Atualité

media/k2/galleries/29587/thumbs/Raida2_Grop_Gejia_Sacun.jpg
24 de mei 2025

Na raida per cognoscer noscia Ladinia

Zirca 40 fascegn à tout pèrt en sabeda ai 10 de mé a la proponeta de l’Union di Ladins de Fascia de jir vin Gherdena a veder l Museum, la gejia de Sacun e i veies mèjes de Ortijei.
Aldidanché la jent viaja dut entorn te la Tèlia e foradecà con gran fazilità e coscita sozet da spes de no abadèr al bel che se à dintornvia, a la richeza che pel dèr n curt viac te noscia Ladinia.

L focus su la toponomastica de l’Aisciuda Ladina de chest an deida a pojèr l eie su nosc teritorie e sun sia carateristiches uniches, a tor endò ca e valorisèr inomes di posć che vivon duc i dis, l ne recorda che l esser ladins l é leà bel strent col ambient olache stajon. Ambient che nos spartion ...
media/k2/galleries/29561/thumbs/valtu_cubatora.jpg
23 de mei 2025

I valtus dla cubatöra

Comentar de pruma, de Pablo Palfrader
Tles valades ladines, mo nia ma, s’ál aciasé na "sort de vicel" nöia, le valtú dla cubatöra. Al é n vicel che jora dantadöt sura les ciases arbando­nades, sura i lüsc da paur olache i arpadus ne se vëgn nia o sura les ciases olache al abitëia porsones vedles o sores, che n’á degügn da i lascé l’arpejun. Chësc vicel á dër n bun nes da tofé olache al podess abiné valch. Plü ion "mangel" cuba­töres lëdies, zënza convenzionamënc o stufaries de val’ atra sort. Le fin prinzipal de ...
media/k2/galleries/29525/thumbs/Sociazion_Accordion_Novi_Matajur.jpg
20 de mei 2025

L é nasciù la sociazion de orghegn de Alpe Adria

L'à inom »Accordion« e la é nasciuda da pech su endrez de Zoran Lupinc: anter i prumes a fèr pèrt ence i sonadores fascegn Claus Soraperra e Giordano Costa.
L é na sociazion nasciuda per renforzèr l'identità musicala tradizionèla de la comunanzes linguistiches storiches de l'Alpe Adria, n raion geografich e storich che lea la Èlpes e l Adriatich, tolan ite na lingia de teritories che fèsc pèrt de la Tèlia, l'Austria, la Slovenia e la Croazia.

A pissèr de meter su chesta sociazion (che l'à inom »Accordion«, che vel dir apontin orghen da mantesc) l é stat Zoran Lupinc, musizist, componist e ensegnante de orghen che te Fascia l é jà stat l met de ...
media/k2/galleries/29530/thumbs/scora_iadecoira_grup.jpg
18 de mei 2025

Scolares y scolars dles Scores Altes da La Ila a Coira

Do la vijita dl grup de scolares y scolars grijuns dla "Scola chantunala grischuna" da d’aisciöda dl 2024 a La Ila, él gnü a s’al dé dai 7 ai 9 de ma le iade de revers da pert de 34 scolares y scolars dla Val Badia a Coira, por imparé a conësce la realté linguistica y culturala di vijins grijuns
Le proiet de barat danter les döes scores ó sostigní la incuntada danter mendranzes de lingaz. Al dess ti porté pormez ai jogn y ales jones le plurilinguism, le dialogh y l’ester daverc y davertes sura i confins geografics y linguistics fora. 

A contat cun la realté di Grijuns 
I jogn y les jones dles secundes y terzes classes dl Lizeum dles Sciënzes umanes y dl Lizeum linguistich, sciöche ince dla terza classa dl Istitut Tecnich Economich á podü tó pert a n program desvalí. N elemënt ...
16 de mei 2025

Cui honorem, honorem!

