- T'es chilò:
- Home
- Atualité
Atualité
02 de jugn 2023
Al Plan: en »tlo y enló«
Comentar de Iaco Rigo
Al vën dit che Al Plan é önn dai plü bi paisc dal monn, tan deplü jessel d’öga da ciaré tal dagní con lauré fora finalmonter en conzet por le svilup dles gran strotöres y dai sorvisc desco ince por la mobilité por jont dal post y ghesć. Ciamó fossel adorassá da damané cinamai la popolaziun ci che ara nen dij da ponsé a en zënter (o na staziun) dla proteziun zivila, olache al é adöm Stödafüs, Crusc Blancia, Aiüt Alpin, Carabinieri – al foss na poscibilité p.ej. tal raiun Gran Pre, ...
Al vën dit che Al Plan é önn dai plü bi paisc dal monn, tan deplü jessel d’öga da ciaré tal dagní con lauré fora finalmonter en conzet por le svilup dles gran strotöres y dai sorvisc desco ince por la mobilité por jont dal post y ghesć. Ciamó fossel adorassá da damané cinamai la popolaziun ci che ara nen dij da ponsé a en zënter (o na staziun) dla proteziun zivila, olache al é adöm Stödafüs, Crusc Blancia, Aiüt Alpin, Carabinieri – al foss na poscibilité p.ej. tal raiun Gran Pre, ...
31 de mei 2023
N Consei provinzièl per la mendranzes linguistiches
Pervedù dal art. 27 del Statut de autonomia, l Consei é stat chiamà ite per la pruma outa su spenta de l’Autorità per la mendranzes. Duc à aproà la mozion su indenità, zertificazion e calendarisazion.
»L Statut de autonomia disc che pel vegnir fat sescion straordenare del Consei dedicade a le mendranze. No l é mai stat fat na norma de atuazion che die giust le modalità, donca nesciugn l à mai metù en pratega, ma la possibilità la é e per chest desche Autorità aon domanà che l posse vegnir fat.« Coscita à dit la Presidenta de l’Autorità per la mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent, la avocata fascèna Katia Vasselai, do la sentèda spezièla del Consei provinzièl dedichèda a la ...
»L Statut de autonomia disc che pel vegnir fat sescion straordenare del Consei dedicade a le mendranze. No l é mai stat fat na norma de atuazion che die giust le modalità, donca nesciugn l à mai metù en pratega, ma la possibilità la é e per chest desche Autorità aon domanà che l posse vegnir fat.« Coscita à dit la Presidenta de l’Autorità per la mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent, la avocata fascèna Katia Vasselai, do la sentèda spezièla del Consei provinzièl dedichèda a la ...
30 de mei 2023
L é nasciù la neva ‘Sozietà Gregn Evenc de Fascia’
La se cruziarà di gregn evenc de la val. La é vidèda dal president Andrea Weiss e dal diretor operatif Cristoforo Debertol.
La era stata anunzièda jà da n trat e ades la é ofizièla. Ai 25 de mé l é stat sotescrit l at costituif de la neva ‘Sozietà Gregn Evenc de Fascia’. L’Apt col 48% de la quotes, i Consorzies de impianc portamont Val de Fascia-Ciareja e Lujia-Sèn Pelegrin col 21,50% per om de la quotes, i Comitac DoloMyths Run, Sellaronda Ski Marathon e Fascia Bike col 3% per om: chisc l é i componenc de la neva sozietà che vegnarà vidèda da Andrea Weiss che per 25 egn l é stat diretor de l’Apt e donca l cognosc ...
La era stata anunzièda jà da n trat e ades la é ofizièla. Ai 25 de mé l é stat sotescrit l at costituif de la neva ‘Sozietà Gregn Evenc de Fascia’. L’Apt col 48% de la quotes, i Consorzies de impianc portamont Val de Fascia-Ciareja e Lujia-Sèn Pelegrin col 21,50% per om de la quotes, i Comitac DoloMyths Run, Sellaronda Ski Marathon e Fascia Bike col 3% per om: chisc l é i componenc de la neva sozietà che vegnarà vidèda da Andrea Weiss che per 25 egn l é stat diretor de l’Apt e donca l cognosc ...
30 de mei 2023
Antropolad IV à avert sia enscinuazions
Fin ai 5 de messèl l é possibol se scriver ite dal sit de l’Università de Busan. Chi che no aessa jà la zertificazion de ladin de livel B2, i pel fèr l ejam jun Busan ai 13 de jugn.
