Fodom


01 de otober 2023
Fodom e La Rocia del viers de n consorz turistich unich?
Chësta una de le proposte sautada fora da l’enrescida »Arabba–Marmolada« 2030 che l é sté prejenté vender 22 de setember al Rifugio Gorza.
Renforzé la colaborazion turistiga ntra Fodom e la Rocia n prospetiva ence de rué a nen consorz turistich ugnol. Se prejenté come destinazion turistiga ugnola con entaméz la Marmolada, scombate l spopolament, valorizé l’unizité de frazion e de la cultura del luoch, maiou netijia del teritorio e milioré l’ofierta turistiga de gastronomia, nfrastruture e del colegament coi schi e per le rode ntra i doi comprenjori. Se podëssa tré auna coscita i ponc principai del plán strategich de svilup ...
Renforzé la colaborazion turistiga ntra Fodom e la Rocia n prospetiva ence de rué a nen consorz turistich ugnol. Se prejenté come destinazion turistiga ugnola con entaméz la Marmolada, scombate l spopolament, valorizé l’unizité de frazion e de la cultura del luoch, maiou netijia del teritorio e milioré l’ofierta turistiga de gastronomia, nfrastruture e del colegament coi schi e per le rode ntra i doi comprenjori. Se podëssa tré auna coscita i ponc principai del plán strategich de svilup ...


28 de setember 2023
Da la ponta de Pizac na benediscion a la val contra le calamité del temp
Per l secondo ann la celebrazion l’a biné tropa jen, souradut fameie
Domënia passada su la ponta de Pizac, soura Reba, la comunité religiosa fodoma la s’a endavò biné per perié e benedì la val contra le calamité del temp. La celebrazion l’eva stada metuda a jì per l prum viade n l ann passé, tres entourn a la metà de setembre, nte na giornada freida e co na picola brija che ava sblanchjé i prei ma che per chëst no n ava scoragé troc fedeli a tò pert. Sto ann enveze l temp a daidé prò co na bela giornada ciaudina che enviáva proprio a jì da mont su. En luoch ...
Domënia passada su la ponta de Pizac, soura Reba, la comunité religiosa fodoma la s’a endavò biné per perié e benedì la val contra le calamité del temp. La celebrazion l’eva stada metuda a jì per l prum viade n l ann passé, tres entourn a la metà de setembre, nte na giornada freida e co na picola brija che ava sblanchjé i prei ma che per chëst no n ava scoragé troc fedeli a tò pert. Sto ann enveze l temp a daidé prò co na bela giornada ciaudina che enviáva proprio a jì da mont su. En luoch ...
28 de setember 2023
Slow Food, na merscia che tuteleia la biodiversité
La »Fondazione Slow Food per la Biodiversité Onlus« l’é stada fondada da »Slow Food Internazionale« e da »Slow Food Italia« e l é l organism internazional per la sconánza de la biodiversité alimentara.
Ativa n plù de cënt paisc la promuof n model de laour da bacán bajé sul respét e la valorizazion dei prodoc tipizi.
Deplu te la edizion dl vender, 22 de setember.
Ativa n plù de cënt paisc la promuof n model de laour da bacán bajé sul respét e la valorizazion dei prodoc tipizi.
Deplu te la edizion dl vender, 22 de setember.


26 de setember 2023
Sponta bele la prima lista per le elezion de comun del ann che ven
Oscar Nagler a cé de n grop de jovegn sot al slogan »Fodom del davignì«
Le elezion per l nuof consei de comun le sarà empermò st’aisciuda che ven ma nta Fodom, forsci mei suzedù tánt davántfora, se tira bele l flé da campagna eletorala. Nte sti dis defati sui canai social l é sté bele prejenté l logo de na lista che se prejentarà per rué a viśé l Comun. La lista la se clama »Fodom del davignì« e l’a come candidat a Capocomun l joven Oscar Nagler. Trëntaun agn, empegné trop ntel social come organist de gliejia, ciántarin col coro de I Kropya, vizeprescident de ...
Le elezion per l nuof consei de comun le sarà empermò st’aisciuda che ven ma nta Fodom, forsci mei suzedù tánt davántfora, se tira bele l flé da campagna eletorala. Nte sti dis defati sui canai social l é sté bele prejenté l logo de na lista che se prejentarà per rué a viśé l Comun. La lista la se clama »Fodom del davignì« e l’a come candidat a Capocomun l joven Oscar Nagler. Trëntaun agn, empegné trop ntel social come organist de gliejia, ciántarin col coro de I Kropya, vizeprescident de ...


