- T'es chilò:
- Home
- Spezial
Spezial
18 de mei 2026
Paroles che fèsc crescer: croda l mit del bilinguism
Tel chèder de l'Aisciuda Ladina l é stat portà dant l percors didatich fat da la maestres e dai bec de la trei scolines de la Scola de Fascia con la referenta Tatiana Soraperra e la formadora Paola Celentin.
L é temp de aisciuda, e più avisa de Aisciuda Ladina, temp che dal 2009 en ca te Fascia é caraterisà vigni an da n muie de evenc per la festa del lengaz. Apontin l lengaz l é stat protagonist te la scontrèda che à avert l'edizion de chest an, en lunesc ai 4 de mé te Sorastanza de la Scola Ladina de Fascia.
No demò l lengaz ladin, ma aldò de na vijion pedagogica moderna duc i lengac e i strumenc de comunicazion che travers na doura integrèda deida i bec a comunichèr, a crescer, a stèr ben.
...
L é temp de aisciuda, e più avisa de Aisciuda Ladina, temp che dal 2009 en ca te Fascia é caraterisà vigni an da n muie de evenc per la festa del lengaz. Apontin l lengaz l é stat protagonist te la scontrèda che à avert l'edizion de chest an, en lunesc ai 4 de mé te Sorastanza de la Scola Ladina de Fascia.
No demò l lengaz ladin, ma aldò de na vijion pedagogica moderna duc i lengac e i strumenc de comunicazion che travers na doura integrèda deida i bec a comunichèr, a crescer, a stèr ben.
...
15 de mei 2026
L era n'outa n bulo...
N projet che tol ite duc i livie de scola per rejonèr de bulism a na vida concreta, lijiera ma fona, e uzèr fora l valor de la paroles, vegn portà dant chesta fin de setemèna te doi spetacoi, a Cianacei e a Moena.
Semper più de spes se sent rejonèr de bulism e de cyberbulism e no l é n problem che revèrda demò la gran zitèdes, ma ence nesc paijes. L sorastant Federico Corradini l à na gran atenzion per chest argoment, e te la Scola ladina de Fascia l é na Comiscion per la sensibilisazion contra l bulism, che à desche referenta la dozenta Alice Vinante. Aon rejonà con ela, che l é ence la responsabola de n projet che rua a compiment chesta fin de setemèna e che tol ite duc i livie de scola, per rejonèr de ...
Semper più de spes se sent rejonèr de bulism e de cyberbulism e no l é n problem che revèrda demò la gran zitèdes, ma ence nesc paijes. L sorastant Federico Corradini l à na gran atenzion per chest argoment, e te la Scola ladina de Fascia l é na Comiscion per la sensibilisazion contra l bulism, che à desche referenta la dozenta Alice Vinante. Aon rejonà con ela, che l é ence la responsabola de n projet che rua a compiment chesta fin de setemèna e che tol ite duc i livie de scola, per rejonèr de ...
15 de mei 2026
On rujenà cun Georg Sommavilla, maester de schi de Urtijëi
Dancà y da na pert
Pudëis’a ve prejenté n curt?
Son Georg Sommavilla de Urtijëi. Son maridà, é trëi mutans y son nce bele cater iedesc nëine. É for vivù a Urtijëi. É fat la Scola d’Ert, é mparà a ziplé y laurove cun mi pere.
Ne sëis nia restà pra chësc lëur.
No, cun 18 ani éi fat l ejam da maester de schi, y cun 21 ani pona monce chël da istrutëur. Do chël éi tan che lascià de ziplé, ajache ove truep da fé da maester. D’autonn y d’ansciuda fòvel da fé cursc per i maestri, d’inviern laurovi cun i turisć y ...
Pudëis’a ve prejenté n curt?
Son Georg Sommavilla de Urtijëi. Son maridà, é trëi mutans y son nce bele cater iedesc nëine. É for vivù a Urtijëi. É fat la Scola d’Ert, é mparà a ziplé y laurove cun mi pere.
Ne sëis nia restà pra chësc lëur.
No, cun 18 ani éi fat l ejam da maester de schi, y cun 21 ani pona monce chël da istrutëur. Do chël éi tan che lascià de ziplé, ajache ove truep da fé da maester. D’autonn y d’ansciuda fòvel da fé cursc per i maestri, d’inviern laurovi cun i turisć y ...
10 de mei 2026
Na generazion de freestylers
Te la Piata di joegn Simone Canal, arcedador competent e engaissà che ti ultimes egn l à arvejinà n muion de joegn fascegn al schi ledech, ne conta potenzialitèdes e secrec de chesta disciplina.
Da n trat en ca te Fascia l é na neva realtà sportiva outa ai joegn, che ge dèsc l met a n muie de bec e bezes de se goder, emparèr, se cognoscer. Aon intervistà Simone Canal, arcedador da Vich, per saer vèlch de più en cont de l’evoluzion del ski freestyle fascian.
Simone, contene vèlch de te…
Simone Canal Vegne da Valbelluna e me é enciasà a Vich del 2019. É 34 egn. Son stat atlet de schi alpin e de schi freestyle, inant che tachèr mi percors de arcedador per l freestyle del Ski Team ...
Da n trat en ca te Fascia l é na neva realtà sportiva outa ai joegn, che ge dèsc l met a n muie de bec e bezes de se goder, emparèr, se cognoscer. Aon intervistà Simone Canal, arcedador da Vich, per saer vèlch de più en cont de l’evoluzion del ski freestyle fascian.
Simone, contene vèlch de te…
Simone Canal Vegne da Valbelluna e me é enciasà a Vich del 2019. É 34 egn. Son stat atlet de schi alpin e de schi freestyle, inant che tachèr mi percors de arcedador per l freestyle del Ski Team ...
08 de mei 2026
Zacotan de domandes a Alex Trebo da San Martin de Tor, musizist profescionist che vir a Berlin
Dancà y da na pert
Alex Trebo, t’es en per de dis chiló San Martin de Tor, chësc nes fej plajëi a nos che i t’odun dainré n iade. Co vara pa a Berlin, y co te vara pa a te?
Ara me vá dër bun, giulan dla domanda! I sun sëgn 16 agn a Berlin, al é tres bel, mo i arati che te n per d’agn vëgni pa bëgn indô zoruch olache i á mies raisc.
Ciodí?
Na cité desco Berlin é pa bëgn bela, dantadöt por les poscibilités che na gran cité desco Berlin dá, dantadöt ai jogn. Mo vire a Berlin, vëighi, che devënta tres plü cer, al é ...
Alex Trebo, t’es en per de dis chiló San Martin de Tor, chësc nes fej plajëi a nos che i t’odun dainré n iade. Co vara pa a Berlin, y co te vara pa a te?
Ara me vá dër bun, giulan dla domanda! I sun sëgn 16 agn a Berlin, al é tres bel, mo i arati che te n per d’agn vëgni pa bëgn indô zoruch olache i á mies raisc.
Ciodí?
Na cité desco Berlin é pa bëgn bela, dantadöt por les poscibilités che na gran cité desco Berlin dá, dantadöt ai jogn. Mo vire a Berlin, vëighi, che devënta tres plü cer, al é ...
30 de auril 2026
Chesta stemana se l on ciacolada con Fabio Callegari, joven cotant atif ntel volontariat de Col
Dancà y da na pert
Bondì Fabio, posto te prejentà n curt?
Fabio Callegari Zerto, volentiera. Mi son Fabio Callegari, ai 25 agn, vegne da San Tomas, ma son ite nte tante associaziogn del pais da Col.
Come mai da San Tomas esto ruà cassù?
Bele da pico in su m’à semper piajù i pais de Col e Fodom. No savesse da dì preziso la motivazion che ai bù semper na sot de »atacament« a chis luoch, forsi den vars parceche una de mie none la eva da Col e una de Gardena e alora, incia senza volè, sentive n valch che me liava a ...
Bondì Fabio, posto te prejentà n curt?
Fabio Callegari Zerto, volentiera. Mi son Fabio Callegari, ai 25 agn, vegne da San Tomas, ma son ite nte tante associaziogn del pais da Col.
Come mai da San Tomas esto ruà cassù?
Bele da pico in su m’à semper piajù i pais de Col e Fodom. No savesse da dì preziso la motivazion che ai bù semper na sot de »atacament« a chis luoch, forsi den vars parceche una de mie none la eva da Col e una de Gardena e alora, incia senza volè, sentive n valch che me liava a ...
29 de auril 2026
1984: la libertà de pensier
Te sala esposizions del Liceo Artistich la studentes de la 5LAF à endrezà na mostra con operes realisèdes sui temes del roman de George Orwell.
Dai 15 ai 23 de oril te sala esposizions del Liceo Artistich de la Scola Ladina l é stat endrezà la mostra dal titol »1984« con operes realisèdes da la studentes de la clasc 5LAF.
»La mostra nasc a la fin de n percors de filosofia col professor Gabriele Dellagiacoma e laboratorie de pitura col professor Claus Soraperra te chi che aon let e analisà l roman '1984’ de George Orwell publicà del 1949 – à dit la studentes. Endèna n confront coletif con la clasc e i dozenc aon podù descorer e svilupèr ...
Dai 15 ai 23 de oril te sala esposizions del Liceo Artistich de la Scola Ladina l é stat endrezà la mostra dal titol »1984« con operes realisèdes da la studentes de la clasc 5LAF.
»La mostra nasc a la fin de n percors de filosofia col professor Gabriele Dellagiacoma e laboratorie de pitura col professor Claus Soraperra te chi che aon let e analisà l roman '1984’ de George Orwell publicà del 1949 – à dit la studentes. Endèna n confront coletif con la clasc e i dozenc aon podù descorer e svilupèr ...
26 de auril 2026
Gennaro Giudetti desceida noscia coscienzes
Tel percors de zitadinanza ativa metù a jir te scola da la professores Lidia Rasom e Mariagrazia Degasper, i studenc à podù scutèr na testimonianza forta per endrez del Comun de Sèn Jan.
Rué deretorn a scola do la vacanzes de Pèsca se aon troà de colp dedant a na realtà che zachei aea entravedù sui social, ma che per la maor pèrt de nos l é stat na neva che ne à metù sotessora. Endèna che noscia vita va inant te na routine sorida, dut n popul, pech dalonc da nos, vegn massacrà.
Ai 9 de oril nos studenc de la classes terza e quarta di Licees de la Scola Ladina aon podù scutèr Gennaro Giudetti, operator umanitarie che dal 2024 l à coordenà la logistica di didamenc te la ...
Rué deretorn a scola do la vacanzes de Pèsca se aon troà de colp dedant a na realtà che zachei aea entravedù sui social, ma che per la maor pèrt de nos l é stat na neva che ne à metù sotessora. Endèna che noscia vita va inant te na routine sorida, dut n popul, pech dalonc da nos, vegn massacrà.
Ai 9 de oril nos studenc de la classes terza e quarta di Licees de la Scola Ladina aon podù scutèr Gennaro Giudetti, operator umanitarie che dal 2024 l à coordenà la logistica di didamenc te la ...
24 de auril 2026
Chiara Rasom, joena dotora
Dancà y da na pert
Chiara, ne diste valch de te?
É 28 egn, son da Poza, de Vito de Paulin, e de otober me é laureà en medejina e chirurgia.
Dant che scola aste fat?
É fat l liceo scientifich te Fascia e é recorc n muie bie. Aane de bie stimoi, da chi egn l é vegnù fora 8 medizi: de mia clasc Giulia Fontanive, Serena Lorenz e Luca Ploner, de l’autra clasc Marianna Rossi e l an do Sofia Lastei, Giulia Volcan e Rebecca Gomez. L é na picola scola ma la dasc de bele oportunità se t’as estro e gaissa, chest peisse che l ...
Chiara, ne diste valch de te?
É 28 egn, son da Poza, de Vito de Paulin, e de otober me é laureà en medejina e chirurgia.
Dant che scola aste fat?
É fat l liceo scientifich te Fascia e é recorc n muie bie. Aane de bie stimoi, da chi egn l é vegnù fora 8 medizi: de mia clasc Giulia Fontanive, Serena Lorenz e Luca Ploner, de l’autra clasc Marianna Rossi e l an do Sofia Lastei, Giulia Volcan e Rebecca Gomez. L é na picola scola ma la dasc de bele oportunità se t’as estro e gaissa, chest peisse che l ...
22 de auril 2026
Tel liber del meis i mic veiores
Te sia rubrica "Da la coroneles al cher" chest'outa Daniele Verra ne met dant l liber In-visibili de Ane Arzelus.
Vivon te n temp che va coran, olache dut sciampa en prescia e dut seghita a mudèr. Epura l é conties che resta. I mic antics, nasciui tant dalonc tel temp, i seghita amò anchecondì a ne rejonèr, a ne emozionèr, e ne fèr pissèr sora. Co sarèl? E perché pa cognassane amò i lejer e studièr? Fosc perché i mic no l é demò veia conties: l é spieies. Ti mic troon ite temes, dejideries, ingiustizies, ensomesc. L é stories che rejona del om, e l om, tinultima, no l muda mai dassen. Per i tosac, dapò, i ...
Vivon te n temp che va coran, olache dut sciampa en prescia e dut seghita a mudèr. Epura l é conties che resta. I mic antics, nasciui tant dalonc tel temp, i seghita amò anchecondì a ne rejonèr, a ne emozionèr, e ne fèr pissèr sora. Co sarèl? E perché pa cognassane amò i lejer e studièr? Fosc perché i mic no l é demò veia conties: l é spieies. Ti mic troon ite temes, dejideries, ingiustizies, ensomesc. L é stories che rejona del om, e l om, tinultima, no l muda mai dassen. Per i tosac, dapò, i ...
17 de auril 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Cun l 6 de auril à l Aiut Alpin Dolomites finà via si servisc per la sajon da d’inviern, che n ova metù man ai 6 de dezëmber dl 2025.
De ndut àn fat 512 ntervënc, dantaldut per nzidënc sun i purtoies, ma nce per emergënzes saniteres, nzidënc sun streda y de lëur coche nce ntervënc de crissa.
Sies ntervënc ie stai per levines che fova unides ju.
Tla provinzia de Bulsan àn fat 485 ntervënc, te chëla de Trënt 14, te chëla de Belun 12 y un tl Friul.
De plu tla edizion stampeda de La Usc ...
De ndut àn fat 512 ntervënc, dantaldut per nzidënc sun i purtoies, ma nce per emergënzes saniteres, nzidënc sun streda y de lëur coche nce ntervënc de crissa.
Sies ntervënc ie stai per levines che fova unides ju.
Tla provinzia de Bulsan àn fat 485 ntervënc, te chëla de Trënt 14, te chëla de Belun 12 y un tl Friul.
De plu tla edizion stampeda de La Usc ...
17 de auril 2026
S’l on ciaculeda cun Annemarie Perathoner, nasciuda tl 1932 sun l luech da Uridl a Urtijëi
Dancà y da na pert
Fais de cin’ mutans sun l luech da Uridl. Ova pa vosc genitores mpue na mueia che l ne fova degun mut?
Sci, sambën che n mut ëssi abù gën. Fan dut mutans: Adelheid la plu vedla, Hilda, ie, Milia y Lidia. Ma la ie bën jita: una ziplova, l’autra depenjova, ie é mparà a cujì sal Concordia. Mi berba sciacova for mi pere y ti dijova »Gitschnfutter«. Ma pona à ël nstës giapà dut mutans. Dal prim pop òvel pa bele njenià ca l lëuden mo dan che l fova nasciù, ajache l fova segur che l fossa deventà n ...
Fais de cin’ mutans sun l luech da Uridl. Ova pa vosc genitores mpue na mueia che l ne fova degun mut?
Sci, sambën che n mut ëssi abù gën. Fan dut mutans: Adelheid la plu vedla, Hilda, ie, Milia y Lidia. Ma la ie bën jita: una ziplova, l’autra depenjova, ie é mparà a cujì sal Concordia. Mi berba sciacova for mi pere y ti dijova »Gitschnfutter«. Ma pona à ël nstës giapà dut mutans. Dal prim pop òvel pa bele njenià ca l lëuden mo dan che l fova nasciù, ajache l fova segur che l fossa deventà n ...
03 de auril 2026
Chësta edema s’l’unse cuntada cun Marianna Kastlunger, »Nane dal Medo«
Dancà y da na pert
Marianna, poste te presenté en cört ai:les leturs:ries?
I sun Marianna Kastlunger d’Al Plan de Mareo, i á 44 agn y i laori a S.Martin. I á plü inciaries: de un n vers laori da profescionista tl ciamp dla comunicaziun y tl ambit redazional. I sun la dirigënta dl’Uniun di Ladins Val Badia, olache i möii n pü’ düc i fis doía. Por le Museum Ladin Ciastel de Tor me crüzi ince de comunicaziun y organisaziun de evënc culturai. I dui laurs passenëia dër bun adöm: ...
Marianna, poste te presenté en cört ai:les leturs:ries?
I sun Marianna Kastlunger d’Al Plan de Mareo, i á 44 agn y i laori a S.Martin. I á plü inciaries: de un n vers laori da profescionista tl ciamp dla comunicaziun y tl ambit redazional. I sun la dirigënta dl’Uniun di Ladins Val Badia, olache i möii n pü’ düc i fis doía. Por le Museum Ladin Ciastel de Tor me crüzi ince de comunicaziun y organisaziun de evënc culturai. I dui laurs passenëia dër bun adöm: ...
03 de auril 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 23 de merz ie l prim ntervënt stat riesc daduman a La Ila, per n’ëila che univa unitant da nescia. Do la prima cures iela unida meneda cun l joler tl spedel de Bulsan.
Ai 24 de merz iel stat n nzidënt sun purtoi sëura la utia Scotoni: n ël fova tumà cun i schi y se à fat scialdi mel al piet. Ël ie unì menà tl spedel de Burnech. Riesc do iesen julei sun Mont de Sëuc, plu avisa pra l lift dai schi »Sonne«, ulache n ël plu de tëmp fova tumà y se ova fat mesamënter mel. Ël ie unì menà tl spedel ...
Ai 24 de merz iel stat n nzidënt sun purtoi sëura la utia Scotoni: n ël fova tumà cun i schi y se à fat scialdi mel al piet. Ël ie unì menà tl spedel de Burnech. Riesc do iesen julei sun Mont de Sëuc, plu avisa pra l lift dai schi »Sonne«, ulache n ël plu de tëmp fova tumà y se ova fat mesamënter mel. Ël ie unì menà tl spedel ...
