Fascia

media/k2/galleries/27528/thumbs/Grop_Kitka_Bulgaria_Morelli_ICL.jpg
13 de messel 2024

La musega populèra te la Majon di Fascegn

Tel chèder de la rassegna »Discanto« sot la direzion del etnomusicologh Renato Morelli en domenia ruaa Sèn Jan l cor bulgar de eles Kitka.
Tel chèder de la seconda rassegna internazionèla de musega popolèra »Discanto«, metuda a jir dal METS, l Museo etnografich trentin de Sèn Micel con la direzion artistica de Renato Morelli, e dal Zenter Servijes Culturèi Santa Chiara de Trent, l Istitut Cultural Ladin de Fascia ge sporc a la comunanza l conzert del cor Kitka, n grop feminin metù adum da catordesc ciantarines bulgares che stèsc a Viena.
L conzert sarà te la sala grana del Istitut Cultural Ladin de Fascia a Sèn Jan en domenia ...
media/k2/galleries/27525/thumbs/Schermata_2024-07-12_alle_09.10.10.jpg
12 de messel 2024

Marmolèda, ambient scherpent

Coluna él la situazion del giacé do na aisciuda rica de neif? E colun l pericol? Ge l aon domanà a Thomas Zanoner da Moena, espert de giacees e capo de la Stazion de Socors da mont de Moena.
La gran desgrazia de jai 2 egn sun Marmolèda, con la mort de undesc persones, é amò fona te la ment e tel cher de duc. Apede a la recordanza, con na messa e n docu-film moscià a Cianacei, aon volù veder coche l é ades la situazion, per l giacé e per la segureza de la jent che va sun Marmolèda.

Ge l aon domanà a Thomas Zanoner, capo de la Stazion de Socors da mont de Moena, ma ence espert de giacees, ajache do l Istitut Agrarie a Sèn Micel e l’Università de geologia a Pèdua l à fat l dotorat ...
media/k2/galleries/27524/thumbs/Scontreda_PAT_Ombolc_viabilita.jpg
12 de messel 2024

Scontrèda a Trent su la viabilità te Fascia

L president de la Provinzia de Trent, l conseier provinzièl ladin, l procurador del Comun General e i ombolc de Fascia se à binà per rejonèr de miorament per la mobilità de val
Troèr fora soluzions condividudes per miorèr la mobilità e la calità de n teritorie conscidrà de gran emportanza a livel naturalistich, turistich e economich per dut l Trentin; n teritorie che, ensema con Fiem, sarà protagonist de la perferida de ospitalità leèda a la Olimpiades 2026. Con chest obietif en lunesc ai 8 de messèl i aministradores fascegn é stac chiamé a Trent dal president de la Provinzia autonoma Maurizio Fugatti ensema col conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi.

A la scontrèda, ...
media/k2/galleries/27480/thumbs/Radunanza_CEP_sala.jpg
08 de messel 2024

L CEP va sorafora si confins

Passa 900 persone anter prejenc e deleghe se à binà te tendon de Poza per la radunanza straordenara del Consorzie Eletrich de Poza e i à aproà mudamenc al Statut conscidré de besegn do le neve norme.
Se ai 18 de mé n pont de la Radunanza del CEP aea cognù vegnir sburlà ajache i sozi prejenc no era assà per poder mudar l statut, la promozion fata per la radunanza straordenara di 27 de jugn à abù n ejit sorafora ogne previjion: sun 2.276 sozi, ben 909 i era prejenc, 564 de persona e 345 travers la delega. La couda de chi che spetaa de vegnir registré per jir te tendon ruaa fin vin strada de Meida e la radunanza, perveduda per le ot da sera, à podù pear via demò da mese le diesc. Dapò aboncont ...
media/k2/galleries/27479/thumbs/spetacol_vera_Navalge.jpg
07 de messel 2024

»Ma che no se fenesce più sta vera maladeta?«

Te teater de Navalge l é stat portà dant l recital »Uh, sta guerra maledetta e bestia!« con letures, museghes e retrac di orores del passà e del prejent.
Tel mond l é 56 conflic atives, l numer più aut mai dombrà da la fin de la seconda vera mondièla. L é l dat che vegn fora da la edizion 2024 del ‘Global peace index’ che ne disc ence che 92 Paijes i é empegné te conflic sorafora si confins, che l indesc del livel mesan de la pèsc l é piorà del 0,56% e che l impat economich a livel global del 2023 é stat de 19 mile miliarc de dolares. Epura chisc numeres no ne tocia, aon la vera sun usc de cèsa e l é desche se assane usà, no ge dajon più ...
media/k2/galleries/27478/thumbs/Coa_fantolins_staff.jpg
07 de messel 2024

