Spezial
19 de jugn 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 8 de juni ie l prim ntervënt dl di stat sa Daunëi, ulache n seniëur fova tumà ntëur, ne dajan plu degun batimënt. Canche n ie ruvei pra la luegia fova bele iló la Crëusc Blancia che ova scumencià cun la rianimazion, che ie jita inant per passa n’ëura - purtruep ne n’iel plu stat nia da fé.
Ai 9 de juni à n’ambulanza dla Crëusc Blancia menà adalerch n pazient tla sënta a Puntives. Do na prima valutazion dl dutor l àn menà cun l joler tl spedel de Persenon.
N juebia 11 de juni àn menà a ...
Ai 9 de juni à n’ambulanza dla Crëusc Blancia menà adalerch n pazient tla sënta a Puntives. Do na prima valutazion dl dutor l àn menà cun l joler tl spedel de Persenon.
N juebia 11 de juni àn menà a ...
19 de jugn 2026
Dancà y da na pert
Luca Trottner da Vich, gestor de n refuge e capitan del Fascia Balon
Ne diste valch de te?
Gio son del 1993, son maridà con Nicole e é trei beze picole: Emma de 6 egn, Giorgia de 4 e Celeste de 2. D’istà fae jir con mia familia l refuge Fronza alle Corenelle, d’invern laore da Tony Sport.
Co faste con trei beze picole a star dut istà te refuge?
Mia femena con le beze no la vegn sa le Coronele, doi le va a la scolina, la più picola de otober la scomenzarà a jir a la Coa di picioi, la più grana enveze la tacarà la scola, da chest invern ence gio stae a ciasa a ...
Ne diste valch de te?
Gio son del 1993, son maridà con Nicole e é trei beze picole: Emma de 6 egn, Giorgia de 4 e Celeste de 2. D’istà fae jir con mia familia l refuge Fronza alle Corenelle, d’invern laore da Tony Sport.
Co faste con trei beze picole a star dut istà te refuge?
Mia femena con le beze no la vegn sa le Coronele, doi le va a la scolina, la più picola de otober la scomenzarà a jir a la Coa di picioi, la più grana enveze la tacarà la scola, da chest invern ence gio stae a ciasa a ...
16 de jugn 2026
N an de projec te scola de Vich
Crescimonia, emozion e respet per la jent e per l ambient.
Ence chest an de scola l é beleche fenì e, a vardar a chel che se à fat, se pel dir che per i bec de la Scola de Vich e per si maestres l é stat n percors pien de esperienze de valuta, emozion e neve cognoscenze. Fora per l an i bec se à dat ju te lurieres e projec: dal percors ‘Plastic free’ a soe lezion de yoga, fin a le scontrade con la jent de età de la Ciasa de Paussa. Esperienze desferente, ma dute con n medemo zil: far crescer l respet dant de dut per se enstesc, do per i autres e per l ...
Ence chest an de scola l é beleche fenì e, a vardar a chel che se à fat, se pel dir che per i bec de la Scola de Vich e per si maestres l é stat n percors pien de esperienze de valuta, emozion e neve cognoscenze. Fora per l an i bec se à dat ju te lurieres e projec: dal percors ‘Plastic free’ a soe lezion de yoga, fin a le scontrade con la jent de età de la Ciasa de Paussa. Esperienze desferente, ma dute con n medemo zil: far crescer l respet dant de dut per se enstesc, do per i autres e per l ...
14 de jugn 2026
Vardèr coi eies del passà e contèr l prejent
Te Kino de Cianacei l joen Giacomo Panozzo à rejonà de sia pascion per la storia e de sie liber dal titol »Perché succederà ieri?« domanà fora da Mattia Valentini Soricia.
Enstadì al Kino de Cianacei l é ruà Giacomo Panozzo, joen da Pardac clas 2000, che à fat l liceo scientifich a la Scola Ladina de Fascia. Fazile de n muie i lo recordarà per l gran numer de spetacoi teatrèi a chi che l à tout pèrt canche l era student, desche ator o adertura desche protagonist: L Prum Nadèl, Sèn Franzesch e ence Cendrejina. Do la scola l se à scrit ite al cors de Storia a l’Università de Pèdua e ti ultimes egn l à arjont gran nonzech de gra ai video divulgatives che conta di ...
