Atualité
03 de otober 2025
Assoziazion nueva »Articul 6«
Editorial
Ence la Union Generela di Ladins dla Dolomites (UGLD) fova vegnuda envieda a se scrive ite a chesta assoziazion che à desche fin prinzipal chel de (zitat fora dl statut:) »sconé y promueve l lingaz y la cultura dles comunités storiches linguistiches sun l teritore talian y reconesciudes da la lege 482/99«.
D’isté fòvel da tò na dezijion y l consei dla UGLD ova fat fora con dutes les oujes a una, do avei ejaminé apontin i sboc dl at costitutif y dl statut, y do na senteda en ...
Ence la Union Generela di Ladins dla Dolomites (UGLD) fova vegnuda envieda a se scrive ite a chesta assoziazion che à desche fin prinzipal chel de (zitat fora dl statut:) »sconé y promueve l lingaz y la cultura dles comunités storiches linguistiches sun l teritore talian y reconesciudes da la lege 482/99«.
D’isté fòvel da tò na dezijion y l consei dla UGLD ova fat fora con dutes les oujes a una, do avei ejaminé apontin i sboc dl at costitutif y dl statut, y do na senteda en ...


26 de setember 2025
Jir en vila
La tradizion orala ne à portà paroles veiores travers 40 generazions.
A fèr entener delvers l'emportanza e l valor de mic e lejendes, tel Dì dla Cultura Ladina ai 21 de setember a San Martin de Tor, l é stat la professora Ulrike Kindl, stata per egn dozenta a l'Università Cà Foscari de Unejia, che à studià e enrescì chest argoment tel orizont talian e todesch e te duta la valèdes ladines, colaboran trop coi Istituc Culturai de Fascia e de la Val Badia.
La professora Kindl à enterzà talian e todesch e ence vèlch parola ladina te sie intervent desche semper ...
A fèr entener delvers l'emportanza e l valor de mic e lejendes, tel Dì dla Cultura Ladina ai 21 de setember a San Martin de Tor, l é stat la professora Ulrike Kindl, stata per egn dozenta a l'Università Cà Foscari de Unejia, che à studià e enrescì chest argoment tel orizont talian e todesch e te duta la valèdes ladines, colaboran trop coi Istituc Culturai de Fascia e de la Val Badia.
La professora Kindl à enterzà talian e todesch e ence vèlch parola ladina te sie intervent desche semper ...


26 de setember 2025
Plus ultra: la cultura
Comentar de pruma
L’idea dl »Di dla cultura ladina« s’á realisé, y á stizé. A priori é i meric dl diretur dl ressort prov. dla cultura y scora ladina André Comploi y süa man dërta tl coordinamënt pratich Nadia Moling. La cultura stá sura les generaziuns y funziuns de istituziuns y lies ia, al é deplü co ma na ativité. La cultura é creativité, ert, leteratöra, musiga, mo ince sozial y politica. Y la cultura é ince comunicazin, dialogh publich, ajache al é da se damané sce al é na cultura zënza ...
L’idea dl »Di dla cultura ladina« s’á realisé, y á stizé. A priori é i meric dl diretur dl ressort prov. dla cultura y scora ladina André Comploi y süa man dërta tl coordinamënt pratich Nadia Moling. La cultura stá sura les generaziuns y funziuns de istituziuns y lies ia, al é deplü co ma na ativité. La cultura é creativité, ert, leteratöra, musiga, mo ince sozial y politica. Y la cultura é ince comunicazin, dialogh publich, ajache al é da se damané sce al é na cultura zënza ...


