Fodom

media/k2/galleries/29347/thumbs/sentada_crousc_blancia_2024_1_foliet_web.jpg
21 de auril 2025

L apél dela Crousc Bláncia Fodom: »On debujen de nuos volontari«

Difizile stopé ite l busc de chi che va fora per avei arjont l lime de eté. Ativada la figura del »Peer« per l’asistenza psicologica ai volontari
Ngalin ence nte la Crousc Bláncia rua l moment de jì n pensción. Ruei ai 65 agn l regolament defati l no empermët plù de podei fè intervenc primars. Na condizion che mët n dificolté souradut le picole sezion, ulache a mëte deplù temp a dispo­jizion per curì turni l é proprio i vo­­lontari che i é n pensción dal laour. N problema che toca ence la sezion da Fodom – a recordé la Capostazion Antonella De Toffol ntel giourì l’ascemblea dei volontari che l’é stada tignuda la setemana ...
media/k2/galleries/29345/thumbs/20banda_da_fodom_1_foliet_web.jpg
19 de auril 2025

I vint agn de la Bánda da Fodom, na sëra de grana mujica e emozion

Premiei i prums componenc del diretif e i musicisć con 15 agn de ativité
L’é stada na sëra de grana mujica e recorc chëla n ocajion dei festegia­menc per i 20 agn de fondazion de la Bánda da Fodom, che l’é stada sabeda passada nte Self dei Congresc de Reba. N grop, chël metù su ntel 2005 grazie a l’idea e la volonté de Nani Pellegrini e la fëmena »Willy«, coche l é plù oute sté rebadì, che nte sti agn l s’a taié fora na luoga emportánta nte la comunité fodoma, siebelo per chël che l da ntel ciámp de la cultura mujicala, souradut per i jovegn, ma ence ntel aspét ...
media/k2/galleries/29304/thumbs/dorothea_crepaz_foliet_web.jpg
17 de auril 2025

Adio a Dorothea Crepaz, l’ultima neoda del gran artist Andreas Crepaz »Polonát«

L’ava scinché al Mujeo Ladin trop material del nono. L prof Victor von Strobel: »La tigniva trop a Fodom e la se sentinva na fodoma«
Domënia ai 6 de auril l é vignù a mancé a Innsbruck ulache la vivëva, Dorothea Crepaz »Polonáta«, ultima neoda del gran artist de reisc fodome Andreas Crepaz »Polonát«. Dorothea l’eva nasciuda ai 2 de otobre del 1955 e da troc agn la pativa den burt mel che nchëstadì i a tout la souramëssa. Davánt nvalgugn agn Dorothea l’ava volù tourné a strenje n liam co la tiera ulache l eva nasciù suo nono e per chëst l’ava tout contat col maestro Franco Deltedesco, che nlouta gestiva l Mujeo Ladin Fodom. ...
media/k2/galleries/29303/thumbs/IMG-20250407-WA0014-Enhanced-SR_copy_foliet_web.jpg
16 de auril 2025

La nezessità de tornà a descore co la Mont

Nte suo ultimo liber »Il richiamo della montagna« l scritor Matteo Righetto l daur na riflession sul raport nanter om e natura che, incia nanter noste mont, l é darè a mudà
Ntei agn passai Matteo Righetto l n’ava usà con suoi romanzi a se fà ite coi personagi e a viagé co la testa nanter sue storie, sue vijiogn de la vita, de la natura e de la mont. Sion stai usai a sperà per chis personagi, a imaginà coche la podeva jì a finì con sua storia e chest n’à portà a lieje nte puoch temp zentener de pagine per vede l final. Ades inveze Righetto l n’à lassé vede valch de desferent. Co »Il richiamo della montagna« el, de sua man, l à ciapà e scrit ce che l pensa nte na ...
media/k2/galleries/29301/thumbs/IMG-20250408-WA0005_foliet_web.jpg
14 de auril 2025

Per Luca Palla se gioura la strada per le paralimpiadi Milán – Cortina 2026

L paratlet fodom l a vadagné i ponc suficienc per to pert a la manifestazion a cinch cërcli. »Son concentré. Mio cruzio l é demè chël de no me fè mel da chilò a nen ann«
N fodom ale paralimpiadi. L obietif a cinch cërcli per Luca Palla, poliatlet che s’a ngrinté nte deplù sport, dal balon, ala corsa, al schi da mont, ala roda fin al schi alpin l a bone poscibilité de se concretizé proprio nte chëst ultimo. Co le ultime gare l a vadagné ponc assè per aspiré a na luoga de le cinch che speta ala nazional taliana per la manifestazion del ann che ven. La storia de Luca i la cugnësc duc. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
12 de auril 2025

N’autra stagion da record per l setor dei lifc. Reba siera con n 3% mplù de pasagi

Depierpoi crësc ence l numer dei socorsi. Boom de skipass retrac grazie ala tecnologia
L setor dai schi ntel Dolomiti Super­ski l majeneia record davò record. Ence se emparáva difizile arjonje i numer fac nte la stagion passada, forsci la meio stagion da cánche l é sté metù su l Dolomiti Superski, sto ann l é sté fat finamei deplù. I lo conferma i numer che i a l senn plù siebelo ntei pasagi, che ntei ncasc che ntei skipass venus. La nei la s’a fat perié, ma grazie a nen valgune setemane de freit de novembre e ai impiánti de inevament che i é bogn nte puoc dis de garantì de ...
media/k2/galleries/29239/thumbs/Bildschirmfoto_2025-04-03_um_09.14.42.jpg
08 de auril 2025

Sepolture, la Diozeji de Belum – Feltre: »Funzion demè nte gliejia e no a stierne l cender«

Le indicazion dela Curia su sepolture e disperscion del cender: »Na partega che ven fata tres deplù ma la Gliejia l’é decontra«. Don Andrea: 
»N problem che no n on nta Fodom. Chilò grana partecipazion de la comunité ale sepolture«
Le celebrazion de le sepolture e la disperscion del cender del mort. L Consei presbiterial dela Curia de Belum e Feltre, clamé ite l 24 de merz l a descorëst de chis cargomenc. La Diozeji la scorageia la de stierne fora l cender dei morc, na partega che ven fata tres deplù n Provinzia de Belum. »L é trop n juoch – se liec ntel comunicat mané fora dala Diozeji davà l’encontada a livel de cura pastorala da per de la comunité cristiana e de atenzion ale ritualité nten moment coscita zite che toca ...
media/k2/galleries/29238/thumbs/Bildschirmfoto_2025-04-03_um_09.17.24.jpg
06 de auril 2025

Miniere, sable e fourgn dal fiern, istitut ntel proget »Klang2«

Scomenciadiva finanziada dal program »Interreg Italia–Austria«. Denni Dorigo, diretor del Istitut:»Nrescida particolara ma de gran enetrésc e emportánza per l Istitut
Mertesc ai 25 de merz s’a biné a Feltre duc i partecipánc al progét »Klang2. Miniere, fourgn, fujine e sable«. Finanzié daite dal secondo avijo del program Interreg VI-Italia – Austria 2021-2027, l progét »Klang2« l é la continuazion e l completament del prum progét »Klang1. Sable, leons e acuile, metù a jì daite dala programazion 2014-2020. L obietif principal de Klang2 l é nrescì plù sot la produzion de erme blánce nte la sona alpina, co n’atenzion particolar ala fabricazion de sable ntel ...
media/k2/galleries/29195/thumbs/boteiga_emprest_schi_foliet_web.jpg
02 de auril 2025

Ciapé a robé i scioldi de la cassa de na boteiga da empresté schi a Reba: aresté

Davò la segnalazion dei paroni de la boteiga, la Polizia l’a fermé l om e la i’a ciapé nte fonda i scioldi che l ava empermò robé
Aresté dai agenc de la Polizia de Stat co le mán ntel sach. L’é fenida mel per n dipendent de na boteiga da empresté schi a Reba, che da nen toch nca l eva sté metù sot osservazion dai paroni perciéche i se n’ava nden­tenù che da la cassa manciáva scioldi.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/29193/thumbs/banda_da_fodom_foliet_web.jpg
31 de merz 2025

La Bánda da Fodom s’enjegna a festegé 20 aisciude

Per l aniversciar n program cater evénc ntra conzerc, n mu­sicol coi tosca da scola e na mëssa con duc i cori de la val
Bon complì dei agn Bánda da Fodom. Ensomeia nnier che chëla clapada de jovegn jovegn scomenciáva a soné le prume note con clarinec, trom­bons, flauc ntra la curiosité, l’entusiam e ence l sceticism de val­gugn. E ncuoi, davò 20 agn, la Bánda da Fodom l’é deventada na realté orgolio e vánto de duta la co­­munité da Fodom e nvidiada foravia. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/29191/thumbs/Manuel_Roncat_foliet_web.jpg
29 de merz 2025

Olimpiadi 2026, cuartier a 8 mile euro a not a Reba su Booking

Manuel Roncat (Aft): »Sistem per disinzentivé le prenotazion da intermediar. Evént che avarà puoch efét da nos. Degugn descor de trasporc publizi per Cortina nte chi dis«
Che le Olimpiadi Milán – Cortina 2026 le avarà n efét economich direto ence sui teritori dinongia le localité ulache vignarà fat le gare chëst l é ciaro. E mancëssa ence auter davò dut chël che l é sté pro­pagandé da chi che a promuovëst e sostignù la candidadura. La mascia de jent che se se speta che rue ada­lerch nte chële doi setemane dal 6 al 22 de fauré del 2026, plù le para­limpiadi dal 6 al 15 de merz le no n avarà de segur no lerch demè a Cortina, plotost che a Bormio, o ...
media/k2/galleries/29145/thumbs/polemiche_scolabus_foliet_web.jpg
27 de merz 2025

Pulmins nveze che l scolabus, l é polemica

L ex capocomun Grones: »L’aministrazion no l’é bona de se organizé«. Nagler: »Ence i sciofer che ne daidáva i s’a fat mel. Polemica da nia. Grones nveze l feje proposte«
Máncia i sciofer per conduje l scolabus e l Comun l mossa clamé i taxisć. L é polemica ntra l ex Capo­comun e l prum zitadin Oscar Nagler. I dis passei, con en sms, Nagler l a lascé a savei ai genitori dei tosac che usufruisc del trasport col scolabus che chëst l no fossa passé ajache máncia l sciofer. Coscita per doi dis l servisc l é sté fat da nvalgugn taxisć. »Chël che suzede n tiermen de disservisc liei a l’incapazité de gestì l servisc da pert del Comun l é da no crei – disc Grones.

De ...
media/k2/galleries/29143/thumbs/fodomservizi_2_foliet_web_copy.jpg
25 de merz 2025

Saré l acordo con Asca, la Fodom Servizi chier n »suo« diretor per Vila S.Ijep

L prescident Denni Dorigo: »La prospetiva fossa stada chëla de rué a na fujion. Dezijion touta per garantì continuité e stabilité del servisc«
La Fodom Servizi la siera l’acordo con Asca e la chier n diretor a temp plen per Vila S.Ijep. La dezijion, che l prescident Denni Dorigo veiga come l »scomencé den nuof cors per l’azienda«, l’é stada touta nchëstadì dal consei de aministrazion. Per 27 agn, fin al 2020, la strutura l’é stada sot a la direzion de Mara Case. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/29141/thumbs/fodomservizi_1_foliet_web_copy.jpg
23 de merz 2025

»Fodom Servizi«, aumenc contratuai e welfer aziendal per fidelizé l personal

La busta paga plù pesocia la costarà 57 mile euro al ann
Busta paga plù auta per i dipendenc de la »Fodom Servizi«. La decijion del cda de assorbì demè l 25 per cënt del supeminimo nveze che l 100 per cënt come prevedù dal contrat, l empermetarà al dipendent de podei n aument efetif. A chëst s’enjontarà l’aplicazion del welfare aziendal dezedù ncora da la passada aministrazion. Na mesura che costarà a l’azienda zirca 57 mile euro emplù al ann. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/29101/thumbs/reba_1_foliet_web.jpg
18 de merz 2025

Roberie de legna e feste alcoliche davò gliejia de Reba?

Na situazion da »Bronx«. Fosci sierf chelche control emplù e ncin de netijia
Le foto publicade chilò desót le te­stimonieia ciaro na situazion de desenour che se verificheia davò la gleijia de Reba. Su la pruma se veiga che valgugn a taché fora na tabela per denunzié l fat che ven robé legna a n berba, o na mëda, de cuaji 90 agn. Nte la pila, duta bela conciada via de legna spacada su pronta da mëte nte fornel, se veiga defati nval­gugn »busc«.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/29097/thumbs/coro_col_de_lana_1-Enhanced-SR_copy_foliet_web.jpg
16 de merz 2025

Nuof diretif e nuof prescident per l Coro de le Ële

Chiara Casazza ciapa la luoga de Marianna Burato. Ntel 2024 l coro l a festegé i 25 agn de ativité co na bela giornada deberiada a Bassano
L eva l 1999 cánche na bela clapada de jovene, sot a la bachëta del maestro Sisto Rossi, le deva vita a nen coro dut de ële che ciapáva l inom dal mont simbol de Fodom: l Col de Lana. Na novité, ajache l eva bele n ativité l Coro Foodm dut de ëi e l Coro de Gliejia S. Iaco e chël de Reba, duc doi cori mescedei. Davò chelche ann Sisto deva su la direzion a Anna Devich, che con pasción e trope ore passade a studié mujica, l a porté ennavánt nte duc sti agn sue ciántarine a arjonje de bogn ...
media/k2/galleries/29094/thumbs/scolina_reba_foliet_web.jpg
14 de merz 2025

Progét scolina »La coa dei pichi«, l Minister fesc orogle da mercánte

Da Roma deguna resposta a ben trei solecitazion del Comun davò l ricors vadagné al Tar che a tourné a assegné l finanziament. L’aministrazion va ndavò per legai
L Minister de l’Istruzion l fesc orogle da mercánte al Comun da Fodom sul progét de la scolina »Soroglina la coa dei pichi«. Davoche a Roma i ava retrat l finanziament, l Comun l ava fat ricors al Tar che l i’ava dé rejon e l ava condané l Minister a riassegné i scioldi. Ma da nlouta e davò ben trei comunicazion partide da la Cesa de Comun per avei indica­zion su come se muove, degugn a plù responù o s’a fat sentì. Coscita adés l Comun l a mossù ndavò se tò n legal per prové a fè valei sue ...
media/k2/galleries/29105/thumbs/isp_fodom_pasca_2025_foliet_web.jpg
13 de merz 2025

Isp Fodom, azion de solidarieté per l popol »Dalit«

N apél a la generosité n ocajion de la Pasca
N ocajion de le feste de Pasca l Grop Insieme si Può Fodom l é sté prò a nen auter progét de solidarieté. »Volon ester ncora nviade damprò ai puori plù puori de sto mondo con en nuof proget – conta Marilena Dander. »Sta outa  son a Aruyalur, bel japé de l’India. Ilò vif la plù puora jent, i »Dalit. I vif nte barache fate sù de paia, mpuò de foie de còco e velch bánde che i ciapa nte le desciarie. Co l é l temp de le gran ploie ste puore cese le se desfesc ntel pantán. Gran pert de sta ...
media/k2/galleries/29044/thumbs/autovelox_brenta_foliet_web.jpg
11 de merz 2025

L Giudize de Pesc anuleia autre doi sanzion per l autovelox de Brenta

L’associazion »Altvelox«: »Chël aparat l a da ester tout deméz«
Dopla »vitoria« per l’associazion »Altvelox« de Belum, associazion no profit de Belum, ma che laora sun dut l teritorio nazional, che se propón de tutelé dal pont de veduda legal i utenc de la strada contra autovelox, etilometri e tutor, che nchëstadì l a vadagné ben doi ricorsc prejentei per cont de suoi assocei contra autretánte sanzion per l auto­velox de Brenta.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/29042/thumbs/scizeri_hofer_1_foliet_web.jpg
09 de merz 2025

I scizeri a recordé Andreas Hofer

La S. Mëssa a Reba. Don Andrea: »N ël che s’a batù per defende suo popol«
Ence i scizeri da Fodom e Col sabeda 22 de fauré i a recordé co na S. Mëssa nte la gliejia de Reba l eroe tirolesc Andreas Hofer, l ost de la Val Passiria che a cé dei scizeri sul Bergisel, soura Innsbruck, s’ava metù decontra e ava ence batù i saudei franzeji de Napoleone, che auna ai bavareji volëva nvade l Tirol. »Na batalia che no l’eva demè per se defende da nen invajor, ma ence per defende i valour e le tradizion cristiane che la cultura de chi temp de franzeji e bavareji assa volù n gran ...