Atualité

media/k2/galleries/31968/thumbs/bike_lane_jouf_Pordoi.jpg
11 de jugn 2026

Sun Sela e Pordoi la corsies per i ziclisć

L é stat dessegnà la linies sun stradon che avisa i auti de stèr ascorc a chi da la rodes.
I zizclisć pel jir ades con maor segureza sui jouves de Sela e Pordoi. Chisc dis passé l é stat endrezà doi neva corsies dedichèdes a la rodes sun doi anter i jouves più trafiché tant da man di escurscionisć che vel ruèr te la uties che da man di ziclisć. Ence da la man del Trentin donca ades l é stat dessegnà la neva ‘bike line’. La pruma ponta via da la rodadoa de Cianacei olache l é l monument del Giro de la Tèlia e la va su, très na linia rissèda, fegures de la roda e frizes de direzion, ...
media/k2/galleries/31998/thumbs/rolandverra.jpg
11 de jugn 2026

Al é gran ora de istituì na Comunité Raionala Ladina

Ultimamenter él sté les encontedes dla Jonta provinziala de Bulsan con i raprejentanc di comuns tles comunités raionales, olache al é vegnù traté i problems, i projec y les prospetives locales y souracomunales
Te chesta ocajon sautova al uedl la composizion tant desvaliva anter i comuns ladins de Gherdeina y i autri tla Comunité Raionala defin artifiziala denomineda "Salten-Scilier", a na maniera che al vegn spontan de se damané cie che possa colié realtés tant desferentes coche cheles de Gherdeina con cheles de n raion tant desman y autramenter de Mölten o Hafling – demé per fé n ejempl…

De dutes les comunités raionales tla provinzia de Bulsan é chela dl "Salten-Scilier" la manco teritorialmenter y ...
media/k2/galleries/122/thumbs/7ff5a3fd277cc52e841dda0da661e616.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/31951/thumbs/13962_foliet_web.jpg
05 de jugn 2026

I 80 agn da la gran enconteda dl Sela tl 1946

EditorialLa adunanza generala dla Union Generala di Ladins dla Dolomites se damana plu prejenza di Ladins ti massmedia, l reconesciment ofizial dla bandiera ladina y la garanzia de n lim fondamental per la grupa linguistica ladina tla mesura dl 4,5%
La adunanza generala dla Union Generala di Ladins dla Dolomites ai 27 de mei 2026 tla Cësa di Ladins a Urtijëi ne à nia demé traté l cont consuntif dl 2025, ma ala à ence porté a lum n valgunes propostes interessantes per i Ladins. (de Roland Verra, president dla UGLD)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31930/thumbs/Meisa_torona_Sela_sala.jpg
04 de jugn 2026

Ladins del Sela: na mostra e na scontrèda

I 12 ponc domané dai ladins acà 80 egn metui fora a Ciancei te na mostra, orida te na meisa torona con Roland Verra, Mauro Scroccaro, Michael Moling, Pierangelo Giacomuzzi e Sabrina Rasom.
La data di 14 de messèl del 1946 la é restèda te la storia di ladins, che te chel temp de meseria do la vera i à palesà te na gran manifestazion endrezèda sul jouf del Sela da Zent Ladina Dolomites sia revendicazions desche popul con na identità unitèra. Chest 80° cedean vegnarà recordà, descheche se lec la pruma piates de chest sfoi, da l'Union Generela di Ladins, che te chisc egn no à mai lascià ló de se dèr ju per chierir de tegnir ensema e jir inant adum. 
Ence l Comitat de la Gran ...
media/k2/galleries/31928/thumbs/MicheleLanzinger_vela_MUSE.jpg
03 de jugn 2026