25 de setember 2025
Auter che demò conties
L percors per l recognosciment Unesco serf a ge fèr capir a duc l'emportanza che à mic e lejendes per portèr inant la cultura anter la generazions e per meter ju i fondamenc de l'identità de n popul.
L é stat mic e lejendes i protagonisć del Dì dla cultura ladina, endrezà en domenia ai 21 de setember a San Martin de Tor de gra a la volontà e l endrez soraldut del diretor del Departiment Istruzion, Formazion e Cultura ladina de la Provinzia Autonoma de Busan André Comploi, con la colaborazion de Nadia Moling e l lurier de n bel team che à tout ite l Istitut Cultural Ladin Micurà de Rü e l MUS LA, Museum Ladin Ciastel de Tor.
Chest argoment l é stat cernù ajache la Provinzia de Busan, con l ...
L é stat mic e lejendes i protagonisć del Dì dla cultura ladina, endrezà en domenia ai 21 de setember a San Martin de Tor de gra a la volontà e l endrez soraldut del diretor del Departiment Istruzion, Formazion e Cultura ladina de la Provinzia Autonoma de Busan André Comploi, con la colaborazion de Nadia Moling e l lurier de n bel team che à tout ite l Istitut Cultural Ladin Micurà de Rü e l MUS LA, Museum Ladin Ciastel de Tor.
Chest argoment l é stat cernù ajache la Provinzia de Busan, con l ...


20 de setember 2025
Setember, meis del Alzheimer
L Comun General de Fascia porta inant la azions de sensibilisazion sun chest argoment e sui problemes leé a ogne sort de smendrament cognitif e de demenza.
Tel meis de setember, apede che se averjer a la sajon da d’uton con duc si colores, la provinzia de Trent se enjigna a portèr dant sun sie tegnir na lingia de scomenzadives per sensibilisèr la comunanza sul tema del Alzheimer e su la demenzes. Duc chisc evenc vegn porté inant per endrez de la desvaliva comunanzes de val, e te Fascia del Comun General, tel chèder del Pian de trei egn per l svilup de na Comunanza amica de la persones con demenza.
L’atività te Fascia é peèda via ai 15 de setember, ...
Tel meis de setember, apede che se averjer a la sajon da d’uton con duc si colores, la provinzia de Trent se enjigna a portèr dant sun sie tegnir na lingia de scomenzadives per sensibilisèr la comunanza sul tema del Alzheimer e su la demenzes. Duc chisc evenc vegn porté inant per endrez de la desvaliva comunanzes de val, e te Fascia del Comun General, tel chèder del Pian de trei egn per l svilup de na Comunanza amica de la persones con demenza.
L’atività te Fascia é peèda via ai 15 de setember, ...


20 de setember 2025
Mendranzes adum da duta la Tèlia
Per festejèr si 50 egn l Istitut Cultural Ladin à envià raprejentanc de la 12 mendranzes recognosciudes sul tegnir de la Tèlia da la lege 482 del 1999.
Se cognoscer, se prejentèr, festejèr e se meter adum. Con chisc obietives l Istitut Cultural Ladin ge à dat alberch te Fascia tel ultim fin de setemèna a raprejentanc de la 12 mendranzes linguistiches sul tegnir de la Tèlia che é states recognosciudes da la Lege 482 del 1999.
Dut é peà via da l’idea de binèr adum chesta mendranzes linguistiches te na sociazion costituida ofizialmenter, idea nasciuda del 2024 canche, a 25 egn da l’aproazion de chela lege, la senatora Elena Testor aea endrezà n ...
Se cognoscer, se prejentèr, festejèr e se meter adum. Con chisc obietives l Istitut Cultural Ladin ge à dat alberch te Fascia tel ultim fin de setemèna a raprejentanc de la 12 mendranzes linguistiches sul tegnir de la Tèlia che é states recognosciudes da la Lege 482 del 1999.
Dut é peà via da l’idea de binèr adum chesta mendranzes linguistiches te na sociazion costituida ofizialmenter, idea nasciuda del 2024 canche, a 25 egn da l’aproazion de chela lege, la senatora Elena Testor aea endrezà n ...


