- T'es chilò:
- Home
- Atualité
Atualité
03 de agost 2021
Ferata de la Veisc, l projet é beleche vertech
Massimo Girardi de Transdolomites auza fora amò n’outa l’emportanza de la ferata per i raions da mont e l’envia i politics a se dèr jù per l completament del percors de studie envià via da sia sociazion.
L president de Transdolomites Massimo Girardi met dant sia reflescions en cont de la ferata anter Trent e Penia, valutèda de spes desche na prospetiva te tempes lonc.
La storia - disc Girardi - à desmostrà che da canche nasc l’idea de na ferata a canche la vegn azetèda sul teritorie, per dò ruèr a la projetazion e a la realisazion, ge vel spetèr de spes dejines de egn.
La pecia volontà di politics de se dèr jù te chesta prospetiva l’à troà de spes la vertola de la mencianza ...
L president de Transdolomites Massimo Girardi met dant sia reflescions en cont de la ferata anter Trent e Penia, valutèda de spes desche na prospetiva te tempes lonc.
La storia - disc Girardi - à desmostrà che da canche nasc l’idea de na ferata a canche la vegn azetèda sul teritorie, per dò ruèr a la projetazion e a la realisazion, ge vel spetèr de spes dejines de egn.
La pecia volontà di politics de se dèr jù te chesta prospetiva l’à troà de spes la vertola de la mencianza ...
03 de agost 2021
Panorama söla coleziun d’ert dla Provinzia
La Provinzia de Balsan dëida do i artisć contemporanns dl post ince cun la realisaziun de na coleziun provinziala aposta. Sëgn pita ince döes mostres online na odüda sön chëstes operes
La cumpra de operes d’ert alda pro le sostëgn basilar dles repartiziuns culturales dla Provinzia de Südtirol. Atualmënter é chi 420 laurs d’ert de zirca 100 artistes y artisć dantadöt te locai dla aministraziun publica o te posć de interes publich. Dötes chëstes operes é documentades – dlungia a passa 290.000 – online, da odëi tl catalogh dl patrimone cultural de Südtirol sot la misciun internet
https://www.provincia.bz.it/catalogo-beniculturali/it/default.asp
A na mainira nia zitia pól ...
La cumpra de operes d’ert alda pro le sostëgn basilar dles repartiziuns culturales dla Provinzia de Südtirol. Atualmënter é chi 420 laurs d’ert de zirca 100 artistes y artisć dantadöt te locai dla aministraziun publica o te posć de interes publich. Dötes chëstes operes é documentades – dlungia a passa 290.000 – online, da odëi tl catalogh dl patrimone cultural de Südtirol sot la misciun internet
https://www.provincia.bz.it/catalogo-beniculturali/it/default.asp
A na mainira nia zitia pól ...
02 de agost 2021
N liber dedicà a la mendranzes del Trentin
N projet nasciù da la colaborazion col MiC e l Servije mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent.
Palù del Fersina, Luserna e Sèn Jan, con l’Istitut Culturèl Mochen, l’Istitut Culturèl Zimber e l’Istitut Cultural Ladin, l’é i lesc olache l’é ruà doi ghesć de gran nonzech: la demoetnoantropologa Valentina Santonico e l fotograf Roberto Galasso de l’Istitut Zentrèl per l Patrimonie No Materièl del Minister de la Cultura (Mic). L zil de sie viac tel Trentin l’é chel de binèr sù materièl etnografich e fotografich per n projet out a la valorisazion del patrimonie culturèl de la trei mendranzes ...
Palù del Fersina, Luserna e Sèn Jan, con l’Istitut Culturèl Mochen, l’Istitut Culturèl Zimber e l’Istitut Cultural Ladin, l’é i lesc olache l’é ruà doi ghesć de gran nonzech: la demoetnoantropologa Valentina Santonico e l fotograf Roberto Galasso de l’Istitut Zentrèl per l Patrimonie No Materièl del Minister de la Cultura (Mic). L zil de sie viac tel Trentin l’é chel de binèr sù materièl etnografich e fotografich per n projet out a la valorisazion del patrimonie culturèl de la trei mendranzes ...
