Fascia

media/k2/galleries/29788/thumbs/La_piates_Facebook_e_Instagram_de_la_sociazion.jpg
22 de jugn 2025

Ruone a 1.200.000 visualisazions su Instagram?

Ve dajon cont di resultac che l'Union di Ladins de Fascia à arjont sui social, olache vegn fat divulgazion ladina.
L era de messèl del 2020 che su La Usc festejaane 700 »Mi piace« su la piata Facebook de l’Union di Ladins de Fascia. La piata la era stata enau­dèda del 2013 ma durèda ativa­menter demò da pech temp acioche vegne valorisà ence online nosc lengaz se ujan soraldut ai joegn. Anché podon dir zenza dubies che l empegn envià via enlouta dal Consei dèsc si fruc. Ence percheche te chisc egn l’Union la se à slarià fora tras de più: su Facebook l é prest 1700 persones che ne vegn do e l profil ...
media/k2/galleries/29787/thumbs/familie_Trottner_grana.jpg
21 de jugn 2025

La familia Trottner da 80 egn sa le Coronele

Chi de ciasa à endrezà na festa per parenc e amisc per recordar chi che à tacà via la storia de cater generazion che à cherdù ti valores de ospitalità.
Le paicenade che à rendenì fort su le crepe sul Ciadenac, i raes del soreie ciaut che à enlumenà ence le ponte più aute, l ciel de n color brun fort, le ciantie, le orazion e le ousc di amisc e peconc: dut chest à fat familia, en sabeda ai 14 de jugn, per strenjer te n fort braciacol n’autra gran familia. Sa le Coronele l é stat festejà n emportant travert: 80 egn de gestion del Refuge Fronza alle Coronelle – Kölnerhütte. »Anché zelebron n travert che va sorafora l numer biot di egn – à dit ...
media/k2/galleries/29783/thumbs/Sagra_Tamion1_Messa.jpg
21 de jugn 2025

Perché sun Tamion l é bel…

Devozion e festa con musega e golosarie per onorar la SS. Trinità e far comunanza.
A la dir duta la ciantia di Musiconc Trio la rejonaa de Duron, ma la rima e l conzet l é i medemi. Chi che é rué te la bela vila sora Vich en domenia ai 15 de jugn per la sagra, i à podù veder amò na outa che bel che l é Tamion.

L era la festa de la SS. Trinità, a chela che la é dedicada la bela picola gejia fata su del 1700. Laite per l’ocajion don Andrea Malfatti a zelebrà la sènta messa ensema con don Erminio Vanzetta e con don Luciano Mainini, che da egn l rua colassù con autres preves de la ...
media/k2/galleries/29782/thumbs/mostra_sala_consei.jpg
21 de jugn 2025

L om tedò l politich: Alcide De Gasperi en mostra a Cianacei

La Majon di fascegn à portà la mostra provinzièla te Fascia. L é stat metù apede n retrat firmà dal politich conservà te restorant Maria sun Pordoi.
Per endrez del Istitut Cultural Ladin de Fascia, tel chèder de si 50 egn, l é stat metù fora te comun de Cianacei la mostra »Alcide De Gasperi. Album di casa«, na esposizion prejentèda l an passà tel Dì de l’Autonomia, voluda da la Presidenza del Consei de la Provinzia de Trent en colaborazion con Fondazione Museo storico del Trentino e Fondazione trentina Alcide De Gasperi. Enstadì, en sabeda ai 14 de jugn l é stat l’inaudazion, averta dal salut de la presidenta Tea Dezulian che à metù l azent ...
media/k2/galleries/29780/thumbs/Bagn_bosch.jpg
20 de jugn 2025

Spazirèdes te la natura coi cinch sensc

L Servije Sozio-assistenzièl ‘Spazio Argento’ del Comun General de Fascia e la sociazion Rencureme adum con espertes de ‘Bagn de bosch’ per ge sporjer na bela ocajion de benstèr per la persones.
La sociazion Rencureme e l Servije Sozio-assistenzièl ‘Spazio Argento’ del Comun General de Fascia, tel chèder del ‘Projet de Trei egn per l Svilup de na Comunanza Amica de la Persones con demenza’, se à pissà de ge sporjer a la persones de la comunanza de Fascia, en particolèr a cheles de età, l’ocajion de tor pèrt a cater spazirèdes te la natura da fèr a na vida doucia e lijiera, col compagnament de la espertes zertifichèdes de ‘Bagn de bosch’ Katiuscia Rasom e Tatiana Tulini, che les porta ...
media/k2/galleries/29772/thumbs/MFlorian_LDellagiacoma_ARizzi_SFrancesconi.jpg
19 de jugn 2025

Na aministrazion più vejina a la persones

Tel Consei de Comun de Sèn Jan, apede a nomines e lurieres publics, l é stat rejonà de l’emportanza di ruoi istituzionèi e de l’atenzion a la cultura, al sozièl, a la comunicazion e al raport coi sentadins.
L é stat Cesare Bernard l prum protagonist del Consei de Comun chiamà ite a Sèn Jan ai 12 de jugn. Bernard l era stat lità president de chest organism tel Consei passà, e aldò de l'esperienza jà concostèda tel mandat da dant, e amò dant desche president del Consei General, apede a chela de ensegnant, l à avert la scontrèda con n intervent per meter en consaputa duc i conseieres de colugn che l é i deric e i doeres de vigni component e colunes la prerogatives de n Consei, che l president te sia ...
media/k2/galleries/29738/thumbs/Rezenjion_Luomo_che_piantava_gli_alberi.jpg
18 de jugn 2025

»L aea troà na vita maraveousa: empiantèr peces«

Chest meis te sia rubrica »Da la coroneles al cher« Daniele Verra ne met dant n liber de Jean Giono, »L’homme qui plantait des arbres« vegnù fora te la Tèlia del 1958 col titol »L’uomo che piantava gli alberi«.
Enceben che sie n test finzion, che a mi me pièsc lejer te na chief alegorica, »L’uomo che piantava gli alberi« l é stat per lonch temp cherdù reèl per so stel mesurà, schèji documentaristich. Te na cincantina de piates Giono l met ensema na parabola leterèra che la é tel medemo temp ecologica, filosofica e fonamenter umana.
N liber che  merita na letura che passa svelta, ma sobito no la se n va, restan al lonch ti pensieres e fosc ence mingol tel cher.

Se pel lejer dut su La Usc nr 22 dai ...
media/k2/galleries/29737/thumbs/ciampedel_families_jech.jpg
17 de jugn 2025

A spas per Ciampedel

La Scolina de Ciampedel ge à portà dant a la families, te la festa stata ai 30 de mé, la picola mapa lurèda fora chest an.
Chest an, do n pec de egn che no la vegnia più fata, la maestres, l ent e l Comitat de gestion de la Scolina de Ciampedel, à pissà de endrezèr endodanef la festa con la families di bec jun Ischia.

Se se à troa con genitores, frèdes e giaves en vender ai 30 de mé e ence l temp l ne à dalbon didà. Te ciamp dal balon don Mario l à ofizià na belota messa su mesura per i bec. Dapodò se é jic inant co la premiazion e promozion di bec gregn che l an che vegn jirà a la scola populèra, di mesegn che ...
media/k2/galleries/29736/thumbs/ort_projetazion-1.jpg
16 de jugn 2025

Aede mai projetà n ort?

A Ciampedel i scolees de seconda mesènà i à lurà dut l an per dessegnèr sie nef ort che se spera posse vegnir realisà.
L #projetort te la mesènes de Ciampedel l era peà via jà acà doi egn, ma ampò al scomenz de chest an l à mudà viesta col endrez envià via dai dozenc Michela Meroni e Vincent Stambè.
Ensema col referent de la scola mesènes Alessandro Ghetta, l é stat fat n mudament te la direzion del projet. »Aon pissà de svilupèr l ort daite enveze che defora, de l projetèr su mesura - ne à despiegà la dozenta Meroni, - aon fat lezions de dessegn tecnich e coi scolees sion jic a fèr n relief de la lèrga defora. ...
media/k2/galleries/29735/thumbs/folk_fascian_concors_molina1.jpg
15 de jugn 2025

Ejic fascegn al concors per orghegn da mantesc

Ve meton dant vèlch curiosità e i resultac de chest concors musical che vegn endrezà dal 2021 forin Fiem.
Fora Molina se à dejout ai 24 de mé la audizions per l concors »Molina paisc del orghen da mantesc«, belapontin resservà a duc i joegn sonadores de chesta sorts de strument. L concors, peà via col 2021, l é ruà a sia quinta edizion e à tout pèrt 34 solisć e 4 gropes rué dal Trentin, dal Südtirol e dal Piemont. L é stat endrezà da la Pro Loco Ciastel-Molina e dai ensegnanc de la scola de musega Il Pentagramma Daniele Girardi e Marco Graziola.
Anter i partezipanc l é stat ence desvalives fascegn ...
media/k2/galleries/29731/thumbs/Col_Rodela_veie_nef_impiant.jpg
13 de jugn 2025

SITC: investiments e atenzion al teritorie e a la val

La sozietà de Cianacei sera su l bilanz de ejercizie del 2024 con n utol de passa 13 milions de euro. Va inant l gran intervent per l nef impiant de Col Rodela.
Tecnologies inovatives e prateghes projetuèles e de lurier che vèrda a la sostegnibilità. L é la miscion che se à metù dant la sozietà de impianc portamont SITC. Impianc semper più moderns, al pas co la ultima novitèdes del marcià, investiments che porta fruc no demò a la sozietà, che ge dèsc lurier a 206 colaboradores, ma a duta l’economia turistica de la val, zenza desmentièr la cura e l’atenzion al ambient, al teritorie, a la sociazions e a la jent.
Te la paroles del president Daniele ...
media/k2/galleries/29729/thumbs/Radunanza_MelgaFascia_Consei.jpg
13 de jugn 2025

Resultat ezelent per la Mèlga de Fascia

La radunanza de la Coprativa sozièla di bachegn de val à aproà l bilanz e ge à renovà la stima a Luigi Deluca de Coluzi da Poza, che l é stat confermà president.
Gran sodesfazion per la Mèlga de Fascia, che en mercol ai 4 de jugn l’à chiamà ite sia radunanza per l’aproazion del bilanz e l renovament de la encèries del Consei che jia fora, più avisa cheles del Conseier Alberto Pederiva e del president Luigi Deluca.
L bilanz, prejentà da la dotora Roberta Girardi de la Federazion Trentina de la Copratives di bachegn, moscia n valor dat ai sozi de 1.990.056 euro, che vel dir che mediamenter (aldò di ponts concosté da vigniun) ogne sozio ciapa 74 ...
media/k2/galleries/29728/thumbs/Fuoricentro_Cipriana_GiuliaCutello.jpg
12 de jugn 2025

La reijes les taca tel teren bon

Te Sorastanza de la Scoles l Comun General de Fascia à prejentà l »Pat educatif de Comunanza« per Fascia, frut del projet #Fuoricentro: na comunanza che educhea, metù a jir te na rei de colaborazion.
L à inom »Na comunanza che educhea« e l é l nef percors del projet #Fuoricentro, che dal 2017 al 2021 l aea tout ite enc, istituzions e sociazions te Fascia e te etres teritories, col titol e l zil »Coltiviamo le periferie«. Chest projet, pissà da la Fondazion Trentina per l Volontariat Sozièl, CSV Trentino e i Servijes Istruzion e Politiches Sozièles de la Provinzia Autonoma de Trent, aea vent enlouta n bando nazionèl emportant metù fora da la firma sozièla »Con i Bambini« tel chèder del ...
media/k2/galleries/29727/thumbs/Studafech_Soraga_benediscion_nef_meso.jpg
12 de jugn 2025

Pompieres de Soraga, 70 egn e n nef meso

Gran festa per l grop de volontariat che à fat benedir l nef camion polisocors. Le autorità de val e provinziale ge à palesà l rengraziament e la vejinanza.
»I mesi da soi no i fasc nia, ge vel ence le persone«. L é n conzet che l é stat dit più oute en domenia ai 8 de jugn a la festa per i 70 egn di Pompieres da Soraga e per l nef meso en dotazion del grop.
Duta la comunanza se à strent dintorn a si volontadives dant te la messa grana ofiziada da don Andrea Malfatti e la benediscion del nef meso de polisocors e do per i descorsc e la festa te Pra del Preve, olache l Comitat manifestazion à endrezà ence na bona marena compagnada da la musega di ...
media/k2/galleries/29691/thumbs/Senegal1_forer_ega.jpg
11 de jugn 2025

Bonamans per l Senegal

Serenella Manfroi à portà guant e didament tel paisc de Daga, n paisc zis puret olache no rua amò daperdut l’èga e ge vel la chierir.
»Podon esser stolc de chel che fajon te nosc picol. Volon rengrazièr per chest dalbon duta la persones che ne à dat na man« disc Serenella Manfroi. A la fin de mèrz la é jita tel Senegal ensema a sie om Piere e a sia amica Francesca. I é jic ju te l’Africa per jir a troèr n amich de familia, Bruno, che l à na picola firma con 6 lurieranc che va a ciavèr poz per chierir l’èga. Dant de jir ju, la ge à telefonà per ge domanèr se i aea debesegn de vèlch: »Chisc bec à besegn de roba de scola e per l ...
media/k2/galleries/29690/thumbs/Bec_Scolina_festa_lengac_Soraga2.jpg
10 de jugn 2025

»I pirati no i sà ladin, na noi scì«

Na bela festa à serà su n percors de formazion te la scolines de Soraga, Pera e Cianacei.
La Scolines provinzièles de la Scola Ladina de Fascia, co la coordenadora pedagogica Tatiana Soraperra, les é states toutes ite ti egn passé te n projet sul bilinguism de n grop de enrescidores col professor Michele Daloiso. Aldò de chela enrescida l é peà via n cors de formazion con la maestres de la trei scolines de Soraga, Pera e Cianacei, portà inant da la esperta del staff de Daloiso, Paola Celentin. Enstadì te la scolina de Soraga l percors fat via per chest an se à serà su con na bela ...
media/k2/galleries/29689/thumbs/fiat_lux_pentagramma_winds-1.jpg
09 de jugn 2025

Fiat lux: lumes che fèsc più rica la musega

I Pentagramma Winds à sport te Palafiemme endodanef na sera rica de emozion e de beleza tedant a na sala piena e rèsa de jent.
Ence instouta i Pentagramma Winds i se n à pissà una neva. En vender ai 23 de mé al Palafiemme fora Ciavaleis i à portà sun paladina l spetacol »Fiat Lux«, n spetacol che desche zenza à sapù dalbon encantèr l publich. Tedant a na sala piena e rèsa de jent, la formazion, che tol ite beleche 100 sonadores anter maestres de musega e bandisć fascegn e fiemaces, à portà dant n repertorie de aut livel musical, ot toc da conzert (più un en ultima) che se à mescedà con n contorn da color e magich, ...
media/k2/galleries/29684/thumbs/Alessandra_Baldi_Vize_CaiSat_ZenterFascia_copia.jpg
08 de jugn 2025

I gropes CAI SAT de Fascia semper più adum

Ti diretives de la trei sezions de Val de sora, Val de sot e Moena l é componenc con competenzes e spezialisazions desferentes: na sinergia permet de otimisèr l endrez de n muie de scomenzadives.
Lurèr adum no l é semper sorì, ma se l é la volontà e se é bogn de l fèr, se pel fèr trop de più. L é chel che à pissà ence la trei sezions CAI SAT fascènes, Auta Fascia, Zenter Fascia e Moena, che tel ultim temp les à renforzà sia colaborazion.
Presidenc e vizepresidenc de la trei sezions, Licia Favé e Dino Riz per la Val de sora, Lorenzo Battisti e Alessandra Baldi per la Val de sot e i neves lité Gilberto Volcan e Fulvio Chiocchetti per Moena, i se à rejonà e binà te na pruma scontrèda ...
media/k2/galleries/29683/thumbs/scontreda_bec.jpg
08 de jugn 2025

»Ogne tant ge volessa tor su la ocajions«

Ti doi meisc passé l é stat metù fora la mostra ‘Nati per leggere’ te la Biblioteches fascènes con desvaliva scontrèdes. No daperdut l é stat sodesfazion.
Descheche ve aane contà acà dotrei setemènes, te la Biblioteches de Fascia e Fiem vegn metù fora a roda la mostra ‘Nati per leggere’, na scomenzadiva de la Biblioteches del Trentin per arvejinèr i picioi e la picioles dai 0 ai 6 egn a la letura. La mostra l é na gran lingia de passa 100 libres con dessegnes chierii fora per sia calità e che, aldò di esperc del Osservatorie, i deida l bez te sie crescer. I é spartii te 10 sezions desvalives.

Dai 26 de mèrz ai 7 de oril la mostra la é stata ...
media/k2/galleries/29682/thumbs/Flora1_familia_Tabanelli.jpg
07 de jugn 2025

Festa per l Ski & Ice College e per Flora Tabanelli

Na scontrèda te Sorastanza de la Scola per uzèr fora l’emportanza de n projet che da passa 20 egn ge permet ai joegn de conjobièr scola e sport con resultac de ezelenza, desche chi de la campiona del mond de freeski.
L Ski & Ice College de la Scola de Fascia l é na ezelenza. I lo à dit de tropes en jebia ai 29 de mé, tel cors de la scontrèda endrezèda te Sorastanza per uzèr fora l’emportanza de chest projet, che da passa 20 egn ge permet ai joegn de conjobièr scola e sport con resultac de ezelenza. Anter chisc i doi campions fascegn Chiara Costazza e Stefano Gross, che i à fenì sie percors da studenc pech dant che chesta oportunità pee via, e con mingol de envidia, ma de chela positiva, i ge à dit ai ...