Atualité
17 de november 2025
La Majon di fascegn laora per digitalisèr la cultura
N grop de raprejentanc de la sozietà fascèna se à troà, ensema ai enrescidores del projet european DIGICHer, per lurèr sul archivie de fotografies de Franz Dantone Pascalin.
En vender ai 24 de otober, te sala grana del Istitut Cultural Ladin ‘Majon di fascegn’, l é stat l secondo workshop endrezà te Fascia dai enrescidores del projet DIGICHer, olache chisc à podù tor su de neva informazions e neves stimoi da la mendranza ladina, utoi per l studie di prozesc de digitalisazion de la cultura e de la partezipazion de la comunanzes.
A la scontrèda à tout pèrt presciapech chinesc raprejentanc de desvalives setores de la sozietà fascèna, dal ciamp de la ...
En vender ai 24 de otober, te sala grana del Istitut Cultural Ladin ‘Majon di fascegn’, l é stat l secondo workshop endrezà te Fascia dai enrescidores del projet DIGICHer, olache chisc à podù tor su de neva informazions e neves stimoi da la mendranza ladina, utoi per l studie di prozesc de digitalisazion de la cultura e de la partezipazion de la comunanzes.
A la scontrèda à tout pèrt presciapech chinesc raprejentanc de desvalives setores de la sozietà fascèna, dal ciamp de la ...
11 de november 2025
L lingaz davagna tl sport
L ladin adoré dlongia a franzeis, todesch, ingleis, spagnol y talian tles Olimpiades: la scomenciadives y i obietifs dla Union Generela di Ladin dla Dolomites.
Cinch colours, valifs a chei di certli olimpics: brum, fosch, cuecen, ghel y vert. Un per vigni lingaz. En ocajion dles Olimpiades à la Union Generela di Ladins dla Dolomites enjigné cinch ‘Minidiz’, pici dizionars de paroles dl setour di sporc da d’invern scrites per ladin standard y respetivamenter ti lingac franzeis, todesch, ingleis, spagnol y talian da la autoura Daria Valentin. Publicazions piceres ma emportantes da ti dé a giornalisć, organisadours, atlec y acompagnadours, per fé conesce ...
Cinch colours, valifs a chei di certli olimpics: brum, fosch, cuecen, ghel y vert. Un per vigni lingaz. En ocajion dles Olimpiades à la Union Generela di Ladins dla Dolomites enjigné cinch ‘Minidiz’, pici dizionars de paroles dl setour di sporc da d’invern scrites per ladin standard y respetivamenter ti lingac franzeis, todesch, ingleis, spagnol y talian da la autoura Daria Valentin. Publicazions piceres ma emportantes da ti dé a giornalisć, organisadours, atlec y acompagnadours, per fé conesce ...
09 de november 2025
Matthias Sieff e Ligabue en mostra ensema
L artist da Ciampedel à metù fora sia operes a Rorei apede a cheles del cognosciù pitor naif.
Con sia operes, che se tol fora de anter, l artist Matthias Sieff, clasc 1982, se à vadagnà n aprijiament semper maor ence foradecà. Tel meis de orober l é stat envià a tor pèrt a na esposizion particolèra a Rorei, olache tel palaz de la veia Manifattura Tabacchi l é stat metù a jir l event »Incontrarti« pissà per portèr l’èrt te anter la jent endrezan momenc de cultura per duta la comunanza.
Te chesta seconda edizion l curador Claudio Matté à abù l met de portèr a »Incontrarti« operes del gran ...
Con sia operes, che se tol fora de anter, l artist Matthias Sieff, clasc 1982, se à vadagnà n aprijiament semper maor ence foradecà. Tel meis de orober l é stat envià a tor pèrt a na esposizion particolèra a Rorei, olache tel palaz de la veia Manifattura Tabacchi l é stat metù a jir l event »Incontrarti« pissà per portèr l’èrt te anter la jent endrezan momenc de cultura per duta la comunanza.
Te chesta seconda edizion l curador Claudio Matté à abù l met de portèr a »Incontrarti« operes del gran ...
09 de november 2025
Giornèda de la mendranzes con Calderoli
L assessor regionèl Luca Guglielmi à anunzià la partezipazion del minister al event pervedù de firé. La conferma a Roma endèna la prejentazion de la sociazion »Articolo 6« con la senatora Testor.
La dì regionèla de la mendranzes linguistiches sarà tel meis de firé e la vedarà la prejenza de n raprejentanc del goern. L’ultima neva l é che a chesta giornèda tolarà pèrt ence l minister per i Afares regionèi e la Autonomies Roberto Calderoli. L é stat anunzià dal assessor Guglielmi che l à scontrà Calderoli a Roma en ocajion de la scontrèda de prejentazion de la sociazion »Articolo 6«, endrezèda al Ministèr a Roma da la senatora Elena Testor.
De più su La Usc nr 43 dai 7 de november, ...
La dì regionèla de la mendranzes linguistiches sarà tel meis de firé e la vedarà la prejenza de n raprejentanc del goern. L’ultima neva l é che a chesta giornèda tolarà pèrt ence l minister per i Afares regionèi e la Autonomies Roberto Calderoli. L é stat anunzià dal assessor Guglielmi che l à scontrà Calderoli a Roma en ocajion de la scontrèda de prejentazion de la sociazion »Articolo 6«, endrezèda al Ministèr a Roma da la senatora Elena Testor.
De più su La Usc nr 43 dai 7 de november, ...
06 de november 2025
Segurté te Südtirol: l’imigraziun crüzia la jënt
Ai 28 d’otober él gnü presenté a Balsan le "Barometer dla segurté te Südtirol". Danter les fontanes de tëma y malsegurté vëgnel fora dantadöt l’imigraziun; dl ater vers él pücia crëta tla iustizia. Por l’assessuria Ulli Mair él "verités scomotes, cun chëres che i messun nes confronté"
Le "Barometer dla segurté te Südtirol 2025" é la pröma gran inrescida en cunt dla segurté publica. Ara é gnüda desfirada dala rcm–solutions Srl por cunt dl Departimënt Frabiché abitatif, Segurëza y prevenziun dla violënza. Danter i 17 de messé y i 2 d’agost 2025 él gnü damané fora 1.500 porsones, partides sö aladô dl pëis di grups linguistics, sciöche ince di raiuns de cité y da na pert fora. Les porsones intervistades podô respogne ales domandes y afermaziun cun n valur danter 5 (le plü stlet) ...
Le "Barometer dla segurté te Südtirol 2025" é la pröma gran inrescida en cunt dla segurté publica. Ara é gnüda desfirada dala rcm–solutions Srl por cunt dl Departimënt Frabiché abitatif, Segurëza y prevenziun dla violënza. Danter i 17 de messé y i 2 d’agost 2025 él gnü damané fora 1.500 porsones, partides sö aladô dl pëis di grups linguistics, sciöche ince di raiuns de cité y da na pert fora. Les porsones intervistades podô respogne ales domandes y afermaziun cun n valur danter 5 (le plü stlet) ...
01 de november 2025
72 aspiranc à passà la pruma proa
I à tout pèrt a la selezion sun crepa. De chisc ence 8 da Fascia e Fiem. La seconda selezion sarà d’invern sun neif e giacia.
N fort sens zivich e la voa de didèr i etres l é per solit chel che spenc chi che dezide de fèr pèrt del Socors Alpin e Speleologich. Ma per jir ite tel grop de socors, che tel Trentin l dombra presciapech 700 sozi semper vertesc a ruèr dutintorn, 365 dis al an, 24 ores sun 24, ge vel passèr la selezions tecniches. La pruma fasa se à serà su te la fin de setemèna dai 11 e 12 de otober te la Val di Laghi, a chesta proa sun crepa à tout pèrt 75 candidac, de chisc 15 femenes, da dut l tegnir ...
N fort sens zivich e la voa de didèr i etres l é per solit chel che spenc chi che dezide de fèr pèrt del Socors Alpin e Speleologich. Ma per jir ite tel grop de socors, che tel Trentin l dombra presciapech 700 sozi semper vertesc a ruèr dutintorn, 365 dis al an, 24 ores sun 24, ge vel passèr la selezions tecniches. La pruma fasa se à serà su te la fin de setemèna dai 11 e 12 de otober te la Val di Laghi, a chesta proa sun crepa à tout pèrt 75 candidac, de chisc 15 femenes, da dut l tegnir ...
31 de otober 2025
Matteo Guadagnini, nef diretor tecnich de Aloch
L é stat atlet e arcedador del grop sportif de la Finanza, l à na longia cariera de colaborador co la FISI e col Comitat Trentin. Aloch l é l portoi de arcedament per i gregn campions del schi.
L Ski Stadium de Aloch de Sèn Jan l é un anter i portoes più de nonzech a livel internazionèl, olà se arcedèr e se enjignèr a la garejèdes de schi de Copa del Mond e de Copa Europa. Da egn d’invern te Fascia rua i miores schiadores, omegn e femenes, joegn e manco joegn: aldò de si besegnes sun Aloch i troa la dreta condizions per se arcedèr, neif perfeta, lèrga per meter ju desferenc percorsc, de slalom strent e lèrch.
Da pec dis l’Aministrazion de Comun de Sèn Jan la ge à dat endò su la ...
L Ski Stadium de Aloch de Sèn Jan l é un anter i portoes più de nonzech a livel internazionèl, olà se arcedèr e se enjignèr a la garejèdes de schi de Copa del Mond e de Copa Europa. Da egn d’invern te Fascia rua i miores schiadores, omegn e femenes, joegn e manco joegn: aldò de si besegnes sun Aloch i troa la dreta condizions per se arcedèr, neif perfeta, lèrga per meter ju desferenc percorsc, de slalom strent e lèrch.
Da pec dis l’Aministrazion de Comun de Sèn Jan la ge à dat endò su la ...
31 de otober 2025
I mandli d’or dla Provinzia
Comentar de pruma, de Pablo Palfrader
Chi che röia pro l’azes nü dla Val Badia, s’un ará intenü che al é da püch na istalaziun artistica amez le rondel. Cin’ peres insuralater, cun amezfora i corusc di cërtli olimpics, ispirades ai »Stoanerne Mandln« – chi mandli de pera che nes sëgna pordërt le tru sö por munt. Ara se trata de na opera svilupada da Mario Varesco y Marco Fontanesi da Balsan, y tla provinzia n’él gnü metü sö cinch: chëra a San Laurënz, mo ince tl rondel ite en Antholz, sö Toblach, a Auer y Vetzan. »I Stoanerne ...
Chi che röia pro l’azes nü dla Val Badia, s’un ará intenü che al é da püch na istalaziun artistica amez le rondel. Cin’ peres insuralater, cun amezfora i corusc di cërtli olimpics, ispirades ai »Stoanerne Mandln« – chi mandli de pera che nes sëgna pordërt le tru sö por munt. Ara se trata de na opera svilupada da Mario Varesco y Marco Fontanesi da Balsan, y tla provinzia n’él gnü metü sö cinch: chëra a San Laurënz, mo ince tl rondel ite en Antholz, sö Toblach, a Auer y Vetzan. »I Stoanerne ...
26 de otober 2025
Bèsta binèdes de moto e auti sportives
Chest istà dintorn al Sela l é stat 38 evenc de chisc mesi. Massimo Girardi, president de Transdolomites, se remesc e l envia ombolc e imprenditores a meter l mus e slarièr fora la protesta.
»Che l trafich ‘per fortuna’ sie recognosciù desche l problem numer un de la Dolomites l saon duc da valch an. Al trafich de ghesć e sentadins se met apede purampò ence chel semper maor de moto e supercar, de spes endrezà te binade motoristiche che vegn da desvalives stac de l’Union europeana. L istà del 2025 l é stat la sajon piora. Demò dintorn al Sela l é stat dombrà adertura 38 binade de chisc mesi che apede a le marmite averte per fèr sentir miec la ‘sinfonia’ di motores, de spes i se ...
»Che l trafich ‘per fortuna’ sie recognosciù desche l problem numer un de la Dolomites l saon duc da valch an. Al trafich de ghesć e sentadins se met apede purampò ence chel semper maor de moto e supercar, de spes endrezà te binade motoristiche che vegn da desvalives stac de l’Union europeana. L istà del 2025 l é stat la sajon piora. Demò dintorn al Sela l é stat dombrà adertura 38 binade de chisc mesi che apede a le marmite averte per fèr sentir miec la ‘sinfonia’ di motores, de spes i se ...
25 de otober 2025
Cinch sozi premié per 50 egn de fideltà
L 127° Congres de la Sat l é stat endrezà a San Lorenzo Dorsino e l à uzà fora temes de gran atualità. La sezion de l’Auta Fascia se enjigna per l renovo de la encèries.
Ai 18 e 19 de otober a San Lorenzo Dorsino la sezion de San Lorenzo in Banale à endrezà l 127° Congres de la Sat dedicà chest an a n tem de gran atualità e emportanza strategica per duc i raions da mont: la capazità de cèria turistica. N congres che à uzà fora soraldut trei paroles chief: comunicazion, responsabilità e dialogh.
En sabeda domesdì l é stat endrezà la zerimonia per la consegna de la medaes de or ai sozi che à arjont 50 egn de fideltà. Sun paladina l é stat chiamà su ence 5 sozi ...
Ai 18 e 19 de otober a San Lorenzo Dorsino la sezion de San Lorenzo in Banale à endrezà l 127° Congres de la Sat dedicà chest an a n tem de gran atualità e emportanza strategica per duc i raions da mont: la capazità de cèria turistica. N congres che à uzà fora soraldut trei paroles chief: comunicazion, responsabilità e dialogh.
En sabeda domesdì l é stat endrezà la zerimonia per la consegna de la medaes de or ai sozi che à arjont 50 egn de fideltà. Sun paladina l é stat chiamà su ence 5 sozi ...
24 de otober 2025
Les gran desfides müda nüsc tëmps
Comentar de pruma
Zacan n de me dá al edl na notizia: la IA (inteliënza artifiziala) podess tó ite la memoria y la funziun dl internet, ajache te cer caji le féjera bele y le sorvisc vëgn anuzé tres plü y plü dala jënt. I n’ún nia decuntra, sce la IA se basëia sön fontanes veritores, desmostrades en gran pert tecnicamënter o profescionalmënter. Le piec foss indere na IA che dá informaziuns falades y se nodrësc inant cun falsités y speculaziuns. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La ...
Zacan n de me dá al edl na notizia: la IA (inteliënza artifiziala) podess tó ite la memoria y la funziun dl internet, ajache te cer caji le féjera bele y le sorvisc vëgn anuzé tres plü y plü dala jënt. I n’ún nia decuntra, sce la IA se basëia sön fontanes veritores, desmostrades en gran pert tecnicamënter o profescionalmënter. Le piec foss indere na IA che dá informaziuns falades y se nodrësc inant cun falsités y speculaziuns. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La ...
20 de otober 2025
Semper più joegn se ouc al zenter de sanità mentala
Per rejonèr de la situazions scherpentes e per fèr cognoscer i servijes a la leta sul teritorie l Lions Club de Fascia e Fiem à endrezà na scontrèda con esperc.
»Joegn e situazions scherpentes« l é stat l argoment de la scontrèda endrezèda en jebia ai 9 de otober te sala de Consei de Comun de Sèn Jan dal Lions Club de Fascia e Fiem col sostegn del Comun General de Fascia. N enconter n muie partezipà, ence da referenc sanitères del teritorie e de la scola, te chel che se à confrontà esperc di servijes del teritorie con la moderazion de la giornalista Francesca Merz. Dantfora l é stat l president del Lions Club de Fascia e Fiem Marino Sbetta che à portà ...
»Joegn e situazions scherpentes« l é stat l argoment de la scontrèda endrezèda en jebia ai 9 de otober te sala de Consei de Comun de Sèn Jan dal Lions Club de Fascia e Fiem col sostegn del Comun General de Fascia. N enconter n muie partezipà, ence da referenc sanitères del teritorie e de la scola, te chel che se à confrontà esperc di servijes del teritorie con la moderazion de la giornalista Francesca Merz. Dantfora l é stat l president del Lions Club de Fascia e Fiem Marino Sbetta che à portà ...
19 de otober 2025
N nef percors da fèr a pe su la streca de la ferata Lavis-Moena
Na scomenzadiva de Transdolomites per ge dèr luster a n projet storich pissà a la fin del 1800 per leèr la valèdes de la Veisc ruan fin a Moena, ma ferà da la Gran Vera.
L era la fin del 1800 canche scomenzèa a se fèr lèrga l’idea de na ferata che da Trent mene te la val de Fiem, pean via da Lavis per ruèr fin a Moena. Pech do da Busan l é ruà la seconda proponeta, su la streca Egna-Pardac. L projet trentin é ruà al projet esecutif realisà del 1904 dai enjegneres Stern & Hafferl da Vien, ma dapò la Gran Vera à ferà dut.
Chesta notes storiches vegn portèdes dant da Massimo Girardi, president de Transdolomites, che à metù a jir ti egn passé l trekking te la ...
L era la fin del 1800 canche scomenzèa a se fèr lèrga l’idea de na ferata che da Trent mene te la val de Fiem, pean via da Lavis per ruèr fin a Moena. Pech do da Busan l é ruà la seconda proponeta, su la streca Egna-Pardac. L projet trentin é ruà al projet esecutif realisà del 1904 dai enjegneres Stern & Hafferl da Vien, ma dapò la Gran Vera à ferà dut.
Chesta notes storiches vegn portèdes dant da Massimo Girardi, president de Transdolomites, che à metù a jir ti egn passé l trekking te la ...
19 de otober 2025
Bèsta sosta salvèra sui jouves
L Consei provinzièl de Trent à aproà na proponeta de mozion de Guglielmi che empon la sosta a temp apede la strèdes de Sela e Pordoi.
Ence te la provinzia de Trent, descheche vegn jà fat te chela de Busan, per lascèr ju l auto ti picoi piac apede strèda sui jouves de la Dolomites se cognarà meter fora l segnaores. L é l tema de na proponeta de mozion portèda dant enstadì dal conseier ladin del grop Fassa Luca Guglielmi tel Consei Provinzièl de Trent, olache la é stata aproèda da duc a una.
Aldò de la burta parbuda che chest istà passà à soscedà n muie de critiches per l gran numer de mesi atrezé o no atrezé che empienia ogne ...
Ence te la provinzia de Trent, descheche vegn jà fat te chela de Busan, per lascèr ju l auto ti picoi piac apede strèda sui jouves de la Dolomites se cognarà meter fora l segnaores. L é l tema de na proponeta de mozion portèda dant enstadì dal conseier ladin del grop Fassa Luca Guglielmi tel Consei Provinzièl de Trent, olache la é stata aproèda da duc a una.
Aldò de la burta parbuda che chest istà passà à soscedà n muie de critiches per l gran numer de mesi atrezé o no atrezé che empienia ogne ...
18 de otober 2025
Didèr i fies: l’endesfida di social
Na formazion per genitores e educatores per endrez del assessorat a la cultura del Comun de Sèn Jan.
Esser genitores aldidanché vel dir ence emparèr a se la fèr ca anter ‘like’, ‘follower’ e notifiches, ajache i social media se tol na lèrga semper maora te la vita di joegn. Emparèr a i cognoscer e i gestir vel dir esser bogn de didèr i fies a desfrutèr sia gran potenzialitèdes, con na consaputa che smendre i pericoi desche la dependenza, l isolament e l cyberbulism.
Per chest l Comun de Sèn Jan, per endrez de l’assessora a la cultura Mirella Florian, à pissà de meter a jir n picol cors de ...
Esser genitores aldidanché vel dir ence emparèr a se la fèr ca anter ‘like’, ‘follower’ e notifiches, ajache i social media se tol na lèrga semper maora te la vita di joegn. Emparèr a i cognoscer e i gestir vel dir esser bogn de didèr i fies a desfrutèr sia gran potenzialitèdes, con na consaputa che smendre i pericoi desche la dependenza, l isolament e l cyberbulism.
Per chest l Comun de Sèn Jan, per endrez de l’assessora a la cultura Mirella Florian, à pissà de meter a jir n picol cors de ...
17 de otober 2025
L’ilujiun dla pesc tla Palestina
Comentar de pruma
Da canche le Stat d’Israel é gnü fondé tl 1947, él tres sté crises y veres. Por capí n pü’ la situaziun complicada dassënn y intravaiada dla Palestina y de Israel, recordunse n valgönes tapes importantes dla storia dla popolaziun araba da öna na pert y dal’atra dla popolaziun israeliana, che n’é cina incö nia stades bunes da ciafé na soluziun de pesc definitiva. (Do na introduziun de Erna Flöss, lasciunse cunté la jona Sulafa Hammad)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
Da canche le Stat d’Israel é gnü fondé tl 1947, él tres sté crises y veres. Por capí n pü’ la situaziun complicada dassënn y intravaiada dla Palestina y de Israel, recordunse n valgönes tapes importantes dla storia dla popolaziun araba da öna na pert y dal’atra dla popolaziun israeliana, che n’é cina incö nia stades bunes da ciafé na soluziun de pesc definitiva. (Do na introduziun de Erna Flöss, lasciunse cunté la jona Sulafa Hammad)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
16 de otober 2025
L’èrt de Virgilio Soraperra, a 10 egn da la mort
Te Palaz de la Region Trentin Sudtirol a Trent vegn inaugurà anché na mostra de operes del artist da Gries che se pel veder enscin ai 23 de otober.
»Virgilio Soraperra de la Zoch. L’èrt e l leam con sia tera« l é l titol de la mostra de operes del artist da Gries, a 10 egn da la mort, inaugurèda anché jebia ai 16 de otober da les 11:30 te la sala de raprejentanza del Palaz de la Region de Trent. Na mostra endrezèda da la Region Trentin Sudtirol con l assessor a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi che à tout su con gust la desponiblità di fies de Virgilio, Claus e Anna Rosa, per endrezèr na esposizion de sia operes e fèr cognoscer ...
»Virgilio Soraperra de la Zoch. L’èrt e l leam con sia tera« l é l titol de la mostra de operes del artist da Gries, a 10 egn da la mort, inaugurèda anché jebia ai 16 de otober da les 11:30 te la sala de raprejentanza del Palaz de la Region de Trent. Na mostra endrezèda da la Region Trentin Sudtirol con l assessor a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi che à tout su con gust la desponiblità di fies de Virgilio, Claus e Anna Rosa, per endrezèr na esposizion de sia operes e fèr cognoscer ...
15 de otober 2025
Jent de età al MUSE
»Jir te museo ge fèsc ben a la sanità«: con chest slogan l Museo de la scienzes de Trent met endò a jir l »Zircol de la Scienza«, con scontrèdes per i over 60 che deida a vegnir veies en bona sanità.
Chest’aisciuda passèda l MUSE de Trent à metù a jir la scomenzadiva »Zircol de la scienza«, con na lingia de scontrèdes culturèles dedichèdes a la persones con più che 60 egn. Chest event à abù n gran suzes, con duc i posć ocupé e na fila de jent prenotèda. A confermèr la valuta de chesta sort de scomenzadives, apede al bon ejit abù, l é ence i dac scientifics che vegn fora dal report su cultura e sanità del 2019 de l’Organisazion Mondièla de la Sanità e da CultureForHealth del 2022 che disc ...
Chest’aisciuda passèda l MUSE de Trent à metù a jir la scomenzadiva »Zircol de la scienza«, con na lingia de scontrèdes culturèles dedichèdes a la persones con più che 60 egn. Chest event à abù n gran suzes, con duc i posć ocupé e na fila de jent prenotèda. A confermèr la valuta de chesta sort de scomenzadives, apede al bon ejit abù, l é ence i dac scientifics che vegn fora dal report su cultura e sanità del 2019 de l’Organisazion Mondièla de la Sanità e da CultureForHealth del 2022 che disc ...




