- T'es chilò:
- Home
- Atualité
Atualité
12 de setember 2023
Ressoluzion "ladina" aproveda a unanimité
L'Union Generela di Ladins dla Dolomites à podù pié do a unanimité dut l suport dl Congres dla FUEN per sia ressoluzion che apeleia les Regions, i Statesc y les Istituzions Europeiches da "promueve y soporté la elaborazion di stardarg scric por i lingac de mendranza, olache chisc mancia ciamò", y da "promueve l ampliament y la adoranza di standarg scric por i lingac de mendranza"
Avisa n ann dant l gran iubileum di 75 agn de vita y ativité, s’à la FUEN che abraceia passa 100 raprejentanzes de mendranzes etniches, linguistiches y nazionales, abiné adum tla Ungaria, un di raions europeics con na gran richeza de lingac y cultures. A Pécs, per ladin podessen dì "Cinch gliejies", tla Ungaria tl raion dla Transdanubia Bassa (provinzia de Baranya) a pe dles monts Mecsek, él vegnù referì y debatù per trei dis alalongia sun i temesc dl’organisazion politich-culturala dles ...
Avisa n ann dant l gran iubileum di 75 agn de vita y ativité, s’à la FUEN che abraceia passa 100 raprejentanzes de mendranzes etniches, linguistiches y nazionales, abiné adum tla Ungaria, un di raions europeics con na gran richeza de lingac y cultures. A Pécs, per ladin podessen dì "Cinch gliejies", tla Ungaria tl raion dla Transdanubia Bassa (provinzia de Baranya) a pe dles monts Mecsek, él vegnù referì y debatù per trei dis alalongia sun i temesc dl’organisazion politich-culturala dles ...
11 de setember 2023
Autonomia, laboratorie de inovazion
Tel Palaz de la Provinzia de Trent l é stat la zerimonia ofizièla per i 77 egn da la cordanza de Paris coi intervenc di raprejentanc istituzionèi.
L besegn de tor te man endodanef l percors de evoluzion del Statut de autonomia, en colaborazion col Südtirol, l svilup de la formazion e de la cultura sul tem de l’autonomia travers n Zenter de studies pervedù da la lege de assestament provinzièla e la possibilità per l’autonomia trentina de se renforzèr desche model per i etres teritories, l é vèlch un di argomenc vegnui fora te la zerimonia ofizièla per la Giornèda de l’Autonomia, ai 5 de setember te la sala Depero del Palaz de la Provinzia ...
L besegn de tor te man endodanef l percors de evoluzion del Statut de autonomia, en colaborazion col Südtirol, l svilup de la formazion e de la cultura sul tem de l’autonomia travers n Zenter de studies pervedù da la lege de assestament provinzièla e la possibilità per l’autonomia trentina de se renforzèr desche model per i etres teritories, l é vèlch un di argomenc vegnui fora te la zerimonia ofizièla per la Giornèda de l’Autonomia, ai 5 de setember te la sala Depero del Palaz de la Provinzia ...
08 de setember 2023
Sun Contrin se à binà la Lies da mont ladines
La dì, con la messa dadoman e l conzert del Cor Fodom domesdì, l é stat na ocajion per se scontrèr anter ladins che à gust de jir sa mont.
La é ruèda a sia 28^ edizion la Scontrèda de la Lies da mont de la Ladinia. Belimpont en domenia ai 3 de setember sun Contrin la sezion del CAI SAT Auta Fascia à endrezà la radunanza lo da la utia fata jir da la familia Debertol. Na sessantina de sozi, da la Lies da Mont de Moena, Fodom, Val Badia e Gherdëina, se à binà per na dì de festa, viventèda da la cianties del Cor Fodom. Per de etres empegnes, la Lies da mont del Zenter Fascia e de Ampez no les à podù tor pèrt.
Do se aer binà entorn les ...
La é ruèda a sia 28^ edizion la Scontrèda de la Lies da mont de la Ladinia. Belimpont en domenia ai 3 de setember sun Contrin la sezion del CAI SAT Auta Fascia à endrezà la radunanza lo da la utia fata jir da la familia Debertol. Na sessantina de sozi, da la Lies da Mont de Moena, Fodom, Val Badia e Gherdëina, se à binà per na dì de festa, viventèda da la cianties del Cor Fodom. Per de etres empegnes, la Lies da mont del Zenter Fascia e de Ampez no les à podù tor pèrt.
Do se aer binà entorn les ...
08 de setember 2023
#Dolomites: vedrina social o gran magagna?
Comentar de pruma
Te n nef temp storich social, la #Dolomites l é n soget dalbon super social, semper de più. Ma ampò, enceben che la sie grana la spersa de chesta crepes, la encadratures che vegn cernù da travel bloggers e influencer, e da prest chichemai rue te la Dolomites, l é (prest) semper la solites: Lavaredo, Secëda, Ciadins de Mesurina, e bensegur i leghes Sorapis, Antermoa, Tomèra, Braies, e pec de etres. Se l temp l é catif, o l é snigolà e più grisc, l panoram doventa na delujion, dalajà che no l ...
Te n nef temp storich social, la #Dolomites l é n soget dalbon super social, semper de più. Ma ampò, enceben che la sie grana la spersa de chesta crepes, la encadratures che vegn cernù da travel bloggers e influencer, e da prest chichemai rue te la Dolomites, l é (prest) semper la solites: Lavaredo, Secëda, Ciadins de Mesurina, e bensegur i leghes Sorapis, Antermoa, Tomèra, Braies, e pec de etres. Se l temp l é catif, o l é snigolà e più grisc, l panoram doventa na delujion, dalajà che no l ...
07 de setember 2023
I Ciamorces de Fascia à netà via la scrita
N grop de set menacrepes é jit su la ponta del Ciandenac de Antermoa per tor via l segn lascià contra la premier Meloni e dèr n messaje fort de respet per noscia crepes.
L aea soscedà n grum de comenc negatives l post publicà sun Facebook ai 24 de aost dal menacrep Fabio Giongo che en chel dì, compagnan n ghest sun Antermoa, sunsom la via ferèda, l aea troà na gran scrita fata col spray neigher sul sas apede la crousc, na scrita contra la presidenta del Consei di Ministres Giorgia Meloni. Giongo l à sobito fat n retrat e l lo à publicà sui social con chela de fèr pissèr sora la jent sul fat grief e sul besegn de respetèr nesc crepes desche ambient.
La ...
L aea soscedà n grum de comenc negatives l post publicà sun Facebook ai 24 de aost dal menacrep Fabio Giongo che en chel dì, compagnan n ghest sun Antermoa, sunsom la via ferèda, l aea troà na gran scrita fata col spray neigher sul sas apede la crousc, na scrita contra la presidenta del Consei di Ministres Giorgia Meloni. Giongo l à sobito fat n retrat e l lo à publicà sui social con chela de fèr pissèr sora la jent sul fat grief e sul besegn de respetèr nesc crepes desche ambient.
La ...
07 de setember 2023
I Ladins a Pécs
Chisc momënc deura la FUEN so 67ejim congres a Pécs / Fünfkirchen / Pečuh tla Transdanubia tla Ungaria
L’Ungaria reconësc bëgn trëdesc mendranzes linguistiches y etniches, te naziuns foradecá vírel chës 2 miliuns de porsones ungarejes (che á por la maiú pert ince le passaport ungareje dlungia a chël de süa naziun). I Ladins é rapresentá a Pécs da na delegaziun dla Union Generela di Ladins dla Dolomites che é mëmbra dla FUEN. Incö él söl program i salüc dles autorités politiches y dl presidënt dla FUEN Loránt Vincze y deplü mëses torones, cun ala pert tl panel „Tó ite les mendranzes ti prozesc ...
L’Ungaria reconësc bëgn trëdesc mendranzes linguistiches y etniches, te naziuns foradecá vírel chës 2 miliuns de porsones ungarejes (che á por la maiú pert ince le passaport ungareje dlungia a chël de süa naziun). I Ladins é rapresentá a Pécs da na delegaziun dla Union Generela di Ladins dla Dolomites che é mëmbra dla FUEN. Incö él söl program i salüc dles autorités politiches y dl presidënt dla FUEN Loránt Vincze y deplü mëses torones, cun ala pert tl panel „Tó ite les mendranzes ti prozesc ...
07 de setember 2023
Adöm por le svilup dla scora y scolina ladina dl dagní
Ince en chësc ann á le De dla Scora Ladina inaudé l’ann scolastich nü. La manifestaziun organisada dal’Intendënza Ladina y tignida tl zënter dles Scores Altes a La Ila á cherdé adalerch plü co 300 porsones, cun le fin da lauré fora adöm n profil scolastich nü
En mercui ai 30 d’agost á le De dla Scora Ladina, en chësc an ospité tl zënter scolatisch dles Scores Altes a La Ila, cherdé adalerch plü de 300 porsones, dötes figöres atives tl ambit scolastich: a pié ia da direturs/ies, insegnanc/tes y colaboradus/ësses pedagogics/ches dles scores y scolines ladines dla Provinzia de Balsan. Chël che ti aspetâ ai insegnanc ê n compit important: co svilupé inant deboriada la scolina y la scora ladina dl dagní.
Liede inant tla ediziun nöia de vëndres ...
En mercui ai 30 d’agost á le De dla Scora Ladina, en chësc an ospité tl zënter scolatisch dles Scores Altes a La Ila, cherdé adalerch plü de 300 porsones, dötes figöres atives tl ambit scolastich: a pié ia da direturs/ies, insegnanc/tes y colaboradus/ësses pedagogics/ches dles scores y scolines ladines dla Provinzia de Balsan. Chël che ti aspetâ ai insegnanc ê n compit important: co svilupé inant deboriada la scolina y la scora ladina dl dagní.
Liede inant tla ediziun nöia de vëndres ...
06 de setember 2023
Da la tradizion orala a la ‘letradura patria’
L’analisa de Fabio Chiocchetti met al luster l gran valor de la letres scrites da Amadio Calligari a Tita Cassan.
Na neva publicazion preziousa se jonta al patrimonie de studies portà inant ti egn per ge dèr n fondament scientifich a la cultura e a l’identità de Fascia. En vender ai 8 de setember a Sèn Jan vegn prejentà l liber »Letres da Larcioné. Amadio Calligari a Tita Cassan (1887-1897)«.
L volum, dat fora adum da l’Union di Ladins de Fascia e dal Istitut Cultural Ladin met dant n gran lurier de analisa fat da Fabio Chiocchetti, che ne fèsc cognoscer personajes, tradizions, paroles desmentièdes e ...
Na neva publicazion preziousa se jonta al patrimonie de studies portà inant ti egn per ge dèr n fondament scientifich a la cultura e a l’identità de Fascia. En vender ai 8 de setember a Sèn Jan vegn prejentà l liber »Letres da Larcioné. Amadio Calligari a Tita Cassan (1887-1897)«.
L volum, dat fora adum da l’Union di Ladins de Fascia e dal Istitut Cultural Ladin met dant n gran lurier de analisa fat da Fabio Chiocchetti, che ne fèsc cognoscer personajes, tradizions, paroles desmentièdes e ...
05 de setember 2023
Co adoré indortöra la "Vignette"
Straufunghes dal’Austria deache al n’é nia gnü paié le daz: les indicaziuns dla Zentrala di Consumadus Europeica (ZCE)
Da mez jená dl 2023 inant ti él rové ala Zentrala di Consumadus Europeica (ZCE) Talia dër tröpes segnalaziuns de consumadësses y consumadus che â tut l'autostrada tl’Austria y á dedô ciafé da paié dac sostitutifs da pert de Asfinag – la sozieté conzescionara dles autostrades austriaches – o propi de dërtes straufunghes da pert dles autorités locales. Les esperiënzes y les informaziuns abinades adöm da elaboré n numer tres maiú de reclamaziuns, en colaboraziun cun la Zentrala di Consumadus ...
Da mez jená dl 2023 inant ti él rové ala Zentrala di Consumadus Europeica (ZCE) Talia dër tröpes segnalaziuns de consumadësses y consumadus che â tut l'autostrada tl’Austria y á dedô ciafé da paié dac sostitutifs da pert de Asfinag – la sozieté conzescionara dles autostrades austriaches – o propi de dërtes straufunghes da pert dles autorités locales. Les esperiënzes y les informaziuns abinades adöm da elaboré n numer tres maiú de reclamaziuns, en colaboraziun cun la Zentrala di Consumadus ...
04 de setember 2023
Putin á incunté Erdogan
Incö á Presidënt Putin ospité a Soci le presidënt dla Turchia Erdogan. Tles prömes notizies dla stampa internazionala líon che la Ruscia ó sostigní economicamënter la Turchia y sostigní l’esport di graní dala Ucraína, mo Putin damana süa pert
Ci che l’incuntada de Putin y Erdogan porta de früc, odaran les edemes che vëgn. Dal’Ansa pón lí che la acordanza nöia cun la Ruscia söi esporc di graní foss arjignada y che Erdogan se tól sura l’inciaria da medié danter Mosca y Kiev. Le minister di afars esterns dla Talia Antonio Tajani á comenté che "l’acordaza söla blâ é n vare adincuntra ala pêsc". Tajani á ince dit da invié le minister di afars esterns cineje Wang Yi "da fá presciun sön Putin por che al fejes n vare zoruch tla vera cuntra ...
Ci che l’incuntada de Putin y Erdogan porta de früc, odaran les edemes che vëgn. Dal’Ansa pón lí che la acordanza nöia cun la Ruscia söi esporc di graní foss arjignada y che Erdogan se tól sura l’inciaria da medié danter Mosca y Kiev. Le minister di afars esterns dla Talia Antonio Tajani á comenté che "l’acordaza söla blâ é n vare adincuntra ala pêsc". Tajani á ince dit da invié le minister di afars esterns cineje Wang Yi "da fá presciun sön Putin por che al fejes n vare zoruch tla vera cuntra ...
04 de setember 2023
Jun indô a scora!
Südtirol: indoman mertesc ai 5 de setëmber 2023 mët man la scolina y scora por 91.000 mituns y jogn
Indoman ésera tan inant, al mët man la scora te Südtirol.
Indöt avisa 90.958 mituns y mitans y jones y jogn se metará sön tru por n ann scolastich nü tla scolina, scora elementara, scora mesana, scores altes y scora profescionala.
3.017 é les scolares y i scolari tles scolines y scores ladines: 597 tles scolines, 1.183 tles scores elementares, 664 tles scores mesanes y 538 tles scores altes a Urtijëi y a La Ila. La scora profescionala por l’artejanat artistich a Urtijëi vëgn frecuentada en chësc ...
Indoman ésera tan inant, al mët man la scora te Südtirol.
Indöt avisa 90.958 mituns y mitans y jones y jogn se metará sön tru por n ann scolastich nü tla scolina, scora elementara, scora mesana, scores altes y scora profescionala.
3.017 é les scolares y i scolari tles scolines y scores ladines: 597 tles scolines, 1.183 tles scores elementares, 664 tles scores mesanes y 538 tles scores altes a Urtijëi y a La Ila. La scora profescionala por l’artejanat artistich a Urtijëi vëgn frecuentada en chësc ...
03 de setember 2023
Marmolèda: volone fèr vèlch?
Mountain Wilderness domana che vegne neteà da duta la feracia restèda da la levina e che se fae vèlch de concret adum anter aministrazions e etres enc per i projec de svilup porté dant jai 25 egn.
I se à binà sun Pian di Fiacons en sabeda ai 26 de aost, i dirigenc de Mountain Wilderness Italia ensema coi gropes regionèi de Trenti, Südtirol, Venet e Friul, per rejonèr del davegnir de la Marmolèda e i à metù ju n document che i ge à manà ai Presidenc e Assessores al ambient de la Provinzies e del Comun General, ai Ombolc de Fascia e de La Rocia e amò al President de la Fondazion Dolomites Unesco e al Diretor del MUSE.
Te chesta letra i met dant proponetes de lurier per n davegnir de ...
I se à binà sun Pian di Fiacons en sabeda ai 26 de aost, i dirigenc de Mountain Wilderness Italia ensema coi gropes regionèi de Trenti, Südtirol, Venet e Friul, per rejonèr del davegnir de la Marmolèda e i à metù ju n document che i ge à manà ai Presidenc e Assessores al ambient de la Provinzies e del Comun General, ai Ombolc de Fascia e de La Rocia e amò al President de la Fondazion Dolomites Unesco e al Diretor del MUSE.
Te chesta letra i met dant proponetes de lurier per n davegnir de ...
03 de setember 2023
Poesia y spiritualité
Rubrica "Pax et bonum", sön tru cun Christian Ferdigg
Iu scrii poesies y al me sá bel y al me fej bun da perié. La poesia implësc mi cör y ince nüsc cörs. Sciöche ince l’oraziun trasformëia nosc cör y nüsc cörs. La poesia y l’oraziun purifichëia nüsc sentimënc y nüsc pinsiers. Canche y olache la poesia y la oraziun s’incunta dailó náscel la ligrëza, la bona löna, la speranza y l’amur. Vigni porsona á poesia te so cör y vigni porsona pó ince se daurí al’oraziun, ala meditaziun, al rengrazié. Poesia y oraziun é n dilan ala vita, al’esistënza.
...
Iu scrii poesies y al me sá bel y al me fej bun da perié. La poesia implësc mi cör y ince nüsc cörs. Sciöche ince l’oraziun trasformëia nosc cör y nüsc cörs. La poesia y l’oraziun purifichëia nüsc sentimënc y nüsc pinsiers. Canche y olache la poesia y la oraziun s’incunta dailó náscel la ligrëza, la bona löna, la speranza y l’amur. Vigni porsona á poesia te so cör y vigni porsona pó ince se daurí al’oraziun, ala meditaziun, al rengrazié. Poesia y oraziun é n dilan ala vita, al’esistënza.
...
03 de setember 2023
Vangele dla Domënia
22. Domënia ia por l’ann A, ai 3 de setëmber 2023
Dal vangele do san Mateo 16, 21–27
En chi dis á Gejú metü man da ti splighé a sü discepui, ch’al messâ jí a Ierúsalem y s’un doré tröp da pert di plü vedli, di gragn proi y di studiá dla lege, che al gnô copé, mo che al ressorî le terzo de. Dailó l’á Pire tut da na pert y á metü man da ti trá dant, dijon: »Chësc dess Idî evité, Signur! Chësc ne pó nia sozede cun te!« Mo Gejú s’á ót y ti á dit a Pire: »Vátun demez da me, satana! Tö ós me fá tomé; tö ne n’as nia imënt ci che Dî ó, mo ci che ...
Dal vangele do san Mateo 16, 21–27
En chi dis á Gejú metü man da ti splighé a sü discepui, ch’al messâ jí a Ierúsalem y s’un doré tröp da pert di plü vedli, di gragn proi y di studiá dla lege, che al gnô copé, mo che al ressorî le terzo de. Dailó l’á Pire tut da na pert y á metü man da ti trá dant, dijon: »Chësc dess Idî evité, Signur! Chësc ne pó nia sozede cun te!« Mo Gejú s’á ót y ti á dit a Pire: »Vátun demez da me, satana! Tö ós me fá tomé; tö ne n’as nia imënt ci che Dî ó, mo ci che ...
02 de setember 2023
Ladiniatour23
La chertes possa bele unì resservedes
I lëures de urganisazion per la otava edizion dla Ladiniatour, la lingia de cunzerc tla valedes ladines ie bele a n drë bon pont. Per i cunzerc che sarà dai 22 nchin ai 24 de setëmber a Urtijëi, Cianacëi y La Ila saràl de ndut set grupes che se lascerà audì sun i palcs; mplu iel mo unì nvià pra uni cunzert n ghest speziel, de chël che l inuem vën mo tenì sucrët. N chëla sëires puderàn audì la furmazions di Acajo, Aurela Cörta, Pop Corner, Julian and Band, Love in Lions, Ethnic Techniques y ...
I lëures de urganisazion per la otava edizion dla Ladiniatour, la lingia de cunzerc tla valedes ladines ie bele a n drë bon pont. Per i cunzerc che sarà dai 22 nchin ai 24 de setëmber a Urtijëi, Cianacëi y La Ila saràl de ndut set grupes che se lascerà audì sun i palcs; mplu iel mo unì nvià pra uni cunzert n ghest speziel, de chël che l inuem vën mo tenì sucrët. N chëla sëires puderàn audì la furmazions di Acajo, Aurela Cörta, Pop Corner, Julian and Band, Love in Lions, Ethnic Techniques y ...
02 de setember 2023
Doi pesć per la sostenibelté
Per l prum viade él vegnù sourandé tl campus de Bulsan doi pesć promuec da la Università Liedia de Bulsan: l Pest a la Enrescida per la Sostenibelté y l Pest Inovazion per la Sostenibelté
Strategies per emplenì la locia anter aspetatives y traverc de sostenibelté y sia atuazion efizienta. Modiei matematics y machine learning, tres chi che an pò otimisé l’efizienza dl reforniment d’ega. Panei acustics inovatifs de cianapia che vegn da na produzion con consum bas de ressorses y pita ence n livel aut de sconanza da meldefuech. Chisc contribuc encer la transizion ecologica é l resultat dl laour di prums trei davagnadours di doi pesć nuefs: l Pest a la Enrescida per la Sostenibelté y ...
Strategies per emplenì la locia anter aspetatives y traverc de sostenibelté y sia atuazion efizienta. Modiei matematics y machine learning, tres chi che an pò otimisé l’efizienza dl reforniment d’ega. Panei acustics inovatifs de cianapia che vegn da na produzion con consum bas de ressorses y pita ence n livel aut de sconanza da meldefuech. Chisc contribuc encer la transizion ecologica é l resultat dl laour di prums trei davagnadours di doi pesć nuefs: l Pest a la Enrescida per la Sostenibelté y ...
01 de setember 2023
»Bun pro ai maius sciori!«
Comentar de pruma
Da plü agn encá áldun che sciori vëgnel aldedancö bën püc te nostes valades. Con »sciori« él sambën miné i »signori« da manieres y dla bela iesta y dal tacuin valgamia ponc. Bën, sce ara é ensciö che nüsc ghesć oj dui iadi la monëda, spo messunse mëter averda da alzé i prisc, deache i turisć co gnea chisc agn ne gnará nia plü endoman: ai jará bonamonter da Türesc ete, olache te pos te goder munts avisa tan spetacolares desco les nostes, trá ete de bona aria de munt, bëre de bona ega frësca, y ...
Da plü agn encá áldun che sciori vëgnel aldedancö bën püc te nostes valades. Con »sciori« él sambën miné i »signori« da manieres y dla bela iesta y dal tacuin valgamia ponc. Bën, sce ara é ensciö che nüsc ghesć oj dui iadi la monëda, spo messunse mëter averda da alzé i prisc, deache i turisć co gnea chisc agn ne gnará nia plü endoman: ai jará bonamonter da Türesc ete, olache te pos te goder munts avisa tan spetacolares desco les nostes, trá ete de bona aria de munt, bëre de bona ega frësca, y ...
31 de agost 2023
Lîtes provinziales tl Südtirol: 17 simboi de lista
Südtirol s’arjigna ales lîtes provinziales: en mercui ai 30 d’agost él gnü conzedü düc i 17 simboi presentá
Cina en mercui ai 30 d’agost dales 17:00 êl tëmp da dé jö i simboi de lista por se presenté ales lîtes provinziales dl Südtirol. Ala fin nen gnarál adoré 16, ajache n movimënt politich n’á dé jö dui, che é gnüs azetá cun resserva y olache an pó sambëgn ma nen adoré un. Chisc é i 17 simboi, che vëgn cumpedá sö do cronologia che ai é gnüs dá jö. 1) Forza Italia, 2) Lega Salvini Premier (cun resserva), 3) Lega Salvini Premier - Uniti per l’Alto Adige (cun resserva), 4) Enzian Südtirol, 5) JWA - ...
Cina en mercui ai 30 d’agost dales 17:00 êl tëmp da dé jö i simboi de lista por se presenté ales lîtes provinziales dl Südtirol. Ala fin nen gnarál adoré 16, ajache n movimënt politich n’á dé jö dui, che é gnüs azetá cun resserva y olache an pó sambëgn ma nen adoré un. Chisc é i 17 simboi, che vëgn cumpedá sö do cronologia che ai é gnüs dá jö. 1) Forza Italia, 2) Lega Salvini Premier (cun resserva), 3) Lega Salvini Premier - Uniti per l’Alto Adige (cun resserva), 4) Enzian Südtirol, 5) JWA - ...
31 de agost 2023
Despiajé
L é morto Luigi Menardi, ‘l anpezan Iji Malto
Luigi Menardi (Iji Malto) del 1975 el bete a śì ra Union de i Ladis d’Anpezo e l é el prin presidente, fin del 1992. L é presidente de ra Union Generela di Ladins dla Dolomites, dal 1981 al 1983.
Ra sepoltura r’é in Anpezo doman vendres 1 de setenbre dares 15 in Basilica a Cortina.
Luigi Menardi (Iji Malto) del 1975 el bete a śì ra Union de i Ladis d’Anpezo e l é el prin presidente, fin del 1992. L é presidente de ra Union Generela di Ladins dla Dolomites, dal 1981 al 1983.
Ra sepoltura r’é in Anpezo doman vendres 1 de setenbre dares 15 in Basilica a Cortina.
30 de agost 2023
Apocalissa a Bad Bayersoien
En sabeda domisdé á les porsones te Bayern passé ores de gran spavënt. Dantadöt ti raiuns dla Bavaria Alta
I resultac di temporai turbolënc y violënc é da odëi tla rëi y ai fej na gran parüda y tëma. An vëiga tëc sbujá y desdrüs deplëgn, paní fotovoltaics sfenüs, vidri y scëibes di auti fruziá, y cinamai tiers copá dai gragn brunchi de granüjeres tomades (rehli, cicognes y cinamai n ciaval…).
Ciarede al video dla redaziun dl portal WetterOnline:
https://www.youtube.com/watch?v=I3r1LXpXnB4
I resultac di temporai turbolënc y violënc é da odëi tla rëi y ai fej na gran parüda y tëma. An vëiga tëc sbujá y desdrüs deplëgn, paní fotovoltaics sfenüs, vidri y scëibes di auti fruziá, y cinamai tiers copá dai gragn brunchi de granüjeres tomades (rehli, cicognes y cinamai n ciaval…).
Ciarede al video dla redaziun dl portal WetterOnline:
https://www.youtube.com/watch?v=I3r1LXpXnB4
