de Riccardo Zanoner
Ponte via sobito col dir che chest scrit l vel portar o reportar a l’atenzion de Fascia e di fascegn la costion Ladinità. Chesta tematica a mio veder la cognessa doventar l fondament del confront e del debatit per la val e soraldut per l davegnir di ladins de Fascia. L é jà n trat che veide che vegn rejonà pech de ladinità e enveze ge vegn dat n muie e massa larga a la costion politica, olache somea che ence chiò te Fascia fossa dut da colear a na costion de dreta o de cencia. Volesse enveze proar a jir mingol aldelà de chel livel e portar l’atenzion su autres aspec, che dapò no l é nia auter che i medemi elemenc che i à fat la storia del moviment ladin.
Dut chel che vedon anché, e fae referiment a chele conquiste che Fascia l à arjont, più avisa l Istitut Cultural, l Comun General, l Conseier Ladin e la Scola Ladina, l é stat l frut de na vijion e n percors del moviment ladin partì da dalonc, enfinamò dai egn ’70 (o se volon dai jerves del 1946), soraldut do dal Secont Statut de Autonomia olache praticamenter i ladins de Gherdena e Badia i aea abù neves recognoscimenc e alincontra la ladinità fasciana la era stata descognosciuda o a la manco peso, banalisada a zeche de folcloristich. E belimpont da aló l é pontà via dut.
Deplù te la edizion stampeda dl 24 de setember.
|