- T'es chilò:
- Home
- Atualité
Atualité
14 de merz 2025
Comentar de pruma
Festa dl Pere
En Sant Ujöp, ai 19 de merz, él, altamo tla Talia, le De dl Pere. Nos düc un n pere, mo nia düc ne l’unse dlungia nos, y un o l’ater á bele messü le lascé ia tl ater monn. I pinsiers che i scrî vëgn da fi a pere y da pere a fi – sciöche le mistêr dla vita é –, y sce i respetun la vita, savunse che la vita é scincada, tl bel y tl bort, te teres y tëmps de pêsc y de vera, de bëgnester y de meseria.
N pere é lié fisicamënter y sentimentalmënter a sü mituns y sües mitans, al ti ó bun ...
En Sant Ujöp, ai 19 de merz, él, altamo tla Talia, le De dl Pere. Nos düc un n pere, mo nia düc ne l’unse dlungia nos, y un o l’ater á bele messü le lascé ia tl ater monn. I pinsiers che i scrî vëgn da fi a pere y da pere a fi – sciöche le mistêr dla vita é –, y sce i respetun la vita, savunse che la vita é scincada, tl bel y tl bort, te teres y tëmps de pêsc y de vera, de bëgnester y de meseria.
N pere é lié fisicamënter y sentimentalmënter a sü mituns y sües mitans, al ti ó bun ...
12 de merz 2025
Vegn endrezà i ejames de ladin
Chi che no à amò fat la domana i à temp per la portèr ite enscin ai 10 de oril che vegn.
L é vegnù fora la informazions su la proes de ejam de ladin te Fascia, che vegn endrezé dal Comun General. La presidenta de la Comiscion de ejam, d.ra Evelyn Bortolotti, fèsc a saer che la pruma sescion ordenèra del 2025 de zertament de la cognoscenza del lengaz e de la cultura ladina vegnarà metuda a jir via per l meis de mé. Tel avis vegn recordà che la domanes pel vegnir manèdes ite dut l an e i candidac pel se scriver ite a vigni livel, colun che sie l titol de studie che i à, ma i cogn aer ...
L é vegnù fora la informazions su la proes de ejam de ladin te Fascia, che vegn endrezé dal Comun General. La presidenta de la Comiscion de ejam, d.ra Evelyn Bortolotti, fèsc a saer che la pruma sescion ordenèra del 2025 de zertament de la cognoscenza del lengaz e de la cultura ladina vegnarà metuda a jir via per l meis de mé. Tel avis vegn recordà che la domanes pel vegnir manèdes ite dut l an e i candidac pel se scriver ite a vigni livel, colun che sie l titol de studie che i à, ma i cogn aer ...
07 de merz 2025
A Sèn Jan l Servije PAT per ladins, mochegn e zimbres
La dirigenta Elisabetta Sovilla é ruèda con sie staff dut de eles per cognoscer la referentes de la istituzions che laora per l stravardament de lengaz e cultura ladina.
L é n muie de persones che se dèsc ju profescionalmenter per l stravardament del lengaz ladin, e anter chestes la stragran maoranza l é femenes.
Se l à vedù chiaramenter en jebia ai 27 de firé, canche a Sèn Jan l é ruà su dut l staff del Servije mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent, la dirigenta Elisabetta Sovilla e 4 colaboradores.
Te la Ciasa de la Moniaria les se à troà dedant autra 5 eles, la doi redadores de La Usc di Ladins Lucia Gross e Monica Cigolla e la trei colaboradores ...
L é n muie de persones che se dèsc ju profescionalmenter per l stravardament del lengaz ladin, e anter chestes la stragran maoranza l é femenes.
Se l à vedù chiaramenter en jebia ai 27 de firé, canche a Sèn Jan l é ruà su dut l staff del Servije mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent, la dirigenta Elisabetta Sovilla e 4 colaboradores.
Te la Ciasa de la Moniaria les se à troà dedant autra 5 eles, la doi redadores de La Usc di Ladins Lucia Gross e Monica Cigolla e la trei colaboradores ...
