Atualité

media/k2/galleries/17255/thumbs/Bildschirmfoto_2021-09-30_um_12.47.51.jpg
03 de otober 2021

Onoranza a Bonifaz Willeit per si impegn a ben di Ladins

La Comunanza Ladina a Bulsan y la Consulta Ladina dl Comun de Bulsan à onoré si comember fondadour. Ence l ombolt de Bulsan, Renzo Caramaschi, à sport paroles de lauda
L articul tla edizion atuala de La Usc di Ladins.

UK
media/k2/galleries/17270/thumbs/euregio_ticket.jpg
03 de otober 2021

"Euregio Ticket Students"

Dai prums de otober inant pò pié do i studenc dla Euregio Tirol n abonament nuef anual per l priesc de 430,00 euro
Miné él studenc sot i 28 agn iscric a na université o na istituzion formativa ecuivalenta tla Euregio. Sciche per l Südtirol Pass abo+ pò l abonament nuef vegnì damané do tres l modul online sun l sit www.suedtirolmobil.info o tres l Verkehrsverbund Tirol (VVT). I studenc che à atualmenter n Südtirol Pass abo+ pò passé al Euregio Ticket Students paian n import laprò de 280,00 euro. Ai pò se sposté spo sun l teritore de nosta euregion.
media/k2/galleries/17281/thumbs/Mapa_Dombrament_ladins_2011.jpg
02 de otober 2021

Pea via l dombrament de partegnuda linguistica

Dai 4 de otober tel Trentin se pel tor pèrt a la rilevazion sul numer e l sparpagnament teritorièl de la jent che fèsc pèrt de la popolazions de lengaz ladin, mochen e zimber.
Tel chèder del dombrament permanent de la popolazion e de la majons, chest uton te la provinzia de Trent vegn metù a jir la rilevazion sul numer e l sparpagnament teritorièl de la jent che fèsc pèrt de la popolazions de lengaz ladin, mochen e zimber, che vegn fata vigni 10 egn.
Tor pèrt a chest dombrament l é de gran emportanza ajache la rilevazion de la popolazions de mendranza, perveduda dal D.lgs. 592/1993, dèsc l met de tor sù informazions de utol per l stravardament e la promozion de la ...
media/k2/galleries/17268/thumbs/bundestag.jpg
01 de otober 2021

I todesc à lité

Dant otedì él sté lites tla Germania, y al é ence garaté n mandat per l raprejentant dla mendranza daneisa tl Schleswig–Holstein Stefan Seidler.
Stefan Seidler é sen senté tl Bundestag sciche soul parlamentar zenza frazion. L parlament todesch à 735 posć, chisc ti é jus en chest iade a: SPD (206), CDU/CSU (196), Bündnis 90/Die Grünen (118), FDP (92), AfD (83), Die Linke (39) y 1 – sciche dit – a Stefan Seidler dla Südschleswigschen Wählerverband (SSW) che à ciafé n gran sosten da les mendranzes tla region: i Daneisc y ence i Frisc dl Nord.
Con chesta lita él ju a piz l mandat politich de Angela Merkel.

Grafica:
La composizion ...
media/k2/galleries/17222/thumbs/ValBadia_Iaco_Rigo.jpg
01 de otober 2021

Modí nüs de laur

Comentar de Pruma
Vigni mal é bun por val' – insciö nes á la pandemia da n ann y mez incá mostré olache y coche ara vá da lauré ciaran ala sanité de se instësc y di atri: val' model nü de laur y val' colaboraziun é nasciüs. Ma che sëgn se damanon sce ince nostes firmes y nüsc pici comuns dles Alpes á imparé val': ajache al pé che döt mësses indó gní desfiré y fat sciöche dan la pandemia cun le model tradi­zional da jí al laur y gní dal laur... olá é pa resté le bel model »remote–working« o »smart–working«, ...
media/k2/galleries/17259/thumbs/Bildschirmfoto_2021-09-30_um_14.20.54.jpg
30 de setember 2021

Imparé i lingac: le grup de laur dla FUEN tëgn so congres a Balsan

Le grup “Educaziun y Formaziun” dla FUEN é rové adüm a Balsan por so convëgn anual, cun l’intenziun de mëte a confrunt i sistems scolastichs desvalis de deplü mendranzes spanüdes fora por l’Europa
I salüc ofiziai é gnüs sporc dal Assessur ladin y Vizepresidënt dla Junta provinziala Daniel Alfreider, Vizepresidënt dla FUEN (Union Federalistica dles Nazionalités Europeiches), adöm ala secreteria generala dla FUEN Éva Adél Pénzes y ala coordinadëssa dl grup de laur Bérengère Vogel.
Avisa la Éva Adél Pénzes á daurí i laurs dl convëgn, dijon che "les mendranzes dla Provinzia de Balsan god de n model educatif, che é da tó da ejëmpl dales atres ...
media/k2/galleries/17244/thumbs/eves_raion_biologich.jpg
30 de setember 2021

Demò l 15% di litanc per l raion biologich tel Trentin

La consultazion no à arjont l quorum a cajon de la pecia informazion da man de la istituzions e de la pecia sensibilità da man de la jent. Na ocajion de democrazia trata demez.
L é restà n muie sot al quorum del 40% l referendum propositif che proponea de empegnèr la Provinzia de Trent a regolamentèr la istituzion sun dut l teritorie agricol trentin de n raion biologich, metan en doura la scomenzadives legislatives e i provedimenc aministratives – tel respet de la competenzes nazionèles e europeènes – per portèr inant la coltivazion, l alevament, la trasformazion e la produzion de alimenc da la tera en maor mesura con sistemes biologics.

La ...
media/k2/galleries/17201/thumbs/C_17_notizie_5626_immagineEvidenza.jpg
28 de setember 2021

Dovei dl green-pass

L govern talian à fat fora: dai 15 de otober 2021 inant sarà la zertificazion verda (l green-pass) obligat ti posć de laour publics y privac. Chest preveid l decret lege "Mesures de prescia per assiguré la desfireda te segureza dl laour publich y privat tres l’estenjion di raions aplicatifs dla zertificazion verda Covid-19 y l renforzament dl sistem de screening", aprové dal Consei di ministri l di 16 de setember a unanimité.
L decret lege preveid che dut l personal dles Aministrazions publiches é tegnù a avei la Zertificazion verda Covid-19. L dovei reverda laprò l personal de Autorités independentes, Consob, Covip, Banca d’Italia, enc publics economics y organs de relevanza costituzionala. L vincul vel ence per i titolars de ciaries litales o de ciaries istituzionales de importanza. Ciamò laprò é l dovei destenù fora ai sojec, ence esterns, che desfira a vigni titul efetif, sia ativité laorativa o formativa ...
media/k2/galleries/17189/thumbs/Bar_educant_raprejentanc_Istituzions_Sociazions_.jpg
26 de setember 2021

Setemèna del azet: per l valor de noscia tera

Dai 27 de setember ai 2 de otober, per endrez del Comun general de Fascia e de autra istituzions de val, vegn endrezà n grum de scomenzadives per tor ite duta la comunanza.
L C.N.C.A, l Coordenament Nazionèl Comunanza de Azet, endreza dai 25 de setember ai 3 de otober la setemèna de l’acolienza. Chest an l argoment l é »Da comunità che sostengono a comunità sostenibili« e l envit che l é stat uzà fora l é chel de rejonèr su la costion ambientèla a livel generèl ma ence de fèr na analisa sun nesc comportamenc e soraldut sun nesc raporc con l ambient e coi lesc olache vivon. La sezion regionèla del C.N.C.A. à slarià fora l envit a tor pèrt a la setemèna del azet ...
media/k2/galleries/17187/thumbs/Fabio_Chiocchetti_Museo1981.jpg
25 de setember 2021

Coche nascea l Museo, jai 40 egn

Aon volù l descorir te chest temp de festejamenc e recordanzes storiches per l Istitut Cultural Ladin, che enstadì l à enaudà na mostra sul Museo e en domenia l recorda P. Frumenzio e sia biblioteca.
Giusta giusta acà 40 egn, ai 26 e 27 de setember del 1981, a Sèn Jan vegnia fat gran festa per la inaugurazion, tel ‘tobià de la Pieif’, de la neva ‘majon di fascegn’ olache podea troèr lèrga la ativitèdes del Istitut Cultural Ladin, metù su con lege provinzièla del 1975 e logà ti prumes egn te n ofize te Comun de Vich.

Te chela ocajion vegnia donca avert i ujes del Museo Ladin de Fascia, de chel che chisc dis vegn recordà i 20 egn de la neva senta, ma che ampò l era nasciù 20 egn dant.