26 de setember 2023
L formai Fodom l deventa »presidio slow food«
Prezious recugnisciment internazional per el laour dei 8 sozi de la lateria da Renac. Egidio De Zaiacomo, referent del progét: »N formai che conta de nosta mont. La politica la dáide la vera mont«
L formai Fodom l a otignù l prestigious recugnisciment de »presidio slow food«. La comunicazion ufiziala l’é stada fata sabeda 16 de setembre daide da la manifestazion »Chees« metuda a jì a Bra (Cn), l plù gran evént internazional dediché al formai de lat cru, metù a jì da Slow Food e la zité de Bra, daite da la conferenza »Benvenuti ai nuovi presidi dei caci«. A la manifestazion a totu pert l prescident de la lateria Cristian Grones, che l a prejenté l’azienda, la sua storia e i suoi ...
L formai Fodom l a otignù l prestigious recugnisciment de »presidio slow food«. La comunicazion ufiziala l’é stada fata sabeda 16 de setembre daide da la manifestazion »Chees« metuda a jì a Bra (Cn), l plù gran evént internazional dediché al formai de lat cru, metù a jì da Slow Food e la zité de Bra, daite da la conferenza »Benvenuti ai nuovi presidi dei caci«. A la manifestazion a totu pert l prescident de la lateria Cristian Grones, che l a prejenté l’azienda, la sua storia e i suoi ...


25 de setember 2023
Duc vol jì sa mont, ma noi podone se l impermete?
I pais da mont i muor n frego a la ota, sofoiei da n turismo che degugn vol davo regolamentà
Se finis via l’istà, i pais se desvoita e torna la pas. O almanco calche mes de pas, parceche l safasson passà per i nuos pais via per l’istà l s’à mefo fermà fin co pearà via la stagion dai schi. Nte gnanca doi stemane se passa da avè jent sun (debota) ogni mont, ogni jof, ogni triol, a no avè pi degugn nte noste piaze. E co le cese che se desvoita e dut l é chiet se se desmentia incia del problema del massa turismo che s’à patì per duta l’istà, che ogni an l ven pejo: pi jent, pi n lonch, ...
Se finis via l’istà, i pais se desvoita e torna la pas. O almanco calche mes de pas, parceche l safasson passà per i nuos pais via per l’istà l s’à mefo fermà fin co pearà via la stagion dai schi. Nte gnanca doi stemane se passa da avè jent sun (debota) ogni mont, ogni jof, ogni triol, a no avè pi degugn nte noste piaze. E co le cese che se desvoita e dut l é chiet se se desmentia incia del problema del massa turismo che s’à patì per duta l’istà, che ogni an l ven pejo: pi jent, pi n lonch, ...


24 de setember 2023
Chela statua su apede l ziel
Chela statua su apede l ziel
Da dalonz fin chilò, la storia de na passion per la Lastia longia duta na vita
Chi che rua sun zima a la Lastia, anter Col e Anpezo, i ciata na statua de bronzo puoz de metri davant de ruà nte rifugio. L é n opera astrata che varda via la Marmolada, mituda ilò n ocajion de la otzentesima ota che Riccardo Dalla Favera l eva ruà sa la Lastia, e chilò voi ve contà de come che la é ruada lassù.
La vita de Riccardo Dalla Favera
Dalla Favera l eva nassù del 1912 a Alano de Piave, jalpé de la Provinzia ...
Da dalonz fin chilò, la storia de na passion per la Lastia longia duta na vita
Chi che rua sun zima a la Lastia, anter Col e Anpezo, i ciata na statua de bronzo puoz de metri davant de ruà nte rifugio. L é n opera astrata che varda via la Marmolada, mituda ilò n ocajion de la otzentesima ota che Riccardo Dalla Favera l eva ruà sa la Lastia, e chilò voi ve contà de come che la é ruada lassù.
La vita de Riccardo Dalla Favera
Dalla Favera l eva nassù del 1912 a Alano de Piave, jalpé de la Provinzia ...


21 de setember 2023
Na gran fameia per saludé »Mamo« Crepaz
La val da Fodom s’a fermé juoba passada. L salut de amici e la fëmena Pierina
Juoba passada i eva duc ma proprio duc a sepoltura nte gliejia a La Plié chi che a volù ben a Massimo Crepaz »Mamo« l’oura de Funivie Arabba, mort n lunesc ai 4 de setember entánt che l laoráva su nen pilon de la segovia de Padon. Al saludé emprumadedut la comunité da Fodom ma ence tropa tropa jent da foravia che l’ava cugnisciù e aprijé per sua simpatia, disponibilité e bon cuor co l eva da daidé fora valgugn. Dintourn la cassa via i alpini coi galiardec che i l’a ence porté su le ...
Juoba passada i eva duc ma proprio duc a sepoltura nte gliejia a La Plié chi che a volù ben a Massimo Crepaz »Mamo« l’oura de Funivie Arabba, mort n lunesc ai 4 de setember entánt che l laoráva su nen pilon de la segovia de Padon. Al saludé emprumadedut la comunité da Fodom ma ence tropa tropa jent da foravia che l’ava cugnisciù e aprijé per sua simpatia, disponibilité e bon cuor co l eva da daidé fora valgugn. Dintourn la cassa via i alpini coi galiardec che i l’a ence porté su le ...


20 de setember 2023
I carabinieri controleia i jous: bele ritirade 6 patenti
Fin setemana de laour per i militari de l’erma che a fat ben 15 mile euro de sanzion a chi che coráva massa
L é sté n week end de controi da pert dei carabinieri de la compagnia de Cortina d’Ampëz, che n coordinament con le autre patulie del teritorio, i a dé sot a la vigilánza su le strade dei jous. N’ativité che fesc sceguito a le polemiche, proteste e deplù segnalazion, n particolar de esercenc e zitadins che vif dinongia chële strade, per via de le supercar che dadomán fin da sëra cor su e ju per i jous con gran pericol per chi transiteia e n gran susciuro che desturba la pesc de le mont. ...
L é sté n week end de controi da pert dei carabinieri de la compagnia de Cortina d’Ampëz, che n coordinament con le autre patulie del teritorio, i a dé sot a la vigilánza su le strade dei jous. N’ativité che fesc sceguito a le polemiche, proteste e deplù segnalazion, n particolar de esercenc e zitadins che vif dinongia chële strade, per via de le supercar che dadomán fin da sëra cor su e ju per i jous con gran pericol per chi transiteia e n gran susciuro che desturba la pesc de le mont. ...


17 de setember 2023
Sclerosi multipla, prejentada la cherta dei servisc
La Ulss a ence firmé n acordo con Aism per la riabilitazion a cesa
I é ben 490 i pazienc co la sclerosi multipla che la Ulss Dolomiti a n ciaria. Na malora spò che no n é coscita rara n provinzia e che se porta davò na mucia de problematiche de gestion, siébelo per l pazient che per la fameia. Da nchëstadì per dute chëste persone l é rué doi bele novité che i é stade prejentade dal Comisar de la Ulss Dolomiti Cesare Dal Ben e metude a jì n colaborazion con Aism, l’associazion taliana sclerosi multipla del Veneto. La pruma novité l’é chëla de la nuova guida ai ...
I é ben 490 i pazienc co la sclerosi multipla che la Ulss Dolomiti a n ciaria. Na malora spò che no n é coscita rara n provinzia e che se porta davò na mucia de problematiche de gestion, siébelo per l pazient che per la fameia. Da nchëstadì per dute chëste persone l é rué doi bele novité che i é stade prejentade dal Comisar de la Ulss Dolomiti Cesare Dal Ben e metude a jì n colaborazion con Aism, l’associazion taliana sclerosi multipla del Veneto. La pruma novité l’é chëla de la nuova guida ai ...


16 de setember 2023
La laorazion del orde nte le val ladine encánta la plaza de Belum
Na delegazion da Fodom l’a mostré coche se ferláva e se fajáva i mugli
Domënia a l’ensegna de le biodiversité coltivada e trasformada n Plaza dei Martiri a Belum. Da na pert i prodóc de le aziende agricole de la belumata associade a la »Comunità del Cibo e della Biodiversità Montagna Bellunese«, trasformei n »cicchetti« da la »Associazione Cuochi Bellunesi«, da l’autra deplù lerc dedichei a vëne i prodóc a km. zer de la cultura tradizonala. Proprio nte chëst setor l’é stada refata la filiera del orde da Fodom, che a vedù come protagonisć l Dino »del Moro«, la ...
Domënia a l’ensegna de le biodiversité coltivada e trasformada n Plaza dei Martiri a Belum. Da na pert i prodóc de le aziende agricole de la belumata associade a la »Comunità del Cibo e della Biodiversità Montagna Bellunese«, trasformei n »cicchetti« da la »Associazione Cuochi Bellunesi«, da l’autra deplù lerc dedichei a vëne i prodóc a km. zer de la cultura tradizonala. Proprio nte chëst setor l’é stada refata la filiera del orde da Fodom, che a vedù come protagonisć l Dino »del Moro«, la ...


14 de setember 2023
Diego De Battista y sua vijion de svilup turistich con sostenibilité
L Cianton Cultural: Col in Festa
Da ulà nascela la negativité nten valgune localité da mont?
Nte le val da mont, souraldut de la Provinzia de Belum, l é chësta tendenza a no se sentì assè per arjonje nuosc obietfs. Per Fodom, l ester vejins a la Provinzia Autonoma de Bolsán nfatiseia chëst aspet, tánt da ne fè cuaji desmentié chël che de bon on chilò. La vijion de Funivie Arabba no l’é mefo de fè business col turism, ma ence de cafié a mantegnì vif l teritor.
Come se polo pensé a n svilup turitich senza n svilup sozial?
Co ...
Da ulà nascela la negativité nten valgune localité da mont?
Nte le val da mont, souraldut de la Provinzia de Belum, l é chësta tendenza a no se sentì assè per arjonje nuosc obietfs. Per Fodom, l ester vejins a la Provinzia Autonoma de Bolsán nfatiseia chëst aspet, tánt da ne fè cuaji desmentié chël che de bon on chilò. La vijion de Funivie Arabba no l’é mefo de fè business col turism, ma ence de cafié a mantegnì vif l teritor.
Come se polo pensé a n svilup turitich senza n svilup sozial?
Co ...


14 de setember 2023
Tecnico muor ntánt che l fajáva manutenzion su la segiovia del Padon
Per Massimo Crepaz »Mamo« no n é plù sté nia da fé co l é rué sul post i socorsi
Na burta desgrazia sul laour a fat tomé nten colp nte la tristëzza duta la val da Fodom. Lunesc passé, ai 4 de setember, entourn le 10:30 davántmesdì, Massimo Crepaz, de 57 agn, dipendent de Funivie Arabba l eva sul pilon numer 13 de la segiovia che Mont Auta de Ornela porta fin sun Padon che l fajáva laour de manutenzion. N’operazion che l’ava fat cënt e cënt oute. Massimo, »Mamo« per duc cánc, l eva defati da troc agn che el laoráva sui lifc de Chël Vësco come caposervisc. (LS)
De plu tla ...
Na burta desgrazia sul laour a fat tomé nten colp nte la tristëzza duta la val da Fodom. Lunesc passé, ai 4 de setember, entourn le 10:30 davántmesdì, Massimo Crepaz, de 57 agn, dipendent de Funivie Arabba l eva sul pilon numer 13 de la segiovia che Mont Auta de Ornela porta fin sun Padon che l fajáva laour de manutenzion. N’operazion che l’ava fat cënt e cënt oute. Massimo, »Mamo« per duc cánc, l eva defati da troc agn che el laoráva sui lifc de Chël Vësco come caposervisc. (LS)
De plu tla ...


13 de setember 2023
Co ra mondura da Scizar
Mondures e bandieres de i Scizar e i sarvije da canpanoto de i Ladis, par saludà Iji Malto, anpezan
Canche ‘l é nasciù danoo ra Conpania de i Scizar Anpezo Hayden, Iji Malto ‘l é stà un de i prime a bete chera mondura, con el prin capitagno Ugo Constantini Ghea. Par chesto a ra so sepoltura ‘l ea i ome e ra femenes de ra conpagnia, co i so biei sarvije, e anche outra conpagnies, vegnudes da fora, da Fodom, da Bruneck, da ra Pustertal, co ra so bandieres, betudes inze jeja, su ‘l altà. A ra fin de ra mesa, una Marketenderin r’à lieto śo ra orazion de i Scizar, scrita par ...
Canche ‘l é nasciù danoo ra Conpania de i Scizar Anpezo Hayden, Iji Malto ‘l é stà un de i prime a bete chera mondura, con el prin capitagno Ugo Constantini Ghea. Par chesto a ra so sepoltura ‘l ea i ome e ra femenes de ra conpagnia, co i so biei sarvije, e anche outra conpagnies, vegnudes da fora, da Fodom, da Bruneck, da ra Pustertal, co ra so bandieres, betudes inze jeja, su ‘l altà. A ra fin de ra mesa, una Marketenderin r’à lieto śo ra orazion de i Scizar, scrita par ...


12 de setember 2023
Na giornada coi scizeri ntra elbri e iega
El ringraziament a chi che a daidé prò a la Bike Day
Ence sto ann i scizeri da Fodom i a metù a jì na giornada de divertiment per chi che, souradut i plù jovegn, a daidé prò al stand metù su en ocajion de la Bike Day. Coscita domënia ai 27 de agost na bela clapada de na chindejina i é jus fora a Issing, soura Falzes, al KronAction, el parch aventura, ulache i s’a passé envalgune ore a sauté da nen elber al auter con corde e cerele e troc autri divertimenc.
Sciode demè che l temp no n a daidé prò e a gauja de la ploia, davòmesdì no i a podù jì nte ...
Ence sto ann i scizeri da Fodom i a metù a jì na giornada de divertiment per chi che, souradut i plù jovegn, a daidé prò al stand metù su en ocajion de la Bike Day. Coscita domënia ai 27 de agost na bela clapada de na chindejina i é jus fora a Issing, soura Falzes, al KronAction, el parch aventura, ulache i s’a passé envalgune ore a sauté da nen elber al auter con corde e cerele e troc autri divertimenc.
Sciode demè che l temp no n a daidé prò e a gauja de la ploia, davòmesdì no i a podù jì nte ...


11 de setember 2023
Matteo Righetto, ne scinca sua nterpretazion de suo liber »La stanza delle mele«
L Cianton Cultural: Col in Festa. Dománde de Denni Dorigo
Ci elo la ciauna dei pom?
La ciauna dei pom l é na luoga fijica che deventa ceze de paradoscial: da la luoga del castigo, ulache l protagonist ven saré via da na persona brutal, deventa na luoga ulà renasce, ulà mparé a se cugnësce e ciapé fora n davignì, na nuova consapevolëza. Spo, la ciauna dei pom podëssa raprejenté n’ocajion, na oportunité per vedei l mond con ogli nuos.
Troc pensa che chëst liber l abe na essenza particolar...
L imaginar à da ester trop sterch, ma l à da ester pert de n ...
Ci elo la ciauna dei pom?
La ciauna dei pom l é na luoga fijica che deventa ceze de paradoscial: da la luoga del castigo, ulache l protagonist ven saré via da na persona brutal, deventa na luoga ulà renasce, ulà mparé a se cugnësce e ciapé fora n davignì, na nuova consapevolëza. Spo, la ciauna dei pom podëssa raprejenté n’ocajion, na oportunité per vedei l mond con ogli nuos.
Troc pensa che chëst liber l abe na essenza particolar...
L imaginar à da ester trop sterch, ma l à da ester pert de n ...


10 de setember 2023
Se descor de lengaz minoritar auna a Sabrina Rasom
L Cianton Cultural: Col in Festa. Dománde de Denni Dorigo
Chi elo i ladins?
L ladin, coche le autre mendránze, no l assa plu da ester clamé »lengaz de mendránza«, ma pultost »lengaz minorisé«, ajache l ven minorisé demè al de fora de le val ladine. I ladins son nos: jent de ncuoi, n popol che descor suo lengaz e che à n’identité trop sterca, madurada nte agn de storia e de consapevolëza del ester n’unité; n popol che vif sua ladinité nte la normalité e che l é ence bon de se confronté coi autri.
Percié siervelo unité ntel popol ladin?
Son una de le ...
Chi elo i ladins?
L ladin, coche le autre mendránze, no l assa plu da ester clamé »lengaz de mendránza«, ma pultost »lengaz minorisé«, ajache l ven minorisé demè al de fora de le val ladine. I ladins son nos: jent de ncuoi, n popol che descor suo lengaz e che à n’identité trop sterca, madurada nte agn de storia e de consapevolëza del ester n’unité; n popol che vif sua ladinité nte la normalité e che l é ence bon de se confronté coi autri.
Percié siervelo unité ntel popol ladin?
Son una de le ...


10 de setember 2023
Eco coche cialarà fora la nuova cabina de trasformazion jun Valacia
L progét l è sté elaboré da la Planet Engineering
Da velch plu che nen ann ncà se descor de la nuova cabina de trasformazion primaria che assa da vignì fata jun Valacia. N intervent che, chësta forsci la notizia de maiou emportánza, empermetarà davò cuaji 30 agn, de fè benefizié ence Fodom de la corente che passa su la gran linea a auta tenscion ntra Saviner e Corvera. Na linea che taia a mesa fora la val con pilons che se veiga da dalonc e da lerch e che nte sti agn a plù oute nseneré polemiche e discusción. (LS)
De plu tla edizion stampeda de ...
Da velch plu che nen ann ncà se descor de la nuova cabina de trasformazion primaria che assa da vignì fata jun Valacia. N intervent che, chësta forsci la notizia de maiou emportánza, empermetarà davò cuaji 30 agn, de fè benefizié ence Fodom de la corente che passa su la gran linea a auta tenscion ntra Saviner e Corvera. Na linea che taia a mesa fora la val con pilons che se veiga da dalonc e da lerch e che nte sti agn a plù oute nseneré polemiche e discusción. (LS)
De plu tla edizion stampeda de ...


09 de setember 2023
Ence chëst ann, na cërcia de cultura a Col in Festa
Bel nte plaza de Col, n pico canton de stua ulà descore e pensé su n frëgo a n valgugn aspec de nosta atualité
Vigni ann, co se rua pro la fin del isté, l paisc de Col njigneia un dei evenc plu carateristizi del luoch: Col in Festa. Per l edizion 2023, n sabeda ai 19 de agost, l Istitut Ladin Cesa de Jan s’à ndavò resselvé n pico toch de plaza per suo Cianton Cultural.
Se l ann passé l Cianton Cultural ava porté na vijion plu »generala« de nosta Tiera al publich, chëst viade l argoment zentral l eva assè plu spezifich e, poester, plu aperjié: atualité e, souraldut, davignì. L ...
Vigni ann, co se rua pro la fin del isté, l paisc de Col njigneia un dei evenc plu carateristizi del luoch: Col in Festa. Per l edizion 2023, n sabeda ai 19 de agost, l Istitut Ladin Cesa de Jan s’à ndavò resselvé n pico toch de plaza per suo Cianton Cultural.
Se l ann passé l Cianton Cultural ava porté na vijion plu »generala« de nosta Tiera al publich, chëst viade l argoment zentral l eva assè plu spezifich e, poester, plu aperjié: atualité e, souraldut, davignì. L ...


09 de setember 2023
»Reba – Marmolada 2030, a nen vare dal davignì«
Vender 22 de setember al Rifugio Gorza vignarà prejenté i resultac del plán strategich de svilup elaboré da l’azienda de consulting »Kohl & Partner«
»Reba – Marmolada 2030, a nen vare dal davignì«. Coscita l é sté clamé l evént de presentazion dei resultac del plán strategich de svilup turistich che l Consorz dei Lifc Reba – Marmolada, i Comuns de Fodom e La Rocia e le associazion turistighe dei doi comuns a dé su la sozieté de consulting »Kohl e Partner«. Piada via a la fin del 2020, l’enrescida, che a enterescé desvalive realté dei doi comuns, davò trei agn de laour l’é ruada adés a piz e adés se podarà cugnësce i resultac e i contignus. ...
»Reba – Marmolada 2030, a nen vare dal davignì«. Coscita l é sté clamé l evént de presentazion dei resultac del plán strategich de svilup turistich che l Consorz dei Lifc Reba – Marmolada, i Comuns de Fodom e La Rocia e le associazion turistighe dei doi comuns a dé su la sozieté de consulting »Kohl e Partner«. Piada via a la fin del 2020, l’enrescida, che a enterescé desvalive realté dei doi comuns, davò trei agn de laour l’é ruada adés a piz e adés se podarà cugnësce i resultac e i contignus. ...