Atualité


18 de mei 2022
La forza de savëi da paredlé la rujenedes
Inier merdi ai 17 de mei iel unì prejentà l cuinto volum, publicà catordesc ani do l prim, dla opra de analisa gramatichela che paredlea tudësch, talian y gherdëina/badiot
Bruno Maruca
L articul tla edizion de La Usc di Ladins de vënderdi ai 20 de mei.
Bruno Maruca
L articul tla edizion de La Usc di Ladins de vënderdi ai 20 de mei.


16 de mei 2022
Politica ladina y istituzions ladines
Duc a una sun l debujegn de na maioura colaborazion y de plu contac anter scoles, istituc y assoziazions dles vals ladines! Pro la taula torona dl domesdì él vegnù ence debatù dl Referendum dl 2007: "al ne jirà nia inant te chesta legislatura" – à dit la Senatoura Testor. Sul desch ence l censiment di Ladins te Fascia
N prum vare concret per jì dlvers de chel che podessa plu somié al conzet ideal de unité ladina é na maioura colaborazion y plu contac anter les scoles, i istituc culturai y les assoziazions culturales dles vals ladines. Ma la soula soluzion per podei dlbon garantì ai Ladins de avei i medemi derc y de podei invié via iniziatives de defendura compagnes per duc resta chela de ruvé a una sot na medema aministrazion. Chestes les conclujions dla "taula torona" dl domesdì tl Salf di congresc a Reba, ...
N prum vare concret per jì dlvers de chel che podessa plu somié al conzet ideal de unité ladina é na maioura colaborazion y plu contac anter les scoles, i istituc culturai y les assoziazions culturales dles vals ladines. Ma la soula soluzion per podei dlbon garantì ai Ladins de avei i medemi derc y de podei invié via iniziatives de defendura compagnes per duc resta chela de ruvé a una sot na medema aministrazion. Chestes les conclujions dla "taula torona" dl domesdì tl Salf di congresc a Reba, ...


13 de mei 2022
Lerch ai Joegn!
Editorial
Pro l Di dla Unité Ladina a Reba é i joegn y les joenes ladins:nes stés bogn de empié su indò danuef la flama ladina con sies reflescions en cont dl significat y dla emportanza de identité ladina y unité ladina. Tla enconteda dl dantmesdì anter i 13 joegn vegnus adalerch da dutes les valedes ladines entourn l Sela, él vegnù porté dant trueps argomenc che unësc y problematiches che despartësc i Ladins, mascimamenter l mond jonil ladin. (Editorial de Milva Mussner, presidenta dla Union Generela ...
Pro l Di dla Unité Ladina a Reba é i joegn y les joenes ladins:nes stés bogn de empié su indò danuef la flama ladina con sies reflescions en cont dl significat y dla emportanza de identité ladina y unité ladina. Tla enconteda dl dantmesdì anter i 13 joegn vegnus adalerch da dutes les valedes ladines entourn l Sela, él vegnù porté dant trueps argomenc che unësc y problematiches che despartësc i Ladins, mascimamenter l mond jonil ladin. (Editorial de Milva Mussner, presidenta dla Union Generela ...


13 de mei 2022
Jun al referendum te chinescdé
Te Südtirol gnaral tignì te chinescdé, en la domënia dla Assënza (Palsacrusc) ai 29 de ma 2022, le referendum cuntra na lege provinziala dla SVP y Lega che ó taié la "democrazia direta". La "Scomenciadia por plü democrazia" á coiü adöm de setëmber 2021 bëgn 16.500 sotscriziuns por damané chësc referendum. Al ne sará degun quorum, le "sce" o "no" davagnará
"Referendum salva referendum", cun chësc slogan ó la iniziativa por plü democrazia te Südtirol che les zitadines y i zitadins de Südtirol vais ai 29 de ma 2022 a dé jö süa usc, litan "no" ales intenziuns dla maioranza politica de Südtirol da strënje le dërt dl zitadin da dí la süa tla legislaziun che le revereda diretamënter o indiretamënter...
Liéde do deplü tla ediziun de La Usc di Ladins!
"Referendum salva referendum", cun chësc slogan ó la iniziativa por plü democrazia te Südtirol che les zitadines y i zitadins de Südtirol vais ai 29 de ma 2022 a dé jö süa usc, litan "no" ales intenziuns dla maioranza politica de Südtirol da strënje le dërt dl zitadin da dí la süa tla legislaziun che le revereda diretamënter o indiretamënter...
Liéde do deplü tla ediziun de La Usc di Ladins!


12 de mei 2022
Edizion nueva y documentativa
Endoman podareise lì do te "La Usc di Ladins" les sinsteses y analises dl "Di dla Unité Ladina" sté dant otedì a Reba
L’edizion nueva dl foliet edemal ladin tol ite la reportaja al "Di dla Unité Ladina" a Reba, ma nia demé: ence la prejentazion dl numer spezial dl "EJM" (European Journal of Minority Studies) per l iubileum di 50 agn dal secont Statut de Autonomia steda a Bulsan y la "Aisciuda Ladina" tegnuda endò con n bel suzes te Fascia.
L’edizion nueva dl foliet edemal ladin tol ite la reportaja al "Di dla Unité Ladina" a Reba, ma nia demé: ence la prejentazion dl numer spezial dl "EJM" (European Journal of Minority Studies) per l iubileum di 50 agn dal secont Statut de Autonomia steda a Bulsan y la "Aisciuda Ladina" tegnuda endò con n bel suzes te Fascia.


11 de mei 2022
A Torino l'Eurovision Song Contest
Ensëra él pié ia tal PalaOlimpico les prömes 17 esibiziuns (de 17 Naziuns) por les cualificaziuns ales finales dal Eurovision Song Contest co sará en sabeda. Por la RAI él sté le 27% de share (5 miliuns y 507 mile) por cösc pröm spetacul de musiga, ritms y corusc
Dai 17 grups y ciantauturs concorënc ensëra ala pröma "semifinala" dal Eurovision Contest a Torino é passés ennant 10:
Marius Bear con “Boys do cry” (Svizra), Rosa Linn con “Snap” (Armenia), Systur con “Meo haekkandi sol” (Islanda), Monika Liu con “Sentimentai” (Lituania), Maro con “Saudade, Saudade” (Portogal), Subwoolfer con “Give that wolf a banana” (Norvegia), Amanda Georgiadi Tenfjord con “Die together” (Grecia), Kalush Orchestra con “Stefania” (Ucraina), Kalush con le titul “Stefania” y ...
Dai 17 grups y ciantauturs concorënc ensëra ala pröma "semifinala" dal Eurovision Contest a Torino é passés ennant 10:
Marius Bear con “Boys do cry” (Svizra), Rosa Linn con “Snap” (Armenia), Systur con “Meo haekkandi sol” (Islanda), Monika Liu con “Sentimentai” (Lituania), Maro con “Saudade, Saudade” (Portogal), Subwoolfer con “Give that wolf a banana” (Norvegia), Amanda Georgiadi Tenfjord con “Die together” (Grecia), Kalush Orchestra con “Stefania” (Ucraina), Kalush con le titul “Stefania” y ...


11 de mei 2022
Deplü libri ladins pro "Bookstart"
L’iniziativa por la letöra dla Provinzia "Bookstart – ai pici ti plejel i libri" crësc inant y é gnüda arichida cun libri nüs por ladin.
Bele dal ann 2007 incá él te Südtirol le proiet "Bookstart – ai pici ti plejel i libri" che á le fin da descedé bele da pici insö l’interes ai libri y la ligrëza da lí y da lí dant. Al é na iniziativa dla Agenzia por les families y dles Repartiziuns por la cultura todëscia y taliana che mira ala promoziun dla letöra por viadus y pici cina ai trëi agn. Cun le tëmp s’ára svilupé tres deplü: i geniturs che anunziëia sü pici tl ofize anagrafich de so Comun ciafa debann le pachet cun ...
Bele dal ann 2007 incá él te Südtirol le proiet "Bookstart – ai pici ti plejel i libri" che á le fin da descedé bele da pici insö l’interes ai libri y la ligrëza da lí y da lí dant. Al é na iniziativa dla Agenzia por les families y dles Repartiziuns por la cultura todëscia y taliana che mira ala promoziun dla letöra por viadus y pici cina ai trëi agn. Cun le tëmp s’ára svilupé tres deplü: i geniturs che anunziëia sü pici tl ofize anagrafich de so Comun ciafa debann le pachet cun ...


10 de mei 2022
Comuns comana dles eghes blances
Les eghes de plöia pó gní adorades y otes ite, sce ares ne ajiëia nia l’ambiënt y la sanité de tiers y porsones
La Junta provinziala da Balsan á fat fora che da sëgn inant á l’Ombolt te vigni comun de Südtirol la competënza por oje ite y adoré les eghes blances nia ajiades. Ara se trata por la maiú pert de eghes de plöia nia prigoroses por l’ambiënt y la sanité de jënt y tiers.
La Junta provinziala da Balsan á fat fora che da sëgn inant á l’Ombolt te vigni comun de Südtirol la competënza por oje ite y adoré les eghes blances nia ajiades. Ara se trata por la maiú pert de eghes de plöia nia prigoroses por l’ambiënt y la sanité de jënt y tiers.


