- T'es chilò:
- Home
- Atualité
Atualité
30 de setember 2022
Paroles e notes ladines sciauda l cher a Oies
L pelegrinaje su la pedies de Sant Ujöp Freinademetz à abù na bona partezipazion, enceben l temp malsegur. Beliscima la zelebrazion del degan de la Val Badia siur Iaco willeit, con don Mario Bravin preve te Fascia e pater Franz Senfter del santuarie de Oies, compagnèda con gran braura con cianties per ladin e latin dal Cor di Joegn da Poza vidà da Vanessa Tomasi.
Ladins da duta la valèdes é rué col auto o co la coriera vin Badia en sabeda ai 24 de setember per l apuntament che dal 2014 vegn metù a jir da l’Union Generela di Ladins dla Dolomites e che chest an à abù desche pruma colaboradora tel endrez l’Union di Ladins de Fascia.
Da mesa les trei domesdì te gejia de San Linert la paroles de benvegnù pienes de gaissa de Siur Iaco Willeit à portà sobito na solistrèda te na giornèda mingol grija, e l president de l’Union Generela di Ladins dla Dolomites ...
Ladins da duta la valèdes é rué col auto o co la coriera vin Badia en sabeda ai 24 de setember per l apuntament che dal 2014 vegn metù a jir da l’Union Generela di Ladins dla Dolomites e che chest an à abù desche pruma colaboradora tel endrez l’Union di Ladins de Fascia.
Da mesa les trei domesdì te gejia de San Linert la paroles de benvegnù pienes de gaissa de Siur Iaco Willeit à portà sobito na solistrèda te na giornèda mingol grija, e l president de l’Union Generela di Ladins dla Dolomites ...
30 de setember 2022
L’Ucraina al orden dl di
L congres general dla FUEN a Berlin à metù man con les testemoninazes dles mendranzes tla Ucraina
L congres general dla FUEN (la federazion europeica dles mendranzes regionales) é senté adum chisc dis a Berlin. Ence i Ladins é a la pert con na delegazion dla Union Generela di Ladins dla Dolomites. L prum di ti é sté dediché a la situazion dla Ucraina, con raprejentanc dles mendranzes manacedes da les ideologies imperialistiches y da les intervenzions militares massives dla Ruscia. Tla Ucraina vivel da secui encà truepes mendranzes, che à tres endò messù soporté soprescions, desgortes y ...
L congres general dla FUEN (la federazion europeica dles mendranzes regionales) é senté adum chisc dis a Berlin. Ence i Ladins é a la pert con na delegazion dla Union Generela di Ladins dla Dolomites. L prum di ti é sté dediché a la situazion dla Ucraina, con raprejentanc dles mendranzes manacedes da les ideologies imperialistiches y da les intervenzions militares massives dla Ruscia. Tla Ucraina vivel da secui encà truepes mendranzes, che à tres endò messù soporté soprescions, desgortes y ...
30 de setember 2022
Lites politiches
Resultac
Ence la jent tles valedes ladines à lité. Tles does valedes ladines de Südtriol à la SVP pié do la maioranza de oujes, te Fascia y ti trei comuns de Souramont l zenter/man dreta.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper a plata 4, 5 y 6
Ence la jent tles valedes ladines à lité. Tles does valedes ladines de Südtriol à la SVP pié do la maioranza de oujes, te Fascia y ti trei comuns de Souramont l zenter/man dreta.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper a plata 4, 5 y 6
30 de setember 2022
La »flama« stiza indô
Comentar de Pruma
Les lites é passades. Le Parlamënt nü, smendrí a 600 mandatars y lité en chësc iade deplëgn (ince tl Senat) da zitadines y zitadins cun y sura 18 agn, é metü adöm. Gran devënta cianta la coaliziun de zënter/man dërta, metüda adöm dai leaders che i conesciun bele: Meloni, Berlusconi, Salvini. Giorgia Meloni da süa pert arata da avëi stradavagné, ajache so partí é al pröm post cun le 26% dles usc partides sö. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
Les lites é passades. Le Parlamënt nü, smendrí a 600 mandatars y lité en chësc iade deplëgn (ince tl Senat) da zitadines y zitadins cun y sura 18 agn, é metü adöm. Gran devënta cianta la coaliziun de zënter/man dërta, metüda adöm dai leaders che i conesciun bele: Meloni, Berlusconi, Salvini. Giorgia Meloni da süa pert arata da avëi stradavagné, ajache so partí é al pröm post cun le 26% dles usc partides sö. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
29 de setember 2022
Euregio: Fugatti, Kompatscher e Platter te Fascia
Anché a Sèn Jan se à binà i presidenc de Trentin, Sudtirol e Tirol per l GECT e la Radunanza de l’Euregio.
L à cernù Fascia desche senta per la scontrèdes de la Jonta del Grop European de Cooperazion Teritorièla e de la Radunanza de l’Euroregion Trentin, Sudtirol e Tirol, l president de la Provinzia autonoma de Trent Maurizio Fugatti. Dal 2021 al 2023 la presidenza de l’Euregio ge pervegn defat al Trentin e la prejenza a Sèn Jan à volù palesèr l’atenzion envers i popoi mendres d’Europa.
Te la sala grana de la Majon di Fascegn, do l salut de la presidenta de l’Istitut Cultural Ladin Lara Battisti e ...
L à cernù Fascia desche senta per la scontrèdes de la Jonta del Grop European de Cooperazion Teritorièla e de la Radunanza de l’Euroregion Trentin, Sudtirol e Tirol, l president de la Provinzia autonoma de Trent Maurizio Fugatti. Dal 2021 al 2023 la presidenza de l’Euregio ge pervegn defat al Trentin e la prejenza a Sèn Jan à volù palesèr l’atenzion envers i popoi mendres d’Europa.
Te la sala grana de la Majon di Fascegn, do l salut de la presidenta de l’Istitut Cultural Ladin Lara Battisti e ...
28 de setember 2022
Ence te Fascia venc la dreta e 5 steiles croda
L ejit te noscia val no va dalonc dai etres lesc del Colege e l resta su la pedies del trend nazionèl. Te la coalizion con Zenter Cencia peisa la mencianza de SVP/PATT, jic soi a desferenza del 2018.
L dat de maor emportanza te Fascia l é ben segur la conferma de la Senatora Elena Testor, litèda tel Colege de Perjen te la coalizion de Zenter dreta che tol ite Fratelli d’Italia, Lega e Forza Italia. Te dut l Colege, Testor à arjont l 44% de la stimes e te Fascia la é ruèda beleche al 60%, smaoran l consens del Zenter Dreta te val de zirca 4 ponc e mez (te la litazions di 4 de mèrz 2018 l aea arjont l 55%).
L ejit mior per la coalizion che à candidà Elena Testor no l é ruà aboncont te sia val, ...
L dat de maor emportanza te Fascia l é ben segur la conferma de la Senatora Elena Testor, litèda tel Colege de Perjen te la coalizion de Zenter dreta che tol ite Fratelli d’Italia, Lega e Forza Italia. Te dut l Colege, Testor à arjont l 44% de la stimes e te Fascia la é ruèda beleche al 60%, smaoran l consens del Zenter Dreta te val de zirca 4 ponc e mez (te la litazions di 4 de mèrz 2018 l aea arjont l 55%).
L ejit mior per la coalizion che à candidà Elena Testor no l é ruà aboncont te sia val, ...
26 de setember 2022
Pröma presidënta tla storia?
Giorgia Meloni stradavagna les lites 2022 y se damana le tomun dl ciar dl govern nü. "So" partí postfascist "Fratelli d’Italia" é al pröm post tla Talia (cun le 26% tla Ciamena). Y la coaliziun de man dërta röia al 42,91%. La coaliziun Meloni-Salvini-Berlusconi á la maioranza te trames les ciamenes
La coaliziun de zënter/man ciampa é batüda a tera do chëstes lites politiches. Ci che dij döt de chëstes lites politiches é che al post dl minister atual Luigi Di Maio, gran davagnadú dles lites politiches dan 4 agn y tomé sëgn te "süa" Napoli, röia tl parlamënt indô Silvio Berlusconi de "Forza Italia".
Le partí postfascist de Giorgia Meloni pé avëi la strada daverta da governé a 360 degrá. Al plü pó dlungia a Meloni festejé i "5 Stëres" cun le leader (ex premier) Giuseppe Conte che arjunj le ...
La coaliziun de zënter/man ciampa é batüda a tera do chëstes lites politiches. Ci che dij döt de chëstes lites politiches é che al post dl minister atual Luigi Di Maio, gran davagnadú dles lites politiches dan 4 agn y tomé sëgn te "süa" Napoli, röia tl parlamënt indô Silvio Berlusconi de "Forza Italia".
Le partí postfascist de Giorgia Meloni pé avëi la strada daverta da governé a 360 degrá. Al plü pó dlungia a Meloni festejé i "5 Stëres" cun le leader (ex premier) Giuseppe Conte che arjunj le ...
26 de setember 2022
Jones y jogn ladins se incunta por baié de sostenibilité
»Lié adöm turism, sport y sostenibilité« é le titul dl convëgn invié ia incö, lönesc ai 26 de setëmber tla ciasa dla Cultura da La Ila, olache al é rové adöm 150 studënc y studëntes dla Val Badia, Gherdëna, Fascia y Ampëz
Studënc y studëntes dles valades ladines é rová adöm a La Ila por le convëgn dal titul »Lié adöm turism, sport y sostenibilité«. Le convëgn, organisé da Europe Direct adöm cun l'intendënza ladina dla provinzia da Balsan, é sté incö, lönesc ai 26 de setëmber, de europeich di lingac. An á insciö ince orü alzé fora l'importanza dl ladin, lingaz de mendranza, che manacia tresfora da jí sot, mo che pó ciafé vita nöia tres manifestaziuns sciöche chësta. Nia ma ladin, mo ince talian, todësch y inglesc ...
Studënc y studëntes dles valades ladines é rová adöm a La Ila por le convëgn dal titul »Lié adöm turism, sport y sostenibilité«. Le convëgn, organisé da Europe Direct adöm cun l'intendënza ladina dla provinzia da Balsan, é sté incö, lönesc ai 26 de setëmber, de europeich di lingac. An á insciö ince orü alzé fora l'importanza dl ladin, lingaz de mendranza, che manacia tresfora da jí sot, mo che pó ciafé vita nöia tres manifestaziuns sciöche chësta. Nia ma ladin, mo ince talian, todësch y inglesc ...
26 de setember 2022
Anef, 9 prioritèdes per la mont
I sozi ge à renovà la stima a la presidenta Valeria Ghezzi e tel Consei general ence ai ladins Daniele Dezulian per l Trentin e Andy Varallo per l Sudtirol. L é stat dat fora l Manifest per la Mont.
Tel segn de continuità e fiduzia per l percors envià via tel enteres no demò de la categoria ma del teritorie en generèl, i sozi de ANEF (la Sociazion nazionèla di impianc portamont), ai 16 de setember a Riccione ge à renovà la encèria de presidenta a Valeria Ghezzi con na proroga de doi egn. Te chesta ocajion l é stat ence renovà per etres 4 egn l Consei general che tol ite en pèrt componenc de derit e en pèrt conseieres lité, esprescion de la 9 sezions teritorièles.
Tel Consei general ...
Tel segn de continuità e fiduzia per l percors envià via tel enteres no demò de la categoria ma del teritorie en generèl, i sozi de ANEF (la Sociazion nazionèla di impianc portamont), ai 16 de setember a Riccione ge à renovà la encèria de presidenta a Valeria Ghezzi con na proroga de doi egn. Te chesta ocajion l é stat ence renovà per etres 4 egn l Consei general che tol ite en pèrt componenc de derit e en pèrt conseieres lité, esprescion de la 9 sezions teritorièles.
Tel Consei general ...
25 de setember 2022
Account hackeré?
Tl Telegram di Consumadus vëgnel splighé co se tó indô zoruch so profil
Ti ultims tëmps él gnü hackeré tröc accounts de Instagram ma cun n clich: n profil cun chël che an é bele en contat, y che é bele gnü hackeré, mëna n link tla chat invian da cliché lassura por rajuns plü desfarëntes (p.ej. concursc de belëza, ocajiuns por davagné online…). N iade che an á cliché sön le link n’él nia tler coche le hacker ti röia pormez al profil y müda la password, mo la porsona trapolada ne ti röia nia plü pormez. Canche le profil é gnü hackeré ne an nia plü le contro lassura. ...
Ti ultims tëmps él gnü hackeré tröc accounts de Instagram ma cun n clich: n profil cun chël che an é bele en contat, y che é bele gnü hackeré, mëna n link tla chat invian da cliché lassura por rajuns plü desfarëntes (p.ej. concursc de belëza, ocajiuns por davagné online…). N iade che an á cliché sön le link n’él nia tler coche le hacker ti röia pormez al profil y müda la password, mo la porsona trapolada ne ti röia nia plü pormez. Canche le profil é gnü hackeré ne an nia plü le contro lassura. ...
25 de setember 2022
Encuei él da lité l parlament talian nuef
Encuei domenia 25 de setember 2022 vegnel invié a les urnes tla Talia 46,6 milions de zitadines y zitadins per renové l Parlament smendrì de 1/3. En chest iade pò lité l Senat ence les persones soura 18 agn. I locai de lita é daverc da les 7:00 a les 23:00
Co lìten pa sun vigni zetola?
Al é da fé na crousc o n auter segn cler sun l cheder contrassegné dla lista y i inoms di candidac tl colegium plurinominal. La ousc manifesteda a chesta maniera vel per lité l/la candidat/a tl colegium uninominal y ti và a ben dla lista tl colegium plurinominal. Sce l segn é fat demé sun l inom dl candidat tl colegium uninominal, conta la ousc a vigni maniera ence per la lista colieda. Tla prejenza de plu listes coliedes te na coalizion, vegn la ousc repartida ...
Co lìten pa sun vigni zetola?
Al é da fé na crousc o n auter segn cler sun l cheder contrassegné dla lista y i inoms di candidac tl colegium plurinominal. La ousc manifesteda a chesta maniera vel per lité l/la candidat/a tl colegium uninominal y ti và a ben dla lista tl colegium plurinominal. Sce l segn é fat demé sun l inom dl candidat tl colegium uninominal, conta la ousc a vigni maniera ence per la lista colieda. Tla prejenza de plu listes coliedes te na coalizion, vegn la ousc repartida ...
25 de setember 2022
Caos aeroporc y vacanzes rovinades
La ZCE dëida i consumadus da se lascé avarëi sü dërc
Mancianza de personal ti aeroporc y pro les compagnies de fligri, tröc sciopri, plü jënt che ó indô joré do dui agn de pandemia: al é tröpes rajuns che á condüt al caos tl setur dl trasport cun le fligher che é gnü a s'al dé tratan l'isté dl 2022. Le Regolamënt dl'UE 261/2004 y la Convenziun de Montreal prevëiga la poscibilité da ciafé retüdes y assistënza. Insciö pon ince sce lascé sö sce les intardiades reverda d'atri mesi de trasport sciöche barches, ferates o busc. La ZCE mët a desposiziun ...
Mancianza de personal ti aeroporc y pro les compagnies de fligri, tröc sciopri, plü jënt che ó indô joré do dui agn de pandemia: al é tröpes rajuns che á condüt al caos tl setur dl trasport cun le fligher che é gnü a s'al dé tratan l'isté dl 2022. Le Regolamënt dl'UE 261/2004 y la Convenziun de Montreal prevëiga la poscibilité da ciafé retüdes y assistënza. Insciö pon ince sce lascé sö sce les intardiades reverda d'atri mesi de trasport sciöche barches, ferates o busc. La ZCE mët a desposiziun ...
24 de setember 2022
L secretèr general del Parlament European te sia Moena
Diesc dis do esser stat nominà a la maor encèria de la istituzions europeènes, Alessandro Chiocchetti l à abù ocajion de ruèr per na curta vijita te Fascia, olache l à ciapà i saluc e i complimenc da la jent e dai aministradores e l ne à sport na bela intervista.
Alessandro Chiocchetti del Lere da Moena l é na persona de gran competenza, ma ence de gran desponibilità e l ne à contà de coche l é stat cernù desche secretèr general del Parlament European, de chel che l se met dant e de la endesfides per chesta la istituzion, ma ence de coche de gra a n gran empegn e mingol de fortuna (e se sà ben ence bona capazità) l é ruà a chesta encèria de gran responsabilità, l ruol de maor emportanza de dut l aparat aministratif.
Podarede lejer duta l’intervista su ...
