Steft, smòrm e zapolà

Data

09 de otober 2022

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Enstouta ‘fora de crigna’ tolon fora no demò paroles, ma ence vèlch da magnadiva.
Libres su la speisa da zacan anchecondì n’é teis che va stroz, mascima da canche i »velges magnares da stiegn« (titol vegnù fora jà di egn ’60) é doventé argoment de cult, soraldut per via de la ‘nouvelle cuisine ladine’. Donca no se metaron segur a ge fèr concorenza ai cheghes e a chela valenta femenes de cèsa che se dèsc jù con rezetes e ingredienc per renovèr la speisa da zacan. Chiò volon demò portèr dant valguna conscidrazion en cont di inomes che nesc veies durèa per chi peres bèsć che i metea – vèlch outa con fadìa – sora desch.

Ben, vèlch outa i fajea pa ence damat. Te na letra dai 4 de mèrz del 1889, nosc Amadio Calligari conta che en chel an da la Jebiacia sa Vich i aea fat la ‘mascherèda de la caerìa’: enlouta dò chi che arèa vegnìa zachei che »portaa da marena brutadelle te gremen e steft de pegna«, per fèr carnascèr, se sà ben. Defat, scrif Calligari, »dapò i à grignà salà e sbufonà un pez«.

Podede lejer duta la rubrica con la curiositèdes su la paroles su La Usc stampèda de vender ai 7 de otober.  (Fabio Chiocchetti)