Da pech l é stat sotescrit l schem de convenzion anter la Provinzia autonoma de Trent, l’Università Ledia de Busan, l’Università de Trent e la Scola Ladina de Fascia per meter a jir la quarta edizion del cors de auta formazion Antropolad e ades l é stat avert la enscinuazions.
La neva edizion del cors, che à regnèda doi egn, pearà via d’uton del 2023, la jirà inant per i doi egn academics 2023-24 e 2024-25 e la se serarà su de setember del 2025.
L cors, che vegn ativà se l é amancol 5 ...
Da pech l é stat sotescrit l schem de convenzion anter la Provinzia autonoma de Trent, l’Università Ledia de Busan, l’Università de Trent e la Scola Ladina de Fascia per meter a jir la quarta edizion del cors de auta formazion Antropolad e ades l é stat avert la enscinuazions.
La neva edizion del cors, che à regnèda doi egn, pearà via d’uton del 2023, la jirà inant per i doi egn academics 2023-24 e 2024-25 e la se serarà su de setember del 2025.
L cors, che vegn ativà se l é amancol 5 ...
30 de mei 2023
Le borjú s’alza
Le FC Südtirol söl iade cuntra la Seria A
Do la devënta tla pröma partida dla semifinala insëra, Lönesc de Pasca de Ma, tl stadium Drusus a Balsan cuntra le Bari, á le FC Südtirol les mius chertes da passé le round y jí tla finala dezisiva por l’azes ala Seria A. Al foss na sorpreja de morvëia, ma bele fá n te’ campionat tan da protagonisć ne s’ess degügn aspeté danfora!
Le stadium Drusus insëra á metü man da broé do le tëmp ordinar, al 92’, canche Matteo Rover á segné n gol che ti á fat sté sö le fle ai aversars gnüs dala ...
Do la devënta tla pröma partida dla semifinala insëra, Lönesc de Pasca de Ma, tl stadium Drusus a Balsan cuntra le Bari, á le FC Südtirol les mius chertes da passé le round y jí tla finala dezisiva por l’azes ala Seria A. Al foss na sorpreja de morvëia, ma bele fá n te’ campionat tan da protagonisć ne s’ess degügn aspeté danfora!
Le stadium Drusus insëra á metü man da broé do le tëmp ordinar, al 92’, canche Matteo Rover á segné n gol che ti á fat sté sö le fle ai aversars gnüs dala ...
29 de mei 2023
Mendranzes e sozietà inclusiva
Tel ultim apuntament di »Dialoghi con le Minoranze« de la Provinzia de Trent l é stat rejonà de educazion zivica e a la zitadinanza e prejentà n nef liber che met l cucaloch su la desvalivanzes.
L é peà via jà da vèlch an l projet de la Provinzia Autonoma de Trent dal titol »Dialoghi con le Minoranze«, e do aer tout dant costions desferentes, da la scola a la situazion soziolinguistica e culturèla de la trei comunanzes ladina, mochena e zimbra che vif sul tegnir provinzièl, tel ultim apuntament metù a jir ai 17 de mé te la sala Belli del Palaz de la PAT l à metù l azent su l’inclujion.
L argoment é stat cernù ajache l se lea a n nef lurier editorièl ...
L é peà via jà da vèlch an l projet de la Provinzia Autonoma de Trent dal titol »Dialoghi con le Minoranze«, e do aer tout dant costions desferentes, da la scola a la situazion soziolinguistica e culturèla de la trei comunanzes ladina, mochena e zimbra che vif sul tegnir provinzièl, tel ultim apuntament metù a jir ai 17 de mé te la sala Belli del Palaz de la PAT l à metù l azent su l’inclujion.
L argoment é stat cernù ajache l se lea a n nef lurier editorièl ...
29 de mei 2023
Deache Chël Bel Dî lascia pro i massacri, le refodëii
Dlijia y comunité: Reflesciuns de siur Sepl Granruaz
Al ê te na classa dla matura cun feter 30 studëntes y studënc, olache i me confortâ dagnora da tigní l’ora de religiun. Ai ê düc dër interessá y porchël nasciôl scialdi ince discusciuns dër sostanzioses. I me sintî propi gonot arichí da chësta ora, deache i studënc dëida dagnora ince da ti insigné val’ al professur. I studënc fej gonot domandes sön argomënc a chi che i ess messü ponsé, mo ne l’á nia fat. So contribut m’á gonot motivé da fá na reflesciun plü sota di problems. Dal mëteman dla ora ...
