La pandemia à si efec piores sun chi che no à più na cèsa, na assistenza segura ne deric de zitadinanza, desche i refugé, a chi che é dedicà l 20 de jugn con la Dì internazionèla de l’ONU
Ai 20 de jugn l’é la Dì internazionèla del refugià. La é stata pissèda de dezember del 2000 da l’Assemblea Generèla de l’ONU per recordèr l 50em cedean de la Convenzion del 1951 per l status di refugé e da enlouta la vegn zelebrèda te passa 100 Paìjes del mond.

Chesta giornèda, voluda per sensibilisèr su la condizion de passa 70 milions de persones che cogn lascèr sia tera, sia jent e dut che che i à per sciampèr da veres e persecuzions, l’à chest an amò maor segnificat, ajache l Covid-19, che à ...

Incö, ai 16 de jügn 2020, se röia ofizialmënter te Südtirol l'ann de scolina y scora. Chësc ann gnará recordé por la stlüta antizipada dl insegnamënt fisich a gauja dla defujiun dl coronavirus nü.
Por l’ocajiun á mené fora la Provinzia de Balsan n comunicat stampa. I reportun le contignü!

Ai 16 de jügn él ofizialmënter la fin dl ann de scolina y de scora 2019/20 por les scolines, scores elementares y mesanes. Bele en vëndres él gnü stlüt jö l’ann scolastich por les scores altes y profescionales. Al se röia insciö n ann de scora dër particolar porvia dla stlüta de dötes les scolines y scores tl mëis de merz por archité la defujiun dl coronavirus.
L’assessur por la scora ladina Daniel ...

L’obietif de la Comunità europeèna l’é vardèr inant al davegnir del turism e di trasporc e fèr doventèr chisc setores più sostegniboi
La crises, colunes che les sie, no les nasc mai da anché a doman ma l’é l resultat de n trat de temp più o manco lonch de incubazion canche aboncont les dèsc semper si segnèi. Canche dapò les crepa fora la conseguenzes che les lascia l’é l resultat de noscia mencianza de saer scutèr. La storia no à pietà ti confronc del belfestidesch de l’om; o i problemes se i tolon dant per temp opura sarà ic che ne sauta ados e ne sofoea.

Tel temp del Covid-19 anter la lezions che aon abù l’é ence cheles che ...

L’é stat orì la forenadoa de Ciampedìe e la sentadoa de Paolina. DOMAN se pel jir con la forenadoa de Sas Pordoi, de Dèlba-Col di Rosc e de Col Rodela e la sentadoes che da Pera porta sun Ciampedìe
L prum impiant portamont a orir dò l stop per la pandemìa da Covid-19 l’é stat la forenadoa de Ciampedìe en sabeda ai 6 de jugn. Fin al prum de messèl la viajarà da les 8 da doman fin les 13.00 e da les 14.00 fin les 18.00, dò la seghitarà a jir ence dalmesdì.

En jebia ai 11 l’à endò tacà ite sia atività ence la sentadoa de Paolina e con sabeda ai 13 de jugn se podarà endò tachèr a viajèr con la forenadoa de Sas Pordoi, chela de Dèlba-Col di Rosc e chela de Col Rodela e la sentadoes Vaiolet 1 e ...

Comentar de pruma
Ma che al n'é nia n isté sciöche i atri, scebëgn che i vicí y i grili cianta di pra, la scora se röia, i mituns fej la belëita, i paurs vá cun la mascinn da sié... Al é n isté amarscé da n mascherot! Chësc to' de peza vëgn cun nos, por nes avertí y amoní zacó che i messun mëte averda inant da nia ti taché ai atri le virus y por nes sconé dal virus y da le condü inant!
Avëi indos le mascherot sön na pert dl müs dër essenziala por nes y bocia, ó dí ince trá ite l'estern atramënter, y saludé y baié ...

Na instalazion multimedièla te la sala de la modernità met dant te n filmat la reijes del mit arcaich
L’é na neva de gran impat, chela enjignèda per ge dèr l benvegnù a la jent che chisc dis l’à endò podù tachèr a jir ite tel Museo Ladin de Fascia, se sà ben con duta la precauzions e la regoles sanitères aldò.

Te la sala dedichèda a la modernità, su l’ultim partiment, l’é stat metù defat n gran parei video, na instalazion multimedièla da olache i vijitadores vegn chiamé a descorir con marevea na contìa veiora e i pel ruèr ite te la più arcaica tradizion de Fascia, fata de sons, inomes e ...

Festes pól gní metü da jí, p.ej. Segres, mo – sciöche ara ciara fora atualmënter – nia dé fora spëisa y boandes
Le presidënt dla Provinzia dl Südtirol Arno Kompatscher á firmé dan otedé la ordinanza nr. 29 che reverda »mosöres ajuntives de prescia por la prevenziun y gestiun dl’emergënza epidemiologica da Covid–19« che integrëia ince les normes varëntes por manifestaziuns y evënc publics, de marcés y ativités comerziales y de assistënza estiva por mituns. L’ordinanza che é de gran interes por Musighes, Cors, Stodafüc y les atres uniuns desco ince les ATs te nüsc paisc é en funziun. 

