Atualité
15 de mei 2026
»En Jeun« cun crusc y nia cun le lift
Comentar de pruma
Al é porsones dla economia y gastronomia a Tlüses che se damana la costruziun de n lift sotteran dala cité söla munt sacra. Iö personalmënter ne capësci nia plü nosc monn: messunse svilupé inant nosc teritore, cina te vigni büja y crëpa che é zacó atraënta por na fotografia da fá ala asvelta y la plazé sön val’ sit online? Sunsi davëi tan inant sëgn che al ne pó romagne gnanca plü Jeun sciöche travert de iade por sanc o ince escursciun meditativa chîta, spirituala y taiada fora dal ...
Al é porsones dla economia y gastronomia a Tlüses che se damana la costruziun de n lift sotteran dala cité söla munt sacra. Iö personalmënter ne capësci nia plü nosc monn: messunse svilupé inant nosc teritore, cina te vigni büja y crëpa che é zacó atraënta por na fotografia da fá ala asvelta y la plazé sön val’ sit online? Sunsi davëi tan inant sëgn che al ne pó romagne gnanca plü Jeun sciöche travert de iade por sanc o ince escursciun meditativa chîta, spirituala y taiada fora dal ...
14 de mei 2026
Dominies coletives e cataster
La Sociazion provinzièla ASUC del Trentin à endrezà n convegn a Trent per rejonèr del raport anter la Frazions e la sacotanta normatives.
Passa 100 partezipanc à tout pèrt al convegn de en vender ai 8 de mé dedicà a ‘Dominies coletives, Liber fondiarie, Cataster’ endrezà te sala Alberto Silvestri tel Palaz de Economia a Trent, olache se à enterzà desvalives relatores de aut profil. Apede ai raprejentanc de le ASUC, di Comuns, de la Magnifica Comunità de Fiem, de la Comunità de la Regoles de Spinale e Manez, l era ence desvalives profescionisć, studiousc e pascioné, ence da fora de provinzia, a testamonech del enteres envers chisc ...
Passa 100 partezipanc à tout pèrt al convegn de en vender ai 8 de mé dedicà a ‘Dominies coletives, Liber fondiarie, Cataster’ endrezà te sala Alberto Silvestri tel Palaz de Economia a Trent, olache se à enterzà desvalives relatores de aut profil. Apede ai raprejentanc de le ASUC, di Comuns, de la Magnifica Comunità de Fiem, de la Comunità de la Regoles de Spinale e Manez, l era ence desvalives profescionisć, studiousc e pascioné, ence da fora de provinzia, a testamonech del enteres envers chisc ...
14 de mei 2026
Smendrèr i padimenc de la popolazion zivila
L é chest l apel metù dant ence a Soraga dai referenc de la Crousc Checena tel Dì mondièl de chesta organisazion, sor de la Mesa Luna Checena.
La Crousc Checena à set prinzipies fondamentai, che la spartesc con la Mesa Luna Checena e che te chest temp de veres tel mond i doventa amò più emportanc; i rejona del besegn de umanità, de se dèr ju per didèr conscidran ogne persona a la medema maniera, a na vida neutrala e indipendenta che va sorafora la pèrts en conflit, e de valores desche l volontariat, la unità e la universalità, che no pel conscidrèr la veres desche vèlch che amò anchecondì fèsc naturalmenter pèrt de la vita de la ...
La Crousc Checena à set prinzipies fondamentai, che la spartesc con la Mesa Luna Checena e che te chest temp de veres tel mond i doventa amò più emportanc; i rejona del besegn de umanità, de se dèr ju per didèr conscidran ogne persona a la medema maniera, a na vida neutrala e indipendenta che va sorafora la pèrts en conflit, e de valores desche l volontariat, la unità e la universalità, che no pel conscidrèr la veres desche vèlch che amò anchecondì fèsc naturalmenter pèrt de la vita de la ...