Al ê te na classa dla matura cun feter 30 studëntes y studënc, olache i me confortâ dagnora da tigní l’ora de religiun. Ai ê düc dër interessá y porchël nasciôl scialdi ince discusciuns dër sostanzioses. I me sintî propi gonot arichí da chësta ora, deache i studënc dëida dagnora ince da ti insigné val’ al professur. I studënc fej gonot domandes sön argomënc a chi che i ess messü ponsé, mo ne l’á nia fat. So contribut m’á gonot motivé da fá na reflesciun plü sota di problems. Dal mëteman dla ora ...
28 de mei 2023
Vangele
Gran festa de Pasca de Ma, ann A, ai 28 de ma 2023
Dal vangele do san Jan 20, 19–23
La sëra dl pröm de dl’edema, canche i discepui â, dala tëma dan dai iüdes, saré pro les portes, él gnü Gejú, é jü amesa ëi ite y ti á dit: »Pêsc a os!« Do chëstes parores ti ál mostré sües mans y so piet. Dailó se ralegrâ i discepui da odëi le Signur. Gejú ti á ciamó n iade dit: »Pêsc a os! Sciöche le Pere m’á mené me, insciö ves mëni iö os.« Do ch’al á albü dit chësc, ti ál fladé ados y ti á dit: »Ciafede le Spirit Sant! A chi che os ti lascëis do i piciá, ...
Dal vangele do san Jan 20, 19–23
La sëra dl pröm de dl’edema, canche i discepui â, dala tëma dan dai iüdes, saré pro les portes, él gnü Gejú, é jü amesa ëi ite y ti á dit: »Pêsc a os!« Do chëstes parores ti ál mostré sües mans y so piet. Dailó se ralegrâ i discepui da odëi le Signur. Gejú ti á ciamó n iade dit: »Pêsc a os! Sciöche le Pere m’á mené me, insciö ves mëni iö os.« Do ch’al á albü dit chësc, ti ál fladé ados y ti á dit: »Ciafede le Spirit Sant! A chi che os ti lascëis do i piciá, ...
27 de mei 2023
Da la Heilmann 150.000 euro per l lengaz ladin
La radunanza de la Sociazion dedichèda al linguist à domanà de la serèr su e meter i scioldi te n fondo vincolà del Istitut Ladin de Fascia, da destinèr a projec linguistics, prum de dut l VOLF.
L é 150.000 euro a la leta e i é cec da 15 egn. L é n patrimonie che 4 enc fondadores e dapò amò na cincantina de autra istituzions, aministrazion, sociazions e persones enteressèdes al lengaz ladin à concostà dal 1992 en ca con donazions destinèdes a sostegnir studies e enrescides linguistiches e a onorèr l linguist Luigi Heilmann, professor de l’Università de Bologna e sentadin de onor de Moena, stat per passa 10 egn (fin al 1988, canche l é mort) president de la Comiscion Culturala del ...
L é 150.000 euro a la leta e i é cec da 15 egn. L é n patrimonie che 4 enc fondadores e dapò amò na cincantina de autra istituzions, aministrazion, sociazions e persones enteressèdes al lengaz ladin à concostà dal 1992 en ca con donazions destinèdes a sostegnir studies e enrescides linguistiches e a onorèr l linguist Luigi Heilmann, professor de l’Università de Bologna e sentadin de onor de Moena, stat per passa 10 egn (fin al 1988, canche l é mort) president de la Comiscion Culturala del ...
23 de mei 2023
Na gherlanda d’onur
La presidënta dl Consëi di Ministri Giorgia Meloni á deponü na gherlanda d’aurer tl Parch dediché ai licari antimafia assassiná dl 1992 Giovanni Falcone y Paolo Borsellino tl cuartier Montagnola a Roma
En gaujiun dl 31ejim aniversar dal at teroristich–mafius de Capaci incö ai 23 de ma, te chël che al morî le magistrat antimafia Giovanni Falcone, adöm a d’atres cater porsones: la fomena Francesca Morvillo (ince ëra magistrata), y i vardians personai Vito Schifani, Rocco Dicillo y Antonio Montinaro, él gnü metü da jí te plü cités importantes deplü zerimonies de comemoraziun ofiziales ales vitimes dla mafia y manifestaziuns cuntra la mafia. La premier Giorgia Meloni ti á dediché a Roma la ...
