- T'es chilò:
- Home
- Atualité
Atualité
19 de otober 2024
Bulsan enconta la Ladinia
Ince tl 2024 él gnü a s’al dé le proiet "Bulsan enconta la Ladinia" tles scores nia ladines da Balsan, cun na gran adejiun ales ativités proponüdes por ti porté pormez la cultura y le lingaz ladin ai scolars y ales scolares dales scores elementares cina ales scores altes dl Comun da Balsan
Al proiet, che vëgn metü a jí dala Consulta Ladina dl Comun da Balsan en colaboraziun cun le Comun da Balsan, l’Intendënza ladina cun le Ciamp pedagogich, le Museum Ladin Ciastel de Tor, le Museum de Gherdëina, le Museum Ladin de Fascia y la Comunanza ladina da Balsan, á tut pert passa 600 scolars y scolares, che á imparé a conësce deplü aspec dla cultura, dl lingaz ladin y ciamps desvalis dla realté ladina sciöche realté de mendranza te Südtirol.
Le proiet é metü adöm da döes perts, de chëres ...
Al proiet, che vëgn metü a jí dala Consulta Ladina dl Comun da Balsan en colaboraziun cun le Comun da Balsan, l’Intendënza ladina cun le Ciamp pedagogich, le Museum Ladin Ciastel de Tor, le Museum de Gherdëina, le Museum Ladin de Fascia y la Comunanza ladina da Balsan, á tut pert passa 600 scolars y scolares, che á imparé a conësce deplü aspec dla cultura, dl lingaz ladin y ciamps desvalis dla realté ladina sciöche realté de mendranza te Südtirol.
Le proiet é metü adöm da döes perts, de chëres ...
18 de otober 2024
Comentar de Pruma
Model nü de cuartiers
de Iaco Rigo
La Provinzia da Balsan incünda n model nü por che la jënt dl Südtirol, dantadöt la classa de bëgnester mesan, röies pro n so cuartier. Mené do dess l’efet dla deliberaziun nöia dla Junta provinziala da en mertesc passé, dantadöt che jënt cumpres (y ne toles nia ma en afit) le cuartier de chësc model. Le model ciara fora naota bun tla teoria, coche al funzionará tla pratica á da dí ince sce al é bëgn patruns de grunc privac interessá al deal cun la coletivité, y ci ...
de Iaco Rigo
La Provinzia da Balsan incünda n model nü por che la jënt dl Südtirol, dantadöt la classa de bëgnester mesan, röies pro n so cuartier. Mené do dess l’efet dla deliberaziun nöia dla Junta provinziala da en mertesc passé, dantadöt che jënt cumpres (y ne toles nia ma en afit) le cuartier de chësc model. Le model ciara fora naota bun tla teoria, coche al funzionará tla pratica á da dí ince sce al é bëgn patruns de grunc privac interessá al deal cun la coletivité, y ci ...
14 de otober 2024
Per se fèr ite e miorèr col ladin
La Scola de Fascia e l Comun General laora adum per fèr crescer la cognoscenza e la doura del ladin, travers e corsc e i ejames de lengaz. L é ora de se scriver ite.
La Scola Ladina de Fascia met a jir i corsc de lengaz ladin per duc chi che vel entener, rejonèr, scriver e lejer per lengaz de mendranza. Vegn proponet 3 corsc, aldò di livie de zertificazion europeèna QCER A2, B1 e B2, che vegn metui a jir aló dal Liceo scientifich a Sèn Jan, te Strada de Pra del Monech, se vegn arjont l numer minimal de scric ite.Per informazions e enscinuazions ge vel se oujer a la Scola Ladina de Fascia, al dr Gianluca Formisano, tel. 0462 760340, mail ...
La Scola Ladina de Fascia met a jir i corsc de lengaz ladin per duc chi che vel entener, rejonèr, scriver e lejer per lengaz de mendranza. Vegn proponet 3 corsc, aldò di livie de zertificazion europeèna QCER A2, B1 e B2, che vegn metui a jir aló dal Liceo scientifich a Sèn Jan, te Strada de Pra del Monech, se vegn arjont l numer minimal de scric ite.Per informazions e enscinuazions ge vel se oujer a la Scola Ladina de Fascia, al dr Gianluca Formisano, tel. 0462 760340, mail ...
11 de otober 2024
Dolomia 2024: l testamonech ai joegn
I Ciamorces de Fascia à endrezà te Gardecia la tradizionèla scontrèda di alpinisć. Do la raides sa mont l é stat n moment de confront sun co arvejinèr la neva generazions a la mont.
N bel grop de alpinisć, menacrepes e socoridores de la Dolomites, da chi più de età a chi più joegn, se à troà en sabeda ai 5 de otober te Gardecia per la scontrèda Dolomia 2024. L era la 17^ edizion de chest event che vegn endrezà a roda ogne an da n grop e te n post desferent. Chest’outa l endrez l é stat tout su dal grop di Ciamorces de Fascia che à envià duc no demò a se troèr a fèr na raida sa mont ma ence a n moment de debatit e de confront sun n argoment che ge stèsc n muie a cher: co ...
N bel grop de alpinisć, menacrepes e socoridores de la Dolomites, da chi più de età a chi più joegn, se à troà en sabeda ai 5 de otober te Gardecia per la scontrèda Dolomia 2024. L era la 17^ edizion de chest event che vegn endrezà a roda ogne an da n grop e te n post desferent. Chest’outa l endrez l é stat tout su dal grop di Ciamorces de Fascia che à envià duc no demò a se troèr a fèr na raida sa mont ma ence a n moment de debatit e de confront sun n argoment che ge stèsc n muie a cher: co ...
11 de otober 2024
L ors, l film e... Sèn Francesch
Comentar de pruma
Ai 4 de otober, dì de Sèn Francesch, sul 3° canal RAI l é jit fora »Pericolosamente vicini« de Andreas Pichler, tel medemo dì chest film é stat premià al concors internazionèl per produzions radiotelevisives Prix Italia desche mior ‘Tv Documentary’.
L’opera de Pichler met dant l problem de la convivenza anter omegn e orsc e de la gestion del projet che del 1999 à endò portà tel Trentin chesta gran bestia a risech de estinzion. Te 25 egn i pec orsc porté i é doventé passa 100, te n ...
Ai 4 de otober, dì de Sèn Francesch, sul 3° canal RAI l é jit fora »Pericolosamente vicini« de Andreas Pichler, tel medemo dì chest film é stat premià al concors internazionèl per produzions radiotelevisives Prix Italia desche mior ‘Tv Documentary’.
L’opera de Pichler met dant l problem de la convivenza anter omegn e orsc e de la gestion del projet che del 1999 à endò portà tel Trentin chesta gran bestia a risech de estinzion. Te 25 egn i pec orsc porté i é doventé passa 100, te n ...
05 de otober 2024
Ence l’architetura à si lengac
Con l architet Alberto Winterle da Pera, diretor responsabol de la revista ‘Turris Babel’ e stat ence president del Orden di Architec del Trentin, aon rejonà de mont, refuges, projec de frabica e restruturazion e auter.
L é dut dedicà al davegnir de la mont, l ultim numer de ‘Turris Babel’, revista de la Fondazion Architetura del Sudtirol, na publicazion che à beleche 40 egn e tel temp la é doventada semper più rica e struturada, la vegn fora cater oute al an desche revista monografica con na tiratura de zirca 3000 copie e la rua a duc i architec de la provinzia de Busan e ai aboné ence fora provinzia, a le istituzion e referenc de dut l Sudtirol ma ence te biblioteche e zentres de l’architetura de duta la ...
L é dut dedicà al davegnir de la mont, l ultim numer de ‘Turris Babel’, revista de la Fondazion Architetura del Sudtirol, na publicazion che à beleche 40 egn e tel temp la é doventada semper più rica e struturada, la vegn fora cater oute al an desche revista monografica con na tiratura de zirca 3000 copie e la rua a duc i architec de la provinzia de Busan e ai aboné ence fora provinzia, a le istituzion e referenc de dut l Sudtirol ma ence te biblioteche e zentres de l’architetura de duta la ...
04 de otober 2024
Socoridores adum tel sport e tel recort
A Ciampedel l é stat endrezà la 1^ edizion de Ladinia Cup, garejèda per socoridores de la valèdes ladines, Memorial Gino Comelli. Martin Dejori da Gherdena l é ruà più en aut, l trofeo a squadres é jit a Fascia.
Na bela giornèda, freida da doman ma con n bel soreie domesdì, à envià n muie de jent a jir a se goder en sabeda ai 28 de setember l spetacol de la pruma edizion de la Ladinia Cup.
