Atualité


24 de mei 2025
Na raida per cognoscer noscia Ladinia
Zirca 40 fascegn à tout pèrt en sabeda ai 10 de mé a la proponeta de l’Union di Ladins de Fascia de jir vin Gherdena a veder l Museum, la gejia de Sacun e i veies mèjes de Ortijei.
Aldidanché la jent viaja dut entorn te la Tèlia e foradecà con gran fazilità e coscita sozet da spes de no abadèr al bel che se à dintornvia, a la richeza che pel dèr n curt viac te noscia Ladinia.
L focus su la toponomastica de l’Aisciuda Ladina de chest an deida a pojèr l eie su nosc teritorie e sun sia carateristiches uniches, a tor endò ca e valorisèr inomes di posć che vivon duc i dis, l ne recorda che l esser ladins l é leà bel strent col ambient olache stajon. Ambient che nos spartion ...
Aldidanché la jent viaja dut entorn te la Tèlia e foradecà con gran fazilità e coscita sozet da spes de no abadèr al bel che se à dintornvia, a la richeza che pel dèr n curt viac te noscia Ladinia.
L focus su la toponomastica de l’Aisciuda Ladina de chest an deida a pojèr l eie su nosc teritorie e sun sia carateristiches uniches, a tor endò ca e valorisèr inomes di posć che vivon duc i dis, l ne recorda che l esser ladins l é leà bel strent col ambient olache stajon. Ambient che nos spartion ...


23 de mei 2025
I valtus dla cubatöra
Comentar de pruma, de Pablo Palfrader
Tles valades ladines, mo nia ma, s’ál aciasé na "sort de vicel" nöia, le valtú dla cubatöra. Al é n vicel che jora dantadöt sura les ciases arbandonades, sura i lüsc da paur olache i arpadus ne se vëgn nia o sura les ciases olache al abitëia porsones vedles o sores, che n’á degügn da i lascé l’arpejun. Chësc vicel á dër n bun nes da tofé olache al podess abiné valch. Plü ion "mangel" cubatöres lëdies, zënza convenzionamënc o stufaries de val’ atra sort. Le fin prinzipal de ...
Tles valades ladines, mo nia ma, s’ál aciasé na "sort de vicel" nöia, le valtú dla cubatöra. Al é n vicel che jora dantadöt sura les ciases arbandonades, sura i lüsc da paur olache i arpadus ne se vëgn nia o sura les ciases olache al abitëia porsones vedles o sores, che n’á degügn da i lascé l’arpejun. Chësc vicel á dër n bun nes da tofé olache al podess abiné valch. Plü ion "mangel" cubatöres lëdies, zënza convenzionamënc o stufaries de val’ atra sort. Le fin prinzipal de ...


20 de mei 2025
L é nasciù la sociazion de orghegn de Alpe Adria
L'à inom »Accordion« e la é nasciuda da pech su endrez de Zoran Lupinc: anter i prumes a fèr pèrt ence i sonadores fascegn Claus Soraperra e Giordano Costa.
L é na sociazion nasciuda per renforzèr l'identità musicala tradizionèla de la comunanzes linguistiches storiches de l'Alpe Adria, n raion geografich e storich che lea la Èlpes e l Adriatich, tolan ite na lingia de teritories che fèsc pèrt de la Tèlia, l'Austria, la Slovenia e la Croazia.
A pissèr de meter su chesta sociazion (che l'à inom »Accordion«, che vel dir apontin orghen da mantesc) l é stat Zoran Lupinc, musizist, componist e ensegnante de orghen che te Fascia l é jà stat l met de ...
L é na sociazion nasciuda per renforzèr l'identità musicala tradizionèla de la comunanzes linguistiches storiches de l'Alpe Adria, n raion geografich e storich che lea la Èlpes e l Adriatich, tolan ite na lingia de teritories che fèsc pèrt de la Tèlia, l'Austria, la Slovenia e la Croazia.
A pissèr de meter su chesta sociazion (che l'à inom »Accordion«, che vel dir apontin orghen da mantesc) l é stat Zoran Lupinc, musizist, componist e ensegnante de orghen che te Fascia l é jà stat l met de ...


