Comentar de pruma

Data

24 de setember 2021

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Él amò voa de rejonar de ladinità te Fascia?
de Riccardo Zanoner

Ponte via sobito col dir che chest scrit l vel portar o reportar a l’atenzion de Fascia e di fascegn la costion Ladinità. Chesta tematica a mio veder la cognessa doventar l fondament del confront e del debatit per la val e soraldut per l davegnir di ladins de Fascia. L é jà n trat che veide che vegn rejonà pech de ladinità e enveze ge vegn dat n muie e massa larga a la costion politica, olache somea che ence chiò te Fascia fossa dut da colear a na costion de dreta o de cencia. Volesse enveze proar a jir mingol aldelà de chel livel e portar l’atenzion su autres aspec, che dapò no l é nia auter che i medemi elemenc che i à fat la storia del moviment ladin. 

Dut chel che vedon anché, e fae referiment a chele conquiste che Fascia l à arjont, più avisa l Istitut Cultural, l Comun General, l Conseier Ladin e la Scola Ladina, l é stat l frut de na vijion e n percors del moviment ladin partì da dalonc, enfinamò dai egn ’70 (o se volon dai jerves del 1946), soraldut do dal Secont Statut de Autonomia olache praticamenter i ladins de Gherdena e Badia i aea abù neves recognoscimenc e alincontra la ladinità fasciana la era stata descognosciuda o a la manco peso, banalisada a zeche de folcloristich. E belimpont da aló l é pontà via dut.

Deplù te la edizion stampeda dl 24 de setember.