- T'es chilò:
- Home
- Atualité
Atualité
22 de otober 2021
Partënza dla Copa dl Monn, cun domandes
Comentar de pruma
Sölden, plü avisa le dlaciá dl Rettenbach, se conforta ales döes prömes gares de Copa dl Monn de schi alpin, chësta findledema (cun n slalom lerch por les ëres y n slalom lerch por i ëi). Dlungia ala novité por les bones condiziuns dla nëi, ci che garantësc che les döes gares gnará fates, n'él n'atra: la Swiss-Ski (federaziun svizra) á anunzié zacan n de che dötes les gares de Copa dl Monn (nia ma chëres de schi alpin, mo ince de paslunch, brëia, skicross, freestyle y telemark) sön ...
Sölden, plü avisa le dlaciá dl Rettenbach, se conforta ales döes prömes gares de Copa dl Monn de schi alpin, chësta findledema (cun n slalom lerch por les ëres y n slalom lerch por i ëi). Dlungia ala novité por les bones condiziuns dla nëi, ci che garantësc che les döes gares gnará fates, n'él n'atra: la Swiss-Ski (federaziun svizra) á anunzié zacan n de che dötes les gares de Copa dl Monn (nia ma chëres de schi alpin, mo ince de paslunch, brëia, skicross, freestyle y telemark) sön ...
21 de otober 2021
N dilan per les 8.000 adejions
Tratant che i "Me plej" dla plata "La Usc di Ladins" sun Facebook s’avijineia ai 8.000, ciafa bele passa 8.000 nosc posts da lieje
Tres plu persones é interessedes a les notizies cuotidianes che les redazioons de La Usc di Ladins met su di per di. Zacan n di onse abiné la bela stazion dles 8.000 adejions, tosc aronse ence i 8.000 "me plej". Al é de beles zifres, che demostra l’atualité che l servisc de La Usc di Ladins á, n servisc fat daldut de notizies scrites per ladin, te dutes les variantes y per dutes les Ladines y duc i Ladins.
Iolan, dilan, giulan, de gra, telpai, gramarzé!
La redazion
Tres plu persones é interessedes a les notizies cuotidianes che les redazioons de La Usc di Ladins met su di per di. Zacan n di onse abiné la bela stazion dles 8.000 adejions, tosc aronse ence i 8.000 "me plej". Al é de beles zifres, che demostra l’atualité che l servisc de La Usc di Ladins á, n servisc fat daldut de notizies scrites per ladin, te dutes les variantes y per dutes les Ladines y duc i Ladins.
Iolan, dilan, giulan, de gra, telpai, gramarzé!
La redazion
20 de otober 2021
L Festival de la repartenza
Passa 250 gregn campions del sport é rué a Trent per la 4^ edizion del Festival nasciù da la cordanza anter Gazzetta dello Sport e Trentin Marketing.
Se à serà su con n suzess straordenèr la 4^ edizion del Festival del Sport, stata a Trent dai 7 ai 10 de otober, con mile e mile jent che à tout pèrt ai 115 evenc sul program e animà la strèdes e la piazes de la zità de Trent. Passa 250 gregn campions del sport à contà sie »attimo vincente« tedant a n publich zacan en prejenza e che dalbon à sprizenà contenteza e gaissa a i veder dal vif. L’endesfida, nasciuda acà cater egn da la cordanza anter Gazzetta dello Sport e Trentin Marketing e ...
Se à serà su con n suzess straordenèr la 4^ edizion del Festival del Sport, stata a Trent dai 7 ai 10 de otober, con mile e mile jent che à tout pèrt ai 115 evenc sul program e animà la strèdes e la piazes de la zità de Trent. Passa 250 gregn campions del sport à contà sie »attimo vincente« tedant a n publich zacan en prejenza e che dalbon à sprizenà contenteza e gaissa a i veder dal vif. L’endesfida, nasciuda acà cater egn da la cordanza anter Gazzetta dello Sport e Trentin Marketing e ...
17 de otober 2021
Lumes resa per l ben de la eles
Otober l é l meis dedicà a la campagna de informazion e sensibilisazion su la prevenzion de la femenes contra l tumor al piet. La Conseiera de Procura del CGF Mirella Florian envia duta la eles a tor pèrt.
