Le Vangele dla Domënia

Data

11 de setember 2022

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
San Lüca 15,1–32
Te chël tëmp ê düc i publicans y i piciadus gnüs da Gejú a l’ascuté. I farisés y i studiá dla lege bruntorâ porsura y dijô: »Al se dá jö cun i piciadus y mangia cinamai impara.« Sön chëra ti ál cunté na parabola y á dit: »Sce un de os á cënt bisces y nen perd öna, ne lascel nia spo indô les nonantenü tla stëpa y ti vá do ala pordüda, cina ch’al ne la ciafa? Y do ch’al l’á ciafada, la tolel plëgn de ligrëza sön les sciables, y canch’al röia a ciasa, chërdel adöm sü compagns y sü vijins y ti dij: Ralegresse cun me; i á indô ciafé mia biscia che ê pordüda. I ves diji: Avisa insciö regnaral ince tl cil deplü ligrëza por n piciadú su che é dé óta, co por nonantenü iüsć che n’á nia debojëgn de dé óta. O sce na ëra á diesc drahmes y nen perd öna, ne impëiera nia spo na löm, scoa döta la ciasa y chir zënza lascé do, cina ch’ara ne ciafa la monëda? Y do ch’ara l’á ciafada, chërdera adöm sües compagnes y sües vijines y dij: Ralegresse cun me; i á indô ciafé la drahma ch’i â pordü. I ves diji: Insciö regnëiel ligrëza ince pro i agnui de Dî por n piciadú su, che dá óta.« Y inant á Gejú dit: »N ël â dui fis. Le plü jonn de chisc á dit a so pere: Pere, dame la pert dl’arpejun che me speta. Insciö á le pere partí sö so avëi. Do püc dis á le fi plü jonn pochené döt adöm y s’un é jü te n paisc dalunc. Dailó ál vit na vita desliada y á spaterlé ia so avëi. Mo do ch’al â albü desmandré döt cant, êl gnü na gran ciarestia te chël paisc, y ara ti jô dër mal. Dailó él jü a se pité a n abitant de chël paisc, che l’á fat jí ti ciampoprá a vardé i porcí. Al s’ess ion paré la fan cun les brosces che i porcí mangiâ, mo degügn ne ti an dê. Dailó él jü ite te se instës y á dit: Tan de oras de mi pere á pa plü co assá da mangé, y iö möri chiló da fan. I ó pié ia y jí da mi pere y ti dí: Pere, i á fat picé cuntra le cil y cuntra te. I ne sun nia plü dëgn de ester to fi; toleme sö sciöche un de tü oras. Spo él pié ia y é jü da so pere. Le pere l’â bele odü gnon dalunc adalerch, y s’al menâ picé. Dlun saltan ti él jü adincuntra, ti é salté incër le col y l’á bajé. Y le fi á dit: Pere, i á fat picé cuntra le cil y cuntra te; i ne sun nia plü dëgn de ester to fi. Mo le pere ti á dit ai fanc: Jide debota a tó la plü bela iesta y vistidila, metedi n anel tla man y vistidi i cialzá. Condejede adalerch le videl mioré y tolédele ia; i orun mangé y fá gran festa. Deache mi fi ê mort y vir indô; al ê pordü y é indô gnü ciafé. Y ai â metü man da fá festa. So fi plü vedl ê intratan fora sön ciampopré. Canch’al é gnü y é rové dlungia ciasa, aldîl sonan y balan. Al á cherdé un di fanc y á damané ci che chësc dô significhé. Le fant á respognü: Al é gnü to fre, y le pere á lascé tó ia le videl mioré, ciodí ch’al l’á indô ciafé sann intun. Dailó s’ál dessené y n’orô nia jí ite. So pere indere é gnü fora y á porvé da ti baié bun. Mo al ti á respognü al pere: I te sorvësci bele tan d’agn, y mai n’ái fat val’ cuntra tü comani; a me ne m’aste mai scinché val’, gnanca n asó, ch’i podess fá na festa cun mi amisc. Pornanch’al é rové adalerch chësc to fi, che á desmandré to avëi cun prostitutes, aste lascé por ël tó ia le videl mioré. Le pere ti á respognü: Mi möt, tö es tres pro me, y döt ci che é mi, é ince to. Mo sëgn messunse pö se ralegré y fá festa; deache to fre ê mort y vir indô; al ê pordü y é indô gnü ciafé.« 

Parora dl Signur. – Lalt a te, Gejú Crist!