En gaujiun dl 31ejim aniversar dal at teroristich–mafius de Capaci incö ai 23 de ma, te chël che al morî le magistrat antimafia Giovanni Falcone, adöm a d’atres cater porsones: la fomena Francesca Morvillo (ince ëra magistrata), y i vardians personai Vito Schifani, Rocco Dicillo y Antonio Montinaro, él gnü metü da jí te plü cités importantes deplü zerimonies de comemoraziun ofiziales ales vitimes dla mafia y manifestaziuns cuntra la mafia. La premier Giorgia Meloni ti á dediché a Roma la ...
22 de mei 2023
Al é sté n "canis lupus familiaris", dit en cört: n cian!
Le pei ciafé söl Fiat Punto a Fle (Völs) sgrafodé sö é de n cian – chësc é gnü desmostré tl labor "Edmund-Mach" a San Michil al Adesc
Sëgn él ofizial che nia n lu n’á crazé sö l’auto privat ai 9 de ma 2023 a Fle, mo n cian.
Le labor a San Michil á lascé al savëi le resultat al Ofize provinzial Ciacia y Pëscia.
Sëgn él ofizial che nia n lu n’á crazé sö l’auto privat ai 9 de ma 2023 a Fle, mo n cian.
Le labor a San Michil á lascé al savëi le resultat al Ofize provinzial Ciacia y Pëscia.
20 de mei 2023
Uties da mont: l é prest ora de averjer
Te na setemèna Roberta Silva aur l refuge Roda de Vael. Con ela, che l é la presidenta de la Sociazion gestores di refuges del Trentin, aon rejonà de chesta profescion, anter problemes e gaissa.
No la veit l’ora de averjer sia »ciasa auta«, Robera Silva. La data é oramai fissèda per i 27 de mé, donca enceben che ti ultimes dis colassù sie ruà n bon pecia de neif la é jà su a meter a post. Ela fèsc jir l refuge Roda de Vael da 18 egn e da n an e mez la é a cef de la Sociazion di gestores de refuges del Trentin. I refuges te dut l Trentin i é 145, passa 100 i fèsc pert de la Sociazion e l numer seghita a crescer. Cresc ence la scomenzadives che vegn metudes a jir, una de la ultimes l é ...
No la veit l’ora de averjer sia »ciasa auta«, Robera Silva. La data é oramai fissèda per i 27 de mé, donca enceben che ti ultimes dis colassù sie ruà n bon pecia de neif la é jà su a meter a post. Ela fèsc jir l refuge Roda de Vael da 18 egn e da n an e mez la é a cef de la Sociazion di gestores de refuges del Trentin. I refuges te dut l Trentin i é 145, passa 100 i fèsc pert de la Sociazion e l numer seghita a crescer. Cresc ence la scomenzadives che vegn metudes a jir, una de la ultimes l é ...
18 de mei 2023
Agajun tla Emilia–Romagna: Aiüt ince dal Südtirol söl iade
Inier domisdé él pié ia a Balsan le convoi di aiüc di Stodafüch da Balsan, dl vers de Bologna
La situaziun tla Emilia Romagna y tles Marches é por les gran agajuns dötaurela critica. Al é gnü registré cina sëgn na desëna de porsones che á messü lascé la vita, y les agajuns ne lascia nia do. Incër 13.000 porsones á messü lascé süa ciasa, 27.000 porsones n’ess nia plü forza eletrica – aladô dl’ajentöra Ansa.
I Stodafüch da Balsan á condüt tl raiun pacheres, na fossenara mobila y ince n cranich.
Al’altëza dla Laimburg él gnü pormez al convoi chi 20 stodafüch dl raiun de Puster Bas, che â ...
La situaziun tla Emilia Romagna y tles Marches é por les gran agajuns dötaurela critica. Al é gnü registré cina sëgn na desëna de porsones che á messü lascé la vita, y les agajuns ne lascia nia do. Incër 13.000 porsones á messü lascé süa ciasa, 27.000 porsones n’ess nia plü forza eletrica – aladô dl’ajentöra Ansa.
I Stodafüch da Balsan á condüt tl raiun pacheres, na fossenara mobila y ince n cranich.
Al’altëza dla Laimburg él gnü pormez al convoi chi 20 stodafüch dl raiun de Puster Bas, che â ...
18 de mei 2023
Da Fascia doi gropes de socors te l’Emilia Romagna
6 omegn formé per l socors te l’èga con gomons e massaria é jic a Cesena e n grop de 8 omegn é a didèr fora la jent a Modigliana.
La é dramatica la situazion te l’Emilia Romagna. La operazions de socors é amò senestres per la gran cantità de èga che l é vegnù ju chisc dis che à dessatà ence duta la infrastrutures.
Ence da Fascia l é pontà demez doi gropes de socors de Studafech, na squadra tecnica per la metes e la egajons e na squadra de socors te l’èga. L ispetor Alessandro Pellegrin ne à dit che un grop con 8 persones, 2 per ogne Corp da Vich, Poza, Ciampedel e Cianacei, é jà jit ju en lunesc da doman bonora per portèr ...
La é dramatica la situazion te l’Emilia Romagna. La operazions de socors é amò senestres per la gran cantità de èga che l é vegnù ju chisc dis che à dessatà ence duta la infrastrutures.
Ence da Fascia l é pontà demez doi gropes de socors de Studafech, na squadra tecnica per la metes e la egajons e na squadra de socors te l’èga. L ispetor Alessandro Pellegrin ne à dit che un grop con 8 persones, 2 per ogne Corp da Vich, Poza, Ciampedel e Cianacei, é jà jit ju en lunesc da doman bonora per portèr ...
17 de mei 2023
La Festa de l’Euregio, adum sorafora la seides
A Ala l é stat serà su i doi egn de presidenza del Trentin con i saluc ofizièi, la neva composizion musicala e ativitèdes de spas e cultura.
La desvalivanza te l’unità. Sun chisc fondamenc se à dejout en sabeda ai 13 de mé a Ala la Festa de l’Euregio. N apuntament stabol che vegn fat ogne doi egn e che l à serà su la presidenza del Trentin 2021-2023. Pontèr demez da la storia, da l’identità, da la tradizions che é medemes per duc trei i teritories per vardèr al davegnir e a la colaborazion sorafora la seides. L é stat i messajes che à uzà fora te si descorsc i presidenc del Trentin Maurizio Fugatti, del Sudtirol Arno Kompatscher e l ...
La desvalivanza te l’unità. Sun chisc fondamenc se à dejout en sabeda ai 13 de mé a Ala la Festa de l’Euregio. N apuntament stabol che vegn fat ogne doi egn e che l à serà su la presidenza del Trentin 2021-2023. Pontèr demez da la storia, da l’identità, da la tradizions che é medemes per duc trei i teritories per vardèr al davegnir e a la colaborazion sorafora la seides. L é stat i messajes che à uzà fora te si descorsc i presidenc del Trentin Maurizio Fugatti, del Sudtirol Arno Kompatscher e l ...
15 de mei 2023
Duel tla Turchia
Le presidënt atual dla Turchia Recep Tayyip Erdogan y so concorënt Kemal Kilicdaroglu jará al balotaje te chinescdé por les "presidenziales"
Al é bele tröp che le presidënt Erdogan mëss jí al balotaje, mo zënza na maioranza de passa le 50% dles usc él sforzé! Erdogan á abiné adöm le 49,51% dles usc, so concorënt á pié do le 44,88% dles usc. Al terzo post s’á plazé le candidat Sinan Ogan cun le 5,17%. Les usc de chësc ultim sará te chinescdé dezisives, danter Erdogan y Kilicdaroglu. La partezipaziun a chëstes lites presidenziales é stada cun le 88,92% tla Turchia valgamia alta, danter i zitadins foradecá cun le 52,69% nia pücia. Tla ...
Al é bele tröp che le presidënt Erdogan mëss jí al balotaje, mo zënza na maioranza de passa le 50% dles usc él sforzé! Erdogan á abiné adöm le 49,51% dles usc, so concorënt á pié do le 44,88% dles usc. Al terzo post s’á plazé le candidat Sinan Ogan cun le 5,17%. Les usc de chësc ultim sará te chinescdé dezisives, danter Erdogan y Kilicdaroglu. La partezipaziun a chëstes lites presidenziales é stada cun le 88,92% tla Turchia valgamia alta, danter i zitadins foradecá cun le 52,69% nia pücia. Tla ...
