Atualité


16 de agost 2022
Ajenda de dert: L derit de critica del lurierant
Te sia rubrica su La Usc nr 31 l avocato Andy Rossi ne rejona de na costion dassen enteressanta.
L lurierant pelel semper criticar so dator de lurier? Colugn él i limic al derit de critica del lurierant? Colune él le conseguenze?
Chesta outa jon tel ciamp del derit del lurier, n setor che veit da na man l lurierant e da l’autra l dator de lurier. Oget de aprofondiment l é l derit de critica del lurierant envers chi che ge dasc lurier. Te la pruma part vegnarà tratà del derit de critica e de sie fondament. Te la seconda jiron a veder le condizion e i limic elaboré dai giudizi per l ...
L lurierant pelel semper criticar so dator de lurier? Colugn él i limic al derit de critica del lurierant? Colune él le conseguenze?
Chesta outa jon tel ciamp del derit del lurier, n setor che veit da na man l lurierant e da l’autra l dator de lurier. Oget de aprofondiment l é l derit de critica del lurierant envers chi che ge dasc lurier. Te la pruma part vegnarà tratà del derit de critica e de sie fondament. Te la seconda jiron a veder le condizion e i limic elaboré dai giudizi per l ...


16 de agost 2022
Forum Alpbach tla merscia dla sanité
Ai 21 de agost él indô le gran de por döt Triol, al mët man le forum internazional de Alpbach cun la "Jornada dl Tirol"
Plü co 4000 porsones vá anualmënter al Forum Europeich de Alpbach. En chësc ann vá le forum internazional dai 21 d’agost ai 2 de setëmber 2022. Le pröm de é tradizionalmënter chël dediché al Tirol y ala Euregiun Triol, chësc é la domënia ai 21 d’agost 2022, dales 10:45 inant, tl Congress Center Alpbach, salf Herz-Kremenak.
Le tema dla Jornada de Tirol é en chësc ann la sanité ti aspec plü ampli.
Tratan le De dl Tirol él ince la surandada dl Pest dla Euregiun Tirol por inrescidus jogn y le Pest ...
Plü co 4000 porsones vá anualmënter al Forum Europeich de Alpbach. En chësc ann vá le forum internazional dai 21 d’agost ai 2 de setëmber 2022. Le pröm de é tradizionalmënter chël dediché al Tirol y ala Euregiun Triol, chësc é la domënia ai 21 d’agost 2022, dales 10:45 inant, tl Congress Center Alpbach, salf Herz-Kremenak.
Le tema dla Jornada de Tirol é en chësc ann la sanité ti aspec plü ampli.
Tratan le De dl Tirol él ince la surandada dl Pest dla Euregiun Tirol por inrescidus jogn y le Pest ...


15 de agost 2022
I ciüfs de Santa Maria
Na tradiziun via ince tla Val Badia: En Santa Maria Assunta vëgnel porté ciüfs y erbes a benedí. La festa á ciafé ince l’inom "Santa Maria dal Ciüf"
L’organisaziun dles patrones de Südtirol cun süa presidënta Antonia Egger Mair recorda tres indô che les usanzes sciöche chëra da porté le cëst a benedí fej pert de nosta cultura, é n referimënt important y nes unësc.
Ince indô incö éra tan inant, che ëres y patrones y ince families arjigna le cëst y le porta a benedí te paisc. Te nüsc tëmps nia saurisc vál ciamó plü debojëgn da mostré les tradiziuns che porta adöm la jënt. Lapró é le cëst dles flus y erbes pert dla ciasa y stala, les armagnes y ...
L’organisaziun dles patrones de Südtirol cun süa presidënta Antonia Egger Mair recorda tres indô che les usanzes sciöche chëra da porté le cëst a benedí fej pert de nosta cultura, é n referimënt important y nes unësc.
Ince indô incö éra tan inant, che ëres y patrones y ince families arjigna le cëst y le porta a benedí te paisc. Te nüsc tëmps nia saurisc vál ciamó plü debojëgn da mostré les tradiziuns che porta adöm la jënt. Lapró é le cëst dles flus y erbes pert dla ciasa y stala, les armagnes y ...