19 de setember 2025
L é nasciù la sociazion Articolo 6
Voluda da la senatora Elena Testor e da la diretorea del Istitut Cultural Ladin Sabrina Rasom, la é stata costituida ofizialmenter ai 15 de setember te Fascia.
En lunesc ai 15 de setember a Vich se à costituì ofizialmenter la Sociazion Articolo 6, na realtà che era stata tegnuda a batum da la senatora Elena Testor e sostegnuda da la Region Trentin Südtirol con l assessor ladin Luca Guglielmi con chela de stravardèr e valorisèr l patrimonie linguistich e cultural de la mendranzes a na vida desferenta e coordenèda. La neva sociazion tol ite raprejentatives de la mendranzes recognosciudes da la lege 482/99 e per la sotescrizion del at costitutif esponenc ...
En lunesc ai 15 de setember a Vich se à costituì ofizialmenter la Sociazion Articolo 6, na realtà che era stata tegnuda a batum da la senatora Elena Testor e sostegnuda da la Region Trentin Südtirol con l assessor ladin Luca Guglielmi con chela de stravardèr e valorisèr l patrimonie linguistich e cultural de la mendranzes a na vida desferenta e coordenèda. La neva sociazion tol ite raprejentatives de la mendranzes recognosciudes da la lege 482/99 e per la sotescrizion del at costitutif esponenc ...


19 de setember 2025
L’infer é arsí söla cité de Gaza
Comentar de pruma
Pordërt essi orü te chësc comentar redazional invié y motivé da gní y tó pert ativamënter al »Di dla cultura ladina« desco un di momënc alc y soc por les Ladines y i Ladins te chësc ann 2025, mo spo ne sunsi nia bun da passé zënza atenziun y comënt dlungia chëstes notizies dl’invajiun militara y barbarica de Israel tla Cité de Gaza ia. Ci che i podun lí, aldí y odëi ti media en gran pert credibli é scenes brutales de massacri a porsones, families y mituns. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu ...
Pordërt essi orü te chësc comentar redazional invié y motivé da gní y tó pert ativamënter al »Di dla cultura ladina« desco un di momënc alc y soc por les Ladines y i Ladins te chësc ann 2025, mo spo ne sunsi nia bun da passé zënza atenziun y comënt dlungia chëstes notizies dl’invajiun militara y barbarica de Israel tla Cité de Gaza ia. Ci che i podun lí, aldí y odëi ti media en gran pert credibli é scenes brutales de massacri a porsones, families y mituns. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu ...


13 de setember 2025
Ensema l é miec, contra l solentum del Parkinson
La Sociazion de Trent à endrezà na scontrèda a Moena per prejentèr l’atività e rejonèr de bonstèr sozièl e psicologich en relazion a la malatia.
La sociazion Parkinson Trent vel ge stèr vejin a la persones malèdes e jir fora da la zità per ruèr sui teritories. Per chest l’à endrezà na lingia de scontrèdes te duta la provinzia per fèr cognoscer la sociazion e portèr atenzion ai besegnes e la domanes de la persones col Parkinson, a sia jent e ence a duc chi che ge stèsc apede. Semper più persones se troa a cogner conviver con chesta malatia neurodegenerativa progressiva, per fortuna che la enrescida la é a do a do che la fèsc vèresc inant ...
La sociazion Parkinson Trent vel ge stèr vejin a la persones malèdes e jir fora da la zità per ruèr sui teritories. Per chest l’à endrezà na lingia de scontrèdes te duta la provinzia per fèr cognoscer la sociazion e portèr atenzion ai besegnes e la domanes de la persones col Parkinson, a sia jent e ence a duc chi che ge stèsc apede. Semper più persones se troa a cogner conviver con chesta malatia neurodegenerativa progressiva, per fortuna che la enrescida la é a do a do che la fèsc vèresc inant ...


12 de setember 2025
Scizeri lad. unis
Comentar de pruma
Domënia ai 14 de setember se binarà prum viade per n’encontada a Ortijei dute le compagnie dei scizeri de le val ladine. N’ocajion de festa, con en program che va davò chël tradizional dei scizeri, co la binada de le compagnie sun Plaza S. Antone la márcia fin nte gliejia per la S. Mëssa, la salva de onour e pò n moment de discusción ntel self de la cultura. E per fenì la marëna e n davòmesdì deberiada con mujica. (Comentar de Lorenzo Soratroi)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
Domënia ai 14 de setember se binarà prum viade per n’encontada a Ortijei dute le compagnie dei scizeri de le val ladine. N’ocajion de festa, con en program che va davò chël tradizional dei scizeri, co la binada de le compagnie sun Plaza S. Antone la márcia fin nte gliejia per la S. Mëssa, la salva de onour e pò n moment de discusción ntel self de la cultura. E per fenì la marëna e n davòmesdì deberiada con mujica. (Comentar de Lorenzo Soratroi)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...


