Atualité

media/k2/galleries/15503/thumbs/Don_Chisciotte.jpg
23 de auril 2021

Tel dì del liber, l cedean de Cervantes

Ai 23 de oril, dì del liber e gran festa a Barcelona per Sant Jordi, descorion con Daniele Verra i segnificac e l valor del Don Chisciotte de Miguel de Cervantes a 405 egn da la mort de l'autor
Ai 23 de oril l’é la giornèda mondièla di libres e del derit d’autor, voluda da l’Unesco del 1996 per stravardèr la letradura, la publicazion di libres e la proprietà inteletuèla. L’é ence l dì de Sèn Gere, Sant Jordi per catalan, e a Barcelona l vegn zelebrà con na gran festa olache ge vegn donà a duc libres e reses.

Te chisc dis l’é ence i 405 egn da la mort de n gran autor, chest’outa no catalan ma castiglian, Miguel de Cervantes Saavedra, nasciù vejin a Madrid del 1547, mort del 1616 e autor ...
media/k2/galleries/15478/thumbs/David_Lardschneider.jpg
23 de auril 2021

»Dietrofront«

Comentar de pruma
Do l gran spaventon iel riesc stat l »Dietrofront« de set scuadres: La Eurolega o Superlega nueva dl juech dala codla se fërma bele dan scumencé. Per ntant.
Cie iel pa suzedù? Sies scuadres nglëijes, trëi talianes y trëi spanueles à dat ju la documentazion ufiziela per pudëi scumencé cun n campiunat nuef, de juech dala codla, o palé o calcio o football, a livel d'Europa. L se trata tlo de Arsenal, Atletico Madrid, Barcelona, Chelsea, Inter, Juventus, Liverpool, Manchester City, Manchester ...
media/k2/galleries/15490/thumbs/per_online_bruno.jpg
22 de auril 2021

Assessëur Alfreider: "La leteratura ladina ie viva"

Ncuei juebia ai 22 de auril iel unì prejentà a Bulsan la publicazion nueva "Scribo", na culezion de stories. La paroles dl assessëur ladin Daniel Alfreider y dla ntendënta Edith Ploner cun l'autëura Nadia Rungger y l autëur Bruno Maruca
L assessëur per la cultura ladina Alfreider à auzà ora: "L cuncors leterer ie stat una dla scumenciadives plu nteressantes metudes a jì tl ciamp culturei ti ultimi ani. La grupa linguistica ladina ie l plu vedl de nosta provinzia y l fej plajëi a udëi che la leteratura ladina ie viva y che l vën for inò docà jëunes y jëuni che à legrëza de mëter sun papier te si rujeneda dl'oma sentimënc y emuzions." Alfreider à rujenà de na publicazion che ne porta nia mé pro a aumenté la dunfierta leterera ...
media/k2/galleries/15488/thumbs/Schermata_2021-04-22_alle_13.37.32.jpg
22 de auril 2021

Concors per l nef Sorastant de la Scola de Fascia

L bando, aproà da la Jonta provinzièla ai 5 de firé, l’é stat publicà enstadì sul Boletin Ofizial de la Region e l’é temp enscin ai 10 de mé per domanèr de tor pèrt.
Ai 7 de oril sul Boletin Ofizial de la Region nr 14 (Concorsi) l’é stat publicà l bando del concors per corir l post de Sorastant de la Scola Ladina de Fascia con l’an de scola 2021/2022, ajache con chest istà fenirà sie servije atif sul lurier per jir en penscion ence l sostitut Sorastant Claudio Valentini, che à tout per n an l post de Mirella Florian, stata Sorastanta per 12 egn e jita en penscion l’an passà.

L concors era stat aproà con deliberazion da la Jonta provinzièla de Trent (delibera ...
media/k2/galleries/15455/thumbs/Bildschirmfoto_2021-04-20_um_10.48.45.jpg
21 de auril 2021

Cunferënza stampa de prejentazion per la culezion de stories "Scribo"

Duman juebia ai 22 de auril dala 09:30 sun la plates ufizieles Facebook y YouTube dla Provinzia de Bulsan. Tlo dessot l link per pudëi ti cialé
L unirà prejentà la culezion de stories tëutes dal'edizion passeda, la cuarta, dl cuncors leterer ladin "Scribo" da pert de Nadia Rungger y Bruno Maruca, che à venciù l prim y l segondo pest tal categuria junior dl cuncors, cun nce i ntervënc dl assessëur provinziel ladin Daniel Alfreider y la diretëura dla Ntendënza y Cultura ladina Edith Ploner. 
L'autra stories da liejer tla publicazion ie de Sofia Stuflesser de Runcadic, Iaco Rigo de Pliscia te Mareo, Samuel Debon de La Ila ...
media/k2/galleries/15470/thumbs/Schermata_2021-04-20_alle_18.14.24.jpg
20 de auril 2021

