- T'es chilò:
- Home
- Atualité
Atualité
14 de jugn 2025
N Dolomites Superlingaz
Na dì de referac y confronc per endrez dl Istitut Cultural Ladin de Fascia sun standardisazion linguistica, oportunités y poscibeltés de n lingaz ladin de referiment, per daidé y sostegnì i idioms de valeda.Vardan a les cordanzes che à bon ejit te ciamps desche chel sportif o chel turistich, à dit la diretoura, dlongia a n Dolomites Superski, percie pa nia ence n Dolomites Superlingaz?
Mete man a la delibera nr 210 dl 27.01.2003 dla Provinzia de Bulsan sun l'adoranza dl lingaz ladin tl'aministrazion publica, che ova decreté desche lingac ofiziai tl Sudtirol, dlongia a todesch y talian, demé les does variantes gherdëina y badiot unitar. Chest l vare damané da trueps tl curs dla scontreda dal titul »Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin«, metuda a jì en vender ai 6 de jugn a Sèn Jan dal Istitut Cultural Ladin de Fascia en ...
Mete man a la delibera nr 210 dl 27.01.2003 dla Provinzia de Bulsan sun l'adoranza dl lingaz ladin tl'aministrazion publica, che ova decreté desche lingac ofiziai tl Sudtirol, dlongia a todesch y talian, demé les does variantes gherdëina y badiot unitar. Chest l vare damané da trueps tl curs dla scontreda dal titul »Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin«, metuda a jì en vender ai 6 de jugn a Sèn Jan dal Istitut Cultural Ladin de Fascia en ...
14 de jugn 2025
I scolees de Fascia e de Fodom sun Fedaa
I bec e le beze de terza, quarta e quinta de la scola populara de Vich e chi de la populara de Fodom se à troà ensema per rejonar de la valuta del giacé de la Marmolada e de l’aga.
En martesc ai 3 de jugn i bec de le clasc terze, quarte e quinte de la scola populara de Vich e i bec de la scola populara de Fodom se à troà sun jouf de Fedaa dessema al espert Norman Gasperini, che fasc part de la Comiscion Glaciologica Trentina de la S.A.T. Chest’outa per rejonar scì de la valuta de l’aga desche ressorsa indispensabola per la vita de noscia tera, ma soraldut per ge dar luster a noscia Reina de la Dolomites, la Marmolada, che l é stat per egn na gran resserva de aga e che, da ...
En martesc ai 3 de jugn i bec de le clasc terze, quarte e quinte de la scola populara de Vich e i bec de la scola populara de Fodom se à troà sun jouf de Fedaa dessema al espert Norman Gasperini, che fasc part de la Comiscion Glaciologica Trentina de la S.A.T. Chest’outa per rejonar scì de la valuta de l’aga desche ressorsa indispensabola per la vita de noscia tera, ma soraldut per ge dar luster a noscia Reina de la Dolomites, la Marmolada, che l é stat per egn na gran resserva de aga e che, da ...
14 de jugn 2025
Studié a temp parzial
La unibz crieia na oferta de stude nueva, per mioré la compatibilité anter stude, vita profescionala y vita privata. L proscim vare sarà spo la "executive education"
Con l’ann de stude nuef àn tla Università Liedia de Bulsan la poscibelté de lié damì n stude academich con la vita profescionala y privata. L retour prof. Alex Weissensteiner nes à splighé ciuldì che al vegn damané de podei studié a temp parzial y sun cie ofertes nueves che al vegn bele segn laoré.
Sciche an sà, é i laours a temp parzial dret damanés. Ciuldì vuelel pa ester ence n stude a temp parzial?
Alex Weissensteiner: Ajache n stude a temp plegn n’é per tres plu persones joenes nia la dreta ...
Con l’ann de stude nuef àn tla Università Liedia de Bulsan la poscibelté de lié damì n stude academich con la vita profescionala y privata. L retour prof. Alex Weissensteiner nes à splighé ciuldì che al vegn damané de podei studié a temp parzial y sun cie ofertes nueves che al vegn bele segn laoré.
Sciche an sà, é i laours a temp parzial dret damanés. Ciuldì vuelel pa ester ence n stude a temp parzial?
Alex Weissensteiner: Ajache n stude a temp plegn n’é per tres plu persones joenes nia la dreta ...
