Comentar de pruma

Data

17 de setember 2021

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Ai vën de munt
de Iaco Rigo

Les rodunderes fej gröm por s’an joré te raiuns plü cialc a Süd, y i fa­mëis vën de munt, deache les pastöres é speres. Setëmber pó ester en mëns plajor, co arlungia l’isté de cotan sce les brömes é tardies. En bun tomp de setëmber te nüsc raiuns fej ciamó madorí i früc plü tardis te nüsc pici urc: züces, pomodori, gur­ches... Al é na fortüna da podëi chëie y mangé la spëisa fora d’urt!

L’isté oramai passé é sté bindebó mol, ci co á fat sté sön spines en pü’ i paurs y i ostis, mo porchël ti ál spo dé döta la lerch a chisc bi dis cialdins che i podun sën vire. Sën él ince belo  plü chît tles sëres co vën tres plü
tomperides, y les strades é endô lëdies scialdi ma por nos, jont da tlo, desche al vën dit. Al fej bun da trá le fle do na sajun turistica plëna de ghesć gnüs da dalunc y dampró, che i án podü ospité con ligrëza do en invern sté slüt, sciori co á podü trá ete aria frësca y ciarcé les saus de nosta bela natöra y contrada.

Da ciaré zoruch al isté tomon saurí tal encorscior, scebën che nia döt n’é jü desche i án orü, a gauja de restriziuns entres ciamó tlo y por la pücia compagnia publica stada da odëi y da partí.

Sce i ciarun telaier odunse ciamó schires de rodunderes co jora ia y ca tai misdés, zonza gran bazilamont y pores che ares podess s’enjömé da pié ia: i podesson forsc emparé val’ da ëres, che al é da tó sö les aries desche ares vën y fá le miú denfora, ne se crüzié nia massa de planns y spaonc, recordenn che sce les »ones« é bones, jorunse, y canche ares vën frëides se spostunse te chëres plü morjeles. Conscidrenn les rodunderes emparunse ince che vigne jore é »individual«, mo che le »individual« s’encruj con les atres rodunderes, che joré da sores öga por mangé, mo nia por soravire. Ma tal gröm se stá les rodunderes saurí y s’la god, ma tal gröm se salveres canche ares fej chi iadi lunc dal’Europa cina al’Africa, y enzescü d’aisciöda canche les aries se scialda.

Setëmber é le mëns de transu­manza, ai vën de munt, les vaces röa endó te nüsc vilins y te stala, do la gran liberté vita te munt, fajenn pert dal gran tlap. Setëmber é passé, passé ia, passé jö, en mëns de transi­ziun danter isté y altonn. I passun ia ince nos porsones, i piun ia endó a scora, gran pert dai hotí slüj les portes, lascia jí les colaboradësses y i colaboradus, chisc pó endó jí a ciasa... transumanza y transiziun vá deboriada, tla natöra y tla umanité, nia ne stá frëm, tla spersa y tal tomp, vita é jí, vita é gní.

Por i romans ea setëmber le se­timo mëns dal ann (desco la parora enstëssa le dij), ann co metea man d’aisciöda. Por nos él le nono, co dij che 3/4 dal ann söle calënder é belo passé. Al é i dis olache la de é tan lungia co la net, olache la net é tan lungia co le de. Le scür davagnará tosc söla de, ince cösta é transiziun, y i s’aüsun ales sëres lunges, y ales prömes brömes, spo rengraziunse dai früc che i án endó podü chëie!