18 de mei 2025
Scolares y scolars dles Scores Altes da La Ila a Coira
Do la vijita dl grup de scolares y scolars grijuns dla "Scola chantunala grischuna" da d’aisciöda dl 2024 a La Ila, él gnü a s’al dé dai 7 ai 9 de ma le iade de revers da pert de 34 scolares y scolars dla Val Badia a Coira, por imparé a conësce la realté linguistica y culturala di vijins grijuns
Le proiet de barat danter les döes scores ó sostigní la incuntada danter mendranzes de lingaz. Al dess ti porté pormez ai jogn y ales jones le plurilinguism, le dialogh y l’ester daverc y davertes sura i confins geografics y linguistics fora.
A contat cun la realté di Grijuns
I jogn y les jones dles secundes y terzes classes dl Lizeum dles Sciënzes umanes y dl Lizeum linguistich, sciöche ince dla terza classa dl Istitut Tecnich Economich á podü tó pert a n program desvalí. N elemënt ...
Le proiet de barat danter les döes scores ó sostigní la incuntada danter mendranzes de lingaz. Al dess ti porté pormez ai jogn y ales jones le plurilinguism, le dialogh y l’ester daverc y davertes sura i confins geografics y linguistics fora.
A contat cun la realté di Grijuns
I jogn y les jones dles secundes y terzes classes dl Lizeum dles Sciënzes umanes y dl Lizeum linguistich, sciöche ince dla terza classa dl Istitut Tecnich Economich á podü tó pert a n program desvalí. N elemënt ...
16 de mei 2025
Cui honorem, honorem!
Comentar de pruma
L’Union Generela di Ladins se abina encuei adum a sia senteda anuala d’aisciuda, olache al vegn aldò dla usanza y prescrizion aprové i conc dl ann passé y cialé inant a les ativités y investizions dl davegnì. La senteda n’é nia sot la merscia y protezion dla mioura steila, ajache al orizont s’él auzé zacan n di na niola scura de pericul per la stabelté y continuité dla Generela: la presidenta Milva Mussner à mené fora na zircolara a les Unions di Ladins de valeda, a la Comunanza Ladina de ...
L’Union Generela di Ladins se abina encuei adum a sia senteda anuala d’aisciuda, olache al vegn aldò dla usanza y prescrizion aprové i conc dl ann passé y cialé inant a les ativités y investizions dl davegnì. La senteda n’é nia sot la merscia y protezion dla mioura steila, ajache al orizont s’él auzé zacan n di na niola scura de pericul per la stabelté y continuité dla Generela: la presidenta Milva Mussner à mené fora na zircolara a les Unions di Ladins de valeda, a la Comunanza Ladina de ...


15 de mei 2025
Olimpiades 2026: a Moena l Comitat provinzièl de la segureza
Tel Zenter de Adestrament Alpin de la Polizia l é stat la pruma scontrèda tecnica con l Comissarie del Goern de Trent e i raprejentanc de la Forzes del Orden per rejonèr de segureza, mobilità e logistica.
Mencia presciapech nef meisc al gran apuntament sportif de la Olimpiades Milan-Cortina che sarà dai 6 ai 22 de firé del 2026 e un di temes emportanc sun desch l é chel de la segureza.
En mèrtesc ai 13 de mé tel Zenter de Adestrament Alpin de la Polizia de Stat de Moena l é stat chiamà ite l Comitat Provinzièl per l Orden e la Segureza publica che tol ite i maores raprejentanc provinzièi e de la Forzes del Orden. Apede al president del Comitat, l Comissarie del Goern Giuseppe Petronzi, l era l ...
Mencia presciapech nef meisc al gran apuntament sportif de la Olimpiades Milan-Cortina che sarà dai 6 ai 22 de firé del 2026 e un di temes emportanc sun desch l é chel de la segureza.
En mèrtesc ai 13 de mé tel Zenter de Adestrament Alpin de la Polizia de Stat de Moena l é stat chiamà ite l Comitat Provinzièl per l Orden e la Segureza publica che tol ite i maores raprejentanc provinzièi e de la Forzes del Orden. Apede al president del Comitat, l Comissarie del Goern Giuseppe Petronzi, l era l ...