07 de jugn 2025
Confronc identitères te l’èrt de Claus Soraperra
L artist fascian à fat scontrèr ladins e slovens con na performance che à soscedà enteres e marevea. La mostra UTERES resta fora fin ai 15 de jugn.
En sabeda ai 24 de mé, a Špietar/San Pietro al Natisone, te la provinzia de Udin, l é stat n event artistich e identitèr fora de anter, nasciù da na fradaa de la Majon di Fascegn e l Slovensko multimedialno okno - SMO. L artist fascian Claus Soraperra à portà sia performance UTERES – stata per la pruma outa te Museo ladin a Sèn Jan de setember del an passà – te tera slovena, presidie de na storia linguistica e identitèra che à abù n percors zis paralèl a chel di ladins, enceben che per vigniun ...
En sabeda ai 24 de mé, a Špietar/San Pietro al Natisone, te la provinzia de Udin, l é stat n event artistich e identitèr fora de anter, nasciù da na fradaa de la Majon di Fascegn e l Slovensko multimedialno okno - SMO. L artist fascian Claus Soraperra à portà sia performance UTERES – stata per la pruma outa te Museo ladin a Sèn Jan de setember del an passà – te tera slovena, presidie de na storia linguistica e identitèra che à abù n percors zis paralèl a chel di ladins, enceben che per vigniun ...
06 de jugn 2025
P. Paolo Dall’Oglio: la pèsc a cost de la vita
La cronaca à soscedà atenzion e speranzes per l gesuit desvanì del 2013. L an dant l era ruà te Fascia e l aea portà na testimonianza preziousa de pèsc, amor e respet, ence per nosc lengaz.
La neva che l corp de P. Paolo Dall’Oglio fossa stat troà te la Siria, te na fossa vejin a Raqqa, se à slarià fora en prescia al scomenz de chesta setemèna, ressutan dai social a duc i media. Na neva fosc zenza fondament, che aboncont à soscedà denef atenzion e speranzes per l gesuit talian. De el no se sà più nia dai 29 de messèl del 2013 e te duc chisc egn no l é la pruma outa che vegn fora neves che no à confermes. L retroament de sie corp se porta do, da na man, l dolor per la conferma de ...
La neva che l corp de P. Paolo Dall’Oglio fossa stat troà te la Siria, te na fossa vejin a Raqqa, se à slarià fora en prescia al scomenz de chesta setemèna, ressutan dai social a duc i media. Na neva fosc zenza fondament, che aboncont à soscedà denef atenzion e speranzes per l gesuit talian. De el no se sà più nia dai 29 de messèl del 2013 e te duc chisc egn no l é la pruma outa che vegn fora neves che no à confermes. L retroament de sie corp se porta do, da na man, l dolor per la conferma de ...
06 de jugn 2025
Bën bën spo: bun pro!
Comentar de pruma
I podun s’anfidé da adoré deplü ladin co ma en »bun de« a nüsc ghesć: belo en »bun pro« cheriëia plü liam, deache nüsc goti s’azica y slinghenëia. Les porsones co se proa da tigní sö sü pici lingac t’Europa é atives tla FUEN y barata fora ejompli y esperionzes co funzionëia da endespré l’enteres por nosc lingaz y nosta cultura. Tan plü bona é pa na tultra, sce te sas da olache ara vën? Sambën, belo scrí söla cherta dal menü »Tultra ladina« pö ester assá, o? Ma che l’atribut »ladin« ascogn doía ...
I podun s’anfidé da adoré deplü ladin co ma en »bun de« a nüsc ghesć: belo en »bun pro« cheriëia plü liam, deache nüsc goti s’azica y slinghenëia. Les porsones co se proa da tigní sö sü pici lingac t’Europa é atives tla FUEN y barata fora ejompli y esperionzes co funzionëia da endespré l’enteres por nosc lingaz y nosta cultura. Tan plü bona é pa na tultra, sce te sas da olache ara vën? Sambën, belo scrí söla cherta dal menü »Tultra ladina« pö ester assá, o? Ma che l’atribut »ladin« ascogn doía ...
05 de jugn 2025
Luigi Cigolla ne à lascià
L era da Vich e l se aea tramudà jun Busan. L é stat assessor e conseier provinzièl per trei legislatures. No l à mai desmentià sia reijes ladines e l se à semper dat ju per duc trei gropes linguistics.
En jebia ai 5 de jugn l é stat compagnà te sie ultim viac su la tera Luigi Cigolla de Fiech da Vich, mort en lunesc ai 2 de jugn, l aea 82 egn. La messa de sepoltura é stata dita te la gejia parochiala de Cristo Re jun Busan olache l se aea tramudà, l é stat sepolì te la cortina de Oltrisarch.
I é stac de n muie chi che à volù l recordèr con scric, paroles e pensieres, soraldut personalitèdes del mond de la politica e de la cultura del Südtirol, setores olache Luigi Cigolla se aea dat ju per ...
En jebia ai 5 de jugn l é stat compagnà te sie ultim viac su la tera Luigi Cigolla de Fiech da Vich, mort en lunesc ai 2 de jugn, l aea 82 egn. La messa de sepoltura é stata dita te la gejia parochiala de Cristo Re jun Busan olache l se aea tramudà, l é stat sepolì te la cortina de Oltrisarch.
I é stac de n muie chi che à volù l recordèr con scric, paroles e pensieres, soraldut personalitèdes del mond de la politica e de la cultura del Südtirol, setores olache Luigi Cigolla se aea dat ju per ...
03 de jugn 2025
Cie é pa n standard te n lengaz?
I Istituc Culturai e l'Intendënza de la Provinzia de Busan endreza ai 6 de jugn na dì de informazion e formazion su »storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin«. Con la diretora Sabrina Rasom e la linguista Nadia Chiocchetti rejonon de ladin standard, de emportanza e dificoltèdes.
Tel chèder di 50 egn del Istitut Cultural Ladin de Fascia l é stat endrezà na dì de referac e laboratories dal titol »Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin«. Belapontin en vender ai 6 de jugn la Majon di fascegn porta dant na dì de informazion e formazion interladina con esperc e testimonials da de autra mendranzes per fèr cognoscer e rejonèr de ladin standard. Dadoman portarà dant si referac Vittorio Dell’Aquila, André Comploi e Nadia Chiocchetti. ...
Tel chèder di 50 egn del Istitut Cultural Ladin de Fascia l é stat endrezà na dì de referac e laboratories dal titol »Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin«. Belapontin en vender ai 6 de jugn la Majon di fascegn porta dant na dì de informazion e formazion interladina con esperc e testimonials da de autra mendranzes per fèr cognoscer e rejonèr de ladin standard. Dadoman portarà dant si referac Vittorio Dell’Aquila, André Comploi e Nadia Chiocchetti. ...
30 de mei 2025
Löm vërda ai bikers?!
Comentar de pruma
Chisc dis i áldon indô, i bikers. Ai stá stagni sön sü motors da strada, puzená sö, desco ressoris dala sajun morta da d’invern. La gran pert vëgn dai Paisc Todësc por mirit dla festa dl’Assënza/Palsacrusc. Cun chësc tëmp cialdin, la pröma aisciöda pordërt de chësc ann, mësson jí alaleria, y ince cun vitalité y n pü’ de mazamënt por descedé sö le monn, y ciodí pa nia: la natöra cun so cianté di vicí che é zënza massa idilica, ducia y inchersciora. Milesc de mascins da strada é passades ...
Chisc dis i áldon indô, i bikers. Ai stá stagni sön sü motors da strada, puzená sö, desco ressoris dala sajun morta da d’invern. La gran pert vëgn dai Paisc Todësc por mirit dla festa dl’Assënza/Palsacrusc. Cun chësc tëmp cialdin, la pröma aisciöda pordërt de chësc ann, mësson jí alaleria, y ince cun vitalité y n pü’ de mazamënt por descedé sö le monn, y ciodí pa nia: la natöra cun so cianté di vicí che é zënza massa idilica, ducia y inchersciora. Milesc de mascins da strada é passades ...
28 de mei 2025
N ‘Portel Europa’ per Fascia
Arvejinèr l’Union europeèna ai sentadins per se n prevaler de bandi, concorsc e oportunitèdes sul ejempie de l’Alta Valsugana.
L’Union europeèna la é do che la vif n moment storich n muie delicat. I balanzamenc politics mondièi i é deldut mudé dal 2016 fin aldidanché e i seghitarà a l fèr ence ti egn che vegn.
Sion leteralmenter schicé anter la prescion de espanjion de la ambizions de Putin, i capric pericolousc del nef president di Stac Unii Donald Trump, la Cina che laora con gaissa de sconet e la crescimonia economica de Stac desche l’India e l Brasil. Te l’Union europeèna la forzes nazionalistes e xenofobes, ence ...
L’Union europeèna la é do che la vif n moment storich n muie delicat. I balanzamenc politics mondièi i é deldut mudé dal 2016 fin aldidanché e i seghitarà a l fèr ence ti egn che vegn.
Sion leteralmenter schicé anter la prescion de espanjion de la ambizions de Putin, i capric pericolousc del nef president di Stac Unii Donald Trump, la Cina che laora con gaissa de sconet e la crescimonia economica de Stac desche l’India e l Brasil. Te l’Union europeèna la forzes nazionalistes e xenofobes, ence ...
24 de mei 2025
Na raida per cognoscer noscia Ladinia
Zirca 40 fascegn à tout pèrt en sabeda ai 10 de mé a la proponeta de l’Union di Ladins de Fascia de jir vin Gherdena a veder l Museum, la gejia de Sacun e i veies mèjes de Ortijei.
Aldidanché la jent viaja dut entorn te la Tèlia e foradecà con gran fazilità e coscita sozet da spes de no abadèr al bel che se à dintornvia, a la richeza che pel dèr n curt viac te noscia Ladinia.
L focus su la toponomastica de l’Aisciuda Ladina de chest an deida a pojèr l eie su nosc teritorie e sun sia carateristiches uniches, a tor endò ca e valorisèr inomes di posć che vivon duc i dis, l ne recorda che l esser ladins l é leà bel strent col ambient olache stajon. Ambient che nos spartion ...
Aldidanché la jent viaja dut entorn te la Tèlia e foradecà con gran fazilità e coscita sozet da spes de no abadèr al bel che se à dintornvia, a la richeza che pel dèr n curt viac te noscia Ladinia.
L focus su la toponomastica de l’Aisciuda Ladina de chest an deida a pojèr l eie su nosc teritorie e sun sia carateristiches uniches, a tor endò ca e valorisèr inomes di posć che vivon duc i dis, l ne recorda che l esser ladins l é leà bel strent col ambient olache stajon. Ambient che nos spartion ...
23 de mei 2025
I valtus dla cubatöra
Comentar de pruma, de Pablo Palfrader
Tles valades ladines, mo nia ma, s’ál aciasé na "sort de vicel" nöia, le valtú dla cubatöra. Al é n vicel che jora dantadöt sura les ciases arbandonades, sura i lüsc da paur olache i arpadus ne se vëgn nia o sura les ciases olache al abitëia porsones vedles o sores, che n’á degügn da i lascé l’arpejun. Chësc vicel á dër n bun nes da tofé olache al podess abiné valch. Plü ion "mangel" cubatöres lëdies, zënza convenzionamënc o stufaries de val’ atra sort. Le fin prinzipal de ...
Tles valades ladines, mo nia ma, s’ál aciasé na "sort de vicel" nöia, le valtú dla cubatöra. Al é n vicel che jora dantadöt sura les ciases arbandonades, sura i lüsc da paur olache i arpadus ne se vëgn nia o sura les ciases olache al abitëia porsones vedles o sores, che n’á degügn da i lascé l’arpejun. Chësc vicel á dër n bun nes da tofé olache al podess abiné valch. Plü ion "mangel" cubatöres lëdies, zënza convenzionamënc o stufaries de val’ atra sort. Le fin prinzipal de ...
20 de mei 2025
L é nasciù la sociazion de orghegn de Alpe Adria
L'à inom »Accordion« e la é nasciuda da pech su endrez de Zoran Lupinc: anter i prumes a fèr pèrt ence i sonadores fascegn Claus Soraperra e Giordano Costa.
L é na sociazion nasciuda per renforzèr l'identità musicala tradizionèla de la comunanzes linguistiches storiches de l'Alpe Adria, n raion geografich e storich che lea la Èlpes e l Adriatich, tolan ite na lingia de teritories che fèsc pèrt de la Tèlia, l'Austria, la Slovenia e la Croazia.
A pissèr de meter su chesta sociazion (che l'à inom »Accordion«, che vel dir apontin orghen da mantesc) l é stat Zoran Lupinc, musizist, componist e ensegnante de orghen che te Fascia l é jà stat l met de ...
