Atualité

media/k2/galleries/32081/thumbs/Soreghines_Corradini_Marcialonga.jpg
01 de messel 2026

Marcialonga chier la neva Soreghina

Pamela Croce à fenì fora sie an de raprejentanza e la ge passa l testamonech a la neva Soreghina che sarà la 25^
Marcialonga chier la neva Soreghina e sarà la numer 25. Dal 2002 a aldidanché les é states 24 la ambasciadores che se à metù la fascia de Soreghina e les à didà a scriver na piata emportanta de la storia de Marcialonga e a uzèr fora i valores de sport, teritorie e volontariat che da semper caraterisea la manifestazion.
Con la Marcialonga Cycling Craft stata de mé se à serà su l’esperienza de Pamela Croce, ambasciadora te chest ultim an. Con sia gaissa e sia pascion sportiva Pamela à sapù ...
media/k2/galleries/32080/thumbs/JMMJ_1_Scutigera_Friul.jpg
29 de jugn 2026

Musega de mendranza te Fascia

La sociazion La Grenz con sie president Enrico Tommasini e l sostegn de desvaliva istituzions met a jir l Panorama Music Festival col program JMMJ dedicà ai musizisć de lengac mendres.
L pea via ai 4 de messèl l program de chest an 2026 del Panorama Music Festival, che da vèlch an en ca l tol ite l event JMMJ, Joegn de mendranza, musega èrt e letradura. Se trata de na bela ocajion per portèr te Fascia projec che palesa l'atenzion ai picoi lengac da desvalives lesc del mond.
En sabeda ai 4 de messèl l Music Club la Grenz de Moena ge aur si ujes a 'Scutigera', n driz ibrid sperimental nasciù a Udin del 2025, che à tout l inom da n inset (scutigera coleoptrata) e l é do a se ...
media/k2/galleries/122/thumbs/bb77f5735a2b5a530682481edcf97569.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/32079/thumbs/Muse_MuseoGeologicoPredazzo_MichelePurin.jpg
29 de jugn 2026

N istà DoloMitich

L Museo Geologich de la Dolomites de Pardac, che fèsc pèrt de la rei di Musees de la Scienza del Trentin leé al Muse, à edrezà n rich program de scomenzadives per l istà. Inaudazion en vender ai 3 de messèl da les 5 domesdì.
»Marmolèda, l fià de la Reina« l é una de la neva proponetes che l Museo Geologich de la Dolomites de Pardac met dant per chest istà. Anter esperienzes, laboratories, vijites vidèdes e auter l é passa 120 i apuntamenc che l é stat endrezà per envièr gregn e picoi, ghesć e jent del post, a cognoscer la storia geologica e ambientala de nosc raion a na vida scientifica ma ence gustegola, lijiera e enteressanta.
Tel program, che vegn inaudà ai 3 de messèl, la Marmolèda à n post zentrèl. Dai 4 de ...
media/k2/galleries/32077/thumbs/Suns_Europe_Esibizion_teater.jpg
28 de jugn 2026

Suns Europe speta artisć ladins

Al é temp fin ai 15 de messel per se candidé a tò pert al Festival dles erts ti lingac mendres d'Europa.
Suns Europe é n Festival dles erts ti lingac minorisés d'Europa che se dejujarà a Udin y te autres luesc dl Friul via per l meis de otober. Sie obietif é de valorisé y mete a confront les produzions artistiches plu enteressantes di picoi lengac, en particolar les esprescions contemporanes che tò ite mujiga, chino y leteratura.