L’idea de na competizion de rampinèda sportiva resservèda ai socoridores de duta la valèdes ladines śirèa da n trat te la Stazion de Socors da Mont Auta Fascia. Chest an l’à troà sia rejon più auta, tel recort de Gino Comelli, che ne à lascià chest meis de messèl e l era stat per n muie de egn capostazion te la Val de ...
Na bela giornèda, freida da doman ma con n bel soreie domesdì, à envià n muie de jent a jir a se goder en sabeda ai 28 de setember l spetacol de la pruma edizion de la Ladinia Cup.
L’idea de na competizion de rampinèda sportiva resservèda ai socoridores de duta la valèdes ladines śirèa da n trat te la Stazion de Socors da Mont Auta Fascia. Chest an l’à troà sia rejon più auta, tel recort de Gino Comelli, che ne à lascià chest meis de messèl e l era stat per n muie de egn capostazion te la Val de ...
04 de otober 2024
»Al ne costará mine l’America!«
Comentar de pruma
Che le mit dl’America á raisc dër sotes desmostra ince le ciant popolar talian »Mamma mia dammi 100 lire che in America voglio andar…«. Chësta melodia é nasciüda ti agn dla gran pecügna dl 1800, canche tröc meridionai taliagn é emigrá tl’America dl nord, deperpo che chi dl nord dla Talia preferî l’America dl süd por ti sciampé ala meseria foscia. Da inlaota incá á döt le continënt american n lian cun l’Europa y particolarmënter cun la Talia. (Comentar de Erwin Frenes)
De plu tla edizion ...
Che le mit dl’America á raisc dër sotes desmostra ince le ciant popolar talian »Mamma mia dammi 100 lire che in America voglio andar…«. Chësta melodia é nasciüda ti agn dla gran pecügna dl 1800, canche tröc meridionai taliagn é emigrá tl’America dl nord, deperpo che chi dl nord dla Talia preferî l’America dl süd por ti sciampé ala meseria foscia. Da inlaota incá á döt le continënt american n lian cun l’Europa y particolarmënter cun la Talia. (Comentar de Erwin Frenes)
De plu tla edizion ...
30 de setember 2024
Na sfilza de material didatich nü
Schedes de letöra, unités didatiches nöies y cartelins por la scritöra lëdia. Te Sëlva y a San Martin de Tor él gnü presenté n gröm de material didatich nü por ladin
"Laurun deboriada", por tigní sö nosc bel lingaz ladin: chësc é l’invit che le Ciamp pedagogich, sot ala direziun de Maria Kostner, i á mené fora al personal insegnant y ales mitans y ai mituns dles scores primares ladines, meton a desposiziun na sfilza de materiai didatics nüs, che é gnüs presentá chisc dis a Sëlva y a San Martin de Tor.
Ara se trata de bëgn 16 unités didatiches che se desfarenziëia danter trëi liví de dificolté. Dötes adöm é liades sot al titul "Laurun deboriada" y trata ...
"Laurun deboriada", por tigní sö nosc bel lingaz ladin: chësc é l’invit che le Ciamp pedagogich, sot ala direziun de Maria Kostner, i á mené fora al personal insegnant y ales mitans y ai mituns dles scores primares ladines, meton a desposiziun na sfilza de materiai didatics nüs, che é gnüs presentá chisc dis a Sëlva y a San Martin de Tor.
Ara se trata de bëgn 16 unités didatiches che se desfarenziëia danter trëi liví de dificolté. Dötes adöm é liades sot al titul "Laurun deboriada" y trata ...
29 de setember 2024
Dlijia y comunité: la forza dla belëza
Reflesciuns de siur Sepl Granruaz. Ultima pert
Ti agn Setanta êl gnü sö te Südtirol n prigo nü y nia aspeté. Al se slariâ fora la dependënza dales droghes y al ê tres plü jogn che tomâ ite tla tënora. Le prou don Giancarlo Bertagnolli s’â perié decá dal Vësco Gargitter la inciaria da podëi se dediché deplëgn ai drogá. Al â porchël metü sö l’assoziaziun "La strada – Der Weg", olache ël y so team â pié a man le problem cun gran coraje.
Por imparé a conësce metodes efiziëntes de tratamënt, ê don Giancarlo rodé por döta la Talia. A Firenze â ...
Ti agn Setanta êl gnü sö te Südtirol n prigo nü y nia aspeté. Al se slariâ fora la dependënza dales droghes y al ê tres plü jogn che tomâ ite tla tënora. Le prou don Giancarlo Bertagnolli s’â perié decá dal Vësco Gargitter la inciaria da podëi se dediché deplëgn ai drogá. Al â porchël metü sö l’assoziaziun "La strada – Der Weg", olache ël y so team â pié a man le problem cun gran coraje.
Por imparé a conësce metodes efiziëntes de tratamënt, ê don Giancarlo rodé por döta la Talia. A Firenze â ...
28 de setember 2024
Adencontra al davegnì: inaugureda la Facolté de Enjignaria nueva
La unibz é tres plu davejin a les imprejes y la enrescida. Tl NOI Techpark de Bulsan él vegnù daurì ofizialmenter la Facolté de Enjignaria nueva, che met azenc sun automazion, robotica y inteligenza artifiziala
Ai 19 de setember él vegnù inauguré, deberieda con passa 200 ghesć, la Facolté de Enjignaria nueva dla unibz. Al se deura enscì n capitul nuef tl ciamp dla inovazion dl Südtirol. I cursc de laurea metarà al zenter la robotica, l’automazion y la inteligenza artifiziala. Tl NOI Techpark de Bulsan à bele giaté si daciasa 70 imprejes, 30 start–ups, deplù istituc de enrescida y federazions economiches. Segn vegnel laprò 800 studenc y la "comunité" dl NOI Techpark cumpeda enscì passa 2.400 persones.
...
Ai 19 de setember él vegnù inauguré, deberieda con passa 200 ghesć, la Facolté de Enjignaria nueva dla unibz. Al se deura enscì n capitul nuef tl ciamp dla inovazion dl Südtirol. I cursc de laurea metarà al zenter la robotica, l’automazion y la inteligenza artifiziala. Tl NOI Techpark de Bulsan à bele giaté si daciasa 70 imprejes, 30 start–ups, deplù istituc de enrescida y federazions economiches. Segn vegnel laprò 800 studenc y la "comunité" dl NOI Techpark cumpeda enscì passa 2.400 persones.
...
27 de setember 2024
Varianta de Cianacei-Ciampedel, se pel tachèr ite
Te Comun de Cianacei l president de la Provinzia de Trent Maurizio Fugatti à fat a saer che se pel pontèr via con la projetazion dal cost de 140 mile euro.
L iter per la projetazion de la circonvalazion de Cianacei-Ciampedel pel scomenzèr. L l à fat a saer l president de la Provinzia de Trent Maurizio Fugatti en mèrtesc ai 17 de setember te na scontrèda con i ombolc de Cianacei Giovanni Bernard e de Ciampedel Ivo Bernard. Te sala de Consei de Comun de Cianacei l era ence l procurador del Comun General Giuseppe Detomas, l conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi e i conseieres de la doi aministrazions.
L president Fugatti e l comissèr straordenèr ...
L iter per la projetazion de la circonvalazion de Cianacei-Ciampedel pel scomenzèr. L l à fat a saer l president de la Provinzia de Trent Maurizio Fugatti en mèrtesc ai 17 de setember te na scontrèda con i ombolc de Cianacei Giovanni Bernard e de Ciampedel Ivo Bernard. Te sala de Consei de Comun de Cianacei l era ence l procurador del Comun General Giuseppe Detomas, l conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi e i conseieres de la doi aministrazions.
L president Fugatti e l comissèr straordenèr ...
27 de setember 2024
Comentar de Pruma
In bira veritas: »Oktoberfest«de Iaco Rigo
Borjú y gola por l’Oktoberfest a Minca/München, la maiú festa dal monn. Mo oramai ne mësson nia plü jí cina Minca, »Oktoberfest« él en pü’ endlunch, te ciütés y cianees privates. Porchël danfora: na viva a na festa co é gnüda copiada y mët man da tó ete cinamai les festes y segres popolares tlo y enló. Ma che tan saurí n’él nia da »copié« l’Oktoberfest, al ne basta nia na bandira dai corusc bavareji blanch y bröm, y na bira con en per de liagnes blances…
Nia da crëie olache l’Oktoberfest é ...
Borjú y gola por l’Oktoberfest a Minca/München, la maiú festa dal monn. Mo oramai ne mësson nia plü jí cina Minca, »Oktoberfest« él en pü’ endlunch, te ciütés y cianees privates. Porchël danfora: na viva a na festa co é gnüda copiada y mët man da tó ete cinamai les festes y segres popolares tlo y enló. Ma che tan saurí n’él nia da »copié« l’Oktoberfest, al ne basta nia na bandira dai corusc bavareji blanch y bröm, y na bira con en per de liagnes blances…
Nia da crëie olache l’Oktoberfest é ...
26 de setember 2024
Ejercitazions per la defendura de la diga de Fedaa
Passa 600 militères se à arcedà jai piesc de la Marmolèda con la neva tecnologies e sistemes che é stac moscé ence al Minister de la Defendura Crosetto. Lamentanzes da man di ghesć per la strèda serèda e per l diviet de sgolèr coi parapenc.
Se à serà su en mercol ai 18 de setember l’ejercitazion »Stella Alpina 24« che à vedù se arcedèr per passa doi setemènes, sun Fedaa jai piesc de la Marmolèda, più che 600 militères del Eserzit talian di Reparc spezialisé. En chel dì l Minister de la Defendura Guido Crosetto (l era stat anunzià ence la prejenza del president de la Republica Sergio Mattarella ma al ultim la é stata tirèda en do, ndr) l à tout pèrt a l’ativitèdes, l se à out ai omegn e la femenes protagonisć de la ejercitazion e l ...
Se à serà su en mercol ai 18 de setember l’ejercitazion »Stella Alpina 24« che à vedù se arcedèr per passa doi setemènes, sun Fedaa jai piesc de la Marmolèda, più che 600 militères del Eserzit talian di Reparc spezialisé. En chel dì l Minister de la Defendura Guido Crosetto (l era stat anunzià ence la prejenza del president de la Republica Sergio Mattarella ma al ultim la é stata tirèda en do, ndr) l à tout pèrt a l’ativitèdes, l se à out ai omegn e la femenes protagonisć de la ejercitazion e l ...
25 de setember 2024
Daurida la edema culturala a Maran
En sabeda ai 21 de setëmber él gnü inauguré la "Edema culturala", tl museum Villa Freischütz a Maran. Na edema organisada dal Istitut Ladin "Micurá de Rü", adöm al Museum Ladin
L’intenziun dl’edema é da porté la realté ladina fora de nostes valades, mostran y cuntan aspec desvalies dla cultura, te chësc caje tres l’ert, la musiga, la leteratöra y les liëndes dles Dolomites.
Da odëi él na mostra de Markus Vallazza, che presënta na seleziun de dessëgns dl artist fora dal ziclus "Les ëres de Fanis", te chël che Vallazza depënj y interpretëia la mitologia dles Dolomites che l’á influenzé, afasciné y fat crësce la fantasia da pice insö. Ince l’urt dla Villa Freischütz ...
L’intenziun dl’edema é da porté la realté ladina fora de nostes valades, mostran y cuntan aspec desvalies dla cultura, te chësc caje tres l’ert, la musiga, la leteratöra y les liëndes dles Dolomites.
Da odëi él na mostra de Markus Vallazza, che presënta na seleziun de dessëgns dl artist fora dal ziclus "Les ëres de Fanis", te chël che Vallazza depënj y interpretëia la mitologia dles Dolomites che l’á influenzé, afasciné y fat crësce la fantasia da pice insö. Ince l’urt dla Villa Freischütz ...
23 de setember 2024
Ladinia Cup per recordèr Gino Comelli
Ai 28 de setember te la ADEL de Ciampedel per endrez de la Stazion de Socors da Mont Auta Fascia sarà la garejèda de rampinèda sportiva di socoridores de la valèdes ladines, 1° Memorial Gino Comelli.
L era da n trat che la Stazion de Socors da mont Auta Fascia pissèa che fossa stat bel meter a jir na garejèda de rampinèda sportiva anter i socoridores de la valèdes ladines. Chest an zacan la é jita fata e ai 28 de setember l zenter de Ischia a Ciampedel e la strutura de rampinèda ADEL vegnarà viventé da la pruma edizion de chest bel event sportif ladin, che l é endrezà apontin dal Socors Auta Fascia adum col Fascia Climbing e l CNSAS (Corp Nazionèl de Socors Alpin e Speleologich) provinzièl, ...
L era da n trat che la Stazion de Socors da mont Auta Fascia pissèa che fossa stat bel meter a jir na garejèda de rampinèda sportiva anter i socoridores de la valèdes ladines. Chest an zacan la é jita fata e ai 28 de setember l zenter de Ischia a Ciampedel e la strutura de rampinèda ADEL vegnarà viventé da la pruma edizion de chest bel event sportif ladin, che l é endrezà apontin dal Socors Auta Fascia adum col Fascia Climbing e l CNSAS (Corp Nazionèl de Socors Alpin e Speleologich) provinzièl, ...
21 de setember 2024
L’èrt no à da esser bela
Utere: l’ultima provocazion de Claus Soraperra à portà te Museo Ladin na performance, n catalogh e n debatit col professor, espert e critich d’èrt contemporana Ernesto Francalanci.
»Claus per me l é ‘L Artist’, l é te mie cher e per chest son stolza de fèr chesta mia pruma prejentazion ofiziala proprio con el«. Chesta la paroles de la presidenta del Istitut Cultural Ladin Tea Dezulian, che en vender ai 13 de setember, regolèda col guant tradizionèl ‘a l’antica’ che fajea n bel contrast te chel contest de èrt contemporana, l’à orì la seconda pèrt de ‘Utere’. N inom con dopie, o fosc ence triple segnificat, che l artist da Cianacei à cernù per sie event artistich ...
»Claus per me l é ‘L Artist’, l é te mie cher e per chest son stolza de fèr chesta mia pruma prejentazion ofiziala proprio con el«. Chesta la paroles de la presidenta del Istitut Cultural Ladin Tea Dezulian, che en vender ai 13 de setember, regolèda col guant tradizionèl ‘a l’antica’ che fajea n bel contrast te chel contest de èrt contemporana, l’à orì la seconda pèrt de ‘Utere’. N inom con dopie, o fosc ence triple segnificat, che l artist da Cianacei à cernù per sie event artistich ...
20 de setember 2024
80 agn söla goba di 8.000
Comentar de pruma
Al é manajadus turistics che dij che Reinhold Messner é le miú reclam internazional che Südtirol y les Dolomites á. Dlungia al gran Reinhold Messner unse d’atri calibers conesciüs, p.ej. Giorgio Moroder, o Gilbert Prousch, o ince n titul mondial Unesco, les Dolomites. Reinhold Messner á complí zacan n de i 80 agn. Y al tin pro da alzé fora che al é »mez ladin« por mirit de so nene y süa la dla linia materna: so nene gnô da Col de Santa Lizia, la la da Antermëia. Fones n’é ...
Al é manajadus turistics che dij che Reinhold Messner é le miú reclam internazional che Südtirol y les Dolomites á. Dlungia al gran Reinhold Messner unse d’atri calibers conesciüs, p.ej. Giorgio Moroder, o Gilbert Prousch, o ince n titul mondial Unesco, les Dolomites. Reinhold Messner á complí zacan n de i 80 agn. Y al tin pro da alzé fora che al é »mez ladin« por mirit de so nene y süa la dla linia materna: so nene gnô da Col de Santa Lizia, la la da Antermëia. Fones n’é ...
19 de setember 2024
Cui schi dai 30 de novëmber
Le comprensor dl Dolomiti Superski s’arjigna ala sajun numera 50, cun valgönes novités
Sëgn che les temperatöres vëgn plü frësches, vá le pinsier ince plan plan cuntra l’invern. Por le comprensor dl Dolomiti Superski sarál la sajun dai schi numera 50, che dess pié ia ofizialmënter ai 30 de novëmber. En chël de dess daurí tla Ladinia i pröms lifc dl comprensor da Cortina d’Ampëz y chël de Plan de Corones. Cun i 5 de dezëmber él preodü da daurí ince ti atri raiuns, sciöche Alta Badia, Gherdëna-Munt de Suc y Fascia-Ciareja. La sajun jará spo inant le plü dî a Cortina, cina al 1. de ...
Sëgn che les temperatöres vëgn plü frësches, vá le pinsier ince plan plan cuntra l’invern. Por le comprensor dl Dolomiti Superski sarál la sajun dai schi numera 50, che dess pié ia ofizialmënter ai 30 de novëmber. En chël de dess daurí tla Ladinia i pröms lifc dl comprensor da Cortina d’Ampëz y chël de Plan de Corones. Cun i 5 de dezëmber él preodü da daurí ince ti atri raiuns, sciöche Alta Badia, Gherdëna-Munt de Suc y Fascia-Ciareja. La sajun jará spo inant le plü dî a Cortina, cina al 1. de ...