07 de merz 2025
Les eles ladines protagonistes a Eppan
"Intreciades³ – Ert, letöres de poesies, musiga", per endoman sabeda ai 8 de merz, l Di internazional dla ela, invieia la Lanserhaus a Eppan a n program cultural con les artisties y autoures ladines. L program met man da les 17:00, l’entreda é debant
Tla cornisc dla mostra dles artistes eles ragrupedes tla assoziazion EPL-Ert por i Ladins "Intreciades", organiseda da la Lanserhaus en colaborazion con la Consulta Ladina y Comunanza Ladina a Bulsan, met a jì endoman la curadoura Jahel Beer n program out a la atenzion generala con les artistes dla mostra, les poetes Rut Bernardi y Nadia Rungger, la storica Antonella Tiburzi, la ciantarina Marlene Schuen, con la conduzion dla colaboradoura dla repartizion dla cultura ladina Veronika Lochmann. L ...
Tla cornisc dla mostra dles artistes eles ragrupedes tla assoziazion EPL-Ert por i Ladins "Intreciades", organiseda da la Lanserhaus en colaborazion con la Consulta Ladina y Comunanza Ladina a Bulsan, met a jì endoman la curadoura Jahel Beer n program out a la atenzion generala con les artistes dla mostra, les poetes Rut Bernardi y Nadia Rungger, la storica Antonella Tiburzi, la ciantarina Marlene Schuen, con la conduzion dla colaboradoura dla repartizion dla cultura ladina Veronika Lochmann. L ...
07 de merz 2025
A te, che t’es ëra!
Comentar de pruma
»Döt le bun a te, che t’es ëra«, vëgnel dit ai 8 de merz, por le de inter-nazional dl’ëra. Recordé vëgnel en chësc de dal 1911 incá (t’Europa) les scombatüdes por i dërc dles ëres, inviades ia cun la ghiranza da arjunje l’emanzipaziun y l’avalianza danter i sesc. Al é na batalia costanta, che döra ciamó incö y ne somëia nia ciafé na fin; döt chësc por arjunje dërc, che l’ater ses á tres albü.
Al é n’ocajiun por festejé le »ester ëra« y i traverc soziai y politics arjunc cina sëgn, che garantësc ...
»Döt le bun a te, che t’es ëra«, vëgnel dit ai 8 de merz, por le de inter-nazional dl’ëra. Recordé vëgnel en chësc de dal 1911 incá (t’Europa) les scombatüdes por i dërc dles ëres, inviades ia cun la ghiranza da arjunje l’emanzipaziun y l’avalianza danter i sesc. Al é na batalia costanta, che döra ciamó incö y ne somëia nia ciafé na fin; döt chësc por arjunje dërc, che l’ater ses á tres albü.
Al é n’ocajiun por festejé le »ester ëra« y i traverc soziai y politics arjunc cina sëgn, che garantësc ...
06 de merz 2025
Fascia vel l ospedèl più vejin
L Comun General, i Comuns e l'APT de val, duc adum, à portà dant n document ofizial per domanèr che la localisazion de la neva strutura sanitèra de la valèdes de la Veisc sie anter Pardac e Tieser.
L é sotescrit dal Procurador del Comun General, da duc i ombolc di 6 Comuns de val e dal president de l'Azienda per l Turism de Fascia, l document ofizial che tel chèder del percors de partezipazion per dezider olà fèr su l nef ospedèl de la valèdes de la Veisc i raprejentanc de duta la comunanza de Fascia ge à manà ite a la Provinzia de Trent.
Se tel cors de la trei scontrèdes che la PAT aea endrezà tel meis de firé, dutes trei forin Fiem, per sentir la popolazion, aea abù ousc soraldut l'idea ...
L é sotescrit dal Procurador del Comun General, da duc i ombolc di 6 Comuns de val e dal president de l'Azienda per l Turism de Fascia, l document ofizial che tel chèder del percors de partezipazion per dezider olà fèr su l nef ospedèl de la valèdes de la Veisc i raprejentanc de duta la comunanza de Fascia ge à manà ite a la Provinzia de Trent.
Se tel cors de la trei scontrèdes che la PAT aea endrezà tel meis de firé, dutes trei forin Fiem, per sentir la popolazion, aea abù ousc soraldut l'idea ...
05 de merz 2025
Lurieres al stadie del saut per la Olimpiades
Vegnarà fat su n lift e n sistem per fèr neif artifizièla. L finanziament conzedù da la Provinzia de Trent é de passa 42 milions de euro.
Va inant i lurieres per endrezèr la strutures per l gran apuntament sportif de la Olimpiades. En lunesc ai 17 de firé l é stat consegnà l cantier di trampolins del saut de Pardac. L é pervedù de fèr su n nef lift per portèr sunsom atlec, tecnics e giudizi de gara e n nef sistem per fèr neif artifizièla. A la consegna l era prejent l president de la Provinzia de Trent Maurizio Fugatti, l dirigent del Departiment infrastrutures e trasporc Luciano Martorano, l president de la Comunità de Fiem ...
Va inant i lurieres per endrezèr la strutures per l gran apuntament sportif de la Olimpiades. En lunesc ai 17 de firé l é stat consegnà l cantier di trampolins del saut de Pardac. L é pervedù de fèr su n nef lift per portèr sunsom atlec, tecnics e giudizi de gara e n nef sistem per fèr neif artifizièla. A la consegna l era prejent l president de la Provinzia de Trent Maurizio Fugatti, l dirigent del Departiment infrastrutures e trasporc Luciano Martorano, l president de la Comunità de Fiem ...
04 de merz 2025
I ladins lea Trent e Busan… fora Ciavaleis
Tel dì del lengaz de la mère l é stat sotescrit la cordanza anter la Magnifica Comunità de Fiem, l Comun General de Fascia e la Comunità de Unterland/Überetsch e metù fora la bandieres ladina e del Sudtirol.
Tel dì del lengaz de la mère, en vender ai 21 de firé na bela scomenzadiva é stata metuda a jir fora Ciavaleis, tel bel Palaz de la Magnifica Comunità de Fiem.
Chesta istituzion, che da tempes veiores se cruzia de la gestion de bosć e teritorie ence di paijes de Moena e Trodena, à strent na cordanza con la doi Comunitèdes che tol ite a livel istituzionèl chisc doi paijes, donca l Comun General de Fascia e la Comunità de Unterland/Überetsch. Comunitèdes che é caraterisèdes ence da na ...
Tel dì del lengaz de la mère, en vender ai 21 de firé na bela scomenzadiva é stata metuda a jir fora Ciavaleis, tel bel Palaz de la Magnifica Comunità de Fiem.
Chesta istituzion, che da tempes veiores se cruzia de la gestion de bosć e teritorie ence di paijes de Moena e Trodena, à strent na cordanza con la doi Comunitèdes che tol ite a livel istituzionèl chisc doi paijes, donca l Comun General de Fascia e la Comunità de Unterland/Überetsch. Comunitèdes che é caraterisèdes ence da na ...
02 de merz 2025
Gei a cognoscer la Crousc Checena!
L Comitat de Fascia e Fiem de la Crousc Checena (CRI) met a jir trei scontrèdes per portèr dant sia atività e l cors per neves volontadives.
Anter sia desvaliva ativitèdes l Comitat de la Crousc Checena de Fascia e Fiem l é do a portèr inant na azion per arvejinèr i joegn e duta la comunanza al Moviment de la CRI. Per chest dai 13 de mèrz ai 18 de oril te la senta de la Crousc Checena de Ciavaleis vegnarà metù a jir n cors con lezions sul prum aiut e doura del defibrilador, sul Derit internazionèl umanitarie e la storia de la CRI e su l’ativitèdes che vegn portà inant e l ruol che pel aer i volontadives, de vigni età dai 14 ...
Anter sia desvaliva ativitèdes l Comitat de la Crousc Checena de Fascia e Fiem l é do a portèr inant na azion per arvejinèr i joegn e duta la comunanza al Moviment de la CRI. Per chest dai 13 de mèrz ai 18 de oril te la senta de la Crousc Checena de Ciavaleis vegnarà metù a jir n cors con lezions sul prum aiut e doura del defibrilador, sul Derit internazionèl umanitarie e la storia de la CRI e su l’ativitèdes che vegn portà inant e l ruol che pel aer i volontadives, de vigni età dai 14 ...
28 de fauré 2025
Ci morvëia!
Comentar de pruma.Conscidraziuns solidares cun les sorus y i fredesc ladin:es de Fascia y Suramunt
Ai 21 de forá, por caje avisa le De internazional dl lingaz dla uma, sunse jüs te Fascia y Souramunt por incunté rapresentac dles scores, lies y istituziuns por baié de colaboraziun, sinergies y ativités interladines. Y danter ater ince dles desfides por ci che reverda la sconanza de nosc lingaz dla uma. Al m’á fat dër plajëi da sintí l’energia positiva che nes liëia. Mo i mëssi dí che i sun ince romagnü scioché da n fat cultural: les Diozejes de Trënt y Belun ne impormët nia (o ma te na ...
Ai 21 de forá, por caje avisa le De internazional dl lingaz dla uma, sunse jüs te Fascia y Souramunt por incunté rapresentac dles scores, lies y istituziuns por baié de colaboraziun, sinergies y ativités interladines. Y danter ater ince dles desfides por ci che reverda la sconanza de nosc lingaz dla uma. Al m’á fat dër plajëi da sintí l’energia positiva che nes liëia. Mo i mëssi dí che i sun ince romagnü scioché da n fat cultural: les Diozejes de Trënt y Belun ne impormët nia (o ma te na ...
26 de fauré 2025
N bel confront anter ladins
Na delegazion ladina de la provinzia de Busan à scontrà i esponenc de la Scola e de l’Union di Ladins de Fascia.
L é stat n bel confront anter ladins, chel che enstadì à vedù desche protagonisć Heinrich Videsott, Intendent nef de la Scoles ladines del Súdtirol, André Comploi diretor del Departiment Istruzion e Cultura ladina de la Provinzia de Busan e Carlo Suani, secretèr del vizepresident del Consei regionèl Daniel Alfreider.
La delegazion ladina de la Provinzia de Busan é ruèda te Fascia en vender ai 21 de firé e la é jita a cognoscer i referenc de la Scola Ladina e chi del Consei de l’Union di Ladins ...
L é stat n bel confront anter ladins, chel che enstadì à vedù desche protagonisć Heinrich Videsott, Intendent nef de la Scoles ladines del Súdtirol, André Comploi diretor del Departiment Istruzion e Cultura ladina de la Provinzia de Busan e Carlo Suani, secretèr del vizepresident del Consei regionèl Daniel Alfreider.
La delegazion ladina de la Provinzia de Busan é ruèda te Fascia en vender ai 21 de firé e la é jita a cognoscer i referenc de la Scola Ladina e chi del Consei de l’Union di Ladins ...
21 de fauré 2025
Ospedèl: ge vel servijes e personal sanitèr
Tel percors partezipatif per la neva strutura sanitèra de la valèdes de la Veisc l é stat rejonà trop de localisazion, ma la jent domana soraldut assistenza, vijites e ejames, davejin e te tempes curc.
Olà fajone su l nef ospedèl de Fiem? L é n gran aparat organisatif, chel che la Provinzia de Trent à metù en pe per portèr inant l percors partezipatif per la neva strutura sanitèra per la valèdes de la Veisc. Na lingia de normes, criteries, studies e valutazions che se pel troèr ence online sul sito de la PAT, e dapò scontrèdes sun desć tematics con aministradores e con esperc de desvalives setores metui a jir anter november e jené, e amò confronc con la jent sul teritorie e la regoeta de ...
Olà fajone su l nef ospedèl de Fiem? L é n gran aparat organisatif, chel che la Provinzia de Trent à metù en pe per portèr inant l percors partezipatif per la neva strutura sanitèra per la valèdes de la Veisc. Na lingia de normes, criteries, studies e valutazions che se pel troèr ence online sul sito de la PAT, e dapò scontrèdes sun desć tematics con aministradores e con esperc de desvalives setores metui a jir anter november e jené, e amò confronc con la jent sul teritorie e la regoeta de ...
21 de fauré 2025
Al tira le vënt
Comentar de pruma
Ci nen dí dles tratatives de coaliziun por le govern nü dl’Austria? Che la FPÖ cun l’aspirant a canzelier Herbert Kickl n’é nia jü ite plü co n tant de compromisc por les nominaziuns di ministri cun la ÖVP, mo che tla finada á mostré sides la FPÖ co la ÖVP la dërta müsa, o dit damí: la dërta anima, chëra de sü prinzips – díjiti »valurs«. Sëgn proa la ÖVP danü da mëte sö n govern cun la SPÖ. La coaliziun ess na maioranza tan strënta tl parlamënt, che na stabilité politica tl’Austria ...
Ci nen dí dles tratatives de coaliziun por le govern nü dl’Austria? Che la FPÖ cun l’aspirant a canzelier Herbert Kickl n’é nia jü ite plü co n tant de compromisc por les nominaziuns di ministri cun la ÖVP, mo che tla finada á mostré sides la FPÖ co la ÖVP la dërta müsa, o dit damí: la dërta anima, chëra de sü prinzips – díjiti »valurs«. Sëgn proa la ÖVP danü da mëte sö n govern cun la SPÖ. La coaliziun ess na maioranza tan strënta tl parlamënt, che na stabilité politica tl’Austria ...
21 de fauré 2025
Ejam de ladin: i mëmbri dla comisciun é gnüs nominá
Ai 18 de forá, sön proposta dl assessur Daniel Alfreider, á la Junta provinziala nominé i mëmbri dla comisciun por l’aprovaziun dla conescënza dl lingaz ladin
Por podëi insigné tles scores dles valades ladines vëgnel damané la conescënza dl lingaz talian, dl todësch y dl ladin. Dlungia l’atestat de bilinguism, él da sostigní n ejam spezifich dan na comisciun nominada aposta, por garantí les competënzes tl lingaz y tla cultura ladina.
"La cualité dl insegnamënt tles scores ladines depënn, por na buna pert, dala preparaziun y dala cualificaziun di insegnanc. L’ejam de ladin rapresentëia n elemënt fondamental nia ...
Por podëi insigné tles scores dles valades ladines vëgnel damané la conescënza dl lingaz talian, dl todësch y dl ladin. Dlungia l’atestat de bilinguism, él da sostigní n ejam spezifich dan na comisciun nominada aposta, por garantí les competënzes tl lingaz y tla cultura ladina.
"La cualité dl insegnamënt tles scores ladines depënn, por na buna pert, dala preparaziun y dala cualificaziun di insegnanc. L’ejam de ladin rapresentëia n elemënt fondamental nia ...
20 de fauré 2025
Comunanzes adum per na tera con trei lengac
Ai 21 de firé, dì del lengaz de la mère, vegn sotescrit na cordanza anter la Magnifica Comunità de Fiem, l Comun General de Fascia e la Comunità del Unterland per valorisèr i lengac del teritorie.
L Consei General del Comun General de Fascia, te sia ultima scontrèda stata ai 5 de firé, l à aproà na convenzion co la Magnifica Comunità de Fiem per la valorisazion del lengaz ladin. Descheche à deschiarì te chela ocajion l procurador Bepe Detomas, da man de la Magnifica Comunità de Fiem l é ruà na proponeta enteressanta, per valorisèr e cognoscer duc i lengac del teritorie che chesta realtà la tol ite, donca l ladin, rejonà a Moena, l todesch rejonà a Trodena e ence i desvalives dialec di ...
L Consei General del Comun General de Fascia, te sia ultima scontrèda stata ai 5 de firé, l à aproà na convenzion co la Magnifica Comunità de Fiem per la valorisazion del lengaz ladin. Descheche à deschiarì te chela ocajion l procurador Bepe Detomas, da man de la Magnifica Comunità de Fiem l é ruà na proponeta enteressanta, per valorisèr e cognoscer duc i lengac del teritorie che chesta realtà la tol ite, donca l ladin, rejonà a Moena, l todesch rejonà a Trodena e ence i desvalives dialec di ...
14 de fauré 2025
»Ia« o »ca«, viva le volontariat
Comentar de pruma
Sëgn vëgnera cialda por les uniuns de volontariat, de chëres che al n’é tl Südtirol incër 4.600. La reforma dl Terz setur tla Talia cun l’istituziun dl RUNTS (register unich nazional dl terz setur) vá derevers al 2017 (é porchël bele 8 agn vedla), mo defat s’á te nosta provinzia impormó chës 2.500 uniuns metü a post – chël ó dí scrit ite tl portal dl RUNTS cun i dac damaná y ciarié sö i documënc desco at costitutif, statut atualisé, cunc consuntifs almanco di ultims 3-4 agn, verbai dles ...
Sëgn vëgnera cialda por les uniuns de volontariat, de chëres che al n’é tl Südtirol incër 4.600. La reforma dl Terz setur tla Talia cun l’istituziun dl RUNTS (register unich nazional dl terz setur) vá derevers al 2017 (é porchël bele 8 agn vedla), mo defat s’á te nosta provinzia impormó chës 2.500 uniuns metü a post – chël ó dí scrit ite tl portal dl RUNTS cun i dac damaná y ciarié sö i documënc desco at costitutif, statut atualisé, cunc consuntifs almanco di ultims 3-4 agn, verbai dles ...
11 de fauré 2025
Va inant l ‘Bando fregolères’
L an passà l é ruà ite passa mile domanes e l é stat conzedù passa 2 milions de contribut. L é temp fin ai 31 de otober.
Va inant ence del 2025 la cordanza anter la Provinzia de Trent, i Consorzies BIM del Trentin, la Federazion Trentina de la Cooperazion e la Sociazion Artejegn per la seconda edizion del ‘Bando fregolères’ che à l obietif de miorèr la calità de l’aria del teritorie provinzièl.
»I numeres de la pruma edizion, con passa mile domanes ruèdes ite, conferma che sion su la strèda giusta. Sion segures che ence per l bando 2025 la resposta de la comunanza sarà positiva« à dit l’assessora al ambient ...
Va inant ence del 2025 la cordanza anter la Provinzia de Trent, i Consorzies BIM del Trentin, la Federazion Trentina de la Cooperazion e la Sociazion Artejegn per la seconda edizion del ‘Bando fregolères’ che à l obietif de miorèr la calità de l’aria del teritorie provinzièl.
»I numeres de la pruma edizion, con passa mile domanes ruèdes ite, conferma che sion su la strèda giusta. Sion segures che ence per l bando 2025 la resposta de la comunanza sarà positiva« à dit l’assessora al ambient ...
07 de fauré 2025
Deportazions?
Comentar de pruma
Netanyahu, l premier de Israel, é sté ufizialmenter da Trump, l president republican dl’America relité do 4 agn de Biden. Trump ti à fat i complinenc a Netanyahu per avei fat n »bel laour«. Mia domanda é sce i son ciamò persones da n cervel, o co? Chesta ultima vera d’Israel contra Hamas, y ben duc i palestineisc, à copé cheles 50.000 persones, ziviles y militantes, tla Strisciola de Gaza, anter chestes milesc de mutons. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
Netanyahu, l premier de Israel, é sté ufizialmenter da Trump, l president republican dl’America relité do 4 agn de Biden. Trump ti à fat i complinenc a Netanyahu per avei fat n »bel laour«. Mia domanda é sce i son ciamò persones da n cervel, o co? Chesta ultima vera d’Israel contra Hamas, y ben duc i palestineisc, à copé cheles 50.000 persones, ziviles y militantes, tla Strisciola de Gaza, anter chestes milesc de mutons. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
06 de fauré 2025
Olà fajone l nef ospedèl de la valèdes de la Veisc?
Ai 10, 11 e 12 de firé l é trei scontrèdes avertes a la jent. Duc pel manèr ite sia osservazions dant dai 28 de chest meis.
Beleche duc i é a una: l nef ospedèl de Ciavaleis cognarà vegnir fat su te n post da poder ruèr apede sorì, tant da la jent che dal personal. Miec se vejin a un di paijes più gregn de Fiem e miec amò tel raion olache l é jà l veie ospedèl. L cognarà esser integrà con l’autra strutures sanitères del teritorie desche per ejempie la Cèses de la Sanità de Sèn Jan e Pardac e la Cèses de Paussa e con la vita de la valèdes per garantir na conescion forta con l sistem sozio-sanitarie del teritorie e ...
Beleche duc i é a una: l nef ospedèl de Ciavaleis cognarà vegnir fat su te n post da poder ruèr apede sorì, tant da la jent che dal personal. Miec se vejin a un di paijes più gregn de Fiem e miec amò tel raion olache l é jà l veie ospedèl. L cognarà esser integrà con l’autra strutures sanitères del teritorie desche per ejempie la Cèses de la Sanità de Sèn Jan e Pardac e la Cèses de Paussa e con la vita de la valèdes per garantir na conescion forta con l sistem sozio-sanitarie del teritorie e ...
05 de fauré 2025
Pedies de TV Ladina se slèria
Con de firé l program ladin l é ence sul canal de la televijion AltoAdige TV.
L program ‘Pedies’ l porta dant neves e curiositèdes da Fascia, e da l’autra valèdes ladines, a na vida gustegola, feruscola e sćiantiva, col uzèr fora l lengaz ladin tras l’atualità.
Pedies l é endrezà dal personal di Servijes linguistics e culturèi del Comun General de Fascia co la supervijion de la giornalista responsabola Monica Cigolla, e l vegn fora vigni sabeda sul canal Youtube TV ladina, e sun Trentino Tv – de sabeda da les 6:00 da sera, de domenia da mesa la does domesdì e de lunesc ...
L program ‘Pedies’ l porta dant neves e curiositèdes da Fascia, e da l’autra valèdes ladines, a na vida gustegola, feruscola e sćiantiva, col uzèr fora l lengaz ladin tras l’atualità.
Pedies l é endrezà dal personal di Servijes linguistics e culturèi del Comun General de Fascia co la supervijion de la giornalista responsabola Monica Cigolla, e l vegn fora vigni sabeda sul canal Youtube TV ladina, e sun Trentino Tv – de sabeda da les 6:00 da sera, de domenia da mesa la does domesdì e de lunesc ...
