Atualité

03 de auril 2026

Na soluzion per l trafich sun i joufs?

Comentar de pruma
I on audì dles propostes per smen­drì l trafich sun l jouf de Frara, che po­dessa vegnì sperimentedes ciamò via per chest ann.
Al moto foss i comuns de Gher­deina y dla Val Badia bele a una con chestes propostes.
La condizion che al vegne ga­ran­tì la movibelté sun l jouf per i abitanc dles does valedes y per duc chi che mess passé tres l jouf per ra­jons pro­fescionales é fondamentala y deplen giustificada. 
(de Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins ...
media/k2/galleries/31563/thumbs/Migranc2_2018_enfughe_SenJan.jpg
02 de auril 2026

I migranc, l Piscop, la politica

Ti dis passé à abù gran ressonanza la critica de vèlch esponent politich, anter chisc l conseier ladin Guglielmi, per la paroles del Piscop de Trent. Ma co él stat gestì tel Trentin l azet di migranc?
»I frèdes migranc l é noscia salveza, noscia benediscion. Guai se no i fossa. I ne tegn en pe e nos pisson de i meter ti Cpr, che l é lesc da fèr aric. Frèdes migranc, ve domanon perdonanza«.
Chestes en sostanza la paroles che l Piscop de Trent Lauro Tisi à dit endèna la perdicia te la zelebrazion tel Dom de Trent per la 34^ Dì de orazion e jajun en memoria di miscionaries martires. Paroles en linea con la posizion che don Lauro à semper portà dant, e che va do al messaje cristian de fradaa, ...
media/k2/galleries/122/thumbs/d4bb893f64a51b3aa2e10b7457ecaa58.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/31542/thumbs/retrat_storich_Olimpiadi_1956.jpg
01 de auril 2026

I atlec de mendranza sot la bandiera europeèna

A la Olimpiades Milan-Cortina 2026 biot nazionalism. A San Murezzan i dora ence l romanc te la manifestazions sportives.
Te sie editorial su La Usc di Ladins nr 8 dai 27 de firé l President de la Union Generela di Ladins dla Dolomites Roland Verra à metù dant vèlch aspet e no segur positif che à abù te nesc raions da mont la Olimpiades e de chest ne rejona ence la istoria de cheles de Ampez del 1956.
Se te la Olimpiades del 1956 l poder politich talian aea metù sot a druch la jent ampezana, ence do 70 egn se à cognù veder coche l poder politich, economich di potenc, di nazionalismes à metù n esser duta sia ...
27 de merz 2026

L valour dla bandiera ladina

Comentar de pruma 
En gaujon dles Olimpiades en An­pezo àn podù vedei l valour dla ban­diera ladina, coche simbol dla prejenza de n popul particolar tles Dolomites. Tratant chisc dis él passé deseines de persones ti ufizies dla Union Generela a damané do les bandieres che i oven aposté, do che dutes cheles che fova da garat é vegnudes spartides fora tles valedes de Anpezo, Fascia y Fodom per i juesc olimpics. (de Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dla Dolomites) 

De plu tla edizion ...
media/k2/galleries/31495/thumbs/scontrades_referendum_Sci_No_copia.jpg
20 de merz 2026

Referendum su la giustizia: la rejons per l SCI e per l NO

Se lita ai 22 e 23 de mèrz. La rejons del SCI e del NO.
Ai 22 e 23 de mèrz sion chiamé a litèr al referendum costituzionèl per aproèr o manco la reforma de la giustizia. Ma perché pa ne vegn domanà de dezider su la giustizia e sun si aparac? Te noscia valèdes l é stat fat pecia propaganda. Nos dajon cont de doi scontrèdes, una per l SCI e una per l NO, che spiega la rejons per jir a litèr.


Podede lejer dut su La Usc dai 20 de mèrz da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament ...
20 de merz 2026

La giustizia

Comentar de pruma 
I podon jì a lité en domenia (dut l di) o en lunesc (enfin les 15:00) per confermé o refodé na reforma costi­tuzionala che reverda la organi­sa­zion dla magistratura tla Talia. Ence n referendum é na ocajion per vigni persona che à l dert lital de dì la sia. (Comentar de Iaco Rigo)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31453/thumbs/Emergency_lac_bianch.jpg
15 de merz 2026

Emergency domana na politica de pèsc

La realtà metuda su per didèr la popolazions di lesc de vera à tout posizion per slarièr fora na cultura che refude la vera desche soluzion de contrasć. L Grop de Fiem e Fascia endreza doi scomenzadives.
L atach de Israel e USA al Iran à soscedà tema e cruzie te dut l mond. Fin dai prumes dis ence Emergency, te si zentres sanitères tel Afghanistan, à cognù chierir de salvèr persones ferides dai bombardamenc ai confins col Pakistan. La sociazion metuda su da Gino Strada à tout posizion.
Vedon amò n'outa l faliment de la politica internazionèla - disc Emergency - che no la é più bona de responer a la costions internazionèles co la diplomazia ma demò con la forza melitara, con efec dramatics per ...
media/k2/galleries/31452/thumbs/spetacol_SBarbie_1.jpg
14 de merz 2026

