Le miscionar Fidelis Pezzei á 90 agn

Data

20 de november 2022

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
La Val Badia ti á scinché ala Dlijia i secui passá di cënc de proi, patri, miscionars, mognans y fredesc laics. Un de chisc miscionars é P. Fidelis da Lungiarü, sté agn alalungia tl Peru, cina che al á messü s’un sciampé por ne gní nia copé
Bele i berbesc de P. Fidelis á tut le tru dles misciuns: P. Giuvani Pezzei (1912 – 1990) é sté miscionare combonian tl Peru y Nazio (1906 – 1982) fre laich jöinsom l’Africa. Iaco (*1933), le fre de Fidelis, é sté na vita tl Peru a se fistidié da i dé da marëna a milesc de püri mituns; incö virel a Milland. Le jorman P. Paul Pezzei (*1944) á messü lascé l’ann passé le Nicaragua, olache al comana le ditatur Daniel Ortega, che á da püch porcoré demez les monies de Mater Teresa de Calcutta y düc i miscionars frostis. La situaziun dla dlijia tl’America Latina é dër pesocia y i proi locai é tres controlá y porsighitá da rejims ditatoriai.

Le daciasa de P. Fidelis
P. Fidelis é nasciü a Lungiarü ai 23 de merz dl 1932, te na familia cristiana tla ciasa Alní; so pere Vijo da Laguscel â fat 40 agn le mone y la uma Vica Clara Planacera la pedéla de scora. Vijo laurâ ite n pice lüch dla moniaria y podô ince sié le pre dl prou, al ojorâ chës trëi vaces; porchël messâl i dé le lat ala calonia. I paurs i dê intan de blâ por le laur da mone. Fidelis ê le plü vedl de cinch mituns y ne ponsâ nia da jí a studié. Do la elementara él jü fora Dietenheim a fá la scora paurila. En bel de êl capité adalerch so berba P. Giuvani a daidé fora a Lungiarü; al ti â baié a Fidelis che al dê pö ma jí a studié y lascé la scora fora en Puster. Fidelis n’â nia bëgndî pisimé y é atira sté a öna, é jü cun 16 agn a Milland tla ciasa di miscionars Comboni. A scora él jü tl Vinzentinum y a Neustift; Fidelis á atira capí che le Signur l’orô avëi te süa vigna a pordiché la bela noela. Fidelis orô taché so cör ales misciuns y mostré so gran amur por la püra jënt. Che al orô ester tröp ardimënt da jí tles misciuns, â Fidelis bele odü da sü berbesc. Le noviziat á Fidelis fat a Bamberg, spo ál studié Teologia a Porsenú y dl 1960 él gnü consacré dal vësco Ojöp Gargitter (1917 – 1991) y á dit mëssa noela te so paisc nadalin Lungiarü, ai 3 de messé dl 1960.

Deplü ciafëise t’La Usc di Ladins di 18 de novëmber  (Lois Trebo)