Le Govern cun sü decrec che se scuntra cun les regiuns, che al intern se scuntra danü cun i comuns, al intern de chi se scuntra spo les categories
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/letres/13861-le-faliment-dla-politca#sigProIda0969b8385
https://www.lausc.it/letres/13861-le-faliment-dla-politca#sigProIda0969b8385
Chël che vëgn a löm, é che zënza na gestiun unitara che ciares al maiú interes general, ne nen gnarunse nia fora, ajache le cunt economich á impormó da gní. Gnanca chiló ne bastarál la politica dles categories, cun vignöna che ciarará da trá ega pro so morin, che portará ma a tenjiuns y raforzamënt temporan de posiziuns. Te de te' situaziuns, por nen gní fora plü co lauré dal veres dl'oferta, mëssel gní lauré dl vers dla domanda; al dess gní raforzé la forza de cumpra – chësc pón ma fá arbassan les cutes, y chësc é ma poscibil sce le publich dá fora damí y te na manira plü efiziënta i scioldi.
Mo por fá chësc, ól ester che an intënes te n'atra manira la politica, no sciöche ara é gnüda intenüda ultimamënter, sciöche na arena por porté inant interesc de categoria. Al é important che la res publica vëgnes gestida cun na vijiun globala, olache vignun dess porté so contribut, che dess indere ester n contribut inteletualmënter lëde, zënza fins ascognüs do ia.
Por che la politica pois se trá sö dal falimënt te chël che ara é rovada, ól imprömadedöt ester n mudamënt cultural. Tles ultimes desënes de agn án podü osservé n arbassamënt cultural general, de chël che i nen paiun sëgn les conseguënzes.
Le Covid y la gestiun dla pandemia n'á fat nia ater che s'l mostré te süa plü burta pert. (Albert Pizzinini, Ladins Dolomites)