- T'es chilò:
- Home
- Atualité
Atualité
10 de dezember 2024
Digitalisaziun: chance y desfida por i lingac de mendranza
Pro le Forum dles Regiuns europeiches de mendranza tla Spagna, organisé dala FUEN, él gnü presenté ejëmpli concrec de co che les mendranzes s’armöi sön le parchet dla digitalisaziun. Samuel Frontull á porté dant so laur sön le tradutur automatich tl ladin dla Val Badia. Al nes cunta süa esperiënza de pröma man
Ai 26 y 27 de novëmber él gnü tigní a Donostia/San Sebastián ti Paisc Bascs (Spagna) le 8. Forum dles Regiuns europeiches de mendranza. L’evënt, organisé dala FUEN en colaboraziun cun le cluster industrial dl lingaz basch LANGUNE, á porté adöm rapresentanc dla politica, dl’industria y dl monn academich de deplü regiuns de mendranza, por baié dl’importanza dla digitalisaziun por le dagní di lingac de mendranza.
"Cör davert y na vijiun tlera"
Al zënter dla discusciun l’inteliënza artifiziala cun ...
Ai 26 y 27 de novëmber él gnü tigní a Donostia/San Sebastián ti Paisc Bascs (Spagna) le 8. Forum dles Regiuns europeiches de mendranza. L’evënt, organisé dala FUEN en colaboraziun cun le cluster industrial dl lingaz basch LANGUNE, á porté adöm rapresentanc dla politica, dl’industria y dl monn academich de deplü regiuns de mendranza, por baié dl’importanza dla digitalisaziun por le dagní di lingac de mendranza.
"Cör davert y na vijiun tlera"
Al zënter dla discusciun l’inteliënza artifiziala cun ...
06 de dezember 2024
Cumpedada linguistica: i Ladins tëgn bot, mo...
I Ladins fej fora le 4,41 porcënt dla popolaziun de Südtirol, dij i resultac dla cumpedada linguistica. Scebëgn che al é na picia flesciun dl 0,12%, mësson dí che an se l’á ciamó cavada bun, mo tles valades ladines é la porcentuala carada deplü
Chësc vëndres ai 6 de dezëmber danmisdé él gnü presenté i resultac dla cumpedada linguistica, che ciara fora insciö: le grup todësch fej fora le 68,61%, chël talian le 26,98% y le grup ladin le 4,41%. Respet ala cumpedada fata dl 2011, á ma le grup talian albü n plus, plü avisa dl 0,92%. I atri dui grups é jüs zoruch. Sambëgn che na flesciun n’é nia bona por na mendranza; dl ater vers pón dí che i Ladins s’á impó dolarata ciamó tigní bun, cun na flesciun de "ma" le 0,12%. Le grup todësch é ...
Chësc vëndres ai 6 de dezëmber danmisdé él gnü presenté i resultac dla cumpedada linguistica, che ciara fora insciö: le grup todësch fej fora le 68,61%, chël talian le 26,98% y le grup ladin le 4,41%. Respet ala cumpedada fata dl 2011, á ma le grup talian albü n plus, plü avisa dl 0,92%. I atri dui grups é jüs zoruch. Sambëgn che na flesciun n’é nia bona por na mendranza; dl ater vers pón dí che i Ladins s’á impó dolarata ciamó tigní bun, cun na flesciun de "ma" le 0,12%. Le grup todësch é ...
06 de dezember 2024
Paiamënc massa basc
Comentar de pruma
I scrii chësc comentar püch tëmp do che le Stat talian á incundé n aumënt »sensazional« de 1,80€ al mëis sön les ponsiuns minimes, y püc dis do che al é gnü fora la noela scandalosa che le Consëi Regional tl Trentin–Südtirol ó ti straihé ales ciasarines l’adatamënt al’inflaziun de chë tan de pensiun che ares ciafa. En pert fej i politics »dietro front«, mo pormó do che al é sté de gran protestes. Ma por fá dui cunc: do 15 agn de contribuc, y do na vita a ciaré dla familia, röia les ciasarines a ...
I scrii chësc comentar püch tëmp do che le Stat talian á incundé n aumënt »sensazional« de 1,80€ al mëis sön les ponsiuns minimes, y püc dis do che al é gnü fora la noela scandalosa che le Consëi Regional tl Trentin–Südtirol ó ti straihé ales ciasarines l’adatamënt al’inflaziun de chë tan de pensiun che ares ciafa. En pert fej i politics »dietro front«, mo pormó do che al é sté de gran protestes. Ma por fá dui cunc: do 15 agn de contribuc, y do na vita a ciaré dla familia, röia les ciasarines a ...
04 de dezember 2024
Se fidone amò magnèr formai?
Do l problem de la beza da Ampez che à risià sia sanità per aer magnà n tochet de formai, aon rejonà de pericoi e de prevenzion col president de la Mèlga de Fascia, Luigi Deluca de Coluzi.
L fat de cronaca de la beza da Ampez che à cognù jir te ospedèl a Pèdua per aer magnà n tochet de formai »Saporito di Fassa« se à serà su per grazia zenza conseguenzes più grieves per la piciola. Ampò la conseguenzes legales e soraldut l efet mediatich che à tout ite ence l più cognosciù »Puzzone« l va inant e l peisa ence sul inom de Fascia e de sia produzions. Aon rejonà de chest, e de la caujes e la precauzions per schivèr chesta sort de problemes, col president de la Mèlga de Fascia Luigi ...
L fat de cronaca de la beza da Ampez che à cognù jir te ospedèl a Pèdua per aer magnà n tochet de formai »Saporito di Fassa« se à serà su per grazia zenza conseguenzes più grieves per la piciola. Ampò la conseguenzes legales e soraldut l efet mediatich che à tout ite ence l più cognosciù »Puzzone« l va inant e l peisa ence sul inom de Fascia e de sia produzions. Aon rejonà de chest, e de la caujes e la precauzions per schivèr chesta sort de problemes, col president de la Mèlga de Fascia Luigi ...
04 de dezember 2024
I maestres de schi a confront
A Sommacampagna l é stat endrezà l Convegn nazionèl de AMSI con la partezipazion de 100 diretores de la Scoles de schi. L é stat rejonà de la neva Lege de la mont, de temes fiscai e de la novitèdes per la neva sajon.
La sajon dai schi é sun usc e i profescionisć del setor é vertesc per n nef invern su la neif. En sabeda ai 23 de november a Sommacampagna de Verona l é stat endrezà l Convegn nazionèl 2024 de AMSI, la Sociazion Maestres de Schi de la Tèlia, col patrozinie del Colege Nazionèl Maestres de Schi (Col.Naz.) Chest apuntament anuèl à metù al luster l’emportanza de chesta ocajions de confront e condivijion per i profescionisć de la neif per tor dant i temes strategics del setor, sun usc de na neva ...
La sajon dai schi é sun usc e i profescionisć del setor é vertesc per n nef invern su la neif. En sabeda ai 23 de november a Sommacampagna de Verona l é stat endrezà l Convegn nazionèl 2024 de AMSI, la Sociazion Maestres de Schi de la Tèlia, col patrozinie del Colege Nazionèl Maestres de Schi (Col.Naz.) Chest apuntament anuèl à metù al luster l’emportanza de chesta ocajions de confront e condivijion per i profescionisć de la neif per tor dant i temes strategics del setor, sun usc de na neva ...
04 de dezember 2024
Vint ani de »minet« y diesc de »mendret«: la mendranzes mpera a se cunëscer
La trasmiscion televijiva »minet – mendranza tel mond« à festejà si vint ani, la verscion ladina si diesc ani. Na ucajion per la mendranzes de se cunëscer una cun l'autra y de se giamië ora
I seto tla Estonia, i ozitans tl Pie monte o i tudësc a Lubiana: chëstes ie mé n valguna dla mendranzes che la trasmiscion »minet« à prejentà te chisc vint ani sun Rai Südtirol. La trasmiscion ie nasciuda da na idea de Rudi Gamper, che fova ntlëuta l cuordinadëur dla Rai de Bulsan. L’idea fova chëla de ti fé cunëscer ala jënt dl Südtirol d’autra mendranzes, coche i viv y cie che i fej per scuné si rujeneda y cultura. L ie perdrët l’unica trasmiscion fata nstës dala Rai ...
I seto tla Estonia, i ozitans tl Pie monte o i tudësc a Lubiana: chëstes ie mé n valguna dla mendranzes che la trasmiscion »minet« à prejentà te chisc vint ani sun Rai Südtirol. La trasmiscion ie nasciuda da na idea de Rudi Gamper, che fova ntlëuta l cuordinadëur dla Rai de Bulsan. L’idea fova chëla de ti fé cunëscer ala jënt dl Südtirol d’autra mendranzes, coche i viv y cie che i fej per scuné si rujeneda y cultura. L ie perdrët l’unica trasmiscion fata nstës dala Rai ...
30 de november 2024
Didamenc per la families
L Comun General de Fascia ge va encontra ai studenc fascegn con assegnes de studie.
L Comun General de Fascia ge va encontra a la families e l met a la leta di studenc che stèsc te Fascia finanziamenc per corir en pèrt la speises de scola.
Aldò del articol 72 de la L.P. dai 7 de aost del 2006, nr 5, l met a la leta di studenc fascegn che fèsc l secont livel de istruzion e formazion e che à i requisic pervedui, assegnes de studie e didamenc per l viac per l an de scola 2024/2025. La speises che pel vegnir finanzièdes l é cheles de stèr fora soranet, per magnèr o per ...
L Comun General de Fascia ge va encontra a la families e l met a la leta di studenc che stèsc te Fascia finanziamenc per corir en pèrt la speises de scola.
Aldò del articol 72 de la L.P. dai 7 de aost del 2006, nr 5, l met a la leta di studenc fascegn che fèsc l secont livel de istruzion e formazion e che à i requisic pervedui, assegnes de studie e didamenc per l viac per l an de scola 2024/2025. La speises che pel vegnir finanzièdes l é cheles de stèr fora soranet, per magnèr o per ...
29 de november 2024
La Majon di Fascegn: projec e idees che vèrda ai 50 egn
Te la radunanza generèla l é stat prejentà i ejic de chest an e la scomenzadives en program per l 2025 tolan ite la jent e l teritorie.
L Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn à chiamà ite la radunanza generèla en vender ai 22 de november te La Gran Ciasa a Soraga. N moment emportant per prejentèr l’atività del an che é do che se sera su e cheles en program per l 2025 che sarà dut dedicà ai festejamenc per i 50 egn de fondazion.
Per chest la radunanza é stata pissèda a vida interativa, col tor ite duc i prejenc i envian a meter dant idees e proponetes per la programazion del nef an ajache, descheche à dit la diretora Sabrina ...
L Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn à chiamà ite la radunanza generèla en vender ai 22 de november te La Gran Ciasa a Soraga. N moment emportant per prejentèr l’atività del an che é do che se sera su e cheles en program per l 2025 che sarà dut dedicà ai festejamenc per i 50 egn de fondazion.
Per chest la radunanza é stata pissèda a vida interativa, col tor ite duc i prejenc i envian a meter dant idees e proponetes per la programazion del nef an ajache, descheche à dit la diretora Sabrina ...
29 de november 2024
Escalaziun prigorosa
Comentar de pruma
L’ultim che i m’ess ponsé, dan da 19 agn, canche i sun gnü pro La Usc di Ladins, é che i ess n de messü me dé jö ti comentars cun la tematica dla vera. Sce an se ciara indere intoronn, él rodunt chël ci che sozed de por de, y da passa mile dis gnanca plü tan dalunc da nos, do che la Ruscia ti é saltada ite al’Ucraina. Otto von Bismarck, le pröm »Reichskanzler« dl Rëgn Todësch, dess n iade avëi dit che al ne vëgn mai mintí tan co dan les lîtes, tratan la vera y do la ciacia. En referimënt ...
L’ultim che i m’ess ponsé, dan da 19 agn, canche i sun gnü pro La Usc di Ladins, é che i ess n de messü me dé jö ti comentars cun la tematica dla vera. Sce an se ciara indere intoronn, él rodunt chël ci che sozed de por de, y da passa mile dis gnanca plü tan dalunc da nos, do che la Ruscia ti é saltada ite al’Ucraina. Otto von Bismarck, le pröm »Reichskanzler« dl Rëgn Todësch, dess n iade avëi dit che al ne vëgn mai mintí tan co dan les lîtes, tratan la vera y do la ciacia. En referimënt ...
26 de november 2024
Mënajites ladins vëgn docá
Amez novëmber él gnü tigní i ejams por i mënajites nüs de Südtirol. Danter i 59 partezipanc n’él ince 8 de ladins, che â tut pert a na formaziun de plü mëisc a Neustift
Danter les ligrëzes y pasciuns che ciafa tres plü fle, toca zënzater ince chëra di mënajites. Al é chës acompagnadësses y chi acompagnadus che condüj i ghesć fora por nosta contrada – nia ma cun le fin da i fá rové a na destinaziun che an se tol dant, mo ince da i daidé odëi les morvëies sön tru. Al é sambëgn les morvëies dla natöra y dla contrada, mo ince les belijies culturales y tradizionales de nosc ester.
