View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/atualite/11609-comentar-de-pruma#sigProId149b01bb36
https://www.lausc.it/atualite/11609-comentar-de-pruma#sigProId149b01bb36
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/atualite/11609-comentar-de-pruma#sigProId149b01bb36
https://www.lausc.it/atualite/11609-comentar-de-pruma#sigProId149b01bb36
Dolomites – Unesco piada ia a pe zot? An pó dí de sce, ajache na gran lacuna é stada laota la conscideraziun esclusiva dai punc d'odüda di parcs naturai a Patrimone y nia dles vals intieres y de döt le raiun che interessâ »geologicamënter« les Dolomites. Y ciamó val': le titul Dolomites – Unesco é gnü zacó da lassö jö, y n'é nia nasciü y madorí dala orenté dla jënt insö. I nes damanun tres ciamó, do diesc agn de tofles, loghi, gran reclam y parüda por Dolomites – Unesco ci che na te' classificaziun ó dí tla pratica y por le dagní! Ciarun mo derevers n iade criticamënter a ci che al é gnü fat te chisc ultims diesc agn por sconé nostes munts: al me toma ite les plataformes »viewpoints«, la politica de marketing por sovenzioné films che vëgn tuc sö te chisc raiuns idilics (p.ej. te Südtirol, fazit: le caos iten Braies), pistes nöies, assegnaziun de Mondiai y Olimpiades zënza conzec tlers de na viabilité funzionanta... Döt iniziatives che porta adalerch te nostes valades y sö por les munts ciamó plü reclam y fracac. Degönes n'é ciamó les vijiuns por alisiré les strades y i jus dal gran trafich y dala vera, aldefora dles corieres publiches che transiëia plü gonot y di lifc che á davert ince d'isté.
An baia da colié i lifc y les pistes dl'Alta Badia y de Reba
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/atualite/11609-comentar-de-pruma#sigProId149b01bb36
https://www.lausc.it/atualite/11609-comentar-de-pruma#sigProId149b01bb36
Massa püc ombolc dl raiun interessé dal titul Dolomites – Unesco ne s'infida da proibí finalmënter (cun na ordinanza), p.ej., i füs artifiziai y i boc fora por döt l'ann. I conzec dla viabilité ti paisc y fora por i paisc é idees te val' lada, mo nia »vijiuns reales«. Olá stá pa spo la colaboraziun sura i confins comunai y provinziai, de chëra che al jiss tan debojëgn. Y ala fin messunse spo odëi olache, y co che, nosta jënt vir: á nüsc mituns ciamó n dagní te nüsc paisc, cun i prisc d'abité ales stëres y le bëgnester sozial-familiar che tloc. Massa gonot davagna la speculaziun (de svenüdes), sambëgn chëra materiala, söl bunsëns y söla lungimiranza: al bastass na politica comunala y provinziala efiziënta, che baia tler impede cherié poscibilités de ezesc danter les risses. Al é davëi da se damané, sce i orun bëgn les Dolomites »Unesco«, nes cherdunse instësc o minunse da nes ascogne dant a nüsc ghesć y ince nosta jënt, magari iadó na maschera? Orunse ma la bela parüda de titui y motifs, y n bel inom, pordërt cunta n inom val': nomen est omen!
Dan 10 agn bele sozedü
Avisa tratan le congres dla UNESCO, jügn 2009 a Sevilia, i dis che les Dolomites gnô detlarades Unesco, ti gnôl tut le titul a zacai d'atri: ala valada dla Elbe a Dresden. Rajun: al é gnü costruí n gran punt sura le flöm ia, a dann de n toch de natöra rich de plantes y tiers. Al sozedô le pröm iade tla storia dl'Europa, y al ê na sensaziun internazionala y na blamaja politica por la Germania. Fossel ince por nos na blamaja? Bunamënter bëgn, basta ponsé a tan de reclam che le titul Unesco nes á porté te düc chisc agn! (de Iaco Rigo)