Sant Antone dles Ciampaneles

Data

17 de jené 2022

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Incö, 17 de jená, adorunse spezialmënter Sant Antone Abat. Al é patronn dla ciaussa y porchël vëgnel dër veneré dai paurs che s’abina ann por ann a Antermëia, dlijia consacrada a Sant Antone, por perié le sant por la fortüna te stala. Alüsc él usanza che al vëgn en chël de benedí les stales. Sant Antone á passé na vita da eremit, d’infora él nasciü la vita di frateri tla comunité; les comunités di patri á les raisc tla vita de Sant Antone abat
Antone é nasciü incër le 250 a Coma tl Egit desco fi de n paur. Bele cun chi 20 agn àl pordü sü geniturs y Antone á metü man da dé ia döt so avëi a chi dala meseria. Al s’á retrat te na fossa vedla ciavada fora amez n crëp sön la spona dl Mer Cöce, por vire da eremit. N compagn i portâ cindetan valch da mangé, zënza messâl instës se chirí früc de bosch y erbes de ciamp. De gran tentaziuns y scurités messâ Antone surpassé y ma cun gran crëta a Gejú êl bun da surpassé chësc tëmp cröde y pesoch. Plü gonot ál baraté jö ander. Dlungia süa zela â Antone n pice urt olache al coltivâ instës; i früc che l’urt portâ i partîl fora ai bojügnusc. Al lovâ a mesanöt y dijô patenostri cun les mans tignides sö cuntra le cil cina al orí de sorëdl; val’ otes cina les trëi domisdé. Deperpo che al laurâ fajôl palses por perié; insciö baratâl tres jö por onoré Idî. Chësta forma - prëia y laora - é gnüda dui secui plü tert le regola dl ordin de San Benedët (Ora et labora)! Plü otes ál lascé süa tana por jí a consolé porsones porsighitades dai governadus da laota. Plü co 80 agn á Antone passé insciö na vita plëna de mangoramënt nia dalunc dal Nil. Antone é mort a Tebaide tl Egit ai 17 de jená dl 356 cun 106 agn. Süa vita ejemplara tirâ alerch n gröm de jënt che l’aratâ bele n sant vi: pelegrins y de püra jënt da döt l’Orient capitâl a jüt. Al gnô metü sö convënc tl Egit y i deserc se implî de patri. Cinamai l’imparadù Costantin le Gran y sü mituns ti á scrit por avëi da ël n consëi. Tla resposta á Antone scrit che l’imparadú dess desprijé le monn y tres avëi dan i edli le iudize universal.
Te tröpes de nostes dlijies pon odëi na statua dl sant; tles ciases privates da paur él te stüa n cheder o na statua de chësc sant, sce ara n’é nia bele sön üsc de stala; na pert s’acontentëia cun na bela pilora o santa che mostra Sant Antone dles Ciampaneles. Sce an ti a crëta a valch, é l’aiüt plütosc danman, mo al mëss gní perié decá. (Lois Trebo)

Söl retrat: Odüda daite dla dlijia da Antermëia, consacrada a Sant Antone dles Ciampaneles.