- T'es chilò:
- Home
- Atualité
Atualité
03 de fauré 2023
Enes de mujiga da d‘instà 2023: daviertes l’iscrizions online
Nchin ai 28 de fauré iel l mesun de se scrì ite online al'enes de mujiga da d'instà 2023
Sun la plata www.sommermusikwochen.it iel da abiné l program cun duta l'ativiteies che vën pitedes, y l ie nce l mesun de se scrì ite. Plu abenëura che n se scrij ite, y plu puscibltà che l ie de giapé na lerch.
Sun la plata www.sommermusikwochen.it iel da abiné l program cun duta l'ativiteies che vën pitedes, y l ie nce l mesun de se scrì ite. Plu abenëura che n se scrij ite, y plu puscibltà che l ie de giapé na lerch.
03 de fauré 2023
Y sc’i cumpri n auto foradecá?
Garanzia – co fá sce l’auto é gnü cumpré foradecá? Al ó ester n valgünes atenziuns, dij la Zentrala di Consumadus
Le marcé digital di auti de secunda man, cun sües poscibilités de confrunt dles ofertes ince a livel internazional, á n rode tres plü important y fej a na moda che al sides plü saurí y interessant da cumpré n auto foradecá. Ince les regoles anfat che vëgn aplicades sön le marcé unich pó daidé tó la dezijiun da importé n veicul da foradecá. La garanzia legala vëgn por ejëmpl aplicada te döta la UE y pó gní fata avarëi sura le confin fora. Porimpó vál debojëgn, por ci che reverda l’auto, da adoté ...
Le marcé digital di auti de secunda man, cun sües poscibilités de confrunt dles ofertes ince a livel internazional, á n rode tres plü important y fej a na moda che al sides plü saurí y interessant da cumpré n auto foradecá. Ince les regoles anfat che vëgn aplicades sön le marcé unich pó daidé tó la dezijiun da importé n veicul da foradecá. La garanzia legala vëgn por ejëmpl aplicada te döta la UE y pó gní fata avarëi sura le confin fora. Porimpó vál debojëgn, por ci che reverda l’auto, da adoté ...
03 de fauré 2023
Mësa de laur
La premier Meloni á dé le bëgnodü a Kompatscher y Achammer
Inier s’á la premier Meloni tut n’ora de tëmp te Palazzo Chigi por ascuté sö le presidënt dla Provinzia dl Tirol dl Süd Arno Kompatscher y le surastant SVP Philipp Achammer. I temesc plü importanc á atoché la rofata y la valorisaziun dles competënzes autonomistiches dla Provinzia de Balsan, y ince i efec dla Autonomia desferenziada dles Regiuns tla Talia – clamada insciö y atualmënter al ordiin dl de dla gran politica a Roma. Tut pert al’incuntada á ince le minister dl’agricoltlra Francesco ...
Inier s’á la premier Meloni tut n’ora de tëmp te Palazzo Chigi por ascuté sö le presidënt dla Provinzia dl Tirol dl Süd Arno Kompatscher y le surastant SVP Philipp Achammer. I temesc plü importanc á atoché la rofata y la valorisaziun dles competënzes autonomistiches dla Provinzia de Balsan, y ince i efec dla Autonomia desferenziada dles Regiuns tla Talia – clamada insciö y atualmënter al ordiin dl de dla gran politica a Roma. Tut pert al’incuntada á ince le minister dl’agricoltlra Francesco ...
03 de fauré 2023
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 23 de jené iel stat un n ntervënt tla Ladinia per l Aiut Alpin Dolomites, canche la Crëusc Blancia à menà adalerch tla sënta a Puntives n ël de 48 ani cun problems al cuer. L dutor l à stabilisà y l ël ie unì menà cun l joler tl spedel de Bulsan per d’autri ejams.
Ai 24 de jené àn cherdà l Aiut Alpin a San Ciascian per n suspet de ictus, a La Ila per n ël cun problems al cuer y a Badia per n ël de 77 ani cun na sangheda al cë. Duc ie unii menei cun l joler te spedel.
Ai 25 de jené de plu ...
Ai 24 de jené àn cherdà l Aiut Alpin a San Ciascian per n suspet de ictus, a La Ila per n ël cun problems al cuer y a Badia per n ël de 77 ani cun na sangheda al cë. Duc ie unii menei cun l joler te spedel.