Chisc dis ence fora per nesc paijes, te vèlch piaz o dedant a la Cèses de Comun o a etres frabicac publics, se pel veder da sera la lumes de color resa e segnes de chest color. Che velel dir? L color resa l é stat cernù per simbolisèr la campagna de informazion e sensibilisazion su la prevenzion de la femenes contra l tumor al piet. Se trata de na azion de gran emportanza ajache con mingol de atenzion a tor sù la indicazions de la Azienda Sanitèra se pel smendrèr de n muie l pericol per la ...
Chisc dis ence fora per nesc paijes, te vèlch piaz o dedant a la Cèses de Comun o a etres frabicac publics, se pel veder da sera la lumes de color resa e segnes de chest color. Che velel dir? L color resa l é stat cernù per simbolisèr la campagna de informazion e sensibilisazion su la prevenzion de la femenes contra l tumor al piet. Se trata de na azion de gran emportanza ajache con mingol de atenzion a tor sù la indicazions de la Azienda Sanitèra se pel smendrèr de n muie l pericol per la ...
16 de otober 2021
Ai diesc agn "Festival dla jonëza dl’Euregio"
Por le diejim iade s’á induné a Steinach al Prener 30 jogn dl Tirol, Südtirol y Trentin por conësce damí l’Euregio. Ince trëi jogn dles scores altes dles valades ladines á tut pert.
Sot al moto “costruí deboriada la regiun europeica” á l’Euregio Tirol-Südtirol-Trentin metü a jí le Festival di jogn dai 22 ai 25 de setëmber a Steinach al Prener. Na bela ocajiun por i studënc da imparé a conësce jogn dla medema eté dles atres regiuns, da se baraté fora opiniuns y dantadöt da conësce damí le teritore olache i viun y la storia che i partiun adöm.
Tratan chisc dis unse albü la poscibilité da imparé tröp söi trëi raiuns. Te workshops cun esperc dl ciamp dl’economia, dla ...
Sot al moto “costruí deboriada la regiun europeica” á l’Euregio Tirol-Südtirol-Trentin metü a jí le Festival di jogn dai 22 ai 25 de setëmber a Steinach al Prener. Na bela ocajiun por i studënc da imparé a conësce jogn dla medema eté dles atres regiuns, da se baraté fora opiniuns y dantadöt da conësce damí le teritore olache i viun y la storia che i partiun adöm.
Tratan chisc dis unse albü la poscibilité da imparé tröp söi trëi raiuns. Te workshops cun esperc dl ciamp dl’economia, dla ...
15 de otober 2021
Margherita Detomas tel prestigious Istitut del Brasil
La giornalista fascèna de la RAI Ladinia de Busan l é la pruma persona de nazionalità talièna a vegnir touta ite anter i sozi del Instituto Histórico e Geográfico de São Paolo.
L é da n muie de egn che la giornalista ladina Margherita Detomas é leèda con n fil strent al Brasil. Sun chesta tera, su l’Amazonia e en particolèr sul Mato Grosso, l’à portà inant studies e enrescides per chierir de fèr lum su la storia del esplorador Percy H. Fawcett, desvanì tel Mato Grosso del 1925, na storia che Detomas à studià do aer cognosciùù de persona l nez de Fawcett, Timothy Paterson.
Jan do per egn e egn a chesta enrescides a la fin del 2019 l à ence publicà n liber ...
L é da n muie de egn che la giornalista ladina Margherita Detomas é leèda con n fil strent al Brasil. Sun chesta tera, su l’Amazonia e en particolèr sul Mato Grosso, l’à portà inant studies e enrescides per chierir de fèr lum su la storia del esplorador Percy H. Fawcett, desvanì tel Mato Grosso del 1925, na storia che Detomas à studià do aer cognosciùù de persona l nez de Fawcett, Timothy Paterson.
Jan do per egn e egn a chesta enrescides a la fin del 2019 l à ence publicà n liber ...
15 de otober 2021
Adejiun ala rëi europeica dla biodiversité
Kompatscher: "I dun n segnal tler por la sconanza de plantes y tiers
L’adejiun dla Provinzia de Balsan ala rëi europeica che tol ite 25 Statesc vá d’öga por concretisé proiec y iniziatives a bëgn dla biodiversité. La Provinzia laora deboriada ala Eurac Research, la Laimburg y le Museum dla Natöra y l’Uni da Balsan. Cina ai 30 de novëmber 2021 pól gní presenté propostes de proiet ala Provinzia tres le EPSS. Por chësc fin á la Provinzia stanzié sëgn mez miliun de euro.
