Politica ladina y istituzions ladines

Data

16 de mei 2022

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Duc a una sun l debujegn de na maioura colaborazion y de plu contac anter scoles, istituc y assoziazions dles vals ladines! Pro la taula torona dl domesdì él vegnù ence debatù dl Referendum dl 2007: "al ne jirà nia inant te chesta legislatura" – à dit la Senatoura Testor. Sul desch ence l censiment di Ladins te Fascia
N prum vare concret per jì dlvers de chel che podessa plu somié al conzet ideal de unité ladina é na maioura colaborazion y plu contac anter les scoles, i istituc culturai y les assoziazions culturales dles vals ladines. Ma la soula soluzion per podei dlbon garantì ai Ladins de avei i medemi derc y de podei invié via iniziatives de defendura compagnes per duc resta chela de ruvé a una sot na medema aministrazion. Chestes les conclujions dla "taula torona" dl domesdì tl Salf di congresc a Reba, che à biné a una esponenc dla politica, dles istituzions, dla gliejia y dla cultura de dutes cinch les vals ladines. Sun paladina, inviés dal jornalist Diego Clara, s’à senté ju Paul Videssot – professour a la facolté ladina dl’université de Bulsan a Persenon, Lara Battisti – presidenta dl Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn, don Andrea Constantini – degan da Fodom y Col, Leandro Grones – capocomun da Fodom, Manfred Vallazza – consilier regional per les mendranzes dla Region Trentin–Südtirol, Elmar Castlunger – president dl Istitut Ladin Micurá de Rü, Elsa Zardini – presidenta dl Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan, Elena Testor – senatoura tl Parlament Talian, Edith Ploner – intendenta per la scola ladina dla Provinzia de Bulsan, y Bepe Detomas – procuradour dl Comun General de Fascia. 
Sauté fora él de segur n confront davert, ence sce con duc i »distinguo« y les posizions "sui generis" tipiches de chestes encontedes da pert souradut dla politica y de chi:eles che messa a valch maniera respone de competenza. Sesaben co che la se trata de tò posizions y empermete velch, dantaldut sce l se trata de valch proposta nueva o inovativa, và persoura tres l ecuilibrism politich. Les tematiches toutes a man é stedes sun la medama rissa de cheles debatudes fora dai joegn tl dantmesdì: l’unité ladina, les iniziatives da podei mete a jì de chest vers. Ma ence tematiches »ciaudes« sciche chela di resultac dl ultim censiment di Ladins te Fascia y chela tiebia defora ma ciauda sot les bronzes dl Referendum dl 2007.

Liede inant de plu tla edizion atuala de La Usc di Ladins!