Atualité
13 de november 2026
Galüc internazional sön pista
Comentar de pruma
Zacó che ara é, messunse bele indô scrí de iai. En chësc iade n’él nia chël de Plan de Corones, mo ara nen vá de n ial apraté. Al é öna de chës noeles olache i messâ ma plü ciugné, y che me lascia gní sö la domanda, tan inant che jënt oress ciamó prostituí la munt, cun lascé pormez les »modes« dötes. (Comentar de Pablo Palfrader)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Zacó che ara é, messunse bele indô scrí de iai. En chësc iade n’él nia chël de Plan de Corones, mo ara nen vá de n ial apraté. Al é öna de chës noeles olache i messâ ma plü ciugné, y che me lascia gní sö la domanda, tan inant che jënt oress ciamó prostituí la munt, cun lascé pormez les »modes« dötes. (Comentar de Pablo Palfrader)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
11 de november 2026
Lois Trebo, na ousc critica, da 60 agn encà
Chest ann él 60 agn ca che Lois Trebo à scrit si prum articul per l foliet "Nos Ladins". Encuei, con passa 90 agn, él tres ciamò atif
Ai prums de jugn dl 1966 publicava Lois Trebo te "Nos Ladins" si prum articul ladin "I dis dles crusc te Mareo". Chest prum foliet ladin, crié y manajé da Salvester Erlacher da La Pli, é vegnù fora dal 1949 al 1972 ma à messù scluje per mancianza de finanziament da pert dla provinzia de Bulsan. Ma ciamò en chel ann à l’Union Generela di Ladins dla Dolomites metù su "La Usc di Ladins" con les medemes finalités che l foliet de Erlacher: unité di ladins, sconanza dl lingaz y dla cultura ladina; ...
Ai prums de jugn dl 1966 publicava Lois Trebo te "Nos Ladins" si prum articul ladin "I dis dles crusc te Mareo". Chest prum foliet ladin, crié y manajé da Salvester Erlacher da La Pli, é vegnù fora dal 1949 al 1972 ma à messù scluje per mancianza de finanziament da pert dla provinzia de Bulsan. Ma ciamò en chel ann à l’Union Generela di Ladins dla Dolomites metù su "La Usc di Ladins" con les medemes finalités che l foliet de Erlacher: unité di ladins, sconanza dl lingaz y dla cultura ladina; ...
05 de november 2026
Cianté y fé amezizia
Laura Stuffer de Urtijëi ie da setëmber incà una dla doi dirighëntes dl Cor di mutons de Südtirol. Nia da giut iel stat doi cunzerc a Persenon y Algund y l à ciantà pea mutons y mutans dla valedes ladines
L fova l prim iede per Laura Stuffer y Sofie Pedevilla coche dirighëntes dl Cor di mutons dl Südtirol y la à butà: ai 24 de utober a Persenon tl Vinzentinum y ai 25 de utober tl Thalguterhaus a Algund iel stat doi de biei cunzerc de si cor, deberieda cun l Cor “junior” de Südtirol sot ala bachëta de Waltraud Pörnbacher. L ie unì ciantà d’uni sort de pec: dala cianties africanes a chëles pop y sambën che l ne pudova nia mancë vel’ pez de mujiga da mont.
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla ...
L fova l prim iede per Laura Stuffer y Sofie Pedevilla coche dirighëntes dl Cor di mutons dl Südtirol y la à butà: ai 24 de utober a Persenon tl Vinzentinum y ai 25 de utober tl Thalguterhaus a Algund iel stat doi de biei cunzerc de si cor, deberieda cun l Cor “junior” de Südtirol sot ala bachëta de Waltraud Pörnbacher. L ie unì ciantà d’uni sort de pec: dala cianties africanes a chëles pop y sambën che l ne pudova nia mancë vel’ pez de mujiga da mont.
Elisabeth Kostner
L articul va inant tla ...
04 de november 2026
Joegn te piaz per n auter davegnir
Ruben Valentini, student da Cianacei a La Sapienza a Roma e comember de l’UDU (Union di Universitères), ne conta de la manifestazions, del moviment di joegn internazionèl e del besegn de n mudament sozièl.
