Atualité

03 de otober 2025

Assoziazion nueva »Articul 6«

Editorial 
Ence la Union Generela di Ladins dla Dolomites (UGLD) fova vegnuda envieda a se scrive ite a chesta asso­ziazion che à desche fin prinzipal chel de (zitat fora dl statut:) »sconé y promueve l lingaz y la cultura dles comunités storiches linguistiches sun l teritore talian y reconesciudes da la lege 482/99«.
D’isté fòvel da tò na dezijion y l consei dla UGLD ova fat fora con dutes les oujes a una, do avei ejaminé apontin i sboc dl at costitutif y dl statut, y do na senteda en ...
media/k2/galleries/30396/thumbs/Di_cultura_ladina_Ulrike_Kindl_1.jpg
26 de setember 2025

Jir en vila

La tradizion orala ne à portà paroles veiores travers 40 generazions.
A fèr entener delvers l'emportanza e l valor de mic e lejendes, tel Dì dla Cultura Ladina ai 21 de setember a San Martin de Tor, l é stat la professora Ulrike Kindl, stata per egn dozenta a l'Università Cà Foscari de Unejia, che à studià e enrescì chest argoment tel orizont talian e todesch e te duta la valèdes ladines, colaboran trop coi Istituc Culturai de Fascia e de la Val Badia.

La professora Kindl à enterzà talian e todesch e ence vèlch parola ladina te sie intervent desche semper ...
media/k2/galleries/122/thumbs/a159e9cb7ee3f65aabdf38de1f83ed3b.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/30405/thumbs/DiCulturaLadina_vanessarunggaldier-NZ7_3125_web.jpg
26 de setember 2025

Plus ultra: la cultura

Comentar de pruma 
L’idea dl »Di dla cultura ladina« s’á realisé, y á stizé. A priori é i meric dl diretur dl ressort prov. dla cultura y scora ladina André Comploi y süa man dërta tl coordina­mënt pratich Nadia Moling. La cultura stá sura les generaziuns y funziuns de istitu­ziuns y lies ia, al é deplü co ma na ativité. La cultura é creativité, ert, leteratöra, musiga, mo ince sozial y politica. Y la cultura é ince comu­nicazin, dialogh pu­blich, ajache al é da se damané sce al é na cultura zënza ...
media/k2/galleries/30393/thumbs/Di_cultural_ladin_sala.jpg
25 de setember 2025

Auter che demò conties

L percors per l recognosciment Unesco serf a ge fèr capir a duc l'emportanza che à mic e lejendes per portèr inant la cultura anter la generazions e per meter ju i fondamenc de l'identità de n popul.
L é stat mic e lejendes i protagonisć del Dì dla cultura ladina, endrezà en domenia ai 21 de setember a San Martin de Tor de gra a la volontà e l endrez soraldut del diretor del Departiment Istruzion, Formazion e Cultura ladina de la Provinzia Autonoma de Busan André Comploi, con la colaborazion de Nadia Moling e l lurier de n bel team che à tout ite l Istitut Cultural Ladin Micurà de Rü e l MUS LA, Museum Ladin Ciastel de Tor.

Chest argoment l é stat cernù ajache la Provinzia de Busan, con l ...
media/k2/galleries/30372/thumbs/Film_Alzheimer.jpg
20 de setember 2025

Setember, meis del Alzheimer

L Comun General de Fascia porta inant la azions de sensibilisazion sun chest argoment e sui problemes leé a ogne sort de smendrament cognitif e de demenza.
Tel meis de setember, apede che se averjer a la sajon da d’uton con duc si colores, la provinzia de Trent se enjigna a portèr dant sun sie tegnir na lingia de scomenzadives per sensibilisèr la comunanza sul tema del Alzheimer e su la demenzes. Duc chisc evenc vegn porté inant per endrez de la desvaliva comunanzes de val, e te Fascia del Comun General, tel chèder del Pian de trei egn per l svilup de na Comunanza amica de la persones con demenza.
L’atività te Fascia é peèda via ai 15 de setember, ...
media/k2/galleries/30371/thumbs/Festa_ICL_Mendranzes_Ladins_Belun.jpg
20 de setember 2025

Mendranzes adum da duta la Tèlia

Per festejèr si 50 egn l Istitut Cultural Ladin à envià raprejentanc de la 12 mendranzes recognosciudes sul tegnir de la Tèlia da la lege 482 del 1999.
Se cognoscer, se prejentèr, festejèr e se meter adum. Con chisc obietives l Istitut Cultural Ladin ge à dat alberch te Fascia tel ultim fin de setemèna a raprejentanc de la 12 mendranzes linguistiches sul tegnir de la Tèlia che é states recognosciudes da la Lege 482 del 1999.

Dut é peà via da l’idea de binèr adum chesta mendranzes linguistiches te na sociazion costituida ofizialmenter, idea nasciuda del 2024 canche, a 25 egn da l’aproazion de chela lege, la senatora Elena Testor aea endrezà n ...
media/k2/galleries/30368/thumbs/Sotscrizion_Art_6_noter.jpg
19 de setember 2025

L é nasciù la sociazion Articolo 6

Voluda da la senatora Elena Testor e da la diretorea del Istitut Cultural Ladin Sabrina Rasom, la é stata costituida ofizialmenter ai 15 de setember te Fascia.
En lunesc ai 15 de setember a Vich se à costituì ofizialmenter la Sociazion Articolo 6, na realtà che era stata tegnuda a batum da la senatora Elena Testor e sostegnuda da la Region Trentin Südtirol con l assessor ladin Luca Guglielmi con chela de stravardèr e valorisèr l patrimonie linguistich e cultural de la mendranzes a na vida desferenta e coordenèda. La neva sociazion tol ite raprejentatives de la mendranzes recognosciudes da la lege 482/99 e per la sotescrizion del at costitutif esponenc ...
media/k2/galleries/30356/thumbs/vera_web.jpg
19 de setember 2025

L’infer é arsí söla cité de Gaza

Comentar de pruma 
Pordërt essi orü te chësc comentar redazional invié y motivé da gní y tó pert ativamënter al »Di dla cultura ladina« desco un di momënc alc y soc por les Ladines y i Ladins te chësc ann 2025, mo spo ne sunsi nia bun da passé zënza atenziun y comënt dlungia chëstes notizies dl’invajiun militara y barbarica de Israel tla Cité de Gaza ia. Ci che i podun lí, aldí y odëi ti media en gran pert credibli é scenes brutales de massacri a porsones, families y mituns. (Comentar de Iaco Rigo) 

De plu ...
media/k2/galleries/30326/thumbs/Parkinson_Trent_Moena_testamonesc_raprejentanc.jpg
13 de setember 2025

Ensema l é miec, contra l solentum del Parkinson

La Sociazion de Trent à endrezà na scontrèda a Moena per prejentèr l’atività e rejonèr de bonstèr sozièl e psicologich en relazion a la malatia.
La sociazion Parkinson Trent vel ge stèr vejin a la persones malèdes e jir fora da la zità per ruèr sui teritories. Per chest l’à endrezà na lingia de scontrèdes te duta la provinzia per fèr cognoscer la sociazion e portèr atenzion ai besegnes e la domanes de la persones col Parkinson, a sia jent e ence a duc chi che ge stèsc apede. Semper più persones se troa a cogner conviver con chesta malatia neurodegenerativa progressiva, per fortuna che la enrescida la é a do a do che la fèsc vèresc inant ...
media/k2/galleries/30312/thumbs/scizeri_foliet_web.jpg
12 de setember 2025

Scizeri lad. unis

Comentar de pruma
Domënia ai 14 de setember se binarà prum viade per n’encontada a Ortijei dute le compagnie dei scizeri de le val ladine. N’ocajion de festa, con en program che va davò chël tra­dizional dei scizeri, co la binada de le compagnie sun Plaza S. Antone la márcia fin nte gliejia per la S. Mëssa, la salva de onour e pò n mo­ment de discusción ntel self de la cultura. E per fenì la marëna e n davòmesdì deberiada con mujica. (Comentar de Lorenzo Soratroi)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
media/k2/galleries/30305/thumbs/gran_festa_ista_archivie_ApT.jpg
11 de setember 2025

Identitèdes adum per festejèr la Majon di Fascegn

Te Fascia l é stat envià raprejentanc de la mendranzes linguistiches de la Tèlia per n moment de confront e de baratament, musega e la defilèda de la Gran Festa da d’Istà.
Te chest an de festa la Majon di Fascegn, che la compiesc 50 egn, l’à pissà a desvaliva scomenzadives per uzèr fora chest gran travert con la comunanza. Do l Carnascèr de Ciampedel e l event soziolinguistich sul davegnir del ladin, ades l é sul calandèr etres doi apuntamenc che porta dant l’emportanza per chesta istituzion de se confrontèr con sie teritorie e sia jent, e ence de vardèr defora e de ge dèr valor a la sacotanta colaborazions anter mendranzes.
En sabeda ai 13 de setember, pean via ...
media/k2/galleries/30290/thumbs/Petra_Museo_Pardac.jpg
10 de setember 2025

Petra vida bec e families te museo

Te n percors con ativitèdes e jeghes na beza feruscola e curiousa vida, compagna e engaissa bec e families a la descorida del Museo Geologich de la Dolomites de Pardac.
L’à inom Petra e l é la mascotte del Museo Geologich de la Dolomites de Pardac, senta teritorièla del MUSE de Trent. L é na guida spezièla, protagonista de n percors che à inom apontin »Al museo con Petra« e che mena e compagna i bec e si genitores te n viac gustegol e enteressant per cognoscer l lengaz de la crepes, di fossii e di minerèi de noscia Dolomites patrimonie mondièl Unesco. 
Petra la fèsc colezion de minerèi, la é pascionèda de geologia e la envia e engaissa duc a descorir la ...
media/k2/galleries/30303/thumbs/Libres_scola_corsc_Dilf.jpg
10 de setember 2025

Per se miorèr col ladin

La Scola Ladina endreza doi corsc, per prinzipianc e de livel mesan. Iscrizions dant dai 21 de setember.
L Sorastant de la La Scola Ladina de Fascia Federico Corradini fèsc a saer che vegn metù a jir doi corsc de lengaz ladin per la jent, tant per chi che vel scomenzèr a entener, rejonèr e lejer l lengaz de mendranza che per chi che l sà jà ma i vel l perfezionèr e smaorèr sia competenzes.

Vegn endrezà n cors de basa A1/A2 - CCER per i prinzipianc, dai 22 de setember ai 4 de dezember, vigni lunesc da les 18:00 a les 19:30 e jebia da les 20:00 a les 21:30. L cors é tegnù da Nicoletta Riz.

N cors ...
media/k2/galleries/30288/thumbs/ferata_Perca_Sudtirol.jpg
08 de setember 2025

Mencia na rei de mobilità integrèda

Massimo Girardi, president de Transdolomites, envia i imprenditores à pissèr a n sistem che ciole fer e impianc descheche vegn fat tel Sudtirol con la card de mobilità.
»92 milions de passajes declaré del 2024, semper più jent sa mont, besegn de regoles e de limic, l é paroles che engaissa l debatit mediatich sul turism del 2025. Dut chest zenza pissèr a n sistem organich de mobilità che porte a n vero sistem de intermodalità per na oferta inovativa te la valèdes ma soraldut per poder les arjonjer con mesi alternatives al auto e coscita n tor demez da la strèdes più che l é meso.« L é paroles de Massimo Girardi, president de Transdolomites, che tol posizion ...
media/k2/galleries/30287/thumbs/coscric_cors_union.jpg
07 de setember 2025

La Risola: cater oportunità neves per i joegn

Musega, conscric, ecomuseo e video partezipatif: chestes l é la tematiches de la scomenzadives sostegnudes dal Pian di joegn fascian.
Joegn e joenes de Fascia, ence chest an l Pian di joegn La Risola met dant desvalives projec pissé per voetres! I é stac porté dant en antepruma en mercol passà te Sorastanza de la Scola Ladina. Ismael Pellegrin, sostitut e assistent del RTO (referent tecnich organisatif) Armin Wiedenhofer, ge à dat l benvegnù ai prejenc, autoritèdes, projetisć e componenc del desch de lurier. La vizeprocuradora Lara Battisti à portà l salut del conseier Samuel Lazzer, con delega a la politiches di joegn e che ...
media/k2/galleries/30266/thumbs/scora_web.jpg
05 de setember 2025

Te cater mürs!

Comentar de pruma
L’ann de scora mët man ince por les mitans y i mituns, do che al é bele pié ia por les maestres y i maestri, altamo tla Provinzia de Balsan. Y avisa tla Provinzia de Balsan ne mët la scora nia man sot la miú stëra, deache pert dles maestres y di maestri n’é davëi nia plü contënc dl paiamënt y se damana finalmënter i aumënc aladô: por avalié fora la inflaziun stada ti ultims agn tan sterscia y por recompensé ajuntivamënter les pre­staziuns de laur gnüdes lapró tres plü y plü ti agn. ...
media/k2/galleries/30227/thumbs/col_11-GRANA_foliet_web.jpg
29 de agost 2025

Na »viva« a Col

Comentar de pruma
»Ad multos annos« unse aldí dan otedé a Col plü iadi da pert dles au­torités politiches y culturales desco aodanza al Istitut Ladin Cesa de Jan, y deplü personalités á ren­grazié i funzionars y colaboradus de chisc 20 agn passá por so laur desfiré. Al é vëi ci che deplü ghesć á dit en chë sëra, che chësta festa aniversara dl Istitut Ladin da Sora­munt é stada na ocajiun popolara da rové adöm y desmostré le reco­nescimënt y l’amizizia por le laur a bëgn de lingaz, cultura y ...
media/k2/galleries/30212/thumbs/LoisCraffonara.jpg
27 de agost 2025

Lois Craffonara ciafa le "Merit Ladin"

La iuria interladina de esperc y espertes premiëia al’unanimité le linguist dr. Lois Craffonara, conesciü sura i confins dl Südtirol fora, cun le pest istituzional "Merit Ladin". Le pest vëgn dé fora por le pröm iade
L'inom dl pröm portadú dl'onoranza nöia "Merit Ladin" é danman: la iuria de esperc y espertes á chirí fora chëst' edema al’unanimité le linguist dr. Lois Craffonara conesciü sura i confins dl Südtirol fora. L'onoranza ti gnará surandada ai 21 de setëmber dl 2025 tl cheder dl "De dla cultura ladina" dal assessur por la formaziun, l'istruziun y la cultura ladina Daniel Alfreider.

La iuria é stada metüda adöm da André Comploi, diretur dl'Intendënza y Cultura ladina, Jürgen ...
media/k2/galleries/30157/thumbs/Inaudazion_troi_rodes_Moena.jpg
22 de agost 2025

L troi de la rodes de Moena l é dut n fal

Do l’inaudazion del nef trat de strèda per chi che va con la roda o a pe, se à uzà dubies sun desvalives aspec, dal pericol de la doura condividuda al intervent sot l veie Pont de mur. Publicon l intervent critich del president de Mountain Wilderness, Luigi Casanova.
Strèda de la rodes da Moena envers Fascia. Do passa 15 egn che se spetèa, l é stat inaudà n trat de percors emponù zenza coinvolgiment. Vedui i tempes dediché al pensier enlumenà del promotor, Provinzia de Trent e Comun de Moena, se podea se spetèr efizienza e sobrietà. L é stat na inaudazion spifenta, pec enciarié, politics de la val e de la Provinzia, l tai de la veta che no pel mai mencèr. La popolazion mencèa, sarèl na rejon?
Aon spenù 1,2 milions de scioldi publics. Per aer che pa? Aldelà ...