Na bela coa ladina con »la pitola«

L é sodesfazion per l nef servije per fantolins dai 3 meisc ai 3 egn avert a Soraga e gestì da la Coprativa La Coccinella con gran atenzion al teritorie. De otober se aur endò la enscinuazions.
En sabeda passèda a Soraga l é stat inaugurà la »Ciasa di bec«, olache apede a la scolina dal meis de otober passà à podù peèr via l nef servije de la coa di fantolins, che te Fascia amò mencèa.

L é stat l’ocajion de veder la senta ensema con la referentes de La Coccinella, la Coprativa da Cles che à tout su la gestion de chest servije, e de rejonèr de coche l é stat endrezà e de coche l jirà inant ensema con la presidenta Francesca Gennai, la coordenadora pedagogica de la Coprativa Elisa ...
media/k2/galleries/27473/thumbs/Prejentazion_cianties_Pietro_Decrestina2.jpg
06 de messel 2024

I recorc en musega del maester da Palua

L’Union di Ladins de Fascia à prejentà l regoi de diesc cianties armonisèdes per cor de Pietro Decrestina, da Soraga ma enciasà a Roma, che vegn metudes a la leta de duc sul sito de la sociazion.
L repertorie de cianties per ladin no l é tant gran e per l’Union di Ladins aer tesć e partidures da meter a la leta de chi che à gust de ciantèr per ladin l é emportant. Con legreza donca en sabeda ai 29 de jugn, dì de Sèn Piere e Paul, la sociazion à prejentà te La Gran Ciasa a Soraga l regoi »Recorc en musega«, diesc cianzons per fascian del maester de musega Pietro Decrestina da Palua, nasciù a Soraga del 1945 e da egn enciasà a Roma. 

Dut l é peà via amò del 2021 canche Monica Cigolla ...
media/k2/galleries/27470/thumbs/Inaudazion_Ciasa_bec_Valerio_CGF.jpg
06 de messel 2024

Benedida a Soraga la »Ciasa di bec«

L frabicat che ge dèsc lèrga ai bec de la scolina e a la neva coa di fantolins é stat inaudà ofizialmenter l dì de la sègra dal Comun de Soraga con istituzions e jent de duta Fascia.
L é stat n gran lurier per l Comun de Soraga chel per meter a nef l frabicat te mez paisc, sora Pra del Preve, olache l era la scola populères. Ades che per l smendrament demografich la scola a Soraga no la é più, chela strutura à ciapà neva vita: daite da chi mures color śal e grisc che se veit da dalonc, cresc zirca 60 bec dai 0 ai 6 egn. Presciapech mec i va a la scolina, mec enveze i va dal uton passà te la neva coa di fantolins.

L’aministrazion l’à volù spetèr la sègra per fèr l’inaudazion ...
media/k2/galleries/27469/thumbs/messa_Sen_Piere_2024.jpg
05 de messel 2024

Sagra di Sènc Piere e Paul

Te la messa solene don Andrea à palesà la vejinanza a don Erminio e l à recordà Giorgio Zulian stat monech per beleche 50 egn.
En sabeda ai 29 de jugn, en Sèn Piere e Paul, la comunanza de Soraga à fat festa per si Sènc patrons. L’ocajion chest an é stata amò più solene ajache l’Aministrazion de Comun à inaugurà e fat benedir la neva Ciasa di Bec (de chest podede lejer tel articol apede), ma la é stata segnada ence da na manconia. Proprio en chel dì da doman l é se n jit te la Pasc del Segnoredio Giorgio Zulian del Lilo, stat monech de la gejia de Soraga per beleche 50 egn.

La messa grana da le diesc da doman é stata ...
media/k2/galleries/27468/thumbs/Scolees_Vich1_bosch.jpg
05 de messel 2024

Scola de Vich, semper en azion!

L é fenì n an de scola costrutif e percacent sot ogne pont de veduda.
L é fenì ence chest an de scola! Desche duc i egn la Scola populara de Vich la se à dat ju te desferente atività, soraldut te projec che revarda l respet per l ambient. 

Duc i scolees de le clasc é stac atores e autores de so saer: i à emparà n muie de robe da la didatica laboratoriala con esperc da fora, ma ence da la consapevoleza che ic enstesc sarà i gregn del davegnir e che, ence chiò te val, per na calità de la vita miora, l é emportant far valch mudament. 

Le maestre à vidà i bec ...
media/k2/galleries/27467/thumbs/SuorBerta_preves_Moena.jpg
04 de messel 2024

Sèn Vile, na festa de dut l paisc

La comunanza se à strent dintorn a Suor Berta per si 60 egn de consacrazion e a la Banda e i Studafech per si bie traverc de 170 e 150 egn de atività.
Ence chest an la sègra de Sèn Vile a Moena l é stat la festa de la comunanza religiousa e de chela zivila. Na festa grana che se à avert jà bel bonora en mercol ai 26 de jugn con i sonadores de la Banda che é jic en defilèda con i Scizeres, i Studafech e i raprejentanc de la Crousc Checena e del Socors da mont a descedèr fora l paisc. Chest an la Banda compesc 170 egn e per festejèr coche carenea l’à endò endrezà l tendon jun Navalge; do aer lurà trei dis dovia banco e anter i desć a secodir la ...
media/k2/galleries/27466/thumbs/Giorgio_Zulian_monech_Soraga.jpg
04 de messel 2024

Ne à lascià Giorgio del Lilo

La comunanza de Soraga à compagnà te sie ultim viac Giorgio Zulian, monech per beleche 50 egn.
En lunesc al prum de messal la comunanza de Soraga à compagnà te sie ultim viac su la tera Giorgio Zulian del Lilo, se n jit en sabeda ai 29 de jugn, en Sèn Piere e Sèn Paul. 

Giorgio l era n muie cognosciù e benvolù te paisc, stimà da duc per sie servije fat con umoltà e dedizion a la gejia desche monech. L à tacà jà dant del 1970 a didar col borset Carleto Rossi del Baila e bele prest do l à tacà a l didar semper de più. L à fat l monech presciapech fin del 2018, ence canche i prumes ...
media/k2/galleries/27447/thumbs/sude_MontDePoza.jpg
02 de messel 2024

Te la Mont de Poza la Marcia per la Pèsc

La Comiscion per la cultura de la parochies de Fascia à endrezà n rich calandèr de evenc per la 15^ edizion de ‘Ispirazions d’istà’. Ai 20 de messèl coi piscopes sui lesc de la Gran Vera.
Lesc teater de la pruma Gran Vera che ne envia a fèr memoria tel segn de la pèsc. La setemèna passèda l recort de chi avenimenc l é stat uzà fora a Moena, chest istà sarà n’autra ocajion per palesèr con forza l valor de la pèsc. La Comiscion cultura de la parochies de Fascia, tel chèder de la 15^ edizion de la rassegna ‘Ispirazions d’istà’, la endreza la Marcia per la Pèsc. Sarà n event che vel slarièr fora n fort apel a la pèsc te n post che ne envia al chiet e l’armonia, ma che acà più che ...
media/k2/galleries/27444/thumbs/Filoreflex_2024_soracuerta_ok.jpg
02 de messel 2024

N viac de paroles

‘Filoreflex’ ne mena a la descorida del mond, e no demò.
Chel del viac l é n tem muie sentù, soraldut anter noi joegn che aon semper più estro de descorir le maravee che nosc mond pel ne mosciar. 
Proprio de chest rejona l tredejeisem numer de ‘Filoreflex’, l sfoi che dal 2017 en ca vegn dat fora da  la redazion di studenc de la Scola Ladina de Fascia.  
I scritores ne moscia l viac te n muie de forme desferente: i ne conta la storia del turism che aon chiò te Fascia, i ne consea na playlist de cianzon che rejona del tem, ...
media/k2/galleries/27443/thumbs/Anna_Vasselai.jpg
01 de messel 2024

Na esperienza enteressanta a La Usc di Ladins

Anna Vasselai, studenta del liceo classich Prati de Trent, l’à cernù la redazion del sfoi ladin a Sèn Jan per fèr sie temp de alternanza scola-lurier.
Anna Vasselai l’à 17 egn e la é da Pera, do aer fat le scole popolare e mesane te Fascia la é jita a studiar a Trent, olache do i 2 egn de ginasie chest an l’à fat l prum an de liceo classich. Te cheste setemane l’à fat n percors de alternanza scola-lurier (asl) te la redazion de La Usc di Ladins a Sèn Jan. L é stat la pruma outa che te noscia redazion l é ruà na domana de asl da na scola de Trent e Anna l’à desmostrà de esser dalbon brava e empegnada. Ge aon fat valch domana.

Anna, co éla che ...
media/k2/galleries/27442/thumbs/donatores_sanch.jpg
01 de messel 2024

Se podede donà!

L’ADVSP valèdes de la Veisc auza fora l apel a doventèr donatores de sanch e plasma.
Donèr sanch l é scempie e no costa nia, ma l é na azion che pel esser n muie de utol te la cura de la malaties oncologiches e del sanch, ti servijes de prum socors e de emergenza, te n muie de intervenc chirurgics e trapianc. Donca doventèr donatores de sanch fèsc ben. Fèsc ben ai etres e a se enstesc. Fèsc ben percheche ne dèsc la legreza de salvèr na vita e ence percheche con la donazion se tegn sot control la cartela clinica. 

I donatores volontères de sanch de la valèdes de la Veisc i é ...
media/k2/galleries/27441/thumbs/Tommaso_Del_Favero_eves1.jpg
30 de jugn 2024

Miel, fin ades na produzion schèrsa

L burt temp de l’aisciuda à condizionà debel l lurier de la eves. I arlevaeves spera te n meis de bon.
I meisc de l’asciuda e l scomenz del istà l é la sajon bona per la eves. Ma ge vel che l temp deide. L clima defat l é n fator n muie emportant per chisc insec che se no i pel jir a regoer l netar no i pel nience produr la miel, percheche chel pech che i fèsc i se l magna. Chest an con n meis de mé freit e da pievia la eves à padì. E se perveit che la produzion de miel sie de manco che chela di etres egn.
Co éla jita te Fascia?
Nos aon rejonà con Tommaso Del Favero, referent di arlevaeves per ...
media/k2/galleries/27439/thumbs/Pietro_Beatrice_ort.jpg
30 de jugn 2024

Na perferida ascorta al teritorie

L’esperienza de Pietro, Beatrice e sia boteiga de saores a Ciampedel.

Pietro Lorenz l é da Vich ma de mère da Ciampedel, l à 31 egn e do la mesènes l é jit a Falcade e dapò a Maran a fèr la scola alberghiera. Chiò l à cognosciù sia conscrita Beatrice da Busan. Del 2020 i se à maridà, a cèsa i rejona fascian e Beatrice se la fèsc ca belebon con nosc lengaz. 

Dò aer fat vèlch autra esperienza, ence tel hotel de familia, acà n an  i se à metù dant na neva endesfida. I à tout a fit na boteiga tel zenter de Ciampedel, olache dant l era na becarìa, e i à ...

media/k2/galleries/27437/thumbs/Fech_Vich_1921_foto_veia.jpg
29 de jugn 2024

Del 1921 l mèl de fech che à dessatà l Piz de Vich

En chela net no l é stat demò n fech, ma ence n preve denunzià e n studafech sassinà. Bruno de Martin e Dora de Bascian ne conta de chesta burta desgrazies.
Acà n secol, n temp scur à tout ite l paisc de Vich e sia comunanza. »Ai 19 de otober del 1921, da sera via, Maria Dall’Acqua Pica la é jita te sie tobià, lo da Piz de Vich, a se tor scedoles con te man na ciandeila«, coscita ne à contà Bruno Ghetta de Martin ensema con sia femena Dora de Bascian. Sion jic a ge domanèr fora de chesta degrazia: duc e doi i à sentù contèr de chest fat te cèsa e i é amò vives i recorc de chel temp tant rie.

Maria Pica la era nasciuda del 1896, l’aea fat i 25 egn ai ...
media/k2/galleries/27434/thumbs/Gianluca_Ruggiero_bela.jpg
28 de jugn 2024

Control de la velozità, nia più con la piles pomaranc

Col nef decret Salvini l é mudà la regoles de la doura di relevadores. Aon rejonà col Comandant di Polins de Fascia Gianluca Ruggiero.
Dal scomenz del meis de mé i sentadins de Fascia se n arà adat che i Polins de Fascia no à più fat controi col rilevador de velozità te la piles pomaranc ti Comuns de Mazin e Soraga. La rejon no l é segur chela che i Polins no fèsc più controi. L fat l é che chest meis passà l é jit en doura l decret Salvini sui autovelox che à mudà la regoles de la doura de chisc aparac ti zentres de paisc. Per entener miec aon rejonà col Comandant di Polins de Fascia Gianluca Ruggiero.

Che perveidel l decret ...