Michele Lanzinger, om de scienza, vijion e umanità

Fondator e diretor del Muse, de gra a sia pascion e sia capazità de vardèr dalonc e de comunichèr l à fat doventèr Trent n zenter de nonzech del turism cultural.
Per l mond de la cultura no demò del Trentin l é stat gran manconia ai 30 de mé canche la malatia à abù la venta su Michele Lanzinger, fondator e diretor del Muse de Trent, che aea 69 egn.
Nasciù del 1957, Lanzinger aea scomenzà jà da joen a lurèr desche volontèr al Museo tridentin de la scienzes naturèles. Laureà en geologia con dotorat en antropologia, del 1988 l era stat tout su te chel medemo Museo desche conservator e del 1992 l era doventà diretor. L aea scomenzà sobito a renovèr e ...
media/k2/galleries/31883/thumbs/Bildschirmfoto_2026-05-27_um_12.40.21.jpg
30 de mei 2026

N caidl, coche sëni de speranza per la cultura ladina

La artista de Sëlva Christine Runggaldier vënc l cuncors "Ert X Merit Ladin" cun n pruiet de na opra d'ert dal titul "deventé"
N ucajion dl Di dla cultura Ladina, ai 19 de setëmber de chëst ann a Urtijëi, ti uniràl sëurandat al prim ntendënt dla scoles ladines Franz Vittur l “Merit Ladin”, n pest che premieia persones che à meric straurdineres tl ciamp dla rujeneda y cultura ladina. Per realisé l pest nstëss, à la Lia di artisć dl Südtirol - Südtiroler Künstlerbund y la Direzion Scola y Cultura Ladina scrit ora n cuncors d’ert daviert a artistes y artisć dla Ladinia. Śën àn l inuem dl’artista y dl lëur che à venciù.

La ...
media/k2/galleries/31892/thumbs/Franz_Dantone_Pascalin_teater_atores.jpg
29 de mei 2026

La ritajon de Franz Dantone Pascalin

L Istitut Cultural Ladin à prejentà l quinto codejel de la colana ‘Jent de Fascia’ e l grop de teater ‘Trei carc de ora’ à spilenà e contà la vita de chest personaje poliedrich che à fat trop per sia comunanza.
Per entener l mond te chel che vif Franz Dantone Pascalin se cogn contèr na storia più grana, se lec tel quinto numer de la lingia de libres sui personajes de Fascia dac fora dal Istitut Cultural Ladin per la colana ‘Jent de Fascia’, apontin chel dedicà a chest feruscol om da Gries. Chela storia é stata contèda no demò sun chest codejel nef ma ence tras l spetacol de teater ‘Do l vièl del saer’ portà en scena da la compagnia ‘Trei carc de ora’ en vender ai 22 de mé su la paladina del kino de ...
media/k2/galleries/31886/thumbs/Bildschirmfoto_2026-05-27_um_12.44.06.jpg
29 de mei 2026

“La nes fova jita a cuer”

"Storia dl Radio y dla Televijion Ladina" ie l titul dl liber nuef scrit da Carl Insam. N l à prejentà n merdi ai 19 de mei a Urtijëi
L jurnalist ladin Carl Insam, che fova zapà ite pra la Rai de Bulsan d’instà dl ann 1977, ova ti ani ’80 abinà adum truepa testemunianzes di piunieres dl radio ladin. Do che l e jit n pension, tl 2013, àl inò tëut tla man chësc documënt y l à ulù jì inant cun si nrescida. Śën per i 80 ani de atività dl Radio y i 38 ani dla Televijion Ladina iela tan inant, che l à pudù publiché cun l Istitut Ladin Micurà de Rü l liber “Storia dl Radio Ladin y dla Televijion Ladina 1946-2026”. Tl liber ...
29 de mei 2026

Le volontariat sot control

Comentar de pruma
Ciamó te chësc ann 2026 dessel pié ia, aladô dl Stat, i controi di ETS, che é dit en cört les uniuns portades ite tl RUNTS (register nazional dl terz setur). Le »decreto controlli« jü en forza dan da püch ne sparagnará nia les provinzies autonomes, nia Südtirol. (Comentar de Iaco Rigo)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31913/thumbs/Bildschirmfoto_2026-05-28_um_09.12.25.jpg
28 de mei 2026

I 80 agn da la gran enconteda dl Sela tl 1946

La adunanza generala dla Union Generala di Ladins dla Dolomites se damana plu prejenza di Ladins ti massmedia, l reconesciment ofizial dla bandiera ladina y la garanzia de n lim basilar y fondamental per la grupa linguistica ladina tla mesura dl 4,5%
La adunanza generala dla Union Generala di Ladins dla Dolomites ai 27 de mei 2026 tla Cësa di Ladins a Urtijëi ne à nia demé traté l cont consuntif dl 2025, ma ala à ence porté a lum n valgunes propostes interessantes per i Ladins.
Dantaldut àn recordé l Di dla Unité Ladina prevedù en sabeda ai 11 de messel 2026 a Corvara en ocajion di 80 agn da la manifestazion dl Sela tl 1946.
An se à tout dant de fé na rievocazion con desfileda che dess tematisé les ghiranzes di Ladins enlouta y encuoicundì. ...
media/k2/galleries/31882/thumbs/prejentazion_gana_aut.jpg
27 de mei 2026

Gana, eles dalonc empò vejines

Te Ciasa de la Moniaria la autores à prejentà l nef numer de la revista con l compagnament de n grop de joena sonadores de chitara.
L é vegnù fora gana numer 29. La neva revista, dal titol ‘Dalonc empò davejin’, é stata prejentèda en vender ai 22 de mé te sala Danilo dal Garber te Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan, tel chèder de la scomenzadives de l’Aisciuda Ladina. L domesdì, prejentà da Evelyn Bortolotti responsabola del Ofize Servijes linguistics e culturèi, é stat avert dai intervenc de la vizeprocuradora e conseiera de procura a la valiva oportunitèdes del Comun General de Fascia Lara Battisti e dal president de l’Union ...
media/k2/galleries/31865/thumbs/Consei_Mendranzes_Soini_Vasselai_Pallaoro.jpg
22 de mei 2026

N Consei provinzièl per ladins, mochegn e zimbres

Te la sentèda spezièla che vegn metuda a jir vigni an a Trent, l president del Consei Soini à metù dant l valor de la comunanzes linguistiches per l'autonomia.
Ai 14 de mé se à binà per la terza outa l Consei provinzièl de Trent dedicà a ladins, mochegn e zimbres che l'Autorità per la mendranzes linguistiches, con la president fascèna Katia Vasselai, aea proponet de fèr n'outa al an e che l Consei à tout su: na ocajion olache Consei e Autorità se confronta sui temes de la trei comunanzes recognosciudes tel Trentin e lita su intervenc spezifics per l stravardament di deric e la valorisazion linguistica e culturala de chisc fondamenc de ...
22 de mei 2026

Prener saré por protesté

Comentar de pruma 
Ciamó unse tëmp bun otedé por nes organisé: da nes möie en sabeda ai 30 de ma 2026 söles strades prinzipales de nosc raiun, inant o zoruch, cuntra nord, o ince süd o vest y ost. Indlunch saral da mëte averda da ne s’impifé nia te codes che ne se röia can mai. (Comentar de Iaco Rigo)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31821/thumbs/gana_29_soracuerta.jpg
19 de mei 2026

'gana': ruva la revista nueva

Les letoures y i letours de »La Usc di Ladins« ciaparà debant l numer 29 dla revista dles eles ladines tla edizion de nost sfuei dai 22 de mei.
En vender ai 22 de mei vegnirà fora l numer nuef de Gana, la revista dles eles ladines. Na copia dl numer 29 de Gara sarà a la leta debant te vigni numer de »La Usc di Ladins« per i abonés y per chi che compra l sfuei tles boteighes dles valedes ladines.
La revista Gana vegnirà prejenteda te Fascia en vender ai 22 de mei da les 17:00 tla Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan y te Gherdëina en juebia ai 28 de mei tla biblioteca dla Cësa di Ladins a Urtijëi.

15 de mei 2026

»En Jeun« cun crusc y nia cun le lift

Comentar de pruma 
Al é porsones dla economia y gastro­nomia a Tlüses che se damana la costruziun de n lift sotteran dala cité söla munt sacra. Iö personal­mënter ne capësci nia plü nosc monn: messunse svilupé inant nosc teritore, cina te vigni büja y crëpa che é zacó atraënta por na fotografia da fá ala asvelta y la plazé sön val’ sit online? Sunsi davëi tan inant sëgn che al ne pó romagne gnanca plü Jeun sciöche travert de iade por sanc o ince escursciun meditativa chîta, spirituala y taiada fora dal ...
media/k2/galleries/31797/thumbs/ASUC_convegn_Trent_1.jpg
14 de mei 2026

Dominies coletives e cataster

La Sociazion provinzièla ASUC del Trentin à endrezà n convegn a Trent per rejonèr del raport anter la Frazions e la sacotanta normatives.
Passa 100 partezipanc à tout pèrt al convegn de en vender ai 8 de mé dedicà a ‘Dominies coletives, Liber fondiarie, Cataster’ endrezà te sala Alberto Silvestri tel Palaz de Economia a Trent, olache se à enterzà desvalives relatores de aut profil. Apede ai raprejentanc de le ASUC, di Comuns, de la Magnifica Comunità de Fiem, de la Comunità de la Regoles de Spinale e Manez, l era ence desvalives profescionisć, studiousc e pascioné, ence da fora de provinzia, a testamonech del enteres envers chisc ...
media/k2/galleries/31796/thumbs/Crousc_Checena_Scontrada_Soraga.jpg
14 de mei 2026

Smendrèr i padimenc de la popolazion zivila

L é chest l apel metù dant ence a Soraga dai referenc de la Crousc Checena tel Dì mondièl de chesta organisazion, sor de la Mesa Luna Checena.
La Crousc Checena à set prinzipies fondamentai, che la spartesc con la Mesa Luna Checena e che te chest temp de veres tel mond i doventa amò più emportanc; i rejona del besegn de umanità, de se dèr ju per didèr conscidran ogne persona a la medema maniera, a na vida neutrala e indipendenta che va sorafora la pèrts en conflit, e de valores desche l volontariat, la unità e la universalità, che no pel conscidrèr la veres desche vèlch che amò anchecondì fèsc naturalmenter pèrt de la vita de la ...
media/k2/galleries/31766/thumbs/Bildschirmfoto_2026-05-06_um_12.39.39.jpg
10 de mei 2026

“Vester na persona”

La artistes Ottavia Demetz, Anna Maria Mayr y Annamaria Grisi mët ora si pitures y dessënies tl Museum dla zità de Tluses
Trëi artistes, doves cun ravises ladines: tl museum dla zità de Tluses iel da udëi chedri cun pitures y dessënies de Ottavia Demetz de Gherdëina, Anna Maria Mayr de Burnech - artista autodidata descendënta dla Val Badia - y Annamaria Grisi de Verona. Dutes trëi se à dat ju te si chedri cun la tematica de cie che l uel dì vester na persona. Ala fin de merz iel stat la giaurida de chësta mostra nasciuda da na idea dla curadëura Lara Toffoli y l diretëur dl Museum Christoph Gasser.

USC

L articul tla ...
08 de mei 2026

L ladin é n avei dla jent ladina

Editorial
L lingaz ladin se à svilupé inant te formes desvalives via per i centenés, ma l à purempò mantegnù n livel de intercomprensibilité y de unité sostanziala, almanco tles variantes entourn l Sela.
L vantaje de na forma standard dl ladin dles Dolomites é evident: formes unitares scemples y regolares, cun pueces ezezions y scialdi manco segns sourasegmentés che compli­cheia la grafia dles variantes. (Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dles Dolomites)

De plu tla edizion stampeda ...