- T'es chilò:
- Home
- Atualité
Atualité
22 de setember 2022
Giaurida dl ann de scola a Grugliasco
La giaurida dl ann de scola a livel naziunel se à chëst ann tenì tla provinzia de Torino, ulache l fova prejënt nce l Presidënt dla Republica Sergio Mattarella y l minister per l'istruzion Patrizio Bianchi
L articul tla edizion nueva de duman vënderdi ai 23 de setëmber de La Usc di Ladins.
L articul tla edizion nueva de duman vënderdi ai 23 de setëmber de La Usc di Ladins.
21 de setember 2022
Norma d’atuaziun nöia
Novités y poscibilités nöies por la Comisciun de valutaziun al ejam da avocat
La poscibilité da gní nominá mëmbri y suplënc dla Comisciun de valutaziun por l’ejam da avocat pro la Seziun destacada da Balsan dla Curt d’apel de Trënt é pro le dagní deslariada fora ince ai dozënc de materies iuridiches talianes pro i atenés austriacs convenzioná cun na université taliana aladô dl’acordanza danter la Republica Taliana y la Republica Austriaca söla cooperaziun interuniversitara.
Le Consëi di ministri a Roma á aprové ai 16 de setëmber 2022 na norma de atuaziun cun ch¨ësc ...
La poscibilité da gní nominá mëmbri y suplënc dla Comisciun de valutaziun por l’ejam da avocat pro la Seziun destacada da Balsan dla Curt d’apel de Trënt é pro le dagní deslariada fora ince ai dozënc de materies iuridiches talianes pro i atenés austriacs convenzioná cun na université taliana aladô dl’acordanza danter la Republica Taliana y la Republica Austriaca söla cooperaziun interuniversitara.
Le Consëi di ministri a Roma á aprové ai 16 de setëmber 2022 na norma de atuaziun cun ch¨ësc ...
21 de setember 2022
Sellaronda Bike Day cun la nëi
La nëi tomada de nöt sön crëps y jus á fat da cornisc ala 16ejima ediziun dl Sellaronda Bike Day, mo n'á nia sprigoré deplü ziclisć che é piá ia da doman, cun temperatöres scialdi frëides, por desfiré la roda dl Sela
En sabeda ai 17 de setëmber él sté le secundo Sellaronda Bike Day dl 2022, rové a süa 16ejima ediziun. N frunt frëit á porté nëi sön i crëps y sön i jus dles Dolomites y da doman él gnü desconsié da tó pert ala manifestaziun. Mo impó é n valgügn ziclisć piá ia, cun le termometer che signâ ma 5 degrá, por pedalé tres i jus de Frara, Sela, Pordú y Ciaulunch, che é gnüs stlüc al trafich motorisé cina les cater domisdé. Ia por le de á le sorëdl dlighé la nëi y ara é jüda da desfiré la manifestaziun ...
En sabeda ai 17 de setëmber él sté le secundo Sellaronda Bike Day dl 2022, rové a süa 16ejima ediziun. N frunt frëit á porté nëi sön i crëps y sön i jus dles Dolomites y da doman él gnü desconsié da tó pert ala manifestaziun. Mo impó é n valgügn ziclisć piá ia, cun le termometer che signâ ma 5 degrá, por pedalé tres i jus de Frara, Sela, Pordú y Ciaulunch, che é gnüs stlüc al trafich motorisé cina les cater domisdé. Ia por le de á le sorëdl dlighé la nëi y ara é jüda da desfiré la manifestaziun ...
20 de setember 2022
Jon a lité!
Te puec dis, en domenia ai 25 de setember 2022, anter les 7:00 y les 23:00, và les zitadines y i zitadins dla Talia soura i 18 agn a lité n Parlament smendrì de 1/3 respet a duc i iadi dala Secunda vera encà
L president dla Republica Sergio Mattarella à con l dpr 21 messel 2022 nr. 96 y nr. 97 deslié l Senat y la Ciamena a bonora, do che l premier Mario Draghi ova perdù la creta y la maioranza con si govern. Les lites politiches nueves é vegnudes fissedes per chesta domenia ai 25 de setember 2022 y la pruma reunion dles ciamenes nueves é preveduda per l di 13 otober 2022. Con la medema data dl desliament dl parlament él vegnù assegné i mandac tles zircoscrizions y ti colegiums plurinominai de Senat ...
L president dla Republica Sergio Mattarella à con l dpr 21 messel 2022 nr. 96 y nr. 97 deslié l Senat y la Ciamena a bonora, do che l premier Mario Draghi ova perdù la creta y la maioranza con si govern. Les lites politiches nueves é vegnudes fissedes per chesta domenia ai 25 de setember 2022 y la pruma reunion dles ciamenes nueves é preveduda per l di 13 otober 2022. Con la medema data dl desliament dl parlament él vegnù assegné i mandac tles zircoscrizions y ti colegiums plurinominai de Senat ...
20 de setember 2022
Arno a NY
Le presidënt dl Südtirol Arno Kompatscher sará indoman a New York tla gran sentada generala dl’Organisaziun dles Naziuns Unides (ONU)
Indoman saral a NY la sentada generala dla Onu, al intern de chësta saral le High-level meeting (la conferënza de livel alt) por i 30 agn dala Declaraziun dles Naziuns Unides söi dërc dles mendranzes.
La partezipaziun dl Presidënt Kompatscher é gnüda concordada danter i ministri dl Estern dl'Austria y dla Talia y le medem presidënt Kompatscher en gaujiun dl iiubileum di 30 agn dla stlüta dl pachet gnü festejé ai 11 de jügn 2022 a Balsan.
Indoman saral a NY la sentada generala dla Onu, al intern de chësta saral le High-level meeting (la conferënza de livel alt) por i 30 agn dala Declaraziun dles Naziuns Unides söi dërc dles mendranzes.
La partezipaziun dl Presidënt Kompatscher é gnüda concordada danter i ministri dl Estern dl'Austria y dla Talia y le medem presidënt Kompatscher en gaujiun dl iiubileum di 30 agn dla stlüta dl pachet gnü festejé ai 11 de jügn 2022 a Balsan.
18 de setember 2022
Vangele dla Domënia
Domënia 18 de setëmber 2022
Dal Vangele do San Lüca 16, 1–13
Te chël tëmp á Gejú dit a sü discepui: »N ël rich â n aministradú. Chësc án incolpé dan da d’ël, che al spaterlass ia so avëi. Sön chëra l’ál fat cherdé y ti á dit: Ci aldi pa porsura te? Dá cunt de tüa aministraziun! Te ne pos nia resté inant mi aministradú. Dailó á l’aministradú ponsé sura: Mi patrun me tolará l’aministraziun. Ci dessi pa spo fá? Por n laur pesoch ne veli nia, da jí a petlé me dodi. Impó – i sá ci ch’i mëssi fá, che la jënt me toles sö te sües ...
Dal Vangele do San Lüca 16, 1–13
Te chël tëmp á Gejú dit a sü discepui: »N ël rich â n aministradú. Chësc án incolpé dan da d’ël, che al spaterlass ia so avëi. Sön chëra l’ál fat cherdé y ti á dit: Ci aldi pa porsura te? Dá cunt de tüa aministraziun! Te ne pos nia resté inant mi aministradú. Dailó á l’aministradú ponsé sura: Mi patrun me tolará l’aministraziun. Ci dessi pa spo fá? Por n laur pesoch ne veli nia, da jí a petlé me dodi. Impó – i sá ci ch’i mëssi fá, che la jënt me toles sö te sües ...
17 de setember 2022
Inant che l cef tache a no didèr più
Setember l é l meis mondièl del Alzheimer: l Comun General de Fascia, con la Comunità de Fiem e etres enc, met a jir scomenzadives de sensibilisazion su la demenzes.
Do la pruma esperienza positiva del projet »AtivaMent«, peèda via del 2019 ti teritories de Fiem e Fascia per la promozion de scomenzadives de sensibilisazion su l’Alzheimer e la demenzes en generèl, te chest meis de setember, meis mondièl del Alzheimer, va inant de autra scomenzadives de gra a l’azion sinergica de desvaliva istituzions e sociazions: la Comunità de Fiem, l Comun General de Fascia con si servijes sozio assiztenzièi e la responsabola Paola Rasom, i Distrec sanitères APSS de ...
Do la pruma esperienza positiva del projet »AtivaMent«, peèda via del 2019 ti teritories de Fiem e Fascia per la promozion de scomenzadives de sensibilisazion su l’Alzheimer e la demenzes en generèl, te chest meis de setember, meis mondièl del Alzheimer, va inant de autra scomenzadives de gra a l’azion sinergica de desvaliva istituzions e sociazions: la Comunità de Fiem, l Comun General de Fascia con si servijes sozio assiztenzièi e la responsabola Paola Rasom, i Distrec sanitères APSS de ...
17 de setember 2022
Te otedé jarunse a lité
En domënia ai 25 de setëmber 2022 saral da jí a lité le Parlamënt. Les döes gran novités é: ince jones y jogn cun 18 agn pó lité le Senat, y le Parlamënt nü sará smendrí a 600
Te otedé (nia te chinesc dis – sicöche al é scrit adinfal tla ediziun stampada nöia de La Usc di Ladins, i nes scusun por le lapsus) saral elezions tla Talia per renové l Parlament. Al é na gran novité, gnuda da la reforma costituzionala de setember 2020, che l Parlament sarà metù adum demé plu da 400 deputac y 200 senatours (de chisc 8 deputac lités foradecà resp. 4 senatours lités dai zitadins talians ti Statesc foresć.
L Parlament vegnirà lité con n sistem mescedé: per 1/3 con l ...
Te otedé (nia te chinesc dis – sicöche al é scrit adinfal tla ediziun stampada nöia de La Usc di Ladins, i nes scusun por le lapsus) saral elezions tla Talia per renové l Parlament. Al é na gran novité, gnuda da la reforma costituzionala de setember 2020, che l Parlament sarà metù adum demé plu da 400 deputac y 200 senatours (de chisc 8 deputac lités foradecà resp. 4 senatours lités dai zitadins talians ti Statesc foresć.
L Parlament vegnirà lité con n sistem mescedé: per 1/3 con l ...
16 de setember 2022
Psicologs, psicoterapeuc y psichiater
Canche zachei à problems psichics iel de utl y de bujën de se lascé judé da persones espertes. Te de tel situazions jìven n iede da n dutor dai nierves, ncueicundì vàn dal psicologh, dal psicoterapeut o dal psichiater. Ma chi ie pa śën la persona de referimënt plu adateda canche l sauta ora tëmes, deprescions, dependënzes o d'autri sintoms psichics? Ciuna ie pa la desfrënzia danter i trëi profii prufesciunei numinei tl titul?
La rubrica de psicologiadl dut. Edmund Senoner ie da liejer per l prim iede te La Usc di Ladins tla edizion nueva de ncuei vënderdi ai 16 de setëmber.
La rubrica de psicologiadl dut. Edmund Senoner ie da liejer per l prim iede te La Usc di Ladins tla edizion nueva de ncuei vënderdi ai 16 de setëmber.
16 de setember 2022
»Cortina sezessionista« indô tla stampa nazionala
Comentar de Pruma
Al é passé feter 15 agn da chël referendum storich di trëi comuns de Soramunt por l’adejiun ala Regiun Trentin–Südtirol. Y avisa en gaujiun de chësc aniversar é Cortina d’Ampëz indô tla stampa nazionala, plü avisa te n articul de »Il Fatto Quotidiano«, che lascia baié l’Ombolt d’Ampëz, mo ince le presidënt dla Provinzia da Balsan Arno Kompatscher che dij che i trëi comuns ladins »tirolesc« de Soramunt é bëgngnüs te Südtirol. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de ...
Al é passé feter 15 agn da chël referendum storich di trëi comuns de Soramunt por l’adejiun ala Regiun Trentin–Südtirol. Y avisa en gaujiun de chësc aniversar é Cortina d’Ampëz indô tla stampa nazionala, plü avisa te n articul de »Il Fatto Quotidiano«, che lascia baié l’Ombolt d’Ampëz, mo ince le presidënt dla Provinzia da Balsan Arno Kompatscher che dij che i trëi comuns ladins »tirolesc« de Soramunt é bëgngnüs te Südtirol. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de ...
15 de setember 2022
Na rubrica nueva de gran mpurtanza
Cun la edizion de chëst'ena de La Usc di Ladins (de duman vënderdi ai 16 de setëmber) scumencions cun na rubrica de gran mpurtanza y che la redazion ulova bele ntegré da plu giut incà. L se trata de na tematica che vën ora for deplù tla descuscions sozieles y per fertuna datrai nce politiches. Na tematica che ie gran ëura che la ne sibe nia plu tabù, coche la ie stata massa giut alalongia y ie suvënz danz mo for nsci. La sanità psichica ie for unida mpue ascunduda, sciche sce la ...
15 de setember 2022
"La pesc é tru de svilup danter les teciaries di conflic"
Le iade de Papa Francësch tl Kazakhstan
Tl pröm salüt ofizial dan ales autorités dl stat zentralasiatich á le Papa baié de n "paisc dl’incuntada", ël instës vëgn adalerch desco portadú de pesc por l’Ucraina. Le Kazakhstan é un de chi statesc chersciü tla epoca moderna fora dala Uniun Sovietica sfrogorada sö i agn 1980. Al é n Stat che á salpü da tigní dala independënza incá de bogn raporc cun la Ruscia, mo ince cun l'America y dantadöt la Cina.
Liede inant deplü indoman tla ediziun nöia de La Usc di Ladins!
Tl pröm salüt ofizial dan ales autorités dl stat zentralasiatich á le Papa baié de n "paisc dl’incuntada", ël instës vëgn adalerch desco portadú de pesc por l’Ucraina. Le Kazakhstan é un de chi statesc chersciü tla epoca moderna fora dala Uniun Sovietica sfrogorada sö i agn 1980. Al é n Stat che á salpü da tigní dala independënza incá de bogn raporc cun la Ruscia, mo ince cun l'America y dantadöt la Cina.
Liede inant deplü indoman tla ediziun nöia de La Usc di Ladins!
15 de setember 2022
N didament dal Comun General per la families
L CGF travers sie Servijes sozio-assistenzièi ge sporc n sostegn ai sentadins per la speises de fit e de utenzes de cèsa.
No l é n moment sorì per firmes e families a cajon di gregn smaoramenc di priesc de la lum e del gas.
Dachelanvia l Consei de procura del Comun General de Fascia à dezidù de sporjer n didament.
Travers la Unità Organisativa di Servijes sozio-assistenzièi, pel vegnir didà la persones e la families enciasèdes sul tegnir de Fascia che no à la ressorses per poder se paèr i fic o la utenzes de cèsa. I besegnes leé a la majon i vegn conscidré essenzièi e donca l é stat pissà che sie emportant se ...
No l é n moment sorì per firmes e families a cajon di gregn smaoramenc di priesc de la lum e del gas.
Dachelanvia l Consei de procura del Comun General de Fascia à dezidù de sporjer n didament.
Travers la Unità Organisativa di Servijes sozio-assistenzièi, pel vegnir didà la persones e la families enciasèdes sul tegnir de Fascia che no à la ressorses per poder se paèr i fic o la utenzes de cèsa. I besegnes leé a la majon i vegn conscidré essenzièi e donca l é stat pissà che sie emportant se ...
14 de setember 2022
Chertes dla ferata Interrail debant
Per la joneza che à 18 agn
La Comiscion dla Union Europeica met inant a desposizion de joenes y joegn per i 18 agn n "ticket Interrail" debant. Te n meis zirca vegniral indò daurì la lizita per tò pert a chest concurs: ai 11 de otober 2022, da les 12:00 plu avisa. En chest ann 2022 él l’Ann dla Joneza y la UE vuel dé n segnal cler per la daurida de joenes y jogn adincontra a l’Europa.
Aste 18 agn y abiteies te n Stat dla UE o te n Stat che tol pert al program Erasmus+? Spo él ora da imparé da conesce l'Europa tres l ...
La Comiscion dla Union Europeica met inant a desposizion de joenes y joegn per i 18 agn n "ticket Interrail" debant. Te n meis zirca vegniral indò daurì la lizita per tò pert a chest concurs: ai 11 de otober 2022, da les 12:00 plu avisa. En chest ann 2022 él l’Ann dla Joneza y la UE vuel dé n segnal cler per la daurida de joenes y jogn adincontra a l’Europa.
Aste 18 agn y abiteies te n Stat dla UE o te n Stat che tol pert al program Erasmus+? Spo él ora da imparé da conesce l'Europa tres l ...
13 de setember 2022
Alessandro Chiocchetti secretèr general del PE
L funzionarie ladin da Moena é stat nominà a gran maoranza a chesta neva encèria prestigiousa.
En lunesc ai 12 de setember da sera l é ruà la conferma de la neva che te Fascia se spetèa con speranza. L ladin da Moena Alessandro Chiocchetti del Lere, de 53 egn, do na cariera de suzes te la istituzions europeènes, olache da passa 20 egn l é te l’aministrazion del Parlament European, l é stat nominà ades tel ruol de maor emportanza de dut l aparat aministratif, chel de secretèr general del PE.
Jà prum colaborador de la presidenta Roberta Metsola, con chela che tel meis de mèrz l era ...
En lunesc ai 12 de setember da sera l é ruà la conferma de la neva che te Fascia se spetèa con speranza. L ladin da Moena Alessandro Chiocchetti del Lere, de 53 egn, do na cariera de suzes te la istituzions europeènes, olache da passa 20 egn l é te l’aministrazion del Parlament European, l é stat nominà ades tel ruol de maor emportanza de dut l aparat aministratif, chel de secretèr general del PE.
Jà prum colaborador de la presidenta Roberta Metsola, con chela che tel meis de mèrz l era ...
12 de setember 2022
Cognon endò investir te la gestion del bosch
N document de Mountain Wilderness se ouc a la jent e a la istituzions per dir che i mudamenc climatics ne empon de vardèr endò al teritorie a na vida desferenta.
Vaia, l becherle, l destach sun Marmolèda, l gran ciaut e la suta de chest istà e l maldefech, l é elemenc desferenc che met en pericol l bosch e l ambient e che i à duc la medema cauja tel mudament climatich. Aldò de dut chest Mountain Wilderness Italia, travers sie president de onor Luigi Casanova, à manà fora n document che vel envièr la jent e la aministrazions di lesc da mont a tor te man la situazion con investimenc a livel economich, uman e scientifich.
No l é assà demò responer a la ...
Vaia, l becherle, l destach sun Marmolèda, l gran ciaut e la suta de chest istà e l maldefech, l é elemenc desferenc che met en pericol l bosch e l ambient e che i à duc la medema cauja tel mudament climatich. Aldò de dut chest Mountain Wilderness Italia, travers sie president de onor Luigi Casanova, à manà fora n document che vel envièr la jent e la aministrazions di lesc da mont a tor te man la situazion con investimenc a livel economich, uman e scientifich.
No l é assà demò responer a la ...
11 de setember 2022
Al via l 5° Simposie Toni Gross
Dai 12 ai 16 de setember vegn metù a jir la 5^ edizion del event che vigni 2 egn viventea strèdes e piazes de Poza conjobian èrt, cultura e turism tel recort del zipiador e alpinist Toni Gross da Poza, stat ence ensegnant e diretor del Istitut d’Èrt de Fascia.
A 10 egn da la pruma edizion, con la neva direzion artistica de Pierangelo Giacomuzzi, l é stat portà vèlch mudament e chest an l Simposie portarà èrt e sons te piaz: no sarà più demò scultura, ma l metarà ensema l’èrt visuèla e la musega. Artisć del legn e artisć del son lurarà ensema, en cobia, per realisèr sot i eies del publich strumenc che se podarà sentir sonèr te na jam session con de etres sonadores a la fin de la manifestazion.
Fèr èrt, defat, vel dir sperimentèr e n simposie l é ...
A 10 egn da la pruma edizion, con la neva direzion artistica de Pierangelo Giacomuzzi, l é stat portà vèlch mudament e chest an l Simposie portarà èrt e sons te piaz: no sarà più demò scultura, ma l metarà ensema l’èrt visuèla e la musega. Artisć del legn e artisć del son lurarà ensema, en cobia, per realisèr sot i eies del publich strumenc che se podarà sentir sonèr te na jam session con de etres sonadores a la fin de la manifestazion.
Fèr èrt, defat, vel dir sperimentèr e n simposie l é ...
11 de setember 2022
Le Vangele dla Domënia
San Lüca 15,1–32
Te chël tëmp ê düc i publicans y i piciadus gnüs da Gejú a l’ascuté. I farisés y i studiá dla lege bruntorâ porsura y dijô: »Al se dá jö cun i piciadus y mangia cinamai impara.« Sön chëra ti ál cunté na parabola y á dit: »Sce un de os á cënt bisces y nen perd öna, ne lascel nia spo indô les nonantenü tla stëpa y ti vá do ala pordüda, cina ch’al ne la ciafa? Y do ch’al l’á ciafada, la tolel plëgn de ligrëza sön les sciables, y canch’al röia a ciasa, chërdel adöm sü compagns y sü vijins y ti dij: ...
Te chël tëmp ê düc i publicans y i piciadus gnüs da Gejú a l’ascuté. I farisés y i studiá dla lege bruntorâ porsura y dijô: »Al se dá jö cun i piciadus y mangia cinamai impara.« Sön chëra ti ál cunté na parabola y á dit: »Sce un de os á cënt bisces y nen perd öna, ne lascel nia spo indô les nonantenü tla stëpa y ti vá do ala pordüda, cina ch’al ne la ciafa? Y do ch’al l’á ciafada, la tolel plëgn de ligrëza sön les sciables, y canch’al röia a ciasa, chërdel adöm sü compagns y sü vijins y ti dij: ...
10 de setember 2022
La zelebrazions per l’Autonomia a Trent
En lunesc ai 5 de setember la Provinzia à recordà i 50 egn del Secondo Statut.
Ai 5 de setember l é l dì che del 1946 à segnà la sotscrizion del Statut de Autonomia de noscia Region anter Alcide Degasperi e Karl Gruber, e l é stat declarà Giornèda de l’Autonomia. Chest an ence a Trent ge é stat dat na emportanza amò maora ajache del 1972, giusta acà 50 egn, l é stat aproà l secondo Statut.
La istituzions trentines à metù a jir desvalives momenc de zelebrazion, che é peé via col Consei provinzièl per se serèr su en lunesc ai 5 de setember, apontin tel dì de l’Autonomia, ...
Ai 5 de setember l é l dì che del 1946 à segnà la sotscrizion del Statut de Autonomia de noscia Region anter Alcide Degasperi e Karl Gruber, e l é stat declarà Giornèda de l’Autonomia. Chest an ence a Trent ge é stat dat na emportanza amò maora ajache del 1972, giusta acà 50 egn, l é stat aproà l secondo Statut.
La istituzions trentines à metù a jir desvalives momenc de zelebrazion, che é peé via col Consei provinzièl per se serèr su en lunesc ai 5 de setember, apontin tel dì de l’Autonomia, ...
10 de setember 2022
Le sonn dla bronsina
Por 1084 mituns y mitans, jogn y jones dles scores ladines dla Val Badia, y 1225 dles scores de Gherdëna, á metü man en lönesc n ann de scora nü – indô zënza mascherot. 635 é i pici scric ite tles scolines dles döes valades ladines
Te Südtirol á metü man la scora, te Fascia y te Suramunt sarara en lönesc tan iannt.
Liéde inant deplü tla ediziun nöia de La Usc di Ladins!
Te Südtirol á metü man la scora, te Fascia y te Suramunt sarara en lönesc tan iannt.
Liéde inant deplü tla ediziun nöia de La Usc di Ladins!
