Ie son l autour dl stude, ma i à podù en aprofité dla esperienza plurienala tl Südtiroler Volksgruppen–Institut SVI, olà che i à la direzion scientifica dal 2013 encà, sciche ence dles truepes publicazions che i òn bele dé fora sun chest argoment; p. ej. l Manual dles nazionalités europeiches.
L resultat dl stude dà da pensé. Co se stàla pa con i lingac de mendranza tl’Europa?
Baldi nia massa ben. I dac che i òn a desposizion da cumpededes y sciazedes mostra su che doi terc dles 158 mendranzes tla UE é judes dassen zoruch ti ultims dejenés. L medem messen ence raté per i lingac de chestes mendranzes. Per fertuna él ence valch pueces ezezions che desmostra: al n’é nia na "lege naturala" che na mendranza và zoruch.
Duta la intervista podeise lieje sun la Plata Université, t’La Usc di Ladins di 15 de merz
Baldi nia massa ben. I dac che i òn a desposizion da cumpededes y sciazedes mostra su che doi terc dles 158 mendranzes tla UE é judes dassen zoruch ti ultims dejenés. L medem messen ence raté per i lingac de chestes mendranzes. Per fertuna él ence valch pueces ezezions che desmostra: al n’é nia na "lege naturala" che na mendranza và zoruch.
Duta la intervista podeise lieje sun la Plata Université, t’La Usc di Ladins di 15 de merz