Fascia
Chi él pa?
N auter retrat da zacan su La Usc di Ladins.
N muie de jent à troà fora i inomes de la persones che era sul retrat fat en ocajion de na scontrèda de la Scola di Schi Vaiolet a Poza. Sul numer de en vender ai 19 de oril l é stat publicà la soluzion e n nef retrat, mingol più veie ajache l é stat fat del 1958 e che chest'outa rua enveze da Cianacei.
Ve diron de più la setemèna che vegn, endèna envion duc a ne responer manan na mail a: fascia@lausc.it o chiaman l numer de telefon 0462 764545 dant da en mèrtesc che vegn, per poder meter su La ...
N muie de jent à troà fora i inomes de la persones che era sul retrat fat en ocajion de na scontrèda de la Scola di Schi Vaiolet a Poza. Sul numer de en vender ai 19 de oril l é stat publicà la soluzion e n nef retrat, mingol più veie ajache l é stat fat del 1958 e che chest'outa rua enveze da Cianacei.
Ve diron de più la setemèna che vegn, endèna envion duc a ne responer manan na mail a: fascia@lausc.it o chiaman l numer de telefon 0462 764545 dant da en mèrtesc che vegn, per poder meter su La ...
Tegnon auta l’atezion per nesc joegn
L Comun General de Fascia con si Servijes sozièi e la conseiera de procura Mirella Florian porta inant desvaliva ativitèdes de prevenzion, confront e didament per creèr na responsabilità condividuda.
Da vèlch meis en ca l Comun General de Fascia à metù su l Desch per la dependenzes, per rejonèr de chest tem delicat che l era vegnù al luster dal Pian Sozièl de Comunità soscedan cruzie te la istituzions e te la comunanza de val e che revèrda soraldut l consum de alcol e de droghes da man di joegn e ence di manco joegn.
Ai 19 de mèrz l é stat metù a jir na scontrèda olache l é entervegnù desvalives esperc.
L psicologh Salvatore Massaro à portà dant l projet de sostegn psicologich per i ...
Da vèlch meis en ca l Comun General de Fascia à metù su l Desch per la dependenzes, per rejonèr de chest tem delicat che l era vegnù al luster dal Pian Sozièl de Comunità soscedan cruzie te la istituzions e te la comunanza de val e che revèrda soraldut l consum de alcol e de droghes da man di joegn e ence di manco joegn.
Ai 19 de mèrz l é stat metù a jir na scontrèda olache l é entervegnù desvalives esperc.
L psicologh Salvatore Massaro à portà dant l projet de sostegn psicologich per i ...
Donazions de sanch: 2316 te Fascia e Fiem
I raprejentanc di 20 gropes de donatores de l’ADVSP de la valèdes de la Veisc se à troà a Soraga per sia radunanza.
I numeres che met dant tel bilanz 2023 la sociazion donatores volontères de sanch e plasma de la valèdes de la Veisc ADVSP i é dalbon da marevea: 1859 donatores (1222 ic e 637 eles, 540 i donatores fascegn, 135 i neves); 2316 donazions de sanch entriech (2275 del 2022, 2129 del 2021, 1848 del 2020 e 2142 del 2019) con apede 2 donazions de plasmaferesi e 91 sanlasc. La donazions de sanch les vegn toutes su te la doi sentes de Ciavaleis (72 regoetes) e de Sèn Jan (9 regoetes).
Chesta donazions les ...
I numeres che met dant tel bilanz 2023 la sociazion donatores volontères de sanch e plasma de la valèdes de la Veisc ADVSP i é dalbon da marevea: 1859 donatores (1222 ic e 637 eles, 540 i donatores fascegn, 135 i neves); 2316 donazions de sanch entriech (2275 del 2022, 2129 del 2021, 1848 del 2020 e 2142 del 2019) con apede 2 donazions de plasmaferesi e 91 sanlasc. La donazions de sanch les vegn toutes su te la doi sentes de Ciavaleis (72 regoetes) e de Sèn Jan (9 regoetes).
Chesta donazions les ...
La biblioteca de P. Frumenzio
Apede a la biblioteches de publica letura di comuns de Moena, Sèn Jan e Cianacei, te Fascia l é ence la biblioteca spezialistica del Istitut Cultural Ladin. N aon rejonà con la responsabola Alberta Rossi.
Do aer dat na veièda a la trei biblioteches de comun de val, con si respetives responsaboi, chest’outa jon a veder vèlch de la quarta. La biblioteca del Istitut Cultural Ladin la é te la Majon di Fascegn a Sèn Jan e dal 2014 la é dedichèda a Pare Frumenzio Ghetta de Martin, che l vegn recordà te chesta senta ensema con l’Union di Ladins de Fascia proprio chesta domenia ai 21 de oril, da les 4 domesdì, en ocajion di 10 egn da sia mort, stata ai 22 de oril del 2014.
La responsabola l é Alberta ...
Do aer dat na veièda a la trei biblioteches de comun de val, con si respetives responsaboi, chest’outa jon a veder vèlch de la quarta. La biblioteca del Istitut Cultural Ladin la é te la Majon di Fascegn a Sèn Jan e dal 2014 la é dedichèda a Pare Frumenzio Ghetta de Martin, che l vegn recordà te chesta senta ensema con l’Union di Ladins de Fascia proprio chesta domenia ai 21 de oril, da les 4 domesdì, en ocajion di 10 egn da sia mort, stata ai 22 de oril del 2014.
La responsabola l é Alberta ...
L liber no l é demò n oget
Ai 23 de oril l é la Giornèda Mondièla del Liber e del Derit de Autor.
»L liber l é n oget: se pel l meter sun n desch e ge vardèr demò, ma se te l verjes e te l lejes l doventa n mond«. Da chest pensier de Leonardo Sascia l é pontà via ence l projet che met ensema la Biblioteca de Comun de Sèn Jan con l’ostaria Da Carpano. Ai 23 de oril l é la Giornèda Mondièla del Liber e del Derit de Autor e dachelanvia per slarièr fora l’emportanza e l piajer de la letura i se à pissà belapontin de ge sporjer a duc i avantores de la ostaria a Sèn Jan na bela ocajion.
Sun ogne ...
»L liber l é n oget: se pel l meter sun n desch e ge vardèr demò, ma se te l verjes e te l lejes l doventa n mond«. Da chest pensier de Leonardo Sascia l é pontà via ence l projet che met ensema la Biblioteca de Comun de Sèn Jan con l’ostaria Da Carpano. Ai 23 de oril l é la Giornèda Mondièla del Liber e del Derit de Autor e dachelanvia per slarièr fora l’emportanza e l piajer de la letura i se à pissà belapontin de ge sporjer a duc i avantores de la ostaria a Sèn Jan na bela ocajion.
Sun ogne ...
Nicolò Weiss: la gaissa de n joen fascian a ciaf de l’ApT
L nef diretor de l’Azienda per l Turism à tout su le redene da Paolo Grigolli col prum de oril.
Aon rejonà con Nicolò Weiss de sia vijion de turism, de le priorità per la val, de mobilità, de la sajon da d’invern e de servijes per i ghesć e i sentadins. Per el l é emportant crear relazion sul teritorie e se meter dant desche regia per i projec unitaries de val.
Col prum de oril t’es doventà ofizialmenter diretor de l’ApT de Fascia ma toa nomina é stata fata jà al scomenz de chest an.
Nicolò Weiss Ei chisc meisc passé l é stat l passaje de consegne, é lurà ensema a Paolo Grigolli, ...
Aon rejonà con Nicolò Weiss de sia vijion de turism, de le priorità per la val, de mobilità, de la sajon da d’invern e de servijes per i ghesć e i sentadins. Per el l é emportant crear relazion sul teritorie e se meter dant desche regia per i projec unitaries de val.
Col prum de oril t’es doventà ofizialmenter diretor de l’ApT de Fascia ma toa nomina é stata fata jà al scomenz de chest an.
Nicolò Weiss Ei chisc meisc passé l é stat l passaje de consegne, é lurà ensema a Paolo Grigolli, ...
150 picola oujes ladines
L »Cianta con nos« a Cianacei à garatà dassen. Gran partezipazion, cianties, colores e legreza à caraterisà la XIX edizion del Festival di Cors di mutons dla Ladinia endrezà en domenia tel Chino Marmolèda da l’Union Generela di Ladins dla Dolomites e da l’Union di Ladins de Fascia.
L é stat n domesdì dalbon pien, en domenia ai 14 de oril tel Chino de Cianacei. Pien de tosac, de cianties, de notes, de ladin, de colores, de jent, de legreza, de rengraziamenc e de sodesfazion.
La edizion numer 19 del Festival di Cors di mutons dla Ladinia »Cianta con nos«, endrezèda da l’Union Generela di Ladins dla Dolomites ensema con l’Union di Ladins de Fascia, la é stata dassen garatèda, fosc la più garatèda, à dit l maester del Cor di Mutons de Selva Pauli Senoner, che te beleche 40 egn ...
L é stat n domesdì dalbon pien, en domenia ai 14 de oril tel Chino de Cianacei. Pien de tosac, de cianties, de notes, de ladin, de colores, de jent, de legreza, de rengraziamenc e de sodesfazion.
La edizion numer 19 del Festival di Cors di mutons dla Ladinia »Cianta con nos«, endrezèda da l’Union Generela di Ladins dla Dolomites ensema con l’Union di Ladins de Fascia, la é stata dassen garatèda, fosc la più garatèda, à dit l maester del Cor di Mutons de Selva Pauli Senoner, che te beleche 40 egn ...
Arjégole e pancuch
Te sia rubrica "Paroles fora de crigna“ Fabio Chiocchetti ne rejona amò de inomes de piantes, e l va inant con segnificat, etimologia e variantes de autra doi erbes che sà da ajei.
La storia de chela erba de pra che aon tratà enst’outa passèdes (Rumex acetosa, tal. ‘erba brusca’, tod. Sauerampfer) no é amò fenida. Se n dijessa che te Fascia, n’outa jit fora l veie inom primitif, jédoles (zacan en doura se no auter a Vich, Pera e Penia), ogniun abie tacà a durèr esprescions desferentes, stampides ensema sul post o magari sentudes chiò e ló e colavìa: spigologn a Moena, erba doucia a Soraga e Cianacei, pavàresc te Vich e Poza, ...
La storia de chela erba de pra che aon tratà enst’outa passèdes (Rumex acetosa, tal. ‘erba brusca’, tod. Sauerampfer) no é amò fenida. Se n dijessa che te Fascia, n’outa jit fora l veie inom primitif, jédoles (zacan en doura se no auter a Vich, Pera e Penia), ogniun abie tacà a durèr esprescions desferentes, stampides ensema sul post o magari sentudes chiò e ló e colavìa: spigologn a Moena, erba doucia a Soraga e Cianacei, pavàresc te Vich e Poza, ...
CAI SAT Auta Fascia: atività desvaliva ma bilanz senester
L é stat endrezà la radunanza e te chesta ocajion l é stat premià Maria Soraruf, per 50 outes sozia de la SAT, ensema con de etres sozi per si 25 egn de fideltà.
Per la sezion del CAI SAT de la Val de Sora l 2023 l é stat n an senester: chest vegn fora da la radunanza anuèla stata en domenia domesdì te Sala de Consei del Comun de Cianacei. Belimpont ence chesta sociazion l’à cognù se confrontèr coi mudaments pervedui dal Terz Setor e da ades inant la jirà inant desche sezion interna de la SAT zentrèla. Apede a chest, ence la manutenzion di troes la é piutost endestra con semper più temporèi e etres evenc meteo forc.
La scontrèda se à avert col descors de ...
Per la sezion del CAI SAT de la Val de Sora l 2023 l é stat n an senester: chest vegn fora da la radunanza anuèla stata en domenia domesdì te Sala de Consei del Comun de Cianacei. Belimpont ence chesta sociazion l’à cognù se confrontèr coi mudaments pervedui dal Terz Setor e da ades inant la jirà inant desche sezion interna de la SAT zentrèla. Apede a chest, ence la manutenzion di troes la é piutost endestra con semper più temporèi e etres evenc meteo forc.
La scontrèda se à avert col descors de ...
Chi él pa?
Su la rubrica del retrat su La Usc stampèda de ne vender ai 12 de oril l é l nef retrat da endoinèr e la soluzion de chel publicà la setemèna dant. Envion duc nesc letores a proèr a responer manan na mail a: fascia@lausc.it o chiaman l numer de telefon 0462 764545 dant da en mèrtesc che vegn, per poder meter su La Usc la soluzion e i inomes de chi che respon.Ve recordon che chi che ne porta n retrat da publichèr e chi che endoina i ciapa en don n liber, n CD, na bandiera ladina o fascèna, ...
110 projec per la Vittorio Veneto
Te la scontrèda dai 8 de oril l conseier de procura Carlo Ganz à metù en consaputa dut l Consei General de coche va inant l iter per la neva senta.
Sentèda curta per l Consei del Comun General de Fascia, chiamà ite ai 8 de oril da mesa les 7 da sera, ajache do cena l era l’inaudazion de l’Aisciuda Ladina (de chela che dajon cont te la piates de atualità).
Al orden del dì l era vèlch nomina da fèr en prescia, ma la scontrèda l é stat l’ocajion per duc i prejenc de vegnir metui en consaputa de coche va inant l iter per fèr fora la caserma Vittorio Veneto, che doventarà la neva senta del Comun General.
L conseier de procura Carlo Ganz à dit che ...
Sentèda curta per l Consei del Comun General de Fascia, chiamà ite ai 8 de oril da mesa les 7 da sera, ajache do cena l era l’inaudazion de l’Aisciuda Ladina (de chela che dajon cont te la piates de atualità).
Al orden del dì l era vèlch nomina da fèr en prescia, ma la scontrèda l é stat l’ocajion per duc i prejenc de vegnir metui en consaputa de coche va inant l iter per fèr fora la caserma Vittorio Veneto, che doventarà la neva senta del Comun General.
L conseier de procura Carlo Ganz à dit che ...
Portar sun Ciampedie l spirit de la mont
Jacopo Bernard, joen ma jà con na gran esperienza e tradizion familiara de utie e crepes, l ne à contà de si obietives e endesfide tel tor su la gestion del storich refuge de la SAT.
Jacopo Bernard, da Vich, 31 egn, da pech l à abù la bela neva de aer venciù l concors per l’assegnazion del Refuge Ciampedie, strutura storica de la SAT, fata su ti prumes egn del ’900. Ge aon domanà fora mingol de soa vita e de chel che l jirà a far ti egn che vegn, a rejer una de le più veie e cognosciude anter le 144 utie da mont de Fascia.
Jacopo, da olà vegnela toa pascion per la mont?
Jà canche son nasciù, de trei meisc, i me à portà te refuge de mi pare Walter, che anter l 1969 ...
Jacopo Bernard, da Vich, 31 egn, da pech l à abù la bela neva de aer venciù l concors per l’assegnazion del Refuge Ciampedie, strutura storica de la SAT, fata su ti prumes egn del ’900. Ge aon domanà fora mingol de soa vita e de chel che l jirà a far ti egn che vegn, a rejer una de le più veie e cognosciude anter le 144 utie da mont de Fascia.
Jacopo, da olà vegnela toa pascion per la mont?
Jà canche son nasciù, de trei meisc, i me à portà te refuge de mi pare Walter, che anter l 1969 ...
Mudament tel servije infermieristich teritorial te Fascia
Lucia Dellagiacoma à lascià l lurier e la ge à passà l testamonech de responsabola a Elisa Zanet. Gran atestazion de stima, recognoscenza e augures per l’infermiera nominada cavaliera de la Republica per sie servije. Ge aon domanà de la situazion de la sanità publica e de sie davegnir.
En jebia ai 28 de marz l é stat n moment de festa, con legreza ma ence mingol de encresciujum. Infermieres, medizi e persone che se dasc ju tel Servije sozial e tel Distret de Fascia e Fiem se à binà per saludar e rengraziar la caposala del servije infermieristich teritorial, Lucia Dellagiacoma dal Malghèr da Poza, che l’à lascià mingol dant dal temp chest lurier, a chel che la ge à dedicà duta soa vita. Inant che pear via per n viac, Lucia Dellagiacoma l’à azetà de contar per i letores de La ...
En jebia ai 28 de marz l é stat n moment de festa, con legreza ma ence mingol de encresciujum. Infermieres, medizi e persone che se dasc ju tel Servije sozial e tel Distret de Fascia e Fiem se à binà per saludar e rengraziar la caposala del servije infermieristich teritorial, Lucia Dellagiacoma dal Malghèr da Poza, che l’à lascià mingol dant dal temp chest lurier, a chel che la ge à dedicà duta soa vita. Inant che pear via per n viac, Lucia Dellagiacoma l’à azetà de contar per i letores de La ...
Fascia Balon: Na bela venta suada
Contra l’Ortigaralefre i ladins à vent con trei goi de Sebastiano Rasom.
Rua endodanef i 3 ponc per l Fascia Balon ajache l à venciù contra l Ortigaralefre. Ti prumes menuc de partida part miec i ghesć che do 10 menuc i passa en vantac con na trata da tanche ite te l’area de rigor che fenesc tedò le spale del portier fascian. Do aer ciapà l gol, Trottner e compagnes no se destramet e i proa sobito a drezar la endesfida: al 24’ rua l gol fascian con na trata da tanche fora da l’area de rigor de Sebastiano Rasom de Gotart che fenesc te sach.
Nience l temp de ...
Rua endodanef i 3 ponc per l Fascia Balon ajache l à venciù contra l Ortigaralefre. Ti prumes menuc de partida part miec i ghesć che do 10 menuc i passa en vantac con na trata da tanche ite te l’area de rigor che fenesc tedò le spale del portier fascian. Do aer ciapà l gol, Trottner e compagnes no se destramet e i proa sobito a drezar la endesfida: al 24’ rua l gol fascian con na trata da tanche fora da l’area de rigor de Sebastiano Rasom de Gotart che fenesc te sach.
Nience l temp de ...
Na sajon ezelenta, ben Bufaure e Ciampedie
Se sera su n invern che segna n +3%. Te Fascia rua ence i americhegn.
En domenia ai 7 de oril se à serà su te Fascia la sajon dai schi. Con chesta ultima fin de setemèna l é stat serà ence i portoes de Ciampac, Belvedere, Rodela, Sèn Pelegrin e Lujia, i etres aea jà serà col prum de oril. Se fenesc via coscita na sajon ezelenta che à portà te val e sun nesc raions da schi n grum de ghesć. La setemèna che vegn ge daron na veièda ai numeres dal pont de veduda turistich, chesta setemèna aon domanà fora Daniele Dezulian, president de la SITC e vizepresident del ...
En domenia ai 7 de oril se à serà su te Fascia la sajon dai schi. Con chesta ultima fin de setemèna l é stat serà ence i portoes de Ciampac, Belvedere, Rodela, Sèn Pelegrin e Lujia, i etres aea jà serà col prum de oril. Se fenesc via coscita na sajon ezelenta che à portà te val e sun nesc raions da schi n grum de ghesć. La setemèna che vegn ge daron na veièda ai numeres dal pont de veduda turistich, chesta setemèna aon domanà fora Daniele Dezulian, president de la SITC e vizepresident del ...
Zacotan de domandes al jonn Mirko Costa da La Ila, joblere de teater y de musical che vir a Barcelona
Dancà y da na pert
Bun de Mirko, olá este pa de bel incö?
»Bun de a düc, i sun amesa le mer mediteran sön na barca che i vá derevers a Barcelona.«
T’es sté a Bornech sëgn por plü dî a fá teater, co t’á pa salpü chëstes esperiënzes?
»I á mefodër en sabeda rové da fá teater a Bornech. D’altonn ái joblené pro le toch Shockheaded Peter y sëgn d’aisciöda pro Caligula. I á podü fá de beles esperiënzes, privatamënter y sön paladina, cun porsones che i conesciô bele, mo i á ince podü imparé da conësce jënt nöia.«
Sëgn vaste ...
Bun de Mirko, olá este pa de bel incö?
»Bun de a düc, i sun amesa le mer mediteran sön na barca che i vá derevers a Barcelona.«
T’es sté a Bornech sëgn por plü dî a fá teater, co t’á pa salpü chëstes esperiënzes?
»I á mefodër en sabeda rové da fá teater a Bornech. D’altonn ái joblené pro le toch Shockheaded Peter y sëgn d’aisciöda pro Caligula. I á podü fá de beles esperiënzes, privatamënter y sön paladina, cun porsones che i conesciô bele, mo i á ince podü imparé da conësce jënt nöia.«
Sëgn vaste ...
L’Aisciuda Ladina de l’Union di Ladins
La sociazion, ensema con la redazion de La Usc, se à tramudà te la Ciasa de la Moniaria. Ai 12 de oril a Sèn Jan l é la prejentazion del liber de Luciana Palla "I Ladini fra tedeschi e italiani“ e ai 14 a Cianacei l Festival di Cores de bec "Cianta con nos".
L’aisciuda fioresc con n grum de apuntamenc per l’Union di Ladins de Fascia. Prum de dut na bela neva: chis dis la sociazion se à tramudà te sia senta storica, la Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan, apede la Calonia. Tel prum partiment à troà lèrga i neves ofizies de l’Union di Ladins e de la redazion de La Usc de Fascia. Ve speton, vegnì a ne troèr.
Ai 12 de oril: prejentazion del liber de Luciana Palla
Tel chèder di apuntamenc de l’Aisciuda Ladina, che vegn endrezèda dal Comun General de Fascia ...
L’aisciuda fioresc con n grum de apuntamenc per l’Union di Ladins de Fascia. Prum de dut na bela neva: chis dis la sociazion se à tramudà te sia senta storica, la Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan, apede la Calonia. Tel prum partiment à troà lèrga i neves ofizies de l’Union di Ladins e de la redazion de La Usc de Fascia. Ve speton, vegnì a ne troèr.
Ai 12 de oril: prejentazion del liber de Luciana Palla
Tel chèder di apuntamenc de l’Aisciuda Ladina, che vegn endrezèda dal Comun General de Fascia ...
Prejentazion del liber de Luciana Palla
En vender ai 12 de oril da les 5 domesdì te Majon di Fascegn.
L’Union di Ladins de Fascia, adum con l Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn, endreza la prejentazion del liber »I ladini fra tedeschi e italiani. Una comunità di confine: Livinallongo del Col di Lana/Fodom 1918-2023«, la edizion de la storica publicazion de la scritora fodoma Luciana Palla, smaorèda e agiornèda fin anchecondì.
La enrescida de la storica Palla met dant la sceltes, la ilujions, la speranzes e la strumentalisazions politiches de la comunanza de Fodom, ensema a l’autra ...
L’Union di Ladins de Fascia, adum con l Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn, endreza la prejentazion del liber »I ladini fra tedeschi e italiani. Una comunità di confine: Livinallongo del Col di Lana/Fodom 1918-2023«, la edizion de la storica publicazion de la scritora fodoma Luciana Palla, smaorèda e agiornèda fin anchecondì.
La enrescida de la storica Palla met dant la sceltes, la ilujions, la speranzes e la strumentalisazions politiches de la comunanza de Fodom, ensema a l’autra ...