Val Badia


30 de merz 2023
Longega - Picolin: "gran ora da fá valch", dij i ombolc
L’assessur Daniel Alfreider s’á incunté cun i ombolc dla Val Badia por baié dantadöt de laurs sön strada. Le toch danter Longega y Picolin vëgn tres plü prigorus, cun na tëmpla instabila, tres plü bludra y da lëgns püri
La situaziun sön la strada dla Val Badia vëgn tres plü critica. Y sce chësta strada mëss gní stlüta, sán che al é le chaos programé. Chësc án odü ai 25 de forá – na sabeda de sajun – canche an á messü saré la strada por peres tomades jö. Do chësc fat che é sté bindebó de desfida, s’á i cin’ ombolc dla Val Badia indô ót cun na lëtra al assessur ladin Daniel Alfreider, por sotrissé le gran debojëgn da fá inant por assiguré la strada y forsc por rové a na soluziun plü definitiva. I ombolc scrii: ...
La situaziun sön la strada dla Val Badia vëgn tres plü critica. Y sce chësta strada mëss gní stlüta, sán che al é le chaos programé. Chësc án odü ai 25 de forá – na sabeda de sajun – canche an á messü saré la strada por peres tomades jö. Do chësc fat che é sté bindebó de desfida, s’á i cin’ ombolc dla Val Badia indô ót cun na lëtra al assessur ladin Daniel Alfreider, por sotrissé le gran debojëgn da fá inant por assiguré la strada y forsc por rové a na soluziun plü definitiva. I ombolc scrii: ...


30 de merz 2023
Al vëgn la super-IMU
Por amez jügn 2023 paiará patrones y patruns de abitaziuns ötes te gran pert dla provinzia da Balsan la pröma rata tla mosöra dl 50% dla super-IMU, metüda sö por mené do che i cuatiers öc vëgnes afitá
Gran pert di comuns á fissé chësta cuta cun l’alicuota dl 2,5% dl valur catastal, scebëgn che ai ne ess nia messü. Sce bele metüda sö, ess i Comuns ince podü la apliché ma por les fraziuns plü svilupades turisticamënter o por les cités olache al vá gran debojëgn de cuatiers (p.ej. ince por astudënc:tes).
Tl Comun de Mareo fej pöde patrones y patruns de abitaziuns ötes a La Pli, Longega y Rina, che ai n’é nia bogn da ciafé afitadins, y sëgn saral da paié chësta cuta cotan alta.
Arjunj chësta cuta ...
Gran pert di comuns á fissé chësta cuta cun l’alicuota dl 2,5% dl valur catastal, scebëgn che ai ne ess nia messü. Sce bele metüda sö, ess i Comuns ince podü la apliché ma por les fraziuns plü svilupades turisticamënter o por les cités olache al vá gran debojëgn de cuatiers (p.ej. ince por astudënc:tes).
Tl Comun de Mareo fej pöde patrones y patruns de abitaziuns ötes a La Pli, Longega y Rina, che ai n’é nia bogn da ciafé afitadins, y sëgn saral da paié chësta cuta cotan alta.
Arjunj chësta cuta ...


30 de merz 2023
I pici se dá jö cun la sostenibilité
Le tema che vëgn traté iniann tles scolines ladines é chël dla sostenibilité, n tema zite, mo dër important por nosc dagní; n tema che an dess ti porté dant bele ai plü pici, por che ai crësces sö cun la convinziun che i podun fá valch, düc deboriada, por salvé nosc planët
Vigni ann vëgnel metü dant n tema che dess gní traté tles scolines ladines. Le tema che é gnü chirí fora iniann é chël dla sostenibilité. Ara se trata de n tema dër important, n tema zite, cun chël che i gnarun confrontá tres deplü te nosc dagní. Sce i orun avëi ciamó la poscibilité da salvé nosta Tera, messunse düc canc mëte man da vire te na manira plü sostenibla y sce i le imparun bele da pici insö, saral bunamënter plü saurí. Nos sun storc pro tla solina da La Ila, olache dlungia proiec y ...
Vigni ann vëgnel metü dant n tema che dess gní traté tles scolines ladines. Le tema che é gnü chirí fora iniann é chël dla sostenibilité. Ara se trata de n tema dër important, n tema zite, cun chël che i gnarun confrontá tres deplü te nosc dagní. Sce i orun avëi ciamó la poscibilité da salvé nosta Tera, messunse düc canc mëte man da vire te na manira plü sostenibla y sce i le imparun bele da pici insö, saral bunamënter plü saurí. Nos sun storc pro tla solina da La Ila, olache dlungia proiec y ...