Comentar de pruma
L’Union Generela di Ladins se abina encuei adum a sia senteda anuala d’aisciuda, olache al vegn aldò dla usanza y prescrizion aprové i conc dl ann passé y cialé inant a les ativités y investizions dl davegnì. La senteda n’é nia sot la merscia y protezion dla mioura steila, ajache al orizont s’él auzé zacan n di na niola scura de pericul per la stabelté y continuité dla Gene­rela: la presidenta Milva Mussner à mené fora na zircolara a les Unions di Ladins de valeda, a la Comunanza Ladina de ...
media/k2/galleries/29501/thumbs/Comitat_provinzial_segureza_Olimpiades.jpg
15 de mei 2025

Olimpiades 2026: a Moena l Comitat provinzièl de la segureza

Tel Zenter de Adestrament Alpin de la Polizia l é stat la pruma scontrèda tecnica con l Comissarie del Goern de Trent e i raprejentanc de la Forzes del Orden per rejonèr de segureza, mobilità e logistica.
Mencia presciapech nef meisc al gran apuntament sportif de la Olimpiades Milan-Cortina che sarà dai 6 ai 22 de firé del 2026 e un di temes emportanc sun desch l é chel de la segureza.

En mèrtesc ai 13 de mé tel Zenter de Adestrament Alpin de la Polizia de Stat de Moena l é stat chiamà ite l Comitat Provinzièl per l Orden e la Segureza publica che tol ite i maores raprejentanc provinzièi e de la Forzes del Orden. Apede al president del Comitat, l Comissarie del Goern Giuseppe Petronzi, l era l ...
media/k2/galleries/29490/thumbs/telegram_annsant_roma.jpg
11 de mei 2025

Ann Sant: indicaziuns por chi che vá a Roma

Te chësc ann iubilar él tröc pelegrins che se mët sön tru. N sît dá consëis
L’ofize de Roma dla Zentrala di Consumadus Europeica Talia á arjigné ca na plata online cun informaziuns por le Iubilé. La plata é ponsada por i pelegrins y les pelegerines y porsones dl'Europa che vá a Roma te chësc tëmp. Ara contëgn detais sön les dates y i evënc prinzipai y d'atres informaziuns interessantes sön d’atri argomënc, sciöche por ejëmpl le trasport, l’alberch, les cumpres, la sanité y la segurëza y tröc consëis d’öga. Les informaziuns é da ciafé por talian y inglesc:  ...
media/k2/galleries/29491/thumbs/14ECCE6B-BAAA-4795-BA66-D435A86E173D.jpg
09 de mei 2025

Percié se clamé “Leo”

Riflescion sul inom del nuof Papa
Forsci un dei aspec che n’à fat resté plu de stuch de chësta elezion, l é sté l inom: Leo XIV. Aldidancuoi no l é n inom che se usei a sentì, ma puoc menuti davò la benediscion del nuof Papa, me capité na situaizon plutost curiosa: è damané a na mëda damprò se podëve la daidé, ajache la bragláva dassën e mi pensáve che la stiebe mel. La m’à responù che la bragláva da la contentëza, ajache l eva l prum viade nte sua vita che la ruáva a Sán Piere ( l eva n ...
09 de mei 2025

A Papa Leo XIV: pax, vita et salus perpetua

L prum moment davò l "habemus papam"
L fum, le ciampane, jent che sauta fora coran da vigni canton. Nte puoc menuti Plaza San Piere l’é folada de jent. Degugn oramei se la spetáva che da chëla cuarta votazion saute fora l nuof Papa: duc spetáva chëla davò, la cuinta! Son schicei un sun l auter, ntra l’emozion l ciaut e l bordel de la jent, máncia debota l fle. N joven seminarist, damprò mi, l é segur “se i à fat coscita n prescia, l é dessegur Parolin”; n berba de temp africán, davò mi su, l spera ntel prum Papa neigher; doi ...
media/k2/galleries/29472/thumbs/Amedeo_Valentini.jpg
08 de mei 2025

»La UAL la é amò e si valores é amò raprejenté«

Intervista a Amedeo Valentini, che do 5 egn da Conseier de procura l passa te mendranza del Comun General de Fascia. Sia lista Neva Ual porta te Consei etres 5 comembres, anter chisc l é i doi che à ciapà l maor numer assolut de stimes te Fascia.
La Neva UAL à perdù la litazions per 451 stimes. Co lejede chest resultat?
Amedeo Valentini: Timpruma sion resté mingol mal, soraldut sun valch paisc olache se spetaane de poder jir miec, ma dapò a vardar delvers aon podù dir che dalbon l é n bon resultat percheche aon metù ensema na squadra jona, no trop cognosciuda e con chesta aon metù ensema dalbon n muie de stime e de chest cognon esser stolc. Gio son content del lurier che à fat duc i candidac te mia lista, de le stime personale che é ...
media/k2/galleries/29441/thumbs/PHOTO-2025-05-07-12-51-33.jpg
07 de mei 2025

Adencontra al nuof Papa

Nte Sán Piere la “Missa Pro Eligendo Romano Pontífice”, che l é l prum at del Conclave e l’ultima zelebrazion ulache l popol pò tò pert davánt del isolament
A la prejenza de duc i Cardinai, ruei da dut l mond, zelebreia l Degán del Sacro Collegio, Sua Eminenza l Cardinal Re (che à complì nstouta 91 agn)! Ntel scomencé la orazion: “Scinca a Tua Gliejia, o Pere, n Paster da Ti ben volù e che se tole a cuor Tuo popol”.

Denni Dorigo, da Roma per "La Usc di Ladins"


media/k2/galleries/29440/thumbs/Edoardo_Felicetti.jpg
07 de mei 2025

»Voi ge dar al Comun General la forza giusta per laorar polito«

Edoardo Felicetti, nef Procurador del Comun General de Fascia, vel mudèr l endrez del ent soracomunèl e l spera te na bona colaborazion col grop de mendranza.
Siede l nef procurador del Comun General de Fascia, Ve spetaède chest resultat?
Edoardo Felicetti Dijon de sci, fosc penseane de venjer mingol più sorì dalajache noi aveane doi liste e la Neva UAL demò una, cogne dir che i à fat n bel laoro, ge fajon i complimenc a Amedeo Valentini per chel che l à portà inant te so percors.  

Co éla stata la campagna litala?
La é stata mingol freida fosc per le feste che l era te mez, no l é stat chel enteres che l é stat te autre ocajion e mingol ence la ...
media/k2/galleries/29439/thumbs/vatican.jpg
07 de mei 2025

Nte la Caput Mundi per speté l nuof Papa

L mond cristián speta n nuof Paster: chi saralo e da ula vignaralo?
Bele l prum de mei, la comunité da Fodom ava metù nte le mán de la Madona de la Nei, l davignì de la Gliejia, co na prozescion e n vesper solene ntel Santuar de La Court. N domënia passada, l Degán don Andrea Constantini a la fin de la S. Mëssa, l à perié con gaist che la Providenza ne mane n bon Paster, che mpruma de dut “l ie voie ben a Nost Signour”… e l Coro de Gliejia, delongo davò, à cianté a plena ousc “Christus Vincit: Tempora bona veniat…”. Spo è dezedù de partì, atiré da chëst rito ...
media/k2/galleries/29435/thumbs/Edoardo_Felicetti.jpg
05 de mei 2025

Edoardo Felicetti l é l nef Procurador

Sostegnù Sostegnù da la doi listes “Fassa” e “Autonomia per Fascia” l à passà via Amedeo Valentini, sostegnù demò da la “Neva UAL”.
No la é stata tant auta la perzentuèla di litanc nience per l Comun General de Fascia, olache se metea dant 2 candidac procurador e 3 listes. Demò l 57,67 de chi che aea derit é jic a dèr ju sia stima. I dac no amò ofiziai ma con duta la sezions scrutinèdes disc che Edoardo Felicetti, sostegnù da la doi listes “Fassa” e “Autonomia per Fascia”, l à concostà 2.419 stimes, l 50,23% de la stimes valides, e so antagonist, Amedeo Valentini, sostegnù demò da la lista “Neva UAL” l se à fermà a 1851, l ...
media/k2/galleries/29433/thumbs/illustrazione-dell-illustrazione-della-mano-del-concetto-di-elezione_53876-28494.jpg
05 de mei 2025

Ejit litazions te Fascia

L é stat arjont l quorum te duc i Comuns. Bernard confermà a Cianacei e Castelnuovo a Mazin.
L é ruà a piz l scrutinie di Comuns de Fascia e se à desfantà la tema che ti 4 Comuns olache l era una soula lista vegne a mencèr l quorum. Te Fascia no sarà donca nesciun comissarie, enceben che, soraldut a Soraga e a Sèn Jan, sie jit a litèr demò presciapech la metà di sentadins che aea derit.
A Cianacei, olache de contra al ombolt di ultimes 5 egn Giovanni Bernard se aea metù con na lista Roberto Guglielmi, Bernard l é stat confermà passan via l 66% de la stimes. Conferma ence a Mazin per ...
media/k2/galleries/29425/thumbs/Altered_Dolomia_Saslench_Selva.jpg
04 de mei 2025

»Altered Dolomia«: la man del om te la Dolomites

Na lingia de retrac documentea l’architetura umana tel paesaje dolomitich (e ladin), n lurier de la fotografa Giorgia Archetti.
Strèdes, ziment, fabricac, acèl: l é chesta la pedia del om che l eie ascort de Giorgia Archetti à tout ju con sia machina fotografica tel raion dolomitan. L projet »Altered Dolomia« nasc sci da na osservazion critica del ambient, ma doventa na documentazion fotografica e architetonica de la Dolomites. Clas 2000, la fotografa bresciana da egn ampò a Milan, l’à metù ensema na lingia de retrac che tol ju ciantons ence de la valèdes ladines.

»Altered Dolomia« à arjont del 2022 l terzo post del ...
media/k2/galleries/29423/thumbs/FiemmePER_Casonato_IA.jpg
03 de mei 2025

IA, na endesfida anter progres e prinzipies etics

La Fondazion FiemmePER à andrezà na scontrèda col professor de l’Università de Trent Carlo Casonato che à metù dant vantajes e risesc de la doura de l’inteligenza artifizièla.
Semper de più te nosc lurier, te noscia azions da ogne dì se troon a interagir con na neva tecnologia, la inteligenza artifizièla. Da n trat en ca canche se chier vèlch sun Google vegn fora per prumes la informazions de AI Overwiew e ades adertura ence sun WhatsApp aon a la leta n nef contat, l à inom Meta, n assistent virtuèl a chel che podon ge fèr ogne sort de domanes per aer informazions o respostes, traduzions te etres lengac o ence creèr o mudèr retrac.

La IA, la inteligenza artifizièla, ...
media/k2/galleries/29381/thumbs/ciasa_freepik.jpg
27 de auril 2025

Alisiraziun fiscala "Pröma ciasa"

De bones noeles por che che á bele cumpré na pröma ciasa nöia, mo ne sciafia nia da vëne la vedla anter n ann
Tres la lege de bilanz 2025 él gnü porté ite na novité importanta por ci che reverda les alisiraziuns fiscales por cumpré la pröma ciasa. Ales consumadësses y ai consumadus ti vëgnel dé plü tëmp por vëne n imobil bele de proprieté, zënza perde l’alisiraziun fiscala dl 2% dla cuta de register.

Chësta mudaziun reverda:
- i consumadus y les consumadësses che stlüj jö dal 1. de jená dl 2025 inant n contrat de cumpra autentiché dal notar;
- les consumadësses y i consumadus che á stlüt jö dl 2024 n ...
media/k2/galleries/29375/thumbs/Aisciuda1_Ladina_2025_toponomastica.jpg
26 de auril 2025

Fioresc l’Aisciuda Ladina

L Festival del lengaz e de l’identità ladina del Comun General de Fascia met dant raides sul teritorie, prejentazion de libres, corsc, laboratories e scontrèdes culturèles.
L é aisciuda. Aisciuda Ladina! Chest an l Festival del lengaz e de l’identità ladina fioresc ti meisc de oril e mé con de bela scomenzadives leèdes al tem de la toponomastica che envia a jir sul teritorie e descorir i testamonesc veiores de noscia storia e comunanza. L Comun General de Fascia, l Istitut Cultural Ladin, la Scola e l’Union di Ladins va inant con la colaborazion a na vida che duc posse cognoscer e durèr i inomes ladins di lesc de noscia val e no vae perdù l leam col teritorie tant ...
media/k2/galleries/29383/thumbs/16092023-MR309731_MattiaRizzi_HighRes.jpg
25 de auril 2025

Ladins protagonisć al Filmfestival de Trent

En domenia l é en program i film »Crepe de lum« de Giancarlo Dorich co la Musega de Poza su la Torns del Vaiolet e »Cincanta« de Paolo Vinati su la tradizion de la corones del meis de mé te la Val Badia. Doman sabeda spetacol te Piaza Fiera con Circensema.
L é peà via anché 25 de oril, tel dì del 80° cedean de la Festa de la Liberazion, l 73° Trento Filmfestival, dedicà a la mont e a la resistenza, che aldò de n program dezidù da temp l à chest an desche Paisc ghest l’Argentina, tera de naa de Papa Francesch, te chisc dis de gran manconia per sia departida.

Fin ai 4 de mé protagonisć assoluc sarà i film, ma ence libres e evenc, scontrèdes e debatic, con vèlch cercia ladina: do esser peé via te l’avertura ofiziala te la Sala Depero con ence l ...