N conzet ...
24 de setember 2021

Comentar de pruma

Él amò voa de rejonar de ladinità te Fascia?
de Riccardo Zanoner

Ponte via sobito col dir che chest scrit l vel portar o reportar a l’atenzion de Fascia e di fascegn la costion Ladinità. Chesta tematica a mio veder la cognessa doventar l fondament del confront e del debatit per la val e soraldut per l davegnir di ladins de Fascia. L é jà n trat che veide che vegn rejonà pech de ladinità e enveze ge vegn dat n muie e massa larga a la costion politica, olache somea che ence chiò te Fascia fossa dut da colear a na costion de dreta o de ...
media/k2/galleries/17120/thumbs/PFG2.jpg
22 de setember 2021

Do l vièl del saer, Père Frumenzio vel te dir vèlch

Per recordèr l storich fascian e l cedean de la biblioteca del ICL l é stat endrezà na vijita teatralisèda.
L 2021 l é l an de la zelebrazion per i 40 de la biblioteca del ICL che dal 2014 la é entitolèda al studious storich fascian Père Frumenzio Ghetta. En domenia ai 26 de setember, dì europeèna di lengac, l é stat endrezà n toch de teater dal titol »Do l vièl del saer – Père Frumenzio vel te dir«, dedicà belapontin a un di prumes fondatores del Istitut Cultural Ladin, Pare Frumenzio Ghetta de Martin. N teater itinerant e rich de emprometudes, pissà per maraveèr e soraldut per recordèr l om, frate ...
media/k2/galleries/17125/thumbs/Distret_biologich_Trentin.jpg
21 de setember 2021

N raion biologich per l Trentin

En domenia ai 26 de setember i sentadins é envié a tor pèrt al referendum per domanèr l’istituzion del raion biologich tel teritorie agricol de la provinzia. Ence la Neva UAL engaissa a jir e a litèr »EI«.
En domenia ai 26 de setember duc i sentadines del Trentin da amancol un an pel jir te sie Comun da les 6 da domen fin les 10 da sera con la tessera litèla per dir de scì o de no a l’istituzion tel Trentin del raion biologich.

L besegn che vegne metù su n raion biologich tel Trentin vegn sostegnù da passa 30 sociazions. Anter chestes l é  inomes cognosciui a livel internazionèl o nazionèl desche WWF, Greenpeace, Italia Nostra o Slow Food, autres più vejines desche Transdolomites, gropes ...
media/k2/galleries/17122/thumbs/freinademetz_mosaich.jpg
19 de setember 2021

Pelegrinaje ladin da Sèn Freinademetz

En sabeda ai 25 de setember l apuntament religious a Oies, te la Val Badia. Se l é enteres e jent assà l’Union di Ladins de Fascia pel endrezèr n pulmin.
La Union Generela di Ladins dla Dolomites, en colaborazion con la Union di Ladin da Fodom, endreza l pelegrinaje tradizionèl de la jent ladina a Oies. 

La devozion per l sènt badiot Père Ujop Freinademetz é cresciuda ti egn ence anter la comunanza fascèna olache a Pera l é l grop miscionarie Freinademetz che se dèsc ju te n grum de scomenzadives de solidarietà e de aiut a chi che é tel besegn.

Per chest l pelegrinaje a Oies doventa an do an n apuntament spetà per jir a preèr nosc soul sènt ...
media/k2/galleries/17126/thumbs/Lara_Sabrina_Daniela_mostra_20egn_Museo.jpg
18 de setember 2021

L Museo, n usc a spalanch anter passà e davegnir

Con na neva esposizion l é stat recordà i 20 egn de la neva senta museala. La mostra e l video ge dèsc luster e vel rengrazièr la jent che te chisc egn à didà a la meter su.
»Mie Museo. Arpejon per l davegnir«, no l é demò na esposizion de ogec, l é la storia e l saer de noscia jent. L é n’arpejon che ne conta del passà per l davegnir, l é oujes, pedies, emozions che ne rua dretes te l’ènema. 

En sabeda ai 11 de setember l Museo Ladin à festejà i 20 egn de la neva senta museala con n moment ofizièl e belapontin l’avertura de na neva mostra che se podarà veder enscin ai 11 de otober e dapò via per d’invern.

»L’é n moment emportant - à dit la presidenta de ...
17 de setember 2021

Comentar de pruma

Ai vën de munt
de Iaco Rigo

Les rodunderes fej gröm por s’an joré te raiuns plü cialc a Süd, y i fa­mëis vën de munt, deache les pastöres é speres. Setëmber pó ester en mëns plajor, co arlungia l’isté de cotan sce les brömes é tardies. En bun tomp de setëmber te nüsc raiuns fej ciamó madorí i früc plü tardis te nüsc pici urc: züces, pomodori, gur­ches... Al é na fortüna da podëi chëie y mangé la spëisa fora d’urt!

L’isté oramai passé é sté bindebó mol, ci co á fat sté sön spines en pü’ i paurs y i ...
media/k2/galleries/17095/thumbs/Bildschirmfoto_2021-09-16_um_18.41.24.jpg
16 de setember 2021

"La despusizions à la finamira de stravardé la sanità publica"

Ai 6 de setëmber àl te Südtirol scumencià l ann de scola nuef. Inò n ann particuler, pervia dl Covid y dla mesures da tenì ite. La Usc di Ladins à rujenà cun la ntendënta dla Scola di luesc ladins tla provinzia de Bulsan, Edith Ploner. La ntervista ie da liejer tla edizion stampeda di 17 de setëmber.FOTO: Edith Ploner.
media/k2/galleries/17068/thumbs/foto_genny.jpg
15 de setember 2021

Genny Ploner é la direturia nöia dles scolines ladines

D'agost é Hannelore Insam, stada bëgn diesc agn a ce dla Direziun dles scolines ladines, jüda en ponsiun. Süa inciaria é gnüda surantuta da Genny Ploner. I ti ún fat na intervista
La direturia nöia dles scolines é Genny Ploner, che á surantut la inciaria che ê gnüda curida por diesc agn alalungia da Hannelore Insam. Do avëi insigné por tröc agn tles scores elementares dla Val Badia y de Gherdëna, á Ploner lauré tl ofize practicum dla facolté de Sciënzes dla Formaziun a Porsenú, denanco gní nominada direturia.

Les motivaziuns che l'á portada a tó sö chësta inciaria, sü pinsiers y aodanzes te na intervista che i podëis lí tla ediziun stampada de nosc foliet, che vëgn fora ...
media/k2/galleries/17065/thumbs/Bildschirmfoto_2021-09-14_um_14.12.24.jpg
14 de setember 2021

Sëlva ciafa 988.000,00 euro, Badia 575.000,00 euro y Corvara 505.000,00 euro

La Junta provinziala dl Südtirol á fat fora da avalié fora le dann che i comuns plü ric dl Südtirol á albü por la gran stlüta dles ativités tla spana de tëmp dl Covid–19
Indöt dá ca chësc secundo poch de contribuziuns 12,28 miliuns de euro a 116 comuns te Südtirol.
La soma dl dann dada dant dai comuns por pié do l’aiüt da Balsan amunta a bëgn 34,5 miliuns de euro. Le 90% de chisc él la Provinzia che ret. I recordun che la Provinzia â smendrí respetivamënter anulé la IMI (imposta di comuns söi imobii) por daidé i eserziënc, tan inant che chisc â demanco entrades tla mosöra de 20% y deplü.
Na pröma rata de 21,5 miliuns de euro á la Provinzia bele paié fora, sëgn i ...
media/k2/galleries/17052/thumbs/Sellaronda_Bike_Day3.jpg
14 de setember 2021

Con la roda su per i jouves, zenza trafich

En sabeda ai 18 de setember vegn endrezà l secondo apuntament del Sellaronda Bike Day, la manifestazion che sera fora i jouves al trafich e ge dèsc lèrga ai pascioné de la roda.

L prum apuntament dedicà a la 15^ edizion del ‘Sellaronda Bike Day’, stat ai 27 de jugn, l’é stat n suzes. Na giornèda de pien soreie à engaissà i passa 400 bikers che con sia rodes é jic su per i jouves de la valèdes ladines se godan al miec pèsc, natura e ambient. Jent soraldut da la Tèlia ma valgugn ence da l’Austria e dai Paijes Todesc.

Con autertant entusiasm, descheche l’era stat emprometù, vegn proponet ence la seconda giornèda, en calandèr en sabeda ai 18 de setember. Da les 8.30 a les ...