Enstadì al Kino de Cianacei l é ruà Giacomo Panozzo, joen da Pardac clas 2000, che à fat l liceo scientifich a la Scola Ladina de Fascia. Fazile de n muie i lo recordarà per l gran numer de spetacoi teatrèi a chi che l à tout pèrt canche l era student, desche ator o adertura desche protagonist: L Prum Nadèl, Sèn Franzesch e ence Cendrejina. Do la scola l se à scrit ite al cors de Storia a l’Università de Pèdua e ti ultimes egn l à arjont gran nonzech de gra ai video divulgatives che conta di ...
12 de jugn 2026
Dancà y da na pert
Chëst'ena ons rujenà cun Martin Runggaldier, prugramadëur de 31 de Urtijëi che sta a Viena
Danora, posses'a te prejenté n curt?
Martin Runggaldier Son Martin Runggaldier, é 31 ani, sté a Viena da diesc ani incà, ulache lëure tl ciamp dl "legal tech". Nasciù y chersciù su sons a Urtijëi, daldò sons jit a sté a Maran y a Bulsan per la scola auta. Do l ejam de maduranza éi tëut la dezijion de jì a sté a Viena, ulache é laurà tl ciamp dl film y dl retlam tla televijion. Nce sce fove cuntënt te chësc ciamp, éi tëut la dezijion de jì a studië storia antica, y é laurà per n pez coche ...
Danora, posses'a te prejenté n curt?
Martin Runggaldier Son Martin Runggaldier, é 31 ani, sté a Viena da diesc ani incà, ulache lëure tl ciamp dl "legal tech". Nasciù y chersciù su sons a Urtijëi, daldò sons jit a sté a Maran y a Bulsan per la scola auta. Do l ejam de maduranza éi tëut la dezijion de jì a sté a Viena, ulache é laurà tl ciamp dl film y dl retlam tla televijion. Nce sce fove cuntënt te chësc ciamp, éi tëut la dezijion de jì a studië storia antica, y é laurà per n pez coche ...
09 de jugn 2026
La va de mëter a verda
La cumpëida dla trapularies crësc da ann a ann. Tl 2025 iel tla Talia menadrë' trëi milions de persones tumedes ite a de tei che à rubà scioldi. Chisc ti l'à nia mé fata a jënt de tëmp, ma for plu y plu nce a zitadins plu jëuni
L possa ti suzeder a duc La Cumpanìa di Carabiniers de Urtijëi cun si cumandant, l Maior Marco Lanzi, à chëst'ena nvià a trëi sëires de nfurmazion y sensiblisazion. L'ancuntedes a Ciastel, Urtijëi y Laion àn nscila curì dut l raion de cumpetënza y mustrà su l pericul dla trapularies che crësc, nce te nosc luesc. Pra la ancunteda a Urtijëi fòvel nce prejënc i trëi ambolc, Tobia Moroder, Christoph Senoner y Tobias Nocker. Chësc per desmustré che...
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva che ...
L possa ti suzeder a duc La Cumpanìa di Carabiniers de Urtijëi cun si cumandant, l Maior Marco Lanzi, à chëst'ena nvià a trëi sëires de nfurmazion y sensiblisazion. L'ancuntedes a Ciastel, Urtijëi y Laion àn nscila curì dut l raion de cumpetënza y mustrà su l pericul dla trapularies che crësc, nce te nosc luesc. Pra la ancunteda a Urtijëi fòvel nce prejënc i trëi ambolc, Tobia Moroder, Christoph Senoner y Tobias Nocker. Chësc per desmustré che...
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva che ...
05 de jugn 2026
I s’l’un cuntada cun Valeria Federa, apascionada de pitöra
Dancà y da na pert
Valeria, poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun Valeria Federa, nasciüda tl 1972 a Al Plan de Mareo olache i viri dötaorela. I sun ince uma y da tres ái la pasciun por la pitöra. Ara n’é nia tres stada costanta, mo i sun tres indô rovada zoruch al depënje. Por me él na bela manira da passé le tëmp.
Aste ince fat n percurs formatif cun direziun artistica?
N stüde plü lunch n’ái nia fat. Da jona essi ion fat la scora d’ert, mo i á spo imparé secreteria. Impormó ...
