Cina ai 18 de jená 2019 pó les insegnantes y i insegnanc se scrí ite al ejam de ladin dl’Intendënza.
Les insegnantes y i insegnanc che ó gní tuc sö tles gradatöres por insigné tles scores elementares, mesanes, altes, profescionales o de musiga y tles scolines dles valades ladines dl Südtirol mëss superé l’ejam de ladin organisé dal’Intendënza ladina a Balsan.
La proa scrita dl ejam gnará fata ai 11 de forá 2019 dales 9:00. La domanda mëss gní fata cun le formular aposta, che é da ciafé te vigni direziun de scolina y scora y che mëss gní mené al Departimënt Educaziun y Cultura Ladina, strada ...

Y le vënt sofla indô dassënn tles valades ladines. Sö alalt ince passa 100 al’ora, porchël án messü stlü cotan de implanc portamunt.
Incö án da sćiampí bindebó cun le gran vënt, en pert ales basses y cotan deplü sö alalt, olache al sofla ince cun velozités de passa 100 al’ora. Sciöche le meteorologh dla provinzia de Balsan Dieter Peterlin scrí sön twitter án arjunt na piza de 118 al’ora sön piza de Pisciadú tl comun de Badia. Por gauja dl vënt án porchël ai 2 de jená ince messü tigní stlüc valgügn implanc, danter chisc ince de chi che pormetô la Roda dl Sela o la Roda dla Gran Vera.
Sön le sît de Dolomiti Superski án odü che ...

Na picia panoramica sön i 10 articui plü lic sön nosc portal www.lausc.it tratan le 2018
Por le portal lausc.it é le 2018 sté n ann de suzes, olache les vijites é chersciüdes de bëgn le 51%. N stromënt d’öga por arjunje ince chë sona de utënc che vá plü ion a se do les informaziuns te internet. Ciünes é pa les informaziuns che ves á interessé deplü tl ann passé? Ciügn pa i articui plü lic dl ann? Les desgrazies y i inzidënc é tres chëres che atoca deplü la jënt, ince i utënc de internet. Danterite él indere ince de bunes noeles o noeles de n ater carater. Chiló dessot i 10 articui ...

Le bundé dala Val Badia
Bun De y Bun Ann,
ché i viëise tröc agn
cun ligrëza y sanité,
fortüna y benedisciun,
sön chësc monn
söl ater monn
a paraisc!

“Cie éi pa ie pona fat te chisc 7 ani?” Erich Demetz de Sëlva/Laion, cumëmber d’unëur dla FIS y dla FISI y Stëila d’Or dl Coni, à scrit nscila tla USC di 21 de dezëmber dl 2018: “Y a lauré per l mond dl schi te Gherdëina ovi scumencià dan 60 ani, ntlëuta mo coche trainadëur ulentadif dl Schi Club Gherdëina. Mi sculeies Alex Giorgi, Hermann Comploj, Mauro Bernardi y Oswald Kerschbaumer fova ruvei a livel de Copa dl Mond.” Ie é fat l trainadëur dl Schi Club Gherdëina 7 ani alalongia. Ma sce ël à ...

Les iscriziuns tles prömes classes dles scores elementares y altes de Südtirol podará ma plü gní fates online sön myCIVIS.
Les domandes de iscriziun ales prömes classes dles scores elementares y de na scora alta por l'ann de scora 2019/2020 podará da sëgn inant ma plü gní fates online tres le portal de myCIVIS, l’area personala cheriada al intern dla Rëi zivica nöia CIVIS de dialogh cun l’aministraziun publica. L’iscriziun ala pröma classa dla scora mesana vëgn fata automaticamënter zënza messëi fá domanda.
La prozedöra online podará gní fata ma sce an á n account por le SPID (Sistem publich de identité ...

La portaúsc dla politica dla migraziun y integraziun tl parlamënt todësch ("Bundestag") é gnüda informada sön la FUEN y i Ladins dles Dolomites
Le grup di NON-KINSTATE dla FUEN, de chël che al fej pert ince l’Union Generela di Ladins dla Dolomites, é gnü tuc sö tla cornisc de so congres la fin de novëmber ince tl Bundestag, olache al é gnü splighé le laur dles fraziuns desvalies y le procedere dles reuniuns. La mandatara dl "Bündnis 90 - Die Grünen" Filiz Polat, che é la referënta dla politica dla migraziun y integraziun tl Bundestag á incunté la delegaziun dles mendranzes da tröc ciantuns de Europa y s’á informé sön i rapresentanc y ...

Al é l’Istitut por erts y cultura di Roma Europeics y á söa sënta a Berlin
Tratan le congres dl grup de laur NON-KINSTATE dla FUEN a Berlin ti él ince gnü fat na vijita al ERIAC. Metü sö dan da n ann sön iniziativa dl Consëi d’Europa, la "Open Society Foundation" y la aleanza por l’Istitut Roma, él oramai n zënter de incuntada, informaziun y ince istituzionalisaziun dla cultura di Roma de döta Europa. Travert dl ERIAC él da renforzé la dignité di Roma y da laoré sö i preiudizi cuntra chësta etnia gonot metüda sön na pert fora por l’Europa.

L’istitut mëna do le barat y ...

Jent, sociazions e Comuns à descomanà o envià a renunzièr a chesta usanza no ne partegn, la dèsc dejèje a la jent de età, ai malé e a la besties de cèsa e del bosch, e te n invern sut l'é ence pericol de mèl de fech.
Ence chest an, spetan la net de l’ùltim, se leva da semper più man la ousc contra la pratega de sbarèr e empeèr feghes l’ùltim de l’an: na “moda” che fèsc sprigolèr debel la besties, tant te cèsa che tel bosch, ma ence la jent de età o malèda, e che de segur no la partegn a noscia tradizion.

Descheche sozet oramai da egn, anter la oujes più critiches contra l vez de sbarèr i bòc l'é chela de Michele Anesi da Cianacei, ma i é semper de più chi che che domana l respet per la Dolomites, patrimonie ...

Sot al Nazifascism él gnü copé mez miliun de Sinti y Roma (tlamá "zingaindri"). En reocrt a ëi á Berlin dal 2012 incá n monumënt tl parch de cité Tiergarten danter le Palaz dl parlamënt ("Reichstaggebäude") y le "Brandenburger Tor"
Tröpa jënt da döt le monn che vá a ciaré Berlin röia tl cör storich dla cité al Monumënt dl Olocaust. Al recorda les sis miliuns de morts de porsones ebraiches sot al Nazionalsozialism. Milesc de turisć passa aldedaincö de por de danter i 2.711 gragn cadrí de petun fora, se lascia gonot fá jö cun de vigni sort de ciaradöres zënza se fá le pinsier che ai é te n sit de amonimënt, che dess stravardé da vigni rassism y sënn defrunt a porsones de d’atres religiuns y cultures. Dlungia chësc gran ...

Na descorida dassen coriousa, che troon su l’ùltim numer de Mondo Ladino, l boletin de l'Istitut Cultural de Fascia.
L’era giusta ai 28 de dezember, acà 103 egn – temp de vera. N tèl M.V. da Penia l fenìa de fèr jù da fiores na picola pazeida canche n bel moment te cèsa i sent l Segnèl: “Pum, pum, pum”, colpes rebatui desche de na èrma automatica, na mitralia. Magari chela jent aea n fì o n parent en Galizia, da olache manaman ruèa notizies de mort, o fosc zachèi de manco joegn coi Stònc, su le Sele o en Marmolèda, a defener i confins contra l’Etèlia che ai 24 de mé de chel an aea tacà vera contra ...

 Defata do Nadé, se mët sön tru tla diozeja de Balsan/Porsenú n gröm de grups di Trëi Rêsc. Insciö vëgnel sostigní proiec de solidarieté.
”Nos gnun dal Oriënt ca por munts, y por vals...”. Insciö mët man te val’ post la ciantia di Trëi Rêsc. Ince iniann jará incër 5.000 Rêsc indô fora por dötes les ciases de Südtirol, a porté la buna noela de Nadé y a cöie adöm spënores por n bun fin. La Schira Jonila de Südtirol coordinëia l’aziun a livel diozejan. L’ann passé án cun i rêsc podü cöie adöm bëgn 1.582.000,00€ de spënores. Cun chisc scioldi vëgnel sostigní chi 100 proiec de solidarieté. Vigni ann nen vëgnel presenté dui en ...

Te chest Nadal che sie dalbon na esplojion de legreza, per regoer Gejù che deventa ciarn ence te le roìne de chesta noscia umanità!
Se Gejù nascesse aldidancö che sozedessel? Olà nascessel? Chi dajessel pa la növa de chesta nasciuda? Me fegure n Gejù che nasc te noscia sozietà te calche cianton de povertà e meseria. La növa fosc la ruasse tras n messaje Whatsapp, Instagram, Facebook. Na sort de ciadena de messajes con scrit: “Gloria a Die te l’aut del ciel e pasc su la tera ai omegn che el l ge völ ben.” Valgugn coressa a se far n selfie con vindò la natività. Ti social e te la re coressa la növa de chesta nasciuda mìngol ...

I ofizi d’La Usc di Ladins resta stlüc cina ai 2 de jená.
N ann s’arjigna indô da jí a piz, y sciöche al é tradiziun tles redaziuns d’La Usc, fajunse ince nos n pü’ de vacanza da Nadé. Nüsc ofizi restará stlüc cina en Nanü. I sarun indô chiló por os le mercui ai 2 de jená. Cun les vacanzes tomarál ince fora na ediziun d’La Usc, chëra di 28 de dezëmber.
I tolun l’ocajiun por rengrazié düc nüsc colaboradus y chi che á mené ite articui de vigni sort. N gran dilan sambëgn ince a düc os leturs, ch’i nes ëis albü la crëta ia por l’ann.
A düc canc ves aodunse ...

Sion béleche a la fin de l’an e te chest temp, desche zenza, l’Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn à chiamà ite sia radunanza generèla, per portèr dant i resultac de l’atività, fèr vèlch reflescion e regoer idees per l davegnir.En lunesc ai 17 de dezember donca, tedant ai sacotenc entervegnui che se à binà te sala Luigi Heilmann del Museo Ladin, l president Antone Polam à fat i onores de cèsa, no zenza emozion ajache se sera sù l secont e ùltim sie mandat a la vida de l’istituzion.Desvaliva ...

Les mendranzes linguistiches y culturales zënza hinterland á aldedaincö tla man stromënc che öga da adoré tröp le lingaz y comuniché internamënter y ince tla diaspora. Val’ impresciuns dala conferënza dl grup "NON-KIN-STATE" dla FUEN a Berlin
Olache al é n prigo él datrai ince na chance. Chësc vel ince en referimënt a nüsc tëmps globalisá y ala tecnologia de internet che liëia adöm la jënt te döt le monn: da un n vers é les pices realtés sciöche la Ladinia y i paisc y les cités vijines aldedaincö davertes a döt incëría y ince atocades massivamënter dala comunicaziun internazionala (olache al vel en gran pert la regola dl plü sterch), cun defat le prigo dla assimilaziun, dl ater vers pó la informaziun ladina y dla jënt ladina ruvé da ...

La cianzon da Nadèl più cognosciuda tel mond.
- L’é deldut enteressant coche l’é nasciù la cianzon “Stille Nacht, heilige Nacht” doentèda te pech temp la più bela e cognosciuda ciantia de Nadèl. Se stima che presciapech doi miliarc de jent la cognosce te si desvalives lengac, utèda dal todesch se pel dir te duc i lengac del mond cristian.

L test l’é stat scrit del 1816 dal preve Joseph Mohr enlouta a servije te la gejia de Mariapfarr a Lungau tel Land de Salzburg.

L’entenzion de Joseph Mohr l’era chela de scriver n test che l rejone de la ...

N juebia sëira tla Biblioteca Ladina “Anda Malia Da Cudan” tla Cësa di Ladins a Urtijëi à la Union di Ladins de Gherdëina y la revista feminila gana prejentà l numer 25 de gana dal titul “No ite - No fora”. La prejentazion dl numer 25 de gana ie unida tenida ntan na pitla festa da Nadel abelida dal acumpaniamënt dla Scola de Mujiga de Gherdëina. Sun la foto: La prima plata dla revista feminila gana numer 25 dal titul “No ite - No fora”.