L’adejiun dla Provinzia de Balsan ala rëi europeica che tol ite 25 Statesc vá d’öga por concretisé proiec y iniziatives a bëgn dla biodiversité. La Provinzia laora deboriada ala Eurac Research, la Laimburg y le Museum dla Natöra y l’Uni da Balsan. Cina ai 30 de novëmber 2021 pól gní presenté propostes de proiet ala Provinzia tres le EPSS. Por chësc fin á la Provinzia stanzié sëgn mez miliun de euro.
15 de otober 2021
Pass vërt
Comentar de pruma
Incö vá en forza le dovëi dl pass vërt tla Talia por le monn dl laur, tl publich y tl privat. Le pass vërt ciafa un/öna cun la variora, cun n test ofizial o cun la varijiun dala infeziun Covid–19. Le Stat Talian é rigorus de chësc vers, trö' deplü co por tó ejëmpl gran pert di Länder tla Germania. Zënza pass vërt ne fejon plü feter nia tla Talia, por avëi na vita normala convëgnel sambëgn... I »no vax« che n'ó dlungia ala variora gnanca se lascé fá vigni secundo de le test antigenich ...
Incö vá en forza le dovëi dl pass vërt tla Talia por le monn dl laur, tl publich y tl privat. Le pass vërt ciafa un/öna cun la variora, cun n test ofizial o cun la varijiun dala infeziun Covid–19. Le Stat Talian é rigorus de chësc vers, trö' deplü co por tó ejëmpl gran pert di Länder tla Germania. Zënza pass vërt ne fejon plü feter nia tla Talia, por avëi na vita normala convëgnel sambëgn... I »no vax« che n'ó dlungia ala variora gnanca se lascé fá vigni secundo de le test antigenich ...
13 de otober 2021
Transdolomites chiama, l minister Giovannini respon
Massimo Girardi ge à manà na letra a Enrico Giovannini, minister de la infrastrutures e de la mobilità sostegnibola su la costion de la ferata e de na neva mobilità te la Dolomites.
Ai prumes de setember l president de la sociazion Transdolomites Massimo Girardi ge à manà na letra al minister de la infrastrutures e de la mobilità sostegnibola Enrico Giovannini en cont de la ferata e de na neva mobilità te la Dolomites.
La reflescions proponetes tel document les à uzà l’atenzion su la streches de ferata che tel raion dolomitich é states desmetudes do la seconda vera. Desmiscions che à roinà l met de ruèr te la destinazions turistiches tras la ferata – disc Girardi - coscì i ...
Ai prumes de setember l president de la sociazion Transdolomites Massimo Girardi ge à manà na letra al minister de la infrastrutures e de la mobilità sostegnibola Enrico Giovannini en cont de la ferata e de na neva mobilità te la Dolomites.
La reflescions proponetes tel document les à uzà l’atenzion su la streches de ferata che tel raion dolomitich é states desmetudes do la seconda vera. Desmiscions che à roinà l met de ruèr te la destinazions turistiches tras la ferata – disc Girardi - coscì i ...
13 de otober 2021
Famëies y famëis vá a scora
Tla scora profescionala por i mestiers agricui a Salern (Südtirol) vëgnel pité por le pröm iade ince la cualificaziun profescionala da famëia y famëi. Les precondiziuns é gnüdes metüdes dala Junta provinziala inier
Famëies y famëis verda i tiers a munt y sön pascentada, y ciara di tiers y dles sperses de pastöra che ti vëgn confidá dai paurs. Tres l’ativité da vardé porti pro al anuzamënt ütl dles sperses y al mantignimënt dl savëi tradizional y dla cultura de vita dl post.
Cina sëgn n’êl te Südtirol degöna cualificaziun profescionala por famëies y famëis. Sëgn él gnü metü les condiziuns iuridiches por tó sö tla lista dles profesciuns ofiziala ince chësc mistier.
Liéde inant deplü tla ediziun nöia de La Usc ...
