Fascia


31 de merz 2025
Podone fèr miec?
Tel jir stroz per noscia val ne sozet bendeché a duc de veder vèlch che ge dèsc na burta parbuda al paesaje. Te la rubrica dal titol "Cartolines da Fascia“ tolon su la segnalazions che ne rua de nesc letores: l obietif no l é chel de cusèr nesciugn, ma de envièr chi che ge pervegn o che pel fèr vèlch, a rencurèr più delvers nesc paijes. Na bela parduda l é na bela cartolina.
Chest'outa rejonon del bel santuarie de Sènt'Ugèna, che da chel col cognessa vardèr via duta la val, ma da n trat en ca se stenta a l veder su.
Ence se se tol la forenadoa per jir sun Ciampedie la gejia de la patrona de duta Fascia la stenta a vanzèr su. Fosc zachei podessa ge meter man a duc chi èlbres che la scurc.
Chest'outa rejonon del bel santuarie de Sènt'Ugèna, che da chel col cognessa vardèr via duta la val, ma da n trat en ca se stenta a l veder su.
Ence se se tol la forenadoa per jir sun Ciampedie la gejia de la patrona de duta Fascia la stenta a vanzèr su. Fosc zachei podessa ge meter man a duc chi èlbres che la scurc.


31 de merz 2025
Nosc temp ti retrac de cinch joegn fotografs
L é stat prejentà l nef projet de la sociazion culturèla Antermoa, con l responsabol Davide Baldrati, che met al luster travers la fotografia la vijion del mond e i enteresc de nesc joegn.
Do n an e passa de lurier l é ruà a compiment l projet dal titol »Nosc temp« de la sociazion culturèla Antermoa col responsabol Davide Baldrati. Se trata de la regoeta de cinch librec fotografics con i retrac fac da cinch joegn: Angelo Endrich, Fabio Favé, Arianna Rasom, Luca Zacchia e Nicole Zorzi.
En sabeda ai 15 de mèrz te sala de Consei de Comun de Cianacei Baldrati à prejentà i lurieres fotografics ensema ai autores e l é stat rengrazià duc chi che à tout pèrt al crowdfunding. Belapontin ...
Do n an e passa de lurier l é ruà a compiment l projet dal titol »Nosc temp« de la sociazion culturèla Antermoa col responsabol Davide Baldrati. Se trata de la regoeta de cinch librec fotografics con i retrac fac da cinch joegn: Angelo Endrich, Fabio Favé, Arianna Rasom, Luca Zacchia e Nicole Zorzi.
En sabeda ai 15 de mèrz te sala de Consei de Comun de Cianacei Baldrati à prejentà i lurieres fotografics ensema ai autores e l é stat rengrazià duc chi che à tout pèrt al crowdfunding. Belapontin ...


30 de merz 2025
»Son n lapisc te la mans de Die«
Anna Deluca da Valongia à rejonà de sia esperienza tel Perù a la cena solidala del Grop Miscionarie Freinademetz e Mato Grosso.
»Son n lapisc te la mans de Die«, chesta frasa de Mère Teresa de Calcutta l a é stata al zenter de la Cena pureta che da egn l Grop Miscionarie Freinademetz e Mato Grosso endreza tel temp de Careisema per envièr la jent a stèr adum con legreza e a spartir n piat scempie e n bicer de èga neta e no desmentièr che n muie de persones tel mond chesta cena pureta les pel demò se la ensomeèr.
En realtà, descheche à dit al scomenz i volontères del Grop Miscionarie, proprio pureta chela cena no la era: ...
»Son n lapisc te la mans de Die«, chesta frasa de Mère Teresa de Calcutta l a é stata al zenter de la Cena pureta che da egn l Grop Miscionarie Freinademetz e Mato Grosso endreza tel temp de Careisema per envièr la jent a stèr adum con legreza e a spartir n piat scempie e n bicer de èga neta e no desmentièr che n muie de persones tel mond chesta cena pureta les pel demò se la ensomeèr.
En realtà, descheche à dit al scomenz i volontères del Grop Miscionarie, proprio pureta chela cena no la era: ...


