Fascia

media/k2/galleries/29918/thumbs/Gungui.jpg
16 de messel 2025

Emparèr a levèr danef en pe

Te sia rubrica "Da la coroneles al cher“ Daniele Verra chest meisl ne porta dant n liber lijier e azessibol, che va ben per i joenec ma pel esser na bona proponeta per i joegn che via per l istà i vel se lejer n liber dant del scomenz de la scola, ma ence per vèlch gran che vel jir mingol ite tel mond di mendres.
»Meta« l é n roman de Francesco Gungui che met adum l mond del sport, en particolèr chel del rugby, a na contia de formazion che tol ite desvalives aspec de la vita di joenec. La vizenda é contèda dal protagonist semper en pruma persona, na bona cernia per n liber per joenec che coscita i se sent sobito trac ite te la storia. Chest protagonist à inom Tommaso, Tommy per i pec amisc, se l n aessa...

Se pel lejer dut su La Usc nr 26 dai 11 de messèl: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la ...
media/k2/galleries/29916/thumbs/jeghes_ciuch_frazion.jpg
15 de messel 2025

N parch di jeghes nef per i picoi

Jal Ciuch la Frazion de Gries à endrezà via na lèrga neva con jeghes tant per i bec de le Tagesmutter che per chi de la scolina.
N segn de atenzion de la Frazion de Gries per i bec da chiò: aló dal Ciuch, l’area verda, che vegn tegnuda jà bela rencurèda da egn en ca con banches e desć, la é stata fornida con dotrei jeghes. »Vèlch jech l aon comprà nos e un l ne l à dat l Comun de Cianacei, che l lo aea comprà ite per l parch di jeghes te mez paisc« ne disc l capofrazion Silverio Pezzei.

Se pel lejer dut su La Usc nr 26 dai 11 de messèl: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o ...
media/k2/galleries/29915/thumbs/Scontrada_CaiSat_Mudamenc_Climatics_1.jpg
14 de messel 2025

Biodesvalivanza e mudamenc

Na sera enteressanta per endrez del Grop da mont Cai Sat de Poza à metù adum dac scientifics, retrac da marevea e conscidrazions leterères e filosofiches per portèr dant na situazion che fèsc cruzièr.
L é n argoment de gran emportanza e de gran atualità, chel di mudamenc climatics e de si efec su la tera, l ambient e la biodesvalivanza. N argoment che en sabeda sera te sala del Consei de Comun de Sèn Jan l é stat portà dant per endrez del Grop da mont Cai Sat de la Val de sot a na vida particolèda e percacenta, col geologh e espert di mudamenc de la tera Michele Sofisti, l scritor Giuliano Compagno e l fotograf Alessandro Gruzza.
Na bona pissèda chela de enterzèr i dac, de spes dramatics, ...
media/k2/galleries/29911/thumbs/Screenshot_2025-07-10_alle_10.06.40.jpg
13 de messel 2025

Ispirazions d’istà, jir en aut per veder dalonc

Ence chest istà la Comiscion per la cultura de la parochies de Fascia à endrezà la rassegna che met dant nef apuntamenc anter cultura e religion.
»Chi che va più en aut, più dalonc l veit; chi che veit più dalonc, più al lonch l se ensomea«. Se verc con chesta cognosciuda frase del alpinist e esplorador Walter Bonatti la 16^ edizion de la rassegna Ispirazions d’istà 2025. ‘Jir en aut’ a na vida più metaforica simbolisea l passèr via i ostacoi, tor su de neva cognoscenzes e arjonjer de neves obietives. Te n contest più religious ‘jir en aut’ pel tor su n segnificat spiritual, jir do n troi de ispirazion e de iluminazion – vegn scrit te la ...
media/k2/galleries/29906/thumbs/Mostra_Genius1.jpg
13 de messel 2025

Leonardo: n ‘Genius’ de èrt e scienza

I studenc di Licees fascegn sporc ence chest istà na bela ocajion de cultura per noscia jent e ence per i foresć.
»Genius – Leonardo da Vinci anter èrt e scienza« l é la mostra scientifica che te chest 2025 viventea la proponeta culturèla del istà te Fascia, portan dant a na vida originèla la fegura del genio universal, simbol de la Tèlia tel mond. L percors tematich, metù fora te la aules de la scola populèra de Vich, l é stat ideà fora per l an de scola da la classes 3 LSA del Liceo scientifich e 3 LAF del Liceo artistich de Sèn Jan, col didament di dozenc soraldut de materies scientifiches e de ...
media/k2/galleries/29904/thumbs/NJ_2_2025_soracuerte.jpg
13 de messel 2025

N codejel rich de curiositèdes

L é vegnù fora n nef numer de Nosha Jent: comunanza, storia e temes de reflescion.
Tel meis de jugn l é ruà n numer 2 de chest an de Nosha Jent, l boletin del Grop Ladin da Moena, che ampò de spes l va sorafora si confins de paisc. L codejel, che chesta outa l dombra 48 piate, l se verc con n comentar de la presidenta del Grop Ladin da Moena Angela Chiocchetti del Goti, che te chisc temepes senestres vel portar mingol de speranza. Na sezion belebon longia sui fac de la comunanza pea via con na analisa de le litazion del meis de mé, tel Comun de Moena ma ence tel Comun General ...
media/k2/galleries/29902/thumbs/Screenshot_2025-07-10_alle_09.01.37.jpg
12 de messel 2025

L Consei General pel peèr via

Duc i componenc é stac zacan nominé, l ‘Parlament de Fascia’ pel se binèr e l é stat chiamà ite per en jebia ai 17 de messèl.
Con la nomina de Alessandro Degiampietro e de la ex procuradora Cristina Donei desche raprejentanc del Comun de Moena tel Consei General de Fascia, l é stat portà a compiment la designazion de duc i 28 componenc che, apede al procurador Edoardo Felicetti, i farà pèrt del ‘Parlament de Fascia’ ti 5 egn che vegn.

Te la litazions dai 4 de mé l era stat cernù i 16 componenc lité diretamenter dai sentadins;a des ence duc i 12 inomes en raprejentanza di 6 Comuns fascegn é ofiziai e do passa 2 meisc ...
media/k2/galleries/29901/thumbs/Frazions_scontrada_Cianacei.jpg
12 de messel 2025

Frazions protagonistes del mudament

Le ASUC de Fascia e Fiem, en colaborazion con la Sociazion provinzièla, à endrezà na scontrèda per rejonèr del percors envià via con la lege nazionèla 168 del 2017.
La comunanza de Fascia é semper stata usèda a se vardèr via e se rejer enstessa l teritorie. De chest aon testimonianza da la enrescides e dai studies de Père Frumenzio Ghetta. 
Autogoern e responsabilità del Ben Comun che se troa jà ti veiores statuc de la Comunità de Fascia e che pel ge orir la strèda a la neva gestion di dominies coletives.

»N’autra vida de aministrèr: la Frazions protagonistes del mudament« l era l titol de la scontrèda endrezèda da la Frazions de Fascia e Fiem, en ...
media/k2/galleries/29898/thumbs/senta_tagesmutter.jpg
11 de messel 2025

Se chier Tagesmutter a Cianacei

No l é assà personal per encontentèr la domana. Per entener la situazion, fajon n bilanz con la responsaboles del servije, l’Aministrazion e na neo-mère.
L é 6 l numer de popes che dal scomenz del an l é vegnù adalèrch a Cianacei. I egn dant i era stac 19 del 2024, 15 (2023), 8 (2022), 15 (2021), 18 (2020), 14 (2019) e 15 (2018). Do la ‘paussa’ del 2022, l numer ti ultimes egn à scomenzà endodanef a se smaorèr tant che tel servije privat Tagesmutter de Cianacei, da più che na dejina de egn portà inant da la coprativa provinzièla Il Sorriso, no l é assà post per duc chenc. L é stat endrezà na scontrèda con la families olache l é vegnù fora ...
media/k2/galleries/29895/thumbs/Gilli_Petrone_Alpine_Pearls_2021_Weissensee.jpg
10 de messel 2025

Moena no l é più na ‘perla’

L Consei de Comun à ratificà la dezijion de jir fora dal »GECT Alpine Pearls« e aproà n mudament al regolament de la èrmes di Polins. Cristina Donei e Alessandro Degiampietro tel Consei General.
L tema de la adejion del Comun de Moena al »GECT Alpine Pearls« l é stat fosc chel de maor impat mediatich anter chi porté dant en jebia ai 3 de messèl tel Consei de Comun.
L é passà 15 egn – à deschiarì l ombolt Alberto Kostner – da canche del 2010 l Comun de Moena aea dezidù de fèr pèrt de chesta organisazion che tolea ite Comuns taliegn e foresć. L obietif de chesta adejion l era chel de didèr l svilup de na mobilità alternativa e n turism sostegnibol, e al scomenz l é stat positif, con ...
media/k2/galleries/29891/thumbs/Folaghe_SenPelegrin_GilbertoVolcan_copia.jpg
09 de messel 2025

Chi che se veit te nesc leghes da mont!

Na enteressanta segnalazion de Gilberto Volcan, fosc portèda dai mudamenc climatics.
L é stat na bela marevea per Gilberto Volcan, chela che l à abù l met de veder enstadì. Volcan l laora tel Parch Natural de Panevelge e l é n espert de besties, apede che president del Grop da Mont Cai Sat de Moena.

Chisc dis passé tel Lèch de Sèn Pelegrin l à vedù na picola familia che l é dassen na neva per nesc lesc da mont: na familia de folaghes (Fulica atra) con 3 ponjins, nasciui da pec dis.

Volcan ne à segnalà l event, che l é enteressant ajache chesta che l à documentà l é la pruma ...
media/k2/galleries/29878/thumbs/CGF_premiazion_studenc_2019.jpg
08 de messel 2025

N pest per nesc studenc

L Comun General de Fascia premia i lurieres de tesi de laurea e dotorat sun desvalives argomenc che revèrda l teritorie e la comunanza de Fascia. L é temp fin ai 25 de aost per manèr ite la domanes.
Engaissèr i joegn fascegn a se dèr ju con studies che posse didèr a miorèr la cognoscenza e l svilup de sia comunanza. Con chest obietif tel an 2019 l Comun General de Fascia à metù su la scomenzadiva »N pest per nesc studenc«. Aldò del regolament aproà enlouta, ai prumes de jugn l Consei de Procura del Comun General de Fascia l à  metù fora ence chest an l avis de concors »N pest per nesc studenc 2024«.

Per chest concors l Comun General met a la leta 4000 euro da destinèr a tesi de laurea ...
media/k2/galleries/29877/thumbs/sticker1_bandieres_pester.jpg
07 de messel 2025

Let’s stick ladin!

L’Union di Ladins de Fascia met a jir n concors a premies sui social con protagonisć i neves stickers ladins.
Per sie 70eisem cedean l’Union di Ladins de Fascia se à pissà de dèr fora na lingia de stickers de desvaliva mesures a tema ladin: la bandiera ladina, chela dai set colores, l pèster fascian de formes e colores desferenc e amò apede na neva edizion del sticker storich di egn ’70 ‘Ladins sion, Ladins reston’, duc luré fora da Letizia Soldà.

I medemes adesives l é ence i protagonisć del concors Let’s stick ladin metù a jir dai prumes de messèl che jirà inant fin ai 15 de aost su la piata ...
media/k2/galleries/29876/thumbs/conzert_Coro_Nosc_10egn.jpg
06 de messel 2025

L Coro Nosc à ‘dit, scrit e ciantà’

I ciantores, sot la direzion del Maester Peter Decrestina, à portà dant n conzert fora de anter col didament de La Mizacoles per festejar 10 egn de atività e prejentar doi ciantie neve per ladin.
Do i bie recognoscimenc vadagné foravia, l Coro Nosc da Soraga se à ciapà l batiman più fort e l’aprijiament più sentù da soa comunanza.
Te La Gran Ciasa a Soraga, en sabeda ai 29 de jugn, i 12 ciantores, più l maester (col nef component Andrea Bonelli), se à ejibì te n conzert fora de anter: »Dit, scrit e ciantà« l era l titol cernù per l’ocajion ajache apede a le ciantie l era ence scric e parole. N esperiment da ardiment, i ge à dit, fat de musega e scric per ladin, n enconter anter note e ...
media/k2/galleries/29874/thumbs/SVile_2025_Messa2.jpg
05 de messel 2025

Devozion, musega e festa per Sèn Vile

Ence chest an ai 26 de jugn l é stat festa grana a Moena: en pruma fila ti momenc ofiziai i sonadores de la Banda, i preves e sun duc don Walter Sommavilla, l’autoritèdes e i gropes de socors e folclor.
Sèn Vile a Moena vel semper dir prum de dut musega, en particolèr chela di sonadores de la Banda del paisc, che duc i egn l dì de la sègra i ge fèsc da beicher a sentadins e ghesć. Coscita la é stata ence chest an ai 26 de jugn, e do aer descedà l paisc la Musega de Moena l'à fat la pruma defilèda da Piaz de Ramon fin a la gejia del Sènt patron. Chiò da les 10 l é stat dit messa grana, con letures, Vangele e de bela orazions per ladin. Ence gran pèrt de la bela cianties del Cor de gejia che à ...
media/k2/galleries/29873/thumbs/Fech_Sacro_Cher1_2025.jpg
05 de messel 2025

I feghes del Sacro Cher de Gejù te Fascia

Ence te Fascia l é stat renovà l’usanza da la Compagnia di Scizeres a Ciampedel e Moena. Nos aon compagnà l Grop de folclor de Soraga fin sun Sas da la crousc
L é stat una de chela seres maraveouses che se se porta do per n pez, fin canche l cef l se les recorda. Jit ju soreie, l reout del ciel l se à empeà su de mile colores, tedò i ores de la crepes de Ciadenac e Vael; pian pian se à vedù èrder da mont de Vich fora de picoi pontolins pomaranc, un do l auter. Vegnù les diesc, ge é stat dat fech ence a l’assa de cassetes, rames e picoi èlbres che chi dal Grop de folclor de Soraga à enmuià sotvia n parei, pech più en via che Sas da la crousc.
...
media/k2/galleries/29871/thumbs/Roberto_Saviano_foto_Sara_Sabatino.jpg
04 de messel 2025

L istà fascian met dant i gregn inomes

I Comitac manifestazions de Cianacei e Moena, con la regia de Michela Marangoni, à endrezà sie spetacoi con personajes cognosciui: da Roberto Saviano a Concita De Gregorio e Stefano Massini.
L istà culturèl te Fascia met dant ence chest an n calandèr rich e de livel. No demò apuntamenc che fèsc cognoscer i gropes de folclor e musicai de noscia val o i esperc che te desvalives setores prejenta sia cognoscenzes e sia èrt, ma ence evenc de entrategniment che porta te Fascia inomes cognosciui a livel nazionèl. I Comuns de Cianacei e Moena, olache i Comitac manifestazions é sot la regia de Michela Marangoni, à prejentà n calandèr con sie spetacoi. Nos se aon fat contèr vèlch de più.

L ...
media/k2/galleries/29866/thumbs/rodes_cantier_ciamp_balon_cianacei.jpg
04 de messel 2025

L troi de la rodes zenza fin

Per la fin del istà 2024 se aessa cognù fenir i lurieres per la streca Fontanac-Penìa ma ampò no la é jita coscita: ve dijon coche la é te la Val de sora.
Se pissèa che se aessa podù jir do l nef troi per la rodes da Fontanac fin ta Penìa per la fin del istà 2024, enveze sion encomai su la sèva de n nef istà e amò no l é a post. L é cantieres averc amò sun duta la val e belapontin n é desvalives proprio te la Val de sora, su la strèda de la rodes che da Fontanac dovessa ruèr fin ta Penìa.
I era stac dac su ai 14 de november del 2023 con na regnèda de 240 dis presciapech, da fenir per la fin del istà del an passà. A Fontanac se aea binà l president ...
media/k2/galleries/29852/thumbs/Pont_Lejia1.jpg
03 de messel 2025

Consegnà l cantier per l Pont de Lejia

I lurieres tacarà ite de setember, la firma à 300 dis de temp. Vegnarà slarià l pènt e fat doi marciapees a sbalz.
I pontarà via de setember i lurieres per meter a post l Pont de Lejia. En mercol ai 25 de jugn l é ruà a Sèn Jan l president de la Provinzia de Trent Maurizio Fugatti con l enjegner del Servije Operes stradèles e feroviaries Alessandro Pinamonti per ge consegnèr ofizialmenter l cantier al ombolt Giulio Florian, al procurador Edoardo Felicetti e al projetist enjegner Fabio Ganz. 
I lurieres, dal valor complessif de 1.348.627 euro, a chi che va jontà apede i oneres de segureza de 42.973 ...
media/k2/galleries/29813/thumbs/operatores_oltre.jpg
02 de messel 2025

TRAME à cojì ensema na rei de relazions

L projet di Servijes sozièi del Comun General de Fascia se à serà su con resultac de valuta per n turism inclusif de Fascia.
Se à serà su l projet TRAME, Turism Inclusif Responsabol e servijes de Comunanza Azessiboi travers n Model de Empowerment sozièl, con gran suzes de partezipazion e de obietives arjonc. Chest projet é nasciù da la colaborazion anter enc publics, sociazions del terz setor e sogec privac (Comun General de Fascia, Coprativa Oltre, Garni Villa Mozart, Trentino Social Tank) con la partezipazion de istituzions e sociazions del post (Comun de Cianacei, ApT de Fascia, Coprativa sozièla INOUT e sociazion ...