10 de mei 2026
“Vester na persona”
La artistes Ottavia Demetz, Anna Maria Mayr y Annamaria Grisi mët ora si pitures y dessënies tl Museum dla zità de Tluses
Trëi artistes, doves cun ravises ladines: tl museum dla zità de Tluses iel da udëi chedri cun pitures y dessënies de Ottavia Demetz de Gherdëina, Anna Maria Mayr de Burnech - artista autodidata descendënta dla Val Badia - y Annamaria Grisi de Verona. Dutes trëi se à dat ju te si chedri cun la tematica de cie che l uel dì vester na persona. Ala fin de merz iel stat la giaurida de chësta mostra nasciuda da na idea dla curadëura Lara Toffoli y l diretëur dl Museum Christoph Gasser.
USC
L articul tla ...
Trëi artistes, doves cun ravises ladines: tl museum dla zità de Tluses iel da udëi chedri cun pitures y dessënies de Ottavia Demetz de Gherdëina, Anna Maria Mayr de Burnech - artista autodidata descendënta dla Val Badia - y Annamaria Grisi de Verona. Dutes trëi se à dat ju te si chedri cun la tematica de cie che l uel dì vester na persona. Ala fin de merz iel stat la giaurida de chësta mostra nasciuda da na idea dla curadëura Lara Toffoli y l diretëur dl Museum Christoph Gasser.
USC
L articul tla ...
08 de mei 2026
L ladin é n avei dla jent ladina
Editorial
L lingaz ladin se à svilupé inant te formes desvalives via per i centenés, ma l à purempò mantegnù n livel de intercomprensibilité y de unité sostanziala, almanco tles variantes entourn l Sela.
L vantaje de na forma standard dl ladin dles Dolomites é evident: formes unitares scemples y regolares, cun pueces ezezions y scialdi manco segns sourasegmentés che complicheia la grafia dles variantes. (Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dles Dolomites)
De plu tla edizion stampeda ...
L lingaz ladin se à svilupé inant te formes desvalives via per i centenés, ma l à purempò mantegnù n livel de intercomprensibilité y de unité sostanziala, almanco tles variantes entourn l Sela.
L vantaje de na forma standard dl ladin dles Dolomites é evident: formes unitares scemples y regolares, cun pueces ezezions y scialdi manco segns sourasegmentés che complicheia la grafia dles variantes. (Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dles Dolomites)
De plu tla edizion stampeda ...
05 de mei 2026
Orghegn da mantesc sora i confins
La sociazion ‘Accordion Alpe Adria APS’ con i referenc per Fascia Claus Soraperra e Giordano Costa à tegnù sia radunanza e prejentà l nef logo. La é averta a duc i pascioné de musega populèra de la comunanzes linguistiches storiches.
L’à giusta compì n an la neva sociazion ‘Accordion Alpe Adria APS’ metuda su con at ofizial ai 26 de oril del 2025 con 21 sozi fondadores. Chesta sociazion se met dant de valorisèr la musega populèra de la comunanzes linguistiches storiches de la region Alpe Adria donca sostegnir la relazions anter gropes linguistics, la persones e i enc publics e privac ma soraldut slarièr fora la cognoscenza de la musega populèra tradizionèla anter i joegn e fèr cognoscer l repertorie musical storich ...
L’à giusta compì n an la neva sociazion ‘Accordion Alpe Adria APS’ metuda su con at ofizial ai 26 de oril del 2025 con 21 sozi fondadores. Chesta sociazion se met dant de valorisèr la musega populèra de la comunanzes linguistiches storiches de la region Alpe Adria donca sostegnir la relazions anter gropes linguistics, la persones e i enc publics e privac ma soraldut slarièr fora la cognoscenza de la musega populèra tradizionèla anter i joegn e fèr cognoscer l repertorie musical storich ...
05 de mei 2026
Meté fora la bandiera!
Ma stajé ascorc a la meter fora coche carenea...
Ai 5 de mé l é l dì de la bandiera ladina dai trei colores brun, bianch e vert.
Apontin te chesta dì, del 1920 do la Gran Vera, passa 70 raprejentanc de la valèdes ladines se aea binà sun jouf de Frea per reclamèr l'unità ladina e protestèr ajache ge era stat neà l derit de autodeterminazion.
Chela scontrèda vegn recordèda desche l moment che à fat nascer la bandiera dai trei colores: l brun del ciel, l bianch de la neif e l vert del bosch.
Per chest vegn domanà de meter fora noscia ...
