de Iaco Rigo
Les rodunderes fej gröm por s’an joré te raiuns plü cialc a Süd, y i famëis vën de munt, deache les pastöres é speres. Setëmber pó ester en mëns plajor, co arlungia l’isté de cotan sce les brömes é tardies. En bun tomp de setëmber te nüsc raiuns fej ciamó madorí i früc plü tardis te nüsc pici urc: züces, pomodori, gurches... Al é na fortüna da podëi chëie y mangé la spëisa fora d’urt!
L’isté oramai passé é sté bindebó mol, ci co á fat sté sön spines en pü’ i paurs y i ostis, mo porchël ti ál spo dé döta la lerch a chisc bi dis cialdins che i podun sën vire. Sën él ince belo plü chît tles sëres co vën tres plü tomperides, y les strades é endô lëdies scialdi ma por nos, jont da tlo, desche al vën dit. Al fej bun da trá le fle do na sajun turistica plëna de ghesć gnüs da dalunc y dampró, che i án podü ospité con ligrëza do en invern sté slüt, sciori co á podü trá ete aria frësca y ciarcé les saus de nosta bela natöra y contrada.
Da ciaré zoruch al isté tomon saurí tal encorscior, scebën che nia döt n’é jü desche i án orü, a gauja de restriziuns entres ciamó tlo y por la pücia compagnia publica stada da odëi y da partí.
Sce i ciarun telaier odunse ciamó schires de rodunderes co jora ia y ca tai misdés, zonza gran bazilamont y pores che ares podess s’enjömé da pié ia: i podesson forsc emparé val’ da ëres, che al é da tó sö les aries desche ares vën y fá le miú denfora, ne se crüzié nia massa de planns y spaonc, recordenn che sce les »ones« é bones, jorunse, y canche ares vën frëides se spostunse te chëres plü morjeles. Conscidrenn les rodunderes emparunse ince che vigne jore é »individual«, mo che le »individual« s’encruj con les atres rodunderes, che joré da sores öga por mangé, mo nia por soravire. Ma tal gröm se stá les rodunderes saurí y s’la god, ma tal gröm se salveres canche ares fej chi iadi lunc dal’Europa cina al’Africa, y enzescü d’aisciöda canche les aries se scialda.
Setëmber é le mëns de transumanza, ai vën de munt, les vaces röa endó te nüsc vilins y te stala, do la gran liberté vita te munt, fajenn pert dal gran tlap. Setëmber é passé, passé ia, passé jö, en mëns de transiziun danter isté y altonn. I passun ia ince nos porsones, i piun ia endó a scora, gran pert dai hotí slüj les portes, lascia jí les colaboradësses y i colaboradus, chisc pó endó jí a ciasa... transumanza y transiziun vá deboriada, tla natöra y tla umanité, nia ne stá frëm, tla spersa y tal tomp, vita é jí, vita é gní.
Por i romans ea setëmber le setimo mëns dal ann (desco la parora enstëssa le dij), ann co metea man d’aisciöda. Por nos él le nono, co dij che 3/4 dal ann söle calënder é belo passé. Al é i dis olache la de é tan lungia co la net, olache la net é tan lungia co le de. Le scür davagnará tosc söla de, ince cösta é transiziun, y i s’aüsun ales sëres lunges, y ales prömes brömes, spo rengraziunse dai früc che i án endó podü chëie!
|