Se vardon sun n dizionarie, chesta l é la definizion che vegn data a chesta parola: e a voi? Che ve vegnel po tal ciaf can sentide rejonar de ‘cooperazion’?
Cognede saer che dut nasc a mez del Otcent, epoca olache l’era n gran besegn de se didar fora per ruar a se la far cà dedant a tante sfide; chesta idea se à svelupà fora per i egn ruan aldidanché e doentan n pilaster de noscia sozetà. L conzet però, l’é muie più fon e senester che bele dir ‘se didar fora’, ‘far zeche ensema’, e più che 30 bec de duta val, dai 14 ai 18 egn, à abù l met de descorir e emparar l sistem cooperatif de grà
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/spezial/21611-descorir-la-cooperazion-con-inout#sigProIdcbc993aa0f
https://www.lausc.it/spezial/21611-descorir-la-cooperazion-con-inout#sigProIdcbc993aa0f
Gran emportanza ge vegn data a ogne persona e a so contribut te la sozetà, ma ence al teritorie che aldidanché cogn far i conc col descors de la sotegnibilità.
Nesc bec à podù cognoscer le Cooperative de Fascia, e i à endrezà video che i é stac prejenté al »Festival de la Cooperazion« organisà te le val Giudicarie da la fondazion Don Lorenzo Guetti.
Endana l pont dei Sènc, dapodò, l grop de sCOOP à fat na raida te la Germania per descorir i lesc olache l pare de la cooperazion, Friedrich Wilhelm Raiffeisen, à enventà so sistem, luran per l ben de duc; n gran ejempie per i joegn, che ensegna l valor del lurar ensema per arjonjer obietives comuns.
Podede lejer la testimonianza de Anna Lazzer, che à tout pèrt al projet, su La Usc stampèda de vender ai 11 de november. (Nicole Lozzer)