Fodom

media/k2/galleries/29719/thumbs/aiut_alpin_2_foliet_web.jpg
13 de jugn 2025

A la stazion del Aiut Alpin da Fodom la pruma jeep del Veneto atrezada per porté la barela coi ferìs

Festa ai Bec de Roces per la presentazion del meso compré grazie al contribut de la REgion del Veneto, l Comun, sponsor e la popolazion 
L’é n dotazion a la stazion del Aiut Alpin da Fodom la pruma jeep del Veneto omologada per porté ferìs co la barela. Bottaccin: »Da chilò peia via l davignì. La Region enji­gnada a sostignì l renovament dei mesi dei volontari«. L temp melsegur de la domán no l a fermé, domënia passada la gran festa per la benedi­scion del nuof meso n dotazion a la stazion da Fodom, metuda a jo sui Bec de Roces. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament  ...
media/k2/galleries/29665/thumbs/teater_4_foliet_web.jpg
09 de jugn 2025

I »Mujicánc de Brema« i descor per ladin

Gran suzess per l teater n mujica de la cugnisciuda sciona dei fradiei Grimm metù a jì dai tosac dele clasci 4° e 5° elementara auna ala Bánda da Fodom
Davò la sciona de Pinocchio, ra­prejentada davánt doi agn, sto viade i tosac dele clasci 4° e 5° elementara auna ala Bánda da Fodom i a metù a jì n teater n mujica, sto viade su la cugnisciuda storia dei fradiei Grimm »I Mujicánc de Brema«. L toch, scrit da Angelo Soriani, l é n strumentazion variabila a 5 ousc co na ousc che conta. L progét l é nasciù n colaborazion ntra l Istitut Com­prensif de Alie, l Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan e la B0ßnda da Fodom daìte dale ore de ladin che ...
media/k2/galleries/29622/thumbs/emanuel_delmonego_foliet_web_copy.jpg
05 de jugn 2025

Emanuel Delmonego tourna a cé dei scizeri Ladins

L é sté dël a ciapé la magioránza dele ousc enveze che l ricandidé Major Andres Kostner
Emanuel Delmonego, Hauptmann dela »Schützenkompanie Buchenstein – Scizeri da Fodom e Col l é sté en­davò nominé Major dei scizeri ladins La rielezion l’é stada nchëstadì a l’Ostaria Gran Ciasa Al Plán de Marebe, ulache i Hauptmann delle compagnie ladine che fesc pert del Südtiroler Schützenbund, Fodom, Ampëz, La Plì de Mareo, Al Plán de Mareo, Sëlva de Gherdëna e Ortijei, i s’a biné. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper ...
media/k2/galleries/29620/thumbs/sci_club_arabba-Enhanced-SR_copy_foliet.jpg
03 de jugn 2025

L Sci Club Arabba s’enjegna a festegé l scecol de vita

Per l’ocajion sarà druché fora n pico liber per recordé la storia. De jugn le elezion per l nuof consei
Sto ann l Sci Club Arabba l recordarà n giubileo emportánt: chël dei 100 agn de fondazion. L’associazion defati l’eva nasciuda l 26 de setember del 1925 co l inom de Sci Club Col di Lana, grazie ala pasción d’enval­gugn apascionei, locai e o, del sci nordich, che n chi agn l eva trop plù de moda de chël alpin. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/29618/thumbs/coro_fodom_loreto_1_foliet_web.jpg
01 de jugn 2025

Ousc fodome ntel santuar de Loreto

L Coro Fodom l a acompagné la S. Mëssa co na cianté ence per ladin
L é plù che positif per l Coro Fodom il bilánz del fin setemana passé nte le Marche. Trei dis ntel senn del cianté, de l’amicizia co la jent en­contada, che lasciarà de biei recorc e emozion ai corisć ence per i luosc ulache i a podù se ejibì. La sodisfazion plù grana l’é stada de segur la sabeda da sëra, cánche i a podù cinaté e acompagné la S. Mëssa ntel gran e cugnisciù santuar dela Madona Neigra de Loreto. N luoch ulache ruada adalerch jent da dut l mondo n pelegrinagio per vedei e ...
media/k2/galleries/29616/thumbs/malga_ciastel_1_foliet_web.jpg
30 de mei 2025

La nuova vita de Malga da Ciastel per n turismo plù sostenibl

Inaugurada la strutura. Delmonego: »Barizenter den nuof turismo«. Prejenté ence l proget »Regenerate« per la Strada dela Vëna
L’é stada ufizialmente inugurada nsabeda passada la nuova e ristru­turada Malga da Ciastel, Davò plù de 10 agn de laour, finanziei grazie a nen progét del Fond Comuns de Confin per la valorizazion dela Strada dela Vëna, la nuova aministrazion l’a volù giourì le porte per fè vedei a duc i enterescei l resultat del in­tevent. »No na malga tradizionala coche se podëssa la pensé, ma na strutura moderna, con zirca 20 lec, n bar, n ristoránt e n gran cuartier, enjignada per ester dada su n ...
media/k2/galleries/29574/thumbs/luca_e_michele_roma_1_foliet_web.jpg
28 de mei 2025

Da Fodom a Roma per fè servisc ala Mëssa de ensedia­ment de Papa Leon XIV

Luca Palla e Michele Crepaz, volontari dela Crousc Bláncia: »Na grana emozion«
Doi volontari dela Crousc Bláncia Fodom, Luca Palla e Michele Crepaz, i a fat pert dela grana organizazion metuda empé n ocajion dela Mëssa de ensediament de Papa Leon XIV, che l’é stada n pomënia passada a Roma. »Dut l é nasciù per via che la Crousc Bláncia de Bolśán la fesc pert de l’Anpas, l’Associazion Na­zional Publica Asistenza, che ven clamada n ocajion de gragn evenc. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/29571/thumbs/malga_da_ciastel_foliet_web.jpg
26 de mei 2025

Proget »Regenerate« per svilupé la Strada dela Vëna: sabeda la prejentazion ala Malga da Ciastel

Co l’ocajion vignarà inaugurada la strutura davò i laour de ristruturazion
»Su la caminada del fiern: nuos ori­zonc per la Strada dela Vëna«. Chëst l titol dela giornada che se tignarà sabeda 24 de mei a la Malga da Ciastel. L event, metù a jì dai Co­muns de Fodom e Col n colaborazion co la Dmo Dolomiti Belluenesi e del proget Transfrontalier Interreg »Regenerate« auna al partner de progét Etifor sarà l’ocajion proprio per prejenté e descore de coche chëst progét l podëssa vignì apliché a nen svilup dela Strada dela Vëna. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La ...
media/k2/galleries/29569/thumbs/ex_albergo_andraz_foliet_web.jpg
24 de mei 2025

La Cooperativa Villa Roma ponta a laoré fora l ex Albergo Andraz

Pruma sentada nchëstadì con 16 enterescei a l’operazion. L prescident Damiano Demattia: »Preventifs auc, l Comun mossarà daidé prò«
La Cooperativa Edilizia Villa Roma l’a clamé ite nchëstadì chi che s’a anunzié nterescei a chësta nuova operazion per realizé cuartiers per residenc. Davò 20 agn da l’ultima lotizazion nta Le Roe, d’auton de l ann passé la Cooperativa la s’ava endavò metù n moto per prové de daidé fora a se fè n cuartier per la jent del luoch a nen priesc no tu­ristich. N problem comun ale localité turistighe, ulache, n particolar i jovegn, i stenta a ciapé da se compré o da se fé na cesa o n cuartier per ...
media/k2/galleries/29514/thumbs/dotor_francione_primar_servisc_veterinar_uls_dolomiti_foliet_web.jpg
21 de mei 2025

Enrico Francione l é l nuof primar del servisc veterinar de l’Uls 1

L Comisar Dal Ben: »Plù controi sule malghe, no per ciastié ma per daidé«
L dotor Enrico Francione l é l nuof primar del servisc veterinar de netijia dei alevamenc e dele produzion zootecniche del Uls 1 Dolomiti. Laureé n medejina veterinaria a l’Uni­versité de Padova, l a envié via l pre cors profescional al Istitut Zoo­profilatich Sperimental dele Venezie.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/29512/thumbs/vila_s.ijep_foliet_web.jpg
19 de mei 2025

Al via l cors per deventé Oss co la Fodom Servizi

L piarà via de jugn. L diretor Denni Dorigo: »Oportunité ugnola«
Vosto deventé n operadou sozio sanitar? L cors l te lo paia la Fodom Servizi. L diretor del’Asp che gestisc la cesa de paussa Vila S.Ijep Denni Dorigo l n’ava descorëst al diretor dela Uls 1 Dolomiti Giuseppe Dal Ben cánche l eva vignù a vedei la strutura. L’idea l’eva chëla de mëte a jì nta Fodom n cors per deventé Oss. Na scomenciadiva per tò a mán l problema del personal che máncia. »Demè st’ann jiarà n pensción cater dipendenc storizi. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
media/k2/galleries/29510/thumbs/pilon_linea_Saviner_Corvera_foliet_web_copy.jpg
17 de mei 2025

Linea auta tension dela corente Saviner – Corvera. Terna: »Da podei vedei l interament del trat Valacia – L Fever«

Taula tecnica nchëstadì n Region col Comun da Fodom la Provinzia e autri comuns dela Valbelluna e l Ciadoure
Nte chisc meisc Terna l’é ntel laour de coleghé chëla che la sarà la nuova sotstazion n costruzion jun Valacia co na linea sot tiera ite che va fin a Cortina. Laour pervedùs n previjion dele Olimpiadi Milán – Cortina del 2026. Ma bele da davò Vaia l é sté metù n cantier troc intervenc e investimenc per mëte sot itera ite, n particolar ntra La Plié e Reba, linee dela corente che a empermetù de trè deméz pilons e fis per aria. »Ncora de setembre – conta l Capo­comun Oscar Nagler – eve damané ...
media/k2/galleries/29456/thumbs/Bildschirmfoto_2025-05-08_um_09.38.12.jpg
13 de mei 2025

A Vila S.Ijep rua la mujicoterapia

L progét l é sté finanzié ence grazie al contribut dela jent. La psicologa dela strutura:»Scomenciadiva per stimolé le relazion«
L progét de mujicoterapia l é pié via ntel 2024 coi prums contac co la mujicoterapeuta Elena Basso. N sceguito l é sté pensé de mëte a ji na scomenciadiva per trè su i scioldi da finanzié l progét. Ntel 2024, n ocajion de feste come Sánta Maria Maiou a Reba, Col n Festa e la Desmontegada a Falcade l é sté envié via n'espojizion, a ofierta libera, de pichi laour paricei con sue mán da utenc e volontari che auna a la generosité dela jent a empermetù de arjonje l obietif.

De plu tla edizion ...
media/k2/galleries/29455/thumbs/Bildschirmfoto_2025-05-08_um_09.37.52.jpg
11 de mei 2025

»La bandiera ladina la ven dal sentiment identitar de na popolazion«

de Oscar Nagler Capocomun da Fodom
Da tres le popolazion che sent de ester tignude auna da na chelche particolarité le sent l debujen de se fè raprejenté da nen simbol: n ogét, na fegura che le raprejenteie e che vegne saurì le assocé a chëste. No n é difizile pensé a nen ejerzito d una dele plù vegle civilté con davántfora i simboi che la identificáva.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/29462/thumbs/Bildschirmfoto_2025-05-08_um_10.46.16.jpg
09 de mei 2025

L far del Fursil nanter Ciaurì e Valparola

Na nuova publicazion de l'apassionada de storia Silvia Grego la porta na gran inressida sul valor che ava i for per delegà l far da Col nanter 1200 e 1700
Da calche stemana nte Istitut cultural ladin Cesa de Jan a Col se pol ciatà na publicazion che daur nuove porte su chela che é stada la storia de Col. "Le Miniere del Fursil – I fornari del vescovo di Bressanone" l é l liber che l'apassionada de storia Silvia Grego l à metù auna darè pi de dies agn de inresside che fas lum su l'importanza dei for de Ciaurì e Valparola per la laurazion del far del Fursil. De pi su chest liber Silvia la n'à contà nte na intervista.

Silvia, da ce ela nassuda tua ...
media/k2/galleries/29454/thumbs/Bildschirmfoto_2025-05-08_um_09.37.38.jpg
09 de mei 2025

Controi sui cantiers dei loti de lignam bostriché: degune iregolarité

Dut l é pié via da envalgune segnalazion. L Capocomun Oscar Nagler:»Chësta l’é la dimostrazion che nos tignon sot control dute le operazion«
Cantiers dei loti de lignam bostriché sot la lente d’ingradiment de forestal e carabinieri. Ma davò i souraluoć no l é sauté fora deguna iregolarité. Le ispezion i é piade via a sceguito d’envalgune segnalazion. Nagler:»Diretor dei laour e aministrazion presenc sul cantier per controlé«. Nte chis cultimi meisc l é pié via trei grosc cantiers de loti, enviei via ncora dala passada aministrazion, per taié fora plánte morte, tacade dal chelfer de la scorza o rebaltade da la tempesta Vaia e da le ...
media/k2/galleries/29418/thumbs/miniere_del_fursil_foliet_web.jpg
07 de mei 2025

La storia dele miniere del Fursil nte le cherte dei archifs

Nuova publicazion dal Istitut Cesa de Jan de Silvia Grego
Per plù de 500 agn i é stade n ativité le miniere del Fursil a Col. La vëna sgiavada fora dal »venter« del Fursil la vigniva portada, per ester delegada, del viers del fourn de Ciaurì, chël de Andrac o de Valparola e fin a chi de Zoldo o del Ciadoure. De chi fourgn che se ciapáva decà e delà del confin ntra l Prinzipat Vescovil de Persenon e l Ciadoure e prota­gonisć de n’ativité siderurgica vitala per l teritorio dintournvia, ncuoi no resta plù nia. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La ...
media/k2/galleries/29416/thumbs/defibriladou_foliet_web.jpg
05 de mei 2025

Mapei i defibriladous de la Provinzia de Belum

I é 191 chi nstalei defora. La scomenciadiva dei Lions Club. Fodom davánfora con ben 5 aparac enstalei bele ntel 2016
L’idea l’eva piada via davánt en­valgugn agn dal Lions Club Cadore Dolomiti. Da dizembre del ann passé l’a ciapé nuova vita grazie ala partecipazion de duc i Lions Club belumac e de la Provinzia de Belum. L’é realté la mapadura de duc i defi­briladous, chi aparac publizi, che ven metùs defora e che po ester dourei 24 ore su 24. I é 191 nte duta la Provinzia. A fè a savei ulache i é e cotánc l é sté diretamente i capico­muns, contatei da Palaz Piloni. (LS)

De plu tla edizion stampeda ...
media/k2/galleries/29414/thumbs/foto_pruma-istitut-col_foliet_foliet_web.jpg
03 de mei 2025

Nuova viesta per l scito internet del Istitut Ladin Cesa de Jan

Ntra le novité emplementade l azéss ala »Mediateca Ladina«
Dal prum de auril l é online l nuof scito del istitut Cultural Ladin Cesa de Jan. L’ativazion l’é stada fata auna al pasagio ufizial del Istitut da asso­ciazion privata a fondazion de par­tecipazion. N vare che l aprové davánt dai consei comunai dei trei comuns che s’ava biné n Ampëz e pò da l’ascemblea dei sozi. A chësta ultima, coche se recordarà, ava fat sceguito na polemica empiada su dal ex Capocomun da La Rocia Andrea De Bernardin, che ava cusé, tra l auter, L Istitut de avei volù ...
media/k2/galleries/29347/thumbs/sentada_crousc_blancia_2024_1_foliet_web.jpg
21 de auril 2025

L apél dela Crousc Bláncia Fodom: »On debujen de nuos volontari«

Difizile stopé ite l busc de chi che va fora per avei arjont l lime de eté. Ativada la figura del »Peer« per l’asistenza psicologica ai volontari
Ngalin ence nte la Crousc Bláncia rua l moment de jì n pensción. Ruei ai 65 agn l regolament defati l no empermët plù de podei fè intervenc primars. Na condizion che mët n dificolté souradut le picole sezion, ulache a mëte deplù temp a dispo­jizion per curì turni l é proprio i vo­­lontari che i é n pensción dal laour. N problema che toca ence la sezion da Fodom – a recordé la Capostazion Antonella De Toffol ntel giourì l’ascemblea dei volontari che l’é stada tignuda la setemana ...