Atualité


24 de jugn 2025
La ferata de la Veisc te la teila de l’Europa
Transdolomites à endrezà n convegn a Bruxelles per uzèr fora l besegn de investir te la mobilità sun scina e prejentèr l projet de la ferata de la Veisc.
Transdolomites seghita a esser protagonista sui maores desć de discuscion su la mobilità a livel local, nazional e adertura internazional. Ai 20 de mé la sociazion à endrezà n gran convegn a Bruxelles olache l’à portà l projet de la ferata de la valèdes de la Veisc ma soraldut l’à metù al luster l ruol de l’Union Europeana per l potenziament de la rei de ferates ti raions alpins per permeter l svilup sostegnibol.
»L é stat na scontrada che à domanà n empegn de meisc e soraldut con la endesfida ...
Transdolomites seghita a esser protagonista sui maores desć de discuscion su la mobilità a livel local, nazional e adertura internazional. Ai 20 de mé la sociazion à endrezà n gran convegn a Bruxelles olache l’à portà l projet de la ferata de la valèdes de la Veisc ma soraldut l’à metù al luster l ruol de l’Union Europeana per l potenziament de la rei de ferates ti raions alpins per permeter l svilup sostegnibol.
»L é stat na scontrada che à domanà n empegn de meisc e soraldut con la endesfida ...


20 de jugn 2025
Sanità e segureza sa mont
N convegn te Fascia tel recort de Luca, Erwin, Alex e Diego per fèr informazion e formazion su la bona prateghes, la enrescida e la neves su la prevenzion del risech e l dret raport con l ambient.
A jir sa mont no l é mai la segureza piena, ma n muie pel vegnir fat per schivèr l risech e desfrutèr al miec duc i vantajes de na vita o na vacanza anter i crepes. Chisc temes é semper più emportanc, ajache la prejenza turistica ti lesc da mont é cresciuda debel ti ultimes egn, soraldut do l Covid, ma no l é cresciù te la medema maniera la consaputa de la jent sun colugn che pel esser i risesc e i problemes de chesta sort de turism, e nience su la strategies miores per poder se emprevaler de ...
A jir sa mont no l é mai la segureza piena, ma n muie pel vegnir fat per schivèr l risech e desfrutèr al miec duc i vantajes de na vita o na vacanza anter i crepes. Chisc temes é semper più emportanc, ajache la prejenza turistica ti lesc da mont é cresciuda debel ti ultimes egn, soraldut do l Covid, ma no l é cresciù te la medema maniera la consaputa de la jent sun colugn che pel esser i risesc e i problemes de chesta sort de turism, e nience su la strategies miores per poder se emprevaler de ...


20 de jugn 2025
Le lingaz dla vera
Comentar de pruma
I sinti n cer fistide, da odëi che tl monn s’impëiel n füch indôlater. Dal 2022 incá unse la vera tl’Ucraina, cun cënc de milesc de morc da intrames les perts. D’otober dl 2023 él rot fora na vera danter Israel y i Hamas palestinesc, do che chisc â te n atentat copé jö chi 1.400 zivilisć tratan n festival. Da chël de incá vá inant i bombardamënc, che á desdrüt la strisciora de Gaza, cun passa 50 mile morc, crudeltés y tragedies umanitares che se consumëia de por de y che scraia ...
I sinti n cer fistide, da odëi che tl monn s’impëiel n füch indôlater. Dal 2022 incá unse la vera tl’Ucraina, cun cënc de milesc de morc da intrames les perts. D’otober dl 2023 él rot fora na vera danter Israel y i Hamas palestinesc, do che chisc â te n atentat copé jö chi 1.400 zivilisć tratan n festival. Da chël de incá vá inant i bombardamënc, che á desdrüt la strisciora de Gaza, cun passa 50 mile morc, crudeltés y tragedies umanitares che se consumëia de por de y che scraia ...


19 de jugn 2025
Mendranzes en musega te Fascia
Dal nef CD de la band fascèna Popcorner ai gropes che rua da Fascia e Gherdëina, ma ence da la Catalunya, dal Friul, da la Sardegna e dal Südtirol per tor pèrt al Panorama Music per endrez de la sociazion La Grenz.
Musega eco-compatibola e paesajes dolomitics, ma ence atenzion ai lengac de mendranza, con gropes che rua da la Ladinia, da la Catalunya, da la Sardegna, dal Friul e dal Südtirol. Con chest spirit pea via l Val de Fascia Panorama Music vardan amò de più a la calità e a la proponetes artistiches.
La rassegna, ruèda a la edizion numer 10, la é metuda a jir da la sociazion de cultura e musega La Grenz con la direzion artistica del baterist moenat de nonzech Enrico Tommasini e la perveit 18 ...
Musega eco-compatibola e paesajes dolomitics, ma ence atenzion ai lengac de mendranza, con gropes che rua da la Ladinia, da la Catalunya, da la Sardegna, dal Friul e dal Südtirol. Con chest spirit pea via l Val de Fascia Panorama Music vardan amò de più a la calità e a la proponetes artistiches.
La rassegna, ruèda a la edizion numer 10, la é metuda a jir da la sociazion de cultura e musega La Grenz con la direzion artistica del baterist moenat de nonzech Enrico Tommasini e la perveit 18 ...


19 de jugn 2025
Volontariat ladin ezelent
Les assoziazions Nëus Jëuni Gherdëina, Sorvij ai Jogn dla Val Badia y Inout de Fascia é vegnudes premiedes anter les mioures dla Euregio per si projec y ativités.
Tla bela sala Depero dl Palaz dla Provinzia de Trent é vegnù sourandé en juebia ai 12 de jugn i atestac de merit dl »Glanzleistung - Prestazione d'eccellenza per il volontariato giovanile«. Chest pest vegn metù a jì vigni an da les Provinzies autonomes de Trent y de Bulsan y dal Land Tirol per premié i joegn che se à dé ju con ejic ezelenc tl volontariat y al à l obietif de valorisé l impegn tla comunanza ti raions dl’Euregio.
L pest é vegnù sourandé chest an a 20 ic y eles sot i 35 agn y a 5 ...
Tla bela sala Depero dl Palaz dla Provinzia de Trent é vegnù sourandé en juebia ai 12 de jugn i atestac de merit dl »Glanzleistung - Prestazione d'eccellenza per il volontariato giovanile«. Chest pest vegn metù a jì vigni an da les Provinzies autonomes de Trent y de Bulsan y dal Land Tirol per premié i joegn che se à dé ju con ejic ezelenc tl volontariat y al à l obietif de valorisé l impegn tla comunanza ti raions dl’Euregio.
L pest é vegnù sourandé chest an a 20 ic y eles sot i 35 agn y a 5 ...


15 de jugn 2025
N nef regolament per valorisèr cultura, lengaz e identità
La Region Trentin-Sudtirol à tout su n nef provediment per dèr fora i contribuc a la mendranzes ladina, moechena e cimbra.
La Region autonoma Trentin-Sudtirol se à endotà de n nef regolament de esecuzion de la lege regionèla dai 24 de mé del 2018, che l endreza a na vida più organica e percacenta l sistem de sostegn en favor de la mendranzes linguistiches zimbra, mochena e ladina. L provediment porta dant novitèdes emportantes per renforzèr i struments de stravardament e promozion de la richeza linguistica e culturèla del teritorie. L nef regolament à l fin de sostegnir la scomenzadives e i projec che engaissa la ...
La Region autonoma Trentin-Sudtirol se à endotà de n nef regolament de esecuzion de la lege regionèla dai 24 de mé del 2018, che l endreza a na vida più organica e percacenta l sistem de sostegn en favor de la mendranzes linguistiches zimbra, mochena e ladina. L provediment porta dant novitèdes emportantes per renforzèr i struments de stravardament e promozion de la richeza linguistica e culturèla del teritorie. L nef regolament à l fin de sostegnir la scomenzadives e i projec che engaissa la ...