Jièr col corp per se librèr de la parbuda

En ocajion de la Dì internazionèla dedichèda a la eles l Comun General, Circensema e la sociazion Kino à endrezà l spetacol »Miss SBarbie« de l’atora Morgana Morandi.
De segur dutes vo che lejede aede amò jià con la Barbie e cognoscede chesta picola popa che ti egn l’à interpretà passa 250 lurieres e la se à adatà ai mudamenc sozièi doventan na icona de la moda e n simbol global de emanzipazion feminina. 
Su la fegura de la Barbie e dut chel che la simbolisea te la sozietà se à dejout l spetacol dal titol »Miss SBarbie« endrezà dal Comun General de Fascia, la sociazions Circensema e Kino Cianacei en lunesc ai 9 de mèrz en ocajion de la giornèda ...
13 de merz 2026

Cosses che ne s’en vel nia?

Comentar de pruma 
L mond é sotessoura. Tl Orient manacel na vera generala. L’economia mondiala balesteia sot i colps de rachetes y drones tla Streda de Hor­muz, che strangoleia les esportazions de gas y petruele. Milesc de inozenc muer sot les rovines de sies ciases.
Ma sce i passon tres nosc paisc tla Ladinia vedonse schires de schia­dours y de jent da dlonch caprò, che per avei una na soula preocu­pazion: chela de se devertì. I vedon puecia jent da chilò, bonamenter àla massa not per se lascé spié, ...
media/k2/galleries/31429/thumbs/Chiara_Mazzel_familia.jpg
11 de merz 2026

Chiara: la medaes, la familia

Chiara Mazzel se à jà vadagnà trei medaes, e una de chestes l é la più lujenta, te chesta setemèna de paralimpiades. Spetan la garejèdes di dis che vegn, vardon a la forza che ge vegn da sia familia.
Alessandro e Patrizia, i genitores de Chiara Mazzel, con duc si frèdes é jic a Cortina a duta la grejèdes per ge fèr sentir sie sostegn
»Gio mere ogne outa endana che la é en gara percheche la va en prescia, soraldut te le gare svelte, no l’à tema, la se mola ju – l é la pruma paroles che Patrizia Brigadoi, la mère de Chiara Mazzel, cne à dit al telefon en lunesc sera. En sabeda, a la pruma gara, é piant da canche l é vegnù ju la pruma atleta fin che no é vedù Chiara al travert. En lunesc bonora ...
media/k2/galleries/31409/thumbs/Screenshot_2026-03-05_alle_18.06.00.jpg
10 de merz 2026

Gustav Thöni e le brae da schi fasciane

Fernando Brunel, en ocajion del cedean del gran campion, ne met dant valch recort de canche l ruaa a Soraga, te boteiga del sartor Marcello Brunel de Cela e de canche l era a Vich con Alberto Tomba.
I sfoes di dis passé ge à dat lèrga al cedean di 75 egn del gran schiador Gustav Thöni, nasciù ai 28 de firé del 1951 a Trafoi te l’auta Finsca. L sfoi Dolomiten de en vender ai 27 firé l publica na ciacolada col gran atlet di egn 1970.
Recordon ence nos chest cedean e da la piates de La Usc ge venjon a Gustav sanità e che l posse se goder a lonch la maraveousa monts di crepes del Ortles che ge fasc corona a sie paisc Trafoi, sia familia, sie hotel Bella Vista Schönblick e duc sie peconc, amisc ...
media/k2/galleries/31406/thumbs/Screenshot_2026-03-05_alle_17.41.20.jpg
08 de merz 2026

La Usc di Ladins sul NYTimes

Rebecca Tauber, reporter americhèna per l sfoi online The Athletic, é ruèda te redazion de Fascia per cognoscer miec l setemanal, l lengaz e la comunanza ladina.
»La Usc di Ladins no l é desche un di tenc sfoes che rua sul post per corir i Jeghes o desche la maor pèrt de l’autra publicazions taliènes. L setemanal scrif la neves per ladin, l lengaz più antich de la Èlpes. Enceben che l ladin sie n lengaz de mendranza te la Tèlia, l é l lengaz de maoranza te la cinch valèdes corides dal sfoi. L isolament geografich de la Dolomites ge à permetù ai sentadins de mantegnir na sia particolèra identità culturèla e linguistica: a desferenza del talian, per ...
media/k2/galleries/31402/thumbs/partenza_LaVolatA.jpg
06 de merz 2026

La eles festejea su La VolatA

La campiones de schi te Fascia per trei garejèdes de Copa del Mond. Les sarà en gara ai 8 de mèrz te la giornèda internazionèla di deric de la femenes.
La campiona olimpica Federica Brignone l’à fat a saer en lunesc ai 2 de mèrz che no la tolarà più pèrt a autra garejèdes de Copa del Mond per via del mèl al jeneie e donca no la sarà te Fascia chesta fin de setemèna. Ma sarà Sofia Goggia che en sabeda passèda à vent l superG a Soldeu e la garejea ades per venjer la Copa de disciplina e Laura Pirovano che cor con la speranza zacan de n podie te Copa del Mond. Doi bona rejons per la trei garejèdes de Copa del Mond de schi de eles sun La VolatA ...
06 de merz 2026