Ai 5 de mé l é l dì de la bandiera ladina dai trei colores brun, bianch e vert.
Apontin te chesta dì, del 1920 do la Gran Vera, passa 70 raprejentanc de la valèdes ladines se aea binà sun jouf de Frea per reclamèr l'unità ladina e protestèr ajache ge era stat neà l derit de autodeterminazion.
Chela scontrèda vegn recordèda desche l moment che à fat nascer la bandiera dai trei colores: l brun del ciel, l bianch de la neif e l vert del bosch.
Per chest vegn domanà de meter fora noscia ...
04 de mei 2026
L’Aisciuda Ladina é rica e frutuousa
L program rich de evenc con raides, spazirèdes, mostres e prejentazions de libres taca insnet lunesc 4 de mé da les 20:30 te Sorastanza de la Scola Ladina con la scontrèda »Paroles che fèsc crescer. Bec e lengac te la comunanza ladina de Fascia«.
Rua l’Aisciuda Ladina 2026, festa del lengaz e de l’identità! Un no l é da dèr, doi no l é da tor, trei vegn dal cher, e donca ence chest an, desche del 2024 e del 2025, l argoment l é endodanef la toponomastica ladina,per cognoscer e recordèr i inomes de nosc raion, testamonesc veiores de storia e comunanza. L é belimpont per chesta rejon che l Comun General de Fascia, l Istitut Cultural Ladin, la Scola ladina de Fascia e l’Union di Ladins de Fascia colaborea acioche ...
Rua l’Aisciuda Ladina 2026, festa del lengaz e de l’identità! Un no l é da dèr, doi no l é da tor, trei vegn dal cher, e donca ence chest an, desche del 2024 e del 2025, l argoment l é endodanef la toponomastica ladina,per cognoscer e recordèr i inomes de nosc raion, testamonesc veiores de storia e comunanza. L é belimpont per chesta rejon che l Comun General de Fascia, l Istitut Cultural Ladin, la Scola ladina de Fascia e l’Union di Ladins de Fascia colaborea acioche ...
03 de mei 2026
Premié i ‘Segnes de Pèsc’ ladins
Angela Chiocchetti e Leopoldo Rizzi à ciapà l Premie Nazionèl ‘Segni di Pace’ per l empegn per na pèsc positiva. Rizzi é stat premià ence per si meric te la promozion de la ezelenzes taliènes tel mond.
Semper più jent ladina se fèsc cognoscer e aprijièr foravia e la porta fora de Fascia valores, ideèi e projec. Chest’outa rejonon de la consegna de atestac per meric a doi persones che se à dat ju tel ciamp de la cultura, l lengaz, la storia e la pèsc.
Ai 15 de oril te la Giornèda Nazionèla del Made in Italy, tel Palaz Valentini a Roma l é stat la zerimonia endrezèda da Unicef Italia en colaborazion con APAMRI (Sociazion Parlamentèra de Amicizia anter i Insigniti de la Republica ...
Semper più jent ladina se fèsc cognoscer e aprijièr foravia e la porta fora de Fascia valores, ideèi e projec. Chest’outa rejonon de la consegna de atestac per meric a doi persones che se à dat ju tel ciamp de la cultura, l lengaz, la storia e la pèsc.
Ai 15 de oril te la Giornèda Nazionèla del Made in Italy, tel Palaz Valentini a Roma l é stat la zerimonia endrezèda da Unicef Italia en colaborazion con APAMRI (Sociazion Parlamentèra de Amicizia anter i Insigniti de la Republica ...
01 de mei 2026
Chiara Mazzel ghesta de la Federazion de la Bandes
L referent per Fascia e Fiem Adriano Winterle à envià la campiona paralimpica a la radunanza con sie guant da sonadora e la medaes.
L’Assemblea ordenèra de la Federazion de la Museghes del Trentin à abù chest an na ghesta spezièla. Te la scontrèda stata en sabeda ai 18 de oril a la Cèvena La-Vis a Lavis l raprejentant per la valèdes de Fascia e Fiem Adriano Winterle à envià la campiona paralimpica Chiara Mazzel da Vich, ence ela sonadora de corn te la Musega de Vich. »L é stat na bela sorpresa aprijiada da duc – ne conta Winterle – veder Chiara col guant de la Musega e le cater medae vadagnade a le Paralimpiadi. Chiara à ...
L’Assemblea ordenèra de la Federazion de la Museghes del Trentin à abù chest an na ghesta spezièla. Te la scontrèda stata en sabeda ai 18 de oril a la Cèvena La-Vis a Lavis l raprejentant per la valèdes de Fascia e Fiem Adriano Winterle à envià la campiona paralimpica Chiara Mazzel da Vich, ence ela sonadora de corn te la Musega de Vich. »L é stat na bela sorpresa aprijiada da duc – ne conta Winterle – veder Chiara col guant de la Musega e le cater medae vadagnade a le Paralimpiadi. Chiara à ...
30 de auril 2026
Ciun model de vita per nosc joegn?
Comentar de pruma
Te na enconteda con la Autorité per les Mendranzes a Vich él vegnù traté anter l auter ence l grief problem de seguré ciases per nosc joegn, gonot sforzés de s’en jì fora dles valedes ladines per gauja di cosć massa auc dles imobilies y dla mancianza de apartamenc a fit per la jent dl post.
Sen se renden cont de na crisa che manacia bele da giut encà l davegnì de duta la comunanza ladina, ajache senza les generazions nueves ne saral nia plu zachei che possa porté inant nost lingaz y ...
Te na enconteda con la Autorité per les Mendranzes a Vich él vegnù traté anter l auter ence l grief problem de seguré ciases per nosc joegn, gonot sforzés de s’en jì fora dles valedes ladines per gauja di cosć massa auc dles imobilies y dla mancianza de apartamenc a fit per la jent dl post.
Sen se renden cont de na crisa che manacia bele da giut encà l davegnì de duta la comunanza ladina, ajache senza les generazions nueves ne saral nia plu zachei che possa porté inant nost lingaz y ...
25 de auril 2026
A confront con l’èrt che muda
L joen artist Ismaele Soraperra à tout pèrt a ART.it – Art in transition, n projet nazionèl su la èrts anter sostegnibilità ambientèla e inovazion digitèla.
L’èrt l é na forma de cognoscenza e de trasformazion, bona de compagnèr i prozesc de transizion ecologica, digitèla e sozièla de nesc tempes. Èrt e ambient, ma ence èrt e inclujion, èrt e rigenerazion e èrt e inovazion digitèla. L é chisc i cater pilèstres del projet ART.it – Art in transition che à vedù protagonist l joen artist da Gries Ismaele Soraperra che fèsc l’Academia de Bela Èrts de Bologna e che é stat selezionà anter n grop de 24 studenc. Se trata de n projet endrezà dal Minister de ...
L’èrt l é na forma de cognoscenza e de trasformazion, bona de compagnèr i prozesc de transizion ecologica, digitèla e sozièla de nesc tempes. Èrt e ambient, ma ence èrt e inclujion, èrt e rigenerazion e èrt e inovazion digitèla. L é chisc i cater pilèstres del projet ART.it – Art in transition che à vedù protagonist l joen artist da Gries Ismaele Soraperra che fèsc l’Academia de Bela Èrts de Bologna e che é stat selezionà anter n grop de 24 studenc. Se trata de n projet endrezà dal Minister de ...
25 de auril 2026
L MUSE rejona ence ladin
Tel Museo de la scienzes de Trent l é stat la prejentazion del projet de traduzion de la guides digitèles che à tout ite ence la Scola Ladina e l Comun General de Fascia.
L Museo de la Scienzes de Trent à fat n vèrech dezisif envers na narazion del teritorie più raprejentativa e inclusiva col tor ite e valorisèr ence la mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent desche patrimonie vif de la cultura.
En jebia ai 16 de oril domesdì al MUSE l é stat la prejentazion del projet ‘Te conte l MUSE… te duc si lengac’ che à vedù la colaborazion de desvalives enc: l Servije Mendranzes de la Provinzia de Trent che à sostegnù l lurier de rei, la Scola Ladina e l Comun ...
L Museo de la Scienzes de Trent à fat n vèrech dezisif envers na narazion del teritorie più raprejentativa e inclusiva col tor ite e valorisèr ence la mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent desche patrimonie vif de la cultura.
En jebia ai 16 de oril domesdì al MUSE l é stat la prejentazion del projet ‘Te conte l MUSE… te duc si lengac’ che à vedù la colaborazion de desvalives enc: l Servije Mendranzes de la Provinzia de Trent che à sostegnù l lurier de rei, la Scola Ladina e l Comun ...
24 de auril 2026
Onour a chi che onour se merita
Comentar de pruma
La nasciuda dla scola paritetica ladina de Badia y Gherdeina vegn cunteda te plu manieres y trueps vuel se tò l merit, ajache ala é n model de suzes che se à svilupé positivamenter tl temp. Sciche an sà, à l suzes trueps peri, demé l insuzes n’é fi de degugn, sciche an dij… La verité é ben che chest model é vegnù proponù dai Ladins enstesc bele tla reunion conesciuda dl 1945 a Picolin, ma purtruep él vegnù combatù dassen giust da chi che plu tert à volù se tò l ...
La nasciuda dla scola paritetica ladina de Badia y Gherdeina vegn cunteda te plu manieres y trueps vuel se tò l merit, ajache ala é n model de suzes che se à svilupé positivamenter tl temp. Sciche an sà, à l suzes trueps peri, demé l insuzes n’é fi de degugn, sciche an dij… La verité é ben che chest model é vegnù proponù dai Ladins enstesc bele tla reunion conesciuda dl 1945 a Picolin, ma purtruep él vegnù combatù dassen giust da chi che plu tert à volù se tò l ...
23 de auril 2026
L’Autorità à tout su i besegnes de la comunanza
I raprejentanc de la maor istituzions de val ge à metù dant ai referenc provinzièi spetadives e mencianzes: cèsa, scola, formazion, ressorses, radio e bandiera ladina.
L derit a la cèsa, la scola con sie smendrament demografich e la fegura del Sorastant, l personal e la ressorses ai enc culturèi, i ejames de zertificazion linguistica, la colaborazion anter la Provinzies de Trent e Busan tel ciamp de la formazion e de la scola, l’indenità de bilinguism. L é chisc valgugn di temes traté endèna la scontrèda de l’Autorità per la mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent chiamèda ite da la presidenta Katia Vasselai en lunesc ai 20 de oril te sala grana del ...
L derit a la cèsa, la scola con sie smendrament demografich e la fegura del Sorastant, l personal e la ressorses ai enc culturèi, i ejames de zertificazion linguistica, la colaborazion anter la Provinzies de Trent e Busan tel ciamp de la formazion e de la scola, l’indenità de bilinguism. L é chisc valgugn di temes traté endèna la scontrèda de l’Autorità per la mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent chiamèda ite da la presidenta Katia Vasselai en lunesc ai 20 de oril te sala grana del ...
23 de auril 2026
De pitla ujes, ma tan de valor
N dumënia ai 19 de auril iel stat la 20ejima edizion dl festival di cors di mutons "Cianta con nos", chëst iede per l prim iede a Bulsan. De ndut set cores dla Ladinia, dl Friul y dl Tirol dl sud à ciantà per ladin y nia mé
Sentei bele dancà tla prima risses, se ncunfertova duc i mutons y duta la mutans bën dassënn a jì sun l palch. Deberieda cun si maestres y maestri de cianté ai mparà ite cianties, n gran pert ladines, da purté dant n ucajion dl festival di cors di mutons “Cianta con nos” tla Cësa Walther a Bulsan. L festival, che ie urmei bele ruvà a si 20ejima edizion, vën metù a jì dala Union Generela di Ladins dla Dolomites, chëst iede l prim iede n cunlaurazion cun la Comunanza Ladina a Bulsan.
...
Sentei bele dancà tla prima risses, se ncunfertova duc i mutons y duta la mutans bën dassënn a jì sun l palch. Deberieda cun si maestres y maestri de cianté ai mparà ite cianties, n gran pert ladines, da purté dant n ucajion dl festival di cors di mutons “Cianta con nos” tla Cësa Walther a Bulsan. L festival, che ie urmei bele ruvà a si 20ejima edizion, vën metù a jì dala Union Generela di Ladins dla Dolomites, chëst iede l prim iede n cunlaurazion cun la Comunanza Ladina a Bulsan.
...
21 de auril 2026
Mario Gretter, trop più che n funzionarie...
Per egn, con ferstont e sensibilità, l à didà a troèr fora la soluzions aministratives acioche l Istitut Ladin de Fascia posse portèr inant sia atività: l recort del ex diretor Fabio Chiocchetti.
L é se n jit en ponta de pe, a la bela età de 90 egn, compagnà tel ultim viac da na sdragola de fies, de nec e de pronec. Mario Gretter, ragionier, funzionarie de la Provinzia de Trent, per me l é stat n maester e n amich, per 25 egn l motor sconet del Istitut Cultural Ladin. L era segretarie particolèr de Guido Lorenzi, Assessor a la Cultura, canche l Istitut é stat metù su con Lege provinzièla n. 29/1975, e no stente a creer che chel test, dessema col Statut, l lo abie en gran part metù ju ...
L é se n jit en ponta de pe, a la bela età de 90 egn, compagnà tel ultim viac da na sdragola de fies, de nec e de pronec. Mario Gretter, ragionier, funzionarie de la Provinzia de Trent, per me l é stat n maester e n amich, per 25 egn l motor sconet del Istitut Cultural Ladin. L era segretarie particolèr de Guido Lorenzi, Assessor a la Cultura, canche l Istitut é stat metù su con Lege provinzièla n. 29/1975, e no stente a creer che chel test, dessema col Statut, l lo abie en gran part metù ju ...
18 de auril 2026
Che valor èla la Ferata de la Veisc?
L president de Transdolomites Massimo Girardi tol posizion do che la PAT ge à dit a RFI de no jir inant col document de fatibilità. La radunanza di sozi à rebadì la volontà de jir inant.
Colun él l valor de n projet? L lo domana Massimo Girardi, president de Transdolomites, en referiment al projet de la Ferata de la Veisc, do che l é vegnù fora che l Dirigent Patrimonie e Trasporc de la Provinzia de Trent Mauro Groff, do n confront col President de la PAT, ge à comunicà a RFI de »no jir inant co la verscion definitiva del Document de fatibilità de la alternatives projetuèles de la Ferata ajache l cost massa aut no consent de ipotisèr la sostegnibilità del projet medio ...
Colun él l valor de n projet? L lo domana Massimo Girardi, president de Transdolomites, en referiment al projet de la Ferata de la Veisc, do che l é vegnù fora che l Dirigent Patrimonie e Trasporc de la Provinzia de Trent Mauro Groff, do n confront col President de la PAT, ge à comunicà a RFI de »no jir inant co la verscion definitiva del Document de fatibilità de la alternatives projetuèles de la Ferata ajache l cost massa aut no consent de ipotisèr la sostegnibilità del projet medio ...
17 de auril 2026
A Gaza l é l infern
Gennaro Giudetti con sia testimonianza dramatica à avert a Poza la rassegna del Comun de Sèn Jan che rejona de degnità e deric. Insnet col film »Ariaferma« l tema l é la situazion te la perjons.
L'esperienza che l à vivù ti meisc passé a Gaza l é stat la più cruva, forta e dramatica che Gennaro Giudetti, l aesse mai vedù te duc i 15 egn spenui desche operator umanitarie te dut l mond. N père che jia stroz desche n mortèl te chel che cognea esser n ospedèl, coi eies tel vet e te man na sort de balota neigra brujèda, a chierir l sach neigher con ite sia femena morta per ge meter apede chel cef brujà, la soula roba che l era restà de sia fia. L é demò un di tenc ejempies che Giudetti à ...
L'esperienza che l à vivù ti meisc passé a Gaza l é stat la più cruva, forta e dramatica che Gennaro Giudetti, l aesse mai vedù te duc i 15 egn spenui desche operator umanitarie te dut l mond. N père che jia stroz desche n mortèl te chel che cognea esser n ospedèl, coi eies tel vet e te man na sort de balota neigra brujèda, a chierir l sach neigher con ite sia femena morta per ge meter apede chel cef brujà, la soula roba che l era restà de sia fia. L é demò un di tenc ejempies che Giudetti à ...