09 de mei 2022
Indicadus dla popolaziun
Incö él gnü presenté a Balsan i resultac dl secundo stüde söles families tl Tirol dl Süd. Tut pert ala inrescida á 1.885 südtirolesc danter i 18 y i 64 agn
Da chësc secundo stüde do chël pröm dl 2016 (dan 5 agn) vëgnel a löm che les families aumentëia ann por ann te Südtirol. Dl 2020 n’êl bëgn 229.000. Mo les "families" é metüdes adöm tres deplü da manco componënc. Al momënt á la familia mesana te Südtirol chi 2,3 componënc. De fat s’á smendrí ince le numer de families maridades (dal 46 al 25%), y la cuota de chi:ëres che vir da susc:ores s’á alzé dal 26 al 37%.
Respet al stüde dl 2016 s’á alzé la azetaziun de formes de convivënza desferëntes ales ...
Da chësc secundo stüde do chël pröm dl 2016 (dan 5 agn) vëgnel a löm che les families aumentëia ann por ann te Südtirol. Dl 2020 n’êl bëgn 229.000. Mo les "families" é metüdes adöm tres deplü da manco componënc. Al momënt á la familia mesana te Südtirol chi 2,3 componënc. De fat s’á smendrí ince le numer de families maridades (dal 46 al 25%), y la cuota de chi:ëres che vir da susc:ores s’á alzé dal 26 al 37%.
Respet al stüde dl 2016 s’á alzé la azetaziun de formes de convivënza desferëntes ales ...


06 de mei 2022
Dombrament: la politica de Trent per la mendranzes
Comentar de Pruma
L ejit del dombrament de la popolazions de mendranza del Trentin, che à vedù n smendrament de sentadins che partegn a chesta comunanzes, domana na lingia de reflescions, la pruma de chestes no pel che esser chela sui obietives de chest strument. La lege stabelesc che la regoeta sul numer, su la dislocazion teritorièla e su la situazion soziolinguistica de la comunanzes ladina, mochena e zimbra cogne vegnir fata »per valutèr e miorèr la efizienza de la politiches de ...
L ejit del dombrament de la popolazions de mendranza del Trentin, che à vedù n smendrament de sentadins che partegn a chesta comunanzes, domana na lingia de reflescions, la pruma de chestes no pel che esser chela sui obietives de chest strument. La lege stabelesc che la regoeta sul numer, su la dislocazion teritorièla e su la situazion soziolinguistica de la comunanzes ladina, mochena e zimbra cogne vegnir fata »per valutèr e miorèr la efizienza de la politiches de ...


06 de mei 2022
Al é sté na bona sajun dai schi
Le "Dolomiti Superski" á stlüt jö cun +3,2% de passaji söi lifc respet ala sajun 2019/20 (architada ia ai 10 de merz 2020 por Covid–19)
Do la fin ofiziala dla sajun 2022, ai 25 d’aurí 2022, é les vonüdes dl schipas por n de dl Dolomiti Superski resultades maius tla mosöra dl 19,3% respet al’ultima sajun ativa (al é le miú resultat dles ultimes 3 sajuns registrades), le skipass de 3 dis á registré n +18,7% (tresfora en aumënt respet ai ultimi agn de sorvisc). Le ciaval de trata dl Dolomiti Superski, le skipass de 6 dis, á indere pordü le 1,3% söla sajun 2019-20 y danter le 12 y le 20% söi inverns denant. Ince le numer de ...
Do la fin ofiziala dla sajun 2022, ai 25 d’aurí 2022, é les vonüdes dl schipas por n de dl Dolomiti Superski resultades maius tla mosöra dl 19,3% respet al’ultima sajun ativa (al é le miú resultat dles ultimes 3 sajuns registrades), le skipass de 3 dis á registré n +18,7% (tresfora en aumënt respet ai ultimi agn de sorvisc). Le ciaval de trata dl Dolomiti Superski, le skipass de 6 dis, á indere pordü le 1,3% söla sajun 2019-20 y danter le 12 y le 20% söi inverns denant. Ince le numer de ...