Fum neigher per l’Autorità de la mendranzes

Tel Consei provinzièl de Trent no l’é stat arjont l quorum di doi terc pervedù per la nomina de chesta istituzion garanta de ladins, mochegn e cimbres.
Fenì l prum mandat de set corì dai trei conponenc Dario Pallaoro, Luciana Rasom e Giada Nicolussi, che no podea più esser confermé, la nomina di trei neves componenc, jà sburlèda na outa, no l’à bù bon ejit nience anché.

Perveduda en mèrtesc ai 20 de oril da doman, al prum pont de l’orden del dì del Consei provinzièl, la nomina é stata sburlèda al domesdì per spetèr la conferenza di capigrop. Se à cognù ruèr a mesa les 7 da sera, dò na longia discuscion, per la votazion, che era a scrutinie ...
media/k2/galleries/15447/thumbs/Bildschirmfoto_2021-04-19_um_10.17.34.jpg
19 de auril 2021

Nü miliuns de euro por le restart dla cultura

La Provinzia da Balsan á stabilí n pachet de mosöres de nü miliuns de euro por ti dé impulsc ala cultura por pié indô ia. I assessurs Alfreider, Achammer y Vettorato á presenté i detais dles mosöres
La cultura y l’ert é na pert fondamentala de nosta vita, n setur fondamental por nosta sozieté y por düc trëi i grups linguistics dla Provinzia. Por sostigní che les ativités culturales pois indô pié ia él sté la Provinzia che á preodü n plan cun mosöres cun cinch linies de aziun. I assessurs competënc tl ciamp dla cultura Daniel Alfreider, Philipp Achammer y Giuliano Vettorato á presenté ai 16 de aurí 2021 te na conferënza stampa i detais dles mosöres.

Le ...
media/k2/galleries/15443/thumbs/portel_mediazion.jpg
18 de auril 2021

Giustizia de reparazion, portel per la mediazion di conflic

Se pel se enscinuèr per se emprevaler debant de chesta ocajion sporta dal Comun general de Fascia per didèr a ressolver situazions senestres a na vida deldut resservèda.
»Giustizia de reparazion te la comunitèdes: da la reflescions a l’azion sul teritorie« l’é n projet pissà e metù a jir dal Zenter de Giustizia de reparazion de la Region Trentin Sudtirol en colaborazion coi Ofizies locai de Ejecuzion Penala Esterna e del Servije Sozièl per i mendres, finanzià da la Cassa de la Pentijions.

L projet, che l’é dò a vegnir metù a jir ence per Fascia en colaborazion col Comun general de Fascia e autra realtèdes dal post.

La pruma azion concreta perveduda l’é chela ...
media/k2/galleries/15440/thumbs/traffich_Jouves.jpg
17 de auril 2021

Trafich sui jouves: n picol pas

L’é stat metù jù n protocol anter la Provinzies de Busan, Trent e Belun, la Region Venet e i Comuns ladins enteressé per portèr inant adum la costion del trafich sui jouves. Endèna ampò l’é demò bie entendimenc.
L’é l conzet de sostegnibilità sui jouves de la Dolomites, che se met dant de ruèr a la realisazion de sistemes de mobilità integrèda per smendrèr trafich e entesseament acustich e atmosferich e de portèr inant a na vida coordenèda na proponeta de arvejinament lijier a la Dolomites Patrimonie Unesco, a fondament de n protocol metù adum anter la Provinzies autonomes de Trent e de Busan, la Provinzia de Belun e la Region del Venet e i Comuns de Cianacei, Corvara, Selva e Fodom.
L document é stat ...
media/k2/galleries/15405/thumbs/telegram_cashback.jpg
17 de auril 2021

Cashback y lotaria di bons de cassa

La Zentrala di Consumadus dl Südtirol spliga la desfarënzia danter cashback y lotaria di scontrins, y dá consëis sön ci che an pó fá canche paiamënc cashback ne vëgn nia registrá
Cashback y lotaria di bons de cassa
Ci che é anfat y ci che é atramënter. Al 1. de forá él pié ia ofizialmënter la lotaria di bons de cassa. Da dailó inant ti él rové ala Zentrala di Consumadus dl Südtirol zacotan de segnalaziuns. Les consumadësses y i consumadus ó savëi ci desfarënzia che al é danter le cashback y la lotaria.
Pro le cashback ciafon derevers scioldi sce an á paié cun mesi de paiamënt zënza scioldi contanc: i scioldi vëgn retüs sce an á fat do da sis mëisc almanco 50 de chisc ...
media/k2/galleries/15408/thumbs/Iaco_Rigo.jpg
16 de auril 2021

