Comentar de pruma

Data

03 de jené 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Dolomites – Unesco: 10 agn de imobilité
De jügn (2019) unse podü festejé i 10 agn dala creaziun dles Dolomites »Unesco«. Cun rajuns se damana sëgn tres n dossier ofizial na desëna de lies dla sconanza de natöra y contrada na incuntada »ai maius liví« cun l'UNESCO por presenté y splighé sües denunzies, defëne sües propostes, mené inant n intervënt serius y resolutif, cun le fin da delibré – desche ai dij expressis verbis – la Fondaziun dal abrac gonot sofoiënt dles convenziuns politiches locales. »L'UNESCO pó y mëss le pretëne«, scrí les lies dla sconanza, y inant: »olache chësc ne portass nia i resultac sperá, ne ba­zilunse nia da propone al'UNESCO la poscibilité da trá derevers ales Dolomites la cualificaziun prestigiosa de‚ Monumënt dl Monn, Patrimone natural dl'Umanité'.« Les lies, importantes, é chëstes: Mountain Wilderness Italia, Amici della Terra, Italia Nostra, Legambiente, Lipu, Federaziun Pro Natura, WWF, Organisaziun dles lies dla sconanza ambientala de Südtirol, Lia per Natura y Usanzes, Peraltrestrade (Ciadura) y Ecoistituto del Veneto Alex Langer. Les lies á döta süa competënza da mëte dant les denunzies, ajache avisa da pert de tröpes chëstes lies él pié ia döt l'iter por detlaré les Dolomites »Patrimone Unesco«. Al ê ai 7, 8 y 9 d'agost 1993, canche Mountain Wilderness Italia, Legambiente y SOS Dolomites organisâ a Cortina d'Ampëz na iniziativa articolada cun le fin da ti propone al'UNESCO l'inserimënt de döt le raiun dles Dolomites tla lista di Momumënc dl Monn (World Heritage). Te ma trëi dis gnôl abiné 10.000 firmes. L'iniziativa i gnô proponüda al'atenziun dl Ministér di Bëgns Culturai talian. Da iló se aviâ n prozes lunch, istituzional, cultural y sozial, nia zënza dificoltés, che condujô al suzes de Sevilia, canche les Dolomites gnô tutes sö ai 26 de jügn 2009 tla lista Unesco. Danfora ala dezijiun êl jü laota de vigni sort de discusciuns y aprovaziuns, i nen nominun döes (cuntrastantes y zacó indicatives): dl 1998 â les provinzies de Trënt y Belun, y la regiun dl Venet, aprové la proposta y le proiet dl Ministér di Bëgns Culturai da candidé les Dolomites desco Monumënt cultural dl'Umanité; le medem proiet gnô refodé dala Provinzia de Balsan, cun a ce Luis Durnwalder, cun l'afermaziun (reportada aldedaincö): »Por gestí nosc teritore y ambiënt n'unse nia debojëgn de Paris«.

Dolomites – Unesco piada ia a pe zot? An pó dí de sce, ajache na gran lacuna é stada laota la conscideraziun esclusiva dai punc d'odüda di parcs naturai a Patrimone y nia dles vals intieres y de döt le raiun che interessâ »geologicamënter« les Dolomites. Y ciamó val': le titul Dolomites – Unesco é gnü zacó da lassö jö, y n'é nia nasciü y madorí dala orenté dla jënt insö. I nes damanun tres ciamó, do diesc agn de tofles, loghi, gran reclam y parüda por Dolomites – Unesco ci che na te' classificaziun ó dí tla pratica y por le dagní! Ciarun mo derevers n iade criticamënter a ci che al é gnü fat te chisc ultims diesc agn por sconé nostes munts: al me toma ite les plataformes »viewpoints«, la politica de marketing por sovenzioné films che vëgn tuc sö te chisc raiuns idilics (p.ej. te Südtirol, fazit: le caos iten Braies), pistes nöies, assegnaziun de Mondiai y Olimpiades zënza conzec tlers de na viabilité funzionanta... Döt iniziatives che porta adalerch te nostes valades y sö por les munts ciamó plü reclam y fracac. Degönes n'é ciamó les vijiuns por alisiré les strades y i jus dal gran trafich y dala vera, aldefora dles corieres publiches che transiëia plü gonot y di lifc che á davert ince d'isté.

An baia da colié i lifc y les pistes dl'Alta Badia y de Reba cun Ampëz, impede da mëte en pe düc deboriada na politica de mobilité y viabilité che podess ince valëi tl dagní.

Massa püc ombolc dl raiun interessé dal titul Dolomites – Unesco ne s'infida da proibí finalmënter (cun na ordinanza), p.ej., i füs artifiziai y i boc fora por döt l'ann. I conzec dla viabilité ti paisc y fora por i paisc é idees te val' lada, mo nia »vijiuns reales«. Olá stá pa spo la colaboraziun sura i confins comunai y provinziai, de chëra che al jiss tan debojëgn. Y ala fin messunse spo odëi olache, y co che, nosta jënt vir: á nüsc mituns ciamó n dagní te nüsc paisc, cun i prisc d'abité ales stëres y le bëgnester sozial-familiar che tloc. Massa gonot davagna la speculaziun (de svenüdes), sambëgn chëra materiala, söl bunsëns y söla lungimiranza: al bastass na politica comunala y provinziala efiziënta, che baia tler impede cherié poscibilités de ezesc danter les risses. Al é davëi da se damané, sce i orun bëgn les Dolomites »Unesco«, nes cherdunse instësc o minunse da nes ascogne dant a nüsc ghesć y ince nosta jënt, magari iadó na maschera? Orunse ma la bela parüda de titui y motifs, y n bel inom, pordërt cunta n inom val': nomen est omen!

Dan 10 agn bele sozedü

Avisa tratan le congres dla UNESCO, jügn 2009 a Sevilia, i dis che les Dolomites gnô detlarades Unesco, ti gnôl tut le titul a zacai d'atri: ala valada dla Elbe a Dresden. Rajun: al é gnü costruí n gran punt sura le flöm ia, a dann de n toch de natöra rich de plantes y tiers. Al sozedô le pröm iade tla storia dl'Europa, y al ê na sensaziun internazionala y na blamaja politica por la Germania. Fossel ince por nos na blamaja? Bunamënter bëgn, basta ponsé a tan de reclam che le titul Unesco nes á porté te düc chisc agn!  (de Iaco Rigo)

Galaria retrac