01 de agost 2021
Green pass - Südtirol surantol les regoles statales
Dai 6 d’agost inant vel ince tl Südtirol les regoles nöies por l’anuzada dl Green Pass vërt. Le Presidënt dla Provinzia Arno Kompatscher á firmé ai 30 de messé la ordinanza
Arno Kompatscher á firmé ai 30 de messé la ordinanza Corona nr. 28, cun chëra che Südtirol surantol deplëgn les regoles statales por ci che reverda l’anuzada dl Green Pass. Kompatscher: "I surantolun les regoles statales un a un". La ordinanza nöia vá en forza ai 6 d’agost. Cina ai 5 vel les regoles atuales. Cun la ordinanza nöia orarál ester le Green Pass pro plü ativités. Dlungia zëntri de fitness, teater o manifestaziuns sportives, orarál ester le pass sëgn ince por la gastronomia daite."
Le ...
Arno Kompatscher á firmé ai 30 de messé la ordinanza Corona nr. 28, cun chëra che Südtirol surantol deplëgn les regoles statales por ci che reverda l’anuzada dl Green Pass. Kompatscher: "I surantolun les regoles statales un a un". La ordinanza nöia vá en forza ai 6 d’agost. Cina ai 5 vel les regoles atuales. Cun la ordinanza nöia orarál ester le Green Pass pro plü ativités. Dlungia zëntri de fitness, teater o manifestaziuns sportives, orarál ester le pass sëgn ince por la gastronomia daite."
Le ...
01 de agost 2021
Pesć surandá, publicaziun dles prömes poesies
Tla ediziun atuala de "La Usc di Ladins" vëgnel publiché na cërcia dles poesies premiades ala IX ediziun dl Pest de poesies Angelo Trebo. Le pröm pest ti á la iuria surandé a Carlo Suani d’Al Plan
JÍ SOT*
Trá ala niza
por s’un cavé dai molá dla spona
crödia, da sëciores malpatides
confidan t’amirís plü grassins
lëdi sot la löna.
Nöt bludra,
nia tl poch.
Tl cör desperada speranza
de ejistënza miorada
iadelá, ti paisc dai üri slunfá.
Dal mer, t’en iade, l’infer.
Ones indiaolades,
strudli ariciors, süsć spaventusc
sprigora i pësc y impiza la pora
ti passajiers de n loter Caronte.
Ai svaia do aiüt, ai scraia cun ...
JÍ SOT*
Trá ala niza
por s’un cavé dai molá dla spona
crödia, da sëciores malpatides
confidan t’amirís plü grassins
lëdi sot la löna.
Nöt bludra,
nia tl poch.
Tl cör desperada speranza
de ejistënza miorada
iadelá, ti paisc dai üri slunfá.
Dal mer, t’en iade, l’infer.
Ones indiaolades,
strudli ariciors, süsć spaventusc
sprigora i pësc y impiza la pora
ti passajiers de n loter Caronte.
Ai svaia do aiüt, ai scraia cun ...
31 de messel 2021
Tirol tles chertes storiches
"Simbol, podëi, movimënt – Tirol tles chertes storiches", é le titul de na mostra tl Museum Ciastel Tirol, olache al é da odëi na racoiüda de chertes geografiches storiches. Al ne mancia nia valgügn posć ladins
Tl Museum provinzial Ciastel Tirol dlungia Maran vëgnel metü a jí (dlungia na sfilza de d’atres ativités interessantes) vigni ann öna na gran mostra tematica y döes o trëi de mëndres che tematisëia avenimënc importanc fora dla storia dl Tirol o che mët le focus sön personalités importantes jüdes ite tla storia.
Insciö él dan da püch gnü inaudé na mostra söla rapresentaziun dl Tirol tles chertes geografiches. Sciöche i savun é chertes geografiches bele da vedlamënter incá stades n oget important ...
Tl Museum provinzial Ciastel Tirol dlungia Maran vëgnel metü a jí (dlungia na sfilza de d’atres ativités interessantes) vigni ann öna na gran mostra tematica y döes o trëi de mëndres che tematisëia avenimënc importanc fora dla storia dl Tirol o che mët le focus sön personalités importantes jüdes ite tla storia.
Insciö él dan da püch gnü inaudé na mostra söla rapresentaziun dl Tirol tles chertes geografiches. Sciöche i savun é chertes geografiches bele da vedlamënter incá stades n oget important ...