11 de setember 2025
Identitèdes adum per festejèr la Majon di Fascegn
Te Fascia l é stat envià raprejentanc de la mendranzes linguistiches de la Tèlia per n moment de confront e de baratament, musega e la defilèda de la Gran Festa da d’Istà.
Te chest an de festa la Majon di Fascegn, che la compiesc 50 egn, l’à pissà a desvaliva scomenzadives per uzèr fora chest gran travert con la comunanza. Do l Carnascèr de Ciampedel e l event soziolinguistich sul davegnir del ladin, ades l é sul calandèr etres doi apuntamenc che porta dant l’emportanza per chesta istituzion de se confrontèr con sie teritorie e sia jent, e ence de vardèr defora e de ge dèr valor a la sacotanta colaborazions anter mendranzes.
En sabeda ai 13 de setember, pean via ...
Te chest an de festa la Majon di Fascegn, che la compiesc 50 egn, l’à pissà a desvaliva scomenzadives per uzèr fora chest gran travert con la comunanza. Do l Carnascèr de Ciampedel e l event soziolinguistich sul davegnir del ladin, ades l é sul calandèr etres doi apuntamenc che porta dant l’emportanza per chesta istituzion de se confrontèr con sie teritorie e sia jent, e ence de vardèr defora e de ge dèr valor a la sacotanta colaborazions anter mendranzes.
En sabeda ai 13 de setember, pean via ...


10 de setember 2025
Petra vida bec e families te museo
Te n percors con ativitèdes e jeghes na beza feruscola e curiousa vida, compagna e engaissa bec e families a la descorida del Museo Geologich de la Dolomites de Pardac.
L’à inom Petra e l é la mascotte del Museo Geologich de la Dolomites de Pardac, senta teritorièla del MUSE de Trent. L é na guida spezièla, protagonista de n percors che à inom apontin »Al museo con Petra« e che mena e compagna i bec e si genitores te n viac gustegol e enteressant per cognoscer l lengaz de la crepes, di fossii e di minerèi de noscia Dolomites patrimonie mondièl Unesco.
Petra la fèsc colezion de minerèi, la é pascionèda de geologia e la envia e engaissa duc a descorir la ...
L’à inom Petra e l é la mascotte del Museo Geologich de la Dolomites de Pardac, senta teritorièla del MUSE de Trent. L é na guida spezièla, protagonista de n percors che à inom apontin »Al museo con Petra« e che mena e compagna i bec e si genitores te n viac gustegol e enteressant per cognoscer l lengaz de la crepes, di fossii e di minerèi de noscia Dolomites patrimonie mondièl Unesco.
Petra la fèsc colezion de minerèi, la é pascionèda de geologia e la envia e engaissa duc a descorir la ...


10 de setember 2025
Per se miorèr col ladin
La Scola Ladina endreza doi corsc, per prinzipianc e de livel mesan. Iscrizions dant dai 21 de setember.
L Sorastant de la La Scola Ladina de Fascia Federico Corradini fèsc a saer che vegn metù a jir doi corsc de lengaz ladin per la jent, tant per chi che vel scomenzèr a entener, rejonèr e lejer l lengaz de mendranza che per chi che l sà jà ma i vel l perfezionèr e smaorèr sia competenzes.
Vegn endrezà n cors de basa A1/A2 - CCER per i prinzipianc, dai 22 de setember ai 4 de dezember, vigni lunesc da les 18:00 a les 19:30 e jebia da les 20:00 a les 21:30. L cors é tegnù da Nicoletta Riz.
N cors ...
L Sorastant de la La Scola Ladina de Fascia Federico Corradini fèsc a saer che vegn metù a jir doi corsc de lengaz ladin per la jent, tant per chi che vel scomenzèr a entener, rejonèr e lejer l lengaz de mendranza che per chi che l sà jà ma i vel l perfezionèr e smaorèr sia competenzes.
Vegn endrezà n cors de basa A1/A2 - CCER per i prinzipianc, dai 22 de setember ai 4 de dezember, vigni lunesc da les 18:00 a les 19:30 e jebia da les 20:00 a les 21:30. L cors é tegnù da Nicoletta Riz.
N cors ...