Valeria, poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun Valeria Federa, nasciüda tl 1972 a Al Plan de Mareo olache i viri dötaorela. I sun ince uma y da tres ái la pasciun por la pitöra. Ara n’é nia tres stada costanta, mo i sun tres indô rovada zoruch al depënje. Por me él na bela manira da passé le tëmp.
Aste ince fat n percurs formatif cun direziun artistica?
N stüde plü lunch n’ái nia fat. Da jona essi ion fat la scora d’ert, mo i á spo imparé secreteria. Impormó ...
29 de mei 2026
Ncuoi on incontrà Paolo Frena, Capocomun da Col per zinch mandac, che l n’à contà valch de pi sun sua vita e sue passiogn
Dancà y da na pert
Bondì Paolo, congratulaziogn per avè vadagné per l cuinto viaz! Ne contasseto valch de co t‘eve tosat?
No son tant vege, ma cogna dì che da tosat ai vivest na realtà ben dalonz da chela da ncuoi! Doi l é stai i aspec che à segné mia vita da tosat: la vita da bacan e la gejia.
La stala parceche ta pare e ta mare ava bestiam…
Eh zerto, on semper bù le vace! Pensa che co jive a scola, ma pare de d’invar l jiva a laurà sui lifc e l’eva ma mare che ava da tirà navant la stala! Jive ogni di a monje ...
Bondì Paolo, congratulaziogn per avè vadagné per l cuinto viaz! Ne contasseto valch de co t‘eve tosat?
No son tant vege, ma cogna dì che da tosat ai vivest na realtà ben dalonz da chela da ncuoi! Doi l é stai i aspec che à segné mia vita da tosat: la vita da bacan e la gejia.
La stala parceche ta pare e ta mare ava bestiam…
Eh zerto, on semper bù le vace! Pensa che co jive a scola, ma pare de d’invar l jiva a laurà sui lifc e l’eva ma mare che ava da tirà navant la stala! Jive ogni di a monje ...
27 de mei 2026
Ciajoncie da crescion da mont con salmerin
Chest meis Sandro Favè ne sporc na neva rezeta che conjobia erbes e pesc de nosc raion.
Ma rezeta sorida, con pec ingredienc e de bela parbuda.
Podede lejer dut su La Usc dai 22 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
Ma rezeta sorida, con pec ingredienc e de bela parbuda.
Podede lejer dut su La Usc dai 22 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
22 de mei 2026
I scolees de Poza en vijita a La Usc
I bec e la bezes de la quintes A e B de la populèra é rué con sia ensegnantes a cognoscer la redazion, e i à ence scrit vèlch articol.
Canche i scolees de la scoles de Fascia vegn te redazion de La Usc l é semper n arichiment, per ic ma ence per nos giornalistes che se n fajon marevea de la viveza, de la gaissa e del enteres che i desmostra per nosc lurier e per l sfoi ladin. En jebia ai 14 e en vender ai 15 de mé l é ruà te Ciasa de la Moniaria i scolees de la clasc quinta populèra de Poza, spartii te doi gropes, compagné da la maestra Claudia Costa e en vender ence da la maestra Anna Barbolini.
Prum de dut l é da ge dèr merit ...
Canche i scolees de la scoles de Fascia vegn te redazion de La Usc l é semper n arichiment, per ic ma ence per nos giornalistes che se n fajon marevea de la viveza, de la gaissa e del enteres che i desmostra per nosc lurier e per l sfoi ladin. En jebia ai 14 e en vender ai 15 de mé l é ruà te Ciasa de la Moniaria i scolees de la clasc quinta populèra de Poza, spartii te doi gropes, compagné da la maestra Claudia Costa e en vender ence da la maestra Anna Barbolini.
Prum de dut l é da ge dèr merit ...
22 de mei 2026
Na ciacolèda con Dino Riz da Cianacei, president nef de la sezion CAI SAT de la Val de sora
Dancà y da na pert
Co éla tor su chesta neva encèria?
L é mingol senester, l é mia pruma esperienza de chesta sort e no l é mai fat. L é n gran lurier su la pèrt burocratica da emparèr, ma per fortuna l é Licia e Sunta che à semper vardà do chesta robes e se é de besegn les me deida.
Da cotant de temp este scrit ite al CAI?
Son sozio da più che trent’egn, jà da bez mie père l me aea scrit ite e l me paèa l bolin. Dapò é scomenzà gé. Più o manco acà diesc egn son jit a ge domanèr se i aea de besegn de na man per ...
Co éla tor su chesta neva encèria?
L é mingol senester, l é mia pruma esperienza de chesta sort e no l é mai fat. L é n gran lurier su la pèrt burocratica da emparèr, ma per fortuna l é Licia e Sunta che à semper vardà do chesta robes e se é de besegn les me deida.
Da cotant de temp este scrit ite al CAI?
Son sozio da più che trent’egn, jà da bez mie père l me aea scrit ite e l me paèa l bolin. Dapò é scomenzà gé. Più o manco acà diesc egn son jit a ge domanèr se i aea de besegn de na man per ...
20 de mei 2026
N nef liber su la coroneles
Te sia rubrica ?Da la coroneles al cher' Daniele Verra ne met dant chest meis l liber 'L'ombra del vento' del autor catalan Carlos Ruiz Zafon.
I libres i à da semper na capazità particolèra: chela de mudèr la vida che aon de veder l mond. Vèlch outa na storia resta demò na scempia letura gustegola, vèlch autra enveze la ne resta sotite la pel, lascian n segn fon te nesc pensieres.
Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
I libres i à da semper na capazità particolèra: chela de mudèr la vida che aon de veder l mond. Vèlch outa na storia resta demò na scempia letura gustegola, vèlch autra enveze la ne resta sotite la pel, lascian n segn fon te nesc pensieres.
Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
18 de mei 2026
Paroles che fèsc crescer: croda l mit del bilinguism
Tel chèder de l'Aisciuda Ladina l é stat portà dant l percors didatich fat da la maestres e dai bec de la trei scolines de la Scola de Fascia con la referenta Tatiana Soraperra e la formadora Paola Celentin.
L é temp de aisciuda, e più avisa de Aisciuda Ladina, temp che dal 2009 en ca te Fascia é caraterisà vigni an da n muie de evenc per la festa del lengaz. Apontin l lengaz l é stat protagonist te la scontrèda che à avert l'edizion de chest an, en lunesc ai 4 de mé te Sorastanza de la Scola Ladina de Fascia.
No demò l lengaz ladin, ma aldò de na vijion pedagogica moderna duc i lengac e i strumenc de comunicazion che travers na doura integrèda deida i bec a comunichèr, a crescer, a stèr ben.
...
L é temp de aisciuda, e più avisa de Aisciuda Ladina, temp che dal 2009 en ca te Fascia é caraterisà vigni an da n muie de evenc per la festa del lengaz. Apontin l lengaz l é stat protagonist te la scontrèda che à avert l'edizion de chest an, en lunesc ai 4 de mé te Sorastanza de la Scola Ladina de Fascia.
No demò l lengaz ladin, ma aldò de na vijion pedagogica moderna duc i lengac e i strumenc de comunicazion che travers na doura integrèda deida i bec a comunichèr, a crescer, a stèr ben.
...
15 de mei 2026
L era n'outa n bulo...
N projet che tol ite duc i livie de scola per rejonèr de bulism a na vida concreta, lijiera ma fona, e uzèr fora l valor de la paroles, vegn portà dant chesta fin de setemèna te doi spetacoi, a Cianacei e a Moena.
Semper più de spes se sent rejonèr de bulism e de cyberbulism e no l é n problem che revèrda demò la gran zitèdes, ma ence nesc paijes. L sorastant Federico Corradini l à na gran atenzion per chest argoment, e te la Scola ladina de Fascia l é na Comiscion per la sensibilisazion contra l bulism, che à desche referenta la dozenta Alice Vinante. Aon rejonà con ela, che l é ence la responsabola de n projet che rua a compiment chesta fin de setemèna e che tol ite duc i livie de scola, per rejonèr de ...
Semper più de spes se sent rejonèr de bulism e de cyberbulism e no l é n problem che revèrda demò la gran zitèdes, ma ence nesc paijes. L sorastant Federico Corradini l à na gran atenzion per chest argoment, e te la Scola ladina de Fascia l é na Comiscion per la sensibilisazion contra l bulism, che à desche referenta la dozenta Alice Vinante. Aon rejonà con ela, che l é ence la responsabola de n projet che rua a compiment chesta fin de setemèna e che tol ite duc i livie de scola, per rejonèr de ...




