La nef: simbol e nezessità de la sajon da d’invar

Data

16 de merz 2024

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Riflessiogn e consideraziogn den element natural che da secui ciaton nte nuos pais da mont
Duc la spetava, tanc oramai pensava che no la ruasse pi. La granda nef chest an la é ruada n frego tardiva, ma, per fortuna, la é ruada.
Sebenche no n siebe stà tanta davantvia, co le nuove tecnologie de nef programada i lifc e dut l setor turistich i à podù pee via, coche pervedù, bele ai prim de dizembre. Ma l ciaut che on bù de febraro l à fat pensà sora a zerte piste, a zerti lifc che i avarave bù l riscio de sarà davant del temp. La nef inveze, come che suzede da spes, l à portà dut a la normalità. A chest forsi no se pensa pi de tant, ma per la jent da mont l vive co la nef, a meja la nef e podé la vede, la tocà, la sentì ntei mes da d’invar l à n grant valor. L ne porta ai temp che sievane tosac, ulache duc se se mateava nte chele nef, ma incia al bel de vede noste mont e nuos pais curvii da na cuarta bianca, co l’impression che dut pausse sot ite e che po l se dessede, da d’ainsuda, con maor forza e vita. A chest valor simbolich che se sent dassen, s’à jontà ntei ultimi agn incia n zerto valor economich parceche la nef la dà da vive a famee intiere de noste vai. (Giulia Tasser)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper