Val Badia

media/k2/galleries/30028/thumbs/Bildschirmfoto_2025-07-28_um_17.01.15.jpg
28 de messel 2025

Aroeder, marescial Marino: do la spordüda, la sopoltöra

Gran spordüda y comoziun á descedé la mort fora de n sarëgn dl lütenënt y marescial di Carabiniers d’Al Plan Nicola Marino. La sopoltöra sará en mercui danmisdé a Al Plan
Al é sté bindebó de spordüda y scassarot, en domënia domisdé, canche al á metü man da se slarié fora la noela che al ê mort le marescial di Carabiniers d’Al Plan Nicola Marino. "Po co?", s’ará ponsé tröc de chi che le conesciô. Al â pö pormó 59 agn. Baldi ê la noela vëi. L’alarm é gnü dé chël 27 de messé püch dan les 11 danmisdé. Le marescial Marino ê jü deboriada cun süa compagna a La Ila, por fá la via ferata "Les Cordes", che condüj cina sön Gardenacia. Sozedüda ésera defata do che ai é piá ...
media/k2/galleries/30026/thumbs/DJI_ok.jpg
26 de messel 2025

Nos mituns stödafüch por un n de

A La Ila s’á desfiré en sabeda n de dla porta daverta di Stödafüch dl’Alta Badia. Tres n percurs a tapes á i volontars invié i jonins a descurí le monn dl pröm aiüt y dl socurs local
Prësc diesc agn él passé da canche la scomenciadia »Nos mituns stödafüch por un n de« s’á desfiré l’ultim iade tl’Alta Badia. Iniann á orü i volontars la lascé pié ia danü metan man dal paisc de La Ila, en gaujiun dl iubilé di 100 agn di Stüdafüch da La Ila. »Ince ti proscims agn orunse mantigní la manifestaziun, che se desfirará vigni dui agn tres te n ater paisc, do n sistem a rotaziun«, dij le surastant di Stüdafüch da Corvara Roman Crazzolara, che á dé le bëgngnü ai pici partezipanc y ai ...
media/k2/galleries/30025/thumbs/Argento-Artistry._A730372.jpg
25 de messel 2025

Pro mësa cun les figöres de Elisa Rungger

»Les figöres depëntes chir le contat cun le publich, ares damana da podëi rové te en dialogh cun le spetadú söla perzeziun y la realté«, spliga Elisa Rungger tl’intervista fata en gaujiun dla daurida
Elisa Rungger, classa 1997, é chersciüda sö a Rina te Mareo y vir y laora dötaorela a Karlsruhe y te Sëlva. Tl 2019 á l’artista scomencé süa formaziun pro l’Academia d’ert a Karlsuhe, se fajon lerch tl setur artistich. Te deplü mostres, sides personales co coletives, ára albü l’ocajiun da presenté sües operes tl Südtirol y foradecá, rovan cinamai a New York tl »Circle of None«. 

La mostra »Danterite« al Ciastel de Tor é porimpó la pröma mostra personala dl’artista tla Val Badia. 
De süa ...
media/k2/galleries/30024/thumbs/IMG_2301.jpg
25 de messel 2025

Cun »Danterite« röia Elisa Rungger tl Ciastel de Tor

La terza ediziun de »Ert tla tor« é piada ia en jöbia ai 17 de messé, cun l’inaodaziun dla mostra nöia de Elisa Rungger da Rina. Chësta é la pröma mostra personala dl’artista tla Val Badia, che sará da odëi cina ai 27 de setëmber
»Danterite« é le titul dla mostra personala dl’artista da Rina Elisa Rungger, che cun la terza ediziun dla scomenciadia »Ert tla tor« á metü fora sües operes tl frabicat storich dl Museum Ladin. Chësta pröma mostra personala tla Val Badia é por l’artista sciöche n rové derevers de so daciasa, do avëi stlüt jö süa formaziun scomenciada a Urtjëi tla Scora d’Ert y che l’á spo portada tla Academia d’ert de Karlsruhe.

»Al é n gran plajëi y n gran onur da podëi mëte fora chiló tla tor dl ciastel ...
media/k2/galleries/29970/thumbs/IMG_2014.jpg
19 de messel 2025

Na mostra de fotografies por recostruí le passé

En jöbia ai 10 de messé á l’Istitut Ladin Micurá de Rü inaodé la mostra de fotografies storiches dl paisc da San Martin. Lapró él gnü presenté le proiet »Iradié« y l’app nöia, che condüj fora por paisc tles pedies dla storia
Inant é jü le proiet de inrescida y de archiviaziun de material storich da pert dl Istitut Ladin Micurá de Rü. Sciöche al é gnü fat por i paisc de Badia, La Ila y San Ciascian ti agn passá, él iniann gnü metü a jí na mostra de fotografies storiches dl paisc da San Martin. Danü á i colaboradus invié la comunité a partezipé ativamënter ala documentaziun storica dl paisc, don so contribut tres testemoninazes y plü informaziuns, che jará a arichí l’ar­chif. Lapró á le presidënt de Smach Michael ...
media/k2/galleries/29969/thumbs/IMG_2080.jpg
18 de messel 2025

Natöra, porsona y artifizialité röia adöm tl sëgn dl’infinité. L’opera »Terzo Paradiso« de Pistoletto

Calfosch á ciafé lerch por la concretisaziun dl »conzet« dër conesciü tla Talia y foradecá: le »Terzo Paradiso« de Michelangelo Pistoletto. Dan otedé é l’istalaziun gnüda inaodada söl sit
Tl cheder dla bienala Smach 2025 él gnü metü a jí dui proiec satelic. Un de chisc reverda la realisaziun dl conzet de Michelangelo Pistoletto che porta le titul »Terzo Paradiso«. A Calfosch, ai pisc dl ju de Frara, é rová adöm dan otedé por l’inao­daziun, surastanc comunai y pro­vinziai, sciöche presidënc y direturs dles assoziaziuns che á sostegní la realisaziun dl’opera y á contribuí a so finanziamënt. 

»L’ert contemporana ne valorisëia nia ma la contrada, mo ara alza fora ...
media/k2/galleries/29968/thumbs/IMG_2202.jpg
18 de messel 2025

La bienala istalativa 2025 agüza la falc cun la cu

Dan otedé él gnü inaodé a Picolin la bienala d’ert contemporana Smach. La parora »cu« é la parora tle de chësta ediziun, che pîta l’incuntada cun perspetives söl liam danter tradiziun locala y storia universala. »I messun avëi le coraje da nes mostré sot a na löm nöia, ajache na cultura te vidrina ne basta nia«, dij Michael Moling
Dan da dui agn festejâ le proiet Smach 10 agn da süa nasciüda. Chësc ann é la bienala piada ia danü y presentëia na costelaziun nöia de 10 operes, co é gnüdes cernüdes dales iuries danter 300 propostes rovades adalerch da plü co 47 na­ziuns.
En gaujiun dla daurida dla 7ima ediziun dla bienala d’ert é rová adöm a Picolin dan dala Ciasa dl Maier, en sabeda ai 12 de messé, artisć, organisadus y amanc dl’ert contemporana y conzentuala. Tla serada él gnü porté dant le svilup dl proiet y ci che ...
media/k2/galleries/29938/thumbs/klausmutschlechner_pablopalfrader.jpg
17 de messel 2025

Lauré por le dagní dla sanité

Bëgn 100 miliuns de euro vëgnel investí al momënt por le ressanamënt y l’ampliamënt dl ospedal da Bornech. Klaus Mutschlechner, diretur dla repartiziun tecnica, nes á fat na panoramica di laurs y ince dles desfides che chisc comporta
L’ospedal é öna de chës strotöres cun chëra che vigni porsona á da fá tla vita. Nia ma canche an vëgn al monn, mo ince zënza canche ara sceca de val’ vers cun la sanité – por valch deplü, por valch demanco. L’ospedal de referimënt por la jënt dla Val Badia é chël da Bornech, y an podess dí che al é n cantier permanënt. Tres indô vëgnel lauré por comedé, renové, mioré y ince amplié. Chësc vëigon dantadöt ince sëgn, olache al é tl laur da garaté operes de gran importanza. Un di responsabli por ...
media/k2/galleries/29936/thumbs/klauspromberger.jpg
16 de messel 2025

Klaus Promberger y so "ann plëgn de vita"

Al 1. de ma dl 2024 é Klaus Promberger da Rina pié ia cun süa jeep por se fá n iade fora por l’Asia Zentrala: dassú, cun val’ traverc tl ce, mo zënza savëi avisa olache al foss indlunch rové. Gnü zoruch él 353 dis dedô, arichí da n gröm de aventöres, conescënzes nöies y na gran chersciüda personala
Iran, Iraq, Pakistan... Chisc é ma trëi stac olache tröc de nos storjess poester le nes bele ma da ponsé. Spo pa sce i messasson cinamai jí a i vijité. Tla televijiun y ti foliec liunse scialdi de burt: veres, ditatöres, represciuns, terorisć. Ci che i liun y odun dainré, é la vita da vignidé de süa jënt, süa ospitalité, forsc la scemplëza y l’ester contënc cun ci che ai á. Rodunt chësc é indere ci che Klaus Promberger da Rina á odü, conesciü y viü sön süa pel. Ël á vaghé da fá valch che tröc ...
media/k2/galleries/29937/thumbs/uniunostis_mareo.jpg
15 de messel 2025

Lîtes pro i ostis de Mareo

Giulia Call é la surastanta nöia
Sciöche ara é stada te döta la Val Badia, á ince i ostis dl comun de Mareo tigní süa sentada generalla, che é stada deplëgn sot al sëgn dles lîtes nöies y de n barat de testimone. Giulia Call dl Hotel Excelsior á ciafé la crëta por surantó la surastanza dla uniun di ostis de Mareo por i proscims agn, y á insciö tut ite le post de Oskar Mutschlechner dla Ostaria La Para, che resta indere inant tl comité. Ala pert él spo ciamó Luca Complojer dl Camping Al Plan, Hans Mutschlechner di Chalet Les ...
media/k2/galleries/29889/thumbs/pelegrinaje_moni_grup.jpg
13 de messel 2025

Moni y monies sö Oies

Le pelegrinaje di moni de nosta diozeja i á condüt en chësc ann sö dal santuar de Sant Ojöp Freinademetz
La jöbia ai 19 de jügn á i moni y les monies dla Diozeja de Balsan/Porsenú indô tigní so pelegrinaje tradizional. Sot a n tëmp spetacolar da d’isté, s’á na bela cumpëda metü sön tru da Badia demez a pe, acompagná dal bun sonn dles ciampanes da San Linert. Travert ê le santuar da Oies, olache al aspetâ bele n cor de ëres da La Ila, pater Franz Senfter y d’atri moni y monies.
Pater Franz á impröma cunté en cört dla vita de Sant Ojöp Freinademetz y de süa ciasa nadé, che é incö post de pelegrinaje. ...
media/k2/galleries/29933/thumbs/WhatsApp_Image_2025-07-12_at_13.52.00.jpg
12 de messel 2025

Desgrazia sön Sas dla Crusc

N turist austriach de 71 agn á pordü la vita chësta sabeda da gní da Sas dla Crusc jö
Secunda desgrazia te püc dis, sö por i crëps dl’Alta Badia. Mefodër ai 3 de messé â n turist argentin pordü la vita da gní da Gardenacia jö. Chësta sabeda ai 12 ti ésera sozedüda a n turist austriach de 71 agn. L’alarm é gnü dé püch dan les 12, canche le joler dl Aiüt Alpin s’á alzé tl’aria cun n grup de socoridus dl Aiüt Alpinisć Alta Badia, por jí dl vers de crëp dla Crusc. Sozedüda ésera söinsom Forcela Cöcena, olache le turist gnô do sëmena jö, canche al é sbriscé fora y é raité surajö, ...
media/k2/galleries/29890/thumbs/volontars_marenes_grup.jpg
12 de messel 2025

Festa por i volontars dles marënes

Festa da d’isté di volontars che porta fora les marënes tla Val Badia y onoranzes da pert dl Raiun Sozial Val Badia
Ai 5 de jügn se á incunté a Sares por na picia festa le grup di volontars dla Comunité Comprensoriala Val de Puster, che porta fora les marënes sön rodes te döta la Val Badia. Atira do misdé él sté siur Franz Senfter che á tigní na bela mëssa tla dlijia da sté saurí da Sares, olache an á orü rengrazié dantadöt dl aiüt ciafé dal alt fina sëgn y ince por recordé chi volontars che ne é nia plü danter nos. Dedô él gnü la pert plü löcra, olache an se á senté adöm por na picia marëna tla Ostaria da ...
media/k2/galleries/29931/thumbs/OstariaVedla-23-01.jpg
11 de messel 2025

Do na palsa de 150 agn, deura l’Ostaria Vedla indô les portes

Cun na festa de daurida a fin de jügn á la »Ostaria Vedla« daurí danü les portes. I faturs che â inlaota porté ala stlüta, rapresentëia incö na ocajiun de ospitalité
Presciapüch dan da n ann festejâ le paisc d’La Val dassënn por le iubilé de 150 agn dala costruziun dla dlijia nöia a Plan Morin. Deplü é stades les ocajiun por alzé fora le capitul dla storia dl paisc, te chël che al ê gnü a s’al dé cun la costruziun dla dlijia nöia le spostamënt dl zënter de paisc dala Dlijia Vedla jön Plan Morin. Sciöche la rapresentaziun teatrala dl’Uniun Teater La Val â mostré sö, â chësc avenimënt porté a stritoc y a na despartiziun tla co­munité. I ostis a ce dles ...
media/k2/galleries/29888/thumbs/romancrazzolara_pablopalfrader.jpg
10 de messel 2025

Corvara: Program, comisciuns y la rëi dla fira otica

L’Ombolt nü dl Comun de Corvara á presenté so documënt programatich por i proscims 5 agn, le Consëi á nominé n valgönes comisciuns y rapresentanzes y á ince (messü) dí de sce ala zesciun dla infrastrotöra dla fira otica
Pröma sentada "ordinara" – sce an ó ti dí insciö – por le Consëi nü dl Comun de Corvara, olache le Consëi â da desfiré bëgn 17 punc al ordin dl de, ince sce la maiú pert revardâ la nominaziun dles comisciuns comunales desvalies y/o rapresentanzes dl Comun te grëmi desvalis. I punc plü de pëis ê rodunt le pröm y l’ultim, olache ara nen jô de un n vers dl documënt programatich dl Ombolt nü y dl ater vers da dé jö la infrastrotöra dla fira otica.
En cunt dl documënt programatich, á l’Ombolt Roman ...
media/k2/galleries/29887/thumbs/IMG_2441.jpg
09 de messel 2025

Cun la sgnecora Milia fora por le monn

"Milia – le gran iade de na picera sgnecora" é le liber nü che arichësc la biblioteca ladina por i mëndri. Na storia de Iris Del Valle cun dessëgns de Gabi Mutschlechner
Al ê bindebó de sciosciüre y vitalité en mercui dl’edema passada te Ciasa dl Parch natural a Al Plan, olache al é gnü a s’al dé la presentaziun dl liber "Milia – le gran iade de na picera sgnecora". Ara se trata de n liber por mituns nü, dé fora dala Uniun Ladins Val Badia. Y al é sté le presidënt dla Uniun René Pescoll che á podü i dé le pröm salüt a na dërta cumpëda de mitans y mituns, coriusc da savëi de ci che ara nen jô. La storia de Milia é gnüda scrita da Iris Del Valle da Badia, che vir ...
media/k2/galleries/29886/thumbs/stodafuch_laval.jpg
08 de messel 2025

Stödafüch jogn: 2. post por chi da La Val

I stödafüch jogn da La Val á arjunt n bel 2. post pro le concurs provinzial jonil a Nöia Todëscia. Bun 7. plazamënt por chi da San Martin
Grups de stödafüch jogn da döta la provinzia é stá i protagonisć pro le concurs provinzial, che é gnü tigní dai 27 ai 29 de jügn a Nöia Todëscia. Sciöche ara ê bele stada l’ann passé a Toblach, n’ál gnanca en chësc ann mancé na bela cumpëda de scuadres ladines, cun la desfarënzia che en chësc iade él ince salté fora le podest. La scuadra di stödafüch jogn da La Val, insignada ite da Klaus Pescollderungg y Medali Bioc, ê bele l’ann passé gnüda zoruch cun n bun 7. plazamënt te gofa. Travert ...
media/k2/galleries/29883/thumbs/Bildschirmfoto_2025-07-07_um_12.37.26.jpg
07 de messel 2025

La sartorëssa di confaruns

Chëstes edemes che i un albü les gran prozesciuns eucaristiches orunse cunté valch de Emma Alfreider de Badia, ince conesciüda sciöche Emma Pecra. Ara â maridé Pire Obwegs da Garsun a Al Plan. Gran ligrëza y förtl âra da dortoré confaruns y bandires, mo ince da fá laurs de convënt
Dles porsones nasciüdes te nüsc paisc nen virel n gröm foradecá; chi agn dales gran families ê tröc mituns y mitans sforzá da jí demez a chirí laur; tröc jô a patrun fora por Puster, d’atri ia por Funes, Lijun y Eores. Val’ püch turism êl lové sö bele dan le 1900. Al ê capité adalerch porsones interessades ai crëps slauris, ince tlamá Dolomites; jënt studiada ê interessada da ciafé corëc, de nosta jënt plü alamunt i fajô da mënacrëp. Insciö él nasciü bel plan le turism bele dan la Pröma Vera, ...
media/k2/galleries/29882/thumbs/IMG_2367.jpg
06 de messel 2025

Na tradiziun (ciamó) sintida

Incër la gran festa d’Les Antlés, cun süa bela prozesciun eucaristica, vëgnel ciamó tigní te Mareo na tradiziun particolara: Les Antlés da Mantëna
La vita religiosa te nüsc paisc vëgn arichida da n gröm de festes, rituai y tradiziuns, che dá zacó le tach fora por l’ann. Tles edemes passades unse albü les festes d’Les Antlés y dl Cör de Gejú, caraterisades dales gran prozesciuns eucaristiches cun statues, bandires y confaruns. Te Mareo tomel ite na festa tla festa, che vëgn recordada te na forma scëmpla y plü tl chît. I baiun d’Les Antlés da Mantëna. Sciöche l’inom dij bele, reverda chësta festa scialdi la picia fraziun da Mantëna, püch ...
media/k2/galleries/29870/thumbs/IMG_3858_Kopie.jpg
05 de messel 2025

Le program de »Badiamusica« 2025 liciorëia tla sajun cialda

Al é rové adalerch le program dl festival musical »Badiamusica« 2025. Le codejel mostra sö zacotan d’apuntamënc cun la musiga classica y nia ma: al é n’invit a stlü i ödli y se lascé trasporté da naraziuns melodiches
La sajun musicala é piada ia: cun le pröm conzert a Corvara ala fin de ma, é scomenciada la 25ejima ediziun dl festival musical »Badia­ musica«. Ince en chësc ann á le comité de »Badiamusica« metü adöm n program de varieté, che acompa­gnará la sajun da d’isté cun deplü conzerc.

Önesc é i apuntamënc portá ite tl program, che pitará intrategnimënt tla sajun plü cialda dl ann. Scebëgn che le program sides bele scomencé, é le iade musical ciamó lunch.



Liede deplü sura ...