Incö dessera gní, la gran nëi, suradöt tla nöt danter vëndres 1. y sabeda 2 de forá. I ti un ciaré ales previjiuns atuales tles valades ladines. L’invit é chël da mëte averda y ciaré da nia se mëte sön strada.
Te valgügn posć ál bele metü man da novëi y anter le vëndres al 1. de forá y la sabeda ai 2 vëgnel dit danfora bindebó de nevüdes, che sará dassënn pasciüdes suradöt sö alalt. Por ci che reverda Südtirol y le Trentin, podunse ti ciaré ala cherta dl report sön les lovines dla Euregio (https://avalanche.report), che prevëia tles vals nevüdes dai 17 cm tla bassa Val Badia cina ai 40 cm tl’alta valada y 80 cm sö tles munts. Te Gherdëna vëgnel preodü nevüdes incër i 30 cm, te Fascia vëgnel metü chi ...

Curs de formaziun de trëi agn por 30 doturs, por se paré dala ciarestia de doturs de familia. Al metará tosc man tla Scora provinziala alta de sanité “Claudiana” a Balsan
La Junta provinziala nöia de Südtirol á aprové tratan süa pröma sentada (ai 29 de jená) la bandida dl concurs por l’amisciun de 30 laureá y laureades al curs de formaziun spezifica de medejina generala por i agn 2019 - 1922. La mosöra â bele ciafé l'arat positif de novëmber dal Comité provinzial por la programaziun sanitara, che â araté important da mëte a jí la formaziun de trëi agn de doturies y doturs de familia jogn a gauja de ciarestia de doturies y doturs de familia. Tratan la conferënza ...

Ntel 2018 apena passà, dei trei comugn de Souramont Col l é l sol che l é cressù. Numer negatif inveze per Anpezo e Fodom.
N smendriment de la popolazion, che và su per ju darè a chel del an davant chel che l é stat ntel 2018 ntei trei comugn da Souramont. A desferenza del 2017, ulache l total dei trei comugn l eva calà de 20 persone, sto an l smendriment l é ruà a -27. Dei trei, Col l é l sol che l é cressù (da 357 a 360 persone); dei auter doi inveze Anpezo l é chel che à pardù pi jent (-22) con de darè Fodom (-8). N smendriment che se l an passà i ava fat jì l total de la popolazion sot le 7.500 persone (7.499), ...

Do che la Signoría internazionala europeica á comané la Talia da daidé i migranc söla barca y le Govern talian á ciafé la colaboraziun da pert de sis Statesc europeics por tó sö i migranc, röia la "Sea Watch 3" a spona tl port de Catania cun 47 porsones salvades dales eghes a Nord dla Libia
I migranc gnará partis sö te plü Paisc dla UE-Uniun Europeica, indöt set. So calvare por ruvé t’Europa messass sëgn naota avëi na fin. Ma che les catastrofes umanes tl’Africa y dantadöt tla Libia n’ará ciamó nia na fin...

Rapresentanc de plü regiuns alpines s’á induné a Trënt per n’en rajoné de ci provedimënc tó per indeblí les popolaziuns de lus y laurs tl raiun alpin
Pro mësa rapresentanc politics de chëstes provinzies respetivamënter regiuns dl Nord dla Talia interessades dales munts alpines: Südtirol, Trentin, Regiun Venet, Lonbardia, Friul - Aunejia - Iulia, Liguria y Aosta. Al ordin dl de: studié fora y mete en pratica stromenc per se paré dai gragn tiers predadus sciche le lu y la laurs. Les popolaziuns de chisc tiers vëgn tres maius te nüsc raiuns y pó tres plü y plü ester n prigo por i zidlamënc de ciaussa y ince per la porsona.

I rapresentanc á ...

La Junta provinziala de Südtirol á aprové na deliberaziun che müda i criters de azes por le personal insegnant dles scores de musiga
Cun l’obietif da aumenté le numer di contrac a tëmp indeterminé tles scores de musiga dla Provinzia á la Junta provinziala mudé sön proposta dl presidënt y assessur por le personal Arno Kompatscher i criters d’azes por le personal insegnant. 
La deliberaziun aprovada ai 29 de jená 2019 prevëiga che al vëgnes conscidré sciöche varënc i titui d’azes ales gradatöres por les scores de musiga dla Provinzia ince les abilitaziuns da insegné da pert de Stac mëmbri dl’Uniun Europeica o de n Stat ...