Festes y ...

Indöt 42 volontares y volontars s’á scrit ite cina sëgn al sorvisc de assistënza da d’isté tles valades ladines. L’assessur Alfreider: "N bel segnal de sostëgn ales families"
Por garantí l’assistënza tratan les vacanzes da d’isté á le Departimënt Intendënza y Cultura ladina damané la desponibilité dl personal pedagogich y insegnant por daidé fora laoran sön basa volontara. Indöt él sté 42 volontares y volontars dles scolines y scores ladines che s’á scrit ite al sorvisc d’assistënza da d’isté sön basa volontara. Indöt él 26 volontares che s’á anunzié da Gherdëna y 16 dala Val Badia. Por l’assessur por la scora ladina Daniel Alfreider é ...

Ai 2 de jugn à endò avert si ujes ence l Museo Diozesan de Trent, olache enscin ai 15 de setember se pel veder la mostra »L’invenzione del colpevole«
La era stata enaudèda ai 13 de dezember passà, con chela de restèr fora enscin ai 13 de oril, la esposizion temporana del Museo Diozesan dal titol »L’invenzione del colpevole. Il ‘caso’ di Simonino da Trento, dalla propaganda alla storia«. Na mostra che met dant n fat storich che à segnà per beleche 500 egn la zità de Trent ma che, tel percors rencurà da la diretora del Museo Diozesan Domenica Primerano, la ne sporc aspec e temes de riflescion che va sorafora l lech e l temp. ...

Comentar de pruma
La Union di Scizeri se à lascia audì y udëi n merdi do Pasca de Mei, cun l'azion »Verrückt nach Süden«, n juech de paroles che fej tl prim mumënt pensé al'atrazion che l sud à, sce ntant uelel auzé ora che n uel spusté i cunfins juvier, de viers de sud. N curt, n à ulù mustré su che n ulëssa destaché Südtirol dala Talia. La mutivazion ie che »tl sud iel na mentalità fulestiera, che l ie dut autramënter, da coche n à nce pudù udëi ti trëi mënsc passei, cun la restrizions plu stersces, l majer ...

L’Austria á daurí incö i confins cuntra la Germania, Liechtenstein, Svizera, Slovachia, Republica Ceca y Ungaria – mo nia dl vers dla Talia y Südtirol. La Ciamena de Comerz da Balsan damana sëgn la daurida asvelta, ajache Südtirol á numeri de infeziun plü basc co p.ej. Víena o Bayern
Che avisa le confin dl’Austria cuntra la Talia y Südtirol resta stlüt arata la Ciamena de Comerz da Balsan na dejacordanza ala Joint European Map dla Comisciun Europeica. Y al é na averjiun dl vers de Südtirol, provinzia vejina y raiun lié storicamënter y culturalmënter al’Austria. Südtirol á na inzidënza de caji de infeziun por 100.000 abitanc plü bassa co Víena, o p.ej. co Bayern y d’atri Länder Todësc che á ciafé incö azes lëde al’Austria. Le pres. dla Ciamena de Comerz Michl Ebner á ...

I goernadores del Tirol Platter, de la Provinzia de Trent Fugatti e de chela de Busan Kompatscher domana che vegne avert l confin de Stat dant dai 15 de jugn
Verjer al più prest l confin del Prener. L’é stat chel che à domanà i trei goernadores de l’Euregio: l president del Tirol Günther Platter, l president de la Provinzia de Trent Maurizio Fugatti e l president de la Provinzia de Busan Arno Kompatscher endèna na video conferenza en mercol ai 27 de mé. Duc trei d’acort sul besegn de garantir che posse passèr i auti travers l confin de Stat. »L’é na mesura nezessèra per ge dèr endodanef ai teritories de la Èlpes, aldidanché leé da n obietif comun, ...

Tl Südtirol él ma plü 111 caji "atifs" de coronavirus. Te Badia y Gherdëna un su.
Le "coronavirus" tl Südtirol s’apajëia ia tres deplü y al momënt án ma plü 111 caji "atifs". Da trëi dis incá n’án plü degünes infeziuns nöies, insciö gnanca tles ultimes 24 ores, sciöche an pó odëi dai dac mená fora dal’Aziënda Sanitara dl Südtirol la jöbia ai 4 de jügn. I caji totai resta insciö sön 2.597, le numer de morc é chersciü de öna na unité a 292, i varis é chersciüs de 7 unités a 2.194. Ti reparc normai di spitoi dl Südtirol y a Gossensass él ma plü 9 porsones, tles terapies ...

Le de da incö 3 de jügn 2020 é n vare important por la Talia, i zitadins y i ghesć. Al toma la carantena por chi che vëgn tla Talia y l’autozertificaziun olache chësta ê ciamó en faziun. Mo an aspeta ci che l’Austria y la Germania fajará les edemes che vëgn
Le Minister dla Talia Boccia á anunzié la "liberté de zircolaziun zënza condiziuns". Al é n limo important tla "Fasa 2" de lochernamënt dla stlüta rigorosa piada ia de merz tla Talia. De fat él sëgn conzedü da se möie danter la Talia y i Statesc dl’UE, la Gran Bretagna, l’Irlanda y Monaco. Mo ma dal punt d’odüda dla Talia infora, ajache vigni Stat pé avëi d’atres regoles y n’atra sort de "confins".