29 de merz 2023
20.000 auti al de
Söla strada de Puster al’altëza dles sortides por Valdaura y Rasun/Antholz pàssel chi 20.000 mesi motorisá al de, la Provinzia ó deboriada cun i Comuns da Rasun-Antholz y Valdaura realisé dui rondí por alisiré le transiamënt y cherié trus por la roda y la jënt che vá a pe
Tres stüdi, calcolaziuns y simulaziuns él gnü constaté che al passa ti dui punc di azesc de Rasun y Valdaura mesamënter chi 20.000 mesi motorisá al de. A chësta mainira él gnü ponsé a na soluziun "combi" (de combinaziun) por tó demez mesi dala strada de Puster y ti resservé a chi dla roda y chi che vá a pe trus aposta.
Dlungia al rondel por Valdaura él preodü ince döes staziuns dles corieres por le sorvisc publich.
Ai 27 de merz 2023 él gnü tigní a Rasun na reuniun dla zitadinanza cun i ombolc di ...
Tres stüdi, calcolaziuns y simulaziuns él gnü constaté che al passa ti dui punc di azesc de Rasun y Valdaura mesamënter chi 20.000 mesi motorisá al de. A chësta mainira él gnü ponsé a na soluziun "combi" (de combinaziun) por tó demez mesi dala strada de Puster y ti resservé a chi dla roda y chi che vá a pe trus aposta.
Dlungia al rondel por Valdaura él preodü ince döes staziuns dles corieres por le sorvisc publich.
Ai 27 de merz 2023 él gnü tigní a Rasun na reuniun dla zitadinanza cun i ombolc di ...


29 de merz 2023
Nato Flatscher surandá le tomun dla Lia da Munt
Dan da diesc agn gnôl metü adöm les trëi lies da munt dla Val Badia tla "Lia da Munt Ladinia – Val Badia". L’ativité y l’interes florësc plü che mai. "Se mëte adöm é sigü sté le dër vare", dij Fortunato Flatscher de Badia, che é sté cina sëgn le pröm y su presidënt dla lia unificada. Cun mez aurí darál jö la inciaria
La munt á dagnora albü na fascinaziun particolara por la jënt de nüsc paisc. Na fascinaziun che vá inant cina incö y che apascionëia tres plü porsones. Chësc vëigon ince sce an ti ciara ai dac dla Lia da Munt Ladinia – Val Badia, che cumpëda daimpró da duimile mëmbri, feter le 20% dla jënt de nosta valada. Al ê ai 23 de setëmber dl 2012 che la Lia da Munt Ladinia gnô metüda sö ofizialmënter, tres na "fujiun" danter la Lia da Munt La Val, la Lia dai Crëp Mareo y le CAI Val Badia. Na dezijiun plü ...
La munt á dagnora albü na fascinaziun particolara por la jënt de nüsc paisc. Na fascinaziun che vá inant cina incö y che apascionëia tres plü porsones. Chësc vëigon ince sce an ti ciara ai dac dla Lia da Munt Ladinia – Val Badia, che cumpëda daimpró da duimile mëmbri, feter le 20% dla jënt de nosta valada. Al ê ai 23 de setëmber dl 2012 che la Lia da Munt Ladinia gnô metüda sö ofizialmënter, tres na "fujiun" danter la Lia da Munt La Val, la Lia dai Crëp Mareo y le CAI Val Badia. Na dezijiun plü ...