11 de mei 2025
Ann Sant: indicaziuns por chi che vá a Roma
Te chësc ann iubilar él tröc pelegrins che se mët sön tru. N sît dá consëis
L’ofize de Roma dla Zentrala di Consumadus Europeica Talia á arjigné ca na plata online cun informaziuns por le Iubilé. La plata é ponsada por i pelegrins y les pelegerines y porsones dl'Europa che vá a Roma te chësc tëmp. Ara contëgn detais sön les dates y i evënc prinzipai y d'atres informaziuns interessantes sön d’atri argomënc, sciöche por ejëmpl le trasport, l’alberch, les cumpres, la sanité y la segurëza y tröc consëis d’öga. Les informaziuns é da ciafé por talian y inglesc: ...
L’ofize de Roma dla Zentrala di Consumadus Europeica Talia á arjigné ca na plata online cun informaziuns por le Iubilé. La plata é ponsada por i pelegrins y les pelegerines y porsones dl'Europa che vá a Roma te chësc tëmp. Ara contëgn detais sön les dates y i evënc prinzipai y d'atres informaziuns interessantes sön d’atri argomënc, sciöche por ejëmpl le trasport, l’alberch, les cumpres, la sanité y la segurëza y tröc consëis d’öga. Les informaziuns é da ciafé por talian y inglesc: ...


09 de mei 2025
Percié se clamé “Leo”
Riflescion sul inom del nuof Papa
Forsci un dei aspec che n’à fat resté plu de stuch de chësta elezion, l é sté l inom: Leo XIV. Aldidancuoi no l é n inom che se usei a sentì, ma puoc menuti davò la benediscion del nuof Papa, me capité na situaizon plutost curiosa: è damané a na mëda damprò se podëve la daidé, ajache la bragláva dassën e mi pensáve che la stiebe mel. La m’à responù che la bragláva da la contentëza, ajache l eva l prum viade nte sua vita che la ruáva a Sán Piere ( l eva n ...
Forsci un dei aspec che n’à fat resté plu de stuch de chësta elezion, l é sté l inom: Leo XIV. Aldidancuoi no l é n inom che se usei a sentì, ma puoc menuti davò la benediscion del nuof Papa, me capité na situaizon plutost curiosa: è damané a na mëda damprò se podëve la daidé, ajache la bragláva dassën e mi pensáve che la stiebe mel. La m’à responù che la bragláva da la contentëza, ajache l eva l prum viade nte sua vita che la ruáva a Sán Piere ( l eva n ...
09 de mei 2025
A Papa Leo XIV: pax, vita et salus perpetua
L prum moment davò l "habemus papam"
L fum, le ciampane, jent che sauta fora coran da vigni canton. Nte puoc menuti Plaza San Piere l’é folada de jent. Degugn oramei se la spetáva che da chëla cuarta votazion saute fora l nuof Papa: duc spetáva chëla davò, la cuinta! Son schicei un sun l auter, ntra l’emozion l ciaut e l bordel de la jent, máncia debota l fle. N joven seminarist, damprò mi, l é segur “se i à fat coscita n prescia, l é dessegur Parolin”; n berba de temp africán, davò mi su, l spera ntel prum Papa neigher; doi ...
L fum, le ciampane, jent che sauta fora coran da vigni canton. Nte puoc menuti Plaza San Piere l’é folada de jent. Degugn oramei se la spetáva che da chëla cuarta votazion saute fora l nuof Papa: duc spetáva chëla davò, la cuinta! Son schicei un sun l auter, ntra l’emozion l ciaut e l bordel de la jent, máncia debota l fle. N joven seminarist, damprò mi, l é segur “se i à fat coscita n prescia, l é dessegur Parolin”; n berba de temp africán, davò mi su, l spera ntel prum Papa neigher; doi ...


