Atualité

media/k2/galleries/29381/thumbs/ciasa_freepik.jpg
27 de auril 2025

Alisiraziun fiscala "Pröma ciasa"

De bones noeles por che che á bele cumpré na pröma ciasa nöia, mo ne sciafia nia da vëne la vedla anter n ann
Tres la lege de bilanz 2025 él gnü porté ite na novité importanta por ci che reverda les alisiraziuns fiscales por cumpré la pröma ciasa. Ales consumadësses y ai consumadus ti vëgnel dé plü tëmp por vëne n imobil bele de proprieté, zënza perde l’alisiraziun fiscala dl 2% dla cuta de register.

Chësta mudaziun reverda:
- i consumadus y les consumadësses che stlüj jö dal 1. de jená dl 2025 inant n contrat de cumpra autentiché dal notar;
- les consumadësses y i consumadus che á stlüt jö dl 2024 n ...
media/k2/galleries/29375/thumbs/Aisciuda1_Ladina_2025_toponomastica.jpg
26 de auril 2025

Fioresc l’Aisciuda Ladina

L Festival del lengaz e de l’identità ladina del Comun General de Fascia met dant raides sul teritorie, prejentazion de libres, corsc, laboratories e scontrèdes culturèles.
L é aisciuda. Aisciuda Ladina! Chest an l Festival del lengaz e de l’identità ladina fioresc ti meisc de oril e mé con de bela scomenzadives leèdes al tem de la toponomastica che envia a jir sul teritorie e descorir i testamonesc veiores de noscia storia e comunanza. L Comun General de Fascia, l Istitut Cultural Ladin, la Scola e l’Union di Ladins va inant con la colaborazion a na vida che duc posse cognoscer e durèr i inomes ladins di lesc de noscia val e no vae perdù l leam col teritorie tant ...
media/k2/galleries/122/thumbs/dfbb3a125184f868e29240e6c6daf29b.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/29383/thumbs/16092023-MR309731_MattiaRizzi_HighRes.jpg
25 de auril 2025

Ladins protagonisć al Filmfestival de Trent

En domenia l é en program i film »Crepe de lum« de Giancarlo Dorich co la Musega de Poza su la Torns del Vaiolet e »Cincanta« de Paolo Vinati su la tradizion de la corones del meis de mé te la Val Badia. Doman sabeda spetacol te Piaza Fiera con Circensema.
L é peà via anché 25 de oril, tel dì del 80° cedean de la Festa de la Liberazion, l 73° Trento Filmfestival, dedicà a la mont e a la resistenza, che aldò de n program dezidù da temp l à chest an desche Paisc ghest l’Argentina, tera de naa de Papa Francesch, te chisc dis de gran manconia per sia departida.

Fin ai 4 de mé protagonisć assoluc sarà i film, ma ence libres e evenc, scontrèdes e debatic, con vèlch cercia ladina: do esser peé via te l’avertura ofiziala te la Sala Depero con ence l ...
media/k2/galleries/29380/thumbs/lifciste_freddyplaninschek.jpg
25 de auril 2025

Isté cun les furnadoies 2025

Dan da püch él gnü presenté l’aziun "Isté cun les furnadoies 2025". Sciöche bele tla sajun da d'isté 2024, ciafa ince chësc ann che che á le Südtirol Pass na reduziun dl prisc de altamo le 30 porcënt, pro passa 60 implanc portamunt tl Südtirol
Por s’anuzé dla reduziun dl prisc preodü mësson avëi n Südtirol Pass, Euregio Family Pass, Südtirol Pass abo+, Südtirol Pass 65+ o Südtirol Pass free (tl dagní n südtirolmobil-abo da n prisc fis).
Che che á n Südtirol Pass y á bele ciafé dl 2024 n adesif, pó ince l'adoré dl 2025. Che che á trat jö l'adesif o ne l'á nia ciafé por posta dl 2024, pó damané do le duplicat pro i infopoints de südtirolmobil.
Important: Pro la cassa di implanc portamunt che fej para mësson mostré le Südtirol Pass (cun ...
media/k2/galleries/29368/thumbs/Bildschirmfoto_2025-04-21_um_14.12.48.jpg
21 de auril 2025