05 de mei 2022
Ladins, mochegn e zimbres se smendra tel Trentin
L numer de persones che à declarà de partegnir a una de la trei mendranzes linguistiches de la provinzia de Trent se à arbassà te 10 egn tant a livel assolut che perzentuèl. Te Fascia se é passé dal 81,7% del 2011 al 58,4% del 2021.
Fascia pert l 23% de ladins. L é chest l dat de maor marevea, uzà fora da duc canche enstadì l ISPAT, Istitut de Statistica de la Provinzia de Trent, à dat fora i ejic de chela pèrt del dombrament de la popolazion che revèrda la mendranzes linguistiches e che à inom »rilevazion su la consistenza e la dislocazion teritoriala di sentadins che partegn a la popolazions de lengaz ladin, mochen e zimber«.
L dat disc avisa che la perzentuèla de la jent de Fascia che à declarà de partegnir a la ...
Fascia pert l 23% de ladins. L é chest l dat de maor marevea, uzà fora da duc canche enstadì l ISPAT, Istitut de Statistica de la Provinzia de Trent, à dat fora i ejic de chela pèrt del dombrament de la popolazion che revèrda la mendranzes linguistiches e che à inom »rilevazion su la consistenza e la dislocazion teritoriala di sentadins che partegn a la popolazions de lengaz ladin, mochen e zimber«.
L dat disc avisa che la perzentuèla de la jent de Fascia che à declarà de partegnir a la ...


05 de mei 2022
Lingaz: presenté a Balsan le "Curs de ladin"
L’Istitut Ladin Micurá de Rü á presenté le »Curs de ladin« por prinzipianc – cun libri y cursc online, por chi che ó imparé nosc lingaz cun n stromënt saurí y inovatif. Auturies é les colaboradësses dl Istitut Ulrike Frenademez y Karin Comploj
Por chi che ó imparé ladin, él sëgn danman n stromënt nü. En mercui ai 4 de ma á l’Istitut Ladin »Micurá de Rü« presenté a Balsan i libri y le curs online dl »Curs de ladin por prinzipianc«, lauré fora da Ulrike Frenademez tla verjiun dla Val Badia y da Karin Comploj tla verjiun de Gherdëna. Na poscibilité implü por les porsones che ó fá i pröms vari te nosc lingaz y forsc imparé daimproía da le baié. Tröpes é les porsones da foradecá che s’á aciasé tles valades ladines ...
Por chi che ó imparé ladin, él sëgn danman n stromënt nü. En mercui ai 4 de ma á l’Istitut Ladin »Micurá de Rü« presenté a Balsan i libri y le curs online dl »Curs de ladin por prinzipianc«, lauré fora da Ulrike Frenademez tla verjiun dla Val Badia y da Karin Comploj tla verjiun de Gherdëna. Na poscibilité implü por les porsones che ó fá i pröms vari te nosc lingaz y forsc imparé daimproía da le baié. Tröpes é les porsones da foradecá che s’á aciasé tles valades ladines ...


04 de mei 2022
Lascé l’auto debann pro les staziuns dles ferates
Cun le "Südtirol Pass" y le iade cun la ferata pó i autisć anulé la cherta dla plaza da parché söla staziun
Le sorvisc pëia ia naota sëgn a Bornech y Porsenú, mo dess se amplié fora te döt Südtirol. L'assessur provinzial ala mobilité Daniel Alfreider dij: "Por i pendolars che adora la ferata unse metü en pe sëgn n sorvisc atratif, i piun naota ia cun Bornech y Porsnú." Le sorvisc é che i pendolars gnüs adalerch söla staziun cun l’auro ne paia nia la plaza da parché pormez ala staziun. Les plazes dai auti costa al de 6,00 euro, sce l’autist:a vá y vëgn cun la ferata ti vëgnel trat jö dal prisc de iade ...
Le sorvisc pëia ia naota sëgn a Bornech y Porsenú, mo dess se amplié fora te döt Südtirol. L'assessur provinzial ala mobilité Daniel Alfreider dij: "Por i pendolars che adora la ferata unse metü en pe sëgn n sorvisc atratif, i piun naota ia cun Bornech y Porsnú." Le sorvisc é che i pendolars gnüs adalerch söla staziun cun l’auro ne paia nia la plaza da parché pormez ala staziun. Les plazes dai auti costa al de 6,00 euro, sce l’autist:a vá y vëgn cun la ferata ti vëgnel trat jö dal prisc de iade ...