Famëies y famëis verda i tiers a munt y sön pascentada, y ciara di tiers y dles sperses de pastöra che ti vëgn confidá dai paurs. Tres l’ativité da vardé porti pro al anuzamënt ütl dles sperses y al mantignimënt dl savëi tradizional y dla cultura de vita dl post.
Cina sëgn n’êl te Südtirol degöna cualificaziun profescionala por famëies y famëis. Sëgn él gnü metü les condiziuns iuridiches por tó sö tla lista dles profesciuns ofiziala ince chësc mistier.
Liéde inant deplü tla ediziun nöia de La Usc ...
11 de otober 2021
A proa ma plü cun le "pass vërt"
Cun le de 15 de otober 2021 gnaral restriziuns nöies, y libertés parziales, por les ativités culturales y de volontariat cultural y sozial
Dai 15 de otober 2021 inant saral tla Talia de gran mudaziuns en cunt dles restriziuns cuntra le Covid–19: por jí a lauré, mo ince por jí ales proes de musighes y cors, oraral ester le Pass Vërt (al valará la regola 3G por le Pass Vërt: o ester vaziná, o testá negativamënter da 48 ores incá tres test antigenich o varis da mez ann incá da na infeziun de Covid–19).
Chësta regola valará ince por les uniuns de volontariat, y por jí ti locai y salfs a proa.
La regola valará ince por les ativités tles ...
Dai 15 de otober 2021 inant saral tla Talia de gran mudaziuns en cunt dles restriziuns cuntra le Covid–19: por jí a lauré, mo ince por jí ales proes de musighes y cors, oraral ester le Pass Vërt (al valará la regola 3G por le Pass Vërt: o ester vaziná, o testá negativamënter da 48 ores incá tres test antigenich o varis da mez ann incá da na infeziun de Covid–19).
Chësta regola valará ince por les uniuns de volontariat, y por jí ti locai y salfs a proa.
La regola valará ince por les ativités tles ...
10 de otober 2021
L ICL à premià l Segnaliber più bel
L é stat trei bezes da la val de sora, Giulia Riz, Joana Rabensteiner e Nadia Riz, ensema con i giaves, a avenjer l concors pissà da la responsabola de la Biblioteca del Istitut Alberta Rossi.
Enjignèr segnalibres neves e beloc e endrezèr na scomenzadiva che posse valorisèr la Biblioteca del Istitut Cultural Ladin te sie cedean, tolan ite duta la comunanza, dai più picoi a chi più de età. La é nasciuda da chisc obietives la idea de la responsabola de la Biblioteca del Istitut Ladin Alberta Rossi, de meter dant n concors »L Segnaliber che volesse«.
I bec e joenec fascegn é stac envié a ge domanèr a si giaves o a zachei più de età de ge portèr dant n dit da zacan per poder l raprejentèr ...
Enjignèr segnalibres neves e beloc e endrezèr na scomenzadiva che posse valorisèr la Biblioteca del Istitut Cultural Ladin te sie cedean, tolan ite duta la comunanza, dai più picoi a chi più de età. La é nasciuda da chisc obietives la idea de la responsabola de la Biblioteca del Istitut Ladin Alberta Rossi, de meter dant n concors »L Segnaliber che volesse«.
I bec e joenec fascegn é stac envié a ge domanèr a si giaves o a zachei più de età de ge portèr dant n dit da zacan per poder l raprejentèr ...
08 de otober 2021
»Formula 1« tles Dolomites
Comentar de pruma
Ajentöres y hotí te nostes beles vals ladines inviëia adalerch dötaurela clubs y lies de auti potënc da rally, auti d'epoca y motors storics... i sun UNESCO–Dolomites, al é na vera mata y gasc incërch te chësc burces y tles fopes desco Longega, y düc scuta...? Scuté ne scuta da mëisc incá nia plü i zitadins y abitanc de cer paisc y de certes fraziuns, olache les strades (provinziales, mo dantadöt comunales) n'é nia plü transitables, ajache ares é sbujades a na manira nia plü da soporté! ...
