Atualité

media/k2/galleries/30131/thumbs/fotogaza_web.jpg
14 de agost 2025

Gaza, isolada y desmentiada

Comentar de pruma 
Le Stat d’Israel sot le comane de Benjamin Netanjahu á fat fora dan otedé da tó ite la cité de Gaza. La rajun é chëra dl terorism, indô n iade sciöche bele cënc de iadi ti ultims dejenars. Israel ne se sint nia sigü te sü raiuns. Cun la »rajun« dla proteziun dal terorism á Israel co­metü aziuns inziviles y dejumanes, ocupaziuns ilegales de coi y vai intiers, y ince costruí na routine de psicoterur söla jënt tla Palestina y dla Strisciora de Gaza. Chëstes teres tl Oriënt Vijin, che vëgn dant ...
media/k2/galleries/30082/thumbs/freepik__a-hyperrealistic-oil-painting-of-uncle-scrooge-div__80427_web.jpg
08 de agost 2025

Bën inò ulëi fé scioldi

Comentar de pruma 
Perdrët me ovi tëut dant de ne scrì plu nia chëst’ena dl ciancel sun Secëda, dla pruzescions de turisć che va da mont su y dla stredes mpi­­fedes. Perdrët bën, ma pona n di de chëst’ena éi liet vel’ rissa, pu­blicheda online da n media cunesciù dl Sudtirol: »Per chëi de Gherdëina se tràtela mé de scioldi, vëniel dit. L semea che la storia dl ciancel sun Secëda ti debe rejon a chësta cher­dënza«. (Comentar de Elisabeth Kostner)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun ...
media/k2/galleries/122/thumbs/054bb6bab9f0f165f6858c2d77b17caf.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/30069/thumbs/Film_donde-los-arboles-dan-carne.jpg
06 de agost 2025

Al chino per capir l ambient che muda

En ocajion del an internazionèl per l stravardament di giacees, l MUSE con sie Museo geologich de Pardac, adum con l Trento Film Festival e l Comun de Pardac, met a jir na lingia de proiezions a Pardac, con entrèda debant, vigni jebia sera de aost.
Per cotant de temp podarone amò veder la giacia de nesc giacees? La resposta a chesta domana é piena de cruzies. No se trata segur demò de na costion de parbuda, ma de dut chel che l é dovia l ecosistem de nesc jiganc de giacia e chel che sie smendrament, o piec, sia desvanida, pel voler dir per dut l ambient e en particolèr per la vita de l’umanità. Sun chest e etres temes che revèrda l ambient, coi mudamenc climatics e sia conseguenzes, te chest istà del 2025, an internazionèl per l ...
media/k2/galleries/30041/thumbs/01_Corsia_rodes_Gherdena1.jpg
01 de agost 2025

N paradis per i amanc del ziclism? N jouf smesà…

Sun Sela d’istà passa vigni dì più che 2500 auti e motores, cresc ence l numer de ziclisć. La politiches provinzièles per conjobièr trafich a motor e rodes les é desferentes.
Ti numeres passé de La Usc aon rejonà de la situazion del troi per la rodes te Fascia, na perferida turistica che, descheche aon vedù, no fèsc gran parbuda. Vardon de tegnir la lumes empeèdes sun chesta tematica e uton nosc canocèl envers i jouves olache ti ultimes egn se à dalbon smaorà l trafich a motor. Cresc autertant la manifestazions e la perferides per i ziclisć.

Te n tèl contest, coluna él la mior soluzion per conjobièr auti e rodes, coscì da sporjer na strèda segura, ascorta e ...
media/k2/galleries/30052/thumbs/giovane-impiegato_web.jpg
01 de agost 2025

Regolés sö pro!

Comentar de pruma 
Cösc isté jará bën tla storia por merit dles prescriziuns y ordinanzes co vën dades fora te mez Europa, cun le fin da regolé le trafich: dai auti ales rodes, dai tiers ales porsones (sciori o jont dal post). Da ciaré en pü’ encërch al gran movimont dla por­sona sën püc agn do la gran pan­demia, pöl che al sii ma plü döes strades: chëra da proibí y l’atra da regolé. Dër gonot é la regolamen­taziun liada a en daz o en cost, ensciö por passé ennant y lascé l’auto. (Comentar de Iaco ...
media/k2/galleries/30039/thumbs/Casa_di_riposo.jpg
31 de messel 2025

Sostegn al ladin te la Cèses de Paussa

La Jonta regionèla à dat fora neves contribuc regionèi per la strutures sozio-assistenzièles de Fascia e Badia per paèr l personal che doura l lengaz de la mère con la jent de età.
Stravardèr l ladin ence ti contesć più sensiboi de la comunità, desche chi dediché a la cura e l’assistenza de la jent de età. Con chest obietif la Region Autonoma Trentin Südtirol, aldò de la proponeta del assessor regionèl a la previdenza sozièla Carlo Daldoss, l’à metù a la leta n contribut de 240 mile euro per doi Aziendes publiches di servijes a la persona atives sui teritories ladins, per ge fèr front a la maor speises leèdes a la doura del ...
media/k2/galleries/30038/thumbs/Marmolada_Fedaa_webcam_fassalift.jpg
30 de messel 2025

Nef sbunf a la Reina

L conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi à prejentà na proponeta de orden del dì per ge domanèr a la Jonta che la se dae ju, ensema ai atores del sistem de marketing e turism, a endrezèr evenc per l svilup de la Marmolèda.
La setemèna passèda l Consei de la Provinzia de Trent à aproà la manovra de assestament de bilanz de previjion per i ejercizies finanziaries 2025-2027. Te chest contest l é stat aproà, con l’astenjion de gran pèrt di conseieres de mendranza, la proponeta de orden del dì prejentèda dal conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi, ensema al conseier Walter Kaswalder, che revèrda la Marmolèda e la scomenzadives che pel ge dèr sbunf a sia promozion turistica.
Con chesta proponeta l Consei provinzièl ...
media/k2/galleries/30021/thumbs/bus_linea180_ApT_Mattia_Rizzi.jpg
28 de messel 2025

Rosengarten Bus: trasporc più vejin a la jent

La Sociazion Transdolomites à prejentà l projet de comunicazion tras n sito internet olache apede ai oraries e la streca se troa ence informazions de storia, natura, geologia e cultura, ence per ladin.
Rosengarten Bus: n viac zenza auto tel cher de la Dolomites. L é l inom del projet che la Sociazion Transdolomites, vidèda dal president Massimo Girardi, à prejentà ai 17 de messèl jun Busan al Museo de la Scienzes Naturèles. »Se trata de n projet de comunicazion, fazile unich te la Talia – à spiegà Girardi – che vegn proponet su la linea de trasport publich nr 180 che viaja anter Busan e la Val d’Ega e la rua sa Vich. L obietif l é chel de sostegnir na maor doura di servijes publics de ...
media/k2/galleries/30027/thumbs/IMG-20250727-WA0047.jpg
28 de messel 2025

Na fola per Gaza, con Emergency e ANPI

L'à abù n suzes sorafora ogne previjion la scomenzadiva de la pasta antifascista endrezèda forin Fiem per sostegnir l'atività de la sociazion de Gino Strada per la popolazion palestineisa.
La era stata anunzièda anter la polemiches, la scomenzadiva metuda a jir en domenia ai 27 de messèl a Daian, forin Fiem: na scomenzadiva de solidarietà, endrezèda dal Grop Emergency de Fiem e Fascia, con a cef la presidenta Orietta Gabrielli, per sostegnir l'atività che la sociazion metuda su da Gino Strada porta inant anter mile dificoltèdes ence a Gaza. L'idea l era chela de enjignèr, per la pruma outa ence te Fiem, la »pasta antifascista«.

La »pasta antifascista«
Se trata de na scomenzadiva ...
media/k2/galleries/29981/thumbs/Sofia_Stuflesser_Roland_Verra_freddy_planinschek_ok_copia.jpg
23 de messel 2025

Trei filmac e n portal ladin

Tl Di dla Unité Ladina é vegnù prejenté nuefs prodoc per daidé i ladins a conlauré y se lascé conesce tl mond.
Per sotrissé la viveza y la unité anter i ladins a na vida lesiera él vegnù mostré trei filmac, curtes testemonianzes sun l popul dles Dolomites. La presidenta Milva Mussner à prejenté ‘Ladinia, l raion di Ladins’, con test de Roland Verra che te 7 menuc, con la videocomposizion moderna dl joen Martin Demetz da Ortijëi, met dant i momenc storics plu emportanc, conté per ladin dolomitan da Pablo Palfrader y con sot titui da cerne anter talian, todesch y ingleis. Na produzion che sarà de utl per ...
media/k2/galleries/29978/thumbs/Mostra_Bolognini_bela_freddy_planinschek.jpg
20 de messel 2025

Trois de Lum

Anter les scomenciadives pensedes da la presidenta dla Union Generela di Ladins Milva Mussner per chest Di dla Unité Ladina, gran paruda à fat la esposizion dles beles fotografies de Massimo Bolognini, fotograf scrit ite tla Fiaf (Federazion dles Assoziazions Fotografiches dla Talia) che ti agn à svilupé n raport particolar con l raion ladin.  Tla Ciasa dla Moniaria, tant tla sala Danilo Dezulian che tla bela stala sot ite, él vegnù metù fora i retrac te na mostra dal titol »Trois de ...
media/k2/galleries/29973/thumbs/Fernando_Brunel_freddy_planinschek_ok.jpg
19 de messel 2025

Che assane anché se no fossa stat l’Union?

Tel Di dla Unité ladina l president de l'Union di Ladins de Fascia Fernando Brunel à recordà i 70 egn de l'Union di Ladins de Fascia, rejonan con convinzion e emozion de che che l é stat fat te chisc egn, da sia sociazion de val e da l'Union Generela.
Proon a se fegurar che che fossa aldidanché de noscia cultura e lengaz se no fossa stat l'Union Generela e le Union de valada.

Vegnissel amò rejonà ladin?
Per tegnir su l lengaz la Union à realisà i sfoes ladins: Nos Ladins fin dal 1949, doventà La Usc di Ladins del 1972. L’Union de Fascia à  metù su La Veisc, La Ousc de Fascia e Nosha Jent, l'à endrezà i prumes vocabolaries, i prumes corsc de grafia ladina, l’à vardà de sensibilisar la jent a rejonar ladin te vigni moment de la vita ...
media/k2/galleries/29967/thumbs/inaugurazion_trampolins_AnnikaSieff_Bortolas.jpg
18 de messel 2025

I prumes sauc sui trampolins olimpics de Pardac

L é stat inaugurà la neva strutures al stadie Dal Ben de Pardac do doi egn e mez de lurieres.
Do passa doi egn dal scomenz di lurieres, en lunesc ai 14 de messèl, l é stat inaugurà ofizialmenter i neves trampolins del saut de Pardac, fac su del 1989 per i Campionac mondièi de schi del 1991. N moment spezièl a la prejenza de l’autoritèdes locales e provinzièles, ma ence de atlec e atltes de saut e combinèda nordica de la Nazionèla talièna che à proà la neva strutures omologhèdes jà la setemèna inant. I trampolins del stadie del saut G. Dal Ben de Pardac l é la pruma opera fenida tel ...
media/k2/galleries/29953/thumbs/foto_web.jpg
18 de messel 2025

Rost y fum

Comentar de pruma
En chest iadé é la festa dla Unité Ladina vegnuda tegnuda te Fascia per auzé fora doi cedeans importanc per l ativism cultural ladin: i 70 agn dla Union di Ladins de Fascia y i 50 agn dl Istitut Cultural Ladin »majon di fascegn«. Da vedei, audì y sentì él sté en chest domesdì de plu consciderazions diretes o ence demé indi­catives per na dejunion pericolousa che jissa da desgropé zenza leges nueves, y pona ence impulsc utli y sensazions encher­scioules. La mujiga plajoula, dalonc da la ...
media/k2/galleries/29949/thumbs/2A3A0396-Verbessert-NR_freddy_planinschek.jpg
17 de messel 2025

Unité y viveza tl di che abina i ladins adum

Al Di dla Unité Ladina a Sèn Jan à tout pert reprejentanc istituzionai dles provinzies, dla region, dla majera pert di comuns de Fascia y ence da d'autri comuns dla Ladinia.
L zil de abiné adum ladins da dutes les valedes dles Dolomites é vegnù arjont en domenia a Sèn Jan. L Di dla Unité Ladina, che la Union Generela di Ladins dla Dolomites met a jì vigni ann entourn i 14 de messel, per recordé la gran adunanza di Ladins sun l jouf de Sela dl 1946, se à dejout chest ann ai 13 de messel en colaborazion con la Union di Ladins de Fascia.

Per chesta ocajion à la presidenta Milva Mussner pensé a na vida mingol lesiera per tegnì adum i ladins, con mujiga, filmac, retrac: ...
media/k2/galleries/29900/thumbs/Cur_di_Veri_Fuciada.jpg
12 de messel 2025

Notes per catalan e furlan aur l istà de Fascia

Con doi bie conzerc de gropes de mendranza de nonzech se à avert l Panorama Music Festival.
L é scomenzà con gran sbunf chest istà l Panorama Music Festival. La edizion torona numer 10 à volù ge dedichèr amò maor lèrga a la musega de la comunanzes de mendranza linguistica, col projet »Lengac de mendranza, musega èrt e letradura« endrezà da La Grenz e dal diretor artistich Enrico Tommasini col sostegn de la Region Trentin-Südtirol, de la Provinzia de Trent, del Comun General de Fascia e del Comun de Moena.
L prum apuntament, te la senta de La Grenz a Moena en sabeda ai 28 de jugn e sui ...
media/k2/galleries/29899/thumbs/Claus_Soraperra_operes_mostra_Strigno.jpg
11 de messel 2025

Uteres/0.2: identità e libertà

L artist da Gries Claus Soraperra met fora sia instalazions te na motra a Castel Ivano de Strigno.
Do doi egn da sia prejentazion te Museo Ladin, Claus Soraperra porta sia mostra e sia performance Uteres/0.2 tel Spazie zivich Albano Tomaselli de Castel Ivano a Strigno. L’esposizion, che vegn inaugurèda en sabeda ai 12 de messèl da les 18:00, é stata proponeta da Croxarie, na sociazion culturèla che se dèsc ju per la valorisazion de la cultura, en colaborazion col Comun de Castel Ivano, l Ecomuseo de la Valsugana, l Istitut Cultural Ladin Majon di fascegn e Litodelta.

Se pel lejer de più su La ...
media/k2/galleries/29929/thumbs/euro_web.jpg
11 de messel 2025

Nüsc politics nes provochëia

Dal punt d’odüda finanziar, é le 2025 por nüsc rapresentanc politics provinziai y regionai n ann straor­dinar. Bele dal mëteman dl ann ái podü se ralegré cun n aumënt dl 10,7% sön sü paiamënc, tan co za. 1.000 euro brutto al mëis. Inant ésera jüda de merz, canche ai á ciafé sön busta paga incër 19 mile euro sciöche »adatamënt ala inflaziun« por i agn 2022 y 2023. Ó dí che sce an cumpëda adöm ci che ai davagna bele zënza, ái albü ma te chël mëis na busta paga de passa 31.500€ brutto. I ne ...
media/k2/galleries/29896/thumbs/Convegn_Toponomastica_Trent_duc.jpg
10 de messel 2025

Toponomastica, anter normes e memoria populèra

A Trent l prum convegn internazionèl su la doura di inomes de lech de la mendranzes linguistiches storiches de la Tèlia, endrezà dal assessor regionèl Luca Guglielmi.
Se à tegnù a Trent, ai 2 e 3 de messèl, te la sala de raprejentanza de la Region Trentin-Südtirol, l prum convegn internazionèl su la toponomastica de la mendranzes linguistiches storiches te la Tèlia, endrezà dal assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi en colaborazion con l’Università de Trent. Na ocajion de confront e de reflescion su n tem che tocia la reijes identitères de la comunanzes mendres e che veit tel patrimonie toponomastich n strument fondamentèl per la ...