Chasing Coral

Data

29 de auril 2024

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Na joena studenta fascèna ne rejona de n documentarie de Richard Vevers che moscia la vita sot èga, la marevea che se troa te la Gran Bariera de corèi, ma soraldut l dejaster ecologich che é do a sozeder te nesc ozeans e donca te noscia tera.


»Vae sot èga da canche é 16 egn. Jie a chierir i draghes marins, animèi straordinères. L é desche n picol ciaval marin, ma l é n drach lonch zirca trenta zentimetres… la maor pèrt de la jent no sà nience che l é. Aboncont, n an, i era do a morir fora te duc mie lesc preferii. Sèste, chesta l era una de mia creatures preferides su la Tera. E tu te dis: Ben, se l é do che ge sozede chest a una de mia creatures preferides, a chi auter él pa do che ge sozede la medema roba?« 
Richard Vevers, Chasing Coral

»E l é stat enlouta che é entenù che un di più gregn problemes con l ozean l é che l é dalonc patoch dai eies e dal cher de la jent.«

Saede ben, canche vardon noscia Tera, Blue Marble, la é unica tel univers cognosciù percheche aon n ozean. Blue Marblel é na fotografia de la Tera fata ai 7 de dezember del 1972 dal equipaje del Apollo 17. L é una de la pecia fotografies che tol ju la Tera duta enlumenèda, ajache te chel moment l Soreie l era dovia la spales di osservadores. Da chela distanza ai astronauc la Tera la ge someèa desche na blue marble, na siessena bruna. Aon n ozean che l é la fontèna de noscia vita e che controla dut. L controla l temp, l controla l clima, l controla l ossigen che arfion. Alincontra, zenza n ozean san, no aon n pianet san.

De più su La Usc stampèda de en vender ai 26 de oril.  (Alice Deluca)