Fodom
![media/k2/galleries/27563/thumbs/creative-reels-composition_web_copy.jpg](/media/k2/galleries/27563/thumbs/creative-reels-composition_web_copy.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
22 de messel 2024
Stop de l’opojizion a la direta social del consei de comun: »Cuestion de privacy«
Discusción ence su nen pont prejenté co n’intestazion falada da pert del ufize tecnich
Davò l prum consei la mendránza la bloca le direte social de le sentade. »No s’é a posto co la privacy« a contesté l ex Capocomun Leandro Grones. Chël de douré i social l eva una de le »bandiere« de la nuova aministrazion Nagler.
Ma davò l consei de insediament, ulache ence la mendránza eva stada auna de trasmëte la sentada su instagram, l’ultimo consei l é sté oscuré da le contestazion de Grones co. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Davò l prum consei la mendránza la bloca le direte social de le sentade. »No s’é a posto co la privacy« a contesté l ex Capocomun Leandro Grones. Chël de douré i social l eva una de le »bandiere« de la nuova aministrazion Nagler.
Ma davò l consei de insediament, ulache ence la mendránza eva stada auna de trasmëte la sentada su instagram, l’ultimo consei l é sté oscuré da le contestazion de Grones co. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
![media/k2/galleries/27562/thumbs/trekking_Cai_1-Enhanced-SR_foliet_web.jpg](/media/k2/galleries/27562/thumbs/trekking_Cai_1-Enhanced-SR_foliet_web.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
21 de messel 2024
Sul Teriol Geologich de Reba na tabela n recordánza de Gilberto e Giampaolo
L prescident del Cai da Fodom e Col Matteo Righetto:»Portón ennavánt suo ejemple e suo amour per chëste tiere«
La cungniscuda ciántia del »Signore delle cime« l’a saré ite la scempla zerimonia de mëte ju na tabela sul Stop numer 18 de Teriol Geologich de Reba n recordánza de Gilberto Salvatore e Giampaolo Fasolo, che l Cai da Fodom e Col a mëtù a jì n domënia ai 14 de lugio.
I eva ben de na sessántina i partecipánc a la caminada su na pert del traciat che proprio Giampaolo e Gilberto ava pensé e realiśé; no demè de la sezion, ma ence da Egort, Camposampiero, gemelada con chëla ladina, de ...
La cungniscuda ciántia del »Signore delle cime« l’a saré ite la scempla zerimonia de mëte ju na tabela sul Stop numer 18 de Teriol Geologich de Reba n recordánza de Gilberto Salvatore e Giampaolo Fasolo, che l Cai da Fodom e Col a mëtù a jì n domënia ai 14 de lugio.
I eva ben de na sessántina i partecipánc a la caminada su na pert del traciat che proprio Giampaolo e Gilberto ava pensé e realiśé; no demè de la sezion, ma ence da Egort, Camposampiero, gemelada con chëla ladina, de ...
![media/k2/galleries/27561/thumbs/mujeo_2_foliet_web.jpg](/media/k2/galleries/27561/thumbs/mujeo_2_foliet_web.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
20 de messel 2024
N scrin de storia fodoma tourna a giourì suoi usc
Grana partecipazion de jent a la giourida del Mujeo Ladin Fodom. Colaborazion interladina fondamentala per pié via col pé dërt
L Mujeo Ladin Fodom l a tourné a giourì suoi usc davò cater agn ulache ntratánt l é laoré per realiśe i nuos locai e per mëte ndavò fora nte na viesta nuova le plù de 2000 ntra massarie e fotografie che l consierf. »No n magazin de clup o de roba che no se doura plù, ma l luoch de nosta cultura e de nosta storia« a dit Denni Dorigo, diretor del Istitut Ladin Cesa de Jan che a la gestion de la strutura. Na gran mucia de jent, coche gnánca i organizadous se spetáva, i é ruei adalerch n juoba ...
L Mujeo Ladin Fodom l a tourné a giourì suoi usc davò cater agn ulache ntratánt l é laoré per realiśe i nuos locai e per mëte ndavò fora nte na viesta nuova le plù de 2000 ntra massarie e fotografie che l consierf. »No n magazin de clup o de roba che no se doura plù, ma l luoch de nosta cultura e de nosta storia« a dit Denni Dorigo, diretor del Istitut Ladin Cesa de Jan che a la gestion de la strutura. Na gran mucia de jent, coche gnánca i organizadous se spetáva, i é ruei adalerch n juoba ...
![media/k2/galleries/27518/thumbs/Bildschirmfoto_2024-07-11_um_09.23.26.jpg](/media/k2/galleries/27518/thumbs/Bildschirmfoto_2024-07-11_um_09.23.26.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
18 de messel 2024
Park de Val del Hotel, rua 4 luoghe a temp e 2 per jent con disabilité
L provediment del Comun per empermëte l’azés a farmacia e poder
Coi prums de jugn a giourì la nuova plaza dai auti nte Val del Hotel. N laour speté da agn per dé flé al capoluoch La Plié del viers de le luoghe per i auti. N laour che a bu n iter a di puoch travalié e lonch. Davò diesc agn che se n decoráva, d’aisciuda del 2017 l eva sté giourì l cantier finanzié coi scioldi del Fond de Confin ma davò puoc dis bele saré gauja che ntel sgiavé l’eva sautada fora na bomba de la Prum Viera. Duc fermi e po doi agn de cherte e prozedure de bonificazion fin al ...
Coi prums de jugn a giourì la nuova plaza dai auti nte Val del Hotel. N laour speté da agn per dé flé al capoluoch La Plié del viers de le luoghe per i auti. N laour che a bu n iter a di puoch travalié e lonch. Davò diesc agn che se n decoráva, d’aisciuda del 2017 l eva sté giourì l cantier finanzié coi scioldi del Fond de Confin ma davò puoc dis bele saré gauja che ntel sgiavé l’eva sautada fora na bomba de la Prum Viera. Duc fermi e po doi agn de cherte e prozedure de bonificazion fin al ...
![media/k2/galleries/27515/thumbs/potenziament_prumaiut_foliet_web.jpg](/media/k2/galleries/27515/thumbs/potenziament_prumaiut_foliet_web.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
16 de messel 2024
Prum aiut radoplé per l’isté: 2 elicoteri e cinc ambulánze mplù
Falco 2 l restarà ntei meisc turistizi. Con 376 miscion ntel 2023, l eliaiut l sarà operatif da le 6 a le 21. Cinch nuove ambulánze e ponc de aistenza sanitara turistica ntel plán de la Ulss 1 Dolomiti
Fin de la faja sperimentala per Falco 2, che coscita l deventarà stabil ntei meisc turistizi da d’isté e n raforzament general de la rete de prum aiut. Da la baje Ems de Pieve de Ciadour la Ulss Dolomiti l’a prejenté l plán de potenziament de la rete de prum aiut. L prum pont l é la prejenza del secondo elicotero. I numer del 2023 confermeia l’emportánza de chëst servisc. Demé via per l’isté del 2023 l é sté registré ben 376 misción de eliaiut e per 48 oute i doi elicoteri i eva fora ...
Fin de la faja sperimentala per Falco 2, che coscita l deventarà stabil ntei meisc turistizi da d’isté e n raforzament general de la rete de prum aiut. Da la baje Ems de Pieve de Ciadour la Ulss Dolomiti l’a prejenté l plán de potenziament de la rete de prum aiut. L prum pont l é la prejenza del secondo elicotero. I numer del 2023 confermeia l’emportánza de chëst servisc. Demé via per l’isté del 2023 l é sté registré ben 376 misción de eliaiut e per 48 oute i doi elicoteri i eva fora ...
![media/k2/galleries/27514/thumbs/sanite_listedaspete_foliet_web.jpg](/media/k2/galleries/27514/thumbs/sanite_listedaspete_foliet_web.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
14 de messel 2024
Ulss Dolomiti, plù che smesade le liste da speté
I numer dei fora da l’Azienda Sanitara certificheia i resulta otignus grazie ai investimenc economizi e de organizazion
Treimilevotántacater prestazion che spetáva de jugn del 2024 contra le 7.453 del ann passé. I é jude ju del 60% le liste da speté de l’Uls 1 Dolomiti. I dac dei fora da l’Azienda Sanitara i tol n consciderazion le dománde curte de sort B (brevi), ntei diesc dis, de sort D, diferide, ntei 30 dis e programada P ntei 60 dis. Azerade nte 12 meisc chële de sort B, caldade del 80% chële de sort D, nveze resta da smaltì chële programade.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
Treimilevotántacater prestazion che spetáva de jugn del 2024 contra le 7.453 del ann passé. I é jude ju del 60% le liste da speté de l’Uls 1 Dolomiti. I dac dei fora da l’Azienda Sanitara i tol n consciderazion le dománde curte de sort B (brevi), ntei diesc dis, de sort D, diferide, ntei 30 dis e programada P ntei 60 dis. Azerade nte 12 meisc chële de sort B, caldade del 80% chële de sort D, nveze resta da smaltì chële programade.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
![media/k2/galleries/27519/thumbs/close-up-wet-female-hands-rain_web-1.jpg](/media/k2/galleries/27519/thumbs/close-up-wet-female-hands-rain_web-1.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
13 de messel 2024
Precipitazion, mei coscita tánta ploia dal 1994
I dac de l’Arpav i descor de n 34% mplù respèt a la media
L’aisciuda ence sto ann l’é stada caraterizada dal burt temp che oramei da envalgugn meisc l no lascia se giaude plù che na mesa giornada de bel temp senza che no vegne la ploia. Na situazion che, se fossa sté debujen, la ven confermada ence da le statistighe che ogni meis l’Arpav la lascia a savei. N particolar ntel meis de jugn se stima che siebe tomé n media ntel Veneto 129 milimetri de precipitazion: ben l 34% mplù respét a la media per n total de zirca 2366 milioni de metri cubi ...
L’aisciuda ence sto ann l’é stada caraterizada dal burt temp che oramei da envalgugn meisc l no lascia se giaude plù che na mesa giornada de bel temp senza che no vegne la ploia. Na situazion che, se fossa sté debujen, la ven confermada ence da le statistighe che ogni meis l’Arpav la lascia a savei. N particolar ntel meis de jugn se stima che siebe tomé n media ntel Veneto 129 milimetri de precipitazion: ben l 34% mplù respét a la media per n total de zirca 2366 milioni de metri cubi ...
![media/k2/galleries/27492/thumbs/Gilberto_Salvatore_e_Gianpaolo_Fasolo-Enhanced-SR_foliet_web.jpg](/media/k2/galleries/27492/thumbs/Gilberto_Salvatore_e_Gianpaolo_Fasolo-Enhanced-SR_foliet_web.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
10 de messel 2024
Na caminada su per Chël Vësco per recordé Gilberto Salvatore e Gianpaolo Fasolo
Vignarà metù ju na targa per recordé chëste doi personalité che coscita trop a fat per l’escursionism e la sezion del Cai da Fodom
Domënia ai 14 de lugio la sezion del Cai de Fodom e Col la mët a jì na caminada sul Teriol Geologich de Reba per recordé doi personalité fondamentai che trop a fat per la sezion e che per chëst mei le podarà vignì desmentiade: Gilberto Salvatore e Gianpaolo Fasolo. Gilberto, de reisc molisane, davò avei passé i agn da tosat a Brescia, l eva ju a sté n Val Badia per envalgugn agn a pò ntel 1961 nta Fodom. Chilò, grazie auna a nen valgugn amisc, l ava rifondé la sezion del Cai da Fodom, che ncuoi ...
Domënia ai 14 de lugio la sezion del Cai de Fodom e Col la mët a jì na caminada sul Teriol Geologich de Reba per recordé doi personalité fondamentai che trop a fat per la sezion e che per chëst mei le podarà vignì desmentiade: Gilberto Salvatore e Gianpaolo Fasolo. Gilberto, de reisc molisane, davò avei passé i agn da tosat a Brescia, l eva ju a sté n Val Badia per envalgugn agn a pò ntel 1961 nta Fodom. Chilò, grazie auna a nen valgugn amisc, l ava rifondé la sezion del Cai da Fodom, che ncuoi ...
![media/k2/galleries/27491/thumbs/registrazion_strumenc_preistorizi_1_foliet_web.jpg](/media/k2/galleries/27491/thumbs/registrazion_strumenc_preistorizi_1_foliet_web.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
08 de messel 2024
L Ciastel d’Andrac deventa n self de registrazion dei sons de strumenc preistorizi
L progét de l’associazion Tramedistoria l sarà una de le proposte de l’isté al Mujeo Vittorino Cazzetta de Sëlva de Ciadoure
Ci sonn avarli podù avei i strumenc mujicai che se fajëva su i omegn de davánt 40 mile agn? A chësta dománda a prové a dé na resposta l’associazion Tramedistoria che da agn la colaboreia nte le ativité da d’isté del Ciastel d’Andrac e che ntei dis passei l’a metù a jì na scomenciadiva dassën particolara: chëla de registré chi sons grazie a le ricostruzion e riproduzion de strumenc mujicai che i douráva i omegn che vivëva ntra l Paleolitich e l’Eté del Ram, davánt i 40 mile e i 4 ...
Ci sonn avarli podù avei i strumenc mujicai che se fajëva su i omegn de davánt 40 mile agn? A chësta dománda a prové a dé na resposta l’associazion Tramedistoria che da agn la colaboreia nte le ativité da d’isté del Ciastel d’Andrac e che ntei dis passei l’a metù a jì na scomenciadiva dassën particolara: chëla de registré chi sons grazie a le ricostruzion e riproduzion de strumenc mujicai che i douráva i omegn che vivëva ntra l Paleolitich e l’Eté del Ram, davánt i 40 mile e i 4 ...
![media/k2/galleries/27493/thumbs/volontari_strada_mont_da_ciastel_foliet_web.jpg](/media/k2/galleries/27493/thumbs/volontari_strada_mont_da_ciastel_foliet_web.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
07 de messel 2024
L’union fesc la forza: la strada da Mont da Ciastel l’é ndavò comedada
Ogni ann i paroni dei tablei i se bina per na giornada deberiada
L é n bel ejemple de colaborazion che va a benefize de duc chël dei paroni dei tablei su per Mont da Ciastel che ogni ann i se bina na giornada, coche se sa fajeva nviade coi laour de vijinánza, per comedé, remoné e tignì nëta la strada da mont che va dal Ciastel d’Andrac fin cuaji sot al Jou de le Omblie. Ndut cuaji 4 cater chilometri de strada ngiarada, che ogni ann a debujen de na bela manutenzion per tignì nëte le sale, n mëte ju de nuove, remoné su sasc e fè duc chi pichi e gran intervenc ...
L é n bel ejemple de colaborazion che va a benefize de duc chël dei paroni dei tablei su per Mont da Ciastel che ogni ann i se bina na giornada, coche se sa fajeva nviade coi laour de vijinánza, per comedé, remoné e tignì nëta la strada da mont che va dal Ciastel d’Andrac fin cuaji sot al Jou de le Omblie. Ndut cuaji 4 cater chilometri de strada ngiarada, che ogni ann a debujen de na bela manutenzion per tignì nëte le sale, n mëte ju de nuove, remoné su sasc e fè duc chi pichi e gran intervenc ...
![media/k2/galleries/27490/thumbs/strada_fondovalle_2_foliet_web.jpg](/media/k2/galleries/27490/thumbs/strada_fondovalle_2_foliet_web.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
06 de messel 2024
Comun e trei firme clamei a respone per i dagn a le tubazion de na zentral
La Sec srl, parona de la zentral sul Cordoul, la damana dagn per 35 mile euro
L Comun da Fodom e le firme »Tonet«, »Fontana« e »Sap« i é stade zitade n giudìze da la »Società Elettrica Cordevole srl« de Cianacei, parona de la zentral sul Cordoul ntra Molinat de Retic e Plán de Salejei a refonde i dagn a le tubazion e la linea de la fibra otica che fossa sté fat n ocajion dei laour de sistemazion de la strada de Fondovalle davò la tempesta Vaia. Dut peia via, come dit, davò la gran aluvion de la fin de otobre del 2018, cánche i agajons del Cordoul e del Ru Daghé che ...
L Comun da Fodom e le firme »Tonet«, »Fontana« e »Sap« i é stade zitade n giudìze da la »Società Elettrica Cordevole srl« de Cianacei, parona de la zentral sul Cordoul ntra Molinat de Retic e Plán de Salejei a refonde i dagn a le tubazion e la linea de la fibra otica che fossa sté fat n ocajion dei laour de sistemazion de la strada de Fondovalle davò la tempesta Vaia. Dut peia via, come dit, davò la gran aluvion de la fin de otobre del 2018, cánche i agajons del Cordoul e del Ru Daghé che ...
![media/k2/galleries/27414/thumbs/20240625_171349_foliet_web_copy.jpg](/media/k2/galleries/27414/thumbs/20240625_171349_foliet_web_copy.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
02 de messel 2024
»La Bareta«, n nuof modo per vede l laor a maia
Giulia Treve ne conta de sua passion per l laurà a maia e de suo proget »La Bareta« che da puoz mes l’à daurì sui social
Giulia l’é na jovena de 30 agn che vif a Col e che da calche mes, ntei momenc ulache l’à temp, l’à metù man de fà su barete, fassete, rucsach e auter ogec duc fai con lana e coton. N modo, dis ela, per lassé fora duta sua creatività e fà valch per ela medema. Con doi tosate picole difati tant l é l temp passà e dedicà a ele e Giulia nte chest la sentiva l debujegn ades de fà valch incia per ela. Con suo proget »La Bareta« nte puoz mes l’à ciapà zentener de persone che varda di per di ce che la ...
Giulia l’é na jovena de 30 agn che vif a Col e che da calche mes, ntei momenc ulache l’à temp, l’à metù man de fà su barete, fassete, rucsach e auter ogec duc fai con lana e coton. N modo, dis ela, per lassé fora duta sua creatività e fà valch per ela medema. Con doi tosate picole difati tant l é l temp passà e dedicà a ele e Giulia nte chest la sentiva l debujegn ades de fà valch incia per ela. Con suo proget »La Bareta« nte puoz mes l’à ciapà zentener de persone che varda di per di ce che la ...
![media/k2/galleries/27413/thumbs/close-up-hand-holding-candle_web.jpg](/media/k2/galleries/27413/thumbs/close-up-hand-holding-candle_web.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
01 de messel 2024
Strada de Jorc, Funivie Arabba fesc recors al Tar contra la delibera del Comun
L’ex aministrazion Grones l’ava emponù de rinunzié a nvalgugn tarens ulache le piste da schi le passa su la strada de la frazion
Su la cuestion de la strada de Jorc Funivie Arabba no ziede e la fesc recors al Tar. Nte la sentada del 12 de fauré l consei comunal l ava metù tiermegn e condizion ben ciare a la sozieté dei lifc n cont dei tarens che passa su la strada che porta a la picola frazion ai piesc del Burz: Funivie Arabba assa podù tignì dalvierte fin al 21 de auril, le piste che. Ma nte puoce setemane l’assa mossù sané le cuestion dalvierte con Comun n cont dei fic dei tarens ocupei mplù ntei agn passei.Na cuestion ...
Su la cuestion de la strada de Jorc Funivie Arabba no ziede e la fesc recors al Tar. Nte la sentada del 12 de fauré l consei comunal l ava metù tiermegn e condizion ben ciare a la sozieté dei lifc n cont dei tarens che passa su la strada che porta a la picola frazion ai piesc del Burz: Funivie Arabba assa podù tignì dalvierte fin al 21 de auril, le piste che. Ma nte puoce setemane l’assa mossù sané le cuestion dalvierte con Comun n cont dei fic dei tarens ocupei mplù ntei agn passei.Na cuestion ...
![media/k2/galleries/27412/thumbs/rodeeletriche_carabinierireba_foliet.jpg](/media/k2/galleries/27412/thumbs/rodeeletriche_carabinierireba_foliet.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
30 de jugn 2024
Doi rode eletriche ai carabinieri per patulié l i terioi a na moda »green«
La partnership ntra Arabba Fodom Turismo e Smartway siglada a la Sellaronda Bikeday
N ocajion de la Sellaronda Bikeday Smartway, brand talián atif ntel setor de le rode eletriche l a envié via na partnership co l’associazion turistica Arabba Fodom Turismo co la donazion n comodat debann de doi e-Mtb a la stazion dei carabinieri de Reba per patulie i terioi del teritorio. Na scomenciadiva che raprejenteia n vare ennavánt nte la promozion de la sostenibilité e ntel svilup de la mobilité eletrica daite dal teritorio Fodom. Con chësta colaborazion defati, Reba sarà la pruma ...
N ocajion de la Sellaronda Bikeday Smartway, brand talián atif ntel setor de le rode eletriche l a envié via na partnership co l’associazion turistica Arabba Fodom Turismo co la donazion n comodat debann de doi e-Mtb a la stazion dei carabinieri de Reba per patulie i terioi del teritorio. Na scomenciadiva che raprejenteia n vare ennavánt nte la promozion de la sostenibilité e ntel svilup de la mobilité eletrica daite dal teritorio Fodom. Con chësta colaborazion defati, Reba sarà la pruma ...
![media/k2/galleries/27411/thumbs/speisa_fodoma_bolsan_1_foliet_web.jpg](/media/k2/galleries/27411/thumbs/speisa_fodoma_bolsan_1_foliet_web.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
29 de jugn 2024
Speisa fodoma a Bolsán
Na delegazion de cuoghe da Fodom l’a tout pert al envit de la Comunánza Ladina a Bolśán
L 15 de jugn la Comunánza Ladina l’a envié per l secondo viade na delegazion da Fodom a Bolsán a fè speisa fodoma formada da Ana Ioscia da La Court e Teresa de Bierto da Liviné come cuoghe, compagnade da la Luigina, la Stella e la maestra Bruna. Chëst l é chël che à conté le cuoghe. La Ana disc che per le pëte o foie da craut va ite mez chilo de farina, n chilo de sciansoni coc e passei, 4 vuof, sel. (BG)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
L 15 de jugn la Comunánza Ladina l’a envié per l secondo viade na delegazion da Fodom a Bolsán a fè speisa fodoma formada da Ana Ioscia da La Court e Teresa de Bierto da Liviné come cuoghe, compagnade da la Luigina, la Stella e la maestra Bruna. Chëst l é chël che à conté le cuoghe. La Ana disc che per le pëte o foie da craut va ite mez chilo de farina, n chilo de sciansoni coc e passei, 4 vuof, sel. (BG)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
![media/k2/galleries/27410/thumbs/consei_nagler_1_foliet_web.jpg](/media/k2/galleries/27410/thumbs/consei_nagler_1_foliet_web.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
28 de jugn 2024
Nagler gioura la legisladura de l’era social
Prum consei davò le elezion. »Direta instagram per la trasparenza«
Consei de comun n direta social e prums bota e resposta co la mendránza: Nagler a la batiada del prum consei de comun. Davánt de giourì la pruma sentada davò le elezion, che l’é stada mertesc da sëra, l nuof prum zitadin l a damané a duc i consiadous l consens a la trasmëte e chësta e dute le sentade che vignarà n direta sui social. »Na dezijion chësta – l a dit – n linea co la nosta volonté de trasparenza ntei confronc dei zitadins«. Come da prasci l prum pont al ordine del dì l é sté l ...
Consei de comun n direta social e prums bota e resposta co la mendránza: Nagler a la batiada del prum consei de comun. Davánt de giourì la pruma sentada davò le elezion, che l’é stada mertesc da sëra, l nuof prum zitadin l a damané a duc i consiadous l consens a la trasmëte e chësta e dute le sentade che vignarà n direta sui social. »Na dezijion chësta – l a dit – n linea co la nosta volonté de trasparenza ntei confronc dei zitadins«. Come da prasci l prum pont al ordine del dì l é sté l ...
![media/k2/galleries/27376/thumbs/proget_mesana_3_foliet_web.jpg](/media/k2/galleries/27376/thumbs/proget_mesana_3_foliet_web.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
26 de jugn 2024
I tosac de le scole mesane a metù ju l bon »Bon Ton« del turist
Realisei 3 depliants e doi placac per ensegné co se comporté sa mont
Ence sto ann en ocajion de la fin de scola, i scolari e profesciori de la mesana »Ernesto Renon« i a prejenté a genitori e paejagn da Fodom i resultac del progét de scola. Sto viade i tosac i s’a concentré sul concét de »bona cheriánza« e i a metù l’atenzion en particolar sui turisć. Chei elo i acorgimenc, le bone maniere che i sciori assa da tignì cánche i ven chilò n vacánza? Chëste le dománde che a viśé dut l laour. I studenc i a afronté l’argoment nte trei pert: la clasce 1°D ...
Ence sto ann en ocajion de la fin de scola, i scolari e profesciori de la mesana »Ernesto Renon« i a prejenté a genitori e paejagn da Fodom i resultac del progét de scola. Sto viade i tosac i s’a concentré sul concét de »bona cheriánza« e i a metù l’atenzion en particolar sui turisć. Chei elo i acorgimenc, le bone maniere che i sciori assa da tignì cánche i ven chilò n vacánza? Chëste le dománde che a viśé dut l laour. I studenc i a afronté l’argoment nte trei pert: la clasce 1°D ...
![media/k2/galleries/27375/thumbs/sagio_banda_2024_foliet_web.jpg](/media/k2/galleries/27375/thumbs/sagio_banda_2024_foliet_web.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
23 de jugn 2024
I nuos musicisć de la Bánda a la pruma prova sun paladina
N davonesdì de mujica col sagio de fin del ann
Col sagio final ntel self de la calonia a La Plié, domënia ai 9 de jugn, ence per sto ann i alievi de la Bánda da Fodom i a fenì le lezion individuai. Vigni sezion de strumenc a bu n maesto che da setembre nca, nviade a la setemana, l è vignù a nsigné le prume note ai prinzipiánc e ai »veteragn« per i daidé a deventé tres meio e se tignì n alenament. L sagio l eva dalviert a duc chi che ava gënn podei scouté su ci che i musicisć i a emparé nte chisc meisc de lezion. L é sté soné pert per ...
Col sagio final ntel self de la calonia a La Plié, domënia ai 9 de jugn, ence per sto ann i alievi de la Bánda da Fodom i a fenì le lezion individuai. Vigni sezion de strumenc a bu n maesto che da setembre nca, nviade a la setemana, l è vignù a nsigné le prume note ai prinzipiánc e ai »veteragn« per i daidé a deventé tres meio e se tignì n alenament. L sagio l eva dalviert a duc chi che ava gënn podei scouté su ci che i musicisć i a emparé nte chisc meisc de lezion. L é sté soné pert per ...
![media/k2/galleries/27374/thumbs/Gabriele_Delmonego-Enhanced-SR_foliet_web_copy.jpg](/media/k2/galleries/27374/thumbs/Gabriele_Delmonego-Enhanced-SR_foliet_web_copy.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
22 de jugn 2024
Nominada la jonta de Comun: Delmonego e Demattia nuos assessori
Nagler: »Decijion touta davò l ejit de le votazion«
Gabriele Delmonego e Paola Demattia sarà i doi assessori de la nuova jonta de l’aministrazion Nagler. La nomina l’é stada fata nchëstadì con en decret del Capocomun e come che perveiga la lege, la comunicazion ufiziala la vignarà fata en ocajion del prum consei che l é sté convoché per miercoi ai 25 de jugn. »La decijion – spiega Nagler – l’é stada touta davò l ejit de le votazion«. L consiadou plù voté defati l eva sté Gabriele Delmonego, brac dërt de Nagler fin da cánche l’é stada ...
Gabriele Delmonego e Paola Demattia sarà i doi assessori de la nuova jonta de l’aministrazion Nagler. La nomina l’é stada fata nchëstadì con en decret del Capocomun e come che perveiga la lege, la comunicazion ufiziala la vignarà fata en ocajion del prum consei che l é sté convoché per miercoi ai 25 de jugn. »La decijion – spiega Nagler – l’é stada touta davò l ejit de le votazion«. L consiadou plù voté defati l eva sté Gabriele Delmonego, brac dërt de Nagler fin da cánche l’é stada ...
![media/k2/galleries/27350/thumbs/teatereliberjonaciante_1_foliet_web.jpg](/media/k2/galleries/27350/thumbs/teatereliberjonaciante_1_foliet_web.jpg)
![](/templates/protostar/images/arrowWhite.png)
18 de jugn 2024
»Jon a cianté, l nuof liber de ciántie per tosac nte 4 lengac«
La publicazion l’é stada prejentada auna a nen bel teater dei scolari de le elementari
Nte doi reliche, una per chi de fameia e una per duta l’autra jent, i tosac de le scole elementari da Fodom i é ste empegnei, la setemana passada, nten teater dal titol »Cánche tournarà l’aisciuda«, titol trat fora da na ciántia del Coro Fodom. »L spetacol, che a empegné dute cinch le clasci auna, l é nasciù da nvalgune rime metude ju da Elisa Costa sul respét per l’ambient e i mudamenc climatizi» spiega la ensegnánta de ladin Isabella Marchione. Coscita dal copion metù ju da Virginia ...
Nte doi reliche, una per chi de fameia e una per duta l’autra jent, i tosac de le scole elementari da Fodom i é ste empegnei, la setemana passada, nten teater dal titol »Cánche tournarà l’aisciuda«, titol trat fora da na ciántia del Coro Fodom. »L spetacol, che a empegné dute cinch le clasci auna, l é nasciù da nvalgune rime metude ju da Elisa Costa sul respét per l’ambient e i mudamenc climatizi» spiega la ensegnánta de ladin Isabella Marchione. Coscita dal copion metù ju da Virginia ...