- T'es chilò:
- Home
- Atualité
Atualité
29 de november 2022
Le calënder dl elisocurs é indô chiló
Da püch él gnü fora le calënder dl elisocurs "Flugretter helfen 2023". I elisocoridus ne dëida nia ma te so sorvisc ala porsona, mo ince cun chësc calënder vëgnel daidé porsones rovades en dificolté.
Danter i tröc calëndri che vëgn publicá da uniuns, assoziaziuns y d’atri, él da zacotan d’agn incá ince le calënder di socoridus dl elisocurs. Da püch él gnü fora la ediziun nöia, le calënder "Flugretter helfen 2023", che á dagnora ince n fin de bëgn. An pó le ciafé por na spënora de 15,00€ y ci che vëgn ite i vá al "Bäuerlicher Notstandsfond - Menschen helfen". Al vëgn insciö daidé porsones o families che é por na rajun o por l’atra rovades en dificolté.
Le calënder 2023 é gnü abelí da retrac ...
Danter i tröc calëndri che vëgn publicá da uniuns, assoziaziuns y d’atri, él da zacotan d’agn incá ince le calënder di socoridus dl elisocurs. Da püch él gnü fora la ediziun nöia, le calënder "Flugretter helfen 2023", che á dagnora ince n fin de bëgn. An pó le ciafé por na spënora de 15,00€ y ci che vëgn ite i vá al "Bäuerlicher Notstandsfond - Menschen helfen". Al vëgn insciö daidé porsones o families che é por na rajun o por l’atra rovades en dificolté.
Le calënder 2023 é gnü abelí da retrac ...
28 de november 2022
Ala descurida dl Friul
Dai 10 ai 13 de novëmber á n bel numer de studëntes y studënc dla Repartiziun ladina dla Facolté de Sciënzes dla Formaziun da Porsenú, adöm a n valgügn dozënc y dozëntes, tut pert a n’escurjiun por descurí na regiun che á tröp da pité: le Friul
Vigni dui agn organisëia la Repartiziun ladina n’escrujiun tl Friul respetivamënter ti Grijuns, les döes gran isoles linguistiches, dlungia la Ladinia, olache al vëgn baié ladin. Chësc por ti dé la poscibilité ai partezipanc y ales partezipantes da imparé a conësce plü a funz i aspec linguistics y storich–culturai desvalis de teres che an podess definí notes sorus.
En chësc ann é l’escurjiun gnüda inzentrada sön la pert dl Friul situada dlungia le rü Taiamënt (Tagliamento), y al é gnü vijité ...
Vigni dui agn organisëia la Repartiziun ladina n’escrujiun tl Friul respetivamënter ti Grijuns, les döes gran isoles linguistiches, dlungia la Ladinia, olache al vëgn baié ladin. Chësc por ti dé la poscibilité ai partezipanc y ales partezipantes da imparé a conësce plü a funz i aspec linguistics y storich–culturai desvalis de teres che an podess definí notes sorus.
En chësc ann é l’escurjiun gnüda inzentrada sön la pert dl Friul situada dlungia le rü Taiamënt (Tagliamento), y al é gnü vijité ...
28 de november 2022
Na cordanza anter uties e socors da mont
La Sociazion gestores di refuges del Trentin e l Socors da mont e speleologich à ofizialisà la colaborazion tel portèr didament a chi che é tel pericol.
Na cordanza per l socors sa mont, n pat de colaborazion anter doi enc con valores en comun, percheche la machina di socorsc sie amò più efizienta. L é la bela neva ruèda adalèrch enstadì per chel che vèrda i socorsc sa mont.
Chesta cordanza é stata sotescrita en lunesc ai 14 de november da la presidenta de la Sociazion gestores di refuges del Trentin Roberta Silva da Sèn Jan, gestora del Refuge Roda de Vael, e dal president del Socors da mont e speleologich del Trentin Walter Cainelli, per ...
Na cordanza per l socors sa mont, n pat de colaborazion anter doi enc con valores en comun, percheche la machina di socorsc sie amò più efizienta. L é la bela neva ruèda adalèrch enstadì per chel che vèrda i socorsc sa mont.
Chesta cordanza é stata sotescrita en lunesc ai 14 de november da la presidenta de la Sociazion gestores di refuges del Trentin Roberta Silva da Sèn Jan, gestora del Refuge Roda de Vael, e dal president del Socors da mont e speleologich del Trentin Walter Cainelli, per ...
27 de november 2022
Mendranzes a Minca: ince i Ladins
Tl Museum di Sudec Todësc a Minca vëgnel a s’al dé ai 2 y 3 de dezëmber n convëgn cun la partezipaziun de plü mendranzes. Ince i Ladins dles Dolomites é ala pert
Cun messé dl 2021 á le »Sudeten deutsches Museum« da Minca ciafé n diretur ladin, Stefan Planker, ex diretur dl Museum Ladin. Da süa proposta nasc l’iniziativa che gnará as’aldéai2y3dedezëmberyche á sciöche fin le barat intercultural: i baiun di »Sudetendeutsche Dialoge: Conferënza tl Museum – dialogh anter les mendranzes y i grups etnics dl’Europa.« Pro chësc convëgn rovarál adöm esponënc de de plü mendranzes europeiches: sambëgn i Sudec Todësc che á a Minca ince so ...
Cun messé dl 2021 á le »Sudeten deutsches Museum« da Minca ciafé n diretur ladin, Stefan Planker, ex diretur dl Museum Ladin. Da süa proposta nasc l’iniziativa che gnará as’aldéai2y3dedezëmberyche á sciöche fin le barat intercultural: i baiun di »Sudetendeutsche Dialoge: Conferënza tl Museum – dialogh anter les mendranzes y i grups etnics dl’Europa.« Pro chësc convëgn rovarál adöm esponënc de de plü mendranzes europeiches: sambëgn i Sudec Todësc che á a Minca ince so ...
26 de november 2022
Le ladin tles scores nia ladines
Gran suzes ince iniann por le proiet "Balsan incunta la Ladinia", che se tol dant da ti porté pormez la cultura y le lingaz ladin ai scolars y ales scolares dales scores elementares cina ales scores altes dl Comun da Balsan
Al vëgn metü a jí dala Consulta Ladina dl Comun da Balsan en colaboraziun cun l’Intendënza ladina, le Museum Ladin Ciastel de Tor, le Museum de Gherdëina, le Museum Ladin de Fascia y la Comunanza ladina da Balsan.
L’obietif dl proiet é chël da fá conësce la cultura y le lingaz ladin tles scores nia ladines y da ti pité la poscibilité da conësce ciamps desvalis dla realté ladina sciöche realté de mendranza te Südtirol.
Le proiet vëgn a s’al dé da d’aisciöda y da d’altonn y é metü adöm da döes ...
Al vëgn metü a jí dala Consulta Ladina dl Comun da Balsan en colaboraziun cun l’Intendënza ladina, le Museum Ladin Ciastel de Tor, le Museum de Gherdëina, le Museum Ladin de Fascia y la Comunanza ladina da Balsan.
L’obietif dl proiet é chël da fá conësce la cultura y le lingaz ladin tles scores nia ladines y da ti pité la poscibilité da conësce ciamps desvalis dla realté ladina sciöche realté de mendranza te Südtirol.
Le proiet vëgn a s’al dé da d’aisciöda y da d’altonn y é metü adöm da döes ...
25 de november 2022
Pedies, ence a la televijion
L rotocalch per ladin é da poder veder sul canal Tv Ladina de Youtube e sul canal 10 de la televijion de sabeda da les 6 da sera e en replica de domenia da mese la does.
Col meis de mé de chest an à tacà endodanef a jir fora l rotocalch per ladin Pedies, la trasmiscion con neves da Fascia e da l’autra valèdes ladines. La trasmiscion del Comun General de Fascia é stata renovèda ti contegnui e tel format, l é na produzion de Dolomiti TV de Graziano Bosin per Tv Ladina con i reports e la oujes de Sabrina Riz, Angela Pederiva e Annarita Lollo di Servijes linguistics e culturèi e la referenta giornalista Monica Cigolla.
Col nef digitèl terester l é ruà ...
Col meis de mé de chest an à tacà endodanef a jir fora l rotocalch per ladin Pedies, la trasmiscion con neves da Fascia e da l’autra valèdes ladines. La trasmiscion del Comun General de Fascia é stata renovèda ti contegnui e tel format, l é na produzion de Dolomiti TV de Graziano Bosin per Tv Ladina con i reports e la oujes de Sabrina Riz, Angela Pederiva e Annarita Lollo di Servijes linguistics e culturèi e la referenta giornalista Monica Cigolla.
Col nef digitèl terester l é ruà ...
25 de november 2022
La malediscion de Eva
Comentar de Pruma
Ai 25 de november l é la dì contra la violenza su la femenes, voluda da l’Assemblea generèla de l’ONU per sensibilisèr contra ogne sort de violenza fisica, sessuèla o psicologica ti confronc de la eles, recordan che ence manacèr o neèr la libertà l é violenza.
Ti ultimes egn chest problem é doventà amò più dramatich, i numeres cresc e l vedon duc i dis. (Comentar de Lucia Gross)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ai 25 de november l é la dì contra la violenza su la femenes, voluda da l’Assemblea generèla de l’ONU per sensibilisèr contra ogne sort de violenza fisica, sessuèla o psicologica ti confronc de la eles, recordan che ence manacèr o neèr la libertà l é violenza.
Ti ultimes egn chest problem é doventà amò più dramatich, i numeres cresc e l vedon duc i dis. (Comentar de Lucia Gross)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
24 de november 2022
Na informazion regionèla te trei lengac
L Orden di giornalisć del Trentin Südtirol à festejà i 50 egn da sia istituzion, stata del 1972, uzan fora l’emportanza de la unità anter la doi provinzies con la prejenza de talian, todesch e ladin.
Ai 12 de november l é stat na data emportanta per la stampa regionèla. No demò La Usc di Ladins, defat, à festejà sie cedean de 50 egn, ma del 1972, an del secondo Statut de Autonomia, ence l Orden di giornalisć del Trentin Südtirol se destachèa dal Venet per meter su n Orden regionèl autonom.
Per chest l é stat endrezà doi dis de evenc a Trent, peé via jà en vender ai 11 con la premiazion di più veies e di più joegn scric ite.
La presidenta del Orden regionèl Elisabeth Anna Mair à ...
Ai 12 de november l é stat na data emportanta per la stampa regionèla. No demò La Usc di Ladins, defat, à festejà sie cedean de 50 egn, ma del 1972, an del secondo Statut de Autonomia, ence l Orden di giornalisć del Trentin Südtirol se destachèa dal Venet per meter su n Orden regionèl autonom.
Per chest l é stat endrezà doi dis de evenc a Trent, peé via jà en vender ai 11 con la premiazion di più veies e di più joegn scric ite.
La presidenta del Orden regionèl Elisabeth Anna Mair à ...
23 de november 2022
L istà é fenì e la Marmolèda aur... mingol
L Comun de Cianacei à fat la neva ordenanza che smendra l raion descomanà al azes stabelì chest istà do l gran destach di 3 de messèl. I operatores à padì trop e i é cruzié per l istà che vegn.
L é da 4 meisc, avisa dai 26 del meis de messèl passà, che te duta la pèrt trentina de la Marmolèda, su e su dal lech de Fedaa, l é descomanà l azes. La ordenanza del Comun de Cianacei era ruèda do l gran destach de giacia di 3 de messèl che sun Marmolèda aea caujà 11 vitimes e aldò de la relazion del Servije per la prevenzion di risesc del Departiment Protezion Zivila de la Provinzia de Trent, che col gran ciaut del istà aea palesà l risech de etres evenc che aessa podù meter en pericol la ...
L é da 4 meisc, avisa dai 26 del meis de messèl passà, che te duta la pèrt trentina de la Marmolèda, su e su dal lech de Fedaa, l é descomanà l azes. La ordenanza del Comun de Cianacei era ruèda do l gran destach de giacia di 3 de messèl che sun Marmolèda aea caujà 11 vitimes e aldò de la relazion del Servije per la prevenzion di risesc del Departiment Protezion Zivila de la Provinzia de Trent, che col gran ciaut del istà aea palesà l risech de etres evenc che aessa podù meter en pericol la ...
23 de november 2022
Te n liber la storia de l’Euregio
Na neva edizion de la publicazion che conta la storia del Tirol storich coi projec metui a jir anter i trei raions.
L liber de storia de l’Euregio »Tirolo Alto Adige Trentino. Uno sguardo storico« l é l prum tratat storich che tol ite i trei raions, lurà fora da n comitat scientifich sora la seides e sot l endrez del storich Carlo Romeo. Do da l’ultima stampa del 2014, l é vegnù fora da pech na neva edizion, con vèlch neva enteressanta. Anter chestes n aprofondiment su Michael Gaismair, l comandant di bachegn che era a cef de la insurezion del 1525, e n nef capitol metù ju dal Secretèr generèl de l’Euregio ...
L liber de storia de l’Euregio »Tirolo Alto Adige Trentino. Uno sguardo storico« l é l prum tratat storich che tol ite i trei raions, lurà fora da n comitat scientifich sora la seides e sot l endrez del storich Carlo Romeo. Do da l’ultima stampa del 2014, l é vegnù fora da pech na neva edizion, con vèlch neva enteressanta. Anter chestes n aprofondiment su Michael Gaismair, l comandant di bachegn che era a cef de la insurezion del 1525, e n nef capitol metù ju dal Secretèr generèl de l’Euregio ...
20 de november 2022
Dombrament e televijion: situazion e prospetives
Te Comun General de Fascia se à binà la Conferenza de la Mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent coi raprejentanc de la istituzions ladines, mochenes e zimbres.
En lunesc ai 7 de november te senta del Comun General de Fascia l é stat chiamà ite la 35^ Conferenza de la Mendranzes linguistiches, n apuntament emportant per i raprejentanc de la trei comunanzes de mendranza del Trentin per meter dant reflescions e spetadives.
Prejenc l president de la Provinzia de Trent Maurizio Fugatti, l conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi, l procurador Giuseppe Detomas, i presidenc de la Magnifica Comunità Altipiani Cimbri Isacco Corradi e de la Comunità Alta ...
En lunesc ai 7 de november te senta del Comun General de Fascia l é stat chiamà ite la 35^ Conferenza de la Mendranzes linguistiches, n apuntament emportant per i raprejentanc de la trei comunanzes de mendranza del Trentin per meter dant reflescions e spetadives.
Prejenc l president de la Provinzia de Trent Maurizio Fugatti, l conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi, l procurador Giuseppe Detomas, i presidenc de la Magnifica Comunità Altipiani Cimbri Isacco Corradi e de la Comunità Alta ...
19 de november 2022
30 steiles per l chef Paolo Donei
La guida Michelin à dat fora 8 steiles tel Trentin, 3 de chestes é de chef fascegn. Amò apede l é ence doi steiles ladines verdes e doi Bib Gourmand.
Se tel Sudtirol chest’outa l é ruà adertura 26 steiles Michelin, tel Trentin n é ruà 8 e de chestes 2 te Fascia. I à confermà la steila i restoranc L Chimpl de Tamion del chef Stefano Ghetta e la Malga Panna de Moena del chef Paolo Donei. Apede a chisc doi chef fascegn n é n auter, Peter Brunel da Soraga con so restorant a Linfano de Arco, ence el l à confermà sia steila checena.
La guida Michelin 2023, prejentèda enstadì te la Franciacorta, à premià amò apede con la steila verda de la ...
Se tel Sudtirol chest’outa l é ruà adertura 26 steiles Michelin, tel Trentin n é ruà 8 e de chestes 2 te Fascia. I à confermà la steila i restoranc L Chimpl de Tamion del chef Stefano Ghetta e la Malga Panna de Moena del chef Paolo Donei. Apede a chisc doi chef fascegn n é n auter, Peter Brunel da Soraga con so restorant a Linfano de Arco, ence el l à confermà sia steila checena.
La guida Michelin 2023, prejentèda enstadì te la Franciacorta, à premià amò apede con la steila verda de la ...
18 de november 2022
Üties da munt y teleferiches
Mudaziuns di criters de finanziamënt
La Junta provinziala da Balsan á mudé i criters por fá domanda de contribut por ingrandí les üties da munt y mantigní les teleferiches por condü materiai.
La Provinzia sostëgn finanziariamënter les üties da munt privates. Do na revijiun di criters de finanziamënt á la Junta provinziala fat fora ai 15 de novëmber 2022 na deliberaziun che tol ite n jop de regoles uniformes por la conzesciun di contribuc a bëgn dles üties da munt tolon jö i criters varënc di ultims agn.
“Le sostëgn economich vëgn ...
La Junta provinziala da Balsan á mudé i criters por fá domanda de contribut por ingrandí les üties da munt y mantigní les teleferiches por condü materiai.
La Provinzia sostëgn finanziariamënter les üties da munt privates. Do na revijiun di criters de finanziamënt á la Junta provinziala fat fora ai 15 de novëmber 2022 na deliberaziun che tol ite n jop de regoles uniformes por la conzesciun di contribuc a bëgn dles üties da munt tolon jö i criters varënc di ultims agn.
“Le sostëgn economich vëgn ...
18 de november 2022
Na edizion scincheda a dutes y duc
Comentar de Pruma
Dant otedì à la redazion y l’editoura de nost foliet La Usc di Ladins podù festejé i 50 agn. Per chesta gaujion ti onse mené per posta (en gran pert) a vigni persona dles valedes ladines soura i 18 agn n ejemplar per dé na cercia dl contegnù rich y sot de nost foliet aldidancuei motivan da fé n abonament nuef con priesc smendrì. Dantaldut les persones joenes ne se essa nia aspeté da ciapé a si inom l foliet ladin, un o l’autra s’à fat marevueia, n valgugn à rengrazié per chesta scincunda, ...
Dant otedì à la redazion y l’editoura de nost foliet La Usc di Ladins podù festejé i 50 agn. Per chesta gaujion ti onse mené per posta (en gran pert) a vigni persona dles valedes ladines soura i 18 agn n ejemplar per dé na cercia dl contegnù rich y sot de nost foliet aldidancuei motivan da fé n abonament nuef con priesc smendrì. Dantaldut les persones joenes ne se essa nia aspeté da ciapé a si inom l foliet ladin, un o l’autra s’à fat marevueia, n valgugn à rengrazié per chesta scincunda, ...
15 de november 2022
8 miliarg de porsones
Chisc dis passa ia la popolaziun mondiala le limo di 8 miliarg. Te 50 agn gnaral bunamënter arjunt la merscia y colma di 10 miliarg, dedô jará le numer jöpert
Aladô dles Naziuns Unides arjunj avisa incö la popolaziun mondiala la soma de 8 miliarg. Dl 1950 viôl söl monn ma n terzo dl numer dles porsones atualmënter.
Co jarara pa inant? La popolaziun mondiala ne cresciará inant aladô di esperc nia plü tan dassënn sciöche i ultimi agn, ajache l’aumënt do i agn dl 2000 é tomé sot la merscia dl 1%.
Impó rovará la popolaziun ciamó bunamënter a 10 miliarg de porsones, chësc, te chi 50 agn. Dedô dess le numer caré – aladô dla tendënza dles nasciüdes y morts ...
Aladô dles Naziuns Unides arjunj avisa incö la popolaziun mondiala la soma de 8 miliarg. Dl 1950 viôl söl monn ma n terzo dl numer dles porsones atualmënter.
Co jarara pa inant? La popolaziun mondiala ne cresciará inant aladô di esperc nia plü tan dassënn sciöche i ultimi agn, ajache l’aumënt do i agn dl 2000 é tomé sot la merscia dl 1%.
Impó rovará la popolaziun ciamó bunamënter a 10 miliarg de porsones, chësc, te chi 50 agn. Dedô dess le numer caré – aladô dla tendënza dles nasciüdes y morts ...
12 de november 2022
La Neva UAL per l’unità di Ladins
L moviment politich de Fascia à tout posizion sul empegn de Calderoli per l’autonomia del Venet e la costion del referendum de Soramont.
L Consei de la Neva UAL à tout posizion en cont de l’autonomia, un di temes da semper prioritères del moviment. Con referiment al percors de dialogh coi goernadores de Südtirol e Venet del nef minister di Afares regionèi e autonomies Roberto Calderoli, la Neva UAL à metù al luster na contradizion. Da na man al Venet che perten na autonomia sul model del Trentin-Südtirol ge vegn emprometù l empegn del goern, da l’autra ai ladins de Ampez, Col e Fodom, che speta che da 15 egn che ge vegne dat ...
L Consei de la Neva UAL à tout posizion en cont de l’autonomia, un di temes da semper prioritères del moviment. Con referiment al percors de dialogh coi goernadores de Südtirol e Venet del nef minister di Afares regionèi e autonomies Roberto Calderoli, la Neva UAL à metù al luster na contradizion. Da na man al Venet che perten na autonomia sul model del Trentin-Südtirol ge vegn emprometù l empegn del goern, da l’autra ai ladins de Ampez, Col e Fodom, che speta che da 15 egn che ge vegne dat ...
12 de november 2022
Spidic de storia moderna ladina
Al é forsc ma n cajo, mo significatif, che l’Union Generela di Ladins á surantut l’ediziun de La Usc di Ladins rodunt tl 1972, ann de aproaziun dl Secundo Statut de Autonomia de Südtirol y dl Trentin
La cuntraposiziun etnica y politica degenerada ti atentac di agn 60 ciafâ finalmënter cun Silvius Magnago na perspetiva nöia basada sön la convivënza regolada da normes por la sconanza y le svilup di trëi grups etnics. Ti agn ’60 y ’70 êl n gran fermënt politich por rové a na autonomia plü sterscia y sigüda.
Sön l’ejëmpl de Silvius Magnago, Alfons Benedikter yii. ân l’impresciun che püc podess derzé fora tröp. Chësc valô ciamó deplü por i ativisć y politics ladins dla pröma ora che podô ...
La cuntraposiziun etnica y politica degenerada ti atentac di agn 60 ciafâ finalmënter cun Silvius Magnago na perspetiva nöia basada sön la convivënza regolada da normes por la sconanza y le svilup di trëi grups etnics. Ti agn ’60 y ’70 êl n gran fermënt politich por rové a na autonomia plü sterscia y sigüda.
Sön l’ejëmpl de Silvius Magnago, Alfons Benedikter yii. ân l’impresciun che püc podess derzé fora tröp. Chësc valô ciamó deplü por i ativisć y politics ladins dla pröma ora che podô ...
