- T'es chilò:
- Home
- Atualité
Atualité
26 de messel 2024
Cun 80 agn en ponsiun…
Comentar de pruma
I viun generalmënter tres plü dî, y de chësc messunse ester contënc y reconescënc. Sce iö foss gnü al monn y viessi tla Nigeria, fossi bele mort sce i corespognessi ala mesaria dla statistica: ajache iló é l’eté mesana de vita söi 54,5 agn. L’eté plü vedla arjunj les porsones a Monaco – avisa te chël pice Stat olache Jannik Sinner á la residënza: feter 90 agn. Nia da crëie tan de agn che al é danter na speranza de vita tla Nigeria y chëra a Monaco: bëgn 35 agn, y dantadöt na desferënzia de ...
I viun generalmënter tres plü dî, y de chësc messunse ester contënc y reconescënc. Sce iö foss gnü al monn y viessi tla Nigeria, fossi bele mort sce i corespognessi ala mesaria dla statistica: ajache iló é l’eté mesana de vita söi 54,5 agn. L’eté plü vedla arjunj les porsones a Monaco – avisa te chël pice Stat olache Jannik Sinner á la residënza: feter 90 agn. Nia da crëie tan de agn che al é danter na speranza de vita tla Nigeria y chëra a Monaco: bëgn 35 agn, y dantadöt na desferënzia de ...
25 de messel 2024
A pe, ensema, per la pèsc
I piscopes de Trent, Belun e Treviso adum i à vidà e compagnà con de etres testamonesc la Marcia per la pèsc, endrezèda te Val de Sèn Nicolò tel chèder de Ispirazions d’Istà.
L temp se moscèa malsegur, en sabeda ai 20 de messèl dadoman. Chel dì la rassegna ‘Ispirazions d’istà’ aea metù en program la Marcia per la pèsc: la val de Sèn Nicolò, cercenèda dai Munciogn, l Col Ombert e l Om, l era n lech giust per uzèr su adaut, e envers l aut, na ousc forta che palese l besegn de pèsc sun chesta tera.
Na ousc forta ma chieta, percheche braièr e cighèr no pel essser strumenc de pèsc. Sot n ciel grisc con nigoles neigres, passa na cincantina de persones se à binà da ...
L temp se moscèa malsegur, en sabeda ai 20 de messèl dadoman. Chel dì la rassegna ‘Ispirazions d’istà’ aea metù en program la Marcia per la pèsc: la val de Sèn Nicolò, cercenèda dai Munciogn, l Col Ombert e l Om, l era n lech giust per uzèr su adaut, e envers l aut, na ousc forta che palese l besegn de pèsc sun chesta tera.
Na ousc forta ma chieta, percheche braièr e cighèr no pel essser strumenc de pèsc. Sot n ciel grisc con nigoles neigres, passa na cincantina de persones se à binà da ...
19 de messel 2024
Ladinia unida almanco ti libri
Editorial
L ann 2016 onse recordé sun jouf dl Sela i 70 agn da la gran anconteda di Ladins, y te n doi agn saral 80 agn da la anconteda di 14 de messel 1946 sun Sela, pro chela che an ghirova con ousc sterscia l dert a l’unité ladina, a l’autonomia y a l’autodeterminazion di Ladins. Bele dant, y dal 2016 encà con regolarité, él vegnù metù a jì da pert dla Union Generela l »Di dla Unité Ladina«, vigni ann con n azent desferent, ma che bat dagnora l agut sun cuestions y tematiches che mira al ...
L ann 2016 onse recordé sun jouf dl Sela i 70 agn da la gran anconteda di Ladins, y te n doi agn saral 80 agn da la anconteda di 14 de messel 1946 sun Sela, pro chela che an ghirova con ousc sterscia l dert a l’unité ladina, a l’autonomia y a l’autodeterminazion di Ladins. Bele dant, y dal 2016 encà con regolarité, él vegnù metù a jì da pert dla Union Generela l »Di dla Unité Ladina«, vigni ann con n azent desferent, ma che bat dagnora l agut sun cuestions y tematiches che mira al ...