Dal 25 de genaro l'Union Generela di Ladins dla Dolomites l'à nciarié la redazion de Souramont de portà fora a man, cesa per cesa, l giornal, de modo che i incia i abonai de Fodom e Col i posse l ciapà nanter vender e sabeda.
Da vender 25 de genaro l'Union Generela di Ladins dla Dolomites l'à pensà de fà portà Le Usc de Fodom e Col cesa per cesa per man de la redazion de Souramont e no pi via posta. I giornai da ades navant i ruarà difati l vender da mesdì a Corvara e, da ilò, i vegnarà portai fora per dute le cese dei abonai. Na soluzion chesta che la é stada zarciada fora per jì ncontra ai abonai de Fodom e Col che, a gauja de la posta che n provinzia de Belum la ven dada fora n di si e n di no, valota i se vedeva ...

La proposta dl presidënt Arno Kompatscher é gnüda litada tl Consëi provinzial
La Provinzia de Balsan á da en vëndres incá na Junta nöia sostignida dala Svp y dala Lega. L’esecutif mené dal presidënt dla Provinzia Arno Kompatscher, che é gnü lité por le secundo iade do le 2013, é gnü lité ai 25 de jená tl Consëi provinzial y é metü adöm da indöt 9 mëmbri – 7 ëi y 2 ëres. Por le pröm iade á le presidënt dla Provinzia n vizepresidënt por vigni grup linguistich.

Danmisdé á Kompatscher porté dant le program de coaliziun y les competënzes dles assessuries y di ...

Gran suzess per la 35^ edizion del Campionat talian di Studafech, metù a jir te Fascia dai 17 ai 19 de jené.
L se à vadagnà la medaa de arjent, l Distret di Studafech de Fascia, telCampionat talian da d’invern di Studafech metù a jir te val dai 17 ai 19 de jené. Al prum post sul podie l’é ruà l Distret de Fiem (de chel che fèsc pèrt ence Moena) e al terzo, vindò i fascegn, l Distret de Sondrio.
Ampò la classifica agonistica no l’é de segur la roba più emportanta de chest event, che é ruà oramai a la 35^ edizion e che l’à binà ensema béleche 1000 studafech da duta la Tèlia. Cognoscer noscia val, se ...

Chisc dis ciara la Dlijia da Roma y sü fedei a Panama. Y le monn dla economia ciara a Davos. Aldí alda i dui Statesc, le Panama y la Svizera, pro i plü pici dl monn...
Tl Panama se desfirel le 34ejim De mondial dla jonëza. Por Panama, sides le Stat co la Capitala, él n avenimënt secolar. I pröms dis (ai 22 y 23  de jená) êl a Panama chi 150.000 jogn da döt le monn, che s’incuntâ, por festejé deboriada, vire la fede danü, imparé da conësce le Nü y le Ater. La Dlijia é na comunité mondiala che dess trasmëte ligrëza, reflesciun, musiga, oraziun, bal, liturgia y teater - "It’s a celebration" é un di slogans. Le arzivësco de Panama ti á dé le bëgnodü ai jogn ...

Le Ministér dl Intern á dé fora n decret cun chël che düc i comuns taliagn cina 20.000 abitanc ciafa n contribut por mëte apost, operes publiches. Ince i comuns ladins ciafa süa pert.
Na spënora fej dagnora bun y sëgn nen vëgnel öna dal Stat, por i comuns, ince ladins. Le decret dl Ministére dl Intern cun le minister Matteo Salvini porta la data di 10 de jená 2019: düc i comuns talians cina 20 mile abitanc ciafará n contribut por ”mëte en sigurté scores, strades, frabiches publiches y patrimone comunal”. Döt adöm na soma de 394,49 miliuns de euro. Benefiziars n’é nia ma i comuns dles regiuns ordinares, mo ince dles regiuns y provinzies autonomes. Ai comuns cina 2.000 abitanc ...

“Chela sera ai descorest de Col parceche l vede l pi determinà a jì navant per sua strada” - l à dit De Bernardin - “Fodom e Anpezo manco; forsi i à auter da pensà".
Darè la publicazion sui giornai locai de le ciote de pojizion istituzionai dei comugn e de le uniogn ladine su le dichiaraziogn del capocomune de La Rocia su la cuestion referendum, noi de La Usc on descorest con el per vede ce che l intendesse con sue parole dite chela sera a Sospirolo. “Ai liet dute le dichiaraziogn dei di passai e me la sentirave de fà na riflession pi puntual – l à metù man l capocomun – parceche chela sera le robe i é stade dite “de panza” ma ades, passà calche dì, le ...

La Provinzia de Balsan é interessada da surantó les disciplines de biathlon, sce Milan y Cortina ess da ciafé les Olimpiades da d’invern dl 2026
La Provinzia de Balsan á fat fora ala fin dl ann da aderí ativamënter ala candidatöra por i Jüc Olimpics 2026. Antholz cun le zënter de biathlon ess la predesposiziun logistica y tecnica, y ince por la situaziun geografica, de bones chances da deventé na location olimpica. Intratan á Südtirol ince n coordinadú por se profilé desco candidat dl’organisaziun dles Olimpiades 2026, ara se trata de Elmar Pichler-Rolle. Chësc ará ince a desposiziun la soma de 117.000,00 Euro por publizisé le zënter y ...

Incia la Consulta Ladina (organo ulache l é ite le raprejentanze de le trei aministraziogn comunai e de le trei uniogn ladine de Souramont, ndr) l'à ciapa pojizion per chel che revarda le dichiaraziogn del capocomun de La Rocia sul "mete i bastogn anter le rode" ai comugn referendari. Sotscrita dai doi comugn de Col e Fodom e da le trei uniogn ladine de Col, Fodom e Anpezo (mancia l comun de Anpezo, ndr) chesta l'é na zercia de la letera che la Consulta Ladina da Souramont l à mandà a Andrea De ...

Chi che á orü y salpü, á ai 21 de jená da doman podü odëi n bel spetacul sö al cil.
Defata do les 6 da doman êra tan inant. La löna plëna ê intënta te n corú cöce demorvëia, por gauja dla scurëza de löna - n fenomen astronomich che é gnü a s’l de deache la tera ê danter sorëdl y löna. An á podü la odëi le lönesc ai 21 de jená da doman, porchël da na ora gnanca tan a desman por gní fora dles plömes. Forsc êl le frëit che dê plü da sćiampí, cun temperatöres dai 12 cina 15 gra de frëit tla Val Badia. Mo sce an ê vistis ite polito, spo podôn se gode le spetacul deplëgn, cun n cil ...

Les cuintes classes dl Lizeum Cademia protagonistes de n proiet musical dediché ales operes dl componist Rusconi ospité dala Fondaziun Haydn por OPER.A.20.21.
Tl cheder di proiec musicai metüs a jí en colaboraziun danter l’Intendënza ladina y la Fondaziun Haydn él gnü a s’l’ dé n proiet particolar te chël che al é gnü lauré te produziuns musicales a livel profescional por la sajun operistica y sinfonica de musiga classica contemporana.

Al se trata de n proiet pilot de musiga y ert dal titul "Artist in residence" cun les scolares y i scolars dalLizeum d’ert "Cademia" y Scora profescionala por l'artejanat artistich Gherdëina ...

N bilanz de 5 egn da assessor a la mendranzes con Giuseppe Detomas, che rejona de traverc arjonc, ma ence de problematiches e de prospetives per la politica te Fascia

Dò la litazions de chest uton passà, pian pian jirà a compiment ence l nef goern regionèl. Ti ùltimes 5 egn l’encèria de assessor regionèl a la mendranzes é stata touta sù dal conseier ladin de la provinzia de Trent de la legislatura passèda, e secretèr politich de l’Union Autonomista Ladina, Giuseppe Detomas.
Aon rejonà con el de sie mandat e del besegn de stravardèr duta la mendranzes, no demò i ladins; de legi e normes de atuazion e de investimenc, desche chi per la Moniarìa te Fascia e la ...