12 de agost 2022
Trëi aconsiadus nüs por le Museum provinzial de Franzensfest
Tl ex fort militar eson tl laur da realisé la documentaziun y mostra söla storia plü jona de Südtirol. Tl consëi scientifich él gnü cherdé sëgn ciamó i esperc Andrea Di Michele, Hans Heiss y Martha Stocker
La fortëza da Franzensfest deventará n comples museal söla storia plü nöia dl teritore südtirolesc, dal 1800 a nüsc dis. La Junta provinziala á bele la fin dl ann passé aproé le proiet por la costruziun de n museum provinzial dediché ala storia plü jona de Südtirol.
Ai 9 d’agost 2022 á la Junta provinziala fat fora da aplié le comité scientifich por la realisaziun dantadöt dl contignü che dess ciafé lerch.
"I storics contemporans Andrea Di Michele, Hans Heiss y Martha Stocker ...
La fortëza da Franzensfest deventará n comples museal söla storia plü nöia dl teritore südtirolesc, dal 1800 a nüsc dis. La Junta provinziala á bele la fin dl ann passé aproé le proiet por la costruziun de n museum provinzial dediché ala storia plü jona de Südtirol.
Ai 9 d’agost 2022 á la Junta provinziala fat fora da aplié le comité scientifich por la realisaziun dantadöt dl contignü che dess ciafé lerch.
"I storics contemporans Andrea Di Michele, Hans Heiss y Martha Stocker ...


12 de agost 2022
»Politiches« dla roda
Comentar de Pruma
Zacan n de ái odü te plü posć te Südtirol y tl Trentin strades dla roda en ur’ dles strades statales, sambëgn asfaltades sciöche i badioc che á ion la roda da strada se damana. I me ponsâ: ne jissera davëi nia da lauré fora n conzet valorus por i trus y les strades dla roda tla Val Badia, impede jí a asfalté trus vedli adorá da agn dala jënt, families y apascioná de spaziers idilics tla natöra? (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
Zacan n de ái odü te plü posć te Südtirol y tl Trentin strades dla roda en ur’ dles strades statales, sambëgn asfaltades sciöche i badioc che á ion la roda da strada se damana. I me ponsâ: ne jissera davëi nia da lauré fora n conzet valorus por i trus y les strades dla roda tla Val Badia, impede jí a asfalté trus vedli adorá da agn dala jënt, families y apascioná de spaziers idilics tla natöra? (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
11 de agost 2022
»Basta« cun les telefonades de retlam
Dai 27 de messé inant pón scrí ite debann le numer de fonin al »Registro pubblico delle opposizioni«, ci che dess porté pro da bloché les telefonades de telemarketing nia dejidrades
Che ne conësc pa nia la situaziun che an ciafa sön le fonin tres indô telefonades da »call center« o da roboc automatics che ó te cacé sö contrac de vigni sort y corú? Sëgn él la poscibilité da limité o forsc tó demez daldöt chësta groaria.
Deplù te la edizion dl 5 de agost.
Che ne conësc pa nia la situaziun che an ciafa sön le fonin tres indô telefonades da »call center« o da roboc automatics che ó te cacé sö contrac de vigni sort y corú? Sëgn él la poscibilité da limité o forsc tó demez daldöt chësta groaria.
Deplù te la edizion dl 5 de agost.


