Comentar de pruma
En chësc ann d'aisciöda él lites ti comuns ladins dl Südtirol. Val' é sigü: i comuns ne pó nia plü se pormëte da fá inant la politica falimentara en cunt dl frabiché por nosta jënt! I sun bele tan inant che i badioc mosöra sü paisc cun Cortina d'Ampëz, ajache i prisc di terac y dles abitaziuns é tan alc che nosta jënt n'á nia le mö' da i paié. Al n'é daldöt nia vëi che i comuns y ombolc ne pó fá nia cuntra chësc svilup y chësta tendënza, ai á competënzes assá dades dala lege por nia tomé te na ...

Tragedia da Luttach: La familia todëscia de n jonn ferí gravemënter, che é dötaurela en coma tl Ospedal a Balsan, rengraziëia cun n post sön Facebook
I reportun la traduziun dl pinsier comovënt dla familia:

"I rengraziun la jënt de Südtirol y de döta la Talia por la gran compartezipaziun, les oraziuns numerores y les parores de forza en gaujiun dla desfortüna tragica a Luttach.
N dilan particolar ti vá ai assistënc spirituai, psicologs d’emergënza, polizisć y doturs de pröm aiüt, che é stá atira chiló por nosta fia y aspetâ passa cin’ ores, cina che ara savô olache al ê so fre.

I rengraziun düc i doturs y les infermieres y i infermiers tl ...

Oslo tla Norvegia vá söla sigüda y déura incö – ai 15 de jená 2020 – na gran hala dai schi y dl sport da d’invern, so inom: SNØ.
L’invern y le frëit n’é gnanca plü garantis tla Norvegia. Porchël déura incö Oslo (a 15 menüc dala capitala) na gran hala por le sport da d’invern.
Al SNØ (chësc l’inom) pón vire les ligrëzes dl invern vigni de y döt l’ann. Te chësc gran implant indoor pón porvé fora le schi da paslunch, alpin, brëia, sciöche prinzipiant y ince sciöche praticant di sports invernai – y ince por alenamënc.

La circonvalazion anter Ciampedel e Cianacei e la compra del veie frabicat de l'ENEL sun Fedaa per fèr fora n museo mineralogich l’é i argomenc che l conseier provinzièl à prejentà de dezember.
La é semper auta l’atenzion del conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi per la circonvalazion Ciampedel-Cianacei. Na opera strategica per la val che podessa miorèr l problems del trafich che te sajon embocia la strèdes. 

Amò de dezember te na sentèda del Consei provinzièl Guglielmi à prejentà doi ordegn del dì che revèrda Fascia e che é stac aproé. Un de chisc rejona belapontin de la circonvalazion de la Val de Sora, na opera n muie emportanta ajache, descheche à spiegà Guglielmi te Consei ...

L’avocata fascèna di 5 Steiles é stata nominèda dal Goern te la Comiscion paritetica che tol dant la normes de atuazion del Statut de Autonomia e la competenzes anter Stat e Provinzies.
L minister per i Afares regionèi e la autonomìes Francesco Boccia à sotescrit angern l decret che nomina i raprejentanc del Goern nazionèl te la Comiscion di 12, l’organism paritetich olache vegn dezidù i passajes de competenzes anter Stat e Region e Provinzies autonomes, aldò de l’articol 107 del Statut de autonomìa.

La neva nomines à mudà fora belebon la composizion de l’organism, defat l Goern à mudà ben 5 di 6 inomes che era stac dezidui dal goern da dant vidà da Lega e 5 Steiles.

Tel ...

L’ediziun 2020, la 4a tla storia, sará tla Carencia/Austria, dai Slovens
Ince döes scuadres LADINES sará indó ala pert: na seleziun di ëi y öna dles ëres.

Liéde do deplü söa preparaziun ladina y söl’Europeada, le campionat europeich dles mendranzes, tla ediziun atuala de La Usc di Ladins!

Filippo Brunel da Soraga, enciasà tel Paìsc asiatich ne à contà de le proteste che se à envià via contra l goern cineis te na intervista de Fernando Brunel.
A Hong Kong da n trat en cà la jent à tacà a jir te le piaze e te le strade a manifestar. La rejon al scomenz l’era chela de se remir contra a n dessegn de lege che aessa consentì l’estradizion de persone da Hong Kong per jir sot prozess te la Cina, dapò la tema l’é doventà chela che na tal lege posse vegnir durada per sofoar e tegnir sot control la jent de Hong Kong che l’é na region de la Cina con doi sistemes de goern, olache l’é stat metù en esser n contrat che é stat sperlongià fin del ...

Da otober incá verd n ciantun dl’Australia. Al é na catastrofa por döta l’umanité. Passa 1,25 miliarg de tiers copá
Les ultimes noeles baia che le föm di gragn mesdefüch tl Süd-Ost dl’Australia é gnü porté cina tl Cile y tl’Argentina (chi 11.000 km sura le Pazifich). La catastrofa á borjé y vardü jö chi 110.000 km2 de bosc y ciampoprá, na spersa tan grana desco Bayern y Baden-Württemberg adöm. Chës 30 porsones á pordü la vita. I stodafüch locai y chi gnüs da foradecá de süa bona é de y nöt en aziun. I ultimi dis él tomé val’ plöies y les temperatöres é carades de val’ gre, mo dedó él indó gnü le gran cialt ...

N comentar sön la condana mediatica dl jonn che á gaujé l’inzidënt de Luttach
Tan a-soziai che i social media pó ester, vëigon do la desgrazia sozedüda dan val’ dis a Luttach. N jonn de Puster che jô cioch cun l’auto é reflé te n grup de jogn todësc. Le bilanz é spaventus: 7 porsones mortes, dötes incër i 20 agn, y öna che combat ciamó por la vita. Na tragedia! N’atra parora ne me tomel nia ite. Tan de vites destodades, tan de vites segnades, tan de esistënzes trates sotissura. Por chi che resta zoruch él n dolur che i ne podun nia s’imaginé: i familiars che á pordü la ...

Dancà y da na pert:La Usc: Bon di. Pudëis'a Ve prejenté n curt? Robert Stuflesser: Bon di, ie son Robert Stuflesser de Petlin. Ie mëine deberieda cun mi fra Filip a Puntives na firma de artejenat artistich, cun lëures ziplei a man. Tl 2014 ons giaurì l Despar Dolomiti tl raion da jì a pe a Urtijëi. Deplù tla edizion stampeda di 20.12

Dolomites – Unesco: 10 agn de imobilité
De jügn (2019) unse podü festejé i 10 agn dala creaziun dles Dolomites »Unesco«. Cun rajuns se damana sëgn tres n dossier ofizial na desëna de lies dla sconanza de natöra y contrada na incuntada »ai maius liví« cun l'UNESCO por presenté y splighé sües denunzies, defëne sües propostes, mené inant n intervënt serius y resolutif, cun le fin da delibré – desche ai dij expressis verbis – la Fondaziun dal abrac gonot sofoiënt dles convenziuns politiches locales. »L'UNESCO pó y mëss le pretëne«, scrí ...

Jent, sociazions e Comuns à descomanà o envià a renunzièr a chesta usanza che no ne partegn, la dèsc dejèje a la jent de età, ai malé e a la besties de cèsa e del bosch.
Ence chest an, spetan la net de l’ùltim, se leva da semper più man la ousc contra la pratega de sbarèr e empeèr feghes l’ùltim de l’an: na “moda” che fèsc sprigolèr debel la besties, tant te cèsa che tel bosch, ma ence la jent de età o malèda, e che de segur no la partegn a noscia tradizion.

Descheche sozet oramai da egn, anter la oujes più critiches contra l vez de sbarèr i bòc l'é chela de Michele Anesi da Cianacei, ma i é semper de più chi che che domana l respet per la Dolomites, patrimonie ...

Co fá da ne ciafé nia plü le liber dl telefon y ne messëi insciö nia paié sü cosć sön la bolëta dl telefon? La Zentrala di Consumadus informëia
Cotan de consumadësses y consumadus damana do tla Zentrala di consumadus dl Südtirol (ZCS) sce al é bëgn dërt che la TIM/Telecom ti arates vigni ann 3,90 euro por le liber dl telefon. Tröc ne n’á degun interes da ciafé le liber dl telefon y n valgügn ne s’intënn gnanca che al ti vëgn metü en cunt chësc import. Al é bëgn tler che cun i sorvisc d’informaziun da ciafé sön internet ne adoron nia plü cis n liber dl telefon; mo TIM mëna impó fora te dötes les ciases dles porsones abonades n ejemplar ...

A la radunanza generèla, che chest an segna la conclujion de l’empegn del diretor Fabio Chiocchetti, l’é stat prejentà la neva publicazions, l lurier sul VOLF, l’archif, l calandèr e la neves del Museo.
L’é semper n moment emportant la radunanza generèla de l’Istitut Cultural Ladin “majon di fascegn” e chest an amò più che zenza. N moment de reflescion, de bilanz, de valorisazion de l’atività che l’ent à portà inant via per chest ultim an. Sun desch l’é stat metù l frut no demò editorial de chest ultim temp ma ence chel multimedial, lessicografich e musearie.

L’à avert la sentèda la presidenta Lara Battisti che à portà l salut ence del conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi e de la ...

La Zentrala di Consumadus dl Südtirol dá valgönes informaziuns d’öga en cun di sic por mituns sot a 4 agn.
Che adora pa n te’ siz cun alarm?
Che che se tol para n möt o na möta sot a 4 agn te n auto imatricolé tla Talia o te n auto imatricolé te n stat foradecá, mo rovenü da na porsona residënta tla Talia mëss avëi n te’ sistem d’alarm pro le sentarel.

Ci recuisic mëss pa avëi n te’ despositif?
I despositifs pó ester bele integrá tl sentarel o pó gní cumprá separat. An ne mëss nia i lascé omologhé, mo ai mëss avëi na detlaraziun de conformité dl produtur (autodetlaraziun); ciarede te vigni caje do, ...

Chësc fova bele dan cin’ ani l pensier de Hilde Insam Mussner de Curvea, che ne fova defin nia cuntënta de duta la defiledes de malans che vën metudes a jì uni ann te Südtirol.Foto: N angiul ntan la defileda (fotos de Freddy Planinschek).

Provinzia de Balsan: Dai 13 ai 17 de jená dl 2020 sarál poscibl da fá les iscriziuns dles mitans y di mituns tles scolines dles valades ladines por l’ann de scolina 2020/21
L’Intendënza scolastica ladina lascia alsavëi che dai 13 ai 17 de jená dl 2020 sarál poscibl da fá les iscriziuns dles mitans y di mituns tles scolines dles valades ladines por l’ann de scolina 2020/21. Al vëgn aconsié da consulté la lista cun i orars de iscriziuns dles scolines desvalies, deache vigni seziun á orars desfarënc. Les iscriziuns por l’ann 2020/21 vëgn tutes sö diretamënter tles singules scolines.

Al pó se scrí ite dötes les mitans y düc i mituns che  ...

La Hero World Series ie nstadì unida numineda dal Bea World Award per n video scialdi garatà de prumuzion/retlam dla edizion de Hero Dubai. La Hero ie n inuem, na merca, n brand nasciù tla Dolomites. "Hero Südtirol Dolomites," che ie tl lëur de se slargë ora per dut l mond. Y chësc ie permò l scumenciamënt!Foto: L pest a Milan ie unì pià do dal ideadëur y presidënt dla Hero, Gerhard Vanzi, a man ciancia. Sun la foto cun Michele Ciccarese.Deplù tla edizion di 13.12.

La scola ladina y tudëscia à arjont drë de bon resultac pra l stude nternaziunel PISA 2018. I resultac ie unii prejentei nstadì tla Università a Bulsan.Foto: Evaluazion PISA:Deplù tla edizion di 13.12.