Unité ladina, idees y propostes

Editorial 
Pro l Di dles mendranzes, sté a Trent ai 24 de fauré 2026, él vegnù fat na osservazion interessanta dal diretour dl Istitut Ladin »Cesa de Jan« Denni Dorigo tratant la meisa de discuscion di diretours di trei Istituc Ladins, de chel mocheno y de chel zimber. El se à declaré con forza per na unif­icazion de duc i Ladins dles Dolo­mites te una na soula unité ami­nistrativa, dijan che al ne bastessa niancanò na parifi­cazion di derc di Ladins tles pro­vinzies de Bulsan, Trent y ...
media/k2/galleries/31380/thumbs/Federica_Iellici.jpg
04 de merz 2026

Federica Iellici ne conta da Riyadh

La funzionaria da Moena che laora per l'ONU te la capitala de l'Arabia Saudita é do a viver da vejin i efec del conflit anter Israel/USA e Iran.
La vera anter Israel/USA e Iran à portà i ataches ence te etres Paijes del Medie Orient desche l’Arabia Saudita, olache te la capitala Riyadh l é Federica Iellici del Stupendo da Moena che laora te na Agenzia de l'ONU. L'aon sentuda en mèrtesc bonora, do che per messaje la ne aea scrit che te la net anter lunesc e mèrtesc l era stat tacà l'Ambasciata USA a Riyadh, tel medemo raion diplomatich olache l é ence i cartieres e i ofizies de l'Onu olache la laora.

...
media/k2/galleries/31361/thumbs/prejentazion_liber_Alberta_Busan_Sabina_Willeit.jpg
03 de merz 2026

Emozions ladines tel cher de Busan

La Comunanza e la Consulta Ladina à endrezà la prejentazion de »Stella e la Regina delle Dolomiti« de Alberta Rossi con letures te trei lengac.
No l é stat demò n domarena de letradura, ma na fona imerscion di sensc, chela che l é stat l met de sperimentèr ai 12 de firé te la Sala grana del veie Comun jun Busan. La zità, crousdevia de cultures, à responet con gran entusiasm a la prejentazion de »Stella e la Regina delle Dolomiti«, l’ultima opera de Alberta Rossi publichèda da Valentina Trentini.
La sala era piena de jent, n mosaich de persones che raprejentèa l’ènema trilinguala de noscia provinzia: jent de lengaz ...
media/k2/galleries/31360/thumbs/Paul_Jeffrey_Enrico_Tommasini.jpg
02 de merz 2026

L ‘Baita’ che à portà l jazz te Fascia

Enrico Tommasini, baterist moenat de nonzech, porta inant da 30 egn la rassegna de Ski Jazz.
Se arvejina mèrz, n meis spetà da n muie de pascioné de jazz che te chest temp, oramai da egn, te la valèdes de Fiem e Fascia i à l'ocajion per scutèr de bona musega de calità, tant entorn mesdì enlongia i portoes da schi che sul tèrt domesdì o da sera te paisc e ti teatres. Chest an, defat, l Dolomiti Ski Jazz l é ruà a sia edizion torona numer 30 (na edizion é sutèda per l Covid) e dai 6 ai 15 de mèrz l sporjarà endodanef n program rich e de gran valuta sot la direzion artistica de Enrico ...
media/k2/galleries/31348/thumbs/di_mendranzes_region_sala1.jpg
26 de fauré 2026

Pruma Dì regionèla dedichèda a la mendranzes

Assessor Luca Guglielmi: »Neguna autozelebrazion, ma consaputa e davegnir per ladins, mochegn e zimbres«.
Se à serà su anché a Trent la Pruma Dì regionèla per la Mendranzes linguistiches, portèda dant dal assessor regionèl Luca Guglielmi e endrezèda da la Region Autonoma Trentin-Sudtirol. La scomenzadiva à metù adum istituzions, raprejentanc di istituc culturèi, esperc e testamonesc del mond del sport te n moment de confront sul prejent e sul davegnir de la comunanzes ladina, mòchena e zimbra.
»L zil de chesta pruma Dì regionèla per la mendranzes linguistiches – à sotrissà l assessor ...
media/k2/galleries/31318/thumbs/placat_campagna_Provinzia_terzoi_fi_copia.jpg
25 de fauré 2026

N assegn per l terzo fi

La Provinzia de Trent dèsc n sostegn economich emportant a la families olache nasc l terzo fi che vèl ence per adozions. La domanes dal meis de jugn.
Nasc semper manco fies, no demò te noscia val descheche aon podù documentèr col moviment demografich, ma ence a livel provinzièl e nazionèl. Per ge fèr front al regresc de nascimenc e per didèr do la families la Jonta de la Provinzia de Trent à aproà n intervent struturèl con n assegn de natalità per l terzo fi compagnà da n didament per l’ativazion al lurier de la mères.
Chesta neva mesura é outa a la families che stèsc tel Trentin olache dal prum de jené del 2026 nasc o vegn adotà n terzo fi.
...