10 de agost 2022
Studënc:tes ciafa "spënores"
Fajan la scora de infermieristica "fhg Tirol" a Desproch
L’aministraziun provinziala mëna do le stüde de infermieristica por avëi n de assá infermiers:res. Sëgn ciafa studënc:tes de Südtirol che vá ala "Gesundheitshochschule" a Desproch ince spënores (na soma de obuls por les ores de frecuënza dl praticantat).
Les "spënores" pó pié do vignun:öna che á n post de stüde finanzié y se obliëia da lauré do le stüde por almanco trëi agn tl Sorvisc sanitar publich o convenzioné cun la Provinzia o na residënza por porsones atenpades anter cin’ agn dal ...
L’aministraziun provinziala mëna do le stüde de infermieristica por avëi n de assá infermiers:res. Sëgn ciafa studënc:tes de Südtirol che vá ala "Gesundheitshochschule" a Desproch ince spënores (na soma de obuls por les ores de frecuënza dl praticantat).
Les "spënores" pó pié do vignun:öna che á n post de stüde finanzié y se obliëia da lauré do le stüde por almanco trëi agn tl Sorvisc sanitar publich o convenzioné cun la Provinzia o na residënza por porsones atenpades anter cin’ agn dal ...


09 de agost 2022
Mobilité eletrica por l’Aziënda Sanitara de Südtirol
I pröms 23 auti eletrics por la Sabes é gnüs
"I fajun n dër vare dl vers dla sconanza dl clima", insciö le diretur general Florian Zerzer en gaujiun dla fornidöra di 23 auti dla sort Twingo dla marca Renault dan otedé.
Por chisc pröms auti eletrics dla Sabes él gnü arjigné staziuns da ciarié pro l’Ospedal da Balsan, preodü él de chëstes staziuns ince tles maius filiales distretuales dla Sabes y tla sënta nöia dla Sabes tla strada Edison. I auti nüs röia n pü’ sura döt Südtirol, ai é adatá por percursc plülere cörc.
L’assistënza ...
"I fajun n dër vare dl vers dla sconanza dl clima", insciö le diretur general Florian Zerzer en gaujiun dla fornidöra di 23 auti dla sort Twingo dla marca Renault dan otedé.
Por chisc pröms auti eletrics dla Sabes él gnü arjigné staziuns da ciarié pro l’Ospedal da Balsan, preodü él de chëstes staziuns ince tles maius filiales distretuales dla Sabes y tla sënta nöia dla Sabes tla strada Edison. I auti nüs röia n pü’ sura döt Südtirol, ai é adatá por percursc plülere cörc.
L’assistënza ...


07 de agost 2022
Alpins: da 150 egn en vera e en pèsc
A Moena l é stat endrezà na dì per recordèr l cedean, per capir miec l dram de la Gran Vera sorafora i confins con la Mostra te Navalge e per arvejinèr i più picoi ai temes de la segureza.
En vender ai 29 de messèl dedant dal teater de Navalge se à binà autoritèdes ziviles e melitères per n moment ofizial de comemorazion. L event é nasciù tel chèder del 150° cedean del Corp di Alpins, che vegn recordà fora per chest an con desvaliva scomenzadives.
L apuntament de Moena à vedù tor pèrt esponenc de l’aministrazion del Comun e ofiziai del Eserzit, ma ence n bel grop de bec. L event defat é stat endrezà da Giusy Furlanetto, che da 5 egn la é responsabola del zenter Fiabilandia ...
En vender ai 29 de messèl dedant dal teater de Navalge se à binà autoritèdes ziviles e melitères per n moment ofizial de comemorazion. L event é nasciù tel chèder del 150° cedean del Corp di Alpins, che vegn recordà fora per chest an con desvaliva scomenzadives.
L apuntament de Moena à vedù tor pèrt esponenc de l’aministrazion del Comun e ofiziai del Eserzit, ma ence n bel grop de bec. L event defat é stat endrezà da Giusy Furlanetto, che da 5 egn la é responsabola del zenter Fiabilandia ...
06 de agost 2022
Comentar de pruma
La lisirëza dl esterde Iaco Rigo
Chëres y chi che pó vá sëgn en vacanza... o jon demez o stan chiló por jí sö por munt o pro n lech adinfrësch. Al é les edemes de feragost, canche bele i romans (chi plü alaingrana) stô sö cun i afars y s'la dê plü bona co zënza. Vacanza messasson avëi plü gonot, i mini: plü dî vacanza, chës döes–trëi edemes al ann, almanco chi dui iadi al ann. Por destaché dal laur y dai crüzi da vigni de, por trá ite n pü' de aria nöia, por passé val' serada zënza messëi ciaré ...
Chëres y chi che pó vá sëgn en vacanza... o jon demez o stan chiló por jí sö por munt o pro n lech adinfrësch. Al é les edemes de feragost, canche bele i romans (chi plü alaingrana) stô sö cun i afars y s'la dê plü bona co zënza. Vacanza messasson avëi plü gonot, i mini: plü dî vacanza, chës döes–trëi edemes al ann, almanco chi dui iadi al ann. Por destaché dal laur y dai crüzi da vigni de, por trá ite n pü' de aria nöia, por passé val' serada zënza messëi ciaré ...


06 de agost 2022
Metes e smolinamenc te Fascia
La situazion va envers la normalità de gra al gran lurier de Studafech e Protezion ziìvila.
La é do a jir pian pian de retorn envers la normalità la situazion te Fascia, de gra al gran lurier che da angern domesdì à empegnà i Studafech de duta la val, l socors, la aministrazions de Sèn Jan e Mazin e volontères e duc i setores de la Protezion zivila del Trentin. A ic va l develpai gran de sentadins e ghesć.
Amò ansera l é stat endrezà l passaje per arsegurèr l coleament te val a Mazin e Fontanac, duran ence l troi per la rodes e va inant l lurier per poder orir deldut la strèda.
Te la ...
La é do a jir pian pian de retorn envers la normalità la situazion te Fascia, de gra al gran lurier che da angern domesdì à empegnà i Studafech de duta la val, l socors, la aministrazions de Sèn Jan e Mazin e volontères e duc i setores de la Protezion zivila del Trentin. A ic va l develpai gran de sentadins e ghesć.
Amò ansera l é stat endrezà l passaje per arsegurèr l coleament te val a Mazin e Fontanac, duran ence l troi per la rodes e va inant l lurier per poder orir deldut la strèda.
Te la ...


05 de agost 2022
Ne à lascià la Veronica del Gabana
Sor del Canori e femena de Luigi Piccoliori, la se à destudà jun Busan a la bela età de 99 egn do se aer dat ju per na vita te l’èrt e te la letradura e la cultura ladina.
Ansera, a la bela età de 99 egn, se à destudà te sia cèsa de Busan Veronica Zanoner del Gabana da Moena maridèda Piccoliori, mère del dotor Giuliano, medico te Gherdena.
Veronica l é stat una de la fegures de maor emportanza tel moviment de renascenza culturèla de la jent ladina da do la seconda vera en co. L’aessa compì i cent egn ai prumes de dezember.
Te sia longia e percacenta vita l’à dat n contribut de aut livel tant tel ciamp de la letradura che te l’èrt fegurativa. N muie ...
Ansera, a la bela età de 99 egn, se à destudà te sia cèsa de Busan Veronica Zanoner del Gabana da Moena maridèda Piccoliori, mère del dotor Giuliano, medico te Gherdena.
Veronica l é stat una de la fegures de maor emportanza tel moviment de renascenza culturèla de la jent ladina da do la seconda vera en co. L’aessa compì i cent egn ai prumes de dezember.
Te sia longia e percacenta vita l’à dat n contribut de aut livel tant tel ciamp de la letradura che te l’èrt fegurativa. N muie ...


05 de agost 2022
N recort personal dl linguist y professur Luca Serianni
Al é mort en jöbia ai 21 de messé, do n valgügn dis de coma, a gauja de n inzidënt tragich sön strada. Luca Serianni, un di linguisć plü aprijá a livel talian y conesciü sura i confins nazionai, â te plü ocajiuns colaboré ince cun l’Istitut Ladin Micurá de Rü. N recort de so studënt Carlo Suani
Te chësc articul oressi porté dant n valgügn recorc personai de mi professur, y alzé fora le raport daldöt particolar che Serianni – o Luca, por chi che á albü la fortüna da le conësce damí – â albü cun tröc de sü ex studënc y studëntes, chi che l’á sëgn dër mancia, dantadöt por süa umanité fina y sensibla, süa grandiscima desponibilité y so savëi academich che n’â nia confins.
Le fat che cinamai le Presidënt dla Republica, Sergio Mattarella, sides jü tl’Université La Sapienza, olache le scrin é ...
Te chësc articul oressi porté dant n valgügn recorc personai de mi professur, y alzé fora le raport daldöt particolar che Serianni – o Luca, por chi che á albü la fortüna da le conësce damí – â albü cun tröc de sü ex studënc y studëntes, chi che l’á sëgn dër mancia, dantadöt por süa umanité fina y sensibla, süa grandiscima desponibilité y so savëi academich che n’â nia confins.
Le fat che cinamai le Presidënt dla Republica, Sergio Mattarella, sides jü tl’Université La Sapienza, olache le scrin é ...


04 de agost 2022
Da Cianacei a Samarcanda con Vecchioni
Gran gaissa e partezipazion te Fascia per l conzert del ciantautor de nonzech, che à compagnà l publich anter paroles e musega te sie ‘L’Infinito Tour’.
Catercent persones, dutes cheles che podea vegnir loghèdes ju te condizions otimales tel ciamp sportif de Cianacei, se à emprevalù en domenia ai 31 de messèl de la bela ocajion sporta dal paisc ai ghesć e a sia jent, ruèda dassen en gran numer da duta Fascia, de scutèr l conzert de Roberto Vecchioni.
Te la cornisc da marevea del Gran Vernel l é stat Michela Marangoni de la sociazion Antermoa, che la se cruzia de la direzion artistica di evenc te la Val de Sora, a orir la sera endrezèda adum ...
Catercent persones, dutes cheles che podea vegnir loghèdes ju te condizions otimales tel ciamp sportif de Cianacei, se à emprevalù en domenia ai 31 de messèl de la bela ocajion sporta dal paisc ai ghesć e a sia jent, ruèda dassen en gran numer da duta Fascia, de scutèr l conzert de Roberto Vecchioni.
Te la cornisc da marevea del Gran Vernel l é stat Michela Marangoni de la sociazion Antermoa, che la se cruzia de la direzion artistica di evenc te la Val de Sora, a orir la sera endrezèda adum ...


04 de agost 2022
La Talia ales urnes ai 25 de setëmber 2022
Por lité le Parlamënt nü, smendrí de n terzo respet al atual
Do che Draghi y so govern á messü odëi ite da ne avëi nia plü crëta assá danter partis y personalisms por jí inant cun so mandat, jarunse ales lites antizipades (bëgn ma 5 mëisc denanche al foss sté la fin naturala dla legislatöra atuala).
Le premier Draghi y so govern desfira inant ativité de aministraziun corënta, che n’é nia de pücia valüta: al vëgn tut dezijiuns importantes dantadöt por i efec dla crisa economica y soziala, por l’aumënt dla inflaziun che é gaujada dantadöt dai aumënc di ...
Do che Draghi y so govern á messü odëi ite da ne avëi nia plü crëta assá danter partis y personalisms por jí inant cun so mandat, jarunse ales lites antizipades (bëgn ma 5 mëisc denanche al foss sté la fin naturala dla legislatöra atuala).
Le premier Draghi y so govern desfira inant ativité de aministraziun corënta, che n’é nia de pücia valüta: al vëgn tut dezijiuns importantes dantadöt por i efec dla crisa economica y soziala, por l’aumënt dla inflaziun che é gaujada dantadöt dai aumënc di ...


03 de agost 2022
La »Stettiner Hütte« é nöia
La ütia vedla gestida dal AVS ê gnüda desdrüta da na lovina ai 24 de messé 2014, dui agn á doré i laurs. Cosć totai: 6,20 miliuns de euro
La Stettiner Hütte (»Rifugio Petrarca all’Altissima« por la tradiziun taliana y le CAI laota) é tl Parch Natural dles munts de Texel danter la val da Pfelder y la val de Fosses, nia dalunc da Maran. La Provinzia á fat sö la ütia danü, ti á dé n aspet geometrich che recorda la pera döra dles munts danter Passeier y Schnals. En domënia ai 24 de messé 2022 él rové por l’ocajiun dla daurida tla ütia de Stettin le presidënt dla Provinzia Arno Kompatscher, l’assessur al frabiché fora de tera y al ...
La Stettiner Hütte (»Rifugio Petrarca all’Altissima« por la tradiziun taliana y le CAI laota) é tl Parch Natural dles munts de Texel danter la val da Pfelder y la val de Fosses, nia dalunc da Maran. La Provinzia á fat sö la ütia danü, ti á dé n aspet geometrich che recorda la pera döra dles munts danter Passeier y Schnals. En domënia ai 24 de messé 2022 él rové por l’ocajiun dla daurida tla ütia de Stettin le presidënt dla Provinzia Arno Kompatscher, l’assessur al frabiché fora de tera y al ...


03 de agost 2022
Söi fostüs dl Ursus ladinicus
Le Ciamp Pedagogich á metü a jí n curs de formaziun por insegnantes y insegnanc n pü’ atramënter
Ara se trata de na vijita cun acompagnadú tl ander dles laurs de Conturines Por düc y dötes é la jita stada na bona ocajiun por ciafé de vigni sort d’informaziuns en cunt dla geologia y dla storia de nosc raiun, mo sambëgn ince por fá movimënt y sozialisé. En mercui, ai 27 de messé, s’á n bel numer de insegnanc y insegnantes che insëgna tles scores dla Val Badia y Gherdëna incunté ite dala "Capanna Alpina" a San Ciascian por se mëte spo sön tru y jí a esploré l’ander tan conesciü. Ai y ...
Ara se trata de na vijita cun acompagnadú tl ander dles laurs de Conturines Por düc y dötes é la jita stada na bona ocajiun por ciafé de vigni sort d’informaziuns en cunt dla geologia y dla storia de nosc raiun, mo sambëgn ince por fá movimënt y sozialisé. En mercui, ai 27 de messé, s’á n bel numer de insegnanc y insegnantes che insëgna tles scores dla Val Badia y Gherdëna incunté ite dala "Capanna Alpina" a San Ciascian por se mëte spo sön tru y jí a esploré l’ander tan conesciü. Ai y ...


02 de agost 2022
N studie sul guant e sia storia
A Pardac l é stat prejentà na publicazion sul guant tradizional de la jent de Fiem che moscia valivanzes con chel de Fascia.
»L guant tradizional no l é demò na roba folcloristica da se meter per evenc e festes, ma soraldut n element de identificazion con l teritorie de partegnuda, l é emportant donca che l ge vae do a regoles ben prezises. Na persona che porta stolza l guant de sie teritorie l é la mior ambasciadora. L medemo ruol che fèsc i frabicac e l lengaz, testamonesc de n mond che no cognon lascèr jir do brea ju.«
Chesta paroles, che fèsc entener benon l segnificat e la valuta del guant tradizional per ogne ...
»L guant tradizional no l é demò na roba folcloristica da se meter per evenc e festes, ma soraldut n element de identificazion con l teritorie de partegnuda, l é emportant donca che l ge vae do a regoles ben prezises. Na persona che porta stolza l guant de sie teritorie l é la mior ambasciadora. L medemo ruol che fèsc i frabicac e l lengaz, testamonesc de n mond che no cognon lascèr jir do brea ju.«
Chesta paroles, che fèsc entener benon l segnificat e la valuta del guant tradizional per ogne ...