Incö, 17 de jená, adorunse spezialmënter Sant Antone Abat. Al é patronn dla ciaussa y porchël vëgnel dër veneré dai paurs che s’abina ann por ann a Antermëia, dlijia consacrada a Sant Antone, por perié le sant por la fortüna te stala. Alüsc él usanza che al vëgn en chël de benedí les stales. Sant Antone á passé na vita da eremit, d’infora él nasciü la vita di frateri tla comunité; les comunités di patri á les raisc tla vita de Sant Antone abat
Antone é nasciü incër le 250 a Coma tl Egit desco fi de n paur. Bele cun chi 20 agn àl pordü sü geniturs y Antone á metü man da dé ia döt so avëi a chi dala meseria. Al s’á retrat te na fossa vedla ciavada fora amez n crëp sön la spona dl Mer Cöce, por vire da eremit. N compagn i portâ cindetan valch da mangé, zënza messâl instës se chirí früc de bosch y erbes de ciamp. De gran tentaziuns y scurités messâ Antone surpassé y ma cun gran crëta a Gejú êl bun da surpassé chësc tëmp cröde y pesoch. Plü gonot ál baraté jö ander. Dlungia süa zela â Antone n pice urt olache al coltivâ instës; i früc che l’urt portâ i partîl fora ai bojügnusc. Al lovâ a mesanöt y dijô patenostri cun les mans tignides
sö cuntra le cil cina al orí de sorëdl; val’ otes cina les trëi domisdé. Deperpo che al laurâ fajôl palses por perié; insciö baratâl tres jö por onoré Idî. Chësta forma - prëia y laora - é gnüda dui secui plü tert le regola dl ordin de San Benedët (Ora et labora)! Plü otes ál lascé süa tana por jí a consolé porsones porsighitades dai governadus da laota. Plü co 80 agn á Antone passé insciö na vita plëna de mangoramënt nia dalunc dal Nil. Antone é mort a Tebaide tl Egit ai 17 de jená dl 356 cun 106 agn. Süa vita ejemplara tirâ alerch n gröm de jënt che l’aratâ bele n sant vi: pelegrins y de püra jënt da döt l’Orient capitâl a jüt. Al gnô metü sö convënc tl Egit y i deserc se implî de patri. Cinamai l’imparadù Costantin le Gran y sü mituns ti á scrit por avëi da ël n consëi. Tla resposta á Antone scrit che l’imparadú dess desprijé le monn y tres avëi dan i edli le iudize universal.
Te tröpes de nostes dlijies pon odëi na statua dl sant; tles ciases privates da paur él te stüa n cheder o na statua de chësc sant, sce ara n’é nia bele sön üsc de stala; na pert s’acontentëia cun na bela pilora o santa che mostra Sant Antone dles Ciampaneles. Sce an ti a crëta a valch, é l’aiüt plütosc danman, mo al mëss gní perié decá.
(Lois Trebo)Söl retrat: Odüda daite dla dlijia da Antermëia, consacrada a Sant Antone dles Ciampaneles.