31 de messel 2021
Südtirol: 4600 laoranc dal Trentin vegn y và
Na vidleda al marcé dl laour
Di per di se sposta chi 4600 laorantes y laoranc dal Trentin te Südtirol per fins de laour. La Provinzia de Bulsan à analisé plu avisa da olache chestes forzes de laour vegn: per la maioura pert da Trent y periferia, mo ence dala Valsugana y dal raion de Rorei (Rovereto). Cheles 400 forzes de laour vegn spo te Südtirol a laoré da Flem y Fascia (important é per chisc laoranc l raion artejanal de San Lugan/Neuradein).
Di per di se sposta chi 4600 laorantes y laoranc dal Trentin te Südtirol per fins de laour. La Provinzia de Bulsan à analisé plu avisa da olache chestes forzes de laour vegn: per la maioura pert da Trent y periferia, mo ence dala Valsugana y dal raion de Rorei (Rovereto). Cheles 400 forzes de laour vegn spo te Südtirol a laoré da Flem y Fascia (important é per chisc laoranc l raion artejanal de San Lugan/Neuradein).
30 de messel 2021
Erbes de medejina
Comentar de pruma
Zacan en de ponsâi do: »Iomo, co êra pa pordërt laota denanche al sbrocass fora cösta borta epidemia co nes á entres ciamó tles ciafes?« Jont malencontonta, dla ria cira, dessenada y dessonosa êl belassá encërch, co criticâ, ince adorenn de bortes parores, baudiâ, ofenea, descreditâ y condanâ... Spo mo emponsâi: »Sce i ésson salpü che al foss gnü cösta catastrofa: ci esson pa fat atramonter, co s'esson pa comporté... Con cherianza y respet?« I ne sun pa sogü! Defat n'él ...
Zacan en de ponsâi do: »Iomo, co êra pa pordërt laota denanche al sbrocass fora cösta borta epidemia co nes á entres ciamó tles ciafes?« Jont malencontonta, dla ria cira, dessenada y dessonosa êl belassá encërch, co criticâ, ince adorenn de bortes parores, baudiâ, ofenea, descreditâ y condanâ... Spo mo emponsâi: »Sce i ésson salpü che al foss gnü cösta catastrofa: ci esson pa fat atramonter, co s'esson pa comporté... Con cherianza y respet?« I ne sun pa sogü! Defat n'él ...
29 de messel 2021
La RAI nia plü söl cunt dla forza eletrica
Le premier Mario Draghi á anunzié da reformé la cuta dla RAI
Aladó de Mario Draghi ti á la Comisciun dla Uniun Europeica aconsié en ocajiun dl »Recovery« al govern talian da tó fora dl cunt dla forza eletrica le »canone RAI«, por cherié plü trasparënza y control tles spëises dles families y dles ciases.
La cuta RAI vëgn da messé dl 2016 incá adebitada al cunt de vigni anuzadú dl strom.
Aladó de Mario Draghi ti á la Comisciun dla Uniun Europeica aconsié en ocajiun dl »Recovery« al govern talian da tó fora dl cunt dla forza eletrica le »canone RAI«, por cherié plü trasparënza y control tles spëises dles families y dles ciases.
La cuta RAI vëgn da messé dl 2016 incá adebitada al cunt de vigni anuzadú dl strom.
28 de messel 2021
Ursina porta te Fascia l romanc di Grijons
La ciantarina farà rendenir sun Costabela ai 30 de messèl i sons refiné de si repertorie tel chèder de l'event JMMJ.
L’à inom Ursina Giger e la vegn dal Cianton svizer di Grijons, olache i rejona romanc, n lengaz jorman del ladin. Ursina é nasciuda te na picola vila anter i monc svizeres e ades la stèsc a Turic (Zurigo). Prest se podarà scutèr ence te Fascia sie repertorie, che se à formà te n univers musical refinà, che à tout sù elemenc da la musega classica, dal folk, dal pop e da la cianties populères te sie lengaz mère.
Ursina la tegnarà sie conzert en vender ai 30 de messèl tel chèder del projet JMMJ ...
L’à inom Ursina Giger e la vegn dal Cianton svizer di Grijons, olache i rejona romanc, n lengaz jorman del ladin. Ursina é nasciuda te na picola vila anter i monc svizeres e ades la stèsc a Turic (Zurigo). Prest se podarà scutèr ence te Fascia sie repertorie, che se à formà te n univers musical refinà, che à tout sù elemenc da la musega classica, dal folk, dal pop e da la cianties populères te sie lengaz mère.
Ursina la tegnarà sie conzert en vender ai 30 de messèl tel chèder del projet JMMJ ...
28 de messel 2021
Alfreider a Roma
Adöm al presidënt dla Junta provinziala da Trënt Maurizio Fugatti, á l’assessur provinzial ladin y dla mobilité incunté i rapresentanc dles Olimpiades 2026 y le minister dles infrastrotöres y dla mobilité sostenibla Enrico Giovannini. Ala pert él ince sté le presidënt dla Regiun Venet Luca Zaia
Tla incuntada inier n’ésera jüda dles infrastrotöres por Olimpia 2026, la situaziun atuala y le progres di programs aprová. Na acordanza danter le Stat y Südtirol dá dant ci laurs y strotöres che al dess gní fat, y co che al é regolé i finanziamënc statai y regionai/provinziai de chëstes operes.
Südtirol pëia do dal fonds statal por Olimpia 82 miliuns de euro por operes dla mobilité te Puster, lapró s’ajunta i 6,5 miliuns de euro por le finanziamënt de implanc sportifs te Antholz, olache al ...
Tla incuntada inier n’ésera jüda dles infrastrotöres por Olimpia 2026, la situaziun atuala y le progres di programs aprová. Na acordanza danter le Stat y Südtirol dá dant ci laurs y strotöres che al dess gní fat, y co che al é regolé i finanziamënc statai y regionai/provinziai de chëstes operes.
Südtirol pëia do dal fonds statal por Olimpia 82 miliuns de euro por operes dla mobilité te Puster, lapró s’ajunta i 6,5 miliuns de euro por le finanziamënt de implanc sportifs te Antholz, olache al ...
27 de messel 2021
L Festival del Sport porta a Trent i gregn protagonisć
La quarta edizion, endrezèda da la Gazzetta dello Sport e da Trentin Marketing, sarà dai 7 ai 10 de otober.
L 2021 l’é n an spezial per l sport talian, dò la venta de la Nazionèla Talièna ai Europei de balon, n an che vegnarà serà sù con un di apuntamenc più speté te la Provinzia de Trent: l Festival del Sport. L’event, endrezà da La Gazzetta dello Sport e da Trentin Marketing, con la colaborazion de la Provinzia de Trent, Comun de Trent, Apt e l patrozinie del Coni e del Comitat Talian Paralimpich, sarà endodanef a Trent dai 7 ai 10 de otober.
En lunesc ai 19 de messèl l’é stat la conferenza stampa ...
L 2021 l’é n an spezial per l sport talian, dò la venta de la Nazionèla Talièna ai Europei de balon, n an che vegnarà serà sù con un di apuntamenc più speté te la Provinzia de Trent: l Festival del Sport. L’event, endrezà da La Gazzetta dello Sport e da Trentin Marketing, con la colaborazion de la Provinzia de Trent, Comun de Trent, Apt e l patrozinie del Coni e del Comitat Talian Paralimpich, sarà endodanef a Trent dai 7 ai 10 de otober.
En lunesc ai 19 de messèl l’é stat la conferenza stampa ...
27 de messel 2021
Degun azes a variores y spëisa fondamentala
"Save the Children" manifestëia festide y alarm por la situaziun precara tl Süd Ost Asiatich: aumënt di caji de infeziun de Covid-19 te mosöres eclatantes, caji de morts por Covid-19, ince danter i mituns che n’á dötaurela nia azes ales vazinaziuns de routine y ai sorvisc de nodrimënt fondamentai
L’Asia süd-orientala é tl laur da deventé a na mainira asvelta la regiun plü atocada dal Covid-19, cun na percentuala de infeziuns che superëia chëres de America Latina y India. La varianta Delta, somada al avanzamënt pegher dles vazinaziuns te gran pert dla regiun, á gaujé n aumënt di caji de zirca le 37% tla utlima edema cun 127.000 caji al de. Chësta é la plüra de "Save the Children", l’Organisaziun internazionala che combat da passa 100 agn por salvé i mituns tl prigo y ti garantí n ...
L’Asia süd-orientala é tl laur da deventé a na mainira asvelta la regiun plü atocada dal Covid-19, cun na percentuala de infeziuns che superëia chëres de America Latina y India. La varianta Delta, somada al avanzamënt pegher dles vazinaziuns te gran pert dla regiun, á gaujé n aumënt di caji de zirca le 37% tla utlima edema cun 127.000 caji al de. Chësta é la plüra de "Save the Children", l’Organisaziun internazionala che combat da passa 100 agn por salvé i mituns tl prigo y ti garantí n ...
24 de messel 2021
DonoTrentino: per didèr e se lascèr didèr
Na piata web solidala e no comerziala per sporjer e chierir ogne sort de roba, bens o servijes, per smendrèr l sfrelaus metan a la leta chel che no se doura e ge dèr n aiut a chi che à de besegn.
Da pech desvaliva sociazions e volontadives se dèsc jù per portèr inant e fèr crescer n nef projet, che l’à inom »Donotrentino« e l tol ite Trentino Solidale, la CS 4 onlus de Perjen, la Caritas Diocesana, la sociazion Rotte Inverse de le Sarche e n grop de zitadins atives.
Chest projet l’é nasciù a veder, da na man, cotanta de roba amò bona che vegn trat demez e da l’autra cotanta de jent che à de besegn, con chela de creèr n post sorì olache se posse sporjer e domanèr, ge dajan na seconda vita ...
Da pech desvaliva sociazions e volontadives se dèsc jù per portèr inant e fèr crescer n nef projet, che l’à inom »Donotrentino« e l tol ite Trentino Solidale, la CS 4 onlus de Perjen, la Caritas Diocesana, la sociazion Rotte Inverse de le Sarche e n grop de zitadins atives.
Chest projet l’é nasciù a veder, da na man, cotanta de roba amò bona che vegn trat demez e da l’autra cotanta de jent che à de besegn, con chela de creèr n post sorì olache se posse sporjer e domanèr, ge dajan na seconda vita ...
23 de messel 2021
Sorastant: ofizialisà l’ejit del concors
L nef Sorastant de la Scola Ladina de Fascia per i 5 egn che vegn sarà l professor Federico Corradini, de naa da Fiem ma enciasà te Fascia e da 12 egn referent de la scola mesènes de Sèn Jan e Moena.
L sito Vivoscuola, olache l’é stat publicà duc i ac aministratives del concors per l’encèria de Sorastant de la Scola Ladina de Fascia, à publicà en jebia ai 22 de messèl l’ejit del concors con doi proes a ousc che se à dejout en mercol ai 21 de messèl.
La comiscion de ejam tolea ite l dirigent de l’Istitut »La Rosa Bianca – Weisse Rose« de Ciavaleis Marco Felicetti con funzion de president, l diretor de l’Ofize de pianificazion del sistem educatif de la PAT Sergio Dall’Angelo, l dirigent de ...
L sito Vivoscuola, olache l’é stat publicà duc i ac aministratives del concors per l’encèria de Sorastant de la Scola Ladina de Fascia, à publicà en jebia ai 22 de messèl l’ejit del concors con doi proes a ousc che se à dejout en mercol ai 21 de messèl.
La comiscion de ejam tolea ite l dirigent de l’Istitut »La Rosa Bianca – Weisse Rose« de Ciavaleis Marco Felicetti con funzion de president, l diretor de l’Ofize de pianificazion del sistem educatif de la PAT Sergio Dall’Angelo, l dirigent de ...
23 de messel 2021
Catastrofes
Comentar de pruma
Ci che i podun fá, ci che i messun fá decuntra
Oramai n'él nia plü da archité, le prozes asvelt dl scialdamënt dla tera: le clima é mudé te estrems, le prigo de erujiuns, slavatamënc, de eghes massives é al ordin dl de. Dala Germania, dal Belje, dal'Austria, él gnü adalerch dan otedé de burtes noeles. Oramai él noeles che nos conesciun bele, oramai él cuotidianeité, oramai nes sighita les catastrofes naturales: indlunch y tresfora. Döta l'umanité é atocada, diretamënter o ...
Ci che i podun fá, ci che i messun fá decuntra
Oramai n'él nia plü da archité, le prozes asvelt dl scialdamënt dla tera: le clima é mudé te estrems, le prigo de erujiuns, slavatamënc, de eghes massives é al ordin dl de. Dala Germania, dal Belje, dal'Austria, él gnü adalerch dan otedé de burtes noeles. Oramai él noeles che nos conesciun bele, oramai él cuotidianeité, oramai nes sighita les catastrofes naturales: indlunch y tresfora. Döta l'umanité é atocada, diretamënter o ...