En vëndres ai 15 de novëmber él sté n ejam por i mënajites, a chël che al á tut pert ...
Danter les ligrëzes y pasciuns che ciafa tres plü fle, toca zënzater ince chëra di mënajites. Al é chës acompagnadësses y chi acompagnadus che condüj i ghesć fora por nosta contrada – nia ma cun le fin da i fá rové a na destinaziun che an se tol dant, mo ince da i daidé odëi les morvëies sön tru. Al é sambëgn les morvëies dla natöra y dla contrada, mo ince les belijies culturales y tradizionales de nosc ester.
En vëndres ai 15 de novëmber él sté n ejam por i mënajites, a chël che al á tut pert ...
25 de november 2024
Passa 500 mile euro sul Pian de politica linguistica
L Consei del Comun General de Fascia à aproà i finanziamenc a l’ativitèdes ordenères de gropes e sociazions e per evenc identitères e projec de promozion linguistica.
L met a la leta 502.880 euro l Pian organich di intervenc de politica linguistica e cultuèla del Comun General de Fascia per l an 2025 prejentà te Consei General en mèrtesc ai 12 de november e aproà da duc i conseieres.
L nef Pian organich, lurà fora da la Consulta e prejentà te Consei dal conseier de procura Amedeo Valentini, che l à rengrazià la responsabola Evelyn Bortolotti e dut l staff di Servijes linguistics, l va inant su la medema strèda segnèda fora col Pian organich per l 2023 e l ...
L met a la leta 502.880 euro l Pian organich di intervenc de politica linguistica e cultuèla del Comun General de Fascia per l an 2025 prejentà te Consei General en mèrtesc ai 12 de november e aproà da duc i conseieres.
L nef Pian organich, lurà fora da la Consulta e prejentà te Consei dal conseier de procura Amedeo Valentini, che l à rengrazià la responsabola Evelyn Bortolotti e dut l staff di Servijes linguistics, l va inant su la medema strèda segnèda fora col Pian organich per l 2023 e l ...
24 de november 2024
Smach devënta n film y davagna n pest
»Elevated Art« (Ert sö alalt) é un di films premiá pro le »Dutch Mountain Film Festival 2024«. Le documentar cunta dl proiet SMACH, dl prozes creatif doia y dla figöra che möi i fis
Ai 10 de novëmber él gnü anunzié i davagnadus dl »Dutch Mountain Film Festival 2024«. Le pröm pest dla »Parkstad Limburg Jury« i é jü Timian Hopf, por so documentar »Elevated Art«, olache al á acompagné cun süa telecamera la sesta ediziun dl proiet SMACH (San Martin Art Cultur History). Gnü fora él n documentar che descür les tenjiuns gnüdes a s’al dé tla proietaziun dla bienala d’ert a cil davert. Inant dá le documentar spunc y inviëia ala reflesciun sura i conzec d’ert, natöra y porsona.
Liede ...
Ai 10 de novëmber él gnü anunzié i davagnadus dl »Dutch Mountain Film Festival 2024«. Le pröm pest dla »Parkstad Limburg Jury« i é jü Timian Hopf, por so documentar »Elevated Art«, olache al á acompagné cun süa telecamera la sesta ediziun dl proiet SMACH (San Martin Art Cultur History). Gnü fora él n documentar che descür les tenjiuns gnüdes a s’al dé tla proietaziun dla bienala d’ert a cil davert. Inant dá le documentar spunc y inviëia ala reflesciun sura i conzec d’ert, natöra y porsona.
Liede ...
23 de november 2024
I ladins domana maor autonomia istituzionèla
A Trent te n Consei provinzièl spezièl, dut dedicà a la trei mendranzes del Trentin, l é stat portà dant la costions e la domanes de ladins, mochegn e zimbres, con l’aproazion duc a una de 3 ressoluzions.
La pruma outa l era stat de mé del an passà, e l era stat conscidrà n moment storich: n Consei provinzièl dut dedicà a la mendranzes linguistiches, endrezà aldò del articol 27 del Statut de autonomia su spenta de l’avocata Katia Vasselai, presidenta de l’Autorità per la mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent, organism encardinà apontin tel Consei provinzièl, de chel che fèsc pèrt ence i doi raprejentanc de mochegn e zimbres, respetivamenter Chiara Pallaoro e Matteo Nicolussi ...
La pruma outa l era stat de mé del an passà, e l era stat conscidrà n moment storich: n Consei provinzièl dut dedicà a la mendranzes linguistiches, endrezà aldò del articol 27 del Statut de autonomia su spenta de l’avocata Katia Vasselai, presidenta de l’Autorità per la mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent, organism encardinà apontin tel Consei provinzièl, de chel che fèsc pèrt ence i doi raprejentanc de mochegn e zimbres, respetivamenter Chiara Pallaoro e Matteo Nicolussi ...
22 de november 2024
Fradaa anter joegn ladins e sardi
N grop de fascegn é jit enstadì a Cagliari tel chèder del projet Troupes, che met adum cinematografia e lengac, te na colaborazion che à tout ite desvaliva sociazions e istituzions.
N enteressant projet de cinematografia à trat n pent anter i joegn ladins de Fascia e i joegn sardi de Cagliari. Se trata del premie Kentzeboghes (dal sard ‘zenza oujes’), na scomenzadiva che engaissa la pro- duzion de cortometrajes ti lengac de mendranza recognosciui da la lege 482/99. Dut l é nasciù da na proponeta del Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn, leèda a la Sociazion Babel de Cagliari che da 14 egn la endreza l Babel Film Festival, che à tout ite la sociazion Inout. L é ...
N enteressant projet de cinematografia à trat n pent anter i joegn ladins de Fascia e i joegn sardi de Cagliari. Se trata del premie Kentzeboghes (dal sard ‘zenza oujes’), na scomenzadiva che engaissa la pro- duzion de cortometrajes ti lengac de mendranza recognosciui da la lege 482/99. Dut l é nasciù da na proponeta del Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn, leèda a la Sociazion Babel de Cagliari che da 14 egn la endreza l Babel Film Festival, che à tout ite la sociazion Inout. L é ...
22 de november 2024
Jannik Sinner, ce marueia!
Comentar de pruma
L prim jugadëur dla Talia a vëncer la finela ATP, y chël zënza pierder n set: Jannik Sinner de Sanciana ie l numer un dl mond. Na sajon cun 70 vëntes - y chël cun 23 ani.
L à jugà a Torino bele duta l’ena passeda, n dumënia sëira àl jugà contra Taylor Harry Fritz, l cuarto miëur dl mond. L à venciù. L à fat a tennis dan a 13.000 che ti à cialà pro iló, cun d’autri milions dan televijion.
L ie n »boom« de tennis che Jannik Sinner à fat scumencé. Duc rejona de Sinner, duc l amirea. Per l atlet ...
L prim jugadëur dla Talia a vëncer la finela ATP, y chël zënza pierder n set: Jannik Sinner de Sanciana ie l numer un dl mond. Na sajon cun 70 vëntes - y chël cun 23 ani.
L à jugà a Torino bele duta l’ena passeda, n dumënia sëira àl jugà contra Taylor Harry Fritz, l cuarto miëur dl mond. L à venciù. L à fat a tennis dan a 13.000 che ti à cialà pro iló, cun d’autri milions dan televijion.
L ie n »boom« de tennis che Jannik Sinner à fat scumencé. Duc rejona de Sinner, duc l amirea. Per l atlet ...
22 de november 2024
Le 10% dla cuta turistica ai Comuns
Les regoles dla cuta turistica te Südtirol se müda bele indô. Tla sentada di 12 de novëmber á la Junta Provinziala fat fora che i Comuns pó se tigní zoruch le 10% dla cuta por »finanzié sorvisc y infrastrotöres de relevanza por le turism«, y curí spëises aministratives da la trá ite. Na dezijiun destinada da cherié discusciuns
La Junta Provinziala de Südtirol á indô aprové mudaziuns por la cuta turistica de Südtirol, che vëgn trata ite, dal 2014 incá, por vigni perno- tamënt turistich. Danter la cuta de basa y i aumënc aprová ti ultims agn, vëgnel adöm de beles somes por les organisaziuns turistiches. Trata ite vëgnera indere dai Comuns, che â bele te val’ ocajiun manifesté la ghiranza da nen ciafé na pert. Le Comun de Badia y chël de Mareo á bele l’ann passé aprové da destiné na pert dla cuta ...
La Junta Provinziala de Südtirol á indô aprové mudaziuns por la cuta turistica de Südtirol, che vëgn trata ite, dal 2014 incá, por vigni perno- tamënt turistich. Danter la cuta de basa y i aumënc aprová ti ultims agn, vëgnel adöm de beles somes por les organisaziuns turistiches. Trata ite vëgnera indere dai Comuns, che â bele te val’ ocajiun manifesté la ghiranza da nen ciafé na pert. Le Comun de Badia y chël de Mareo á bele l’ann passé aprové da destiné na pert dla cuta ...
21 de november 2024
A Fabio Chiocchetti l pest Tullio De Mauro 2024
L studious fascian à vent la sezion Saggi col liber »Letres da Larcioné«, dat fora da l’Union di Ladins de Fascia adum con l Istitut Cultural Ladin. La poeta fodoma Antonietta Crepaz anter i finalisć.
L prestigious pest dedicà al linguist e lessicograf de nonzech Tullio De Mauro é jit chest an a n ladin. A se l vadagnèr l é stat l fascian Fabio Chiocchetti, che à vent la sezion Saggi con »Letres da Larcioné. Lingua e tradizioni dei tempi antichi«. Te chest liber, dat fora del 2023 da Union di Ladins de Fascia e Istitut Cultural Ladin, Chiocchetti travers la corespondenza de la fin del 1800 anter Amadio Callegari e Tita Cassan l met dant e l analisea n corpus che met al luster ric e ...
L prestigious pest dedicà al linguist e lessicograf de nonzech Tullio De Mauro é jit chest an a n ladin. A se l vadagnèr l é stat l fascian Fabio Chiocchetti, che à vent la sezion Saggi con »Letres da Larcioné. Lingua e tradizioni dei tempi antichi«. Te chest liber, dat fora del 2023 da Union di Ladins de Fascia e Istitut Cultural Ladin, Chiocchetti travers la corespondenza de la fin del 1800 anter Amadio Callegari e Tita Cassan l met dant e l analisea n corpus che met al luster ric e ...
15 de november 2024
Can baiunse pa de pesc?
Comentar de pruma
Al é plü co dui agn y mez da canche al á metü man la vera tl’Ucraina – na vera che é por nos forsc passada »al ordin dl de«; i sun »ausá« da aldí che al é gnü bombardé chiló, che al é sté morc dailó, che ai á tut ite chël paisc y pordü chël ater. Tla realté se consumëiel da cuaji 1.000 dis incá na desgrazia umanitara, che á oramai gaujé cënc de milesc de morc. (Comentar de Pablo Palfrader)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Al é plü co dui agn y mez da canche al á metü man la vera tl’Ucraina – na vera che é por nos forsc passada »al ordin dl de«; i sun »ausá« da aldí che al é gnü bombardé chiló, che al é sté morc dailó, che ai á tut ite chël paisc y pordü chël ater. Tla realté se consumëiel da cuaji 1.000 dis incá na desgrazia umanitara, che á oramai gaujé cënc de milesc de morc. (Comentar de Pablo Palfrader)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
08 de november 2024
Anestetisé te l’ènema
Comentar de pruma
L spetacol/monologh ‘Mordere il cielo’ del cognosciù scritor, psichiater e soziologh Paolo Crepet, endrezà da l’Apt de Fascia en vender al prum de november per serèr su sia lingia de apuntamenc da d’uton dediché al bonstèr, l à empienì de spetadores l teater de Navalge. L era la soula tapa trentina de na tournée che Crepet l é do che l fèsc stroz per duta la Tèlia. Per beleche doi ores duc e dutes à scutà con gran atenzion l soziologh sentà ju su na cariega te mesa paladina, con apedeju demò n ...
L spetacol/monologh ‘Mordere il cielo’ del cognosciù scritor, psichiater e soziologh Paolo Crepet, endrezà da l’Apt de Fascia en vender al prum de november per serèr su sia lingia de apuntamenc da d’uton dediché al bonstèr, l à empienì de spetadores l teater de Navalge. L era la soula tapa trentina de na tournée che Crepet l é do che l fèsc stroz per duta la Tèlia. Per beleche doi ores duc e dutes à scutà con gran atenzion l soziologh sentà ju su na cariega te mesa paladina, con apedeju demò n ...
