Atualité

media/k2/galleries/27295/thumbs/bandieres_Europa_Talia.jpg
08 de jugn 2024

I Stac arà regnèda con na forta sovranità europea

Ai 8 e 9 de jugn sion chiamé a litèr i raprejentanc del Parlament european, n moment strategich per nosc davegnir.
Ai 5 de jugn del 1947, te so descors a l’Università de Harvard, l Secretèr di USA George Marshall anunzièa chel che ge é stat dit »Piano Marshall« (European Recovery Program), un di pians politich-economics di Stac Unii per la recostruzion de l’Europa do la seconda vera mondièla che pervedea n stanziament de passa 12,7 milions de dolares. Do la gran destruzion portèda da la vera, l risech per gran pèrt del veie continent fossa stat n piorament de la condizions politiches, economiches e ...
media/k2/galleries/27301/thumbs/mostra_museum_prinoth.jpg
07 de jugn 2024

Junse adincuntra al’estinziun de massa?

Na mostra speziala nöia tl Museum Ladin Ciastel de Tor se dá jö cun öna dles maius catastrofes dla tera en relaziun cun la chestiun atuala dla crisa climatica d’aldedaincö. Le titul dla mostra é ince provocant "Countdown to mass extinction?" – Adincuntra al’estinziun de massa? I ti l’un damané al curadú dla mostra, le paleontologh Herwig Prinoth
Savëise che al é sté n tëmp sön chësc monn, olache al é mort fora feter düc i tiers dl mer y na gran pert di tiers söla tera. Cina ciamó él sté la maiú catastrofa che i conesciun y la plü gran estinziun che la tera ais mai odü. De ci che ara se trata avisa y ciodí che döt chësc é gnü a s’al dé, podarán descurí pro la mostra "Countdown to mass extinction?", che vëgn daurida en vëndres ai 14 de jügn dales 18:00 tl Museum Ladin a San Martin de Tor. La mostra se dá jö cun na estinziun de massa ...
media/k2/galleries/27291/thumbs/1_Aufstellung.jpg
06 de jugn 2024

Scizeres del Tirol storich e de la Baviera adum

A Garmisch-Partenkirchen ai 25 e 26 de mé l é stat l 27° Alpenregionstreffen, olache à tot part ence ladins da dute le val.
Ai 25 e 26 de mé a Garmisch-Partenkirchen l é stat fat l 27° Alpenregionstreffen e ence noi Scizeres de Fascia aon tot part a chesta gran abinada che recorda noscia storia de partegnuda al raion storich tiroleis.

Con noscia Compagnia sion pontè demez da Fascia en sabeda e do 4 ore de viac sion ruè a Garmisch e se aon logà ju te n alberch de Oberammergau, na zitadina zis belota e da marevea con dute le ciase depente.

Da sera sion endò peè via per Garmisch per jir a veder l Zapfenstreich, che fossa ...
media/k2/galleries/27308/thumbs/Bildschirmfoto_2024-06-05_um_16.21.14.jpg
05 de jugn 2024

L prim smartphone che ntënd y »rejona« nce ladin

Tla Università Liedia de Bulsan àn festejà n merdi de chëst'ena l »Ladino Day«, ulache n à prejentà inier merdi l prim smartphone cun rujeneda dl sistem per ladin. Na cunlaurazion danter Motorola, Lenovo Foundation, Università y Istitut Ladin Micurá de Rü. L team per tradutëures y revisëures ie unì cuurdinà dal pruf. Paul Videsott
Na rujeneda ie y resta viva ajache la vën vivuda dala jënt. Chësc ne n'ie nia mé n juech de paroles, ma na urità soziolinguistica che ne n'ie nia da sotvaluté. La firma nterna­ ziunela y cunesciuda de fonins Motorola à nvià via n proiet per sustenì la rujenedes che resieia de murì ora aldò de n stude dl'Unesco. Ntant àn bele purtà ite de plu ru­ jenedes ti sistems software di fonins: nheengatu (Amazonia), kaingang (sud y sud­est dl Brasil), cherokee (America dl nord), ...
media/k2/galleries/27282/thumbs/Daniel_Alfreider_P.jpg
03 de jugn 2024

Manco che i sun, manco che i ciafun!

Al é gnü l’ultim mëis por se detlaré. Invit y apel dl assessur provinzial ladin y vizepresidënt dla Provinzia Daniel Alfreider por i zitadins dla Talia residënc tla provinzia da dé jö la detlaraziun che porta al cuoziënt tan important por le proporz y l’autonomia. Ara nen vá dla consistënza y garanzia de compartezipaziun publica dles Ladines y di Ladins
La cumpedada dles comunités linguistiches de Südtirol vá inant cina la fin de jügn. Por ti sporje n apel ala popolaziun da dé jö la detlaraziun de portignënza linguistica y dantadöt da se detlaré ladins, unse intervisté l’assessur provinzial por la formaziun y cultura ladina Daniel Alfreider.

La Usc: Bun de assessur Alfreider! Podëise nes dí sciöche ara ciara fora, cina sëgn, cun la Cumpedada2024?
Daniel Alfreider: "I numeri avisa él rî da dí, deache la situaziun barata da edema a edema. Tl pröm ...
media/k2/galleries/27273/thumbs/Alessandro_Chiocchetti_Parlament_European.jpg
02 de jugn 2024

Se informar e jir a litar, per tor part al davegnir comun de l’Europa

Intervista al secretar general del Parlament European Alessandro Chiocchetti da Moena, ruà la setemana passada per n curt viac de lurier a Trent.
Aer l’ocajion de rejonar de coche va le robe te le istituzion europeane, e de le litazion del Parlament che sarà la setemana che vegn, col maor funzionarie del Parlament European, e de l far per ladin, no l é na roba da duc i dis. Ai 21 de mé Alessandro Chiocchetti del Lere, che dal uton del 2022 l é secretar general del PE, l é ruà su envit de l’Università de Trent per ge far na lezion ai studenc del cors de studies internazionai, che met ensema 4 facoltà. Aon tout l’ocajion per ge domanar na ...
media/k2/galleries/27247/thumbs/newborn-boy-white-background_web.jpg
31 de mei 2024

Mans davertespor la vita

Comentar de pruma
Te döt le malester coletif co vën atual­monter manifesté de por de te critica y polemica cuntra cösc y chël, soraodunse cotan le bun stan­dard de trec sorvisc fondamentai che i anüzun zonza ponsé bën dio. Al é dërt da dí ci co sceca y ne büta nia, mo spo él ciamó plü dërt da s’anadé, comenté y rengrazié por i sorvisc co vá bun. Te cösc comentar oressi en iade jí ete tal bun sorvisc dé dal’Aziënda dla sanité dal Südtirol, tal detai dles porsones (en gran pert ëres) dal repart dla ...
media/k2/galleries/27235/thumbs/Bildschirmfoto_2024-05-28_um_11.10.46.jpg
31 de mei 2024

Franz Vittur: Le pröm intendënt ladin se recorda

En gaujiun dla festa de iubileum por i 75 agn dl sistem paritetich tla scora ladina, che é gnüda tignida a Urtijëi ai 17 de ma, sunse jüs a ciafé l’ex intendënt ales scores ladines Franz Vittur, chël che é sté a ce dla scora ladina de Südtirol dal 1975 al 1992
Dr. Franz Vittur, Os ëis metü man da insigné te scora l’ann 1946, y sëis porchël sté n testemone dla nasciüda dla scora paritetica ladina, tl 1948. Podëise nes recordé sciöche ara é gnüda a s’al dé chësta cossa?
Por capí sciöche le model paritetich dla scora ladina é nasciü, messunse sambëgn conscidré la storia intravaiada y dolorosa de chi agn. Ala fin dla secunda vera mondiala ê döt le Südtirol scassé sö da de vigni sort de tenjiuns, dificoltés y meseria, deache do i vint agn de ditatöra ...
media/k2/galleries/27255/thumbs/Consei_Istitut_Ladin_2019.jpg
30 de mei 2024

Istitut Ladin: nomina a mez

Al ultim menut la PAT à nominà na pèrt del Consei de Aministrazion per schivèr che chesta importanta istituzion culturala de Fascia reste zenza cef.
Demò vèlch menut ge é stat dedicà te la scontrèda endrezèda da l’Autorità per la mendranzes a na costion che te la ultima setemènes à soscedà marevea e ence dubie anter chi che se cruzia de la costions ladines.

Tel document de l’Union di Ladins l é stat domanà che la Jonta provinzièla desmostre maor atenzion te la modalità e ti tempes de renovament di enc che se cruzia del stravardament del ladin, domanan vèlch chiariment sul renovament de la encèries del Istitut Cultural, fates zenza l confront ...
media/k2/galleries/27252/thumbs/Scontreda_Autorita_ICL_me_2024_1.jpg
30 de mei 2024

I »stac generai« di Ladins a Sèn Jan

La presidenta de l’Autorità per la mendranzes Katia Vasselai à chiamà ite i raprejentanc per tor dant la costions de maor emportanza per i ladins: al prum post l besegn de personal.
A trei egn da sia nomina, stata de mé del 2021, l’Autorità per la mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent à endrezà en lunesc ai 27 de mé te la sala grana del Istitut Cultural Ladin, descheche l era jà stat fat ti egn passé, na scontrèda coi raprejentanc istituzionèi de Fascia per tor dant la costions de maor emportanza per i ladins.

La presidenta de l’Autorità Katia Vasselai ge à dat l benvegnù a duc i prejenc, pean via dai raprejentanc de Fascia: l procurador del Comun General ...
media/k2/galleries/27233/thumbs/IMG_9416.jpg
29 de mei 2024

Liëndes ladines: adincuntra al reconescimënt UNESCO

Ince sce le prozes dorará ciamó agn, án bele fat de plü vari importanc por arjunje che les ladines vëgnes reconesciüdes sciöche patrimone UNESCO. Chisc é gnüs presentá dan otedé te na conferënza stampa tl Museum Ladin Ciastel de Tor
Al é oramai dui agn ca che al vëgn lauré por arjunje che les liëndes ladines vëgnes tutes sö tl patrimone cultural y imaterial dl’UNESCO. La chestiun ê piada ia dl 2022, canche la Uniun Ladins Val Badia s’â ót al assessur provinzial Daniel Alfreider y al assessur regional Manfred Vallazza por avëi le sostëgn politich. Insciö él nasciü n grup de laur sot la coordinaziun de Carlo Suani, cun la colaboraziun de Susy Rottonara da La Ila y Paolo Vinati da La Val. Le pröm vare concret é gnü fat de ma ...
media/k2/galleries/27234/thumbs/IMG_7568.jpg
28 de mei 2024

Morvëies - pinsiers esistenziai sön paladina

Tla cornisc dl proiet europeich por les mendranzes Phōnē, á Nadia Rungger de Gherdëna scrit le teater "Morvëies", che á odü la premiera en sabeda dan otedé a La Ila
Pinsiers metüs adöm te n fol, liá adöm da n fi cöce che se desfira zënza i archité sö o i controlé. Sciöche canche an vá cun la ferata y an lascia lëde nosc ponsé tratan che le paesaje se desfanta, ciaran da finestra fora. Pinsiers sciöche canche an se descëda fora do n some intravaié y an proa da arcuncé ia les imajes y les parores. Insciö vëgnel descrit le toch "Morvëies", porté dant por le pröm iade sön paladina a La Ila y da odëi ciamó en mercui ai 29 de ma dales 20:00 tla Cësa de cultura ...
media/k2/galleries/27188/thumbs/Sun_Frea_web.jpg
24 de mei 2024

Ofizialisazion y aprovazion dla bandiera ladina

de Milva Mussner Presidenta dla Union Generela di Ladins dla Dolomites
Desche duc sà, à la bandiera ladina ciafé ai 15 de mei 2024 sie reco­nesciment ofizial tl Consei regional, organ che à competenza y podei legislatif primar ence en cont de sconanza dla mendranza linguistica ladina.
Co che presidenta dla Union Generela éi audì con gran plajei chesta novela y i son demé contenta – y contenta é pa segur duta la po­pulazion ladina! – che al é finalmenter vegnù a se l dé chest vare dret em­portant per nosta mendranza. Do passa 100 agn da can che la ...
media/k2/galleries/27205/thumbs/jus_incuntada_ostis.jpg
23 de mei 2024

"N contingënt y n daz por i jus"

Chësc se damana de plü rapresentanc turistics y comunai de Gherdëna y dl’Alta Badia, rová adöm en chësc de a Corvara
Le gran trafich motorisé söi jus dolomitics é n tema che vëgn sö ann por ann tres danü, cis canche la sajun da d’isté vëgn plü daimpró. Da agn vëgnel debatü la tematica, mo a pert val’ iniziatives puntuales, él sozedü dër püch, scebëgn che le trafich pësa tres deplü, por la jënt y sambëgn por la natöra. Dl bojëgn da regolamenté le trafich söi jus él ince gnü baié pro na incuntada en chësc de a Corvara. Sön invit di surastanc HGV de Gherdëna Nils Demetz y dl’Alta ...
media/k2/galleries/27163/thumbs/Ferata_Euregio.jpg
22 de mei 2024

Dì de la mobilità Euregio

Ai 25 de mé duc i aboné podarà jir sorafora i confins debant coi mesi publics.
En sabeda i 25 de mé l é endò la Dì de la mobilità Euregio. Chi che à n abonament per l trasport coi mesi publics e l EuregioFamilyPass i podarà fèr viajes debant te duta l’Euregio Tirol-Sudtirol-Trentin, da Borghetto a Kufstein.

Na bona ocajion per cognoscer l’Euregio te duta sia pèrts: vedudes orignièles, melaures de la natura e de l’èrt e curta informazions de storia tel Tirol, Sudtirol, e Trentin, debant e a na vida sostegnibola, aldò del mot de la presidenza sudtiroleisa de l’Euregio ...
media/k2/galleries/27176/thumbs/pruma_pestangelotrebo_juria.jpg
20 de mei 2024

A Silvia Liotto l Pest Angelo Trebo

Silvia Liotto, Rafael Prugger y ex aequo Nadia Rungger y Rut Bernardi. Chisc é i inoms di davagnadours dla X edizion dl Pest Angelo Trebo. La premiazion sarà d’agost
L Pest Angelo Trebo festejeia chest ann si prum compliagn toronn y é bele ruvé a la X edizion, che à vedù la partezipazion plu auta dal meteman encà, con ben 18 poetes y poec che à mené ite sies poesies.
L compit da cerne i davagnadours fova tles mans de na giuria, metuda adum da Denni Dorigo, Milena Obwegs, Nicoletta Riz, Carlo Suani y Roland Verra. La giuria fova bele vegnuda nomineda dal EPL–Ert poriLadinsdemerzdl2024yé vegnuda tegnuda socreta tratant duta la fasa de letura y ...
media/k2/galleries/27175/thumbs/telegram1_faturastrom.jpg
20 de mei 2024

"Chësc n’é nia da azeté!"

Le Servizio Elettrico Nazionale damana le paiamënt de fatures che vá cinamai zoruch al 2010 "Chësc n’é nia da azeté! Al é da respeté i termi de prescriziun", dij la Zentrala di Consumadus
Tles ultimes edemes á val’ consumadus y consumadësses de nosta provinzia, dantadöt cliënc y cliëntes che ê n iade pro l’Enel, ciafé lëtres racomanades cun ghiranzes de paiamënt de bolëtes dla forza eletrica "vedles", che vá derevers de tröc agn y che n’é, sciöche al pé, nia gnüdes paiades.

Feter ala fin dl scrit de deplü plates metü jö por talian, vëgnel spo ince dé dant i referimënc dles bolëtes (numer y data dla bolëta) en chestiun. Al ne vëgn nia ma damané l’import debit mo al vëgn ince ...
media/k2/galleries/27173/thumbs/Kompatscher_foto_usp_manuela_tessaro.jpg
18 de mei 2024

L sistem paritetich ladin coche cumpromis storich positif

Per i 75 ani dl sistem de scola paritetich tla valedes ladines tla provinzia de Bulsan iel unì metù a jì na festa ufiziela a Urtijëi. Prejënt nce l presidënt provinziel Arno Kompatscher
L sistem paritetich ladin fova unì istituziunalisà dan 75 ani. Na ucajion per fé festa, per ti dé na udleda de reviers, per ti cialé ala situazion atuela y dantaldut per se fé n pensier de viers dl daunì dla scola dla valedes ladines. La festa ufiziela ie stata n vënderdi domesdì ai 17 de mei te Cësa de Cultura de Urtijëi. Tres la festa à menà Ilke Senoner y Simon Kostner. La curnisc de mujiga, propi garateda y de cualità, ie unida fata da na grupa dla Scola de Mujiga de Urtijëi, che à sunà sot ...
media/k2/galleries/27126/thumbs/lifciste_lacrusc.jpg
18 de mei 2024

Chësc isté: lift miú marcé

Acordanza danter Provinzia de Balsan y la Lia di Implantisć de Südtirol: chi che á le Südtirol Pass podará anuzé passa 60 implanc portamunt de Südtirol a n prisc de almanco le 30% plü bas
Al é bele plü agn che la discusciun vëgn fora: jí cun le lift d’isté é por tröpes porsones massa cer. "Seilbahnen nur für Reiche" – Implanc portamunt ma por i ric – titolâ l’ann passé placatif le foliet "Die Neue Südtiroler Tageszeitung". Do les polemiches dl ann passé, â l’assessur Daniel Alfreider incundé la orenté da se gní cun i implantisć por lié i implanc portamunt al Südtirolpass y pité insciö prisc plü basc. Sëgn ésera tan inant. Sciöche la Provinzia á lascé alsavëi te n ...
media/k2/galleries/27153/thumbs/AnnaFacchini_CristianFerrari.jpg
17 de mei 2024

L bilanz de 6 egn de presidenza SAT

Anna Facchini, moenata de adozion, del 2018 l é stat la pruma femena a vegnir litèda a cef de la Sozietà di Alpinisć del Trentin. Do 2 mandac ai 6 de mé la ge à passà l testamonech a Cristian Ferrari.
L é stat 6 egn empegnatives, ma ence riches de esperienzes e de sodesfazions, per Anna Facchini, trentina ma moenata de adozion, che de oril del 2018 l é stat la pruma femena te 150 egn a vegnir litèda a cef de la Sozietà di Alpinisć del Trentin, encèria che ge é stata dapò confermèda del 2021.

Anna Facchini la era doventèda sozia de la SAT del 1989 per tor pèrt a n cors de conservazion del ambient; dapò la era jita a fèr pèrt de la Comiscion per l stravardament del ambient da mont, e cdel ...