Ai 25 de jené de plu ...
02 de fauré 2023
Farina de sauches e schiussènes sora desch
Con la fin de jené la Union Europeèna à autorisà la comerzialisazion de insec e de prodoc con farines. La etichetes sui prodoc cogn esser chières.
Magnèr insec, la neva più comentèda de chisc ultimes tempes, é doventèda realtà. Dai 24 de jené la Union Europeèna à autorisà definitivamenter la comerzialisazion de prodoc con farina de sauch (Acheta Domesticus) e dai 26 de jené l é jit en doura ence l regolament che autorisea la comerzialisazion de la schiussènes de la farina mendra (Alphitobius diaperinus) congelèdes, te pèsta, secèdes e en polver.
L’autorisazion de la Union Europeèna al consum de insec à soscedà desvaliva posizions anter i ...
Magnèr insec, la neva più comentèda de chisc ultimes tempes, é doventèda realtà. Dai 24 de jené la Union Europeèna à autorisà definitivamenter la comerzialisazion de prodoc con farina de sauch (Acheta Domesticus) e dai 26 de jené l é jit en doura ence l regolament che autorisea la comerzialisazion de la schiussènes de la farina mendra (Alphitobius diaperinus) congelèdes, te pèsta, secèdes e en polver.
L’autorisazion de la Union Europeèna al consum de insec à soscedà desvaliva posizions anter i ...
02 de fauré 2023
N no tler ala condonaziun dles multes
La Lege de Bilanz 2023 dla Talia conzed l’eliminaziun dles "carteles" de debit cina 1.000,00 Euro dan ai ënc publics, mo i ënc mëss le dé pro!
N "No" sëch vëgn dala Provinzia por dé pro la straihada di debic cina 1.000,00 Euro por straufunghes y sanziuns ti agn 2000 – 2015. Arno Kompatscher, competënt por les finanzes dla Provinzia, â proponü le "No" dan ala Junta provinziala che â spo confermé.
I dër de credit dla Provinzia, che ne gnará nia condoná dala Provinzia, reverda ince les impostes söi veicui. Aladô dles sciazades dla Repartiziun provinziala dles Finanzes, se roda la zifra adöm cun i fic söi 2,5 miliuns de euro. De chisc vëgn ...
N "No" sëch vëgn dala Provinzia por dé pro la straihada di debic cina 1.000,00 Euro por straufunghes y sanziuns ti agn 2000 – 2015. Arno Kompatscher, competënt por les finanzes dla Provinzia, â proponü le "No" dan ala Junta provinziala che â spo confermé.
I dër de credit dla Provinzia, che ne gnará nia condoná dala Provinzia, reverda ince les impostes söi veicui. Aladô dles sciazades dla Repartiziun provinziala dles Finanzes, se roda la zifra adöm cun i fic söi 2,5 miliuns de euro. De chisc vëgn ...
01 de fauré 2023
Te Fascia na gran operazion antidroga
I Carabinieres de Ciavaleis à documentà anter l 2020 e l 2022 più che mile episodies de spacio. L é stat serà n bar e ordenà 14 mesures cautelères.
I spacèa ti bares e perscin tel bosch per no se fèr veder. I comprèa la droga jun Busan e i la portèa te Fascia, magari compagné dal fi de mendra età.
Les é jites inant per doi egn la enrescides di Carabinieres de Ciavaleis col didament de la Forzes del Orden del teritorie e del Nucelo CC cinofili de Laives per ruèr en mèrtesc ai 31 de jené a la maxi operazion antidroga »Sciamano 2« che l é l seghit de chela envièda via del 2018. Chesta operazion à consentì de troèr fora na rei de spacio ativa ...
I spacèa ti bares e perscin tel bosch per no se fèr veder. I comprèa la droga jun Busan e i la portèa te Fascia, magari compagné dal fi de mendra età.
Les é jites inant per doi egn la enrescides di Carabinieres de Ciavaleis col didament de la Forzes del Orden del teritorie e del Nucelo CC cinofili de Laives per ruèr en mèrtesc ai 31 de jené a la maxi operazion antidroga »Sciamano 2« che l é l seghit de chela envièda via del 2018. Chesta operazion à consentì de troèr fora na rei de spacio ativa ...
01 de fauré 2023
Transdolomites: ge vel investir sul trasport publich
La sociazion, vidèda dal president Massimo Girardi che é stat reconfermà, à chiamà ite la radunanza di sozi per prejentèr la scomenzadives del nef an.
La sociazion Transdolomites à chiamà ite a Cembra ai 18 de jené la radunanza di sozi, n moment emportant per meter dant l’atività fata via per l 2022 e chela en program per chest nef an.
L an tanche passà l é stat rich de evenc e de vèresc inant per chel che vèrda i studies su la ferata. En particolèr chel svizer che à fat na valutazion del coleament anter Trent e Penìa e che é stat prejentà a Ciavaleis ai 28 de november e a Trent ai 29.
»I convegnes endrezé via per l’aisciuda e l uton – à dit l ...
La sociazion Transdolomites à chiamà ite a Cembra ai 18 de jené la radunanza di sozi, n moment emportant per meter dant l’atività fata via per l 2022 e chela en program per chest nef an.
L an tanche passà l é stat rich de evenc e de vèresc inant per chel che vèrda i studies su la ferata. En particolèr chel svizer che à fat na valutazion del coleament anter Trent e Penìa e che é stat prejentà a Ciavaleis ai 28 de november e a Trent ai 29.
»I convegnes endrezé via per l’aisciuda e l uton – à dit l ...
31 de jené 2023
Sorvisc zivil: ince indô iniann 370 posć
La Junta provinziala da Balsan á aproé le plann di sorvisc zivii por le 2023. Ince en chësc ann él indô a desposiziun 150 posć tl sorvisc zivil provinzial, 100 tl sorvisc sozial provinzial y 120 por ativités acompagnatores ales vacanzes dla jonëza
Jogn y manco jogn á ince tl 2023 la poscibilité da fá sorvisc volontars. La Junta provinziala á aproé les desposiziuns basa por i sorvisc zivii de chësc ann.
Sorvisc zivil volontar
Por n post söi 150 posć a desposiziun tl sorvisc zivil provinzial pó se candidé tl ann 2023/24 jogn y jones dai 18 ai 28 agn. Le sorvisc pó doré dai 8 ai 12 mëisc. I volontars pëia do na recompensaziun por les spëises de 450,00 euro. I ciamps d’aziun vá dal sozio-sanitar al sozial, y arjunj ince le laur cun la jonëza, ...
Jogn y manco jogn á ince tl 2023 la poscibilité da fá sorvisc volontars. La Junta provinziala á aproé les desposiziuns basa por i sorvisc zivii de chësc ann.
Sorvisc zivil volontar
Por n post söi 150 posć a desposiziun tl sorvisc zivil provinzial pó se candidé tl ann 2023/24 jogn y jones dai 18 ai 28 agn. Le sorvisc pó doré dai 8 ai 12 mëisc. I volontars pëia do na recompensaziun por les spëises de 450,00 euro. I ciamps d’aziun vá dal sozio-sanitar al sozial, y arjunj ince le laur cun la jonëza, ...
30 de jené 2023
Scianores, sis de lëgn, mürs a sëch...
La Provinzia da Balsan á indô daurí les domandes por ciafé contribuc por la costruziun y le ressanamënt de componëntes dla architetöra tipica y dla contrada de munt
Les domandes do contribut por la conservaziun dla contrada – desche ara á inom ofizialmënter – ti laurs y ti ogëc sides ti raiuns sconá co fora de chisc, á da gní dades jö dal 1. de forá inant cina ai 30 d’aurí 2023, te vigni caje denanche mëte man i laurs y ma plü tla forma eletronica söi sic ofiziai de myCIVIS (cun SPID o tres cherta d’identité eletronica CIE).
Informaziuns aladô dá l’Ofize provinzial por le teritore y la contrada a Balsan, tel. 0471 417792 / 417871, e-mail: ...
Les domandes do contribut por la conservaziun dla contrada – desche ara á inom ofizialmënter – ti laurs y ti ogëc sides ti raiuns sconá co fora de chisc, á da gní dades jö dal 1. de forá inant cina ai 30 d’aurí 2023, te vigni caje denanche mëte man i laurs y ma plü tla forma eletronica söi sic ofiziai de myCIVIS (cun SPID o tres cherta d’identité eletronica CIE).
