Atualité

media/k2/galleries/19431/thumbs/Soracuerta_Aisciuda_Ladina_2022.jpg
28 de auril 2022

L’Aisciuda Ladina fioresc

Do doi egn segné da la limitazions per l Covid, chest an l’Aisciuda Ladina pel endò fiorir, no demò sui schermes ma ence dal vif. Antepruma en vender ai 29 te sala del Consei de Comun de Sèn Jan, olache Cesare Bernard rejonarà de bandieres e etres simboi identitères.  
L é dal 2009 che te Fascia la pruma setemèna de mé é caraterisèda da na lingia de scomenzadives e ativitèdes per l’Aisciuda Ladina: l Festival del lengaz.

Chest event, metù a jir dal Comun general de Fascia con si Servijes linguistics adum con la Scola Ladina, l Istitut Cultural e l’Union di Ladins, l à tout ite ti egn duc i desvalives setores de la comunanza ladina, de Fascia ma ence de l’autra valèdes.
Chest an, do doi egn segné da la limitazions per l Covid, l’Aisciuda Ladina pel endò fiorir, ...
media/k2/galleries/19411/thumbs/ministro_giustizia_marta_cartabia_d0.jpg
28 de auril 2022

Cognom y/o cognoms

La Curt Costituzionala a Roma á detlaré inier ilegitima la regola da ti surandé d’ofize (o automaticamënter) le cognom dl pere al:a möt:a
La regola che á valü cina inier é "na discriminaziun y n dann por l’identité dl:a möt:a" – insciö la pronunzia dla Consulta. Da chiló inant ciafará le:a möt:a le cognom de trami i geniturs tla secuënza da ëi concordada, o che chisc fej fora deboriada da ti surandé al:a möt:a ma le cognom dla oma o dl pere. Sce al ne vëgn nia fat fora l’ordin (secuënza) por le cognom, saral le licare che tolará na dezijiun en conformité dla iurisdiziun varënta tla Talia.
"La Curt Costituzionala á fat n vare ...
media/k2/galleries/19381/thumbs/ferata_Bernina.jpg
26 de auril 2022

La proponetes de Transdolomites per se mever te la Dolomites

La sociazion vidèda da Massimo Girardi tol dant problemes e prospetives di trasporc ensema ai esperc de chest setor.
Te la Dolomites sion a n crousdevia e aon tedant doi soluzions: restèr te la condizions de aldidanché con vèlch miorament ma seghitan a nodèr tel mèr di problemes, prum de dut l trafich, o se n adèr zacan del problem ambientèl e del besegn de n nef model de turism più respetous del teritorie.

L tem di trasporc l é n muie senester da tor dant, ma proprio chiò se jia l davegnir de la region alpina e dolomitana. Ge vel vijion, programazion strategica, renunzia al populism che troa consens sorì tel ...
media/k2/galleries/19373/thumbs/Bildschirmfoto_2022-04-25_um_09.37.13.jpg
25 de auril 2022

Le FC Südtirol te Seria B

Tla 38ejima jornada, 19ejima y ultima dl rode de revanche davagna i blanc-cöci de mister Ivan Javorčić por 2-0 cuntra la Triestina fora de ciasa söl’erba dl stadium “Nereo Rocco” cun la dopleta de Casiraghi, y arjunj la promoziun storica dla sozieté y de döt le raiun de Südtirol
Le resultat a Triest vel l’azes ala Seria B, la secunda categoria plü alta danter i profis tla Talia, 12 agn do la devënta dla terza divijiun nazionala (2010) y 22 agn do l’adejiun al campionat profescionistich dl 2000.
La storia dl FC Südtirol â metü man dl 1995 tla categoria dla Promoziun a livel regional.
media/k2/galleries/19349/thumbs/striscion_scola_festa_atlec.jpg
18 de auril 2022

La Scola Ladina à fat festa per si studenc atlec

Fabiana Carpella, Annika Sieff e Jacopo Bortolas à concostà i miores resultac sportives a livel nazionèl e internazionèl.
L é temp de bilanz per i atlec de la disciplines da d’invern e per tropes ence temp de festejèr.

L é stat festa ence te la Scola Ladina de Fascia per trei studenc/atlec del Ski & Ice College che te chesta sajon se à metù al luster più che i etres concostan resultac ence a livel internazionèl. Se trata de Fabiana Carpella, Annika Sieff e Jacopo Bortolas.


De più su La Usc stampèda de vender ai 15 de oril.
media/k2/galleries/19333/thumbs/sweet-colorful-easter-eggs-background-national-holiday-celebration-concepts_web.jpg
17 de auril 2022

Na Bona Pasca!

I lascion al savei che la redazion de La Usc di Ladins fajarà do Pasca na paussa de na edema – sciche al é tradizion. De gra dla comprenjion, i nes audiaron dai 25 de auril inant! (La Redazion)
media/k2/galleries/19347/thumbs/Scontrada_CuraEnsema_CGF.jpg
16 de auril 2022

Sensibilisèr, informèr e formèr chi che rencura

L Comun General de Fascia porta inant l projet »Curainsieme«, nasciù da na lingia de istituzions per ge dèr sostegn a la fegura de »caregiver«.
L Comun General de Fascia porta inant ence chest an n percors de sensibilisazion, informazion e formazion per cognoscer, sostegnir e valorisèr l empegn de chi che rencura n familièr de età e che no pel per se.

Chest percors fèsc pèrt del projet »Curainsieme«, nasciù da n grop de lurier metù adum da raprejentanc de Provinzia Autonoma de Trent, Servijes Sozièi de la Comunitèdes de Val, Azienda Provinzièla per i Servijes Sanitères, UPIPA, Fondazion Franco Demarchi, Consolida e Consulta provinzièla ...
media/k2/galleries/19332/thumbs/diverse-religious-shoot_web.jpg
15 de auril 2022

Vëndres Sanc: Gòlgota Ucraina

Comentar de Pruma
Encö él Vëndres Sanc te nüsc raiuns, tradizionalmonter recorda la Dlijia da Roma la via crucis y mort de Gejú söl calvare (Gòlgota). La mar­torja­ziun a mort de Gejú, le Fi de Dî, é documentaziun reala dal ester porsona y dal’umanité, dal’archirida infinida do respostes por le laur y sëns de cösta vita söla tera y na vita eterna do la mort. (Comentar de Iaco Rigo)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/19268/thumbs/Museo_digital.jpg
12 de auril 2022

Passa 50 musees online per contèr l teritorie

L projet »Musei delle Dolomiti« sostegnù da la Fondazion Dolomites Unesco à metù online 12 galaries tematiches che met a una e fèsc cognoscer l gran patrimonie.
Do trei egn de lurier che à tout ite 50 operatores de musees e passa 2000 contegnui digitèi regoec, l projet »Musei delle Dolomiti« sostegnù da la Fondazion Dolomites Unesco, à portà a la creazion de 12 galaries tematiches per talian, ingleis e todesch che va da la natura a la geologia, da la cultura dolomitica al sport, dai fossii a la soluzions de abitajons sul ert, fin al gran ruol che à abù la femenes ti secoi. 12 galaries tematiches metudes ades online che conta de la natura, de la cultura ...
media/k2/galleries/19226/thumbs/VOSTA-USC--lausc.it.jpg
11 de auril 2022

La Pilat ie n gran suzes

A vester mpue n scrivan dut l ann, se tòlen sambën nce gën dl’aurela de tò tla man la pëna per no se lascé mucé che la »Pilat dai schi« da Mont de Sëuc ju a Urtijëi ie cun l scumenciamënt de chësta sajon 2021/2022 finalmënter unida giaurida, do doi ani de n gran gran lëur. (Letra de Oscar Prinoth dl Rezia, Urtijëi)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/19213/thumbs/universite_ucraina_falzada.jpg
11 de auril 2022