12 de messel 2024
En divisa
Comentar de pruma
I baiân mefodër zacan en de che laota â i ciafêrs dles corieres publiches y ince i postins la bela iesta canche ai ê en sorvisc, y che aldedancö ne conëscion nia plü fora chisc mistiers y les porsones co fej chisc sorvisc tan ütli, y porchël ne ti dán nia plü atenziun y le respet che ai se mirita. Sambën, laota rodâ ince ciamó i jogn co fajea le soldá con la divisa da soldá te chës ciütés, y sambën i prei y ploagn â endos le talar fosch entres canche an i odea (y nia ma te scora y dan mëssa).
...
I baiân mefodër zacan en de che laota â i ciafêrs dles corieres publiches y ince i postins la bela iesta canche ai ê en sorvisc, y che aldedancö ne conëscion nia plü fora chisc mistiers y les porsones co fej chisc sorvisc tan ütli, y porchël ne ti dán nia plü atenziun y le respet che ai se mirita. Sambën, laota rodâ ince ciamó i jogn co fajea le soldá con la divisa da soldá te chës ciütés, y sambën i prei y ploagn â endos le talar fosch entres canche an i odea (y nia ma te scora y dan mëssa).
...
11 de messel 2024
"Na comunanza che sà esser familia"
Acà doi egn, n toch de giacé sun Marmolèda se à destacà. Enstadì l é stat dit messa te gejia del Sacro Cher e l é stat spilenà l documentèr "03.07.22" che ge dèsc ousc ai recorc di socoridores.
I 3 de messèl l é na dì che restarà scrita te la istoria de noscia Val: undesc persones à perdù sia vita sun Marmolèda a cajon de n destach del giacé, de ot i é resté ferii. N fon dolor che à padì la families; la comunanza de Fascia e del Paisc les ge se à strent dintornvia. Na tragedia che no se podea perveder e che te noscia Val à portà na gran prescion mediatica internazionèla nience da se fegurèr.
L é passà encomai doi egn da en chela dì, canche la machina di socorsc se à envià via a na tèl ...
I 3 de messèl l é na dì che restarà scrita te la istoria de noscia Val: undesc persones à perdù sia vita sun Marmolèda a cajon de n destach del giacé, de ot i é resté ferii. N fon dolor che à padì la families; la comunanza de Fascia e del Paisc les ge se à strent dintornvia. Na tragedia che no se podea perveder e che te noscia Val à portà na gran prescion mediatica internazionèla nience da se fegurèr.
L é passà encomai doi egn da en chela dì, canche la machina di socorsc se à envià via a na tèl ...
11 de messel 2024
Gran manconia te Fascia e per dut l Socors - agiornament
L é mort Gino Comelli, socoritor, menacrep, istrutor e vericelist, stat per egn a cef de la Stazion de Socors da Mont de Cianacei e del Aiut Alpin Dolomites.L obit é jà doman, vender ai 12 de messèl, da les 14.30 te la gejia de Dèlba.
L é n gran vet te duta Fascia, ma soraldut te dut l mond del socors. Chesta net l é mencià Gino Comelli, n om che à segnà la storia del socors. Comelli l era n furlan, nasciù a Palmanova, ai 8 de mé de chest an l aea compì 70 egn. Pascionà de alpinism e crepes fin da joenet, l aea cernù de fèr l militèr te la Scola alpina de la Polizia a Moena, olache l era jit a fèr pèrt del Grop sportif Fiamme Oro, doventan menacrep e maester de schi. Del 1980 l é doventà socoritor e l é jit tel grop di ...
L é n gran vet te duta Fascia, ma soraldut te dut l mond del socors. Chesta net l é mencià Gino Comelli, n om che à segnà la storia del socors. Comelli l era n furlan, nasciù a Palmanova, ai 8 de mé de chest an l aea compì 70 egn. Pascionà de alpinism e crepes fin da joenet, l aea cernù de fèr l militèr te la Scola alpina de la Polizia a Moena, olache l era jit a fèr pèrt del Grop sportif Fiamme Oro, doventan menacrep e maester de schi. Del 1980 l é doventà socoritor e l é jit tel grop di ...
08 de messel 2024
Ismaele Soraperra à vent l pest Art Up 2024
L joen artist da Cianacei se à vadagnà un di cater recognoscimenc per l’èrt moderna de la Fondazione Zucchelli de Bologna con l’opera dal titol »Übermensch // Bleach«.
