Fodom


21 de auril 2025
L apél dela Crousc Bláncia Fodom: »On debujen de nuos volontari«
Difizile stopé ite l busc de chi che va fora per avei arjont l lime de eté. Ativada la figura del »Peer« per l’asistenza psicologica ai volontari
Ngalin ence nte la Crousc Bláncia rua l moment de jì n pensción. Ruei ai 65 agn l regolament defati l no empermët plù de podei fè intervenc primars. Na condizion che mët n dificolté souradut le picole sezion, ulache a mëte deplù temp a dispojizion per curì turni l é proprio i volontari che i é n pensción dal laour. N problema che toca ence la sezion da Fodom – a recordé la Capostazion Antonella De Toffol ntel giourì l’ascemblea dei volontari che l’é stada tignuda la setemana ...
Ngalin ence nte la Crousc Bláncia rua l moment de jì n pensción. Ruei ai 65 agn l regolament defati l no empermët plù de podei fè intervenc primars. Na condizion che mët n dificolté souradut le picole sezion, ulache a mëte deplù temp a dispojizion per curì turni l é proprio i volontari che i é n pensción dal laour. N problema che toca ence la sezion da Fodom – a recordé la Capostazion Antonella De Toffol ntel giourì l’ascemblea dei volontari che l’é stada tignuda la setemana ...


19 de auril 2025
I vint agn de la Bánda da Fodom, na sëra de grana mujica e emozion
Premiei i prums componenc del diretif e i musicisć con 15 agn de ativité
L’é stada na sëra de grana mujica e recorc chëla n ocajion dei festegiamenc per i 20 agn de fondazion de la Bánda da Fodom, che l’é stada sabeda passada nte Self dei Congresc de Reba. N grop, chël metù su ntel 2005 grazie a l’idea e la volonté de Nani Pellegrini e la fëmena »Willy«, coche l é plù oute sté rebadì, che nte sti agn l s’a taié fora na luoga emportánta nte la comunité fodoma, siebelo per chël che l da ntel ciámp de la cultura mujicala, souradut per i jovegn, ma ence ntel aspét ...
L’é stada na sëra de grana mujica e recorc chëla n ocajion dei festegiamenc per i 20 agn de fondazion de la Bánda da Fodom, che l’é stada sabeda passada nte Self dei Congresc de Reba. N grop, chël metù su ntel 2005 grazie a l’idea e la volonté de Nani Pellegrini e la fëmena »Willy«, coche l é plù oute sté rebadì, che nte sti agn l s’a taié fora na luoga emportánta nte la comunité fodoma, siebelo per chël che l da ntel ciámp de la cultura mujicala, souradut per i jovegn, ma ence ntel aspét ...


17 de auril 2025
Adio a Dorothea Crepaz, l’ultima neoda del gran artist Andreas Crepaz »Polonát«
L’ava scinché al Mujeo Ladin trop material del nono. L prof Victor von Strobel: »La tigniva trop a Fodom e la se sentinva na fodoma«
Domënia ai 6 de auril l é vignù a mancé a Innsbruck ulache la vivëva, Dorothea Crepaz »Polonáta«, ultima neoda del gran artist de reisc fodome Andreas Crepaz »Polonát«. Dorothea l’eva nasciuda ai 2 de otobre del 1955 e da troc agn la pativa den burt mel che nchëstadì i a tout la souramëssa. Davánt nvalgugn agn Dorothea l’ava volù tourné a strenje n liam co la tiera ulache l eva nasciù suo nono e per chëst l’ava tout contat col maestro Franco Deltedesco, che nlouta gestiva l Mujeo Ladin Fodom. ...
Domënia ai 6 de auril l é vignù a mancé a Innsbruck ulache la vivëva, Dorothea Crepaz »Polonáta«, ultima neoda del gran artist de reisc fodome Andreas Crepaz »Polonát«. Dorothea l’eva nasciuda ai 2 de otobre del 1955 e da troc agn la pativa den burt mel che nchëstadì i a tout la souramëssa. Davánt nvalgugn agn Dorothea l’ava volù tourné a strenje n liam co la tiera ulache l eva nasciù suo nono e per chëst l’ava tout contat col maestro Franco Deltedesco, che nlouta gestiva l Mujeo Ladin Fodom. ...