Ajentöres y hotí te nostes beles vals ladines inviëia adalerch dötaurela clubs y lies de auti potënc da rally, auti d'epoca y motors storics... i sun UNESCO–Dolomites, al é na vera mata y gasc incërch te chësc burces y tles fopes desco Longega, y düc scuta...? Scuté ne scuta da mëisc incá nia plü i zitadins y abitanc de cer paisc y de certes fraziuns, olache les strades (provinziales, mo dantadöt comunales) n'é nia plü transitables, ajache ares é sbujades a na manira nia plü da soporté! ...
08 de otober 2021
Südtirol á 90 posć resservés a Desproch
Por se paré dala ciarestia de infermieres/s sostëgn la Provinzia por i proscims trëi agn 90 posć de stüde tl Istitut profescional por mistiers sanitars a Desproch
Por l'ann 2020 é le numer di posć por stüde de infermieristica resservá, aladó dla convenziun danter Provinzia y Desproch, indöt 18, sëgn é le numer gnü alzé a 30 al ann. Chësc, por i 3 agn che á da gní.
Le stüde por cura sanitara y infermieristica al Istitut profescional por la sanité a Desproch döra sis semestri y se stlüj jö cun le titul de bachelor. Aspirantes y aspiranc a chësc stüde é liá al dovëi da laoré tla spana de tëmp di cin’ agn do le stüde por trëi agn tl sorvisc sanitar de ...
Por l'ann 2020 é le numer di posć por stüde de infermieristica resservá, aladó dla convenziun danter Provinzia y Desproch, indöt 18, sëgn é le numer gnü alzé a 30 al ann. Chësc, por i 3 agn che á da gní.
Le stüde por cura sanitara y infermieristica al Istitut profescional por la sanité a Desproch döra sis semestri y se stlüj jö cun le titul de bachelor. Aspirantes y aspiranc a chësc stüde é liá al dovëi da laoré tla spana de tëmp di cin’ agn do le stüde por trëi agn tl sorvisc sanitar de ...
07 de otober 2021
Con tie lengaz sorafora tie confins
L é ruà a piz l projet european ECCA su la ativitèdes didatiches de la Chèrta europeèna, pissà da la vizepresidenta fascèna del NPLD Sabrina Rasom e portà inant col Comun general de Fascia.
L se à serà su ofizialmenter enstadì a Trent l projet european ECCA (European Charter Classroom Activities) che era stat envià via del 2019 per ge fèr cognoscer ai joegn la Chèrta europeèna per i lengac regionèi e de mendranza, endrezan ativitèdes te clas e engaissan la fradaa anter studenc e ensegnanc. L projet era nasciù tel chèder del NPLD, la rei europeèna per la promozion de la desvalivanza linguistica che l à cofinanzià, e l é stat portà inant dal Comun general de Fascia ...
L se à serà su ofizialmenter enstadì a Trent l projet european ECCA (European Charter Classroom Activities) che era stat envià via del 2019 per ge fèr cognoscer ai joegn la Chèrta europeèna per i lengac regionèi e de mendranza, endrezan ativitèdes te clas e engaissan la fradaa anter studenc e ensegnanc. L projet era nasciù tel chèder del NPLD, la rei europeèna per la promozion de la desvalivanza linguistica che l à cofinanzià, e l é stat portà inant dal Comun general de Fascia ...
05 de otober 2021
L segnificat del dombrament de la mendranzes e la costion di nonejes
A che servela la declarazion de partegnuda a na mendranza linguistica e che desferenza él anter Fascia e la Val de Non?
L é endò ora de dombramenc per la mendranzes linguistiches e ence chest’outa l é vegnù fora la domana di nonejes che vegne recognosciù sia ladinità. Chesta rivendicazion à abù chesta setemènes passèdes l sostegn politich dal PD de la Val de Non e ence chel istituzionèl palesà dal assessor regionèl ai enc locai Lorenzo Ossanna.
»Desche assessor regionèl ai enc locai ge daré con convinzion mie sostegn a chi comuns de la Val de Non e de la Val de Sole che domanarà l recognosciment de la ladinità ...
L é endò ora de dombramenc per la mendranzes linguistiches e ence chest’outa l é vegnù fora la domana di nonejes che vegne recognosciù sia ladinità. Chesta rivendicazion à abù chesta setemènes passèdes l sostegn politich dal PD de la Val de Non e ence chel istituzionèl palesà dal assessor regionèl ai enc locai Lorenzo Ossanna.