08 de setember 2025
Mencia na rei de mobilità integrèda
Massimo Girardi, president de Transdolomites, envia i imprenditores à pissèr a n sistem che ciole fer e impianc descheche vegn fat tel Sudtirol con la card de mobilità.
»92 milions de passajes declaré del 2024, semper più jent sa mont, besegn de regoles e de limic, l é paroles che engaissa l debatit mediatich sul turism del 2025. Dut chest zenza pissèr a n sistem organich de mobilità che porte a n vero sistem de intermodalità per na oferta inovativa te la valèdes ma soraldut per poder les arjonjer con mesi alternatives al auto e coscita n tor demez da la strèdes più che l é meso.« L é paroles de Massimo Girardi, president de Transdolomites, che tol posizion ...
»92 milions de passajes declaré del 2024, semper più jent sa mont, besegn de regoles e de limic, l é paroles che engaissa l debatit mediatich sul turism del 2025. Dut chest zenza pissèr a n sistem organich de mobilità che porte a n vero sistem de intermodalità per na oferta inovativa te la valèdes ma soraldut per poder les arjonjer con mesi alternatives al auto e coscita n tor demez da la strèdes più che l é meso.« L é paroles de Massimo Girardi, president de Transdolomites, che tol posizion ...


07 de setember 2025
La Risola: cater oportunità neves per i joegn
Musega, conscric, ecomuseo e video partezipatif: chestes l é la tematiches de la scomenzadives sostegnudes dal Pian di joegn fascian.
Joegn e joenes de Fascia, ence chest an l Pian di joegn La Risola met dant desvalives projec pissé per voetres! I é stac porté dant en antepruma en mercol passà te Sorastanza de la Scola Ladina. Ismael Pellegrin, sostitut e assistent del RTO (referent tecnich organisatif) Armin Wiedenhofer, ge à dat l benvegnù ai prejenc, autoritèdes, projetisć e componenc del desch de lurier. La vizeprocuradora Lara Battisti à portà l salut del conseier Samuel Lazzer, con delega a la politiches di joegn e che ...
Joegn e joenes de Fascia, ence chest an l Pian di joegn La Risola met dant desvalives projec pissé per voetres! I é stac porté dant en antepruma en mercol passà te Sorastanza de la Scola Ladina. Ismael Pellegrin, sostitut e assistent del RTO (referent tecnich organisatif) Armin Wiedenhofer, ge à dat l benvegnù ai prejenc, autoritèdes, projetisć e componenc del desch de lurier. La vizeprocuradora Lara Battisti à portà l salut del conseier Samuel Lazzer, con delega a la politiches di joegn e che ...


05 de setember 2025
Te cater mürs!
Comentar de pruma
L’ann de scora mët man ince por les mitans y i mituns, do che al é bele pié ia por les maestres y i maestri, altamo tla Provinzia de Balsan. Y avisa tla Provinzia de Balsan ne mët la scora nia man sot la miú stëra, deache pert dles maestres y di maestri n’é davëi nia plü contënc dl paiamënt y se damana finalmënter i aumënc aladô: por avalié fora la inflaziun stada ti ultims agn tan sterscia y por recompensé ajuntivamënter les prestaziuns de laur gnüdes lapró tres plü y plü ti agn. ...
L’ann de scora mët man ince por les mitans y i mituns, do che al é bele pié ia por les maestres y i maestri, altamo tla Provinzia de Balsan. Y avisa tla Provinzia de Balsan ne mët la scora nia man sot la miú stëra, deache pert dles maestres y di maestri n’é davëi nia plü contënc dl paiamënt y se damana finalmënter i aumënc aladô: por avalié fora la inflaziun stada ti ultims agn tan sterscia y por recompensé ajuntivamënter les prestaziuns de laur gnüdes lapró tres plü y plü ti agn. ...


