Ra setemana pasada aé lieto su La Usc di Ladins de chera snopes, che i à fato chi de Castagner, e i à betù gnon Agadeita
Par conosce chesto gnon i à domandà a ra Union de i Ladis d’Anpezo cemodo che i podea scrie. Par anpezan ‘l é alcuante gnomes, par chesto. Agadeita ‘l é el pi bel, chel co ra storia pi bela. L ea i alchimistes de ‘na ota che i doraa el latin aqua vitae, che sarae stà un elisir par ‘na vita longa, ‘l ea deboto ‘na medejina. A vardà drio polito, par talian, sarae da zerne acquavite da grappa: una r’é fata con duta r’ua, ma anche con outre frute; cher’outra r’é fata co ra scorzes e i semes, che vanza dapò che i à schizà r’ua, da fei el vin. Se ciata acquavite de śenoro, che sarae el gin; de ua e de vin, che sarae el cognac o el brandy; con outre frute se ciata el slivovitz, el calvados o el kirsch, da ra cana
da zucar el rum, o mangare el whisky o ra vodka, a dorà de outro. Reston ca da nos e beose una gota de snopes, che vien da ‘l todesco Schnaps: chesto vó dì che ra bozes ‘es vegnia da sote in su, dal Veneto, ma anche da sora in śo, da r’Austria. E mangare, se voron ciatà fora ‘na parola che ancuoi no se dora deboto pi, ma che ‘l é un bel anpezan, nafré da teatro, da smatiśoi, podon se bee ‘na zarpa.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper