Fodom


29 de messel 2025
»Ben tourné don Bruno«
Grana acolienza a Vila S.Ijep per l ex Degán
»Ben tourné don Bruno«
Grana acolienza a Vila S.Ijep per l ex Degán
Davò 25 agn da cánche l se n’eva ju da Fodom, nchëstadì don Bruno De Lazzer, per cuaji 30 agn Degán del Decanat da Fodom, l é tourné »ntra Ciuita e Boé« per ester ospité a Vila S.Ijep. Da temp defati ence per dël a scomencé a se fé sentì i efec de l’eté.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Grana ...
Davò 25 agn da cánche l se n’eva ju da Fodom, nchëstadì don Bruno De Lazzer, per cuaji 30 agn Degán del Decanat da Fodom, l é tourné »ntra Ciuita e Boé« per ester ospité a Vila S.Ijep. Da temp defati ence per dël a scomencé a se fé sentì i efec de l’eté.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Davò 25 agn da cánche l se n’eva ju da Fodom, nchëstadì don Bruno De Lazzer, per cuaji 30 agn Degán del Decanat da Fodom, l é tourné »ntra Ciuita e Boé« per ester ospité a Vila S.Ijep. Da temp defati ence per dël a scomencé a se fé sentì i efec de l’eté.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


27 de messel 2025
Fodom Servizi e Asca: contac de colaborazion
Davò la dezijion de l’azienda fodoma de jì per sua strada. Dal Ben (Ulss) ndavò nta Fodom
D’aisciuda via l cda de la Fodom Servizi l’ava tout na dezijion sëcia: basta colaborazion con Asca, »Azienda Speciale Consortile Agordina«, ent strumental dei comuns del Agordin per i servisc sozio assistenziai. Na dezijion ruada davoche nte gnánca doi agn, l é sté mudé ben doi diretori deberiada con Asca. »Na situazion che no dáida zerto a conduje ennavánt la strutura con stabilité–ava spieghé l diretor Dorigo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
D’aisciuda via l cda de la Fodom Servizi l’ava tout na dezijion sëcia: basta colaborazion con Asca, »Azienda Speciale Consortile Agordina«, ent strumental dei comuns del Agordin per i servisc sozio assistenziai. Na dezijion ruada davoche nte gnánca doi agn, l é sté mudé ben doi diretori deberiada con Asca. »Na situazion che no dáida zerto a conduje ennavánt la strutura con stabilité–ava spieghé l diretor Dorigo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...


25 de messel 2025
Personal Oss dal Perù per curì ite i pensionamenc a Vila S.Ijep
Cinch operadous i ruarà bele sto ann. Cors Oss: i a responù de 7
Operadous Sozio Sanitars dal Perù per fè front a la scarsité de personal nte la cesa da paussé Vila S.Ijep. Chësta una de le soluzion pensade dal Cda de la Fodom Servizi che gestisc la strutura. Grazie a nen progét pilota transfrontalier, per la fin del ann l é pervedù che rue 5 operadous per stopé ite almánco a pert del personal che sto ann jiarà n pension. Al via ntánt l cors per formé personal de luoch. Set chi che a responù. Ntra chisc degugn fodomi.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
Operadous Sozio Sanitars dal Perù per fè front a la scarsité de personal nte la cesa da paussé Vila S.Ijep. Chësta una de le soluzion pensade dal Cda de la Fodom Servizi che gestisc la strutura. Grazie a nen progét pilota transfrontalier, per la fin del ann l é pervedù che rue 5 operadous per stopé ite almánco a pert del personal che sto ann jiarà n pension. Al via ntánt l cors per formé personal de luoch. Set chi che a responù. Ntra chisc degugn fodomi.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...


23 de messel 2025
Malga da Ciastel: »Davò l’inaugurazion demé na sëlva de ierbace«
La segnalazion den nost letor
Ite per l meis de mei l’aministrazion del comun da Fodom l’a metù a jì ntei locai ristruturei grazie ai scioldi del Fondo Comuns de Confin de la Malga da Ciastel, la prejentazion del progét clamé »Regenerate«. Finanzié grazie ai contribuc del program transfrontalier Interreg Italia Austria 2021 – 2027, l progét, che a come parners, tra l’auter la Sozieté Turistiga Auta Badia, l’austriaca NLW Tourism Marketing GmbH e l Consorz de promozion turistiga de Tarvisio, l mira a studié, ...
Ite per l meis de mei l’aministrazion del comun da Fodom l’a metù a jì ntei locai ristruturei grazie ai scioldi del Fondo Comuns de Confin de la Malga da Ciastel, la prejentazion del progét clamé »Regenerate«. Finanzié grazie ai contribuc del program transfrontalier Interreg Italia Austria 2021 – 2027, l progét, che a come parners, tra l’auter la Sozieté Turistiga Auta Badia, l’austriaca NLW Tourism Marketing GmbH e l Consorz de promozion turistiga de Tarvisio, l mira a studié, ...


21 de messel 2025
»I tosac e le tosate fodome i é plù portei a emparé i lengac foresti«
Chëst l coment de »Magic Teacher Claudia«, titolara de la Oxford School Dolomiti, che da cinch agn nca la mët a jì corsc e viadesc studio sui lengac foresti per i tosac de le scole mesane
Cuinta edizion per i viadesc studio d’isté n Gran Betagna e Irlanda per i scolars de le scole mesane e da sto an ence Canada per chi dei prums trei agn de le scole aute, metùs a jì da la Magich Teacher Claudia, titolara de la »prestigiosa Oxford School Dolomiti«, dedichei ai studenc che a fenì via l percors linguistich anual a La Plié da Fodom e Cencenighe. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Cuinta edizion per i viadesc studio d’isté n Gran Betagna e Irlanda per i scolars de le scole mesane e da sto an ence Canada per chi dei prums trei agn de le scole aute, metùs a jì da la Magich Teacher Claudia, titolara de la »prestigiosa Oxford School Dolomiti«, dedichei ai studenc che a fenì via l percors linguistich anual a La Plié da Fodom e Cencenighe. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


19 de messel 2025
Scolabus compré senza gara, ndaghei cinch raprejentánc comunai
Ntra chisc ence un del Comun da Fodom
L é ence n raprejentánt del Comun da Fodom, auna a autri trei dei comuns de Val de Zoldo e Rivamonte plù l raprejentánt de la Stefanelli spa, ntra i indaghei per avei compré n scolabus senza fè la gara de apalt. Coche riferisc l Corriere delle Alpi, l’ipoteji de reat l’é chëla de turbada liberté del procediment de dezide l contraent. O meio, de turbadiva d’asta. A giourì l fascicol l é sté l sostitut procuradou Claudio Fabris. La vizenda dei trei comuns de la provinzia de Belum, l’é liada ...
L é ence n raprejentánt del Comun da Fodom, auna a autri trei dei comuns de Val de Zoldo e Rivamonte plù l raprejentánt de la Stefanelli spa, ntra i indaghei per avei compré n scolabus senza fè la gara de apalt. Coche riferisc l Corriere delle Alpi, l’ipoteji de reat l’é chëla de turbada liberté del procediment de dezide l contraent. O meio, de turbadiva d’asta. A giourì l fascicol l é sté l sostitut procuradou Claudio Fabris. La vizenda dei trei comuns de la provinzia de Belum, l’é liada ...


17 de messel 2025
Olimpiadi e cualité de le struture rizetive: acordo ntra Uls e Confcommercio
Ntel program la formazion dei operadous e l’asistenza su l’aplicazion de le norme
L’Uls Dolomiti e Confcommercio Belluno Dolomiti i a envié via na colaborazion per ndividué e mëte jì mesure e azion per garantì auc standar igienico – sanitars nte le struture turistico – rizetive del teritorio per podei meio segurè la sanité e la segurëza dei turisć n previjion de la mascia de atlec, delegazions, vijitadous e dut l personal che nteresciarà l teritorio ntánt i juosc olimpizi e paralimpizi da d’inviern de Milán – Cortina 2026. (LS)
De plu tla edizion stampeda de ...
L’Uls Dolomiti e Confcommercio Belluno Dolomiti i a envié via na colaborazion per ndividué e mëte jì mesure e azion per garantì auc standar igienico – sanitars nte le struture turistico – rizetive del teritorio per podei meio segurè la sanité e la segurëza dei turisć n previjion de la mascia de atlec, delegazions, vijitadous e dut l personal che nteresciarà l teritorio ntánt i juosc olimpizi e paralimpizi da d’inviern de Milán – Cortina 2026. (LS)
De plu tla edizion stampeda de ...


15 de messel 2025
L Istitut Ladin Cesa de Jan al Convegn Internazional de Toponomastica
Chël del inom dei luosc l é n ciámp trop spezifich, ma dassën mportánt no demè per l aspet linguistich ma ence storich e cultural
No l é da duc i dis tò pert a n convegn internazional, ulache ven descorëst a livel scientifich, con jent che à n gran savei, competenza e esperienza, ulache l dibatit l é tres n gran arichiment. Su nvit del Assessor Ladin Luca Guglielmi e de la dozenta de l’Universcité de Trënt Elena Dai Prà, ence l Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan à podù giaude de doi dis de confront, discuscion, riflescion e souraldut esperienze che le desferente mendránze da la Talia s’à baraté ju. ...
No l é da duc i dis tò pert a n convegn internazional, ulache ven descorëst a livel scientifich, con jent che à n gran savei, competenza e esperienza, ulache l dibatit l é tres n gran arichiment. Su nvit del Assessor Ladin Luca Guglielmi e de la dozenta de l’Universcité de Trënt Elena Dai Prà, ence l Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan à podù giaude de doi dis de confront, discuscion, riflescion e souraldut esperienze che le desferente mendránze da la Talia s’à baraté ju. ...


13 de messel 2025
L’isté al Mujeo Ladin Fodom per vive e cugnësce n teritorio
Rich l program enjigné ca ntra corsc de bal, nrescide su la biodiversité e viite ale Vijinánze
L Muejo Ladin Fodom l a tourné a giourì le porte da vender 27 de jugn. E co la giourida l é sté ufizializé ence l program de le ativité che vignarà metude a jì ntra i meisc de lugio e agost.
N program scialdi desvalif de proposte per cugnësce deplù aspéc del teritorio, con corsc e vijite organizade ale Vijinánze. N »format« chël de volei slargé fora nte la val e no demé saré ntra i cater mur del mujeo l’ativité, che la gestion a volù emposté nte la programazion bel nuof cors davò la ...
L Muejo Ladin Fodom l a tourné a giourì le porte da vender 27 de jugn. E co la giourida l é sté ufizializé ence l program de le ativité che vignarà metude a jì ntra i meisc de lugio e agost.
N program scialdi desvalif de proposte per cugnësce deplù aspéc del teritorio, con corsc e vijite organizade ale Vijinánze. N »format« chël de volei slargé fora nte la val e no demé saré ntra i cater mur del mujeo l’ativité, che la gestion a volù emposté nte la programazion bel nuof cors davò la ...


11 de messel 2025
Tablei, nuove regole per podei i sposté
Se mossarà resté l plù poscibile damprò al sedim. Delmonego: »Stop a la speculazion«
Basta »deregulation« sui tablei. L consei de comun l a aprové nchëstadì n at de indiriz che limiteia le poscibilité dei sposté ulachemei.
Da temp oramei l’atenzion de la speculazion l’a metù i ogli sui tablei da mont. Fabricac tres plù cherìs per ester fac fora e deventé de picole vilete, magari da fité via a turisć facoltousc, che pò s’empermëte de paié zifre da vignì ciourgn pur de podei dormì chelche not su per mont.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
Basta »deregulation« sui tablei. L consei de comun l a aprové nchëstadì n at de indiriz che limiteia le poscibilité dei sposté ulachemei.
Da temp oramei l’atenzion de la speculazion l’a metù i ogli sui tablei da mont. Fabricac tres plù cherìs per ester fac fora e deventé de picole vilete, magari da fité via a turisć facoltousc, che pò s’empermëte de paié zifre da vignì ciourgn pur de podei dormì chelche not su per mont.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...


09 de messel 2025
Trei milioni de euro per mëte n segurëza le strade de Chierz e Contrin
A Fodom l contribut sui 60 milioni assegnei a la Provinzia de Belum
Al Comun da Fodom l é sté assigné 2,9 milioni de euro per mëte n segurëzza l teritorio. N particolar l finanziament l vignarà destiné a mëte reti parasasc sourasù e mudé fora gard rail ruinei. L lo fesc savei l ex Capocomun da Fodom Leandro Grones. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Al Comun da Fodom l é sté assigné 2,9 milioni de euro per mëte n segurëzza l teritorio. N particolar l finanziament l vignarà destiné a mëte reti parasasc sourasù e mudé fora gard rail ruinei. L lo fesc savei l ex Capocomun da Fodom Leandro Grones. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


07 de messel 2025
Grones: »Come se felo a colaboré con aministradous che ten dut chiet?«
L ex Capocomun respón a le critighe de Nagler
Coche l eva da pervedei, no s’a fat speté la replica dal capogrop de mendránza Leandro Grones a le critighe sul raport ntra magioránza e opojizion nte sto prum ann de aministrazion, auzade fora dal Capocomun Oscar Nagler nte l’intervista vignuda fora sul ultimo numer de La Usc di Ladins. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Coche l eva da pervedei, no s’a fat speté la replica dal capogrop de mendránza Leandro Grones a le critighe sul raport ntra magioránza e opojizion nte sto prum ann de aministrazion, auzade fora dal Capocomun Oscar Nagler nte l’intervista vignuda fora sul ultimo numer de La Usc di Ladins. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


05 de messel 2025
Festa del Cuor de Gejù, na mucia de jent a vedei i fuosc sa mont
La festa sto ann l’é tomada auna a la Siegra da Reba
Festa dopla sto ann sa na Reba, ulache s’a sourapié la siegra del paisc co la Festa del Sacro Cuor. Na tradizion che ence nstouta l’é stada celebrada con gran solenité. Coche ven fat da envalgune edizion, l é sté fat na Mëssa sola per duta la val a Reba, co la partecipazion de le raprejentánze de le associazion del paisc. La picola gliejia la s’a debota emplenì de jent. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Festa dopla sto ann sa na Reba, ulache s’a sourapié la siegra del paisc co la Festa del Sacro Cuor. Na tradizion che ence nstouta l’é stada celebrada con gran solenité. Coche ven fat da envalgune edizion, l é sté fat na Mëssa sola per duta la val a Reba, co la partecipazion de le raprejentánze de le associazion del paisc. La picola gliejia la s’a debota emplenì de jent. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


01 de messel 2025
Tai de la vëta per l renové supermarcé de Reba
La pruma boteiga ntel 1978. Ntel 2019 l’afiliazion a la Despar. »Roberto Grones: »Nosta filojofia? On tres cialé de se adegué a chël che damana i clienc«
Nchëstadì a Reba l é stada inaugurada, davò i laour de ristruturazion, la nuova boteiga Despar, gestida da la fameia Grones. Slargiada la superfisc, che la passa da 200 a 320 metri cuadri, sun doi auzade. »N vare per vignì adincontra ai debujens de la clientela – spiega l paron Roberto Grones. La pruma boteiga l’ ava giourì ntel 1978, su scomenciadiva de la mere de Roberto, Marilena, che i’ava dé ence suo inom: Market Marilena. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
Nchëstadì a Reba l é stada inaugurada, davò i laour de ristruturazion, la nuova boteiga Despar, gestida da la fameia Grones. Slargiada la superfisc, che la passa da 200 a 320 metri cuadri, sun doi auzade. »N vare per vignì adincontra ai debujens de la clientela – spiega l paron Roberto Grones. La pruma boteiga l’ ava giourì ntel 1978, su scomenciadiva de la mere de Roberto, Marilena, che i’ava dé ence suo inom: Market Marilena. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...


29 de jugn 2025
Festa del Signour ntel senn de la tradizion
Mëssa e procesción co la partecipazion de le associazion
La Festa del Signour l’é stada celebrada ence sto ann nta Fodom con gran solenité.
A la Mëssa a La Plié per duta la val, a tout pert ence, su envit de la parochia, i raprejentánc de la associazion, auna ai troc volontari che a daidé prò a porté le statue e i gonfalons per la procesción fin a Sourarù. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
La Festa del Signour l’é stada celebrada ence sto ann nta Fodom con gran solenité.
A la Mëssa a La Plié per duta la val, a tout pert ence, su envit de la parochia, i raprejentánc de la associazion, auna ai troc volontari che a daidé prò a porté le statue e i gonfalons per la procesción fin a Sourarù. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


27 de jugn 2025
N ann de aministrazion Nagler: l bilánz del Capocomun
Dal problem del chelfer de la scorza a chël del personal de comun che no se ciapa, fin ale polemiche con Region e opojizion
L’aministrazion Nagler la »complësc« n ann. L 24 de jugn del 2024 se sentáva ite la jovena lista »Fodom del Davignì« che l’ava vadagné le elezion sun chëla del Capocomun n ciaria Leandro Grones. La fin de n’era, che consignáva la val a nen grop de jovegn deldut jaiuns de aministrazion. Davò dodesc meisc on volù fé n prum bilánz col Capocomun Oscar Nagler. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L’aministrazion Nagler la »complësc« n ann. L 24 de jugn del 2024 se sentáva ite la jovena lista »Fodom del Davignì« che l’ava vadagné le elezion sun chëla del Capocomun n ciaria Leandro Grones. La fin de n’era, che consignáva la val a nen grop de jovegn deldut jaiuns de aministrazion. Davò dodesc meisc on volù fé n prum bilánz col Capocomun Oscar Nagler. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


24 de jugn 2025
Natura e moralité, studenc dal New Jersey per n’enrescida al Istitut Cesa de Jan
La comunité ladina e suoi mudamenc tira tres deplù l’enterésc de studiousc da dut l mondo
L Istitut Ladin de Cesa de Jan l se confermeia ann davò ann pont de riferiment per apascionei e studiousc che s’enteresceia de le comunité ladine, sua storia, cultura, tradizion ma ence dinamiche e mudamenc soziai. Trop particolar l studio che i é ntel laour de fè e che a porté ja Col nchëstadì Jansen e Al, doi studenc de filosofia de la Princenton University del New Jersey ntei Stac Unis d’America. Suo aprofondiment e rizerca i eva enzentrei su la comunité ladina, per enrescì coche ...
L Istitut Ladin de Cesa de Jan l se confermeia ann davò ann pont de riferiment per apascionei e studiousc che s’enteresceia de le comunité ladine, sua storia, cultura, tradizion ma ence dinamiche e mudamenc soziai. Trop particolar l studio che i é ntel laour de fè e che a porté ja Col nchëstadì Jansen e Al, doi studenc de filosofia de la Princenton University del New Jersey ntei Stac Unis d’America. Suo aprofondiment e rizerca i eva enzentrei su la comunité ladina, per enrescì coche ...


22 de jugn 2025
Sarevede a Padre Abraham, nuof ambasciadou del Papa
L suo rengraziament a la comunité fodoma n ocajione de la Festa de la Tarnité nt’Andrac
Da chelche ann oramei Padre Abraham, originar de la Nigeria, l eva deventé na prejenza cugnisciuda e aprijada nta Fodom. Grazie a la sua grana amicizia con scior pleván don Andrea Constantini, per trope oute l é vignù nta Fodom da Roma, ulache l studiáva, per se passé chelche setemana de ferie e co l’ocajion daidé don Andrea nte le celebrazion. Nchëstadì Padre Abraham l a volù vignì ncora nviade per saludé duta la comunité fodoma davánt de pié via per l mondo nte sua nuova ...
Da chelche ann oramei Padre Abraham, originar de la Nigeria, l eva deventé na prejenza cugnisciuda e aprijada nta Fodom. Grazie a la sua grana amicizia con scior pleván don Andrea Constantini, per trope oute l é vignù nta Fodom da Roma, ulache l studiáva, per se passé chelche setemana de ferie e co l’ocajion daidé don Andrea nte le celebrazion. Nchëstadì Padre Abraham l a volù vignì ncora nviade per saludé duta la comunité fodoma davánt de pié via per l mondo nte sua nuova ...


20 de jugn 2025
Na nuova gabinovia da 10 posć sun Col de Cuch per l’inviern
Portada aumentada a 3.400 p/h per tò via le code davomesdì del viers de la Val de Fascia
Nuof investiment ntel comprensor da schi Reba – Marmolada per milioré la cualité del servisc de trasport dei lifc e fè sparì le code. Davò la segiovia da 6 posć »Antercrëp« sun Padon, fata su l’isté passada nte la luoga de la vegla da doi dal grop »Funivie Arabba«, sto ann toca a la sozieté »Pordoi« che l’a metù n cantier la realizazion de la nuova gabinovia da 10 posć »Lezuo«, che jiarà nte la luoga de la vegla segiovia da cater posć che porta sun Col de Cuch. (LS)
De plu tla edizion ...
Nuof investiment ntel comprensor da schi Reba – Marmolada per milioré la cualité del servisc de trasport dei lifc e fè sparì le code. Davò la segiovia da 6 posć »Antercrëp« sun Padon, fata su l’isté passada nte la luoga de la vegla da doi dal grop »Funivie Arabba«, sto ann toca a la sozieté »Pordoi« che l’a metù n cantier la realizazion de la nuova gabinovia da 10 posć »Lezuo«, che jiarà nte la luoga de la vegla segiovia da cater posć che porta sun Col de Cuch. (LS)
De plu tla edizion ...


19 de jugn 2025
I jovegn socoridous fodomi s’a fat valei ale gare de prum aiut
Bela esperienza per l grop jovegn de la Crousc Bláncia a la manifestazion n Val d’Ultimo
Ogni doi agn la Crousc Bláncia de Bolsán la mët a ji na gara de prum aiut ntra duc i grop jovegn de le sezion de Südtirol con Cortina e Fodom. Sto ann la manifestazion l’é stada ospitada ntel paisc de San Pacrazio, n Val d’Ultimo, n sabeda ai 7 de jugn. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ogni doi agn la Crousc Bláncia de Bolsán la mët a ji na gara de prum aiut ntra duc i grop jovegn de le sezion de Südtirol con Cortina e Fodom. Sto ann la manifestazion l’é stada ospitada ntel paisc de San Pacrazio, n Val d’Ultimo, n sabeda ai 7 de jugn. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper