Milan y Cortina aspeta ert la litazion di membri dl IOC (comité olimpich internazional) di 24 de jugn a Lausanne anter Milan-Cortina y Stocholm per podei organisé i XXV. juesc olimpics da d’invern.
Les candidatures é restedes a la fin demé plu does.

Novité 1: les Finales2019/2020 a Cortina
Novité2: Al Plan/Plan de Corones toma n iade fora

Entratant á la FIS aprové a Dubrovnich l program per la sajon de schi alpin 2019/2020. L start de sajon sará - sciche al é tradizion - a Sölden ai 26 y 27 d’otober. La Ladinia á tl calender nuef trei stazions, Al Plan de Mareo/Plan de Corones con la garejeda dles eles é per la sajon nueva tomé fora: ai 20 y 21 de dezember Gherdeina (superG y discesa), ai 22 ...

Incuoi, intor le cuater e meja daremesdì, n el co la moto che l eva darè a vegnì ju del jof de Giau da la banda de Col, intant che l eva darè a fà na otada no l é pi stà bon de se tegnì suo mezo e l é sgolà sot strada ju per calche zentener de metri. Intor le set da da sera i Studafuoch e l Socorso Alpin, auna al elisocors de Pieve de Ciadore, i l à ciatà n frego pi n ju de ulache l eva tomà, tirà in ju da le aive del ru de Codalongia.

Da l’Aduneda anuala dant otedí tla Cësa di Ladins a Urtijëi: ativité dl ann passé garateda, bilanz stabil
Jent de dutes les sies Unions di Ladins y da dutes les valedes ladines s’á enconté dant otedí, ai 24 de mei, tla Biblioteca Ladina anda Malia da Cudan tla Cësa di Ladins a Urtijëi per aprové i conc dl ann passé y l’ativité dl ann atual. L salut é vegnú porté ence dal ombolt de Urtijëi Tobia Moroder y dal assessour a la cultura Ivan Senoner. Per duta la serada é steda l’imprescion de laoré adum y inant demé positiva, y al é sté de sentí te salf n bel clima de union y comunanza...

Liejede do de ...

La Talia tla smorzia
I dasc é trac. Sce an crëii a chësta Europa él da alzé fora dui dac positifs: che al é jü en chësc iade passe le 50% di litadus a livel dla UE a lité y che la maioranza dl parlamënt resta tles mans di democrac europeics. Sce i Statesc se vëgn ciamó sön la lita dla Comisciun y dl Presidënt dla Comisciun, spo podess i laurs mëte man. L'Europa é mudada, cotan mudada sëgn, y messará afronté na politica manco burocratica y economica. Esperc dij danfora che la rigorosité por i bilanc di Statesc ...

Te la supletives la ex Procuradora à portà l’ADA sora l 50% te val, ma la se à fermà al 36% tel Colege, olache à vent Mauro Sutto col 51%. L Moviment 5 steiles con Rosa Rizzi rua vejin al 13%.
L’é Mauro Sutto de la Lega l nef Deputat del Colege de Perjen. Con sia coalizion de zenter dreta l’à passà via l 51%, con 27.513 la preferenzes anter la stimes valides. Cristina Donei te dut l Colege la é ruèda beleche a 20.000 stimes /36%) e l’autra candidata ladina, Rosa Rizzi del Moviment 5 Steiles, l’à sfrijà la 7000 stimes e l 13%.

Bon suzess per la ex Procuradora te Fascia, olache l’à passà via l 50% de la stimes, con la ponta più auta a Moena (61,31%) e ence Sèn Jan sora l 50%. L’ejit più ...

Lites Europeiches: le candidat dla SVP arjunj n resultat storich cun passa 100.000 preferënzes tl raiun nord-est, y variëia ite te so terzo mandat europeich. La SVP ciafa indöt 141.353 usc (le 2,44% tl raiun nord-est)
Herbert Dorfmann cun la SVP á arjunt le mandat a Bruxelles y Strassburg en coaliziun cun Forza Italia (a livel nazional vel na percentuala de azes de 4%). Al ti ess basté 50.000 usc, mo la SVP cöi te döt le raiun lital nord-est passa 141.353 usc.

Les atres preferënzes söla lista SVP:

Segnana Claudia: 1.823
Valentincic Martina: 1.301
Plank Sonja Anna: 969
Mutschlechner Klaus: 672
von Dellemann Otto: 590 usc personales

Per trei voti a Fodom l à tornà a vadagné la SVP (326 voti); 323 i voti per la Lega. Na ventina inveze i voti de desferenza a Col nanter chis doi partiti (68 per la Lega e 51 per la SVP) e situazion del dut desferenta in Anpezo, ulache prim partito l é stà la Lega (1301 voti), secondo l PD (283 voti), terzo Forza Italia (252 voti), cuarto Fratelli d'Italia (228 voti) e cuinto l SVP (180 voti).A Col à votà 176 persone (l 49,16% de chele che podeva votà), l 54,05% in Anpezo (2.643 persone) e ben ...

Le PPE (partí popolar europeich) resta la forza plü sterscia tl Parlamënt Europeich. Mo söa coaliziun cun i Sozialisć Europeics ne basta nia plü por governé. Na poscibilité foss: coaliziun PPE cun Sozialisć, Liberai y Vërc.
I partis popolars röia en chësc iade düc adöm a indöt 182 mandac, che é le 24,2%. I Sozialisć podess avëi 147 scagns, le 19,6%. Bun á stlüt jö en chësc iade i Liberai y i Vërc. Davagné lapró deplü desënes de mandac á Le Pen y Salvini. Mo chisc partis de man dërta sará inant al’oposiziun.

Ala otava ediziun dl pest de poesies dl'EPL-Ert por i Ladins te dötes les variantes ladines dl Sela á tut pert bëgn 18 auturies y auturs. Dla iuria de valutaziun á fat pert Roland Verra (presidënt), Giulia Tasser, Katia Pizzinini y Sofia Stuflesser
La iuria á valuté dötes les poesies gnüdes ite d’altonn da pert de bëgn 18 auturs/ries da dötes les vals ladines incër le Sela, y á fat fora da ti surandé a chëstes auturies/chisc auturs i pesć:

- PRÖM PEST a Jasmin Ferdigg
- SECUNDO PEST a André Comploi
- TERZ POST ex aequo a Rut Bernardi y Mattia Maldonado.

La premiaziun cun les letöres da pert di premiá gnará tignida en sabeda, ai 10 d’agost 2019, dales 17:00, a Longega tl cheder de na festa dla leteratöra ladina y dla ...

Austria Felix
Scandal tl'Austria por n video che á tut sö le vizepremier Strache te n cuatier a Ibiza tratan che al sciacarâ cun na ëra, "evidentemënter" na rapresentanta y/o mandanta russa. Tla epoca dla multimedialité é i maius spiuns les videocameres y i fonins. Strache le sá pö, o? Nia da crëie ci che al dij porsura la politica, l jornalism y l'imprenditoria austriaca, zënza ponsé sura dui iadi, zënza mëte averda da nia ofëne »söes« porsones y »söes« istituziuns. Da temëi! É chësta la generaziun nöia dla ...

Na doman a le elementari de Santa Fosca per mparà a cugnesse le associaziogn del teritiorio.
Martes ai 21 de mai i tosac de le elementari de Col e Selva i à podù mparà a cugnesse meo le associaziogn che nte suoi pais le se cruzia de dà aiut nte le situaziogn de emergenza. Binai duc auna nte na classe, col aiut del volontario de la Cros Biencia da Col Benno Bernardi i tosac i à mparà cai che siebe i trei numer de socors da cimà ntel debujegn (112, 115, 118) e cal che siebe l personal che rua conforme al pericol che s'é darè a vive.

Ai 31 de mei 2019 dala 8:00 inant uniràl sëurandà i posć dla educadësses dla scolines per l ann de scolina 2019/2020
L vën comunicà che la vela di posć dla educadësses dla scolines per l ann de scolina 2019/2020 sarà

n vënderdi ai 31 de mei 2019

dala 8:00 inant

tla sënta destacheda

dla Direzion dla scolines a Piculin.

Dala 8:00 inant uniral da ca i posć ala maestres de integrazion y ala maestres  y dala 14:00 inant ala culaburadëures pedagogiches. L unirà da ca i posć per trasferimënt y la ncëries y suplënzes aldò dla graudatories per i trëi chedri prufescionei.

Les Dolomites de Südtirol tl magazin lifestyle esclusif "Monocle"
Dlungia ai marciá tradizionai desco la Talia, Germania, Austria y Svizera dess tres plü y plü vacanziers de d’atri raiuns gní lassura che Südtirol é atraënt. Les finalités é donca tleres, i stromënc relatifs é indere desferënc. La IDM svilupëia n plann de strategies por trasmëte Südtirol da plü versc. Por ejëmpl publichëia le magazin renomé Monocle n sfëi che cunta dla vacanza plajora estiva tles munts dles Dolomites.
Monocle n’é forsc nia tan conesciü chiló da nos, mo por vacanziers sura döt le ...

Vare inant tla operativité dla Junta provinziala nöia a Balsan: al é gnü nominé i comëmbri nüs dla Consulta culturala ladina
La Junta provinziala á nominé ai 14 de ma dl 2019 les cater porsones che fej pert dla Consulta culturala por le grup linguistich ladin dlungia al assessur ladin. Presidënt dla Consulta é de lege l'assessur ladin, i comëmbri nüs é esperc te de plü ciamps culturai:
Sabine Piazza
Christa Kasslatter
Konrad Tavella
Ludwig Rindler.

La pröma incuntada dla Consulta culturala gnará a se le dé ai 21 de ma a Balsan.

L’assessur por la cultura ladina á tut l’ocajiun da rengrazié i comëmbri da denant por so impëgn ...

L ie unit ora na bela publicazion nueva n con’ dl plurilinguism. Cuntribut nce de Roland Verra.L ie iusta unì publicà n liber nuef dal titul "Lernraum Mehrsprachigkeit. Zum Umgang mit Minderheiten- und Migrationssprachen" da pert di cuordinadëures Jasmin Donlic, Georg Gombos y Hans Karl Peterlini dla Università de Klagenfurt. L liber ie unit ora tl Drava Verlag y cuntën cuntribuc de plu autores che se dà ju cun problematiches de mendranza y plurilinguism.Danter l auter iel nce n cuntribut de ...

Danca y da na pert: na jëuna artista dla Val Badia che à fat l Lizeum d’Ert te Gherdëina. La ntervista. La Usc: Alessia, posses’a te prejenté n curt?Alessia Clara: É vint ani, son de Longiarù, n pitl luech scialdi blòt tla Val Badia. É fat l Lizeum d’Ert Cademia a Urtijëi. La ntervista ntiera tla USC stampeda di 10 de mei. Ntervista de Julia Lardschneider

La Comunanza Ladina a Bulsan ova invié y trueps é vegnus: les ciasarines da Fodom á enjigné de plu derzedes tipiches de sia cujina
I publicon les imprescions fotografiches vegnudes da la Comunanza Ladina.

De plu dl curs saral da lí do tla edizion de La Usc di Ladins da en vëndres ai 17 de mei!

Por en domënia ai 26 de ma 2019 é cherdá zirca 51 miliuns y 400 mile zitadins talians a renové le parlamënt europeich. La Talia ará 73 mandac tl parlamënt nü.
Interessant él da odëi che les ëres che lita tla Talia é 26,4 miliuns, i ëi 24,9 miliuns (51% - 49%).

Deplü tla ediziun de La Usc atuala!

Pro la vijita dles scores y scolines te Gherdëna dl assessur por la scora ladina nen éra jüda dles desfidades dl personal insegnant y dles educadësses y di educadus, y di bojëgns dles mitans y mituns.
L'assessur provinzial por la scora ladina Daniel Alfreider y l'intendënta dles scores ladines Edith Ploner é stá ai 9 de ma tla scora mesana nöia te Sëlva, tla scora elementara a Santa Cristina, tla scolina Salieta a Urtijëi y tla Direziun dles scores a Urtijëi. Pro incuntades cun le personal dirigënt y insegnant, cun les educadësses y i educadus y sambëgn ince cun les mitans y i mituns s'á l'assessur provinzial fat n cheder dles ghiranzes d'aldedaincö ...