03 de mei 2022
Artisć:tes ciafa scioldi por les ponsiuns
La Lege regionala nr. 4 dl 2020 prevëiga n sostëgn pensionistich por artisć:tes che ne davagna nia plü co 30.000,00 euro al ann, tla mosöra de 500,00 euro
Artistes y artisć che paia ite almanco n contribut de 500,00 euro al ann te n fonds ajuntif por la ponsiun pó da sëgn inant fá domanda da ciafé lapró n contribut de 500,00 euro dala Provinzia, scioldi che vëgn paiá ite tl fonds pensionistich y dess ti garantí n de na ponsiun. La Provinzia da Balsan á stanzié adöm cun la Provinzia da Trënt tl bilanz por chësc fin na soma de 500.000,00 euro.
Chës artistes y chi artisć che á interes da tó pert al sostëgn, ará da fá domanda tla repartiziun ...
Artistes y artisć che paia ite almanco n contribut de 500,00 euro al ann te n fonds ajuntif por la ponsiun pó da sëgn inant fá domanda da ciafé lapró n contribut de 500,00 euro dala Provinzia, scioldi che vëgn paiá ite tl fonds pensionistich y dess ti garantí n de na ponsiun. La Provinzia da Balsan á stanzié adöm cun la Provinzia da Trënt tl bilanz por chësc fin na soma de 500.000,00 euro.
Chës artistes y chi artisć che á interes da tó pert al sostëgn, ará da fá domanda tla repartiziun ...


02 de mei 2022
Direturia Angelika Fleckinger
Dal Museum archeologich de Ötzi al’Aziënda di museums provinziai, pro chëra che al alda ince le Museum Ladin de Tor
Angelika Fleckinger é sëgn gnüda nominada ofizialmënter direturia dl’Aziënda museums südtirolesc, che abracëia 10 museums indöt cun 16 strotöres danter sëntes y filiales.
Le post da diretur:ia dl Museum archeologich a Balsan, tut ite dala Fleckinger é gnü vacant ala fin d’aurí y gnará tosc scrit fora.
Chisc dis él ince tomé le terminn por fá domanda do le post dla direziun dl Museum Ladin de Tor.
Angelika Fleckinger é sëgn gnüda nominada ofizialmënter direturia dl’Aziënda museums südtirolesc, che abracëia 10 museums indöt cun 16 strotöres danter sëntes y filiales.
Le post da diretur:ia dl Museum archeologich a Balsan, tut ite dala Fleckinger é gnü vacant ala fin d’aurí y gnará tosc scrit fora.
Chisc dis él ince tomé le terminn por fá domanda do le post dla direziun dl Museum Ladin de Tor.


30 de auril 2022
Neva parbuda per l ICL
La Majon di Fascegn ne conta coche la se fèsc en trei per sia comunanza: Istitut, Museo e Biblioteca se spartesc, ma i resta leé da n nef logo.
No l é demò na costion de parbuda. L’identità met ensema valores te chi che vigni ladin cognessa se recognoscer, desche se fossa na emprometuda renovèda dì per dì.
L percors de rebranding partezipà de l’Istituzion l é l resultat de na atività che à tout dant doi aspec: da na man i raporc profescionèi e umans ite te la Majon di Fascegn - col fèr vegnir fora talenc e capazitèdes de vigniun per arjonjer l obietif e la miscion condividuda - e da l’autra i raporc foravia, co la jent, co l’identità ...
No l é demò na costion de parbuda. L’identità met ensema valores te chi che vigni ladin cognessa se recognoscer, desche se fossa na emprometuda renovèda dì per dì.
L percors de rebranding partezipà de l’Istituzion l é l resultat de na atività che à tout dant doi aspec: da na man i raporc profescionèi e umans ite te la Majon di Fascegn - col fèr vegnir fora talenc e capazitèdes de vigniun per arjonjer l obietif e la miscion condividuda - e da l’autra i raporc foravia, co la jent, co l’identità ...


29 de auril 2022
L FC Südtirol te seria B
La cossa secundera plu mpurtanta dl mond
Per duc chëi che ti à almanco n iede da pitli dat de piesc a n palé o na codla, uniun coche l uel dì, reprejënta l juech al palé plu che mé n'atività sportiva. Per chëi che ne proa scentant deguna pascion per chësc sport, pòssel nce mé vester 22 mandli che ti sauta do a n palé, ma per chi che se à bele namurà de chësc sport scëmpl mo dan che i savova da fé la divijions, iel for stat n juech fat de de pitla gran sudesfazions y de nia puecia descuscions, reprejëntel mo suvënz da granc na pascion ...
Per duc chëi che ti à almanco n iede da pitli dat de piesc a n palé o na codla, uniun coche l uel dì, reprejënta l juech al palé plu che mé n'atività sportiva. Per chëi che ne proa scentant deguna pascion per chësc sport, pòssel nce mé vester 22 mandli che ti sauta do a n palé, ma per chi che se à bele namurà de chësc sport scëmpl mo dan che i savova da fé la divijions, iel for stat n juech fat de de pitla gran sudesfazions y de nia puecia descuscions, reprejëntel mo suvënz da granc na pascion ...