08 de mei 2025
»La UAL la é amò e si valores é amò raprejenté«
Intervista a Amedeo Valentini, che do 5 egn da Conseier de procura l passa te mendranza del Comun General de Fascia. Sia lista Neva Ual porta te Consei etres 5 comembres, anter chisc l é i doi che à ciapà l maor numer assolut de stimes te Fascia.
La Neva UAL à perdù la litazions per 451 stimes. Co lejede chest resultat?
Amedeo Valentini: Timpruma sion resté mingol mal, soraldut sun valch paisc olache se spetaane de poder jir miec, ma dapò a vardar delvers aon podù dir che dalbon l é n bon resultat percheche aon metù ensema na squadra jona, no trop cognosciuda e con chesta aon metù ensema dalbon n muie de stime e de chest cognon esser stolc. Gio son content del lurier che à fat duc i candidac te mia lista, de le stime personale che é ...
La Neva UAL à perdù la litazions per 451 stimes. Co lejede chest resultat?
Amedeo Valentini: Timpruma sion resté mingol mal, soraldut sun valch paisc olache se spetaane de poder jir miec, ma dapò a vardar delvers aon podù dir che dalbon l é n bon resultat percheche aon metù ensema na squadra jona, no trop cognosciuda e con chesta aon metù ensema dalbon n muie de stime e de chest cognon esser stolc. Gio son content del lurier che à fat duc i candidac te mia lista, de le stime personale che é ...


07 de mei 2025
Adencontra al nuof Papa
Nte Sán Piere la “Missa Pro Eligendo Romano Pontífice”, che l é l prum at del Conclave e l’ultima zelebrazion ulache l popol pò tò pert davánt del isolament
A la prejenza de duc i Cardinai, ruei da dut l mond, zelebreia l Degán del Sacro Collegio, Sua Eminenza l Cardinal Re (che à complì nstouta 91 agn)! Ntel scomencé la orazion: “Scinca a Tua Gliejia, o Pere, n Paster da Ti ben volù e che se tole a cuor Tuo popol”.
Denni Dorigo, da Roma per "La Usc di Ladins"
A la prejenza de duc i Cardinai, ruei da dut l mond, zelebreia l Degán del Sacro Collegio, Sua Eminenza l Cardinal Re (che à complì nstouta 91 agn)! Ntel scomencé la orazion: “Scinca a Tua Gliejia, o Pere, n Paster da Ti ben volù e che se tole a cuor Tuo popol”.
Denni Dorigo, da Roma per "La Usc di Ladins"


07 de mei 2025
»Voi ge dar al Comun General la forza giusta per laorar polito«
Edoardo Felicetti, nef Procurador del Comun General de Fascia, vel mudèr l endrez del ent soracomunèl e l spera te na bona colaborazion col grop de mendranza.
Siede l nef procurador del Comun General de Fascia, Ve spetaède chest resultat?
Edoardo Felicetti Dijon de sci, fosc penseane de venjer mingol più sorì dalajache noi aveane doi liste e la Neva UAL demò una, cogne dir che i à fat n bel laoro, ge fajon i complimenc a Amedeo Valentini per chel che l à portà inant te so percors.
Co éla stata la campagna litala?
La é stata mingol freida fosc per le feste che l era te mez, no l é stat chel enteres che l é stat te autre ocajion e mingol ence la ...
Siede l nef procurador del Comun General de Fascia, Ve spetaède chest resultat?
Edoardo Felicetti Dijon de sci, fosc penseane de venjer mingol più sorì dalajache noi aveane doi liste e la Neva UAL demò una, cogne dir che i à fat n bel laoro, ge fajon i complimenc a Amedeo Valentini per chel che l à portà inant te so percors.
Co éla stata la campagna litala?
La é stata mingol freida fosc per le feste che l era te mez, no l é stat chel enteres che l é stat te autre ocajion e mingol ence la ...


07 de mei 2025
Nte la Caput Mundi per speté l nuof Papa
L mond cristián speta n nuof Paster: chi saralo e da ula vignaralo?
Bele l prum de mei, la comunité da Fodom ava metù nte le mán de la Madona de la Nei, l davignì de la Gliejia, co na prozescion e n vesper solene ntel Santuar de La Court. N domënia passada, l Degán don Andrea Constantini a la fin de la S. Mëssa, l à perié con gaist che la Providenza ne mane n bon Paster, che mpruma de dut “l ie voie ben a Nost Signour”… e l Coro de Gliejia, delongo davò, à cianté a plena ousc “Christus Vincit: Tempora bona veniat…”. Spo è dezedù de partì, atiré da chëst rito ...
Bele l prum de mei, la comunité da Fodom ava metù nte le mán de la Madona de la Nei, l davignì de la Gliejia, co na prozescion e n vesper solene ntel Santuar de La Court. N domënia passada, l Degán don Andrea Constantini a la fin de la S. Mëssa, l à perié con gaist che la Providenza ne mane n bon Paster, che mpruma de dut “l ie voie ben a Nost Signour”… e l Coro de Gliejia, delongo davò, à cianté a plena ousc “Christus Vincit: Tempora bona veniat…”. Spo è dezedù de partì, atiré da chëst rito ...


05 de mei 2025
Edoardo Felicetti l é l nef Procurador
Sostegnù Sostegnù da la doi listes “Fassa” e “Autonomia per Fascia” l à passà via Amedeo Valentini, sostegnù demò da la “Neva UAL”.
No la é stata tant auta la perzentuèla di litanc nience per l Comun General de Fascia, olache se metea dant 2 candidac procurador e 3 listes. Demò l 57,67 de chi che aea derit é jic a dèr ju sia stima. I dac no amò ofiziai ma con duta la sezions scrutinèdes disc che Edoardo Felicetti, sostegnù da la doi listes “Fassa” e “Autonomia per Fascia”, l à concostà 2.419 stimes, l 50,23% de la stimes valides, e so antagonist, Amedeo Valentini, sostegnù demò da la lista “Neva UAL” l se à fermà a 1851, l ...
No la é stata tant auta la perzentuèla di litanc nience per l Comun General de Fascia, olache se metea dant 2 candidac procurador e 3 listes. Demò l 57,67 de chi che aea derit é jic a dèr ju sia stima. I dac no amò ofiziai ma con duta la sezions scrutinèdes disc che Edoardo Felicetti, sostegnù da la doi listes “Fassa” e “Autonomia per Fascia”, l à concostà 2.419 stimes, l 50,23% de la stimes valides, e so antagonist, Amedeo Valentini, sostegnù demò da la lista “Neva UAL” l se à fermà a 1851, l ...


05 de mei 2025
Ejit litazions te Fascia
L é stat arjont l quorum te duc i Comuns. Bernard confermà a Cianacei e Castelnuovo a Mazin.
L é ruà a piz l scrutinie di Comuns de Fascia e se à desfantà la tema che ti 4 Comuns olache l era una soula lista vegne a mencèr l quorum. Te Fascia no sarà donca nesciun comissarie, enceben che, soraldut a Soraga e a Sèn Jan, sie jit a litèr demò presciapech la metà di sentadins che aea derit.
A Cianacei, olache de contra al ombolt di ultimes 5 egn Giovanni Bernard se aea metù con na lista Roberto Guglielmi, Bernard l é stat confermà passan via l 66% de la stimes. Conferma ence a Mazin per ...
L é ruà a piz l scrutinie di Comuns de Fascia e se à desfantà la tema che ti 4 Comuns olache l era una soula lista vegne a mencèr l quorum. Te Fascia no sarà donca nesciun comissarie, enceben che, soraldut a Soraga e a Sèn Jan, sie jit a litèr demò presciapech la metà di sentadins che aea derit.
A Cianacei, olache de contra al ombolt di ultimes 5 egn Giovanni Bernard se aea metù con na lista Roberto Guglielmi, Bernard l é stat confermà passan via l 66% de la stimes. Conferma ence a Mazin per ...


04 de mei 2025
»Altered Dolomia«: la man del om te la Dolomites
Na lingia de retrac documentea l’architetura umana tel paesaje dolomitich (e ladin), n lurier de la fotografa Giorgia Archetti.
Strèdes, ziment, fabricac, acèl: l é chesta la pedia del om che l eie ascort de Giorgia Archetti à tout ju con sia machina fotografica tel raion dolomitan. L projet »Altered Dolomia« nasc sci da na osservazion critica del ambient, ma doventa na documentazion fotografica e architetonica de la Dolomites. Clas 2000, la fotografa bresciana da egn ampò a Milan, l’à metù ensema na lingia de retrac che tol ju ciantons ence de la valèdes ladines.
»Altered Dolomia« à arjont del 2022 l terzo post del ...
Strèdes, ziment, fabricac, acèl: l é chesta la pedia del om che l eie ascort de Giorgia Archetti à tout ju con sia machina fotografica tel raion dolomitan. L projet »Altered Dolomia« nasc sci da na osservazion critica del ambient, ma doventa na documentazion fotografica e architetonica de la Dolomites. Clas 2000, la fotografa bresciana da egn ampò a Milan, l’à metù ensema na lingia de retrac che tol ju ciantons ence de la valèdes ladines.
»Altered Dolomia« à arjont del 2022 l terzo post del ...


03 de mei 2025
IA, na endesfida anter progres e prinzipies etics
La Fondazion FiemmePER à andrezà na scontrèda col professor de l’Università de Trent Carlo Casonato che à metù dant vantajes e risesc de la doura de l’inteligenza artifizièla.
Semper de più te nosc lurier, te noscia azions da ogne dì se troon a interagir con na neva tecnologia, la inteligenza artifizièla. Da n trat en ca canche se chier vèlch sun Google vegn fora per prumes la informazions de AI Overwiew e ades adertura ence sun WhatsApp aon a la leta n nef contat, l à inom Meta, n assistent virtuèl a chel che podon ge fèr ogne sort de domanes per aer informazions o respostes, traduzions te etres lengac o ence creèr o mudèr retrac.
La IA, la inteligenza artifizièla, ...
Semper de più te nosc lurier, te noscia azions da ogne dì se troon a interagir con na neva tecnologia, la inteligenza artifizièla. Da n trat en ca canche se chier vèlch sun Google vegn fora per prumes la informazions de AI Overwiew e ades adertura ence sun WhatsApp aon a la leta n nef contat, l à inom Meta, n assistent virtuèl a chel che podon ge fèr ogne sort de domanes per aer informazions o respostes, traduzions te etres lengac o ence creèr o mudèr retrac.
La IA, la inteligenza artifizièla, ...


27 de auril 2025
Alisiraziun fiscala "Pröma ciasa"
De bones noeles por che che á bele cumpré na pröma ciasa nöia, mo ne sciafia nia da vëne la vedla anter n ann
Tres la lege de bilanz 2025 él gnü porté ite na novité importanta por ci che reverda les alisiraziuns fiscales por cumpré la pröma ciasa. Ales consumadësses y ai consumadus ti vëgnel dé plü tëmp por vëne n imobil bele de proprieté, zënza perde l’alisiraziun fiscala dl 2% dla cuta de register.
Chësta mudaziun reverda:
- i consumadus y les consumadësses che stlüj jö dal 1. de jená dl 2025 inant n contrat de cumpra autentiché dal notar;
- les consumadësses y i consumadus che á stlüt jö dl 2024 n ...
Tres la lege de bilanz 2025 él gnü porté ite na novité importanta por ci che reverda les alisiraziuns fiscales por cumpré la pröma ciasa. Ales consumadësses y ai consumadus ti vëgnel dé plü tëmp por vëne n imobil bele de proprieté, zënza perde l’alisiraziun fiscala dl 2% dla cuta de register.
Chësta mudaziun reverda:
- i consumadus y les consumadësses che stlüj jö dal 1. de jená dl 2025 inant n contrat de cumpra autentiché dal notar;
- les consumadësses y i consumadus che á stlüt jö dl 2024 n ...


26 de auril 2025
Fioresc l’Aisciuda Ladina
L Festival del lengaz e de l’identità ladina del Comun General de Fascia met dant raides sul teritorie, prejentazion de libres, corsc, laboratories e scontrèdes culturèles.
L é aisciuda. Aisciuda Ladina! Chest an l Festival del lengaz e de l’identità ladina fioresc ti meisc de oril e mé con de bela scomenzadives leèdes al tem de la toponomastica che envia a jir sul teritorie e descorir i testamonesc veiores de noscia storia e comunanza. L Comun General de Fascia, l Istitut Cultural Ladin, la Scola e l’Union di Ladins va inant con la colaborazion a na vida che duc posse cognoscer e durèr i inomes ladins di lesc de noscia val e no vae perdù l leam col teritorie tant ...
L é aisciuda. Aisciuda Ladina! Chest an l Festival del lengaz e de l’identità ladina fioresc ti meisc de oril e mé con de bela scomenzadives leèdes al tem de la toponomastica che envia a jir sul teritorie e descorir i testamonesc veiores de noscia storia e comunanza. L Comun General de Fascia, l Istitut Cultural Ladin, la Scola e l’Union di Ladins va inant con la colaborazion a na vida che duc posse cognoscer e durèr i inomes ladins di lesc de noscia val e no vae perdù l leam col teritorie tant ...


25 de auril 2025
Ladins protagonisć al Filmfestival de Trent
En domenia l é en program i film »Crepe de lum« de Giancarlo Dorich co la Musega de Poza su la Torns del Vaiolet e »Cincanta« de Paolo Vinati su la tradizion de la corones del meis de mé te la Val Badia. Doman sabeda spetacol te Piaza Fiera con Circensema.
L é peà via anché 25 de oril, tel dì del 80° cedean de la Festa de la Liberazion, l 73° Trento Filmfestival, dedicà a la mont e a la resistenza, che aldò de n program dezidù da temp l à chest an desche Paisc ghest l’Argentina, tera de naa de Papa Francesch, te chisc dis de gran manconia per sia departida.
Fin ai 4 de mé protagonisć assoluc sarà i film, ma ence libres e evenc, scontrèdes e debatic, con vèlch cercia ladina: do esser peé via te l’avertura ofiziala te la Sala Depero con ence l ...
L é peà via anché 25 de oril, tel dì del 80° cedean de la Festa de la Liberazion, l 73° Trento Filmfestival, dedicà a la mont e a la resistenza, che aldò de n program dezidù da temp l à chest an desche Paisc ghest l’Argentina, tera de naa de Papa Francesch, te chisc dis de gran manconia per sia departida.
Fin ai 4 de mé protagonisć assoluc sarà i film, ma ence libres e evenc, scontrèdes e debatic, con vèlch cercia ladina: do esser peé via te l’avertura ofiziala te la Sala Depero con ence l ...