Atualité

media/k2/galleries/27234/thumbs/IMG_7568.jpg
28 de mei 2024

Morvëies - pinsiers esistenziai sön paladina

Tla cornisc dl proiet europeich por les mendranzes Phōnē, á Nadia Rungger de Gherdëna scrit le teater "Morvëies", che á odü la premiera en sabeda dan otedé a La Ila
Pinsiers metüs adöm te n fol, liá adöm da n fi cöce che se desfira zënza i archité sö o i controlé. Sciöche canche an vá cun la ferata y an lascia lëde nosc ponsé tratan che le paesaje se desfanta, ciaran da finestra fora. Pinsiers sciöche canche an se descëda fora do n some intravaié y an proa da arcuncé ia les imajes y les parores. Insciö vëgnel descrit le toch "Morvëies", porté dant por le pröm iade sön paladina a La Ila y da odëi ciamó en mercui ai 29 de ma dales 20:00 tla Cësa de cultura ...
media/k2/galleries/27188/thumbs/Sun_Frea_web.jpg
24 de mei 2024

Ofizialisazion y aprovazion dla bandiera ladina

de Milva Mussner Presidenta dla Union Generela di Ladins dla Dolomites
Desche duc sà, à la bandiera ladina ciafé ai 15 de mei 2024 sie reco­nesciment ofizial tl Consei regional, organ che à competenza y podei legislatif primar ence en cont de sconanza dla mendranza linguistica ladina.
Co che presidenta dla Union Generela éi audì con gran plajei chesta novela y i son demé contenta – y contenta é pa segur duta la po­pulazion ladina! – che al é finalmenter vegnù a se l dé chest vare dret em­portant per nosta mendranza. Do passa 100 agn da can che la ...
media/k2/galleries/122/thumbs/cf048a4c67f9f98aa10ae7aa3c6e55e0.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/27205/thumbs/jus_incuntada_ostis.jpg
23 de mei 2024

"N contingënt y n daz por i jus"

Chësc se damana de plü rapresentanc turistics y comunai de Gherdëna y dl’Alta Badia, rová adöm en chësc de a Corvara
Le gran trafich motorisé söi jus dolomitics é n tema che vëgn sö ann por ann tres danü, cis canche la sajun da d’isté vëgn plü daimpró. Da agn vëgnel debatü la tematica, mo a pert val’ iniziatives puntuales, él sozedü dër püch, scebëgn che le trafich pësa tres deplü, por la jënt y sambëgn por la natöra. Dl bojëgn da regolamenté le trafich söi jus él ince gnü baié pro na incuntada en chësc de a Corvara. Sön invit di surastanc HGV de Gherdëna Nils Demetz y dl’Alta ...
media/k2/galleries/27163/thumbs/Ferata_Euregio.jpg
22 de mei 2024

Dì de la mobilità Euregio

Ai 25 de mé duc i aboné podarà jir sorafora i confins debant coi mesi publics.
En sabeda i 25 de mé l é endò la Dì de la mobilità Euregio. Chi che à n abonament per l trasport coi mesi publics e l EuregioFamilyPass i podarà fèr viajes debant te duta l’Euregio Tirol-Sudtirol-Trentin, da Borghetto a Kufstein.

Na bona ocajion per cognoscer l’Euregio te duta sia pèrts: vedudes orignièles, melaures de la natura e de l’èrt e curta informazions de storia tel Tirol, Sudtirol, e Trentin, debant e a na vida sostegnibola, aldò del mot de la presidenza sudtiroleisa de l’Euregio ...
media/k2/galleries/27176/thumbs/pruma_pestangelotrebo_juria.jpg
20 de mei 2024

A Silvia Liotto l Pest Angelo Trebo

Silvia Liotto, Rafael Prugger y ex aequo Nadia Rungger y Rut Bernardi. Chisc é i inoms di davagnadours dla X edizion dl Pest Angelo Trebo. La premiazion sarà d’agost
L Pest Angelo Trebo festejeia chest ann si prum compliagn toronn y é bele ruvé a la X edizion, che à vedù la partezipazion plu auta dal meteman encà, con ben 18 poetes y poec che à mené ite sies poesies.
L compit da cerne i davagnadours fova tles mans de na giuria, metuda adum da Denni Dorigo, Milena Obwegs, Nicoletta Riz, Carlo Suani y Roland Verra. La giuria fova bele vegnuda nomineda dal EPL–Ert poriLadinsdemerzdl2024yé vegnuda tegnuda socreta tratant duta la fasa de letura y ...
media/k2/galleries/27175/thumbs/telegram1_faturastrom.jpg
20 de mei 2024

"Chësc n’é nia da azeté!"

Le Servizio Elettrico Nazionale damana le paiamënt de fatures che vá cinamai zoruch al 2010 "Chësc n’é nia da azeté! Al é da respeté i termi de prescriziun", dij la Zentrala di Consumadus
Tles ultimes edemes á val’ consumadus y consumadësses de nosta provinzia, dantadöt cliënc y cliëntes che ê n iade pro l’Enel, ciafé lëtres racomanades cun ghiranzes de paiamënt de bolëtes dla forza eletrica "vedles", che vá derevers de tröc agn y che n’é, sciöche al pé, nia gnüdes paiades.

Feter ala fin dl scrit de deplü plates metü jö por talian, vëgnel spo ince dé dant i referimënc dles bolëtes (numer y data dla bolëta) en chestiun. Al ne vëgn nia ma damané l’import debit mo al vëgn ince ...
media/k2/galleries/27173/thumbs/Kompatscher_foto_usp_manuela_tessaro.jpg
18 de mei 2024

L sistem paritetich ladin coche cumpromis storich positif

Per i 75 ani dl sistem de scola paritetich tla valedes ladines tla provinzia de Bulsan iel unì metù a jì na festa ufiziela a Urtijëi. Prejënt nce l presidënt provinziel Arno Kompatscher
L sistem paritetich ladin fova unì istituziunalisà dan 75 ani. Na ucajion per fé festa, per ti dé na udleda de reviers, per ti cialé ala situazion atuela y dantaldut per se fé n pensier de viers dl daunì dla scola dla valedes ladines. La festa ufiziela ie stata n vënderdi domesdì ai 17 de mei te Cësa de Cultura de Urtijëi. Tres la festa à menà Ilke Senoner y Simon Kostner. La curnisc de mujiga, propi garateda y de cualità, ie unida fata da na grupa dla Scola de Mujiga de Urtijëi, che à sunà sot ...
media/k2/galleries/27126/thumbs/lifciste_lacrusc.jpg
18 de mei 2024

Chësc isté: lift miú marcé

Acordanza danter Provinzia de Balsan y la Lia di Implantisć de Südtirol: chi che á le Südtirol Pass podará anuzé passa 60 implanc portamunt de Südtirol a n prisc de almanco le 30% plü bas
Al é bele plü agn che la discusciun vëgn fora: jí cun le lift d’isté é por tröpes porsones massa cer. "Seilbahnen nur für Reiche" – Implanc portamunt ma por i ric – titolâ l’ann passé placatif le foliet "Die Neue Südtiroler Tageszeitung". Do les polemiches dl ann passé, â l’assessur Daniel Alfreider incundé la orenté da se gní cun i implantisć por lié i implanc portamunt al Südtirolpass y pité insciö prisc plü basc. Sëgn ésera tan inant. Sciöche la Provinzia á lascé alsavëi te n ...
media/k2/galleries/27153/thumbs/AnnaFacchini_CristianFerrari.jpg
17 de mei 2024

L bilanz de 6 egn de presidenza SAT

Anna Facchini, moenata de adozion, del 2018 l é stat la pruma femena a vegnir litèda a cef de la Sozietà di Alpinisć del Trentin. Do 2 mandac ai 6 de mé la ge à passà l testamonech a Cristian Ferrari.
L é stat 6 egn empegnatives, ma ence riches de esperienzes e de sodesfazions, per Anna Facchini, trentina ma moenata de adozion, che de oril del 2018 l é stat la pruma femena te 150 egn a vegnir litèda a cef de la Sozietà di Alpinisć del Trentin, encèria che ge é stata dapò confermèda del 2021.

Anna Facchini la era doventèda sozia de la SAT del 1989 per tor pèrt a n cors de conservazion del ambient; dapò la era jita a fèr pèrt de la Comiscion per l stravardament del ambient da mont, e cdel ...
media/k2/galleries/27165/thumbs/Bildschirmfoto_2024-05-16_um_18.14.18.jpg
17 de mei 2024

L Portal Ladin ie for plu daujin

Na luegia zentrela per abiné cuntenuc per ladin: cianties, stories, tesć, teatri, autëures y liams a d'autra istituzions y servijes online. N proiet dla Union di Ladins de Gherdëina per duta la Ladinia. Ala fin d'agost saràl la prejentazion ufiziela
L Portal Ladin ie n proiet che la Union di Ladins de Gherdëina à te ciauzela bele da giut incà. La presi- dënta Sofia Stuflesser à pudù prejenté l Portal dan na grupa de reprejentanc y reprejentantes de istituzions ladines n merdi de chëst'ena tla Cësa di Ladins a Urtijëi. La prejentazion ufiziela sarà ala fin d'agost.
La presidënta dla ULG à spiegà coche l'idea sibe nasciuda dala cunseliera dla ULG Isabella Mussner, cun l pensier che l fova mpue rie y cumplicà abiné cuntenuc per ...
media/k2/galleries/27131/thumbs/bandira_ladina_freepik.jpg
15 de mei 2024

Bandira ladina: "poa" dl consëi regional

Le consëi regional dl Trentin – Südtirol á tut sö incö a gran maioranza na moziun presentada dal Team K, por regolamenté l’esposiziun dla bandira ladina ti comuns ladins dla regiun
Cun 58 usc a öna y 6 astenjiuns á le consëi regional dl Trentin – Südtirol aprové incö na moziun presentada dal Team K, che impegnëia la Junta regionala sciöche ince les Juntes dles döes provinzies da regolamenté l’esposiziun dla bandira ladina ti comuns ladins de nosta regiun. Na dezijiun che toma do passa 100 agn da canche la bandira ladina cun sü corusc bröm, blanch y vërt é gnüda adorada le pröm iade. Al ê le 1920. Cun l’azetanza de chësta moziun vëgnel preodü che la bandira ladina vëgnes ...
media/k2/galleries/27130/thumbs/Bildschirmfoto_2024-05-15_um_14.17.35.jpg
15 de mei 2024

Istitut Culturel Ladin: deliberà n sustëni finanziel

Per cumpré hardware, njins, mascins y mubilia giapa l Istitut Culturel Ladin Micurá de Rü 15.000 euro; chësc ie unì dat pro n merdi ai 14 de mei
L Istitut Culturel Ladin Micurá de R" urganisea y sustën scumenciadives per l mantenimënt y l svilup dla rujeneda y cultura ladina. Dlongia l lëur de publicazion n con' dl raion – sibe per ladin che te d'autra rujenedes – ie na gran pert dl'ativiteies dl Istitut chëla de sustenì lies cultureles.
Dan trëi mënsc ova la Jonta provinziela deliberà l sustëni finanziel per l'atività culturela y per la agëndes de furmazion permanënta per l ann finanzier 2024. Tla senteda de n merdi ai 14 de mei àla ...
media/k2/galleries/27116/thumbs/azidenc_strada.jpg
14 de mei 2024

N convegn per rejonèr de teritorie, segureza e mobilità

I numeres de azidenc e morc sun strèda é smaoré del 2022 respet al an dant. Transdolomites à endrezà na scontrèda publica per fèr na reflescion e sensibilisèr i sentadins.
L’Istitut Nazionèl de Statistica ISTAT te la publicazion dai 25 de messèl del 2023 l à metù al luster che l an 2022 l é stat caraterisà da n rescomenz de la mobilità e dachelanvìa ence dai azidenc sun strèda. Del 2022 i é stac 3.159 i morc te azidenc sun strèda te la Tèlia (+9,9% respet al an dant), 223.475 i ferii (+9,2%) e 165.889 i azidenc (+9,2%), numeres maores che del 2021 ma mendres respet al 2019. Ence te la Union europeèna l numer de la vitimes l é smoarà (+3,7% respet al an dant), do ...
media/k2/galleries/27103/thumbs/Shyline_Maphosa_monia_dotora_Zimbabwe.jpg
10 de mei 2024

Shyline Maphosa: dotora te l’Africa de gra ence ai fascegn

Lifeline Dolomites à sostegnù l projet per fèr laureèr na joena monia del Zimbabwe de gran capazità e dedizion, che é ruèda a rengrazièr duc chi che l’à didèda.
Na bela neva é ruèda chisc dis passé dal Zimbabwe, l Paisc african olache per n muie de egn se à dat ju Carlo Spagnolli, l dotor trentin che à enlumenà l troi de solidarietà e l é stat l fondament de l’atività de la sociazion fascèna Lifeline Dolomites, vidèda da Claudio Merighi.

Ades tel Zimbabwe l é na neva dotora, na gran ressorsa tant dal pont de veduda profescionèl che uman, te n Paisc olache la situazion sanitèra no la é per nia sorida. L é na joena monia, l’à inom Shyline Maphosa e do n ...
media/k2/galleries/27077/thumbs/Bildschirmfoto_2024-05-08_um_10.34.54.jpg
08 de mei 2024

Gran medefüch a Balsan: stlü les finestres

Por n gran medefüch tla cité de Balsan, olache al s’á formé na niora de föm sura la cité, inviëia la Provinzia da stlü portes y finestres.
En chësc danmisdé él rot fora n gran medefüch pro le cantier de na fabrich a Balsan, plü avisa tl raiun artejanal dl Bozner Boden. Dlungia les flames s’ál ince formé na gran niora de föm sura la cité. La repartiziun de Proteziun Zivila dla Provinzia de Balsan aconsiëia porchël la jënt da stlü les portes y les finestres, sciöche ince da destaché i implanc de ariaziun, por che le föm ne tires nia ite. Söl post él i stödafüch al laur.
media/k2/galleries/27041/thumbs/close-up-people-traveling-together_web.jpg
03 de mei 2024

»Tourists go home!«

Comentar de pruma
I sun rová a tëmps olache i sciori y turisć é en pert cinamai malodüs y vëgn ince descreditá. Zacan n de él gnü odü n placat cun la gran scrita »Tourists go home« tla cité de Palma de Mallorca, y n grup de porsones á insulté n valgügn turisć. Chisc fac gnô cina sëgn ma registrá te posć dalunc da na convivënza zivila mo­der­na, a me personalmënter m’él sozedü tl Maroco y tl Yemen.

Le boché vá porsura

Che s’ess pa pensé dan trënta-caranta agn che i sciori y ghesć che i cherdân adalerch por ...
media/k2/galleries/27009/thumbs/Matthias_Sieff_Statues_Bad_RagARTz1.jpg
28 de auril 2024

Matthias Sieff a la Trienala de scultura de Bad Ragaz: »Prejent«

L artist fascian con sia gran statues oramai cognosciudes ence foradecà é stat envià a la esposizion internazionèla de operes a l’averta »Bad RagARTz«. L’inaudazion é ai 4 de mé.
L é la maor esposizion de scultures a l’averta d’Europa e la vegn metuda a jir vigni 3 egn te la Svizera, avisa a Bad Ragaz, zenter termal tel Cianton de Sèn Gal, ma dalonc pech più che 20 chilometres da la romancia Cuira.

L inom de la Trienala, che jia con chel del lech olache la é loghèda, l é Bad RagARTz e chest an, te sia IX edizion, l’à per titol »Presente«. La vegnarà inaudèda en sabeda ai 4 de mé, te n bel event de èrt, musega e spetacol, e dapò la restarà fora enscin a la fin de otober.

...
media/k2/galleries/27015/thumbs/Bildschirmfoto_2024-04-24_um_18.17.23.jpg
28 de auril 2024

L’autoafermazion

Chësta ie la tematica dla rubrica de psicologia de chëst'ena. L'autoafermazion ie tlermënter da desferenzië dala forza agressiva de ulëi se bater tres o dala preputënza de savëi dut miec
Nosta vita da unidì ie tocia y plëina de ataches, de pitles y de grandes, juesc de pudëi y mancianza de respet: n buteghier che me lascia aspité y a chël che muesse ti zaré ora dla bocia uni nfurmazion sun l prudot; l ujin che lascia rembumbé adaut la televijion nchin ite per la prima ëures dla duman; l cumpani de scola de nosc mut de ot ani che l tichenea y l manacia tresora; la cumpania che se ficia for plu y plu te nosta educazion y te d'autra cuestions de familia y nsci inant. Aldò ...
media/k2/galleries/27007/thumbs/Torri-del-Vajolet_Ph.Franz-Dantone.jpg
27 de auril 2024

Franz Dantone Pascalin en mostra a Palaz Trentini

L é en esposizion cent stampes fotografiches originèles de proprietà del Istitut Cultural Ladin e de la familia Dezulian. N projet che met ensema la Majon di Fascegn, la Fondazion Dolomiti Unesco e l Trento Film Festival.
L’èlba de la fotografia, l’èlba de n ensomech che à didà descorir l valor universèl de la Dolomites e a les jontèr ite te la lingia de l’arpejon ‘Patrimonio Mondiale: l é la mostra »Franz Dantone Fotografo delle Dolomiti (1839–1909) - La nascita di un immaginario collettivo« che é stata orida en mercol ai 24 de oril a Palaz Trentini tel chèder del Trento Film Festival.
Se trata de n event nasciù da la colaborazion anter la Fondazion Dolomiti UNESCO e l Istitut Cultural Ladin Majon ...