»Desche assessor regionèl ai enc locai ge daré con convinzion mie sostegn a chi comuns de la Val de Non e de la Val de Sole che domanarà l recognosciment de la ladinità ...
05 de otober 2021
Defileda con i guanc da zacan
Per n domesdì de setember s’à l zenter dla zité de Bulsan arichì con i colours dles trohtes ladines da dutes les vals entourn l Sela y Anpezo
L’idea da organisé na defileda con i guanc da zacan ladins fova nasciuda tla cornisc dla iniziativa dla mostra AlpiMagia per i 100 agn dla sezion de Bulsan dl CAI. Chesta mostra sarà ciamò da vedei enchin ai 18 de otober 2021 tl Museum de zité de Bulsan. Avisa enchin te chesta senta él vegnù pensé dai iniziadours anter CAI y Consulta ladina dl Comun de Bulsan da mené la defileda di guanc ladins l mercui ai 22 de setember da les cater domesdì. Pieda via é la desmostrazion plena de colours da ...
L’idea da organisé na defileda con i guanc da zacan ladins fova nasciuda tla cornisc dla iniziativa dla mostra AlpiMagia per i 100 agn dla sezion de Bulsan dl CAI. Chesta mostra sarà ciamò da vedei enchin ai 18 de otober 2021 tl Museum de zité de Bulsan. Avisa enchin te chesta senta él vegnù pensé dai iniziadours anter CAI y Consulta ladina dl Comun de Bulsan da mené la defileda di guanc ladins l mercui ai 22 de setember da les cater domesdì. Pieda via é la desmostrazion plena de colours da ...
03 de otober 2021
Friday for Future ence te Fascia
I studenc de la Scola auta de Fascia che no é jic a Trent o jun Busan i à metù a jir na azion de sensibilisazion e de azion te val, descheche ne conta na studenta.
La bonora di 24 de setember del 2021 no l é stat l scomenz de n vender desché duc i autres: cincanta studenc se à binà te piaz de le scole mesane de Sèn Jan. L era le 8:15 e i joegn era fornii de manice e sac dal refudam. L é stat l scomenz de na azion a favor del ambient en ocajion del Scioper Global per l Clim.
L grop era formà da studenc de la Scola Ladina anter i 14 e i 18 egn. L obietif l era far na azion sul teritorie de carater ambiental, binan l maor numer de refudames arbandoné te le ...
La bonora di 24 de setember del 2021 no l é stat l scomenz de n vender desché duc i autres: cincanta studenc se à binà te piaz de le scole mesane de Sèn Jan. L era le 8:15 e i joegn era fornii de manice e sac dal refudam. L é stat l scomenz de na azion a favor del ambient en ocajion del Scioper Global per l Clim.
L grop era formà da studenc de la Scola Ladina anter i 14 e i 18 egn. L obietif l era far na azion sul teritorie de carater ambiental, binan l maor numer de refudames arbandoné te le ...
03 de otober 2021
I studenc à manifestà per sie davegnir
Ence te la region Trentin Sudtirol la ousc di joegn se à endò levà per ge domanèr ai gregn de fèr vèlch de concret sobito per salvèr la tera.
En vender ai 24 de setember, doi egn do l ultim apuntament col Friday for Future, dapò fermà da coronavirus, i joegn se à endò binà en gran numer te dut l mond e ence fora per la strèdes e la piazes de Trent e de Busan.
N bon grop de studenc é peé via ence da la Scola Ladina de Fascia per se jontèr ite a la manifestazion. Anter duc l era ence Daniele Chiocchetti de la 3^ LSA, che l ne à contà mingol coche la é jita la manifestazion ma ence che che i peissa e che che i fèsc nesc joegn per sie ...
En vender ai 24 de setember, doi egn do l ultim apuntament col Friday for Future, dapò fermà da coronavirus, i joegn se à endò binà en gran numer te dut l mond e ence fora per la strèdes e la piazes de Trent e de Busan.
N bon grop de studenc é peé via ence da la Scola Ladina de Fascia per se jontèr ite a la manifestazion. Anter duc l era ence Daniele Chiocchetti de la 3^ LSA, che l ne à contà mingol coche la é jita la manifestazion ma ence che che i peissa e che che i fèsc nesc joegn per sie ...