16 de auril 2025
La nezessità de tornà a descore co la Mont
Nte suo ultimo liber »Il richiamo della montagna« l scritor Matteo Righetto l daur na riflession sul raport nanter om e natura che, incia nanter noste mont, l é darè a mudà
Ntei agn passai Matteo Righetto l n’ava usà con suoi romanzi a se fà ite coi personagi e a viagé co la testa nanter sue storie, sue vijiogn de la vita, de la natura e de la mont. Sion stai usai a sperà per chis personagi, a imaginà coche la podeva jì a finì con sua storia e chest n’à portà a lieje nte puoch temp zentener de pagine per vede l final. Ades inveze Righetto l n’à lassé vede valch de desferent. Co »Il richiamo della montagna« el, de sua man, l à ciapà e scrit ce che l pensa nte na ...
Ntei agn passai Matteo Righetto l n’ava usà con suoi romanzi a se fà ite coi personagi e a viagé co la testa nanter sue storie, sue vijiogn de la vita, de la natura e de la mont. Sion stai usai a sperà per chis personagi, a imaginà coche la podeva jì a finì con sua storia e chest n’à portà a lieje nte puoch temp zentener de pagine per vede l final. Ades inveze Righetto l n’à lassé vede valch de desferent. Co »Il richiamo della montagna« el, de sua man, l à ciapà e scrit ce che l pensa nte na ...


14 de auril 2025
Per Luca Palla se gioura la strada per le paralimpiadi Milán – Cortina 2026
L paratlet fodom l a vadagné i ponc suficienc per to pert a la manifestazion a cinch cërcli. »Son concentré. Mio cruzio l é demè chël de no me fè mel da chilò a nen ann«
N fodom ale paralimpiadi. L obietif a cinch cërcli per Luca Palla, poliatlet che s’a ngrinté nte deplù sport, dal balon, ala corsa, al schi da mont, ala roda fin al schi alpin l a bone poscibilité de se concretizé proprio nte chëst ultimo. Co le ultime gare l a vadagné ponc assè per aspiré a na luoga de le cinch che speta ala nazional taliana per la manifestazion del ann che ven. La storia de Luca i la cugnësc duc. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
N fodom ale paralimpiadi. L obietif a cinch cërcli per Luca Palla, poliatlet che s’a ngrinté nte deplù sport, dal balon, ala corsa, al schi da mont, ala roda fin al schi alpin l a bone poscibilité de se concretizé proprio nte chëst ultimo. Co le ultime gare l a vadagné ponc assè per aspiré a na luoga de le cinch che speta ala nazional taliana per la manifestazion del ann che ven. La storia de Luca i la cugnësc duc. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
12 de auril 2025
N’autra stagion da record per l setor dei lifc. Reba siera con n 3% mplù de pasagi
Depierpoi crësc ence l numer dei socorsi. Boom de skipass retrac grazie ala tecnologia
L setor dai schi ntel Dolomiti Superski l majeneia record davò record. Ence se emparáva difizile arjonje i numer fac nte la stagion passada, forsci la meio stagion da cánche l é sté metù su l Dolomiti Superski, sto ann l é sté fat finamei deplù. I lo conferma i numer che i a l senn plù siebelo ntei pasagi, che ntei ncasc che ntei skipass venus. La nei la s’a fat perié, ma grazie a nen valgune setemane de freit de novembre e ai impiánti de inevament che i é bogn nte puoc dis de garantì de ...
L setor dai schi ntel Dolomiti Superski l majeneia record davò record. Ence se emparáva difizile arjonje i numer fac nte la stagion passada, forsci la meio stagion da cánche l é sté metù su l Dolomiti Superski, sto ann l é sté fat finamei deplù. I lo conferma i numer che i a l senn plù siebelo ntei pasagi, che ntei ncasc che ntei skipass venus. La nei la s’a fat perié, ma grazie a nen valgune setemane de freit de novembre e ai impiánti de inevament che i é bogn nte puoc dis de garantì de ...


08 de auril 2025
Sepolture, la Diozeji de Belum – Feltre: »Funzion demè nte gliejia e no a stierne l cender«
Le indicazion dela Curia su sepolture e disperscion del cender: »Na partega che ven fata tres deplù ma la Gliejia l’é decontra«. Don Andrea:
»N problem che no n on nta Fodom. Chilò grana partecipazion de la comunité ale sepolture«
Le celebrazion de le sepolture e la disperscion del cender del mort. L Consei presbiterial dela Curia de Belum e Feltre, clamé ite l 24 de merz l a descorëst de chis cargomenc. La Diozeji la scorageia la de stierne fora l cender dei morc, na partega che ven fata tres deplù n Provinzia de Belum. »L é trop n juoch – se liec ntel comunicat mané fora dala Diozeji davà l’encontada a livel de cura pastorala da per de la comunité cristiana e de atenzion ale ritualité nten moment coscita zite che toca ...
Le celebrazion de le sepolture e la disperscion del cender del mort. L Consei presbiterial dela Curia de Belum e Feltre, clamé ite l 24 de merz l a descorëst de chis cargomenc. La Diozeji la scorageia la de stierne fora l cender dei morc, na partega che ven fata tres deplù n Provinzia de Belum. »L é trop n juoch – se liec ntel comunicat mané fora dala Diozeji davà l’encontada a livel de cura pastorala da per de la comunité cristiana e de atenzion ale ritualité nten moment coscita zite che toca ...


06 de auril 2025
Miniere, sable e fourgn dal fiern, istitut ntel proget »Klang2«
Scomenciadiva finanziada dal program »Interreg Italia–Austria«. Denni Dorigo, diretor del Istitut:»Nrescida particolara ma de gran enetrésc e emportánza per l Istitut
Mertesc ai 25 de merz s’a biné a Feltre duc i partecipánc al progét »Klang2. Miniere, fourgn, fujine e sable«. Finanzié daite dal secondo avijo del program Interreg VI-Italia – Austria 2021-2027, l progét »Klang2« l é la continuazion e l completament del prum progét »Klang1. Sable, leons e acuile, metù a jì daite dala programazion 2014-2020. L obietif principal de Klang2 l é nrescì plù sot la produzion de erme blánce nte la sona alpina, co n’atenzion particolar ala fabricazion de sable ntel ...
Mertesc ai 25 de merz s’a biné a Feltre duc i partecipánc al progét »Klang2. Miniere, fourgn, fujine e sable«. Finanzié daite dal secondo avijo del program Interreg VI-Italia – Austria 2021-2027, l progét »Klang2« l é la continuazion e l completament del prum progét »Klang1. Sable, leons e acuile, metù a jì daite dala programazion 2014-2020. L obietif principal de Klang2 l é nrescì plù sot la produzion de erme blánce nte la sona alpina, co n’atenzion particolar ala fabricazion de sable ntel ...


02 de auril 2025
Ciapé a robé i scioldi de la cassa de na boteiga da empresté schi a Reba: aresté
Davò la segnalazion dei paroni de la boteiga, la Polizia l’a fermé l om e la i’a ciapé nte fonda i scioldi che l ava empermò robé
Aresté dai agenc de la Polizia de Stat co le mán ntel sach. L’é fenida mel per n dipendent de na boteiga da empresté schi a Reba, che da nen toch nca l eva sté metù sot osservazion dai paroni perciéche i se n’ava ndentenù che da la cassa manciáva scioldi.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Aresté dai agenc de la Polizia de Stat co le mán ntel sach. L’é fenida mel per n dipendent de na boteiga da empresté schi a Reba, che da nen toch nca l eva sté metù sot osservazion dai paroni perciéche i se n’ava ndentenù che da la cassa manciáva scioldi.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


31 de merz 2025
La Bánda da Fodom s’enjegna a festegé 20 aisciude
Per l aniversciar n program cater evénc ntra conzerc, n musicol coi tosca da scola e na mëssa con duc i cori de la val
Bon complì dei agn Bánda da Fodom. Ensomeia nnier che chëla clapada de jovegn jovegn scomenciáva a soné le prume note con clarinec, trombons, flauc ntra la curiosité, l’entusiam e ence l sceticism de valgugn. E ncuoi, davò 20 agn, la Bánda da Fodom l’é deventada na realté orgolio e vánto de duta la comunité da Fodom e nvidiada foravia. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Bon complì dei agn Bánda da Fodom. Ensomeia nnier che chëla clapada de jovegn jovegn scomenciáva a soné le prume note con clarinec, trombons, flauc ntra la curiosité, l’entusiam e ence l sceticism de valgugn. E ncuoi, davò 20 agn, la Bánda da Fodom l’é deventada na realté orgolio e vánto de duta la comunité da Fodom e nvidiada foravia. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


29 de merz 2025
Olimpiadi 2026, cuartier a 8 mile euro a not a Reba su Booking
Manuel Roncat (Aft): »Sistem per disinzentivé le prenotazion da intermediar. Evént che avarà puoch efét da nos. Degugn descor de trasporc publizi per Cortina nte chi dis«
Che le Olimpiadi Milán – Cortina 2026 le avarà n efét economich direto ence sui teritori dinongia le localité ulache vignarà fat le gare chëst l é ciaro. E mancëssa ence auter davò dut chël che l é sté propagandé da chi che a promuovëst e sostignù la candidadura. La mascia de jent che se se speta che rue adalerch nte chële doi setemane dal 6 al 22 de fauré del 2026, plù le paralimpiadi dal 6 al 15 de merz le no n avarà de segur no lerch demè a Cortina, plotost che a Bormio, o ...
Che le Olimpiadi Milán – Cortina 2026 le avarà n efét economich direto ence sui teritori dinongia le localité ulache vignarà fat le gare chëst l é ciaro. E mancëssa ence auter davò dut chël che l é sté propagandé da chi che a promuovëst e sostignù la candidadura. La mascia de jent che se se speta che rue adalerch nte chële doi setemane dal 6 al 22 de fauré del 2026, plù le paralimpiadi dal 6 al 15 de merz le no n avarà de segur no lerch demè a Cortina, plotost che a Bormio, o ...


27 de merz 2025
Pulmins nveze che l scolabus, l é polemica
L ex capocomun Grones: »L’aministrazion no l’é bona de se organizé«. Nagler: »Ence i sciofer che ne daidáva i s’a fat mel. Polemica da nia. Grones nveze l feje proposte«
Máncia i sciofer per conduje l scolabus e l Comun l mossa clamé i taxisć. L é polemica ntra l ex Capocomun e l prum zitadin Oscar Nagler. I dis passei, con en sms, Nagler l a lascé a savei ai genitori dei tosac che usufruisc del trasport col scolabus che chëst l no fossa passé ajache máncia l sciofer. Coscita per doi dis l servisc l é sté fat da nvalgugn taxisć. »Chël che suzede n tiermen de disservisc liei a l’incapazité de gestì l servisc da pert del Comun l é da no crei – disc Grones.
De ...
Máncia i sciofer per conduje l scolabus e l Comun l mossa clamé i taxisć. L é polemica ntra l ex Capocomun e l prum zitadin Oscar Nagler. I dis passei, con en sms, Nagler l a lascé a savei ai genitori dei tosac che usufruisc del trasport col scolabus che chëst l no fossa passé ajache máncia l sciofer. Coscita per doi dis l servisc l é sté fat da nvalgugn taxisć. »Chël che suzede n tiermen de disservisc liei a l’incapazité de gestì l servisc da pert del Comun l é da no crei – disc Grones.
De ...


25 de merz 2025
Saré l acordo con Asca, la Fodom Servizi chier n »suo« diretor per Vila S.Ijep
L prescident Denni Dorigo: »La prospetiva fossa stada chëla de rué a na fujion. Dezijion touta per garantì continuité e stabilité del servisc«
La Fodom Servizi la siera l’acordo con Asca e la chier n diretor a temp plen per Vila S.Ijep. La dezijion, che l prescident Denni Dorigo veiga come l »scomencé den nuof cors per l’azienda«, l’é stada touta nchëstadì dal consei de aministrazion. Per 27 agn, fin al 2020, la strutura l’é stada sot a la direzion de Mara Case. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
La Fodom Servizi la siera l’acordo con Asca e la chier n diretor a temp plen per Vila S.Ijep. La dezijion, che l prescident Denni Dorigo veiga come l »scomencé den nuof cors per l’azienda«, l’é stada touta nchëstadì dal consei de aministrazion. Per 27 agn, fin al 2020, la strutura l’é stada sot a la direzion de Mara Case. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


23 de merz 2025
»Fodom Servizi«, aumenc contratuai e welfer aziendal per fidelizé l personal
La busta paga plù pesocia la costarà 57 mile euro al ann
Busta paga plù auta per i dipendenc de la »Fodom Servizi«. La decijion del cda de assorbì demè l 25 per cënt del supeminimo nveze che l 100 per cënt come prevedù dal contrat, l empermetarà al dipendent de podei n aument efetif. A chëst s’enjontarà l’aplicazion del welfare aziendal dezedù ncora da la passada aministrazion. Na mesura che costarà a l’azienda zirca 57 mile euro emplù al ann. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Busta paga plù auta per i dipendenc de la »Fodom Servizi«. La decijion del cda de assorbì demè l 25 per cënt del supeminimo nveze che l 100 per cënt come prevedù dal contrat, l empermetarà al dipendent de podei n aument efetif. A chëst s’enjontarà l’aplicazion del welfare aziendal dezedù ncora da la passada aministrazion. Na mesura che costarà a l’azienda zirca 57 mile euro emplù al ann. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


18 de merz 2025
Roberie de legna e feste alcoliche davò gliejia de Reba?
Na situazion da »Bronx«. Fosci sierf chelche control emplù e ncin de netijia
Le foto publicade chilò desót le testimonieia ciaro na situazion de desenour che se verificheia davò la gleijia de Reba. Su la pruma se veiga che valgugn a taché fora na tabela per denunzié l fat che ven robé legna a n berba, o na mëda, de cuaji 90 agn. Nte la pila, duta bela conciada via de legna spacada su pronta da mëte nte fornel, se veiga defati nvalgugn »busc«.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Le foto publicade chilò desót le testimonieia ciaro na situazion de desenour che se verificheia davò la gleijia de Reba. Su la pruma se veiga che valgugn a taché fora na tabela per denunzié l fat che ven robé legna a n berba, o na mëda, de cuaji 90 agn. Nte la pila, duta bela conciada via de legna spacada su pronta da mëte nte fornel, se veiga defati nvalgugn »busc«.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


16 de merz 2025
Nuof diretif e nuof prescident per l Coro de le Ële
Chiara Casazza ciapa la luoga de Marianna Burato. Ntel 2024 l coro l a festegé i 25 agn de ativité co na bela giornada deberiada a Bassano
L eva l 1999 cánche na bela clapada de jovene, sot a la bachëta del maestro Sisto Rossi, le deva vita a nen coro dut de ële che ciapáva l inom dal mont simbol de Fodom: l Col de Lana. Na novité, ajache l eva bele n ativité l Coro Foodm dut de ëi e l Coro de Gliejia S. Iaco e chël de Reba, duc doi cori mescedei. Davò chelche ann Sisto deva su la direzion a Anna Devich, che con pasción e trope ore passade a studié mujica, l a porté ennavánt nte duc sti agn sue ciántarine a arjonje de bogn ...
L eva l 1999 cánche na bela clapada de jovene, sot a la bachëta del maestro Sisto Rossi, le deva vita a nen coro dut de ële che ciapáva l inom dal mont simbol de Fodom: l Col de Lana. Na novité, ajache l eva bele n ativité l Coro Foodm dut de ëi e l Coro de Gliejia S. Iaco e chël de Reba, duc doi cori mescedei. Davò chelche ann Sisto deva su la direzion a Anna Devich, che con pasción e trope ore passade a studié mujica, l a porté ennavánt nte duc sti agn sue ciántarine a arjonje de bogn ...


14 de merz 2025
Progét scolina »La coa dei pichi«, l Minister fesc orogle da mercánte
Da Roma deguna resposta a ben trei solecitazion del Comun davò l ricors vadagné al Tar che a tourné a assegné l finanziament. L’aministrazion va ndavò per legai
L Minister de l’Istruzion l fesc orogle da mercánte al Comun da Fodom sul progét de la scolina »Soroglina la coa dei pichi«. Davoche a Roma i ava retrat l finanziament, l Comun l ava fat ricors al Tar che l i’ava dé rejon e l ava condané l Minister a riassegné i scioldi. Ma da nlouta e davò ben trei comunicazion partide da la Cesa de Comun per avei indicazion su come se muove, degugn a plù responù o s’a fat sentì. Coscita adés l Comun l a mossù ndavò se tò n legal per prové a fè valei sue ...
L Minister de l’Istruzion l fesc orogle da mercánte al Comun da Fodom sul progét de la scolina »Soroglina la coa dei pichi«. Davoche a Roma i ava retrat l finanziament, l Comun l ava fat ricors al Tar che l i’ava dé rejon e l ava condané l Minister a riassegné i scioldi. Ma da nlouta e davò ben trei comunicazion partide da la Cesa de Comun per avei indicazion su come se muove, degugn a plù responù o s’a fat sentì. Coscita adés l Comun l a mossù ndavò se tò n legal per prové a fè valei sue ...


13 de merz 2025
Isp Fodom, azion de solidarieté per l popol »Dalit«
N apél a la generosité n ocajion de la Pasca
N ocajion de le feste de Pasca l Grop Insieme si Può Fodom l é sté prò a nen auter progét de solidarieté. »Volon ester ncora nviade damprò ai puori plù puori de sto mondo con en nuof proget – conta Marilena Dander. »Sta outa son a Aruyalur, bel japé de l’India. Ilò vif la plù puora jent, i »Dalit. I vif nte barache fate sù de paia, mpuò de foie de còco e velch bánde che i ciapa nte le desciarie. Co l é l temp de le gran ploie ste puore cese le se desfesc ntel pantán. Gran pert de sta ...
N ocajion de le feste de Pasca l Grop Insieme si Può Fodom l é sté prò a nen auter progét de solidarieté. »Volon ester ncora nviade damprò ai puori plù puori de sto mondo con en nuof proget – conta Marilena Dander. »Sta outa son a Aruyalur, bel japé de l’India. Ilò vif la plù puora jent, i »Dalit. I vif nte barache fate sù de paia, mpuò de foie de còco e velch bánde che i ciapa nte le desciarie. Co l é l temp de le gran ploie ste puore cese le se desfesc ntel pantán. Gran pert de sta ...


11 de merz 2025
L Giudize de Pesc anuleia autre doi sanzion per l autovelox de Brenta
L’associazion »Altvelox«: »Chël aparat l a da ester tout deméz«
Dopla »vitoria« per l’associazion »Altvelox« de Belum, associazion no profit de Belum, ma che laora sun dut l teritorio nazional, che se propón de tutelé dal pont de veduda legal i utenc de la strada contra autovelox, etilometri e tutor, che nchëstadì l a vadagné ben doi ricorsc prejentei per cont de suoi assocei contra autretánte sanzion per l autovelox de Brenta.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Dopla »vitoria« per l’associazion »Altvelox« de Belum, associazion no profit de Belum, ma che laora sun dut l teritorio nazional, che se propón de tutelé dal pont de veduda legal i utenc de la strada contra autovelox, etilometri e tutor, che nchëstadì l a vadagné ben doi ricorsc prejentei per cont de suoi assocei contra autretánte sanzion per l autovelox de Brenta.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


09 de merz 2025
I scizeri a recordé Andreas Hofer
La S. Mëssa a Reba. Don Andrea: »N ël che s’a batù per defende suo popol«
Ence i scizeri da Fodom e Col sabeda 22 de fauré i a recordé co na S. Mëssa nte la gliejia de Reba l eroe tirolesc Andreas Hofer, l ost de la Val Passiria che a cé dei scizeri sul Bergisel, soura Innsbruck, s’ava metù decontra e ava ence batù i saudei franzeji de Napoleone, che auna ai bavareji volëva nvade l Tirol. »Na batalia che no l’eva demè per se defende da nen invajor, ma ence per defende i valour e le tradizion cristiane che la cultura de chi temp de franzeji e bavareji assa volù n gran ...
Ence i scizeri da Fodom e Col sabeda 22 de fauré i a recordé co na S. Mëssa nte la gliejia de Reba l eroe tirolesc Andreas Hofer, l ost de la Val Passiria che a cé dei scizeri sul Bergisel, soura Innsbruck, s’ava metù decontra e ava ence batù i saudei franzeji de Napoleone, che auna ai bavareji volëva nvade l Tirol. »Na batalia che no l’eva demè per se defende da nen invajor, ma ence per defende i valour e le tradizion cristiane che la cultura de chi temp de franzeji e bavareji assa volù n gran ...