Sacotanta persones seghita a se binèr te la piazes de la zitèdes taliènes per manifestèr: al zenter dantdaldut l cost semper maor de la vita, i taes a istruzion e sanità, la situazion internazionèla anter pèsc e aument de la speisa militèra, la condizions schietes de lurier (vegn domanà soraldut n smaorament di paamenc per constrastèr l’inflazion) e la politiches del goern.
Na pèrt del moviment l é students che proa a uzèr fora la dificoltèdes che i padesc. Aon domanà fora Ruben Valentini da ...
Sacotanta persones seghita a se binèr te la piazes de la zitèdes taliènes per manifestèr: al zenter dantdaldut l cost semper maor de la vita, i taes a istruzion e sanità, la situazion internazionèla anter pèsc e aument de la speisa militèra, la condizions schietes de lurier (vegn domanà soraldut n smaorament di paamenc per constrastèr l’inflazion) e la politiches del goern.
Na pèrt del moviment l é students che proa a uzèr fora la dificoltèdes che i padesc. Aon domanà fora Ruben Valentini da ...
03 de november 2026
Jëuf de Frea: la fasa de test mostra su i prims resultac
Dai 22 de setëmber nchin ai 5 de utober iel sun Jëuf de Frea unì fat na fasa de sperimentazion digitela n con' de na limitazion dl trafich
Tl cheder dla scumenciadiva iel unì ntervistà chëi che furnea sun la stredes, per abiné adum dac n con' de coche l se vën nuzà dla stredes dl jëuf. I resultac mostra su n che n ie bëndebò a una de fé n raion cun trafich limità, dantaldut pra chëi che viv te Südtirol.
Di resultac pudëis liejer n articul tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora n vënderdi, ai 6 de nuvëmber.
Tl cheder dla scumenciadiva iel unì ntervistà chëi che furnea sun la stredes, per abiné adum dac n con' de coche l se vën nuzà dla stredes dl jëuf. I resultac mostra su n che n ie bëndebò a una de fé n raion cun trafich limità, dantaldut pra chëi che viv te Südtirol.
Di resultac pudëis liejer n articul tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora n vënderdi, ai 6 de nuvëmber.
30 de otober 2026
Tan inant pó pa jí le marketing?
Comentar de pruma
I pustri ti é stá. Chi che â metü dl 2014 Al Plan pro la »Ferienregion Pustertal«, é sëgn stá bogn – ince cun le bëgnsté de nüsc rapresentanc ladins – da porcoré dal logo l’inom ladin de Plan de Corones. Da sëgn inant sarál ma plü »Kronplatz Dolomites«. Chësta é la gran novité linguistica pro le design nü. (Comentar de Pablo Palfrader)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
I pustri ti é stá. Chi che â metü dl 2014 Al Plan pro la »Ferienregion Pustertal«, é sëgn stá bogn – ince cun le bëgnsté de nüsc rapresentanc ladins – da porcoré dal logo l’inom ladin de Plan de Corones. Da sëgn inant sarál ma plü »Kronplatz Dolomites«. Chësta é la gran novité linguistica pro le design nü. (Comentar de Pablo Palfrader)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
28 de otober 2026
Dolomiti Ski Jazz, vegnarèl fat amò?
Enrico Tommasini, diretor artistich del Festival, respon a la conscidrazions en merit a la dezijions de le ApT de Fascia e de Fiem e Cembra de no l finanzièr più.
»Giö pense che do 30 egn l Dolomiti Ski Jazz partegne soraldut a la jent de nosce val e de la Region, a nösc ghesć, ai musizisć e a duc i pascionè, ai gestores di refuges, di locai, ai Comugn, a le sociazion. Duc chisc à metù partezipazion, laor e ence scioldi.«
L respon coscita Enrico Tommasini, diretor artistich del Dolomiti Ski Jazz, a la ultima conscidrazions vegnudes fora enstadì su la dezijon de l’ApT de Fascia dant e de chela de Fiem e Cembra do, de no sostegnir più l Festival.
