N iade de maturité n pü’ tardí, mo dër garaté

Data

31 de messel 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Do les fadies dl ejam de stat che á stlüt jö i 5 agn de scora alta, á les jones dla cuinta tlassa dl Lizeum da La Ila fat n iade a Roma, tiran do le iade de maturité che ares n’â nia podü fá tratan l’ann, che s’á desfiré fora danter i tröc mëisc de didatica a destanza
Sön scomenciadia dl insegnant de latin, Carlo Suani, y cun la partezipaziun di insegnanc Christian Ferdigg y Fabian Fistill, él gnü organisé n iade a Roma – te na forma daldöt lëdia y privata – por imparé da conësce öna dles cités plü beles y importantes dl monn, y ince por ti pité ales jones la poscibilité da stlü jö l’esperiënza scolastica cun n momënt de devertimënt y de aorela cörta, denanco vignöna vais por süa strada, tl monn dl laur o al’université.
N iade de 5 dis, tan che al á basté por na buna cërcia dla richëza artistica y culturala de Roma, resservan gran pert dl tëmp ales vijites dles testimonianzes archeologiches dl’antichité, sciöche chëres de Ostia antica, na cité de na valüta straordinara, deache ara s’á conservé por passa duimile agn, y che nes mostra porchël la strotöra y l’architetöra originares dles cités da zacan. I ún spo vijité le Colosseo y le parch archeologich di Fori imperiai, y al ne á sambëgn nia mancé i Museums vaticans, scrin de storia y cultura danter i plü preziusc che an pois ciafé. Söla sëra gnôl spo i momënc plü lisiers y ligherzins, spaziran fora por les strades y les plazes dl zënter, danter n aperitif y na derzada cun les spezialités gastronomiches romanes.
La cité de Roma raprejentëia veramënter n “unicum”, deache ara á deplü animes, deplü stories da cunté sö. Te so aspet atual, cunesciunse fora saurí les stratificaziuns storiches, culturales y artistiches che la cité á passé tres: al é dötaurela da udëi n gromiciun de testimonianzes dla cité antica, che é stada capitala de n imper gran y potënt, spo él i monumënć dla Roma medievala, al é la beliscima Roma baroca, la Roma neoclassica y chëra moderna. Mürs, strades, plazes, fontanes y ciases: döt á süa storia, süa anima, süa arpejun. Cadrié fora por les strades de chësta cité, cun les spligaziuns de guides espertes, fej capí che nia ne é nasciü dal nia, y nia ne é resté zënza significat, zënza faziun y insegnamënt, deache vigni monumënt porta i fostüs dles conescënzes y dla identité de chi che l’á fat sö, modelé y vit, y al dá inant na vijiun dl monn y n sistem de valurs che á n’importanza fondamentala por nosta civilté ozidentala.
Porchël ne s’unse nia acontenté da ti ciaré da deforaia a monumënc sciöch’ le Colosseo, l’arch de Costantin, i Fori imperiai o la Colonna traiana, mo i ún ascuté sö süa storia, i ún conscidré sües carateristiches y i sun jüs ite te so significat politich, religius y artistich.
Ince sce ma na picia pert dl gran patrimone artistich de Roma antica s’á tigní sö, y tröp de ci che é incö da odëi n’á nia plü l’aspet originar, o la funziun por chëra che al ê gnü ponsé, messunse dí che les testimonianzes archeologiches sparpagnades n pü’ dlunch n’é nia lorfes de n passé mort y ström, mo ares á ciamó tröp da nes insigné, deache ares nes trasmët pinsiers y vijiuns culturales – vies y concretes – de na civilté che á chirí y á realisé formes de organisaziun politica, de convivënza soziala y de condivijiun spirituala. Na arpejun de chëra che degügn pó fá demanco. Cun chësta cosciënza podunse ciamó incö reconësce la verité dl vedl dit: “Roma caput mundi”. 


 (Carlo Suani )