14 de jugn 2025
N Dolomites Superlingaz
Na dì de referac y confronc per endrez dl Istitut Cultural Ladin de Fascia sun standardisazion linguistica, oportunités y poscibeltés de n lingaz ladin de referiment, per daidé y sostegnì i idioms de valeda.Vardan a les cordanzes che à bon ejit te ciamps desche chel sportif o chel turistich, à dit la diretoura, dlongia a n Dolomites Superski, percie pa nia ence n Dolomites Superlingaz?
Mete man a la delibera nr 210 dl 27.01.2003 dla Provinzia de Bulsan sun l'adoranza dl lingaz ladin tl'aministrazion publica, che ova decreté desche lingac ofiziai tl Sudtirol, dlongia a todesch y talian, demé les does variantes gherdëina y badiot unitar. Chest l vare damané da trueps tl curs dla scontreda dal titul »Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin«, metuda a jì en vender ai 6 de jugn a Sèn Jan dal Istitut Cultural Ladin de Fascia en ...
Mete man a la delibera nr 210 dl 27.01.2003 dla Provinzia de Bulsan sun l'adoranza dl lingaz ladin tl'aministrazion publica, che ova decreté desche lingac ofiziai tl Sudtirol, dlongia a todesch y talian, demé les does variantes gherdëina y badiot unitar. Chest l vare damané da trueps tl curs dla scontreda dal titul »Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin«, metuda a jì en vender ai 6 de jugn a Sèn Jan dal Istitut Cultural Ladin de Fascia en ...


14 de jugn 2025
I scolees de Fascia e de Fodom sun Fedaa
I bec e le beze de terza, quarta e quinta de la scola populara de Vich e chi de la populara de Fodom se à troà ensema per rejonar de la valuta del giacé de la Marmolada e de l’aga.
En martesc ai 3 de jugn i bec de le clasc terze, quarte e quinte de la scola populara de Vich e i bec de la scola populara de Fodom se à troà sun jouf de Fedaa dessema al espert Norman Gasperini, che fasc part de la Comiscion Glaciologica Trentina de la S.A.T. Chest’outa per rejonar scì de la valuta de l’aga desche ressorsa indispensabola per la vita de noscia tera, ma soraldut per ge dar luster a noscia Reina de la Dolomites, la Marmolada, che l é stat per egn na gran resserva de aga e che, da ...
En martesc ai 3 de jugn i bec de le clasc terze, quarte e quinte de la scola populara de Vich e i bec de la scola populara de Fodom se à troà sun jouf de Fedaa dessema al espert Norman Gasperini, che fasc part de la Comiscion Glaciologica Trentina de la S.A.T. Chest’outa per rejonar scì de la valuta de l’aga desche ressorsa indispensabola per la vita de noscia tera, ma soraldut per ge dar luster a noscia Reina de la Dolomites, la Marmolada, che l é stat per egn na gran resserva de aga e che, da ...


14 de jugn 2025
Studié a temp parzial
La unibz crieia na oferta de stude nueva, per mioré la compatibilité anter stude, vita profescionala y vita privata. L proscim vare sarà spo la "executive education"
Con l’ann de stude nuef àn tla Università Liedia de Bulsan la poscibelté de lié damì n stude academich con la vita profescionala y privata. L retour prof. Alex Weissensteiner nes à splighé ciuldì che al vegn damané de podei studié a temp parzial y sun cie ofertes nueves che al vegn bele segn laoré.
Sciche an sà, é i laours a temp parzial dret damanés. Ciuldì vuelel pa ester ence n stude a temp parzial?
Alex Weissensteiner: Ajache n stude a temp plegn n’é per tres plu persones joenes nia la dreta ...
Con l’ann de stude nuef àn tla Università Liedia de Bulsan la poscibelté de lié damì n stude academich con la vita profescionala y privata. L retour prof. Alex Weissensteiner nes à splighé ciuldì che al vegn damané de podei studié a temp parzial y sun cie ofertes nueves che al vegn bele segn laoré.
Sciche an sà, é i laours a temp parzial dret damanés. Ciuldì vuelel pa ester ence n stude a temp parzial?
Alex Weissensteiner: Ajache n stude a temp plegn n’é per tres plu persones joenes nia la dreta ...


07 de jugn 2025
Confronc identitères te l’èrt de Claus Soraperra
L artist fascian à fat scontrèr ladins e slovens con na performance che à soscedà enteres e marevea. La mostra UTERES resta fora fin ai 15 de jugn.
En sabeda ai 24 de mé, a Špietar/San Pietro al Natisone, te la provinzia de Udin, l é stat n event artistich e identitèr fora de anter, nasciù da na fradaa de la Majon di Fascegn e l Slovensko multimedialno okno - SMO. L artist fascian Claus Soraperra à portà sia performance UTERES – stata per la pruma outa te Museo ladin a Sèn Jan de setember del an passà – te tera slovena, presidie de na storia linguistica e identitèra che à abù n percors zis paralèl a chel di ladins, enceben che per vigniun ...
En sabeda ai 24 de mé, a Špietar/San Pietro al Natisone, te la provinzia de Udin, l é stat n event artistich e identitèr fora de anter, nasciù da na fradaa de la Majon di Fascegn e l Slovensko multimedialno okno - SMO. L artist fascian Claus Soraperra à portà sia performance UTERES – stata per la pruma outa te Museo ladin a Sèn Jan de setember del an passà – te tera slovena, presidie de na storia linguistica e identitèra che à abù n percors zis paralèl a chel di ladins, enceben che per vigniun ...


06 de jugn 2025
P. Paolo Dall’Oglio: la pèsc a cost de la vita
La cronaca à soscedà atenzion e speranzes per l gesuit desvanì del 2013. L an dant l era ruà te Fascia e l aea portà na testimonianza preziousa de pèsc, amor e respet, ence per nosc lengaz.
La neva che l corp de P. Paolo Dall’Oglio fossa stat troà te la Siria, te na fossa vejin a Raqqa, se à slarià fora en prescia al scomenz de chesta setemèna, ressutan dai social a duc i media. Na neva fosc zenza fondament, che aboncont à soscedà denef atenzion e speranzes per l gesuit talian. De el no se sà più nia dai 29 de messèl del 2013 e te duc chisc egn no l é la pruma outa che vegn fora neves che no à confermes. L retroament de sie corp se porta do, da na man, l dolor per la conferma de ...
La neva che l corp de P. Paolo Dall’Oglio fossa stat troà te la Siria, te na fossa vejin a Raqqa, se à slarià fora en prescia al scomenz de chesta setemèna, ressutan dai social a duc i media. Na neva fosc zenza fondament, che aboncont à soscedà denef atenzion e speranzes per l gesuit talian. De el no se sà più nia dai 29 de messèl del 2013 e te duc chisc egn no l é la pruma outa che vegn fora neves che no à confermes. L retroament de sie corp se porta do, da na man, l dolor per la conferma de ...


06 de jugn 2025
Bën bën spo: bun pro!
Comentar de pruma
I podun s’anfidé da adoré deplü ladin co ma en »bun de« a nüsc ghesć: belo en »bun pro« cheriëia plü liam, deache nüsc goti s’azica y slinghenëia. Les porsones co se proa da tigní sö sü pici lingac t’Europa é atives tla FUEN y barata fora ejompli y esperionzes co funzionëia da endespré l’enteres por nosc lingaz y nosta cultura. Tan plü bona é pa na tultra, sce te sas da olache ara vën? Sambën, belo scrí söla cherta dal menü »Tultra ladina« pö ester assá, o? Ma che l’atribut »ladin« ascogn doía ...
I podun s’anfidé da adoré deplü ladin co ma en »bun de« a nüsc ghesć: belo en »bun pro« cheriëia plü liam, deache nüsc goti s’azica y slinghenëia. Les porsones co se proa da tigní sö sü pici lingac t’Europa é atives tla FUEN y barata fora ejompli y esperionzes co funzionëia da endespré l’enteres por nosc lingaz y nosta cultura. Tan plü bona é pa na tultra, sce te sas da olache ara vën? Sambën, belo scrí söla cherta dal menü »Tultra ladina« pö ester assá, o? Ma che l’atribut »ladin« ascogn doía ...


05 de jugn 2025
Luigi Cigolla ne à lascià
L era da Vich e l se aea tramudà jun Busan. L é stat assessor e conseier provinzièl per trei legislatures. No l à mai desmentià sia reijes ladines e l se à semper dat ju per duc trei gropes linguistics.
En jebia ai 5 de jugn l é stat compagnà te sie ultim viac su la tera Luigi Cigolla de Fiech da Vich, mort en lunesc ai 2 de jugn, l aea 82 egn. La messa de sepoltura é stata dita te la gejia parochiala de Cristo Re jun Busan olache l se aea tramudà, l é stat sepolì te la cortina de Oltrisarch.
I é stac de n muie chi che à volù l recordèr con scric, paroles e pensieres, soraldut personalitèdes del mond de la politica e de la cultura del Südtirol, setores olache Luigi Cigolla se aea dat ju per ...
En jebia ai 5 de jugn l é stat compagnà te sie ultim viac su la tera Luigi Cigolla de Fiech da Vich, mort en lunesc ai 2 de jugn, l aea 82 egn. La messa de sepoltura é stata dita te la gejia parochiala de Cristo Re jun Busan olache l se aea tramudà, l é stat sepolì te la cortina de Oltrisarch.
I é stac de n muie chi che à volù l recordèr con scric, paroles e pensieres, soraldut personalitèdes del mond de la politica e de la cultura del Südtirol, setores olache Luigi Cigolla se aea dat ju per ...


03 de jugn 2025
Cie é pa n standard te n lengaz?
I Istituc Culturai e l'Intendënza de la Provinzia de Busan endreza ai 6 de jugn na dì de informazion e formazion su »storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin«. Con la diretora Sabrina Rasom e la linguista Nadia Chiocchetti rejonon de ladin standard, de emportanza e dificoltèdes.
Tel chèder di 50 egn del Istitut Cultural Ladin de Fascia l é stat endrezà na dì de referac e laboratories dal titol »Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin«. Belapontin en vender ai 6 de jugn la Majon di fascegn porta dant na dì de informazion e formazion interladina con esperc e testimonials da de autra mendranzes per fèr cognoscer e rejonèr de ladin standard. Dadoman portarà dant si referac Vittorio Dell’Aquila, André Comploi e Nadia Chiocchetti. ...
Tel chèder di 50 egn del Istitut Cultural Ladin de Fascia l é stat endrezà na dì de referac e laboratories dal titol »Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin«. Belapontin en vender ai 6 de jugn la Majon di fascegn porta dant na dì de informazion e formazion interladina con esperc e testimonials da de autra mendranzes per fèr cognoscer e rejonèr de ladin standard. Dadoman portarà dant si referac Vittorio Dell’Aquila, André Comploi e Nadia Chiocchetti. ...


30 de mei 2025
Löm vërda ai bikers?!
Comentar de pruma
Chisc dis i áldon indô, i bikers. Ai stá stagni sön sü motors da strada, puzená sö, desco ressoris dala sajun morta da d’invern. La gran pert vëgn dai Paisc Todësc por mirit dla festa dl’Assënza/Palsacrusc. Cun chësc tëmp cialdin, la pröma aisciöda pordërt de chësc ann, mësson jí alaleria, y ince cun vitalité y n pü’ de mazamënt por descedé sö le monn, y ciodí pa nia: la natöra cun so cianté di vicí che é zënza massa idilica, ducia y inchersciora. Milesc de mascins da strada é passades ...
Chisc dis i áldon indô, i bikers. Ai stá stagni sön sü motors da strada, puzená sö, desco ressoris dala sajun morta da d’invern. La gran pert vëgn dai Paisc Todësc por mirit dla festa dl’Assënza/Palsacrusc. Cun chësc tëmp cialdin, la pröma aisciöda pordërt de chësc ann, mësson jí alaleria, y ince cun vitalité y n pü’ de mazamënt por descedé sö le monn, y ciodí pa nia: la natöra cun so cianté di vicí che é zënza massa idilica, ducia y inchersciora. Milesc de mascins da strada é passades ...


28 de mei 2025
N ‘Portel Europa’ per Fascia
Arvejinèr l’Union europeèna ai sentadins per se n prevaler de bandi, concorsc e oportunitèdes sul ejempie de l’Alta Valsugana.
L’Union europeèna la é do che la vif n moment storich n muie delicat. I balanzamenc politics mondièi i é deldut mudé dal 2016 fin aldidanché e i seghitarà a l fèr ence ti egn che vegn.
Sion leteralmenter schicé anter la prescion de espanjion de la ambizions de Putin, i capric pericolousc del nef president di Stac Unii Donald Trump, la Cina che laora con gaissa de sconet e la crescimonia economica de Stac desche l’India e l Brasil. Te l’Union europeèna la forzes nazionalistes e xenofobes, ence ...
L’Union europeèna la é do che la vif n moment storich n muie delicat. I balanzamenc politics mondièi i é deldut mudé dal 2016 fin aldidanché e i seghitarà a l fèr ence ti egn che vegn.
Sion leteralmenter schicé anter la prescion de espanjion de la ambizions de Putin, i capric pericolousc del nef president di Stac Unii Donald Trump, la Cina che laora con gaissa de sconet e la crescimonia economica de Stac desche l’India e l Brasil. Te l’Union europeèna la forzes nazionalistes e xenofobes, ence ...


24 de mei 2025
Na raida per cognoscer noscia Ladinia
Zirca 40 fascegn à tout pèrt en sabeda ai 10 de mé a la proponeta de l’Union di Ladins de Fascia de jir vin Gherdena a veder l Museum, la gejia de Sacun e i veies mèjes de Ortijei.
Aldidanché la jent viaja dut entorn te la Tèlia e foradecà con gran fazilità e coscita sozet da spes de no abadèr al bel che se à dintornvia, a la richeza che pel dèr n curt viac te noscia Ladinia.
L focus su la toponomastica de l’Aisciuda Ladina de chest an deida a pojèr l eie su nosc teritorie e sun sia carateristiches uniches, a tor endò ca e valorisèr inomes di posć che vivon duc i dis, l ne recorda che l esser ladins l é leà bel strent col ambient olache stajon. Ambient che nos spartion ...
Aldidanché la jent viaja dut entorn te la Tèlia e foradecà con gran fazilità e coscita sozet da spes de no abadèr al bel che se à dintornvia, a la richeza che pel dèr n curt viac te noscia Ladinia.
L focus su la toponomastica de l’Aisciuda Ladina de chest an deida a pojèr l eie su nosc teritorie e sun sia carateristiches uniches, a tor endò ca e valorisèr inomes di posć che vivon duc i dis, l ne recorda che l esser ladins l é leà bel strent col ambient olache stajon. Ambient che nos spartion ...


23 de mei 2025
I valtus dla cubatöra
Comentar de pruma, de Pablo Palfrader
Tles valades ladines, mo nia ma, s’ál aciasé na "sort de vicel" nöia, le valtú dla cubatöra. Al é n vicel che jora dantadöt sura les ciases arbandonades, sura i lüsc da paur olache i arpadus ne se vëgn nia o sura les ciases olache al abitëia porsones vedles o sores, che n’á degügn da i lascé l’arpejun. Chësc vicel á dër n bun nes da tofé olache al podess abiné valch. Plü ion "mangel" cubatöres lëdies, zënza convenzionamënc o stufaries de val’ atra sort. Le fin prinzipal de ...
Tles valades ladines, mo nia ma, s’ál aciasé na "sort de vicel" nöia, le valtú dla cubatöra. Al é n vicel che jora dantadöt sura les ciases arbandonades, sura i lüsc da paur olache i arpadus ne se vëgn nia o sura les ciases olache al abitëia porsones vedles o sores, che n’á degügn da i lascé l’arpejun. Chësc vicel á dër n bun nes da tofé olache al podess abiné valch. Plü ion "mangel" cubatöres lëdies, zënza convenzionamënc o stufaries de val’ atra sort. Le fin prinzipal de ...


20 de mei 2025
L é nasciù la sociazion de orghegn de Alpe Adria
L'à inom »Accordion« e la é nasciuda da pech su endrez de Zoran Lupinc: anter i prumes a fèr pèrt ence i sonadores fascegn Claus Soraperra e Giordano Costa.
L é na sociazion nasciuda per renforzèr l'identità musicala tradizionèla de la comunanzes linguistiches storiches de l'Alpe Adria, n raion geografich e storich che lea la Èlpes e l Adriatich, tolan ite na lingia de teritories che fèsc pèrt de la Tèlia, l'Austria, la Slovenia e la Croazia.
A pissèr de meter su chesta sociazion (che l'à inom »Accordion«, che vel dir apontin orghen da mantesc) l é stat Zoran Lupinc, musizist, componist e ensegnante de orghen che te Fascia l é jà stat l met de ...
L é na sociazion nasciuda per renforzèr l'identità musicala tradizionèla de la comunanzes linguistiches storiches de l'Alpe Adria, n raion geografich e storich che lea la Èlpes e l Adriatich, tolan ite na lingia de teritories che fèsc pèrt de la Tèlia, l'Austria, la Slovenia e la Croazia.
A pissèr de meter su chesta sociazion (che l'à inom »Accordion«, che vel dir apontin orghen da mantesc) l é stat Zoran Lupinc, musizist, componist e ensegnante de orghen che te Fascia l é jà stat l met de ...