29 de agost 2025
Na »viva« a Col
Comentar de pruma
»Ad multos annos« unse aldí dan otedé a Col plü iadi da pert dles autorités politiches y culturales desco aodanza al Istitut Ladin Cesa de Jan, y deplü personalités á rengrazié i funzionars y colaboradus de chisc 20 agn passá por so laur desfiré. Al é vëi ci che deplü ghesć á dit en chë sëra, che chësta festa aniversara dl Istitut Ladin da Soramunt é stada na ocajiun popolara da rové adöm y desmostré le reconescimënt y l’amizizia por le laur a bëgn de lingaz, cultura y ...
»Ad multos annos« unse aldí dan otedé a Col plü iadi da pert dles autorités politiches y culturales desco aodanza al Istitut Ladin Cesa de Jan, y deplü personalités á rengrazié i funzionars y colaboradus de chisc 20 agn passá por so laur desfiré. Al é vëi ci che deplü ghesć á dit en chë sëra, che chësta festa aniversara dl Istitut Ladin da Soramunt é stada na ocajiun popolara da rové adöm y desmostré le reconescimënt y l’amizizia por le laur a bëgn de lingaz, cultura y ...


27 de agost 2025
Lois Craffonara ciafa le "Merit Ladin"
La iuria interladina de esperc y espertes premiëia al’unanimité le linguist dr. Lois Craffonara, conesciü sura i confins dl Südtirol fora, cun le pest istituzional "Merit Ladin". Le pest vëgn dé fora por le pröm iade
L'inom dl pröm portadú dl'onoranza nöia "Merit Ladin" é danman: la iuria de esperc y espertes á chirí fora chëst' edema al’unanimité le linguist dr. Lois Craffonara conesciü sura i confins dl Südtirol fora. L'onoranza ti gnará surandada ai 21 de setëmber dl 2025 tl cheder dl "De dla cultura ladina" dal assessur por la formaziun, l'istruziun y la cultura ladina Daniel Alfreider.
La iuria é stada metüda adöm da André Comploi, diretur dl'Intendënza y Cultura ladina, Jürgen ...
L'inom dl pröm portadú dl'onoranza nöia "Merit Ladin" é danman: la iuria de esperc y espertes á chirí fora chëst' edema al’unanimité le linguist dr. Lois Craffonara conesciü sura i confins dl Südtirol fora. L'onoranza ti gnará surandada ai 21 de setëmber dl 2025 tl cheder dl "De dla cultura ladina" dal assessur por la formaziun, l'istruziun y la cultura ladina Daniel Alfreider.
La iuria é stada metüda adöm da André Comploi, diretur dl'Intendënza y Cultura ladina, Jürgen ...


22 de agost 2025
L troi de la rodes de Moena l é dut n fal
Do l’inaudazion del nef trat de strèda per chi che va con la roda o a pe, se à uzà dubies sun desvalives aspec, dal pericol de la doura condividuda al intervent sot l veie Pont de mur. Publicon l intervent critich del president de Mountain Wilderness, Luigi Casanova.
Strèda de la rodes da Moena envers Fascia. Do passa 15 egn che se spetèa, l é stat inaudà n trat de percors emponù zenza coinvolgiment. Vedui i tempes dediché al pensier enlumenà del promotor, Provinzia de Trent e Comun de Moena, se podea se spetèr efizienza e sobrietà. L é stat na inaudazion spifenta, pec enciarié, politics de la val e de la Provinzia, l tai de la veta che no pel mai mencèr. La popolazion mencèa, sarèl na rejon?
Aon spenù 1,2 milions de scioldi publics. Per aer che pa? Aldelà ...
Strèda de la rodes da Moena envers Fascia. Do passa 15 egn che se spetèa, l é stat inaudà n trat de percors emponù zenza coinvolgiment. Vedui i tempes dediché al pensier enlumenà del promotor, Provinzia de Trent e Comun de Moena, se podea se spetèr efizienza e sobrietà. L é stat na inaudazion spifenta, pec enciarié, politics de la val e de la Provinzia, l tai de la veta che no pel mai mencèr. La popolazion mencèa, sarèl na rejon?
Aon spenù 1,2 milions de scioldi publics. Per aer che pa? Aldelà ...