Alessandro Chiocchetti del Lere da Moena l é na persona de gran competenza, ma ence de gran desponibilità e l ne à contà de coche l é stat cernù desche secretèr general del Parlament European, de chel che l se met dant e de la endesfides per chesta la istituzion, ma ence de coche de gra a n gran empegn e mingol de fortuna (e se sà ben ence bona capazità) l é ruà a chesta encèria de gran responsabilità, l ruol de maor emportanza de dut l aparat aministratif.
Podarede lejer duta l’intervista su ...
24 de setember 2022
Valütes virtuales, NFT y le comportamënt tl monn fiscal
L’aumënt dl interes da anuzé valütes virtuales y NFT se ghira na resposta ala domanda importanta: "Co desson pa se comproté tl caje de cumpra, posses o venüda"
Le monn virtual porta cun se n gröm de ocajiuns, domandes y risć. Insciö él ince cun les valütes virtuales y NFT (ing.: "Non Fungible Token"). Chëstes pón definí sciöche Token, che pó ester "fungibli" (da podëi baraté) o "nia fungibli" (da ne podëi nia baraté). Token fungibli é valütes, che á le medemo valur l’öna cun l’atra, sciöche p. ej. na monëda da n Euro vel tan che n’atra monëda da n Euro.
Dl ater vers é n Token nia fungibl, ince dit NFT, unich y á n valur desferënt un cun l’ater. ...
Le monn virtual porta cun se n gröm de ocajiuns, domandes y risć. Insciö él ince cun les valütes virtuales y NFT (ing.: "Non Fungible Token"). Chëstes pón definí sciöche Token, che pó ester "fungibli" (da podëi baraté) o "nia fungibli" (da ne podëi nia baraté). Token fungibli é valütes, che á le medemo valur l’öna cun l’atra, sciöche p. ej. na monëda da n Euro vel tan che n’atra monëda da n Euro.
Dl ater vers é n Token nia fungibl, ince dit NFT, unich y á n valur desferënt un cun l’ater. ...
24 de setember 2022
La Scora ladina y i 50 agn dl Secunt Statut de autonomia
En mercui, ai 14 de setëmber a Santa Cristina, y en jöbia, ai 15 a San Martin de Tor, él gnü presenté n pice sföi metü adöm y dé fora dala Intendënza y Cultura ladina, en gaujiun di festejamënc por i 50 agn dl Secunt Statut de autonomia
La picia publicaziun cöi adöm les normes prinzipales che stá a fondamënt dl sistem paritetich dla scora ladina, y ponsada éra gnüda dantadöt por insegnantes y insegnanc, studëntes y studënc, y ince le rest dla popolaziun dess podëi lí i tröc dërc che ti speta ai Ladins, deache forsc ne ési nia conesciüs assá, y an ne se impënsa nia coche y de canche chisc dërc ti é gnüs reconesciüs al grup linguistich ladin. Le codejel ó insciö recordé le tru che i ladins de Südtirol á podü fá te chisc ultimi ...
La picia publicaziun cöi adöm les normes prinzipales che stá a fondamënt dl sistem paritetich dla scora ladina, y ponsada éra gnüda dantadöt por insegnantes y insegnanc, studëntes y studënc, y ince le rest dla popolaziun dess podëi lí i tröc dërc che ti speta ai Ladins, deache forsc ne ési nia conesciüs assá, y an ne se impënsa nia coche y de canche chisc dërc ti é gnüs reconesciüs al grup linguistich ladin. Le codejel ó insciö recordé le tru che i ladins de Südtirol á podü fá te chisc ultimi ...
23 de setember 2022
5° Simposie Toni Gross: dalbon n ‘surplus’
Legn e musega se à conjobià a Poza per uzèr fora l valor de l’èrt tel sens più lèrch, che vel esser ence enrescida, sperimentazion e mudament.
‘Surplus’ l é l titol che ge é stat dat a la 5^ edizion del Simposie Toni Gross, e dassen chest’outa l event à responet al tem, svilupan l conzet de surplus: percheche tel zipièr, per tor fora l’ènema dal legn ge vel semper tor demez che che l é ‘de massa’; percheche per fèr sia operes i artisć à durà ence elemenc de scart, vèlch che per zachei de etres l era ‘de massa’ e i aea trat demez e che à ciapà na neva vita; ma soraldut percheche chesta neva formula é stat bona de ge dèr dalbon n ...
‘Surplus’ l é l titol che ge é stat dat a la 5^ edizion del Simposie Toni Gross, e dassen chest’outa l event à responet al tem, svilupan l conzet de surplus: percheche tel zipièr, per tor fora l’ènema dal legn ge vel semper tor demez che che l é ‘de massa’; percheche per fèr sia operes i artisć à durà ence elemenc de scart, vèlch che per zachei de etres l era ‘de massa’ e i aea trat demez e che à ciapà na neva vita; ma soraldut percheche chesta neva formula é stat bona de ge dèr dalbon n ...
23 de setember 2022
Na politica fata de meme
Comentar de Pruma
Con na media del 35,8% (dat che vegn dai maores sondajes fac dal prum ai 9 de setember), se stima che la litazions politiches de en domenia sarà cheles con maor astenjionism da canche l é nasciù la Republica. Do l fascism sentadins e sentadines à lità con forza per determinèr l ordenament del Stat, e da enlouta, semper manco jent à tout pèrt a la litazions. (Comentar de Nicoletta e Matteo Riz)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Con na media del 35,8% (dat che vegn dai maores sondajes fac dal prum ai 9 de setember), se stima che la litazions politiches de en domenia sarà cheles con maor astenjionism da canche l é nasciù la Republica. Do l fascism sentadins e sentadines à lità con forza per determinèr l ordenament del Stat, e da enlouta, semper manco jent à tout pèrt a la litazions. (Comentar de Nicoletta e Matteo Riz)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
22 de setember 2022
Foto Folk, la tradizions ti retrac
Te la Biblioteca de Comun de Trent l é da poder veder na mostra de fotografies de Andreas Rizzi, Irene Tabanelli e Lorenzo Dezulian endrezèda da Davide Baldrati e la sociazion Antermoia.
L’à inom Foto Folk e la é stata inaugurèda en sabeda ai 17 de setember te la Biblioteca de Comun de Trent. L é na mostra de retrac che moscia trei percorsc fotografics contemporans su la tradizions ladines de Fascia, rencurèda da la sociazion Antermoia. I retrac é stac fac da trei studenc che à fat la Scola Ladina de Fascia: Andreas Rizzi, Irene Tabanelli e Lorenzo Dezulian col suport del fotograf Davide Baldrati.
»Chisc trei joegn che à tout pèrt a nesc laboratories de fotografia – à spiegà ...
L’à inom Foto Folk e la é stata inaugurèda en sabeda ai 17 de setember te la Biblioteca de Comun de Trent. L é na mostra de retrac che moscia trei percorsc fotografics contemporans su la tradizions ladines de Fascia, rencurèda da la sociazion Antermoia. I retrac é stac fac da trei studenc che à fat la Scola Ladina de Fascia: Andreas Rizzi, Irene Tabanelli e Lorenzo Dezulian col suport del fotograf Davide Baldrati.
»Chisc trei joegn che à tout pèrt a nesc laboratories de fotografia – à spiegà ...
22 de setember 2022
Südtirol söla paladina internazionala
Le presidënt dla Provinzia Arno Kompatscher á rapresenté Südtirol dan al’ONU
La Provinzia autonoma de Balsan y süa autonomia sidlada diplomaticamënter danter la Talia y l’Austria é stada argomënt de ejëmpl de ressoluziun di conflic danter mendranzes te na conferënza de acompagnamënt ala gran reuniun generala dles Naziuns Unides a New York.
Inier ai 21 de setëmber 2022 él gnü festejé sön gran parchet internazional a New York i 30 agn dla Declaraziun dles Naziuns Unides söi dërc dles mendranzes; ala festa á tut pert ince le Presidënt dla Provinzia Arno Kompatscher. Mëmbri ...
La Provinzia autonoma de Balsan y süa autonomia sidlada diplomaticamënter danter la Talia y l’Austria é stada argomënt de ejëmpl de ressoluziun di conflic danter mendranzes te na conferënza de acompagnamënt ala gran reuniun generala dles Naziuns Unides a New York.
Inier ai 21 de setëmber 2022 él gnü festejé sön gran parchet internazional a New York i 30 agn dla Declaraziun dles Naziuns Unides söi dërc dles mendranzes; ala festa á tut pert ince le Presidënt dla Provinzia Arno Kompatscher. Mëmbri ...