Dal 2018 la Fondazione Zucchelli de Bologna à metù a jir l recognosciment per l’èrt moderna Art Up tel chèder de Opentour, la manifestazion che sera su l an academich de l’Academia de Bela Èrts de Bologna. Se trata de n pest endrezà en colaborazion con la sociazion de la Galeries de èrt moderna e etres enc de la zità, che à l obietif de fèr cognoscer joegn talenc artistics per i didèr a se fèr lèrga tel ambient.
Ai 22 de jugn te la »Corte del Terribilia« de l’Academia de ...
Dal 2018 la Fondazione Zucchelli de Bologna à metù a jir l recognosciment per l’èrt moderna Art Up tel chèder de Opentour, la manifestazion che sera su l an academich de l’Academia de Bela Èrts de Bologna. Se trata de n pest endrezà en colaborazion con la sociazion de la Galeries de èrt moderna e etres enc de la zità, che à l obietif de fèr cognoscer joegn talenc artistics per i didèr a se fèr lèrga tel ambient.
Ai 22 de jugn te la »Corte del Terribilia« de l’Academia de ...
06 de messel 2024
Dolomites Unesco: recognosciment di teritories, no de la Fondazion
Acà 15 egn la Dolomites vegnia scrites ite te la lingia del Patrimonie mondièl. Aon rejonà con Mara Nemela, da 3 egn diretora de la Fondazion.
Ai 26 de jugn del 2009 la Dolomites vegnia scrites ite ofizialmenter te la World Heritage list, la lingia di lesc conscidré Patrimonie mondièl de l’umanità. Per coordenèr l lurier de gestion, promozion e stravardament de chisc lesc, didan la colaborazion e la comunicazion anter duc i 9 teritories de la Provinzies de Trent, Busan, Belun, Pordenon e Udin touc ite, l é nasciù la Fondazion. Do i prumes egn sot la vida de Marcella Morandini, la direzion de la Fondazion ge é stata data su acà 3 ...
Ai 26 de jugn del 2009 la Dolomites vegnia scrites ite ofizialmenter te la World Heritage list, la lingia di lesc conscidré Patrimonie mondièl de l’umanità. Per coordenèr l lurier de gestion, promozion e stravardament de chisc lesc, didan la colaborazion e la comunicazion anter duc i 9 teritories de la Provinzies de Trent, Busan, Belun, Pordenon e Udin touc ite, l é nasciù la Fondazion. Do i prumes egn sot la vida de Marcella Morandini, la direzion de la Fondazion ge é stata data su acà 3 ...
05 de messel 2024
Ejam scores secundares de pröm degré tles valades ladines: resultac
Düc i 230 candidac y candidates che ê scric ite ala terza mesana dl ann scolastich 2023/24 é gnüs ametüs y ametüdes, 229 á completé y superé l’ejam.
L’ejam de Stat dl pröm ziclus é gnü stlüt jö ai 30 de jügn. Düc i 230 candidac y candidates che ê scric ite ala terza mesana dl ann scolastich 2023/24 é gnüs ametüs/ametüdes y, 229 á completé y superé l’ejam. Por n candidat su vára ciamó debojëgn da abiné fora n termin por la pert orala cina la plü tert ai 31 d’agost.
Tles scores secundares de pröm degré dles valades ladines él preodü cin’ proes scrites y n colloquium.
119 scolars y scolares á passé l’ejam de stat tles trëi scores secondares ...
L’ejam de Stat dl pröm ziclus é gnü stlüt jö ai 30 de jügn. Düc i 230 candidac y candidates che ê scric ite ala terza mesana dl ann scolastich 2023/24 é gnüs ametüs/ametüdes y, 229 á completé y superé l’ejam. Por n candidat su vára ciamó debojëgn da abiné fora n termin por la pert orala cina la plü tert ai 31 d’agost.
Tles scores secundares de pröm degré dles valades ladines él preodü cin’ proes scrites y n colloquium.
119 scolars y scolares á passé l’ejam de stat tles trëi scores secondares ...
05 de messel 2024
Postes: coscita no la va!
Comentar de pruma
N’outa l era i postalions. No l era amò i motores, ma col ciaval o a pe la letres ruèa te na di da n cianton al auter del impèr.
Anchecondì, con duc i mesi a la leta, la letres pel ruèr ence do n meis. Magari la corespondenza la rua fin tel ofize de la posta e la resta lo ceta per dis ajache mencia i postins per la portèr fora.