29 de merz 2023
Usc joniles ressona tla dlijia de Badia
Por festejé i 150 agn á le »Vinzentiner Knabenchor« tigní deplü conzerc. Un de chisc é garaté en domënia tla dlijia da San Linert, a Badia
La Val Badia é da dagnora liada al Vinzentinum, che complësc iniann 150 agn. Chësc lian é gnü ciamó plü strënt dal 2014, da canche Andrea Tasser, nasciü y chersciü sö a Badia, é le dirighënt dl »Vinzentiner Knabenchor«. Chësc cor á te süa storia albü tröc dirighënc y ince presidënc ladins. Y propi ince por via de chësc lian an chirí fora Badia, plü avisa la dlijia de San Linert, por tigní un di trëi conzerc iubilars. Le pröm conzert é sté le vëndres sëra tl Vinzetinum y spo n'él ciamó sté un le ...
La Val Badia é da dagnora liada al Vinzentinum, che complësc iniann 150 agn. Chësc lian é gnü ciamó plü strënt dal 2014, da canche Andrea Tasser, nasciü y chersciü sö a Badia, é le dirighënt dl »Vinzentiner Knabenchor«. Chësc cor á te süa storia albü tröc dirighënc y ince presidënc ladins. Y propi ince por via de chësc lian an chirí fora Badia, plü avisa la dlijia de San Linert, por tigní un di trëi conzerc iubilars. Le pröm conzert é sté le vëndres sëra tl Vinzetinum y spo n'él ciamó sté un le ...


28 de merz 2023
De che é mo chisc scofuns?
"Meses verités" é le titul dl toch teatral porté sön paladina dal’Uniun dl Teater da San Martin. N gran suzes, che fej stlopé dal rí y ince n pü’ ponsé sura
Da d’aisciöda y da d’altonn se conforta nosta valada da jí a teater. Al é bele tradiziun che do le gran slöm y le cajin dla sajun pón se relassé y s’la rí cun les comedies che vëgn rapresentades. Les uniuns dl teater ne pita nia ma n aurela cörta plajora, mo n arichimënt por nosc lingaz y nosta cultura.
La Uniun Teater San Martin porta dant chisc dis – l’ultimo iade chësc mercui ai 29 de merz - le toch "Meses verités". I cater jobleri é en chësc iade slisorá tles perts de döes copies, öna ...
Da d’aisciöda y da d’altonn se conforta nosta valada da jí a teater. Al é bele tradiziun che do le gran slöm y le cajin dla sajun pón se relassé y s’la rí cun les comedies che vëgn rapresentades. Les uniuns dl teater ne pita nia ma n aurela cörta plajora, mo n arichimënt por nosc lingaz y nosta cultura.
La Uniun Teater San Martin porta dant chisc dis – l’ultimo iade chësc mercui ai 29 de merz - le toch "Meses verités". I cater jobleri é en chësc iade slisorá tles perts de döes copies, öna ...


28 de merz 2023
Al é bele Pasca, te biblioteca
La biblioteca Sas dla Crusc, adöm cun la Uniun dles Patrones de Badia, á organisé n domisdé por mituns y mitans dla scora elementara, cun jüc, devertimënt y pastelné por s'arjigné ala festa da Pasca
Tröpes é les manifestaziuns y les iniziatives che vëgn metüdes da jí en chësta aisciöda da pert dla biblioteca Sas dla Crusc, dantadöt por i mituns y por les mitans. Insciö él garaté, do da la nöt dles biblioteches, n domisdé da fá jüc y da pastelné por Pasca. Chësc domisdé é gnü metü da jí en colaboraziun cun la Uniun dles Patrones de Badia, por i mituns y les mitans dles scores elementares, che s'á fat na gran morvëia canche ai é rová te biblioteca y á odü trëi conici, condüc adalerch da ...
Tröpes é les manifestaziuns y les iniziatives che vëgn metüdes da jí en chësta aisciöda da pert dla biblioteca Sas dla Crusc, dantadöt por i mituns y por les mitans. Insciö él garaté, do da la nöt dles biblioteches, n domisdé da fá jüc y da pastelné por Pasca. Chësc domisdé é gnü metü da jí en colaboraziun cun la Uniun dles Patrones de Badia, por i mituns y les mitans dles scores elementares, che s'á fat na gran morvëia canche ai é rová te biblioteca y á odü trëi conici, condüc adalerch da ...


27 de merz 2023
Vëdues onorades: ince Consolata Nagler
En gaujiun dla sentada dles Patrones dl Südtirol él gnü onoré 6 patrones che é romagnüdes vëdues: danter chëstes ince Consolata Nagler da Lungiarü
La domënia ai 26 de merz él gnü a s’al dé a Balsan le "De dles Patrones", che á cherdé alerch chës 600 patrones da döt Südtirol. Cotanc i punc importanc al ordin dl de: danter chisc ince la onoranza ala "Patrona dl ann", che é gnüda litada Karin Kofler Frei da Völlan. Onoranzes ti án spo surandé a 5 patrones che é adora romagnüdes vëdues y che á impó trat inant le lüch, cun gran bries, fadies y fistidi. Danter chëstes patrones él ince Consolata Nagler vëd. Rungger dl lüch dl Feur a Lungiarü. ...
La domënia ai 26 de merz él gnü a s’al dé a Balsan le "De dles Patrones", che á cherdé alerch chës 600 patrones da döt Südtirol. Cotanc i punc importanc al ordin dl de: danter chisc ince la onoranza ala "Patrona dl ann", che é gnüda litada Karin Kofler Frei da Völlan. Onoranzes ti án spo surandé a 5 patrones che é adora romagnüdes vëdues y che á impó trat inant le lüch, cun gran bries, fadies y fistidi. Danter chëstes patrones él ince Consolata Nagler vëd. Rungger dl lüch dl Feur a Lungiarü. ...


26 de merz 2023
Calfosch: ti ciaré ala Fossa Santa
Te dlijia da Calfosch pón indô aprijé dai 25 de merz inant le Sepolcher Sant – la Fossa Santa
Al n’é chiló incërch nia plü tröpes dlijies olache al é da odëi la Fossa Santa. Tla Val Badia n’él indere dër na bela – chëra te dlijia da Calfosch, che an podará indô aprijé dai 25 de merz inant, cina en Sabeda Santa ai 8 d’aurí. Le sepolcher é gnü lascé fá dl 1837 sön inciaria de R.S.G. Domenico Degillia y Filippo Tavella. Bele tl’eté medievala án metü man da mëte sö tles dlijies sepolcri sciöche imitaziun dl Sepolcher Sant de Ierúsalem. An orô insciö onoré le tëmp dla velia. Chi püc che â ...
Al n’é chiló incërch nia plü tröpes dlijies olache al é da odëi la Fossa Santa. Tla Val Badia n’él indere dër na bela – chëra te dlijia da Calfosch, che an podará indô aprijé dai 25 de merz inant, cina en Sabeda Santa ai 8 d’aurí. Le sepolcher é gnü lascé fá dl 1837 sön inciaria de R.S.G. Domenico Degillia y Filippo Tavella. Bele tl’eté medievala án metü man da mëte sö tles dlijies sepolcri sciöche imitaziun dl Sepolcher Sant de Ierúsalem. An orô insciö onoré le tëmp dla velia. Chi püc che â ...


25 de merz 2023
Le ciastel de Tirol tl’ert
En vëndres ai 17 de merz 2023 él gnü daurí tl Museum provinzial Ciastel Tirol na mostra daldöt originala che tematisëia le Ciastel Tirol sciöche sujet architetonich tl’ert
Chësta mostra fej pert dl program dles esposiziuns da en chësc ann y resta daverta cina ai 4 de jügn. Tla mostra pón odëi na gran racoiüda de operes (odüdes) che rafigurëia le ciastel te epoches storiches desvalies. Le Ciastel Tirol fej por ater pert de chi frabicac storics de nosta regiun che é gnüs depënc o dessigná bëgn le plü sovënz. N gromun de artistes y artisć s’á cina incö dé jö tles fotmes y tecniches plü desvalies cun chësc motif tan simbolich y emblematich por nosta storia y che é ...
Chësta mostra fej pert dl program dles esposiziuns da en chësc ann y resta daverta cina ai 4 de jügn. Tla mostra pón odëi na gran racoiüda de operes (odüdes) che rafigurëia le ciastel te epoches storiches desvalies. Le Ciastel Tirol fej por ater pert de chi frabicac storics de nosta regiun che é gnüs depënc o dessigná bëgn le plü sovënz. N gromun de artistes y artisć s’á cina incö dé jö tles fotmes y tecniches plü desvalies cun chësc motif tan simbolich y emblematich por nosta storia y che é ...


25 de merz 2023
Le compliagn dl "Vinzentinum"
L’istitut "Vinzentinum" da Porsenú complësc en chësc ann sü 150 agn de vita – y cun ël ince le "Vinzentiner Knabenchor", che é incö sot la direziun de Andrea Tasser de Badia.
Chël dl "Vinzentinum" é n inom conesciü ince tles valades ladines. Chësta scora cun istitut a Porsenú, ê gnüda metüda sö l’ann 1872 dal vësco Vinzenz Gasser (1809 – 1879) – chël che á ince consacré tl 1876 la dlijia nöia da La Val. Le vësco Gasser â metü sö chësta scora cun la orenté da formé studënc y candidac, tla speranza che ai gniss proi. Pormó do la mort dl vësco á la scora ciafé l’inom de so fondadú. N gröm de jonins dles valades ladines é variá da üsc dl Vinzentinum ite y á fat dailó ...
Chël dl "Vinzentinum" é n inom conesciü ince tles valades ladines. Chësta scora cun istitut a Porsenú, ê gnüda metüda sö l’ann 1872 dal vësco Vinzenz Gasser (1809 – 1879) – chël che á ince consacré tl 1876 la dlijia nöia da La Val. Le vësco Gasser â metü sö chësta scora cun la orenté da formé studënc y candidac, tla speranza che ai gniss proi. Pormó do la mort dl vësco á la scora ciafé l’inom de so fondadú. N gröm de jonins dles valades ladines é variá da üsc dl Vinzentinum ite y á fat dailó ...


24 de merz 2023
La Ila: arobaria cun cortel
Le fat desplajor é sozedü en jöbia sëra ai 24 de merz tla tabacaria "da Niky" a La Ila. Por fortüna é döt jü fora a bun fin y zënza feris. I Carabiniers á defata abiné le lere
Tres indô sozedel ince tla Val Badia fac che lascia zoruch na saú antia y ince desplajëi. Un de chisc é gnü a s’al dé en jöbia ai 24 de merz da sëra tla tabacaria da La Ila. Le patrun Niky Varallo cunta: "Al é sozedü diesc menüc dan les 7. I ê te botëga cun la lodnera canche al é gnü ite na porsona cun mascora söl müs, á tut fora le cortel y â dit che i ne dên nia fá i eroi y ti dé i scioldi." Scebëgn che la porsona â le müs curí, s’un á patrun y lodnera atira capí fora de che che ara se tratâ. ...
Tres indô sozedel ince tla Val Badia fac che lascia zoruch na saú antia y ince desplajëi. Un de chisc é gnü a s’al dé en jöbia ai 24 de merz da sëra tla tabacaria da La Ila. Le patrun Niky Varallo cunta: "Al é sozedü diesc menüc dan les 7. I ê te botëga cun la lodnera canche al é gnü ite na porsona cun mascora söl müs, á tut fora le cortel y â dit che i ne dên nia fá i eroi y ti dé i scioldi." Scebëgn che la porsona â le müs curí, s’un á patrun y lodnera atira capí fora de che che ara se tratâ. ...


23 de merz 2023
Corvara: cortina scrizorada
Le mercui ai 22 de merz da sëra él sté zacai che á scrizoré sö le mür dla cortina da Corvara, cun n messaje cuntra les forzes dl ordin. Le marescial Di Genova: "I fajarun inant nosc laur sciöche zënza".
At de vandalism a Corvara, tla serada di 22 de merz. Na porsona o porsones nia conesciüdes á scrizoré sö cun na gran scrita a fosch la falzada dl mür dla cortina, che é defata sura la picia dlijia de Santa Tarina. Le messaje che é gnü smardacé sö é adressé ales forzes dl ordin, ci che an vëiga ince dala sigla "ACAB", olache les iniziales stá por n insult a dötes les forzes de polizia. Al desplej dagnora sce al vëgn danejé bëgn publich por lascé fora le sënn y la frustraziun. Tan deplü sce ara ...
At de vandalism a Corvara, tla serada di 22 de merz. Na porsona o porsones nia conesciüdes á scrizoré sö cun na gran scrita a fosch la falzada dl mür dla cortina, che é defata sura la picia dlijia de Santa Tarina. Le messaje che é gnü smardacé sö é adressé ales forzes dl ordin, ci che an vëiga ince dala sigla "ACAB", olache les iniziales stá por n insult a dötes les forzes de polizia. Al desplej dagnora sce al vëgn danejé bëgn publich por lascé fora le sënn y la frustraziun. Tan deplü sce ara ...


23 de merz 2023
San Ciascian: botëga daverta ince d'isté
An â aldí che la botëga de alimentars da San Ciascian ess stlüt cun la fin dla sajun da d'invern, mo i gesturs á chisc dis ciafé na acordanza cun la sozieté Aspiag (patrona dl martl Despar) y d'isté podará la popolaziun y ince i ghesć ciamó jí a cumpré ite
La jënt da San Ciascian é oramai ausada da messëi dagnora tó ca l'auto por anuzé la gran pert di sorvisc che é ti ultims agn gnüs mancia. Al é gnü saré les casses, l'ofize dla posta y al é gnü tut demez la fossenara. Tl paisc da San Ciascian n'él gnanca na apoteca (ma na »parafarmacia«, ndr), na botëga dal tabach y cun la fin dla sajun parôl che al ess stlüt ince la botëga dai alimentars. La botëga, dl martl Despar, vëgn manajada da 11 agn incá da Lois Craffonara de Badia, che á ince n'atra ...
La jënt da San Ciascian é oramai ausada da messëi dagnora tó ca l'auto por anuzé la gran pert di sorvisc che é ti ultims agn gnüs mancia. Al é gnü saré les casses, l'ofize dla posta y al é gnü tut demez la fossenara. Tl paisc da San Ciascian n'él gnanca na apoteca (ma na »parafarmacia«, ndr), na botëga dal tabach y cun la fin dla sajun parôl che al ess stlüt ince la botëga dai alimentars. La botëga, dl martl Despar, vëgn manajada da 11 agn incá da Lois Craffonara de Badia, che á ince n'atra ...


22 de merz 2023
Flus da marili
Puntualmënter por le mëteman dl’aisciöda ai 20 de merz 2023 él sbroché fora te Mareo les prömes flus di lëgns da marili
Nia da crëie tan tomperida che la natöra é en chësta ota, nia ma les moncignoses n’é bele da odëi, ince i marili florësc bele! Ma che le tëmp é massa assöt, al é da speré che al vëgnes tosc plöies y nëis (sö alalt) por implí i resservars dl’ega tl sotfunz dla tera. Da speré él ince che les temperatöres ne s’arbasses les edemes che vëgn nia massa de nöt, zënza s’un sintiará i lëgns che á peté fora massa a bonora les flus y sü früc sará cochessî.
Nia da crëie tan tomperida che la natöra é en chësta ota, nia ma les moncignoses n’é bele da odëi, ince i marili florësc bele! Ma che le tëmp é massa assöt, al é da speré che al vëgnes tosc plöies y nëis (sö alalt) por implí i resservars dl’ega tl sotfunz dla tera. Da speré él ince che les temperatöres ne s’arbasses les edemes che vëgn nia massa de nöt, zënza s’un sintiará i lëgns che á peté fora massa a bonora les flus y sü früc sará cochessî.


22 de merz 2023
Se maridé tl Ciastel de Tor
Chi che se marida "te Comun" sciöche al vëgn dit, cun rît zivil, á sëgn ince la poscibilité da se dí de sce tla culissa sugestiva dl Ciastel de Tor
Sce i ti ciarun bele ma ales statistiches dles nozes tla Val Badia tratan l’ann passé, spo odunse che passa mec i pers che é gnüs dá adöm te nüsc comuns, s’á dit de sce te Comun y nia te dlijia. Te intrami i caji é la noza n de particolar por i nüc y sce al vëgn opté por le rît zivil te Comun, spo é le scenar scialdi chël dl salf de Consëi o val’ ater salamënt aministratif. Deplü é indere bele i comuns che á chirí fora val’ atri posć sugestifs. Sëgn él ince le Comun da San Martin che á fat n ...
Sce i ti ciarun bele ma ales statistiches dles nozes tla Val Badia tratan l’ann passé, spo odunse che passa mec i pers che é gnüs dá adöm te nüsc comuns, s’á dit de sce te Comun y nia te dlijia. Te intrami i caji é la noza n de particolar por i nüc y sce al vëgn opté por le rît zivil te Comun, spo é le scenar scialdi chël dl salf de Consëi o val’ ater salamënt aministratif. Deplü é indere bele i comuns che á chirí fora val’ atri posć sugestifs. Sëgn él ince le Comun da San Martin che á fat n ...


22 de merz 2023
Dala Cina a Badia: la storia de Tian Tian
Tian Tian é na jona cineja cun dejabilité, che é gnüda tuta sö da Verena Valentin. Ara é rovada tla Talia dan da diesc agn y da dui agn incá virera a Badia. I nes un lascé cunté süa storia, che se desfira danter les dificoltés dla vita da vigni de y la orenté da vire, le plü che ara vá, la normalité
Tian Tian é nasciüda tla Cina, plü avisa tl Shandong, la provinzia olache al ê ince sté Sant'Ujöp da Oies. Ara é nasciüda cun na maratia ereditara, la »tetraparesi spastica distonica«, na maratia che ne ti pormët nia da jí a pe y da se möie autonomamënter. Ara á insciö debojëgn de valgügn che ciares tresfora de ëra. »Tla Cina n'é la vita por les ëres nia saurida, sce na ëra nasc cun na dejabilité é spo döt ciamó plü ri«, nes cunta Verena Valentin de Badia, uma adotiva de Tian Tian che é, a ...
Tian Tian é nasciüda tla Cina, plü avisa tl Shandong, la provinzia olache al ê ince sté Sant'Ujöp da Oies. Ara é nasciüda cun na maratia ereditara, la »tetraparesi spastica distonica«, na maratia che ne ti pormët nia da jí a pe y da se möie autonomamënter. Ara á insciö debojëgn de valgügn che ciares tresfora de ëra. »Tla Cina n'é la vita por les ëres nia saurida, sce na ëra nasc cun na dejabilité é spo döt ciamó plü ri«, nes cunta Verena Valentin de Badia, uma adotiva de Tian Tian che é, a ...


21 de merz 2023
La Val Badia "püch svilupada economicamënter"
Südtirol definësc danü i raiuns "debli". Lapró áldel Rina, Pliscia, La Pli, Curt y i teritori di comuns da San Martin de Tor y La Val – döt raiuns tla Val Badia. Gherdëna alda deplëgn pro i raiuns svilupá economicamënter
Por i raiuns definis "debli" él la poscibilité da damané do y ciafé ti comuns relatifs contribuc por ativités de vigni vers y sorvisc ütli por la jënt. La lege provinziala baia de "sostëgn di investimënc aziendai dles microimprejes y dles piceres firmes che desfira na ativité economica tla provinzia de Balsan".
Le rejim de aiüt reverda i seturs dl artejanat, dla industria, dl comerz y di sorvisc. Chisc ciamps é gnüs despartis dal turism che á na söa lista de intervënc.
Por i raiuns definis "debli" él la poscibilité da damané do y ciafé ti comuns relatifs contribuc por ativités de vigni vers y sorvisc ütli por la jënt. La lege provinziala baia de "sostëgn di investimënc aziendai dles microimprejes y dles piceres firmes che desfira na ativité economica tla provinzia de Balsan".
Le rejim de aiüt reverda i seturs dl artejanat, dla industria, dl comerz y di sorvisc. Chisc ciamps é gnüs despartis dal turism che á na söa lista de intervënc.


21 de merz 2023
Düc deboriada por na "Contrada vërda"
Sön iniziativa de Giulia Moling da Lungiarü él nasciü le proiet "Contrada vërda", che ó tó ite döta la popolaziun por senté lëgns ti bosc derná dal chefer, y che ó dantadöt sensibilisé sön l’importanza dl bosch por la natöra, por la porsona y por süa proteziun
"Sce nos fajun val’ por le bosch, fajunse ince val’ por nos instësc." Chësta é la convinziun de Giulia Moling da Lungiarü, che ti á dé vita a n proiet particolar, dal inom "Contrada vërda". Düc canc odun de por de nüsc püri bosc, che s’á ciafé te chisc agn na dernada indôlatra. Da dui agn incá él dantadöt l’arlogn che se sleria fora y che á bele atoché tëmples intires. Sce al mancia le bosch, spo él n dann por la natöra instëssa, mo al vëgn ince mancia la proteziun por les strotöres y por la ...
"Sce nos fajun val’ por le bosch, fajunse ince val’ por nos instësc." Chësta é la convinziun de Giulia Moling da Lungiarü, che ti á dé vita a n proiet particolar, dal inom "Contrada vërda". Düc canc odun de por de nüsc püri bosc, che s’á ciafé te chisc agn na dernada indôlatra. Da dui agn incá él dantadöt l’arlogn che se sleria fora y che á bele atoché tëmples intires. Sce al mancia le bosch, spo él n dann por la natöra instëssa, mo al vëgn ince mancia la proteziun por les strotöres y por la ...