Informaziuns aladô dá l’Ofize provinzial por le teritore y la contrada a Balsan, tel. 0471 417792 / 417871, e-mail: ...
29 de jené 2023
300.000,00 euro por studié i chefri dla scorza
Le zënter de competënza dla sanité dles plantes al’Université da Balsan y Eurac Research descür la suraviënza dl arlogn (chefer dla scorza), por ciafé sö conescënzes ütles nöies. La Provinzia da Balsan sostëgn i stüdi por ciafé respostes ütles
Ci sort de nemisc podess pa avëi l’arlogn dla scorza plü danus por i pecios te Südtirol, por le combate y le smendrí? Te chësta domanda ó sëgn la Provinzia daidé do cun n bel contribut, por salvé – ci che vá ciamó – di lëgns te nüsc bosc.
Al é sigü che al é tla natöra tiers che vá porsura al chefer dla scorza, chisc podess ester na sort de öspes y ince pathogens (microorganisms) che an podess zidlé te nüsc bosc. Al vëgn baié de antagonisć biologics, cun chi che an fej bele na bona esperiënza ...
Ci sort de nemisc podess pa avëi l’arlogn dla scorza plü danus por i pecios te Südtirol, por le combate y le smendrí? Te chësta domanda ó sëgn la Provinzia daidé do cun n bel contribut, por salvé – ci che vá ciamó – di lëgns te nüsc bosc.
Al é sigü che al é tla natöra tiers che vá porsura al chefer dla scorza, chisc podess ester na sort de öspes y ince pathogens (microorganisms) che an podess zidlé te nüsc bosc. Al vëgn baié de antagonisć biologics, cun chi che an fej bele na bona esperiënza ...
29 de jené 2023
Vangele dla Domënia
4. Domënia ia por l’ann A, ai 29 de jená 2023
Dal Vangele do San Mateo 5, 1 – 12a
Te chël tëmp, canche Gejú odô le gröm de jënt, él jü sön na munt. Al s’á senté jö, y sü discepui ti é jüs pormez. Spo ál metü man da baié y i istruî. Al á dit: »Beac, chi che é püri dan da Idî; deache de d’ëi é le rëgn dl cil. Beac, chi che plüra; deache ai gnará consolá. Beac, chi che é saurisc; deache ai arpará la tera. Beac, chi che á fan y sëi do la iustizia; deache ai gnará pascentá. Beac, i misericordiusc; deache ai ciafará misericordia. Beac, chi ...
Dal Vangele do San Mateo 5, 1 – 12a
Te chël tëmp, canche Gejú odô le gröm de jënt, él jü sön na munt. Al s’á senté jö, y sü discepui ti é jüs pormez. Spo ál metü man da baié y i istruî. Al á dit: »Beac, chi che é püri dan da Idî; deache de d’ëi é le rëgn dl cil. Beac, chi che plüra; deache ai gnará consolá. Beac, chi che é saurisc; deache ai arpará la tera. Beac, chi che á fan y sëi do la iustizia; deache ai gnará pascentá. Beac, i misericordiusc; deache ai ciafará misericordia. Beac, chi ...
27 de jené 2023
Marcé dai ennoms
Comentar de pruma
A pert che canche i jên a scora nes gnêl dit che i ennoms de porsones, ciases, strades, posć y ciütés... ne fóssera nia jüda da translaté te d’atri lingac, ai é da sorantó originai, desche ai é gnüs sö y corsciüs aladô dles condiziuns y carateristiches dal terac, dla contrada y gonot da ennoms de porsones y families. Y sën án tal marketing modern dal turism datrai l’impresciun che chi co laora fora i conzec con ennoms y loghi ne ái nia motü averda assá a scora, zonza ne vára nia da ...
A pert che canche i jên a scora nes gnêl dit che i ennoms de porsones, ciases, strades, posć y ciütés... ne fóssera nia jüda da translaté te d’atri lingac, ai é da sorantó originai, desche ai é gnüs sö y corsciüs aladô dles condiziuns y carateristiches dal terac, dla contrada y gonot da ennoms de porsones y families. Y sën án tal marketing modern dal turism datrai l’impresciun che chi co laora fora i conzec con ennoms y loghi ne ái nia motü averda assá a scora, zonza ne vára nia da ...
26 de jené 2023
»Da ladina, son amò più stolza«
Brunamaria Dal Lago Veneri l’à ciapà l recognosciment de zitadina de Busan del 2022.
Brunamaria Dal Lago Veneri l é la zitadina de Busan del an 2022. La é stata premièda en jebia ai 19 de jené al Circolo Cittadino dal ombolt Renzo Caramaschi e dal president del Zircol Elmar Pichler Rolle. L é na bela neva che se à slarià fora sobito ence te Fascia olache Brunamaria é n muie cognosciuda no demò per si libres ma ence percheche l’à sia cèsa a Larcioné olache la stèsc duc i egn d’istà. Scritora, tradutora, antropologa e poeta, l’à scrit passa 50 libres de conties, lejendes, ...
Brunamaria Dal Lago Veneri l é la zitadina de Busan del an 2022. La é stata premièda en jebia ai 19 de jené al Circolo Cittadino dal ombolt Renzo Caramaschi e dal president del Zircol Elmar Pichler Rolle. L é na bela neva che se à slarià fora sobito ence te Fascia olache Brunamaria é n muie cognosciuda no demò per si libres ma ence percheche l’à sia cèsa a Larcioné olache la stèsc duc i egn d’istà. Scritora, tradutora, antropologa e poeta, l’à scrit passa 50 libres de conties, lejendes, ...
26 de jené 2023
Incö a Picolin
Lies y artisć pó dé jö incö, jöbia ai 26 de jená 2023, dales 17:00 ales 18:30 tl Zënter pedagogich a Picolin les domandes do contribuc por l’ativité culturala ordinara
Insëra é les domandes gnüdes tutes sö a Urtijëi, incö él la poscibilité da les dé jö a Picolin, danter les 17:00 y les 18:30 tl Zënter pedagogich (ex ciasa de palsa).
Les domandes pó sambëgn nce gní menades cina ai 31 de jené per posta o pec ala Provinzia Autonoma de Balsan-Südtirol, Ufize Cultura ladina y Junëza (18.2), Str. Binder/Bottai 29, 39100 Balsan (culturayintendenzaladina@pec. prov.bz.it).
I formulars é da abiné sön la plata internet http://www.provinzia. ...
Insëra é les domandes gnüdes tutes sö a Urtijëi, incö él la poscibilité da les dé jö a Picolin, danter les 17:00 y les 18:30 tl Zënter pedagogich (ex ciasa de palsa).
Les domandes pó sambëgn nce gní menades cina ai 31 de jené per posta o pec ala Provinzia Autonoma de Balsan-Südtirol, Ufize Cultura ladina y Junëza (18.2), Str. Binder/Bottai 29, 39100 Balsan (culturayintendenzaladina@pec. prov.bz.it).
I formulars é da abiné sön la plata internet http://www.provinzia. ...
26 de jené 2023
Na picia botëga por vigni paisc
La Provinzia á alzé le contribut por mené de pices botëghes (cun n faturat mesan anual IVA nia sura 450.000,00 Euro) da 9.000,00/10.000,00 a 11.000,00/12.000,00 Euro
La jënt ti pici paisc olache al n’é plü degöna botëga dl patüc da vigni de mëss jí ti paisc maius a cumpré ite. Dal ann 2014 incá mëna do la Provinzia finanziariamënter la daurida de botëghes ti pici posć olache al abitëia almanco 150 porsones. Les botëghes vënn produc de pröm debujëgn y dla vita cuotidiana, y á ince na gran valüta por che porsones röies adöm, se vëighes indô y s’la cuntes. Le contribut é gnü alzé; sce al vëgn venü dlungia ai alimentars standard, ince produc locai y garantí ...
La jënt ti pici paisc olache al n’é plü degöna botëga dl patüc da vigni de mëss jí ti paisc maius a cumpré ite. Dal ann 2014 incá mëna do la Provinzia finanziariamënter la daurida de botëghes ti pici posć olache al abitëia almanco 150 porsones. Les botëghes vënn produc de pröm debujëgn y dla vita cuotidiana, y á ince na gran valüta por che porsones röies adöm, se vëighes indô y s’la cuntes. Le contribut é gnü alzé; sce al vëgn venü dlungia ai alimentars standard, ince produc locai y garantí ...
24 de jené 2023
Da insnöt inant "pumpes chítes"
Insnöt, ai 24 de jená, cina dodoman, ai 26 de jená 2023, fajará gran pert di gesturs dles fossenares tla Talia scioper
Les organisaziuns di gesturs dles fossenares te döta la Talia á cherdé da fá scioper dai 24 da sëra ai 26 de jená 2023 da sëra.
Ince les fossenares söles autostrades y i sorvisc automatics (self-services) fej pert dl’architada dl laur, por protesté cuntra la dezijiun dl Govern talian da ti comané ai gesturs dles pumpes dal benzin, gasöre y gas da taché fora dlungia a sü prisc ince le prisc mesan atual tal Talia. Cun informé i cliënc söl prisc mesan nazional se tëm i gesturs da critiches "che ne ...
Les organisaziuns di gesturs dles fossenares te döta la Talia á cherdé da fá scioper dai 24 da sëra ai 26 de jená 2023 da sëra.
Ince les fossenares söles autostrades y i sorvisc automatics (self-services) fej pert dl’architada dl laur, por protesté cuntra la dezijiun dl Govern talian da ti comané ai gesturs dles pumpes dal benzin, gasöre y gas da taché fora dlungia a sü prisc ince le prisc mesan atual tal Talia. Cun informé i cliënc söl prisc mesan nazional se tëm i gesturs da critiches "che ne ...
22 de jené 2023
La Conferenza à aproà i contribuc de la PAT
Te na curta scontrèda online ladins, mochegn e zimbres à dat l parer sui intervenc per l’editoria e l’informazion e su la spartijon del Fondo per la mendranzes de la PAT per l an 2023.
La é stata dassen curta chest’outa la Conferenza de la mendranzes, endrezèda online en lunesc ai 16 de jené. I raprejentanc istituzionèi e culturèi de la comunanza mochena, zimbra e ladina é stac chiamé ite dal Servije mendranzes de la Provinzia de Trent per dèr l parer, che l é de obligh, sui intervenc per l’editoria e l’informazion e su la spartijon del Fondo per la mendranzes de la PAT per l an 2023.
Do l salut de la dirigenta del Servije Giuliana Cristoforetti, l é stat l assessor a la ...
La é stata dassen curta chest’outa la Conferenza de la mendranzes, endrezèda online en lunesc ai 16 de jené. I raprejentanc istituzionèi e culturèi de la comunanza mochena, zimbra e ladina é stac chiamé ite dal Servije mendranzes de la Provinzia de Trent per dèr l parer, che l é de obligh, sui intervenc per l’editoria e l’informazion e su la spartijon del Fondo per la mendranzes de la PAT per l an 2023.
Do l salut de la dirigenta del Servije Giuliana Cristoforetti, l é stat l assessor a la ...
22 de jené 2023
Unité di cristiagn: incuntada ecumenica a Porsenú
L’Edema ecumenica internazionala de oraziun por l’unité di cristiagn se desfira ann por ann dai 18 ai 25 de jená. Ara dess reuní i credënc de confesciuns desferëntes por perié deboriada por l’unité di cristiagn. Do les incuntades stades a Balsan y Maran, él ciamó söl program l’incuntada di 24 de jená a Porsenú
"Fajede de bëgn, chiride la iustizia!" (Isaia 1,17) é le tema dla Edema de oraziun 2023. Tla Diozeja de Balsan–Porsenú tólera ite trëi incuntades, l’ultima a Porsenú ai 24 de jená tla dlijia de ploania de San Michîl.
"L'ecumenism n’é nia n afar che perd, mo n davagn por trames les perts", sotrissëia le referënt diozejan por l’ecumenism Gioele Salvaterra, degan a Maran, che se aoda na 'despaziënza sana' tl ecumenism y sotrissëia che al ne se trata nia prioritariamënter da baié ma dles desferënzes ...
"Fajede de bëgn, chiride la iustizia!" (Isaia 1,17) é le tema dla Edema de oraziun 2023. Tla Diozeja de Balsan–Porsenú tólera ite trëi incuntades, l’ultima a Porsenú ai 24 de jená tla dlijia de ploania de San Michîl.
"L'ecumenism n’é nia n afar che perd, mo n davagn por trames les perts", sotrissëia le referënt diozejan por l’ecumenism Gioele Salvaterra, degan a Maran, che se aoda na 'despaziënza sana' tl ecumenism y sotrissëia che al ne se trata nia prioritariamënter da baié ma dles desferënzes ...