22 de messel 2021
L Friul zenter european de la cultura ti picoi lengac
L’é peà via l rich program de Suns Europe, che jirà inant fin al prum de aost con conzerc, film e scontrèdes. Protagonistes la desvaliva formes de esprescion artistiches e culturèles de la mendranzes.
L’é peà via chesta setemèna l rich program de la setima edizion de Suns Europe, che ence chest an, vedù l bon ejit de l’an passà la va inant con l’idea de tramudèr a d’istà dut l zircuit internazionèl.
L gran event é endrezà da La Coprativa Informazione Friulana con Radio Onde Furlane col sostegn finanzièl de la Region autonoma Friul Venezia Giulia, de l’ARLEF (Agjenzie Regjonâl pe Lenghe Furlane) e de Fondazione Friuli chest an l met dant 14 apuntamenc te 9 desvalives comuns del Friul.
No demò ...
L’é peà via chesta setemèna l rich program de la setima edizion de Suns Europe, che ence chest an, vedù l bon ejit de l’an passà la va inant con l’idea de tramudèr a d’istà dut l zircuit internazionèl.
L gran event é endrezà da La Coprativa Informazione Friulana con Radio Onde Furlane col sostegn finanzièl de la Region autonoma Friul Venezia Giulia, de l’ARLEF (Agjenzie Regjonâl pe Lenghe Furlane) e de Fondazione Friuli chest an l met dant 14 apuntamenc te 9 desvalives comuns del Friul.
No demò ...
22 de messel 2021
km por musizistes y musizisć
L’assoziaizun culturala "Arton" y la "Südtirol Filarmonica" s’arjigna ai conzerc de debut ai 24, 25 y 26 de setëmber 2021 y inviëia le publich apascioné a cumpré km por condüje adalerch les musizistes y i musizisć da tröc ciantuns dal monn
Le presidënt de Arton y colaboradú de chësta racoiüda de musizistes y musizisć de Südtirol che vir tla diaspora spera da podëi concretisé finalmënter d’altonn l’idea piada ia dan n ann y mez: "La ligrëza da se conforté a chisc pröms apuntamënc é grana, i sperun che nosc proiet pois garaté, do che le monn cultural s’á indó daurí." La coordinadëssa dla organisaziun dla gran abinada y di conzerc, Cornelia Goller, alza fora le plusvalur dla colaboraziun, dantadöt por ci che reverda les ciases por ...
Le presidënt de Arton y colaboradú de chësta racoiüda de musizistes y musizisć de Südtirol che vir tla diaspora spera da podëi concretisé finalmënter d’altonn l’idea piada ia dan n ann y mez: "La ligrëza da se conforté a chisc pröms apuntamënc é grana, i sperun che nosc proiet pois garaté, do che le monn cultural s’á indó daurí." La coordinadëssa dla organisaziun dla gran abinada y di conzerc, Cornelia Goller, alza fora le plusvalur dla colaboraziun, dantadöt por ci che reverda les ciases por ...
21 de messel 2021
I elicoters arsësc
Löm vërda por la costruziun de na plaza de ateraje por elicoters a Mauls tl cantier dl BBT (Brennerbasistunnel)
Pro i laurs por la realisaziun dl coliamënt dla ferata nü danter l’Austria y Italia rapresentëia les operes preodüdes tl raiun de Mauls (64 km de galaries y andri) la pert plü importanta dl BBT. Tl cantier de Mauls gnaral realisé na plaza da arsí cun elicoters por respogne ales ghiranzes de sigurté di lauranc y injeniers canche ara se trata da lauré, möie materiai y fá suraposć.
Ara se trata de na plaza temporana, che gnará eliminada a fin di laurs.
La Junta provinziala da Balsan á sëgn de dé pro ...
Pro i laurs por la realisaziun dl coliamënt dla ferata nü danter l’Austria y Italia rapresentëia les operes preodüdes tl raiun de Mauls (64 km de galaries y andri) la pert plü importanta dl BBT. Tl cantier de Mauls gnaral realisé na plaza da arsí cun elicoters por respogne ales ghiranzes de sigurté di lauranc y injeniers canche ara se trata da lauré, möie materiai y fá suraposć.
Ara se trata de na plaza temporana, che gnará eliminada a fin di laurs.
La Junta provinziala da Balsan á sëgn de dé pro ...