Ladines y Ladins te Südtirol

Comentar de pruma
Al vëgn dër gonot desmentié l'idea­lism, la maestria y la perseveranza de Carlo Willeit tl combate por i dërc de Ladines y Ladins sciöche mendranza, mo ince sciöche porso­nes. Sce i Ladins á aldedaincö chi dërc, chi posć de laur ince elitars tla aministraziun publica, chës rajuns da ester rapresentá te tröc grëmi, avëi scora y media ladins, spo él dantadöt mirit dl ingajamënt de porsones singoles y lies ladines. (Comentar de Iaco Rigo)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
media/k2/galleries/15404/thumbs/Bildschirmfoto_2021-04-15_um_14.50.27.jpg
15 de auril 2021

Dan doi ani vardova Notre Dame

L presidënt franzëus Emmanuel Macron à detlarà che la catedrela unirà inò giaurida tl 2024
Dala 18:50 di 15 de auril dl 2019 univa la catedrela de Notre Dame a Paris "cededa" da n gran meldefuech, che se à tëut l ciampanil cuadrat de lën cun l tët dla dlieja. L presidënt franzëus Macron ie dla cunvinzion che n puderà inò giaurì la catedrela tl 2024.
media/k2/galleries/15390/thumbs/1105248_-no-name-.jpg
15 de auril 2021

Proes por infeziuns te Plaza Magnago

Da incö inant pó a Balsan söla Plaza Silviius Magnago dan le Palaz provinzial nr. 1 i dependënc provinziai fá n test nasal dl coronavirus
Por chësc laur y fin él gnü metü sö inier n tendun. Te chësc operëia la Crusc Blancia y Crusc Cöcena, la Proteziun Zivila y i Stodafüc por testé spo cina 2.600 colaboradus dla Provinzia.
Al vëgn ciaré da fá ia chi 600 tests al de, vigni de danter les 8:00 y les 17:00.
media/k2/galleries/15379/thumbs/iaco_Kopie.jpg
14 de auril 2021

Pest "Angelo Trebo": nü ediziuns de poesia ladina

Le termin por mené ite les poesies é ai 30 de aurí 2021. Le presidënt dl EPL, Iaco Rigo, inviëia düc y dötes da tó pert al concurs, che é rové iniann a süa nona ediziun
Al ê le 1997 canche EPL – Ert por i Ladins - metô sö le pest de poesies »Angelo Trebo«, concurs davert a dötes y a düc chi che scri por ladin. Dl 2012 án tut ite dötes les variantes ladines y insciö él rové ite tles ultimes trëi ediziuns poesies de auturs y auturies da döta la Ladinia. En chësc ann se desfira la nona ediziun dl pest »Angelo Trebo« y le termin por dé jö i scric – danter trëi y cin' poesies – é ai 30 de aurí. "I inviëii dötes y düc da tó pert, por che la comisciun, metüda adöm da ...
media/k2/galleries/15375/thumbs/ju_frara_angelikaschrott.jpg
13 de auril 2021

Jus dles Dolomites: Memorandum suraregional por la mobilité

Plü mobilité sostenibla sön i jus dles Dolomites é le fin de na convenziun danter la Provinzia de Balsan cun les Provinzies de Trënt y Belun y la Regiun Venet. La Junta á dé löm vërda.
Por i Jus de Frara, dl Sela, de Ciaulunch y Pordú él les Provinzies de Balsan, de Trënt y de Belun y la Regiun Venet che á lauré fora n conzet de mobilité sostenibla y suraregionala adöm cun i Comuns de Corvara, Sëlva, Cianacëi y Fodom. Tl zënter dl conzet él la sostenibilité. La Junta provinziala á aprové incö (13 de aurí) la proposta dl assessur por la mobilité Daniel Alfreider sön n protocol de acordanza. Tl protocol vëgnel planifiché n management dla mobilité tres sistems integrá, cun la ...
media/k2/galleries/15374/thumbs/1105032_-no-name-.jpg
13 de auril 2021

Posć por studié medejina a Salzburg y Hamburg

La Provinzia da Balsan á arlungé ai 21/22 d’aurí 2021 le terminn por studëntes y studënc da fá domanda por jí a studié medejina a Salzburg o Hamburg. I posć "resservá" é indöt 35
La Provinzia da Balsan conzed indöt 35 stipendiums por i stüdi de medejina a Hamburg y Salzburg. 20 studëntes resp. studënc ciafa la poscibilité da jí a studié ala UMCH ("Universitätsmedizin Neumarkt am Mieresch") a Hamburg y 15 ala PMU ("Paracelsus Medizinische Privatuniversität") a Salzburg. Südtirol dá ca stipendiums almanco tla mosöra dla tassa universitara.
Les domandes pó gní fates cina ai 21 d’aurí por Hamburg y cina ai 22 d’aurí por Salzburg.
Incö á la Junta provinziala dé pro a na ...
media/k2/galleries/15369/thumbs/Bildschirmfoto_2021-04-12_um_14.10.38.jpg
12 de auril 2021

"New liberty"

La Gran Bretagna deura indó cun mesa la popolaziun vazinada
Incö, ai 12 d’aurí 2021, él n de a London che püc se desmentiará: la gran stlüta por la pandemia Covid–19 é rovada a piz, cun n gröm de ativités che deura indó y la jënt che s’la ri y fej festa dan ai pubs alaleria.
Inier domisdé á le Govern dla Gran Bretagna lascé al savëi che 32.121.353 zitadins á ciafé cina sëgn la variora cuntra le Covid–19, de chisc 7.466.540 cun trames les doses. Mesa la popolaziun é insciö gnüda vazinada almanco un n iade.
Inier él gnü registré "ma" 1.730 caji nüs de na ...
media/k2/galleries/15366/thumbs/Bildschirmfoto_2021-04-10_um_21.06.17.jpg
10 de auril 2021

N'afa che fej ai videojuesc cun la forza dl pënsier

Chësc ie l resultat dl lëur dla firma Neuralink de Elon Musk, tres n microchip tl cë dl tier. L svilup de chësc lëur uel arjonjer na maniera per ti judé a jënt cun paralisa y tl daunì monce curé malaties, coche l'Alzheimer
L esperimënt te chësc cajo spezifich ie stat de n'afa che fajova al videojuech scialdi cunesciù ti ani '70: pong. Ma l'afa ne tulova nia mans o piesc, ma mé la forza dl pensier. Chësc va tres codificazion y decodificazion di mpulsc eletrics dl cervël.
L se trata de n var inant tl svilup dl microchip che l miliarder Elon Musk uel purté sun l marcià tl daunì per ti judé a jënt paraliseda y danter l auter nce per curé malaties menteles, coche mé per dì l'Alzheimer.

FOTO: Dal video uriginel dla ...
media/k2/galleries/15335/thumbs/CD_materiai_musega_ladina.jpg
05 de auril 2021

Antropolad: na bela ocajion de formazion permanenta

L’é dò a ruèr a piz l secondo cors bienal de auta formazion su la cultura e l lengaz de nosc raion. Spetan n bilanz conclusif, se pel fèr vèlch riflescion col didament di partezipanc.
Ai 9, 10 e 16 de oril se serarà sù l secondo cors bienal Antropolad, con l cors de lessicologia e toponomastica ladina portà dant dal professor Paul Videsott, che l’é ence diretor de dut l cors de auta formazion e degan de la facoltà de Scienzes de la formazion de la Università ledia de Busan.

Sarà donca prest ocajion de fèr n bilanz per veder co jir inant per valorisèr la gran oportunitèdes de chest cors e comedèr vèlch aspet critich che vegn amò fora ogni tant te anter i dozenc de la Scola de ...
media/k2/galleries/15275/thumbs/jogn_goste_porridge.jpg
05 de auril 2021

N bun gosté por mëte man bun le de

"N sach öt ne stá nia ion en pe": insciö éra ince cun le corp: tratan la nöt é les resserves d’energia gnüdes adorades sö y le gosté é le past plü important por mëte da jí l’organism. N bun gosté messass contigní 4 elemënc
1. Na boanda zënza calories
Le corp adult adora almanco 1,5 litri d’ega al de por trasporté dötes les sostanzes olache ares vëgn adorades. Dantadöt le ciorvel adora assá ega por na bona conzentraziun. Sce an bër assá n’él gnanca tan saurí prigo da ciafé me de ce.
Insciö desson bëre bele da doman n gote d’ega ciöbia o de tê zënza zücher. Ince te scora o söl laur desson tres se tó do n’angostara d’ega. Por ti dé plü saú pón ince mëte ite n pü’ de limone, mënta, ingver, o toc d’ordöra.

2. Ordöra y ...