La Jonta regionala dl Trentin-Südtirol en vijita dai Ladins de Anpezo, Col y Fodom. L assessour a les mendranzes Manfred Vallazza ti assigureia l aiut.
Adum al diretour dla Reparizion Lingac de mendranzes Günther Hofer á l assessour regional Manfred Vallazza vijité l’edema passeda l Istitut Cultural Ladin “Cesa de Jan” a Col. La delegazion é gnuda acompagneda dal diretour dla Cesa de Jan Denni Dorigo, da la presidenta Elsa Zardini, dal vizepresident Paolo Frena y da Isabella Marchione.

Do la conclujion dla Pruma Vera Mondiala passa i trei Comuns storics ladins tl ann 1923 pro la Region dl Venet y vegn enscí destachés dal ...

Sciöche al é tradiziun, fajará La Usc do Pasca n’edema de palsa. Le vëndres ai 26 d’aurí ne vëgn le foliet nia fora.
Stimades leturies, stimá leturs. Ince iniann é Pasca indô chiló y sciöche al é tradiziun, fajarunse valgügn dis de palsa. Les redaziuns d’La Usc sará porchël stlütes cina ai 28 d’aurí y la proscima ediziun ne gnará nia fora. Nüsc ofizi é indô daverc cun le lönesc ai 29 d’aurí y nosta pröma ediziun de ma sará plëna de novités, nia ma tl contignü, mo bëgn ince deache i nes presentarun cun na iesta grafica nöia. I tolun chësta ocajiun por Ves aodé na buna Pasca y forsc ince valgügn dis chîc y de ...

”Chiri” se tlama le portal de archirida por scolars che la biblioteca Teßmann presentëia chësta jöbia. Lassura ciafa i jonins informaziuns y contignüs verificá.
I me recordi avisa, canch’i ê ciamó studënt: sce al ê da fá n’archirida por la scora, o da s’arjigné ca por n referat, jôi a me do les informaziuns te biblioteca. Iló ciafâi i libri ch’i adorâ y ch’i messâ spo ince me studié jö plü avisa. Intratan s’ára mudé la cossa: la tecnica á fat vari da gigant, i sun rová tla era dl digital y di smartphones, cun l’internet sciöche fontana prinzipala olache i jogn vá a se do ci che ai ó savëi. Por tan ütl che al sides, á chësc stromënt ince sües tënores. ...

Cristina Donei e Rosa Rizzi é states candidèdes per la litazions supletives di 26 de mé, respetivamenter da la coalizion de zenter cencia autonomist e dal Moviment 5 Steiles.
Ai 26 de mé te la litazions per la Cambra di Deputac sarà na bela raprejentanza de Fascia. Defat ensema con la litazions europeènes sarà ence la litazions supletives per i candidac che era stac lité al Parlament ai 4 de mèrz de l’an passà ma che, dò la litazions provinzièles di 21 de otober 2018, i aea cernù de renunzièr a l’encèria de Roma per tor sù l mandat arjont a Trent.

Chest tant l’é sozedù ence tel Colege de Perjen, che tol ite Fascia, ensema con Fiem, Piné, Tesin e Valsugana. Chiò defat ...

I Ladins a Bulsan y entournvia s’enconta tres indó a manifestazions culturales y ence a cursc
L'ativité dla Comunanza Ladina a Bulsan, de carater soziocultural, á sciche fin la promozion de manifestazions che cherda adum i Ladins y si amisc per imparé y renfresché ativités recreatives. Enscí él ence usanza de mete de jí tres indó cursc da cujiné - dantaldut speisa ladina da plu ciantons dla Ladinia.

Enscí invieia la Comunanza Ladina al "curs da cujiné speisa ladina fodoma" cun les patrones de Fodom. Le curs vegn tegnú ai 27 de auril da les 15:00 inant tla Copperativa soziala Manu, streda ...

For plu y plu servijes online pòssen śën mé plu fé cun la cherta SPID, che uel dì "Sistem publich d'identità digitela"
L SPID ti dà l mesun a duc canc de se nuzé di servijes online dl'aministrazion publica. Nscila pòssen ti cialé a truepa nfurmazions tres l SPID y nce druché ora i documënc. 

Cie pòssen pa fé cun SPID?
Truepa dumandes y iscrizions pòssen da śën inant mé plu fé cun SPID. Danter l auter l'iscrizions tla scoles, la dumanda per n cuntribut-stipendium, dumandes che reverda l Abo+ y l Pass de Südtirol. Inant pòssen fé la dumanda per n cuntribut tl ciamp dla cura y dla sanità, l ie mesun fé dumanda ...

"La strutura dl frabicat y les tors se salva", puech dant les 23:00 en lunesc seira á chesta notizia da pert dl govern franzeis n pue archieté via l gran spavent.
Entourn les 18:50 fovel sbroché fora fum y fuech dal tet dla catedrala, defata á les flames abú la catedrala tles ciafes. L meldefuech, che n’á per fortuna nia gaujé vitimes, s’á tout l ciampanil cuadrat de legn con l tet dla gliejia. "Al bruj na pert de nos" anunziova l president dla Franzia Macron. Puech dedó, n iade sapú che la strutura y les tors conesciudes soura dut l mond se salvova, ál empermetú che "i fajaron indó su chesta catedrala, nos duc adum. Al é cie che i franzeisc aspeta, cie ...

Letra averta a l’Union Autonomista Ladina.
L’é passà beleche sie meisc da la litazions dai 21 de otober, e mencia pech più che n an da n’autra scadenza litala de gran emportanza per la Val de Fascia. Te dut chest temp la jent no à più sapù se la UAL la é amò en vita, se l’é amò la volontà de jir inant, de mudèr o de seràr su baraca, lascian morir fora zenza dir nia na organisazion che à fat la storia de Fascia te chisc ultimes 40 egn. Unica ecezion, l document manà fora dal segretèr Anesi dintorn via la costion di jouves, sobit ...

Te la radunanza stata enstadì a Milan l’é stat confermà president l'istrutor da Moena e lità l nef Consei Nazionèl.
Maurizio Dellantonio Bander da Moena l’é stat confermà da nef a cef del Corp Nazionèl Socors da mont e speleologich (CNSAS) te la radunanza nazionèla stata a Milan a la fin de mèrz. Tel medemo temp l’é stat renovà la litazion del nef Consei Nazionèl, che à vedù n muie de confermes ence te la neva jonta anter i conseieres che jìa fora.

Dellantonio, che l’à na esperienza fona desche dirigent te chest setor, per n muie de egn l’à fat l’istrutor tel Zenter de Adestrament de la Polizìa de Stat a ...

L prejënt y l daunì dla Usc di Ladins ie nce sun Instagram! La redazion ie da ncuei inant nce da abiné sun l social network plu nuzà di ultimi ani y bonamënter nce di proscimi. Unide a nes crì per resté for ajurnei! USC/Instagram - L mond dla comunicazion se à mudà te na maniera scialdi asvelta, dantaldut ti ultimi ani. I social networks ie ruvei ite te nosta vites y les à mudedes per for, te na maniera o te n’autra. Instagram ie comunicazion L mesun de comunicazion plu nuzà al didancuei ie ...

N convegn de gran enteress vegn metù a jir te Museo ladin a Sèn Jan ai 12 e 13 de oril.
L’à inom “Minoranze storiche e altre minoranze”, la scontrèda de studie che l’Università de Trent, e più avisa la Facoltà de giurisprudenza con l professor Roberto Toniatti, ensema con la LIA, Laboratorie de Inovazion istituzionèla per l’Autonomìa integrala e con la colaborazion de l’Istitut Cultural Ladin “majon di fascegn” metarà a jir te Fascia en vender ai 12 de oril domesdì e en sabeda ai 13 da doman.

La scontrèda pea via dal fat che, dò la seconda vera, à ciapà semper maor lèrga l ...

Ai 7 de auril ie fineda l'atività de sucors dl Aiut Alpin Dolomites. La urganisazion cun la sënta a Puntives pieta servijes de sucors for ti mënsc dla sajon turistica, sibe d’inviern che d’instà. Bën 547 ntervënc d’inviernTla sajon da d'inviern dl 2018/2019 iel stat truep da fé. N à metù man a julé cun l Aiut Alpin Dolomites ai 6 de dezëmber dl 2018. L ie unì fat 547 ntervënc. Tla scuadra, che jola cun l joler H 135 T3, iel n pilota, n dutor anestesist, n sucuridëur, n judacrëp y n patron de n ...

Garaté tres le proiet EHT ("Event Horizon Telescope") cun na morona de telescops fora por le monn coordinés dala NASA
Al é n de storich, incö, por l’astronomia y la sciënza umana en general. Y la teoria de Einstein vëgn confermada: che tl cör dles galassies a ciuciadú stál n "büsc" che tira ite tan de energia che al n’é plü nia da odëi, gnanca la löm, donca n "büsc fosch". A chësta manira mostra les fotografies nöies ma "ambries lominoses" incër le büsc fosch "supermassif" tl zënter de Messier 87 (M87), na galassia a forma de elissa chi 55 miliuns de agn löm da nosc planët.

Chësc ann 2019 vá tla storia sciöche start dl sistem de comunicaziun dla cuinta generaziun, 5G. Ci che l’industria asiatica, americana y europeica se damana é la compatibilité dles rëis y di sistems dla comunicaziun mobila globala. Indoman podarunse comuniché a destanza cun auti, mascinns da laur y aparac te ciasa
I ne ti sciampun nia plü al progres tecnologich dla comunicaziun danter jënt y cosses, ajache i sun bele cun n ciap laite. La gran revoluziun dess gní sëgn cun le 5G ince chiló da nos te Europa - chisc mëisc - cun le "nihil obstat" che deplü governs podess dé ia a de gran firmes sciöche Huawei y Ericsson por realisé les rëis y i sistems dla comunicaziun 5G cina dan la porta dles ciases y firmes.
Al momënt sunsi t’Europa ciamó tla fasa de espanjiun y de potenziamënt dla rëi mobila LTE che vëgn ...

Dla situazion atuela di Ladins de Fascia se à l assessëur regiunel Manfred Vallazza nfurmà dan man pra i reprejentanc dla mendranza linguistica.
L’ancunteda te Fascia ie stata la cuntlujion de na lingia de ancuntedes dl assessëur regiunel Manfred Vallazza ti raions dla mendranzes linguistiches tla region Trentin-Südtirol. Vallazza se à te chësc cuntest nfurmà ala menuda n cont di bujëns dla mendranzes linguistiches recunesciudes y de si sustëni, che sarà ti 5 ani che vën pert de si ajënda. Vallazza ie jit a crì la grupa linguistica zimbrica a  Luserna, chëla di fersentoler, chëla di ladins tla Val Badia y ...

La Protezion Zivila de Südtirol é alarmeda per les gran pluevies che dess tomé dantaldut da endoman da doman per 24 ores sun nosc raions
La Protezion Zivila dla Provinzia de Bulsan á incundé la situazion de alarm te dut Südtirol da mesanuet inant!

L bof de prescion bassa á ciafé l inom "Philipp". Al gaujará pluevies stersces tl Trentin, Beluneis y Südtirol. Dantaldut - enscí l servisc meteo de Sdütirol - tomará les prezipitazions tl assa dla Val d’Ultim-Passeier, -Prener y tles Dolomites plu a Süd. Al é da s’aspeté cuantités ence enfin a 80 mm te 24 ores. Chesta pluevia foss chel 10% de duta chela che vegn mesamenter te n ann. ...

Südtirol: Tl ann de scolina 2019/20 sarál indöt 756 mitans y mituns che jará te öna dles 17 scolines ladines. La Junta á stabilí da püch le numer dl personal pedagogich
Ince tl ann de scolina 2019/20 restará le numer anfat al ann passé cun 17 scolines y 36 seziuns. La Junta provinziala á stabilí te süa sentada di 2 de aurí le numer provisore de 87 maestres y colaboradësses pedagogiches. Les maestres che dá na man, canche al vá debojëgn porvia de assënzes cörtes, é 3 a tëmp plëgn.

Indöt s’ál scrit ite al ann de scolina 2019/20 756 mitans y mituns, chël ó dí che al é sté n aumënt de 32 en confrunt al ann passé. La deliberaziun é gnüda aprovada dala Junta por ...

L'assessur regional Vallazza á baié dantadöt di obietifs di zimbri y en general dles mendranzes linguistiches dla regiun cun i rapresentanc de Lusern
L'assessur regional Manfred Vallazza s'á incunté ai 20 de merz cun i rapresentanc dla mëndra mendranza linguistica tla regiun Trentin-Südtirol, i zimbri, na mendranza germanofona. L’incuntada é gnüda a se le dé tl paisc de 260 porsones de Lusern y al é gnü baié di obietifs por sconé, promöie y mantigní le lingaz y les mendranzes. Le rové adöm a Lusern porta pro al scomenciamënt de na linia de incuntades cun i rapresentanc de dötes les mendranzes ...