Fascia


17 de jené 2023
N an con la rezetes de Cristopher Verra
Scomenza con La Usc numer 2 del 2023 la colaborazion de nosc sfoi col joen da Penia che à gran talent e pascion per la cojina, che l conscidra na èrt.
Jon inant ence tel nef an con l’aprijièda rubrica de la rezeta. Do aer passà i ultimes doi egn con i chef Andrea Zanoner da Moena e Elena Vian da Vich suton ta Penia e jon a troèr l joen cogo Cristopher Verra. El ne sporjarà via per dut l 2023 doudesc rezetes, una al meis; podaron descorir de neva perles de cojina e se miorèr de consees utoi sun prodoc e vides de cojinèr.
Cristopher Verra l é amò n muie joen, l é del 1998, ma l se à jà fat n inom te chest setor. Do aer fat 4 egn de scola ...
Jon inant ence tel nef an con l’aprijièda rubrica de la rezeta. Do aer passà i ultimes doi egn con i chef Andrea Zanoner da Moena e Elena Vian da Vich suton ta Penia e jon a troèr l joen cogo Cristopher Verra. El ne sporjarà via per dut l 2023 doudesc rezetes, una al meis; podaron descorir de neva perles de cojina e se miorèr de consees utoi sun prodoc e vides de cojinèr.
Cristopher Verra l é amò n muie joen, l é del 1998, ma l se à jà fat n inom te chest setor. Do aer fat 4 egn de scola ...


16 de jené 2023
Conzert da Nadèl de la Corala da Soraga
I ciantores à portà dant cianties tradizionèles per la festes e i à tout su bonamans per l sciudament de la gejia.
Desche da tradizion, ence chest an la Corala Sènc Piere e Paul da Soraga à portà dant en mercol ai 3 de jené te gejia parochiala l Conzert da Nadèl. I corisć dintorn utèr, vidé dal joen maester Michele Pellegrin e compagné al orghen da la maestra Svitlana Kozynska, à menà i spetatores te la doucia atmosfera del Nadèl con n repertorie che à soscedà pèsc e armonia.
La Corala porta inant la tradizion veiora di ciantores de Soraga, descheche l é documentà dai veies libres de antifonaries e ...
Desche da tradizion, ence chest an la Corala Sènc Piere e Paul da Soraga à portà dant en mercol ai 3 de jené te gejia parochiala l Conzert da Nadèl. I corisć dintorn utèr, vidé dal joen maester Michele Pellegrin e compagné al orghen da la maestra Svitlana Kozynska, à menà i spetatores te la doucia atmosfera del Nadèl con n repertorie che à soscedà pèsc e armonia.
La Corala porta inant la tradizion veiora di ciantores de Soraga, descheche l é documentà dai veies libres de antifonaries e ...


16 de jené 2023
Che ne dijela pa la Luna chesta setemèna?
Lunesc
Con anché passon tel segn del Scorpion che l é de de èga, foa e carboidrac. L é l’ora di orghegn genitèi e de la via urinères. La femenes autramenter cogn dassen stèr ascortes a no ciapèr ite l freit e no fèr fadia ajache sot chest segn l pericol de perder l piciol o comprèr dant del temp l é più gran. Se aede l gramièl levà no ejagerà nience a jir a spas e a portèr peisc. Duc cognon osservèr de no ciapèr freit ai piesc, dintornvia al venter e ai rognons ajache l é n sgherz che chela pèrt del ...
Con anché passon tel segn del Scorpion che l é de de èga, foa e carboidrac. L é l’ora di orghegn genitèi e de la via urinères. La femenes autramenter cogn dassen stèr ascortes a no ciapèr ite l freit e no fèr fadia ajache sot chest segn l pericol de perder l piciol o comprèr dant del temp l é più gran. Se aede l gramièl levà no ejagerà nience a jir a spas e a portèr peisc. Duc cognon osservèr de no ciapèr freit ai piesc, dintornvia al venter e ai rognons ajache l é n sgherz che chela pèrt del ...


15 de jené 2023
Jir co la pouses: i percorsc da fèr chest invern!
L’atleta Giorgia Felicetti ne porta dant i percorsc più bie, spartii per dificoltà, da descorir te noscia bela Val. A jir sa mont ge vel stèr semper ascorc a la segureza!
Jir co la pouses no l é l sport da d’invern più prategà o aprijià te noscia Val, ampò ence chest l dèsc de segur gran e bela sodesfazions. Te Fascia l é sacotenc vièi più o manco endestres, desvalives per livel e beleche duc con n panoram da encant che ge fèsc da chèder. Ence te na sajon con no tanta neif desche chela che vivon ades, nosc raion ne sporc proponetes enteressantes.
Aon domanà fora Giorgia Felicetti, atleta de skialp da Ciampedel (2^ assoluta te la Copa del Mond U.23 20/21, 3 ...
Jir co la pouses no l é l sport da d’invern più prategà o aprijià te noscia Val, ampò ence chest l dèsc de segur gran e bela sodesfazions. Te Fascia l é sacotenc vièi più o manco endestres, desvalives per livel e beleche duc con n panoram da encant che ge fèsc da chèder. Ence te na sajon con no tanta neif desche chela che vivon ades, nosc raion ne sporc proponetes enteressantes.
Aon domanà fora Giorgia Felicetti, atleta de skialp da Ciampedel (2^ assoluta te la Copa del Mond U.23 20/21, 3 ...


14 de jené 2023
Tradizions en vea de Pèsca Tofènia
L Museo Ladin à portà dant la veiora usanzes e cherdenzes col grop de Trei Rees e pèstres da Poza che à ciantà e sciumentà. L é stat dat fora ence na cercia de bramesc.
»Pèsca Tofènia, torta e liènia, vin e stopin a mi e a mi vejin«. Coscita i dijea nesc veges al vegnir la festa de Pèsca Tofènia ai 6 de jené. I se augurèa coscita che sibie in cèsa bon da magnèr, un goc de vin da beiver e chel tant da se fèr lum. Chest tant i ge l augurèa ence ai vejins.
Coscita ne conta Simon de Giulio de la veiora usanzes en vea de Pèsca Tofènia. Usanzes che, per gran pèrt, tel temp é jites perdudes e che l é stat bel reviver endodanef enstadì, en vea de Pèsca Tofènia, ...
»Pèsca Tofènia, torta e liènia, vin e stopin a mi e a mi vejin«. Coscita i dijea nesc veges al vegnir la festa de Pèsca Tofènia ai 6 de jené. I se augurèa coscita che sibie in cèsa bon da magnèr, un goc de vin da beiver e chel tant da se fèr lum. Chest tant i ge l augurèa ence ai vejins.
Coscita ne conta Simon de Giulio de la veiora usanzes en vea de Pèsca Tofènia. Usanzes che, per gran pèrt, tel temp é jites perdudes e che l é stat bel reviver endodanef enstadì, en vea de Pèsca Tofènia, ...


13 de jené 2023
La tradizions de Pèsca Tofènia e i Trei Rees
I neves tempes e i egn del malac da Covid à lascià l segn ence sun chesta usanza, ma te la maor pèrt di paijes de Fascia se à vedù gropes de picoi e gregn ciantores de la steila.
L temp de Pèsca Tofènia l é rich de tradizions, olache la religion e la fe se mesceida con cherdenzes magiches antiches de evenc soranaturèi e ric veiores che segna chel moment, dit de la Dodejeisema net, leà al solstizie da d’invern e che rua apontin 12 dis do l Nadèl.
La tradizions che amò anchecondì vegn portèdes inant, amancol en pèrt, l é soraldut cheles che la Gejia à tout su, fat sie e mudà per les leèr a la religion catolica e a la fe. De autres les resta oramai demò ti libres o te ...
L temp de Pèsca Tofènia l é rich de tradizions, olache la religion e la fe se mesceida con cherdenzes magiches antiches de evenc soranaturèi e ric veiores che segna chel moment, dit de la Dodejeisema net, leà al solstizie da d’invern e che rua apontin 12 dis do l Nadèl.
La tradizions che amò anchecondì vegn portèdes inant, amancol en pèrt, l é soraldut cheles che la Gejia à tout su, fat sie e mudà per les leèr a la religion catolica e a la fe. De autres les resta oramai demò ti libres o te ...


13 de jené 2023
Sa mont più segures con ARTVA, pèla e sonda
L Socors da mont Auta Fascia à endrezà l ciamp ARTVA a Cianacei e l check al scomenz de la Val Lasties. I ne recorda l’emportanza de chisc strumenc.
Ence chest an l é stat enjignà a Cianacei l ciamp de proa ARTVA per endrez de la Stazion del Socors da mont Auta Fascia. L ciamp l é avert a duc, dutoldì e zenza prenotazion, e l è logà de là da Veisc, tedò la Scola de schi jan enlongia ruf envers Dèlba. Aon domanà fora Mauro Dorigatti, operator del Socors e menacrep, en cont de chesta scomenzadiva.
De più su La Usc stampèda de vender ai 13 de jené.
Ence chest an l é stat enjignà a Cianacei l ciamp de proa ARTVA per endrez de la Stazion del Socors da mont Auta Fascia. L ciamp l é avert a duc, dutoldì e zenza prenotazion, e l è logà de là da Veisc, tedò la Scola de schi jan enlongia ruf envers Dèlba. Aon domanà fora Mauro Dorigatti, operator del Socors e menacrep, en cont de chesta scomenzadiva.
De più su La Usc stampèda de vender ai 13 de jené.


13 de jené 2023
L é mort Fratel Biagio
Del 2017 l aane scontrà ence te Fascia, l jia a pe fora per duta la Tèlia. L se à dat ju fin tinultima per i ultimes.
En jebia ai 12 de jené se à destudà Fratel Biagio Conte de 59 egn, l miscionar laich che era malà da temp de tumor. L é se n jit te la infermeria de la ‘Miscion de Speranza e Ciarità’ de Palermo, un di lesc più senestres de la zità. Con el l era si compagnes de viac più fidei, chi che el ge dijea ‘mi frèdes ultimes’, chi che el aea dezidù de rencurèr, canche l à cernù chesta strèda per didèr fora i purec. Do l prum pelegrinaje a Assisi del 1990, na sera l é passà tedant a la stazion de Palermo, ...
En jebia ai 12 de jené se à destudà Fratel Biagio Conte de 59 egn, l miscionar laich che era malà da temp de tumor. L é se n jit te la infermeria de la ‘Miscion de Speranza e Ciarità’ de Palermo, un di lesc più senestres de la zità. Con el l era si compagnes de viac più fidei, chi che el ge dijea ‘mi frèdes ultimes’, chi che el aea dezidù de rencurèr, canche l à cernù chesta strèda per didèr fora i purec. Do l prum pelegrinaje a Assisi del 1990, na sera l é passà tedant a la stazion de Palermo, ...


11 de jené 2023
2022: an de neves per la Crousc Checena
Enc, sociazions e gropes de didament sozièl vèrda al benstèr de la comunanza.
Tel ciamp del sozièl l an 2022 se aur con la prejentazion ofizièla ai 6 de mèrz a la autoritèdes e a la comunanza de Fiem del Comitat local de la Crousc Checena che enscin a la fin del 2021 era demò Comitat de Fascia e ades l é doventà de Fascia e Fiem ajache apede ai gropes de Vich e Moena l é stat tout ite ence l grop de Ciavaleis.
L president Francesco Sommavilla à dit che l nef Comitat pel contèr sun 3 gropes, 4 sentes operatives, n magasin a Soraga comprà del 2018, 9 ambulanzes, 5 mesi per ...
Tel ciamp del sozièl l an 2022 se aur con la prejentazion ofizièla ai 6 de mèrz a la autoritèdes e a la comunanza de Fiem del Comitat local de la Crousc Checena che enscin a la fin del 2021 era demò Comitat de Fascia e ades l é doventà de Fascia e Fiem ajache apede ai gropes de Vich e Moena l é stat tout ite ence l grop de Ciavaleis.
L president Francesco Sommavilla à dit che l nef Comitat pel contèr sun 3 gropes, 4 sentes operatives, n magasin a Soraga comprà del 2018, 9 ambulanzes, 5 mesi per ...


10 de jené 2023
Dialoghes co la mendranzes
Focus su la vitalità linguistica e la predisposizions de chi che rejona zimber, ladin e mochen.
Te Sala Belli de la Provinzia Autonoma de Trent l é stat portà dant i prumes ejic de la enrescida CLAM (Zimbres, Ladins, Mochegn) su la situazion di lengac de mendranza, metuda a jir en colaborazion co la Università di Studies de Trent. Con chesta enrescida se vel tor consaputa tant de coche vegn durà dalbon l lengaz de mendranza tel contest de la familia e publich, che ence la predisposizions di parlanc ti confronc del lengaz de sia comunanza.
L besegn de veder tel detai la situazion ...
Te Sala Belli de la Provinzia Autonoma de Trent l é stat portà dant i prumes ejic de la enrescida CLAM (Zimbres, Ladins, Mochegn) su la situazion di lengac de mendranza, metuda a jir en colaborazion co la Università di Studies de Trent. Con chesta enrescida se vel tor consaputa tant de coche vegn durà dalbon l lengaz de mendranza tel contest de la familia e publich, che ence la predisposizions di parlanc ti confronc del lengaz de sia comunanza.
L besegn de veder tel detai la situazion ...


10 de jené 2023
Da la festa per i 80 egn del artistich al projet sul bilinguism te la scolines
N muie de scomenzadives fora per l an 2022 te la Scola de Fascia, vidèda dal sorastant Federico Corradini.
Les é states dassen n muie la scomenzadives endrezèdes tel an giusta fenì da la Scola Ladina de Fascia, enceben che l an 2022 sie scomenzà amò con duta la limitazions per l Covid e do l aesse cognù tor dant l’endesfida de la inclujion de n bon numer de picoi e gregn scolees ucrains.
L é jit inant i projec che vegn metù a jir con bon ejit da egn, desche l sfoi de la Scola Filoreflex e chi di gropes de robotica, apede a l’alternanza scola-lurier. Na bela neva leèda a la zitadinanza l é stat l ...
Les é states dassen n muie la scomenzadives endrezèdes tel an giusta fenì da la Scola Ladina de Fascia, enceben che l an 2022 sie scomenzà amò con duta la limitazions per l Covid e do l aesse cognù tor dant l’endesfida de la inclujion de n bon numer de picoi e gregn scolees ucrains.
L é jit inant i projec che vegn metù a jir con bon ejit da egn, desche l sfoi de la Scola Filoreflex e chi di gropes de robotica, apede a l’alternanza scola-lurier. Na bela neva leèda a la zitadinanza l é stat l ...


09 de jené 2023
5 de aost 2022: anter Vich e Ciampedel 50 metes
Te n’ora l é vegnù passa 100 milimetres de pievia che à fat dan a strèdes e cèses, ma no a persones. Dut l é stat comedà te 48 ores de gra a la resposta straordenèra di volontères de Protezion zivila e de la istituzions.
Ai 5 de aost l catitemp à endò fat gran dan te Fascia. Te presciapech n’ora l é vegnù ju passa 100 milimetres de èga ciapan ite dut l front sot l Ciadenac, da Vich enscin a Ciampedel. Duc i ruves che vegn ju su la dreta orografica de la val, da Duron a Udai e Soal i fajea poura, l Ruf de Marisena sul tegnir de Mazin é jit sorafora e en dut l é vegnù ju passa 50 metes, la maores con smolinamenc che à portà èga, mauta e èlbres fin jun stradon.
L trafich sun stradon é stat blocà e per segureza 211 ...
Ai 5 de aost l catitemp à endò fat gran dan te Fascia. Te presciapech n’ora l é vegnù ju passa 100 milimetres de èga ciapan ite dut l front sot l Ciadenac, da Vich enscin a Ciampedel. Duc i ruves che vegn ju su la dreta orografica de la val, da Duron a Udai e Soal i fajea poura, l Ruf de Marisena sul tegnir de Mazin é jit sorafora e en dut l é vegnù ju passa 50 metes, la maores con smolinamenc che à portà èga, mauta e èlbres fin jun stradon.
L trafich sun stradon é stat blocà e per segureza 211 ...


09 de jené 2023
Na veièda al 2022: gran atività per l'Union di Ladins
La sociazion ladina à metù a jir na gran lingia de scomenzadives fora per dut l an.
L an 2022 l é stat dalbon rich de empegnes per la sociazion che da beleche 70 egn se cruzia de stravardèr e viventèr la cultura ladina e l é tacà via a dut ciodo.
Jà ai 9 de jené ensema col Grop Ladin da Moena l é stat endrezà te gejia de Sèn Vile la pruma prejentazion del liber »I colores del temp« de don Bruno Daprà. La poejies del preve moenat, rencurèdes da Fabio Chiocchetti, é state dapò prejentèdes ence a Pera, olache l autor à ret la parochia per n muie de egn, e a Cianacei.
En vea de ...
L an 2022 l é stat dalbon rich de empegnes per la sociazion che da beleche 70 egn se cruzia de stravardèr e viventèr la cultura ladina e l é tacà via a dut ciodo.
Jà ai 9 de jené ensema col Grop Ladin da Moena l é stat endrezà te gejia de Sèn Vile la pruma prejentazion del liber »I colores del temp« de don Bruno Daprà. La poejies del preve moenat, rencurèdes da Fabio Chiocchetti, é state dapò prejentèdes ence a Pera, olache l autor à ret la parochia per n muie de egn, e a Cianacei.
En vea de ...


08 de jené 2023
L 2022 caraterisà per la Majon di Fascegn da na neva parbuda
Tel an giusta fenì l Istitut Cultural Ladin à prejentà n nef logo e l renovament de la parbuda istituzionèla. Va inant l projet »Do l vièl del saer« coi recorc de Lis dal Vera.
L’atività de la Majon di Fascegn porta inant tel an 2022 l projet »Do l vièl del saer«. Per endrez de la Biblioteca ai 11 e ai 13 de firé vegn portà dant amò doi outes l spetacol de teater sun Père Frumenzio Ghetta de Martin che é stat adatà a la paladina. Te chesta ocajion vegn prejentà ence l prum numer de na neva regoeta editorièla dal titol »Jent de Fascia« dedicà apontin a Père Frumenzio Ghetta.
Endèna via per dut l an taca a moscèr si fruc l rebranding, l renovament de la parbuda ...
L’atività de la Majon di Fascegn porta inant tel an 2022 l projet »Do l vièl del saer«. Per endrez de la Biblioteca ai 11 e ai 13 de firé vegn portà dant amò doi outes l spetacol de teater sun Père Frumenzio Ghetta de Martin che é stat adatà a la paladina. Te chesta ocajion vegn prejentà ence l prum numer de na neva regoeta editorièla dal titol »Jent de Fascia« dedicà apontin a Père Frumenzio Ghetta.
Endèna via per dut l an taca a moscèr si fruc l rebranding, l renovament de la parbuda ...


07 de jené 2023
Del 2022 la tragedia sun Marmolèda
En domenia ai 3 de messèl na gran levina de giacia, neif e crep se à destacà sot Ponta Rocia caujan 11 vitimes e 8 ferii. L giacé é restà serà fin a la metà de november.
L an 2022 vegnarà recordà te Fascia per doi evenc meteorologics che à segnà debel la val. L prum l é stat chel del scomenz de messèl, na gran tragedia che à portà ence morc e che à metù al luster la precarietà de nosc ambient.
En domenia ai 3 de messèl tel prum domesdì na gran levina de giacia, neif e crep se à destacà sun Marmolèda sot Ponta Rocia ciapan sot n muie de escurscionisć jic su la Reina do la via normala. La azion del Socors da Mont é peèda via sobito da Cianacei e la se à slarià ...
L an 2022 vegnarà recordà te Fascia per doi evenc meteorologics che à segnà debel la val. L prum l é stat chel del scomenz de messèl, na gran tragedia che à portà ence morc e che à metù al luster la precarietà de nosc ambient.
En domenia ai 3 de messèl tel prum domesdì na gran levina de giacia, neif e crep se à destacà sun Marmolèda sot Ponta Rocia ciapan sot n muie de escurscionisć jic su la Reina do la via normala. La azion del Socors da Mont é peèda via sobito da Cianacei e la se à slarià ...


06 de jené 2023
Na veièda al 2022: la vera e l azet
Anter i fac che à segnà l an giusta fenì a livel internazionèl l é stat de segur l'invajion de la Russia de Putin a l'Ucraina, n event tragich, che ampò te Fascia l à moscià ence la capazità de azet de la comunanza.
Nesciugn cherdea che del 2022 la vera posse endò ruèr fin sun usc de l’Europa, enveze la burta neva rua ai 24 de firé: la Russia de Putin é ruèda ite con sia armèda te l’Ucraina, tera ambida per sia posizion e sia coltures e de spes sot la mira de potentac desferenc. N Paisc con na storia n muie più veia che la Russia, che con chisc vejins l à da anorum n leam strent e de spes senester.
N muie l é la jent che da l’Ucraina se à enciasà te Fascia, soraldut eles, vegnudes a secodir noscia jent de ...
Nesciugn cherdea che del 2022 la vera posse endò ruèr fin sun usc de l’Europa, enveze la burta neva rua ai 24 de firé: la Russia de Putin é ruèda ite con sia armèda te l’Ucraina, tera ambida per sia posizion e sia coltures e de spes sot la mira de potentac desferenc. N Paisc con na storia n muie più veia che la Russia, che con chisc vejins l à da anorum n leam strent e de spes senester.
N muie l é la jent che da l’Ucraina se à enciasà te Fascia, soraldut eles, vegnudes a secodir noscia jent de ...


06 de jené 2023
Iscrizions a scola e scolina
La Provinzia de Trent à fissà i termins. Ge vel fèr l’iscrizion online sul portal de Vivoscuola.
L é temp de pissèr a la iscrizions di bec a scolines e scoles. La Provinzia de Trent à fissà l termin per la iscrizions a la scolines ai 31 de jené e na dì dant enveze, ai 30 de jené, per l prum an de la populères, mesènes e scola autes.
La iscrizions vegn fates online, travers l portal www.vivoscuola.it, con SPID, CIE o tessera sanitèra/chèrta provinzièla di Servijes.
Per chel che vèrda la scolines dant dai 31 de jené se pel scriver ite i bec ence al servije più lonch del orarie o al ...
L é temp de pissèr a la iscrizions di bec a scolines e scoles. La Provinzia de Trent à fissà l termin per la iscrizions a la scolines ai 31 de jené e na dì dant enveze, ai 30 de jené, per l prum an de la populères, mesènes e scola autes.
La iscrizions vegn fates online, travers l portal www.vivoscuola.it, con SPID, CIE o tessera sanitèra/chèrta provinzièla di Servijes.
Per chel che vèrda la scolines dant dai 31 de jené se pel scriver ite i bec ence al servije più lonch del orarie o al ...


04 de jené 2023
Joegn studenc de musega protagonisć sun paladina
Te teater Navalge i ejic de la formazion de la Scola interregionèla de ciantia e teater per bec e joegn de la sociazion ‘Le Muse e le Dolomiti’.
Do 10 egn de atività, la sociazion ‘Le Muse e le Dolomiti’ vel scomenzèr l an 2023 moscian l bon ejit de la Scola interregionèla de ciantia e teater per bec e joegn. Na scola che, do se aer orì a joenes e joegn del Agordin, da beleche n an la ge à dat l met de crescer e emparèr a ciantèr e a se mever sun paladina travers corsc coletives ence a tosec e tosetes dai 6 egn en su de la valèdes de Fascia e Fiem.
Te pech la lezions pearà endò via, e endèna via per l meis de jené sarà l met per duc i ...
Do 10 egn de atività, la sociazion ‘Le Muse e le Dolomiti’ vel scomenzèr l an 2023 moscian l bon ejit de la Scola interregionèla de ciantia e teater per bec e joegn. Na scola che, do se aer orì a joenes e joegn del Agordin, da beleche n an la ge à dat l met de crescer e emparèr a ciantèr e a se mever sun paladina travers corsc coletives ence a tosec e tosetes dai 6 egn en su de la valèdes de Fascia e Fiem.
Te pech la lezions pearà endò via, e endèna via per l meis de jené sarà l met per duc i ...


01 de jené 2023
Artcipelago: n’autra vida de vardèr l bosch
La sociazion à metù a jir n projet naturalistich-artistich enteressant anter Fascia e Fem col sostegn de la Scola de Fascia, la Fondazion Caritro e l Comun de Pardac.
La sociazion Artcipelago à endrezà n projet artistich sul tem grief del becherle. L projet, rencurà da Pierangelo Giacomuzzi del grop TREEFISTERS se à serà su de dezember e l à abù l sostegn de la Fondazion Caritro, de la Scola Ladina de Fascia e del Comun de Pardac.
L tem fondamentèl l era la instaboltà del teritorie, del paesaje e ence de la situazion culturèla che se à creà do l tormen Vaia, vardan en particolèr te chest moment l se slarièr fora del becherle tel bosch anter Fascia e ...
La sociazion Artcipelago à endrezà n projet artistich sul tem grief del becherle. L projet, rencurà da Pierangelo Giacomuzzi del grop TREEFISTERS se à serà su de dezember e l à abù l sostegn de la Fondazion Caritro, de la Scola Ladina de Fascia e del Comun de Pardac.
L tem fondamentèl l era la instaboltà del teritorie, del paesaje e ence de la situazion culturèla che se à creà do l tormen Vaia, vardan en particolèr te chest moment l se slarièr fora del becherle tel bosch anter Fascia e ...


31 de dezember 2022
Guglielmo Lasagna president de l’ASAT Val de sot
L é stat lità ai 13 de dezember dal nef diretif, che vel peèr via con gaissa.
La sociazion di hotelieres de la Val de sot te sia radunanza tel meis de dezember l’à renovà la encèries sozièles e nominà l nef Consei diretif, che tol ite Francesca Brunel, Jacopo Bernard, Gianmaria Chiocchetti, Franco Cincelli, Guglielmo Lasagna, Fausto Lorenz, Mattia Lorenz, Paolo Peiretti, Matteo Torresani e Matteo Zanon.
Te la pruma radunanza del nef Consei, ai 13 de dezember, l é stat la nomina del nef president, e chesta encèria é stata touta su da Guglielmo Lasagna da Vich, fi d’èrt ...
La sociazion di hotelieres de la Val de sot te sia radunanza tel meis de dezember l’à renovà la encèries sozièles e nominà l nef Consei diretif, che tol ite Francesca Brunel, Jacopo Bernard, Gianmaria Chiocchetti, Franco Cincelli, Guglielmo Lasagna, Fausto Lorenz, Mattia Lorenz, Paolo Peiretti, Matteo Torresani e Matteo Zanon.
Te la pruma radunanza del nef Consei, ai 13 de dezember, l é stat la nomina del nef president, e chesta encèria é stata touta su da Guglielmo Lasagna da Vich, fi d’èrt ...