Chel ciel brun da steiles che spartion con l’Ucraina

Data

02 de auril 2022

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Cesare Bernard ne met dant na bela piata de storia che travers l pitor Franzeleto lea noscia val e l lech de Stepove, vejin a Odessa, n’outa Karlsruhe.


L é n muie de elemenc che te chisc ultimes tempes grieves de vera vegn al luster dì do dì, e che i palesa n leam anter nosc raion e l’Ucraina. Leames storics, da n’outa, de chela Galizia olache nesc joegn era stac mané a scombater del 1914, apontin contra la Russia, e leames de anchecondì, de la femenes ruèdes en gran numer ti ultimes egn, lascian soula sia jent per rencurèr la noscia.

Amò na testimonianza enteressanta de chest leam, che ciola adum Fascia e Ucraina travers la storia e l’èrt, ne vegn portèda dant da Cesare Bernard.

Dut nasc dal recort de na veia chèrta de posta che l professor Bernard aea vedù te l’Istitut Cultural Ladin de Fascia, canche l lurèa aló per meter a post i archivies e che aea soscedà sia curiosità. Te chest ultim temp chel recort é endò ruà ite tel cef de chest professor da Pera, gran pascionà de storia.

»L é na carta de posta – l ne à contà – che l pitor Francesco Bernard (1875-1948) da Pera, più cognosciù desche Franzeleto, ge aea scrit del 1909 a so pare da Karlsruhe, olache l era do che l luraa per far le decorazion de na gejia, che se podea veder apontin touta ju su la medema carta de posta. 

Peisse che chest document, che testimoniaa la gran atività del pitor fascian, l merite n aprofondiment, percheche l ne sporc stimoi enteressanc sul artist e sul temp che l é stat scrit, ma ence sui tempes de anchecondì.«

De più su La Usc stampèda de vender prum de oril  (Lucia Gross)