L event vegn metù a jì da la cooperativa 'Informazione Friulana', editoura de 'Radio Onde Furlane', col sostegn finanzial dla Region Autonoma dl Friul y de autres sogec ...
26 de jugn 2026

Canche perié gauja »scandal«

Comentar de pruma
Te tëmps olache an vëiga tla televi­jiun, ti social y sön les plazes les stupidades, les idiozies, les volgarités y les porcaries dötes, ci él pa che fej noela? Canche n per de sogadus dl palé forma n cërtl y prëia. Sozedüda ésera do la partida di Mondiai danter la Germania y Curaçao: dui sogadus todësc y de fede cristiana – Jonathan Tah y Felix Nmecha – s’á abracé te n cërtl cun valgügn sogadus aversars por perié deboriada. (de Pablo Palfrader)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
media/k2/galleries/32058/thumbs/Mussner_Karl_Bike_Day_Credits_FISI.jpg
24 de jugn 2026

Karl Mussner é l’alenadú dl ann

Por passa 50 agn é Karl Mussner da Sëlva sté alenadú pro le Ski Team Alta Badia. L'ultima edema él gnü proclamé dala FISI »alenadú dl ann«
»Dal pröm momënt inant âl cun süa presënza porté n valur ajuntif tl’uni­un«, é stades les parores di rapresen­tanc dl Ski Team Alta Badia che á alzé fora l’alenadú da Sëlva por so engajamënt tla formaziun y tl acompagnamënt de altec jogn. Cun na lëtra bindebó lungia á le Ski Team Alta Badia dé jö la candidatöra de Karl Mussner por la proclamaziun de »alenadú dl ann«: »n alenadú de suzes, che por dezens á modelé le sport da d’invern tl Südtirol cun pa­sciun, manira y na dediziun ...
media/k2/galleries/32041/thumbs/Mattea_Eccher_Sorastanta.jpg
19 de jugn 2026

Nef Sorastant: i ejic del concors

Se à serà su angern la doi proes a ousc che, ensema coi titoi, fajea pèrt del concors metù a jir da la Provinzia de Trent per l'encèria de la fegura che rejarà la Scola de Fascia per i 5 egn che vegn.

Les era de cater, e dut eles, la candidates che à tout pèrt al concors per l'encèria de Sorastant de la Scola Ladina de Fascia, che con chest uton cognarà tor su l temon dal professor Federico Corradini, che à ret la Scola de Fascia ti ultimes 5 egn. 
Angern jebia ai 18 de jugn se à dejout la doi proes a ousc, che ensema con i titoi met adum i ponc per la graduatoria. Aldò de chesta proes, la Comiscion con a cef l professor Paul Videsott ge à assegnà la valutazion maora a la professora ...
media/k2/galleries/32032/thumbs/16124_foliet_web.jpg
19 de jugn 2026

Per i Ladins él debojegn de valch de plu!

Editorialde Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dla Dolomites
La reforma dl Statut de Autonomia, aproveda dal Parlament dant n valgunes edemes, é vegnuda descrita dai partic de maioranza coche n gran travert y na gran arjonta.
Al é vegnù auzé fora les compe­tenzes recuperedes y dantaldut l fat che l statut ne pò nia vegnì mudé zenza l consens dles Provinzies Autonomes.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31968/thumbs/bike_lane_jouf_Pordoi.jpg
11 de jugn 2026

Sun Sela e Pordoi la corsies per i ziclisć

L é stat dessegnà la linies sun stradon che avisa i auti de stèr ascorc a chi da la rodes.
I zizclisć pel jir ades con maor segureza sui jouves de Sela e Pordoi. Chisc dis passé l é stat endrezà doi neva corsies dedichèdes a la rodes sun doi anter i jouves più trafiché tant da man di escurscionisć che vel ruèr te la uties che da man di ziclisć. Ence da la man del Trentin donca ades l é stat dessegnà la neva ‘bike line’. La pruma ponta via da la rodadoa de Cianacei olache l é l monument del Giro de la Tèlia e la va su, très na linia rissèda, fegures de la roda e frizes de direzion, ...
media/k2/galleries/31998/thumbs/rolandverra.jpg
11 de jugn 2026

Al é gran ora de istituì na Comunité Raionala Ladina

Ultimamenter él sté les encontedes dla Jonta provinziala de Bulsan con i raprejentanc di comuns tles comunités raionales, olache al é vegnù traté i problems, i projec y les prospetives locales y souracomunales
Te chesta ocajon sautova al uedl la composizion tant desvaliva anter i comuns ladins de Gherdeina y i autri tla Comunité Raionala defin artifiziala denomineda "Salten-Scilier", a na maniera che al vegn spontan de se damané cie che possa colié realtés tant desferentes coche cheles de Gherdeina con cheles de n raion tant desman y autramenter de Mölten o Hafling – demé per fé n ejempl…

De dutes les comunités raionales tla provinzia de Bulsan é chela dl "Salten-Scilier" la manco teritorialmenter y ...
media/k2/galleries/31951/thumbs/13962_foliet_web.jpg
05 de jugn 2026

I 80 agn da la gran enconteda dl Sela tl 1946

EditorialLa adunanza generala dla Union Generala di Ladins dla Dolomites se damana plu prejenza di Ladins ti massmedia, l reconesciment ofizial dla bandiera ladina y la garanzia de n lim fondamental per la grupa linguistica ladina tla mesura dl 4,5%
La adunanza generala dla Union Generala di Ladins dla Dolomites ai 27 de mei 2026 tla Cësa di Ladins a Urtijëi ne à nia demé traté l cont consuntif dl 2025, ma ala à ence porté a lum n valgunes propostes interessantes per i Ladins. (de Roland Verra, president dla UGLD)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31930/thumbs/Meisa_torona_Sela_sala.jpg
04 de jugn 2026

Ladins del Sela: na mostra e na scontrèda

I 12 ponc domané dai ladins acà 80 egn metui fora a Ciancei te na mostra, orida te na meisa torona con Roland Verra, Mauro Scroccaro, Michael Moling, Pierangelo Giacomuzzi e Sabrina Rasom.
La data di 14 de messèl del 1946 la é restèda te la storia di ladins, che te chel temp de meseria do la vera i à palesà te na gran manifestazion endrezèda sul jouf del Sela da Zent Ladina Dolomites sia revendicazions desche popul con na identità unitèra. Chest 80° cedean vegnarà recordà, descheche se lec la pruma piates de chest sfoi, da l'Union Generela di Ladins, che te chisc egn no à mai lascià ló de se dèr ju per chierir de tegnir ensema e jir inant adum. 
Ence l Comitat de la Gran ...
media/k2/galleries/31928/thumbs/MicheleLanzinger_vela_MUSE.jpg
03 de jugn 2026

Michele Lanzinger, om de scienza, vijion e umanità

Fondator e diretor del Muse, de gra a sia pascion e sia capazità de vardèr dalonc e de comunichèr l à fat doventèr Trent n zenter de nonzech del turism cultural.
Per l mond de la cultura no demò del Trentin l é stat gran manconia ai 30 de mé canche la malatia à abù la venta su Michele Lanzinger, fondator e diretor del Muse de Trent, che aea 69 egn.
Nasciù del 1957, Lanzinger aea scomenzà jà da joen a lurèr desche volontèr al Museo tridentin de la scienzes naturèles. Laureà en geologia con dotorat en antropologia, del 1988 l era stat tout su te chel medemo Museo desche conservator e del 1992 l era doventà diretor. L aea scomenzà sobito a renovèr e ...
media/k2/galleries/31883/thumbs/Bildschirmfoto_2026-05-27_um_12.40.21.jpg
30 de mei 2026

N caidl, coche sëni de speranza per la cultura ladina

La artista de Sëlva Christine Runggaldier vënc l cuncors "Ert X Merit Ladin" cun n pruiet de na opra d'ert dal titul "deventé"
N ucajion dl Di dla cultura Ladina, ai 19 de setëmber de chëst ann a Urtijëi, ti uniràl sëurandat al prim ntendënt dla scoles ladines Franz Vittur l “Merit Ladin”, n pest che premieia persones che à meric straurdineres tl ciamp dla rujeneda y cultura ladina. Per realisé l pest nstëss, à la Lia di artisć dl Südtirol - Südtiroler Künstlerbund y la Direzion Scola y Cultura Ladina scrit ora n cuncors d’ert daviert a artistes y artisć dla Ladinia. Śën àn l inuem dl’artista y dl lëur che à venciù.

La ...
media/k2/galleries/31892/thumbs/Franz_Dantone_Pascalin_teater_atores.jpg
29 de mei 2026

La ritajon de Franz Dantone Pascalin

L Istitut Cultural Ladin à prejentà l quinto codejel de la colana ‘Jent de Fascia’ e l grop de teater ‘Trei carc de ora’ à spilenà e contà la vita de chest personaje poliedrich che à fat trop per sia comunanza.
Per entener l mond te chel che vif Franz Dantone Pascalin se cogn contèr na storia più grana, se lec tel quinto numer de la lingia de libres sui personajes de Fascia dac fora dal Istitut Cultural Ladin per la colana ‘Jent de Fascia’, apontin chel dedicà a chest feruscol om da Gries. Chela storia é stata contèda no demò sun chest codejel nef ma ence tras l spetacol de teater ‘Do l vièl del saer’ portà en scena da la compagnia ‘Trei carc de ora’ en vender ai 22 de mé su la paladina del kino de ...
media/k2/galleries/31886/thumbs/Bildschirmfoto_2026-05-27_um_12.44.06.jpg
29 de mei 2026

“La nes fova jita a cuer”

"Storia dl Radio y dla Televijion Ladina" ie l titul dl liber nuef scrit da Carl Insam. N l à prejentà n merdi ai 19 de mei a Urtijëi
L jurnalist ladin Carl Insam, che fova zapà ite pra la Rai de Bulsan d’instà dl ann 1977, ova ti ani ’80 abinà adum truepa testemunianzes di piunieres dl radio ladin. Do che l e jit n pension, tl 2013, àl inò tëut tla man chësc documënt y l à ulù jì inant cun si nrescida. Śën per i 80 ani de atività dl Radio y i 38 ani dla Televijion Ladina iela tan inant, che l à pudù publiché cun l Istitut Ladin Micurà de Rü l liber “Storia dl Radio Ladin y dla Televijion Ladina 1946-2026”. Tl liber ...
29 de mei 2026

Le volontariat sot control

Comentar de pruma
Ciamó te chësc ann 2026 dessel pié ia, aladô dl Stat, i controi di ETS, che é dit en cört les uniuns portades ite tl RUNTS (register nazional dl terz setur). Le »decreto controlli« jü en forza dan da püch ne sparagnará nia les provinzies autonomes, nia Südtirol. (Comentar de Iaco Rigo)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31913/thumbs/Bildschirmfoto_2026-05-28_um_09.12.25.jpg
28 de mei 2026

I 80 agn da la gran enconteda dl Sela tl 1946

La adunanza generala dla Union Generala di Ladins dla Dolomites se damana plu prejenza di Ladins ti massmedia, l reconesciment ofizial dla bandiera ladina y la garanzia de n lim basilar y fondamental per la grupa linguistica ladina tla mesura dl 4,5%
La adunanza generala dla Union Generala di Ladins dla Dolomites ai 27 de mei 2026 tla Cësa di Ladins a Urtijëi ne à nia demé traté l cont consuntif dl 2025, ma ala à ence porté a lum n valgunes propostes interessantes per i Ladins.
Dantaldut àn recordé l Di dla Unité Ladina prevedù en sabeda ai 11 de messel 2026 a Corvara en ocajion di 80 agn da la manifestazion dl Sela tl 1946.
An se à tout dant de fé na rievocazion con desfileda che dess tematisé les ghiranzes di Ladins enlouta y encuoicundì. ...
media/k2/galleries/31882/thumbs/prejentazion_gana_aut.jpg
27 de mei 2026

Gana, eles dalonc empò vejines

Te Ciasa de la Moniaria la autores à prejentà l nef numer de la revista con l compagnament de n grop de joena sonadores de chitara.
L é vegnù fora gana numer 29. La neva revista, dal titol ‘Dalonc empò davejin’, é stata prejentèda en vender ai 22 de mé te sala Danilo dal Garber te Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan, tel chèder de la scomenzadives de l’Aisciuda Ladina. L domesdì, prejentà da Evelyn Bortolotti responsabola del Ofize Servijes linguistics e culturèi, é stat avert dai intervenc de la vizeprocuradora e conseiera de procura a la valiva oportunitèdes del Comun General de Fascia Lara Battisti e dal president de l’Union ...