Fascia

media/k2/galleries/26897/thumbs/Moniaria_neva_senta.jpg
11 de auril 2024

L’Aisciuda Ladina de l’Union di Ladins

La sociazion, ensema con la redazion de La Usc, se à tramudà te la Ciasa de la Moniaria. Ai 12 de oril a Sèn Jan l é la prejentazion del liber de Luciana Palla "I Ladini fra tedeschi e italiani“ e ai 14 a Cianacei l Festival di Cores de bec "Cianta con nos".
L’aisciuda fioresc con n grum de apuntamenc per l’Union di Ladins de Fascia. Prum de dut na bela neva: chis dis la sociazion se à tramudà te sia senta storica, la Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan, apede la Calonia. Tel prum partiment à troà lèrga i neves ofizies de l’Union di Ladins e de la redazion de La Usc de Fascia. Ve speton, vegnì a ne troèr.

Ai 12 de oril: prejentazion del liber de Luciana Palla
Tel chèder di apuntamenc de l’Aisciuda Ladina, che vegn endrezèda dal Comun General de Fascia ...
media/k2/galleries/26838/thumbs/soracuerta_liber_Luciana_Palla.jpg
09 de auril 2024

Prejentazion del liber de Luciana Palla

En vender ai 12 de oril da les 5 domesdì te Majon di Fascegn.
L’Union di Ladins de Fascia, adum con l Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn, endreza la prejentazion del liber »I ladini fra tedeschi e italiani. Una comunità di confine: Livinallongo del Col di Lana/Fodom 1918-2023«, la edizion de la storica publicazion de la scritora fodoma Luciana Palla, smaorèda e agiornèda fin anchecondì. 

La enrescida de la storica Palla met dant la sceltes, la ilujions, la speranzes e la strumentalisazions politiches de la comunanza de Fodom, ensema a l’autra ...
media/k2/galleries/26837/thumbs/Liber_Mirror_soracuerta.jpg
08 de auril 2024

L liber del meis de mèrz l é zenza paroles

Te sia rubrica de rezenjions de libres dal titol "Da la coroneles al cher“, Daniele Verra ne met dant chest'outa na proponeta dassen fora de anter. 
Pelel n liber zenza paroles contèr vèlch, e anzi fosc ence più che n liber scrit? - ne domana Daniele Verra, e dapò l respon: - Ve arsegure de scì, e se volarede lejer l liber che ve mete dant anché me cherdarede. »Mirror« l é n silent book, apontin n liber zenza paroles, che me é sozedù de veder te na clasc de na scola mesèna endèna na atività de arvejinament ai libres. Sessaben che no l é na neva veder n silent book, e de spes chisc libres i é fons e piens de segnificac, ma un che me aea ...
media/k2/galleries/26836/thumbs/762_Zili_grop_cojina_cojir_1940ca.jpg
07 de auril 2024

Chi él pa?

Ve meton dant l retrat che é stat publicà l ultim numer de La Usc di Ladins, vegnù fora inant Pèsca, ai 29 de mèrz, e ve envion a ne dir se saede vèlch sun chesta entererssanta piata de storia.
Sul fenir de la sajon de turism, te noscia rubrica del retrat da zacan de La usc di Ladins aon publicà n retrat dassen enteressant, enceben che fazile sie senester cognoscer fora la persones. Chest retrat ne é stat portà da Zili Weiss, enciasèda a Moena ma de naa da Tamion, che la ne à dit che l era stat fat en ocajion de n cors de cojina endrezà apontin te la picola vila sora Vich, presciapech entorn l 1940. Se pel veder che sul frabicat l era na tabela con scrit su »ONAIR – Scuola Rurale«. La ...
media/k2/galleries/26835/thumbs/Bertol_Aisciuda_Ladina_2024.jpg
06 de auril 2024

Gé ve voi ben, inomes de mia tera

L’Aisciuda Ladina 2024 vegn dedichèda a la toponomatica ladina percheche no vae perdù l leam col teritorie.
Coi 20 de mèrz l é tacà ite, aldò del calandèr, l’aisciuda. Coscita per zelebrèr chest moment de renasciment de la natura che se lea a la revitalisazion del spirit ladin, taca ite chisc dis ence l’Aisciuda Ladina. La Consulta Ladina à fat fora che chest an i apuntamenc no sarà più conzentré te la pruma setemèna de mé, ma i vegnarà slarié fora via per i meisc de oril e mé con desvalives apuntamenc sun duta la val. A chesta vida podarà tor pèrt più jent da duc i paijes de Fascia.

L argoment de ...
media/k2/galleries/26831/thumbs/C_17_pagineAree_4954_paragrafi_paragrafo_0_immagine.jpg
02 de auril 2024

DAT: Che saone del testament biologich?

L Comun General de Fascia, con la conseiera de procura Mirella Florian, met a jir na scontrèda per cognoscer chesta oportunità che la lege ne sporc.


Dal vèlch an duc aon l met de dezider e fèr saer dantfora l tratament che ogneun de nos volessa aer tel cajo che l se troe te na condizion de sanità che no ge permet più de palesèr sia volontà. Chesta oportunità, perveduda da la Lege 219 dal 22 de dezember 2017, à inom DAT (Disposizioni Anticipate di Trattamento) e la é cognosciuda ence desche »testament biologich«. L é l frut de na batalia belebon longia, ampò la é amò pech cognosciuda. Per chest l Comun General de Fascia con si Servijes ...
01 de auril 2024

L chino, na ocajion de sozialità

media/k2/galleries/26830/thumbs/film_cortellesi_CGF.jpg
01 de auril 2024

L chino, na ocajion de sozialità

I Servijes sozio-assistenzièi del Comun General de Fascia, en colaborazion col chino Marmolèda de Cianacei, à endrezà na rassegna de cinch film de atualità.

Passèda la sajon da d’invern, l lurier se chieta ju, la ativitèdes turistiches sera e la jent se tol mingol de temp per se enstessa inant che tache endò ite l biteboi di meisc da d’istà. 

Te chest trat de temp i Servijes sozio-assistenzièi del Comun General de Fascia, en colaborazion col chino Marmolèda de Cianacei, à pissà de endrezèr na rassegna cinematografica. Cinch apuntamenc pissé per ge sporjer a la comunanza na ocajion de sozialità e de aprofondiment culturèl, ma soraldut per ...
media/k2/galleries/26811/thumbs/CRI_Fascia_Fiem.jpg
01 de auril 2024

Volontères de la Crousc Checena, apede a la comunanza

La Crousc Checena no fèsc demò servije con l’ambulanza. L é de besegn de jent de ogne età per l’atività de protezion zivila, logistica, consegna de magnadiva e n muie de auter. Vegn endrezà n cors.
Ai 15 de jugn del 1864 vegnia metù su a Milan la Crousc Checena Talièna col inom de »Comitat de la Sociazion Talièna per l socors ai ferii e ai malé en vera«, sot la presidenza del dotor Cesare Castiglioni. Da enlouta l é passà 160 egn. La storia de la Crousc Checena Talièna se à entrecià con la storia de nosc Paisc: ti momenc bie, ti gregn evenc, ti dejastres che à tocià nesc teritories, ma ence e soraldut noscia comunanzes.
»La Crousc Checena – à dit l president del Comitat de Fascia e Fiem ...
media/k2/galleries/26810/thumbs/Schermata_2024-03-28_alle_12.07.52.jpg
31 de merz 2024

Retrac veies che moscia l temp che muda

Aon rejonà con Alessio Deluca da Poza del enteres per le testimonianze del passà, foto e carte de posta che n muie de jent cer, varda e aprijia, ence sui social.

Semper più de spes ence sui social, piataforme che vif del consum momentan, se veit sutar fora piate entrie dute dedicade a veies retrac o carte de posta, che soscedea n muie de aprijiamenc e de comenc maraveé. Somea na contradizion, te n temp olache dut va semper più coran, che n muie de jent se perde do a cheste testimonianze del passà. Un de chisc pascioné de retrac veies l é Alessio Deluca da Poza, che da pech l me à rejonà de sic olache se pel troar foto de gran enteres, fate ence ti ...
media/k2/galleries/26809/thumbs/eves_loredana_rizzi_pesca.jpg
31 de merz 2024

Eves da Pèsca entenc da passa 100 egn

Rité da sia ameda Milia Soracrepa, Loredana Rizzi da Ciampedel la ne moscia na dosena de eves veiores e fora de anter.
A Ciampedel, te cèsa de Loredana Rizzi e de sia familia del Faure, l é stat tegnù su dassen polito tredesc eves, da Pèsca, entenc de roan e fosch e decoré a man zis de fin. 

Che èi pa de spezièl? Ve domanarede voetres. Se ve dijesse che i à più che 100 egn? Apontin l più veie l à scrit su l an 1922, l ultim, chel più vejin a nos, l 1935. L é dalbon de picola operes d’èrt con scrit su pensieres, anter i etres: »Ricordo della Santa Pasqua Canazei 1922«, »Buona Pasqua 1931 Canazei Fassa«, ...
media/k2/galleries/26808/thumbs/Scontrada_desturbes_alimentazion.jpg
30 de merz 2024

Atenzion ai desturbes de l'alimentazion

L Comun General à endrezà na scontrèda per sensibilisèr i sentadins sun n tem emportant e delicat che tocia la sanità e l benstèr de duc.
En vender ai 15 de mèrz, dì dedichèda ai desturbes del comportament alimentèr, col Servije Afares Generèi l é stat metù a jir na scontrèda per tegnir auta l’atenzion e la sensibilisazion de la popolazion su la bulimia, l’anoressia nervousa, chel che vegn dit »Binge Eating Disorder (BED)« donca na vida de magnèr zenza control per responet a problemes emotives e etres desturbes de l’alimentazion.

Compagnèda da la conseiera Florian e dal responsabol del Ofize Afares Generèi Devi Brunel, a portèr ...
media/k2/galleries/26805/thumbs/cors_Union_eves_depenc.jpg
29 de merz 2024

I eves da Pèsca, entenc e depenc

L’Union di Ladins à orì l’Aisciuda Ladina con n cors per emparèr a encolorir i eves con erbes e colores naturèi.
L ef l é l simbol per ezelenza de la Pèsca e l é ence simbol de la vita che se renova e augure de fecondità. No l é Pèsca zenza eves e defat i dis dant del dì de Pèsca l é tradizion entenjer e depenjer i eves, per i donèr ma ence da durèr per pechenèr. 

L’Union di Ladins de Fascia chest an à pissà de endrezèr n cors per emparèr a entenjer i eves descheche fajea nesc veies duran i fiores e la erbes che vegn te pra. L cors, che é stat tegnù en vender ai 22 de mèrz te tobià de la Ciasa de la ...
media/k2/galleries/26797/thumbs/Wilma_Bambi_Festa_ta_Mont.jpg
28 de merz 2024

En recort de Wilma De Col

Wilma ne à lascià ùen sabeda ai 23 de marz, la se dajea ju tel volontariat e te la parochia e la era benvoluda da duta la comunanza. L recort de la sociazion Bambi.

En sabeda passada l Segnoredio se à tout apede el sun Paradis Wilma De Col. L’aea demò 58 egn, Wilma, la era ruada te Fascia da la provinzia de Belun, da San Tomaso Agordino, la se aea enciasà a Pera e la se aea fat ite te la comunanza. La era semper desponibola per far volontariat e per didar te la parochia, la era de bon cher e l’aea le man de or. 

En lunesc ai 25 de marz la gejia de Pera la era piena de jent, persone che aea abù ocajion de spartir con Wilma mingol de empegn te una o ...
media/k2/galleries/26796/thumbs/mesa_torona_30_egn_sellaronda_skimarathon.jpg
28 de merz 2024

30 egn de Sellaronda Skimarathon

Na sera te Chino Marmolèda coi potagonisć de la garejèda nasciuda acà 30 egn dal anteveder de Diego Perathoner.
L esser vijionarie de Diego Perathoner, l’evoluzion di materièi e de la tecnica, la carateristiches che fèsc de la Sellaronda Skimarathon na gara unica, spetacolara: i é stac dalbon sacotenc i temes porté sun paladina en jebia passèda, en ocajion di 30 egn de la competizion. 

Sun paladina del Chino Marmolèda l é entervegnù desvalives atlec con recorc e testimonianzes per festejèr la trenta edizions de la garejèda, nasciuda del 1995. Tras video mai publiché, l publich à podù fèr n viac te la ...
media/k2/galleries/26780/thumbs/Rubrica2_Rumex_acetosa_pianta.jpg
26 de merz 2024

Jédole e pavàresc: doi inomes per la medema erba?

Te sia rubrica "Paroles fora de crigna" Fabio Chiocchetti ne met dant de autra curiositèdes linguistiches leèdes al setor de la botanica.
Per chi che se cruzia de lessicografia, l ciamp de la botanica populèra l’é segur un di più senestres, con inomes che se sormonta e se desferenziea bendeché da paìsc a paìsc. Bon che se no auter l’é la denominazion scientifica che deida a identifichèr de che che se rejona, ma ence enlouta da spes se va encontra a costions nia sorides da fèr fora.

Coscita ge scrif Amadio Calligari a so pacont Tita Cassan, ai 8 de mé del 1893: «L’aisuda stenta a isudar, freid, sech e sarech sine dicentes, no ...
media/k2/galleries/26776/thumbs/Mostra_scientifica_1.jpg
25 de merz 2024

Larga al ciel!

La neva mostra scientifica de la Scola de Fascia ne mena a descorir l’astronomia.
Ai 14 de marz ogne an rua l ‘pi grech day’, la dì de la matematica, che vegn festejà te dut l mondo tras evenc e scomenzadive de ogne sort. Ti licees de la Scola Ladina da passa 10 egn per la festa di numeres dant che rue l’aisciuda vegn metù a jir te Sala grana de la Sorastanza na mostra scientifica, con chela che, a na vida gutegola e fora de anter, se posse arvejinar bec e gregn al univers de la scienza e mosciar l bel e l valor de le ...
media/k2/galleries/26775/thumbs/Studenc_mediatores.jpg
25 de merz 2024

Te Scola ladina se pel doventèr mediatores de conflic

Da chest an scolastich, fora per la scola mesènes de Poza, Ciampedel e Moena l é pontà via n portel de giustizia riparativa.
L projet l à inom »Giustizia riparativa: conflic e mediazion a scola« e l va inant dal an de scola 2022/23 de gra al enteressament del sorastant de la Scola Ladina de Fascia Federico Corradini e di responsaboi del Servije sozial del Comun general. 

Se trata de n cors de formazion e de pratega operativa spartì fora te desvaliva fases con l obietif de slarièr fora l benstèr a scola.

Te la pruma fasa, n grop e de students e ensegnanc de la populères, de la mesènes e de la scola autes de la ...

media/k2/galleries/26772/thumbs/Schermata_2024-03-25_alle_09.14.35.jpg
25 de merz 2024

Federico de or, no demò sui schi

Elena Vian à compagnà sie fra a Sestriere per tor part ai Jeghes Nazionai da d’invern Special Olympics olache l à vadagnà doi medae dal color più bel.
Dai 4 ai 8 de marz tel Piemont l é stat endrezà la XXXV edizion di Jeghes Nazionai da d’invern Special Olympics. A Sestriere e Pragelato l é stat le gare de schi, paslonch, brea e floorball, a Entracque (CN) l é stat le competizion de corsa con le ciaspe e a Borgo San Dalmazzo se à tegnù le gare de bal.

En dut chest an à tout part 593 atlec da duta la Talia e ence da foravia ajache l era ence valch delegazion da Austria, Germania, Letonia e Ungheria. Chest percheche l an che vegn sarà i Jeghes ...
media/k2/galleries/26766/thumbs/781_Retrat_veie_Scola_schi_Vajolet.jpg
24 de merz 2024

Chi él pa?

Chesta setemèna su la tradizionèla rubrica del retrat da zacan troon la soluzion de la fotografia de la outa passèda con la squadra del Hockey Club Catinaccio e n nef retrat con maestres de schi.Per responer desche semper se pel manèr na mail a: fascia@lausc.it o chiamèr l numer de telefon 0462 764545. Per poder meter sul numer che vegn la soluzion e i inomes de chi che à responet ve domanon de ne dir la soluzion al più tèrt en mèrtesc che vegn.