Atualité

media/k2/galleries/27922/thumbs/Bildung_PeterDaldos_1.jpg
18 de setember 2024

Intendënt/a ladin/a nü: trëi inoms

La repartiziun ladina dla Consulta scolastica á nominé trëi porsones por la inciaria da intendënt o intendënta ladina
En mertesc ai 17 de setëmber él gnü metü dant i inoms dles trëi porsones che vá tla seleziun finala por la nominaziun a intendënta o intendënt ales scores ladines dl Südtirol. Ara se trata de Maria Kostner – direturia dl Ciamp Pedagogich dla direziun dles scores y scolines ladines, Mathias Stuflesser – diretur dla repartiziun ladina y Heinrich (Heinz) Videsott – diretur dla direziun dles scores d’Al Plan. Al é la Junta Provinziala che fej fora che che surantolará la inciaria, aladô dles ...
media/k2/galleries/27918/thumbs/mostra_Heimat.jpg
17 de setember 2024

L’èrt se mesura con l’Heimat

25 artisć e artistes de la Region Trentin Südtirol à tout pèrt a doi esposizions che lea ensema teritories e contegnui anter Busan e Nomi.
La parola todescia Heimat la é senestra da traslatèr e pecia paroles é coscita tant riches de emozions e al medemo temp coscita tant sfumèdes. Te n mond che seghita a mudèr, che comporta na perdita de leames sozièi, la cura de la tradizion e de la Heimat ciuta fora desche na alternativa a la svelteza digitalisèda moderna. La Heimat vegn vivuda da na pèrt desche n refuge arcaich che soscedea l’auto-reflescion. Da l’autra, la storia e la situazion politica daldianché desmostra coche chest ideèl ...
media/k2/galleries/27905/thumbs/scontrada_Franco_Michieli_Roda_de_Vael.jpg
13 de setember 2024

Te la uties per capir miec l jir sa mont

La Fondazion Dolomites Unesco à portà inant la scomenzadiva »Vivereinrifugio«. En vender passà l apuntament é stat al Roda de Vael, anché l é l geotrekking sun Sas de Putia e ai 16 testimonianzes su la utia de Antermoa.
L raport con la uties da mont l é un di setores de intervent che la Fondazion rencura da egn. Chest istà l é stat metù a jir n event che à portà momenc de cognoscenza e de reflescion sun argomenc desferenc te desvalives refuges del raion Dolomites Unesco. Te chest fin de sajon l é stat metù en program trei apuntamenc te nosc raion ladin, l prum en vender passà al refuge Roda de Vael.

»Chest event vegn da n percors che aon scomenzà coi gestores da mont acà trei – ne à dit la diretora de la ...
media/k2/galleries/27885/thumbs/group-young-friends-enjoying-bar_web.jpg
13 de setember 2024

Comentar de pruma

Na »viva« ala fin di paisc
La reaziun ala stlüta dles piceres botëghes y ostaries ti pici paisc vá inant: la Provinzia da Balsan á fat fora zacan n de da ti dé n contribut finanziar ince ales ativités plü dain­ciará dal zënter de paisc, y ince sce al é bele iló na botëga/ostaria che pëia do chësc contribut.
Al é na reaziun enejima dla man publica locala (te chësc caje la Provin­zia da Balsan) a na problematica generala jüda porsura por le marcé lëde, orü dala Uniun Europeica a bëgn di gragn conzerns che á podü se ...
media/k2/galleries/27903/thumbs/Marmoleda_desgiacia.jpg
12 de setember 2024

L’angonia de la Marmolèda

La ‘Reina de la Dolomites’ é en fin de vita, te zirca 15 egn de sia giacia no restarà più nia. La situazion da alarm vegn confermèda dai dac prejenté enstadì te la conferenza stampa al Museo de Geografia de l’Università de Pèdua.
L é alarm per la Marmolèda, desche per tropes etres giacees de la Èlpes. A uzèr fora na situazion oramai zenza speranzes, confermèda dai dac scientifics, l é stat Legambiente, che apontin sul giacé dolomitich à serà su la 5^ edizion de sia campagna ‘Carovana di giacees 2024’, adum con CIPRA Italia e ensema col Comitat Glaciologich Talian. 

Chisc dac é stac porté dant en lunesc ai 9 de setember te na conferenza stampa a Pèdua, tel Museo de Geografia de l’Università. L’atenzion su ...
media/k2/galleries/27837/thumbs/stop-sign-city_web.jpg
06 de setember 2024

»Ara basta!«

Comentar de pruma
»Sëgn bütera«, scri nü presidënc de assoziaziuns y organisaziuns da munt: AVS, CAI y SAT dla Val Ba­dia, Fascia, Gherdëna y Fodom, »al é ora da fá val’ cuntra le transia­mënt motorisé sö por i jus dles Dolomites tratan l’isté«. La proposta é chëra da stlü i jus vigni de dales 9:00 ales 16:00, la proposta da mëte sö n daz por passé (desco ghiré dales organisaziuns ambientalistes) ne joa a nia: »ajache chël che á le mö’ da se pormëte n Porsche ne se lascia nia sprigoré da n daz«.
Les lies ...
media/k2/galleries/27858/thumbs/Projet_senta_CGF_entreda.jpg
05 de setember 2024

Ziment, vierech e legn per la neva senta del Comun General

L é stat publicà ofizialmenter l ejit del bando del projet per fèr su l nef frabicat che tolarà l post de la veia caserma Vittorio Veneto a Sèn Jan. L Consei de Procura à aprijià l projet che à vent.
L projet per la neva senta del Comun General de Fascia l é sun desch. La Comiscion à fenì da n trat duta la prozedura per cerner l venjidor e, do duta la verifiches pervedudes su la condizions tecniches e economiches che à confermà la dezijion, l projet ge é stat prejentà al Consei de Procura.

Descheche se sà l’aministrazion del Comun General vidèda dal procurador Giuseppe Detomas à dezidù de destinèr l’ultima de la veia casermes de Sèn Jan amò da fèr fora, la Vittorio Veneto, a neva senta del ...
media/k2/galleries/27795/thumbs/siursepl.jpg
01 de setember 2024

Pornografia o esoterica

Dlijia y comunité: reflesciuns de siur Sepl Granruaz
Por me êl dagnora na ligrëza, canche i podô jícunnperdemiessorusaMinca.Iânle medemo travert – la cité de Minca – mo nia la medema ligrëza da cumpré ite. Pro mies sorus êra grana, mo pro me dër picera, i dijess cuaji cuntra nul. A mies sorus ti plajô i gragn zëntri comerziai, a me no! Chël ái bele sintí defata, canche i sun jüs ite tl pröm. I sun atira rová te n gran salamënt.

Sambëgn êl toch y plëgn de marcianzia. Mo en chësc iade me stôl cuaji sö le fle. Te chësc gran ...
media/k2/galleries/27807/thumbs/portrait-asian-handsome-man-prison-uniformshe-has-lot-mustache-messy-hairthailand-people-angryprisoner-concept_web.jpg
30 de agost 2024

Na »Guantánamo« tla Albania?

Comentar de pruma
Por chësc agost 2024 él preodü la daurida di zëntri por muciadus or­ga­ni­sá dala Talia tla Albania, plü avisa a Shengjin y Gjader, nia dalunc dala spona dl Mediteran. I ún tröc dan nos le retrat dla acordanza de novëmber danter la premiera dla Talia Meloni y le premier dla Albania Rama. Y bele le retrat ardurba da­ssënn, ajache dui rapresentanc alc de Stat se mostra contënc de na dezijiun tuta söles sciables de jënt che sciampa da so daciasa por ci rajun prigorosa dagnora (por ...
media/k2/galleries/27817/thumbs/4_EMERGENCY_Gaza_staff.jpg
29 de agost 2024

Emergency é ativa a Gaza

Te la situazion dramatica de Gaza, n fil de speranza rua ades da Emergency.
L capo miscion Stefano Sozza à fat a saer proprio chisc dis passé che i é stac bogn de jir ite a Gaza. Ence el rejona de na situazion critica, da no poder nience se fegurèr, con la popolazion che no é più bona de tegnir fora, con besegnes de ogne sort, zenza èga e nia da magnèr, bec che cogn viver per strèda anter i frabicac dessaté e con gran pericol sanitèr.

Ti meisc passé, spetan l’autorisazion definitiva a poder ite te la Striscia, Emergency l’à lurà per definir l projet e meter a jir n ...
media/k2/galleries/27816/thumbs/1_Destruzion_a_Gaza_foto_Emergency.jpg
29 de agost 2024

Gaza: e no podon l chiamèr genozidie?

La situazion de la popolazion é desperèda, i mor de bombes, fam, malaties, l é ruà ence la polio. La testimonianza portèda a Sèn Jan dal giornalist Lorenzo Cremonesi e dal francescan P. Ibrahim Faltas.
Lorenzo Cremonesi, giornalist del »Corriere della Sera«, l à reijes ebraiches: sia giava Ester vegnia da Israel e el l é stat al lonch te chel Paisc, ence a studièr e a lurèr, l sà l ebraich e l cognosc delvers chi lesc, sia storia e sia cultura. Per chest l é doventà corispondent da Gerusalem e dapò envià spezièl da tropes lesc de vera, tel Medie Orient ma ence te l’Ucraina e utró. L à na gran esperienza de conflic, che l à portà dant tel liber »Guerra infinita« (Solferino, 2022).

En sabeda ai ...
media/k2/galleries/27776/thumbs/projet_SBRB_scolees_Sela_bandiera_ladina.jpg
26 de agost 2024

N pest a la Region per i joegn sorafora i confins

L projet ‘Schools Beyond Regions and Borders’, pissà e coordenà dal professor Beppe Zorzi, l à tout ite ence la Scola Ladina de Fascia e l é stat conscidrà de gran valuta a livel european. 
La Region Trentin Südtirol pel esser stolza del recognosciment che ge é stat sport enstadì. E la pel esser stolza soraldut percheche se trata de n pest che no vèrda demò al passà, ma che se ouc soraldut al davegnir. Ai 15 de aost a Bodø, te la Norvegia (capitala de la cultura europeèna 2024), a la fin de l’Assemblea Europeèna de la Regions, al Trentin Südtirol ge é stat consegnà defat l pest MYFER (Most Youth-Friendly European Region), desche Region europeèna più a mesura di joegn.

L’ARE l ...
media/k2/galleries/27759/thumbs/men-with-bikes-skis-summer-versus-winter_web-1.jpg
23 de agost 2024

Podëi y responsabilité

Comentar de pruma
»N gran podëi comporta de gran responsabilités« é n proverb antich, che tröc ará forsc pormó aldí tl film »Spider Man«. Iadô stál na sapiënza che an pó traspone n pü’ te düc i ciamps olache ara nen vá de suzes, de superiorité, de podëi. Chësc proverb m’é tomé ite canche i á ciafé le comunicat por i 50 agn dl Dolomiti Superski. Chëra dl comprensor dolomitich – n früt de mënts vijio­nares interladines – é na storia de suzes, scrita dai pioniers che á albü le coraje da vaghé, da vijionars che ...
media/k2/galleries/27736/thumbs/Sera_Ispirazions_Bernard_Grasso_Dellai1.jpg
18 de agost 2024

Far politica »da cristian«

N dialogh anter Lorenzo Dellai, stat president de la PAT e parlamentar, e Giovanni Grasso, portaousc del president Mattarella, scritor e studious de storia del mond catolich, su politica e servije.
La rassegna »Ispirazions d’istà«, endrezèda da la Comiscion per la cultura de la parochies de Fascia e ruèda a la 15^ edizion, ne à usà oramai a scontrèdes e scomenzadives che chier, ben segur, la varietà di temes e la competenza di relatores, ma zenza se lascèr trèr ite massa da la modes, dai inomes de nonzech e dal gust semper maor per i selfie.

Un di ultimes apuntamenc, stat ai 9 de aost te La Gran Ciasa a Soraga, à sperimentà na formula neva: doi persones cognosciudes per sia esperienza e ...
media/k2/galleries/27734/thumbs/Schermata_2024-08-14_alle_15.27.49.jpg
17 de agost 2024

Canche i preves fascegn à refudà la proponeta de Gargitter

D’invern del 1963 l Piscop era ruà te Fascia per na scontrèda te calonia de Sèn Jan. Ousc informèdes disc che enlouta l aessa volù meter su na sora degania de la valèdes ladines.
L é l an 1964, acà 60 egn, n auter an tragich per i Ladins dla Dolomites. 

Acà i 60 egn na bela dì l é ruà la burta neva che Fodom, Col de Sènta Lizia e Ampez no i aessa più fat pèrt de la Diozesa de Persenon de chela che i à fat pèrt per secoi. Na mazèda per la comunitèdes de Soramont, se serèa su la ultima istituzion adum coi etres Ladins, do la spartijon de Fascia del 1818 e duta l’autra spartijons per man di fascisć ti egn del 1920/30 e amò vèlch autra del 1800.

E chest tel stel più ...
media/k2/galleries/27733/thumbs/Dapunt_Fera_Lucia_Moena.jpg
17 de agost 2024

Tel acort, é pissà

Tel chèder del Festival Fascia Panorama Music e i apuntamenc de Moena Incontri l é stat endrezà n moment de gran sugestion con la poejia de Roberta Dapunt e la musega de Marcello Fera.
‘Tel acort, é pissà’ l é l titol che ge é stat dat al apuntament endrezà a Moena en mercol ai 7 de aost tel chèder del Festival Fascia Panorama Music e di apuntamenc de la rassegna Moena Incontri.

Tel acort, belapontin, l publich che à empienì la sala Rovisi à scutà e pissà, à tout su e fat sies la poejies che la poeta Roberta Dapunt à portà dant se enterzan con la notes de la vidola del musizist Marcello Fera.

Roberta Dapunt la é da Ciaminades, te la Val Badia, l é una de la autores più ...
media/k2/galleries/27717/thumbs/close-up-bright-sun-burst-with-stars-background_web.jpg
16 de agost 2024

Dis da cian

Comentar de pruma
»I dis da cian te fej gní gram, te fej gní mat y te mët dal plat« – chësta poesia ladina intitolada »Syrius« scrita dan presciapüch 30 agn pé ester n pinsier matorin, magari sciuré iló, mo al descrí dër bun les sensa­ziuns de chësta spana plü cialda dl ann, la colma dl isté, di »dis da cian«, che se tira fora dai 23 de messé ai 23 d’agost. La definiziun »dis da cian« vëgn dal antichité, ajache Syrius che fej pert dla costelaziun dl gran cian, la stëra tlamada ince »Canicola«, com­parî ...
media/k2/galleries/27729/thumbs/Gherdena_Cortina_13_08_2024.jpg
15 de agost 2024

Ladins su la giacia

La pruma partida del Tornoi interladin Elite de hockey jièda fora en mèrtesc sera a Selva anter Gherdëina e Ampez se à serà su col resultat de 4 a 0 per l Gherdëina. en vender ai 16 l Cortina proarà a se tor la reventa su la giacia ampezana.
L é ruà a la 7^ edizion l Tornoi interladin Elite de hockey. Nasciù tel invern 2017/18, l é dapò jit inant vigni an (fora che del 2000, a cajon del Covid) tel meis de aost, per endrez de la sozietèdes de hockey de Fascia, Gherdëina e Cortina e col patrozinie de l’Union Generela di Ladins dla Dolomites. Na bela ocajion per ge dèr l met a la trei squadres maores de se confrontèr e se cognoscer, fèr mingol de arcedament dant dal scomenz del campionat e ence de ge sporjer n spetacol sportif ai ...
media/k2/galleries/27712/thumbs/137651.jpg
14 de agost 2024

Scolina tl Südtirol: ciamó poscibilité de iscriziun dai 20 ai 22 d’agost

I mituns y les mitans che complësc trëi agn dan i 31 de dezëmber dl 2024 podará jí ala scolina bele pian ia dal proscimo mëis de setëmber
La Direziun provinziala Scolines y Scores ladines lascia alsavëi che dai 20 ai 22 d’agost dl 2024 jarára da scrí ite dopormez, mo ma online, i mituns y les mitans ala scolina por l’ann scolastich 2024/2025.
Les iscriziuns tardies podará ma gní fates tla forma telematica tres le portal dla Provinzia «IOLE». La Direziun provinziala Scolines y Scores ladines segnalëia ince che an ti röia ma pormez al sorvisc, che é ma atif te chësc tëmp, tres le SPID, la CIE o la cherta di sorvisc (da ativé ...
media/k2/galleries/27701/thumbs/Museo_Vera_Pordoi1.jpg
13 de agost 2024

Testamonesc de la Gran Vera sun Pordoi

L ‘Museo 1915-1918 Dolomiten’ logà lo che pea via la forenadoa del Sas Pordoi e rencurà da la Sociazion storich culturèla Col di Lana de Fodom l é stat tout ite te la Rei Trentino Grande Guerra.  
L é n bel recognosciment, che che da pech se à vadagnà l ‘Museo 1915-1918 Dolomiten’, avert dal 2018 sul tegnir de la provinzia de Trent, lo da la stazion de partenza de la forenadoa del Sas Pordoi, ma da semper rencurà dai volontères fodomes de la Sociazion storich culturèla Col di Lana.

Chesta esposizion storica la é defat stata touta ite te la Rei Trentino Grande Guerra, n sistem che tol ite musees, sociazions e istituzions publiches e privates che tel Trentin les se cruzia de ...