15 de mei 2023
Dant che i colours se desfante…
Radunanza anuala dla Union Generela di Ladins dla Dolomites: Ressoluzion aproveda a unanimité per na ofizialisazion plu ampla dla bandiera ladina. Ai 14 de messel 2023 saral l Di dla Unité Ladina te Anpezo (con referac sun i efec soziai, culturai y linguistics dla spartizion ladina, sciche ence festa con conzerc de grups ladins), d'auton saral la Ladiniatour y l Pelegrinaje dla jent ladina a Oies tla Val Badia
Con la presidenza de Tone Pollam s'à desfiré la senteda generala d’aisciuda dla UGLD–Union Generela di Ladins dla Dolomites en vender ai 12 de mei 2023 te sia senta storica, tla Cësa di Ladins. Les raprejentanzes dles Unions di Ladins da dutes les valedes y ence dla Comunanza Ladina a Bulsan à tout pert con interes a la tratazion di ponc, anter chisc l’aprovazion di conc per l ann passé per l'Union Generela di Ladins y La Usc di Ladins.
Na aministrazion sana al moment
Sciche vigni organisazion, à ...
Con la presidenza de Tone Pollam s'à desfiré la senteda generala d’aisciuda dla UGLD–Union Generela di Ladins dla Dolomites en vender ai 12 de mei 2023 te sia senta storica, tla Cësa di Ladins. Les raprejentanzes dles Unions di Ladins da dutes les valedes y ence dla Comunanza Ladina a Bulsan à tout pert con interes a la tratazion di ponc, anter chisc l’aprovazion di conc per l ann passé per l'Union Generela di Ladins y La Usc di Ladins.
Na aministrazion sana al moment
Sciche vigni organisazion, à ...
14 de mei 2023
Canori empienesc e emoziona l Navalge
N bel conzert del Istitut Ladin e l Pentagramma, col maester Ivan Marini, l Quartet Demò Ousc e la paroles de Fabio Chiocchetti à onorà e moscià l gran valor del componist fascian.
L gran teater de Navalge l era beleche pien en vender ai 5 de mé per l conzert de la operes del Canori, e tel jir de la sera no l é mencià i momenc de comozion.
Tel chèder de l’Aisciuda Ladina l é stat prejentà l frut de n lonch lurier che é peà via amò jai egn tel Istitut Cultural Ladin, che à domanà la colaborazion de la Scola de Musega Il Pentagramma.
L president de chesta Scola, Stefano Lazzer, che à prejentà con braura duta la sera, l à recordà che l’idea era peèda via da Fabio ...
L gran teater de Navalge l era beleche pien en vender ai 5 de mé per l conzert de la operes del Canori, e tel jir de la sera no l é mencià i momenc de comozion.
Tel chèder de l’Aisciuda Ladina l é stat prejentà l frut de n lonch lurier che é peà via amò jai egn tel Istitut Cultural Ladin, che à domanà la colaborazion de la Scola de Musega Il Pentagramma.
L president de chesta Scola, Stefano Lazzer, che à prejentà con braura duta la sera, l à recordà che l’idea era peèda via da Fabio ...
14 de mei 2023
Co stèjel nosc lengaz ladin?
Tel chèder de l'Aisciuda ladina l é stat portà dant i dac de la enrescida soziolinguistica CLAM.
L’avertura de l’Aisciuda Ladina l é stat l’ocajion per prejentèr vèlch dat e fèr na reflescion su la enrescida soziolinguistica CLAM (zimber, ladin mochen) voluda del 2021da la Provinzia de Trent per studièr la doura di lengac de mendranza che vegn ca dal todesch ti comuns zimbres e mochegn e del ladin rejonà ti comuns de la Provinzies de Trent, Busan e Belun. La diretora del Istitut Cultural Ladin Sabrina Rasom à prejentà en curt la strategies che à da vegnir toutes su per i intervenc de ...
L’avertura de l’Aisciuda Ladina l é stat l’ocajion per prejentèr vèlch dat e fèr na reflescion su la enrescida soziolinguistica CLAM (zimber, ladin mochen) voluda del 2021da la Provinzia de Trent per studièr la doura di lengac de mendranza che vegn ca dal todesch ti comuns zimbres e mochegn e del ladin rejonà ti comuns de la Provinzies de Trent, Busan e Belun. La diretora del Istitut Cultural Ladin Sabrina Rasom à prejentà en curt la strategies che à da vegnir toutes su per i intervenc de ...
