Fascia
30 de auril 2026
Demenzes: prevenzion e strategies
Gran sodesfazion per la scontrèda endrezèda da Rencureme con la Coprativa e l Comun de Ciampedel en colaborazion con l Servije sozio-assistenzièl Spazio Argento del Comun General de Fascia.
En vender ai 17 de oril, te sala de Consei de Comun de Ciampedel, tedant a n publich numerous e ascort con presciapech 50 persones, l é stat rejonà de demenzes con l professor Giorgio Fumagalli, neurologh e enrescidor del Zenter Interdipartimental Ment/Cervel (CIMEC) de l’Università de Trent.
Ajache la demenzes é leèdes n muie a fatores che revèrda l stil de vita, l professor Fumagalli à sotlineà coche la prevenzion sie la pèrt più emportanta sun chela che podon lurèr, desche singoi e desche ...
En vender ai 17 de oril, te sala de Consei de Comun de Ciampedel, tedant a n publich numerous e ascort con presciapech 50 persones, l é stat rejonà de demenzes con l professor Giorgio Fumagalli, neurologh e enrescidor del Zenter Interdipartimental Ment/Cervel (CIMEC) de l’Università de Trent.
Ajache la demenzes é leèdes n muie a fatores che revèrda l stil de vita, l professor Fumagalli à sotlineà coche la prevenzion sie la pèrt più emportanta sun chela che podon lurèr, desche singoi e desche ...
29 de auril 2026
Samuel Lazzer lascia l’Aministrazion
L é stat lità vize ispetor del Distret di Studafech. L à dat ju sia demiscions dal Comun de Ciampedel e dal Consei de procura del Comun General de Fascia.
L Orden del dì del Consei de Comun de Ciampedel chiamà ite anché da les 6 da sera veit al prum pont la demiscions del conseier Samuel Lazzer. Na dezijion - descheche ne à deschiarì el enstes - touta aldò de sia nomina a vize ispetor del Distret di Studafech de Fascia, ajache la doi encèries no é compatiboles.
Te Comun General, olache Lazzer l é Conseier de Procura, no l é enveze incompatibilità, ma l é stat conscidrà che no sie benfat mescedèr l volontariat con la politica e coscita l nef ...
L Orden del dì del Consei de Comun de Ciampedel chiamà ite anché da les 6 da sera veit al prum pont la demiscions del conseier Samuel Lazzer. Na dezijion - descheche ne à deschiarì el enstes - touta aldò de sia nomina a vize ispetor del Distret di Studafech de Fascia, ajache la doi encèries no é compatiboles.
Te Comun General, olache Lazzer l é Conseier de Procura, no l é enveze incompatibilità, ma l é stat conscidrà che no sie benfat mescedèr l volontariat con la politica e coscita l nef ...
28 de auril 2026
Tortin a la colomba, giacin a la vanilia e sos de ciocolata
Sandro Favè te sia rubrica "Da la tera al piat" ne met dant chest meis n bon douc pissà per no trèr demez nia.
»É pissà de fèr chesta rezeta per fenir su la colomba e i eves de ciocolata che ve é vanzà da Pèsca« coscita ne à dit Sandro Favè, tel ne sporjer sia proponeta per se sproèr a fèr vèlch de desferent da portèr sora desch, ence te n dì de festa.
Podede lejer iongredienc e prozediment de chst douc su La Usc dai 24 de oril da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
»É pissà de fèr chesta rezeta per fenir su la colomba e i eves de ciocolata che ve é vanzà da Pèsca« coscita ne à dit Sandro Favè, tel ne sporjer sia proponeta per se sproèr a fèr vèlch de desferent da portèr sora desch, ence te n dì de festa.
Podede lejer iongredienc e prozediment de chst douc su La Usc dai 24 de oril da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
27 de auril 2026
Aisciuda Ladina: lesc, inomes e marevees
L Comun General de Fascia, l Istitut Cultural Ladin, la Scola Ladina e l’Union di Ladins de Fascia à endrezà la neva edizion de la festa del lengaz e de l’identità.
Rua l’Aisciuda Ladina 2026. La festa del lengaz e de l’identità é sun usc e la met dant ence chest’outa n program rich. L argoment l é endodanef la toponomastica ladina ajache »un no l é da dèr, doi no l é da tor e trei vegn dal cher« e donca per la terza outa vegn metù al luster l’emportanza di inomes de nosc raion, testamonesc veiores de storia e comunanza.
L Comun General de Fascia, l Istitut Cultural Ladin, la Scola Ladina e l’Union di Ladins de Fascia colaborea acioche duc posse ...
Rua l’Aisciuda Ladina 2026. La festa del lengaz e de l’identità é sun usc e la met dant ence chest’outa n program rich. L argoment l é endodanef la toponomastica ladina ajache »un no l é da dèr, doi no l é da tor e trei vegn dal cher« e donca per la terza outa vegn metù al luster l’emportanza di inomes de nosc raion, testamonesc veiores de storia e comunanza.
L Comun General de Fascia, l Istitut Cultural Ladin, la Scola Ladina e l’Union di Ladins de Fascia colaborea acioche duc posse ...
27 de auril 2026
Crescer sa mont: na enrescida dal XIX secol en ca
Te la rassegna »Troes«, metuda a jir da la Biblioteca del Comun de Moena, l storich e scritor trentin Quinto Antonelli à prejentà na publicazion del parch Natural de Panevelge sun n tem pech tratà.
Ence chest an a Moena, per endrez de la responsabola de la Biblioteca de Comun Valentina Manica e de la vizeombolta e assessora a la cultura Cristina Donei l é stat endrezà la rassegna »Troes«, pissèda fora de sajon per ge dèr l met a la jent del post de cognoscer libres e autores de nosc teritorie e descorir leames anter comunanza e schertura. L terzo apuntament de chesta sajon é stat metù a jir adum col Parch Natural de Panevelge e l à abù desche protagonist Quinto Antonelli, responsabol del ...
Ence chest an a Moena, per endrez de la responsabola de la Biblioteca de Comun Valentina Manica e de la vizeombolta e assessora a la cultura Cristina Donei l é stat endrezà la rassegna »Troes«, pissèda fora de sajon per ge dèr l met a la jent del post de cognoscer libres e autores de nosc teritorie e descorir leames anter comunanza e schertura. L terzo apuntament de chesta sajon é stat metù a jir adum col Parch Natural de Panevelge e l à abù desche protagonist Quinto Antonelli, responsabol del ...
26 de auril 2026
Temp per emparèr e se goder
L'Università de la jent de età de Moena à festejà i 30 egn te n bel domesdì con descorsc, recognoscimenc, musega, teater e n rich marendel.
La fin de setemèna de evenc per la jent de età de Moena, peèda via col Zircol, é jita inant la domenia te la sala Simonin Maza de la Scoles coi festejamenc per i 30 egn te chest paisc de l'UTETD, l'Università de la Terza Età e Temp Desponibol, te n domesdì vidà da l'assessora a la cultura Cristina Donei e avert dal ombolt Alberto Kostner, che à sotrissà che l é miec rejonèr de complian, na parola che dèsc n sens più vif che cedean.
Etres intervenc é rué dal conseier de procura Bernardino ...
La fin de setemèna de evenc per la jent de età de Moena, peèda via col Zircol, é jita inant la domenia te la sala Simonin Maza de la Scoles coi festejamenc per i 30 egn te chest paisc de l'UTETD, l'Università de la Terza Età e Temp Desponibol, te n domesdì vidà da l'assessora a la cultura Cristina Donei e avert dal ombolt Alberto Kostner, che à sotrissà che l é miec rejonèr de complian, na parola che dèsc n sens più vif che cedean.
Etres intervenc é rué dal conseier de procura Bernardino ...
26 de auril 2026
Fascia é na val sostegnibola
L’ApT à ciapà la zertificazion GSTC aldò di criteries per la destinazions turistiches. La vegnarà consegnèda ofizialmenter ai 5 de mé.
Fascia é zertifichèda desche na val sostegnibola ti viajes e tel turism. La bela neva é ruèda chisc dis passé a l’Azienda per l Turism de Fascia che belapontin à ciapà la zertificazion GSTC per la destinazions turistiches da pèrt de Global Sustainable Tourism Council (organisazion internazionèla che dezide e gestesc i criteries globai e l acreditament de destinazions, hotel e tour operator). »L é na gran sodesfazion e n orgolie per noscia val jir a far part del grop de destinazion che pel ...
Fascia é zertifichèda desche na val sostegnibola ti viajes e tel turism. La bela neva é ruèda chisc dis passé a l’Azienda per l Turism de Fascia che belapontin à ciapà la zertificazion GSTC per la destinazions turistiches da pèrt de Global Sustainable Tourism Council (organisazion internazionèla che dezide e gestesc i criteries globai e l acreditament de destinazions, hotel e tour operator). »L é na gran sodesfazion e n orgolie per noscia val jir a far part del grop de destinazion che pel ...
25 de auril 2026
Benvegnuda Aisciuda!
Prum conzert del an ence per la Musega Auta Fascia enstadì te Chino Marmolèda de Cianacei.
Ai 18 de oril se à binà n grum de jent te chino de Cianacei per l conzert d’aisciuda de la Musega Auta Fascia, pissà e studià fora ti prumes meisc de chest an. Do na »Intrada Majestica« de Michael Geisler, la musega à portà dant n repertorie tradizionèl, con polkes e marces, e più modern, con sonèdes, sot la reta del maester Fabio Riz, enterzèdes da la prejentazion per fascian de la doi marchetenderes Valentina e Patrizia.
Podede lejer dut su La Usc dai 24 de oril da ciapèr te la boteighes de ...
Ai 18 de oril se à binà n grum de jent te chino de Cianacei per l conzert d’aisciuda de la Musega Auta Fascia, pissà e studià fora ti prumes meisc de chest an. Do na »Intrada Majestica« de Michael Geisler, la musega à portà dant n repertorie tradizionèl, con polkes e marces, e più modern, con sonèdes, sot la reta del maester Fabio Riz, enterzèdes da la prejentazion per fascian de la doi marchetenderes Valentina e Patrizia.
Podede lejer dut su La Usc dai 24 de oril da ciapèr te la boteighes de ...
24 de auril 2026
Na esperienza che te muda la vita
Sofia Lastei do la laurea en medejina l'à fat volontariat con l'Operazione Mato Grosso; en sabeda a la cena solidala endrezada dal Grop Miscionarie Freinademetz l'à rejonà de chi meisc tel Perù.
Doi patac fora da la schiufa, n toch de formai, mingol de capusc e pomes coc, chest l bast che 120 persone à ciapà en sabeda ai 18 de oril te oratorie de Poza te la cena solidala endrezada dal Grop Miscionarie Freinademetz/Mato Grosso. N bast da zacan, magnadiva scempia ma bona, amò miora perché frut de solidarietà: roba sporta da produtores e boteighe del post, cojinada da coghi volontadives e benedida da don Massimo.
L menù aboncont no l era segur la rejon che à spent chel gran numer de ...
Doi patac fora da la schiufa, n toch de formai, mingol de capusc e pomes coc, chest l bast che 120 persone à ciapà en sabeda ai 18 de oril te oratorie de Poza te la cena solidala endrezada dal Grop Miscionarie Freinademetz/Mato Grosso. N bast da zacan, magnadiva scempia ma bona, amò miora perché frut de solidarietà: roba sporta da produtores e boteighe del post, cojinada da coghi volontadives e benedida da don Massimo.
L menù aboncont no l era segur la rejon che à spent chel gran numer de ...
24 de auril 2026
Premié i bandisć con la medaa al merit
La Scola de Musega Il Pentagramma à dat fora 20 recognoscimenc. Doi museganc de Fascia à ciapà l or.
Da 10 egn la Scola de Musega de Fascia e Fiem Il Pentagramma, en colaborazion con la Federazion de la Bandes del Trentin, dèsc fora la medaes al merit, n recognosciment che tel Sudtirol vegn consegnà dal 1971. Te chisc 10 egn n bel numer de bandisć é stac premié per sia pascion e sie talent frut de egn de studie del strument e de la musega. »La medaes l é picoi ogec che raprejenta de gregn traverc: l é la dezijion de se tor dant na endesfida, l empegn, l temp dedicà per arjonjer n livel ...
Da 10 egn la Scola de Musega de Fascia e Fiem Il Pentagramma, en colaborazion con la Federazion de la Bandes del Trentin, dèsc fora la medaes al merit, n recognosciment che tel Sudtirol vegn consegnà dal 1971. Te chisc 10 egn n bel numer de bandisć é stac premié per sia pascion e sie talent frut de egn de studie del strument e de la musega. »La medaes l é picoi ogec che raprejenta de gregn traverc: l é la dezijion de se tor dant na endesfida, l empegn, l temp dedicà per arjonjer n livel ...
23 de auril 2026
35 egn festejé con de bie dons
L Zircol de la Jent de età de Moena à fat radunanza e festa. Claudia Volcan del Santin deida per i conc al post de Paolo Bona. Se à serà su zacan la costion de Ciasa Tea.
I é pech più che 80 i sozi del Zircol de la jent de età de Moena, che à inom Ilario Bez per recordèr la persona che per chest Zircol à fat trop. Na cincantina de chisc sozi se à binà ai 18 de oril tel teater de la parochia per la radunanza e l é stat na bela ocajion ence per festejèr i 35 egn de vita e i sozi più de temp che se à dat ju.
L president Marcelin Chiocchetti ge à dat l benvegnù a duc e l à rengrazià dantfora chi che deida e recordà i sozi se n jic tel ultim an, per prum Paolo ...
I é pech più che 80 i sozi del Zircol de la jent de età de Moena, che à inom Ilario Bez per recordèr la persona che per chest Zircol à fat trop. Na cincantina de chisc sozi se à binà ai 18 de oril tel teater de la parochia per la radunanza e l é stat na bela ocajion ence per festejèr i 35 egn de vita e i sozi più de temp che se à dat ju.
L president Marcelin Chiocchetti ge à dat l benvegnù a duc e l à rengrazià dantfora chi che deida e recordà i sozi se n jic tel ultim an, per prum Paolo ...
23 de auril 2026
Christian Dantone confermà capogrop
Enstadì l é stat lità l diretif nef di Alpins de la Val de sora; prejenton l’atività de la Sezion.
Ai 7 de oril l é stat la litazions del diretif nef de la sezion di Alpins de la Val de sora. L é stat confermà con fiduzia dai sozi per etres doi egn l capogrop che jia fora Christian Dantone, Cric de Mano de Pacifico, che é en cèria dal 2012. Con 39 stimes resta ite tel diretif Walter Fosco Diaol e con 38 Piere Iori de Berghin. Sobito do Paolo Casagranda, Mario Rasom de Ida, Ottavio Davarda de Irma de Manele, Mario Ploner, Giancarlo Debertol de Bino de la Fola, Arcangelo Defrancesco e ...
Ai 7 de oril l é stat la litazions del diretif nef de la sezion di Alpins de la Val de sora. L é stat confermà con fiduzia dai sozi per etres doi egn l capogrop che jia fora Christian Dantone, Cric de Mano de Pacifico, che é en cèria dal 2012. Con 39 stimes resta ite tel diretif Walter Fosco Diaol e con 38 Piere Iori de Berghin. Sobito do Paolo Casagranda, Mario Rasom de Ida, Ottavio Davarda de Irma de Manele, Mario Ploner, Giancarlo Debertol de Bino de la Fola, Arcangelo Defrancesco e ...
22 de auril 2026
La Termes vèrda a la cures sanitères
La radunanza di sozi de la sozietà vidèda dal president Claudio Bernard à aproà l bilanz de ejercizie 2025. Va inant la sperimentazion clinica.
»L 2025 l é stat n an caraterisà da la segureza per la sozietà Fassa Terme. La segureza per l renovo del contrat de gestion con la Quadrio Curzio che do nef egn, jic fora de dezember, l é stat renovà per autres 9 egn; de segureza per l scomenz de la sperimentazion clinica che do 5 egn da canche l é stat envià via la domana, de firé de chest an à podù se concretisar; la partezipazion con 1.586.000 azion desche 5^ sozietà azionaria te la neva sozietà de impianc portamont che à vedù la fujion ...
»L 2025 l é stat n an caraterisà da la segureza per la sozietà Fassa Terme. La segureza per l renovo del contrat de gestion con la Quadrio Curzio che do nef egn, jic fora de dezember, l é stat renovà per autres 9 egn; de segureza per l scomenz de la sperimentazion clinica che do 5 egn da canche l é stat envià via la domana, de firé de chest an à podù se concretisar; la partezipazion con 1.586.000 azion desche 5^ sozietà azionaria te la neva sozietà de impianc portamont che à vedù la fujion ...
20 de auril 2026
N sistem digital nef per i Studafech de Fascia
A Cianacei l é stat metù en doura FirePi. L comandant Giuseppe Costantino ne met dant ence l’atività de chest invern e vèlch novità.
I Stufadech de Cianacei l é stat l prum Corp de Fascia a meter en doura FirePi, l sistem nef de alertament de la Protezion zivila de Trent. »Man a man l ge vegn dat a vigni distret - ne à dit l comandant Giuseppe Costantino - do Primier l é stat portà chiò te Fascia e nos sion stac i prumes a l meter a jir. L tol ite neves chieripersones digitèi, la neva app FirePi e l’instalazion de na televijion informativa te caserma con ajornamenc en temp real«. Se trata donca de n sistem più modern e ...
I Stufadech de Cianacei l é stat l prum Corp de Fascia a meter en doura FirePi, l sistem nef de alertament de la Protezion zivila de Trent. »Man a man l ge vegn dat a vigni distret - ne à dit l comandant Giuseppe Costantino - do Primier l é stat portà chiò te Fascia e nos sion stac i prumes a l meter a jir. L tol ite neves chieripersones digitèi, la neva app FirePi e l’instalazion de na televijion informativa te caserma con ajornamenc en temp real«. Se trata donca de n sistem più modern e ...
19 de auril 2026
Le Lingue Morte: bis a La Grenz e no demò
Ti dis dant e do Pasca l storich grop ladin à empienì doi oute l Music Club de Moena, ence con i 'Maestres de schi' che ge à dat luster a la produzion del Chum, e l à tout part a n workshop e na scontrada endrezada dal Istitut Cultural Ladin.
Canche Armando Rebaudo e Mario Färber i rua ite da la Germania, olache i é enciasé, e i fasc 'ressuscitar' Le Lingue Morte, a Moena l é semper festa grana. Ence percheche fora per chi todesć no i stasc pa zenza far nia: ogne outa che i rua i à semper valch da nef, e coscita la é stata ence chest an.
I se à prejentà con na neva produzion che à inom 'Ciasa Mia': n CD con apede l libret di tesć (che de segur no à conscidrà l coretor ortografich) e i à portà dant i toc neves e chi che oramai à fat ...
Canche Armando Rebaudo e Mario Färber i rua ite da la Germania, olache i é enciasé, e i fasc 'ressuscitar' Le Lingue Morte, a Moena l é semper festa grana. Ence percheche fora per chi todesć no i stasc pa zenza far nia: ogne outa che i rua i à semper valch da nef, e coscita la é stata ence chest an.
I se à prejentà con na neva produzion che à inom 'Ciasa Mia': n CD con apede l libret di tesć (che de segur no à conscidrà l coretor ortografich) e i à portà dant i toc neves e chi che oramai à fat ...
19 de auril 2026
Licia Favé no va più inant
Enstadì l é stat chiamà ite la radunanza con litazions de la Sezion CAI SAT Val de sora. Do trei mandac, la presidenta no pel più se meter a la leta a cef del grop per statut.
En lunesc de Pèsca l é stat chiamà ite la radunanza ordenèra de la Sezion CAI SAT de la Val de sora, una de la trei sezions de Fascia che à più che 55 egn de atività tededò la schena e la pel dombrèr ben 291 sozi. A rejer la sentèda l é stat l president de la sezion de Moena Gilberto Volcan.
La presidenta Licia Favé, che chest an à fenì fora sie terzo mandat, l ultim possibol aldò del statut, l’à fat n bilanz de l’atività fata l an passà. »Te chisc ultimes tempes l é stat renforzà la ...
En lunesc de Pèsca l é stat chiamà ite la radunanza ordenèra de la Sezion CAI SAT de la Val de sora, una de la trei sezions de Fascia che à più che 55 egn de atività tededò la schena e la pel dombrèr ben 291 sozi. A rejer la sentèda l é stat l president de la sezion de Moena Gilberto Volcan.
La presidenta Licia Favé, che chest an à fenì fora sie terzo mandat, l ultim possibol aldò del statut, l’à fat n bilanz de l’atività fata l an passà. »Te chisc ultimes tempes l é stat renforzà la ...
18 de auril 2026
La Banda de Moena sona l rock
I sonadores, sot la bacheta del Maester Roberto Silvagni, à enterzà toc folk con toc rock anter i più cognosciui. Vivandieres e museganc à portà dant picola comedies e travestimenc.
L’aisciuda, se sà ben, l é l moment per la Bandes de Fascia de portèr dant n conzert, metù ensema da la sonèdes enjegnèdes endèna la proes de dut l invern.
Chest an la Banda de Moena à dezidù de meter dant zeche da nef e desvalif; no demò n conzert ma apontin na vera endesfida: Rock contra Folk.
Cinch cobies de sonèdes fates da un toch rock e un toch folk, e per la pruma outa ence l publich à podù tor pèrt litan la verscion che ge à sapù più bela, de gra a na aplicazion enjegnèda per ...
L’aisciuda, se sà ben, l é l moment per la Bandes de Fascia de portèr dant n conzert, metù ensema da la sonèdes enjegnèdes endèna la proes de dut l invern.
Chest an la Banda de Moena à dezidù de meter dant zeche da nef e desvalif; no demò n conzert ma apontin na vera endesfida: Rock contra Folk.
Cinch cobies de sonèdes fates da un toch rock e un toch folk, e per la pruma outa ence l publich à podù tor pèrt litan la verscion che ge à sapù più bela, de gra a na aplicazion enjegnèda per ...
17 de auril 2026
Detelpai don Luigi, servidor valent e fideil
La comunanza de Ciampedel se à strent con don Mario e l Piscop don Lauro Tisi per recordèr l preve fascian mort per l Covid. Sot l teac dedant gejia l é stat metù e benedì la plota de recordanza.
Don Luigi ge aea domanà al Segnoredie la grazia de morir da curat de Ciampedel e chiò restèr a spetèr la resurezion. Chesta la convinzion palesèda en domenia ai 12 de oril te gejia de Ciampedel da Vigilio Lazzer a inom de la comunanza parochiala e dal Piscop don Lauro Tisi, dedant a na gejia piena de jent che se à binà da les trei domesdì per recordèr, rengrazièr e onorèr don Luigi Trottner.
L Segnoredie se lo à chiamà apede ai 13 de mèrz del 2020: don Luigi l aea 86 egn e da 21 l rejea la ...
Don Luigi ge aea domanà al Segnoredie la grazia de morir da curat de Ciampedel e chiò restèr a spetèr la resurezion. Chesta la convinzion palesèda en domenia ai 12 de oril te gejia de Ciampedel da Vigilio Lazzer a inom de la comunanza parochiala e dal Piscop don Lauro Tisi, dedant a na gejia piena de jent che se à binà da les trei domesdì per recordèr, rengrazièr e onorèr don Luigi Trottner.
L Segnoredie se lo à chiamà apede ai 13 de mèrz del 2020: don Luigi l aea 86 egn e da 21 l rejea la ...
16 de auril 2026
»Volassane se far na familia, ma no saon più olà smacar l ciaf«
La mencianza de pruma cèsa per i joegn la é semper più sentuda e l é anter la prioritèdes del Comun General de Fascia. Per poder aer n chèder chièr di besegnes l é stat endrezà na enrescida e duc i sentadins é envié a responer.
Te chest ultim temp l é vegnù fora de spes l argoment de la mencianza de pruma cèsa e del maraut de cartieres che resta vec e che podessa vegnir destiné a families del post che stenta a n troèr. La costion del derit a aer na cèsa l é doventà una de la proritèdes che la neva aministrazion del Comun General de Fascia à intenzion de se tor a cher.
»Per ge far front a chest fenomen - l à dit l procurador Edoardo Felicetti - l é de besegn de capir miec colugn che l é i besognes reai di enteressé. No ...
Te chest ultim temp l é vegnù fora de spes l argoment de la mencianza de pruma cèsa e del maraut de cartieres che resta vec e che podessa vegnir destiné a families del post che stenta a n troèr. La costion del derit a aer na cèsa l é doventà una de la proritèdes che la neva aministrazion del Comun General de Fascia à intenzion de se tor a cher.
»Per ge far front a chest fenomen - l à dit l procurador Edoardo Felicetti - l é de besegn de capir miec colugn che l é i besognes reai di enteressé. No ...
16 de auril 2026
Demenza, él possibol la prevegnir?
Co se pelel se n ascorjer di prumes segnèi de demenza? Él possibol fèr na diagnosa bonoriva? E che desferenza él anter demenza e Alzheimer? L é domanes che se se fèsc canche se taca a veder te na persona de cèsa mudamenc cerc de comportament, canche la taca a se desmentièr la robes o la fèsc azions che dant no la fajea. Per chest l é emportant n rejonèr con i spezialisć e se informèr sun coluna che podessa esser la strategies de prevenzion. Del 2025 l CiMec (Centro Mente Cervello) de ...




