëine. É for vivù a Urtijëi. É fat la Scola d’Ert, é mparà a ziplé y laurove cun mi pere.

Ne sëis nia restà pra chësc lëur.

No, cun 18 ani éi fat l ejam da mae­ster de schi, y cun 21 ani pona monce chël da istrutëur. Do chël éi tan che lascià de ziplé, ajache ove truep da fé da maester. D’autonn y d’ansciuda fòvel da fé cursc per i maestri, d’inviern laurovi cun i turisć y ...
media/k2/galleries/31761/thumbs/Fassa_Gravity_1.jpg
10 de mei 2026

Na generazion de freestylers

Te la Piata di joegn Simone Canal, arcedador competent e engaissà che ti ultimes egn l à arvejinà n muion de joegn fascegn al schi ledech, ne conta potenzialitèdes e secrec de chesta disciplina.
Da n trat en ca te Fascia l é na neva realtà sportiva outa ai joegn, che ge dèsc l met a n muie de bec e bezes de se goder, emparèr, se cognoscer. Aon intervistà Simone Canal, arcedador da Vich, per saer vèlch de più en cont de l’evoluzion del ski freestyle fascian.

Simone, contene vèlch de te… 
Simone Canal Vegne da Valbelluna e me é enciasà a Vich del 2019. É 34 egn. Son stat atlet de schi alpin e de schi freestyle, inant che tachèr mi percors de arcedador per l freestyle del Ski Team ...
media/k2/galleries/31776/thumbs/danca_web.jpg
08 de mei 2026

Zacotan de domandes a Alex Trebo da San Martin de Tor, musizist profescionist che vir a Berlin

Dancà y da na pert 
Alex Trebo, t’es en per de dis chiló San Martin de Tor, chësc nes fej plajëi a nos che i t’odun dainré n iade. Co vara pa a Berlin, y co te vara pa a te?
Ara me vá dër bun, giulan dla domanda! I sun sëgn 16 agn a Berlin, al é tres bel, mo i arati che te n per d’agn vëgni pa bëgn indô zoruch olache i á mies raisc.

Ciodí?

Na cité desco Berlin é pa bëgn bela, dantadöt por les poscibilités che na gran cité desco Berlin dá, dantadöt ai jogn. Mo vire a Ber­lin, vëighi, che devënta tres plü cer, al é ...
media/k2/galleries/31775/thumbs/17_8.5.26_copy_web.jpg
08 de mei 2026

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/31709/thumbs/30426copy_web.jpg
30 de auril 2026

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/31708/thumbs/danca_web.jpg
30 de auril 2026

Chesta stemana se l on ciacolada con Fabio Callegari, joven cotant atif ntel volontariat de Col

Dancà y da na pert 
Bondì Fabio, posto te prejentà n curt?
Fabio Callegari Zerto, volentiera. Mi son Fabio Callegari, ai 25 agn, vegne da San Tomas, ma son ite nte tante associaziogn del pais da Col.

Come mai da San Tomas esto ruà cassù?

Bele da pico in su m’à semper piajù i pais de Col e Fodom. No savesse da dì preziso la motivazion che ai bù semper na sot de »ataca­ment« a chis luoch, forsi den vars parceche una de mie none la eva da Col e una de Gardena e alora, incia senza volè, sentive n valch che me liava a ...
media/k2/galleries/31687/thumbs/mostra_1984_Liceo_Artistich_1.jpg
29 de auril 2026

1984: la libertà de pensier

Te sala esposizions del Liceo Artistich la studentes de la 5LAF à endrezà na mostra con operes realisèdes sui temes del roman de George Orwell.
Dai 15 ai 23 de oril te sala esposizions del Liceo Artistich de la Scola Ladina l é stat endrezà la mostra dal titol »1984« con operes realisèdes da la studentes de la clasc 5LAF.
»La mostra nasc a la fin de n percors de filosofia col professor Gabriele Dellagiacoma e laboratorie de pitura col professor Claus Soraperra te chi che aon let e analisà l roman '1984’ de George Orwell publicà del 1949 – à dit la studentes. Endèna n confront coletif con la clasc e i dozenc aon podù descorer e svilupèr ...
media/k2/galleries/31677/thumbs/2_Gaza_foto_Liber_Giudetti1.jpg
26 de auril 2026

Gennaro Giudetti desceida noscia coscienzes

Tel percors de zitadinanza ativa metù a jir te scola da la professores Lidia Rasom e Mariagrazia Degasper, i studenc à podù scutèr na testimonianza forta per endrez del Comun de Sèn Jan.
Rué deretorn a scola do la vacanzes de Pèsca se aon troà de colp dedant a na realtà che zachei aea entravedù sui social, ma che per la maor pèrt de nos l é stat na neva che ne à metù sotessora. Endèna che noscia vita va inant te na routine sorida, dut n popul, pech dalonc da nos, vegn massacrà. 
Ai 9 de oril nos studenc de la classes terza e quarta di Licees de la Scola Ladina aon podù scutèr Gennaro Giudetti, operator umanitarie che dal 2024 l à coordenà la logistica di didamenc te la ...
media/k2/galleries/31691/thumbs/scedola_web-1.jpg
24 de auril 2026

Chiara Rasom, joena dotora

Dancà y da na pert 
Chiara, ne diste valch de te?
É 28 egn, son da Poza, de Vito de Paulin, e de otober me é laureà en medejina e chirurgia.

Dant che scola aste fat?

É fat l liceo scientifich te Fascia e é recorc n muie bie. Aane de bie stimoi, da chi egn l é vegnù fora 8 medizi: de mia clasc Giulia Fontanive, Serena Lorenz e Luca Ploner, de l’autra clasc Marianna Rossi e l an do Sofia Lastei, Giulia Volcan e Rebecca Gomez. L é na picola scola ma la dasc de bele oportunità se t’as estro e gaissa, chest peisse che l ...
media/k2/galleries/31690/thumbs/scedola_web.jpg
24 de auril 2026

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/31647/thumbs/In_visibili.jpg
22 de auril 2026

Tel liber del meis i mic veiores

Te sia rubrica "Da la coroneles al cher" chest'outa Daniele Verra ne met dant l liber In-visibili de Ane Arzelus.
Vivon te n temp che va coran, olache dut sciampa en prescia e dut seghita a mudèr. Epura l é conties che resta. I mic antics, nasciui tant dalonc tel temp, i seghita amò anchecondì a ne rejonèr, a ne emozionèr, e ne fèr pissèr sora. Co sarèl? E perché pa cognassane amò i lejer e studièr? Fosc perché i mic no l é demò veia conties: l é spieies. Ti mic troon ite temes, dejideries, ingiustizies, ensomesc. L é stories che rejona del om, e l om, tinultima, no l muda mai dassen. Per i tosac, dapò, i ...
media/k2/galleries/31630/thumbs/aiut_alpin_web.jpg
17 de auril 2026

Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites

Cun l 6 de auril à l Aiut Alpin Dolo­mites finà via si servisc per la sajon da d’inviern, che n ova metù man ai 6 de dezëmber dl 2025.
De ndut àn fat 512 ntervënc, dantaldut per nzidënc sun i purtoies, ma nce per emergënzes saniteres, nzidënc sun streda y de lëur coche nce ntervënc de crissa.
Sies ntervënc ie stai per levines che fova unides ju.
Tla provinzia de Bul­san àn fat 485 nter­vënc, te chëla de Trënt 14, te chëla de Belun 12 y un tl Friul.

De plu tla edizion stampeda de La Usc ...
media/k2/galleries/31626/thumbs/14_17.4.26_copy_web.jpg
17 de auril 2026

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz