Fascia


30 de mei 2025
Co vegnela vardèda via la toponomastica?
Con Evelyn Bortolotti, responsabola del Ofize linguistich del Comun General de Fascia, descorion l’atività de la Comiscion toponomastica, ma ence vèlch aspet che se podessa miorèr.
La setemèna passèda con Fabio Chiocchetti aon rejonà del Dizionèr toponomastich, de enrescida scientifica e de la valuta de la toponomastica te la politica linguistica. Anché jon a veder la normativa e coche l publich se dèsc ju per l stravardament de chest gran melaur. Aon descoret de chest con Evelyn Bortolotti, responsabola di Servijes linguistics e culturèi del Comun General de Fascia. Belimbont l ent fascian con sia Comiscion toponomastica, aldò de la lege provinzièla 6/2008, à la ...
La setemèna passèda con Fabio Chiocchetti aon rejonà del Dizionèr toponomastich, de enrescida scientifica e de la valuta de la toponomastica te la politica linguistica. Anché jon a veder la normativa e coche l publich se dèsc ju per l stravardament de chest gran melaur. Aon descoret de chest con Evelyn Bortolotti, responsabola di Servijes linguistics e culturèi del Comun General de Fascia. Belimbont l ent fascian con sia Comiscion toponomastica, aldò de la lege provinzièla 6/2008, à la ...


30 de mei 2025
Mazin va inant con Castelnuovo
Te un di doi paijes de Fascia con la prejenza de na mendranza, l prum Consei de Comun à confermà i aministradores e portà dant i programes de goern en continuità coi ultimes egn.
L era set ponts al orden del dì del Consei de Comun de Mazin chiamà ite en jebia ai 22 de mé, l prum per l ombolt Fausto Castelnuovo do la litazions dai 4 de mé. Do la convalida de l’encèria del ombolt e di conseieres, Castelnuovo à jurà. Te sie intervent l à rengrazià i sentadins per la stima che i ge à dat endodanef: »L é n segn fort de fiduzia te nesc confronc, n dejiderie de jir inant di sentadins. Chest ne dèsc n maor sens de responsabilità. L confront l é essenzièl te la democrazia, ampò ...
L era set ponts al orden del dì del Consei de Comun de Mazin chiamà ite en jebia ai 22 de mé, l prum per l ombolt Fausto Castelnuovo do la litazions dai 4 de mé. Do la convalida de l’encèria del ombolt e di conseieres, Castelnuovo à jurà. Te sie intervent l à rengrazià i sentadins per la stima che i ge à dat endodanef: »L é n segn fort de fiduzia te nesc confronc, n dejiderie de jir inant di sentadins. Chest ne dèsc n maor sens de responsabilità. L confront l é essenzièl te la democrazia, ampò ...


29 de mei 2025
La Mùsega Auta Fascia ve speta!
I sonadores vidé dal President Francesco Mazzel e dal Maester Fabio Riz se à dat ju per ge fèr cognoscer i strumenc ai bec e do meisc de proes i é vertesc per l Conzert d'Aisciuda.
Per i sonadores di trei comuns de Cianacei, Ciampedel e Mazin, do che da n bon trat i se enjigna, l ora de moscèr i ejic de sia atività. Te chisc meisc passé i à fat n muie de proes, ma i à ence dat sie contribut a la comunanza, tolan pèrt a la festes metudes a jir ai 30 de mèrz per i 200 egn de la gejia de Ciampestrin e dapò ai 3 e ai 11 de mé per la sègres de Sèn Florian a Cianacei e di Sènc Felip e Giacum a Ciampedel.
Da no desmentièr l lurier emportant che vegn portà inant ensema con la ...
Per i sonadores di trei comuns de Cianacei, Ciampedel e Mazin, do che da n bon trat i se enjigna, l ora de moscèr i ejic de sia atività. Te chisc meisc passé i à fat n muie de proes, ma i à ence dat sie contribut a la comunanza, tolan pèrt a la festes metudes a jir ai 30 de mèrz per i 200 egn de la gejia de Ciampestrin e dapò ai 3 e ai 11 de mé per la sègres de Sèn Florian a Cianacei e di Sènc Felip e Giacum a Ciampedel.
Da no desmentièr l lurier emportant che vegn portà inant ensema con la ...


29 de mei 2025
Giovanni Bernard chest’outa con na mendranza
Cianacei à chiamà ite i conseieres per convalidèr la encèries e portèr dant sie program de goern, che l é stat aproà da duc.
Ai 23 de mé Cianacei à serà su la maratona di Consees de Comun chiamé ite te Fascia duta la setemèna per l insediament del ombolt. A la conferma de Giovanni Bernard, enceben che l sie stat sostegnù da doi terc di sentadins, à tout pèrt pecia persones, perauter penalisèdes da na acustica dassen zompa che i aministradores à emprometù de miorèr te curt temp. Ret dal conseier de età Luigi Dantone, l Consei à convalidà la nomines e dapò Bernard à jurà zenza gran zerimonies, per dapò passèr sobito a ...
Ai 23 de mé Cianacei à serà su la maratona di Consees de Comun chiamé ite te Fascia duta la setemèna per l insediament del ombolt. A la conferma de Giovanni Bernard, enceben che l sie stat sostegnù da doi terc di sentadins, à tout pèrt pecia persones, perauter penalisèdes da na acustica dassen zompa che i aministradores à emprometù de miorèr te curt temp. Ret dal conseier de età Luigi Dantone, l Consei à convalidà la nomines e dapò Bernard à jurà zenza gran zerimonies, per dapò passèr sobito a ...


27 de mei 2025
Supa tebia de panevin e salata de zucoria
Cater joegn fascegn profescionisć de la restorazion ne sporc vigni meis na rezeta per n piat bon e ascort a valorisèr i ingredienc, che i cogn esser segn, de calità e più che l é meso dal post.
La rezeta che i ne met dant chest'outa da é dalbon sorida e de sajon: zucories, panevin (acetosella) e vèlch che aon sche semper te cèsa da fech, ma che con mingol de atenzion e l consei giust doventa n piat spezièl.
E chest'outa l é ence la rezeta de n aperitif fat co la miel de zucoria.
Ve envion a jir a ve lejer ingredienc e prozediment su La Usc nr nr 19 dai 23 de mé: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.
La rezeta che i ne met dant chest'outa da é dalbon sorida e de sajon: zucories, panevin (acetosella) e vèlch che aon sche semper te cèsa da fech, ma che con mingol de atenzion e l consei giust doventa n piat spezièl.
E chest'outa l é ence la rezeta de n aperitif fat co la miel de zucoria.
Ve envion a jir a ve lejer ingredienc e prozediment su La Usc nr nr 19 dai 23 de mé: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.


26 de mei 2025
»La toponomastica conta la storia de n popul«
Ensema col curator Fabio Chiocchetti descorion l Dizionèr toponomastich fascian, ma ence la gran valuta de la toponomastica e l segnificat de desvalives inomes.
Passa 8000 toponimes fascegn se pel i troèr tel volum X del Dizionèr Toponomastich Trentin (DTT), metù ensema da trei libres, spartii aldò di comuns, e 12 chèrtes topografiches. Chest l é n lurier gran e granent dat fora al publich del 2008 dal Istitut cultural Ladin per cont de la Provinzia de Trent, do passa 25 egn de lurier. Ma perché pa chesta regoeta? e la toponomastica en generèl, èl coscì na tèl gran valuta? Co él pa stat metù ensema chest lurier e che fossel de besegn de fèr amò per ...
Passa 8000 toponimes fascegn se pel i troèr tel volum X del Dizionèr Toponomastich Trentin (DTT), metù ensema da trei libres, spartii aldò di comuns, e 12 chèrtes topografiches. Chest l é n lurier gran e granent dat fora al publich del 2008 dal Istitut cultural Ladin per cont de la Provinzia de Trent, do passa 25 egn de lurier. Ma perché pa chesta regoeta? e la toponomastica en generèl, èl coscì na tèl gran valuta? Co él pa stat metù ensema chest lurier e che fossel de besegn de fèr amò per ...


25 de mei 2025
Doi cheres adum per na piata falèda
L publich à zis aprijià la comedia »Piata falèda, noza endrezèda« portèda dant dal grop de teater La Mizacoles.
Doi ores e mesa, trei ac, nef atores e na regista, trei seres, n grum de jent: chisc l é i numeres de »Piata falèda, noza endrezèda«, comedia da grignèr de Antonia Dalpiaz portèda dant per ladin dal grop de teater da Ciampedel La Mizacoles. La pruma la é stata te Paladolomites de Ciampestrin en ocajion de la Sègra de Ciampedel, l’autra does en mèrtesc passà a Poza e en sabeda ta Cianacei.
Loreta Florian, presidenta e regista del grop, l’à avert la sera con sie salut ge dajan l benvegnù a la ...
Doi ores e mesa, trei ac, nef atores e na regista, trei seres, n grum de jent: chisc l é i numeres de »Piata falèda, noza endrezèda«, comedia da grignèr de Antonia Dalpiaz portèda dant per ladin dal grop de teater da Ciampedel La Mizacoles. La pruma la é stata te Paladolomites de Ciampestrin en ocajion de la Sègra de Ciampedel, l’autra does en mèrtesc passà a Poza e en sabeda ta Cianacei.
Loreta Florian, presidenta e regista del grop, l’à avert la sera con sie salut ge dajan l benvegnù a la ...


25 de mei 2025
Ciadenac: passa 6 milions per la revijions
I sozi à aproà l bilanz del 2024 con n utol de 1,4 milions. Chest an vegn renovà la forenadoa de Ciampedie e la sentadoa de Costabela e portà inant la fujion con la Bufaure.
La fujion de la sozietèdes de impianc portamont Ciadenac e Bufaure l é stat argoment de gran pèrt de la radunanza di sozi de chela de Vich, chiamèda ite en mèrtesc ai 13 de mé te Comun de Sèn Jan. I sozi vel saer e capir miec e chest l é stat desmostrà ence da la gran prejenza a la doi scontrèdes: a chela de la Ciadenac l era 59 sozi con 9 deleghes, l 75,78% del capital. L president Claudio Bernard à metù dant i vèresc fac ti ultimes doi egn: »Al scomenz se era ponté via con n studie de na ...
La fujion de la sozietèdes de impianc portamont Ciadenac e Bufaure l é stat argoment de gran pèrt de la radunanza di sozi de chela de Vich, chiamèda ite en mèrtesc ai 13 de mé te Comun de Sèn Jan. I sozi vel saer e capir miec e chest l é stat desmostrà ence da la gran prejenza a la doi scontrèdes: a chela de la Ciadenac l era 59 sozi con 9 deleghes, l 75,78% del capital. L president Claudio Bernard à metù dant i vèresc fac ti ultimes doi egn: »Al scomenz se era ponté via con n studie de na ...


24 de mei 2025
A Moena l Consei con più eles
Te la Jonta col ombolt Kostner l é na ela, Donei, vizeombolta e 3 ic: Deville, Degiampietro e Canclini; al conseier Ramus delega per ‘grandi opere’, programazion e viabilità.
A Moena i à dit con n grignot che se cognarà tachèr a vardèr de la quotes brunes. Defat a rejer l’aministrazion l é ruà te Consei de Comun 8 femenes e 6 omegn, apede se sà ben al ombolt Alberto Kostner, che te la litazions dai 4 de mé l aea ciapà 978 stimes. Ence a vidèr la pruma scontrèda do la litazions l é stat na ela: Annalisa Zorzi, che l’à palesà sia sodesfazion per la gran prejenza de eles e de joenes e l’à dit che se cognarà vardèr de les valorisèr.
L’à dit amò che chesta aministrazion ...
A Moena i à dit con n grignot che se cognarà tachèr a vardèr de la quotes brunes. Defat a rejer l’aministrazion l é ruà te Consei de Comun 8 femenes e 6 omegn, apede se sà ben al ombolt Alberto Kostner, che te la litazions dai 4 de mé l aea ciapà 978 stimes. Ence a vidèr la pruma scontrèda do la litazions l é stat na ela: Annalisa Zorzi, che l’à palesà sia sodesfazion per la gran prejenza de eles e de joenes e l’à dit che se cognarà vardèr de les valorisèr.
L’à dit amò che chesta aministrazion ...


23 de mei 2025
Bilanz e festa per l’Union via Salin
Te la radunanza generèla per l’aproazion del bilanz l president Fernando Brunel à recordà vèlch vèrech storich de la sociazion che compiesc 70 egn. Per l cedean ge é stat sport n belot don ai sozi.
Presciapech na cincantina de persones se à binà a Pera en sabeda ai 17 de mé per la radunanza generèla che l’Union di Ladins de Fascia à chiamà ite te la bela sala storica del Hotel Rizzi de Salin a Pera, lech ideèl per ge sporjer a si sozi l mior azet e fèr ence mingol de festa.
Prejenté da la conseiera Lucia Gross l é stat i intervenc de desvalives raprejentanc, pean via ben segur dal president Fernando Brunel, che da 12 egn l é a cef de l’Union, ma militant ladin da 60 egn.
Brunel à recordà ...
Presciapech na cincantina de persones se à binà a Pera en sabeda ai 17 de mé per la radunanza generèla che l’Union di Ladins de Fascia à chiamà ite te la bela sala storica del Hotel Rizzi de Salin a Pera, lech ideèl per ge sporjer a si sozi l mior azet e fèr ence mingol de festa.
Prejenté da la conseiera Lucia Gross l é stat i intervenc de desvalives raprejentanc, pean via ben segur dal president Fernando Brunel, che da 12 egn l é a cef de l’Union, ma militant ladin da 60 egn.
Brunel à recordà ...


23 de mei 2025
A Sèn Jan l jurament per ladin
L ombolt Giulio Florian à prejentà ofizialmenter la jonta, che tol ite ben 3 eles e la se aea jà binà. A ogne conseier ge é stat dat su na encèria e podarà esser n referiment per duc i sentadins.Chiamà ite ai 20 de mé da les 9 da sera, l Consei de Comun de Sèn Jan é stat vidà te la pruma scontrèda da la conseiera più »desvalivamenter joena« coche à dit a na vida ironica la medema Mirella Florian. Con sia longia esperienza aministrativa, dant a Poza e dapò te la Scola e te Comun General, Florian ...


23 de mei 2025
Ence l batiman dèsc energia
L Consorzie Eletrich de Poza à serà su l an 2024 con gran produzion e rebasc per i sozi. Sun chest an peisa debel l dejaster di tubi crepé fora a Soraga: n dan stimà de passa n milion de euro.
Se l’energia che se crea a bater la mans podessa vegnir desfrutèda e data fora ai utenc, l Consorzie Eletrich de Poza l aessa jà metù ensema na bona produzion per l 2025 en vender ai 16 de mé, te nience 2 ores de radunanza, olache i batimans no se à sparagnà e la rejons é states desvalives.
En realtà, descheche à sotlineà tant l president Giancarlo Pederiva che l diretor Dino Detomas, del 2024 la produzion de energia é stata più che bona: l’èga vegnuda ju dal ciel l an passà, soraldut ...
Se l’energia che se crea a bater la mans podessa vegnir desfrutèda e data fora ai utenc, l Consorzie Eletrich de Poza l aessa jà metù ensema na bona produzion per l 2025 en vender ai 16 de mé, te nience 2 ores de radunanza, olache i batimans no se à sparagnà e la rejons é states desvalives.
En realtà, descheche à sotlineà tant l president Giancarlo Pederiva che l diretor Dino Detomas, del 2024 la produzion de energia é stata più che bona: l’èga vegnuda ju dal ciel l an passà, soraldut ...


23 de mei 2025
A Soraga l prum Consei
L ombolt Valerio Pederiva à jurà e fat a saer i inomes di componenc de sia Jonta.
L prum Consei de Comun chiamà ite te Fascia do la litazions dai 4 de mé l é stat chel de Soraga. I neves conseieres se à binà en lunesc ai 19 de mé da les 6 da sera, sot la vida del conseier più de età, Marco Pellegrini, con apede l secretèr de Comun Antonio Carlo Iorio.
N Consei curt, olache desche da regolament l é stat tout dant demò i requisic de compatibilità e litabilità del ombolt e de duc i Conseieres, che i 5 egn che vegn (desche la maor pèrt di etres Comuns fascegn, fora che Mazin e ...
L prum Consei de Comun chiamà ite te Fascia do la litazions dai 4 de mé l é stat chel de Soraga. I neves conseieres se à binà en lunesc ai 19 de mé da les 6 da sera, sot la vida del conseier più de età, Marco Pellegrini, con apede l secretèr de Comun Antonio Carlo Iorio.
N Consei curt, olache desche da regolament l é stat tout dant demò i requisic de compatibilità e litabilità del ombolt e de duc i Conseieres, che i 5 egn che vegn (desche la maor pèrt di etres Comuns fascegn, fora che Mazin e ...


22 de mei 2025
Na neva direzion per l Fassa Coop
David Pisoni l é l nef diretor generèl, l à ciapà l testamonech da Luca Giongo, jit en penscion do n muie de egn de lurier. L ruol de vizediretor e responsabol aministratif vegn tout su da Mirna Depaul.
David Pisoni, jà vizediretor e responsabol aministratif dal 2020, l é l nef diretor generèl del Fassa Coop. La delibera del Consei de Aministrazion vidà dal president Norbert Bernard à la data dai 16 de mé e la rua, descheche l era jà stat anunzià da temp, aldò de la fin del lonch percors de lurier del diretor da dant, Luca Giongo, che se à serà su ai 30 de oril per penscionament.
Se pel lejer dut su La Usc nr nr 19 dai 23 de mé: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de ...
David Pisoni, jà vizediretor e responsabol aministratif dal 2020, l é l nef diretor generèl del Fassa Coop. La delibera del Consei de Aministrazion vidà dal president Norbert Bernard à la data dai 16 de mé e la rua, descheche l era jà stat anunzià da temp, aldò de la fin del lonch percors de lurier del diretor da dant, Luca Giongo, che se à serà su ai 30 de oril per penscionament.
Se pel lejer dut su La Usc nr nr 19 dai 23 de mé: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de ...


22 de mei 2025
Marta Salvador é jita do l 'Vièl del paradis'
Ai 13 de mé, a l'età de 89 egn, la storica gestora del Refuge Vièl dal pan à lascià si fies per se n jir amò più en su, apede a sie om Nato de Pacifico.
No l é passà n muie de egn da canche Marta Salvador de Stochier à lascià ló de lurèr sul 'Vièl dal pan'. Chela utia sa Ciapel l é stat duta sia vita, l era la reina de chel refuge che l'aea fat nascer ensema con sie om Fortunato Dantone canche l era amò na joeneta.
Na vita che é stata documentèda tel liber »Olache l temp passa sorì« metù ensema e rencurà da Stefen Dellantonio Monech del 2009 en ocajion di 55 egn del Refuge Vièl dal pan.
»Canche inlouta aon scomenzà, gé e Nato siane doi joegn ...
No l é passà n muie de egn da canche Marta Salvador de Stochier à lascià ló de lurèr sul 'Vièl dal pan'. Chela utia sa Ciapel l é stat duta sia vita, l era la reina de chel refuge che l'aea fat nascer ensema con sie om Fortunato Dantone canche l era amò na joeneta.
Na vita che é stata documentèda tel liber »Olache l temp passa sorì« metù ensema e rencurà da Stefen Dellantonio Monech del 2009 en ocajion di 55 egn del Refuge Vièl dal pan.
»Canche inlouta aon scomenzà, gé e Nato siane doi joegn ...


21 de mei 2025
L nef Consei de procura del CGF
Aldò de la litazions dai 4 de mé, l procurador Edoardo Felicetti à nominà sia squadra de goern del Comun General de Fascia per i 5 egn che vegn.
En jebia ai 15 de mé l é stat metù fora l decret de nomina di componenc del nef Consei de procura, che l procurador Edoardo Felicetti à cernù, tegnan cont di ejic de la litazions dai 4 de mé passé e de la competenzes e desponibilità personèles de vigniun, per l didèr tel goern del Comun General de Fascia per i 5 egn che vegn.
Lara Battisti (che aea ciapà ben 346 stimes) é stata nominèda Vizeprocuradora, con competenza en materia de cultura, bilanz, valiva oportunitèdes e zentres storics.
Podede ...
En jebia ai 15 de mé l é stat metù fora l decret de nomina di componenc del nef Consei de procura, che l procurador Edoardo Felicetti à cernù, tegnan cont di ejic de la litazions dai 4 de mé passé e de la competenzes e desponibilità personèles de vigniun, per l didèr tel goern del Comun General de Fascia per i 5 egn che vegn.
Lara Battisti (che aea ciapà ben 346 stimes) é stata nominèda Vizeprocuradora, con competenza en materia de cultura, bilanz, valiva oportunitèdes e zentres storics.
Podede ...


21 de mei 2025
N 'śal' con n mort sun sforcela Valacia
Te la rubrica 'Da la coroneles al cher' Daniele Verra ne met dant vigni meis la rezenjion de n liber. Chest'outa l rejona de 'Come la neve nessun rumore', de Marco Lugli, n 'śal' che revèrda n menacrep mort sun sforcela Valacia.
Per saer vèlch de più su la storia e ence l giudizie de Daniele Verra, se pel lejer dut su La Usc nr 18 dai 16 de mé: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.
Per saer vèlch de più su la storia e ence l giudizie de Daniele Verra, se pel lejer dut su La Usc nr 18 dai 16 de mé: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.


19 de mei 2025
L é nasciù l ‘Club del vender’
L’ACAT de Fascia à metù su n grop ence a Poza. La servidora ensegnanta Paola Costa e l president del club alcolisć de val Marino Pederiva ne met dant la neves e l apuntament de la scontrèda anuèla.
»40 egn de libertà e renasciuda. Ensema se pel«. L é passà belapontin 40 egn da canche de jugn del 1985 Sergio Valle verjea l prum club ACAT a Vich per la valèdes de Fascia e Fiem. Ti egn do l é stat avert 7 club te Fascia e 14 te Fiem. Valle l é doventà servidor ensegnant e l jia de spes cèsa per cèsa, ence su envit di preves desche don Tito Vecchietti, a didèr chi che era en dificoltà. Te sia atività de servidor l à cognù ge fèr front ence a momenc senestres: manaces con cortie e pistoles, ma ...
»40 egn de libertà e renasciuda. Ensema se pel«. L é passà belapontin 40 egn da canche de jugn del 1985 Sergio Valle verjea l prum club ACAT a Vich per la valèdes de Fascia e Fiem. Ti egn do l é stat avert 7 club te Fascia e 14 te Fiem. Valle l é doventà servidor ensegnant e l jia de spes cèsa per cèsa, ence su envit di preves desche don Tito Vecchietti, a didèr chi che era en dificoltà. Te sia atività de servidor l à cognù ge fèr front ence a momenc senestres: manaces con cortie e pistoles, ma ...


18 de mei 2025
Confront european de la Generazion Z te la scoles
I studenc de la IV scientifich de la Scola Ladina de Fascia à tout pèrt con la professora Silvia Murer al projet ‘Schools Beyond Regions and Borders’.
L à inom ‘Schools Beyond Regions and Borders’ (Scoles sorafora raions e confins) e l é n projet de educazion ativa a la zitadinanza nasciù del 2021 per endrez del professor Beppe Zorzi del Liceo scientifich Leonardo da Vinci de Trent e l coordenament de la prof.ra del medemo Liceo Daniela Ferrari, tel chèder de la Region Trentin Südtirol en convenzion col departiment de Letres e Filosofia de l’Università de Trent.
Chest projet l à l obietif de fèr arvejinèr e cognoscer i joegn europeans che ...
L à inom ‘Schools Beyond Regions and Borders’ (Scoles sorafora raions e confins) e l é n projet de educazion ativa a la zitadinanza nasciù del 2021 per endrez del professor Beppe Zorzi del Liceo scientifich Leonardo da Vinci de Trent e l coordenament de la prof.ra del medemo Liceo Daniela Ferrari, tel chèder de la Region Trentin Südtirol en convenzion col departiment de Letres e Filosofia de l’Università de Trent.
Chest projet l à l obietif de fèr arvejinèr e cognoscer i joegn europeans che ...


18 de mei 2025
Se matear co la musega…
… desché dir: coche i aessa podù se entener chi ciantores del Coro Nosc da Soraga e l componist Luigi Pigarelli.
Che bele, le contie! Me sà bel le lejer, le scriver, ma soraldut le scutar. Chela che voi ve contar anché la rejona de amisc, de musega, de leames anter i joegn e l teritorie. A la dir duta, no sé giust giust coche la é jita, e donca cognaré jontar ite valch toch, ve pree de no ve n aer a mal!
Me sà bel me pissar che sie stat na sera d’aisciuda, acà mingol de egn, ja Soraga, picol paisc ladin tel cher de Fascia. N grop de amisc, do esser jic stroz (dijé voi olà), i se à fermà sot ite teac, duc ...
Che bele, le contie! Me sà bel le lejer, le scriver, ma soraldut le scutar. Chela che voi ve contar anché la rejona de amisc, de musega, de leames anter i joegn e l teritorie. A la dir duta, no sé giust giust coche la é jita, e donca cognaré jontar ite valch toch, ve pree de no ve n aer a mal!
Me sà bel me pissar che sie stat na sera d’aisciuda, acà mingol de egn, ja Soraga, picol paisc ladin tel cher de Fascia. N grop de amisc, do esser jic stroz (dijé voi olà), i se à fermà sot ite teac, duc ...