#StandWithUkraine: benvegnùs tla unibz

La Università Liedia de Bulsan ti permet a muciadous ucrains l’azes a stude y formazion – L Consëi de Université à metù a desposizion 250.000,00€
L Consei dla unibz à te sia prima senteda lascé n segnal concret per l’Ucraina: con n pachet de solidarieté de 250.000,00€ vuelen ti dé a studenc, enrescidours y professours dla Ucraina touc su tl Südtirol, la poscibilité da sté inant te na université. Con chisc scioldi vegnel finanzié fin a 20 posć de stude, fin a 6 posć per dozenc ghesć y 3 posć PhD, per n temp de 6 meisc; laprò él ence n sostegn finanziar de 500,00€ al meis per studenc y 1.000,00€ al meis per inrescidours. "Enscì volonsé dé ...
media/k2/galleries/19269/thumbs/Maurizio_Dellantonio.jpg
10 de auril 2022

Dellantonio president nazionèl del Socors da mont

L CNSAS ge à confermà la fiduzia a Maurizio del Bandèr da Moena per la terza outa; sie mandat l jirà inant per etres trei egn.
Ai 9 de oril a Milan l é stat la radunanza nazionèla del Socors Alpin e Speleologich che à renovà la encèries che va fora vigni trei egn. A la vida de la emportanta organisazion che se cruzia de la segureza sa mont l é stat lità per la terza outa de seghit desche president l ladin Maurizio Dellantonio del Bandèr. L é dal 2015 che Dellantonio vida l CNSAS, na organisazion che rua te duta la regions de la Tèlia e che con 7000 operadores la fèsc passa 10.000 miscions al an e la é do a crescer ...
media/k2/galleries/19237/thumbs/scriptures-candles-wooden-table_web.jpg
08 de auril 2022

La cristianité ala proa

Comentar de Pruma
Nia ma la Dlijia da Roma (Dlijia Catolica) ne vëgn metüda tresfora ala proa, ince la Dlijia Ortodossa. Y sura trames ia stá Gejú Crist, le fondadú dla religiun cristiana.
Te chësta vera dla Ruscia cuntra la Ucraina y düc i ucrains (di lingac ucrain, rus y düc i atri) á ince la religiun da dí: sides Moscau co Kiev é cristianes y ortodosses, mo da plü agn incá nia plü »sorus«. (Comentar de Iaco Rigo)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament  ...
media/k2/galleries/19254/thumbs/Chiocchetti_Zelensky_Metsola.jpg
07 de auril 2022

L ladin Alessandro Chiocchetti da Zelensky

Chiocchetti l é da Moena, l é diretor general al Parlament European e prum colaborador de la presidenta Roberta Metsola e enstadì l é jit a Kyiv e l à tout pèrt a la scontrèda col president de l’Ucraina Zelensky. L ne à contà coche la é jita.
»L é stat na esperienza de chele che se fasc demò na oita te la vita«. L é la pruma paroles che ne disc Alessandro Chiocchetti da Moena, da n muie de egn oramai enciasà a Bruxelles olache sia cariera te la istituzions europeanes lo à portà fin a la encèria de diretor general al Parlament European. 

Al scomenz de chest an, canche Roberta Metsola é stata litèda al post de David Sassoli, la neva presidenta del Parlament European l’à cernù proprio l dirigent ladin desche sie prum colaborador, ...
media/k2/galleries/19201/thumbs/Bildschirmfoto_2022-04-06_um_11.57.26.jpg
06 de auril 2022

Ot ferates nöies da na maiú lerch por passajiers y rodes

La Provinzia da Balsan á fat fora da cumpré tres la STA (la sozieté provinziala de trasport) 8 ferates nöies dala dita internazionala Alstom
Cun la cumpra de ot ferates nöies ó la Provinzia promöie na mobilité sigüda y nëta, motivé da adoré le sorvisc de trasport publich y renforzé la rëi de trasport publich tl Tirol dl Süd y sura i confins fora.
La lízita dl apalt bele dada fora odô danfora da cumpré dala sozieté Bombardier set ferates dla sort "Talent-3", ma che al é salté fora intardiamënc tla fornidöra di mesi te döta Europa y na situaziun nöia: la Bombardier s’á intratan metü adöm cun la fabrich de ferates franzeja Alstom. ...
media/k2/galleries/19195/thumbs/Bildschirmfoto_2022-04-05_um_15.47.48.jpg
05 de auril 2022

Les prömes straufunghes de 100,00 €

Por les porsones sura i 50 agn nia vazinades con le 1. de forá 2022 röiel sëgn alerch la cherta da paié le strauf
Cun inier, ai 4 d’aurí 2022, á le Stat metü man da mené fora les prömes chertes de straufunga por les porsones nia vazinades sura i 50 agn. L’Aziënda Sanitara de Südtirol recorda che sce al ê dan man na gauja iustificada por sburlé les vazinaziuns o les salté, pó i interessá presenté la dërta documentaziun tres n link al’Aziënda Sanitara, anter 10 dis dala notificaziun dla cuntravenziun, adoran le link: https://strafevaxsanzione.sabes.it
La sanziun de 100,00 € é odüda danfora dala Lege ...
media/k2/galleries/19188/thumbs/claudio-schwarz-4LiakqcHcsw-unsplash.jpg
04 de auril 2022

Consulënza debann por ëres en dificolté

Da sëgn inant pó ëres en dificolté se anuzé de n sorvisc de consulënza debann, organisé dala Provinzia. Les prenotaziuns é da fá tres telefonn o tres e-mail
Le Sorvisc de consulënza legala ôt ales ëres consint da anuzé na pröma consulënza debann söi temesc liá al dërt de familia y ales problematiches feminiles y vëgn pité dala Comisciun provinziala por les medemes oportunités y dal Sorvisc Ëres dla Provinzia.
Les consulënzes pó gní damanades sön prenotaziun y se desfira vigni mertesc domisdé pro le Sorvisc Ëres a Balsan y vigni dui mëisc, dagnora le pröm mertesc dl mëis, ince de porsona a Maran, Porsenú, Bornech y Neumarkt. ...
media/k2/galleries/19158/thumbs/map-showing-military-conflict-ukraine-russia-ukraine-crisis_web.jpg
01 de auril 2022

L'Europa »mürada pro«

Comentar de Pruma
Che l'Uniun Europeica é plü sterscia sën do cösta envajiun barbarica de Zar Putin tla Ucraina, é en fat. Y ince che l'Europa á do cöstes ataches deplü mürs co denant: cuntra Süd, Süd-Ost y dandadöt cuntra Ost. (Comentar de Iaco Rigo)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/19164/thumbs/Bildschirmfoto_2022-03-31_um_12.06.45.jpg
31 de merz 2022

La maiú barca de crujada eletrica

La Cina anunziëia le start dla maiú barca da vacanza co vá a strom: 1.300 i passajiers
L’ennom de cösta maiú barca de crujada eletrica al monn é "Yangtze River Three Gorges 1" y é gnüda svilupada tla Cina. So iade de vernissaja ára podü festejé dantier a Yichang tla Provinzia de Hubei.
Aladô dal "foliet popolar dla Cina online" é la barca lungia 100 metri y leria 16,3 metri, ara á lerch por 1.300 passajiers. Ara vën adorada dandadöt por jites de vacanza söl rü de Jangtse dlungia Yichang.
La barca vën alimentada estlusivamonter da na capazité de patris de 7.500 kwh, ci co corespogn ...
media/k2/galleries/19126/thumbs/Widmann-Thomas.jpg
30 de merz 2022

"I stá inant!"

L’assessur provinzial SVP Thomas Widmann pita söes dimisciuns dala Junta provinziala, sce chësc é tl interes dl Presidënt dla Junta provinziala y dl Consëi provinzial che messará nen baié de na mudaziun dl conzet de Junta dl presidënt Arno Kompatscher. Chësc ti á bele tut fora dles mans al colegh Widmann les competënzes (sanité, fira otica y cooperatives)
Thomas Widmann stá inant sön so scagn da aconsiadú provinzial lité, ajache al é gnü orü dala jënt y söa desmetüda poscibla dala Junta provinziala foss ma n resultat dla malcrëta danter le presidënt Kompatscher y ël.
Sëgn messará le pres. Kompatscher mëte dant n conzet nü de composiziun dla Junta provinziala – insciö Widmann, che arata ince da avëi afronté ti dui agn passá tröpes desfides desco assessur ala sanité (recordan le Covid–19) y che n scherz tla colaboraziun danter ël y la Junta ...