Papa Francësch nes á lascé

En Pasca ál ciamó dé la gran benedisciun, incö da doman s’un é le Papa dla jënt jü zoruch dal Pere. Al â 88 agn.
La noela s’á slarié fora sciöche n tarlí sön düc i media dl monn, y bëgn ince da bocia a bocia danter la jënt. Chësc Lönesc de Pasca, defata do mes dles 8 da doman, s’un é jü da chësc monn Papa Francësch. L'ultima apariziun publica ê stada rodunt inier, en la gran festa de Pasca dl Signur, olache al á ciamó dé la gran benedisciun "Urbi et orbi". Incö danmisdé spo la noela. Bele tles ultimes edemes â Papa Francësch passé tröp tëmp te ospedal, cun incö s’á rové so tru sön chësta tera. Le ...
media/k2/galleries/29358/thumbs/Danilo4_descorida_Targa.jpg
18 de auril 2025

Danilo te sala, Ladino tel cher

Tel 20° cedean da la mort, te Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan l Comun General e l’Union di Ladins de Fascia à recordà Danilo Dezulian dal Garber, l militant e l poet.
L é stat n domesdì fon, partezipà, bel, chel metù a jir ai 12 de oril, a 20 egn giusć da canche tel medemo dì, del 2005, ne lascèa Danilo Dezulian dal Garber. N muie de jent se à binà te Ciasa de la Moniaria, i à empienì te ogne piz e cianton chela sala che lea l Comun General e l’Union di Ladins de Fascia, e che da ades l à inom apontin sala Danilo Dezulian dal Garber.
La istituzion soracomunala e la sociazion che à desche prum obietif stravardèr e viventèr l’identità ladina de noscia ...
media/k2/galleries/29363/thumbs/boy-doing-some-mathematical-exercises_web.jpg
18 de auril 2025

Comentar de pruma

Nota: »Ezelënt«
Les scores tla Talia á pa endô en iade da sćiampí con na müdaziun, díjiti »reforma«. Al dess endô gní dé notes desco a nüsc tomps dan 40-50 agn: da »nia assá« a »ezelënt«; empó ciafará lapró les mitans y i mituns tla scora elementara en per de risses de sinteti­sa­ziun de söes prestaziuns. »Na valütaziun dles prestaziuns desco en ‘assá’ tles materies pó ince gní azetada, ma che la pert rodosa dla medaia é la rivalité che ne i fej bun a degügn te scora y la gara co pó gní fata empara«, ...
media/k2/galleries/29313/thumbs/Lorenzo_Delladio_Confindustria.jpg
11 de auril 2025

»I dazies de Trump ne cruzia, cognon didèr noscia aziendes«

Per Lorenzo Delladio, president de Confindustria Trent, i neves dazies arà n impat fort su l’economia de noscia provinzia. L’Europa adum cogn tratèr.
Se n rejona oramai da più che doi setemènes. L’introduzion di dazies da man del president di Stac Unii Donald Trump à portà na vera scassèda del mond economich, coi indesc de la Borsa che é rué a livie da fèr tremèr l marcià global. La parèdes uzèdes su da Trump tocia da vejin ence noscia provinzia: per la impreses del Trentin l marcià american vèl beleche 700 milions de euro, l 13% de dut l export. Nos aon contatà Lorenzo Delladio, president de La Sportiva, azienda da Fiem cognosciuda a livel ...
media/k2/galleries/29307/thumbs/aerial-shot-st-mark-s-square-venice-sunset_web.jpg
11 de auril 2025

A dut l é n limit

La caricatura dl'edema
L era i 25 de oril del 2024 che Unejia, pruma zità al mond a se defener da l’invajion de turisć, metea su l ticket per vijitèr la laguna e l zenter storich. Na sperimentazion che à tout ite 29 dis ti meisc de oril, mé, jugn e messèl. »Al scomenz eraane cruzié - aea dit l ombolt Luigi Brugnaro tel fèr n prum bilanz - ma l é stat n suzes percheche sion stac bogn de fèr passèr l’idea che Unejia va respetèda«. (de Monica Cigolla)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
media/k2/galleries/29310/thumbs/Screenshot_2025-04-10_alle_11.30.57.jpg
10 de auril 2025

Maurizio Dellantonio confermà president CNSAS

L é stat lità a cef del Corp Nazionèl Socors Alpin e Speleologich per sie quarto e ultim mandat.
Maurizio Dellantonio Bandèr da Moena l é stat confermà per sie quarto e ultim mandat a cef del Corp Nazionèl Socors Alpin e Speleologich (CNSAS). La radunanza nazionèla é stata chiamèda ite en sabeda ai 5 de oril a Milan con la prejenza ence de na raprejentanza del Club Alpin Talian. Chest l é n moment emportant per la vita e l’atività del Corp che à vedù belapontin la conferma del president nazionèl e l renovo de la Direzion nazionèla, che restarà en cèria per 3 egn. Ensema a Dellantonio l é ...
media/k2/galleries/29281/thumbs/Bildschirmfoto_2025-04-09_um_12.20.52.jpg
09 de auril 2025

»Bele gran ëura«

La lies per la scunanza dl ambient se damanda che l monumënt naturel »Zità di Sasc« vënie ngrandì
Pra na cunferënza stampa che ie stata l’ena passeda a Bulsan, se à abinà de plu reprejentanc dla lies de scunanza per l ambient y da mont, per prejenté n pruiet, laurà ora a puntin, per slargë ora l monumënt naturel dla Zità di Sasc. La Lia per Natura y Usanzes nes à mandà n comunicat stampa n con’ de chësc, ulache n à scrit: »Chësc dëssa vester n var per stavardé l raion ntëur al Jëuf de Sela, che ie bele nscila tan manacià. La Zità di Sasc ie n raion de marueia, caraterisà da de gran ...
media/k2/galleries/29270/thumbs/DIGICHer_scontrada_ICL.jpg
07 de auril 2025

Te Majon di Fascegn per rejonèr de digitalisazion

I componenc del projet european DIGICHer se à troà te Fascia per trei dis de lurier e confront anter esperc e per cognoscer la realtà ladina.
Dai 26 ai 28 de mèrz te senta del Istitut Cultural Ladin ‘majon di fascegn’ l é stat la scontrèda di membres del projet european Horizon DIGICHer, che à lurà per portèr inant n percors de elaborazion per la digitalisazion de l’arpejon culturèla de la comunanzes de mendranza. Chest projet vegn portà inant da na rei de universitèdes, archivies, sociazions e istituzions culturèles e l se emprevèl de gropes de lurier sparpagné te l’Europa, che da temp a temp i se troa de persona per se ...
media/k2/galleries/29233/thumbs/Bildschirmfoto_2025-04-02_um_13.20.43.jpg
05 de auril 2025

La scolines ladines à vivanda y ie criatives

L ie unì prejentà a Urtijëi l liber dal titul »Storie di inclusione«: la prufessurëssa dla università de Pavia Monica Ferrari à abinà adum, deberieda cun Edith Ploner, ex Ntendënta dla Scoles ladines, testemunianzes de coche la scolines ladines sà da valorisé cultures desfrëntes y ti dà lerch a n nseniamënt te de plu rujenedes
Che tla scolines dla Val Badia y de Gherdëina vëniel rujenà n’ena talian, n’ena tudësch y n’ena ladin ie al didancuei udù coche velch de »normal«. Ncueicundì ne ti féjel no marueia ai nsenianc y ala nseniantes y nianca no ai genitores di mutons y dla mutans de nosta valedes.

Ma che l ne fova nia dut tan scëmpl y cie che n à dut fat per ruvé a chësc pont, de chël vëniel rujenà tl liber nuef dal titul »Storie di inclu­sione« (Stories de ntlujion). L liber ie unì prejentà dala doi autëures ...
media/k2/galleries/29255/thumbs/universite_tecnologia_bosch.jpg
05 de auril 2025

Tecnologia y inovazion per l bosch

N projet internazional dla unibz preveid da adoré roboc, drones, intelienza artifiziala y chertes 3D per monitoré l bosch y ti ester manecia al mudament climatich. Tecnologies y enrescida dl davegnì
I bosc à na funzion fondamentala tla batalia contra l mudament climatich, ma l monitoraje te na maniera ampla é na endesfida nia da puech. Tl projet Digiforest, che vegn sostegnì tres l program dla UE Horizon Europe Research and Innovation Actions, vegnel svilupé soluzions per ti ester manecia a chestes endesfides. A la en và de n sistem tecnologich basé sun i roboc, che tol su dac 3D avisa sun i bosc y singui legns, per permete spo da adoré harvester autonoms – mascins speziales per laoré su l ...
media/k2/galleries/29262/thumbs/Radunanza_Heilmann2.jpg
04 de auril 2025

Inant, zenza desmentièr Luigi Heilmann

La sociazion Studies y enrescides nasciuda per recordèr l linguist amich di ladins é stata serèda su, ma l lurier sun nosc lengaz podarà jir inant te sie inom, de gra ai scioldi metui a la leta per l recordèr.
No l é stat sorì ruèr a na soluzion, ma a la fin en sabeda ai 29 de mèrz, a la prejenza del notèr Andrea Rizzi, i sozi de la Sociazion Studies y enrescides Luigi Heilmann i à aproà co la maoranza califichèda di trei chèrc perveduda dal Statut de serèr su chesta sociazion, nasciuda acà 35 egn, e de ge devolver l patrimonie (zirca 150.000 euro) mez al Istitut Cultural Ladin ‘Majon di Fascegn’ e mez a l'Union di Ladins de Fascia, col vincol che chesta doi realtèdes che se cruzia de stravardament e ...
media/k2/galleries/29223/thumbs/politics.jpg
01 de auril 2025

Jí danfora cun le bun ejëmpl?

Püc politics coltivëia l’etica, sce ara se trata de sües paghes – N comentar dl redadú Iaco Rigo
Dan chi diesc agn jô la jënt ciamó te chës plazes a Balsan a protesté cuntra i paiamënc alc y les pensiuns di politics provinziai/regionai, sëgn él ma plü val’ foliet che scrí di aumënc che la politica regionala y provinziala se deliberëia cun püces usc decuntra. I me damani bëgn sce al n’é plü degü na morala tla politica! Y, olá é pa la jënt che critichëia y protestëia cuntra chësc comportamënt »self-service« che spënn i scioldi dles cutes dla jënt zënza damané zacai? Zacan en de án podü lí tl ...
media/k2/galleries/29210/thumbs/Guglielmi_e_Kompatscher.jpg
30 de merz 2025

Na dì per la mendranzes linguistiches

La Jonta de la Region Trentin Sudtirol à aproà l dessegn de lege portà dant dal assessor Luca Guglielmi.
Per recordèr e fèr cognoscer amò de più l valor di gropes linguistics che l é sul tegnir del Trentin Sudtirol, l assessor regionèl a la mendranzes linguistiches, l fascian Luca Guglielmi, ge à portà dant a la Jonta regionèla la proponeta che vegne istituzionalisà la Dì de la Mendranzes linguistiches ladina, mochena e zimbra. Enstadì la Jonta con a cef l president Arno Kompatscher à tout dant e aproà chesta proponeta.

»La valorisazion di lengac e de la tradizions culturèles de chesta comunanzes ...
media/k2/galleries/29205/thumbs/Giuseppe_Detomas_CGF.jpg
28 de merz 2025

L bilanz de Detomas sul Comun General de Fascia

L Procurador, avocat e politich ladin stat ence conseier e assessor regionèl e deputat al parlament, no se met più a la leta te la litazions per l ent soracomunal fascian ai 4 de mé.
Ai 4 de mé che vegn, dì de litazions per l renovament de la raprejentanza ti Comuns, te Fascia sarà ence la litazions per l Comun General, olache se met dant 2 candidac a l’encèria de Procurador, che ti ultimes 5 egn era stata corida dal avocat Giuseppe Detomas. Ge aon domanà mingol de bilanz de chisc ultimes egn.

Co éla che do aer ret per 5 egn l Comun General de Fascia no no ve metede più a la leta?
Giuseppe Detomas Jà da canche me é metù a la leta, acà 5 egn, aee dit che l era per na uta. I ...
media/k2/galleries/29190/thumbs/covid-19-global-economic-crisis_web.jpg
28 de merz 2025

Jí danfora cun le bun ejëmpl?

Comentar de prumaPüc politics coltivëia l’etica, sce ara se trata de sües paghes!
Dan chi diesc agn jô la jënt ciamó te chës plazes a Balsan a protesté cuntra i paiamënc alc y les pensiuns di politics provinziai/regionai, sëgn él ma plü val’ foliet che scrí di aumënc che la politica regionala y provinziala se deliberëia cun püces usc decuntra. I me damani bëgn sce al n’é plü degü­na morala tla politica! Y, olá é pa la jënt che critichëia y protestëia cuntra chësc comportamënt »self-service« che spënn i scioldi dles cutes dla jënt zënza damané zacai? (Comentar de Iaco ...