No se trata de fèr i nostalgics, e se sà che l problem de troèr lurieranc tocia duc i setores, ma coscita proprio no la va. (Comentar de Lucia Gross)
De plu tla edizion ...
N’outa l era i postalions. No l era amò i motores, ma col ciaval o a pe la letres ruèa te na di da n cianton al auter del impèr.
Anchecondì, con duc i mesi a la leta, la letres pel ruèr ence do n meis. Magari la corespondenza la rua fin tel ofize de la posta e la resta lo ceta per dis ajache mencia i postins per la portèr fora.
No se trata de fèr i nostalgics, e se sà che l problem de troèr lurieranc tocia duc i setores, ma coscita proprio no la va. (Comentar de Lucia Gross)
De plu tla edizion ...
04 de messel 2024
Luca Guglielmi anconta la Union Generela di Ladins dla Dolomites
L neoassessëur regiunel ladin à cherdà ite na ancunteda cun l diretif dla UGLD, per ntënder cruzi, bujëns y problematiches. Danter i ponc tratei iel stat: l ladin unificà, la plata de Sëuramont de La Usc di Ladins y l bujën de sensibilisazion per n majer respet di jëufs da pert de turisć y turistes
Dant na ancunteda a Urtijëi cun l diretif dla Union Generela di Ladins dla Dolomites (UGLD), daldò una via a San Martin cun la Lia di Che muns Ladins, lia a chëla che Gu glielmi ti à dat gran mpurtanza tla ntervista per La Usc tl scumenciamënt de chësc mandat nuef.
La Usc ie stata prejënta pra la prima de chësta doi ancuntedes dl neoassessëur regiunel ladin, cum petënt per la mendranzes lingui stiches, Luca Guglielmi. Per la UGLD iel stat l diretif, cun la pre ...
Dant na ancunteda a Urtijëi cun l diretif dla Union Generela di Ladins dla Dolomites (UGLD), daldò una via a San Martin cun la Lia di Che muns Ladins, lia a chëla che Gu glielmi ti à dat gran mpurtanza tla ntervista per La Usc tl scumenciamënt de chësc mandat nuef.
La Usc ie stata prejënta pra la prima de chësta doi ancuntedes dl neoassessëur regiunel ladin, cum petënt per la mendranzes lingui stiches, Luca Guglielmi. Per la UGLD iel stat l diretif, cun la pre ...
03 de messel 2024
Plü aiüt pro catastrofes naturales
Tres indô án te Südtirol fenomens naturai che fej dann. Sëgn ó la Provinzia ince daidé tl caje de danns pro ciases y abitaziuns
Sön proposta dl’assessuria provinziala Ulli Mair, à la Junta Provinziala traté le tema dl aiüt tl caje de catastrofes naturales. Tl concret nen jôra da adaté y formulé plü avisa les normes che é bele. Danter l’ater él gnü fat fora che le fond por i aiüc d’emergënza pó sëgn gní tut ca ince por daidé ti caji che al é da trá jö frabiches desdrütes y desmandré le material. De chësc pó nen aprofité sides i Comuns che ince i privac, cun contribuc che pó rové cina al 70% di cosć reconesciüs. Lapró pó ...
Sön proposta dl’assessuria provinziala Ulli Mair, à la Junta Provinziala traté le tema dl aiüt tl caje de catastrofes naturales. Tl concret nen jôra da adaté y formulé plü avisa les normes che é bele. Danter l’ater él gnü fat fora che le fond por i aiüc d’emergënza pó sëgn gní tut ca ince por daidé ti caji che al é da trá jö frabiches desdrütes y desmandré le material. De chësc pó nen aprofité sides i Comuns che ince i privac, cun contribuc che pó rové cina al 70% di cosć reconesciüs. Lapró pó ...
29 de jugn 2024
Na grupa de Ladins sul troi di depenjadores
Ai 22 e 23 de jugn i à passà via l termen anter la Val Aurina e chela del Krimml. Te la stua veiora de la Krimmler Tauernhaus i ge à consegnà ai patrons l filmat de la raida del an passà.
Ence chest an, desche da n pec de egn, sun scomenzadiva de l’Union di Ladins de Fascia, na grupa de Ladins, en sabeda ai 22 e en domenia ai 23 de jugn, l’à vareà l jouf del Termen anter la Val Aurina e chela del Krimml per viventèr la fradaa anter l’Union di Ladins e la familia Geisler.
Se trata de na raida en recort e su la pedies di depenjadores de Fascia che via per l 1800 i à lascià scric e depenc te la veia stua de la Krimmler Tauernhaus. Nesc antenac depenjadores, soraldut fascegn de la ...
Ence chest an, desche da n pec de egn, sun scomenzadiva de l’Union di Ladins de Fascia, na grupa de Ladins, en sabeda ai 22 e en domenia ai 23 de jugn, l’à vareà l jouf del Termen anter la Val Aurina e chela del Krimml per viventèr la fradaa anter l’Union di Ladins e la familia Geisler.
Se trata de na raida en recort e su la pedies di depenjadores de Fascia che via per l 1800 i à lascià scric e depenc te la veia stua de la Krimmler Tauernhaus. Nesc antenac depenjadores, soraldut fascegn de la ...
28 de jugn 2024
Tea Dezulian l é la neva presidenta del Istitut Cultural Ladin
Giusta n meis do la nomina di prumes 3 componenc, la Jonta de la Provinzia de Trent à integrà l Consei de Aministrazion del Ent cultural de Fascia.
La fin de setemèna de evenc per recordèr i 10 egn da canche del 2014 l Istitut Cultural Ladin aea avert te Navalge a Moena la mostra »1914-1918 La Gran Vera« l é stat l’ocajion per la neva presidenta del ICL Tea Dezulian de se prejentèr per la pruma outa en publich te sia neva encèria.
Tea Dezulian la é da Cianacei, la é maestra de schi e fitacartieres e la é tel diretif tant de la Scola de Schi de Cianacei che de la Sociazion di Fitacartieres de Fascia.
En lunesc ai 17 de jugn, giusta n ...
La fin de setemèna de evenc per recordèr i 10 egn da canche del 2014 l Istitut Cultural Ladin aea avert te Navalge a Moena la mostra »1914-1918 La Gran Vera« l é stat l’ocajion per la neva presidenta del ICL Tea Dezulian de se prejentèr per la pruma outa en publich te sia neva encèria.
Tea Dezulian la é da Cianacei, la é maestra de schi e fitacartieres e la é tel diretif tant de la Scola de Schi de Cianacei che de la Sociazion di Fitacartieres de Fascia.
En lunesc ai 17 de jugn, giusta n ...
28 de jugn 2024
Toi toi toi ala »Seleçao ladina«
Comentar de pruma
Organisé le campionat dles mendranzes avisa tla spana dl Campionat Europeich di Statesc – chësc s’á tut dant i pioniers dla Europeada al intern dla FUEN dan chi 17/18 agn, por dé n segnal tler che nazionalités él deplü co les naziuns che fej fora la gran politica y le gran marcé sön nosc continënt. Da iló incá garetel vigni cater agn avisa chësc: desënes de scuadres de seleziuns de cultures nia reconesciüdes desco Stat s’abina adöm tratan i Campionac Europeics, soga fora n turnier ...
Organisé le campionat dles mendranzes avisa tla spana dl Campionat Europeich di Statesc – chësc s’á tut dant i pioniers dla Europeada al intern dla FUEN dan chi 17/18 agn, por dé n segnal tler che nazionalités él deplü co les naziuns che fej fora la gran politica y le gran marcé sön nosc continënt. Da iló incá garetel vigni cater agn avisa chësc: desënes de scuadres de seleziuns de cultures nia reconesciüdes desco Stat s’abina adöm tratan i Campionac Europeics, soga fora n turnier ...
27 de jugn 2024
A Stefen Dell’Antonio Monech l Pest Ostana 2024
Chesta fin de setemèna, tel event internazionèl di picoi lengac che viventea l paisc ozitan, l pest per la mendranzes linguistiches storiches de la Tèlia ge vegn consegnà al scritor, poet e musizist da Moena.
Ostana l é n picol paisc de lengaz ozitan de nience 100 sentadins te la provinzia de Cuneo, te Valle Po japede l Monviso, che vigni an l doventa zenter internazionèl di lengac de mendranza de gra al apuntament »Scritures tel lengaz mère - ecrituras en lenga maire«. Per chest festival de la biodesvalivanza linguistica, che à arjont encomai la XVI^ edizion, rua te la picola vila ozitana autores de lengac mendres da dut l mond.
L mot de chesta edizion, pissà dal referent storich Dario ...
27 de jugn 2024
»L é na bela squadra, speron de se far onor«
Luciano Cigolla, alenador del Fascia Balon, vida la squadra de duta la Ladinia che chisc dis che vegn tol pèrt a l'Europeada 2024 tel Schleswig-Holstein. Ge aon fat vèlch domana.
Luciano Cigolla da Vich, alenador del Fascia Balon, l é stat chiamà a vidèr la formazion ladina de ic che tolarà pèrt a l’Europeada, che pea via chesta domenia e la jirà inant per duta la setemèna che vegn. L é la pruma outa che i Ladins a Europeada i à n trainer fascian, e aon volù ge fèr vèlch domana.
Per Cigolla l prum moment ofizial del event, stat en domenia jun Busan, con la prejentazion de la 4 squadres de ic e de eles che raprejentarà la Ladinia e l Sudtirol, l é stat na bela ocajion per ...
Luciano Cigolla da Vich, alenador del Fascia Balon, l é stat chiamà a vidèr la formazion ladina de ic che tolarà pèrt a l’Europeada, che pea via chesta domenia e la jirà inant per duta la setemèna che vegn. L é la pruma outa che i Ladins a Europeada i à n trainer fascian, e aon volù ge fèr vèlch domana.
Per Cigolla l prum moment ofizial del event, stat en domenia jun Busan, con la prejentazion de la 4 squadres de ic e de eles che raprejentarà la Ladinia e l Sudtirol, l é stat na bela ocajion per ...
21 de jugn 2024
Vacanza, y spo?
Comentar de pruma
La scolina y la scora é por gran pert dles scolares y dai scolars roada, les vacanzes á motü man. Canche nos jên ciamó a scora laota, i ultimi agn dles scores altes a Bornech, se chirînse por isté en job, por se davagné val’ co ess tan öghé spo da jí ennant a scora. I laurân plü o manco chi 2 mënsc, y i davagnân assá por la spënora de döt l’ann de scora: da se paié vigne de tla palsa na ciuchelada cialda o en café tal bar de ciüté y da se cumpré vigne de na scatora de de bogn zigarec (nia ma ...
La scolina y la scora é por gran pert dles scolares y dai scolars roada, les vacanzes á motü man. Canche nos jên ciamó a scora laota, i ultimi agn dles scores altes a Bornech, se chirînse por isté en job, por se davagné val’ co ess tan öghé spo da jí ennant a scora. I laurân plü o manco chi 2 mënsc, y i davagnân assá por la spënora de döt l’ann de scora: da se paié vigne de tla palsa na ciuchelada cialda o en café tal bar de ciüté y da se cumpré vigne de na scatora de de bogn zigarec (nia ma ...
16 de jugn 2024
Plü chît che al é, damí che al é
N maturant descür la ora de adoraziun. Reflesciuns de siur Sepl Granruaz
Canche i â fat l’ejam de maturité, dêi jí cun d’atri maturanc a fá eserzizi. Nosc professur de religiun gnô cun nos a Lichtentern, olache i stôn tla ciasa diozejana y ne podôn trëi dis alalungia nia baié. Mo porchël podônse ascuté sö referac ura la fede y nes dediché al’oraziun personala.
I â indere na dificolté, deache i savô che na sëra gnôl trasmetü tl radio dal ví mia opera preferida, le »Rigoletto« de Giuseppe Verdi, diretamënter a la Scala de Milan. Chëra dorâ ...
Canche i â fat l’ejam de maturité, dêi jí cun d’atri maturanc a fá eserzizi. Nosc professur de religiun gnô cun nos a Lichtentern, olache i stôn tla ciasa diozejana y ne podôn trëi dis alalungia nia baié. Mo porchël podônse ascuté sö referac ura la fede y nes dediché al’oraziun personala.
I â indere na dificolté, deache i savô che na sëra gnôl trasmetü tl radio dal ví mia opera preferida, le »Rigoletto« de Giuseppe Verdi, diretamënter a la Scala de Milan. Chëra dorâ ...
