Atualité

media/k2/galleries/11049/thumbs/maratona2020.jpg
12 de otober 2019

Maratona dles Dolomites: tosc les preiscriziuns

Ai 15 d’otober mët man les preiscriziuns por la ediziun nr. 34 dla Maratona dles Dolomites. Le tema chirí fora por l’ann che vëgn é "Ert".
La Maratona nr. 34 gnará desfirada la domënia ai 5 de messé 2020, en chësc iade sot al tema Ert: "intenü sciöche forma de belëza che vá sura l’uman, sura nos instësc fora", scrí i organisadus te n comunicat. Les preiscriziuns por la Maratona 2020 podarán fá danter i 15 d’otober y i 5 de novëmber, ma sön le sit www.maratona.it. Do mez novëmber gnarál spo trat ala niza les ziclistes y i ziclisć che ará la ocajiun da pedalé prö öna dles Granfondo plü spetacolares dl monn. Le limo di ...
media/k2/galleries/11011/thumbs/seminar_482_Mirella.jpg
12 de otober 2019

L lengaz de mendranza semper più vif

La Scola Ladina de Fascia à endrezà n convegn nazionèl per recordèr i 20 egn de la lege 482. Esperc e ensegnanc da duta la Tèlia à metù dant valutazions e prospetives per defener e sostegnir i lengac mendres
»L besegn de maor formazion di ensegnanc, la desvalivanzes anter i projec de la desvaliva realtèdes nazionèles e l fat che no semper l lurier di ensegnanc vegn recognosciù assà« l’é anter la valutazions vegnudes fora a la fin di doi dis de seminar nazionèl sul tem »Lengac de mendranza a scola«, stat ai 3 e 4 de otober passé te la Scola Ladina de Fascia.

L’é stat belapontin la Scola de Fascia che se à vadagnà l derit e l’empegn de endrezèr n convegn nazionèl per recordèr i 20 egn de la ...
media/k2/galleries/122/thumbs/94a8c5195345bd02e9e292bd07bccff6.jpg
10 de otober 2019

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/11008/thumbs/Screenshot_2019-10-09_15.38.18.jpg
12 de otober 2019

Ncëries de Cunsëi dla FISI Südtirol

Do la veles dla FISI di 28 de setëmber a Bulsan, ulache l fova unì lità l presidënt Markus Ortler y i diesc cunselieres nueves, iel l’ena passeda, pra la prima senteda dl Cunsëi nuef, unì lità coche vizepresidënc i cunselieres Leander Moroder y Giorgio Giovanelli.FOTO: Dovia da man ciancia: Leander Moroder (lueses y vizepresidënt), Monica Santa, Markus Ortler (schi alpin y presidënt), Isabella Filippi (biathlon), Lidia Bernardi, Werner Heel y Roland Unterleitner (snowboard). Danca da man ...
media/k2/galleries/11020/thumbs/Bildschirmfoto_2019-05-23_um_11.30.47.jpg
11 de otober 2019

Comentar de pruma

Mobilità: ge vel coraje e anteveder
Canche se sfoa, se ge varda a n prospet de reclam de la Azienda de Turism o de privac hotelieres se lec bendeché »Aria Pura«, »Pace«, »No stress« e coscita inant. Ence i retrac, duc con n bel ciel brun, ence chest l vegn garantì al medemo priesc!!!
E canche i turisć i rua, o i pertende o i se lamenta. Dò aer lascià sia zità e sie biteboi, l'é ben natural che no i lo volessa troar ence olache i va ai fresć, n pec de dis...
La neva de chest istà 2019 te Fascia l'é stat la scomenzadiva del Comun de ...
media/k2/galleries/11046/thumbs/carolina.jpg
10 de otober 2019

Jënt nöia dla Generaziun Jona SVP

Carolina Chizzali y Julian Stuffer é i dui vizesurastanc ladins ti raiuns de Puster respetivamënter Balsan
Do dui agn y mez de legislatöra, él de setëmber gnü renové i diretifs di comités dla Junge Generation - Generaziun Jona dla SVP. La Val Badia toca pro le raiun de Puster, Gherdëna pro chël de Balsan. Tl raiun de Puster é Markus Ferdigg gnü lité surastant; vizesurastanc é Benjamin Knapp y ince Carolina Chizzali da Antermëia. Tl raiun de Balsan él Anja Messner che tol ite le post da surastanta. Vizesurastanc é Michael Huber, Christoph Pillon, sciöche ince Julian Stuffer de Gherdëina. I ...
media/k2/galleries/11005/thumbs/90798f45-a7ed-4091-8091-b239050c6e9b.jpg
09 de otober 2019

Canche la bira vá tl ce...

La "Polizia de Stat Taliana" é ince en chësc ann indó stada ala Oktoberfest a Minca/München a daidé i colegs todësc: 49 conazionai dá dant ales autorités todësces
La Polizia é da agn söl post a Minca. Tröc é i taliagn che röia a chësta maiú festa popolara dl monn cun l’intenziun da ciarcé la bira y se divertí. La Polizia Taliana stazionada a Balsan scri te n comunicat stampa che al é gnü fat indöt 80 intervënc cun taliagn ala pert (ativamënter o passivamënter). 49 conazionai é gnüs dá dant, la maiú pert de chisc por consum o detenziun de droghes (28), por reac cuntra la porsona (11), por danns a cosses (1) o ajache sotmetüs a control (8).
4 conazionai é ...
media/k2/galleries/11004/thumbs/Bildschirmfoto_2019-10-09_um_09.48.43.jpg
09 de otober 2019

Ma plü 600 parlamentars

L Parlament a Roma á deliberé inier n smendriment di deputac y senatours, arbassan l numer complessif di mandatars tles does Ciamenes a 600, fazit: la Ciamena passa da 630 a 400 y l Senat da 315 a 200.
Per l’ultima lita preveduda (sun 4 endut), steda en mertesc tla Ciamena, é stés a una 553 deputac, 14 é stés decontra y demé doi s’á astenú. A chesta maniera é la reforma costituzionala prejenteda y maneda inant dal Moviment 5 Steiles lege. »Al é n di storich per la Talia«, chest l coment de Luigi Di Maio, portaousc y minister di 5 Steiles. »Con chest prum vare se deura l troi dles reformes dl Stat« á dit l sotsecreter a la presidenza dl Consei di ministri Riccardo Fraccaro. Na spada de ...
media/k2/galleries/11001/thumbs/proa_alarm.jpg
07 de otober 2019

Te Südtirol: Proa de proteziun zivila

En jöbia ai 10 d’otober danmisdé sarál da aldí te döt Südtirol les sirenes, mo al é ma na proa
Por ester arjigná canche al caje tla realté, vál ince debojëgn da porvé. Rodunt porchël gnarál l’edema che vëgn fat na proa d’alarm de proteziun zivila, plü avisa en jöbia ai 10 d’otober do les 10:00 danmisdé. Iló aldiarán te döt Südtirol la sirena por n menüt, cun le son che s’alternëia. Chësta proa é na manira por ti fá conësce ala jënt dl post mo ince ai ghesć le segnal dla proteziun zivila. La jënt dess taché ite le radio, mo NIA cherdé sö i numeri d’emergënza. Informaziuns sön la proa ...
media/k2/galleries/10988/thumbs/Roberto_Barbiero.jpg
07 de otober 2019

Azions de la Provinzia de Trent per l clima

La Jonta provinzièla à nominà l’espert Roberto Barbiero coordenator del desch metù sù per dezider scomenzadives mirèdes contra la emiscions che produsc l’efet serra
En vender ai 27 de setember, endèna che miliogn de joegn era te la piazes de dut l mond a manifestèr (su la Usc troède doi contribuc sun chest tem!) per uzèr l’atenzion sul grief problem de l’ambient e domanèr che i goergn mete en doura azions de valuta contra l mudament climatich dò la strèda orida da la joena Greta Thunberg, ence la Provinzia Autonoma de Trent l’à volù dèr n segn de sostegn a duc chisc joegn.

La Jonta provinzièla che se à binà chel medemo l’à fat n vèrech concret per smendrèr ...
media/k2/galleries/10986/thumbs/Vidor_Ciucioi.jpg
06 de otober 2019

A Lavis l vidor di Ciucioi rejona ence ladin

Su la tabela l’é la scrita »entrèda« te più lengac, anter chisc l’é ence nosc idiom
L’é stat inaudà enstadì a Lavis l »Giardino Bortolotti«, cognosciù desche Giardino dei Ciucioi (dal todesch Zu Zoll che vel dir Al Dazio, ajache a Lavis l’era l daz tiroleis sul confin anter l Tirol e l Prinzipat episcopal de Trent).

Del 1999 la strutura é stata comprèda ite dal comun e da enlouta la é stata oget de restaure, n intervent lonch e menù, ades dò 20 egn la é vertia per esser averta al publich e la sociazions.

En cont de chest vidor l’é na curiosità che revèrda ence nos ladins: ...
media/k2/galleries/10960/thumbs/Screenshot_2019-10-02_15.50.35.jpg
05 de otober 2019

Cumitat Fisi Südtirol: i dei ie trac!

"Do l gran stuep unit su ti ultimi ani a livel de FISI Südtirol, iel inò n auter capitul. Che posse, per ntant, inò vester definitif, da coche n spera. Doi fova i candidac per la ncëria da presidënt: Helmuth Senfter y Markus Ortler. Senfter fova sustenì da Gherdëina y Badia. Ntant iel stat la vela. L resultat ie definitif: venciù à Markus Ortler. Set cunselieres ie de si "corda", contra trëi dl’autra. Per la dì n curt: i ladins à perdù, deberieda cun i pusteri, i autri à venciù. Cronica de na ...
media/k2/galleries/10970/thumbs/Bildschirmfoto_2019-10-03_um_08.39.32.jpg
04 de otober 2019

Comentar de pruma

La Marmolada: n mit se delega
Sce ara vá inant insciö cun le scialda­mënt dla tera, spo pordará nostes Dolomites te püc agn so ultim gran dlaciá, chël dla Marmolada. La »Marmolada« se tira de por de zoruch sciöche rogore te n ander – forsc por aspeté i »tëmps impormetüs« che dará indó vita nöia a natöra y jënt (i conesciun chësc aspet da liëndes te nüsc raiuns, mo ince fora por d'atres cultures dl planët)? La Marmolada n'é nia ma n crëp y dlaciá sciöche tanc d'atri tles Alpes, al é le su gran dles Dolomites, y al á na ...
media/k2/galleries/10957/thumbs/Sport_MAtteo_Iori.jpg
04 de otober 2019

Didament per la sociazions sportives

L Conseier de procura del Comun general de Fascia Matteo Iori, con delega ence al sport, palesa sia sodesfazion per la scomenzadiva provinzièla
L’atenzion envers i teritories e la picola sociazions de la valèdes e n sistem più scempie per poder apede ai contribuc provinzièi l’é i maores ponc de forza de la neva lege provinzièla sul sport.

A l dir l’é Matteo Iori, joen Conseier de procura del Comun general de Fascia con delega ence al sport, rejonan di criteries atuatives de la Lege nr 4 del 2016 che la Jonta provinzièla à aproà ai 30 de aost de chest an, tolan sù per entriech l test che era stat aproà duc a una da la IV Comiscion ...
media/k2/galleries/10961/thumbs/Bildschirmfoto_2019-10-02_um_15.55.41.jpg
03 de otober 2019

La gran streda

Sen él da ciafé l liber, tla traduzion taliana, de Karl Felix Wolff che conta dla gran streda tres les Dolomites anter Bulsan y Anpezo, dles marevueies naturalistiches, di Ladins y de sia storia
La gran streda tres les Dolomites vegniva inaudeda ai 13 de setember 1909, dant 110 agn. Ala passova sun na spana de 112 km da Bulsan su per la Val’Ega, inant a Vich te Fascia y Cianacei, per s’auzé sul jouf de Pordou, arsí ju Reba y La Plié de Fodom, jí inant a Andrac, su per Falzares y da l’autra pert ju enfin Cortina. Caranta agn dant che al essa metú man i laours per la costruzion de "gran streda" (scumenciament dl 1900), fóvel vegnú daurí la streda spetacolara dla Val d’Ega (n laour araté ...
media/k2/galleries/10954/thumbs/PM_Suedtirol_Transfer_ist_startklar_.jpg
01 de otober 2019

Incö él pié ia le "Südtirol Transfer"

Sorvisc nü por ruvé ti pici paisc y pro les ciases dai sciori de döt Südtirol (inclusivamënter i agriturisms), al á inom "Südtirol Transfer"
Al é na iniziativa che dess smendrí le trafich individual y che dess dantadöt ester pratica y efiziënta. Sön impuls dla IDM él sté la dita dles corieres Silbernagl che á tut tla man le proiet y é piada ia. Sostegnida vëgn la Silbernagl da pert dla Lia di Ostis ("HGV") che dëida ince finanziariamënter. La IDM y le Consorz dles organisaziuns provinziales dl turism ti stá do organisativamënter al sorvisc.

Tla pratica se trátel de n sorvisc cun shuttles che mëna i ghesć dales maius staziuns dla ...
media/k2/galleries/10936/thumbs/Projec_mendranzes_Scola_Fascia.jpg
01 de otober 2019

Fascia ejempie de projec linguistics

La bona prateghes de l’ensegnament col sistem CLIL del ladin, apede che de etres lengac maores, ge à fat venjer a la Scola de Fascia l bando de la lege 482/99 per l’endrez de n convegn nazionèl
Ai 3 e 4 de otober te la Scola Ladina de Fascia vegnarà metù a jir n seminar nazionèl sul tem “Lingue di minoranza a scuola”.

Chest apuntament de gran emportanza per la mendranzes l’é l frut de la azion che da egn la Scola de Fascia, con sia sorastanta Mirella Florian, porta inant per arsegurèr n ensegnament percacent del ladin.

L’an passà defat la Scola Ladina de Fascia à tout pèrt a n concors nazionèl su la Lege 482 del 1999 su la mendranzes recognosciudes te la Tèlia con l projet “Noscia ...
media/k2/galleries/10943/thumbs/Screenshot_2019-09-26_17.51.03.jpg
28 de setember 2019

La Dlieja se gëura ai "Social Media"

"Dala community ala cumenanza - La Dlieja danter la prejënza ti media y la cumenanza vivuda." Chësc fova l titul dl ajurnamënt pastorel de doi dis, ai 20 y 21 de setëmber tl Vinzentinum, che la Diozeja ti pieta a duc si prevesc, diacons y cunlauradëures tla pluanies de dut Südtirol tl scumenciamënt dl ann de atività. Foto: Mëisa turonda cun, da man ciancia, Florina Gavazzi, Martin Lercher, Reinhard Demetz, Luigi Rancilio y Gudrun Sailer. Deplù tla edizion stampeda di 27 de setëmber.
media/k2/galleries/10942/thumbs/Screenshot_2019-09-26_17.45.50.jpg
27 de setember 2019

L Istitut Ladin Micurá de Rü a Firenze tl’"Accademia della Crusca”

L presidënt de chësta istituzion tan mpurtanta Claudio Marazzini rujenerà, ntan la nduneda di academicri dla “Crusca” ai 27 y 28 de juni, de lessicografia ladina y de tecnologia fiorentina. Do saràl Marco Forni y Carlo Zoli dla firma “Smallcodes” de Firenze che purterà dant plu a puntin i proiec lessicografics dl Istitut. FOTO: Ai 28 de juni 2019 à l presidënt dl’"Accademia della Crusca" vijità ufizialmënter l Istitut Ladin Micurá de Rü a San Martin. Da man ciancia: Paolo Anvidalfarei, Marco ...
media/k2/galleries/10912/thumbs/Bildschirmfoto_2019-05-23_um_11.30.47.jpg
27 de setember 2019

Comentar de pruma

»Efet Greta«
Greta Thunberg. Inom y simbol! Le plü interessant dla aparaziun da n ann incá de chësta ativista é che ara ti tol plan plan la show ala gran politica y ai politics fora por le monn. Y sëgn se sint la Politica ofenüda, condanada por ne avëi nia fat assá cuntra le prozes dl scialdamënt dla tera... Ala conferënza generala dles Naziuns Unides á valü Greta Thunberg deplü co Donald Trump, Boris Johnson, Angela Merkel, Emmanuel Macron... Y l'efet Greta vá inant ince do chësta discusciun generala a NY, ...