L é na sociazion nasciuda per renforzèr l'identità musicala tradizionèla de la comunanzes linguistiches storiches de l'Alpe Adria, n raion geografich e storich che lea la Èlpes e l Adriatich, tolan ite na lingia de teritories che fèsc pèrt de la Tèlia, l'Austria, la Slovenia e la Croazia.
A pissèr de meter su chesta sociazion (che l'à inom »Accordion«, che vel dir apontin orghen da mantesc) l é stat Zoran Lupinc, musizist, componist e ensegnante de orghen che te Fascia l é jà stat l met de ...
18 de mei 2025
Scolares y scolars dles Scores Altes da La Ila a Coira
Do la vijita dl grup de scolares y scolars grijuns dla "Scola chantunala grischuna" da d’aisciöda dl 2024 a La Ila, él gnü a s’al dé dai 7 ai 9 de ma le iade de revers da pert de 34 scolares y scolars dla Val Badia a Coira, por imparé a conësce la realté linguistica y culturala di vijins grijuns
Le proiet de barat danter les döes scores ó sostigní la incuntada danter mendranzes de lingaz. Al dess ti porté pormez ai jogn y ales jones le plurilinguism, le dialogh y l’ester daverc y davertes sura i confins geografics y linguistics fora.
A contat cun la realté di Grijuns
I jogn y les jones dles secundes y terzes classes dl Lizeum dles Sciënzes umanes y dl Lizeum linguistich, sciöche ince dla terza classa dl Istitut Tecnich Economich á podü tó pert a n program desvalí. N elemënt ...
Le proiet de barat danter les döes scores ó sostigní la incuntada danter mendranzes de lingaz. Al dess ti porté pormez ai jogn y ales jones le plurilinguism, le dialogh y l’ester daverc y davertes sura i confins geografics y linguistics fora.
A contat cun la realté di Grijuns
I jogn y les jones dles secundes y terzes classes dl Lizeum dles Sciënzes umanes y dl Lizeum linguistich, sciöche ince dla terza classa dl Istitut Tecnich Economich á podü tó pert a n program desvalí. N elemënt ...
16 de mei 2025
Cui honorem, honorem!
Comentar de pruma
L’Union Generela di Ladins se abina encuei adum a sia senteda anuala d’aisciuda, olache al vegn aldò dla usanza y prescrizion aprové i conc dl ann passé y cialé inant a les ativités y investizions dl davegnì. La senteda n’é nia sot la merscia y protezion dla mioura steila, ajache al orizont s’él auzé zacan n di na niola scura de pericul per la stabelté y continuité dla Generela: la presidenta Milva Mussner à mené fora na zircolara a les Unions di Ladins de valeda, a la Comunanza Ladina de ...
L’Union Generela di Ladins se abina encuei adum a sia senteda anuala d’aisciuda, olache al vegn aldò dla usanza y prescrizion aprové i conc dl ann passé y cialé inant a les ativités y investizions dl davegnì. La senteda n’é nia sot la merscia y protezion dla mioura steila, ajache al orizont s’él auzé zacan n di na niola scura de pericul per la stabelté y continuité dla Generela: la presidenta Milva Mussner à mené fora na zircolara a les Unions di Ladins de valeda, a la Comunanza Ladina de ...
15 de mei 2025
Olimpiades 2026: a Moena l Comitat provinzièl de la segureza
Tel Zenter de Adestrament Alpin de la Polizia l é stat la pruma scontrèda tecnica con l Comissarie del Goern de Trent e i raprejentanc de la Forzes del Orden per rejonèr de segureza, mobilità e logistica.
Mencia presciapech nef meisc al gran apuntament sportif de la Olimpiades Milan-Cortina che sarà dai 6 ai 22 de firé del 2026 e un di temes emportanc sun desch l é chel de la segureza.
En mèrtesc ai 13 de mé tel Zenter de Adestrament Alpin de la Polizia de Stat de Moena l é stat chiamà ite l Comitat Provinzièl per l Orden e la Segureza publica che tol ite i maores raprejentanc provinzièi e de la Forzes del Orden. Apede al president del Comitat, l Comissarie del Goern Giuseppe Petronzi, l era l ...
Mencia presciapech nef meisc al gran apuntament sportif de la Olimpiades Milan-Cortina che sarà dai 6 ai 22 de firé del 2026 e un di temes emportanc sun desch l é chel de la segureza.
En mèrtesc ai 13 de mé tel Zenter de Adestrament Alpin de la Polizia de Stat de Moena l é stat chiamà ite l Comitat Provinzièl per l Orden e la Segureza publica che tol ite i maores raprejentanc provinzièi e de la Forzes del Orden. Apede al president del Comitat, l Comissarie del Goern Giuseppe Petronzi, l era l ...
11 de mei 2025
Ann Sant: indicaziuns por chi che vá a Roma
Te chësc ann iubilar él tröc pelegrins che se mët sön tru. N sît dá consëis
L’ofize de Roma dla Zentrala di Consumadus Europeica Talia á arjigné ca na plata online cun informaziuns por le Iubilé. La plata é ponsada por i pelegrins y les pelegerines y porsones dl'Europa che vá a Roma te chësc tëmp. Ara contëgn detais sön les dates y i evënc prinzipai y d'atres informaziuns interessantes sön d’atri argomënc, sciöche por ejëmpl le trasport, l’alberch, les cumpres, la sanité y la segurëza y tröc consëis d’öga. Les informaziuns é da ciafé por talian y inglesc: ...
L’ofize de Roma dla Zentrala di Consumadus Europeica Talia á arjigné ca na plata online cun informaziuns por le Iubilé. La plata é ponsada por i pelegrins y les pelegerines y porsones dl'Europa che vá a Roma te chësc tëmp. Ara contëgn detais sön les dates y i evënc prinzipai y d'atres informaziuns interessantes sön d’atri argomënc, sciöche por ejëmpl le trasport, l’alberch, les cumpres, la sanité y la segurëza y tröc consëis d’öga. Les informaziuns é da ciafé por talian y inglesc: ...
09 de mei 2025
Percié se clamé “Leo”
Riflescion sul inom del nuof Papa
Forsci un dei aspec che n’à fat resté plu de stuch de chësta elezion, l é sté l inom: Leo XIV. Aldidancuoi no l é n inom che se usei a sentì, ma puoc menuti davò la benediscion del nuof Papa, me capité na situaizon plutost curiosa: è damané a na mëda damprò se podëve la daidé, ajache la bragláva dassën e mi pensáve che la stiebe mel. La m’à responù che la bragláva da la contentëza, ajache l eva l prum viade nte sua vita che la ruáva a Sán Piere ( l eva n ...
Forsci un dei aspec che n’à fat resté plu de stuch de chësta elezion, l é sté l inom: Leo XIV. Aldidancuoi no l é n inom che se usei a sentì, ma puoc menuti davò la benediscion del nuof Papa, me capité na situaizon plutost curiosa: è damané a na mëda damprò se podëve la daidé, ajache la bragláva dassën e mi pensáve che la stiebe mel. La m’à responù che la bragláva da la contentëza, ajache l eva l prum viade nte sua vita che la ruáva a Sán Piere ( l eva n ...
09 de mei 2025
A Papa Leo XIV: pax, vita et salus perpetua
L prum moment davò l "habemus papam"
L fum, le ciampane, jent che sauta fora coran da vigni canton. Nte puoc menuti Plaza San Piere l’é folada de jent. Degugn oramei se la spetáva che da chëla cuarta votazion saute fora l nuof Papa: duc spetáva chëla davò, la cuinta! Son schicei un sun l auter, ntra l’emozion l ciaut e l bordel de la jent, máncia debota l fle. N joven seminarist, damprò mi, l é segur “se i à fat coscita n prescia, l é dessegur Parolin”; n berba de temp africán, davò mi su, l spera ntel prum Papa neigher; doi ...
L fum, le ciampane, jent che sauta fora coran da vigni canton. Nte puoc menuti Plaza San Piere l’é folada de jent. Degugn oramei se la spetáva che da chëla cuarta votazion saute fora l nuof Papa: duc spetáva chëla davò, la cuinta! Son schicei un sun l auter, ntra l’emozion l ciaut e l bordel de la jent, máncia debota l fle. N joven seminarist, damprò mi, l é segur “se i à fat coscita n prescia, l é dessegur Parolin”; n berba de temp africán, davò mi su, l spera ntel prum Papa neigher; doi ...