29 de merz 2025
200 egn per la gejiola de Ciampestrin
En domenia l’Aministrazion de paisc con don Mario à endrezà na dì de festa.
»A Ciampestrin, la gejia é dedichèda a la Madona di Agnui. La é stata fata su l an 1825. Ciampestrin l à 112 emenes« coscita scrivea Simon de Giulio te sia »Picola istoria de la gejies«.
Belapontin en domenia ai 30 de mèrz la comunanza de Ciampestrin festejarà i 200 egn de chesta gejiola che timpruma la era dedichèda a Sènta Maria di Agnoi, zelebrèda ai 2 de aost, e canche la é stata benedida e renovèda del 1900 la dedicazion lé mudèda a Sènta Maria de Lourdes, festejèda ai 11 de firé.
Chesta e ...
»A Ciampestrin, la gejia é dedichèda a la Madona di Agnui. La é stata fata su l an 1825. Ciampestrin l à 112 emenes« coscita scrivea Simon de Giulio te sia »Picola istoria de la gejies«.
Belapontin en domenia ai 30 de mèrz la comunanza de Ciampestrin festejarà i 200 egn de chesta gejiola che timpruma la era dedichèda a Sènta Maria di Agnoi, zelebrèda ai 2 de aost, e canche la é stata benedida e renovèda del 1900 la dedicazion lé mudèda a Sènta Maria de Lourdes, festejèda ai 11 de firé.
Chesta e ...


29 de merz 2025
Tedò la tabela... l é stories zenza età
L é na publicazion frut di recorc de persones che tol pèrt al Zenter de enconter de Fascia »Star ensema« contra l smendramenc cognitif. L é stat prejentà enstadì te Cèsa de Paussa a Sèn Jan.
Libres n é de vigni sort. N é de chi scric ben, che respeta duta la regoles editorièles ma che, canche aon fenì de i lejer, se n ascorjon che no i ne à lascià trop, ajache la paroles scrites laite no les é ruèdes a mever vèlch te nosc cef o te nosc cher. Vèlch outa enveze se troon a aer te man libres magari più scempies, ma che doventa desche n picol melaur. »Dietro la lavagna« l è un de chisc, o amancol l é segur n melaur per n muie de persones che te chela stories scempies e tel percors che l ...
Libres n é de vigni sort. N é de chi scric ben, che respeta duta la regoles editorièles ma che, canche aon fenì de i lejer, se n ascorjon che no i ne à lascià trop, ajache la paroles scrites laite no les é ruèdes a mever vèlch te nosc cef o te nosc cher. Vèlch outa enveze se troon a aer te man libres magari più scempies, ma che doventa desche n picol melaur. »Dietro la lavagna« l è un de chisc, o amancol l é segur n melaur per n muie de persones che te chela stories scempies e tel percors che l ...


28 de merz 2025
Adum per sensibilisèr sul autism
Ai 2 de oril l é la dì mondièla sul autism, ence te noscia valèdes sociazions e enc se dèsc ju per endrezèr scomenzadives en cont de chest problem.
I desturbes leé al autism i é n muie e desferenc: i caji cresc, i studies te chest setor i va inant e l é semper più besegn de esser informé e ciapèr consaputa de chel che vel dir aer apede persones autistiches e coche se pel fèr acioche sia vita sie più serena e chieta che l é meso.
Ai 2 de oril l é la dì mondièla sul autism, o miec la dì mondiela de la consapevoleza sul autism; la é stata metuda su del 2007 da l'Assemblea Generèla de la Nazions Unides (ONU) e la se met dant de fèr crescer la ...
I desturbes leé al autism i é n muie e desferenc: i caji cresc, i studies te chest setor i va inant e l é semper più besegn de esser informé e ciapèr consaputa de chel che vel dir aer apede persones autistiches e coche se pel fèr acioche sia vita sie più serena e chieta che l é meso.
Ai 2 de oril l é la dì mondièla sul autism, o miec la dì mondiela de la consapevoleza sul autism; la é stata metuda su del 2007 da l'Assemblea Generèla de la Nazions Unides (ONU) e la se met dant de fèr crescer la ...


25 de merz 2025
Luianta: conties, lumes e preziousc
Te sala grana de la Majon di Fascegn, la performance teatrèla de Loreta Florian e Sara Bernard, à portà l publich à cognoscer l’èrt preziousa de Carlotta Nemela e Katiuscia Rasom.
En jebia ai 13 de mèrz te la sugestiva cornisc del tobià de la Majon di Fascegn, l é stat prejentà la neva colezion de Aurona Ores Jewels, dedichèda a la prinzessa Luianta. La sala, enlumenèda da lumes fiegoles, ge à lascià lèrga ai preziousc, anter veiores cassabenc, col creèr na atmosfera magica e zenza temp. Do l salut istituzionèl de la presidenta del Istitut Cultural Ladin Tea Dezulian e de la diretora Sabrina Rasom, la lejenda de Luianta à ciapà vita de gra a la performance teatrèla de ...
En jebia ai 13 de mèrz te la sugestiva cornisc del tobià de la Majon di Fascegn, l é stat prejentà la neva colezion de Aurona Ores Jewels, dedichèda a la prinzessa Luianta. La sala, enlumenèda da lumes fiegoles, ge à lascià lèrga ai preziousc, anter veiores cassabenc, col creèr na atmosfera magica e zenza temp. Do l salut istituzionèl de la presidenta del Istitut Cultural Ladin Tea Dezulian e de la diretora Sabrina Rasom, la lejenda de Luianta à ciapà vita de gra a la performance teatrèla de ...


24 de merz 2025
Detelpai, Rosanna
La é stata premiada dal grop ADVSP de Pancià. Soe reisc é fasciane, da Vich.
En vender ai 7 de marz fora Pancià l é stat endrezà la radunanza del grop de paisc de l’ADVSP (donatores volontères de sanch e plasma). Te chesta ocajion l é stat premià con na targa Rosanna Rasom de Ciària da Vich, maridada a Pancià da passa 40 egn.
De più su La Usc stampèda de en vender ai 21 de mèrz.
En vender ai 7 de marz fora Pancià l é stat endrezà la radunanza del grop de paisc de l’ADVSP (donatores volontères de sanch e plasma). Te chesta ocajion l é stat premià con na targa Rosanna Rasom de Ciària da Vich, maridada a Pancià da passa 40 egn.
De più su La Usc stampèda de en vender ai 21 de mèrz.


23 de merz 2025
La rezeta del meis: milefoe de rave
Per chest m eis de mèrz, temp de careisema, l team de restorazion con Ruben, Elia, Laura e Giulia ne met dant n piat bon e de bela parbuda, na rezeta vegetariana che con l ele al post del smauz la pel esser ence vegana fata con prodoc purec e locai.
Con mingol de fantasia, temp e empegn se pel valorisar ence i prodoc più purec e locai desché rave e ortames, per n piat original zenza spener trop.
Podede troèr ingredienc e prozediment su La Usc stampèda de en vender ai 21 de mèrz.
Con mingol de fantasia, temp e empegn se pel valorisar ence i prodoc più purec e locai desché rave e ortames, per n piat original zenza spener trop.
Podede troèr ingredienc e prozediment su La Usc stampèda de en vender ai 21 de mèrz.


23 de merz 2025
Per recordèr la storia e viventèr l confront
L cors de acherle de l’Union di Ladins de Fascia va inant ence de oril. Per Sèn Giosef l é stat manà fora l filmat tout ju te la stua de la Krimmler Tauernhaus en recort di depenjadores fascegn.
Gran bon ejit à abù l cors de acherle che l’Union di Ladins de Fascia à metù a jir fora per i meisc de firé e mèrz. Sot la vida de Carlotta Pederiva Brògnola, doi gropes de femenes se à binà vigni mercol e jebia te Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan per lurèr fora a acherle na belota picola tascia. L é stat n bel moment per se troèr ensema, ciacolèr per fascian e emparèr zeche da nef.
En ocajion de la festa de Sèn Giosef, l’Union di Ladins à manà fora sui social n curt filmat de la raida endrezèda ...
Gran bon ejit à abù l cors de acherle che l’Union di Ladins de Fascia à metù a jir fora per i meisc de firé e mèrz. Sot la vida de Carlotta Pederiva Brògnola, doi gropes de femenes se à binà vigni mercol e jebia te Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan per lurèr fora a acherle na belota picola tascia. L é stat n bel moment per se troèr ensema, ciacolèr per fascian e emparèr zeche da nef.
En ocajion de la festa de Sèn Giosef, l’Union di Ladins à manà fora sui social n curt filmat de la raida endrezèda ...


22 de merz 2025
La biblioteches: envion a lejer da picoi en su
La mostra entria ‘Nati per leggere’ con passa cent libres per bec e bezes vegnarà metuda fora te la biblioteches de Fascia e Fiem.
Dai 26 de mèrz fin ai 14 de jugn la biblioteches de Fascia e Fiem les ge darà lèrga a la otava Mostra bibliografica ‘Nati per leggere Trentino’. A roda, vigniuna biblioteca la portarà dant passa cent libres per bec e bezes dai 0 ai 6 egn chierii fora dai esperc del Osservatorie editorial ‘Nati per leggere’ Trentin, che à vardà fora più che 1500 titoi dac fora anter l 2022 e l 2023.
»Chest an - ne à dit l responsabol de la Biblioteca de Cianacei Daniele Verra - se aon cordà con duta la ...
Dai 26 de mèrz fin ai 14 de jugn la biblioteches de Fascia e Fiem les ge darà lèrga a la otava Mostra bibliografica ‘Nati per leggere Trentino’. A roda, vigniuna biblioteca la portarà dant passa cent libres per bec e bezes dai 0 ai 6 egn chierii fora dai esperc del Osservatorie editorial ‘Nati per leggere’ Trentin, che à vardà fora più che 1500 titoi dac fora anter l 2022 e l 2023.
»Chest an - ne à dit l responsabol de la Biblioteca de Cianacei Daniele Verra - se aon cordà con duta la ...


21 de merz 2025
N gestor per la Malga Munciogn
La Frazion de Poza à metù fora n auter avis de concors per la strutura de mèlga e stala, che é serèda dal istà passà. Chi che à enteres a ge meter i cogn manèr ite la perferida enscin ai 7 de oril.
L é dalbon n pecià che canche se rua ti Munciogn sie dut serà. Coscita ne segnalèa l istà passà na sentadina, portan dant n dejèje che vegnia palesà da n muie de etres, fascegn e foresć. Enlouta l capofrazion de Poza Bernardino Zulian de Cuz ne aea dit che la gestion, che ge era stata data su a la familia Brunel de Boc da Moncion, l'aessa cognù jir fora con l invern del 2025, ma i gestores per sia rejons i aea dezidù de serèr su l contrat dant dal temp. Da enlouta la Frazion de Poza à metù fora ...
L é dalbon n pecià che canche se rua ti Munciogn sie dut serà. Coscita ne segnalèa l istà passà na sentadina, portan dant n dejèje che vegnia palesà da n muie de etres, fascegn e foresć. Enlouta l capofrazion de Poza Bernardino Zulian de Cuz ne aea dit che la gestion, che ge era stata data su a la familia Brunel de Boc da Moncion, l'aessa cognù jir fora con l invern del 2025, ma i gestores per sia rejons i aea dezidù de serèr su l contrat dant dal temp. Da enlouta la Frazion de Poza à metù fora ...


21 de merz 2025
La marevees de Lenèrt anter èrt e scienza
L é stat inaudà la mostra di studenc de la terzes scientifich e artistich dedichèda al genio universèl da Vinci: se pel la veder te la senta del Liceo artistich a Sèn Jan enscin ai 3 de oril.
»Genius – Leonardo da Vinci anter èrt e scienza« l é la neva mostra dedichèda al genio universèl, averta la setemèna passèda ti spazies espojitives del Liceo Artistich de Sèn Jan. L percors, deldut ideà e realisà dai studenc de la classes 3 LSA e 3 LAF di licees scientifich e de la èrts feguratives, très ativitèdes e laboratories l conta di enteresc de Lenèrt scienziat, artist e enjegner.
A la inaudazion à tout pèrt sacotanta jent, anter studenc de la scoles, genitores e dozenc, per n moment ...
»Genius – Leonardo da Vinci anter èrt e scienza« l é la neva mostra dedichèda al genio universèl, averta la setemèna passèda ti spazies espojitives del Liceo Artistich de Sèn Jan. L percors, deldut ideà e realisà dai studenc de la classes 3 LSA e 3 LAF di licees scientifich e de la èrts feguratives, très ativitèdes e laboratories l conta di enteresc de Lenèrt scienziat, artist e enjegner.
A la inaudazion à tout pèrt sacotanta jent, anter studenc de la scoles, genitores e dozenc, per n moment ...


20 de merz 2025
Doi candidac Procurador per Fascia
Trei listes se à metù dant per sostegnir 2 candidac a la maor encèria per rejer l Comun General per i 5 egn che vegn.
En domenia ai 4 de mé i litadores de Fascia sarà chiamé a litèr ence per la neva aministrazion del Comun General de Fascia. Ensema a la zedola per sie Comun i ciaparà ence chela per l maor Ent aministratif de la val.
Per chesta litazions se à prejentà trei listes e doi candidac a l encèria de Procurador.
La lista »Neva UAL« met dant desche candidat procurador Amedeo Valentini, che te chisc 5 egn l à corì l’encèria de Conseier de procura a la cultura, politiches linguistiches e politiches per i ...
En domenia ai 4 de mé i litadores de Fascia sarà chiamé a litèr ence per la neva aministrazion del Comun General de Fascia. Ensema a la zedola per sie Comun i ciaparà ence chela per l maor Ent aministratif de la val.
Per chesta litazions se à prejentà trei listes e doi candidac a l encèria de Procurador.
La lista »Neva UAL« met dant desche candidat procurador Amedeo Valentini, che te chisc 5 egn l à corì l’encèria de Conseier de procura a la cultura, politiches linguistiches e politiches per i ...


20 de merz 2025
La candidates e i candidac per i 6 Comuns de Fascia
Prejenton la listes che se à metù dant per la litazions aministratives de en domenia ai 4 de mél. Te 4 di 6 Comuns de la Val se met dant demò una lista e n é 8 en dut: del 2020 n era 14.
Demò a Cianacei e a Mazin ai 4 de mé i sentadins podarà cerner anter doi listes desferentes. Ti etres 4 Comuns fascegn i arà dedant una soula opzion.
A Moena, a Soraga e a Sèn Jan se met dant demò l ombolt che à ret l'aministrazion ti ultimes 5 egn: Alberto Kostner, Valerio Pederiva e Giulio Florian no i cognarà donca se confrontèr con nesciun "aversarie", fora che col quorum di litanc. Medemo ence per l candidat ombolt de Ciampedel, Alessandro Bernard, vizeombolt ti ultimes 5 egn che l à ciapà ...
Demò a Cianacei e a Mazin ai 4 de mé i sentadins podarà cerner anter doi listes desferentes. Ti etres 4 Comuns fascegn i arà dedant una soula opzion.
A Moena, a Soraga e a Sèn Jan se met dant demò l ombolt che à ret l'aministrazion ti ultimes 5 egn: Alberto Kostner, Valerio Pederiva e Giulio Florian no i cognarà donca se confrontèr con nesciun "aversarie", fora che col quorum di litanc. Medemo ence per l candidat ombolt de Ciampedel, Alessandro Bernard, vizeombolt ti ultimes 5 egn che l à ciapà ...


19 de merz 2025
N portel antiviolenza per la eles
L Servije sozio-assistenzièl del Comun General de Fascia à envià i raprejentanc di servijes del teritorie a na scontrèda informativa per cognoscer miec chesta neva ressorsa, averta da firé del 2024.
Col 2024, l Zenter Antiviolenza de Trent, gestì dal Coordenament Femenes Trent e finanzià dal Servije Politiches sozièles de la Provinzia Autonoma de Trent, l à avert valguna senta periferica te la valèdes trentines con l obietif de didèr l azes a si servijes e esser più vejin a la eles che vif situazions de violenza. Enceben che l sie a Ciavaleis, chest servije raprejenta na neva ressorsa per la persones de Fascia, e chesta l é la rejon per chela che l Servije sozio-assistenzièl del Comun ...
Col 2024, l Zenter Antiviolenza de Trent, gestì dal Coordenament Femenes Trent e finanzià dal Servije Politiches sozièles de la Provinzia Autonoma de Trent, l à avert valguna senta periferica te la valèdes trentines con l obietif de didèr l azes a si servijes e esser più vejin a la eles che vif situazions de violenza. Enceben che l sie a Ciavaleis, chest servije raprejenta na neva ressorsa per la persones de Fascia, e chesta l é la rejon per chela che l Servije sozio-assistenzièl del Comun ...


18 de merz 2025
Maria Piaz de Pavarin e la eles che à lascià na pedia fona
La sociazion ‘La Voce delle Donne’ à volù uzèr fora l gran ejempie de na femena che à fat la storia de Fascia.
Cognoscer la storia de Maria Piaz de Pavarin, la »Mare del Pordoi« l é mingol cognoscer la storia de duta chela femenes che te sia vita à scombatù con forza, resilienza e indipendenza. L é la stories de la femenes fascènes che se entrecia una con l’autra e che se deida fora per se sostegnir e tegnir su familia e comunanza. Belapontin en ocajion de la Dì internazionèla de la femena, la sociazion ‘La Voce delle Donne’ tel cedean de si 20 egn, à endrezà doi scontrèdes per cognoscer miec la femenes ...
Cognoscer la storia de Maria Piaz de Pavarin, la »Mare del Pordoi« l é mingol cognoscer la storia de duta chela femenes che te sia vita à scombatù con forza, resilienza e indipendenza. L é la stories de la femenes fascènes che se entrecia una con l’autra e che se deida fora per se sostegnir e tegnir su familia e comunanza. Belapontin en ocajion de la Dì internazionèla de la femena, la sociazion ‘La Voce delle Donne’ tel cedean de si 20 egn, à endrezà doi scontrèdes per cognoscer miec la femenes ...


17 de merz 2025
Acà 10 egn ne lascèa Virgilio de la Zoch
Pitor dai colores forc, l à zipià e encolorì faceres, realisà utères e tabernacoi, fornì mures de cèses e hotìe e l ge à tras tegnù a portèr inant la tradizion artistica de cèsa.
»Cogne dir de esser content de dut chest che m'à conzedù la vita, che vèlch moment me peisse finamai che é abù de più de chel che meritèe.« Chesta paroles de Virgilio Soraperra de la Zoch, che i fies à volù meter sun sia fossa, les palesa belebon sie esser e l é mingol na sumèda de sia vita, fenida a Gries ai 17 de mèrz del 2015.
Virgilio Soraperra l era nasciù ta Dèlba ai 20 de oril del 1937, fi de Alfonso de la Zoch e Francesca Iori de Mita. La pascion per l’èrt à semper fat pèrt de sia vita, ...
»Cogne dir de esser content de dut chest che m'à conzedù la vita, che vèlch moment me peisse finamai che é abù de più de chel che meritèe.« Chesta paroles de Virgilio Soraperra de la Zoch, che i fies à volù meter sun sia fossa, les palesa belebon sie esser e l é mingol na sumèda de sia vita, fenida a Gries ai 17 de mèrz del 2015.
Virgilio Soraperra l era nasciù ta Dèlba ai 20 de oril del 1937, fi de Alfonso de la Zoch e Francesca Iori de Mita. La pascion per l’èrt à semper fat pèrt de sia vita, ...


16 de merz 2025
Cianacei e Gries, stèr te doi paijes che se à tacà adum
Francesca Mazzel del Ors la ne dèsc en don nonantacater egn de recorc.
Su da Francesca se podessa stèr na dì intria in vila a ciacolèr, che amò no l’aessa contà un chèrt de chel che la se recorda de duc chenc si 94 egn de età. La se recorda franch de coche inlouta l era stèr a Cianacei e a Gries, de la vita de paisc, de coche chesta doi viles les se à slargià fora in lench e in lèrch e les é doventèdes un paisc soul.
Francesca Mazzel, maridèda Sottsass, l é incomai doventà una de la femenes più de età de duta canta Cianacei. La é nasciuda ai 23 de setember del ...
Su da Francesca se podessa stèr na dì intria in vila a ciacolèr, che amò no l’aessa contà un chèrt de chel che la se recorda de duc chenc si 94 egn de età. La se recorda franch de coche inlouta l era stèr a Cianacei e a Gries, de la vita de paisc, de coche chesta doi viles les se à slargià fora in lench e in lèrch e les é doventèdes un paisc soul.
Francesca Mazzel, maridèda Sottsass, l é incomai doventà una de la femenes più de età de duta canta Cianacei. La é nasciuda ai 23 de setember del ...


15 de merz 2025
Te Coprativa i retrac de la jent de Fascia
Te boteiga, te bar e ti etres partimenc se pel veder la fotografies en bianch e neigher del fotograf Davide Baldrati che fèsc pèrt del projet ‘Cartes de visite’ del Istitut Cultural Ladin.
I é fora daperdut: te la boteiga de magnadiva, ju per la scèles, te bar, ti partimenc extralimentares. L é i retrac en bianch e neigher che l fotograf Davide Baldrati à fat per l projet fotografich ‘Cartes de visite’ envià via jai doi egn en colaborazion con l Istitut Cultural Ladin.
En mèrtesc ai 11 de mèrz te bar del Fassa Coop l é stat n picol moment de prejentazion del percors portà a compiment che ades vegn valorisà ence de gra a la colaborazion con la Coprativa de Fascia.
»Nos-etres« l ...
I é fora daperdut: te la boteiga de magnadiva, ju per la scèles, te bar, ti partimenc extralimentares. L é i retrac en bianch e neigher che l fotograf Davide Baldrati à fat per l projet fotografich ‘Cartes de visite’ envià via jai doi egn en colaborazion con l Istitut Cultural Ladin.
En mèrtesc ai 11 de mèrz te bar del Fassa Coop l é stat n picol moment de prejentazion del percors portà a compiment che ades vegn valorisà ence de gra a la colaborazion con la Coprativa de Fascia.
»Nos-etres« l ...