Atualité


18 de auril 2025
Danilo te sala, Ladino tel cher
Tel 20° cedean da la mort, te Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan l Comun General e l’Union di Ladins de Fascia à recordà Danilo Dezulian dal Garber, l militant e l poet.
L é stat n domesdì fon, partezipà, bel, chel metù a jir ai 12 de oril, a 20 egn giusć da canche tel medemo dì, del 2005, ne lascèa Danilo Dezulian dal Garber. N muie de jent se à binà te Ciasa de la Moniaria, i à empienì te ogne piz e cianton chela sala che lea l Comun General e l’Union di Ladins de Fascia, e che da ades l à inom apontin sala Danilo Dezulian dal Garber.
La istituzion soracomunala e la sociazion che à desche prum obietif stravardèr e viventèr l’identità ladina de noscia ...
L é stat n domesdì fon, partezipà, bel, chel metù a jir ai 12 de oril, a 20 egn giusć da canche tel medemo dì, del 2005, ne lascèa Danilo Dezulian dal Garber. N muie de jent se à binà te Ciasa de la Moniaria, i à empienì te ogne piz e cianton chela sala che lea l Comun General e l’Union di Ladins de Fascia, e che da ades l à inom apontin sala Danilo Dezulian dal Garber.
La istituzion soracomunala e la sociazion che à desche prum obietif stravardèr e viventèr l’identità ladina de noscia ...


18 de auril 2025
Comentar de pruma
Nota: »Ezelënt«
Les scores tla Talia á pa endô en iade da sćiampí con na müdaziun, díjiti »reforma«. Al dess endô gní dé notes desco a nüsc tomps dan 40-50 agn: da »nia assá« a »ezelënt«; empó ciafará lapró les mitans y i mituns tla scora elementara en per de risses de sintetisaziun de söes prestaziuns. »Na valütaziun dles prestaziuns desco en ‘assá’ tles materies pó ince gní azetada, ma che la pert rodosa dla medaia é la rivalité che ne i fej bun a degügn te scora y la gara co pó gní fata empara«, ...
Les scores tla Talia á pa endô en iade da sćiampí con na müdaziun, díjiti »reforma«. Al dess endô gní dé notes desco a nüsc tomps dan 40-50 agn: da »nia assá« a »ezelënt«; empó ciafará lapró les mitans y i mituns tla scora elementara en per de risses de sintetisaziun de söes prestaziuns. »Na valütaziun dles prestaziuns desco en ‘assá’ tles materies pó ince gní azetada, ma che la pert rodosa dla medaia é la rivalité che ne i fej bun a degügn te scora y la gara co pó gní fata empara«, ...


11 de auril 2025
»I dazies de Trump ne cruzia, cognon didèr noscia aziendes«
Per Lorenzo Delladio, president de Confindustria Trent, i neves dazies arà n impat fort su l’economia de noscia provinzia. L’Europa adum cogn tratèr.
Se n rejona oramai da più che doi setemènes. L’introduzion di dazies da man del president di Stac Unii Donald Trump à portà na vera scassèda del mond economich, coi indesc de la Borsa che é rué a livie da fèr tremèr l marcià global. La parèdes uzèdes su da Trump tocia da vejin ence noscia provinzia: per la impreses del Trentin l marcià american vèl beleche 700 milions de euro, l 13% de dut l export. Nos aon contatà Lorenzo Delladio, president de La Sportiva, azienda da Fiem cognosciuda a livel ...
Se n rejona oramai da più che doi setemènes. L’introduzion di dazies da man del president di Stac Unii Donald Trump à portà na vera scassèda del mond economich, coi indesc de la Borsa che é rué a livie da fèr tremèr l marcià global. La parèdes uzèdes su da Trump tocia da vejin ence noscia provinzia: per la impreses del Trentin l marcià american vèl beleche 700 milions de euro, l 13% de dut l export. Nos aon contatà Lorenzo Delladio, president de La Sportiva, azienda da Fiem cognosciuda a livel ...


11 de auril 2025
A dut l é n limit
La caricatura dl'edema
L era i 25 de oril del 2024 che Unejia, pruma zità al mond a se defener da l’invajion de turisć, metea su l ticket per vijitèr la laguna e l zenter storich. Na sperimentazion che à tout ite 29 dis ti meisc de oril, mé, jugn e messèl. »Al scomenz eraane cruzié - aea dit l ombolt Luigi Brugnaro tel fèr n prum bilanz - ma l é stat n suzes percheche sion stac bogn de fèr passèr l’idea che Unejia va respetèda«. (de Monica Cigolla)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
L era i 25 de oril del 2024 che Unejia, pruma zità al mond a se defener da l’invajion de turisć, metea su l ticket per vijitèr la laguna e l zenter storich. Na sperimentazion che à tout ite 29 dis ti meisc de oril, mé, jugn e messèl. »Al scomenz eraane cruzié - aea dit l ombolt Luigi Brugnaro tel fèr n prum bilanz - ma l é stat n suzes percheche sion stac bogn de fèr passèr l’idea che Unejia va respetèda«. (de Monica Cigolla)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...


10 de auril 2025
Maurizio Dellantonio confermà president CNSAS
L é stat lità a cef del Corp Nazionèl Socors Alpin e Speleologich per sie quarto e ultim mandat.
Maurizio Dellantonio Bandèr da Moena l é stat confermà per sie quarto e ultim mandat a cef del Corp Nazionèl Socors Alpin e Speleologich (CNSAS). La radunanza nazionèla é stata chiamèda ite en sabeda ai 5 de oril a Milan con la prejenza ence de na raprejentanza del Club Alpin Talian. Chest l é n moment emportant per la vita e l’atività del Corp che à vedù belapontin la conferma del president nazionèl e l renovo de la Direzion nazionèla, che restarà en cèria per 3 egn. Ensema a Dellantonio l é ...
Maurizio Dellantonio Bandèr da Moena l é stat confermà per sie quarto e ultim mandat a cef del Corp Nazionèl Socors Alpin e Speleologich (CNSAS). La radunanza nazionèla é stata chiamèda ite en sabeda ai 5 de oril a Milan con la prejenza ence de na raprejentanza del Club Alpin Talian. Chest l é n moment emportant per la vita e l’atività del Corp che à vedù belapontin la conferma del president nazionèl e l renovo de la Direzion nazionèla, che restarà en cèria per 3 egn. Ensema a Dellantonio l é ...


09 de auril 2025
»Bele gran ëura«
La lies per la scunanza dl ambient se damanda che l monumënt naturel »Zità di Sasc« vënie ngrandì
Pra na cunferënza stampa che ie stata l’ena passeda a Bulsan, se à abinà de plu reprejentanc dla lies de scunanza per l ambient y da mont, per prejenté n pruiet, laurà ora a puntin, per slargë ora l monumënt naturel dla Zità di Sasc. La Lia per Natura y Usanzes nes à mandà n comunicat stampa n con’ de chësc, ulache n à scrit: »Chësc dëssa vester n var per stavardé l raion ntëur al Jëuf de Sela, che ie bele nscila tan manacià. La Zità di Sasc ie n raion de marueia, caraterisà da de gran ...
Pra na cunferënza stampa che ie stata l’ena passeda a Bulsan, se à abinà de plu reprejentanc dla lies de scunanza per l ambient y da mont, per prejenté n pruiet, laurà ora a puntin, per slargë ora l monumënt naturel dla Zità di Sasc. La Lia per Natura y Usanzes nes à mandà n comunicat stampa n con’ de chësc, ulache n à scrit: »Chësc dëssa vester n var per stavardé l raion ntëur al Jëuf de Sela, che ie bele nscila tan manacià. La Zità di Sasc ie n raion de marueia, caraterisà da de gran ...


07 de auril 2025
Te Majon di Fascegn per rejonèr de digitalisazion
I componenc del projet european DIGICHer se à troà te Fascia per trei dis de lurier e confront anter esperc e per cognoscer la realtà ladina.
Dai 26 ai 28 de mèrz te senta del Istitut Cultural Ladin ‘majon di fascegn’ l é stat la scontrèda di membres del projet european Horizon DIGICHer, che à lurà per portèr inant n percors de elaborazion per la digitalisazion de l’arpejon culturèla de la comunanzes de mendranza. Chest projet vegn portà inant da na rei de universitèdes, archivies, sociazions e istituzions culturèles e l se emprevèl de gropes de lurier sparpagné te l’Europa, che da temp a temp i se troa de persona per se ...
Dai 26 ai 28 de mèrz te senta del Istitut Cultural Ladin ‘majon di fascegn’ l é stat la scontrèda di membres del projet european Horizon DIGICHer, che à lurà per portèr inant n percors de elaborazion per la digitalisazion de l’arpejon culturèla de la comunanzes de mendranza. Chest projet vegn portà inant da na rei de universitèdes, archivies, sociazions e istituzions culturèles e l se emprevèl de gropes de lurier sparpagné te l’Europa, che da temp a temp i se troa de persona per se ...


05 de auril 2025
La scolines ladines à vivanda y ie criatives
L ie unì prejentà a Urtijëi l liber dal titul »Storie di inclusione«: la prufessurëssa dla università de Pavia Monica Ferrari à abinà adum, deberieda cun Edith Ploner, ex Ntendënta dla Scoles ladines, testemunianzes de coche la scolines ladines sà da valorisé cultures desfrëntes y ti dà lerch a n nseniamënt te de plu rujenedes
Che tla scolines dla Val Badia y de Gherdëina vëniel rujenà n’ena talian, n’ena tudësch y n’ena ladin ie al didancuei udù coche velch de »normal«. Ncueicundì ne ti féjel no marueia ai nsenianc y ala nseniantes y nianca no ai genitores di mutons y dla mutans de nosta valedes.
Ma che l ne fova nia dut tan scëmpl y cie che n à dut fat per ruvé a chësc pont, de chël vëniel rujenà tl liber nuef dal titul »Storie di inclusione« (Stories de ntlujion). L liber ie unì prejentà dala doi autëures ...
Che tla scolines dla Val Badia y de Gherdëina vëniel rujenà n’ena talian, n’ena tudësch y n’ena ladin ie al didancuei udù coche velch de »normal«. Ncueicundì ne ti féjel no marueia ai nsenianc y ala nseniantes y nianca no ai genitores di mutons y dla mutans de nosta valedes.
Ma che l ne fova nia dut tan scëmpl y cie che n à dut fat per ruvé a chësc pont, de chël vëniel rujenà tl liber nuef dal titul »Storie di inclusione« (Stories de ntlujion). L liber ie unì prejentà dala doi autëures ...


05 de auril 2025
Tecnologia y inovazion per l bosch
N projet internazional dla unibz preveid da adoré roboc, drones, intelienza artifiziala y chertes 3D per monitoré l bosch y ti ester manecia al mudament climatich. Tecnologies y enrescida dl davegnì
I bosc à na funzion fondamentala tla batalia contra l mudament climatich, ma l monitoraje te na maniera ampla é na endesfida nia da puech. Tl projet Digiforest, che vegn sostegnì tres l program dla UE Horizon Europe Research and Innovation Actions, vegnel svilupé soluzions per ti ester manecia a chestes endesfides. A la en và de n sistem tecnologich basé sun i roboc, che tol su dac 3D avisa sun i bosc y singui legns, per permete spo da adoré harvester autonoms – mascins speziales per laoré su l ...
I bosc à na funzion fondamentala tla batalia contra l mudament climatich, ma l monitoraje te na maniera ampla é na endesfida nia da puech. Tl projet Digiforest, che vegn sostegnì tres l program dla UE Horizon Europe Research and Innovation Actions, vegnel svilupé soluzions per ti ester manecia a chestes endesfides. A la en và de n sistem tecnologich basé sun i roboc, che tol su dac 3D avisa sun i bosc y singui legns, per permete spo da adoré harvester autonoms – mascins speziales per laoré su l ...


04 de auril 2025
Inant, zenza desmentièr Luigi Heilmann
La sociazion Studies y enrescides nasciuda per recordèr l linguist amich di ladins é stata serèda su, ma l lurier sun nosc lengaz podarà jir inant te sie inom, de gra ai scioldi metui a la leta per l recordèr.
No l é stat sorì ruèr a na soluzion, ma a la fin en sabeda ai 29 de mèrz, a la prejenza del notèr Andrea Rizzi, i sozi de la Sociazion Studies y enrescides Luigi Heilmann i à aproà co la maoranza califichèda di trei chèrc perveduda dal Statut de serèr su chesta sociazion, nasciuda acà 35 egn, e de ge devolver l patrimonie (zirca 150.000 euro) mez al Istitut Cultural Ladin ‘Majon di Fascegn’ e mez a l'Union di Ladins de Fascia, col vincol che chesta doi realtèdes che se cruzia de stravardament e ...
No l é stat sorì ruèr a na soluzion, ma a la fin en sabeda ai 29 de mèrz, a la prejenza del notèr Andrea Rizzi, i sozi de la Sociazion Studies y enrescides Luigi Heilmann i à aproà co la maoranza califichèda di trei chèrc perveduda dal Statut de serèr su chesta sociazion, nasciuda acà 35 egn, e de ge devolver l patrimonie (zirca 150.000 euro) mez al Istitut Cultural Ladin ‘Majon di Fascegn’ e mez a l'Union di Ladins de Fascia, col vincol che chesta doi realtèdes che se cruzia de stravardament e ...


01 de auril 2025
Jí danfora cun le bun ejëmpl?
Püc politics coltivëia l’etica, sce ara se trata de sües paghes – N comentar dl redadú Iaco Rigo
Dan chi diesc agn jô la jënt ciamó te chës plazes a Balsan a protesté cuntra i paiamënc alc y les pensiuns di politics provinziai/regionai, sëgn él ma plü val’ foliet che scrí di aumënc che la politica regionala y provinziala se deliberëia cun püces usc decuntra. I me damani bëgn sce al n’é plü degü na morala tla politica! Y, olá é pa la jënt che critichëia y protestëia cuntra chësc comportamënt »self-service« che spënn i scioldi dles cutes dla jënt zënza damané zacai? Zacan en de án podü lí tl ...
Dan chi diesc agn jô la jënt ciamó te chës plazes a Balsan a protesté cuntra i paiamënc alc y les pensiuns di politics provinziai/regionai, sëgn él ma plü val’ foliet che scrí di aumënc che la politica regionala y provinziala se deliberëia cun püces usc decuntra. I me damani bëgn sce al n’é plü degü na morala tla politica! Y, olá é pa la jënt che critichëia y protestëia cuntra chësc comportamënt »self-service« che spënn i scioldi dles cutes dla jënt zënza damané zacai? Zacan en de án podü lí tl ...


30 de merz 2025
Na dì per la mendranzes linguistiches
La Jonta de la Region Trentin Sudtirol à aproà l dessegn de lege portà dant dal assessor Luca Guglielmi.
Per recordèr e fèr cognoscer amò de più l valor di gropes linguistics che l é sul tegnir del Trentin Sudtirol, l assessor regionèl a la mendranzes linguistiches, l fascian Luca Guglielmi, ge à portà dant a la Jonta regionèla la proponeta che vegne istituzionalisà la Dì de la Mendranzes linguistiches ladina, mochena e zimbra. Enstadì la Jonta con a cef l president Arno Kompatscher à tout dant e aproà chesta proponeta.
»La valorisazion di lengac e de la tradizions culturèles de chesta comunanzes ...
Per recordèr e fèr cognoscer amò de più l valor di gropes linguistics che l é sul tegnir del Trentin Sudtirol, l assessor regionèl a la mendranzes linguistiches, l fascian Luca Guglielmi, ge à portà dant a la Jonta regionèla la proponeta che vegne istituzionalisà la Dì de la Mendranzes linguistiches ladina, mochena e zimbra. Enstadì la Jonta con a cef l president Arno Kompatscher à tout dant e aproà chesta proponeta.
»La valorisazion di lengac e de la tradizions culturèles de chesta comunanzes ...


28 de merz 2025
L bilanz de Detomas sul Comun General de Fascia
L Procurador, avocat e politich ladin stat ence conseier e assessor regionèl e deputat al parlament, no se met più a la leta te la litazions per l ent soracomunal fascian ai 4 de mé.
Ai 4 de mé che vegn, dì de litazions per l renovament de la raprejentanza ti Comuns, te Fascia sarà ence la litazions per l Comun General, olache se met dant 2 candidac a l’encèria de Procurador, che ti ultimes 5 egn era stata corida dal avocat Giuseppe Detomas. Ge aon domanà mingol de bilanz de chisc ultimes egn.
Co éla che do aer ret per 5 egn l Comun General de Fascia no no ve metede più a la leta?
Giuseppe Detomas Jà da canche me é metù a la leta, acà 5 egn, aee dit che l era per na uta. I ...
Ai 4 de mé che vegn, dì de litazions per l renovament de la raprejentanza ti Comuns, te Fascia sarà ence la litazions per l Comun General, olache se met dant 2 candidac a l’encèria de Procurador, che ti ultimes 5 egn era stata corida dal avocat Giuseppe Detomas. Ge aon domanà mingol de bilanz de chisc ultimes egn.
Co éla che do aer ret per 5 egn l Comun General de Fascia no no ve metede più a la leta?
Giuseppe Detomas Jà da canche me é metù a la leta, acà 5 egn, aee dit che l era per na uta. I ...


28 de merz 2025
Jí danfora cun le bun ejëmpl?
Comentar de prumaPüc politics coltivëia l’etica, sce ara se trata de sües paghes!
Dan chi diesc agn jô la jënt ciamó te chës plazes a Balsan a protesté cuntra i paiamënc alc y les pensiuns di politics provinziai/regionai, sëgn él ma plü val’ foliet che scrí di aumënc che la politica regionala y provinziala se deliberëia cun püces usc decuntra. I me damani bëgn sce al n’é plü degüna morala tla politica! Y, olá é pa la jënt che critichëia y protestëia cuntra chësc comportamënt »self-service« che spënn i scioldi dles cutes dla jënt zënza damané zacai? (Comentar de Iaco ...
Dan chi diesc agn jô la jënt ciamó te chës plazes a Balsan a protesté cuntra i paiamënc alc y les pensiuns di politics provinziai/regionai, sëgn él ma plü val’ foliet che scrí di aumënc che la politica regionala y provinziala se deliberëia cun püces usc decuntra. I me damani bëgn sce al n’é plü degüna morala tla politica! Y, olá é pa la jënt che critichëia y protestëia cuntra chësc comportamënt »self-service« che spënn i scioldi dles cutes dla jënt zënza damané zacai? (Comentar de Iaco ...


27 de merz 2025
L grop fascian ‘Gome Neve’ va ti USA!
Gran resultat per i studenc de la Scola ladina de Fascia che à passà la finèla nazionèla de la First Lego League e de jugn i tolarà pèrt al event internazionèl de robotica tel Massachusetts.
L grop de robotica Gome Neve de la Scola Ladina de Fascia l à arjont n resultat de gran valuta en domenia passèda a la finèla nazionèla talièna de la First Lego League, co la calificazion al event internazionèl de robotica First Lego League WPI, che sarà dai 13 ai 15 de jugn a Worchester tel Massachusetts, ti Stac Unii.
La garejèda, te chela che l é stat cernù fora i gropes de joegn che raprejentarà la Tèlia de desferenc evenc mondièi de robotica fora per l’aisciuda che vegn, per la pruma outa ...
L grop de robotica Gome Neve de la Scola Ladina de Fascia l à arjont n resultat de gran valuta en domenia passèda a la finèla nazionèla talièna de la First Lego League, co la calificazion al event internazionèl de robotica First Lego League WPI, che sarà dai 13 ai 15 de jugn a Worchester tel Massachusetts, ti Stac Unii.
La garejèda, te chela che l é stat cernù fora i gropes de joegn che raprejentarà la Tèlia de desferenc evenc mondièi de robotica fora per l’aisciuda che vegn, per la pruma outa ...


26 de merz 2025
Looping tla Dolomites
Tl'ultima enes àn audì de na firma dla Svizra che pieta joi cun i fliegri da viera tres la Dolomites dl Sudtirol. La critiches ne n'à nia mancià, ie pu for plu y plu nce i joleri che jola ite y ora per nosta valedes. Ie pa la situazion mo sot a cuntrol y ciunes ie pa la regules?
Loopings, acrobazies y joi daujin al fonz sun n "jet" da viera tres la Dolomites: nscila vëniel fat retlam sun na plata internet de na firma cun sënta tla Svizra. L vën pità joi tres la Dolomites dl Sudtirol de 30 y 45 menuc per 4.500 a 6.350 €. De chësc iel unì rujenà y bruntlà, l ie nce unì fat na dumanda dai cunselieres dl Cunsëi Provinziel per stlarì sce vel' da de tel ie n regula o no. Nce nëus on purvà a nrescì.
Vëira iel, che fliegri da viera ne vëijen perdrët mo deguni tlo da nëus. Cie ...
Loopings, acrobazies y joi daujin al fonz sun n "jet" da viera tres la Dolomites: nscila vëniel fat retlam sun na plata internet de na firma cun sënta tla Svizra. L vën pità joi tres la Dolomites dl Sudtirol de 30 y 45 menuc per 4.500 a 6.350 €. De chësc iel unì rujenà y bruntlà, l ie nce unì fat na dumanda dai cunselieres dl Cunsëi Provinziel per stlarì sce vel' da de tel ie n regula o no. Nce nëus on purvà a nrescì.
Vëira iel, che fliegri da viera ne vëijen perdrët mo deguni tlo da nëus. Cie ...


26 de merz 2025
Sociazion Heilmann: envers na soluzion
En sabeda ai 29 de mèrz l é en program la radunanza generèla che cognessa serèr su la Sociazion, ceta da beleche 20 egn, e dèr su l patrimonie da durèr per portèr inant la enrescides linguistiches.
L 2025 segna l 35° cedean da canche, del 1990, l Comun de Moena ensema con l Istitut Cultural Ladin, l Comprenjorie ladin de Fascia e l’Università de Bologna, metea su la Sociazion Studies y Enrescides Luigi Heilmann, per onorèr la fegura del linguist da Bologna (1911-1988) sentadin de onor de Moena, che se à dat jù con gran empegn e ejit per l lengaz ladin.
I cater fondadores e autra istituzions, sociazions e aministrazions ladines e privac - en dut na cincantina de sozi - aea tout pèrt ...
L 2025 segna l 35° cedean da canche, del 1990, l Comun de Moena ensema con l Istitut Cultural Ladin, l Comprenjorie ladin de Fascia e l’Università de Bologna, metea su la Sociazion Studies y Enrescides Luigi Heilmann, per onorèr la fegura del linguist da Bologna (1911-1988) sentadin de onor de Moena, che se à dat jù con gran empegn e ejit per l lengaz ladin.
I cater fondadores e autra istituzions, sociazions e aministrazions ladines e privac - en dut na cincantina de sozi - aea tout pèrt ...


22 de merz 2025
Legambiente: focus su impianc arbandoné e Olimpiades
L nef numer dossier de Legambiente NeveDiversa 2025 ne porta dant na panoramica del turism da d’invern te la Tèlia con statistiches, intervistes e conscidrazions. Se rejona di efec de l’»industria del schi« ence te la Ladinia.
L report nef de Legambiente NeveDiversa 2025 vegn avert con n retrat del impiant portamont e de la utia, encomai na maracia, sun Pian di Fiacons do la levina vegnuda ju ai 5 de dezember del 2020. »Él possibol aer na mont desvaliva?«, se domana la sociazion ambientalista talièna.
»Sun Marmolèda, tel cher de la Dolomites, pech dalonc da Cortina che sgaliza semper de più per la Olimpiades del 2026 — scrif te l’introduzion al nef numer Vanda Bonardo, responsabola Èlpes Legambiente, e Sebastiano ...
L report nef de Legambiente NeveDiversa 2025 vegn avert con n retrat del impiant portamont e de la utia, encomai na maracia, sun Pian di Fiacons do la levina vegnuda ju ai 5 de dezember del 2020. »Él possibol aer na mont desvaliva?«, se domana la sociazion ambientalista talièna.
»Sun Marmolèda, tel cher de la Dolomites, pech dalonc da Cortina che sgaliza semper de più per la Olimpiades del 2026 — scrif te l’introduzion al nef numer Vanda Bonardo, responsabola Èlpes Legambiente, e Sebastiano ...


21 de merz 2025
A bot sogü
Comentar de pruma
Tosc él endó lites de comun y porsones se mët por fortüna a desposiziun por le consëi de comun y le scagn da capocomun. La motivaziun de na candidatöra pó ester desvalia da porsona a porsona, önn o l’atra candidará ince ma deache ara é gnüda damanada por respeté la presënza de trami i sesc söles listes. Val’ zitadin:a atualmonter ombolt:a o co á belo podü fá tai agn passés l’ombolt:a ciafa la gola da podëi sonté ciamó almanco en iade söle scagn dal pröm zitadin, y damana ...
Tosc él endó lites de comun y porsones se mët por fortüna a desposiziun por le consëi de comun y le scagn da capocomun. La motivaziun de na candidatöra pó ester desvalia da porsona a porsona, önn o l’atra candidará ince ma deache ara é gnüda damanada por respeté la presënza de trami i sesc söles listes. Val’ zitadin:a atualmonter ombolt:a o co á belo podü fá tai agn passés l’ombolt:a ciafa la gola da podëi sonté ciamó almanco en iade söle scagn dal pröm zitadin, y damana ...