De plu tla ...
»Giö pense che do 30 egn l Dolomiti Ski Jazz partegne soraldut a la jent de nosce val e de la Region, a nösc ghesć, ai musizisć e a duc i pascionè, ai gestores di refuges, di locai, ai Comugn, a le sociazion. Duc chisc à metù partezipazion, laor e ence scioldi.«
L respon coscita Enrico Tommasini, diretor artistich del Dolomiti Ski Jazz, a la ultima conscidrazions vegnudes fora enstadì su la dezijon de l’ApT de Fascia dant e de chela de Fiem e Cembra do, de no sostegnir più l Festival.
De plu tla ...
27 de otober 2026
Inteligenza artifiziala: na oportunité per les mendranzes linguistiches
A Cuira, ti Grijons, él vegnù metù al zenter de doi convegns l davegnì digital di lingac de mendranza. L ladin, l rumanc y l furlan vuel renforzé sia colaborazion per sfruté les poscibeltés dla inteligenza artifiziala y garantì na prejenza di trei lingac tl mond digital
Co pò pa les mendranzes linguistiches adoré les poscibeltés dla digitalisazion y dla inteligenza artifiziala (IA) per renforzé si lingac y garantì si davegnì? Chesta domanda é steda al zenter de doi convegns internazionai vegnus desfirés ai 23 y 24 de otober a Cuira, tl cianton svizer di Grijons. Ai convegns à tout pert ence l’Union Generela di Ladins dla Dolomites y la Repartizion provinziala de Bulsan dl’Aministrazion, Istruzion, Formazion y Cultura ladina.
La inteligenza artifiziala y les ...
Co pò pa les mendranzes linguistiches adoré les poscibeltés dla digitalisazion y dla inteligenza artifiziala (IA) per renforzé si lingac y garantì si davegnì? Chesta domanda é steda al zenter de doi convegns internazionai vegnus desfirés ai 23 y 24 de otober a Cuira, tl cianton svizer di Grijons. Ai convegns à tout pert ence l’Union Generela di Ladins dla Dolomites y la Repartizion provinziala de Bulsan dl’Aministrazion, Istruzion, Formazion y Cultura ladina.
La inteligenza artifiziala y les ...
26 de otober 2026
Logo "Kronplatz Dolomites": porté indò ite l inom ladin!
La dezijion de sferié fora l inom ladin de "Plan de Corones" dal logo de "Kronplatz Dolomites" é n gran dann per l ladin y per les rejons di Ladins
Al pò ben ester che al sibe gaujes de marketing do chesta dezijion, ma les conseguenzes per la visibelté dla denominazion ladina é fatales. A n livel plu internazional, tl reclam y ti social media, scomparesc l inom ladin y ence a livel local vegnel sferié fora n element fondamental de na arpejon toponomastica milenara.
La Union Generela di Ladins dles Dolomites invieia i responsabli de mudé chesta dezijion y de mete indò l inom ladin tl logo.
Al n’é nia azetabel che per motivazions porì ...
Al pò ben ester che al sibe gaujes de marketing do chesta dezijion, ma les conseguenzes per la visibelté dla denominazion ladina é fatales. A n livel plu internazional, tl reclam y ti social media, scomparesc l inom ladin y ence a livel local vegnel sferié fora n element fondamental de na arpejon toponomastica milenara.
La Union Generela di Ladins dles Dolomites invieia i responsabli de mudé chesta dezijion y de mete indò l inom ladin tl logo.
Al n’é nia azetabel che per motivazions porì ...
24 de otober 2026
A Alessandro Chiocchetti l’Ègua de Sèn Venceslao
L president del Consei de la Provinzia Soini ge à consegnà l recognosciment per sia encèria tel Parlament european. Na delegazion de 17 conseieres à portà la mostra de De Gasperi al Parlamentarium.
Alessandro Chiocchetti, Secretèr general del Parlament european, à ciapà enstadì n auter recognosciment de valor. Do la nomina de Cavalier de Gran Crousc del President de la Republica Sergio Mattarella de oril de chest an, ai 14 de otober l à ciapà dal president del Consei de la Provinzia de Trent Claudio Soini l’Ègua de Sèn Venceslao.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Alessandro Chiocchetti, Secretèr general del Parlament european, à ciapà enstadì n auter recognosciment de valor. Do la nomina de Cavalier de Gran Crousc del President de la Republica Sergio Mattarella de oril de chest an, ai 14 de otober l à ciapà dal president del Consei de la Provinzia de Trent Claudio Soini l’Ègua de Sèn Venceslao.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
23 de otober 2026
Autorità per la mendranzes, l bilanz del 2025
La relazion rejona de progresc, ma ence de problematiches, che revèrda l stravardament de la comunitèdes ladina, mochena e zimbra. Te Fascia l é stat uzà fora la mencianza de pruma cèses.
En mèrtesc ai 20 de otober te na conferenza stampa ja Trent l é stat metù dant la relazion de l’atività del an 2025 de la Autorità per la mendranzes linguistiches, vidèda da la avocata fascèna Katia Vasselai e che tol ite la comembres Chiara Pallaoro, mochena, e Fabiana Nicolussi Paolaz, zimbra, che à tout l post de Matteo Nicolussi Castellan ades ombolt de Luserna.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
En mèrtesc ai 20 de otober te na conferenza stampa ja Trent l é stat metù dant la relazion de l’atività del an 2025 de la Autorità per la mendranzes linguistiches, vidèda da la avocata fascèna Katia Vasselai e che tol ite la comembres Chiara Pallaoro, mochena, e Fabiana Nicolussi Paolaz, zimbra, che à tout l post de Matteo Nicolussi Castellan ades ombolt de Luserna.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
23 de otober 2026
N ann da president
Comentar de pruma
Ai 10 de otober 2025 vegnivi lité president dla Union Generela di Ladins dles Dolomites. Al é entratant passé n ann y i volessi porté dant n valgunes imprescions de chesta esperienza.
Sciche tres se tòlen dant de vigni sort de traverc, ma depona méssen samben se confronté con les limitazions y les dificoltés pratiches y umanes, y an à da ester contenc de chel che an é stés bogn de arjonje. (de Roland Verra)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Ai 10 de otober 2025 vegnivi lité president dla Union Generela di Ladins dles Dolomites. Al é entratant passé n ann y i volessi porté dant n valgunes imprescions de chesta esperienza.
Sciche tres se tòlen dant de vigni sort de traverc, ma depona méssen samben se confronté con les limitazions y les dificoltés pratiches y umanes, y an à da ester contenc de chel che an é stés bogn de arjonje. (de Roland Verra)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
23 de otober 2026
Canche les porsones se incunta
En jöbia ai 8 de otober él sté a Balsan n convëgn sön le rode di Comuns y dles rëis locales por tó sö families cun sotfunz de migraziun, metü a jí dal Forum Prevenziun y dal Sorvisc de coordinamёnt por la integraziun
e tema dla imigraziun é te chisc tёmps na tematica der presёnta, che polarisёia dassёnn les comunités. Por che l’inclujiun garetes ól ester na bona colaboraziun danter i sorvisc dl post y i Comuns. Chёsc é ci che é gnü fora dal convёgn, olache al é gnü porté dant ejёmpli de proiec de integraziun da porsones che laora da deplü agn incá te chёsc ciamp.
Deplü podëise lí t’La Usc di Ladins di 23 d’otober
e tema dla imigraziun é te chisc tёmps na tematica der presёnta, che polarisёia dassёnn les comunités. Por che l’inclujiun garetes ól ester na bona colaboraziun danter i sorvisc dl post y i Comuns. Chёsc é ci che é gnü fora dal convёgn, olache al é gnü porté dant ejёmpli de proiec de integraziun da porsones che laora da deplü agn incá te chёsc ciamp.
Deplü podëise lí t’La Usc di Ladins di 23 d’otober
19 de otober 2026
N nef frabicat con cartieres per la Polizia, él de besegn?
La Jonta de la Provinzia de Trent à aproà l stanziament de 6 milions de euro per la neva strutura a Moena. L Grop de Consei Direitf Neva UAL tol posizion con n comunicat.
La Jonta de la Provinzia de Trent, te sia sentèda dai 9 de otober, à aproà i mudamenc al Dopi (Document de programazion infrastrutural de la Provinzia) per la sezion operes ziviles, su proponeta del president Maurizio Fugatti. Na variazion che tol ite la integrazions per i investiments sui frabicac provinzièi e per sia manutezions. Neva ressorses donca per operes ziviles e anter chestes l é stat metù ite ence 6 milions de euro per fèr su n nef frabicat con cartieres per la Scola Alpina de la ...
La Jonta de la Provinzia de Trent, te sia sentèda dai 9 de otober, à aproà i mudamenc al Dopi (Document de programazion infrastrutural de la Provinzia) per la sezion operes ziviles, su proponeta del president Maurizio Fugatti. Na variazion che tol ite la integrazions per i investiments sui frabicac provinzièi e per sia manutezions. Neva ressorses donca per operes ziviles e anter chestes l é stat metù ite ence 6 milions de euro per fèr su n nef frabicat con cartieres per la Scola Alpina de la ...
18 de otober 2026
l spirituèl al materièl, en recort de Daniel Zen
La familia Pellegrin de Luciano Becé da Vich à domanà la colaborazion de la Scola Ladina per n studie e n projet artistich su la fegura del soul Prinz Piscop ladin de naa da Vich.
Chi erel Daniel Zen e coluns él i valores e i momenc più emportanc che à segnà sia vita e soraldut chel trat de temp coscita curt de sie episcopat? L é domanes che se à fat la studentes de la 5^ clas del Liceo artistich e feguratif del an de scola 2025/26 che ensema a si ensegnanc Tiziano Deflorian e Stefania Pederiva, per la pèrt del CLIL per ingleis, à lurà sun chesta fegura te n percors creatif che se à serà su con la esposizion de projec e modelins dal titol ‘Dal spirituèl al materièl’ ...
Chi erel Daniel Zen e coluns él i valores e i momenc più emportanc che à segnà sia vita e soraldut chel trat de temp coscita curt de sie episcopat? L é domanes che se à fat la studentes de la 5^ clas del Liceo artistich e feguratif del an de scola 2025/26 che ensema a si ensegnanc Tiziano Deflorian e Stefania Pederiva, per la pèrt del CLIL per ingleis, à lurà sun chesta fegura te n percors creatif che se à serà su con la esposizion de projec e modelins dal titol ‘Dal spirituèl al materièl’ ...
16 de otober 2026
I »samaritans« dl benzin
Comentar de pruma
Bonamënter conescëise la parabola dl bun samaritan. N ël jô por so tru, canche al é gnü abiné da n tlap de ladruns, derobé fora, dramé adöm y lascé ferí sön strada. Do che dui proi é passa dlungia ia, röiel lapró n samaritan, che le mediëia, le ciaria sön so ciaval y le condüj te na ostaria, paian le cunt por le lascé varí fora. Insciö dër en cört la storia dla Bibia. Aldedaincö él döt d’atri samaritans. I savëis che le benzin pësa sëgn cotan deplü sön le tacuin. (de Pablo Palfrader)
De plu tla ...
Bonamënter conescëise la parabola dl bun samaritan. N ël jô por so tru, canche al é gnü abiné da n tlap de ladruns, derobé fora, dramé adöm y lascé ferí sön strada. Do che dui proi é passa dlungia ia, röiel lapró n samaritan, che le mediëia, le ciaria sön so ciaval y le condüj te na ostaria, paian le cunt por le lascé varí fora. Insciö dër en cört la storia dla Bibia. Aldedaincö él döt d’atri samaritans. I savëis che le benzin pësa sëgn cotan deplü sön le tacuin. (de Pablo Palfrader)
De plu tla ...
11 de otober 2026
Tla televijion tudëscia àuden rujenan ladin
N film che conta de Fedom, Col y de si jënt dal titul "Das verborgene Tal in den Dolomiten" à l reghisser de Urtijëi Lukas Pitscheider fat per la televijion tudëscia
Ntervistes nce per ladin saràl da audì tosc tla televijion tudëscia ServusTV. Lukas Pitscheider, che lëura bele da plu ani incà coche reghisser, à per la trasmiscion “Bergwelten” fat n documenter che conta di ladins de Fedom y Col. L á ntervistà l atlet paraolimpich Luca Palla, i arpizadëures Andrea Dorigo y Christoph Hainz, l mëinacrëp Filippo Beccar cun si fëna Anna, Milly Crepaz, i scizri cun Ivan Lezuo y i doi culeziunisć de reperc dla prima gran viera Mirko Crepaz y Alessandro ...
Ntervistes nce per ladin saràl da audì tosc tla televijion tudëscia ServusTV. Lukas Pitscheider, che lëura bele da plu ani incà coche reghisser, à per la trasmiscion “Bergwelten” fat n documenter che conta di ladins de Fedom y Col. L á ntervistà l atlet paraolimpich Luca Palla, i arpizadëures Andrea Dorigo y Christoph Hainz, l mëinacrëp Filippo Beccar cun si fëna Anna, Milly Crepaz, i scizri cun Ivan Lezuo y i doi culeziunisć de reperc dla prima gran viera Mirko Crepaz y Alessandro ...
08 de otober 2026
Yoga, Chakra e identità ladina
L antropologh Cesare Poppi, che à fat enrescides fones su la jent de Fascia, auza fora si dubies sul event de ApT e ICL.
»Anche Empedocle era ladino« l é l titol mingol cert de n scrit ruà a La Usc di Ladins che à soscedà discuscions ence a livel regionèl. Se trata de n contribut che merita atenzion ajache l autor l é Cesare Poppi, antropologh che à enrescì trop sui ladins, soraldut chi de Fascia: si studies su la tradizions, la ritualità e l'identità de noscia jent, fondament per l Museo Ladin, é stac publiché dal ICL del 2020 te trei gregn libres.
L intervent de chest antropologh l é nasciù, coche scrif el ...
»Anche Empedocle era ladino« l é l titol mingol cert de n scrit ruà a La Usc di Ladins che à soscedà discuscions ence a livel regionèl. Se trata de n contribut che merita atenzion ajache l autor l é Cesare Poppi, antropologh che à enrescì trop sui ladins, soraldut chi de Fascia: si studies su la tradizions, la ritualità e l'identità de noscia jent, fondament per l Museo Ladin, é stac publiché dal ICL del 2020 te trei gregn libres.
L intervent de chest antropologh l é nasciù, coche scrif el ...
06 de otober 2026
L Istitut de Pardac e Ciavaleis contra la vera
La Rosa Bianca-Weisse Rose à tout pèrt a la campagna ‘R1PUD1A’ de Emergency.
L Istitut de Istruzion La Rosa Bianca-Weisse Rose de Ciavaleis e Pardac à tout pèrt a la campagna ‘R1PUD1A’ de Emergency. Anter la passa 1.200 scoles de la Tèlia che à jà tout pèrt ades l é ence chela de Fiem. Ti dis passé te la doi sentes de Pardac e Ciavaleis l é stat metù fora l striscion con la scrita ‘Questa scuola R1pud1a la guerra’ con la partezipazion di studenc e studentes, l dirigent Roberto Trolli, l ex dirigent Marco Felicetti e i volontères del Grop de Fiem e Fascia.
De più te ...
L Istitut de Istruzion La Rosa Bianca-Weisse Rose de Ciavaleis e Pardac à tout pèrt a la campagna ‘R1PUD1A’ de Emergency. Anter la passa 1.200 scoles de la Tèlia che à jà tout pèrt ades l é ence chela de Fiem. Ti dis passé te la doi sentes de Pardac e Ciavaleis l é stat metù fora l striscion con la scrita ‘Questa scuola R1pud1a la guerra’ con la partezipazion di studenc e studentes, l dirigent Roberto Trolli, l ex dirigent Marco Felicetti e i volontères del Grop de Fiem e Fascia.
De più te ...