L'Austria

L’Austria arferará ia endoman jöbia i controi de confin y de sanité dl vers de Germania, ...

Massimo Girardi: doimile miliarc la soma metuda a la leta per finanzièr l rescomenz dò la pandemia. Ressorses ence per projec de mobilità sostegnibola 
Con la litazions di 15 de mé l Parlament european à arjont na pruma cordanza sui pians per ge fèr front a la pandemia da coronavirus enveze i Recovery Fund e Sure vegn prejenté a l’Europarlament chisc dis.

I detaes e la modalitèdes é amò duc da fèr fora ma se i pians vegnarà aproé da la Comiscion e dal Consei european ruarà la bocèda de ossigen tant spetèda per trèr sù l’Europa dessatèda dal coronavirus. Doimile miliarc presciapech l’é la soma destinèda al Recovery Fund ideà per ge tegnir poz a ...

La senatora fascèna, che la é ence Procuradora del Comun General, l’à lascià l grop Forza Italia de Berlusconi
No l’à soscedà gran marevea te Fascia la neva vegnuda fora te l’ultim fin de setemèna che la Procuradora del Comun general Elena Testor, litèda al Senat del 2018 con Forza Italia, l’à lascià l partit de Silvio Berlusconi per jir te la Lega de Matteo Salvini.

L leam con la Lega da man de Elena Testor e de duta la Sociazion Fassa l’é semper stat strent, e ela medema del 2013 la era stata candidèda a la Cambra ensema con Fugatti te la lista de la Lega, vidèda enlouta a livel nazionèl da Maroni.

L ...

L’otava ediziun de »Birba« é danman. La revista por scolares y scolars de cuarta y cuinta elementara se dá jö cun la tematica dla forza. La novité é che la revista pó ince gní lita online
»Birba« é la revista dedicada ai scolars y ales scolares de cuarta y cuinta elementara. Sëgn de jügn vëgnel fora la otava ediziun, che se presentëia cun na particolarité: ara vëgn ince metüda online, ci che an ó bona­mënter ince tigní tl dagní. Iló póra gní lita da scolares y scolars, mo sambëgn ince dai geniturs y dal publich interessé.

Cater lingac
Chësc numer de »Birba« se dá jö cun le tema dla forza, olache al vëgn tut en conscidraziun sot a plü aspec sides la forza fisica che la forza ...

Trentin–Südtirol: La Junta regionala á sburlé le terminn por la presentaziun de domandes tl setur dla promoziun dles mendranzes linguistiches y dl’integraziun europeica
La Junta regionala, rovada adöm ai 28 de ma 2020 tres videoconferënza á deliberé, danter l’ater, da sburlé ai 30 de jügn 2020 le termin por la presentaziun dles domandes de finanziamënt por iniziatives de promoziun y valorisaziun dles mendranzes linguistiches dla regiun, adöm cun d’atres desposiziuns che reverda la gestiun di finanziamënc regionai por l’ann 2020.
La delibera, portada dant dal assessur Manfred Vallazza, é gnüda aprovada fajon n’ezeziun ales desposiziuns ...

Cina ai 13 de setëmber sará ciamó da odëi les operes dla mostra coletiva d’ert "Trienala Ladina", metüdes fora tl Museum Ladin Ciastel de Tor.
Dai 19 de ma inant é le Museum Ladin indó davert. Baldi sará val’ salamënt dl’esposiziun permanënta stlüt al publich. An á por chësc orü tigní plü dí la "Trienala Ladina", mostra temporana te museum, che sará insciö da odëi cina ai 13 de setëmber 2020. Ara se trata de na mostra d’ert cun operes de artistes y artisć contemporans, che é gnüdes metüdes fora tl museum en gaujun dl proiet "Trienala Ladina 2019" dal titul "Le post é la lerch".
Chëra da sëgn é la sesta ediziun dla Trienala Ladina, ...

Ince sce al é la crisa Corona él ofertes da d'isté por mituns y jogn. Mo al n’é nia assá personal. L'assessur Achammer y l'assessur Alfreider spera che al sides porsones volontares danter le personal
Te n valgönes edemes scomëncel les önesc edemes de vacanzes da d'isté por mituns y mitans, jogn y jones. Scebëgn che al é la crisa Corona él assoziaziuns y uniuns d'ütl publich che mët a jí, en colaboraziun cun cotan de Comuns, ofertes desvalies d'assistënza da d'isté. L'obietif é chël da ester bogn da garantí plü co mai l'assistënza ai mituns de geniturs che mëss lauré tratan le tëmp de vacanza.
Mo l'organisaziun é döt ater co scëmpla porvia dla situaziun d'emergënza Corona. ...